Tortosa Turismo 2013

Click here to load reader

  • date post

    29-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    225
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Publicación de turismo de Tortosa 2013

Transcript of Tortosa Turismo 2013

  • Turisme2

  • Histria ........................................................................................................................................................................................................ 4La Catedral .................................................................................................................................................................................................. 5Tortosa, Ms de dos mil anys de cultura mediterrnia .......................................................................................................................... 9Passeig de les fortificacions ..................................................................................................................................................................... 11Els Reials Collegis .................................................................................................................................................................................... 15Museu de Tortosa ..................................................................................................................................................................................... 18Turisme Natural ........................................................................................................................................................................................ 19Jardins ........................................................................................................................................................................................................ 22Setmana Santa ........................................................................................................................................................................................... 24Esdeveniments .......................................................................................................................................................................................... 25Gastronomia.............................................................................................................................................................................................. 26Tortosa, ciutat comercial ......................................................................................................................................................................... 28On dormir? ................................................................................................................................................................................................ 29Adreces dinters ....................................................................................................................................................................................... 30

    Edita: Editorial MIC amb la collaboraci de Tortosa Turisme

    D.L.: LE-361-2012

    Descarga aqu tu revista:

    SumariTortosa

  • Turisme4

    Ms de dos mil anys dhistria conformen el ric patrimoni de Torto-sa. La ciutat est declarada Conjunt Histricoartstic.La Tortosa antiga cal concebre-la com a ciutat mediterrnia que s port i mercat, receptora i distribudora de productes de linterior peninsular i de la Mediterrnia sencera. Havent estat ocupada pels romans, fou emmurallada i rebatejada amb el nom de Dertosa.Al segle VIII fou conquerida pels musulmans, la llarga dominaci dels quals exerc en la ciutat una forta i profunda influncia. El segle XI esdevingu regne de taifa de gran importncia.La grandesa daquest regne de taifa va acabar lany 1148, quan Tor-tosa fou conquerida per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelo-na. Els tres ports de la ciutat arribaren a controlar el comer del blat i la sal de la Mediterrnia occidental.La ciutat esdev la crulla dels territoris que integren la Coro-na Catalano-Aragonesa i una de les grans ciutats que sovint s lescenari de les Corts de la Corona dArag. Lexpulsi dels jueus

    Histria(1492) i, en menor grau, la dels moriscos (S.XVII) perjudicaren notablement la vida econmica de Tortosa.Durant la Guerra dels Segadors caigu aviat (1640) en mans dels castellans, expulsats poc desprs pels francesos (1650); s lpoca de la decadncia poltica i cultural de Catalunya. A la Guerra de Successi, en caure el Pas Valenci en poder de Felip V (S.XVIII), hi caigu tamb Tortosa.El segle XIX sinicia amb la invasi napolenica, amb la qual una bona part del territori, junt amb tota Catalunya, s arrencada de limperi espanyol i incorporada a limperi francs fins al 1814.Malgrat haver perdut la unitat territorial amb el consegent trasllat de la capitalitat a Tarragona durant lany 1833, la cen-turia contrasta pel manteniment i auge de lactivitat creativa en el camp cultural i est marcada per les guerres carlines. Tortosa va ser un dels llocs ms afectats per lenfrontament de la Guerra Civil de 1936, amb el rerefons sagnant i dramtic de la Batalla de lEbre.

  • La CatedralLa Catedral s la construcci que potser millor reflecteix el pas del temps i les petges que aquest deix en la ciutat. Labsis amb doble deambulatori la fa nica a Catalunya.El llegat patrimonial que atesora fa la seva visita inexcusable. Acull lExposici Permanent Santa Maria de Tortosa.

    Turisme 5

  • Turisme6

    Lactual seu gtica sassenta a lespai en qu tradicionalment shan situat el frum rom, la seu visigtica i la mesquita i substitueix un edifici anterior que (tal com es llegeix en la lpida encastada a lentrada de la Porta del Palau) sinicia lany 1158 i sacaba vint anys ms tard. Ledifici romnic no ha arribat fins als nostres dies. El claustre, del segle XIII, auster i despullat de decoraci, sadscriu al corrent arqui-tectnic cistercenc.s de planta trapezodal amb galeries formades per arcs dogiva, fusts de secci quadrilobulada i capitells llisos ex-cepte els situats en la porta daccs al pati del claustre, en qu es representen historiades escenes del cicle de la Pas-si de Jesucrist (sn peces reaprofitades, probablement de lanterior claustre romnic). Les seves naus contenen un important lapidari, shi obren les portes de les dependn-cies que ocupava la cannica agustiniana: Aula Magna, dormitori, refectori o antic menjador dels canonges, les restes de la porta de laula capitular aix com la dentrada al temple actual a la nau de tramuntana. A laixopluc de les seves galeries es reunia el Consell de la Ciutat durant lEdat mitjana. Sembla que el lloc de laplegament era lentorn de la lpida que es troba en la nau de migdia i on shi represen-ten sembla els diferents estaments mitjanant la figura de la Verge, lescut de la ciutat i la destral.Lactual Catedral, iniciada al 1347, fou pensada i bastida se-gons les modes del segle XIV amb lestil que anomenem gtic i sota ladvocaci de Santa Maria. Ledifici, de planta basilical, de tres naus, sense creuer, i amb capelles entre els contra-forts, presenta la unitat espacial que lacosta, com a la resta del gtic catal, a lestil constructiu que es desenvolup a la Frana meridional. Tot i que en poca medieval solament es basteix la capalera i sinicien els treballs de construcci de les naus, els diferents mestres que hi intervenen en etapes

    posteriors nassumeixen el disseny inicial. La coberta s de volta de creueria en tot ledifici, excepte el darrer tram que de cronologa ms recent, es cobreix amb volta de can. Lespai interior sillumina mitjanant tres nivells de finestres el pri-mer dels quals queda tapat al llarg de la nau pels diferents re-taules que ocupen les capelles laterals. Entre ells cal destacar el Retaule de Sant Josep, on predomina lelement pictric i el Retaule del Roser que com lanterior s destil barroc.Al presbiteri trobem el Retaule Major de Santa Maria de Tor-tosa, popularment Retaule de la Mare de Du de lEstrella que, datat cap a la meitat del segle XIV, s bastit en fusta daurada i policromada i sestructura en forma de polptic. Lobra sinclou dins la srie de peces realitzades a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV que tenen una mar-cada influncia italiana.Del segle XV i participant del corrent dinfluncia flamen-ca, la Catedral t les trones amb la representaci dels Sants Pares i dels Evangelistes aix com el monumental sepulcre de Joan de Girona que es troba a lactual capella de la Verge del Roser.Caldria afegir a aquestes obres el conjunt escultric co-negut com a Crist del Palau que, com les trones, ostenta lescut dels Soldevila com a promotors i que es troba junta-ment amb el Retaule de la Transfiguraci, de la segona mei-tat del segle XV i atribut al taller de Jaume Huguet, entre els objectes que es poden admirar a lExposici Permanent Sancta Maria Dertosae.El fet que la Seu no fos acabada, manquen els pinacles so-bre els contraforts a la capalera, potencia la sensaci dhoritzontabilitat i solidesa. Cal destacar tamb la tipologia de labsis que es presenta sota forma de doble girola en no estar separades entre si les capelles absidials. La construcci de la Catedral es perllongar fins al segle XVIII. La faana

    La Catedral

  • Turisme 7

    principal que rest inacabada, fou construda dins lestil ba-rroc dissenyada pel mestre Mart dAbaria.Tamb destil barroc, trobem a linterior de la Seu la Reial Ca-pella de la Mare de Du de la Cinta, bastida entre 1672 i 1725. La Capella s duna sola nau coberta amb volta de can i c-pula sobre petxines en el creuer. La capalera est ocupada per un retaule de marbre amb la imatge de la Mare de Du de la Cinta datat de 1822. Tant la pintura mural que ocupa tota la volta de la capella, realitzada entre 1715 i 1721 per DionsVidal i Josep Medina, com els recobriments de jaspi de Tor-tosa que presenta la capella ens acosten al decorativisme que caracteritza bona part daquest corrent. Els olis sobre llen que presenta amb el tema del Naixement i lAnunciaci han estat atributs a Vicent Lpez (1772-1850) pintor direc-tament lligat a Carles IV i a Ferran VII (pintor de cambra daquest darrer