todes, récniqucs i estratégies per fer la feina práctica de formació de la mi-llor manera possible...

Utopia?... Possihlement... Pero és el camí mes realista per abordar vcritahlc' ment les qüestions relatives a Teduca-ció d 'aquestes persones. Si és que volem fer-ho. I, si no volem, ja podem continuar actuant com fins ara: les Ciéncies de l'Educació, com és habi­tual, poden ser utilitzades com una de les grans coartades d'una societat que no vol afrontar la solució deis seus veri-tables problemes. Que ningú després, per6, no es lamenti de les conseqüén-cies de no haver actuat en la perspecti­va que reclamen el scntit comú i el progrés de la Historia. I, si us plau, que es deixi d'utilitsar, en aquest útil i ne-cessari ámhít educatiu, la filosofía d'un cruel fem i farem que ja ningú no sopor­ta ni a ningú no enganya.

Sebas Parra Mestre d'iiduks

NOTES " '^''" "

(1) H A N N O U N , H. (1992). Eív ghems de ¡>s-cola. Per una educado intercuhurai, Eumo Ed i to r i a í , Vic ; i J U L I A N O . D. ( 1 9 9 3 ) . Educación intercuiturai. Escuela y miiion'íi.'i étni­cas, Eudema, SA, Madrid. (2) CARBONELL, E (1992). Educaaó ínter-cultural: aciituds hasiques. S E R C J I - G R A M C - n o pubticat. ( 3 ) L'ICE de la U d G , S E R G 1 - G R A M C , C&rites i i'Escoía Samba Kiibally de San ta Cnloma de Farners, els programes d'ediLCació sanitaria dirigits a dones africanes de Salt i Oloc o ['Escola d'Estiu sobre IntercLiituralitat de Girona sóii alguns exemples reprcsentatJus.

(4) COMISSIÓ D ' A S S O C I A C I O N S I O N G

DE LES GOMARQUES DE GIRONA (1992). informe de Girona: cinquanta propostea sobre im-migració, C e n t r e U N E S C O de C!^aralunya, Barcelona. Hi ha una alrra edició catala-cas-tellá-francés-anglcs publicada (setembre de 199.3) amb ci s u p o n del D e p a r t a m c n t de BenesCar Social de la Gencralitat de Catalunya. (5) Ens refcrim a l'Escola Samba Kiibally, de l ' assembica local deis G R A M C de S a n t a C<ilomFi de Farners.

En l'estat de la qüestió abans es-mentat, hi ocupa un lloc d'eíerves-cent relleu i importancia la formació deis professionals i voluntarls que tre-ballen amb minories étniques, treba-lladors estrangers i les seves famílies.

Ja fa uns quants anys que Girona és en aquest sentit l'escenari on es re-a l i tzen les Escoles d 'Est iu sobre Interculturalitat, organitzades des de la Fundació SER.GI i conjuntament amb el Programa TRAMA. L'origen

d'aquesta escola, que arribará amb aquest any tot just encetat a la seva cinquena edició, vingué marcat peí desig i la voíuntat d'una bona colla de professionals de:

- possibilitar una formació especí­fica sobre temátiques molt concretes, amb la íntenció de suplir així les insu-ficiéncies formatives amb qué es tro-baven aquests professionals; els espais de formació amplis i generáis no pos-sibilitaven una resposta adequada a aquesta demanda;

- facilitar el coneixement i ¡'inter-canvi d'experiéncies i models d'inter-venció que en el camp de la formació i l'acollida envers aquests coMectius s'estaven duent a terme tant aquí com en altres Uocs mes allunyats de la nos-tra geografía;

- facilitar l'elaboració de models d 'actuació tan adequats com siguí possíble a la nostra realitat i a una proposta d'educació que té la fita po­sada en la construcció d'una societat íntercultural.

La dificultat per complir aquests objectius tan amplis en un espaí tan acotat, quatre dies de formació d'infor-mació, era evident. Per aixó des de la mateixa comissió organitzadora i, fent ressó de la demanda deis mateixos par-ticipants en aquesta experiencia, es plantejá des del primer moment la vo­luntar per consolidar durant la resta de l'any espais de formació, de dehat i d'intercanvi, seminaris i grups d'estudi que donessin continuítat a una bona colla d'interessos manifestats.

Revista de Girorva / núm, 162 gcntír - ft'hrcr 1994

Momodou, les difÜcultats per sobreviure.

Cal pero, que projectes d'aquests tipus es realitzin amb l'estabiUtat i el recüUament necessarís que en pcr-metin la continuítat.

Amh el rrehall realitzat fins ara, des d'aquesta í des de moltes altres instáncies i institucions, s'ha donat una amplia resposta a la demanda d'informacions (1), informacions que donessin Uum tant a aspectes cultu­ráis com antropológics, socials, de-mografics, o lingüístics deis col-íec-tius d ' immigrants , p rocedents de l'altre costat del Mediterrani princi-palment, i de les minories culturáis presents entre nosaltres.

Pero tot i aixó, resta la sensació que l'amplitud de la qüestió va molt mes enliá de teñir uns «coneixements sobre...» o de racumulació d'informa-ció, i que calen també actuacions en altres sentits tant o mes importants.

Tant si partim dcí projecte de les Escoles d'Estiu sobre Intcrculturalitat, com si lio fem a partit d'altres activi-tats de menys envergadura, la reflexió ens porra a posar damunt la taula Tetern i tan discutit tema de les acti-tuds i, a valorar la seva incidencia en el camp formatiu on, si bé ja en cspais monoculturals ha ocupat un Woc ím-portant en els plantejamcnts i consi-deracions de mestres i pedagogs, en situacions mult icul tural pren, si és possihle, encara mes relien.

Com afavorir unes actituds positi-ves davan t del fet mul t icul tura l? Com fer-bo perqué aqüestes no si-guin exclusives d'aquelles persones

que bi están directament implicadcs? Quins tipus de projectes i accions ens poden aproximar mes a aquesta altra cara de la moneda ?

La vivencia personal, la parrici-pació directa en activitats que pro-moguin i facilitin la relació interper-sonal entre membrcs de diverses cub tures i coblectius i que evitin el creí-xement de pors infundados i recéis, aproximacions vers la divcrsitat des de la confianza, son punts que des de l'exclusivitat informativa és difícil d'entrar-hi.

Es tambe en aquest scntit mes lli-gat a la conformació de plantejamcnts personáis, al sentiment i la sensibili-tat, que veiem amb interés potenciar projectes de formació que permetin ais professionals establir Uigams direc-tes amb els propis paísos d'origen deis immigrants amb els quals estem treba-llant, que permetin a aquests profes­sionals d'aquí veure i sentir en la pro­pia pell la vida quotidiana i la situació d'aquests paisos que, a través de dades i de teoria queden tan Uunyans, i que ens fan Uunyanes també les persones que n'ban emigrar.

Silvia Aznar Pcdagdíía social

(1) El nombre de cursos, curséis, jornades, se­minaria, conferencies, xerrades i simpósis sobre temes d'immigració i incereulturalitaC és eleva-díssim, com també ho és el nombre de raons que podríem trobar per aquesta efervescencia.

c-tn dic A^oitiodoM Koliey i sor.

gambici,

Vaig venii" a £spanyQ l'any

1990. i-a meva pcofesstó et-o la de.

la TMste.i'ia apl icada a la consti'ucició,

Paí'lo angles i fVancés,

D e s de. '1990 no Ke. tingut sorí

pef tfoba)' feina excepte la de fallaí-

b/uC al hosc ¡ vendi'e'l a les

Des del 90 ke buscaf feina a íot

at-ye-U/ des de Vlcjue.i'es fins a

Pitieda. J^o i\e ti'obat fes, /sJoniés

p^'c>^neses.

jAttf'es jábHques inhan demanat

de poHay doCMfnen+s i rotos, pe.i-ti

qman els p/esen+o tof el que

det-nanen no me Is accepicn.

Én üI+H-es fabnques/ si qwan

t'ofei*eixeM feina demanes c.ont/acte i

scguf-etaf social^ et cebu+gen

autotviQlicamen+, i i\na pet'sona na

poi fi-ebcillaf en aqüestes cand¡'\c\ons.

ble fet MU ^sfofi;: pef anav a

l'escola de jafoinei'ia de ¿^(••ona, i

af'a ja tinc el diploma, ^-m deien que

cin seria mes fáf.i! fi-obar faina, pem

fins a¡'a ve.s d e fes.

Kef la imposs'bííitai' de tcobcS'*

feina, necessito tnlla^• bi'MC peí*

podet- tenfi" dine>'s pe.y a les meves

d e s p e s e s . CZ-aaa mes pfocwo fe»'

un viatge d e ÓOO j-eixos que me'ls

paguen a 70 pessefes . Si en ti-ec

10 .000 pef* paga f la pafi que em

ioca del lloguef/ 5 .000 pev I 'aigua i

3 .000 pef \a llum, a mes dt" canviac

el bwtá cada se tmana, ja podeu

compiaf e\ c\ue. em q u e d a pef

menjcii*. Xi'obaí' pisos mes bai-ats és

r r I ••

1

í| Mfi.

i'^k ¡ í ^m I , .."(̂

Revista de Girona / núni. 162 avncv - íchrer 1994 89