Torna

fal·lérallililil1

4|ls

vostèté crèdit

cada dia a 2.600.000 establiments

Una targetaextraordinària

per alsNo es tracta només que vostè tingui

avantatges si vol anar a l'estranger.El que importa és que la targeta també

li sigui útil aquí quan faci les compres " "ihabituals en un supermercat, una sabateria o " ^

qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagarel compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal

Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners!

A cada pas veurà un establiment que té a la porta lareproducció de la nostra targeta.

Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com unapersona de crèdit

^ * < i * * j « t o ï M > j ^

JL·CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA

CAIXADE TOTS

!li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge

Carta del director En aquestLa tardor

Amic lector:Després de la curta pausa d'un estiu escurçat políticament per la lluita

parlamentària per l'Estatut, entrem ja en l'animació vertiginosa de la tardor,una tardor que les centrals sindicals preveuen calenta. L'aplicació del pla eco-nòmic del Govern, tant de temps esperat, i els darrers passos vers l'aprovaciódefinitiva de l'Estatut de Catalunya seran els dos eixos que emmarcaran aques-ta «rentrée».

Els primers reflexos d'aquestes escalfors post-estivals s'han centrat en l'en-senyament. El Ministeri d'Educació, aplicant el sis per cent de reducció de lesseves despeses públiques a què l'obliga el nou pla econòmic, ha optat per ferl'orni davant les demandes de noves places de mestres a Catalunya. Les espe-rances dels nous ajuntaments democràtics d'evitar el desgavell anual en co-mençar les classes semblen fondre's en uns moments en què l'aprovació per laComissió Constitucional de l'Estatut, atorgant competència plena en aquestamatèria a la Generalitat, obre serioses vies a l'optimisme.

Fets tan arbitraris com la decisió ministerial urgeixen més, si encara cal, laposta en marxa el més immediata posible del nostre Estatut. És per això que nopuc per menys que combatre amb ferma convicció les postures contràries a laràpida ratificació de la nostra carta constitucional. Postures que, emparades enla certesa absoluta del refrendament afirmatiu del poble català, pretenen ator-gar-se un purisme exclusivista en la defensa dels seus interessos mitjançantuna fàcil abstenció o postures que, amagades darrera una demagògia que supo-sàvem oblidada, malden per guanyar uns tristos vots a canvi d'intentar, altrecop, separar en dos la comunitat:catalana.

Combatre aquestes postures és la tasca que tenim imposada si, de veritat,volem evitar que siguin els treballadors catalans qui més perjudicats en surtind'aquesta tardor que ara comença.

Ben cordialment.

PERE-ORIOL COSTADirector

DIRECTOR: Pere-Oriol Costa.

REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté.

R,EtD,ACCIÓ: Francesc Navarro, Josep M." Serra (compaginació). Conxita Socias, Pilar Vilade-

gut (fotografia), Joan Cata i Francesc Baiges.

REPORTATGES: Josep M.« Huertàs Claveria, Carles Sànchez Costa, Xavier Febres, Rafaeln . , f ! l 0 ' Màrius Carol, Montserrat Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons, Joana M.» Ro-que i Albert Moreno.

BÍIÍÍ ' I I T N Y A \ A l b e r t G a r r I d ° , Pere Fons, Enric Company, Joan Cata, Santi Carreres, JoanBALT V=·Jn a eI (1a r b 6 l E n r l c G i r a l ; MADRID: Pedró Altares; MON: Mateo Madridejos; TRE-S Q C I P T A Í ° L B O Í X ; HUMOR: Cesc, Corb, Aliu, TraUero, Núria Pompeia i Joma; CULTURA IGarcía £,1 r A u r èüa Capmany, Joan A. Benach, A. Cirici Pellicer, Antoni Kirchner, Jordimez 2 ! ' p B i 8 ° r d à - Josep M.« Baget, Enric Bafleres, Ramon Barnils, Josep Marti G6-M • tWr. ; ! 8 !?^ N e b o t < M a r t a Mata, Jaume Vidal Alcover, Isidre Ambrós, Pere Anguera, J.

r a n a e l l< Jordi Fortuny; Accrux.

ECONOMIA: Joaquim Monells.

RO:Teresa Pàmies, Rafael Jorba, Francesc Planas i Ester Aguado.

GE*ENT: Joan Peir6. '

Santí TorrtIlii,^*TT2!l,Carme Santmiquel; ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRIBUCIÓ:vicios, Telf 3-fn Í"° | C M *CIONS: Jordi Williams; FOTOCOMPOSICIÓ: Fotocomposición Ser-E ITA L'HORA ï ï i I M P R ESSIÓ: Publicadones Reunidas, S. A. Telf. 387 42 00, Badalona.£ a : s; C. RatUes Telf 25 a U ' 8 ° àÜC' l'' ^9]£' 2 5 4 34 ° 2 * 0 3 ' Barcelona'36> Impressió porta-

número:

Foto portada: HORACI SEGUI.

Torna la fal·lera dels diumenges,per FRANCESC BAIGES. Fàgs. 4a 9.

Tenim Estatut, però... i els traspas-sos?, per MONTSERRAT RADIGA-LES. Fàgs. 10*i 11.

Andalusia, el «succés» de Vitòria ir«operación retorno», per RAFAELJORBA. Fàgs. 12 i 13.

Tribuna, per CARLES A. GASÒ-LIBA. Pag. 14.

MARCELINO Oreja posa llenya alfoc del Sàhara, per MATEO MA-DRIDEJOS. Pàgs. 15 a 17.

Incendis forestals: adéu als boscos, íper JOAN CATA. Pàgs. 19 a 21.

La miss de l'any de l'Estatut tiracap al centre, per MÀRIUS CA-ROL. Pàgs. 22 a 24.

Les festes majors, més populars quemai, per ANDREU CASTELLET.Pags, 25 a 27.

Ens neguen els mestres, perFRANCESC PLANAS. Pàgs. 28 a30.

El govern ja té programa econòmic.El país, encara no, per JOAQUIMMONELLS. Pàgs. 32 a 34.

Conversa amb Eduard Pons Pra-des: «Anys de mort i d'esperança», perMIQUEL ALZUETA. Pàgs. 36 i 37.

Cultura en joc, per JOSEP M.CARANDELL. Pàg. 38.

Seccions. Pàgs. 39 a 44.

Bunyols de vent i Porta dels Ber-ganta. Pàgs, 46 i 47.

Lleure Lliure, La paella pel mànec iCarlet a L'Hora. Pàgs. 48 1 49.

Programació dt TV. Pàgs. 50.

PUNTUAL COM CADA ANY

Toma la fal·lera dels diumengesFRANCESC BAIGES

L'àrbitre fa sonar el xiu-let. Un jugador s'atansacap a l'esfèrica i la impulsaendavant cap a un com-pany seu. I l'esfèrica co-mença a rodolar, com diriael company Joaquim MariaPuyal. Milions d'ulls es-panyols seguiran des d'a-leshores amb profundaatenció els avatars d'aquellcuiro durant una hora imitja llarga, diumenge re-ra diumenge des de comen-çaments de setembre. «Jaera hora», diran molts.

Fa vuitanta anys, un després que aPalamós aparegués el primer equip dela península, el 1899 en Joan (Hans)Gamper fundava el Futbol Club Bar-celona que dos anys més tard es pro-clamava campió del primer campio-nat de Catalunya i el 1910 primercampió d'Espanya i que, com és sa-but, esdevindria amb el temps, el sím-bol de tota una forma de fer i conce-bre el fet català. En realitat, el futbol,des de la seva definitiva massificacióa Catalunya, el 1920, ha sortit delmarc estrictament esportiu per aemmarcar-se en l'àmbit de les activi-tats de profund ressò polític i social.Ja feia temps, però, que en Gamperacabava els seus discursos amb doscrits simptomàtics: Visca el Barca IVisca Catalunya 11 si encara restavendubtes de les repercussions polítiquesd'aquest esport, només cal travessarla carretera de Sarrià per a trobar lesinstal·lacions de l'Espanyol, continua-

dor de la Societat Espanyola de Fut-bol, creada l'any 1900, i repassar laseva història de continua picabarallaamb el Barcelona. Una història que elportà a adoptar el nom de «Real ClubTeportivo Espanol» quan més fermera el sentiment republicà i àmostrar-se contrari a l'autonomia deCatalunya en ple període de funciona-ment de la Mancomunitat, precedentimmediat de la Generalitat.

D'altra banda, però, el futbol no ésnomés política. El seu arrelament acasa nostra es basa en d'altres factorsdels quals la bellesa* i emotivitat deljoc és, ben segur, el principal.

La indústria del futbolté molts empleats ~

A l'entorn del futbol s'ha anat cons-truint una indústria que es mou ambuns capitals de grandària considera-

ble. Els equips de la primera divisiónacional —divuit, entre ells el Barca il'Espanyol- compten amb pressupos-tos que van des dels 135 milions delmodest Burgos fins els 950 o prop de1.100 milions respectius del Madrid iel Barcelona. Amb aquests diners, elsequips confien en sortir endavant dela temporada, omplint els seus esta-dis, petits els uns - u n s 30.000 espec-tadors, per exemple al Helmàntico delSalamanca—, impressionants els al-tres -112.000 al Bernabeu del Ma-drid o 100.000 a can Barca. En reali-tat, aquestes xifres no signifiquen ine-vitablement que ser soci d'un equip«gran» sigui molt més car que ser-hod'un nou vingut a primera divisió. Elsseixanta mil socis del Madrid o els vo-ra vuitanta mil del Barca poden re-partir-se molt millor la càrrega econò-mica del seu club que els 7.000 justetsde, posem per cas, l'Almeria. Així, potresultar més gravós ser soci d'aquestequip que d'un Barca, on el carnet degeneral, entrada més barata, es situasobre les sis mil pessetes, si bé, clar, sihom vol assolir graus superiors de co».moditat pot arribar a abonar unes20.000 pessetes que és el que costa elcarnet de seient numerat al Bernabeu.Actualment, d'altra banda, les entra-des a futbol oscülen entre 300 1 500pessetes, les més barates.

En el futbol hi tenen interessos unamunió d'estaments socials i activitatsempresarials, els mitjans de comuni-cació de masses els primers. No ha es-tat petit el daltabaix que ha produït lanegativa dels equips de futbol a quèels seus partits siguin retransmesosper televisió. La jornada dominical detants seguidors que esperaven ambS ! v u i t de la tarda Per a vfluw ei7 d e ^ quedava destarotada deloL comW, així mateix, amb elscentenars d'empleats encarregats, lò-flcament, en els clubs grans, en les^preses de material de futbol, lesempreses publicitàries, de transports,

S * 8 f0***** ^ futbolistes i1 u«BUÍMÍm etcètera.' **** 2 ' 6 5 8 « I^P* í™m é s d > u* equip) i amb

p ! , 7 7 j u g a d o r 8 ' 8 e 8 ° MF e d e r a c i ° " Catalana de

' e l m*s d e $™Yfutbolís-

A q u e s t a

e n 2 7 6

17.304

clubi

Futbold ' '

JOSEP MANEL ASENSI

JA NO SOM ESCLAUS

En Josep Manuel Asensi ós e\ president de l'Associació de Futbolistes Es-panyols, l'AFE, institució que aconseguí molta anomenada d'ençà la con-vocatòria d'una reeixida vaga el mes de març en ple campionat de Lliga.En els vestuaris de can Barca, ens explicà com havia arribat a aquest cà-rrec. «Va haver una primera temptativa ja fa temps amb l'Amancio i l'Irí-bar però no va quallar —ens comentà—. Però amb motiu d'un partit de laselecció nacionals ens vam reunir fa un any i mig i vam organitxar-ho. EnQuino va ser el primer president i, quan ho va deixar, ell companys emvan elegir a mi.» De tota manera, 1 Asensi no pensa presentar-se a lesproperes eleccions a president de l'AFE que tindran lloc al mes de setem-bre ja que pensa que hi hauria d'anar algú amb més temps disponible.

Un dels principals motius de lluita en els primers temps de l'associació,fou el dret de retenció que exercia el club sobre el jugador, que no eralliure de marxar del seu club quan acabava el contracte i ha estat tractatdarrerament entre els clubs, els jugadors i la Federació. «L'acord quehem aconseguit ens satisfà i, al mateix temps, tampoc no es perjudicaràmassa els clubs. La fórmula-concreta és un pèl complicada però està d a rque el dret de rentendó ha passat a millor vida.» L'AFE incorpora el 97 %dels professionals d'un país que és el que compta amb un percentatge deprofessionals més elevat i de practicants més reduït en comparació ambel nombre d'habitants. «Volem ampliar-ho a afeccionats i juvenils commés aviat millor —ens explicà el capità del Barca i la seleccióespanyola—, perquè són precisament els futbolistes de categories modes-tes qui més pateixen les injustícies del futbol.» Una de les qüestions quemés preocupen actualment l'AFE és que els clubs paguin les quantitatsque deuen ais seus jugadors i aquest fet afecta, principalment, als equipsde categories inferiors. «No hi ha hagut cap mena de discriminació —hacontestat a una de les preguntes-. Tot ho hem portat els de Primera peròen profit dels jugadors de segona i tercera.» D'altra banda, un altre delsproblemes greus és la manca de Seguretat Social dels futbolistes. «SÍ a lesnostres famílies els passa quelcom, estem indefensos. Els qui estem enequips grans, no, però la resta ho tenen molt malament i cal resoldreaquest tema. A més a més, l'AFE també vol cercar treball per a aquellsjugadors que deixin el futbol. Tots sabem que molt sovint en acabar la ca-

. rrera futbolística hom es queda sense cap possibilitat de subsistència.» Inaturalment els afectats són els de sempre com també pel que fa a lesatencions que reben de la Mútua. «La Mútua és molt dolenta. Els ATS nosón bons i hi ha suplents que fan de metges normals. En canvi, els que es-,tem en equips grans...»

A l'hora de fer previsions de futur, ens ha dit que l'AFE començarà anotar-se de debò d'aquí a un parell d'anys o tres. «De moment —afegí—,el futbolista ha deixat de ser un esclau, un ninot en mans del club si bécrec que segueix existint una excesiva dependència del club.»

Al futbol també reben més els més petits. Normal.

estaran la tem-

porada 79-80 repartits de la següentmanera: Barca i Espanyol, a primeradivisió, dos a segona divisió, el Saba-

dell i el Tarragona; 1 el Terrassa, el.Sant Andreu, el Barca Atlètic, el Llei-da i el Girona en el grup B de segona

TOTS ELS PARLAMEMTARIS, CULÉS

Alegries, travetes i gols: això imonlt més

Els futbolistes catalanssón majoria

divisió. A la resta de categories, ladistribució és de 17 equips a tercera,20 a preferent, 60 a primera regional,180 a segona regional, 636 a terceraregional i 208 a provincial. I pel quefa als juvenils són 796 equips, 476d'infantils i 268 d'alevins (aquestesdues darreres dades relatives a latemporada 78-79).

Les xifres són contundents. Dels263.983 jugadors federats l'any 78 aEspanya, 59.753 ho estaven en la Fe-deració Catalana, la més nombrosa,davant de l'Andalusa que èn té40.843, i la Castellana, amb 28.129.Aquesta ordre es repeteix sistemàtica-ment, a vegades invertint algun delselements, en totes les qüestions quefan referència al futbol, la qual cosademostra que l'interès per aquest es-

Organitzar un equip de futbol no és massa complicat. Només calenunes quinze persones disposades a suar els diumenges i una mica, nomassa, de capital. Quan es tenen aquests esforçats de l'esport, disposats atombar pels durs camps de Catalunya, hom redacta uns estatuts i els pre-senta per quadruplicat a la Federació Catalana que els tramet al ConsellSuperior d'Esportas el qual ratifica l'entrada de l'equip a la categoriaprovincial, la inferior. Només costarà unes dues mil pessetes. Després calpagar la xifra anecdòtica de 140 pessetes l'any per a la Mútua de Futbo-listes i tot seguit vestir l'equip. I si el ram del tèxtil no diu el contrari ca-da jugador ens sortirà per quatre-centes pessetes d'uns pantalonets, sis-centes de la samarreta, dues-cèntes de les mitgetes i unes mil vuit-centesde les sabates de futbol; tot plegat, unes tres mil pessetes.

S'ha de llogar, clar, un camp. Qui juga en un poble petit compta ambmés facilitats ja que, probablement, aconsegueixi no haver de pagar nicinc. A Barcelona, llogar un camp ve a sortir per unes mil pessetes que s'-hauran d'abonar sempre que es jugui a casa, és a dir un cop cada dues,setmanes, la qual cosa equival a la fi de la temporada a una quantitataproximada d'uns vint partits.

I ja només resta pagar els arbitratges que en aquesta categoria costen('unes mil pessetes. El pagament es fa a mitges entre els dos equips cada'diumenge. És a dir, cinc-centes cada partit per uns quaranta partits fancent mil pessetes més. *

I ja està. Tot el que vingui a partir d'aquí ja no serà inevitable. 0 pot-ser no. Perquè la majoria dels equips de «costellada» necessiten celebraramb un bon tec la derrota de cada diumenge precisament perquè això, eltiberi de després del partit, és un dels principals al·licients del nou equip.

Tanmateix, si es vol fer l'equip seriosament i sense despeses exagera-des, només amb un mínim botiquí, de 100.000 pessetes n'hi hauria prouS o r t ! •• •, . ' : . •, ••:• : - . , : . • . • ' . - : • • '

és el futbol ,

port i la seva pràctica estan principal-ment arrelats a Catalunya, Andalusiai Castella. Arrelament que, a casanostra, representà un increment del11% de practicants respecte al 78 ique han suposat la inscripció a la Fe-deració Catalana de 69 clubs més quel'any passat. Barcelona, malgrat elsseus 49 camps, és molt deficitària eninstal·lacions. Catalunya, amb 118camps a Tarragona, 74 a Lleida, 120a Girona i 368 a Barcelona, té les se-ves necessitats de camps de futbol co-bertes llevat de les capitals i grans vi-les que és on més s'acusen els moltsanys d'especulació urbanística quefan gairebé impossible trobar nous te-rrenys per a la pràctica del futbol. Elregidor d'esports de l'ajuntament deBarcelona, l'Albert Fons Valon, mal-grat els 16 milions pelats per a man-tenir les 115 instal·lacions esportivesmunicipals -d'entre elles, els 25camps de futbol-, els escuàlids sismonitors de futbol i la manca absolu-ta de terreny on construir nous esta-dis, es mostrà optimista. «De moment,em digué, hem anat trobant solucionsfins a setembre. 0 sigui que en segui-rem trobant». Afirmà que l'única solu-ció és aprofitar l'àrea metropolitana ique «si tingués 4.000 milions de pes-setes, netejaria les platges de Barcelo-na perquè s'hi pogués practicar l'es-port i per tant el futbol». Les possibili-tats d'encabir els equips de futbol enels camps ja existents són minses do-nat que en aquests es celebren partits,cada festa, des de les vuit del matífins que se'n va la llum. Els campsprivats, casos del Barca, Espanyol iSant Andreu, són pocs i tampoc no re-soldrien el problema cas d'obrir-se al'ús popular si bé ajudarien, i el regi-dor hi confia, a mitigar-lo.

L'Estatut de Sau reconeix a Cata-lunya competència exclusiva en matè-ria d'esport però, ara per ara, ens co-

mentà el secretari general de la Con-selleria d'Ensenyament i Cultura, enJoan Guitart, «encara no hem tingutcap contacte amb la Federació Catala-na de Futbol». A la Generalitat, hompensa en els problemes polítics, en ladependència de la Federació de la Ge-neralitat, en la creació d'una selecciócatalana i segueix les evolucions delsbascos, capdavanters en les seves rei-vindicacions en l'organització delcampionat i la selecció de futbol bas-cos. En Guitart es mostrà especial-ment interessat en la promoció del'esport i el futbol escolars, camp ac-tualment força abandonat. En aquestterreny, en desaparèixer l'organitza-ció esportiva de l'OJE amb la mort deFranco, en Martínez Fuertes, capellà iex senador de la UCD, agafà la direc-ció de l'Associació Espanyola de Cen-tres d 'Ensenyament (ADECE),estenent-se a Girona, Lleida i Tarra-gona, però topant a Barcelona amb unInstitut Català de l'Esport Escolarque, impulsat per la Federació d'Asso-ciacions Cristianes de Pares de Famí-lia (que agrupa les escoles privades),ja intentava fomentar l'esport a lesescoles si bé amb un esperit menyscompetitiu que l'esmentada ADECE.

Diners amunt,diners avall

Mentre, el futbol espectacular se-gueix el seu camí sense interrupciócua rera dia. Cada cap de setmana, 3tones de travesses (les famoses «qui-lles»), o el seu equivalent, 130 mi-dons de pessetes, se'n van a MadridPW" a ésser microfilmades i tornen aBarcelona per l'escrutini consegüent.n « ? V 9 ' h o m Ju«à 30.000 milions depessetes, dels quals 5.000 eren barce-

329nA 4 5 . g i r o n m 8 ' 3 9 7 tarragonins i«"9 lleidatans. Només Madrid, amb

Sí, sí. Tots culés. Per devoció o perobligació, com insinuà un dels consul-tats, tots o gairebé tots els parlamen-taris catalans són del Barca. No totssón socis, però culès la majoria i «pe-riquitos» cap. Qui s'enduu el premi d'-homogeneïtat és Convergència Demo-cràtica. Si no ens han enredat els nos-tres informadors tots els convergentsde Barcelona són de l'ídem, malgratla derrota de l'Arino i només en Ra-mon Trias Fargas no n'és soci. Clarque en la resta de circumscripcions,les coses són distintes i així a en Jau-me Casademont, senador de Gironade CDC, no li agrada el futbol tot i queés soci del Club de Futbol Bescanó.Coses dels pobles. La Húbies, la dipu-tada per* Lleida d'aquest partit tam-poc no és massa amant del futbol peròaixò no és gaire estrany perquè,acomplint les regles sociològiques, capde les tres parlamentaries, la Rúbies,la socialista Marta Mata i la comunis-ta Eulàlia Vintró ho són.

Al PSXTC passa quelcom semblantperò a l'inrevés. Tots són del Barcaperò no n'hi ha cap que en sigui soci.Només a en Cipriano Garcia i en PacoFrutos no els agrada el futbol. Fins itot, el diputat per Tarragona, en SoléBarberà, havia estat sod però la man-ca de temps ha fet que haguessin dedeixar-ho els qui en temps n'havienestat. Com en Josep Maria Riera queho fou del Sabadell, però ja se sap, lapolítica...

També la UCD, representada per enSentís i en Molins, els més assidus,van de barcelonistes pel món. Tambéa Lleida, en Manel Sarraga se'n con-fessa simpatitzant mentre d'altres,com l'altre diputat, en Jaume Barno-la, no són ni del Barca, ni del Lleidasinó del C. F. Guissona que és el seupoble, o com el senador de Tarragona,l'Emili Casals, que és del Reus. El quesi és del Lleida és el senador AlfonsPorta i ós que havia estat delegat deía Federació a la capital lleidatana.Així qualsevol.

A la fi, els socialistes són els queofereixen major varietat, clar quetambé són els que en són més. Sem-pre, però, dins l'ortodòxia culò que es-tigmatitza els nostres parlamentaris.

En Joan Reventós a Barcelona, enFrancesc Ferrer, en Jaume Sobrequòsi l'Ernest Lluch a Girona i en Josep

Subirats a Tarragona són els únicsque en són socis. De simpatitzants, laresta, si bé n'hi ha que reconeixen laseva poca atracció per aquest esportcom és ara el cas d'en Josep MariaTriginer, en Josep Andreu i Abelló, enJosep Pau i en Josep Ball -aquestsdos darrers a Lleida— i el senadorCarles Martí a Tarragona, aquest ambl'agravant que no sap segur si és ono SOGÍ del Reus, vila d'on és el batlle;el que si sap és que paga religiosa-ment les quotes dels carnets de socidels seus fills. El que si tenen els so-cialistes és anècdotes, com és el casde Valentin Anton que diuen que vanfitxar a en Rifé pel juvenil del Barcaquan ell es va negar a fer-ho perquètenia massa feina per a seguir juganta futbol. L'Ernest Lluch és qui millorhistorial té: fundador de la penya bar-celonista de València (tot un mèrit) icandidat rumorejat però no confirmaten les darreres eleccions. Els socialis-tes tenen socis de l'Arbeca (JosepPau), del Vendrell (Pep Jai), soci col.-,laborador del Girona (Rafel Nadal) idels veterans del Girona (Francesc Fe-rrer) i ex socis del Granollers (JosepVerde), del Barca i l'Europa (Joan Ca-sanelles, senador d'ERC en candidatu-ra conjunta amb els socialistes) i delGirona (Jaume Sobrequés). .

I en Benet, per no contradir la tòni-ca no va gaire a futbol però si hi haalgun equip que li agradi, doncs elBarca.

Doncs, el Barca. Per demagògia oper vocació, però el Barca.

5.186 milions, superà Barcelona. An-dalusia, que en totes les estadístiquesfutbolístiques està en els primersllocs, no té prou diners com per a pa-rèixer en aquesta llista. En canvi, 63milions, el premi més gran, se'n vaanar a Sevilla la temporada 71-72mentre a Barcelona el màxim que s'-ha pagat han estat 29 milions la ma-teixa temporada. Cada any, entre 50 i75 persones, passen a augmentar elnombre de milionaris mercàs a aquestjoc d'atzar que, després d'anar a lacua de la loteria, sembla que és des-plaçat ja pels nous jocs que el libera-lisme democràtic ha introduït, com elBingo i d'altres jocs dels casinos, Homespera que el 11% que anava a petara les Diputacions, descomptat el 55%de premis, el 22% del Consell Superiord'Esports i el 12% del Patronat d'A-postes Mútues Esportiu-Benèfiques,dongui més marge a activitats social-ments útils i menys a la desconfiançapopular que en els darrers anys.

Com ja se sap, a futbol hi ha unagran diferència entre els futbolistesprivilegiats i la gran majoria de prac-ticants d'equips de segona línia. Així,llurs sous mensuals fluctuen de lesquinze o vint mil pessetes d'un soud'equip de segona categoria B fins la

.nòmina dels barcelonistes que esta-bleix noranta mil pessetes als casatsmés mil pessetes per cada fill i setan-ta-cinc mil per als solters, passantpels clubs de pressupost més modestque, a primera divisió, poden pagarentre quaranta i cinquanta mil pesse-tes. Hi ha, però, dos factors que modi-fiquen molt el barem real dels ingres-sos dels jugadors: la fitxa i les primes.El Barcelona paga 50.000 pessetesper partit guanyat i un equip de terce-ra pot pagar-ne 3.000.1 si parlem-deprimes, bo és recordar les 400.000pessetes que s'embutxacaren els juga-dors culés per adjudicar-se la Recopa.Pel que fa a les fitxes, ens trobemamh la fórmula que jugadors i clubsconvenen per a evadir haver de decla-rar, a Hisenda. Ningú no pot confir-mar la veracitat d'aquestes xifres pe-rò tothom en sap el muntant aproxi-mat.

Els clubs no volenpreparadors

Els 5.500 entrenadors que hi ha aEspanya, d'entre ells els 1.300 cata-lans, repeteixen el mateix esquema.Els entrenadors de categoria regional-només és obligatori tenir entrenadoramb títol a partir de primeraregional- cobren un promig de dues-centes.a tres-centes mil pessetes defitxa que afegides a les primes, quesempre són el doble del que cobren elsfutbolistes, donen uns ingressos pertemporada a l'entorn del mig milió.Els de categoria nacional — sis-cents atota Espanya per a dos-cents equips iuns cent trenta a Catalunya pels vint-i-sis equips catalans de primera, sego-nes A i B i tercera divisió (que és elque s'anomena categoria nacional)-,venen a rebre unes cent mil pessetesmensuals, amb els desnivells de ritualentre equips grans i modestos. Els en-trenadors han de fer uns cursets per aarribar a ser-ho; un primer curset quehabilita per a ser monitor i un segonque permet entrenar a regional i pre-ferent, ambdós de dos anys de duradai 7.000 pessetes de matrícula. La ca-tegoria nacional s'assoleix amb uncurset d'un parell de setmanes a Ma-drid, amb unes despeses aproximadesde 20.000 pessetes. En global, ens tro-bem en un mercat amb un 85% d'aturi que, en paraules del president delCol·legi Català d'Entrenadors de Fut-bol, Alfredo Montenegro, «comptaamb una gran diferència entre els en-trenadors de primera regional i els decategories inferiors». Però, encara quesigui en contra de la correcta conduc-ció dels equips, és una mala passadatreure'ls aquesta diversió als cente-nars de persones que tenen en aixòllur il·lusió més important.

Els explotatsdel xiulet ~~

Així com hi ha jugadors i entrena-dors a dojo, d'arbitres n'hi ha mésaviat pocs. Tot i que els cursets sónabsolutament gratuïts i que noméshan de pagar-se l'equipatge, els incon-venients són clars. El sistema d'as-

cens és lent: Dos anys per a passar elscursets i 'sortir àrbitre de segona re-gional i després dos anys per a superarcada categoria si han arbitrat correc-tament, amb la qual cosa poden trans-córrer dotze o catorze anys fins arri-bar a la desitjada primera divisió.Gaspar Pintado, president del Col·legiCatalà d'Àrbitres, ens detallà la taulade sous: 3.* regional, 1.000 pessetes;2.a regional, dos mil i escaig; I.8,3.200; Preferent, 3.700; 3." divisió,5.000; 2.a B, unes 6.000; 2." A, unes10.000 i 1.' divisió, unes 15.000. Ambaquestes xifres no és d'estranyar que,en un món on el diner circula força,hom parli sovint de primes als arbi-tres, de regals per Nadal, etcètera. ACatalunya costa molt ser àrbitre peròtot i amb això és després d'Andalusiael lloc on més arbitres hi ha. Dels10.000 espanyols n'hi ha uns sis-centscatalans, dels quals quatre a primera,nou a segona i vint-i-quatre a tercera.Dura professió, doncs, la dels arbitresque sovint es troben indefensos en lescategories inferiors i que, com ens di-gué en Pintado «si a l'àrbitre li han depegar tant li fa que hi hagi dos poli-des (que és el normal en els campsmodestos), com quatre o deu». I, efec-tivament, els arbitres reben sovint enaquests camps.

Aquest és, resumidament, l'estadiactual del futbol català avui en unmoment en què ja s'acosten els mun-dials del 82, una de les seus del qualserà la ciutat de Barcelona, cosa quefa tremolar en Josep Miquel Abad, ti-nent d'alcalde comunista de Barcelo-na, que vol aprofitar-se'n del Mundiali que no sigui a l'inrevés. «Hem depreparar des d'ara campanyes per apromodonar altres esports i prepararla defensa dels nanos enfront de l'a-llau ideològic del Mundial», ens diguél'Abad. L'allau que se'ns ve al damuntés el de la temporada que comença,l'allau del futbol nostre de cada diu-menge. Un allau que hom pot titllard'alienant, anorreador i promociona-dor de violència catàrtica en frontd'una societat opressora però, tanma-teix, hi ha quelcom de màgic que fa amolts, a quasi tots, ens agradi el fut-bol. Què hi farem I

LA LLIGA 79-80, UNA MICA MÉS PRUDENT

ENRIC BAftERES

Només el Real Madrid i el Barca començaran latemporada 79-80 amb unaplantilla sensiblement re-forçada respecte de l'any passat. El Madrid, que haincorporat al seu equip a Laurie Connïgham,García Navajas, Àngel i Portugal, aspira a competiraltre cop per la Copa d'Europa, competició en laqual anys enrera fou líder indiscutible però que noha pogut guanyar altre cop 'd'ençà 1966. L'afecciómadrdista ja pateix un empatx de títols espanyols iel club sembla decidit a ampliar novament els seusdominis a escala continental.

Al Barca li passa igual, però a l'inrevés. Desprésde guanyar la Recopa d'Europa el passat mes demaig, el que vol l'afecció blaugrana ós optar a la Lli-ga espanyola, sobretot per aquesta rivalitat que sostéamb el Madrid. Els fitxatges d'Amigo, Canito, Landó-buru, Simonsen i les reincorporacions d'Estella i Se-rrat tenen aquest objectiu.

Al marge del Barca i el Madrid, els equips mésqualificats de la Lliga espanyola amb prou feines sis'han reforçat. Per un cantó, la nova normativa enmatèria de jugadors procedents de l'exterior ha ba-rrat definitivament el pas a l'al·luvió que cada estiues produïa d'«oriundos» mediocres que només grava-ven l'economia dels clubs i no aportaven altra cosaal futbol espanyol que no fos una competència des-lleial a la pròpia «cantera». D'altra banda, les treso-reries de gairebé tots els equips presenten xifres ver-melles i aquesta tambés és una dada que han tinguten compte els directius abans d'embarcar-se en fit-xatges milionaris.

Aquesta política d'austeritat que s'han imposat elsclubs ha fet poc espectacular, com deia, la campan-ya dels fitxatges. El danès Simonsen al Barca, el bri-tànic Cunningham al Real Madrid, el portuguès Oli-veira al Betis, els uruguais Custodio i Morena al Ra-yo Vallecano i el iugoslau Simic al Burgos, són els

únics fitxatges estrangers que s'han realitzat aquestatemporada. Tampoc no ha estat important el movi-ment entre els clubs espanyols, només animat per lespassades dè Portugal i Garcia Navajas del Burgos alMadrid, de Moràn del GJjón al Betis, de Canito del'Espanyol al Barca, de Jiménez del Santander al Va-lència, de Diarte del València al Salamanca i de Mo-ra, que ha deixat el Barca després d'una carrera pocafortunada per a incorporar-se al Rayo Vallecano.

Malgrat aquest escàs moviment de traspassos, lesxifres en què es mouen els clubs espanyols de Prune-ra Divisió encara produeixen vertigen: 5.350 milionsés el pressupost global de tots els clubs d'aquesta ca-tegoria, la qual cosa suposa prop de 1.000 més queen la temporada anterior. Si aquest increment pres-supostari no s'ha destinat a reforçar les plantilles,cal pensar que es destinarà a millorar la infraestruc-tura dels clubs, que ja palniflquen llurs instal·la-cions cara al Mundial-82 i a millorar i potenciar elsequips inferiors. Si és així, el futbol espanyol estaràen el bon camí d'aquest «canvi d'estructures» queamb bones dosis de demagògia i bona fe, es demanasempre que cal demanar alguna cosa.

El problema serà el de sempre: el de la qualitatreal que oferiran aquests equips i la consegüent sa-tisfacció dels afeccionats amb un espectacle que ca-da vegada resulta més onerós per a la butxaca encrisi del ciutadà espanyol mig. Els clubs volen clien-tela per a llurs colossals estadis i en aquest sentithan eliminat -almenys per ara— la competènciaque, segons diuen, els oferia la retransmissió televi-sada dels partits del diumenge.

Veurem si aquesta era l'autèntica metzina del fut-bol o si el seu mal és més profund i rau en aquestapobra qualitat que, almenys ens els torneigs de pre-temporada, han continuat oferint la majoria delsequips i que, en definitiva, és allò que realment sepa-ra els espectadors dels estadis.

TENIM ESTATUT, PERÒ.

I els traspassos?MONTSERRAT RADI6ALES

L'aprovació de l'Estatut per la comissió constitucional del Congrésde Diputats i les perspectives immediates de cloenda del procésestatutari amb el referèndum en primer terme, obren una novaetapa en la vida política catalana que tots els partits es disposen aafrontar. Les eleccions al Parlament són al tombar i, amb elles, laconfiguració del primer govern de la Generalitat estatutària.Mentrestant, la Generalitat encara provisional continua esperantimpotentment uns traspassos acordats ja fa quasi un any. Tot unsímptoma del què pot arribar a ser la batalla per omplir decontingut —de competències, de diners, de poder en definitiva—les institucions catalanes i fer realitat l'Estatut. Un precedent nogens encoratjador.

Efectivament, els extrems a què elGovern ha dut la congelació dels tras-passos de serveis a la Generalitat haarribat ja aoins límits vergonyants. Iaixò cal tenir-ho en compte i cal de-nunciar-ho ara més que mai, enaquests moments en què l'Estatut ésja una realitat. I ho han de tenir pre-sent tant els qui estan a favor de l'Es-tatut com els qui el rebutgen per con-siderar-lo insuficient. Perquè, sensevoler ser pessimista, aquests són ele-ments que ens donen el diagnòstic del'estat real de la qüestió. Com ho témolt present el Consell Executiu de laGeneralitat que en la seva darrerareunió, abans d'unes curtes vacancesgairebé forçades per aquesta paralit-zació, va acordar per enèssima vega-da «mostrar la seva preocupació» -llegiu protesta, reclamació, etc— pelfet que encara no hagin aparegut alBOE els decrets de traspassos.. Aquests traspassos corresponen a

matèries d'agricultura, treball, sani-tat, cultura (biblioteques), ensenya-ment (preescolar i EGB) i urbanisme,concretament l'Instituto Nacional deUrbanismo (INXIR). Foren acordatsper la comissió mixta Estat-Generali-tat el setembre da^^aw,' és a dir, faun any. Congelats uns quants mesosals despatxos ministerials, els decretscorresponents foren aprovats pel Con-

10

sell de Ministres el 20 de febrer de1979, pocs dies abans de les eleccionslegislatives de I'l de març, en unamesura que si aleshores fou, malgratque ben acollida, qualificada d'electo-ralista per diversos partits catalansara ja no en queda cap dubte. Perquèels decrets en qüestió mai no van arri-bar a ser publicats al BOE —que ésquan entren en vigor les lleis— ni hohan estat encara. Però aquesta escan-dalosa situació arriba encara méslluny. Com que amb les eleccions i lanova legislatura va venir també elcanvi de Govern, ara resulta que al-guns del nous ministres, concreta-ment el senyor Sancho Rof, d'ObresPúbliques, i el senyor Otero Novas,d'Ensenyament, diuen que no es fanresponsables del que van aprovarllurs antecessors, que s'ho han d'estu-diar i que com que no han estat publi-cats al BOE i per tant no valen, els vo-len tornar a replantejar al Consell deMinistres. Pel que fa a urbanisme elsproblemes es trobarien amb l'INUB, ien ensenyament, la qüestió dels lli-bres de text i la inspecció torna a es-devenir problemàtica. També semblaque pel que fa a cultura torna a haveralgun problema amb les biblioteques.En el darrer Consell de Ministres cele-brat abans que el gabinet fes vacan-ces, el tema figurava a l'ordre del dia

però no fou tractat i l'explicació ofi-cial adduïda pel Secretari d'Estat perla Informació, Josep Melià, fou lade... manca de temps I Ara, no hi haConsell de Ministres fins el dia 7, aixíque la Generalitat s'ha pres també lesseves vacances gairebé obligades.

Esverar unesaltres eleccions?

Haurem d'esperar a què arribin leseleccions al Parlament perquè es pu-bliquin els traspassos i els centristescatalans els puguin presentar -comja feren I'l de març— com un trumfoper dir allò d>UCD compleix»? Si totaaquesta història és un precedent delque serà l'estira i arronsa per ferefectives les competències de l'Esta-tut, malament rai. Perquè recordemque, mentre els negociadors catalansa la Moncloa, o més ben dit al Minis-teri de la Presidència, pretenien queen l'article 44 de l'Estatut es limités aun màxim d'un període de sis anys elsprocés de traspassos de competències,UCD es va entestar a què aquest ter-mini hi figurés només com a data enquè es negociarà la fórmula de finan-çament de l'autonomia. Però a la cur-ta o a la llarga, el Govern i la UCDhan d'entendre que les lleis - i més sisón lleis fonamentals com la Constitu-ció i l'Estatut— es fan per aplicar-les.I que si la Constitució —sense desme-rèixer en aquest sentit gens ni mica lapart de mèrit que hi correspon aUCT— projecta una transformació afons de l'encotillat Estat centralista,cal afrontar amb decisió aquestatransformació i fer-la efectiva amb

Tarradellas no es pensava que hi haguésEstatut tan aviat. Sudrez es fa pregar elstraspassos, mentre l'Estatut defensat pelsparlamentaris catalans rep cops del pa-triarca Rojas-Marcos.

una transferència real de poders. Coms'ha dit repetidament, veiem aquí cla-rament que els textos legals serveixende base per a edificar quelcom, peròno edifiquen per si mateixos.

Tarradellasi VEstatut

£1 lentíssim ritme que pateixen elstraspassos ha estat motiu de preocu-pació dels partits integrats al ConsellExecutiu i també del President Tarra-dellas el qual retornà del seu viatge aMadrid el mes de juliol amb el con-venciment, o almenys la ferma espe-rança, que s'accelerarien aqueststraspassos i que es resoldria el tematambé pendent dels traspassos de lesdiputacions i llur integració —encaraque conservant-ne la personalitatjurídica- i coordinació en la Genera-litat. El president sempre ha estat delparer, i aquesta ós una constant delseu pensament, que l'essencial era en-fortir la Generalitat com a instituciórepresentativa de Catalunya, que ca-lia que anés, pas a pas, assumint com-petències i que constituís un autènticrodatge per quan arribés l'hora del'autogovern estatutari. En aquestsentit, veia l'Estatut com una cosa re-lativament llunyana. Segons el seupensament era fonamental aquest ro-datge que havia d'oferir la Generalitatprovisional. Aquesta ha estat una par-

ticular filosofia llargament sostingudaja des dels temps de l'exili i expressa-da reiteradament una vegada instal.-lat a la plaça de Sant Jaume. I és pot-ser aquí on cal cercar, en última ins-tància, l'explicació del poc entusiasmeque, segons totes les aparences, l'a-provació de l'Estatut ha desvetllat enel President Tarradellas. I perquè -com no fa gaire ha manifestat més omenys obertament Carles Sentís— ellcreia que el període de provisionalitatseria-més llarg, que sorgirien dificul-tats (potser derivades d'anteriors difi-cultats en l'Estatut basc) en ía nego-ciació de l'Estatut de Catalunya quel'allargarien. En definitiva que l'Esta-tut trigaria més i que seria més llargel mandat del Govern d'unitat que ellpresideix. I, siguem sincers, la relati-vament ràpida —malgrat tot— apro-vació de l'Estatut no ha deixat de sor-prende tots els partits catalans. Ara,però, malgrat les peticions públiquesde Sentís que considera que Tarrade-llas hauria de continuar com a presi-dent després d'aprovat l'Estatut, elpresident insisteix en allò que ha ditsempre: la seva voluntat de nopresentar-se a les eleccions al Parla-ment —condició indispensable per alnou president— i de no prosseguir enla política activa.

tal *referèndum

No obstant aquest poc entusiasme,el President Tarradellas ha manifestatclarament que donarà el seu sí a l'Es-tatut en el referèndum. I, segons ensha assegurat un dels consellers polí-tics, en el darrer Consell Executiu ma-nifestà que si ell hagués estat parla-mentari també hauria acceptat aquestEstatut. A. l'hora del referèndum,doncs, Tarradellas serà una veu mésen favor del sí. Ara, falta esperar aveure si el Consell Executiu s'hi pro-nuncia públicament com féu en el casde la Constitució i fa campanya favo-rable en el referèndum o no. En totcas això no es decidirà fins que Tarra-dellas no rebi oficialment el text d'Es-tatut de part del president de la co-missió constitucional, Emilio Atard.Tot i que enlloc no diu que aquest trà-mit s'ha de fer, la Generalitat conside-ra que la més elemental norma decortesia ho exigeix. Esperem que nohi hagi més demores de les indispen-sables.

El referèndum és ara l'objectiu im-

mediat que té plantejada l'activitatpolítica, catalana. Els partits que pro-pugnen el sí hauran de fer una inten-sa' campanya d'explicació -alguns jaho estan fent- de l'Estatut arreu deCatalunya, i serà un objectiu comú lalluita contra l'abstenció que desprésde les darreres cotes assolides en leseleccions municipals és indubtable-ment l'únic fantasma que envolta elreferèndum. De que hi hagi un sí mas-siu o un sí migrat depèn també la for-ça amb què neixerà l'Estatut.

Les eleccions al Parlament posaranen primer pla de l'actualitat la confi-guració del primer govern de la Gene-ralitat estatutària. El tema començaja a ser al carrer, encara que prema-turament. Diverses propostes s'insi-nuen i altres es formulen amb clare-dat. Les combinacions de govern pos- ,sibles són diverses i ningú no ha ditl'última paraula. En tot cas, aquestserà el tema que escalfarà la tardor ila primavera política catalana. Tempsen tindrem de parlar-ne.

Rojas Marcos,encara

No podem acabar aquesta crònicasense fer esment al que ha estat latraca informativa que ha omplert depolèmica els diaris: les explosives del-caracions de Rojas Marcos al diarique ocupa, per la dreta, l'extrem delventall dels mitjans barcelonins. Deles actituds de Rojas Marcos ja ens envam ocupar explícitament en aquestarevista i no han canviat gens ni mica.Ara, però, s'han manifestat amb unavirulència i agressivitat fins aleshoresdesconegudes. Amb to d'amenaça. Elspartits catalans fan bé de no respon-dre amb el mateix to, sobretot perquèdon Alejandro fonamenta les sevesposicions en un terreny que, per ser elde la immigració un problema real ipotser el més important que té plante-jat la societat catalana, pot trobarcamp abonat, sobretot en qüestions enquè hom toca la fibra emotiva. Feinade tots és que la demagògia no se'nsurti amb la seva. Catalunya ha asso-lit durant quaranta anys de dictadura'el que semblava un miracle donadesles condicions: evitar la fractura endues comunitats diferenciades. Aixòno se'n pot anar en orris ara, no potser destruït per estranys interessos enuns moments en què tots plegats enstrobem en millors condicions de dià-leg. 1 això és feina de tots.

11

PER COMENÇAR SETEMBRE

Andalusia, el «succés» deVitòria i l'«operación retorno»Amb la pinya que estan fent els partits bascos a l'entorn del seu Estatut i les possibilitats que eltext de Gernika obre per a la reconstrucció nacional de Euskadi -tasca que comporta també lapacificació del País Basc- , el nus gordià de la Pell de Brau s'ha centrat els darrers dies aAndalusia, mentre el «madriles» i el president Suàrez es prenien un descans i la políticasuperestructural romania paralitzada.

Aeau

I a Andalusia dos eren els pols dela polèmica. L'un, el teòric: la defini-ció política de la realitat andalusa;l'altre, el real: l'Andalusia que, comafirmà el seu president Rafael Escu-redo, no té altres argument que la«fam i l'atur».

L'Andalusia teòrica es perdia ambuna polèmica bizantina sobre la defi-nició de la seva realitat com a comu-nistat autònoma; que si «nacionalitat»,«regió» o «País Andaluz». Y AlejandroRojas-Marcos —àlias Alejandro Le-rroux II— n'era el capdavanter d'a-questa polèmica nacionalista. El seuerror —sense entrar en els blasmesque ha fet dels estatuts basc i català—ve donat per la faisó que ell i el seuPSA segueixen per tirar endavant laconstrucció, que no reconstrucció, dela comunitat andalusa.

I això és així pel fet que si, comafirmà un dels teòrics del marxisme,un poble esdevé nacionalitat quan hiha una classe social amb voluntatd'endegar aquesta construcció nacia-nal, el camí a seguir no és ni el del po-pulisme interclassista ni el d'enfron-tar els treballadors dels pobles ambsels d'altres pobles, bo i oblidant d'esmer-çar les energies cap el veritable pro-blema que, en forma de polvorí sote-rrat, pateix el poble andalús: l'atur ila misèria.

«Que se quede la mujer en casa,guisando-los garbanzos, que lo impor-tante es que por lo menos haya traba-jo para los nombres». És així, amb pa-raules de Juliàn Chía -secretari ge-neral de la Federació de Treballadorsde la Terra de UGT— com es parla alspobles andalusos. El mateix sindicatinformà que Andalusia ha rebut alllarg de l'any 4.500 milions de pesse-tes destinats als fons d'ocupació co-

12

munitària, mentre la pròpia Junta au-tonòmica andalusa avaluava en19.000 milions la quantitat mínimanecessària per a pal·liar l'atur en elque resta de l'any.

Si a aquestes dades hi afegim el frus-trat procés d'industrialització de lazona i la situació del sector pesquer,presoner de la misèria ja abans desortir de port per a que els capturinles forces navals de Rabat, tindremuna mínima radiografia de la situaciódesesperant d'Andalusia.

Per tot això, podem concloure que,mentre al País Basc el «leit-motiv» delseu Estatut és la pacificació d'Euska-di, a Andalusia la «pacificació» co-mença per fer front a l'empobrida si-tuació econòmica, bo i sentant les ba-ses per a bastir, des d'aquesta pers-pectiva bàsica, la construcció d'unacomunitat equilibrada; llavors si ques'haurà fet nacionalisme i s'haurà co-mençat a vertebrar una realitat na-cional andalusa.

«No los queremosni borrachos»

A Euskadi, l'altre pol de la conflic-tivitàt immediata de l'Estat espanyol,mentre es concreta la campanya pro«bai» -«sí* en euskera- a l'Estatut deGernika i la convocatòria del referèn-dum per al proper 25 d'octubre, unsuccés que en un altre indret de l'Es-tat hauria estat això —un simple«succés»— va encendre de nou la si-tuació encara latent de guerra freda.

A Vitòria un policia nacional depaisà i amb símptomes d'embriague-sa, segons testimonis presencials, iamb signes «d'inestabilitat nerviosa»,segons una primera nota policial, as-sassinà al propietari i a un client del

Els parla-mentarisanda-lusos ela-borarenel seuprojected'Estatut.

El bar «Las Vegas» a Vitòria .

bar «Las Vegas», després que haguésestat expulsat del local per ocasionaruna baralla.

Les accions de condemna i protestano es feren esperar, destacant d'entreelles les protagonitzades en la darrera«bajada» de les «komparsas» de lesfestes de Bilbao — Semana Grande—.Una pancarta que presidia la manifes-tació deia això: «Las fíestas de Bilbaocontra las FOP. No los queremos niborrachos». Heus ací un altre argu-ment per a que Herri Batasuna —coa-lició abertzale contra l'Estatut basc-pugui dinamitzar la seva campanyademagògica.

Herri Batasunai l'integrisme

Això no obstant, el «succés» de Vitò-ria és també un argument —i aquestamb més p e s - per les forces pro Es-tatut, majoritàries, per tal que puguinurgir el traspàs de competències enmatèria d'Ordre Públic i Policia Autò-noma. Altres fets com el de Vitòria fa-rien un-pobre servei a la pacificaciód'Euskadi i a la voluntat federal d'a-

L'ambient al PSOE s'escalfa passades les vacances

quest poble que el president del Con-sell General Basc (CGB), Carios Garai-koetxea, palesà en unes declaracionsa l'emissora alemanya «Sudwest-funk».

Herri Batasuna, per la seva banda,rebé un fort cop dialèctic d'un mem-bre d'Euskadiko Ezkerra -coalicióabertzale pro Estatut- que assenyalàen un article dels que faran història a«El País» que gràcies a les forces quehan participat en el «abrazo de laMoncloa» Euskadi té Estatut. La teside l'article d'Eduardo Uriarte és queHerri Batasuna, condemnant el pacteque ha fet posible el text autonòmicper al Paí8 Basc, se situa en la méspura tradició de l'integrisme carlistabasc que condemnà en el seu momentel «Pacto de Vergara» - f i de les gue-rres carlistes 1 «millor sortida políticaper a l'autonomia basca» en aquellmoment de la història.

D'altra banda, el tercer element del'actualitat política espanyola segueixessent l'impasse polític del PSOE. L'a-nomenat sector «crític» del partit acu-sà de partidisme a la gestora socialis-ta pel fet que dos dels seus membres

-Carmen García Bloise i RamonRubial- haguessin miünejat en com-panyia d'Alfons Guerra per terres an-daluses. El president de la gestora,José Federico de Carvajal, intentàdesdramatizar els fets assenyalant queels actes esmentats ja havien estatprogramats amb anterioritat alXXVIII Congrés i que «jo mateix hauréd'assistir a un congrés regional a Cà-ceres amb Pablo Castellanos, i això novoí dir que jo m'identifiqui amb ell».

Al si del PSOE, mentre sembla serque la «síntesi» ideològica entorn de'les ponències serà menys difícil delque semblava, l'expectació està cen-trada en cercar els 24 noms que hau-ran de conformar la nova executiva.Els tmentideros» polítics de Madridassenyalen que aquesta síntesi abas-tarà el 80 per cent del PSOE i que l'ú-nic que arreplegarà alguna cadirad'executiu del sector «crític» serà elseu «moderat» Luis Gómez Llorente.

Mentre, l'anomenat sector «felipis-ta» anunciava la «bajada al ruedo» deFelipe per els primers dies d'aquestmes de setembre. Caldrà esperar,doncs, a la «operación retorno». •

d'orellaEls organitzadors de la Universitat

Catalana d'Estiu que va tenir lloc re-centment a Prada van intentar prè-viament que la seu d'aquesta ediciófós Barcelona. La idea que duien erade celebrar-la en les instal·lacionsd'alguna de les tres universitats cata-lanes. A la fi, però, han hagut d'anara Prada. La raó ha estat que els rec-tors de les tres universitats no consi-deraven encertat el nom d'aquestatrobada. Van considerar que el mot.Universitat no li esqueia. És a dir, quel'any vinent perquè hi hagi UCE hau-ran de canviar el nom o els rectors deles universitats catalanes.

Els antics hàbits dels ajuntamentsencara deixen de tant en tant llur re-cord en alguns dels nous consistoris.Així succeeix a L'Escala on per a par-lar telefònicament amb l'alcalde s'hade passar per tot un seguit de tràmitsque inclouen la facilitació del númerode carnet d'identitat, del nom i d'al-guna altra informació addicional més.I això no és tot, si el secretari no estàde bon humor i hom gosa queixar-se del'excessiu protocol pot quedar-se ambel telèfon penjat a l'orella.

Un altre tret característic dels an-tics ajuntaments era el demanar fa-vors per tenir algun conegut a là CasaGran. Aquest costum està massa arre-lat i els sol·licitants de tractes de prio-ritat encara són molts. Es poden tro-bar, però, amb ossos durs com els en-carregats de l'ensenyament al de Bar-celona que han assegurat que enigualtat de condicions tots els oposi-tors a places de mestre que hagin de-manat ajudes especials seran elimi-nats sistemàticament.

Les feministes catalanes estan unpèl preocupades perquè tenen por quela coincidència de dates entre la dis-cussió a les Corts del projecte de lleide divorci i la mobilització per a re-frendar l'Estatut resti protagonismo aldebat d'aquell tema que la UCD hapromès portar a les Corts el mes d'oc-tubre. D'altra banda, sembla que en-lloc de com a llei la presentació seràfeta com a projecte de modificacionsa fer en el Codi Civil. La UCD ho volaixí. L'esquerra no, "però serà comvulgui la UCD.

13

-Tribuna-

Les nacionalitzacions a EuropaEl contingut polític i el paper que han

jugat les nacionalitzacions a l'EuropaOccidental fan del tema una qüestió queva mai enllà de l'interès purament eco-nòmic que per ella mateixa presenten enel si de la major part del països caracte-ritzats en principi pels mecanismds del'economia de mercat, però que precisa-ment pel fet d'aquelles ara se'n diuend'economia mixta, o d'economia pacta-da.

Sobre el tema de les nacionalitzacionshi rauen una sèrie de tòpics i de conside-racions apriorístiques, que no tan solssimplifiquen de forma excesiva la reali-tat d'aquelles, ans la distorsionen signifi-cativament.

Un dels tòpics més utilitzats és qüe lesaccions nacionalitzadores responen alsprogrames d'actuació política dels par-tits d'esquerra, més inclinats en principi,vers una acció més directa sobre elí me-canismes de l'economia i més encami-nats també vers camins que s'acostin ala planificació econòmica. Sobre el pa-per, en els països occidentals, que és larealitat a què ens estem referint, els par-tits conservadors, de centre, radicals,etc. defensarien el joc més ampli possi-ble de les formes més pures de l'econo-mia de mercat.

Això, que és veritat mirant els paperselectorals dels dits països, i que ha Jugatuna posició a voltes dominant en les da-rreres eleccions legislatives franceses ibritàniques, no és cert ni de bon tros,quan analitzem la història de las nacio-nalitzacions a Europa. Però examinemamb detall el camp de les propostes i elcamp de la realitat.

En el camp de les propostes polítiques,les nacionalitzacions han jugat un papercabdal en les darreres eleccions britàni-ques i franceses. A França, com és benconegut, el Programa Comú, proposavaun ampli programa de nacionalització-,nes que afectava a la banca no naciona-litzada, companyies d'assegurances i elsgrans grups industrials francesos.Aquest es va convertir no únicament enel central de les eleccions, provocantuna àmplia i abundant literatura Sobreels efectes que tindria sobre l'economiafrancesa —i també sobre el cost delscanvis proposats-, ans i molt principal-ment en la causa de la famosa rupturaentre els partits que donaven suport alPrograma Comú. Sobre aquest darrer as-pecte és molt recomanable estudiar lesraons que varen expossar els partits co-munista i socialista francès.

CABLES A. GASÒLIBA

(x) Economista

A Gran Bretanya, l'ala més esquerra-na del Partit Laborista propugna des defa temps un ampli programa de naciona-litzacions i també la creació d'una hol-ding que aglutini les existents, i les pervenir, holding inspirada en l'IRI italià,de la qual la creació, ò la reecreació, delNational Enterprise Board en seria laprimera passa. També en aquest país lesnacionalitzacions han esdevingut un delstemes centrals per polaritzar l'atenció idecidir al votant. Precisament, la con-traposició molt radical a un esquemamés intervencionista a través de les em-preses públiques, ós el que va caracterit-zar la proposta del partit conservadorque emprà per la base de la seva propos-ta electoral una defensa aferrissada delretorn als esquemes més purs de l'econo-mia de mercat.

Curiosament, a Itàlia el tema de lesnacionalitzacions no ha estat cabdal finsara en la discussió política oberta a l'ho-ra de les eleccions. Pels passadisos, dis-cutint la distribució de les presidències iles direccions de les empreses estatals jaós altra cosa. Però en tot cas l'esquerrano n'hà fèt d'aquest tema una qüestióseva. Examinant la història de les nacio-nalitzacions a Itàlia es pot trobar el per-què. En aquest país, tan sols hi han pro-postes sobre la reforma de les empresesemmarcades en el sector públic, però lespeculiars característiques i l'abast delIBI i dels ens nacionals, fan d'aquestmón una xarxa tan complexa i un entre-llat polític-econòmic tan complicat quesembla com si ningú s'atrevís a ficar-s'hi

Però si en els països que hem agafatcom a referència veiem que en tot cas eltema de les nacionalitzacions prové sem-pre d'unes propostes polítiques dels par-tits d'esquerra, la realitat històrica ensensenya que la major part de les nacio-

nalitzacions s'han fet a Europa en go-verns en els quals podríem dir que lesposicions conservadores eren majorità-ries o ben significatives. El cas mes clarestà en el fet italià, on tota la base de lesempreses públiques aplegades al voltantprincipalment de l'IRI, els grans bancs iels ens nacionals es formà en temps delfeixisme de Mussolini essent l'obra con-tinuada molt extensament per la demo-cràcia cristiana des de l'acabament de laSegona Guerra Mundial. A França, lamajor part de les nacionalitzacions ac-tuals es realitzà en acabar la SegonaGuerra Mundial amb un govern presiditpel general De Gaulle, posteriorment, elsgoverns de la 5.* República no tinguerencap inconvenient, quan no creguerenconvenient, d'eixemplar la incidència del'Estat a l'economia francesa a través dela seva intervenció directa com a empre-sari. A Gran Bretanya que és el país quepresenta un major grau de coherènciaentre els qui propugnen i els qui fan lesnacionalitzacions, els governs conserva-dors no han fet fàstics tampoc per rea-litzar-ne unes quantes quan ho han cre-gut convenient, i al menys fins ara, iamb l'excepció de la British Steel, hananat acceptant les herències de les em-preses nacionalitzades que rebien delslaboristes.

Tot això porta a preguntar-se si l'ad-judicació dels fenòmens de les naciona-litzacions a l'esquerra no és excessiva-ment simplista, i si no hi han hagut cau-ses més fondes, més arrelades en la prò-pia evolució de l'economia dels països del'Europa de l'Oest per provocar en deter-minades àrees el fenomen notable i im-portant de les empreses públiques esta-tals, en el qual l'Estat igual controla elscorreus que fabrica cargols per bicicle-tes. Hi han exemples, en canvi on unallarga permanència de governs de tallsocialdemòcrata, com els països escandi-naus o l'Alemanya Federal ha significatun grau d'intervenció directa molt mésmigrat i considerat envers l'economia demercat que els republicans gaullistes aFrança o els democratacristians a Itàlia.

Atès que la democràcia a Espanya repl'herència d'un ampli sector públiccreat, i profusament estès, en virtut d'unrègim que no es pot qualificar precisa-ment d'esquerres, ós convenient conèi-xer a fons l'experiència europea —atèstambé l'europeisme que va adquirint laPell de Brau—, i veure per quin model omodels es van decantant els partits polí-tics d'ad envers el tema de les naciona-litzacions, tema que fins ara, ha rebutalmenys explícitament, una atenció sum-mament discreta.

14

AMB LES SEVES DECLARACIONS AL DIARI xLE MONDE*

Marcelino Oreja posa llenyaal foc del SàharaMATEO MADRIDEJOS

França-i els EE.UU. assagen una nova estratègia davant les creixents dificultats que el FrontPolisario està creant a l'exèrcit marroquí, però la diplomàcia espanyola es mantó en l'ambigüitatLes evolucions de la diplomàcia espanyola estan composant un «damero maldito» de molt difícilsolució i conseqüències imprevisibles. En el problema cabdal del Sàhara, encara que heredat de ladictadura, els successius governs de la Monarquia no han fet altra cosa que nodrir l'ambigüitat omoure's segons bufés el vent, sense adoptar una posició que no sigui l'afirmació retòrica que ladescolonització no s'ha consumat...

Curant els últims sis mesos, l'opiniópública espanyola s'ha vist sotmesa alrègim de la dutxa escocesa en afer detan evident importància. Primer es re-corregué al secretari de relacions ex-teriors d'UCD, partit del govern, per aque es traslladés a Alger, s'entrevistésamb els dirigents saharauis i donés laimpressió que el govern de Madrid es

proposava reparar la injustícia de no-vembre de 1975, quan, coincidintamb l'agonia del dictador, es firmàl'acord tripartit en virtut del qual elSàhara es repartí entre Marroc i Mau-ritània. Aquesta orientació fou confir-mada pel viatge del presidente Suàreza Alger, a finals d'abril, on va mante-nir amb els responsables del Front Fo-

lisario una entrevista l'oportunitat dela qual encara es discuteix.

Després del viatge~~ """" del Rei "

A mitjans de juny, la visita dels reisd'Espanya a Marroc, la responsabili-<

15

tat de la qual només es pot atribuirconstitucionalment al govern Suàrez,fou interpretada com un desig d'equi-librar la situació que el mateix governi el seu president s'havien encarregatde desequilibrar. Una vegada més,molts espanyols no van poder evitarla impressió que el prestigi del monar-ca s'utilitzava per a encobrir o repa-rar els errors de la gestió diplomàticagovernamental. Alguns portaveus ofi-ciosos del govern, sortint al pas de laperplexitat general, donaren a enten-dre que Madrid es proposava inaugu-rar una diplomàcia absolutament in-dependent, deslliurada de la tutela deParís i Washington en la qüestió delSàhara; però aquestes ofïciositats a lamajor glòria de Suàrez foren acollidesamb el natural escepticisme.

L'acord entre Mauritània i el FrontPolisario, firmat a Alger el 5 d'agost, ila posterior annexió marroquí de TirisEl Gharbia o Sàhara ex-maurità, si béhan multiplicat els riscos de conflictegeneral armat a la zona, no han tin-gut la virtut de modificar les ambigüi-tats en què es troba immersa la diplo-màcia espanyola. Després de la confe-rència de premsa del rei Hassan II, el19 d'agost, en la qual justificà l'accióarmada marroquí, el ministre espan-yol d'Assumptes Exteriors, MarcelinoOreja, des de la seva residència d'es-tiu a San Sebastian, tingué l'acudit derecórrer al diari francès La Mondeper a declarar que «el Sàhara occiden-tal encara és un territori internacio-nal» i que «el Front Polisario és l'únic ilegítim representant del poble saha-raui en lluita», la qual cosa vol dir: 1.- Espanya condemna l'annexió ma-rroquí de Tiris el Gharbia, transforma-da per la força en «província» de Ma-rroc, doncs considera que, en nohaver-se celebrat el referèndum deci-dit per l'ONU, el Sàhara és un territo-ri sotmès a un procés inacabat àe des-colonització. 2. — El Front Polisariorepresenta al «poble saharauí en llui-ta», doncs hi ha altres saharauis queno estan en lluita, és a dir, que apa-rentment accepten llur integració alMarroc.

«Escàndol» a RabatAquestes declaracions, que no se

sap si representen exactament l'opiniódel govern, arruïnà l'apaivagamenthispano-marroquí aconseguit pel ReiJuan Carlos durant la seva visita aMarroc. La premsa marroquí reaccio-nà amb virulència i el diari Maroc-

16

La guerra continua.Hassan empunya lesarmes i llença diatri-bes en rodes de prem-sa. Oreja, s'ho pensa, icontraataca mitjan-çant tLE MONDE». Uncomplicat intringulissense horitzó clar.

Soir, portaveu oficiós del palau reial,digué que les declaracions d'Orejaeren «escandaloses i hipòcrites». Elministre marroquí d'Assumptes Exte-riors i dirigent de l'Istiqlal, AhmedBucetta, va sostenir la opinió que lesdeclaracions d'Oreja constituïen «unaIngerència» en els afers interns ma-,rroquís. Per la seva banda, el diariL'opinion, òrgan de L'Istiqlal (partitde la independència, nacionalista), re-comanarà a Espanya que s'abstinguide tota ingerència, de la mateixa ma-nera que Marroc s'absté d'expressarles seves opinions sobre els afers delPaís Basc o Catalunya». El diari co-munista Al Bayane, en fi, va escriureque Espanya s'havia afegit a «la ne-fasta campanya internacional de difa-mació i falsificació de la història».

En realitat, Marcelino Oreja no vafer altra cosa que repetir allò que lesautoritats espanyoles han anat dientdes de 1975 —que la descolonitzacióno s'ha acabat—; però és clar que lesseves declaracions, en la mesura queno eren necessàries, resultaren inopor-tunes i perjudicials per als interesssosgenerals d'Espanya al nord d'Àfrica.Si.el govern espanyol havia de dir al-guna cosa nova sobre la qüestió —creiem que sí—, hauria d'haver-hoacordat en Consell de Ministres itransmetre-ho immediatament a lesCorts i a l'opinió pública; però no hade tolerar que Marcelino Oreja, ac-tuant per lliure, s'aculli a l'hospitali-tat d'un diari estranger per a afegirfoc a un incendi que fàcilment pottraspassar l'Estret. La política exte-

rior espanyola, com a conseqüènciadel conflicte del Sàhara, està sotmesaal xantatge algerí sobre Canàries, ate-nuat en els darrers mesos, i al xantat-ge marroquí sobre Ceuta i Melilla. Lanecessitat imperiosa de trencar el cer-cle viciós, mitjançant una política defermesa inequívoca, no és incompati-ble amb la prudència diplomàtica taninnecessàriament malversada perMarcelino Oreja.

Ajornades les mesuresde represàlia

En el moment d'escriure aquest in-forme, l'incident provocat per les de-claracions de Marcelino Oreja a LeMonde sembla que està superat. Les«mesures de represàlia» contra Espan-ya, presumptament presentades a laconsideració del rei Hassan, han que-dat ajornades per a una millor ocasió,i després de la visita de l'ambaixadorespanyol a Rabat al ministre d'As-sumptes Exteriors marroquí, les ai-gües han tornat a la distensió. Lapremsa i els mitjans oficiosos marro-quís pretenen acreditar la hipòtesique les opinions de Marcelino Orejano tradueixen necessàriament la posi-ció del govern de Madrid en el con-flicte. Com que estem segurs que elministre Oreja no presentarà la dimis-sió, la sospita del seu ridícul formapart de l'enigma que ningú no volaclarir. La vella i desacreditada tàcti-ca de tirar la pedra i amargar la mà,de proclamar públicament, en un òr-gan de premsa estranger, allò que elgovern no sembla disposat a assumircom a política oficial, pot tenir conse-qüències molt desagradables.

Després de tot, la presumpta auto-nomia de la diplomàcia espanyolanomés existeix al pensament dels quela proclamen. Resulta xocant que lesdeclaracions de Marcelino Oreja s'-hagin produït coincidint amb l'en-trevista d'un congressista nordameri-cà amb els representants del Front

-Polisario i els comentaris de la prem-sa d'EE.UU. sobre els riscos que pla-nen sobre la monarquia alauita.

Segons informes de l'espionatgenordamericà, revelats per The Was-hington Post, la «perllongada i frus-trant» guerra del Sàhara està debili-tant el suport de l'exèrcit marroquí alrei Hassan. Els informants vaticinenque, en cas de no trobar-se una sorti-da per al conflicte, els militars po-drien donar un cop d'Estat que acabésamb els tres-cents anys de monar-

quia. Aquestes revelacions coincidei-xem amb la irritació manifestada peralguns oficials de l'exèrcit marroquí,fets presoners pel Front Polisario, ques'han queixat de l'abandó en què estroben algunes guarnicions del Sàhara.La realitat militar suggereix que lesforces marroquís, almenys en un fu-tur pròxim, no podran mantenir uncontrol efectiu de l'inhòspit territorisaharià, la qual cosa no vol dir que lainstal·lació d'un règim militar a Rabatimpliqui necessàriament la renúncia al'expansionisme que sosté al tron. To-tes les forces socials i partits políticsmarroquís, inclòs el partit comunista,estan convençuts dels «drets històrics»de Marroc, amb prou feines desvir-tuats per la colonització, i considerenque la possessió del Sàhara completael territori nacional i és irrenunciable,encara que esdevingui una mena de«Vietnam del desert».

El Front Polisario, per la seva ban-da, que s'ha convertit en una forçareal durant els quatre anys de lluita,no sols compta amb el suport incondi-cional d'Algèria, on disposa de san-tuaris, sinó també amb el suport eco-nòmic de Líbia i altres països musul-mans, així com amb simpaties crei-xents en els ambients internacionals.El seu objectiu, segons declaren llursdirigents, no és tant «reconquerir» elSàhara totalment, la qual cosa resul-taria inviable, sinó mantenir la pres-sió militar per a obligar Hassan a uncompromís polític que impliqui el re-coneixement de la República Àrab Sa-haraui Democràtica (RASD).

Davant d'una situació tan enreves-sada i volàtil, que amenaça directa-ment els interessos vitals espanyols,tant econòmics com estratègics, senseoblidar els riscos que pesen sobreCeuta i Melilla i en part sobre Canà-ries, la diplomàcia espanyola ha d'a-doptar una actitud ferma, mesurar béles seves paraules i evitar per tots elsmitjans que el país es vegi embolicaten un conflicte que l'opinió públicajutjaria insuportable. Sí el Govern volreparar la injustícia i modificar la-se-va posició, assumint els riscos inevita-bles, el que ha de fer és denunciar l'a-cord tripartit de Madrid, de novembredel 1975, en virtut del qual els saha-rauis foren abandonats; i si no potfer-ho, per raons ben comprensibles,que no autoritzi declaracions impru-dents del Ministre d'Assumptes Exte-riors que no canvien la situació real inomés serveixen per a exasperar elsmarroquís.

La realitat humana,social i econòmica

de la Catalunya sotmesa

. • » - *

& . . ' • • ' l • * •

OTALÜNYA

Dos Regles d'obscuritat(XVIÍXVII)" ; "v'

[oaoiiim Nadal i Farreras

% !

- . ' ' V *'/. "'5

DOPES A'3RUPO MUNDO DE EDICIONES

Fins i tot de nit també cremen els boscos.

Mils d'hectàrees de boscos, de vegetació han cremat durant l'estiu arreu de l'estat. Enguanyla febre dels incendis forestals ha pujat a graus insospitats. Si seguim per aquest camí estemdestruint a passes de gegant una de les nostres grans riqueses. Aquestes grans fogaradesestiuenques s'hao multiplicat per quatre aquest estiu; curiosament són les zones costero-turístiquesles grans afectades. Quina mà negra s'amaga darrera de tanta vermellor? £1 bosc és patrimonide tots; qui ens crema allò que és nostre?

No hi ha unes dades molt clares so-bre les causes dels focs forestals. Detota manera segons ICONA l'any pas-sat un vint-i-quatre per cent dels si-nistres a Catalunya foren intencionatsi enguany el percentatge s'ha doblat.Aquesta opinió fou corroborada pelsbombers.

Fer marxar el turismeConsultades diferents fonts per L'-

HORA les causes més comuns d'a-quests incendis intencionats neixen enbaralles personals entre pagesos, en-rabiades de caçadors amb terrenysacotats, espurnes de les motos tot te-rreny o de fogueres mal apagades.També s'inscriu en aquesta colla decauses la possibilitat d'urbanitzar pos-teriorment una zona en principi fores-tal, o bé intentar negociar a baix preugrans extensions d'arbres marcats pelfoc que tinguin la fusta amb possibili-tats de ser transformada en paper.

Aquestes causes ja han estat asse-nyalades altres anys. Ara segons han

manifestat a L'HORA es dóna la ca-sualitat que els focs es produeixenarreu de l'Estat en zones costeres.L'augment sofert en aquestes zones noes correspon ni de bon tros amb l'ín-dex de zones interiors. Semblant és elque està passant a França, on una co-lla d'incendis està marcant tota lacosta mediterrània mentre zones inte-riors, molt seques, no pateixen gransfocs. Aquestes mateixes fonts especu-laven, examinats aquests elements,amb la possibilitat d'una potenciaciódel turisme mediterrani-africà en detri-ment del franc-espanyol mitjançant lacreació d'una consciència d'insegure-tat en aquestes zones. Així mateixtambé algunes fonts han ressenyat lapossibilitat d'una capitalització deses-tabilitzadora dels focs, la qual cosa haobert una nova incògnita, amb unaresposta que potser molts tenen alcap. •«

Malgrat se sap que els sinistres sónintencionats poques vegades potatrapar-se el causant. «Si se n'agafaalgun, sempre són els infeliços, aquell

que sense voler ha encès el foc i volapagar-lo» digué l'enginyer d'ICONÀ,Ercüla. «Amb cent pessetes pots cre-mar una muntanya, hi ha mil procedi-ments, El més fàcil és potser amb unametxa encesa per tres o quatre llocsdiferents i ja està», asseverà, per po-sar un exemple a continuació «fa pocun dissabte es declarà un incendi enel terme municipal de Castellar delVallès prop de Matadepera que haviaestat encès per tres llocs diferents i esquedaren durant la nit uns homes deguàrdia per vigilar la zona una vega-da apagat, entre ells el propi alcaldede Matadepera. Doncs el dilluns quanse n'havia anat el grup de vigilànciatornà a calar-se foc, ara per quatrellocs distints». •

Mentre a la província de Barcelonal'existència d'un bon servei de bom-bers fa que ICONA resti en un segonpla a l'hora de l'extinció, a la restad'Espanyà la manca d'aquest serveifa que les queixes a ICONA siguincontinuades. Els membres d'aquestaentitat oficial, fundada l'any 71 per

19

Els bombers arriben arreu de la província en menys d'un Els ajuntaments no s'han preocupat gaire delsquart d'hora. incendis forestals

aglutinar els diferents organismesamb competències sobre els boscos»rius, mars i muntanyes, es defensenafirmant «no som un cos de bombers,l'encarregat i responsable d'apagarels incendis forestals és l'autoritat go-vernativa».

La llei marca que a tots els termesmunicipals inscrits en les anomenades«zones de perill» han d'existir unes«Juntes de Ràpid Auxili» potenciadesper l'alcalde i formades per volunta-ris. La feina d'ICONA segons Ercillaés la d'assessorament tècnic la qualcosa poden fer a la província de Bar-celona perquò hi ha un veritable cosde bombers professional, cosa que nopassa a la resta d'Espanya. «A Espanyaapaga foc tot el món» remarcà Ercilla.

ICONA criticada arreuPerò si bé és veritat que a pocs

llocs existeixen aquestes «Juntes deRàpid Auxili» malgrat sigui obligat per.la llei, també es cert que s'han fetsentir moltes veus contra ICONA.L'entitat oficial fou amplament criti-cada per trigar molt a assistir en el

foc de Lloret que costà la vida a 21persones. També els habitants i ajun>taments afectats per un incendi esde-vingut a mitjans d'agost a l'Alt Campexpressaren llur contrarietat ambICONA per la seva actuació així comper la seva valoració dels fets. Uncentenar de bombers voluntaris deManresa feren pública una nota de-nunciant que mentre s'aasenyala lamanca de mitjans humans a Catalun-ya existeix un cos de voluntaris per ala prevenció d'incendis forestals a laprovíncia que inexplicablement és ig-norat pels responsables d'ICONA aBarcelona. Finalment alguns tècnicsen repoblació forestal han acusat aICONA de «plantar foc» amb la sevapolítica de repoblació que potencia elpi per ser un arbre de ràpid creixe-ment però és també un arbre dels méscombustibles.

D'aquesta manera entre l'alt Índexd'incendis forestals i la pèssima políti-ca de reconstrucció forestal_alguneszones de l'estat caminen cap a la de-sertització. Segons un informe de laFAO, organisme de l'ONIT, en trentaanys la vegetació de Galícia i el País.

Valencià podria desaparèixer. Segonsexplicà un tècnic a L'HORA «sota dela vegetació hi ha una capa que sediu humus, que és la que dóna vida ala terra, a sota s'hi troba la terra ve-getal. Si els incendis són molt forts icremen l'humus queda al descobert laterra que, en perdre la vegetació queamb les arrels la fixa, quan venen elstípics torrents produïts pels aiguats detardor deixa el sòl erosionat i d'aques-ta manera comença la desertització.Aquesta capa fèrtil no pot deixar-seperdre perquè triga molt a refer-se,desenes d'anys».

Augment desorbitat delsincendis

Si a l'any 77, segons ICONA, a l'es-tat espanyol es van cremar només68.554 hectàrees de bosc, cent milmenys que en els anteriors anys, acausa de ser un any de molta pluja, jaen el 78 les xifres s'elevaren a432.670 hectàrees en ser un any sec iiniciar-se la febre dels focs intencio-nats. Enguany segons ICONA el pro-mig va en vies de multiplicar-se per

Acostar-se al foc és indispensable per a apagar-lo, a vegades amb perill de la pròpia vida.

Moltes vegades no hi hamitjans tècnics

Les flamarades de Lloret foren mortals

tres. Fins a mitjans d'agost a laprovíncia de Barcelona s'hi havien es-devingut des de primer de gener 253 in-cendis forestals, en els quals es crema-ven unes 2.271 ha, tenint en compte queICONA només comptabilitza els sinis-tres a partir dels mil metres quadrats.Pel costat els bombers de la Diputaciódonen unes dades més altes perquèells comptabilitzen tots els incendis perpetits que siguin «si no apaguem el focpetit, després serà gros». «Segons elsbombers ja no hi hauria hectàrees debosc», afirmaren fonts d'ICONA. Lesdades del servei d'extinció d'incendisde la Diputació situen a mig agost laxifra d'incendis a la província en mésde 750 sinistres. Malgrat aquestesdiscrepàncies i algunes discussions lesrelacions entre ICONA i bombers sónbones segons les dues parts.

Deixant de banda les dades, l'homedel carrer està preocupat per aquestanova plaga que assola els nostres bos-cos: els incendis forestals, üuan mo-ren persones çom a Lloret l'afer co-mença a sensibilitzar gent, però si escremen els boscos també és com siens matessin una mica cada dia.

Així queden els boscos.

MÉS GENT, MÉS "INCENDIS«Les comarques del Maresme, el Garraf i el Vallès són les més afecta-

des pels incendis forestals —diu Esçobosa, cap dels bombers de la Diputa-ció de Barcelona— dintre de la província a causa de les condicions clima-tològiques i de l'alta densitat de població d'aquestes zones. Si a l'estiu lafeina la tenim majoritàriament en aquests indrets a l'hivern les condi-cions fan que els focs es produeixin a comarques com el Bergadà. Cal te-nir en compte que l'índex d'incendis depèn directament del grau de se-quedat de l'ambient.»

En el gràfic adjunt s'observa la distribució dels focs en la segona set-mana d'agost. Hom pot veure la curiosa anella d'incendis que es forma alvoltant del Barcelonès que confirma l'exposició del cap dels bombers.

El Servei Provincial de Prevenció i Extinció d'Incendis compta amb 25parcs de bombers que globalitzen 101 autobombes de les quals 42 són totterreny, 49 unitats d'altres tipus i un estol de 315 bombers a més dels122 membres del cos més entre sargents ofocials, administratius i caps.

El funcionament descentralitzat dels bombers, sempre controlat des dela seu central de Sabadell, permet que es pugui arribar a qualsevol llocde la província de Barcelona en un quart d'hora. D'aquesta manera si béBarcelona és la província de l'Estat amb més incendis forestals també ésla que més aviat els apaga. La majoria d'incendis forestals són sufocatsen les tres primeres hores. «L'incendi més gros d'enguany s'esdevinguéentre Sant Miquel del Fai i Sant Quize de Safaja que abasta 300 hectà-rees. Va durar tres dies perquè el foc era en una zona on ni les àguiles po-dien pujar-hi» comentà Escobesa a L'HORA.

D'altra banda a l'estiu el cos de bombers compta amb l'ajut de prop de150 homes contractats per tres mesos especialmente per apagar focs fo-restals. Les muntanyes, a més, són vigilades contínuament des de les on-ze torretes situades en punts estratègics. Finalment es compta també ambdues avionetes «que no paren» segons fonts d'ICONA, i que tenen llur seua l'aeròdrom de Sabadell.

Mentrestant a la resta de Catalunya els focs, sobretot a Girona i Tarra-gona, a Lleida quasi no n'hi ha, són difícils de controlar i extingir a cau-sa de la manca de material mòbil i humà. El menor nombre de sinistresde les províncies de Girona i Tarragona és fàcil que provoqui d'aquestamanera una destrossa de més hectàrees de bosc que els múltiples focs dela província de Barcelona. Aquesta zona ós gairebé l'única d'Espanyapreparada per afrontar aquesta situació segons fonts d'ICONA. A desgratde tot «l'esforç humà i material del servei d'extinció de la Diputació haprovocat un gran desgast i és convenient un augment de la plantilla il'adquisició de nous vehicles», segons el cap dels bombers Esçobosa.

, INCENDIS FORESTAUS

N

• 0 + 11 +55+1010+50

.50*500

> 500 '

D

D1

642 0 _3 .„512

95t r - U

LA MISS DE L'ANY DE L'ESTATUT

Tira cap al centreMÀRIUS CAROL

Les cròniques frívoles ens digueren de Maria Gemma Meló, nova miss Catalunya 1979, la miss del'any de l'Estatut, que tó 20 anys, 1,65 d'alçada, i 90-66-92 de mesures i que havia estat abansmiss Terrassa. Però qui ós en realitat la nova miss Catalunya, quò fa, quò li agrada, a qui vota...?

Maria Gemma viu a Les Fonts, aTerrassa, una de les primeres urbani-zacions fetes en aquest país i que fou

inaugurada fins i tot per sa majestatel Rei Alfons XIII. La casa, amb unpetit jardí, piscina i una envejable pi-

neda, era una granja de pollastres onhi treballaven sis o set persones. Enl'actualitat s'hi dedica la família i enlloc de criar els pollastres, en com-pren i venen. La granja queda a treskilòmetres o quatre de Terrassa, untant aïllada. La Maria Gemma al matíajuda a casa, a la tarda acaba el da-rrer any de secretariat i, fins al ves-pre fa anglès. Com diu el nostre com-pany Julià Peiró té «veu de cotó i ca-reta de lluna» i nosaltres, després de

tractar-la podem dir que està mésaprop de la Sissi emperadriu, que del'Olivia Newton-John.

«Sóc femenina»Maria Gemma, durant l'entrevista,

s'ha anat definint: políticament tira alcentre, «soc femenina i no feminista»—on ho hem llegit abans això?—, con-servadora en la manera de fer, coque-ta a l'hora d'actuar, i no vol ni sentirparlar de les relacions prematrimo-nials, les píndoles, l'avortament o eldivorci. A més a més va a missa cadadiumenge i festa de guardar. Vaja, elque dèiem, no és l'Olivia —en tot casserà l'Olivia del Fopeie, abans que ladel Travolta.

La miss Catalunya és una miss derebot. Ens explicarem: fou la sevagermana, un any i mig menys que ellaqui, escoltant la ràdio, decidí concur-sar per miss Terrassa en una discote-ca local. La Gemma l'acompanyà i, adarrera hora, s'hi apuntà després queun dels organitzadors li omplis el capper a que participés. Mig en broma, al

A casa de la Gemma no s'ho sabien acaba >r si noun trasbals que els feu més aviat poca gràdelegida miss Catalunya, té! Perd la Gemmavirtut».

n la van fer miss Terrassa. Allò fou per a eüs*r si no n'hi havia prou, pocs dies després eraú seguir aquest camí €si en eü puc perdre la

final desistí de posar* obstacles i lasorpresa fou majúscula quan diguerenel seu nom com miss Terrassa.

A casa de la Gemma no els va fercap gràcia la notícia. Gent conserva-dora, molt de casa i tradicional —elafamília ós la Universitat de la vida»,ens pontifica el seu pare— el trasbalsd'una miss els començà a preocupar.I com que si no vols escudella donsací en tens dues tasses, dies desprèsapa, el títol de Miss Catalunya. «A ca-sa no s'ho saben acabar» ens diu, migrient i acotant al cap, mentre son paretem que la filla no se li esgarrií. Peruna vegada la Miss Catalunya no volfer cinema, ni ésser model, ni altrestòpics d'ús comú, com ho han fet lesseves antecessores en el títol. I la que

més lluny Jia iirribat ós Azucena Her-nàndez, la miss de fa dos anys, que fasortir els ulls 'de les òrbites fent cineporno...

La mricut, perdamunt de tot

Maria Gen nua no té «novio», nicompromís — r.o insistiu que no us do-narem el telèfon- és la més gran decinc germans, totes noies menys el pe-tit, de 9 any» i, l'únic baró. Li agradala natació, el. tenis i l'equitació. Comes pot vewv, esports de miss. 0 deSissi... Li figrada fullejar els dia-ris, sense \n eferències, devora les re-vistes del o >r, i vol aprendre a escriu-;

La miss de l'any, de l'Estatut, viu a LesFonts, a una casa envejable amb piscina,jardí i pineda. La Maria Gemma (rveu decotó, careta de lluna»), ajuda a casa almati, fa l'últim any de secretariat i enca-ra té temps per a estudiar anglès al ves-pre.

,re català l'any vinent, perquè «el cata-là s'està posant molt al dia». De lanostra cultura, ni cinc cèntims i acíparla dels molts anys passats internaa les agustines — a l'estiu anava a lessalesianes d'Alella— com a font d'a-quest, desconeixement. I com que novolen ferir a ningú, assenyala que,d'altre banda, li han ensenyat molta,disciplina. «Encara que si algun diatinc un fill, no crec que el porti a un

.. col·legi religiós».No està especialment prima. És

més aviat rodona de formes i té unabona planta. Assegura que no ha decuidar la Unia i que menja de tot. «Elspollastres? No m'entussiasmen, potserperquè me'ls coneixo massa». Li agra-da gastar-se diners en vestir i en com-

"plements. «És que sóc molt coqueta», iespera el dia de demà ésser una bonaesposa, millor ama de casa i, si potésser ajudar al seu marit a la feina.Avui, si li proposessin alguna cosadeshonesta ho deixaria tot, perquèella és una noia de principis. Com jadigué a la premsa el dia de la sevaelecció «demano a Déu que m'apartid'aquests camí, si en ell puc perdre lavirtut». La miss de l'any de l'Estatut,poca broma, arriba a casa abans deles deu i li agrada,molt ballar el rocka la discoteca fins que el cos aguanta.La qual cosa ajuda a «desintoxicar» lalibido i a mantenir immaculada lacastedat.

«M'AGRADARIA HAVER ESTATLÀ REINA CATÒLICA»

—Quin és el darrer llibre que has llegit?-Manuel Bueno i Màrtir, d'ünamuno. Sóc molt clàssica en això dels lli-

bres. .—Vas votar a l'actual alcade de Terrassa?-No.— On et situes políticament? - '—Cap al centre.—Ves dient noms de polítics, a mesura que et vinguin al cap.—Suàrez, Tarradellas, Pujol, Sentis...-Un altre.—No me'n ve cap. ' . .—Ets partidària del divorci?-No.—Creus en les relacions prematrimonials?

• —Jo no en sóc gaire partidària. No puc opinar massa bé. De totes mane-res, no crec que sigui un error arribar verge al matrimoni.

-Estàs a favor de la píndola?—No l'accepto a nivell personal, encara que amb això no vull dir que un

dia no la pregui.—I de l'avortament?—Ha d'ésser molt trist avortar. Si em trobés en una situació límit no sé

què faria. Molta gent que n'és contrària no ha tingut més remei que fer-ho.— Quina és la darrera pel·lícula que has vist?—«El expreso de medianochè».—I la que més t'ha agradat?-«El golpe».-Què t'enduries a una illa deserta I ,—No só... Una ràdio... un llibre... i ün gos.—Quin personatge històric t'agradaria haver estat?—La Reina Catòlica.—I a quin, conegut?—Napoleó.—Diferencies erotisme i pornografia?—No tinc opinió.—Et despullaries si t'oferissin una gran pel·lícula i el guió ho exigís.—De cap manera. .—Què és el pitjor que et podria passar.—Perdre l'amor del meus pares.—Un actor.—Paul Newman, és el meu preferit.-Un plat. . '—La paella.— Que en penses del socialisme?—No estic gaire al corrent... però veig que els països que han tingut socia-

lisme després es tornen conservadors. Ací hem tingut una dictadura i araens decantem pel socialisme, però potser tornarem «a conservar».

—T'agraden els braus? '—Si, però no he anat mai a veure'ls. .—Un equip de futbol.-El Barca. .—Defineix-te en poques paraules.—Soc simplement romàntica i molt realista. .—El pitjor i millor record de la teva infantesa.-Alguna pallisa de les monges i els jocs amb el pare.—Et frustraria no casar-te. ( '—No crec.—Quina pregunta t'ha sorprès més.—La de la illa deserta.

24

TRADICIONS RECUPERADES AMB MENTALITAT D'ARA

Festes majors:que maiANDREU CASTELLET

Arreu de Catalunya, el mes d'agost esdevé el mes per ex-cel·lència de les festes majors. Una bona quantitat de vil·les delnostre pals fa poc que s'han trobat o estan a punt de viure dos otres - i potser més- dies presidits per la gresca en les seves for-mes més diverses: la música,l'esport, el teatre, la gastronomia, elfolklore...

Gràcia: Tradicions 18*6' *»'}» P 0 ^ ni de bon trosr— -=—— : moltes de les tradicions que rnan ca-

ai centre de Barcelona racteritzada durant molts anys. Mal-... grat que fa prop de 100 anys que Grà-

La vila de Gràcia, que va ser anne- eia ha deixat d'existir com a municipi,xionada per Barcelona als voltants del els joves i els vells graciencs del 1979

més populars

no renuncien a les tradicions de l'an-tic municipi, com ara la Festa Majorde Gràcia, que aquest any s'ha esde-vingut en les seves jornades més im-portants, entre el 15 i el 19 d'agost.Las festes tenen prou relleu com per aultrapassar àmpliament els límits delbarri, i són molts els barcelonins nograciencs que s'hi deixen caure algundels'dies.

Fer primer cop, aquest any l'Ajun-tament de Barcelona ha col·laboratd'una manera activa amb les festes;al marge de l'aportació econòmica; no:

26

gaire important, la corporació ha faci-litat a l'Associació de Veïns de la vilade Gràcia (que és qui realment hacentralitzat l'organització) tot tipus detramitacions i mitjans humans.

Un passeig per Gràcia de festa ma-jor no tarda en palesar el caràcter ab-solutament descentralitzat de la gres-ca. Tota l'antiga vila viu i gaudeix deles festes: cada any són més els ca-rrers que decideixen guarnir-se, i nosón pocs els que ens mostren treballsrealment imaginatius, com ara un ca-rrer travessat per notes musicals depaper penjades d'un cordill. Són elscarrers on encara és possible trobarcadires i taules sobre les aceres, i unssopars de veïnatge al bell mig del ca-rrer impensables dos-cents metresmés amunt.

En aquest ambient festiu, no és es-trany trobar colles de gent cantantpels carrers a les tres de la matinada,o cercaviles a les set del mati. La fes-ta major té aquestes coses.

Són unes festes que no han canviatmassa aquest any. A la plaça del Dia-mant, l'esport ha tingut una presènciadestacada amb les competicions de di-versos equips del barri. A la plaça dela Virreina, els actes han girat al vol-tant de la música, el teatre i el cine-ma. A la plaça del Sol, com sempre,«l'envelat», amb música que enguanyha perllongat la seva vida una setma-na més que les festes. Aquest és pot-ser el lloc menys «típic», menys «tradi-cional», però també amb més concu-rrència. En el nostre passat recent,l'escenari de la plaça del Sol haviaprotagonitzat incidents tensos on lamúsica i la reivindicació de les nos-tres llibertats democràtiques i nacio-nals eren dos elements inseparables.En la ment de molts és una actuacióde Raimon, interrompuda per tot unseguit de corredisses. El públic, des dedins, picava amb els punys contra lesparets metaliques del recinte, Aquestany, les actuacions de la plaça del Sol

UNA TRADICIÓ CENTENÀRIAA Catalunya es celebren festes majors almenys des del segle XUI, és a

dir, des de fa uns set-cents anys. Llur cost i espectacularitat va ser tan im-portant que, el 1487, el rei Ferran II posava límits a les despeses. La nor-ma no va durar, però, més d'un any, gràcies a les pressions dels pagesos,que al·legaven el costum de rebre, per les festes majors, els amics i els pa-rents.

Contràriament al que creu molta gent, les festes majors no sempre res-ponen a la festa anual del patró d'un barri o una ciutat, sinó que sovint estracta de commemorar un fet important en la història de l'indret. És fre-qüent que on la festa major tingui Hoc l'hivern, se'n celebri una altra a l'es-tiu.

Quant a llur durada, solen durar uns tres dies. Malgrat que aquests diessolen coincidir amb les fires, sempre hom considera feriat el primer.

El que no seria just és no fer cap suggeriment de festes majors, desprésd'haver-ne donat aquesta informació. Així doncs, el dia 4 de setembre n'hiha a Falset, St. Quirze de Terrassa i Torredembarra; el 5, a Artés, BorgesBlanques, Castellgalí, Montmaneu, Rellinars, St. Pau de Seguries, Sta. Co-loma de Gramenet, Sta. Perpètua de Mogoda, Tortosa, i Vallclara; ól 6,Castelldans i Monagal; el 7, Claravalls, St. Sadurní d'Anoia, Selva de Mar,Vidreres i Viladecans; el 8, a Alcover, Benifallet, Berga, La Bisbal de Fal-set, Borges del Camp, Bovera, Cabasers, Cadaqués, Caldetes, Cambrils, Ca-net de Mar, Cervià de les Garrigues, Ciutadilla, L'Espluga Calva, L'Estany,La Fatarella, Garcia, Garriguella, Guissona, Horta de St. Joan, Isona, Jun-cosa de les Garrigues, La Jonquera, La Morera de Montsant, Les Bordes,Llerona, Llinàs del Vallès, Montblanc, Montroig, Mora la Nova, Olot, Oris-tà, Pals, Passanant, Piera, Pobla de Cérvoles, Pobla de Masaluca, Pobla deMontornès, Pratdip, Puigcerdà, Ribera de Cardós, Ripoll, St. Adrià del Be-sòs, St. Carles de la Ràpita, St. Celoni, St. Cugat del Vallès, St. Hipòlit deVoltregà, Sta. Maria de Besora, Sta. Maria de Martorelles, Sanaüja, Serós,Solsona, Tordera, Tremp, València d'Aneu, Valldan, Viella, Viladrau, Vila-nova de Bellpuig, Vilanova de Segrià i Vilaseca; el 9, a Forés, Solivella iVerdú; i el 10, a Bellcaire d'Urgell.

La llista és llarga i, com hom pot llegir, n'hi ha a tot arreu. Val la penafer uns quants —pocs- quilòmetres per a viure una festa major.

no han tingut la conflictivitat ni l'e-motivitat d'altres anys. Només l'espe-rada actuació de Joan Manuel Serrat,dies després d'haver dit «no» al TeatreGrec, ha aconseguit desvetllar cert in-terès, diguem-ne «extra-musical».

El diumenge, dia 19, la festa majorde la vila de Gràcia s'acaba en unambient d'eufòria popular. El mateixdiumenge, en comença una altra aMollet, una ciutat industrial del VallèsOriental amb prop de 30.000 habi-tants. És una festa major amb unallarga història que cal cercar en plenaèpoca medieval, quan una terribleepidèmia fa estralls entre persones ianimals. Prop de la Festa de la Marede Déu d'Agost, i reunits els habitantsque encara no han mort, proposenaquest pacte a la Verge: ai se'n val'enfermetat, els habitants de Molletoferiran una festa en honor seu diu-menge vinent. I aquella pesta se'n vaanar, i des d'aleshores la festa majorde Mollet és una realitat.

Només un parèntesi en aquesta ce-lebració: el que va a establir per vo-luntat personal l'anterior alcalde delpoble, Fermin Jaurrieta, franquistaempedernit, que va canviar la data al18 de Juliol. Aquesta decisió, que vaafectar les festes entre 1973 i 1978tenia l'objectiu d'estalviar un dia defesta als empresaris del poble; com acontestació a aquesta mesura, el ca-pellà del poble celebrava tots els diu-menges després de la Mare de Déud'Agost la festa major «de veritat»,tradicionalment batejada «de vot depoble».

El primer problema que ha hagutd'enfrontar la gent de Mollet ha estatjustament aquest: el poder ésser a ca-sa el dia de la festa major; acostu-mats a celebrar-la el juliol, era fre-qüent trobar-los fora de casa. «Aquestany hem tractat de posar a la festamajor una imaginació que no hi haviahagut a les altres. D'altra banda, hemmirat d'acostar la festa al poble, fer-la més participativa, fins a l'extremque gent que hem anat a veure l'ende-mà del ball, que va acabar molt tard,i que havia anat a treballar, ens vadir que no tenia son», explicaven a L'-HORA Josep Serra i Benigno Iglesias,tinents d'alcalde de Cultura i d'Es-ports, respectivament, mentre acaba-ven de fer els comptes de la festa ma-jor tot just closa no feia ni 24 hores.

Aquest any, però, Mollet s'ha tro-bat sense un dels seus al·licients més

26

típics: l'envelat, que sempre aparaula-va l'ajuntament d'un any per Valtre, ique l'any passat no va comprometrel'alcalde anterior perquè «no sabia siels que vinguessin després voldrienfer festa major». Tanmateix, hom de-cidí de fer al Palau d'Esports allò qued'altres cops s'esdevenia a l'envelat, il'estalvi ha permès rebaixar el preude les localitats de les grans actua-cions. Enguany, per exemple, veure«La Trinca» ha costat 100 ptes. menysque l'any passat, tot i comptant l'aug-ment del cost de la vida. Cal saber,també, que el Palau d'Esports té méscapacitat que un envelat.

Els actes de participació han estatnombrosos, a Mollet, i sobretot els es-portius. Hi ha hagut competicions defutbol, ciclisme i petanca, sense obli-dar el cross popular -gairebé presenta totes les festes majors—, tan popu-lar que fins i tot van participar-himembres del consistori. La lluita lliu-re és, també, quelcom que molts ciu-tadans de Mollet consideren impres-cindible a llur festa major; és una tra-dició de molts anys i, divendres a lanit, abans de la festa major, moltsmolletencs de miljana edat són espec-tadors entusiastes d'aquest esport. Noés en va que a Mollet hi ha 2 clubsd'arts marcials i 6 gimnassos.

Ha estat també molt important l'a-collida de la gent a un festival folklò-ric on van intervenir una cobla, ungrup gallec i un altre d'andalús. Totstres van aconseguir que molts molle-tencs nascuts al seu poble poguessindescobrir aquests dos folklores, qued'altra banda corresponen a dospunts de procedència de molts delshabitants de la vila.

La festa major de Mollet, que no vatrobar-se amb cap alteració de la con-vivència, només va haver de fer unaprohibició, dirigida als qui volien ins-tal·lar, al costat dels inevitables «ca-ballitos», un stand de màquines «tra-ga-perras». Quant a les altres empre-ses privades, no han tingut dificultatsper a fer llurs negocis, llevat del 10%d'augment dels impostos.

Sitges: Festesno «adulterades»

Any rera any, la festa major de Sit-ges esdevé una autèntica atracció pera totes les persones que valoren lestradicions seculars, pures, però vives.El cas de Sitges, vila dedicada en gran

part al turisme, significa la voluntatd'una gent de no fer ni una sola con-cessió al turisme, a l'hora de celebrarla festa major, esdevinguda aquestany entre els dies 23 i 26* d'agost.

Com des de fa anys i anys, el soagut de la gralla obre la festa major iestà present en molts dels seus actes.«La gent se l'estima molt, la festa ma-jor. És l'últim que es podria tocar, aSitges», comenta a l'HORA Jordi Se-rra, alcalde del poble des de fa moltpocs mesos.

L'emoció és gran a la plaça de l'a-juntament. S'ha acabat la processó is'ha escampat per tot Sitges que elscastellers assajaran tot seguit el «tresde vuit», un castell de vuit pisos detres persones cada un, cosa inèditafins ara. L'intent fracassa i l'alcalde,que forma part d'una colla de caste-llers, és afectat d'una lessió als mús-culs del coll. El dia següent, el Presi-dent de la Generalitat visitaria les fes-tes i l'alcalde el rebria amb una mira-

Dos elements que estan presents a lamajoria de festes majors. Les curses po-pulars, per una banda, on hi poden par-ticipar pares i fills, i de l'altra, les sarda-nes, així com altres danses i entreme-sos» populars: gegants, cap-grossos, ballsde bastons, moixiganga, etc. I, molt es-pecialment a algunes comarques catala-nes, els castellers també aixequen llurspilars, torres i castells.

da rígida i el coll embenat, conse-qüència de l'accident.

Les colles de castellers o de dansai-res proliferen a Sitges; a la festa ma-jor del poble hi participaren més de20, moltes d'elles amb un percentatgeimportant d'inmigrats, que com elsautòctons senten molt d'interès permantenir viva aquesta tradició secu-lar. Setmanes abans de la festa, lescolles es troben pera assajar, i nomésels qui s'hi esforcin sortiran al carrer.El propi alcalde va haver d'anar aconvèncer els responsables dels gransdracs de la festa per a que deixessinparticipar-hi a una colla de nens ques'havien engrescat a darrera hora ihavien fet un petit drac.

Un cop al carrer, el pas dels dracsconstitueix un espectacle impressio-nant, en desfilar traient foc per la bo-ca amb el soroll de tambors i coets. Lapirotècnia és un element bàsic a lafesta major de Sitges, amb un castellde focs considerat entre els més im-portants del món.

Quant a les danses, no cal dir quela moixiganga n'és la més conegudade les que donen vida a la festa majorde Sitges; una cerimònia que en unprincipi significava la mort i la resu-rrecció de l'esperit del gra i que s'hapassejat arreu del món, amb elstambé tradicionals gegants i cap-gros-sos.

27

EL MEC CONVULSIONA LES ESCOLES

Ens neguenels mestresFRANCESC PLANAS

La impotència ha fet presa dels mestres i tots els catalansinteressats en l'assoliment d'uns nivells educatius correctes alnostre país. La noticia, com cada anys, arribava en ple períodede vacances: el Ministeri d'Educació i Giòncia no atorgava les

places de mestres que Catalunya havia demanat.En efecte, només a la província de

Barcelona, la més afectada de lesquatre províncies actuals de Catalun-ya, la negativa assoli uns nivells enor-mes. Te les dues mil cinquanta-tressol·licituds cursades a Madrid nomésse'n concediren tres-centes deu. Laqual cosa donava una xifra resultantde 1.743 persones que no podrien as-solir la plaça amb què comptaven. Ta-rragona i Lleida quedaven així mateixafectades per la reducció de mestresperò sense arribar als nivells alar-mants de Barcelona, mentre Gironaaconseguia mantenir els seus propò-sits. Algunes fonts consultades atri-buïen aquest benefici a la declaradamilitància ucedista dels membres dela delegació del Ministeri d'Educació iCiència a la capital gironina. D'altrabanda, a nivell percentual, més d'unquaranta per cent dels pobles i ciutatsde Barcelona van veure, en major omenor grau, com les seves comandesde mestres quedaven sense resoldreper l'esmentada ordre ministerial.

Els més perjudicats són elsmés necessitats

Foc a poc, començaren a recopi-lar-se les dades relatives a les pobla-cions més afectades per la manca demestres imposada des de Madrid i,com era de suposar, va resultar queles rodalies de Barcelona eren les mésperjudicades. L'Hospitalet de Llobre-gat, Santa Coloma de Gramenet, Es-plugues de Llobregat, Sabadell, Mata-ró... Però, també rebien la resta de co-marques, com l'Osona que fou una deles primeres en reaccionar davant laretallada.

28

No han estat solament els mestresd'Educació General Bàsica qui no hanaconseguit plaça sinó que el mateixels ha passat a ensenyants encarregatsde cursos d'Educació pre-escolar,Educació Física, Educació Especial ide Formació d'Adults. En realitat, elstreballs que es venien desenvolupanten aquests dos darrers àmbits, l'edu-cació de nois amb dificultats per amantenir-se al mateix nivell que llurscompanys de classe i la dels homes idones ja grans i amb nivells educatiusmolt deficients, han quedat gairebédesmuntades. No cal fer gaire esforçd'imaginació per a suposar la decep-ció de les persones interessades en laincorporació d'un nano amb proble-mes al nivell dels companys d'escola ique quedarà ja definitivament enda-rrerit envers ells si no es fa cas de l'o-nada de protestes que s'ha aixecat perarreu. Ni tampoc costa massa de po-sar-se en el trist lloc de les personesgrans il·lusionades amb els coneixe-ments i les capacitats de relació i inte-gració que, poc a poc, anaven aconse-guint en adonar-se que l'Estat, repre-sentat pel Ministeri d'Educació i Cièn-cia, li barra aquest camí.

Les ires de tothom, mestres i alum-nes, pares i encarregats de l'ensenya-ment català es bolcaven en contra delministeri exigint-li una explicació,una raó del perquè d'aquella sorpre-nent desatenció dels interessos del'ensenyament, no solament català si-nó de tota Espanya ja que a d'altresllocs les conseqüències d'aquesta de-terminació ministerial també s'handeixat sentir dolorosament.

«La reducció de placet és un pro-blema a escala estatal, per la mancade dotació pressupostària», explicaven

Hi ha aules, hi ha alumnes que volen anar a escdiu que ni aules, ni alumnes, ni mestres. La i

fonts del MEC a través de l'agènciaEuropa Press per a sortir a defensar-se de l'oratge de crítiques que li vanvenir al damunt. C altra banda, reco-neixia la negativa rodona a emprarmés mestres en l'educació especial id'aults. «Han quedat anuladeï les peti-cions de places de mestres per a l'ensen-yament d'adults i especials, donades lesnovei normes emanades del ministeri»,digué l ' i n fo rmador mi-nisterial a l'esmentada agència. Qui-nes són aquestes noves normes?Tones, això, que no hi hagi nous no-menaments de mestres per a serviraquests dos àmbits educatius.

En resum, per al MEC tot això s'es-cau dins el camp de la més absolutanormalitat. Tot el contrari de les for-ces polítiques i sindicals democràti-ques catalanes, així com els represen-tants de les nostres institucions de go-vern municipal i autonòmiques quehan aixecat la veu per a dir que se-gons elles ja han quedat enrera elstemps en què actituds com aquestaeren considerades normals.

Tothom contrael Ministeri

Els primers en aixecar la veu vanser els sindicats que es van reunir rà-pidament per a donar una sortida quepermetés començar amb plena nor-malitat el curs acadèmic a les escolesestatals, el dia 17 de setembre. CCOO,CSUT, FETE-tIGT, SU, USO i USTECes pronunciaren en un comunicat: -«Per una ampla confluència dels orga-

f mestres que volen ensenyar perd el Ministerit, clar, es queixa

nismes públics, entitats i sectors afec-tats (ajuntaments, Generalitat, parla-mentaris, Federació d'Associacions dePares d'Alumnes, partits polítics, pro-fessorat, associacions de veïns, etcète-ra, per tal d'aconseguir mitjançantgestions, negociació i mobilització uni-tàries, l'anul·lació de l'esmentat plade reestructuració». H

La crida fou ben rebuda per les ins-

RAIMON MARTÍNEZEL MEC POT FER MARXA ENRERA

En Raimon Martínez, regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Barcelo-na passà uns mals moments quan rebé la noticia de les intencions del minis-teri. «És que Barcelona ha estat el lloc que n'ha rebut més les conseqüènciesper bé que Lleida i Tarragona també n'han sortit força mal lliurades», ensdigué. Efectivament, a Lleida en comptes d'acceptar-los-hi les comandes denoves places els han deixats amb un mestre menys. En Raimon Martínezjustificà la major força del moviment de protesta a Barcelona pel període del'any en què ens movem i pel major nombre de mestres a la primera. «Si nocanvien les coses, però, afegí, no trigaran a Tarragona i a Lleida en mobilit-zar-se».

Les experiències en matèria d'educació especial i d'adults de Barcelonaquedaran força malament. «Oh I És que amb el sistema que ha fet servir elMinisteri no hi havia altra sortida. Si han fet servir el criteri de dividir elnombre d'alumnes per quaranta i anar comptant així els mestres no podiapassar altra cosa que el què ha passat. I a Barcelona encara ens ha perjudi-cat més perquè el nivell d'alumnes per aula era inferior als quaranta, apartde totes les feines de recuperació de nois amb problemes especials i d'educa-ció d'adults que el Ministeri ha fet com si no existissin)», s'indignà el regidorsocialista.

A l'hora de cercar raons a l'actuació governamental el regidor s'exclama-va de les raons adduïdes en el programa econòmic que utilitzava el MECcom a excusa. «Segons aquest programa, cal disminuir la despesa pública ensis punts a cada ministeri però a mi no em sembla massa correcte ni que lasortida de la crisi que planteja el govern sigui carregant damunt les empre-ses i institucions públiques ni que sigui el Ministeri d'Educació i Ciència quiprimer apliqui aquesta mesura i, en definitiva, que l'apliqui en aquesta for-ma tant perjudicial per al poble i la classe treballadora en particular,».• Tot i les dures critiques que en Raimon Martínez fa no descarta la posslbi-

I litat que el MEC faci marxa enrera i que possibiliti una certa recuperació deles places demanades que permetin començar amb unes mínimes condicionsde qualitat el nou curs escolar.» ' • • ' . •_

Potser una de les principals raons per les quals el regidor creia en unasortida favorable era que encara li costava de creure que el MEC hagués go-

. sat adoptar una actitud tan impopular. Encara resten dies fins el 17 de se-'l tembre.

titucions a qui anava adreçada i notardaren en arrenglerar-se els comu-nicats de protesta. Convergència De-mocràtica arribava a considerar moltperillosa la possibilitat que el curs vi-nent representés un pas enrera greuper a l'ensenyament i la cultura cata-lana. El Partit Socialista de Catalunyaen uns termes d'una duresa poc habi-tuals criticava violentament la mesu-ra titllant-la d'inadmissible i exigintde la delegació que posés en marxamecanismes de control que permetinevitar un nou disbarat d'arbitrarietatscas que el Ministeri es fes enrera en laseva decisió. És a dir, els socialistes, ala vista de tal com havien anat les co-ses no solament exigien que es passésa nomenar totes les places proposadessinó que es malfiaven que fos la dele-gació qui les distribuís ja que la irre-gularitat legal i les arbitrarietats co-meses per aquella així com la mancad'informació han fet que fossin elsmunicipis mitjans i petits els mésafectats.

La pròpia institució d'autogoverncatalana féu costat als mestres afec-tats en la critica al Ministeri d'Educa-ció. El conseller d'Ensenyament i Cul-tura, eh Pere Pi i Sunyer, i el directorgeneral d'Ensenyament, en FrancescNoy, es reuniren amb els estamentsafectats i es comprometeren a convo-car una reunió amb els alcaldes cata-lans per a resoldre aquesta qüestiódesprés d'una entrevista que el conse-ller de la Generalitat hauria de man-tenir amb el ministre d'Educació,aquells dies de vacances.

Les propostes d'accions a fer hanestat diverses aquests darrers dies pe-rò tot sembla indicar que no tindràlloc una vaga que repercuteixi encaramés en la ja deteriorada imatge del'actual escola pública. Aquesta possi-bilitat, que en els primers dies es ba-rallà, sembla descartada si bé a deter-minades poblacions com Mataró do-minaven les tendències partidàries deno començar el curs sense l'aprovacióíntegra de les places necessàries. Demoment, hom inundarà la Delegació iel Ministeri de telegrames de protesta.Per la seva part, els parlamentaris so-cialistes es comprometien eh el seucomunicat a preparar interpel·lacionsals ministres d'Educació i al de Finan-ces demanant que el govern defineixiquin és el seu programa educatiu enl'actual context. I els ajuntamentsafectats incoaran recursos legals enels casos-no pocs- en què les esco-les estatals hagin vist, no solament no

30

acceptades llurs comandes de nousmestres, sinó reduïdes les mateixesplantilles oficials sense que s'hagi duta terme el procediment legal previst.

Malgrat el que poguessin pensar lesfonts ministerials, el període de va-cances no ha estat entrebanc perquèla contesta a la seva negativa a ac-ceptar les propostes de nous mestreshagi estat massiva. Aquesta protesta,de no adoptar-se solucions, pot anarcreixent en els primers dies del mesde setembre, els dies previs al comen-çament del nou curs acadèmic, cursque els nous ajuntament democràticsvolien acarar sense les presses i erra-des d'anys anteriors i que han vistanar-se'n en orris bona part de llursil·lusions per l'esmentada mesura. Amés a més, cal afegir la por que en-volta un altre sector d'ensenyants, el

dels mestres de català. Aquests hanacabat llur contracte el mes d'agost.Ja l'any passat dels set-cents candi-dats a professor de català només unsquatre-cents van poder accedir a laplaça sol·licitada en les escoles esta-tals, tot i les necessitats d'educaciólingüística del nostre poble. Qui potgarantir que el Ministeri no sortiràamb una altra ordre negant-se a aug-mentar el nombre de mestres esta-tals?

Hi ha mestres sense feina, hi haalumnes sense escolaritzar aules ambmés de quaranta alumnes. L'únic quefalta és que el ministeri doti les placesque calen. El ministeri ha dit que nohi havia diners. El problema és així desenzill. D'aquí a començament decurs, però, hom espera canviar-ne elresultat.

]000 VEGADES

Que ÏWUYPS més qi£ un diari,que Ï'AVUI" té un significat especial

peraCatalurjAés quelcom que al cap de 1000números, superant-lx> tot, no cal que es digui-,és un fet remareaUe,té la seva importaria

Però és per això precisament que ÍIAVUI",'• ciacn a suport puüicitari,dui^antaquests1000 números que ara (^rnmemcrem,

s'ha convertit en un mitjà de romunieacfó -moltrenditte a Catalunya.

# • • •

Anunciem a 1AVTJI encara que només sigui...perquè és més renófbia

PREMIS i REGALSPER ALS NOSTRESSUBSCRIPTORS

A mesura que aneu fent subscriptors anireu rebent el BONS que pertoquin. En el cas que no els vulgueuacumular podreu anar retirant els obsequis que us corresponguin pel valor dels BONS que posseïu.

BONS

UN(1) -TRES (3)CINC (5)DEU (10)QUINZE (15)VINT-I-CINC (25)

PREMIS

Un disc o cassette del mercat actual a triar.logurtera BRAUN o Molinet de cafè BRAUN.Citromàtic BRAUN o Ganivet elèctric BRAUN.Joc encenedor i Cendrers BRAUN o Geiadora BRAUN.Màquina fotografiar o rellotge polsera o lot discos EDIGSA o lot llibres LAIA.Un viatge Ruta Romànica de Catalunya per a dues persones.

PER UNA SUBSCRIPCIÓ D'UN ANY CORRESPON UN BÓPER DUES SUBSCRIPCIONS DE MIG ANY CORRESPONDRÀ UN BÓ

EL GOVERN JA TÉPROGRAMA ECONÒMIC

0 país encara noJOAQUIM MONELLS

Les primeres reaccions al programa econòmic del govern—abans de conèixer el document sencer— foren ja forçanegatives. Per desgràcia, l'anàlisi desapassionada dels 118 folisconfirma aquelles impressions.

En la cosa econòmica, la correcciódel contingut i la seva adequació a larea l i ta t solen determinar —afortunadament- l'èxit o el fracàs dequalsevol estratègia. En la cosa políti-ca, en canvi, les qüestions de procedí-ments so len c o n s t i t u i r -malauradament- un element decisiuper a l'èxit o fracàs. Tota vegada queel terreny de la política econòmicacombina ambdues vessants, el proce-diment rocambolesc pel qual 118 folisde programa econòmic han finalmentestablert contacte amb una opinió pú-blica expectant mereix una sèrie deconsideracions preliminars.

Una primera constatació fa refe-rència a la fidelitat del govern a unatradició ben arrelada entre els cen-tristes: la de no respectar cap delscompromissos que el mateix governs'autoimposa, com ara el de presentarun programa abans d'una data prefi-xada. Amb una certa condescendèn-cia val a dir, però, que això deretrassar-se un parell de mesos passafins i tot en les millors famílies. I enuna família que, com la governamen-tal de UCD, és de les pitjors, encaramolt més. No es tracta del retard, sinóde la menyspreativa tranquil·litatamb què Abrü-Leal presenten el pro-grama, sense considerar necessàriacap justificació mínimament raonable.

El ritme capriciós de presentaciódel programa ha estat una altra histò-ria: amb compta-gotes, com si estractés d'una novel·la per entregues.0 el Govern ha volgut entretenir l'e-moció del personal o el gradualismepresentatiu pretenia evitar-li un trau-ma massa sobtat. L'estranya tècnicaprocedimental, d'altra banda, s'iniciàamb una suposada filtració a la prem-sa, que tal vegada cal entendre comun sondeig a la opinió pública per tald'ajustar la redacció dels folis succes-sius en fundo de la virulència de lesreaccions suscitades.

Quant al moment de presentació,fou triada la millor època de l'any: unmes d'agost amb tots els crítics fúpatsal sol, però prou lúcids com per no ac-ceptar d'amargar-se les vacancesamb una llauna econòmica d'aquellesdimensions. Allò que hom no acabad'entendre és perquè calien tantesprecaucions de compta-gotes i filtra-cions si, en definitiva, el propòsit del•govern era el de presentar el progra-ma en un amfiteatre buit. Addicional-ment, el document fou presentat en elpitjor moment psicològic per a la seva

32

mateixa credibilitat: immediatamentdesprés d'intensos rumors —mai nodesmentits de manera convincents—de bufetades entre els diferents minis-tres econòmics i àdhuc d'intencionsde dimissions, malauradament mai noconfirmades. Resulta tanmateix sor-prenent que en un equip econòmic tanhomogeni quan a mediocritat-i-man-ca-d'idees puguin sorgir diferènciesde criteri. Finalment, i al marge delcaràcter unilateral de la formulaciódel programa, no sembla tampoc mas-sa clar quin serà el paper del Parla-ment - s i és que n'ha de tenir algun—en l'aprovació i aplicació del seu con-tingut.

Retard injustificat, procediment ro-cambolesc, deserció vacacional, mo-ment psicològic negatiu i incerta par-ticipació institucional. La lectura col.-lectiva del programa econòmic s'ini-cia doncs amb l'actitud d'escepticis-me rutinari amb què,darrerament elpersonal acull les parides de la UCD,escepticisme progressivament confir-mat a mesura que hom s'hi endinsa.

La primera constatació de fons, quepermet lícitament dubtar de la sevaintencionalitat última, és que el pro-grama sembla més una justificaciósimplista — i a cops falsa— de les ac-tuals dificultats econòmiques i delssuccessius fracassos de la mateixapolítica econòmica del govern, que nopas un intent seriós i coherent de fre-nar l'actual procés de degradació eco-nòmica i de guiar l'economia vers lasortida de la crisi. Amb una insistèn-cia gairebé persecutòria, el govern nopara d'atribuir la responsabilitat ex-clusiva'de la situació econòmica i deles previsibles penalitats dels propersanys a la rapidesa amb què s'ha pro-fuït els augments de preus del petroli.

Aquestes són les mitges veritats - omitges mentides— de sempre. Es certque l'encariment del petroli ha estatràpid i dràstic; o de manera més pre-cisa, que ha seguit una dinàmica au-tònoma, desvinculada de l'evolució deles forces del mercat Però no ésmenys cert que, des de la perspectivade l'estudi-79, la història del petroli jafa sis anys que dura, concretamentdes de la tardor-73. Al marge de la in-discutible responsabilitat dels àrabs,l'altre mitja veritat que el documentdissimula és que en els darrers anysde franquisme —per raons òbvies—els successius governs no emprengue-ren cap iniciativa seriosa per fer frontal problema energètic ni a la crisi eco-

ÍHÈ

El tàndem Abril-leal presentà el programa sense donar cap mena d'explicació del re-tard sobre la data que el propi govern s'havia autoimposat Nova mostra del menys-preu que sent envers l'opinió pública.

nòmica. De manera que la velocitat icontundència de l'encariment del pe-troli resulten artificialment exagera-des per les permanents passivitats go-vernamentals.

En segon lloc, resulta també evi-dent que l'encariment energètic haactuat com a factor generador de crisieconòmica, però que la profunditatd'aquesta només s'explica a partir de

SERVEIS FINANCERS

És una societat de serveis dedicada a l'assessoramenteconòmic-financer i d'inversions en general.

Un equip de professionals ós a la vostra disposició perInformar-vos, en cada moment, de les millors I més conve-nients inversions que amb rendabilitat, liquidesa i seguretatofereix el mercat de capitals a l'inversor, tant individual cominstitucional.

Partim de la vostra situació personal per seleccionar entre:/ .

Certificats de dipòsit — Obligacions, Bons de caixa — Accions — Etc.

aquell o aquells valors que s'adeqüin més a tes vostres ne-cessitats i preferències. .

SERVEIS CENTRALS: Còrsega, 301, ent 1 .• Barcelona (8)Tèlex 60537 FNCG - E. - T«ta. 218 0400 - 218 06 55

33

la complementarietat d'altres factors.L'esgotament del model de creixe-ment/ la crisi monetària internacionali la inflació de finals dels 60 i princi-pis dels 70, les dificultats de l'econo-mia de mercat per a assimilar elsavanços socials, la creixent autono-mia política dels mercats del TercerMón i, en el cas espanyol, el raquitis-me i inefíciència d'una economia ex-cessivament especulativa i protegida,així com una pèssima i descontroladadirecció econòmica, han d'ésser consi-derats factors complementàriamentgeneradors de crisi.

A partir d'un diagnòstic tan parciali simplista com el de la XTCD, segons elqual els moros són els culpables ex-clusius de tot, l'estratègia que el pro-grama presenta per fer front a la crí-tica situació actual pot esquematitzar-se en termes senzills. El Govern re-nuncia a plantejar cap política econò-mica anticrisi i confia que la revitalit-zació dels mecanismes de mercat pro-piciarà una represa del creixementeconòmic quantitatiu (això es veia ve-nir). Total, 118 folis de programa eco-nòmic per a exposar una estratègiaque només precisa d'un pàrraf breu.Però val la pena d'entretenir-s'hi.

Ce primer, convé remarcar quel'estratègia esmentada prové de lasimple juxtaposició de dos compo-nents: l'entossudiment de la UCD enla mania que el creixement econòmicquantitatiu ho resoldrà tot, i la políti-ca liberalitzadora i de preservaciódels mecanismes de mercat que reco-mana l'OCCE. Aquesta constatacióposa en relleu que en el programaeconòmic no hi ha, no ja una sola ideanova, sinó ni tan sols ni una sola ideamoderna. Perquè, d'una banda, laUCD manté les concepcions econòmi-ques dels anys 60 segons les quals lataxa de creixement del PNB constituïala variable màgica, i d'altra, intentaapropar-se a la filosofia econòmicaque TOCCE ha practicat des dels anys50.

Al marge que els obstacles per a re-trobar taxes elevades de creixementdel PNB resulten actualment insupe-rables —al menys a curt termini—,l'autèntica dificultat rau en el fet queel creixement quantitatiu és incapaç,per si mateix, de resoldre la crisieconòmica. Sortir de la crisi implicaassolir tres objectius correlacionatsperò diferenciats: absorbir els actualsnivells d'atur i crear llocs de treballper als successius contingents labo-

Un equip econòmic homogeni en mediocritat ens ha presentat un programa mancatdel tot d'idees noves per a enfrontar la crisi. I encara no està gens clar el paper delParlament, si hi és, en l'aprovació i aplicació del programa.

rals, frenar el procés d'esfondramentmassiu d'empreses —sobretot petites imitjanes- i reduir i estabilitzar la in-flació a nivells manejables. I aquestsobjectius exigeixen un rellançamentselectiu d'inversions productives sus-ceptibles de combinar la rendibilitateconòmica amb el propòsit d'absorbirtreball, una reconversió industrial quesuperi robsolescència de sectors nocompetitius, una revisió dels patronsde consum i la formulació de novespolítiques d'oferta que complementinles polítiques keynesianes de gestió dela demanda. En aquest context, unapolítica de creixement quantitatiu es-devé necessària però convé reclassifí-carla com a política només d'acom-panyament.

L'enfortiment dels mecanismes demercat mitjançant una «flexibilitza-ció» de l'economia constitueix el segontema-clau de la filosofia del progra-ma. En aquest cas, però, l'interrogantde fons no és ni de bon tros si la íle-xibilització-liberalitzadó-mercatitza-ció de l'economia permetrà o no d'as-solir un determinat creixement. En uncontext d'atur massiu i d'agonia depetites i mitjanes empreses, i en unmarc de referència escassament com-petitiu i en canvi intensament supedi-tat als interessos dels oligopolis i lesmultinacionals, la pregunta rellevantés: quin en seria el cost social i sobrequins grups socials es farà recaure?Ací és on se'ns pot trencar el fil prim ifràgil d'una convivència social ques'ens desplaça perillosament vers la

simple coexistència i que podria àd-huc degenerar en innecessàries con-frontacions.

En principi, fiexibilitzar una econo-mia sembla un propòsit ben raonable.Perquè suposa un procés de modernit-zació, una millora de l'eficiència, dela competitivitat i de la capacitat d'a-justament als canvis, i la possibilitatd'una major agilitat en la direccióeconòmica. I perquè les coses flexiblessuporten millor les patacades que nopas les coses rígides i encarcarades.Hom sospita, però, que el concepte de«flexibilització econòmica», tal coml'entén UCD, equival simplement a la«flexibilització de plantilles» i que elfamós programa econòmic podriaquedar reduït —en la pràctica— a l'a-plicació del punt de l'Estatut del Tre-ballador que contempla les condicionsd'acomiadament.

En una roda de premsa concedidapoc després de la presentació públiladel programa, i en vista de la maSacollida que aquest havia tingut, elministre d'economia es queixava queles critiques havien estat massa genè-riques, donant a entendre que conve-nia també avaluar la part II del pro-grama, que exposa les cinc Unies d'ac-tuació econòmica i les mesures con-cretes. Tot i que l'anàlisi d'aquestadarrera part del document no millora- a l meu entendre— l'impressió glo-balment negativa del programa,aquesta tasca mereix cetament l'aten-ció d'uns altres folis. I

34

Manilla d'oros

Poesiafemenina,i feministaTERESA PÀMIES

La mort a Montevideo de la poetes-sa Juana de Ibarbourou ha estat noti-cia i en l'actual saturació d'informa-cions diàries i apremiants, és d'apre-ciar, tractant-se d'una dona. S'ha dit,en l'ocasió, que fou una gran poetessafemenina i s'ha omitit la vessant femi-nista de la seva feminitat. Lès ressen-yes eren obra de mascles. Si llegirenla Ibarbourou no la van voler enten-dre.

L'esdeveniment convida a comen-tar l'aparició a casa nostra de poetes:

ses amb les quals és difícil confon-dre's. Llur poesia és poesia de dones.Una de les més interessants em sem-bla Maria Mercè Marçal, jove, pre-miada i compromesa amb un projectepolític i nacional. Darrerament, però,han aparegut en edicions feministes opagades per les pròpies autors, poe-mes que podrien constituir una anto-logia tan avançada com la publicadaa França recentment amb el títol de«La nouvelle poesia feminine».

«ESTELLES», de Rosa. Fabregat iArmengol, editada per «Lasal» desprèsd'ésser premiada amb el «Ciutat deMartorell 78», em sembla tota una re-velació que ultrapassa el marc de lapoesia femenina. Una dona de qua-ranta anys, farmacèutica de profes-sió, entra en la maduresa dolguda, noperquè passi el temps sinó perquè unadona no pugui fruir-lo, que els anysjoves hagin estat «encenalls crematssense fora», que els dies s'hagin des-granat «miserablement/ intrascen-dents/degotant hores de treball/sensefl/sempre/damunt la sínia de cadadia». Els poemes amorosos- d'aquestrecull - i aquí ve a tomb l'exquisidaJoana- són els d'una dona nova, sug-geridors del plaer físic sense caure alparany de les modes que, de tant entant, reclamen pornografia. «La tevacalor tèbia/impregna el llit/El teu cosprop del meu/germà del vent/se m'a-costa».

La Rosa Fabregat és una poetessade comarques (la Segarra) que ha vistmón i ha tornat a la terra a aspirar-hi«l'olor a terra flonja/humida/fèrtil» ihom endevina que és a la terra on tro-ba finalment l'equilibri i la inspiraciódes de la seva condició de* dona assu-mida amb joia.

De comarques és també Rosa San-chez i Morales (Baix Camp) que l'any1937 «jo tan sols/tenia vuit anys» i co-mença el seu llibre de poemes «HO-MENATGE» amb l'evocació de la gue-rra civil viscuda com a infant «de lamà de la mare». Poesia menys treba-llada que la de Rosa Fabregat però

tanmateix expressió lírica d'una vidade dona que lluita, des dels senti-ments oprimits, per a realitzar-se entant que dona. Pels seus poemes ende-vinem tot el que li han robat a la noiaque fou l'autora, tot l'esforç que had'esmerçar per assolir la seva fita dedona quan el fill ja navega «en vaixellde vela blanca» i ella no es dóna peracabada, com vol el tòpic, sinó que esdisposa a «començar amb nousafanys/descobrint els colors/sentintl'amor/el deeengany/l'emoció/tot elque fa vida i és vida/tot el que bro-lla/)»/

Les dues poetesses esmentades, perl'edat, podrien tenir una filla com lamallorquina Maria Bauçà que, del seuMANIFEST (A mumare) em permetoreproduir aquests fragments d'unaagressivitat exultant des del nou femi-nisme:

«Damunt sa taulahi ha es pa, sa fruita,s'aigo fresca d'estiu,sa carn i un poc de cafè:hem pogut pagar-ho totamb es doblers doblegatsque dus a casaquan han acabat d'esgotarsa teva forçades de que trenca s'alba.fins fosca negra»

Quan tornes a casaamb ses mans brutes i buidesses ungles plenes de terraes vestit vell i humit,es cap ehrevoltat de soli sa pell encesa .jo voldria fugir

Quan tornes, /i quan arribes,voldria ésser un núvolper no sabre com tornes . :i per no veure com arribes.

Mare, per a sa ràbialluita de Fusells . ( ...i per es cor ,flor de taronger.

35

CONVERSA AMB EDUARD PONS PRADES

«Anys de mort id'esperança»MIQUEL ALZUETA—

£1 darrer llibre d'Eduard Fons Prades i Agustí Centelles, «Anysde mort i d'esperança», ha estat un gran èxit editorial. Aquestaobra aplega gran part del material gràfic que Agustí Centellesaconseguí salvar, conjuntament amb uns textos (en català i caste-llà) d'Eduard Pons, element fonamental per a comprendre el llibreen la seva totalitat. Amb ell hem estat parlant d'aquesta història:la del llibre i la del poble.

El llibre d'Eduard Fons Prades iAgustí Centelles és com una visió foto-gràfica del que va estar la guerra ci-

vil. La visió que ens pot donar, però,pot ésser definida com parcial o par-cialista. L'Eduard Fons no ho veu

així, «els franquistes han estat en elpoder gairebé 40 anys i no solamenthan falsificat la nostra història a dojo-des del 36 ençà- sinó que ara,quan tants dels nostre» han desapare-gut, ens veiem obligats a tornar-la aescriure en les pitjors condicions pos-sibles, Doncs, això de la parcialitat,l'objectivitat i tantes altres paraulessemblants no volen dir res. Car, aradel que es trata és, en primer lloc,d'esborrar totes les mentides i falsifi-cacions dels franquistes amb les veri-tats de la nostra gent».

El llibre té com a base el materialfotogràfic d'Agustí Centelles, fins aquin punt és imprescindible i impor-tant el text fet per tu?

- E l meu text arrodoneix la il·lus-tració gràfica. En altres circumstàn-cies potser no hauria estat necessari,però ara si, car el testimoni fotogràficde l'amic Centelles mostra - al'abast— fins a quin punt l'aportaciódel poble fou cabdal a Catalunya, i deretruc a altres regions d'Espanya, imolt especialment a Madrid, per l'en-derrocament de la sublevació militarde juliol de 1936. I el text rebutja -amb les fotografies al costat— moltesteories que minimitzen el paper delpoble a les barricades.

-La teva- obra ja és molt àmplia.Hi han molts títols i tots ells tracten laguerra civil i les seves conseqüències.Qué representa aquest «Anys de morti d'esperança» com aportació al que jahavies fet?

-Com que tota la meva obra éshistòria oral, aquest llibre n'és, si mésno, la confirmació. Vull dir: la fontmés valuosa que ens resta als antifei-xistes és el poble; les seves veus, laseva memòria, la seva interpretaciódels fets, i tot això, ben gavellat ensdonarà una visió històrica autèntica.En tot cas molt més vertadera sensecap punt de comparació amb la delsfeixistes.

—Ara està a punt de sortir el segonvolum. Què tractarà?, de quins anys aquin final...?

—El segon volum copsarà els anys1938 i 1939 fins l'esclatament de lasegona guerra mundial: l'ofensivad'Aragó, València i Madrid en perill,la batalla de l'Ebre, els camps de con-centració a França. En aquests darrercapítol es publiquen les primeres fotosque s'hagin fet dins dels camps fran-cesos.

36

—La història de com aquestes foto-grafies, aquests documents fonamen-tals s'han pogut salvar i publicar tincentès que ha estat excepcional?

-L'amic Centelles ha declarat và-ries vegades que ell se'n va emportarels seus arxius a l'exili (cap a 5.000clixés) per tal que no caiguessin en po-der dels franquistes i aquests els po-guessin utilitzar per a la repressiócontra els republicans. Gal afegir-hique, més tard, en Centelles va haverde fer autèntiques proeses per no per-dre la seva famosa maleta arxiu. Mal-grat haver tingut als talons a la temi-ble Gestapo. Hagué de deixar-la aFrança -a l maig de 1944— i fugircap a Espanya i no la va retrobar finstrenta-dos anys després: a la prima-vera de 1978.

-El títol, «Anys de mort i d'espe-rança», per què?, fins a quin punt i dequina mena és aquesta esperança?

-El títol no és casual, ni moltsmenys. Primer tenim una sublevaciómilitar, amb el suport de les classessocials més privilegiades del país i delcapitalisme internacional. Enderroca-da la sublevació el poble intentà feruns canvis estructurals importants —revolucionaris- i amb la mort pertots els costats nasqué l'esperança.Aquesta solament pot néixer quan hiha un poble disposat a morir per unesidees de redempció, d'alliberament

real. La història ens demostra que ca-da vegada que els explotats i els hu-miliats volen humanitzar llur existèn-cia i crear unes relacions autèntica-ment humanes, la mort és la llavorque fa germinar l'esperança. Fer-seil·lusions -com ara entorn de l'esde-venidor d'aquesta democràcia de pasucat amb oÜ que ens han regalat- ésquelcom de molt diferent a poder te-nir esperances.

Història del poble-La teva obra, com tu mateix la

defineixes, és la de la història parla-da, la que el poble «viu i conta», senseposicions científicament demostra-bles, sinó tan sols intuïtivament de-mostrables. Aquesta creu és la histò-ria que la gent entén.

-Sóc fill del poble i he viscut, in-tensament, molts esdeveniments im-portants des del 1938. No he pretèsmai assumir la veu d'aquest poble.Ara bé: per poder reflectir-la he adop-tat aquesta manera de viure la nostrahistòria. És a dir: anant d'un costat al'altre, recollint informació, dades,testimonis, enviant qüestionaris,escrivint-me amb dotzenes de perso-nes exiliades. A hores d'ara, des del1975, he fet més de 30.000 kms. perla pell de brau i visitat a la vora demil pobles. I comprovo, reviso periò-

El poble fou protagonista fonamental deles barricades en defensa d'una revoluciópopular.

dicament tot el material recollit, car,dintre de poc, ja no en quedarem gai-res dels protagonistes dels fets histò-rics del període 1936-1975.1 quan ai-xò succeeixi no ha de restar, amb lamés mínima vigència, una sola de lesfalsetats fabricades pels «historiadors»franquistes...

«Anys de mort i d'esperança». EduardPons Prades i Agustí Centelles. Edito-rial Blume.

Llibres 1 novetats PERE ANGUERA

DIVERSOS: «Eurocomunisme i Número quasi monogràfic d'aquesta important revista teòrica on s'analitzaestratègia revolucionària». e l conúagat ideològic i les causes tàctiques de l'eurocomunisme i se'n fa laEditorial la magrana. Qua-derns d'alliberament, 4. 194

història de la seva aparició en el Principat, amb importants aportacions aldebat. Complementen el nucli central, diversos estudis dedicats al fet nacio-nal.

ps.SERRA i FONTELLES, JAU- Obra guanyadora del premi ciutat de Granollers 1977, d'una certa arrel pe-ME: «El dret al revés». Edi- droliana a b a 8 e de la reducció a l'absurd de la situació quotidiana a través_• ' «« w l «om-,-- AQ «o de la seva exageració fins arribar al grotesc. L'obra assenyala les repressionscions O4. isi gawner, * » . ou i d e o l ò g i q u e 8 / culturals i d e f o r ç a d e i r è g i i n establert i la dificultat deP 8 t trencar-lo.

SAGARRA, JOSEP MARIA DE:«Teatre». Les millors obres dela literatura catalana, 16. 219ps.

Una mostra del teatre Sagarra, el darrer autor teatral català que aconseguíuna autèntica popularitat reblada per èxits esclatants. El volum recull duesde les seves peces més característiques, d'un vers brillant i acolorit: «L'hos-tal de la Glòria», i «El Cafè de la Marina» i «La fortuna de Sílvia», una de lesseves peces més originals i un dels seus pocs fracassos. '

BARBONET, ANNA: «La valldel Bac». Publicacions dé l'a-badia de Montserrat. Llibresde motxila, 7. 102 ps.

Una amena descripció geogràfica en el sentit més ampli del terme, una sín-tesi històrica i unes propostes d'excursions per la vall del Bac, enclavadadins la Garrotxa, un indret de gran bellesa i carregat d'història, no massaconegut encara pels muntanyencs.

37

Cultura en joc JOSEP M.» CARANDELL

Bio&rafiesMahler

Aniré al gra. La biografia «GustavMahler. Recuerdos y cartas» (Tau-rus), escrita per la dona del compo-sitor, Alma Mahler, i publicada icompletada per Conald Mitchell, ensdiu molt sobre el caràcter de Mah-ler, però ben poc sobre el seu espe-rit. Alma Mahler tenia un.caràctermolt i molt fort que va sacrificar ala feina creadora del seu marit, i alllarg del llibre sobressurt una i altravegada la pugna interna d'ambdóscaràcters, egoïsta l'un —el d'ell—,però entregat generosament a la se-va obra, i sacrificat l'altre, però ínti-mament insatisfet. En tot cas, el mi-llor que aquests records ens donenés la descripció dels caràcters deGustav i Alma i, tangencialment, dela manera de treballar del composi-tor i d'alguns aspectes tècnics de laseva obra.

Repeteixo, de la seva obra en sino se'ns diu ni una paraula; i l'edi-tor, Mitchell, aconsegueix fer dospròlegs sense ni plantejar-se aquestaqüestió esencial, l'única que impor-ta. A mi, això, m'admira. Si jo es-crivís una biografia sobre algun delsmeus amics creadors (en algunaocasió ja,ho he fet) o sobre la mevadona, descriuria, evidentment elsseus caràcters i intentaria donar,d'alguna manera, les dades cronolò-giques suficients per a explicar eldesenvolupament de la seva madu-ració; però tot aniria destinat a des-cobrir, en la mesura de les mevesforces, la profunditat del seu pensa-ment i dels seus sentiments, la signi-ficació complexa de les seves obres,el valor de les seves paraules, colorso sons. Una biografia sobre una per-sona dedicada a aprofundir en l'es-perit, que oblidi però l'esperit, emsembla com explicar una pintura abase de donar les mides de la tela iels centímetres quadrats de cada co-lor. No és pas que Alma Mahler esquedi en una tan notable superficia-

litat; però tampoc no va més enllàde l'exposició de l'idiosincràsia delseu marit, i de la pròpia. En definiti-va, el llibre m'ha interessat moltmés pel que diu de si mateixa i pelque no diu de sí mateixa (interpreta-cions sobre qüestions que assenyalenen la direcció oposada), que sobre elpropi Mahler. Si en lloc de fer músi-ca, Mahler hagués fet maquetes d'a-vions o jardineria, la biografia seriapràcticament idèntica: una caracte-riologia més o menys interessant pe-rò inútil com a suport d'una intensacreativitat. •

Lidia Falcón

Lídia Falcón és una dona de lameva generació —dels nascuts en elsanys de la República— i, com a tal,ha trigat en donar-se a conèixer.Moltes vegades he explicat que lameva generació ha donat escriptorsmolt tardans en relació amb l'ante-rior (l'anomenada «social») i la poste-rior (la dels novíssims): allò quepodíem i volíem dir ja va ser dit pelsque ens precediren; i el desig de di-ferenciació no ens podia portar a po-sicions con les dels que ens varen se-guir. Som gent insegura, tèrbola,massa conscient i curiosament dota-da per a crear quan les condicionssón més desfavorables. Lidia Falcónha escrit la biografia dels seus pri-mers catorze anys, «Los hyos de losvencidos. 1939-1949» (Pomaire). Esla història d'una vida que es fa en lacontradicció, que es realitza en lesaigües més tèrboles. La grandesa i lamisèria d'aquesta biografia rauen ènel seu subjectivisme més emocional.El món és bo o ós infame segons hagiestat útil, materialment o espiritual,per a ella o la seva família, tant seval de qui vingui la utilitat. Dedicatota la comprensió per a qui és unpròxim, i tota la incomprensió per aqui és un foraster. La fina sensibili-

tat antifeixista i antimasclista de laFalcón no li priva de simpatitzaramb feixistes i masclistes quanaquests són benefactors, amics, pa-rents. A la inversa, els esquerrans iles dones foranis queden fàcilmentanatemitzats.

I tanmateix el llibre és apassio-nant, té força i resulta en molts as?pectes satisfactori per les seves anà-lisis de l'amarga postguerra. Si labiografia de Barral, i dels homes idones de la seva generació, es basaen la llibertat que ells varen gaudirdurant la guerra a causa que elsgran estaven més interessats en laguerra que en ells, la biografia de laFalcón i de la nostra generació -detots els homes i dones nascuts a laRepública- es basa en l'opressió delmedi sobre nosaltres, sigui el medifamiliar, social o polític. Heus aquíuna noia rebel, la Lidia, la rebel·lióde la qual queda desvaloritzada perla necessitat de supervivència fami-liar. No una supervivència nomésmaterial —del pa nostre de cada diaen el seu sentit més literal—, sinótambé política. La seva biografia és,en aquest sentit, admirable perquèno enganya; no intenta de pal·liarles transaccions, les contradiccions,la brutícia a les mans. Però d'aixòno en treu un indiferent passotisme,sinó, ben al contrari, la força per alcombat, tan evident i decidit en ella.

Lidia Falcón no es presenta dis-tanciada dels fets com molts intel.-lectuals, ans al contrari: la seva bio-grafia mostra la seva participaciópermanent en la realitat. No hi ha niuna mica de dandisme, ni una en-gruna d'ironia en el que escriu. Per-què no es contempla des de fora, si-nó des de dins, per dins, endins. Noes presenta a si mateixa com un per-sonatge —com fa, per exemple, Car-los Barral—, sinó com un espai hu-mà habitat per experiències, senti-ments, idees, els límits del qual sóninabastables, mòbils, insegurs. Es unllibre tràgic com ho ha d'ésser totabiografia que aspiri al títol de tai.

38

Cinema

A Festiu tota cuca viuANTONI KIRCHNER

A l'estiu tota cuca viu, diuen. Enca-ra no ho entenc prou bé, però és bencert que tan bon punt arriba l'estiu lafisonomia dels espectacles i fets cine-matogràfics canvia de color com unllangardaix. Els cinemes es vesteixenamb les «reposicions» o amb les «rees-trenes», que no se sap mai si és una^oaltra cosa allò que se'ns ofereix per-què la publicitat té bona cura de nodir-ho. (Fem un incís per a assenyalarque hem de parlar, en profunditat, dela publicitat, de com ens venen elsproductes fumies, de com es manipulaal client-espectador.)

La cuca d'aquest estiu ha estat elcop baix que els exhibidors han donatal Ministeri de Cultura al instar delTribunal Suprem l'anul·lació de dosarticles de l'Ordre Ministerial de no-vembre de 1977, per la qual s'obliga-va a l'exhibidor a programar 120 diesde cinema espanyol a l'any. La cucaviva es va convertir en cuca fera i elsproductors varen imitar als grans in-dustrials que estan provocant un estatcrític en anunciar unes suspensionsde pagaments —que no fallides— quehom considera tan dubtoses com sónvehicles terroristes' i desestabilitza-dors. Als productors tothom els fa cas.Es ben cert que darrera hi han els treso quatre milers de treballadors delsector que són qui al cap i a la fi pa-guen les conseqüències. Però són elsproductors els que ens omplen lespantalles de deixalles cinematogràfi-ques. No voldria ara sortir com a cap-davanter dels exhibidors. Crec que lesprincipals diferències a fer estan, comsempre, entre el capital i el treballa-dor, però no és menys cert que, si ensapropem una mica més a l'objectiuque ara ens interessa —el de la cucafera d'aquest estiu—, veurem que lesactituds dels productors ha estat ple-gar veles i començar a cridar. Els ex-hibidors, després d'aconseguir trencarl'obligació de projectar 120 dies de ci-nema espanyol a l'any, varen propo-sar un diàleg del qual ha sortit accep-tar 90 dies. Una rebaixa que deixa lesobligacions tal com estaven abans del'esmentat mes de novembre de 1977.

Hom voldria saber perquè la pro-tecció a la indústria cinematogràfica

espanyola ha de reduir-se a: l.er) tor-nar al productor un i5% (aproxima-dament) del que recaptin les sevespel·lícules, i 2ón) assegurar al produc-tor que els seus films es projectaran.

Hom es pregunta perquè no es potprotegir altres sectors de la cinemato-grafia. Hom segueix preguntant-seperquè els catalans, amb l'import deles entrades, hem d'ajudar a finançarun cinema que té tbt el que es vulgui

A l'estiu els cinemas es vesteixen amb lesreposicions o les reestrenes als mateixospreus que les pel·lícules noves. 180 ptas.que serveixen bàsicament per finançar elcinema que es fa a Madrid.

de castellà, però que generalment noté res de català. El nomenat «Fondode protección al cine espaüol» haviade considerar, ja, l'existència de lesnacionalitats dins de l'Estat Espanyol.I establir que una part del producterecaptat a Catalunya es quedés a casanostra per a tornar a crear unes in-fraestructures que la dictadura cen-tralista ha desfet completament. Alsestudies de Profïlmes n'hi podríemafegir uns altres, com abans teníemels Orphea. Facilitar uns crèdits per-què els productors poguessin empren-dre noves realitzacions; crèdits per-què els exhibidors poguessin renovarles sales o bé obrir-ne de noves, doncsaixò sempre suposa nous llocs de tre-ball. En una paraula, descentralitzarla producció cinematogràfica i quepoguessin tornar a Catalunya els ac-

. , {•','}

tors i professionals que s'han vist obli-gats a treballar a Madrid i, el que ésmés greu encara, que els que s'hanquedat aquí puguin viure de la sevaprofessió.

La setmana vinent, encara que l'es-tiu no estarà acabat, començarà a re-tornar l'activitat. Les pantalles delscinemes s'ompliran de títols que s'es-trenaran com capdavanters de la no-va temporada que comença. No ensoblidem de les cuques de l'estiu, pen-seu que cada vegada que us cobren180 ptes. per una entrada, esteu fi-nançant, bàsicament, el cinema quees produeix a Madrid i per professio-nals que són i pensen en castellà i queels importa un brot si tenim o no te-nim cinema català. Aquesta és unacuca de la qual cal no oblidar-se mai.Ho enteneu així? •

39

Teatre

«Grec-79»: apuntsper a un balançANTONI BARTOMEÜS

Encara que sembli un exabrupte,només ens queda qüestionar si aquest«Grec» valia la pena o no. Perquè aixòés així, i no n'hi ha més. Tal i comvan començar les coses, no em semblaque es pugui fer un plantejament gai-re més suau. Quan, a qui li correspo-nia, va prendre la decisió de «ferGrec», sabia el risc que corria i de lamanera que el volia jugar. Adonem-nos que les batusses, que en un mo-ment semblava que s'ho havien demenjar tot, es van anar aigualint.

Començant pel final, doncs, cal dirque si el que pretenia el «Grec-79» eracobrir una campanya pmb un tnfnjmde garanties i amb una dignitat sufi-cient (em sembla que aquestes erenles paraules exactes que van expres-sar els responsables al començar l'es-tiu), la temporada haurà deconsiderar-se un èxit. D'una maneraassossegada i sense gaires tics, la pro-gramació del «Grec» ha estat l'opciósegura, tal com era d'esperar. I el casés que el públic ho ha anat entenentaixí. Les dades són prou clares:34.639 espectadors, sense comptar lessessions infantils del diumenge, laqual cosa dóna un promig de 825 per-sones cada nit. Aquestes són les xifresa partir de les quals s'ha d'acceptar orebutjar la història.

I tot i ser cert que «fer un Grec»mai no ha estat una operació artísticadiguem-n'hi normal (deu ser una ma-ledicció com qualsevol altra), cal ad-metre que aquesta ha estat la vegadaque ho ha semblat més, de normal.Segurament que tampoc no ho era,però ho semblava. I, aleshores, allò de«desdramatitzar», que aquesta erauna altra de les obsessions de l'equip,més aviat ha anat per bon camí. Qüeel que ens sobren són tensions.

Grans conceptes eren en joc: «de-mocràcia», «estratègia política», «ope-ració de prestigi», «personalismes». £1que passa és que tot això (i la polèmi-ca, en definitiva) es va quedar en unamena de nivell de iniciats i sense re-percussió. Tal vegada perquè tot eramolt més simple del que algú volia fer

L'experiència escènica realitzada l'estiu passat al saló del TineÜ de Barcelona ja va tenirun interès extraordinari.

veure, i per l'elementaHssima raó queallò, allò que se li oferia, al públic liva interessar. Ce manera que la porque la falta d'assistència convertís ennegatiu el balanç final de la campan-ya, molt aviat va difuminar-se. I valla pena de tenir en compte aquestspunts, perquè en el desenvolupamentdel «Grec-79» aquestes consideracionss'han de posar molt en primer terme.

I, evidentment, la programació (ésa dir, el resultat) ha estat irregular.Perquè no hi havia més remei, és clar;perquè era lògic que fos airí. Encaraque, en alguns casos, la irregularitatdeu haver sorprès a la mateixa em-presa, tot i el risc que hi havia pel

•mig.D'una banda, l'espectacle que prè-

viament es presentava com una de lesgrans incògnites, «Canigó», i al qual s'-havien concedit més dies de represen-tació, segurament pensant en la sevaenvergadura, va sortir francament es-caldat de l'experiència del «Grec».Com a mostra del que es va opinar,em sembla prou expressiu aquest titu-lar del diari «Avui»: un «Canigó» queno arriba a Tibidabo. No cal seguir.Fel que fa à l'altre dels espectacles-in-cògnita i que, de passada, era el mà-xim al·licient de la campanya, l'«Odis-sea» de Joglars, senzillament no vapoder ser. Segons es va dir, es confia-va que Albert Boadella sortís de lapresó abans del que ho va fer. I no hiva haver temps de res. La fallada d'a-quests dos trets hauria pogut ser deci-siva pel conjunt de la campanya; estic

segur que si s'hagués sabut abans decomençar, més d'un s'hauria esverat.I resulta que no. Que s'ha resistit ai-xò, s'ha resistit el fracàs estrepitós deígrup anglès «Abrakadabra» (hores d'a-ra ningú sap encara què hi van venira fer al «Grec», aquests ciutadans), iencara estem contents.

La resta es va encertar gairebé(gairebé) de plé. Vull dir que el resul-tat va ser el previst; o, millor dit, elprevisible en el cas que les coses anes-sin bé. Els espectacles que la comissióva considerar adequats per revisar,per exemple, van ser-ho, i de quinamanera. Els casos d'«Antaviana» id'«Antígona» són d'autèntica antologiai, ja em perdonareu, però també aquíl'empresa es deuria sorprendre unamica. I l'acollida pot portar cua, per-què ja s'anuncia «Antígona» dins de laimmediata temporada del «nou Ro-mea». Fel que fa a «Antaviana», ha es-tat l'èxit teatral indiscutible de latemporada del «Grec», amb més dequatre mil espectadors i dues de qua-tre nits esgotant les entrades. El pro-jecte del grup «Dagoll-Dagom» ésdonar-li al muntatge mig any més decorda amb la idea, a més .deconservar-la com a repertori. «El som-ni de Bagdad», «Sol Solet» i, en certamanera, «Hamlet», han estat fenò-mens molt diferents. El que podia ha-ver estat un cas semblant era «M-7Catalònia», l'espectacle Joglars quesustituïa la impossible «Odissea»;aquesta «M-7», però, va quedar mésaviat desabrigada, tot i aixecant la

40

inevitable polseguera. Finalment, elcas de «L'Espantu» (que aviat torna-rem a veure) no pot ben béconsiderar-se una revisió ja que vapresentar-se a Barcelona dins d'un ci-cle especial de la Caixa, amb totes leslimitacions que això comporta encaraque es faci al Romea.

Quant al recital de poesia que vanpresentar Rafael Alberti i Núria Es-pert («Aire y canto de la poesia a dosvoces»), va ser, com era d'esperar, elnúmero més combatiu de la campan-ya. Sense dissimular que el centre del'espectacle era ell, Alberti va acon-duir el recital per on sens dubte el pú-blic volia, arribant-li d'una maneradirecta i contundent. Ja que aquestera l'objectiu, afanyem-nos, doncs, adir que sí; que tampoc no s'han debuscar massa peus al gat. I pel que faal Teatro del Mediodía, de Sevilla, lasensació era que es tractava de cobriruna mena d'expedient, i potser tantera Shakespeare com el Brecht que vahaver de representar per motius deforça major.

En definitiva, hem assistit a un«Grec» poc sorollós i que ha anat asso-lint, pas a pas, la majoria dels seuspropòsits. Sense estremiments, ésclar. I sense vibracions heroiques. Esuna mica allò que dèiem fa un temps:si no hi ha sorpreses, serà un «Grec»assossegat. Més o menys, ha estataixí. •

Religió

Les «tresautonomies» dePEsglèsia a XinaJOSEP BIGORDA

Al llarg de les darreres setmanes,han estat copioses les notícies refe-rents al fet cristià dins la RepúblicaPopular de Xina. Segons i com, aques-tes informacions, a més a més d'unamica exòtiques, poden semblar un au-tèntic galimatias.

Fins ara l'escassetat- d'informa-cions, en allò que feia a la realitat re-ligiosa, havia esdevingut llei habitualper mor de les vicissituds pròpies dela revolució xinesa.. Potser per aixòmateix, l'empatx de noticies, ara,

després d'un llarg dejuni informatiu,és el que impedeix de veure amb prou*claredat què és el que passa i què ésel que ha passat.

En síntesi, les notícies més recentssobre el fet catòlic a Xina ens parlende l'elecció d'un nou bisbe per a ladiòcesi de Pekin, elecció feta amb in-dependència de Roma com ha estatnormal des de l'any 1957, i ens par-len també de les esperances manifes-tades pel Papa en el sentit de veurepossible i probable un encontre delVaticà amb Xina i amb l'Església ca-tòlica a Xina. Els dos fets, tot i sem-blar i ésser potser contradictoris, apa-reixen en aquest moment com a indi-catius d'una situació nova pel que faa les relacions entre la Santa Seu i laRepública Popular Xinesa.

El problema rau en saber si és com-patible la independència que exigeixl'Església catòlica a Xina respecte delVaticà amb el concepte d'unitat queimpera dins del catolicisme. I, en unàmbit subsidiari, hom pregunta si l'es-tabliment d'unes relacions diplomàti-ques entre el Vaticà i el Govern de laRepública Copular estovaria els ter-mes amb què es planteja el problemapròpiament intraeclesial.

El fet és que des del moment en quèes va constituir la República Popularde Xina, en tots els àmbits de la cons-trucció socialista de la nació fou im-posada la política anomenada de «Tzuli keng sheng» (autosuficiència), per la

editorial

Iaia,Constltución, 18-20 • Tel.: 332 84 08

BARCELONA (14)

Ets PEDROLO de Les Eines

"Ja era hora que et Premi d'Honorde les Lletres Catalanes el rebésManuel de Pedro\o".(EUseu Climent)."Es el primer novel·lista que repel Premi d'Honor de les LletresCatalanes. L'exemplaritat de la tas-ca cultural i cívica d'en Pedroloés un fet evident".(Maria AurèliaCapmany).

Tetralogia (LA TERRA PROHI-BIDA) d'un retorn: ta repressióvenç altre cop els vençuts, la nitcrema tot bri d'esperança, la terraha estat prohibida per als quil'anomenaven "pàtria" al llarg delssegles.

LA TERRA PROHIBIDA:I. Les portes del passatII. La paraula dels botxinsIII. Les fronteres interiorsIV. La nit horitzontal

Milions d'ampolles buidesL'intent de muntar' un grup revolu-cionari català armat. Un mite pe-drolià a les mans i al cervell d'ungrup d'éssers apassionats,, tristos,'contradictoris...

MttMM:De venda en llibreries.Distribueix: I TACA. S.A.

Delegació Barcelona: Arlbau, 228Tel.: 200 94 00 - Barcelona-6

Delegació València: Tomés Sanz, 46 !Tel.: 370 28 50 • MISLATADelegació Alacant: Río Túria, 2Tel.: 28 36 65 - ALACANT

El bisbe de Pequín

41

qual quedà refusada qualsevol menade dependència dels ajuts exteriors idels models estrangers, fossin els quefossin. .

D'aquesta política independent ennasqué el model de les «tres autono-mies» (autofinançament, autopropaga-ció, autogovern) que fou imposat a to-tes les organitzacions religioses. Elmodel comportava la supressió de to-tes les dependències respecte de lesautoritats missioneres exteriors i detots els ajuts econòmics de fora.

El model fou acceptat de seguidaper les Esglésies cristianes no catòli-ques, a través del «Manifest .cristià»de maig del 1950, signat per unsquatre-cents mil cristians protestants.

L'Església catòlica va oposar-hiuna resistència forta, tota vegada quela seva jerarquia depèn finalment deRoma. El Departament d'Afers Reli-giosos va mirar d'imposar a l'EsglésiaCatòlica el Moviment de les tres Au-tonomies. El resultat fou que l'any1957 es va constituït l'Associació Pa-triòtica Nacional Catòlica, presididaper l'arquebisbe P'i Shu-Shih.

A partir d'aquest moment quedatrencada la relació amb Roma, i enl'espai que va del 1957 al 1962 forenelegits i consagrats més de quarantabisbes al marge de l'autorització delVaticà. Tot i amb tot, èl Vaticà no vol-gué mai considerar cismàtiquesaquestes consagracions, malgrattenir-les per il·lícites. Segueix després,una etapa de silenci molt dens, ques'intensifica encara durant la Revolu-ció Cultural (1966-1971). Pau VI feuuna colla d'intents per rompre el murde silenci: petició davant l'ONU queadmeti l'ingrés de la República Popu-lar de Xina (1965), elogi de la joventutxinesa (1966), contacte de monsenyorCasaroli amb l'ambaixador de Xina aIugoslàvia per mediació del presidentTito (1970), etc. Cap dels intents nodonà resultat. Només hi ha un signede bona voluntat per part del governde Mao Tse-tung, l'any 1970: l'allibe-rament de monsenyor Walsh, un bisbemissioner americà.

Després de la mort de Mao, semblaque les coses, pel que fa a la políticareligiosa, han canviat. Les noves da-rreres ho confirmen. Serà interessantde veure si Roma accepta una Esglésiaxinesa més autòctona o si el Governde Xina, després d'establir algunes re-lacions amb el Vaticà, imposa als «ca-tòlics patriotes» una mitigació de laseva independència. •

Els nous directors, democràticament escollits, es trobaran una televisió sense mitjanstècnics, sense idees de programació sense programes i sense ü.lusió per part dels profe-sionals de Miramar.

Televisió

Ja no somprovisionalsJOSEP M.'BAGET

En aquestes cròniques televisives —gairebé «cròniques marcianes» car lanostra televisió ho sembla moltes ve-gades de marciana...- hem empratsovint el terme «provisionalitat». Desdels seus començaments ara justa-ment fa quinze anys la televisió cata-lana ha viscut en un període d'absolu-ta provisionalitat i al llarg de molt detemps podríem dir que de «llibertat vi-giladissima». Després d'una primave-ra —breu com totes les primaveres—en la qual vàrem gaudir gairebé d'unallibertat sense adjectius, hem tornat acaure en una situació ben estranyaque no fa molts dies en Domènec Fonta «La Guia del Ocio» ens explicavacom si es tractés d'un «western» ambllurs «sheriffs», «cow boys» vinguts dellocs molt llunyans, rancheritas inoies de saloon, terratinents...

El «western» de Miramar totsvoldríem que s'acabés d'una vegadaamb l'arribada del Sèptim de Cavalle-ria que en acjuest cas pot assemblar-

se als parlamentaris de la «troika» itutti quanti. L'hora del «happy end» -i perdoneu els anglicismes i altresbarbarismes semblants- és ben pro-pera però de moment ens trobem en-cara en aquest període de «provisiona-litat». Sí, l'Estatut diu que la Generali-tat pot crear un canal català quan...hi hagi peles, i mentres tant pot em-prar l'tJHF. Per a l'UHF, però, tambémanquen diners car avui per avui elseu àmbit d'acció és ben petit. I men-trestant, què fem? Aquesta és la veri-table qüestió: mentre arriba el Sèptim,de Cavalleria, cal posar una micad'ordre a la casa.

El futur és important i sembla quepot ésser fins i tot millor del que hompodia preveure no fa moltes setma-nes. Hi ha però problemes urgents ique necessiten de solucions urgents.Cal remarcar que els nous directiusde la televisió catalana que puguinésser nomenats més o menys demo-cràticament podem trobar-se de sobteuna televisió sense mitjans tècnics,sense idees de programació i gairebésense programes i lògicament sensecap mena d'il.lusió per part dels pro-fessionals que avui romanen a la casagran de Miramar.

Ara fa un any i mig podia creure'sen un traspàs harmònic des d'una te-levisió progressista a una televisió al-hora catalana i progressista. Un canvi

42

sense trencaments i amb la possibili-tat d'aprofitar un nucli de excel·lentsprofessionals amb un cert grau demaduresa i una programació ja ende-gada. Avui, quan la temporada 1979-80 ja ha estat oficialment anunciada,aquest nombre de professionals ésmolt més reduït i pel que fa a la pro-gramació, trobaríem ben pocs espaisd'una qualitat veritable. Els acomia-daments que s'han produït al llargd'aquests mesos constitueixen un fetforça inquietant.

Ara és el moment que els partitspolítics i les forces socials d'aquestpaís prenguin consciència de la im-portància del miijà i emprin llurs in-fluències i energies per tal d'assoliruna televisió catalana capaç d'ende-gar una obra ben feta i amb capacitatde futur. No és el moment de repartir-se influències i càrrecs, no és el mo-ment de demanar minutets per a lalectura de comunicats. És el moment-de treballar i de trencar d'una vegadaper totes amb la provisionalitat i lesincerteses i les ambigüitats. Diuen quetenim bon vent i per tant és el mo-ment de fer barca nova, és el momentd'anar, lluny, ben lluny i si ens cal de

creure en l'Utopia. És el moment deredreçar les il·lusions. La televisió ésuna tasca col·lectiva prou interessantper aplegar totes aquestes forces i do-nar resposta a una voluntat popular,mantes vegades expressada. Catalun-ya vol la seva televisió i la vol ara.Vol que la paraula «provisionalitat»desapareix! d'una vegada.

Música

L'Ovidi Montllordiu «Coralromput»,d'Andrés EstellésJORDI GARCIA-SOLER

Tot i que ja fa algunes setmanesque és al carrer, i encara que pròpia-ment no es tracta d'una obra musical,no em puc pas estar de referir-me al

doble àlbum discogràfic titulat «OvidiMontllor diu "Coral romput"», en elqual el cantant alcoià ens ofereix laseva versió personal de la gran obrade Vicent Andrés i Estellés, de la qualja èns oferí unes interpretacions parti-cularment càlides i vibrants tot justara fa aproximadament un any, al Sa-ló del Tinell de Barcelona, en un se-guit de recitals que hi realitzà.

El treball desenvolupat per OvidiMontllor amb aquesta obra és un delsmés agosarats i suggestius que s'handut a terme al nostre país en el te-rreny de la musicació de poemes i dela seva recreació interpretativa. Laidentificació del cantant d'Alcoi ambel poeta de Burjassot és un fet a bas-tament conegut per tots els bons afec-cionats, que manta vegada han assis-tit a les interpretacions que OvidiMontllor fa de diversos poemesd'Andrés i Estellés. Aquesta tasca derecreació musical i de divulgació po-pular ós ja força considerable, però noha estat fins a la publicació d'aquestagran versió discogràfica de «Coralromput» que això ha pres unes carac-terístiques singulars.

Encreuats n.° 26 JORDI FORTUNY

HORITZONTALS: 1: Quatre d'aquelles. - 2: Amb una mone-da així, tindreu tanta farigola com voldreu. — 3: Dues vegadespetit. Antimoni. — 4: Pausa que fan totes les dones abans d'en-trar a la vellesa. — 5: Un dels quatre colls. Surt sis vegades persetmana: — 6: També vol guanyar el partit Els romans, endeien xifres. — 7: ITn que ve d'Anglaterra. Tros de sípia. Inter-jecció. — 8: Arbrets que serveixen per a pescar. - 9: Punt car-dinal. £1 seus marits són reis però elles no són reines. — 10: Ésrespectat pels microbis. Claveu una llisada. — 11: Ho ós mésl'oli que el vinagre, al revés. Sofre.

VERTICALS: 1: Consonant. — 2: Creuen que no els passaràres de bo. — 3: Llengua que més valdria que callés. Es a casa.- 4: r i t del dit altrament dit dit petit. Vocal. - 5: Té una gotade més. Port natural de una costa brava, al revés. — 6: EntreJoan i Pere. Escrits difamatoris. - 7: El 5 d'octubre de 1964 iel 14 de març de 1969, al revés. El que no li pot faltar a un pro-letari per a ser-ho. 8: Cinc-cents. Forat gran d'una bóta. Là partcentral de la geniva. — 9: Agulla d'ulLgros per enfilar-hi vetes.— 10: Tanques fetes amb esbarzers. — 11: Dues que juntes fanun nom.

SOLUCIÓ ALS ENCREUATS N.« 25

HORITZONTALS: 1-0: mlaS. C. DD. - 2: Adulteració. - 3: VERTICALS: 1: oadP. M. - 2: Dietètica. - 3: Mugró. Allà.Digestió. Pi. - 4: Personal. Le. - 5: Tosca. iloN. - 6: E. A. PF. - 4: Llessamí. I. - 5: atsoC. Iman. - 6: setnapsE. E. - 7: riA.Imt - 7: Tamiseu-les. —8: Milimetres. - 9: Cl. A. Ecs. - 10: Fetet. - 8: Caoli. Urc. - 9: C. Liles. - 10: Diplomes. - 11: Do-Sainet. lents.

AA13^S.6

8q •

• H M

-

41 -_

3

-

4 5i r

nH-u--n-•F

J

MMH

MM

I

1

43

CULTURAL

Una culturaen marxapera totun poble

: Carrer Ample, 35 Barcelona 2

L'experiència escènica realitzadal'estiu passat al Saló del Tinell de Bar-celona ja va tenir un interès extraor-dinari, entre moltes altres raons per-què es tractava de la realització d'unmuntatge escènic i musical pràctica-ment sense la més petita concessióefectista, basat exclusivament en lainterpretació* d'un recitatiu molt llarg,amb acompanyaments musicals, icentrat únicament en un autor, VicentAndrés Estellés, i encara en un únicllibre d'aquest autor, «Coral romput».L'experiència despertà un gran inte-rès, i té ara continuïtat a través del'edició d'una producció discogràficad'una importància inqüestionable, queés una recreació completíssima de l'o-bra esmentada.

La complexitat d'un treball com«Coral romput» fa molt difícil la sevatranslació fora del text escrit, ja siguien forma de recitatiu simple o amb unsuport instrumental. Tanmateix, OvidiMontllor —amb l'ajut entusiasta i ex-pert d'alguns dels seus companys mú-sics, com ara Toni Xuclà, Edgardo Po-celi i Robert Armengol, i, molt espe-cialment, Toti Soler, musicador i gui-

tarrista principal d'aquest disc- hasabut realitzar aquesta translacióamb un gran encert, bo i recreant totun món poètic de ressonàncies i ac-cents ben singulars a través d'unesformes en aparença senzilles, peròque en realitat tenen com a base méssòlida una elaboració summamentexigent i intel·ligent, en la millor líniadels treballs de recreació musical d'u-na obra poètica.

Cal destacar també l'alta qualitatde la producció discogràfica editada'per Ariola, amb disseny gràfic d'An-dreu Alfaro, fotos de Calotipo, asses-sorament de Xavier Bru de Sala i Joa-quim Horta, i traducció al castellà deSantos Hernàndez. Això, unit a l'inte-rès específicament artístic de l'obra ia l'alta, qualitat de l'enregistramentsonor —fet a mitjans de gener d'en-guany sota la direcció de FranciscoLópez Cervantes- i de la impressió,fa d'«Ovidi Montllor diu "Coral rom-put"» una obr'a d'una importànciarealment notable, que sens dubte con-tribuirà a popularitzar l'obra de Vi-cent Andrés i Estellés, tot recreant-laamb rigor, i sensibilitat.

4

Tot fent camí ISIDRE AMBROS

Serra de pic-en-celEn un racó de la comarca del Berguedà hi ha una serra,

pràcticament abandonada per l'home o com a mínim obli-dada de totes totes pels exursionistes. Aquesta serra, a laqual em refereixo, és la serra de Pic-en-cel i està emmar-cada entre les poblacions de Vilada i Borredà i sembla serque rep aquest nom, segons en Cèsar August Torras, deguta que les seves agulles i tossals descarnats s'aixequen es-velts «cap al cel».

Aquesta serra està formada per tota una sèrie de cimsforça característics, essent-ne la màxima alçada el pic deSalga Aguda, que amb els seus mil cent setenta-un metresdomina uns amplis horitzons que van des de la vila de Vi-lada, al peu mateix de l'esmentada serralada fins a lesllunyanes, però no per això menys visibles, muntanyes delPirineu.

El camí més curt per assolir el punt culminant de la se-rra de Pic-en-°cel és el que surt del poble de Vilada i disco-rre pel camí que va d'aquest poble a la Portella. S'inicia,exactament, prop del quilòmetre 35 de la carretera que vade Sant Quirze de Besora a Berga. El camí puja costerutper la font de Carabrut i coD de Teix, d'aqui s'abandona elcamí que s'ha seguit fins ara, car davalla cap el monestirde la Portella, per enfilar-se per la carena, direcció al NE,

per així anar guanyant alçada fins arribar al pedró que co-rona el cim, indret, aquest, on el Centre Excursionista Àli-ga de Vallvidera instal·là l'any 1973 una Verge de Montse-rrat.

Cal dir, també, que aquesta ascensió es duu a termesense cap mena de dificultats i fins i tot m'atreviria a dirque amb certa facilitat.

Com anar-hi?

Es surt de Barcelona en direcció vers la capital de la co-marca de Bages, Manresa, una vegada allà s'agafa la ca-rretera nacional N-141, que enllaça amb la carretera na-cional N-152 que duu a Vic i Puigcerdà, fins trobar el des-viament de la carretera comarcal CC-1411, uns quatrequilòmetres si fa o no fa després de Manresa, que va aBerga i Bagà. Es continua per la comarcal CC-1411 finsarribar a una cruïlla de carreteres situada a uns dos quilò-metres i mig després de Berga, llavors s'enfila la carreteracomarcal CC-149, que va de Solsona a Ripoll, i es prosse-gueix per aquesta fins arribar a la població de Vilada, basede l'excursió, i una vegada allà, bona ascensió.

44

1.° Concurs infantil L'HORA

Paraules SemirgallQuantes paraules Ibosc, arbre, sol, prat...Quantes paraules m'han ensenyat INosaltres, els nens de ciutat,aprenem paraules sense significat.

Margot Matas i Caixa-13 anysEsparreguera

Barcelona, terra mevaAquesta terra catalanaés la terra del meu cor,sol i lluna cada dia,esperança, pau i amor.Jo mai no et deixaré,terra santa catalana,mai de tu no m'allunyaréprop teu sempre romandre.Tu ets la meva Barcelona,tu ets meva gran ciutatque a tothom li donespau, amor i felicitat.

Surt d'una font encantada,gota d'aigua o de cristall,trista, humida i salada,que cau tot rodolant.Llàgrimes de perla i plataregalimen cara avall,fent rieres platejadesque reflecteixen com miralls.Una llàgrima novelladel niu ha sortit ja,que no sap on ha de caure,que no sap on va a parar.Llàgrimes de perla i plataregalimen para avall,fent rieres platejadesque reflecteixen com miralls.Llàgrimes rebels,baixen com cascades,d'un color transparent,d'un color com la rosada.

Natàlia Barenys Ruiz - 13 anysBarcelona

Esther Sementé - 12 anysRubí

Recordeu que l'adreça és Aribau 80 àtic 1.", Barcelona-36, ique en el sobre heu de posar «Concurs Infantil l'Hora».

i que

Els premis són força interessants i en tenim per a tots. Elstres primers premis tindran: Una tenda de campanya, un lot dellibres i una subscripció a la nostra revista. Tots els treballs pu-blicats tindran un lot de llibres i tots els treballs que rebem, es-tiguin publicats o no, un obsequi.

Bunyols de vent

EL CONSELLER DE TREBALL VEU EL FUTBOL DES DE LAGRADA

Al conseller de Treball de la Generalitat, en Joan Codina, com a moltagent, també li agrada el futbol., L'home no va voler perdre's el Gamper. Ai-xò si, però, de cap de les maneres no volgué veure els partits del Barca desde la llotja d'autoritats a la qual té accés. En Joan Codina, com un «profe-ta» culé qualsevol, decidí que seria espectador de grada i va haver de fer lacua de rigor per a treure's les entrades i va gastar-s'hi 320 durets -s í , si,com ho sentiu, 1.600 pessetes—. I és que... encara hi ha classesl

L'ASCENSIÓ A LA FICA,UNA PROMESA LAICA

Aquests dies són abundants elscomentaris sobre el paper que fa-,ran els parlamentaris catalans enllur ascensió a la Pica d'Estats. Pe-rò allò que ja no s'ha comentattant és l'origen d'aquesta excursió.Tot vé, en realitat, d'una mena depromesa laica que en Joan Reven-tós s'havia fet a sí mateix per aquan tinguéssim l'Estatut aprovat.Però així que ho van saber els al-tres parlamentaris, tot van ser co-rredisses per a afegir-s'hi. Són coma criatures I-

3 ^ 5 y ^

CARTELLS PROHIBITIUSQUE «ES PASSEN»

. Qualsevol lector, per poc quefreqüenti els bars i restaurants, s'-haurà adonat que a molts localsd'aquest tipus s'hi prohibeix l'esta-da si no és a canvi d'una consumi-ció COm a

En aquest cas, la foto ens mos-tra un cartell, instal·lat sobre unacadira a la terrassa de l'Aeroport,on es llegeix que «NO SE PERMITELA ESTANCIA DE PIE EN ESTATERRAZA». Cavant d'això escomprèn el lògic «cabreig» per partdel personal, el qual en plan reivin-dicatiu ha decidit agafar la senye-ra, aixecar-se de les taules i anar-se'n a la barana de la terrassa ones dedica a veure aterrar avionets.Però, això sí, dempeus. I és que hiha imposicions que «es passen».

46

ESTER AGUADO

Stvoiem guíel parlamentsigui stíbiïà

UIMÚMNSniRBIMüCBNABtt' m'i • X " IV Internacional LCH

EN CATALÀ,SI ÜS PLAU!

Pel que sembla, la Lliga Comu-nista Revolucionària ha decidit jala seva posició negativa respectede l'Estatut de Sau, i matiners ells,ja han tret al carrer els primerscartells en aquest sentit. Passa, pe-rò, que amb tants anys sense cata-là a l'escola — o potser serà per lespresses?— es veu que els que. vanconfeccionar el cartell no sabiengaire bé com s'havia de posar aixòde rebutjar l'Estatut i voler un par-lament sobirà. Així, podeu obser-var en l'esmentat cartell un apòs-trof incorrecte —«qu'eb— i una «g»davant d'«e» totalment indeguda —«rebutjem»—. Alguna mà popularja ho ha arreglat i suposem que ho-res d'ara els autors de l'atzagaiadaja se n'hauran enterat.

I per si això fallés, encara quedaun recurs: amb l'Estatut de Sau enfuncionament, les escoles ja ensen-yaran el català en català i segur,segur, que ja no veurem disbaratsd'aquesta envergadura en cartellsque es reclamen del nacionalisme.

Porta dels bergantsRAMON BABNHS

Mentre ells parlen de la pica d'Estats,PEstevot i el Ramon fan un riu

Vostòs no s'ho creuran, ós clar, perquè vostès són uns estilistes fins i fo-tetes. Però quan els nostres leaders van declarar als quatre vents que puja-rien a la Pica d'Estats, l'Estevot i jo ja feia dies que havíem decidit de se-guir el riu Fluvià de cap a peus, a peu. Noranta-un quilòmetres, mal comp-tats.

Volíem estirar les cames i escampar la boira. .- I aquesta colla, quò celebra? - f a l'Estevot, electricista, amb la faria

als dits.,—Els senyors Re ventós, Pujol, Sentis i companya volen pujar a la Pica

d'Estats, el cim més alt de Catalunya, per celebrar l'Estatut;-Això et volia preguntar, tu que ets periodista. Com ha anat, això de

l'Estatut. ,Després de matisar que no sóc periodista, sinó que faig el periodista,.li

detallo l'Estatut de la Moncloa: tindrem províncies, tindrem governadorscivils, tindrem grisos; ens faran, si fem bondat, tota classe d'escoles, col·le-gis i universitats, i ens enviaran un supergovernador general que fins araens faltava; de la setmanada ens en tornaran una part pel que puguem ne-cessitar; conservem com fins ara les llibertats dels amos, i les dels mossosigualment, i les vigilaran amb els mateixos respectes i distàncies; ens...

—Tu em prens el número. Això celebren, aquesta colla? No ho entenc.—I tant! Celebren que els haurem de mantenir a ells, a més dels altres.- Ara t'he entès. Jo també ho celebraria. Au I cardem el camp.L'Estevot carda molt, com tots els de la banda de Girona. Vam fotre el

camp doncs, i dtyous 23 vam fer del mas Aulets, sobre Hostalets d'en Bas, aOlot. Divendres 24, d'Olot a Besalú; dissabte 25, de Besalú a Bàscara; idiumenge 25 de Bàscara al mar. Gran caminada, i molt instructiva.

• Lluny dels cims i tocant a terra, Catalunya està feta una merda. Abansde trobar cap fàbrica, abans de travessar cap carretera, abans de portaraigua, abans de Les Preses d'Olot al Fluvià hi ha basses d'aigua negra,pneumàtics, plàstics, llaunes i tot el mostrari. De les dues dotzenes d'indús-tries que vam passar, més de la meitat són prehistòriques, i gairebé totestancades. Del centenar de gossos que vam haver de superar, la bella partsón ensinistrats per atacar el foraster i no pas per alertar l'amo. Hi impe-ren el bistec amb patates i els alcohols de garrafa. No hi ha ni una serp, niun teixó, ni una dotzena d'ocells dignes d'aquest nom. De peixos només so-ta el pont de Besalú, i tan grossos que no els deu matar ni el salfumant. Demasos abandonats a tocar dels pobles, dotzenes. De pobles sense fonda nihostal, un munt. .

Si, és clar, el senyor Espona, de les Lloses, ens va engegar el motor ex-pressament, perquè beguéssim aigua; un treballador del tèxtil, de La Can-ya, ens va fer passar a l'eixida i volia baixar-nos un got perquè beguéssimamb més comoditat; mitja dotzena de pagesos ens van ensenyar el camí iens van desitjar un bon viatge, i al ball de nit de Bàscara tothom s'hi diver-tia.

Ara; es pot edificar, damunt de tot això, una escalada triomfal al dm de 14,Pica d'Estats?

Putes que són, que hi pugen sense mirar avall ni demanar-nos-enpermís: s'hi estimbarien.

47

Lleure lliureCartes a l'HoraUna revista had'informar

Senyor director:En una carta apareguda a

L'HORA, número 2 1 , escrita3er Engràcia Camps i queaorta com a títol: No rotundal nu a les platges, voldriadir què, a part de les opi-nions personals de cadascú,a les quals no és la meva In-tenció fer-hi referència, noam sembla bó la crftlca queFa E. Campa al reportatgedel nudlsme I les fotografiesque l'acompanyaven en elnúmero 18 de L'HORA.

Al meu entendre, una re-/lata com L'HORA, té el dreti l'obligació d'oferir als seuslectors reportatges de totamena de temes I aquests re-portatges, si pot ser, cal quet/agln acompanyats d'unsgravats o d'unes fotografiesFidels al tema tractat. D'a-questa manera, quan es faun reportatge sobre unaguerra, a les fotografies apa-reixen cadàvers I destrosses,ai el reportatge és d'un par-tit de futbol, les fotografiesseran dels gols I dels futbo-listes..., per tant, ós lògic Ipositiu, crec jo, que en unreportatge sobre el nudlsmeB les platges hi hagin foto-grafies dels seus protagonis-tes, i així com en el reportat-ge d'una guerra els protago-nistes aniran vestits de sol-dat i en el reportatge de fut-bol aniran vestits a ratlles,

en el reportatge del nudismeels' protagonistes anirandespullats, em sembla a mi.

Esperant que L'HORA se-gueixi oferint reportatgessobre tota mena de termes,es de8pedelx atentament Iagraint la publicació d'a-questa carta.

VlCTOR SOLÉCastelldefels

Nota de l'Ajuntamentde Sant Sadurní

La Comissió Permanentde l'Ajuntament de Sant Sa-durní d'Anoia, a proposta dela Conselleria de Cultura,acorda fer pública la se-güent nota:

«El fet que el curs vinentles Escoles Nacionals de laVila hagin de comptar ambtres mestres menys degut alreaju8tament que ha fet laDelègaclón del M.E., davantla decisió del Ministeri deconcedir només 3 1 0 mes-tres dels 2.035 que li sol·li-cità la seva mateixa Delega-ció, ós un fet que lamentemprofundament i del qual pro-testem.

Creiem que si ha d'haverrestriccions, s'ha de mirarmolt bé que el darrer a quiafecti sigui a la cultura I al'ensenyament. Més quanles afectades són les Esco-les Nacionals, que en llurmajoria acullen fills de tre-balladors immigrants.

N L'Ajuntament de Sant Sa-durní d'Anoia fa ferm propò-sit de lluitar perquè enlloc,però menys en el camp dela cultura, hi hagi d'haver ca-talans de segona divisió.

Sant Sadurní d'Anoia,17-8-79

No a l'erotismea «L'HORA».

Volgut Sr. Director:Déu vos guard. Sóc

sacerdot i lector assidu deL'HORA, el setmanari deCatalunya. Necessitem, per aCatalunya I Països L'HORA.A França llegia «Le Gringol-re» pels anys 37 i també lle-gia «Cuadernos para el dia-logo», etc. revistes serioses Iorientadores.

Per què us escric, Sr. Di-rector? Sobretot per la por-tada del Núm. 2 4 i tambéper la pàgina 27 . SI algú vol«strip-tease», erotisme, perdesgràcia, n'hi ha massa, enmoltes revistes que potcomprar.

Crec que molts lectors deL'HORA no volen pas sem-blants Il·lustracions, volemuna Informació i formacióseriosa I científica i rigorosa-ment històrica que ens ser-veixi avui I sobretot per a lajoventut desorientada.

Maneu del vostre s. s. inCJ. Joan Pujol

Blanes

SUBSCRIVIU-VOS A L'HORABUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓNOM I COGNOMSCARRERPOBLACIÓ OTEPROVINCIÀ TEUÈFONPaaKJo mòamlurs'm: . ._! Por on any

i j Par sis masosL*rfflport dt* lo QUOI- fato afao- \VVN WJttinçanl J TWÒ bancart aOJtmt

J DoroitíHacJd bancari*D«t« ) EfectiuSlflnatura Q Oir postal

•_j VuN rabro mas informacióSubscripció anual: Estat stpsnyol 3.000 ptas. Europa

4.000 Ptoa.Amèrica I rosta dat mon 4.900 Ptas.Subscripció aamaatral: al 80 X

BUTLLET» DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Sonyors. ala ografra ojuo amb carrac al mou compta/Mbrataatenguin al rabut qua anualmant/samastralmant ala prasantarèL'HORA. S.A. pal pagamant do ta movawboorieotoa la rovMoL'HORA.

BANC/CAIXA •;AGENCIAN.» COMPTE/UBRETA . . .TITULARDATA ,SIGNATURA

Un cop omplort omtar-no a:L'HORARadaodò i admMstracidAribaw. 80. étfe I.ar Tafafon 254 34 0 3 - 2 8 4 34 02.Barcatona-38

DILLUNSAvui hi ha festa major a

Sant Vicenç de Torelló, co-marca de l'Osona, i a Tossal,a La Noguera. Igualment co-mencen dues Escoles d'Estiua comarques: la de Manresa,organitzada pel Grup deMestres del Bages, que durafins el 14 de setembre, 'i ladel Penedès, fins al 9 de se-tembre, que tindrà lloc a Sai-fores i l'organitza el grup demestres del Fenedòs.

A televisió comença un«Grandes relatos» dedicat alcas curiós de la milionàriaPatty Hearst. Podeu pensarquè en sortirà.

DIMARTSMés festes majors, avui a

Falset, capital del Priorat,Sant Quirze de Terrassa i aTorredembarra, comarca delTarragonès.

Poca cosa més a destacar,pel que fa a televisió. Al cir-cuit català hi podreu veure,dintre de «Lletres catalanes»,una curiosa «Mary Pickforddel carrer de l'Hospital»,dirigit pel Sergi Schaaff.

DIMECRESContinuen els concerts or-

ganitzats per Joventuts Musi-cals. Avui, al pati de l'Hospi-tal de la Santa Creu, recitalde viola de Joan Pàmies.

Festes majors a una collade llocs: Borges Blanques(Les Garrigues), Castellgalí iArtés (Bages), Montmaneu(Anoia), Rellinars (VallèsOca), Sant Pau de Seguries(Ripollès), Santa Coloma deGramenet, Santa perpètua dela Moguda, Tortosa i Vallcla-ra, a la Conca de Barberà.

A la tele, en el cicle dedi-cat a Ana Mariscal, una co-mèdia policíaca amb guió deMiguel Mihura: «Carlota».

DIJOUSAvui hi ha fira a Centelles

i a Sant Sadurní d'Anoia, ifesta major a Castelldans, co-marca de Les Garrigues.

Si connecteu el televisor,podreu veure persecucionsfamoses a «Así es Holly-wood». Si sou nostàlgics i re-cordeu el «Cocodrüo...», no usperdeu «Canciones de una vi-da» que hi surten Els Sirex.

CONXITA SOGIAS

Finalment, nou «Grandes re-latos» sobre una obra de Tay-lor Caldwell.

DIVENDRESAcaba avui l'Escola d'Es-

tiu de la Garrotxa, organitza-da pel Grup d'Ensenyamentsde la Garrotxa, i la de Giro-na, que muntaren el movi-ment de mestres de Girona.

Festa major a Claravalls(Urgell), Sant Sadurní d'A-noia, La Selva de Mar (AltEmpordà), Vidreres, comarcade La Selva, i Viladecans, alBaix Llobregat.

A la tele, «Pantalla abier-ta» ens parlarà de la Coronaa través del diari monàrquic«ABC». A la segona cadena,un film del qual tenim po-ques dades, excepte que ésinterpretat per Bette Davis,cosa que no sempre és garan-tia. Es diu «Habitacions co-municadas».

DISABTEFira a Balaguer, Calaf,

Sant Cugat del Vallès i Sort. Ifesta major a innombrablesllocs: Alcover, Benifallet,Berga, Borges del Camp, Bo-vera, Cadaqués, Caldetes,Cambrils, Canet, Ciutadilla,Guissona, Horta de SantJoan, Isona, La Jonquera, Lamorera de Montsant, Llinarsdel Càlids, Montblanc, Morala Nova, Olot, Passanant,Piera, Pobla de Montornès,Puigcerdà, Ripoll, Sant Car-les de la Ràpita, Tremp, Sol-sona, Viella, Viladrau i d'al-tres que ens deixem. No res,noi

Cues bones pel·lículesaquesta nit a televisió. Dintrede la clave, un insigne melo-drama que biografia RobertScbumann: «Pasión inmor-tal», interpretada per Kathe-rine Hepburn que fa de ClaraWieck. A «Sabadò cine», el

drama històric «Cromwell»,amb una excepcional inter-pretació de Richard Harris iSir Alec Guinness.

DIUMENGE

Recordeu que avui es cloua Saifores l'Escola d'Estiu delPenedès. També hi ha fira aEncamp, a les Valls d'Ando-rra, i festa major a Solivella iForès (Conca de Barberà), i aVerdú, comarca de l'Urgell,

De televisió destaquem aFilmoteca TV un film de Ro-bert Wise de 1963, «La casaencantada», i a «Escrito enAmèrica», una sèrie amb po-ca sort entre nosaltres, JesúsFernandez Santos ha adaptat«El senor presidente», de Mi-guel Àngel Asturias, i la diri-geix Emilio Martínez Làzaro,amb una colla de bons intèr-prets. Ei títol és «Cadóverespara la publicidad».

A MÉS A MÉSLa cartellera cinematogrà-

fica barcelonina comença areprendre l'empenta. Així,per passar l'estona tenim«Phantasma» al Waldorf i al'Arkadin-1. A l'Ars, unmagnífic programa doble queacull «La grande bouffe» deMarco Ferreri i «Themroc» deClaude Faraldo. Al Maldà,l'última de Werner Herzog,un extraordinari «Woyceck».Una reposició interessant,«Soldado azul», a l'Arcàdia ial Poliorama. Al Club Coli-seum, «El gran atasco», l'úl-tim Comencini amb un espec-tacular repart on destacal'Àngela Molina. Al Comèdia,una curiosa reflexió sobre elcinema pornogràfic: «Inserts»de Richard Dreyfuss. Final-ment, i en un to menor, «Elgran miércoles» al Bosc «Lasamigas», al Publi-1 i la incòg-nita de «Gigoló»

La paella pel mànec

Bonítol al fornEn el trajecte de Burgos a Santander, i un cop passat

l'habitualment emboirat port de £1 Escudo, hom arribamés tard a un encreuament de carreteres, en el qual hiconflueixen la de Santander, Laredo i Castro-Urdiales, iTorrelavega. En aquest punt hi ha un petit poble anome-nat Vargas, i un restaurant que, com no podia ser altra-ment, es diu «El Cruce». En ell hi vàrem fer un àpat deli-ciós, i el senyor Manuel Ceballos Vargas va tenir l'amabi-litat d'explicàr per a L'HORA com es feia aquell deliciósbonítol al forn que acabàvem de menjar-nos.

-Què es necessita?-Doncs, la quantitat de peix que hom cregui conve-

nient, segons les persones que n'hagin de menjar, ceba,pebrot verd i vermell, vi blanc, i oh'. •

—Com es fa?- E n primer lloc, cal tenir el bonítol vint-i-quatre ho-

res en adob, amb sal, pebre, all i julivert, i una mica d'o-

—I després?—És molt senzill. El poseu a la plàtera que hagi d'anar

al forn, fet en talls rodons, i acompanyat per la ceba, i elspebrots, tallats a trossos,, també, i hi afegiu oli fins quearribi a la meitat de l'alçada que fa el peix. Llavors el po-seu al forn. •

—I ja no cal afegir-hi res més?—Sí, encara hi ha un detall important Cap a miçja

cocció, heu de posar-hi vi blanc, de manera que quedi elpeix pràcticament cobert de líquid, rasant per dalt.

—Ara sí que ja està.

—Exactament. Ja només resta esperar que estigui to-talment cuit, cosa que caldrà anar comprovant.

- I ens quedarà tan bo com el que hem menjat?El senyor Ceballos somriu, i ens aclareix que, per des-

comptat, això depàn de l'habilitat culinària de cadascú.Nosaltres, però, us podem garantir que en aquest senzillrestaurant d'encreuament de carreteres hem pogut pas-sar una magnífica estona fruint el deliciós bonítol al fornque en Manuel Ceballos ens va preparar, i explicar.

49

La setmana a Televisió

Del 3 al 9 de setembre

CIRCUIT CATALÀ

PRIMERA CADENA

DILLUNS, 311.30 Crònica esportiva.14.00 Crònica .16.15 Revista

DIMARTS, 413.30 Temps d'estiu14.00 Crònica16.15 Lletres catalanes: «LaMary Pickford del carrer de l'-Hospital». Guió Gaston A. Man-tua. Int. Paquita Ferràndiz, PeoMufioz, Àngels Moll. Dir. SergiSchaaff

DIMECRES, 513.30 Temps d'estiu14.00 Crònica16.15 Cinema a l'abast: «El ci-nema social i polític»

DIJOUS, 613.30 Temps d'estiu14.00 Crònica16.15 Recull d'èxits: «Musical»amb Maria Cinta, Joan Isaac,Ballet Contemporani de Barcelo-na i Tete Montoliu

DIVENDRES, 713.30 Temps d'estiu14.00 Crònica16.15 Vostè pregunta...

DISSABTE, 811.00 Terra d'escudella: «Histò-ries del cos humà»

SEGONA CADENA

DILLUNS, 323.00 Crònica 2

DIMARTS, 423.00 Crònica 2

DIMECRES, 523.00 Crònica 2

DIJOUS, 623.00 Crònica 2

DIVENDRES, 723.00 Crònica 2

(2RCUIT ESTATAL

PRIMERA CADENA

DILLUNS, 314.30 Gente boy15.00 Telediario15.30 Pudo haberse evitado:«jEs seguro volar?»

19.01 Un globo, dos globos, tresglobos: «La locomotora, Ep. 6»19.45 Mi amigos el caballo:«Fórmula 1 a 4»20.15 Un mundo para ellos21.00 Telediario21.30 300 millones22.30 Grandes relatos: «El casode Patty Hearst». Int. DennisWeaver, Lissa Eilbacher, Step-hen Elliott23.30 Ultimas noticias

DIMARTS, 414.30 Gente hoy15.00 Telediario15.30 Revista de toros19.00 Un globo, dos globos, tresglobos: «El mundo de la música»19.45 Dibujos animados: «Gus-tavo»20.00 Palo y astilla: «Jaqué aljeque»21.00 Telediario21.30 Primera pàgina22.30 Grandes relatos: «El casode Patty Hearst». Cap. II23.30 Ultimas noticias

DIMECRES, 5

14.30 Gente hoy15.00 Telediario15.30 Vivir cada dia10.01 Un globo, dos globos, tresglobos: Los Cinco «Los cinco enla roca del diablo19.30 Cine espaflol: «Carlota».Dir. Enrique Cahen Salaberry.Int. Ana Mariscal, Jorge Rigaud,Juanjo Menéndez21.00 Telediario21.30 Festival de Sopot22.30 El caso de Patty Hearst.Cap. m23.30 Ultimas noticias

DIJOUS, 614.30 Gente hoy15.00 Telediario15.30 Cafè de redacción19.01 Un globo, dos globos, tresglobos: Cine infantil20.00 Asi es Hollywood: «Em-pieza la persecudón»20.30 Canciones de una vida:Los Sirex21.00. Telediario21.30 El senor Villanueva y sugente: «tJna cana al aire»22.00 Sombras de ayer22.30 Grandes relatos: «Testi-monio de dos hombres». Cap. I.Autor: Taylor Caldwell. Dir.Larry Yuts. Int. David Birney,Paul Eavid, Bàrbara Parkins,Margaret O'Brien, etc.23.30 Ultimas noticias

DIVENDRES, 714.30 Gente hoy15.00 Telediario15.30 Los espectàculos19.01 Un globo, dos globos, tresglobos: El bidroavión de Bailey:«Auxilio»19.30 Con ocho basta: «Muchoruido y poca basura»20.30 Màs vale prevenir: «Obe-sidad»21.00 Telediario21.30 Pantalla abierta. DiarioABC: «Encuesta sobre la Corona»22.30 Testimonio de dos hom-bres. Cap. II23.30 Ultimas noticias

DISSABTE, 813.31 Tiempo libre14.00 Elcanto de un duro14.30 Noticias del sàbado15.00 Tarzàn: «Tarzàn regresaa la ciudad del oro»15.30 Primera sesión: «La rebe-lión de los simios». Dir. J. LeeThompson. Int. Roddy McDo-wall, Natalie Trundy, Eon Mu-rray17.00 Aplauso19.00 La pantera rosa19.30 Los àngeles de Charlie:«Juego, set y muerte»20.30 Informe semanal21.30 Noticias del sàbado22.00 Sàbado cine: «Cromwell».Dir. Ken Hugues. Int. BichardHarris, Alec Guiness, RobertMorley, Dorothy Tutin

DIUMENGE, 910.31 Hablamos11.00 Et dia del Senor11.45 Gente joven12.30 Sobre el terreno13.30 Siete días14.30 Noticias del domingo15.00 La casa de la pradera:«Siempre que estemos juntos»16.00 Fantàstico19.30 Documental: «El río ine-xorable del Everest»20.30 625 lineas21.30 Noticias del domingo22.00 El regreso del Santo: «Elprofesor imprudente»23.00 Escrito en Amèrica: «Ca-dàveres para la publicidad», deMiguel Àngel Asturias. Dir. Emi-lio Martínez Làzaro. Int SusanaMara, Luis Politi, Antonio Casas,etc.

SEGONA CADENA

DILLUNS, 320.01 Redacción de noche20.30 Polideportivo

21.00 Revista de cine22.00 Màs allà .22.30 Opinión pública

DIMARTS, 420.01 Redacción de noche20.30 Polideportivo21.00 Cafè concierto: Juan Ver-cher (clarinete) y Angeles López(piano).21.30 «El conductor»22.30 Tribuna econòmica

DIMECRES, 520.01 Redacción de noche20.30 Polideportivo21.00 Pop-grama: Actuacionsde Topo i Jurney21.45 Imàgenes22.30 Tribuna de la historia

DIJOUS, 620.01 Redacción de noche20.30 Polideportivo21.00 Encuentros con las letras22.00 Horizontales22.30 Tribuna de la cultura

DIVENDRES, 720.01 Polideportivo20.45 Cine-club: «Habitacionescomunicadas». Dir. Franklin Gi-llings. Int. Bette Cavis, MichaelRedgrave, Alexis Kanner22.30 Tribuna internacional

DISSABTE, 815.31 Novela: «La pequefla Do-rrit» de charles Eickens. Caps.13, 14, 15 i 1617.00 Barbapapà17.30 Raices: «Gente de Andosi-lla»18.00 Retransmisión deportiva19.30 La clave. Música para to-dos: «Pasión inmortal». Dir. Cla-rence Brown. Int. KatherineHepbum, Paul Henreid, RobertWalker

DIUMENGE, 915.31 Pippi Calzaslargas: «Pippiy los ninos del campesino»15.55 Lucas Tanner: «Comuni-cación y dialogo»16.45 Los casos de Rockfoid:«Juego de manos»17.35 Eías con Chubby18.00 Panorama musical: «Ins-trumentos musicales»18.25 Concierto: «Tercera sin-fonia en re menor» de GustavMahler20.05 Filmoteca TV: «La casaencantada». Eir Robert Wise.Int. Julie Harris, Richard John-son, Claire Bloom, Russ Tamblyn22.05 A fondo

50

pinya - poma

tal qual

GRAN CONCURS DE DIBUIX

NOIS I NOIES...TOTS A DIBUIXAR CATALUNYA/Allò que heu vist anant d'excursió. El que veieu al carrer.

Dibuixeu el vostre poble, vila o ciutat o l'indret on passeu l'estiu,els monuments, la naturalesa, la gent...I podeu fer tants dibuixos com vulgueu.

Penseu-ho un moment i després... tots a pintar!Vine a "la Caixa" o al Centre Excursionista de Catalunya

i recull les bases i les làmines per a aquest concurs.

TOTS TINDREU PREMI/És una iniciativa conjunta de:

CENTRE EXCURSIONISTADE CATALUNYA