Junta de Govern

La Junta de Govern que va tenir llocel dia 4 de maig va aprovar la propostade distribució de càtedres d'univer-sitat en les àrees de coneixement i de-partaments corresponents, deriva-da de la resolució del Programa dePromoció de Càtedres d'Universitatper al curs 1999-2000.La Comissió de Professorat va elevara la Junta de Govern els expedientsmés ben valorats en el camp de lesCiències Experimentals, que són elsdels professors Dolores Jaraquema-da, Carles Arús, Antoni P. Villaverde,Victòria Nogués, Francisco J. La-fuente, Jordi Suñé, Santiago Mas-poch, Francesca Vidal i ArmengolGassull. En el camp de les Ciències So-cials i de les Humanitats, els sis ex-pedients millor valorats van ser els delsprofessors Joan Gómez Pallarés, Je-sús David Pérez, Andrew Monnic-kendam, Ferran Ferrer, Antonio B.Serrano i Gerard Vilar.També es va aprovar la implantaciódels estudis de Graduat Superior enEstudis Internacionals i Interculturalsa la Facultat de Traducció i d'Inter-pretació, i la dels estudis de Logopè-dia a l'Escola Universitària de Cièn-cies de la Salut, de la FundacióUniversitària del Bages.També es va aprovar el calendariacadèmic i administratiu per al curs 2001-2002.

Avantprojecte de Llei Orgànica d'Universitats

El Ministeri d'Educació, Cultura i Es-ports ha fet arribar a les universi-tats l'avantprojecte de Llei Orgànicad'Universitats. Es tracta d'un docu-ment de 46 pàgines, dividides en siscapítols i 156 apartats, que podeuconsultar íntegrament dins l'apartatd'Actualitat del web de la UAB:www.uab.es

maig 2001 / núm. 147

Associació d’Amics de la UABha iniciat una nova etapa ambl’organització d’unes jornadesque, sota el títol Per l’Educació

en el Nou Espai Social, van aglutinar nom-brosos especialistes i professors que vanreflexionar sobre la convivència, el conei-xement i el benestar.Les jornades van tenir lloc a l’edifici de la Ca-sa Convalescència els dies 3 i 4 de maig, i vanser inaugurades per la regidora Marina Su-birats, presidenta de la Comissió d’Educaciói Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.El secretari general de la UAB, Enric Marín,va recordar els nous reptes de la globalitzaciói va dir que els canvis professionals constantsincideixen també en la formació, que cadavegada serà més continuada. Xavier Muñoz, nou president de l’Associaciód’Amics de la UAB, va fixar els objectius del’associació en un doble repte: crear opiniói establir vincles amb el món de l’empresa.Les jornades es van iniciar amb una con-ferència de Laura Balbo, exministra del Go-vern italià, qui va diagnosticar que les ge-neracions actuals s’enfronten necessàriamental fet d’aprendre. En la ponència sobre laconvivència, sintetitzada pel degà de la Fa-cultat de Ciències de l’Educació, Joan Pagès,es va remarcar el paper de la demografia enel món de la formació, mentre que en la

Tota la vida aprenentL’

Laura Balbo, en la inauguració de les jornades.

de València, en la sessió de clausura va dirque era necessari mantenir l’esperit críticen el si de la universitat davant la dinàmicaeconomicista actual de la societat.

Carles Solà, Carme-Laura Gil i Xavier Muñoz.

ponència sobre benestar, explicada pel pro-fessor Josep Oliver, es va parlar dels ciclesformatius i de la seva relació amb el mercatde treball, entre altres qüestions. La ponèn-cia sobre el coneixement, relatada pel pro-fessor Ramon Pascual, es va centrar més enl’aprenentatge i en els coneixements bàsics.Ramon Lapiedra, exrector de la Universitat

El rector de la Universitat Autònoma deBarcelona, Carles Solà, va encoratjar elsAmics de la UAB, en aquesta nova etapa, aprosseguir el debat i a aprofundir les rela-cions amb la societat amb totes les impli-cacions que això suposa.

La consellera d’Ensenyament de la Genera-litat de Catalunya, Carme-Laura Gil, va fer unaaferrissada defensa de la formació com aelement d’integració social i de realització per-sonal al final les jornades, en les quals vanparticipar molts membres de l’Associació i pro-fessors de la Universitat Autònoma de Bar-celona.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

Maig 2001 · Núm. 147

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea d’AfersInstitucionalsGabinet de Premsa. Edifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2 Qualitat acadèmica

La Universitat Autònoma

de Barcelona rep

els futurs universitaris 3

Universitats catalanes

per la pau 4

Mikimoto i Lluís Llach

defensen el català

a la UAB 4

Com actua la melatonina

per modular

la proliferació

de cèl·lules tumorals 6

La flexibilitat

del genoma eucariòtic 7

El Teatre de la UAB

estrena temporada

amb El Cid 8

Suport als projectes

d’innovació tecnològica 8

IV Workshop de l’Escola

Universitària de Turisme

i Direcció Hotelera 10

Fibra òptica

a la Vila Universitària 12

Comitès d'AvaluacióExterna a la UABurant la segona quinzenade maig, la UAB rep la vi-sita dels Comitès d'Ava-luació Externa (CAE) de

les titulacions de la convocatòria del’any 2000. D'aquesta manera, lesvuit llicenciatures que durant l'anypassat van sotmetre's a la supervi-sió interna completen ara la seva ava-luació institucional amb les resolu-cions del comitè forani. En concret, lesdates de les visites són les següents:

D es configura com un element de con-trast que dóna credibilitat al procés in-tern i enriqueix els seus planteja-ments. Amb aquest objectiu, els CAEes componen de professors d'altres uni-versitats, professionals del sector pri-vat relacionats amb la titulació i tèc-nics experts en avaluació. Entre els metodòlegs estrangers queauditaran les titulacions del 2000,l'Autònoma espera la visita del pro-fessor holandès Toni Vroeijenstijn,

Economia 16, 17 i 18 de maigAdministració i Direcció d'Empreses 21, 22 i 23 de maigHistòria 28, 29 i 30 de maigFilologia Anglesa 23, 24 i 25 de maigMedicina 21, 22, 23, 24 de maigSociologia 21, 22 i 23 de maigTraducció i Interpretació 22, 23, 24 i 25 de maig

Durant la seva estada al campus, elsCAE visitaran les instal·lacions de ca-da facultat i es reuniran amb els di-ferents col·lectius implicats en les ti-tulacions: els equips deganals, elsprofessors i els directors de departa-ment, i també amb els representantsdel personal d'administració i serveisi amb alumnes en diferents fases delsestudis (estudiants nouvinguts, alum-nes de darrer curs i graduats). Lesseves tasques a l'Autònoma culmi-naran amb una audiència pública acada centre i amb la redacció de l'In-forme Extern, on s'inclouran els puntsforts i els punts febles detectats i lespropostes de millora que creguin opor-tunes.L'avaluació externa complementa, ai-xí, l'autoavaluació de les titulacions i

consultor de l'Agència Europea deQualitat Holandesa, secretari de laXarxa Internacional d'Agències deQualitat i membre del Consell de Di-recció de l'European Network for Qua-lity Assurance in Higher Education(ENQA).A fi de millorar la qualitat de l'ense-nyament, la recerca i la gestió uni-versitàries, fa cinc anys la UAB va començar a aplicar l'avaluació institu-cional. Els seus processos s'inserei-xen en el marc del Pla Nacional d’A-valuació de les Universitats (PNECU),que a Catalunya gestiona l'Agènciade Qualitat del Sistema Universitari.Actualment, a la UAB s'estan por-tant a terme més de quaranta ava-luacions, que es troben en diferentssituacions.

Louis Lemkow, vicerector de Relacions Internacionals, i Luis Galán Wong, rector de la Universidad Autónoma

de Nuevo León (Mèxic), van signar un conveni de col·laboració. El conveni té com a objectiu la creació de vincles de cooperació entre la Unitat Docent de la UAB a l’Hospital de la Vall d’Hebron

i la Facultat de Medicina de la Universidad Autónoma de Nuevo León.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 2

3Informació

La Universitat Autònoma de Barcelona rep els futurs universitaris

la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), hivan tenir lloc les Jorna-des d’Orientació Univer-

sitària durant els dies 4 i 5 d’abril.Al llarg d’aquests dos dies, més d’on-ze mil estudiants de primer i segoncurs de batxillerat van poder conèi-xer el món universitari de prop i par-ticipar en diferents actes organitzatsal campus.Cent sis centres educatius de forma-ció secundària de tot Catalunya esvan desplaçar fins a l’Autònoma pertal de poder informar-se sobre l’o-ferta educativa i sobre els serveis queofereix la Universitat als estudiants.Les Jornades d’Orientació Univer-sitària van incloure en el seu progra-ma nombroses activitats. D’entre to-tes les que es van desenvolupar,destaquen les Jornades de PortesObertes, que van comprendre quasi uncentenar de conferències informati-

Aves i orientatives sobre les titulacionsque s’imparteixen a la UniversitatAutònoma de Barcelona.A més, els estudiants i els professorsacompanyants també van poder par-ticipar en una sèrie d’activitats cul-turals, associatives, esportives i lin-güístiques que van ajudar a oferir unavisió encara més àmplia del que és irepresenta estudiar a la UAB.D’altra banda, els futurs universita-ris van disposar del servei d’un «busturístic» per fer una visita guiada icomentada a les diferents àrees delcampus universitari. A més d’aques-ta visita guiada, els estudiants tambévan disposar de diversos punts d’in-formació.La d’abril és la segona edició de les Jor-nades d’Orientació Universitària quela UAB ha organitzat enguany, ate-nent la demanda creixent que ha ob-tingut aquesta proposta. La primeratrobada va tenir lloc el gener passat,

i es van rebre estudiants de segoncurs de batxillerat i cicles formatius.L’articulació de dues trobades aquestany ha permès una millor atenció,per part de l’Autònoma, de les espe-cificitats dels alumnes.

a remodelació i l'am-pliació de les instal-lacions de la Unitat Docent de l'Institut

Municipal d'Assistència Sanitària(UDIMAS) es van inaugurar el 2 d'a-bril passat en un acte presidit pelrector de la Universitat Autònoma deBarcelona, Carles Solà.La UDIMAS és una de les cinc unitatsdocents de la Facultat de Medicinade la UAB i té la seva seu a l'Hospi-

tal del Mar. Gràcies a la col·labora-ció entre la UAB i l'Institut Munici-pal d'Assistència Sanitària (IMAS), endos anys s'han incorporat a la UDI-MAS les tecnologies de la informa-ció i de la comunicació en l'àmbitde la docència i de la gestió, i s'ofe-reix una formació de qualitat quees fa palesa en uns nous equipa-ments que disposen de tots els ele-ments tècnics, informàtics i audio-visuals, amb tècniques d'adquisició

d'habilitats clíniques per als alumnes.A més de l'activitat de formació su-perior, la UDIMAS potencia i fomentael coneixement de les ciències dela salut a través de la seva relació icol·laboració amb l'Àrea de Forma-ció Continuada de l'IMAS i amb l'Es-cola de Doctorat i de Formació Con-tinuada i l'Institut de Ciències del'Educació de la UAB, institucionsamb les quals comparteix projectesdocents.

Inauguració de la remodelació i de l'ampliació de la UDIMAS

L

Eleccions a Medicina

Bre

u

L’Autònoma Interactiva Docent participa en l’entrega de carnets ECDL a Can BriansB

reu

Respecte a les eleccions al deganat de la Facultat de Medicina, de les

quals vam informar en el número 146 de L'AUTÒNOMA, cal precisar que

en la primera votació el resultat va ser: Francesc González i Sastre: 90

vots; Àlvar Net i Castel, 86 vots, i 13 vots en blanc. Sense majoria ab-

soluta, es va passar a una segona votació, i sense comptar els vots per

correu el resultat va ser: Francesc González i Sastre: 76 vots; Àlvar Net

i Castel: 77 vots, 10 vots en blanc i 1 vot nul. La tercera votació va do-

nar el resultat següent: Àlvar Net i Castel: 77 vots; Francesc González

i Sastre: 76 vots, i 11 vots en blanc.

Divuit interns del centre penitenciari de Can Brians van rebre, el5 d’abril, els carnets d’Acreditació Europea d’Ús d’Ordinador (ECDL)en haver superat els dos primers mòduls del curs. La vicerectorade Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Montserrat Lli-nés, la directora general de Serveis Penitenciaris, Mercedes Sán-chez, i representants de l’Oficina de l’Autònoma Interactiva Docentvan participar en l’acte d’entrega de carnets. El curs per a l’obtencióde l’ECDL forma part d’un projecte europeu de la iniciativa Con-nect coordinat per la UAB i vehiculat a través del Campus Virtualde l’Autònoma. Consta de set mòduls i certifica que el titulat és unusuari avançat de les noves tecnologies i la societat de la informació.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 3

La universitat té cada cop un paper mésrellevant en la tasca professionalitzadora.

4 Informació

Canvi de cultura universitària a l’inici del segle XXI

finals de febrer d’en-guany, va tenir lloc un seminari organitzatpel grup CCUC, titulat El

Canvi de Cultura en les Uni-versitats Catalanes del Segle XXI (www.dewey.uab.es/mtomas),del De-partament de Pedagogia Aplicada

A mer lloc, s'observa que es tendeix capa un procés de convergència on elsestats es reserven un paper de certcontrol però molt menys interven-cionista, mentre que la recerca és undels àmbits que està canviant a la uni-versitat tant pel que fa a la sevaconsideració, a les fonts de fi-nançament i als mateixos agents.La universitat en la qual tot el pro-fessorat compaginava recerca idocència està canviant. Cada copestà més estesa la contractació deprofessionals per fer docència i norecerca, i a l’inrevés; per tant, co-mencen a veure’s com dues fun-cions diferenciades i independents.La universitat té cada cop un papermés rellevant en la tasca professio-nalitzadora.D’altra banda, la relació de la uni-versitat i l’empresa és cada cop mésestreta. Les organitzacions empre-sarials i socials s’apropen a la uni-versitat per sol·licitar investigacionsque financen elles mateixes. Aquestfet, juntament amb la precarietateconòmica que viu la universitat,comporta el perill que la universitatfaci principalment recerca aplicada

i no pas bàsica, ja que l’empresa no-més finança la primera.La relació sinèrgica entre docènciai investigació es va perdent per lapriorització de les tasques de re-cerca davant les de docència i degestió. Es produeix una pèrdua d’au-tonomia del professorat per decidirla seva dedicació a les diverses fun-cions, ja que els criteris avaluatiuss’inclinen clarament per la recercaen detriment de la docència. Peraixò, les tasques de gestió queden ab-solutament arraconades i poc valo-rades.Aquest distanciament entre amb-dues funcions porta a una conside-ració de la bona docència molt di-ferent de la concepció anterior. Elsencarregats de la docència consi-deren un bon docent aquell que éscapaç d’impartir ensenyament dequalsevol branca d’una mateixa àreade coneixement; per tant, es prioritzaun perfil generalista. Els encarre-gats de recerca advoquen més perun perfil de professor especialitzat.Tot això porta a un divorci forçaconsiderable del docent i l’investi-gador.

de la UAB, per tal de debatre els nom-brosos canvis que s’estan produint ala universitat en els darrers anys.A l’acte, hi van participar també al-tres persones que treballen en dife-rents àmbits universitaris (docèn-cia, recerca, estudiants, gestió, TIC):Grup de Docència Universitària de laUB, Grup de l’Observatori dels Gra-duats de l’ICE de la UAB, Grup deTIC de la Universitat de les Illes Ba-lears, i experts en gestió i docènciade la UAB. Cal remarcar algunes de les con-clusions a què es va arribar. En pri-

es divuit universitats es-tablertes als territoris deparla catalana, integra-des a la xarxa Joan Lluís

Vives (IJLV), van subscriure, el dia 3de maig, el manifest Les universitats,per a una cultura de pau. Així, les uni-versitats van expressar el seu com-promís actiu en la lluita contra les di-verses formes de violència que afectenla nostra societat, i van remarcar el re-buig al terrorisme: «El fet que la co-munitat universitària hagi sofert en el

Universitats catalanes per la pauseu si la violència terrorista i l’assas-sinat ens reafirma públicament enels valors que les víctimes represen-ten», va dir el rector de la Universitatde Barcelona (UB) i actual presidentde l’IJLV, Antoni Caparrós.El document planteja la lluita contrala violència basant-se en la «força del’educació i el desenvolupament del co-neixement crític», que proporcionen«les eines necessàries per a l’exerci-ci de les millors formes de diàleg».Aquest manifest inclou, a més de la

violència terrorista, la social i medià-tica –sobretot contra els immigrants–,les actuacions de caràcter despòtic oautoritari, i la violència domèstica.En el document, les universitats ma-nifesten i renoven «el compromís depromoure, a dins i a fora de la comu-nitat universitària, els valors de lapau, la justícia, la solidaritat, el plu-ralisme i la diversitat». Durant l’acte, hi va haver un emotiu ho-menatge a l’exministre socialista Er-nest Lluch.

Mikimoto i Lluís Llach defensen el català a la UAB

Bre

u

Amb el títol «Tu, que parles català», l'Associació del Voluntariat Lin-güístic (AVL) de la Universitat Autònoma de Barcelona va presen-tar, el 18 d'abril, al teatre de la UAB, una campanya que preténpromoure l'ús de la llengua catalana. L'associació, que va tenir elsuport de Miquel Calçada (Mikimoto) i Lluís Llach –presents a l'ac-te–, adreça la seva campanya als universitaris catalanoparlants.Amb la difusió d'unes cinc mil targetes, l'AVL presenta d'una ma-nera informal les raons per les quals és profitós mantenir la llen-

gua pròpia i no passar-se a l'espanyol. El públic assistent a l'acteva omplir el Teatre de la UAB, amb una capacitat per a tres-centespersones. Miquel Calçada, després d'encoratjar a usar la llengua prò-pia, va afirmar que cal anar amb molt de compte amb termes com«globalització» o «multiculturalitat». «En un món global», va ex-plicar Mikimoto, «si no podem projectar-nos amb la nostra mane-ra de ser, amb el nostre idioma, la multiculturalitat no serveix pera res».

L

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 4

a Càtedra UNESCO de Co-municació, adscrita a l’Ins-titut de la Comunicacióde la Universitat Autò-

noma de Barcelona, va reunir, a la Fa-cultat de Ciències de la Comunicació,el 27 d’abril passat, el professor DovShinar, catedràtic de comunicació icap del Departament d’Estudis de laComunicació de la Universitat HebreaBen Gurion (Nègueb, Israel), i el pro-fessor Ali Qleibo, doctor en antropo-logia cultural i cap del Departamentde Belles Arts de la Universitat AlQuds (Jerusalem).Els dos conferenciants van aproparals estudiants de Ciències de la Co-municació de la UAB la realitat delconflicte araboisraelià, localitzat ales àrees d’Israel, Gaza i Cisjordà-

5Informació

Lnia. Un dels eixos principals de les se-ves ponències va ser destacar el pa-per dels mitjans de comunicació idels polítics com a principals res-ponsables de l’agreujament del con-flicte. En aquest sentit, es va assenya-lar la incapacitat dels mitjans decomunicació per explicar processos,ja que tan sols expliquen esdeveni-ments, fet que ha comportat que elprocés de pau iniciat a Oslo s’hagi explicat com un procés de reconci-liació.Els professors Ali Qleibo i Dov Shinares van mostrar pessimistes a l’horade trobar una solució al conflicte en-tre israelians i palestins, tot i que ellsmateixos van ser un exemple d’un pos-sible diàleg i d’un apropament entre lesdues comunitats enfrontades.

Debat araboisraelià a la Facultat de Ciències de la Comunicació

La universitat té un paper important en laprofessionalització de l’activitat publicitària.

Ali Qleibo, Manel Parés i Dov Shinar.

a Facultat de Ciències dela Comunicació de la Uni-versitat Autònoma deBarcelona (UAB) va aco-

llir, els dies 19 i 20 d’abril, les II Jornadessobre Reptes de la Publicitat al Se-gle XXI. Durant aquests dos dies, pro-fessionals i experts es van reunir ambl’objectiu d’assenyalar davant el públicuniversitari les noves tendències en elsector publicitari. La segona edició de Reptes de la Pu-blicitat al Segle XXI va representarun important espai de trobada entreel món acadèmic i el món professio-nal dins del camp de la publicitat. Du-rant tot el seguit de conferències queva incloure l’encontre, els ponentsvan destacar la necessitat de donar unacontinuïtat a aquesta simbiosi. Alho-ra, es va esmentar l’important paper

La publicitat mira cap al futurde la universitat per tal de professio-nalitzar l’activitat publicitària i for-mar els futurs professionals perquèquan arribin al món laboral coneguinla realitat actual.L’època que es viu de canvis inten-sos, provocats pel desenvolupamenttecnològic, comporta una nova so-cietat en la qual s’ha de comunicar d’u-na manera nova. En aquest marc, esvan situar els reptes que ara se liobren a la publicitat. A l’hora de par-lar sobre les perspectives futures d’a-questa activitat comunicativa, els par-ticipants de Reptes de la Publicitat alSegle XXI van fer al·lusió als dos pro-tagonistes de la comunicació publi-citària: l’empresa i el públic.Les II Jornades sobre Reptes de laPublicitat al Segle XXI, organitzadesper la UAB, van tenir una gran acolli-

da entre la comunitat universitària, jaque van ser-hi presents tres-cents es-tudiants de la Universitat Autònomade Barcelona i de la Universitat deVigo. Des del món universitari, hi ha

Autònoma va viure unajornada més de llibres i ro-ses per Sant Jordi. A laPlaça Cívica, s’hi van ins-

tal·lar diverses paradetes de roses illibres en què destacaven les de laFundació Autònoma Solidària, quedins del programa de foment de la sa-lut van vendre «roses saludables» amb

Diada de Sant Jordi a la UABles quals es regalava un preservatiu.Aquesta paradeta també difonia i ve-nia el llibre Les mines antipersonals,que és un recull sobre la ConferènciaInternacional sobre Desminatge que va tenir lloc a la UAB el novembre de 1999. El dia de Sant Jordi no pot faltar unaentrega de premis literaris, i per això

es va fer el concurs d’assaig literari ala sala de graus de la Facultat de Fi-losofia i Lletres. Els assistents van po-der gaudir del recital de poesia d’ÒscarRocabert.La colla castellera Els Ganàpies de laUAB va posar el seu granet de sorra ala diada i van fer castells a la gespa de la Facultat de Ciències.

la voluntat de donar una continuïtata aquestes jornades de reflexió so-bre l’estat i el futur de la publicitat. Peraquest motiu, és previst que l’any vi-nent es tornin a organitzar. Aquestavegada, l’encontre tindrà un nou es-cenari. Per ara, les ciuatats candidatesa ser la pròxima seu de Reptes de laPublicitat al Segle XXI són Bilbao i Ma-drid.

L

L’

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 5

n equip d’investigadorsde la Universitat Autò-noma de Barcelona i del’Hospital Universitari de

la Santa Creu i de Sant Pau, encapçalatper la doctora Susan Webb, ha des-cobert que la melatonina frena la pro-liferació de models experimentals detumors hipofisiaris inhibint l’expressiódels oncògens c-myc i c-jun, i poten-ciant l’expressió del gen supressor detumors p53. Els científics han de-mostrat que l’hormona intervé en el

6 Recerca

U

Com actua la melatonina per modularla proliferació de cèl·lules tumorals

radicals lliures perjudicials per alsorganismes, evita la mort cel·lularprogramada (coneguda per apopto-si) i frena la proliferació de diversostumors. Malgrat això, se sap ben pocdels mecanismes moleculars implicatsen la relació entre la melatonina i laproliferació cel·lular. Per obtenir mésdades sobre aquesta relació, un equipd’investigadors de la UniversitatAutònoma de Barcelona i de l’Hospitalde la Santa Creu i de Sant Pau, en-capçalat per la professora de la UABSusan Webb i pel doctor Òscar For-nas, ha investigat l’efecte de la me-latonina en alguns dels oncògensimplicats en la modulació del ciclecel·lular, c-myc i c-jun, així com en elgen supressor de tumors p53. La re-cerca ha estat publicada a HormoneResearch.Els científics han estudiat cultius decèl·lules tumorals hipofisiàries de ra-ta sotmeses a l’acció de la melatonina,i han observat una davallada del 50 % en el ritme de proliferació cel-lular. Segons han descobert els in-vestigadors, aquesta davallada estàdirectament relacionada amb unainhibició de l’expressió dels oncò-gens c-myc i c-jun, gens que codifi-quen per proteïnes activadores d’altres gens responsables de la pro-liferació cel·lular i que, per tant, fa-

ciliten l’aparició de tumors. De la ma-teixa manera, la davallada tambéestà relacionada amb una potencia-ció de l’expressió del gen p53, gen queactua com a supressor de tumors jaque, en estat salvatge (no mutat),és un dels gens encarregats de re-parar les alteracions (mutacions)produïdes en altres gens. Si aques-tes mutacions no es reparen, podenaccelerar la proliferació cel·lular, fercréixer descontroladament un teixiti originar un tumor. El fet que la melatonina produeixiun augment en l’expressió de p53salvatge en models experimentalsdiferents dels que els científics handescrit fins ara té una importànciaconsiderable, ja que dóna més con-sistència als indicis de la seva acciócom a inhibidor del creixement tu-moral. «Cada vegada amb més cer-tesa es pot anar consolidant la ideaque la melatonina, a més de les ac-cions ja ben descrites, actua com aagent inhibidor del creixement tu-moral en aquestes línies cel·lulars»,afirma la doctora Susan Webb. I afe-geix: «Per tots aquests motius, sovintha estat batejada com “l’agent anti-envelliment”. Tot i que no s’han tro-bat resultats del tot concloents, lesdades existents podrien apuntar capa aquesta direcció».

Simulació del transport electrònicnvestigadors del De-partament d’EnginyeriaElectrònica de la Univer-sitat Autònoma de Bar-

celona han desenvolupat una novaeina per a la simulació del trans-port electrònic quàntic en disposi-tius basats en l’efecte túnel. El noumètode permetrà d’optimitzar eldisseny i la fabricació dels díodes tú-nel ressonant i d’altres dispositiusquàntics de dimensions nanomè-triques.La continuada miniaturització i la necessitat de fabricar circuitselectrònics cada cop més ràpidshan portat al desenvolupament dedispositius electrònics de dimen-sions nanomètriques en què elsefectes quàntics no només hi sónpresents, sinó que en molts casosconstitueixen el principi en què es

basa el seu funcionament. Un d’a-quests dispositius és el díode túnelressonant, que es basa en l’efecte tú-nel quàntic d’electrons a través decapes de dimensions atòmiques. Lasimplicitat estructural i la ràpidavelocitat de resposta d’aquest dis-positiu el fan idoni per a aplicacionsque requereixen la generació desenyals de freqüència molt alta iper a la fabricació de circuits digi-tals. Com a conseqüència de les se-ves dimensions reduïdes, les pres-tacions d’aquests dispositius sónmolt sensibles als paràmetres del seudisseny. Per aquest motiu, és im-portant disposar d’eines que per-metin predir el comportament delsdispositius sota diferents condi-cions d’operació i de fabricacióper tal d’optimitzar-ne el disseny. Els investigadors del Departament

d’Enginyeria Electrònica de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona Juan José García-García i Ferran MartínAntolín han desenvolupat aquestaeina. El nou mètode de simulaciócombina el formalisme quàntic i elmètode de Montecarlo clàssic, amb laqual cosa es pot analitzar el que suc-ceeix microscòpicament a les dife-rents capes de materials que con-formen el díode. Amb aquest mètode,s’obtenen simulacions a una escala decentenars de nanòmetres que abas-ten zones molt més extenses queamb altres mètodes, la qual cosa per-met reproduir amb l’ordinador el com-portament real del díode amb unagran fidelitat i molt més ràpidament.La recerca que ha donat lloc a aquestnou mètode de simulació ha estatpublicada a la revista Applied Phy-sics Letters.

I

La melatonina regula processos moltimportants per als organismes.

cicle cel·lular i regula el creixement d’a-quests tumors tot disminuint la sevaproliferació fins a un 50 % en cultiusde cèl·lules tumorals de rata.La melatonina, hormona sintetitza-da i segregada per la glàndula pine-al, regula processos molt importantsper als organismes: és responsablede relacionar les condicions am-bientals com la llum i la temperatu-ra amb l’activitat reproductiva demoltes espècies animals, neteja els

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 6

7Recerca

Jornada sobre Gestió de Residus d’Origen Domèstic

Bre

u

El dimarts 3 d'abril, la Universitat Autònoma de Barcelona va organit-zar la V Jornada Tècnica sobre la Gestió de Residus Municipals: els Re-sidus Especials d'Origen Domèstic. L’acte va tenir lloc a la Casa Con-valescència, al recinte de l'Hospital Universitari de la Santa Creu i deSant Pau. Els participants van visitar posteriorment la planta de trac-tament de residus especials de Montmeló. L'acte s'emmarca en un ci-cle de jornades monogràfiques sobre la gestió de residus municipalsque s'està duent a terme en el marc del Programa Metropolità de Ges-

tió de Residus Municipals impulsat per l'Entitat del Medi Ambient del'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest cicle està adreçat a tècnicsmunicipals i a empreses, grups ecologistes, representants d'associacionsciutadanes, investigadors i estudiants universitaris.En les ponències es va definir el marc català de gestió dels residus es-pecials d'origen domèstic. També es va descriure el paper que tenenles deixalleries com a centres de recepció d'aquests residus i es va ex-plicar el cas de la planta de gestió de residus especials de Montmeló.

l contingut genètic delscromosomes es pot reor-ganitzar amb un ritme moltmés alt del que es pensa-va. En particular, el con-

tingut dels cromosomes de la moscaDrosophila es barreja, com en un jocde cartes, fins a cent vegades més so-vint que el dels cromosomes dels ma-mífers. Aquesta és la conclusió d’un es-tudi de genòmica comparativa elaboratper un equip d’investigadors de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona dirigitpel professor Alfredo Ruiz Panadero. Els investigadors del Departament deGenètica i de Microbiologia de la UAB hanestudiat les diferències en l’ordre delcontingut genètic del cromosoma 2 (elmés gran) de la mosca Drosophila repletai del seu equivalent (el braç dret del cro-mosoma 3) a la Drosophila melano-gaster, dues espècies que es van sepa-rar evolutivament fa entre quaranta iseixanta-dos milions d’anys. Aquestesdues espècies són les més allunyades dinsel gènere Drosophila. Els científics esti-

La flexibilitat del genoma eucariòticE

men que s’han produït cent catorze in-versions paracèntriques, és a dir, girsde 180º de segments situats fora delcentre del cromosoma, entre les duesespècies del gènere Drosophila. Aquesta descoberta, que implica apro-ximadament una inversió fixada cada milió d’anys d’evolució, ha evidenciat lataxa de reorganització més elevada ob-servada mai en un organisme eucario-ta –tots els organismes vius excepte elsbacteris i els cianobacteris ho són–, isuggereix que el genoma eucariòtic éspotencialment molt flexible i mal·lea-ble, i que existeixen pocs constrenyi-ments funcionals per a la reorganitza-ció dels cromosomes. D’altra banda, els resultats limiten moltl’extrapolació dels mapes físics delscromosomes de Drosophila melano-gaster (el genoma de la qual es va se-qüenciar l’any passat) a altres insec-tes d’interès econòmic i mèdic (perles seves implicacions en la transmis-sió de malalties o en plagues agríco-les), però que estan evolutivament se-

parats per centenars de milions d’anys. Els científics de la UAB van iniciaraquesta recerca amb l’objectiu de de-terminar el ritme de reorganització delgenoma en la Drosophila i comparar laseva dinàmica amb la d’altres orga-nismes; ajudar a reconstruir el genomaancestral de la Drosophila; detectaraquelles regions la conservació de lesquals podria estar condicionada perprocessos de selecció natural; fer un pasendavant en el coneixement dels lí-mits de la reorganització del genoma;i determinar la viabilitat de transferirinformació de la posició dels gens dela D. melanogaster a altres insectescaracteritzats més pobrament. Segons els autors de la recerca, «aquesttreball representa la comparació mésentenedora entre els genomes de duesespècies d’insectes i ha revelat que elgenoma de la Drosophila és extraor-dinàriament dinàmic i mal·leable, ambuna organització modular, una desco-berta amb implicacions molt impor-tants».

n equip d’investigadorsdel Departament de Físi-ca de la Universitat Autò-noma de Barcelona, jun-

tament amb un infermer de l’Hospitalde la Vall d’Hebron, ha descobert un sis-tema d’il·luminació que facilitarà lesinjeccions intravenoses i evitarà lespuncions errònies en aquells casos enquè la identificació de les venes és di-fícil a simple vista. L’invent és en fased’experimentació i ja s’aplica amb èxiten serveis de l’Hospital Universitari dela Vall d’Hebron.Les extraccions de sang i les injeccionsintravenoses constitueixen operacionsmolt habituals en el sistema sanitari. Enalguns casos, l’observació de les ve-nes és clara i no presenta problemes,

Il·luminació que facilita les injeccionsU però en molts d’altres la capacitat de

distingir el recorregut de les venes ésnul·la i les puncions s’han d’efectuar acegues o mitjançant la palpació. Per re-soldre aquest problema s’havia de tro-bar un tipus de llum que facilités latasca. Aquesta és la idea que Jeroni Ibar-ra, infermer supervisor de l’Hospitalde la Vall d’Hebron, va plantejar alsprofessors Francesc Pi i Gaspar Orriols,del Grup d’Òptica del Departament deFísica de la UAB, i, conjuntament, handesenvolupat la solució. Els investiga-dors han ideat un sistema d’il·lumina-ció que millora les condicions d’ob-servació de les venes de tal maneraque el personal que ha de fer la injeccióo l’extracció de sang les pot localitzarmés fàcilment. L’invent és especial-

ment útil per a la localització de lesvenes dels nadons, molt primes, i de lagent gran, molt deteriorades, de maneraque millora la qualitat de vida dels pa-cients. A més a més, l’aparell pot ser-vir per facilitar la visualització de de-terminades alteracions cutànies.El nou sistema d’il·luminació consis-teix en una font de llum que emet unacomposició espectral particular queaugmenta el contrast entre les venesi la pell, amb resultats òptims en pacientsamb tonalitats blanques i rosades, ifins a un cert grau de contrast en to-nalitats de pell fosques. A més, el sis-tema pot augmentar la seva flexibilitatmitjançant la regulació de la composicióespectral i millorar el contrast segonsla tonalitat de la pell de cada pacient.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 7

l Centre d’Innovació i Des-envolupament Empresa-rial (CIDEM), de la Gene-ralitat de Catalunya, va

presentar, el dia 25 d’abril, a la Facultatde Ciències Econòmiques i Empre-sarials de la Universitat Autònoma de

8 Informació

Carles Solà, membre de l’Associacióde les Universitats Europees

Els altres membres de la directivasón Jaak Aaviksoo, rector de la Uni-versitat de Tartu (Eslovènia); Rode-rick Floud, de la Universitat Guild-hall de Londres (Anglaterra); AndreiMarga, de la Universitat de Cluj-Na-poca (Romania); André Oosterlinck,de la Universitat Catòlica de Lovai-na (Bèlgica); Lucy Smith, de la Uni-versitat d'Oslo (Noruega); Luc Weber,de la Universitat de Ginebra (Suïssa),i Georg Winckler, de la Universitatde Viena (Àustria). Carles Solà, catedràtic d’EnginyeriaQuímica, és rector de la UniversitatAutònoma de Barcelona des del març

de 1994 i ha estat president de laConferència de Rectors d’UniversitatsEspanyoles (CRUE) del 1996 al 1998,en el període en què es va encoma-nar l’anomenat Informe Bricall. Actualment forma part de la comis-sió que prepararà les propostes pera la reunió de Praga, el pròxim 18de maig, en la qual els rectors euro-peus endegaran i aprofundiran lesresolucions de la cimera de Bolonyaen què es demanaven criteris uni-taris per a les universitats europeesbasats en l’adopció d’un sistema fà-cilment legible i comparable de ti-tulacions.

Suport als projectes d’innovació tecnològica

Barcelona, un programa trampolí perpotenciar nous projectes tecnolò-gics. La missió d’aquest programatrampolí és atreure projectes tec-nològics de qualitat, donar-los su-port i orientar-los i, finalment, por-tar-los al mercat. És un programa adreçat a la uni-versitat, que és el planter de la ba-se tecnològica. En aquest sentit, LluísFerrer, vicerector adjunt al rector dela UAB, va assenyalar l’importantpaper de la universitat en la trans-missió del saber, i va afirmar: «Totsens sentim compromesos a generarconeixements científics i traspassar-los a la societat». Segons EugeniTerri, gerent d’Innovació Tecnolò-gica del CIDEM, l’objectiu últim delprograma trampolí és «convertir

E Catalunya en un país capdavanteren iniciativa de base tecnològica alsud d’Europa».La UAB i la Fundació Empresa i Cièn-cia volen fomentar el desenvolupa-ment de projectes empresarials en-tre els joves estudiants. Per aconseguiraquest objectiu, han impulsat un plaper promoure l’esperit emprenedor.Es tracta d’un pla que dóna ajuda alsfuturs empresaris i els ofereix as-sessorament en el procés de crea-ció de la seva pròpia empresa.Dins d’aquest pla, la Fundació Em-presa i Ciència seleccionarà al-guns dels projectes de la UAB, queseran presentats al CIDEM, el qualhi destinarà uns ajuts a fons per-dut previstos dins del programatrampolí.

Lluís Ferrer, Joan Clavera i Eugeni Terri.

l rector de la UAB, CarlesSolà, ha estat escollitmembre de la junta de lanova organització que

aglutina els rectors europeus que vanconstituir, a Salamanca, l’Associació deles Universitats Europees, resultat dela fusió de la Conferència de RectorsEuropeus (CRE) i de la Confederacióde Conferències de Rectors de la UE(CCRUE).La nova associació és presidida perEric Froment, antic rector de la Uni-versitat Lumière Lió 2, i l’equip degovern és integrat per vuit rectorseuropeus.

E

Teatre de la UAB estrena temporada amb El Cid

Bre

u

El Cid, de Pierre Corneille, ha inaugurat la temporada teatralde producció pròpia del Teatre de la UAB. Amb aquest mun-tatge de Toni Casares, l’Aula de Teatre ha ressuscitat un per-sonatge oblidat de l’èpica espanyola: Ximena, l’ombra del Cid.I és que, malgrat el títol, la veritable protagonista del text ésuna dona que representa la coherència interna i el rigor moral. L'element fonamental de la proposta escènica és el text. Pier-re Corneille, un dels autors francesos més emblemàtics del se-gle XVII, ens ha llegat una sòlida tragèdia sobre com la fideli-tat a un mateix i als propis principis ens pot fer renunciar ala felicitat. La densitat dels versos de Corneille fa innecessa-

ri vestir-los amb elements superflus, com escenografia o vestuari. Val a dir que la traducció de Josep Maria Vidal no desmereix en absolut els plantejaments originals, ans al con-trari: els reforça. L'absència deliberada d'ornaments va posaren relleu la profunditat d'un text en plena vigència, igual quevan fer altres muntatges en edicions anteriors. Després delsbolos, l'obra tornarà a l'Atònoma el mes d’octubre amb la res-ta d'espectacles estrenats a la primavera.La pròxima estrena de l'Aula de Teatre ens portarà l'obra mésinclassificable de William Shakesperare: Troilus i Cressida. Ricard Gázquez ha assumit la direcció d'aquest clàssic del teatre, que estarà en escena els dies 15, 16 i 17 de maig.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 8

luís Farrer, vicerector ad-junt al rector, va presidirla presentació del llibreGovern i polítiques pú-

bliques a Catalunya (1980-2000),que va tenir lloc el dia 25 d’abril, a laCasa del Llibre, a Barcelona. El llibreha estat coordinat pels professorsJoan Subirats i Ricard Gomà, i l’ha edi-tat el Servei de Publicacions de laUniversitat Autònoma de Barcelonaen col·laboració amb la Universitatde Bacelona.El llibre és una anàlisi rigorosa i multi-disciplinària, com va assenyalar LluísFarrer, de la realitat política, econò-mica i social dels vint anys d’auto-

9Publicacions

L

ins la col·lecció de llibres«Enseñar y saber en el si-glo XXI», coordinada perl’Institut de Ciències de

l’Educació (ICE) juntament amb l’e-ditorial Vicens Vives, s’han editat re-centment dos nous títols.El primer llibre, Materia y materiales,del professor de Química Inorgànicade la UAB Walter Gaete Castro, des-criu i explica les propietats dels ma-terials basant-se en la seva estructuramolecular. En la primera part es fa unabreu exposició de la visió actual del’àtom segons dedueix la mecànicaquàntica, i de la manera com l’àtoms’uneix per formar molècules. El trac-tament és totalment conceptual i noes recorre al complicat aparell ma-

Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000)

nomia de Catalunya. Les més de set-centes planes que agrupen els di-versos aspectes de l’obra van serglossades pels participants en la pre-sentació del llibre, els quals van ex-plicar l’abast de l’obra.Josep Lluís Carod Rovira va valorar el tre-ball de manera positiva i va encoratjarels autors a aprofundir els aspectes queencara no han estat abordats. Vicenç Vi-llatoro va llegir el llibre com una pro-posta novel·lada de la realitat en la qualcada lector veu aspectes diferents. Jo-an Coscubiela, secretari general deCCOO, va explicar que el treball és unaeina imprescindible per modificar la re-alitat. Josep M. Vallès va destacar el ri-

Noves eines bibliogràfiquesD temàtic que acompanya la teoria i

que acostuma a dificultar-ne la com-prensió. A la segona part, s’exposenalgunes propietats de la matèria sò-lida, també en un nivell bàsic però ri-gorós. Es descriuen, també, les es-tructures i les propietats d’algunsmaterials agrupats en materialsmetàl·lics, ceràmics, polímers, semi-conductors i compostos. Aquest lli-bre ha estat escrit pensant en lesnecessitats de docents d’ensenya-ment secundari i de formació pro-fessional, com també per satisfer lacuriositat de persones inquietes perconèixer la naturalesa dels mate-rials.El segon volum d’aquesta col·lecció,Cien fichas para aprender sociología,

ha estat escrit per Marc Montoussé,professor del Liceu Paul Claudel deLaon, i per Gilles Renouard, profes-sor del Liceu Vangelas de Chambéry.La revisió i l’adaptació d’aquestaobra ha estat a càrrec del GRET (Grupde Recerca, Educació i Treball), del’Institut de Ciències de l’Educacióde la UAB.Els autors ofereixen al lector un com-pendi general de sociologia estructurattemàticament en cent fitxes-resum deformat idèntic cadascuna. L’encert delsautors radica justament en el disseny ba-se dels resums, a partir de les proposi-cions clau i els seus matisos per a ca-da tema. Aquesta aportació pot resultarde gran interès per als estudiants uni-versitaris.

gor acadèmic i el compromís polític del'obra. Ricard Gomà va sintetitzar el contingutdel treball dient que el primer volumtracta els temes relacionats amb la de-finició d'un cert model del benestar a Ca-talunya, així com les qüestions connec-tades amb el procés de normalitzaciólingüística i cultural; el segon volum obreel ventall de polítiques cap a altres tipusde qüestions, com les derivades de la so-cietat de la informació o la inserció deles polítiques catalanes en el contextde la integració europea. Gomà va agraira tots els professors que havien participaten la confecció de l'obra la seva dedicaciói el seu entusiasme.

ls professors Martí Boa-da i Laia Capdevila, delCentre d’Estudis Am-bientals de la UAB, són

els autors del llibre Barcelona, bio-diversitat urbana, que ha editat re-centment l’Ajuntament de Barcelonaper mitjà del Consell de Medi Am-bient i Sostenibilitat, i que ha estatpossible fruit d’un conveni de l’A-juntament amb l’Autònoma.En aquest treball, s’ha volgut posarde manifest el valor de la biodiversitatcom a indicadora de qualitat de vidadel sistema urbà, una biodiversitat re-

Barcelona, biodiversitat urbanaE ferida als hàbitats i organismes vius

que formen part del sistema ciutat.Aquesta està estructuralment for-mada pel que es pot considerar bio-diversitat captiva, formada per espè-cies ubicades en hàbitats preurbansque la ciutat, en el seu creixement alllarg de la història, ha absorbit ambels nous paisatges resultants.Aquest seria el cas d’alguns ocells desotabosc i de bardissa, com la merla iels tallarols, i d’alguns amfibis.El corpus principal del treball és l’in-ventari dels principals biòtops que con-figuren el sistema urbà, i descriu as-

pectes del seu funcionalisme i de la flo-ra i fauna vertebrada que hi habita. Esremarquen les rellevàncies específi-ques, les espècies més comunes, algu-nes problemàtiques generades per mo-derns processos de bioinvasió, i elsimpactes d’altres espècies en el patri-moni arquitectònic.El desig és que aquest material puguicontribuir a un millor coneixement dela ciutat des d’una dimensió no habitual:el medi natural urbà; d’una ciutat, Bar-celona, que, no pas sense dificultatsperò convençuda, s’encara cap a un fu-tur ambientalment segur i solidari.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 9

10 Extensió universitària

Els dies 28 i 29 de març, l’Escola Uni-versitària de Turisme i Direcció Hotele-ra (EUTDH) va organitzar el IV Workshopo trobada entre el món universitari il’empresarial, a les instal·lacions de l’HotelMeliá Campus de Bellaterra i a les del ma-teix centre. Unes trenta de les princi-pals empreses del sector van oferir alsdiversos centenars d’alumnes i exalumnes

Espectacular èxit del IV Workshop de l’Escola Universitària de Turismei Direcció Hotelera

de l’EUTDH l’oportunitat de conèixerles seves línies d’actuació i, a la vegada,d’establir relacions laborals. Les xifres par-len per elles mateixes: entre les dife-rents empreses assistents sumaven mésde sis mil establiments, prop de noran-ta mil treballadors i una facturació con-junta que s’acosta al bilió i mig de pes-setes.El primer dia, 22 empreses dels dife-rents àmbits del sector turístic i del lleu-re van exposar correlativament durantdotze hores la seva política empresa-rial, filosofia d’actuació, perspectives defutur, etc. Les instal·lacions van quedarpetites en diferents moments del diadavant la massiva assistència de públic,principalment exalumnes i alumnes dedarrer curs de les dues formacions queofereix l’EUTDH, és a dir, la Diplomatu-ra Universitària de Turisme i la titulacióde Graduat en Direcció Hotelera.L’endemà, les empreses van estar dis-ponibles als respectius estands, en elsquals van atendre els esmentats alum-

nes i exalumnes pel que fa al seu perfilprofessional, els seus currículums i, finsi tot, van formalitzar un bon nombre decontractes laborals.Les entitats assistents van estar repre-sentades pels seus directius, especialmentde l’àrea de recursos humans. Hi vanser presents les principals empresesdels àmbits de l’allotjament, el viatge, larestauració i el càtering, els parcs temà-tics, etc., amb firmes del pes específic delGrup Sol Meliá, Meliaviajes.com, Hotel Artsde Barcelona Ritz–Carlton, NH Hoteles,Grup Soteras, Groupe Envergure, Prin-cesa Sofía Inter.Continental, Caldea, Hes-peria Hoteles, AC Hoteles, Halcón Via-jes Grupo Globalia, Ultramar ExpressTUI Group, Usit Unlimited, Viatges Ibe-ria Grupo Iberostar, Grup Avasa, ViatgesIltrida, El Corte Inglés Viajes, El Corte In-glés Restauración, Paradis Group, Ara-mark, Establiments Viena, Fira de Bar-celona, Monestir de Montserrat,Planaction, Universal Studios Port Aven-tura, Grupo Aspro Ocio, Grup MA i l’A-cadèmia de Ciències Mèdiques de Ca-talunya i Balears.Tots els assistents van coincidir a des-tacar la conveniència d’aquesta ini-ciativa, que apropa el món de l’empresai la universitat, com també l’alt nivellde professionalitat dels alumnes del’EUTDH UAB.

Prop de trenta empreses i uns quants centenars d’alumnes i exalumnes protagonitzen una multitudinària trobada del món de l’empresa i de la universitat.Les empreses representen uns sis mil establiments, noranta mil treballadors i una facturació conjunta d’1,5 bilions de pessetes.

La FUAB i l’Agrupació Mútua signen un conveni per desenvolupar l’Institut de l’Envelliment

La Fundació Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agrupació Mú-tua del Comerç i de la Indústria han signat un conveni de col·labo-ració per al desenvolupament de l’Institut de l’Envelliment. La sig-natura, que va tenir lloc el 18 d’abril a l’Edifici UAB-Casa Convalescència,va ser presidida per Carles Solà, rector de la Universitat Autònomade Barcelona i per Josep Lluís Torra, conseller delegat de l’AgrupacióMútua del Comerç i de la Indústria.El conveni estableix que l’Agrupació Mútua i la Fundació UAB des-envoluparan conjuntament un projecte de viabilitat de l’Institut del’Envelliment, institució que, en cas de constituir-se, portaria a ter-me tasques de formació, de recerca i d’assessorament, i que trac-taria el fenomen de l’envelliment des d’una perspectiva globalitza-dora, prioritzant activitats que puguin tenir un ressò mediàtic i desensibilització social, o un caràcter innovador. El projecte de viabilitat, que haurà de preveure tots els aspectes re-lacionats amb les activitats que s’hi desenvoluparan, les instal·lacionsnecessàries, les inversions i les fonts de finançament, el règim jurí-dic i de gestió, i els comptes d’explotació provisionals, haurà d’estarelaborat en un termini no superior a sis mesos amb la supervisió dela Comissió de Seguiment, i a disposició de les dues institucions.

Facilitar fàrmacs al tercer món, objectiu de la XIV Conferència Internacional de la SIDA

Els organitzadors de la XIV Conferència Internacional de la SI-DA a Barcelona, que tindrà lloc el juliol de l’any vinent, prete-nen que la cimera permeti obtenir el compromís de la indústriafarmacèutica i de la comunitat internacional de facilitar l’accésals antiretrovirals als països del tercer món.Per a l’organització de la conferència s’ha creat la FundacióBarcelona SIDA 2002, ubicada a la seu de la Fundació UAB, alcarrer Pomaret. La cimera, que congregarà uns quinze mil de-legats, tindrà lloc sota el títol «Transformant la ciència en ac-ció», ja que l’objectiu és analitzar com el coneixement científicpot generar programes concrets pràctics per lluitar contra l’e-pidèmia. La Conferència Internacional de la SIDA, bianual, és elprincipal esdeveniment mundial sobre aquesta malaltia. Aquesta cimera atraurà països de l’Amèrica Llatina i del Carib,«grans absents fins ara en aquesta cita científica, malgrat la granincidència que té la sida en aquesta àrea», segons el doctor Jo-sep Maria Gatell, director de la cimera de Barcelona, juntamentamb Jordi Casabona, que pertany al Departament de Pedia-tria, d’Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva de la UAB.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 10

11Extensió universitària

Jornada sobre Senyalització i Segurerat Viària

Escola de Prevenció i Se-guretat Integral (EPSI),adscrita a la UniversitatAutònoma de Barcelona,

va organitzar, el dia 6 d’abril, una jor-nada tècnica sobre Senyalització i Se-guretat Viària, dirigida per Joan Tor-res, titular de la càtedra RACC del’EPSI, a l’edifici UAB-Casa Conva-lescència. La inauguració va ser a càr-rec del conseller del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques,Pere Macias, el director de l’Escolade Prevenció i Seguretat Integral, Ra-mon Moles, i el president del RACC ide la Fundació RACC, Sebastià Sal-vadó.Aquesta jornada tècnica, adreçada aprofessionals, tècnics, investigadors iperiodistes que desenvolupen la sevatasca en l’àmbit de la senyalització, vatractar aspectes tan importants enla seguretat viària com la definiciódels paràmetres de senyalització, la se-va inserció en les polítiques de co-municació global, la implementacióen sistemes d’enginyeria viària o la res-ponsabilitat per sinistres derivats desistemes de senyalització. La senya-lització viària constitueix un re-curs d’indubtable importància enla gestió del trànsit i de la seguretatde la circulació.

L’ Els objectius de la jornada van ser:—Canalitzar i sistematitzar les preo-cupacions i les demandes dels sec-tors socials i professionals implicatsen la senyalització, especialment laviària.

(transport públic, edificis i serveis, ocii turisme, etc.).—Afavorir la coordinació entre les di-ferents administracions implicades.Les jornades tècniques organitzades perl’EPSI ofereixen als professionals la pos-

—Constituir un primer nucli de treballper traslladar a l’administració pro-postes d’actuació concretes adreçadesmillorar l’estat de la senyalització vià-ria catalana. —Informar i sensibilitzar l’opinió pú-blica per a la millora del sistema desenyalització viària, i en general delssistemes d’informació i senyalitza-ció presents a la nostra societat

sibilitat d’ampliar els coneixements en dis-ciplines molt especialitzades i combinensessions teòriques i pràctiques. La UAB,a través de l’Escola de Prevenció i Se-guretat Integral (EPSI), és la primera uni-versitat de l’Estat que imparteix aquestsestudis com a titulació pròpia. L’EPSIofereix també una àmplia oferta uni-versitària de tercer cicle (mestratges, di-plomatures de postgrau i cursos).

La Fundació Biblioteca Josep Laporte i AGREE organitzen un Workshop Internacional

sobre Guies de Pràctica Clínica

L’edifici UAB-Casa Convalescència de Barcelona va acollir, el 20 demarç, les Jornades Internacionals sobre Guies de Pràctica Clínica,organitzades per la Fundació Biblioteca Josep Laporte amb la col·la-boració d’AGREE (Assessment of Guidelines Research and Evaluation).A les jornades, també s’hi va presentar el projecte GUIAS, liderat perla Fundació Biblioteca Josep Laporte, i el projecte AGREE, finançatper la Unió Europea, i que ha suposat el desenvolupament, a esca-la mundial, d’un instrument per a l’avaluació de guies de pràcticaclínica. La clausura de l’acte va ser a càrrec de Carles Solà, rectorde la Universitat Autònoma de Barcelona, i d’Eduard Rius, conse-ller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.Les guies de pràctica clínica són un conjunt de recomanacions quesorgeixen de la revisió i síntesi de la millor investigació o evidèn-cia científica, amb l’objectiu de proporcionar la millor atenció sa-nitària possible als pacients.A les Jornades es van exposar iniciatives d’elaboració i dissemi-nació de guies de pràctica clínica portades a terme a Escòcia, An-glaterra, Canadà, Hong Kong, Estats Units, França, Finlàndia i Di-namarca. També s’hi va aportar la visió i l’experiència que es tésobre les guies de pràctica clínica a Espanya des de la perspecti-va dels metges, la indústria farmacèutica, els directius d’hospitalsi els col·legis professionals de metges.

L’Edifici UAB-Casa Convalescència acull el XXVII Consell General

de l’Associació Pla Estratègic de Barcelona

L’Associació Pla Estratègic de Barcelona va celebrar el seu 27èconsell general a la sala d’actes de l’Edifici UAB-Casa Convalescència.Joan Clos, alcalde de Barcelona, va participar en aquest acte, en elqual va reclamar les inversions previstes en infraestructures i trans-port públic, va reivindicar Barcelona com a «bicapital» d’Espanya,i va destacar que els projectes del 22@ per al Poblenou, del 2004i de Sant Andreu configuren la transformació urbana més impor-tant d’Europa.

La senyalit-zació és

un recurs d’indubtableimportànciaen la gestiódel trànsit.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 11

ls residents de la VilaUniversitària, ubicada alcampus de la Universi-tat Autònoma de Barce-

lona (UAB), podran gaudir de la tec-nologia de la fibra òptica i de l’ofertade serveis de telefonia, Internet imultimèdia, així com d’una inter-connexió amb la UAB, segons unconveni de col·laboració signat entrela Universitat Autònoma de Barcelona,la Vila Universitària i Flash10.com.Aquest conveni estableix que es pro-cedirà al cablatge de tots els apar-taments de la Vila Universitària ambfibra òptica de banda ampla fins a l’in-terior de cadascun dels habitatges.La instal·lació i els serveis del cablea la Vila suposaran per a Flash10.comuna experiència pilot en una comu-nitat molt introduïda i receptiva alsnous sistemes de comunicació. LaVila Universitària serà un camp deproves d’aquests serveis, que mésendavant s’implementaran als mu-nicipis que tenen conveni ambFlash10.com per desenvolupar la tec-nologia de la fibra òptica.Les obres per ubicar la fibra òpticacomençaran aquest estiu, i la xarxapodria estar totalment instal·lada ioperativa a la tardor. Flash10.compreveu la possibilitat de començar adonar serveis de telefonia, Interneti multimèdia al començament delcurs que ve. La característica d’a-quest cablatge respecte a altres sis-temes és que la fibra arriba fins al’usuari millorant significativamentl’amplada de banda i, en conse-qüència, la qualitat del servei. Tam-

E

12 Informació

Martí Marín i Corbera, professor

del Departament d’Història Mo-

derna i Contemporània, ha estat

guardonat amb el Premi Crítica Ser-

ra d’Or 2001, en la modalitat d’hu-

manitats, per la seva obra Els ajun-

taments franquistes a Catalunya.

Política i administració municipal

(1938-1979).

Els premis Crítica Serra d’Or, que no

tenen dotació econòmica, van ser

instituïts l’any 1967 amb l’objectiu

de distingir anualment les millors

obres editades en llengua catalana.

Joan Botella i Corral, professordel Departament de Ciència Po-

lítica i de Dret Públic i membredel Consell de l’Audiovisual de Ca-talunya (CAC), ha estat escollit vi-cepresident de l’European Plat-form of Regulatory Authorities(EPRA), associació de coordinaciód’autoritats audiovisuals europe-es. Aquesta associació va ser cre-ada el 1995 i actualment en formenpart trenta-nou membres de tren-ta-dos països europeus. L’elecciódel professor Joan Botella va tenirlloc a Barcelona en el decurs dela tretzena reunió de l’EPRA, or-ganitzada pel CAC.

Carme Riera i Guilera, profes-sora del Departament de Fi-

lologia Espanyola, ha estat dis-tingida amb el Premi Crítica Serrad’Or de novel·la 2001 per la sevaobra Cap al cel obert. Aquestaobra de Carme Riera relata lahistòria de les diferents suplan-tacions de personalitat que esprodueixen en una famíl ia ma-l lo rqu ina estab ler ta a Cuba . Aquesta distinció, que coincideixamb el vint-i-cinquè aniversari de la carrera literària de la pro-fessora Carme Riera, es va donara conèixer el 6 d’abril passat a laciutat de Barcelona.

Fibra òptica a la Vila Universitàriabé s’ha acordat aprofitar la instal·la-ció per comunicar la zona de la VilaUniversitària amb els serveis in-formàtics de la UAB. El conveni, que ha estat signat pelrector de la UAB, Carles Solà, el pre-sident de Flash10.com, Jordi Compte,i el conseller delegat de Vila Univer-

sitària, Josep Llopart, és fruit dels in-teressos d’ambdues institucions: perpart de Flash10.com, poder comptaramb uns usuaris altament qualificatsper valorar el producte, i per part deVila Universitària, poder posar a l’a-bast dels seus usuaris una eina co-municativa de primer nivell.Flash10.com, una empresa jove for-mada per personal amb gran expe-riència en el sector de les teleco-municacions, amb seu a Barberà delVallès i constituïda el mes de març del’any passat, preveu desplegar en elspròxims deu anys la seva xarxa de fi-bra òptica en uns trenta-dos municipis

d’arreu de Catalunya d’una densitatdemogràfica entre deu mil i cin-quanta mil habitants. Aquesta pri-mera fase d’implantació de la com-panyia suposarà una inversió de propde 92.000 milions de pessetes.L’operador de fibra òptica Flash10.com ha fet una clara aposta per la

banda ampla, ja que permet el tràn-sit d’una gran quantitat d’informa-ció simultània i de missatges de mo-viment de vídeo en temps real. La signatura d’aquest conveni sig-nifica, tant per a la UAB com per ala Vila Universitària, un pas més enla millora contínua de l’oferta deserveis als residents, que, amb unsíndexs d’ocupació del 98 %, una re-novació del 70 % i un rendimentacadèmic per sobre de la mitjanade l’Autònoma, mostren la seva con-fiança en aquesta instal·lació resi-dencial universitària del Campus dela UAB.

Autònoma per acrobat 15/5/01 16:25 Página 12