Turisme2

Història ........................................................................................................................................................................................................ 4La Catedral .................................................................................................................................................................................................. 5Tortosa, Més de dos mil anys de cultura mediterrània .......................................................................................................................... 9Passeig de les fortificacions ..................................................................................................................................................................... 11Els Reials Col·legis .................................................................................................................................................................................... 15Museu de Tortosa ..................................................................................................................................................................................... 18Turisme Natural ........................................................................................................................................................................................ 19Jardins ........................................................................................................................................................................................................ 22Setmana Santa ........................................................................................................................................................................................... 24Esdeveniments .......................................................................................................................................................................................... 25Gastronomia.............................................................................................................................................................................................. 26Tortosa, ciutat comercial ......................................................................................................................................................................... 28On dormir? ................................................................................................................................................................................................ 29Adreces d’interès ....................................................................................................................................................................................... 30

Edita: Editorial MIC amb la col·laboració de Tortosa Turisme

D.L.: LE-361-2012

Descarga aquí tu revista:

SumariTortosa

Turisme4

“Més de dos mil anys d’història conformen el ric patrimoni de Torto-sa. La ciutat està declarada Conjunt Històricoartístic.

La Tortosa antiga cal concebre-la com a ciutat mediterrània que és port i mercat, receptora i distribuïdora de productes de l’interior peninsular i de la Mediterrània sencera. Havent estat ocupada pels romans, fou emmurallada i rebatejada amb el nom de Dertosa.Al segle VIII fou conquerida pels musulmans, la llarga dominació dels quals exercí en la ciutat una forta i profunda influència. El segle XI esdevingué regne de taifa de gran importància.La grandesa d’aquest regne de taifa va acabar l’any 1148, quan Tor-tosa fou conquerida per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelo-na. Els tres ports de la ciutat arribaren a controlar el comerç del blat i la sal de la Mediterrània occidental.La ciutat esdevé la cruïlla dels territoris que integren la Coro-na Catalano-Aragonesa i una de les grans ciutats que sovint és l’escenari de les Corts de la Corona d’Aragó. L’expulsió dels jueus

Història(1492) i, en menor grau, la dels moriscos (S.XVII) perjudicaren notablement la vida econòmica de Tortosa.Durant la Guerra dels Segadors caigué aviat (1640) en mans dels castellans, expulsats poc després pels francesos (1650); és l’època de la decadència política i cultural de Catalunya. A la Guerra de Successió, en caure el País Valencià en poder de Felip V (S.XVIII), hi caigué també Tortosa.El segle XIX s’inicia amb la invasió napoleònica, amb la qual una bona part del territori, junt amb tota Catalunya, és arrencada de l’imperi espanyol i incorporada a l’imperi francès fins al 1814.Malgrat haver perdut la unitat territorial amb el consegüent trasllat de la capitalitat a Tarragona durant l’any 1833, la cen-turia contrasta pel manteniment i auge de l’activitat creativa en el camp cultural i està marcada per les guerres carlines. Tortosa va ser un dels llocs més afectats per l’enfrontament de la Guerra Civil de 1936, amb el rerefons sagnant i dramàtic de la Batalla de l’Ebre. •••

La CatedralLa Catedral és la construcció que potser millor reflecteix el pas del temps i les petges que aquest deixà en la ciutat. L’absis amb doble deambulatori la fa única a Catalunya.El llegat patrimonial que atesora fa la seva visita inexcusable. Acull l’Exposició Permanent Santa Maria de Tortosa. •••

Turisme 5

Turisme6

L’actual seu gòtica s’assenta a l’espai en què tradicionalment s’han situat el fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita i substitueix un edifici anterior que (tal com es llegeix en la làpida encastada a l’entrada de la Porta del Palau) s’inicia l’any 1158 i s’acaba vint anys més tard. L’edifici romànic no ha arribat fins als nostres dies. El claustre, del segle XIII, auster i despullat de decoració, s’adscriu al corrent arqui-tectònic cistercenc.És de planta trapezoïdal amb galeries formades per arcs d’ogiva, fusts de secció quadrilobulada i capitells llisos ex-cepte els situats en la porta d’accés al pati del claustre, en què es representen historiades escenes del cicle de la Pas-sió de Jesucrist (són peces reaprofitades, probablement de l’anterior claustre romànic). Les seves naus contenen un important lapidari, s’hi obren les portes de les dependèn-cies que ocupava la canònica agustiniana: Aula Magna, dormitori, refectori o antic menjador dels canonges, les restes de la porta de l’aula capitular així com la d’entrada al temple actual a la nau de tramuntana. A l’aixopluc de les seves galeries es reunia el Consell de la Ciutat durant l’Edat mitjana. Sembla que el lloc de l’aplegament era l’entorn de la làpida que es troba en la nau de migdia i on s’hi represen-ten sembla els diferents estaments mitjançant la figura de la Verge, l’escut de la ciutat i la destral.L’actual Catedral, iniciada al 1347, fou pensada i bastida se-gons les modes del segle XIV amb l’estil que anomenem gòtic i sota l’advocació de Santa Maria. L’edifici, de planta basilical, de tres naus, sense creuer, i amb capelles entre els contra-forts, presenta la unitat espacial que l’acosta, com a la resta del gòtic català, a l’estil constructiu que es desenvolupà a la França meridional. Tot i que en època medieval solament es basteix la capçalera i s’inicien els treballs de construcció de les naus, els diferents mestres que hi intervenen en etapes

posteriors n’assumeixen el disseny inicial. La coberta és de volta de creueria en tot l’edifici, excepte el darrer tram que de cronología més recent, es cobreix amb volta de canó. L’espai interior s’il·lumina mitjançant tres nivells de finestres el pri-mer dels quals queda tapat al llarg de la nau pels diferents re-taules que ocupen les capelles laterals. Entre ells cal destacar el Retaule de Sant Josep, on predomina l’element pictòric i el Retaule del Roser que com l’anterior és d’estil barroc.Al presbiteri trobem el Retaule Major de Santa Maria de Tor-tosa, popularment Retaule de la Mare de Déu de l’Estrella que, datat cap a la meitat del segle XIV, és bastit en fusta daurada i policromada i s’estructura en forma de políptic. L’obra s’inclou dins la sèrie de peces realitzades a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV que tenen una mar-cada influència italiana.Del segle XV i participant del corrent d’influència flamen-ca, la Catedral té les trones amb la representació dels Sants Pares i dels Evangelistes així com el monumental sepulcre de Joan de Girona que es troba a l’actual capella de la Verge del Roser.Caldria afegir a aquestes obres el conjunt escultòric co-negut com a Crist del Palau que, com les trones, ostenta l’escut dels Soldevila com a promotors i que es troba junta-ment amb el Retaule de la Transfiguració, de la segona mei-tat del segle XV i atribuït al taller de Jaume Huguet, entre els objectes que es poden admirar a l’Exposició Permanent Sancta Maria Dertosae.El fet que la Seu no fos acabada, manquen els pinacles so-bre els contraforts a la capçalera, potencia la sensació d’horitzontabilitat i solidesa. Cal destacar també la tipologia de l’absis que es presenta sota forma de doble girola en no estar separades entre si les capelles absidials. La construcció de la Catedral es perllongarà fins al segle XVIII. La façana

La Catedral

Turisme 7

principal que restà inacabada, fou construïda dins l’estil ba-rroc dissenyada pel mestre Martí d’Abaria.També d’estil barroc, trobem a l’interior de la Seu la Reial Ca-pella de la Mare de Déu de la Cinta, bastida entre 1672 i 1725. La Capella és d’una sola nau coberta amb volta de canó i cú-pula sobre petxines en el creuer. La capçalera està ocupada per un retaule de marbre amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta datat de 1822. Tant la pintura mural que ocupa tota la volta de la capella, realitzada entre 1715 i 1721 per DionísVidal i Josep Medina, com els recobriments de jaspi de Tor-tosa que presenta la capella ens acosten al decorativisme que caracteritza bona part d’aquest corrent. Els olis sobre llenç que presenta amb el tema del Naixement i l’Anunciació han estat atribuïts a Vicent López (1772-1850) pintor direc-tament lligat a Carles IV i a Ferran VII (pintor de cambra d’aquest darrer). Les imatges de Sant Pere i Sant Pau són les més tardanes del barroc català.Ja al segle XVIII (1710-1718) es va obrir la Porta de l’Olivera com a nou accés monumental a la Seu. La Verge de la Cintra presideix la portada flanquejada per Sant Pere i Sant Pau. Al costat de les columnas helicoïdals se situen les màrtirs Càn-dida i Còrdula, antigues patrones de la ciutat. L’obra quedà interrompuda l’any 1757, per la qual cosa la construcció de la majestuosa façana principal encara resta inacabada. Unida a la Catedral, la Canònica agustiniana,bastida entre els segles XII i XIV, ha conservat gairebé intactes bona part de les dependències comunitàries. Construïda arran del mur que protegia la zona del Fòrum de la Dertosa romana, la feu erigir el bisbe Gaufred, abat del monestir de Sant Ruf d’Avinyó i pri-mer prelat tortosí després de la conquesta cristiana.Les sales alberguen actualment l’Exposició Permanent del Fons Artístic de la Catedral i Canònica de Santa Maria. •••

La Catedral

Turisme 9

Tortosa, Més de dos mil anys de cultura mediterràniaMés de dos mil anys de cultura mediterrània conformen el ric patrimoni històric-artístic de Tortosa.

La ciutat està situada al costat del riu Ebre, prop de la desembocadura, al començament del Delta i dels Ports de Tortosa- Beseit (la reserva més gran de cabra muntesa de l’Estat).És la capital del sector meridional de Catalunya i de la comarca del Baix Ebre. És també seu episcopal. Fou im-portant ja en l’época iberoromana i àrab i conserva signifi-catives mostres arqueològiques i d’arquitectura medieval, renaixentista, barroca i modernista.Està declarada Conjunt Històric-Artístic i alguns dels seus edificis i palaus, com el castell de la Suda, la Catedral i el Palau Episcopal són Monument Nacional. Els Reials Col·legis són el millor conjunt renaixentista del Principat. Els Jardins del Príncep, el barri Jueu, els museus i els ar-xius, les fortaleses i la varietat d’edificis d’arquitectura civil i religiosa de diversos estils, fan que la visita a la ciutat sigui inexcusable.El camí de Sant Jaume de l’Ebre condueix des del Delta i Tortosa a Casp, Saragossa, Tudela, Alfaro i Calahorra i enllaça a Logroño amb el Camí Francès que porta a Santia-go de Compostel·la. El riu Ebre és turísticament navegable des de l’embarcador fluvial tortosí. La Via Verda del Baix Ebre - Terra.Alta voreja el Parc Natural dels Ports, que abasten més de 800 Km2 de fascinació natural. El Parc Natural del Delta de l’Ebre ens obsequia amb la riquesa natural que genera el seu aiguabarreig i l’abundantíssima avifauna.

Tortosa aglutina la vida econòmica, social i cultural de la vall inferior de l’Ebre i és el seu centre comercial i de ser-veis més important.Amb una població de 36.641 habitants (23-XII-10) i una extensió 224,428 Km2 de terme municipal, la seva gastro-nomia, l’artesania, el folklore, les festes i les celebracions (Setmana Santa, Festes de la Cinta i del Renaixement, etc.), són uns altres dels atractius que val la pena descobrir si es volen conéixer les terres i el mar de l’Ebre català.

Turisme10

Monuments:Medievals: Castell de la Suda; Catedral; Palau Episcopal; Llotja; Portal del Romeu; Santa Clara; Palau Oliver de Bo-teller, Despuig i Bellet; Plaça del Palau; Juderia; Ermites i torres de defensa...Renaixement i Barroc: Reials Col·legis; Façana Catedralícia; Reial Capella de la Verge de la Cinta i reixa del presbiteri de la Seu; Porta de l’Olivera; Palau Capmany; La Puríssima, Església

Parroquial del Jesús... A més Tortosa ha conservat un extens conjunt de muralles, baluards i altres edificis d’interès com el Palau de Justícia, el Convent de Sant Joan, etc. Modernisme: L’escorxador Municipal; Mercat Municipal; Parc Municipal; Església del Roser i de la Reparació; Cases: Matheu, Brunet, Bau, Pinyana, Sabaté, Pallarés, Grego...; antics noviciats de la Consolació i de les Teresianes del Jesús, etc. •••

Turisme 11

Passeig de les fortificacionsAquesta ruta, que comprèn els baluards, les muralles i les fortificacions de la ciutat, pretén propiciar la descober-ta d'un dels millors actius turístics tortosins. Integrant d'aquesta ruta és el castell de la Suda, impressionant tes-timoni arquitectònic de la ciutat andalusí que conté l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya i un Parador de Turisme.L'itinerari practicable, en una primera fase, està integrat pels trams que afecten les Avançades de Sant Joan, el cas-tell de la Suda (Bé d'Interès Nacional), els Jardins del Prín-cep, la Plaça de la Immaculada, el Passeig de Ronda i la Torre del Célio. El recorregut està senyalitzat mitjançant plafons indicatius, traduïts a diferents idiomes. Aquestes senyals amb plànol es localitzen a les Avançades de Sant Joan, el Passeig de Ronda, la Plaça de la Immaculada i la Torre del Célio (aquesta última a l'espera d'ésser col·locada quan acaben les obres de l'indret). També hi ha senyals de seguiment que ajuden a identificar l'itinerari als Jardins del Príncep, les Avançades de Sant Joan, i els carrers Vandellòs i Figuereta.La ruta és practicable a peu o amb bicicleta. D'aquesta ma-nera, la nostra ciutat ofereix al visitant la possibilitat de descobrir i fruir d'un nou producte turístic.

Muralles i recintes fortificatsUn dels conjunts d'arquitectura militar dels segles XVII i XVIII més representatius de l'Estat es troba a la ciutat de Tortosa, que, en qualitat i en extensió, posseeix un dels es-pais fortificats més importants de la Península Ibèrica.Tortosa fou considerada plaça forta des de molt antic. El fet

de controlar tant la ruta fluvial litoral a la desembocadura del riu, com la via terrestre (Via Augusta), pas obligat entre Barcelona i València, la convertiren conseqüentment en un nucli urbà important a nivell comercial i estratègic. El nucli defensiu i militar tortosí tenia la clau del riu Ebre i al con-fluir en el seu Territori Catalunya, Aragó i València es fou reforçant al llarg dels segles.A banda dels vestigis de muralla romana que l'arqueologia va traient a la llum, el conjunt fortificat més emblemàtic de la nostra ciutat és el castell de la Suda, alcassaba del segle X, situat entre un turó que domina el riu i l'entramat urbà que l'envolta. Tortosa, però, conserva part del recinte emmura-llat medieval construït al segle XIV, en diferents sectors de la ciutat, del qual ens han arribat alguns dels portals que controlaven els accessos al nucli urbà.Són presents tots els elements propis d'una construcció complexa d'aquest tipus, és a dir, diferents fosses defensa-des per baluards amb les seves troneres corresponents per establir les peces d'artilleria, i altres elements arquitectò-nics, com passos de ronda, cossos de guàrdia i accessos co-berts entre els diferents cossos del conjunt.La categoria de plaça forta de primer ordre, la quinta de Ca-talunya, s'eclipsà a finals del segle XIX. L'any 1931 sortí de la ciutat el darrer destacament que quedava, ans, però, la guar-nició de la ciutat l'havien composat forces de totes les Armes.

Muralles medievals de Remolins, Torre del Célio i Porta dels JueusAquest sector de fortificació s'estén per la banda NE del recinte emmurallat de la ciutat, on se situa el barri de Re-

Turisme12

molins, i actualment conserva sense variacions el seu traçat i una bona extensió del pas de ronda. La major part del tram correspon a llenç de muralla, amb excepció de les torres fortificades en ambdós extrems, al peu del barranc l'anomenada Torre del Célio o Grossa, i en la part elevada les restes de dues torres quadrades que han quedat integra-des en l'estructura de les avançades de Sant Joan, a les quals s'adossa. En aquest llarg recorregut, a l'altura del carrer de la Figuereta, s'obre el Portal dels Jueus, també anomenat Porta del Ferre. Aquest accés secundari, al bell mig de la muralla medieval que tancava el call, donava pas, extra-murs, al cementiri dels jueus i en temps de grans avingudes del riu, tenia la missió de facilitar l'accés als horts de fora les muralles i als pobles del marge esquerre.El sector, majoritàriament del segle XIV, va sofrir modifi-cacions significatives a la part superior dels panys de mu-ralla, on s'observa la instal·lació d'espitlleres i on el típic perfil emmerletat d'època medieval ha desaparegut en part.

Avançades de Sant Joan:Aquest conjunt fortificat, conegut com avançades i/o hor-nabec, comença a bastir-se a la segona meitat del segle XVII i comprèn dos cossos de fortificació de l'època i un tram de fortificació anterior. L'accés a l'interior urbà es rea-litzava pel primer cos de fortificació. Aquest bloc fortificat presenta un ampli fossat allargat i acabat en punta de fle-txa i, si bé forma part d'un sistema més complex, podria pròpiament ser totalment independent. El cos superior està dominat per diferents fortins i baluards, enllaçats entre sí (primeres avançades, camí d'accés, revellí, baluard cobert –

cos de guàrdia, fossat principal, patí d'armes, contramuralla nord i sud i fossat interior).El segon cos de fortificació està format per dos mitjos ba-luards de planta poligonal units per un pany de muralla. A l'extrem oest s'adossa a la muralla del segle XIV, separada del conjunt del segle XVII, per un fossat estret i profund.Les monarquies europees contractaven els millors engin-yers militars de l'època, posseïdors de grans coneixements en arquitectura i enginyeria. El 1642 es trobava fortificant la ciutat de Tortosa, Luis de Gandolfo, enginyer italià que projectà les defenses avançades de St. Joan, una de les obres més destacades del pla de fortificació de Tortosa del segle XVII.Finalment hi ha el tram defensiu del segle XIV, al qual s'uneix tot el complex defensiu que s'ha anat edificant al llarg dels diferents períodes històrics.

Fortí del Bonet: Formà part del segon recinte defensiu del Rastre. L'integra bàsicament un únic baluard envoltat per un fossat estret. Element defensiu de caràcter individual, lliga al mateix temps amb l'entramat de fortificacions urbanes mitjançant muralles com les del Rastre dels segles XVII-XVIII. El cos principal té la planta poligonal i adaptada a la plataforma del monticle on s'ubica. El seu interior conserva dos nivells (en l'inferior es conserven dues naus subterrànies i en el superior espitlleres i troneres per a l'artilleria). Les dues naus de volta de canó foren destinades probablement a pol-vorí. Exhibeix un gran escut heràldic d'una personalitat no identificada.

Turisme 13

Sector de Fortificacions del Turó del Sitjar. Portal de Tarragona i baluards de la Victòria, de les Creus i del Sant Crist:Té el seu antecedent en el traçat medieval que es remunta com a mínim a la dècada de 1340 però que assolí la major efervescèn-cia constructiva en els llenços de muralla entre els anys 1367 i 1369. El traçat conservat correspon a l'obra de fortificació iniciat a la segona meitat del segle XVII, quan tot el recinte emmurallat fou adaptat a les noves necessitats militars de l'època i l'únic ele-ment medieval que roman és l'antic portal de Tarragona, també

dit de Santa Clara o del Miracle, i la torre de planta octogonal que s'hi adossa. El sistema de defensa emprat, anomenat Vauban, comporta una transició del bastió circular o quadrat a l'angular i, així doncs, les torres medievals quadrades són substituïdes per baluards bastits amb planta poligonal, amb l'orientació ade-quada per cobrir tots els flancs de la muralla, i preparats per a la instal·lació de peces d'artilleria. El baluard de la Victòria, mit-jançant dos trams de muralla, resta connectat amb el fortí del Bo-net i el baluard de les Creus. Un altre llenç monumental del segle XIV baixa a Santa Clara i el Rastre. Des de les Creus a la Victòria es conserva una fossa de notables dimensions.

Passeig de les fortificacions

Turisme14

Passeig de les fortificacions

Fort d'Orleans:Construït al sector més meridional, pren el nom del Duc d'Orleans, qui ordenà bastir-lo, un cop els francesos s'establiren a la ciutat quan la guerra de Successió. S'aixeca sobre una plata-forma elevada de gran valor estratègic i de difícil accés i comu-nicava originalment amb el recinte fortificat del sector del Sitjar. El conformen dos semi baluards, un de traçat triangular i l'altre de planta poligonal tancat en un espai interior molt irregular. A la part superior hi ha nombroses troneres per a les peces d'artilleria i algún flanc amb espitlleres i a l'interior es localitzen càmeres estretes i restes d'altres dependències subterrànies.

Fort de Tenaces:Obra de fortificació exterior, sense flancs, la seva cons-trucció es realitzà probablement a la primera meitat del segle XVIII i el seu sistema defensiu donà resposta a les noves exigències militars de l'època. Fou concebut com avançada defensiva del sector nord de la muralla de Re-molins. Tenia una capacitat allotjament per a cent homes. A finals del segle XIX, quan desaparegué el Gobern Mi-litar, no fou venut a la ciutat i excepcionalment passà a mans privades. •••

Turisme 15

Fundats per Carles V per a l’educació dels moriscos, constitueixen un dels millors conjunts renaixentistes d'arquitectura civil de Catalunya. El patí, considerat

únic al país, té representats els bustos dels reis de la Corona d’Aragó, des de Ramon Berenguer IV fins a Felip IV. L'església

és la seu del Centre d'Interpretació del Renaixement. Aquest és un espai que materialitza l'època del Renaixement en un lloc d'activitat contínua, que alhora gestiona i divulga el pa-trimoni generat durant els anys d'existència de la Festa del Renaixement, festa de recreació històrica.

Els Reials Col·legisCentre d'Interpretació del Renaixement

Turisme16

Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i comptava amb un Col·legi per a la formació de teòlegs dominics, la fama del qual portà els poders públics a la construcció d’un altre Col·legi annex, per a la formació de cristians nous. Ambdós serien coneguts amb el nom de Reials Col·legis de Tortosa i es convertirien en l’embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art. El conjunt arquitec-tònic conegut amb el nom de Reials Col·legis es format per tres edificacions: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de sant Domènec i de Sant Jordi, i l’església de Sant Domènec (actualment Centre d'Interpretació del Renaixement).

Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties Presenta un façana força senzilla, en la qual la portalada d'accés centra l'atenció en rebre un pronunciat tractament monumen-tal. A la part central s'hi representa l'escut imperial del seu fun-dador, Carles I. Les figures de Sant Jaume i Sant Maties, patrons del col·legi, apareixen dins de fornícules coronades per la figu-ra d'un àngel, l'Àngel Custodi, patró de la ciutat. Cal destacar sobretot l'estructura del pati, plenament italiana, amb una ico-nografia riquíssima que exalça la monarquia, obra de l'escultor Francisco de Montehermoso. L'ampit de la segona galeria es converteix en un fris esculpit amb les efígies i els escuts de les parelles reials de la Corona d'Aragó, des de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó fins a Felip III i Margarida d'Àustria. En els carcanyols de la primera galeria apareixen bustos dels que podrien ser jueus i moriscos, i en els de la segona, la imatge efigiada dins de medallons de profetes i apòstols. Els símbols dels evangelistes són representants a la planta baixa del pati, mentre que a la segona galeria, a la part exterior, i ocupant els angles, apareixen, quatre carasses com a personificacions del vents. Aquest edifici, també anomenat Col·legi de dalt, es va dedicar en els seus orígens a la instrucció dels fills dels con-versos com a part de l'estratègia dissenyada per la Corona per tal, d'evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos. Actual-ment acull l'Arxiu Hstòric de les Terres de l'Ebre.

Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec Sembla ser que l'autor de les traces de l'edifici va ser Martín García de Mendoza, mestre major de la catedral de Tortosa en-tre 1581 i 1615,i un dels arquitectes més destacats del territori de la diòcesi durant el Renaixement. Fins i tot va ser cridat per donar la seva opinió com a expert en nombrosos edificis, entre aquests el palau de la Generalitat a Barcelona. De l'edifici origi-

Turisme 17

Els Reials Col·legis

nal se'n conserven alguns elements puntuals. Destaca la porta-lada, inspirada en l'obra de Sebastiano Serlio, en la qual hi apa-reix una inscripció que indica la seva funció, Domus Sapientiae (Casa de la Saviesa). El cos superior està presidit per l'escut de Felip II. L'arc de mig punt de l'entrada apareix flanquejat per l'heràldica dels dominics. Dedicat en els seus orígens a l'estudi de la teologia, i anomenat també Col·legi de baix, desprès de l'exclaustració de 1835 el convent va ser utilitzat com a quarter militar i va patir els efectes de la guerra civil de 1936. Actual-ment és la seu de l'Escola Oficial d'Idiomes.

Església de Sant Domènec L'església va ser construïda al segle XVI, amb posteriori-tat als edificis abans citats. És d'una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts. Destaca la portalada decorada per escultures de gran qualitat, que van ser escapçades al segle XIX. El portal està coronat per les armes episcopals del fundador, el Bisbe Izquierdo. A l'interior de l'església, davant del presbiteri, hi trobem les làpides sepulcrals de Baltasar Sorió, lector de la Catedral, i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa de 1574 a 1585, principals impulsors de la fundació i construcció dels Reials Col·legis. També hi trobem altres elements que no formaven part del conjunt original, procedents de la desapareguda Casa de la Ciutat. Presidint la nau central hi trobem l'armari de l'antic arxiu de Tortosa. Cal destacar el seu valor simbòlic que ens remet als orígens de l'arxiu municipal, així com la decoració interior amb l'escut de Tortosa i la presència de l'Àngel Custodi, patró de la ciutat. Encastada al mur inte-rior de l'actual sortida cap a la Plaça Mossèn Sol hi trobem la portalada de l'estudi de l'antic ajuntament, corresponent

Els Reials Col·legisC. Sant Domènec, 12 • Tortosa (43500) Tel.: 977 44 46 68 Horari De l’1 de maig al 30 de setembre Dilluns: tancat / Dimarts a dissabte: 10 a 13:30 h i 16:30 a 19:30 h / Diumenges i festius: 10 a 13:30h /Resta de l’any: Dilluns tancat / Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 15:30 a 18:30 h / Diumenges i festius: 11 a 13:30h / Els dies 25 i 26 de desembre i l’1 de gener el Centre d’Interpretació del Renaixement romandrà tancat

a l'edifici bastit al segle XVI al carrer Ciutat, que va ser enderrocat el 1915. Amb la desamortització de 1835, i la desaparició de l'ordre dels dominicans, l'església va ser ocupada per unitats militars fins el 1910, any en què va ser recuperada pel municipi per tal d'ubicar-hi el Museu-Ar-xiu de la ciutat. Actualment l'arxiu es troba ubicat a l'edifici del col·legi de Sant Jaume i Sant Maties.

Centre d'Interpretació del Renaixement El Centre d'Interpretació del Renaixement està ubicat a l'església de Sant Domènec que va ser construïda al segle XVI, amb posterioritat als altres dos edificis dels Reials Col·legis. Aquest divulga al llarg de tot l’any, i de manera continuada la Festa del Renaixement, la història i el lle-gat patrimonial i cultural de la ciutat i del territori durant aquest període i perllonga el contacte amb la ciutadania i el visitant a tot l’any. •••

Turisme18

Museu de TortosaHistòric i arqueològic de les Terres de l’Ebre

Un Museu centenariLa transformació urbana de la ciutat a les darreries del segle XIX amb l’enderrocament de les muralles, la urbanització dels eixamples i la descoberta d’abundants elements arqueològics propicia l’any 1900 la creació d’un museu municipal. Inaugurat a les antigues escoles de la Mercè de manera provisional, l’any 1910 es traslladà a l’església de Sant Domènec on va compartir aquest espai amb la Biblioteca i l’Arxiu Històric fins l’any 1997.

L’Escorxador un edifici modernistaEl nou Museu de Tortosa inaugurat al 2012 i hereu del creat l’any 1900, està ubicat a l’antic escorxador de la ciutat, edifici modernista de l’arquitecte Pau Monguió i Segura, que va ser construït entre els anys 1906 i 1908. El recinte, de planta rec-tangular, està delimitat per un mur de tancament que s’obre al carrer a traves d’una reixa per mostrar la façana principal. Al seu interior diferents pavellons s’organitzen a l’entorn d’un cos central. La utilització combinada de la fàbrica de maó a vista i de ceràmica i teula vidriada s’inspira en l’arquitectura mudèjar.

Exposició permanentLa visita a l’exposició permanent del Museu permet conèixer la història de Tortosa i el seu territori des de la prehistòria fins al segle XX. Sis àmbits estructuren el recorregut: Els orígens, Els ibers, La Dertosa romana, Turtuxa, Al centre de la Corona d’Aragó i La Modernitat. En ells s’ exposen les peces més re-presentatives de cada període històric procedents de la pròpia col•lecció del Museu i d’altres cedides per particulars o mu-seus com és el cas del Museo del Prado, el MNAC, el Museu Arqueològic de Tarragona i el Museu de les Terres de l’Ebre.

Sala Antoni GarciaEl Museu compta amb la sala d’exposicions temporals que acull i produeix mostres dedicades a la difusió del patrimoni cultural i de les arts visuals.

Turisme 19

Turisme NaturalLa Via Verda de les Terres de l'EbreImatge de la via verda Aquesta nova oferta turística con-juga natura, cultura i esport i és un plaer per a qualsevol visitant. La ruta permet assaborir, a peu, a cavall o en bi-cicleta, un entorn únic i alhora força ric en biodiversitat i monumentalitat. Avui es treballa en la connexió amb el delta de l'Ebre.

El programa Vías Verdes, iniciat l'any 1993, reutilitza els antics traçats ferroviaris, existents des de moltes dècades enrere i en desús, com itineraris no motoritzats per a ciclistes, caminants, patinadors, persones amb mobilitat reduïda, cavalls, etc. per tal de promoure una nova cultura de l'oci. Basat en criteris de sostenibilitat ecològica, i cultural, suposa la regeneració d'espais degradats, promou un major coneixement de la natu-ra, i fomenta el turisme ecològic i actiu.

La nostra Via Verda transcorre per l'antiga via fèrria de la Val de Zafán.A la comarca del Baix Ebre la ruta té un total de 22'40 km. S'inicia a Tortosa i després es localitza a Roquetes, EMD de Jesús, Aldover, Xerta i Benifallet. El desnivell és de 45'6 m., la dificultat baixa i el ferm d'asfalt ecològic. Travessa diversos ponts, aqüeductes i túnels il·luminats i envoltats

d'arbres i muntanyes de gran bellesa paisatgística. Els punts d'aigua potable es troben a Aldover i Xerta.Ja a Benifallet, s'uneix amb el tram de la Terra Alta al terme del Pinell de Brai i, a partir d'aquest municipi, es localitza al santuari de la Fontcalda, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes. Aquí abasta una longitud de 23'6 km. i la dificul-tat i el ferm són els mateixos que els ja descrits al primer tram. Els punts d'aigua potable es troben a la Fontcalda i a Bot.

Turisme20

Navegació pel riuTurisme FluvialA finals dels anys 90 es recuperà la navegació fluvial per l'Ebre, desapareguda a meitat del segle XX. Avui es pot gaudir turís-ticament del riu ja sigui amb embarcació pròpia o de lloguer, mitjançant un petit creuer o experimentant l'emoció del rem (muletes, piragües o caiac).

Els ports de Tortosa-BeseitEn el nostre territori trobem varietat de paisatges i ecosiste-mes de gran valor, en gran part per la confluència del riu Ebre i els massís dels Ports de Tortosa-Beseit.L’Ebre català permet gaudir d’una natura verge i exuberant i és un veritable paradís per als pescadors. La seva magnífica diversitat biològica feu aconsellable la declaració de les illes fluvials i determinats indrets com zones PEIN per tal de ga-rantir la seva conservació.Els ports de Tortosa-Beseit abasten més de vuit-cents quilò-metres quadrats de fascinació natural i són un dels indrets més bons de la Península Ibèrica i de tot Europa per veure força espècies d’aus rupestres i rapinyaires i un paisatge únic i espectacular. Destaca la cabra hispànica, una de les espècies animals autòctones d'aquestes terres i símbol ineludible del massís. Des del cim de Caro, es pot observar la vessant orien-tal del massís dels Ports, tota la vall de l’Ebre, les Serres de Pàndols, Cavalls i Cardó així com el litoral i la forma trian-gular de la planúria del delta. A l’extrem sud s’observa la Serra del Montsià.

El Delta de l'EbreEl delta de l'Ebre és la zona humida més extensa a Catalunya i l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga. El Parc Natural conviu amb l'activitat humana mitjançant un exquisit equilibri. Malgrat la seva for-mació recent, el delta empresona una abundosa història, que emmarca des dels dies de les estatuetes greco-ibèriques Tanit, trobades a Camarles, fins a la creació definitiva del Parc Natural del Delta de l'Ebre, per Decret de la Generalitat de Catalunya, de 23 d'octubre de 1986. El delta de l'Ebre és la zona humida més extensa a Catalunya i l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga. Els últims catàlegs florístics assenyalen 515 espècies, que habiten les zones salobres, els canyissars, arrossars i boscos de ribera. Destaca la vegetació halòfila. El nenúfar blanc i l'orquídia són, ben segur,

Llaüt Lo SirgadorEl llaüt “lo sirgador” recupera, homenatja i actualitza la na-vegació de segles per l'Ebre al pas per la Franja i les nostres terres. Vol posar en valor la vida de milers d'homes dedicats al transport pel nostre riu fins els anys 50.

Turisme 21

Turisme Natural

els vegetals més exòtics. Els invertebrats són abundosos i hi estan ben representats insectes, aràcnids, crustacis i herpeto-fauna. Els diferents graus de salinitat admeten tota una gamma ben diferent de peixos. Les llúdrigues, els eriçons i les mosteles compten entre els mamífers més vistosos; però és l'avifauna del delta que posseeix una importància a nivell internacional. El nombre d'aus varia dels 50.000 als 100.000 individus, distribuïts en unes 300 espècies, les quals representen el 60% de les que existeixen a tot Europa. Des del punt de vista turístic, és acon-sellable una visita prèvia a l'assut de Xerta. Més tard, cal que passem per Campredó, l'Aldea i Camarles -tots tres nuclis amb torres que defensaven la regió marítima de l'Ebre- fins arribar a la bassa de les Olles de l'Ampolla. A Deltebre ens merave-llarem amb els miratges de la Marquesa, l'Ecomuseu, el canal Vell i les dunes mòbils de Riumar i a més podrem fruir d'un agradable creuer per l'Ebre. Havent acabat la travessia fluvial, l'excursió continua per Sant Jaume d'Enveja (amb el Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta, el baladre monu-mental de Balada i el peculiar sistema urbanístic dels Muntells),

fins al Trabucador i el museu ornitològic i centre d'informació de la Casa de Fusta, al Poble Nou. Rere la Pantena, Sant Carles de la Ràpida, que té el Museu de Ciències, i panoràmiques del Delta, des de la Guardiola. I si visitem el museu del Montsià a Amposta, i arribem fins a la Carrova i Vinallop amb els arros-sars més cap a l'interior, ja podrem fer creu i ratlla a tot aquest magnífic i encisador •••

Foto: Mariano Cebolla Borrell

Un dels tres del seu gènere existents al món, el museu té per títol: “L’home, la seva motiva-ció i el seu destí”. Destaca el monòlit central. Així mateix conté una interessant col·lecció botànica.

ExplicacióEls Jardins del Príncep es troben en l’espai enjardinat de l’antic Balneari d’en Porcar, que tingué els seus orígens al primer terç del s. XIX, quan el propietari dels terrenys, Jaume Tió i Noé, hi va fer construir un modest balneari.Aquest mateix recinte, documentat en època medieval com a propietat del convent de Santa Clara, fou ocupat per les reli-gioses salesianes, bona part del S.XX, i, finalment, adquirit per l’ajuntament de Tortosa l’any 1970.

Els Jardins del Príncep, museu d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago

L'any 1989, l’ajuntament aprovà la proposta de la Fundació José Celma Prieto de fer un museu d’escultures als jardins romàn-tics de l’antic balneari, com a resultat d’una visita realitzada per l’escultor Santiago de Santiago, l’únic artista encarregat de dur a terme el projecte. Els vint-i-quatre grups escultòrics van ser su-fragats per la fundació abans esmentada. Els Jardins i el Museu

Jardinsd’Escultures a l’aire lliure foren inaugurats pel Príncep d’Astúries i Girona, el 23 de setembre de 1991. Des de llavors ençà han esdevingut un atractiu cultural molt important. Situats al bell mig d’un entorn privilegiat, emmarcat pel vessant nord-est de la Suda, les avança-des de Sant Joan, la muralla que bastí la ciutat al se-gle XIV i la jueria, enriqueixen l’oferta turística de la ciutat de Tortosa i el seu patrimoni històricoartístic i natural. La col·lecció abraça tota una panoràmica al llarg de la història. Hi podem veure representacions de l’home primitiu, però també de certs moments estel·lars de les seves conquestes, el rebel castigat pels déus, la tragèdia d’Hiroshima i, fins i tot, la representació simbòlica de la conquesta de l’espai pels astronautes. La lluita, la il·lusió i la seva dinàmica, l’esperança, confir-men les etapes de la vida de l’home sobre la terra.El monòlit central mostra les passions de la humanitat, el seu alliberament i el triomf final, al seu abast. D’altra banda, els Jardins del Príncep contenen una interessant col·lecció botànica i el visitant hi trobarà espècies autòctones, com el boix, el baladre, la tàpera, el boix i el tortellatge. A més del margalló del país hi ha la palmera canària, la datilera i també la washingtonia robusta. Un petit pinar de pi blanc i de pi canari conforma la part alta del recinte, esglaonada amb els típics marges de pedra en sec locals. Aquí es barregen llorers, lledoners, i el pi de París. Entre les diferents espècies d’arreu del món hi ha varietats tant suggeridores com el cedre, la chorisia, el brachichiton, l’araucària, el gingko biloba i di-versitat de cactus. •••

Turisme22

Turisme 23

Els Jardins del Príncep Pujada al Castell de la Suda, s/nTortosa (43500) • Tel.: 977 44 20 05• Horari • De l'1 de maig al 30 de setembre:• Dilluns tancat• Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 16:30 a 19:30h• Diumenges i festius: 10 a 13:30h• Tancat els dies 25 i 26 de desembre i 1 de gener• Resta de l'any: Dilluns tancat:• Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 15:30 a 18:30h• Diumenges i festius: 11 a 13:30h

Turisme24

Centre d’Interpretació de la Setmana Santa de Tortosa

El Centre d’Interpretació de Setmana Santa s’ubica a l’antiga església de sant Antoni Abat, destruïda en bona part a la da-rrera guerra civil i reconstruïda a propòsit recentment amb la finalitat d’acollir-lo. Alberga els elements més significatius de la cèlebre Setmana Santa tortosina. Excel·leixen els passos, anomenats misteris. La major part són obra d’escultors de tanta anomenada com Innocenci Soriano Montagut i Enric Monjo i Garriga.Pregó, exposicions, concerts, via crucis, conferències, concur-sos, versions, festivals, tamborrades... Tortosa és l’escenari dels actes més multitudinaris i espectaculars que conformen la Se-tmana Santa a les Terres de l’Ebre. Tot això permet descobrir el territori i, a la vegada, gaudir de les afamades processons i tradicions ancestral, fruir de la música sacra i assaborir una gastronomia genuïna.

Processons:Diumenge de Rams, Processó de la Passió.La primera en desfilar de Catalunya i també la més multitu-dinària, espectacular i complerta de Tortosa. Desfilen tots els passos, acompanyats de les seves respectives confraries, ban-des de música i elements singulars. Té un caràcter monumen-tal. És molt tradicional el repartiment de caramels.

Dijous Sant, Processó del Silenci.Processiona només el Santíssim Crist de la Puríssima, coll-portat per confrares. L’acompanya la Creu dels Improperis.

Participen totes les confraries. El trencar dels tambors pels típics carrers del nucli antic la dota d’un carisma estremidor. Revesteix especial interès l’entrada al temple.

Divendres Sant, Processó del Sant Enterrament.Passos i confraries acompanyen el Sant Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral. A més dels natzarens, participen pe-nitents i “magdalenes”. Durant segles estigué a càrrec del Ca-pítol Catedralici, a partir de 2006, però, l’organitza l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa. E

Turisme 25E

Festa del RenaixementL’esplendor d’una ciutat al s. XVI. Més de 3.000 ciu-tadans vestits d’època i 50 espectacles diaris amb més de 500 actors, ens transporten a la Tortosa de fa 500 anys. La Festa del Renaixement es celebra des de 1996 i està declarada Festa d’Interès Turístic Nacional, Festa Local d’Interès Turístic Local i la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya.

Mostra de JazzApropar el jazz en totes les seves vessants i fusions al sud de Catalunya, ha estat un dels objectius fonamen-tals de la Mostra de Jazz de Tortosa des dels seus inicis. La Mostra de Jazz de Tortosa se celebra habitualment els últims dies de juny i els primers de juliol.

Festes de la CintaEl primer diumenge de setembre se celebra la festivitat de la Verge de la Cinta, Patrona de Tortosa. Tota la ciutat es contagia de l'alegria desbordant de la Festa Major. El programa d'actes és variadíssim i capaç de donar resposta a diferents sensibilitats i gustos.

Setmana Santa de TortosaTortosa és l'escenari dels actes més multitudinaris i espectaculars que conformen la Setmana Santa a les Terres de l'Ebre. Tot plegat, permet descobrir el terri-tori i, alhora, fruir d'afamades processons i tradicions ancestrals, gaudir de la música sacra i assaborir una gastronomia genuïna.

Renaixement

Cinta

Jazz

Esd

even

imen

ts

Turisme26

Gastronomia

De tota la varietat d'entremesos cal fer especial esment del paté d'olives mortes, la sopa de rap, de farigola, els bargallons i l'empedrat tortosí.

Quant als plats amb ous: el revolt amb tomaca, la truita de carxofes, de morenetes, els ous al niu i en suc.N'hi ha molts de plats, la base dels quals són les anguiles, les angules i les hortalisses; per exemple el suquet de peix. La pae-lla de l'horta és una mescla de carns (pollastre i conill) i tota varietat de verdures, de la qual obtenim un arròs molt subs-tanciós, però una mica fort. Altres formes de cuinar l'arròs són: a la tortosina, a la cassola amb calamars, amb “abade-jo” (bacallà), amb faves seques i l'arròs amb pollastre. Això no obstant als restaurants es troben altres plats no autòctons com l'arròs negre, a banda i l'arrossejat. Entre la diversitat de receptes amb cereals i verdures cal remarcar les farinetes, les mongetes tendres amb pernil, l'olla barrejada, les faves ofega-des, el potatge, els cigrons amb bacallà i amb salsa, el recapte, els fideus tortosins i la sopa de morenetes.Els fruits del mar són objecte de mariscades, suquets i sar-sueles. L'abundor de peixos fa que hi hagi moltíssimes espe-cialitats: l'escrita amb fesols, el bacallà amb suc, la sípia amb ceba, les mandonguilles de bacallà, el peix al forn i les sardines salades a la pagesa.

““

La cuina autòctona combina, sàviament, els productes de l'horta amb els del Delta, els de muntanya i el mar. La baldana, els bolets, les tòfones i l'oli locals són força apreciats. Excel·leix la rebosteria que conserva especialitats de les cultures àrab, jueva i cristiana.

Pel que fa a les carns, trobem l'estofat de capra hispànica, el conill amb olives trencades, la cassola gelada, el fricandó, el pernil de Carlares, els tords amb alls tendres, l'aviram a la cas-sola i la cua de bou. Els caragols es mengen a la cassola, amb xocolata a la pedra i també amb sal i oli.

Turisme 27

També hem de parlar de les salses: l'allioli, el romesco i la salsa tortosina, i com a acompanyament el rostifaci, els rovellons i la samfaina. El pa es bàsic en la preparació de les fogassetes, les clotxes, el pa amb vi i sucre i el pa amb oli i sal. També cal fer observar la importància de la baldana, espècie de bo-tifarra feta amb arròs, magre, pinyons i espècies, i l'oli d'oliva autòcton de primera qualitat, tots dos amb la denominació Comarcal Baix Ebre.El vi de la Terra Alta, l'arròs i els musclos del delta de l'Ebre i les mandarines, són alguns productes amb denominació d'origen o qualitat. Els dolços conserven especialitats molt antigues. Els pastissets són un record de la confiteria àrab; les coquetes de sagí o de Maria són herència de la presencia he-brea, i les garrofetes del Papa i papa Benet, de la cort papal dels Luna. Unes altres pastes són el panoli, els tortosins, els mostatxos, els congres, les sultanes, les farinoses, el menjar blanc, el dolç d'arròs, i quant a les coques: el cóc borratxo, el de maçana, el ràpid, el de mel, el daurat, el de brossat i cama-grocs i el de pagès. Avui són molt populars la sopa de la rei-na i la Cucafera; aquesta última feta amb bescuit, nata i kiwi. Entre les begudes típiques: el xarop de codony, l’aiguardent d’herbes, l'absenta i la clarea.

Jornades GastronòmiquesEl Mengeu de Festa, Jornades gastronòmiques de la cuina del Renaixement, celebrades durant la Festa del Renaixement, la tercera setmana de Juliol, és una proposta que permet assa-borir antigues receptes de plats que havien caigut en desús. Cas, per exemple, del bacallà amb mel o amb taperots i salsa de julivert, els ous amb lardurffes, la carn a la sarraïnesca o la búrnia de figues. En l'apartat de les Llepolies de la Festa figuren postres com les ja populars Torretes, la Coca del Re-naixement o Prim, el Pa de la Festa, la Coca de l'Emperador i la Coca d'Espinacs.

Gastronomia

A finals de febrer tenen lloc les Jornades Gastronòmiques de l'Oli d'Oliva. Del febrer al maig, el Recorregut Gastronòmic i Cultural dels Arrossos de les Terres de l'Ebre. Al març, les Jornades gastronòmiques de l'Abadejo, al juliol les de la Cuina Cajun i al novembre les del Recapte.

A les localitats de Jesús, Els Reguers i Bítem tenen lloc dife-rents fires relacionades amb productes de la terra. A Jesús el darrer cap de setmana de febrer es celebra la fira de l'oli, a Els Reguers, el 31 d'octubre i l'1 i 2 de novembre es celebra la fira del rovelló, i a Bítem, el cap de setmana anterior a Tots Sants es celebra la de la clementina.

Entre els molts esdeveniments gastronòmics que tenen lloc anualment a Tortosa destaca el certamen Festast. És dedicat al sector de l’alimentació i el consum i mostra l’excel·lència dels aliments, productors i restauradors de les Terres de l’Ebre, sense renunciar a presentar l’oferta d’altres territoris. •••

Turisme28

Tortosa, ciutat comercial

Tortosa és el centre comercial més important de les Terres de l'Ebre i brinda al visitant l'oportunitat de fer de la compra un art. El seu pol d'atracció arriba

fins a les comarques veïnes del Baix Ebre, El Baix Aragó-Matarranya i el Maestrat castellonenc. El centre comercial, estructurat al voltant d'un eix prin-cipal, el cor de la ciutat, disposa d'una illa per a vianants, on es concentren tota mena de comerços. El seu objectiu fonamental és potenciar-hi l'activitat i la revitalització co-mercial. Això, no obstant, avui dia, l'oferta s'ha eixamplat i han sorgit nous focus comercials als barris del Temple i Ferreries.El prestigi i l'afluència de compradors indiquen, indiscuti-blement, la qualitat dels productes i el variat i extens estoc que els comerços n'ofereixen. Si es vol aconseguir un re-cord de Tortosa, l'artesania local ens pot donar la solució. El treball del boix, famós ja en l'època àrab, perdura aquí i a la veïna Roquetes; hi ha pintes i estris per a la cuina. La palma, bargalló o margalló, de tradició mil·lenària, la treballen als Reguers, a Alfara de Carles i a Paüls. Elaboren cistells, senalles, sàrries...El jaspi local s'utilitza per a fer objectes d'adornament; de la mateixa manera succeeix amb la fusta, que té tallistes de renom.La producció de terrissa està localitzada a Ti-venys. Té tradició iberoromana. La Galera i, sobretot, Miravet són altres indrets pro-pers terrissers.Actualment, una nova generació d'artesans locals produeix gran diversitat d'objectes ornamentals, que poden ser adquirits en els comerços de la ciutat. D'altra banda, a Tortosa, la labor del ganxet es confeccio-na, generalment, amb colors sobris, a excepció de teles vermelles; defuig els colors i no respon veritablement a una escola popular tradicional. •••

On dormir?Parador Nacional de Turisme, PN****Castell de la Suda, s/n43500 TortosaTel. 977 444 450

Hotel Corona Tortosa, H***Plaça Corona d’Aragó, 5-743500 TortosaTel. 977 580 433www.hotelcoronatortosa.comhcorona@sbhotels.es

Hotel Berenguer IV, H***C/ Cristòfol Despuig, 3643500 TortosaTel. 977 449 580

Hotel Tortosa Parc, H**Carrer Comte de Banyuelos, 1143500TortosaTel. 977 446 112www.hoteltortosaparc.com reservas@hoteltortosaparc.com

Hotel l’Ardiaca, H*Ctra. Tortosa – L’Aldea, km. 4,443500 TortosaTe. 977 445 698

Hotel Rural Panxampla, H***Crta. D’Alfara, km. 743527 Els Reguers - TortosaTel. 977 474 135www.hotelruralpanxampla.com reservas@hotelruralpanxampla.com

Hostal Virgínia, P**Avinguda Generalitat, 13943500 TortosaTel. 977 444 186

Els PortsPartida Reguers Nous, 18 (Parc Natural dels Ports)43500 TortosaTel. 977 267 143

Casa de Pagès Lo Molí de la JòrdiaCtra. de València, 10943500 TortosaTel. 678 49 33 74 / 607 51 56 22www.lomolidelajordia.cominfo@lomolidelajordia.com

Maset de CastanyerCamí de la Vall Servera, s/n43527 Els Reguers – TortosaTel. 977 580 032 / 615 367 273 masetdecastanyer@telefonica.net

La Torre del PriorCamí de la casella, 8 – Pol. 97, Parc. 4-543590 EMD de Jesús – TortosaTel. 652 93 15 11www.torredelprior.cat torredelprior@gmail.cat

Residència Adrià VICrta. D’accés al Seminari, s/n43500 TortosaTel. 977 440 200 / 977 440 888www.edificiseminari.cominfo@edificiseminari.com

Alberg de Joventut Enric D’Ossó/ Albergue de Juventud Enric d’OssóA. Santa Teresa, 1643590 EMD de Jesús - TortosaTel. 977 500 786

Àrea de CaravaningPasseig de Ribera, s/n43500 TortosaTel. 977 44 96 48www.tortosaturisme.cat

Turisme 29

Turisme30

Oficina Municipal de Turisme de Tortosa. Rambla Felip Pedrell, 3

43500 TortosaTel. 977 449 648

info@tortosaturisme.cat www.tortosaturisme.cat

Jardins del Príncep. Museu d’escultures a l’aire lliure de Santiago de Santiago

Pujada al Castell de la Suda, 143500 Tortosa

Tel. 977 442 005www.tortosaturisme.cat

CIR Centre d’Interpretació del RenaixementC. Sant Domènec, 12

43500 TortosaTel. 977 444 668cir@tortosa.cat

www.tortosaturisme.cat

Adreces d’interès

Horari Oficina i Punts Municipals d’Informació Turística

dl dt dc dj dv ds dg i festius

tancat

25-26/1201-01

01/10-30/04: 10,00-13,30/15,30-18,3001/05-30/09: 10,00-13,30/16,30-19,30

01/10-30/04: 11,00-13,3001/05-30/09: 10,00-13,30

Horari Catedral - Exposició permanent Sancta Maria Dertosae

dl dt dc dj dv ds dg i festius

tancat

25-26/1201-06/01

18/10-13/04: 10,00-13,30/16,00-18,3014/04-17/10: 10,00-13,30/16,30-19,00

11,00-14,00*(1er/09 Tancat)

Horari del Centre d’Interpretació de la Setmana Santa de Tortosa

dl dt dc dj dv ds dg i festius

tancat

25-26/1201-01

Diumenge de Rams

01/10-30/04: 11,00-13,00/16,00-18,0001/05-30/09: 11,00-13,00/17,00-19,00

11,00-13,00

Catedral- Exposició permanent Sancta Maria DertosaeC. Porta de Palau, 543500 TortosaTel. 977 446 110info@visitur.eswww.visitur.es

CISST- Centre d’Interpretació de la Setmana Santa de TortosaC. Montcada, 21 (antiga església de Sant Antoni)43500 TortosaTel. 626 500 921setmanasanta.tortosa@gmail.com

Museu de Tortosa. Històric i Arqueològic de les Terres de l’EbreRambla Felip Pedrell, 343500 TortosaTel. 977 510 146museudetortosa@tortosa.catwww.museudetortosa.cat

Horari Museu de Tortosa

dl dt dc dj dv ds dg i festius

tancat

25-26/1201-06/01

01/10-30/04: 10,00-13,30/16,00-19,0001/05-30/09: 10,00-13,30/17,00-20,30

11,00-13,30

Turisme 31