TotTotCETTTotTotCETT

CETT

Grup CETT

ESCOLAD’HOTELERIA I TURISME

ESCOLA UNIVERSITÀRIAD’HOTELERIA I TURISMECentre adscrit a la Universitat de Barcelona

CETT CONSULTORS

VIATGES CENTURY

HOTEL ALIMARA

NATURALMENT.e

Av. Can Marcet 36-3808035 BarcelonaTel. 93 428 07 77Fax 93 428 67 77e-mail: cett@cett.eswww.cett.es

Sistema de Gestióde Qualitat

de la Formació

ISO 9001-2000

Abril 2004. - Núm. 7Segona etapa

Barcelona al 2004, més ciutat de congressos que mai!

Pere Esteve

El nou conseller de Turisme ens desvetlla les línies d'actuació

del seu departament

Novetats a la IV Trobada Escola-Empresa

El projecte singular de formació del CETT

A la recerca de “l'indicador” turístic

NOTÍCIES DEL CETT

CETT FORMACIÓ

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

Els premis Alimara fan 20 anys

1

Editorial

atalunya, el nostre país, ha canviat de color polític. Hem passat,després d'uns anys de govern de centralitat política, econòmicai social, a un govern d'esquerres, al que els mitjans de comuni-cació anomenen "tripartit". A Espanya, de forma inesperada,s'ha produït un canvi molt més radical. Hem deixat sense poderpolític a les dretes; el govern de l'Estat l'ocupen ara les esque-rres. Tot ha canviat ràpidament i en poc temps. I ara?... cares

noves, idees noves, maneres de fer possiblement noves. Tot plegat encara estàper veure. Ara, si no hi ha res de nou, en tenim per tres anys i mig o quatre, si nohi ha cap enrenou o sorpresa que ho modifiqui. Esperem que no, sigui qui siguiqui governi, el país necessita continuar amb l'estabilitat d'aquests darrers anys.

I nosaltres? Què volem per al turisme? Que hi hagi una altra activitat social ieconòmica? El Turisme vol la pau, el turisme és i cal que sigui un passaportper a la pau. Les guerres, la inseguretat o el terrorisme no ens porten al turis-me, ans el contrari, són i seran sempre l'antítesi del turisme, són l'"antiturisme".Aquest dies n'hem viscut un exemple molt proper. Després de l'atemptat sag-nant viscut a Madrid, hem pogut comprovar com disminuïen les reserves alsnostres allotjaments, les reunions i congressos, i milers de persones sortien alcarrer demanant la pau.

El turisme segueix endavant, com sempre, buscant els camins de la pau is'hauria de mantenir al marge de les eventualitats provocades pels canvispolítics i socials. A voltes, admiro els països en què, gràcies als alts funciona-ris, l'estabilitat operativa segueix al marge de les opcions polítiques. Ambindependència de les forces polítiques que governin, el pressupost destinat ales activitats turístiques hauria de ser més generosos, des de la mateixaPresidència del Govern fins al mateix Departament competent en matèria deturisme. Resulta imprescindible dotar a les activitats turístiques del pressupostsuficient perquè en tots els seus àmbits pugui desenvolupar-se de forma com-petitiva. No és aquesta la indústria que genera més recursos per als pressu-postos públics? I doncs, què fem? La promoció, la dinamització de la comer-cialització, i tantes altres coses, han de tenir més pes en els pressupostospúblics, han de tenir més dotació econòmica. La formació professional, la for-mació contínua requereixen més mitjans, més atenció, amb independènciad'aquelles i aquells que ens governin.

A Catalunya cal que, al marge de les ideologies, es tingui la més alta valora-ció dels professionals que treballen en, el que l'Organització Internacional delTreball anomena, "Hoteleria-Restauració-Turisme" (HRT), que són el capitalmés important que tenim. Gràcies a aquest capital, el nostre capital humàtenim més d'un 12% del producte interior brut. Avui, més que mai, malgrat labaixa inserció de les dones en el mercat laboral (accentuada en els darrersvuit anys) cal que es corregeixi de forma molt especial aquesta situació enHRT i que se situï als mateixos nivells que en la majoria dels estats membresde la Unió Europea.

Els mercats són cada dia més globals i ho són també els mercats laborals. Lainserció laboral de treballadores i treballadors vinguts d'arreu del món ha deser clara i responsable. Cal un tractament més seriós i responsable de la immi-gració, sense dogmatisme i sense pors infundades.

En definitiva és avui, més que mai, quan hem tenir molt clar que en les activitatsturístiques el que cal és pluralitat, però també consens. El turisme és cosa detots, diuen alguns... i el nostre capital, és i segueix sent el capital humà.

Gaspar Espuña. President Grup CETT

CEL TURISME I EL SEU CAPITAL HUMÀ

Hotel Alimara: un nou concepte de fer reunions

Una taula rodona sobre el capital humà i un premi de

reconeixement: novetats de la IV Trobada Escola-Empresa del CETT

Dos professionals del CETT reben la Medalla d'honor de Turisme de Catalunya

II Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània

SUMARI

Editorial1

Notícies4

El turisme i el seu capital humà

Tema14 XX anys dels Premis Alimara

5

6

7

8

Notícies del CETT9

10

13

12

El + fresc de Restaurama

Mercats i sabors de la Mediterrània

Agències de viatges.... La formació, destinació preferent

Barcelona al 2004, més ciutat de congressos que mai!

¿Vuelos de largas distancias con bajos costes?

Opinió18 Recerca, turisme i patrimoni

2

Turisme sostenible19 Nova edició de l'escola ITACA 2004

AC HOTELS aposta per la qualitat

A la recerca de "l'indicador"

Conclusions de l'estudi "Joves i oci"

Les comunitats virtuals del turisme

CETT Formació22

23

24

Coneguem Catalunya

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

29

30

La nova estructura dels títols oficials en les universitats

espanyoles: el grau i el postgrau

Primer màster en direcció estratègica de la qualitat i del medi ambient als serveis turístics

Un projecte singular d'ensenyament

Visita al Parc Natural del Cadí-Moixeró. De la cava al Cortal d'en Roig

EntrevistaPere Esteve, Conseller de Comerç, Turisme i Consum20

Internacional31 4 continents al CETT

Estudis i investigacions33

34

36

38

Tot Flash39

Recursos turístics40

3

Cuina i química26 La ciència de la cuina una perspectiva educativa (2a part)

4

Notícies

EL + FRESC de Restaurama

Aviat farà un any que la direcció de la firaAlimentària ens va explicar la seva aposta pera l'edició 2004 de portar al seu recinte deGran Via els salons Restaurama, Interoliva,Intervin i les Autonomies, creant una ofertagourmet adreçada sobretot al sector de la res-tauració. A més, Alimentària pensava organit-zar, tal i com finalment ha fet, tot un seguitd'activitats paral·leles que animarien la parti-cipació dels restauradors.

El trasllat d'una part de la fira a Gran Via permetia el creixe-ment d'aquests quatre salons -fet necessari, donada laimportància que ha assolit en els últims anys l'alimentaciófora de la llar-, i els salons que es quedaven a Montjuïc queaixí ho requerissin també podrien engrandir-se. La divisió dela fira en els dos recintes es feia, doncs, inevitable fins que noestiguessin construïts tots els pavellons a Gran Via i es pu-guessin celebrar tots els salons d'Alimentària en aquest espai. Mercabarna va decidir apostar-hi. Com a servei als nostresclients, vam decidir impulsar la participació conjunta aRestaurama d'aquelles empreses de Mercabarna especialit-zades a proveir el sector de la restauració.Així, conjuntament amb l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT,en la línia dels acords que tenim subscrits, quinze empresesmajoristes de diferents sectors (fruita i hortalissa, peix, carn,delicatessen...), i amb la col·laboració, pel que fa a lamaquinària, de l'empresa Oms y Viñas, van crear aRestaurama un espai de 700 m2, anomenat El + fresc .

L'espai més fresc

El + fresc , l'únic espai de Restaurama especialitzat en ali-ments frescos, estava dividit en petits stands des d'on lesdiferents empreses majoristes de Mercabarna presentavenels seus nous aliments adreçats a la restauració. Al centre,dues grans zones de cuina i bar, dirigides per professors del'Escola CETT que, amb el suport d'alumnes en pràctiques,cuinaven i servien els productes novedosos de les diferentsempreses participants.Amb un total de 50 plats degustació diferents que sortiencontínuament de les cuines del stand, El + fresc es convertíen un espai de trobada dels professionals que visitavenRestaurama. Les patates braves del futur, les teules d'algues,les piruletes de foie o els coupelles d'ous de truita ambtomàquet sec van ésser algunes de les creacions del CETT,elaborades amb productes de les empreses de Mercabarna,que es van poder degustar.Enguany, els productes estrella d'Alimentària han estat elsadreçats a estalviar temps a professionals i consumidorsfinals, i El + fresc no ha estat una excepció. Als stands deles diferents empreses de Mercabarna es presentava el peixescatat i filetejat; les hortalisses tallades i higienitzades; lafruita fresca trossejada; tota mena de semielaborats i elabo-rats càrnics, preparats en 4a i 5a gamma, refrigerants, con-gelats... Amb gramatges adaptats a les necessitats del client,control de les porcions, envasats especials per a la majorconservació del producte, etc. Tot preparat per a l'últim tocdel cuiner.L'oferta de productes d'El + fresc ha estat ben acollida pelsrestauradors. El balanç de la participació a Restaurama haestat positiu, malgrat l'afluència de públic era més nombro-sa al recinte de Montjuïc que al de Gran Via. Creiem que eranecessari que Alimentària adrecés una part important de laseva oferta al sector de l'alimentació fora de la llar i, enaquest sentit, s'ha donat un primer pas. Esperem que en lapropera edició tot això es consolidi. n

Roser Lapuente Camins Cap de Comunicació i Relacions Externes de Mercabarna

Notícies

Mercats i Sabors DE LA MEDITERRÀNIA Promoure la recerca i el coneixement de lescultures mediterrànies i estudiar les conse-qüències de la seva creixent complexitat cul-tural és un dels objectius principals del'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed),una institució amb llarga trajectòria de refle-xió sobre aquesta àrea i que ens presenta lesdues més recents activitats en el camp de l'a-limentació: Mercats i Sabors de laMediterrània.

Dins de la recerca en l'àrea de la Mediterrània, els temes rela-cionats amb l'alimentació han tingut un protagonisme espe-cialment destacat, en tant que un dels aspectes més signifi-catius de la cultura; tal com va senyalar l'etnòleg francèsMarcel Mauss a la dècada dels anys cinquanta: l'alimentacióés un "fet sociocultural total". Des d'aquesta perspectiva sen-yalada, dues de les més recents activitats organitzades perl'IEMed han estat l'exposició Mercats de la Mediterrània i elSimposi Internacional Sabors de la Mediterrània. La primera d'aquestes activitats: l'exposició Mercats de laMediterrània, organitzada conjuntament per l'IEMed i laGeneralitat de Catalunya amb el patrocini de l'InstitutMunicipal de Mercats de Barcelona, Mercabarna i Turismede Catalunya, proposa un viatge per diferents mercatsmediterranis -espais on conflueix la gent, els productes ali-mentaris, les tradicions culturals i les solucions arquitectò-niques- i es pot visitar al Palau Robert fins el proper 31 d'a-gost de 2004. Tot i la seva extraordinària diversitat, els mer -cats permeten reconèixer una manera de viure i unes formesd'organització social i econòmica que són comunes alspobles que hi conviuen.A la seva condició de mirall de societat, els mercats són, endefinitiva, on prenen cos i es manifesten en tota la seva forçai riquesa pautes de comportament, no solament de caràctercomercial, sinó també social, polític, jurídic i ideològic.Per això, els mercats han estat sempre, a la Mediterrània,llocs d'atracció popular i de curiositat antropològica, objec-te d'anàlisi de la diversitat i la universalitat que caracterit-zen les societats mediterrànies. Identificables pels seuscolors, les seves olors i sorolls, la seva gent, els mercats de laMediterrània són també l'expressió de les contradiccions deles societats que els acullen. En les transaccions que els

donen vida hi trobem, efectivament, el diàleg i la comunica-ció, però també la tensió i la controvèrsia; sempre, però, lanecessitat de negociar, de concertar, d'arribar a acords quecontribueixen a l'estabilitat, l'ordre i la treva.

Els sabors

Des d'aquesta mateixa perspectiva, l'IEMed, juntament ambla Fundació Viure el Mediterrani (FUVIMED), va organitzar aBarcelona, entre els dies 26 i 28 de febrer, el Simposi Saborsde la Mediterrània (III Simposi Internacional sobre ali-mentació mediterrània). La voluntat d'aquest simposi haestat la d'aportar reflexions i propostes teòriques per preci-sar i valorar l'existència d'un substrat i d'un patrimonicomuns mediterranis en matèria alimentària, per tal d'esbri-nar amb rigor les seves potencialitats culturals, gastronòmi-ques, dietètiques i econòmiques. Més d'una trentena d'experts (historiadors, antropòlegs,sociòlegs, economistes, nutricionistes...) i de cuiners d'arreude la Mediterrània es reuniren a la seu de l'IEMed per deba-tre sobre si, per sobre de fronteres lingüístiques, polítiques ireligioses, es dóna una experiència alimentària similar queens permeti parlar d'un sistema culinari mediterrani. Enaquest sentit, el Simposi ha suposat la identificació d'unesbases comuns que van molt més enllà dels aliments. Els cui-ners van dur a terme el seu treball en algunes escoles d'ho-teleria, entre ells l'EUHT CETT. Però durant els mateixos dies del Simposi, l'IEMed i la FUVI-MED varen organitzar també, a les cotxeres del Palau Robert,dues altres importants activitats paral·leles: el I SalóInternacional del Llibre Gastronòmic de la Mediterrània(que ha estat un èxit tant de públic com de participació, ambl'exhibició de més de 800 títols dedicats a la gastronomia i al'alimentació dins l'àrea mediterrània) i l'exposició El Bulli enimatges, una aproximació fotogràfica al restaurant deFerran Adrià, reconegut, recentment, per diverses publica-cions internacionals com el cuiner més creatiu del moment. Aquesta multiplicitat d'activitats han convertit Barcelona,sens dubte, durant aquests dies, en la capital gastronòmicade la Mediterrània. Un bon aperitiu, si comptem quel'Ajuntament de Barcelona està preparant l'any 2005 coml'any de la gastronomia. n

F. Xavier Medina i Carina SorianoInstitut Europeu de la Mediterrània (IEMed)

6

Notícies

L'expansió econòmica que han viscut les agèn-cies de viatges durant els últims anys haaccentuat la necessitat de reciclatge dels seusprofessionals. Això ha fet que agències comViajes El Corte Inglés s'impliquin, cada vegadamés, en la formació universitària de tercergrau de cara a cobrir les exigències del mercat.

L'expansió econòmica que han viscut les agencies de viatgesdurant els últims anys ha accentuat la necessitat de reci-clatge dels seus professionals. Això ha fet que agències comViajes El Corte Inglés s'impliquin cada vegada més en la for-mació universitària de tercer grau de cara a cobrir lesexigències del mercat.Quan es va produir el primer boom del comerç electrònic aEspanya molts varen vaticinar la desaparició de les agènciesde viatges. No només no s'han acomplert aquestes previ-sions sinó que durant els últims cinc anys aquest segment haregistrat un creixement econòmic significatiu. I és que eltracte humà i la gestió "multiservei" s'han consolidat com elsgrans valors afegits de les agències. A més, el client busca unbon servei, un bon assessorament que conjugui el màximaprofitament del temps invertit i els diners gastats.Des de la seva creació al 1970, Viatges El Corte Inglés ha vis-cut tot aquest procés i sempre té com a objectiu principall'oferiment d'uns serveis professionals de màxima qualitat.Així, per aquesta agència, el professional de viatges ha de

tenir una àmplia cultura que li permeti conèixer amb pro-funditat les principals destinacions turístiques. El fet de quèles destinacions i les preferències dintre de cada una d'a-questes destinacions canviïn contínuament fa necessària larealització periòdica de viatges d'actualització per tal depoder oferir aquestes noves tendències. A tot això se li had'afegir el domini de les noves tecnologies, que cada vegadaestan més presents a l'àmbit de l'agència turística.

Compromís formatiuAquest desenvolupament cada vegada més vertiginós delsector ha augmentat les necessitats de formació università-ria de tercer cicle vinculada a l'agència de viatges. És per aixòque Viajes El Corte Inglés s'ha volgut implicar de ple enaquest procés de reciclatge mitjançant el Màster en

Agències de Viatge, fruit d'un acord amb l'EscolaUniversitària d'Hoteleria i Turisme CETT i la Universitat deBarcelona. L'objectiu d'aquest màster és dotar l'alumne deles facultats directives necessàries per assolir càrrecs de res-ponsabilitat en la gestió i venda dels productes i serveisturístics oferts per Viajes El Corte Inglés. La incorporació almón laboral dels estudiants del màster és del 100% i espretén que al finalitzar el curs l'alumne tingui una visió glo-bal dels coneixements i habilitats necessaris per poder tre-ballar amb destresa en una agència de viatges. n

Abel Bertomeu. Director RRHH Viajes el Corte Inglés

En només unes quantes dècades el turisme s'ha convertit en el sector d'activitat més gran del planeta, en un poderós vectorde relació intercultural, econòmica i social. És un negoci complex en què participa bona part de la societat i una activitat amb

gran força de transformació d'identitats i de territoris. Per aquest motiu es converteix en un espai interessant de dià-leg entorn de la diversitat, la pau i el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el Diàleg Turisme, diversitat cul-tural i desenvolupament sostenible, que tindrà lloc entre el 14 i el 16 de juliol, s'estructura en dos grans blocs el"Turisme i la diversitat cultural i natural" i "Desenvolupament sostenible del turisme". El primer bloc, pretén ser unpunt de referència per a un model turístic que pugui compatibilitzar el seu desenvolupament amb la conservaciódel patrimoni cultural i natural de les destinacions turístiques. El segon bloc, "Desenvolupament sostenible del turis-me" s'abordarà des de dues perspectives diferenciades encara que relacionades: per una banda, s'estudiaran els rolsdels agents públics que intervenen en la sostenibilitat de les destinacions turístiques i, per una altra, es tractarà elturisme sostenible des de la perspectiva de les empreses turístiques i s'analitzarà com incorporar a la seva gestióempresarial principis de sostenibilitat. Per tal de preparar el diàleg tindrà lloc diferents seminaris i tallers interna-cionals, que s'aportaran en forma de documents al Diàleg per ser el seu punt de partida. Com a representant delCETT participarà en aquestes reunions Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT. El Diàleg de Turismetambé habilitarà un espai dedicat a la presentació de pòsters i una àrea per a stands. n

Agències de viatges...

La formació, DESTINACIÓ PREFERENT

EL FÒRUM TAMBÉ debatrà sobre turisme

7

Notícies

L'any 2004, la Barcelona de congressos i reu-nions té una fita important. Aquest any, idurant quatre edicions més, la ciutat acolliràla celebració del saló EIBTM, la mostra inter-nacional més important del sector dels con-gressos, convencions i viatges d'incentiu. Ladirectora del Barcelona Convention Bureau,Airy Garrigosa es mostra molt optimista ambel futur de la ciutat en aquesta especialitat,que com comenta "porta desenvolupant 20anys amb molt d'èxit".

Tot i la caiguda internacional de la celebració de reunions apartir dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units i laposterior intervenció bèl·lica a l'Irak, segons el BarcelonaConvention Bureau (BCB) -que l'any 2003 va celebrar el 20èaniversari del seu naixement-, la Ciutat Comtal ha aconseguitsortir el menys perjudicada possible d'aquesta situació i miracap el present i el futur amb optimisme. El 2003 va ser un anydifícil a nivell internacional. Tot i així, Barcelona va sortirmillor parada del que es podia pensar. Durant l'any 2003, laCiutat Comtal va créixer en el nombre de delegats respecte alperíode anterior en un 1'2% (un any, el 2002, extraordinari enel segment de congressos i que com comenten des de l'orga-nisme semblava impossible de superar), tot i que va patir undecrement del 12,7% en el nombre de participants de reu-nions d'empreses respecte l'any 2002. Com ens comenta ladirectora del BCB des dels seus inicis, Airy Garrigosa, "les pers-pectives de cara al 2004 són bones. El mercat s'ha reanimatmolt, havia patit una congelació per l'impacte econòmic, lesempreses estaven a l'expectativa, però des de principis d'anynotem un reactivament per part de les empreses".El 2004 és un any especialment important per l'organisme.Primer perquè, per primera vegada a la nostra ciutat, tindràlloc la celebració del saló EIBTM (European, Incentives,Business Travel & Meeting Exhibition), la fira més importantdel món sobre contractacions de reunions, que ha escollitBarcelona com a ciutat de desenvolupament degut, entrealtres factors, a la candidatura cohesionada que es va pre-sentar per part de tot el sector-. I, segon, perquè finalmenttindrem un nou espai el CCIB (Centre de CongressosInternacional de Barcelona), que s'inaugurarà amb motiudel Fòrum, i que dotarà a la ciutat d'un espai amb una cabu-

da de fins a 15.000 persones. "Barcelona necessitava unespai amb aquesta capacitat, ja que a nivell de congressospetits i mitjans o reunions ja té molta cobertura amb audi-toris i els salons que disposen els hotels, però no tenia unespai únic de grans magnituds".

Els reclams de la ciutat

Aquests dos fets poden ser bones plataformes per continuarmantenint Barcelona en una de les primeres ciutats no capi-tals d'Estat en la celebració, sobretot, de congressos, peròtambé de reunions d'empresa. Barcelona, degut a la sevasocietat científica, principalment en el camp de la medicina,sinó també per altres sectors com el tecnològic i les teleco-municacions. Tot i així, de cara al futur ja no se la coneixnomés per aquest camp sinó que d'altres sectors la tenen encompte per celebrar els seus congressos. Com indica l'AiryGarrigosa, la ciutat lluita per l'execució d'esdeveniments decaire a Europa i als Estats Units. Les bones connexions aèriesde la ciutat, sobretot amb la comunitat europea, juntamentamb la climatologia i l'oferta cultural i social de la ciutat lafan ser de les preferides. Una mostra clara d'això que comen-ten són les dades facilitades sobre les característiques delsparticipants en congressos durant l'any 2003. Del total d'as-sistents a congressos i convencions, 286.151, un 28,6% delscongressistes eren de procedència espanyola i un 71,4% erende països estrangers,principalment del Reg-ne Unit, Estats Units,França, Itàlia i Alema-nya. Una altra dada quereferma la importànciade l'atractiu de la ciutatper a la seva elecció enla celebració de l'esde-veniment, és, segons ladirectora del BCB "queels participants allar-guen l'estada a la ciutatmés enllà de la duradade la reunió. Així durantl’any 2003 la mitjanade les reunions era de3,75 dies, però l'estançaa la ciutat s'allargava aquasi 5 dies". n

BARCELONA AL 2004, més ciutat de congressos que mai!

8

Notícies

¿Vuelos de LARGASDISTANCIAS conbajos costes?

Están de moda, y en la boca de los viajeros, lasllamadas aerolíneas de bajo coste, bastanteextendidas, primero en los Estados Unidos ydespués en Europa. La verdad es que nace deun fenómeno que ya estaba inventado y masi-ficado desde hace bastante tiempo, los vueloscharter, embriones, también, para extenderesa modalidad de desplazamiento económicoa los enlaces de largo alcance.

El punto de partida de la filosofía de bajos precios sobre elAtlántico la implantó una aerolínea británica, Laker. Tuvo laosadía de enfrentarse con precios baratos a British Airways envuelos al Caribe y EE.UU., en un marco regulatorio entoncesdominado por monopolios y las llamadas compañías de ban-dera. No duró mucho, pero fue una enriquecedora experiencia.Han pasado muchos años desde que quebrara, pero, pese aeso, las actividades de empresas de vuelos regulares de lar-gas distancias con bajos precios no tienen una imagenespectacularmente conocida. Y es que hay una diferencianotable con las rutas europeas: a 35.000 pies de altura elavión consume el mismo combustible, sea cual sea el tipo deaerolínea, el control del tráfico aéreo y las tasas aplicablesson iguales para todos y muchas horas a bordo parecen exi-gir que los pasajeros tengan que alimentarse a bordo.En cualquier caso, la mejor aproximación a este concepto deaerolínea de bajo coste son las antiguas compañías charterreconvertidas a regulares que enlazan con diferentes puntosturísticos de América, como pueden ser las alemanas Condory LTU o la británica Bmi, cuyas estructuras de costes han idoaproximándose aceleradamente a la de las antiguas empre-sas de bandera.Aún así, para crear un auténtico entorno viable de bajoscostes y precios en líneas intercontinentales, la única solu-ción es comenzar desde la nada, con la mayor integraciónposible con los otros factores que intervienen en los costes,como son proveedores del mundo turístico: hoteles, agen-cias de viajes, "tour operadores", principalmente, tratandode obviar, por otro lado, los onerosos, inútiles y tradiciona-les vicios que caracterizan al transporte aéreo.La fórmula debe beneficiarse de algunos conceptos ya apli-cados en las compañías aéreas de bajos costes de vuelos

intraeuropeos: "catering" de pago e ingresos comercialesadicionales a los de la venta pura del billete de avión, aun-que resulte un poco complejo ya que hay elementos neta-mente diferenciadores: muchas horas a bordo son incómo-das y, además, se genera la necesidad inalienable de alimen-tarse. Durante tanto tiempo, el cuerpo pide comer y beber.Por un lado la distancia entre asientos es un elemento tras-cendental, algo que en los vuelos que unen diversos puntosdel Viejo Continente no lo es tanto: los clientes parece quevan enlatados. El que las aeronaves de largo alcance seanmucho más grandes permite amoldarse mejor. Tiene queexistir un compromiso entre los bajos precios y una ciertacomodidad, para que las vacaciones en América o Asia noempiecen y finalicen como una tortura. Eso supone menosbutacas y, consecuentemente, menos ingresos.En una compañía nueva, eso se debe compensar con unoscostes comerciales sensiblemente más bajos que los delmercado, mientras que los de estructura nacen también conese mismo concepto, vendiendo, además, todo tipo de pro-ductos a bordo, incluyendo los alimentos (que deberán serde una calidad aceptable) y bebidas. El avión grande, permi-te además, tener un aporte económico adicional, que es elde carga y poder dedicar una parte de la cabina a una claseejecutiva, sensiblemente más cómoda, que se venderá tam-bién a precios mucho más reducidos que los que existen enel mercado.Y todo ello en un entorno tan regulado que unos preciosmás reducidos no implican que la seguridad se merme unápice, ya que la autoridad aeronáutica de cada país de laUnión Europea controla el mantenimiento y las operaciones,de tal forma que los vuelos son seguros al grado máximo, encontra de lo que ridículamente se ha pretendido propagar.En Air Madrid nos hemos engranado en esta nueva filo-sofía, que consideramos que representa el futuro del trans-porte aéreo de largas distancias. La seguridad, la economíay la comodidad será lo que nos defina de cara a nuestrosclientes. n

Javier TaiboDirector general de la compañía aérea Air Madrid

9

Notícies del CETT

HOTEL ALIMARA: un nou concepte de fer reunions

Gran Saló Mediterrània (A+B+C) 4,5 364 450 250 300 450Corfú (A) 4,5 121 100 55 60 100 30Capri (B) 4,5 121 100 55 60 100 30Medes ( C) 4,5 121 100 55 60 100 30

Barcelona (D+E+F) 2,5 150 120 75 120 120Favència (D) 2,5 50 30 25 40 50 15Júlia (E) 2,5 50 30 25 40 50 15Augusta (F) 2,5 50 30 25 40 50 15

Heures 2,5/5,5 64 60 35 40 40 20

Consell 2,5 25 Taula Imperial - 12 pax

Foyer 2,5/5,5 200 150

Jardí + Terrassa 784 450

G. Saló Catalunya (A+B+C+D) 4,5 520 500 400 475 600Cadaqués (A) 4,5 135 100 65 90 120 35

Amposta 4,5 67 45 35 45 40 20Besalú 4,5 67 45 35 45 40 20

Sitges (B) 4,5 131 90 55 60 100 35Rupit 4,5 65 45 35 45 41 20Montblanc 4,5 65 45 35 45 41 20

Llavorsí (C) 4,5 127 90 55 60 100 30Llívia (D) 4,5 127 90 55 60 100 30

Espais Alçada (m) Superfície (m2) Teatre Escola Banquet Cocktail "U"

A partir de la primavera, l'Hotel Alimara deBarcelona comptarà amb un nou espai multi-funcional que complementarà la ja existentoferta de sales per a reunions i celebracions.

Després de 7 anys de presència a la ciutat, i de consolidar-se com a hotel destinat a la celebració de convencions ireunions, principalment, tot i que també d'actes socials,l'Hotel Alimara duplica, enguany, l'espai de l'oferta delsseus salons. Així, obre les portes el Gran Saló Catalunyaamb una superfície total de 520 m2, que si afegim alssalons ja existents donen la possibilitat de crear un espaide més 2.000 m2. I és que no oblidem que un dels fets dife-rencials dels salons de l'Alimara és la seva flexibilitat al'hora de preparar qualsevol tipus d'acte, ja siguin conven-cions, reunions, banquets, exposicions, càterings... Poliva-lència a l'hora de conformar les seves sales que va lligadaa l'aposta per la tecnologia i la qualitat. Els tres eixos dife-rencials dels salons de l'Hotel Alimara. Així, les 22 salesmultifuncionals compten amb les darreres tecnologies pertal de facilitar el desenvolupament de les reunions. A més,

entre els serveis que complementen l'oferta trobem la pos-sibilitat d'accedir al jardí/terrassa o bé de disposar d'unaaula restauració, entre molts d'altres.

Composen el valor afegit de l'Alimara• Més de 2.000 m2 d'espai d'exposició• 22 sales multifuncionals• Llum natural a totes les sales• Jardí central amb més de 1.000 m2.• Alçada de les sales de 4,5 mts.• Equipaments audiovisuals de darrera generació completa-

ment integrats• Aules d'informàtica• Sala de cuina de demostració• Cuina totalment equipada per utilització d'empreses de

més de 300 m2.• Aula restaurant• Aula dels sentits, que inclou un espai destinat al tast

I el més important...• Servei professional, personalitzat i flexible• Restauració d'alt nivell• Flexibilitat tècnica n

10

Notícies del CETT

De nou la IV Trobada Escola-Empresa del CETTes va tancar el passat mes de març amb ungran èxit d’assistència tant per la part de lesempreses, que enguany van ser 45, com perpart dels alumnes. L’edició d’enguany va venircarregada de novetats: la celebració d’unataula rodona i el lliurament d’un premi.

Com cada any, l'objectiu d'aquest trobada és el de donar aconèixer als alumnes i antics alumnes, algunes de les empre-ses més representatives del sector turístic i hoteler actual iaixí possibilitar un punt de trobada comuna on els profes-sors, professionals, alumnes i antics alumnes poden partici-par. "I és que sobretot per als alumnes que encara estanestudiant és molt important conèixer les empreses del sec-tor a través d'un contacte directe", comenta Karina Crespo,cap del departament de Selecció i Valoració de RACCViatges. Tot s'ha de dir, les empreses també treuen profit dela trobada. Encara que no és l'objectiu totes acaben la jor-nada amb una muntanya de currículums. I afegeix: "La gent

del CETT surt molt ben preparada i per això és molt interes-sant per a nosaltres que ens mostrin el seu interès per lanostra empresa i ens deixin els seus currículums". El primer dia, el dimarts 17, va estar dedicat a les presenta-cions corporatives de les empreses i a l'atenció personalitza-da de les mateixes de cara als alumnes i ex-alumnes. Entreles empreses assistents, enguany, hi havia de noves. És el casde Jolibud, una empresa d'assessorament turístics per esde-veniments especials que aporten un valor afegit a l'anima-ció, sempre des d'un punt de vista seriós. Coincideix que eldirector de producció, Guim Valls, i que estava present en lajornada també ha estat alumne del CETT i és precisament,per aquest motiu que coneix els avantatges d'aquesta tro-bada des dels dos punts de vista. "Com alumne de turismesóc conscient de la importància de les pràctiques. Mentrevaig estudiar jo vaig fer totes les que vaig poder i és que lespràctiques són la millor manera d'entrar en el món laboral.Per una altra banda, per l'empresa és molt important donar-se a conèixer entre l'alumnat, són els futurs professionals".Tant el director de producció com el director de l'empresavan sortir molt satisfets de la trobada. Jolibud va tenir moltd'èxit: "suposo que és el fet que som una empresa nova, foradels convencionals hotels, restaurants o agències de viat-ges... i això atrau molt els joves".

"El capital humà als serveis turístics":leitmotiv de la taula rodona

A banda de la presentació del Mou-te (pàg. 32), com a nove-tat de la segona jornada, va tenir lloc la primera taula rodo-na de la trobada, que enguany es va dedicar a "El capitalhumà als serveis turístics: oportunitat i amenaces". Va seruna taula multidisciplinar composta per professionals vincu-

Una taula rodona sobre el capital humà i un premi

de reconeixement: NOVETATS DE LA IV TROBADA ESCOLA-EMPRESA DEL CETT

EL CETT i les empresesEn la IV edició de la trobada Escola-Empresa s'ha incrementat l'assistència fins arribar a 45 participants. A continuacióindiquem per ordre alfabètic el llistat d'assistents: AC Hotels, Aramark, Areas SA, Bestours Viatges, Boletin-turistico.com,Camping Sangulí & Cambrils Park, CETT Consultors , Club Mediterranee, Eurest Colectividades SA, Europcar IB SA, ExpoHoteles & Resort, Gran Hotel la Florida, Group H. Top Hotels, Grup Serhs SA, Grup Soteras, Grupo Aspro-Ocio, HabitatHoteles, Hotel Arts, Hotel Golf Peralada, Hotel Hilton Barcelona, Hotel OMM (Grup Tragaluz), Hoteles Catalonia, HotelesHesperia SA, HOTUSA, Jolibud BCN SL, Keytel SA, Lizarran Tabernas Selectas, Meiland, NH Hoteles, Paradís Group, RACCViatges, Residencia de estudiantes RESA, RTM Hoteles, SODEXHO España SA, Sulcus, Tandem Luxury Travel, Trasmediterra-nea SA, TUI España Turismo, Tujuca, Turisme de Barcelona, Vacaciones Edreams, Viajes el Corte Inglés SA, Grupo HUSA,WWF Mediterranean Programe Across the Waters, Turisme de Catalunya, Hotel Roger Smith New York.

11

Des del passat mes de març, els alumnes del CETT tenen la possibilitat de consultar al Campus Virtual del CETT les darreres ofer-tes laborals que es gestionen des del Servei d'Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques. En el que portem de curs esco-lar el servei del CETT ja porta registrades més de 700 ofertes laborals, encara que en aquests moments al campus trobem pen-jades les 260 demandes que actualment estan obertes. Per tal de poder utilitzar el servei, només cal que introduïu el passwordd'estudiant i tindreu accés, en aquests moments, a les diferents ofertes amb la seva fitxa corresponent. La xifra anirà en aug-ment ja que encara estan pendents d'introduir totes les propostes que el SOPC van tenir arrel de la Trobada Escola-Empresa(unes 150, tot i que moltes s'estan ja concretant en aquests moments). De cada oferta trobareu informació sobre la data enquè va ser publicada l'oferta, l'àrea, tipus d'oferta, càrrec, lloc de treball que es demana, les principals tasques a desenvolupar,els requisits que cal tenir per optar a la demanda i el que l'empresa ofereix, així com el tipus de jornada laboral). Dins aquestapartat de borsa de treball del campus, a part de consultar les demandes laborals (que s'actualitzen diàriament), també és pos-sible enviar o modificar el CV. L'objectiu d'aquest nou espai és augmentar en contingut i serveis. S'espera, en breu, que els membres de l'Associació d'AnticsAlumnes del CETT puguin tenir també accés al servei i puguin consultar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment la carte-llera virtual de borsa de treball. L’espai també ampliarà les seves funcions amb les ofertes de pràctiques. Així, aquest nou ser-vei es convertirà en un espai dinàmic, ja que les empreses podran enviar també a través del campus les seves ofertes al momenti els alumnes podran consultar i discriminar per àrees la temàtica que els interessi. Si us en voleu beneficiar, només heu d'ac-cedir a l'espai del Campus Virtual dins de: www.cett.es i consultar les ofertes que us interessin. n

lats a diferents àmbits del sector. Entre els membres de lataula es trobaven: Alfons Garcia, secretari General delDepartament de Comerç, Turisme i Consum; ConsueloPablos, directora del Departament de Recursos Humans deParadís Group; Jordi Sala, director de Recursos Humans del'Hotel Arts; Jaume Ventura, gerent de Viatges Giramon; PereGarcia, gerent d'Autocars Bardet i Jordi Datzira, consultor. Lataula va estar moderada per Ramon Arcarons, doctor en Dreti cap d'àrea de Turisme i Dret de l'EUHT CETT. Les diferentsintervencions van explicar la problemàtica de cada un delscasos concrets en l'àmbit del capital humà. Com va destacardes de l'administració pública, Alfons Garcia, "malgrat l'eta-pa tecnològica en què ens trobem l'element humà continuasent decisiu, més encara en una professió, la turística, que ésuna indústria de persones cap a persones". Globalment, l'organització destaca de la IV trobada Escola-Empresa, la qualitat i la diversitat de les empreses partici-pants. "Ens complau constatar el seu gran interès en partici-par i presentar projectes cada vegada de major rellevància",comenta Elisenda Farràs, responsable de la trobada. En con-junt, han passat pel CETT amb motiu de la trobada Escola-Empresa, més de 1.000 alumnes i antics alumnes. Per part deles 45 empreses es van presentar més de 150 ofertes laboralsi de 100 propostes en pràctiques, que enguany, per primeravegada, van poder ser consultades prèviament, ja que esta-ven penjades al Campus dels alumnes i a la cartellera. n

Menció especial per

a Turisme de Barcelona

A partir d'enguany, el CETT atorgarà en cada edició unamenció especial en reconeixement a la millor col·labo-ració entre Escola-Empresa del curs anterior. En aques-ta primera ocasió, l'empresa valorada amb aquest distin-tiu va ser Turisme de Barcelona en funció dels criterissegüents: les valoracions obtingudes per part dels alum-nes (9'5 mitjana), pel contingut del programa formatiu(elaboració i execució d'un programa de pràctiquescoherent amb els continguts i la realitat professional delsector) per la creació de diferents espais de col·laboraciómútua (visites, presentacions...), pel seguiment de la for-mació i la implicació de tots els tutors, pel grau d'incor-poració laboral i, finalment, pels més de 10 anys decol·laboració entre l'empresa i el CETT. Des de Turisme deBarcelona afirmen que es tracta d'un reconeixementmolt important per a ells ja que sempre han apostat perl'educació. "Aquesta menció certifica l'esforç que des delconsorci s'està fent en matèria d'ensenyament, i queafecta a la gestió del turisme i del servei que se li dónaal turista", comenten des del consorci.

D’esquerra a dreta, Gaspar Espuña, president del Grup CETT, Romina Sans Masip, cap departament de Serveis d'Atenció alturista, Rosa Mª Fortuny, cap del Servei de Relacions Escola-Empresa del Departament d'Ensenyament i i Carme Casanovas,coordinadora del departament Serveis d'Atenció al turista

LA BORSA DE TREBALL ja està penjada a la xarxa

Notícies del CETT

DOS PROFESSIONALS DEL CETTreben la medalla d'honor de Turisme de Catalunya

Pepa Olmo i Federico Ruiz han estat distingits per Turismede Catalunya amb el lliurament de dues medalles d'honorper la seva tasca professional. Cada any, el govern català faentrega als protagonistes més destacats de la nostra socie-tat en matèria turística de diferents medalles, en cas quesiguin persones, i plaques d'honor, en el cas d'institucions,corporacions, entitats o establiments. En la aquesta últimaocasió, dos membres del CETT han estat guardonats ambaquest premi: Pepa Olmo i Federico Ruiz.

Àmplia experiència en el sectorLa Pepa Olmo, llicenciada en dret, és, en l'actualitat gover-nanta de l'Hotel Alimara i professora del grup CETT. En el seu

currículum destaquen els seus serveis com a governanta iformadora de governants a NH Hotels i l'autoria del llibreDepartamento de Gobernanta de l'Hotel. La Pepa és la pri-mera governanta en rebre aquesta condecoració. Per la seva banda, en Federico Ruiz compagina les tasquesde professor de tecnologia aplicada amb la de cap del serveide bar i restaurant de l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT. Laseva llarga experiència com a professor i coordinador deldepartament de sales l'han acreditat per a la impartició decursos i conferències per a associacions d'hoteleria i cadeneshoteleres. Entre el seu llarg currículum, també ha estat pre-sident del Club de Maitres de Sala de Catalunya i professorde la Fundació Escola de Restauració i de l’Hotel EscolaCampus. n

13

Notícies del CETT

II Jornada sobre desenvolupament sostenibleI TURISME A LA MEDITERRÀNIA

El canvi climàtic en la Mediterrània i els seusefectes sobre el turisme és una realitat que janingú qüestiona. Per analitzar la realitat pre-sent en aquest sentit i les accions necessàriesde cara al futur per fer-hi front va tenir llocal CETT la II Jornada sobre desenvolupamentsostenible i turisme a la Mediterrània.

Cada estiu i cada hivern som més conscients de què el canviclimàtic, del qual els professionals en parlen, és una realitatcada vegada més present. No obstant, existeixen diferènciesal respecte de la "intensitat" d'aquest canvi en funció de lasituació del país i del desenvolupament de la seva societat.Tots els sectors econòmics estaran afectats per aquest canvien major o en menor grau, però especialment serà impor-tant l'impacte en el turisme, ja que, com va quedar de mani-fest a la II Jornada sobre desenvolupament sostenible i turis-me a la Mediterrània, pot fer canviar les estructures i lesorganitzacions d'una gran part de les destinacions. Tot i no ser l'únic, hem de ser conscients que des del turis-me també es contribueix a què aquest canvi climàtic avan-ci. Els serveis de transport (aire i carretera) amb l'emissió degasos d'efecte hivernacle; l'ús d'energia i aigua, normalmentelevats; els canvis en l'ús del territori, afectant a la flora i lafauna... són alguns exemples. Si no fem res, el canvi climàtic afectarà de forma molt especialals models turístics basats en el turisme de sol i platja. No obs-tant, aquests canvi està afectant ja al turisme d'hivern. Elturisme de neu és el primer que ha patit les conseqüències delcanvi en el clima. En el cas espanyol, el canvi climàtic ja espateix de forma molt especial en un increment d'incendis

EL PROGRAMA DE LA JORNADAPer segon any consecutiu, i després del bon acollimentde la passada edició, la Fundació Gaspar Espuña-CETT,juntament amb el WWF -dins del marc del projecte"Across the Waters"- van convocar la II Jornada deturisme sostenible a la Mediterrània amb l'objectiu d'a-nalitzar la incidència dels factors climàtics sobre l'acti-vitat turística en aquest àrea. La trobada va ser el 27 defebrer, emmarcada en la setmana de formació sobreTurisme Responsable ITACA (pàg. 18). La taula rodonava girar entorn a l'anàlisi dels impactes del canvi climà-tic en el sector turístic a la Mediterrània.

forestals; pèrdues agrícoles; evaporació de zones humidesamb repercussions en el Parc Nacional de Doñana i Daimiel,etc. Si el calentament del planeta continua, en el futur elsbritànics, alemanys, holandesos i suecs deixaran d'arribar enmassa a les costes espanyoles per gaudir de l'estiu en elsseus respectius països, ja que el clima pot arribar a ser moltmés benigne en els seus països que en les nostres costes.

Què podem fer per apaivagar les conseqüències del canvi climàtic?

Davant aquesta realitat, i tot i que trigaran uns anys a mani-festar-se del tot, encara som a temps de prendre possiblesmesures per tal d'apaivagar els possibles impactes.La destrucció accelerada de la costa mediterrània és quel-com que cal que sigui considerat de forma seriosa per partde tots els agents turístics. La responsabilitat és de tots. Elsrecursos naturals, econòmics, socials i culturals que definei-xen la sostenibilitat econòmica del turisme, no resistiran unaexpansió definitiva del turisme europeu.Per la seva part, les administracions han de promoure accionsper mitigar els efectes del canvi climàtic, les certificacions me-diambientals són un bon exemple de conscienciació i d'implica-ció de tots els sectors. No obstant, calen majors incentius, compodrien ser: si la persona que contamina "paga", què passa ambaquell que no contamina? Cal buscar noves respostes, imagi-natives... per aquest nous reptes. A més, existeix una certa man-ca de connexió entre la comunitat científica i el sector turístic.S'ha de, per tant, conscienciar al sector turístic de la importàn-cia que tenen tots els assumptes vinculats amb el canvi climà-tic. Ara, encara hi som a temps; si no ho fem ara potser demàserà massa tard. Les empreses de transport i d'allotjamentturístic cal que siguin conscients de què la importància d'unabona gestió mediambiental en les seves empreses es clau pertal d'apaivagar els impactes del canvi climàtic. n

Ramon Arcarons Professor titular Política Turística i Dret Turístic

Cap Àrea de Turisme i Dret EUHT CETT

14

Tema

Després de vint anys els premis Alimara, convocats des del CETT, s'han convertit en tot un punt de referència pel reconeixement de l'esforç i la qualitat del

material de promoció turística que es fa tant des de les institucions públiquescom des de les empreses privades. En vint anys ha plogut molt i una mostrad'aquest fort desenvolupament que ha patit el nostre país és l'evolució queha viscut el turisme i que es plasmen en l’edició del llibre “XX anys delsPremis Alimara de Turisme”, un recull de textos fet en motiu de la celebració del 20è aniversari d’aquests prestigiosos galardons. Des delTotCETT felicitem a totes aquelles persones que, tant des de l'organitzaciócom a través de la seva participació, treballen en pro d'un turisme

innovador i de qualitat al nostra país i els animem a continuar-ho fent. El camí és llarg i no sempre clar, però esperem que si bé segueix el nostreAlimara (foguera que servia de guia per als caminants) aconseguim arribar a bon port. Volem donar les gràcies, també, a tots aquells professionals quedesinteressadament han volgut col·laborar en la publicació d'aquest llibre

XX anys dels PREMIS ALIMARA

Seguint la filosofia que ha anat marcant les línies d'actuacióen les diferents activitats, el CETT, com a centre dedicat des dela seva fundació, no sols a la formació sinó també a la inves-tigació i a l'assessorament turístics i inquiet pel desenvolupa-ment del turisme, s'ha mostrat sempre sensible a l'esforç querealitzen tant les empreses del sector turístic i hoteler com lescorporacions i institucions en el camp de la difusió dels seusproductes turístics. Per aquest motiu, el CETT es proposà ins-tituir el 1985 uns premis de material de promoció turística, elspremis Alimara, la participació dels quals va ser limitada, enun primer moment, al territori català i, un any més tard, va serestesa a tot l’Estat.Es tracta d'uns guardons que es convoquen anualment i enels que participen tant institucions com empreses privadesrelacionades indirectament o directa amb el turisme, l'oci il'hoteleria, on es valora el material segons la categoria a la

que pertany, sigui d'àmbit territorial (estatal, regional olocal) o sigui d'àmbit empresarial, amb les diferenciacionsd'activitat (allotjament, viatges, restauració, oci).Com tot, en aquests vint anys els premis Alimara han evolucio -nat i a partir de l'any 2000, comporten una triple innovació:• En primer lloc, el CETT i el Saló Internacional del Turisme

de Catalunya, SITC, espai únic a Catalunya d'activitatcomercial turística i gran aparador de destinacions i pro-ductes turístics, acorden unir sinèrgies i convocar i orga-nitzar conjuntament els premis Alimara.

• En segon lloc, s'amplien aquests premis amb els nous ele-ments promocionals que comencen a incidir en els mer -cats com són el material digital i, molt especialment, lespàgines web.

• En tercer lloc, s'obre la participació a les Oficines estran-geres de turisme amb delegació a Espanya.

Els premis Alimara... pas a pas

Des de l'any 1985 fins al 2003, han participat prop de 2.000institucions i empreses privades, totes elles, any rere any,han manifestat la seva confiança i interès per aquests pre-mis.

Exposició del material

Anualment, se celebren dues exposicions: la primera en elCETT amb tot el material presentat a concurs la qual permetals membres del Jurat i als estudiants del CETT d'avaluar-loi decidir quin és el que es mereix l'Alimara i la segona, en elSaló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC) on s'ex-posa el material preseleccionat pel Jurat. Amb motiu de lavintena convocatòria dels Premis, es muntarà una terceraexposició commemorativa en el CETT amb una retrospectivade tot el material guanyador des de què es varen instituir, afinals de 1984, principis de 1985.Fins al moment present, han estat 90 les institucions i 71 lesempreses que han merescut i rebut la preada estàtua debronze, algunes d'elles, fins i tot, en diverses ocasions. No sols el jurat, format cada any per representants del móndel turisme i de l'hoteleria així com per representants de lesarts gràfiques, de la cultura, de la premsa, de la publicitatturística i de la producció digital, decideix quins són els ele-ments mereixedors del preat guardó sinó també els estu-diants del CETT per votació majoritària i els visitants profes-sionals del SITC atorguen també l'Alimara per votació popu-lar el primer dia de la fira.A més, amb l'acord de la mesa del jurat, al llarg d'aquestsanys s'han atorgat sis distincions l"Alimara especial" a per -sones o empreses per la seva dedicació i activitat en favordel turisme. El Palau de Congressos de Barcelona, el primer any i poste-riorment dels hotels Ritz, Princesa Sofia o Barcelona Plaza i,a partir de 1996, de l'Hotel Alimara han estat els marcsincomparables per a l'Acte de lliurament d'aquests premis,on les majors personalitats del món turístic i empresarial i,fins i tot, polític, tant de Catalunya com de la resta de l'Estat,ens han acompanyat a cada edició.Quant hem premiat els elements i mitjans de promocióturística amb un Alimara, hem intentat i intentem mostrarel millor camí per fer conèixer i descobrir als turistes i viat-gers del món la diversitat de l'oferta d’Espanya com de laresta d'Europa. n

Monique RousCoordinadora dels premis Alimara

Los Alimara, símbolo de prestigio

Los premios Alimara representan en estemomento para todos aquellos que nos dedi-camos a la promoción turística, año tras año,uno de los reconocimientos más importan-tes -por no decir el único- a nivel del estadoen materia de promoción turística. Y cuandohablo de promoción, no me refiero única-mente a las instituciones, sino que es unreconocimiento al trabajo de todas aquellaspersonas (diseñadores, publicistas, adminis-

trativos...) que están detrás de cualquier proyecto. Los Alimara son un referente, en este sentido, y adquieren másvalor si pensamos quién está detrás. Los Alimara son una sumade esfuerzos de distinta procedencia pero todos miembros delsector turístico: universidad, empresariado y profesionales; unesfuerzo ejemplar y que debe continuar en todos los ámbitos.Desde el departamento de Turismo del País Vasco, hemos par-ticipado en distintas ocasiones, y ganado en otras, esta convo-catoria de premios. Nosotros vamos a continuar participandoya que consideramos que es una de las mejores maneras detrabajar por un turismo de calidad.

Juan Bautista MendizabalDirector de Promoción Turística

del Gobierno Vasco

Alimara, referente nacional

Durante veinte años consecutivos el CETT haconvocado los premios Alimara, para reco-nocer los esfuerzos del sector turísticonacional en materia de promoción, analizan-do y valorando el material enviado tantodesde las instituciones públicas como desdelas empresas privadas.A lo largo de estos años, la Región de Murciaha obtenido este preciado galardón en cua-tro ocasiones, en el año 1987 con los Vídeos

de la Región de Murcia, en el año 1990 con el folleto "CincoTenedores" dedicado a la gastronomía murciana, en el año1993 con otro folleto, "Fiestas de Interés Turístico", y en esteúltimo año el galardón ha sido otorgado a la mejor web turís-tica del sector público www.murciaturistica.es.Es un aliciente de singular importancia, que nos estimula aseguir participando todos los años, así como a seguir trabajan-do para que nuestro material mantenga esos niveles óptimosque nos permitan aspirar al galardón creado por el CETT y quese ha convertido, hoy en día, en un referente nacional.Por todo ello, desde la Región de Murcia agradecemos profun-damente al CETT la convocatoria de los premios Alimara y leanimamos a que continúe con esta labor durante muchos años,ya que ayuda a una competencia sana y estimulante que sinduda redunda en la calidad del sector turístico nacional.

Elena García CartagenaDirectora General de Promoción Turística de la Región de Murcia

16

Àmbit territorial estatal

• El conjunt de cartells de PortugalUEFA Europa 2004 , presentat perl'ICEP.

Àmbit territorial regional

• La campanya de publicitat "Bien-venido a Cataluña, te sentiráscomo en casa" de Catalunya Turis-me.

Ex aequo amb

• El conjunt de guies d'Astúries, pre-sentades per la Sociedad Regionalde Turismo del Principado de Astu-rias.

Àmbit territorial local

• La campanya promocional del Car-naval de Castell-La Platja d'Aro ,presentada per Xarnach Art andGraph.

Àmbit d'empreses d'allotjament turístic

• La campanya d'oferta d'estiu delBarceló Hotel Sants i la de preober-tura del Barceló Atenea Mar deBarceló Clavel Hoteles.

Ex aequo amb

• La campanya "Torneo de golf inte-rempresas" d'Hesperia.

Àmbit de restauració i càtering

• Conjunt de cartes i material pro-mocional del Restaurant Noti.

Tema

Guanyadors dels PREMIS ALIMARA 2004*

Àmbit d'agències de viatges i transports

• Programa de Viatges Tuareg2003/04 de Viatges Tuareg SA.

Àmbit d'oci i oferta complementària

• Campanya de les estacions demuntanya Arinsal-Pal "a quèesperes per portar-lo?" presenta-da per Dockland.

Millor web del sector públic

• www.andalucia.org de TurismoAndaluz SA.

Millor web del sector privat

• www.transhotel.com del GrupoTranshotel.

Alimara especial

• PUBLINTUR SA, empresa especialit-zada en l'edició de material gràfic alservei de l'activitat turística i dellleure que, al llarg dels seus 20 anysd'existència, ha donat i dóna aconèixer la costa catalana als turis-tes.

• Sr. Frederic Roda, per ser l'inspira-dor del nom dels Premis, en aquestaedició tan especial.

• Sr. Gaspar Espuña, per haver-losinstituït i impulsat i haver fet quel'Alimara sigui molt més que unaflama en el món del turisme i del'hoteleria.

Alimara escollit pels alumnes del CETT

• Pasaporte a la aventura deKananga.

*En el moment del tancament d'aquesta edició de la revista estava pendent de la votació de l'Alimara dels professionals del SITC'04.

17

Viatge per 20 anys de turisme:

EL LLIBRE DELS ALIMARAAmb motiu del 20è aniversari, la FundacióGaspar Espuña-CETT ha volgut recordar i plas-mar, a través d'un llibre, com el turisme i elpremi han evolucionat en tot aquest temps. Elllibre ha estat elaborat per articles de recone-guts professionals del sector de relleu nacionali internacional. Comentar-los tots, ara, ensocuparia tot un TotCETT. Per això, encetemamb aquest número, i continuarem en poste-riors revistes un espai dedicat al contingutd'aquesta obra.

Nou escenari turístic. Estratègies competitives, per Maria Abellanet i Meya

La indústria turística del segle XXI es troba immersa en unseguit de canvis, tant conjunturals com estructurals, quesituen el sector en un moment delicat i imprevisible en quècal tenir en compte, també, els canvis d'hàbits i d'inquietudsdels nous turistes més madurs, amb més experiència i ambun nou concepte del lleure. Tot i l'increment del turismeprocedent de la resta de l'Estat, Catalunya ha patit durant el2003 una desacceleració del mercat estranger, principal-ment del turista alemany i francès. La competitivitat delturisme al nostre país passa pel desenvolupament de desti-nacions turístiques de qualitat, social, cultural i ambiental-ment parlant, pel foment de la innovació, la creació de nousproductes i s’afavoreix l'especialització i la professionalitza-ció de tota l'oferta, i es facilita als clients una experiènciavacacional organitzada. El treball conjunt entre les empre-ses i les administracions pot aportar, juntament amb elsaspectes anteriorment esmentats, el valor afegit necessariper a la consolidació de Catalunya com a destinació turísti-ca de qualitat en el nou escenari de competitivitat.

Les grans metròpolis com a destinacionsturístiques present i futur, Pere Duran iVall-llossera

El turisme serà, aquesta dècada, la principal indústria del món.L'emergència del sector ha suposat certa pèrdua de pes

específic per aEuropa que, tot iaixò, encara és laprimera zonareceptora delmón. Des del VellContinent la res-posta només éspossible de la mà deles regions i, espe-cialment, de les ciu-tats. El turisme urbà,que supera ja el terçde l'activitat del sec-tor, exerceix de motorde l'economia de lesciutats, amb con-seqüències positivescom l'especialitzacióperò, també, amb lamomificació i l'homogenització com a possibles seqüeles.Barcelona, amb identitat pròpia i capaç d'oferir perfils dife-rents, conjura aquest perill de despersonalització i anquilosa-ment. El turisme cultural sostenible és la via perquè Barcelonaaboni el futur, sempre que no defugi una pertinent reflexiócol·lectiva sobre la capacitat de càrrega real de la ciutat.

Cap a un turisme solidari i equitable, per Louis Jolin

Per reduir els efectes negatius del turisme mundial i inten-tar restablir per poc que sigui l'equilibri trencat de l'inter-canvi comercial i de la relació entre els visitants i els visitats,nombroses associacions i ONG proposen aproximacionsalternatives com el turisme equitatiu, el turisme solidari, elturisme responsable. Totes aquestes expressions participend'un moviment que, en recolzar-se en un mateix fonamentde valors, recorden el del comerç equitatiu i apunta a per-metre el més gran nombre de repercussions possible per ales comunitats d'acollida. Malgrat la bona fe i la qualitatgeneral de les experiències, algunes qüestions es plantegensobre el seu grau d'equitat i sobre la seva eficàcia. n

Tema

Podeu consultar els articles que composen el llibre awww.cett.es

18

Opinió

Les coses canvien a totavelocitat. La societat delconeixement s'imposa.El turisme assoleixnoves dimensions, poc aveure amb el passat.Això és molt més queturisme. Milions imilions de persones esdesplacen i interaccio-nen en les més diversesescales espacials igeogràfiques, i amb elsmés diversos objectius:esbarjo, vivències, des-

cans, aventura i cultura. Tots els mòbils generen activitat.Arreu, la poderosa indústria del turisme muta i tracta deperseguir el canvi. Catalunya, ningú ho dubta, és una potència mundial enturisme. Durant decennis sol i sorra han pogut atreuremilions de visitants i, en certa manera, el peatge ha estatdur. Àmplies àrees del nostre paisatge han quedat trinxadesa causa dels abusos i la manca de planificació. Hom podriapensar que aquesta important indústria es va poder aixecargràcies a estudis, projectes de recerca i innovació que vanmarcar el rumb de creixement. No ha estat així.Encara avui les escoles de turisme estan lluny de la centra-litat que haurien d'haver assolit en el sistema universitaricatalà. Fóra lògic que la societat catalana donés prioritat imimés la formació dels agents que han d'intervenir en unade les principals indústries del país, però això no passa.Tenim, per tant, una disfunció evident. A ningú se li escapaque els estudis de turisme, en un país econòmicament defi-nit pel turisme, haurien de tenir un protagonisme diàfan. Iel mateix respecte a la recerca. Hom podria pensar que aCatalunya es generen, de manera continuada, sabers i inno-vació respecte al turisme i, que els teòrics, investigadors itècnics catalans són hegemònics en el sector i contribueixena l'expansió mundial de les nostres empreses. Però res d'aixòpassa. No hem estat capaços encara de generar ni recerca,ni innovació significatives per transformar el sector. Estem,per tant, en una situació perillosa.

Investigar per un turisme de futur

Si entenem el desenvolupament del turisme en un marcarcaïtzant de societat industrial decimonònica estem per-duts. Restarem exposats a la "deslocalització" industrial i no

podrem competir amb segons quines ofertes de segonsquins països. Cal situar el turisme en un context de societatdel coneixement del segle XXI, buscar valors afegits quegaranteixin sostenibilitat i desenvolupament del sector, iaixò passa per la recerca i la innovació. Cal que tant el sec-tor públic com el privat siguin conscients que ha arribatl'hora d'investigar i innovar per construir un turisme defutur. Altres ho fan, i si perdem la carrera posarem en viamorta una de les nostres principals activitats econòmiques.Tanmateix, tot i que sembli contradictori, les opcions defutur poden ser molt bones. Si posem imaginació i coneixe-ment podrem aprofitar els nostres punts forts per animar elsector. Està clar que sol i platja seran importants, peròcaldrà guanyar en qualitat. El turisme de lleure i descans, ifins i tot lúdic, tindrà importància. Ara, però, el gran reptepassa per aprofitar les nostres potencialitats culturals. La cultura és un dels motors de la societat del coneixement.En el món d'avui milions de persones es traslladen en l'espaii busquen succedanis versemblants del viatge en el temps. Elcontacte i la interacció amb les més diverses societats i cul-tures del present i del passat i en els més diversos paisatgesestan a l'abast de les persones. Gaudir en directe d'un pai-satge o d'un entorn natural, visitar l'exposició d'un artistafamós; viure un mercat exòtic o descobrir els enigmes d'es-pais i artefactes històrics; tipifiquen el nou turisme. Gairebépodem tocar la quimera humana del viatge en el temps il'espai... El turisme cultural de qualitat serà, sens dubte, undels motors econòmics del segle XXI.En aquest nou escenari, Catalunya té unes potencialitatsextraordinàries i cal estar preparats per desvetllar-les. El paíscompta amb un patrimoni natural i cultural extraordinari.Cal que aquest patrimoni es valori i es posi al servei de laformació i gaudiment de la ciutadania; però també ésimportant que es consideri com un actiu econòmic que had'interaccionar amb les indústries culturals emergents i ambel turisme cultural.Si volem ser competitius en aquests nous escenaris caldràrecerca i innovació. El turisme cultural a l'entorn del patri-moni configura un espectacular espai interdisciplinar en quèhem de poder mancomunar els esforços d'investigadors deles més diverses àrees: turisme, gestió cultural, museografia,antropologia, realitat virtual i altres. Invertir en recerca enturisme cultural a l'entorn del patrimoni esdevé una opor-tunitat i una necessitat. La reordenació de la nostra indús-tria turística ha perdut molts trens al llarg de la seva histò-ria, aquest no el podem perdre. Res ha d'impedir l'èxit. n

Francesc Xavier Hernàndez CardonaDirector General de Recerca

Generalitat de Catalunya

Recerca, TURISME I PATRIMONI

19

Turisme sostenible

El passat més de febrer, les instal·lacions delCETT van acollir la segona edició de l'escolaItaca, un curs de formació sobre turisme sos-tenible organitzat entre la Fundació GasparEspunya-CETT i el Programa Across theWaters del WWF. Durant la setmana de tre-ball van participar 14 persones procedents delMarroc, Tunísia, Croàcia, Líban, Bòsnia,Turquia, Itàlia i Espanya.

L'any 2004 ha tornat a ser important per al desenvolupa-ment del partenariat entre la Fundació Gaspar Espuna CETTi el Programa Across the Waters del WWF (Fons Mundial perla Natura) en la seva tasca d'avançar en l'aplicació dels con-ceptes de la sostenibilitat en l'activitat turística. Concretament, aquesta col·laboració s'ha fet palesa en larealització, per segon any consecutiu, d' Itaca School, uncurs de formació sobre turisme sostenible dirigit a organit-zacions no governamentals i professionals del turisme sos-tenible a la Mediterrània. Enguany, Itaca School es va celebrar durant la setmana del20 al 27 de febrer a l'Hotel Alimara, i acollí a 14 participantsde vuit països de la Mediterrània: Marroc, Tunísia, Croàcia,Bòsnia, Líban, Itàlia, Turquia i Espanya. El perfil formatiu delsparticipants era divers però tenien com a característicacomuna que tots desenvolupaven alguna activitat relacio-nada amb el turisme sostenible ja fos a través de la seva par-ticipació en ONGs o ja fos en el sector empresarial turísticamb agències de viatges interessades en la potenciació d'a-quest tipus de turisme.

Quins temes es van tractar?

Els continguts pedagògics del curs combinaven sessions teò-riques i pràctiques impartides per professors del CETT i d'al-

Nova edició de l'escola ITACA 2004

tres universitats espanyoles i estrangeres així com experts dela xarxa internacional del WWF. Així mateix, els alumnesvaren posar en comú els seus projectes, experiència que varesultar molt enriquidora per a tots els participants. Les àrees temàtiques van analitzar temàtiques diverses: lasituació actual del turisme a la Mediterrània, el turisme demasses versus el turisme de base local, el turisme responsa-ble en àrees protegides, gestió del patrimoni natural en elmarc del turisme sostenible, les eines bàsiques per als coor-dinadors de projectes de turisme sostenible (especialment elmarkèting) i, finalment, la implicació del sector privat en elturisme responsable en zones costaneres. Com a acte finalels participants de la Itaca School van assistir a la 2esJornades de Sostenibilitat i Turisme a la Mediterrània, unataula rodona organitzada pel CETT on experts van debatresobre aquest interessant tema. En aquesta taula rodonatambé van assistir-hi alumnes del CETT . Tots els participants de la Itaca School van expressar laseva satisfacció i agraïment tant al WWF com a la FundacióGaspar Espuña-CETT per haver pogut participar en un curstant instructiu. Des de la Fundació la realització d'aquestcurs en col·laboració a WWF es considera una iniciativamolt enriquidora i interessant per anar avançant en la sen-sibilització de tot el sector turístic de la temàtica ambien-tal, situació que pensem que s'ha de generar des de la for-mació del capital humà, és a dir, dels nostres professionalsturístics. n

Eva Espuña. Directora adjunta acadèmica del CETT Dra. Gemma Francès. Professora EUHT CETT

Amb la col·laboració de l’alumna Gisela Alonso

20

Entrevista

• Una de les primeres mesures delGovern ha estat la divisió delDepartament de Comerç, Turismei Consum del de Treball iIndústria. A què obeeix aquestanova reordenació?La creació del Departament deComerç, Turisme i Consum respona la voluntat del nou Govern depotenciar dos sectors bàsics ifonamentals pel conjunt de l'eco-nomia catalana com són elcomerç i el turisme. Així mateix, espretén potenciar la defensa delsdrets dels consumidors i usuaris.En aquest sentit, es tracta dedesenvolupar polítiques de pro-moció, d'ordenació i de suport alsector econòmic i dels serveis dela manera més àmplia possible.

• També sembla que Turisme deCatalunya s'ordenarà de formadiferent de com s'havia projectat.Quina estructura tindrà? Plantegem la creació d'un nouorganisme de promoció del sector

turístic que substituirà l'actualConsorci Turisme de Catalunya.Amb aquest objectiu, impulsemuna nova Llei que regularà l'enti-tat, i que reforçarà la forma departicipació pública i privada. Enel futur organisme, volem unaparticipació plena dels agentsturístics, però també un com-promís operatiu i financer.

• L'any passat va ser aprovada perunanimitat al Parlament de Ca-talunya la Llei de Turisme. Quinaopinió té de la normativa?La Llei del Turisme que va aprovarl'anterior Govern no va néixer delconsens amb el sector. L'actualDepartament defensa, en primerlloc, el diàleg i el consens delsagents turístics en totes lesaccions que s'impulsin des delDepartament i, especialment, enqüestions tan fonamentals com ésuna Llei que ha de regular el propisector. No ho entenem de capaltra manera.

• Un dels objectius, segurament elmés important en aquesta àrea,és que us heu plantejat consoli-dar un model turístic competitiu,sostenible i, sobretot, de qualitat.Es poden conjugar els tres fac-tors? De quina manera? L'eix principal de la política turísti-ca del Departament per als propersanys és augmentar la qualitat enel sector amb l'objectiu de millorarla imatge i competitivitat de lesempreses i obtenir una demandaamb més poder adquisitiu. Pel quefa a la conjuminació de qualitatamb sostenibilitat i competitivitat,l'una sense les altres no ens con-duiria al model turístic que volemper a Catalunya, perquè no estracta de créixer en xifres, sinód'un creixement de la qualitat itambé dels ingressos. Ja som laprimera potència en nombre deturistes a l'Estat. Evidentment,aquesta xifra la volem mantenirperò sense sacrificar qualitat. En elmercat mundial hem de jugar amb

PERE ESTEVE,Conseller de Comerç, Turisme i Consum

Arrel de les eleccions autonòmiques catalanes de novembre

de 2003, i amb el canvi de color del govern, Pere Esteve encapçala

el nou departament de Comerç, Turisme i Consum. Davant d'un

panorama desestabilitzat pels atemptats terroristes de Madrid,

el conseller desgrana al TotCETT de l'enfocament de les seves

accions en matèria turística

"Tenim l'objectiu de millorar la imatge i competitivitat de les empreses i obtenir una demanda amb més poder adquisitiu"

21

aquest element diferencial per serrealment competitius.

• Quines accions dureu a terme peraconseguir-ho?Amb la col·laboració del sector,farem de la 'Marca Catalunya' unproducte amb reconeixementinternacional, diferenciat d'altresofertes que conviuen en el mercat.Disposar d'una marca forta vol dirreunir dins d'una denominacióidentificable una oferta àmplia iatractiva de recursos turístics.Països com França o Itàlia ho teneni ho han sabut aprofitar; nosaltrestenim aquests recursos i hem de ferel mateix. Dins d'aquesta 'MarcaCatalunya' s'hi ha d'englobar lesplatges de la Costa Brava i de laDaurada o la ciutat de Barcelona,per exemple, però també el turismede les comarques d'interior.D'aquesta manera, un turistanord-americà que visiti Barcelona,sabrà que la ciutat forma part d'unconjunt més gran, que ésCatalunya, que disposa d'una ofer-ta àmplia i variada, però amb unselements comuns i reconeixibles.

• Sobre aquest Pla Territorial deTurisme que esteu elaborant...què ens podeu explicar. En quinpunt es troba i quines ideesdesenvoluparà?El Pla és com el llibre blanc delturisme i representa una einabàsica a partir de la qual esdesenvoluparà la política de pro-moció turística. Actualment,estem fent inventari de tots elsrecursos turístics, que no hanestat avaluats en tota la sevacapacitat d'aprofitament. Així, elPla ens permetrà identificar l'ofer-ta global i decidir, en col·laboracióamb el sector, com la potencia-rem. Per això és important quepartim d'estratègies coherents,que es plategin de comú acordamb els agents turístics. En resum,el Pla és un instrument de planifi-cació per fer compatible el poten-cial de creixement econòmic, l'e-quilibri territorial i la sostenibili-tat mediambiental.

• Quina imatge té en la demandal'oferta turística de Catalunya?Catalunya és una destinació sòlidai madura, i compta amb unaafluència de visitants força fidel.Aproximadament, 7 de cada 10turistes que ens visiten ja hanestat a Catalunya en altres oca-sions. Per tant, aquesta és unadada que diu molt de la imatge quetenim i mantenim en els nostresprincipals clients. Val a dir que, elsrecursos naturals, la qualitat de lesaigües de bany i la salut mediam-biental són alguns dels aspectesmés valorats pels visitants.

• Han mantingut diferents reunionsamb diversos representants delsector per conèixer de primera màels problemes i les mancances delsector turístic català... què li hanmanifestat els professionals?El Departament de Comerç,Turisme i Consum ha volgut crearun marc constant de diàleg amb elsector turístic per posar en comú idebatre les inquietuds dels empre-saris davant un sector tan mutanti tan sensible a l'entorn i a l'evolu-ció econòmica. Ara ens cal plante-jar actuacions conjuntes perafrontar aquelles situacions,internes i externes, que poden fertrontollar el model turístic català.

• Un dèficit al qual fa front elturisme al nostre país i que afec-ta al mercat de treball és el delsrecursos humans, la gent que s'hidedica. Què es pot fer?El sector turístic produeix, en elsmesos d'estiu, unes puntes moltelevades de demanda que, devegades, no es poden satisfer ambtreballadors del país. Estemdavant d'un sector molt actiulaboralment, però estacional. Crecque una solució passa per ladesestacionalització, de maneraque els professionals turísticspuguin dedicar-se durant tot l'anya treballar en el sector. Si evitemque sigui només una ocupaciód'estiu, millorarem els problemesde recursos humans. Tenim la sortde comptar amb un gran nombre

de professionals de qualitat, quepoden optar al mercat laboral pelqual s'han estat formant, i queaportaran una gestió de qualitat ales empreses del sector.

• Finalment, i ja sabem que costa ferprevisions, però tenint en compteles diferents promocions a nivellinternacional que s'han fet d'acti-vitats com l'Any Dalí o el Fòrum, iels atemptats terroristes que enshan sacsejat aquest darrer mes...quines són les perspectives de caraaquesta temporada? He mantingut contactes amb elsprincipals representants del sectorturístic català per avaluar les pos-sibles repercussions negatives deri-vades dels atemptats de Madrid i,en aquest sentit, no hi ha cap indi-cador que faci pensar que a migtermini la tragèdia de Madrid tin-gui repercussions negatives en elturisme a Catalunya. Tal i com ensdemostra, desgraciadament, l'ex-periència d'anys anteriors, sobretotdesprés dels atemptats de l'11 desetembre a Estats Units, són elsmercats més llunyans els més sen-sibles al terrorisme internacional.Amb tot, s'ha de ser prudent i s'hade mantenir una posició de serenori no d'alarmisme.Pel que fa a les previsions d'estiu, larecent celebrada ITB de Berlín, queva coincidir amb el fatídic 11 demarç, ha servit per prendre el polsal mercat alemany. Els principalsoperadors turístics reunits a Berlínhan coincidit, amb un optimismemoderat, en el desenvolupamentd'una correcta temporada turística,similar a la de l'any passat. n

CETT Formació

Les declaracions i comunicats dels ministresd'educació superior europeus (Sorbona 1998,Bolonya 1999, Praga 2001, Berlin 2003) posende manifest una clara voluntat de potenciar nonomés una Europa econòmica i empresarialsinó també una Europa del coneixement.

Aquesta circumstància no és una casualitat o una improvi-sació dels declarants sinó l'inici d'un procediment global pertransferir al conjunt d'Europa, les tendències socials que desde fa uns anys s'estan implantant en els països més desen-volupats del món.La Declaració de la Sorbona, signada l'any 1998 per quatrepaïsos de la Unió Europea, remarca el paper central de lesuniversitats en el desenvolupament de la dimensió culturaleuropea i insisteix en la construcció d'un espai europeu d'en-senyament superior com a instrument clau en la promocióde la mobilitat dels ciutadans, la seva ocupabilitat i el desen-volupament global del continent. Posteriorment, la Decla-ració de Bolonya (juny de 1999) signada per 29 països (40països després en la reunió de Berlin de 2003), els diferentsestats signants es comprometen a coordinar les polítiqueseducatives per aconseguir, a curt termini, i en qualsevol casabans del 2010, l'establiment d'un espai europeu i la promo-ció mundial del sistema europeu d'ensenyament superior.Aquesta àrea d'Educació Superior Europea pretén, per unapart, establir una Europa del coneixement, per afavorir elcreixement social i la formació dels ciutadans i, per unaaltra, l'increment de la competitivitat a nivell internacional il'establiment d'un sistema educatiu de qualitat que puguiexportar-se a tot el món.Un dels objectius principals de la Declaració de Bologna és el

LA NOVA ESTRUCTURA DELS TÍTOLS OFICIALS ENLES UNIVERSITATS ESPANYOLES: el grau i el postgrau

En l'edició d'enguany dels Juliols de la UB, l'Àreade Restauració del CETT ofereix el curs "Que nose'ns passi l'arròs!". L'objectiu és introduir idonar a conèixer als participants tot el queenvolta aquest producte, amb l’ús de novesmetodologies i processos lligat, clarament, alsistema d'aprenentatge ECTS. Els coordinadorsdel curs, Àngel Guixà i Manel Roig, han dissen-yat un procés d'aprenentatge que combina lessessions presencials i no presencials amb tallersde cuina pràctics i una sortida de camp, i comp-tarà amb la participació de professors del propicentre i docents experts de la UB. n

Des del mes de novembre de 2003 algener de 2004, s'ha dut a terme elprimer Curs d'Extensió Universitària,fruit de la col·laboració entre l'EUHTCETT i el restaurant el Bulli:elBullirestaurant; "elaboracionscaracterístiques".En aquesta primera edició, el curs va

comptar amb la participació de diferents col·laboradors de l'equip del Bulli ide l'equip de Restauració del CETT que, a través dels seus tallers demostratiuspràctics, varen apropar als participants al coneixement de les darreres tendèn-cies de la cuina creativa, que va tenir el seu punt més destacat en la sessióimpartida per Ferran Adrià. n

de l'harmonització de les titulacions, amb l'adopció d'un siste-ma basat, essencialment, en dos nivells o cicles, on l'accés alsegon nivell precisa la conclusió dels estudis del primer nivell,els quals tindrien una durada mínima de tres anys. El títol ator-gat després d'aquest primer nivell haurà d'ésser utilitzable coma qualificació pel mercat laboral europeu. El segon cicle, més dirigit a l'especialització, hauria de con-duir a un títol de "màster". Aquests estudis de segon nivelles distingeixen dels de grau en la seva profunditat del conei-xement especialitzat que s'assoleix, en l'habilitat per ampliaraquest coneixement i poder aplicar-lo a noves situacions i aldesenvolupament de la responsabilitat personal en carreresque requereixen cooperació en altres disciplines, especiali-tats i presa de decisions.Les universitats apostem per la introducció d'aquests títols dedos nivells ja que constitueix una bona oportunitat per anarmodernitzant l’ensenyament en tots els seus aspectes, orga-nitzatius, metodològics i d'avaluació, i permet, d'aquestamanera, adequar l'oferta universitària a les necessitats realsde la societat i als reptes del futur. Per als títols de segonnivell "màsters" serà necessari que les universitats col·laborinentre elles i també amb altres universitats europees per pro-posar nous ensenyaments que contribueixin a millorar la qua-litat de l'ensenyament superior a Europa. En aquesta línia,treballa l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, ads-crita a la Universitat de Barcelona i proposa un MàsterEuropeu amb col·laboració de la NHTV Breda University i laUniversitat d'Àngers i la possible participació de partners d'al-tres països com Canadà i Estats Units. n

Gaspar Rosselló Director acadèmic del CETT i Coordinador del Programa

Convergència Europea de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación)

elBullirestaurant: elaboracions

CARACTERÍSTIQUESL'EUHT CETT participa

en l’oferta dels juliols UB

23

Tots els sectors, però especialment el del turis-me, viuen un entorn canviant i complex queexigeix prendre decisions eficaces i ràpides.Com exemple d'aquesta situació podem ressal-tar que durant el 2003 es va produir una millo-ra dels ingressos, però segons els empresaris, esvan produir a força de reduir els marges, llançarofertes i lluitar pel client. Com poden afrontarles empreses aquest present canviant?

El dinàmic món d'avui, al costat de les crisis que de maneracíclica afecten el sector turístic requereixen d'una mentali-tat permanent de transformació i millora contínua, buscantl'adaptació de les estratègies i dels processos operatius a lesnecessitats del client i de la societat. El repte i desafiamentque suposa aquest esforç es poden convertir, ben articulats,en força que motivi al conjunt humà de l'empresa, i mobi-litzar i optimitzar el millor de cadascun dels seus compo-nents. En aquest sentit: cal transformar-se aprofitant lescircumstàncies adverses.Un segon aspecte és que s'ha de reforçar la capacitació del'equip, per prioritzar aquelles accions formatives que facili-tin la implantació de les estratègies definides. La rapidesadels canvis pot sorprendre a aquestes persones i és obliga-ció dels gestors el facilitar el seu acompliment eficaç, perevitar les possibles tensions que poden aparèixer perenfrontar-se a les proves que el dia a dia els plantegi. Finalment, s'han d'implantar en l'organització eines que faci-litin als gestors la integració i la cohesió de l'estratègiaempresarial amb el desenvolupament operacional i el desen-volupament dels seus equips humans, com per exemple, elsistema de gestió de la qualitat definit a la ISO 9001. Lamen-tablement, moltes empresesno comprenen correctamentles enormes possibilitats d'a-quests sistemes i no aconse-gueixen veure més que unaimatge borrosa dels seusbeneficis. Tot son excuses perocultar la falta de coneixe-ment sobre aquest tipus degestió o pitjor encara, perocultar la incapacitat dels diri-gents per abordar un canvi ouna millora d'aquestaimportància.

CETT Formació

Una bona opció: primer màster de l'Estat en aquesta àrea

L’EUHT CETT, una vegada detectada aquesta mancança for-mativa, llança al mercat, potser saturat d'accions formativesfreturoses d'aplicabilitat real, el primer màster a l'Estatespanyol en direcció estratègica de la qualitat i del mediambient als serveis turístics que pretén capacitar els seusalumnes per afrontar amb èxit i poder resoldre els problemesdefinits en aquest article. Esperem contribuir amb aquestainiciativa a la millora de la gestió estratègica de les empreses.El màster està articulat per mòduls que desenvolupen lescompetències necessàries per relacionar l'estratègia amb laseva execució, desplegant els objectius a través de tota l'or-ganització; dissenyar l'arquitectura organitzativa que esrequereix per a la implantació de l'estratègia, incloent proces-sos, funcions i mecanismes de gestió; desenvolupar les opera-cions d'acord amb els principis fonamentals de la gestióexcel·lent, que inclou les relacions beneficioses per a totes lesparts interessades de l'organització i el creixement sostenibledes de les perspectives social, econòmica i mediambiental ioferir productes i serveis amb valor afegit per als clients, sobrela base d'una orientació al mercat, a la millora contínua, a lagestió del coneixement i a la innovació. n

José Antonio Pérez-ArandaDirector de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT

Per a més informació: www.cett.es/mqmast o infocett@cett.es

Primer màster en direcció estratègica de la qualitat

I DEL MEDI AMBIENT ALS SERVEIS TURÍSTICS

A banda de la nova incorporació del Màster en direcció estratègi-ca de la qualitat i el medi ambient en serveis turístics, l'ofertaeducativa de tercer cicle del CETT presenta d'altres novetats. Enprimer lloc, l'antic postgrau en gestió de la restauració comerciali per a col·lectivitats passa a ser màster. Davant l'elevada deman-da de professional del Màster en gestió de destinacions turísti-ques locals, fins ara a distància, a partir del proper curs es podràdesenvolupar també de manera presencial. Per la seva banda, elMàster en turisme i mediació didàctica del patrimoni canviarà laseva data d'inici i el curs 2004 ho farà en el mes d'octubre. Per laresta d'estudis, els Màsters en e_bussines aplicat al turisme enagències de viatge i en direcció d’empreses hoteleres i el post-grau en gestió de viatges a l'empresa, continuen tenint l'estruc-tura i característiques habituals.

NOUS MÀSTERS AMPLIEN L’OFERTAEDUCATIVA DEL CETT EN TERCER CICLE

24

CETT Formació

El turisme del segle XXI demana uns professio-nals qualificats en coneixements teòrics i pràc-tics i en actituds i valors. Com a resposta aaquesta important demanda des de fa 34 anysel CETT aposta per la formació de professionalsespecialitzats en les diferents vessants delturisme, per l'assessorament d'empreses, insti-tucions i professionals i per la investigació delsdiferents àmbits de la realitat turística.

La professió turística requereix avui més que mai de profes-sionals que a banda d'un alt nivell en coneixements tècnicsdisposin d'unes actituds i uns valors adaptats als serveis queestan realitzant en el moment. El turisme és una indústriaen constant canvi i com a tal, els professionals del futur hande ser flexibles i tenir a les seves mans les eines necessàriesper fer front a qualsevol repte que se'ls hi presenti. Avui peravui, la manera més encertada d'adquirir aquests conceptesés a través d'un ensenyament de qualitat que es basi enaquesta filosofia. El CETT sempre ha cregut i ha apostat perla col·laboració de tots els agents del sector per tal d'acon-seguir millorar la professió i oferir, així, uns serveis de qua-litat. Mostra d'aquesta recerca per la qualitat turística en lesdiferents àrees a què es dedica (tant en l'ensenyament comen el desenvolupament, pròpiament, de projectes en elsdiferents àmbits del turisme i del lleure) és el certificat queposseeix el Grup CETT del seu sistema de gestió de la quali-tat, segons la normativa Internacional ISO 9001:2000, i queassegura la millora continua de la qualitat en totes les seves

formacions. I és que el centre compte amb un servei deGestió de la Qualitat i Medi Ambient que s'encarrega de quèels diferents serveis del centre compleixin els paràmetres dequalitat.L'intercanvi d'informació entre el que necessiten les empre-ses del sector i l'oferta a nivell formatiu ha de ser continuper tal de donar una resposta ràpida i real. En aquest sentit,la formació que s'imparteix al CETT està totalment actualit-zada a les necessitats del sector i s'emmarca dins d'una con-cepció global europea de formació permanent, que significaaplicar noves metodologies per a l'aprenentatge, definircontinguts tenint en compte els perfils de la Unió Europea,l'homologació de titulacions i la participació en programesconjunts amb altres universitats europees, tot implantantels nous crèdits europeus (ECTS). Així, l'element central delprojecte educatiu del CETT és l'alumne i l'optimització de lesseves capacitats. Per aquest motiu, en tot moment, elsalumnes tenen assignat un tutor durant la seva formacióamb l'objectiu de fer un seguiment personalitzat tant anivell d'estudis com professional, amb la finalitat d'orientar-los i assessorar-los en tots aquells aspecte que li garanteixinun bon aprenentatge. En l'ensenyament turístic els idiomes i les pràctiques es con-verteixen en dos elements primordials. El domini dels idiomesés imprescindible per a qualsevol professional de l'àmbitturístic i els alumnes del CETT tenen la gran oportunitat departicipar en els diferents programes europeus de coopera-ció universitària: Sòcrates, Lingua, Erasmus... fet que els per -met compartir les experiències educatives i professionalsamb centres d'arreu d'Europa i també d'altres països d'arreudel món. Pel que fa referència a la formació pràctica i singu-lar del CETT, fet diferencial de l'escola, es coordina a travésdel Servei d'Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques.El SOPC és el departament encarregat de treballar dia a diaper tal de garantir que el projecte formatiu es compleixi.L'objectiu del projecte formatiu del CETT és integrar elsconeixements de la formació teòrica amb les habilitatsdesenvolupades a les aules de Tecnologia Aplicada (bar-cafe-teria, restaurant, cuina...) i els Centres d'Aplicació amb lafinalitat de preparar professionals amb un alt nivell de qua-lificació i motivació, flexibles i polivalents, amb una capacitatcreativa i d'adaptació a la realitat de cada moment; integrarconeixements teòrics i pràctics i desenvolupar aquelles acti-tuds i competències clau en un entorn de treball que seranfonamentals per a l'exercici professional i el progrés perso-nal. Així, el centre compte amb un equip de professors ambuna àmplia experiència en el sector i d'uns professionals alscentres d'aplicació, que funcionen alhora com tutors.

UN PROJECTE SINGULAR d'ensenyament

Formació turística al CETT...

ELS ALUMNES DEL CETT col·laboraran en el Fòrum 2004

Els centres d'aplicació, element distintiu del CETT

Tots els alumnes del CETT, a part de fer pràctiques a institu-cions o empreses del sector, passen pels diferents centresd'aplicació de l'escola. El Grup CETT gestiona, a més del cen-tre de formació i de les seves aules de tecnologia aplicada,l'Hotel Alimara, el restaurant del Parlament de Catalunya,Naturalment.e: el restaurant de BCN Activa, Viatges Centuryi CETTConsultors. Aquests establiments, que actuen com acentres d'aplicació, i tot el seu equip de professionals parti-cipen activament en la formació, proporcionant un alt nivelld'experiència tant en els aspectes més operatius com en elsmés estratègics i innovadors, donant solucions integrals alsector turístic. D'aquesta manera, els alumnes posen enpràctica els seus coneixements i aprofiten l'experiència deles empreses i els seus professionals. El fet de donar el contingut teòric i impartir també serveisprofessionals a clients externs afavoreix l'ensenyament delcentre ja que crea un feedback constant d'informació entreles necessitats del sector i els continguts tècnics necessarisper solucionar-los, alhora que aporta una visió real de laprofessió. De la mateixa manera, els centres d'aplicacióentren en contacte amb les inquietuds innovadores, inex-pertes i fresques dels estudiants. Els professionals dels cen-tres d'aplicació, que fan alhora de tutors dels alumnes en

pràctiques, fan un esforç pedagògic realment destacable.Però és, segurament aquest doble esforç un dels elementsque donen el valor afegit i aquesta qualitat que des del sec-tor es reconeix en els alumnes que surten del centre. Mostrad'això, és la forta relació que hi ha entre les empreses delsector i l'escola. Enguany ja s'ha celebrat la IV edició de laTrobada Escola-Empresa, amb un èxit creixent en la qualitati diversitat de les empreses participants; però també s'orga-nitzen jornades o fòrums on les empreses i institucions delsector tenen un paper destacat.Les pràctiques al CETT no són una "assignatura més" en elprograma, sinó que conformen un dels eixos centrals on elsalumnes aprenen en un entorn professional. És la porta almón real. No deixen de ser alumnes, per això compten ambel suport d'un tutor, però desenvolupen responsabilitatsprofessionals. Els alumnes també opinen, valoren i interve-nen en el seu aprenentatge. La relació tutor/alumne ésconstant i directe. En cada centre d'aplicació s'aprenen, amés d'unes tasques, un saber fer i estar. Al restaurant delParlament s'entrecreuen polítics i treballadors de la zona, al'Hotel Alimara homes i dones de negoci, a Naturalment.e elsprofessionals i tècnics del 22@, al bar i restaurant del cen-tre els propis companys i professors... Diferents centres d'a-plicació, que són un element més de la filosofia formativasingular del CETT: oferir un servei de qualitat i formar pro-fessionals de qualitat. n

Durant cinc mesos, al Fòrum Barcelona 2004 es donaran cita 24 exposicions, 300 pel·lículesi documentals, 45 congressos internacionals, 800 activitats artístiques de petit i gran format,300 experiències gastronòmiques, 150 artesans, 10.000 artistes, creadors i professionals i240 institucions vinculades a la programació. Els organitzadors esperen 5 milions de visitesfísiques i 50 milions de visites a l'espai web per a una trobada que, com diu l'eslògan, "mouràel món". Però per moure aquest món, i totes les activitats que es desenvolupen al seu vol-tant, es necessiten moltes persones que estiguin darrere. En aquest sentit, i amb l'objectiu dedonar als alumnes del CETT l'oportunitat de participar en aquest esdeveniment, el CETT i elFòrum de Barcelona van signar el passat 22 de març un conveni en exclusiva amb la finali-tat que sigui possible comptar amb un equip preparat de futurs professionals que realitzintasques d'acolliment, informació i assistència al visitant i participant. Aquest conveni, és con-verteix així, en un element més de les seves pràctiques i com a tal compten amb el suportd'un tutor i un seguiment exhaustiu. D’entre totes les candidatures, els 52 alumnes seleccionats participaran en punts d'infor-mació i serveis (27 del total) i com a guies i atenció a grups i col·lectius (els 25 restants). Depunts d'informació i serveis (PISE) n'hi haurà un total de 7 repartits per tot el territori delFòrum, dels quals en cinc es facilitarà informació al públic en general i en els dos restantsals visitants del CCIB. Per una altra banda, hi haurà certs col·lectius als quals el Fòrum ofe-rirà assistència més personalitzada en funció de les seves necessitats. En aquest sentit, els25 alumnes del CETT que formin part d'aquest servei hauran d'acollir a aquests visitants,passar vídeos informatius sobre el Fòrum, conduir les visites guiades pel territori, ensenyarles instal·lacions, assistir i acompanyar a les persones vinculades als diferents actes (ja siguinponents, membres de la secretaria tècnica de congressos, músics, artistes o artesans). n

25

26

• MODERADOR. Hem estat parlant de les coccions i lesreaccions, però què passa amb les barreges?

• JO: D'aquestes operacions sí que hi ha un important con-junt de temes que crec que us poden ser útils i visuals.Probablement, hagis dit als teus alumnes que els estats dela matèria són sòlid, líquid i gas. I, per exemple, es potcomentar el cas de l'aigua, que la trobem habitualment a lacuina com a gel, aigua líquida i vapor d'aigua. Però es trac-ta d'un exemple massa fàcil. T'has fixat que un iogurt natu-ral no el pots abocar, sembla un flam, però que si el reme-nes amb la cullereta prou estona es fa cremós i llavors síque el pots abocar? És primer un sòlid i després un líquid? Els conceptes de sòlid, líquid o gas són conceptes diguem-ne experimentals, simples, que serveixen per descriure elcomportament d'unes quantes substàncies, però no totes.I, sobretot, no té res a veure -o, millor, té poc a veure-amb les estructures elementals de la matèria. A veure si ens aclarim. Les substàncies "pures", les cons-tituïdes per un sol tipus d'espècie química, com l'aigua, lasal, l'alcohol, es fonen, solidifiquen, bullen, tenen puntsde fusió o punts d'ebullició definits...

• L'ALTRE JO: La sal es fon i bull?• JO: Sí, la sal és un sòlid iònic que es fon a la temperatu-

ra de 800,4ºC i bull, a la pressió atmosfèrica, a 1413ºC.Però això no ho podràs fer a la cuina, no podem arribar atemperatures tan elevades en les cassoles o les paelles. Però en tot hi ha excepcions. Has fet mai caramel? El sucreés una substància químicament molt pura, pràcticamenttot és sacarosa. Però, malgrat que sembla que s'hauria decomportar com la sal, resulta que a l'escalfar sucre, a partirde 170ºC es descompon abans de fondre, donant el cara-mel, que és una barreja de les substàncies de descomposi-ció de la sacarosa. Entre elles hi ha aigua, que és el que faque el caramel sigui fluid, i carbó, que li dóna el color fosc.Ara imagina que agafem dues substàncies pures, una d'e-lles líquida, i les barregem. Poden passar tres coses.Primer, pot ser que reaccionin, per exemple, si barregemàcid acètic i bicarbonat de sodi. Segon, pot ser que esbarregin íntimament, per exemple, quan barregem aigua

i sal, o aigua i sucre, o alcohol i aigua. En aquests casos,el resultat és una dissolució , que sembla formada per unúnic component, tan transparent com és. Però es potdonar un tercer comportament, si les dues substàncies nosón solubles entre si. Per exemple, quan barregem oli iaigua es queden els dos líquids separats. Hi ha famílies de substàncies químiques, denominadestensioactius, que, entre moltes altres propietats, ajuden aestabilitzar les barreges de dos o més components que,inicialment, se separarien. Quan els tensioactius s'apli-quen a aquesta funció s'anomenen emulsionants. A lacuina en trobem molts exemples. Pràcticament totes lessalses són emulsions. Per exemple la maonesa és unaemulsió d'oli en una massa aquosa procedent de la clarade l'ou, i amb sal i un àcid com el vinagre o el suc de lli-mona, per prevenir la salmonel·la. L'emulsionant és ungreix contingut en el rovell de l'ou i en la soja, unasubstància denominada lecitina, que alguns es prenen aculleradetes abans dels dinars, i que compren a preu d'orquan la podrien comprar a preu d'ou... No fa cap mal, peròtampoc fa miracles. El que segur que fa és engreixar. Les emulsions són un dels molts tipus de sistemes dis-persos, és a dir, barreges de dues o més substànciesimmiscibles entre si. De sistemes dispersos en trobem pertot arreu, especialment en els aliments i en els éssersvivents. El citoplasma cel·lular n'és un exemple. Altresexemples de sistemes dispersos: totes les emulsions. O lesescumes o "mousses", que són sistemes dispersos d'ungas en un líquid o en un sòlid, estabilitzada també ambtensioactius. O els gels1, com la clara d'un ou dur, que ésuna mena d'esponja de proteïna coagulada que reté atra-pada una massa d'aigua. Molts productes de la cuina sónd'aquestes característiques: els iogurts, les melmelades...

• MODERADOR: Per què no poseu una recepta i la co-menteu? Pot ser il·lustratiu alhora que nutritiu, oi?

• L'ALTRE JO: D'acord, us explicaré com es fa una coca deiogurt, tan simple que fins i tot tu la podràs fer. Els ingre-dients són: 3 ous, 1 iogurt, 3 pots de iogurt de farina2, 2pots de iogurt de sucre, mig pot de iogurt d'oli, 1 sobrede Royal, i 1 copa d'anís. Es barreja tot amb el minipímer.I es fica al forn que ja ha d'estar ben calent. Quan la cocaha pujat, al cap d'uns 25 o 30 minuts, s'ha de comprovarque estigui cuita per dintre punxant-la amb una agullallarga de fer pinxos. Ara, explica'm què ha passat des delpunt de vista químic, au.

• JO: Bé, és complex, en fi. Això és un pa de pessic. Sensdubte és un sistema dispers, una escuma sòlida. La fase

Cuina i Química

LA CIÈNCIA DE LA CUINA*, una perspectiva educativa (2a part)

*Fragment extractat del text publicat a: Revista Perspectiva Escolar (publi-cació de Rosa Sensat), setembre de 2003

El moderador, el meu jo més científic, teòric, i el mésdidàctic parlen de la cuina com a eina útil en l'ensen-yament de les ciències en sentit ampli (ContinuacióTotCETT nº6. Pàg. 26-27).

27

contínua, el que seria l'esponja solida, és una barreja -unsistema dispers també- de greixos, hidrats de carboni iproteïnes, tots barrejats amb una mica d'aigua ensucradaformant l'esponja sòlida. I la fase dispersa, és a dir elsforats de l'esponja, són d'aire i de diòxid de carboni. Elsgreixos provenen dels ous i de l'oli, i també de la farina.El midó, un hidrat de carboni, prové evidentment de lafarina, i altres hidrats de carboni, del sucre i del iogurt.Les proteïnes venen del iogurt, una mica de la farina, i del'ou. I l'aigua ve de la clara i del rovell de l'ou, del iogurt ide l'anís. Per cert, que bona part de l'aigua inicial s'haperdut com a vapor d'aigua durant la cocció.L'alcohol de l'anís també s'ha evaporat en la cocció inomés queda el gustet de la matafaluga. També s'hanmort tots els bacteris del iogurt. El Royal és un llevatquímic , una barreja de bicarbonat de sodi i pirofosfatàcid de sodi, amb farina d'arròs i un estabilitzant. El bicar-bonat i el pirofosfat reaccionen lentament en la massadonant diòxid de carboni gas i fosfat sòdic que queda ala massa. El gas es desprèn en bombolletes i fa els típicsforats del pa de pessic. Com que la massa de cocció ésmolt viscosa, no deixa que les bombolletes es despren-guin gaire depressa, i per això puja la massa lentament.Quan la massa està cuita el diòxid de carboni és substituïtper aire, per difusió. Les reaccions de Maillard tenen lloc a tota la massa i a lasuperfície. Agafa així el to daurat i el gust de cuit que notenia la massa primitiva sense coure. Com que l'escalfor live de fora, es cou primer per l'exterior i després per l'inte-rior. Per això hem de fer el control de cocció amb l'agulla.

• MODERADOR. Bé, nois, hauríem d'acabar, s'hanquedat moltes coses per dir. No heu dit res delsadditius, ni dels procediments de cuinar, ni de lamicrobiologia...

• JO: Crec que ha quedat clar que el coneixement científic,la química en particular, ens permet explicar la major partde fenòmens que passen a la cuina. I no només això.Podem també, amb aquests coneixements i amb l'ajut dela microbiologia, evitar o frenar la degradació i descom-posició dels aliments abans de cuinar-los o ja preparats idissenyar tècniques de conservació, amb l'ajut de proce-diments i additius adequats: entre la tradició i la ciènciatenim avui aliments congelats, refrigerats, dessecats,irradiats, liofilitzats, o fumats; envasats frescos, uperitsatso pasteuritzats, i conserves tancades, en oli, en sucre,salaons, embotits...Pel que fa als additius, és tot un món. N'hem parlat de dos:dels emulsionants, i del llevat químic. Però n'hi ha cente-nars. La moderna tecnologia dels aliments ens permet avuipreparar productes que es conservin, no només des delpunt de vista nutricional, sinó que mantinguin la texturao la cremositat que tenien just després de preparar-se.

Finalment, en el dissenydels utillatges presentsa la cuina hi tro-bem tota menade dispositiusd'una planta od'un laboratori quí-mic. És el domini dela física. Tota menad'instruments per trin-xar, triturar i barrejar; diversos sis-temes de separació de fases per filtració, separació mecà-nica o centrifugació; reactors químics oberts -paielles, fre-gidores, cassons, cassoles, torradores, grills- i tancats, comolles de pressió; cuines i forns de moltes menes-...Tots aquests coneixements ens permeten millorar les recep-tes de cuina, dissenyar noves preparacions i nous alimentsa escala domèstica i industrial, i disposar d'aliments méssaborosos, més segurs i més variats per a més població.És evident que la ciència ens permet explicar els fenò-mens culinaris. Però jo crec que, en aquest moment, és lacuina la que demana auxili a la ciència per tal de fer pre-paracions culinàries insospitades, i que han estat pensa-des per persones amb una imaginació desbordant i ambdomini del comportament de les substàncies. Allò quetenen de difícil les croquetes líquides d'en Ferran Adrià ésimaginar-se-les; després, fer-les és qüestió de tècnica...una notable tècnica, per descomptat.

• L'ALTRE JO: M'ha agradat tot el que has explicat, tot i queno ho he pogut comprendre tot amb detall, però Déu n'hido. Resumiria els aspectes pedagògics en 4 punts bàsics: - primer, identificar els fenòmens i donar-los nom- després, donar nom a les coses, objectes i substàncies

que intervenen en els fenòmens- després, intentar comprendre de quines substàncies

són fetes les coses- i, finalment, veure que les substàncies canvien i se'n for-

men de noves, mitjançant procediments molt variats...• MODERADOR: Molt agraït a tots dos per les vostres

aportacions i també als lectors per la seva paciència.Fins a una altra ocasió. n

Claudi Mans i TeixidóDpt. d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia (UB)

cmans@ub.edu

1La paraula gel en català vol dir tres coses: el gel o aigua sòlida; el gel en elsentit químic, estructura tridimensional sòlida elàstica, com la clara d'oudur o la gelatina sòlida; i, per analogia, un líquid cremós com els gels debany, que no són realment gels en el sentit químic anterior.2Tres pots buits de iogurt, plens de farina.

Referències bibliogràfiquesAlbaladejo E. La química de la cuina. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993.

L'esparver ciència.Cobb V. Experimentos científicos que se pueden comer. A Coruña: Trad. ed. Adara, 1976.Grup Martí i Franquès. ¿Eso es química? Barcelona: Biblioteca de Recursos

Didácticos Alhambra, 1986.Pérez J. Cocinar con una pizca de ciencia. Múrcia: Miguel Sánchez Libros SA, 1997.Prieto T, Blanco A, González F. La materia y los materiales. Madrid: Síntesis

Educación, 2000.Solsona N. La química de la cocina. Propuesta Didáctica para Educación Secundaria.

Madrid: Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales), 2002.This H. Los secretos de los pucheros. Saragossa: Trad. ed. Acribia, 1996.http://ciencianet.com/enlaces.html - http://milksci.unizar.es/nut/nutricion.html

28

Coneguem Catalunya

L'arròs a la cuinamediterrània

Lluç amb arròs negre

Ingredients

Fumet Arròs

•1,5 l aigua mineral • 400 gr arròs

•100 gr peix de roca • 0,5 dl oli d'oliva

•50 gr ceba • 35 gr tomàquet canari polpa

•50 gr pastanaga • q.s.* tinta calamar

•50 gr porro • 75 gr ceba brunoise

•2 dents all • 1/2 dent all

•2 nyores • 5 gr formatge parmesà ratllat

•0,5 dl oli oliva

Lluç

•4 supremes de 175g • q.s.* sal

•1dl oli oliva • q.s.* pebre

*quantitat suficient

ElaboracióProcès del fumet: En una marmita (o cassola alta)torrareu els alls amb la ceba i afegireu la resta deles verdures totes a mirepoise. Un cop tot bensofregit, el mullareu amb aigua, afegireu les nyoresi el peix de roca net (prèviament net de cap i tripa).El primer bull escumareu el fumet i deixareu bullir afoc suau durant 40 min. Colareu i reservareu.Per fer l'arròs: En una cassola escalfeu l'oli iposeu l'all. Quan comenci a fregir, afegiu la ceba isofregiu fins que quedi ben torrat. S'ha de mes-clar, llavors, el tomàquet i sofregir. Afegiu l'arròs,anacareu, poseu la tinta i mulleu amb el fumetcalent, just que cobreixi el arròs. Deixeu coure iabans de retirar l'arròs del foc, afegiu el pols deformatge parmesà i lligar l'arròs.Preparació del lluç: Sal i pebreu la suprema imarqueu a la planxa .

Muntatge

Poseu a un costat del plat la suprema i a l'altrel'arròs negre. Finalitzeu el plat amb una picada d'alli julivert amb oli. n

La Recepta

A banda de les múltiples interpretacions culinàries dels paï-sos asiàtics, l'arròs també té una gran incidència en la cuina

occidental i, especialment, als països mediterranis. Si en voleu

conèixer els detalls no podeu faltar el 4 de maig a la cita delPalau Robert, amb degustació inclosa, "els Arrossos de la

Mediterrània". Per aquells ansiosos, us oferim un aperitiu.

El receptari mediterrani ofereix una àmplia varietat en matèria d'arros-sos. A Itàlia la família del riso i el seu germà petit el risotto és extre-madament extensa. Per diferenciar-los dels nostres, hem de pensar queen la seva elaboració s'utilitza la mantega i, en el moment de ser men-jat, s'acompanya sempre de formatge. A Espanya, per la seva banda,trobem diferents tipus d'arròs, en funció del recipient que s'utilitzi percuinar-lo. Segons el material: fang, metall o porcellana i segons lesmides d'aquest. Actualment, a França, l'arròs no és gaire utilitzat encuina, tot i així tenen dos tipus diferents de gra propis del país: l'arròsvermell de la Camargue i l'arròs natural de gra curt. Turquia i Grècia fanuna exòtica aportació. Es tracta de l'arròs pilaf , diàleg culinari entre lescultures d’Occident i Orient. El Dolma, paraula turca per designar elfarcit dels pebrots a base d'arròs, verdures i fruits secs té molt èxit a lacuina Mediterrània i, més concretament, a Grècia. Per últim, no podemoblidar-nos de parlar de l'arròs dolç. A Europa, en l'Orient Pròxim i elnord d'Àfrica es prepara amb arròs curt i cuit amb llet.Ara bé, uns poden ser calents i altres freds, es poden servir en forma deboles, com a souflé i fins i tot com a pastís. La varietat de fruites queacompanyen l'arròs va des de les cireres a les magranes. Tots són arros-sos però entre ells disten de ser semblants. Els voleu tastar? Només heude venir el dimarts 4 de maig a la presentació dels "Arrossos de laMediterrània", organitzat pel CETT, la UB i el Palau Robert. n

Llegenda i història

L'arròs, la gramínia que els científics diuen Oryza sativa, consti-tueix l'aliment bàsic de milions d’éssers humans des de fa moltssegles, tant que l'origen del seu cultiu, i en conseqüència el del seuconsum, es troben lligats a la cultura hindú. Expliquen les llegen-des que la planta va néixer a la tomba de la preciosa Dewi-Seri,esposa del déu Vishnu, i va sortir com a obsequi als seus súbdits,amb la promesa que l'arròs mai seria un menjar que produís avo-rriment. El seu èxit gastronòmic a Orient, no obstant, no va tenirdurant l'antiguitat repercussions en terres de l'Europa. Els poblesde la ribera de Mediterrània, en els temps de Grècia i Roma, des-coneixien aquest cereal. No va ser fins a l'arribada dels àrabs,després de passar pel Nord de l'Àfrica, que l'arròs entra a Europaper Espanya. Més tard, va arribar per altre camí, per Venècia, pro-cedent de Turquia, on constituïa el seu plat nacional.

Coneguem Catalunya

Visita al Parc Natural del Cadí-Moixeró

De la cava al CORTAL D'EN ROIGEl Parc Natural del Cadí-Moixeró, l'espainatural més gran de Catalunya, ofereix unaàmplia diversitat natural. En les seves 41.342hectàrees es poden trobar des dels espectacu-lars paisatges del nord del Cadí a les estretesvalls del Moixeró passant pels amplis boscs defaig, avet i pi negre. La reserva natural comp-ta amb diferents centres d'informació i d'in-terpretació per tal de donar el màxim suportals visitants.

La proposta que us fem a continuació és una ruta enmig dela natura: es tracta de la caminada des del municipi de Cava,situat al nord-est de la comarca de l'Alt Urgell, fins al Cortald'en Reig. El recorregut total, des de la sortida del municipifins a l'arribada, és de 2.30 h.Com dèiem, sortim del municipi de Cava, direcció sud-est,per la pista que hi ha a la dreta, seguint la senyalització d'unSender de Petit Recorregut. Baixem, envoltats de boixos iroures i arribem a l'entrada del Parc Natural. Ho veurem per -què trobem un cartell indicatiu. Aquí comença la nostraimmersió en aquest meravellós paratge natural. Més tard,continuem per la pista, i una vegada passada la palanca delriu Cadí, trobem a pocs metres que surt un camí a l'esquerreque fa pujada i que va en direcció sud. Tirem cap allà. Inicieml'ascens i ens apropem cada vegada més al riu fins a creuar-lo pel costat d'un saltant molt bonic. Una mica més endavantdivisarem a mà esquerra les cases de Cal Pubill. Poc després,comença la baixada fins arribar al Cortal d'en Roig. Al Cortal, que és un corral on es tanca el bestiar, hi ha unagran esplanada des d'on contemplar la muralla que forma laserra del Cadí.

De tornada cap a la Cava

Arribats a aquest punt, hemfet la meitat de camí.Tornarem a la Cava perun camí diferent al

de l'anada. Tirarem cap al sud-est per la pista que està limi-tada per un petit mur de pedra i anem cap a l'esquerre perseguir les marques grogues i blanques. Travessem el Torrentde les Planes i seguim pel camí ample fins a acabar la pista,on trobarem un camí que puja cap a l'oest i que també faziga-zagues. Per aquest costat passarem per la font delGavatx, que rep aquest nom perquè durant la guerra delFrancès en aquest lloc un home de Sant Martí dels Castellsva matar a un francès, i com a represàlia, els francesos vancremar el Cortal d'en Roig i algunes cases del poble. Caminem una miqueta més i arribarem a una roureda. Enaquest punt haurem arribat a l'alçada màxima d'aquestaruta, 1.625 metres. Iniciem ja el descens. Travessarem untorrent i una barrancada i arribarem a una roureda quetorna a fer pujada. En uns deu minuts ens trobarem unazona més ampla. Aquí hem de caminar cap al nord fins arri-bar a un bedoll on s'anuncia un gran recorregut que va deCava cap al Querforadat. Nosaltres hem de tirar cap a l'es-querre. Aquest camí ens portarà fins a Cal Pubill, passaremles cases fins arribar a la pista inicial, que ens portarà fins ala Cava. n

Per a més informaciówww.parcsdecatalunya.net/cadi/cpcadi00.htm

Auxi PIÑEROQuan l'Auxi Piñero va acabar l'educació obligatòriano sabia ben bé a què es volia dedicar. Tenia interèsper l'hoteleria, sí, tot i que no coneixia ningú ques'hi dediqués, però notava que tenia una vocació deservei i una personalitat que tindria perfectamentcabuda amb el perfil professional d'hoteleria. Abanda de les pràctiques que va fer durant la carrera, quan va finalitzar elsestudis de Turisme, l'Auxi va voler completar la seva formació amb elMàster en direcció d'empreses hoteleres. I és que com ens comenta "emsembla que és l'aspiració dels que ens dediquem a aquesta professió, aca-bar dirigint un hotel". Les pràctiques d'aquest màster les va fer al departa-ment d'Operacions d'Hotels Hesperia i des de llavors s'hi ha quedat. La sevatasca actual és la de fer de suport a d'altres departaments i sobretot secentren a l'àrea de qualitat, d'on li ve, precisament, la seva satisfacció."Durant l'últim any de carrera i després amb el màster vaig veure que unade les àrees que m'omplien més era la de qualitat. Però en el sector turís-tic hi ha pocs hotels que tinguin un departament d'aquesta àrea. Per a miva ser una sort entrar-hi i, encara, ser-hi". L'Auxi destaca la necessitat pera la seva professió, i per a qualsevol turística, de renovar els coneixementscontínuament. "És bàsic, perquè cada vegada s'implanten més noves tec-nologies i programes i la gent que puja està més preparada". n

30

els EX-ALUMNES DEL CETTAssociació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

• Informació• Borsa de treball• Formació• Activitats• Altres serveis...

E-mail: aaacett@cett.es - Tel.: 934 280 777Horari: De dilluns a divendres de 15 a 19 hores

Anna PERMANYERSi voleu conèixer a una de les persones privilegiades que viuran el Fòrum de les Cultures 2004 des de dins, aquí en teniuuna. Es tracta de l'Anna Permanyer, de 32 anys, que des del passat mes de desembre està treballant perquè els Puntsd'Informació i Servei que es trobaran dins del recinte del Fòrum funcionin a la perfecció. "El nostre objectiu és oferir elmillor servei possible i que el turista s'endugui el millor record de la nostra ciutat". Abans d'aquesta feina, l'Anna ha tre-ballat de cara al públic als Centres d'Informació per a Joves a Barcelona, fent visites guiades per la ciutat i a Turisme deCatalunya. A més, sempre que ha pogut marxar a l'estranger ho ha fet i és que "penso que, a banda de què és la millor

manera de conèixer l'idioma, dóna una amplitud de mires posteriors. Conèixer gent és el que fa bagatge". L'Anna té una filosofia de vida moltclara. "El més important davant les situacions és l'actitud que prens. No pots esperar que les coses t'arribin, has de tenir iniciativa i anar-lesa buscar". Sempre ha estat interessada en el vessant cultural i social del turisme. Per això, a part de fer la Diplomatura de Turisme al CETT, vaestudiar, posteriorment, la carrera d'Educació Social, d'aquesta manera ha pogut adquirir detalladament conceptes més relacionats amb lesrelacions humanes. n

Marc FIBLAEl Marc Fibla és en l'actualitat el xef delrestaurant Dom, de l'Hotel Belair aCastelldefels. Només té 25 anys, però desde sempre s'ha sentit atret per la cuina,que va ser precisament el que el va motivarper estudiar Tècnic en Cuina i Restauracióal CETT, on, reconeix que li van donar moltes oportunitats al'hora de posar en pràctica tots aquells coneixements que anavaadquirint. Va fer les pràctiques a la cuina de l'Hotel don Jaime(Castelldefels), de la Cadena Grups Soteras, una cadena quetambé li ha donat moltes facilitats per mantenir actualitzats elsseus coneixements. "Jo sóc una persona molt inquieta i neces-sito estar en continu coneixement de formes de fer nova". Enaquest sentit, ha fet diferents estades en restaurants com elBulli o el Saüc i continua tenint com a costum fer un stage d'u-nes setmanes a un establiment de la cadena cada any. "Buscoreciclatge, noves idees, tècniques organitzatives... Dels diferentsestabliments intento conèixer cada departament per desprésadaptar les coses positives al nostre". Des de fa un any és el xefdel restaurant Dom, de l'Hotel Belair (Castelldefels), també de lamateixa cadena, un lloc que li agrada, tot i que el seu somniseria acabar muntant el seu propi restaurant. n

31

Internacional

4 continents AL CETT

Creuar el mar i marxar a estudiar a un paísestranger és una decisió que cada vegada pre-nen més persones. Ja sigui pel fet d'ampliarestudis, buscar noves opcions per treballar osimplement conèixer un nou país, el fet ésllançar-se. Aquest curs escolar, prop de 90alumnes estrangers han escollit Barcelona, iconcretament el CETT, per realitzar estudis deturisme. Els vols conèixer?

La inquietud de viure durant un temps en una nova ciutato un nou país és innata, en major o menor grau, a totesles persones. La diferència està en la intensitat i la forçad'aquest sentiment: hi ha persones que es llancen a fer-ho i d'altres que contenen la inquietud, per uns motius ouns altres, durant tota la seva vida. En els estudis turístics,el fet de viatjar a fora, ja sigui a treballar, a fer pràctiqueso, simplement, per conèixer un país, és un requisit indis-pensable per a la formació de cadascú. Viatjar, conèixernoves gents i costums, obre les ments a la vegada que ensensenya diferents maneres de fer i viure. En aquest sentit,cada vegada són més els alumnes del CETT que marxenfora i que demanen fer una beca o bé un stage a l'exte-rior, però també cada vegada són més els estrangers queens visiten.Aquest curs, el 2003/04, tenim entre nosaltres, a 87 estu-diants de nacionalitat no espanyola. Vénen dels quatre con-tinents: Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, tot i que els mésabundants són els procedents del continent americà i, espe-cialment, del sud i del centre. Tot i no haver molta diferèn-cia, però sí en el següent ordre, els estudis que cursen,aquest prop de 90 estudiants, són Diplomatura de Turisme,Màsters i Postgraus i cicles formatius en les diferents àrees(Tècnic en Cuina i Restauració, Tècnic Superior enRestauració, Tècnic Superior en Allotjament, Tècnic Superioren Animació Turística, Tècnic Superior en Agències deViatges i Tècnic Superior en Informació i Comerç Turístic).Des del TotCETT hem volgut conèixer de primera mà, coms'adapten aquests estudiants als nostres costums i formesde fer.

Centre i Sudd'Amèrica

Del continent Amè-rica hi ha, aquest any,54 alumnes, amb unaprocedència forçadiversa tot i que Brasil,Mèxic i Perú són els demés presència. Els jovescentre i sud-americanshan escollit el nostre país,en gran part, per la facilitatamb un dels idiomes, el cas-tellà, tot i que tenen una micamés de dificultats amb el català.Aquest, però, no és el cas de la VerónicaPardo, estudiant del Màster en e-business apli-cat al turisme, que té família catalana. Des del seu país natal,Paraguai, sempre ha tingut molts lligams amb els casals cata-lans i entenia els dos idiomes. Tot i així, la Verónica només ésuna excepció, encara que hi ha estudiants, com la mexicamaPaulina Stockton, que sí que tenien coneguts. En general, els estudiants d'aquest països ens comenten ladiferència de nivell que hi ha entre Espanya i el seu país d'o-rigen, en molts casos en vies de desenvolupament. És el cas dela brasilera, Cristina Mesquita, de només 23 anys i estudiantde Diplomatura de Turisme al CETT (especialitat deRestauració i Hoteleria), que ens comenta que els estudis deturisme al Brasil són molt recent i que estan menys avançatsque a Espanya. Però la poca varietat d'estudis en turisme no és un cas aïllatdel Brasil. Al Perú passa una cosa similar. La Jimena Melgar vavenir a Espanya, i concretament a Barcelona, perquè volia sor-tir del seu país i conviure amb diferents costums i persones i"què millor que una ciutat on es viu el turisme com Barcelona".De les diferents escoles que va visitar, va escollir estudiar alCETT "perquè és la que em va semblar que tenia un millor nivelld'ensenyament i on la teoria més s'adaptava al món real". La majoria dels estudiants americans, tenen una data de tor-nada. Han vingut a ampliar estudis i volen posar-los en pràc-tica al seu país. No és aquesta la voluntad de la peruana idiplomada en Turisme, Patricia Vela. Abans de posar-se a

estudiar al CETT, ja portava un temps a la Ciutat Comtal. "Vaigescollir el Màster E-Business aplicat al turisme perquè semprem'ha agradat el màrqueting i crec que el comerç electrònic téun bon futur. Després de buscar molt vaig veure que aquestestudi era el que buscava". La Patrícia té com a companya delmàster a la panamenya Olimpia Fernández, que comenta que"estudiar en un altre país, a banda de ser una bona experièn-cia personal, ens ajuda a valorar més les coses autòctones ique potser no érem conscients que teníem o infravaloràvem".

Àsia: cada vegada més present

Com Hsiao Hsiu-Ju (procedent del Taiwan ROC) vuit alumnesmés procedeixen aquest any del continent asiàtic: dos deCorea, una de l'Índia i cinc de la Xina. Sense dubte, els estu-diants asiàtics i africans són els que s'han trobat una diferèn-cia més gran amb la seva cultura. Tot i així, i malgrat les difi-cultat que Hsiao Hsiu-Ju confessa haver tingut amb l'idioma,s'ha adaptat molt bé. I és que estudiar a l'estranger té moltsavantatges "no són només els estudis sinó la vida en general,la cultura, els costums... A més, aprens a ser més indepen-dent”. Hsiao Hsiu-Ju es va inscriure al Màster d'e-businessaplicat al turisme perquè és la vessant del turisme que voldesenvolupar al seu país.

Com no poden faltar... els europeus

Malgrat ser el mateix continent, 21 alumnes europeus (ale-manys, andorrans, anglesos, búlgars, francesos, italians, por-tuguesos, romanesos, russos i turcs) han apostat perBarcelona, i pel CETT, per impartir estudis de Turisme. Laromanesa Lidia Dumitrescu, per exemple, estudia TècnicSuperior en Restauració, i reconeix, que malgrat Espanya i

Romania no són tan diferents ara, el segon any que portaaquí, comença a trobar-se més integrada. Per la seva banda, l'alemanya Irish Hummel, està estudiant laDiplomatura de Turisme. Ja havia estat al nostre país fent decangur i va voler tornar per aprofundir en el coneixement del'idioma. Dins de la diplomatura s'està especialitzant en agèn-cies de viatges i oci. El que més li va costar va ser el primercontacte amb el català. Tot i així, a nivell personal, estudiar al'estranger per a l'Irish tot són avantatges: "Aprens l'idioma,coneixes bé i de primera mà una nova cultura i gent diferent”.Les diferències més importants les ha trobat a nivell de meto-dologia d'estudis. L'Irish comenta que el treball a Alemanya ésmolt més individual i que prefereix el seguiment i el treball enequip que es desenvolupa aquí. L'Irish, la Lidia, Hsiao, Cristina, Jimena o Patricia són nomésalguns exemples d'estudiants estrangers o estrangeres queestan aquest curs als nostre centre d'estudis. Són experièn-cies personals i que ens conviden a llançar-nos. Malgrat lesprimeres dificultats de trobar-te, normalment, sol en un paísque no coneixes i davant una realitat diferent, passat unsdies tot són avantatges. Sóc experiències úniques, irrepeti-bles i que només es poden viure de primera mà si us arris-queu i també creueu la frontera. n

Carme Cassà i Baus. Directora de màrqueting i relacions exteriors del Grup CETT

En la seva línia de col·laboració amb el sectorturístic empresarial, el CETT va tornar a realitzarunes jornades de reciclatge per als professionalsde la Cadena hotelera Horizontes

Entre els dies 2 i 13 de febrer es van impartir a les aules del CETTunes jornades de formació adreçades a especialistes de la Cadenahotelera Horizontes de Cuba. Els cursos es van donar arrel de lademanda feta per la direcció de la cadena hotelera amb l'objectiude fer una revisió i actualització del seu Pla Estratègic previst finsal 2006. En aquest sentit, s'han impartit sessions referents a diver-sos àmbits com ara, comercial, recursos humans o finances, entred'altres.No era la primera vegada que des del Grup CETT s'oferia formacióa l’equip de la Cadena Horizontes, els bons resultats d'aquestesexperiències prèvies han portat a la Cadena a renovar la seva con-fiança en els nostres professionals. n

En el marc de la Trobada Escola-Empresa, durant elsegon dia va tenir lloc, com és habitual, la presen-tació dels projectes i iniciatives dins de l'àmbitinternacional: el Mou-te. En aquest sentit, les pre-sentacions van seguir l'esquema d'altres anys: esvan presentar els programes d'Erasmus, Sicue,Universitat de Quebec (Canadà); també es vanexplicar les diferents possibilitats que tenen elsalumnes per fer un stage i per anar a treballar al'estranger. Es van presentar més de 20 propostesper diferents llocs del món: EE.UU., França,Anglaterra, Irlanda, Alemanya, Thailàndia, Holanda,Bèlgica, Jamaica, Mònaco... Per la seva banda,Turisme de Catalunya va presentar les seves bequesi, enguany, també vam poder assistir a la presenta-ció del WWW Mediterranean Programe Across theWaters i de les pràctiques a l'Hotel Roger Smith deNova York, totes dues en anglès. n

FORMACIÓ D'ESPECIALISTES

Cadena Horizontes de Cuba

A un pas de l'estranger:

MOU-TE

33

AC HOTELS ha decidit implementar a la sevaorganització el Sistema de Gestió de laQualitat i adherir-se a una iniciativa promo-guda per la Secretaria General de Turisme perfacilitar la definició de sistemes de qualitat del'ICTE a les grans cadenes hoteleres.

La cadena hotelera AC Hotels és una cadena jove, destaca-ble pel posicionament de la seva marca i el seu intens crei-xement, havent assolit cinc anys després de la seva creaciól'any 1999, la xifra de 59 establiments que posseeix en l'ac-tualitat.Es tracta d'una cadena especialitzada en clients de negocis iturisme urbà, l'èxit i la diferenciació d'AC Hotels es basa enla gran qualitat tant de les seves instal·lacions com delsdiversos serveis que ofereixen els seus establiments, total-ment ajustats a les necessitats dels seus clients.Sobre les línies estratègiques de la Cadena, s'assenten lesbases d'un nou projecte: "la implementació d'un sistema degestió de la qualitat". Sistema que demostri el control detots els processos estratègics, operatius i de suport, tantpropis dels serveis centrals com dels diferents establiments,i al mateix temps garanteixi la superació d'uns estàndardsde qualitat.Pel disseny, desenvolupament e implementació del sistemade gestió de la qualitat, AC Hotels ha apostat pel seguimentde la metodologia promoguda i finançada per la SecretariaGeneral de Turisme, dins en PICTE (Plan Integral para laCalidad Turística Española).CETT Consultors és l'empresa consultora que, mitjançantconcurs públic, ha sigut escollida per la Secretaria Generalde Turisme, per dur a terme les tasques d'assessoramentque guiïn i permetin a la cadena el desenvolupament del sis-tema de qualitat i la integració d'aquest tant als serveis cen-trals com als diversos establiments que aquesta posseeixarreu del territori nacional.

Model de desenvolupament del sistema de qualitat

El Model SCTE, estructurat en quatre etapes, defineix pas apas (productes) la metodologia a seguir per iniciar, desenvo-lupar i consolidar un sistema de gestió de la qualitat basaten les normes de qualitat del ICTE (Instituto para la Calidad

Turística Española), i defineix també la sistemàtica per podermantenir el sistema de qualitat desenvolupat, i funcionarcom a sistema de millora continuada. Aquest model és Intersectorial, això vol dir que es assimila-ble per qualsevol empresa turística, sigui quin sigui el sub-sector al que pertanyi. Evidentment, és necessari basar-se enuna normativa que estipuli els requeriments mínims del sis-tema i els estàndards de qualitat. Cada organització prencom a base per treballar el model SCTE, la normativa del'ICTE aplicable al seu subsector.CETTConsultors , seguint el model SCTE pel desenvolupamentdel sistema de qualitat a AC Hotels, es basa en "Normes deQualitat per a Hotels i Apartaments Turístics" de l'ICTE. Durantel desenvolupament del projecte, s'identifiquen les divergèn-cies entre aquesta norma i les necessitats pròpies d'una cade-na hotelera i es trasllada l'experiència d'aquest projecte alcomitè que paral·lelament a aquest projecte, està treballantper definir la Norma de Qualitat per Cadenes Hoteleres del'ICTE i el procediment d'auditoria i certificació.Aquest és el resultat d'una més, de les actuacions portadesa terme per la Secretaria General de Turisme, en el seuesforç continuat per la promoció, creixement i millora delSector Turístic Espanyol. n

Glòria SanmartinConsultora de CETTConsultorsCap de l'àrea d'hoteleria CETT

Estudis i investigacions

AC HOTELS aposta per la qualitat

Assignació de productes a etapes

34

Tots els elements que es troben sobre lasuperfície del planeta resulten mesurables.L'observació que l'home ha fet del seu entornsempre ha existit però ha estat en les darre-res dècades que ha mostrat un interès crei-xent en l'art de mesurar les coses.

L'amenaça de l'exhauriment dels jaciments de petroli i gas,el sobreescalfament de l'atmosfera terrestre, l'acceleraciódel canvi climàtic o la desaparició d'espècies vegetals i ani-mals han forçat a què l'home mesuri rigorosament el nom-bre d'unitats de cada element terrestre per poder formular,a partir de l'observació empírica, les accions més adequadesa les seves necessitats. Així, i a grans trets, hem arribat a laconclusió que el manteniment d'algunes d'aquestes unitatsterrestres (ja sigui l'oxigen, l'ozó, la temperatura de l'aire,etc.) amb les quantitats òptimes resulten fonamentals per ala supervivència humana.La sostenibilitat és el concepte que resumeix la voluntat depracticar un desenvolupament sense que aquestes unitatsfonamentals que ens permeten viure es vegin afectadesnegativament. Per tant, si aprenem a mesurar bé quins sónels principals impactes que aquestes unitats fonamentalsreben de l'activitat humana haurem resolt la primera partdel problema: detectar la importància dels impactes i el riscque per a nosaltres aquests comporten. Ens quedarà, però,la segona part: establir mesures de correcció i prevenció perreduir-los i crear una relació sostenible amb el medi onvivim.El turisme és una activitat escorredissa per poder ser obser-vada. Parapetat en multituds de realitats diferents i practi-cat en espais territorials molt diversos, fa difícil l'establimentd'aquells punts d'observació que ens han d'indicar -d'aquísurt la paraula indicador- quins són els impactes que gene-ra a l'entorn i a quin nivell ho fan i que poden perjudicar, demanera recíproca, la pròpia activitat.La majoria de vosaltres coneixeu un gran nombre d’indica-dors turístics. Aquests poden ser de diversos àmbits i apli-cats a diferents escales. Per exemple, els indicadors macroe-conòmics més coneguts descriuen el pes de l'activitat turís-tica en el PIB nacional, el consum mitjà per turista, etc. Elsd'àmbit mediambiental descriuen, el consum d'aigua, ener-gia, producció de brossa, etc. I, finalment, els socio-culturalsque mostren, per exemple, la relació amb les comunitatslocals i el turista, l'atenció al turista o la formació en matè-ria turística, entre d'altres.

Tots ells estan sent observats. Els indicadors, per si sols, notenen cap mena de sentit. Cal contextualitzar-los i interpre-tar-los de manera conjunta. Per prendre una decisió sobrealguna problemàtica que el turisme en qualsevol de les nos-tres ciutats hagi generat haurem de valorar diferents indi-cadors abans de decidir-nos a iniciar una actuació i solucio-nar-ho. És evident, doncs, que la millor manera de podergestionar un destí turístic amb tants operadors participant-hi (sector privat, sector públic, ONGs) és fer cas de determi-nats indicadors alhora. Però com?Aplicar un sistema d'indicadors sostenibles. El sistema inte-gra un conjunt d'indicadors que ens mostren l'estat de lesdiferents cares del polièdric turístic. L'actuació en una d'e-lles pot suposar un canvi en el seu total. Però, al mateixtemps, ens pot permetre detectar quin indicador marca uncomportament anormal i actuar-hi sense que el destí turís-tic se'n vegi plenament afectat.Ara, molts de vosaltres, haureu relacionat el sistema d'indi-cadors sostenibles amb els processos de gestió de la qualitatintegral. La finalitat és la mateixa i uns formen part intrínse-ca dels altres. La finalitat és compartida: la millora del benes-tar del turista, però també de local. Els sistemes els podemaplicar tant a empreses turístiques com a les administracionsperò el seu interès màxim recau en la "monitorització" deldestí. Controlar i actuar amb la màxima celeritat dins deldestí basant-nos en el seguiment (monitorització) dels indi-cadors permetrà prevenir i si cal corregir tots aquells indica-dors que afectin de manera directa al benestar a més d´estal-viar uns costos econòmics i socials innecessaris pel destí.

Però, quins indicadors hem d'analitzar?

La formulació d'un teorema sobre sistemes d'indicadors noresulta fàcil; és complicat i en ocasions discutit. Per això el CETT ha apostat per observar el que altres insti-tucions, des de fa ja molts anys, observen: l'activitat turísti-ca.No obstant la nostra recerca, tot observant, ha de ser unacontribució al coneixement turístic, al qual alguns s'atrevei-xen anomenar la 'ciència del turisme'. El primer pas ha estatfer un estudi empíric, un repàs als principals observatorisd'indicadors i en concret de sistemes d'indicadors sosteni-bles que s'apliquen a l'activitat turística a nivell de destí1.Sota aquests paràmetres, l'Organització Mundial del Turisme(OMT), a nivell supranacional, ha estat la principal impulso-ra dels sistemes d'indicadors i de certificats de sostenibilitat.En les properes setmanes la pròpia organització publicarà

Estudis i investigacions

A la recerca de "L'INDICADOR"

35

un manual amb processos de monitorització sostenible dedestins turístics en base a sistemes d'indicadors per a “des-tins tipus”2 i adjuntarà un segon volum amb més de migcentenar de casos aplicats en diferents “destins tipus”.En l'actualitat, hi ha diversos governs que apliquen certificatsde sostenibilitat de forma voluntària a empreses i destins iofereixen millor tracte fiscal a aquelles que aconsegueixin elsmillors resultats 3 i que complementen les certificacions dequalitat més difoses internacionalment com les ISO.No obstant, la primera fase d'estudi que hem establert té l'ob-jectiu de formular una visió crítica dels sistemes d'indicadorsi ens hem centrat en les comunitats que més treballen ambindicadors turístics tot i que no hem de perdre de vista quesón els mateixos indicadors que observen el benestar del ciu-tadà i de la sostenibilitat d'on també vivim. El turisme entès,de nou, com una activitat transversal de la nostra societat.

Països que treballen amb indicadors turístics

Als EUA destaquen tres organismes governamentals que fanla monitorització de sistemes d'indicadors. La InteragencyWorking Group on Sustainable Development Indicators(IWGSDI)4 aglutina 12 agències federals de cooperació quetreballen en l'establiment d'indicadors turístics a nivell fede-ral. Encara que ja no està activada, la publicació "SustainableCommunities Task Report" del President's Council onSustainable Development ha estat durant anys el principalreferent de sistema d'indicadors per mesurar la sostenibilitatnacional. I, per últim, el projecte "Sustainable Seattle" 5 queamb més de 60 indicadors socials, econòmics i mediambien-tals regula el benestar dels ciutadans i dels turistes de la ciu-tat. A Canadà existeix el Edmonton Social Planning Councilque ha desenvolupat per damunt de tot aquells indicadorsd'àmbit social i cultural i complementen els mediambienals ieconòmics, ambdós molt més desenvolupats. És precisament en la monitorització dels indicadors socials onmés dificultat es troba per fer una correcta observació. Són elsmés difícils d'avaluar però afecten de la mateixa manera quequalsevol altre indicador mediambiental que ens indiquideterminat nivell de contaminació acústica, per exemple. Amés, són molt més cars de poder realitzar-los, doncs totes lesdades són qualitatives i força subjectives (graus de satisfacció,valoració del turista, seguretat, neteja, etc.).De l'àmbit mediambiental són molt nombrosos i la majoria

s'han desenvolupat des d'altres disciplines com la climatolo-gia, la física i l'agricultura. Tot i això destaquem l'organismeinternacional del Environmental Sustainability Index (ESI)6

creat el 2001 per iniciativa del World Economic Forum deDavos amb el seguiment a 142 països. A nivell espanyol destaquem iniciatives regionals per analit-zar la sostenibilitat del destí turístic. La Dra. Amparo SanchoPérez proposa un sistema d’Auditoria per a destins per a laComunitat Valenciana. El seu estudi es fonamenta en el pleconeixement dels agents que estan implicats en el destí aixícom el de determinar les capacitats de càrrega econòmica,mediambiental, sociocultural i turística. A partir d'aquestsparàmetres estableix un seguit de propostes de sistemesd'indicadors basats en sistemes d'indicadors econòmics perals destins, sistemes d'indicadors socioculturals per als des-tins i així fins establir 4 propostes (una d'elles exclusivamentper a parcs naturals). El que sorgeix de les dades anteriors ésla proposta d'un model que ha de vehicular la política turís-tica de la Comunitat Valenciana.Com podeu observar la proposta d'establir sistemes d'indi-cadors és molt ambiciosa. Segurament per aquesta causa,encara no sentim a parlar de sistemes implantats exitososque siguin un model per a altres destins de similars carac-terístiques. Es diu que Barcelona té el seu propi model, peròfa referència a la seva política turística i a la incessant acti-vitat empresarial i de gestió dels recursos turístics que espe-ra. Barcelona, però, com altres ciutats i destins turísticsmundials, es pregunta fins a on podrà engolir els fluxosturístics que hi arriben sense perjudicar al geosistema urbàque hi viu, això, si és que ja no s'ha produït.En el proper "XIII Simposio Internacional de Turismo y OcioESADE-CEDIT", en el marc del SITC, mostrarem algunes deles deficiències dels sistemes d'indicadors sostenibles turís-tics i posarem en comú les possibilitats que tenen perquèpuguin esdevenir l'eina més utilitzada per a la gestió inte-gral dels destins turístics. n

Damià Serrano i MiracleProfessor de Turisme EUHT CETT

1Àmbit que pot ser interpretat a diferents escales administratives (munici-pals, comarcals, provincials) i a pròpies delimitacions de l´activitat turísticaen el territori (marca turística).2Per les diferents característiques de cada destí, primer s´ha fet un reagru-pament dels destins segons les seves afinitats estructurals, socials, políti-ques i econòmiques.3Els primers en aplicar certificats per a destins han estat els caribenys (Rep.Dominicana, Mèxic, Costa Rica). 4www.sdi.gov5www.sustainableseattle.org6www.ciesin.org/indicators/ESI/

36

Amb la finalitat d'analitzar el comportamentdel jove català envers l'oci, la Generalitat deCatalunya, a través de la Secretaria General deJoventut del Departament de la Presidència, ila Fundació Gaspar Espuña-CETT han pre-sentat l'estudi "Jove i oci" per a l'any 2003, delqual a continuació expliquem les conclusions.

En la lectura del següent resum de l'anàlisi de resultats, caltenir present que, donat que el concepte d'oci és molt amplii abasta molts aspectes, aquest estudi s'ha centrat en aquellsaspectes de l'oci dels joves no analitzat per altres estudis,per tal d'evitar solapaments, en especial en aspectes d'oci detipus cultural, esportiu, mediàtic i de lleure solidari que jahan estat estudiats en altres treballs. Destaquem a conti-nuació el més significatiu de l'anàlisi efectuat.

Oci domèstic

En relació a l'oci domèstic, i com és lògic suposar, la visió dela TV figura de forma destacada, seguida de prop per unaactivitat molt vinculada a la mateixa, com és la visió devídeo/DVD. En un segon terme se situen els hobbies engeneral i en tercer lloc els jocs virtuals (videojocs) ja sigui enconsoles o amb ordinadors. Els jocs de taula els segueixen apoca distància. Val a dir que, de totes elles, les activitats méssocials (que realitzen acompanyats) són els hobbies i els jocsvirtuals.La mida de la població de residència té incidència en la pràc-tica d'algunes d'aquestes activitats: en poblacions petitesaugmenta l'ús dels jocs virtuals i la visió de TV, mentre queen poblacions més grans augmenta la pràctica de hobbies.En funció de les edats, es constata que els més joves fan mésús dels jocs virtuals i de la TV.

Oci exterior

Oci lúdic diürnAnar a "prendre alguna cosa" a un bar o algun lloc similar -el que anomenem oci lúdic diürn- es duu a terme, de mitja-

na unes 10 vegades al mes. Cal assenyalar però que els mésjoves (de 15 a 17 anys) tenen una freqüència menor.Aquesta activitat es realitza majoritàriament acompanyat i,principalment, durant el cap de setmana. La despesa mitja-na d'aquest tipus de sortida és de 3,46 €.

Oci de restauracióEls joves catalans surten a menjar fora de casa (dinar osopar) per motius d'oci un promig de 3,16 cops al mes,essent la despesa mitjana d'uns 16 €. En relació a aquestadespesa val a dir que pels més joves es redueix a 10,6 €.,mentre que a mesura que augmenta l'edat, s'incrementa ladespesa fins arribar als 20,4 €. de despesa per part de l'in-terval d'edat entre 26 i 29 anys. Els establiments de restau-ració més sovintejats són els de cuina tradicional, seguitsdels especialitzats en cuines del món (pizzeries, xinesos...) idels anomenats fast food . Majoritàriament (95%) hi van encap de setmana i, com és lògic suposar, pràcticament tot-hom acompanyat.A l'hora de triar l'establiment, hi concorren diversos factors,són els més importants, per ordre, els següents: qualitat delproducte/servei, preu i localització. En funció de l'edatobservem que el factor més valorat pels més joves és el preu,mentre que pels més grans ho és la qualitat delproducte/servei.

Oci lúdic nocturnLa mitjana de "sortides de festa" (anar a discoteques/carpes,bars musicals, festes...) dels joves catalans és de 3,09 vega-des al mes, principalment dutes a terme en cap de setmana.El tipus d'activitat varia en funció de l'edat: de 15 a 21 anysel pes de les discoteques i/o carpes és més alt; però a mesu-ra que augmenta l'edat s'observa una clara disminució de lesdiscoteques i/o carpes en benefici dels bars musicals.La despesa mitjana per "sortida de festa" és de 19,52 €. ambuna oscil·lació important en funció de l'edat: de 11,41 €. elsmés jovenets fins a 24,08 €. els més grans.Un aspecte important de l'anàlisi d'aquest apartat, és el dela mobilitat que les "sortides de festa" generen i que té efec-tes en molts àmbits, però especialment en la dissortadasinistralitat a les carreteres. Els resultats indiquen que elsjoves residents a les grans ciutats (+ de 70.000 h.) surten defesta a la pròpia ciutat en un 61,7%, fan desplaçamentsd'àmbit comarcal en un 24,6% dels casos. Els desplaçamentsregionals (fora de la comarca) representen per aquest

Estudis i investigacions

Conclusions de l'estudi

37

col·lectiu, un 8,4%. Els joves residents a poblacions mitjanes(entre 70.000 i 20.000 h.) "surt de festa" dins la mateixalocalitat en un 34,4%. A altres indrets de la comarca en un32,1% i fora de la mateixa en un 26,1%. I els residents enpoblacions petites (- de 20.000 h.) tenen la següent mobili-tat: al propi municipi 34,3%, a la resta de la comarca 41,1%i a altres comarques 17,7%.

Oci musicalL'assistència a concerts per part dels joves catalans és de 2,3per any. En relació al tipus de música, majoritàriament sónconcerts de musica pop, rock, etc. A força distància se situala música etiquetada “alternativa”, La música tradicio-nal/folklòrica i la clàssica tenen un pes més petit.

Oci de compres (shopping)És ben sabut que l'"anar de compres", com a activitat lúdica,ha augmentat considerablement en els darrers anys, sobretoten el col·lectiu jove. De l'estudi de les dades es desprèn que el60% dels joves el practiquen amb una mitjana de 2,76 vega-des al mes. És una activitat també força social (el 84% hi vaacompanyat). Els tipus d'establiments més utilitzats són, enprimer lloc, els centres comercials (que, com ja sabem, agluti-nen a més d'oferta comercial, oferta d'oci) i, en segon lloc, leszones comercials als centres de les ciutats principalment.Hem d'assenyalar que el shopping genera mobilitat espe-cialment en els joves residents en poblacions petites, mobi-litat que abasta principalment l'àmbit comarcal.

Oci turísticEn relació als desplaçaments per motius turístics (de 4 o mésdies), ens trobem que els joves catalans surten de vacancesen un 77,9% dels casos, percentatge força alt. A més el pro-mig de viatges a l'any se situa en el 2,1.Quan als caps de setmana, el 58,4% surten algun cop al llargde l'any.Descrivim a la taula 1 els principals trets del comportamentturístic dels joves catalans en relació als viatges.En resum, el perfil del turista jove català és el d'un jove queviatge principalment per Espanya entre 1 i 2 setmanes del mesd'agost, per plaer o visita de familiars o amics i viatja acom-panyat d'amics, familiars o la parella. El viatge es organitzatper compte propi, utilitzant el cotxe particular i s’allotja enhotels, cases de familiars/amics o càmpings. Finalment assen-yalar que la despesa mitjana per viatge és de 408,6 €.

Lleure solidariUn 8,7% del total dels joves catalans realitza activitatssolidàries durant el seu temps de lleure. Per edats, són elsmés joves (15-17 anys) els més participatius en aquestesactivitats, especialment escoltisme/esplais.Quan a tipus d'activitat solidària, apareixen els següentspercentatges: tercera edat (10,7%), discapacitats (8,7),col·lectius d'emigrants (4,9%), escoltisme/esplais (46,6%),tercer món (10,7%), medi ambient (4,9%), altres (27,2%).Referent a la dedicació quantificada en temps a aquestaactivitat, els resultats indiquen que més del 50% hi dedicauna mitja de vuit hores al més.

Fonts d'informacióFinalment, i a títol merament indicatiu, exposem les dadessobre la despesa que generen els diferents àmbits d'oci quehem desglossat. Hem d'esmentar que les dades de despesasempre s'han d'observat amb una certa distància i cal rela-tivitzar-les força, doncs sovint, el propi enquestat té dubtesa l'hora de definir-la. Són les que exposem a continuació:oci lúdic "diürn", 31,51 €.; oci de restauració, 50,46 €.; ocilúdic "nocturn", 64,91 €.; oci musical (concerts), 5,90 €.. Entotal, aquesta despesa és de 147,04 €.*Tenint en compte que els joves declaren uns ingressos de505,51 €. al mes de promig, la despesa mensual en ocirepresenta el 29,1% d'aquest pressupost. n

Destinació Resta d'Espanya, 44,9%; Catalunya, 25,4%; resta d'Europa, 23% i resta del món, 6,6%.Durada Fins a 1 setmana 60%; d'una a dues setmanes, 27,6%; de 16 dies a 1 mes, 9,7%Època Agost, 40%; juliol, 13%; setembre, 9,1%; abril (Setmana Santa), 8,1%; juny, 7,1%; Nadal, 5,1%.Motivacions Viatge de plaer, 75,3%; visita a familiars o amics, 22,9%; cultural, 8,8%; estudis, 7,5%; pràctica esports, 6,1%.Estructura social Viatge amb amics, 39,5%; amb la família, 31%; amb la parella, 29,6%; sols, 6,3%.Organització Per compte propi, 68,5%; a través d'agència de viatges, 20,8%; escola, 8,2%.Transport Cotxe particular, 52,7%; avió, 24,2%; autocar, 10,2%; tren, 8,5%.Allotjament Establiments hotelers, 38,8%; casa de familiars o amics, 27,5%; càmping, 10%; albergs juvenils, 6,2%.

Taula 1

*No contempla ni les despeses d'oci domèstic, ni les relatives a l'oci turístic,ni les d'oci de compres, ni tampoc les referents al lleure solidari.

Pels qui estudiem diàriament com l'activitatturística es desenvolupa damunt del territoriens genera un especial interès totes aquellesnoves propostes d'estudi on el territori adop-ta noves formes i on el turisme s'hi ha d'aco-modar per seguir el procés de producció iconsum habitual. Un d'aquests nous territorissón els anomenats "territoris virtuals".

Llocs que no es trepitgen, destinacions que no existeixen enla realitat, paisatges que no es generen als ulls dels qui elscontemplen. Benvinguts a la generació de territoris senselloc, benvinguts a les comunitats virtuals turístiques aInternet.Les comunitats virtuals d’Internet són gairebé tan antiguescom el propi medi. Des de 1969, hi han hagut diversosintents de comunicació en xarxa, no obstant, el que podemconsiderar el pare de les comunitats virtuals de l'actualitatés la comunitat "The Well" creada pel publicista StewartBrand (1985) on, per primera vegada, es va establir un intenscontacte social dins de la comunitat, la disposició a l'ajudaentre els membres i l'enorme influència de la vida en lacomunitat sobre la vida "real". La popularització d'Internetha fet que també les comunitats virtuals maduressin iadquirissin papers rellevants en el context de la comunica-ció a través de la xarxa. Però, què és realment una comuni-tat virtual? La resposta no resulta fàcil de definir. La podríem plantejarcom aquell espai (lloc o territori) del món virtual pensat per-què els internautes es puguin trobar i interactuar moguts permotivacions similars. Els xats, els fòrums, les llistes de distri-bució, els grups, etc., serien doncs, les eines que el internau-ta utilitza dins d'aquest espai per poder-se comunicar. Ambl'ampliació de membres de les comunitats, aviat moltes d'e-lles han derivat en l'especialització i han esdevingut comuni-tats 'sectorials' o 'temàtiques'. És el cas del turisme.El turisme present a la xarxa és un infinit món d'informaciódesordenada que només alguns buscadors proven d'arreglar.Decidir-nos per un destí de vacances a vegades ens potresultar complicat i, normalment, acabem per anar a l'agent

de viatges, encara que pot ser possible que mai hagi estat enel destí i, no ens oblidem, té un interès comercial per podervendre'l, com d'altra banda és natural. Encara estarem desort si parlem o coneixem algú que hi ha estat. Però, sivolem anar més enllà d'aquestes opcions, la solució és visi-tar una comunitat virtual turística.

Com funcionen les comunitats virtualsturístiques?

Com a membres de la comunitat coneixerem habitants deldestí, membres que hi han estat i d'altres que també hi estaninteressats en anar-hi. Per tant, se'ns obre un món especta-cular d'aquesta "altra" informació al temps que coneixeremnous personatges i ens convertirem en guies de la nostrapròpia ciutat, doncs segurament hi haurà algú que tambéestarà interessat en venir a la nostra ciutat de residència. Noens hem d'oblidar pas que l'èxit d'aquests territoris virtualsés la solidaritat de la seva gent.Per centrar-nos en com són i com es gestionen les comuni-tats virtuals turístiques s'ha realitzat tot un treball de campque s'ha concretat amb un projecte de final de carrera ambresultats prou rellevants.Un dels elements que apareix gairebé en totes les comuni-tats virtuals de turisme són els anuncis i elements comer -cials, ja que la seva principal font de finançament són lesempreses que esponsoritzen la comunitat. La relació entrenúmero d'esponsors i la qualitat i serveis d'una comunitat ésdirectament proporcional, quants més esponsors té unacomunitat més serveis pot oferir i més atractiva resulta alsusuaris, encara que també existeixen algunes excepcions. Hi ha comunitats en què la gent busca companys de viatge,per formar, d'aquesta manera, una expedició. Compren lesofertes de la mateixa comunitat, ja que els fan ofertes i pro-mocions especials només pel simple fet d'estar registrats ala comunitat virtual. Per la seva part, el grau d'acceptacióper part dels membres dels productes que ofereixen lesempreses és bastant bo, encara que no passa en totes lescomunitats. També, s'ha comprovat que no tots els que esposen en contacte amb altres membres ho fan amb la fina-litat de buscar informació per viatjar, sinó que alguns hofan, simplement, per conèixer gent d'altres països.Les comunitats configuren nous espais virtuals que podenesdevenir en els propers anys places de mercat virtual on el"boca-orella" farà decidir en molts matisos la planificaciódel nostres viatges "reals". n

Damià Serrano i Margarita VinentProfessor de Turisme EUHT CETT i alumne

de Diplomatura de Turisme EUHT CETT

Estudis i investigacions

Les comunitats virtuals DEL TURISME

39

El CETT s'adhereix a l'Associació Misenplace.El CETT ha decidit adherir-se a l'Associació Misenplace, fruit de la inquietudd'uns professionals íntimament lligats a la gastronomia, i que va néixer ambl'únic afany d'agrupar empreses que vulguin promoure i divulgar la gastrono-mia en tots els seus aspectes i a tots els nivells. Els components actuals sónempreses dels sector de la restauració amb un ampli prestigi com: Vilaviniteca,ICC-International Cooking Concepts, Ceràmica Industrial Montgatina, OlisBargalló, la Llibreria gastronòmica, Euroselecció i Benfumat.

L'Escola d'Hoteleria del CETT guanya el premi"Espárragos de Navarra". L'Escola d'Hoteleria del CETT haestat guardonada amb el primer premi del Concurs "Espárragos de Navarra" enl'àrea de gelats. El plat guanyador, presentat per Joel Tubert i Jaime Camacho,de tercer curs de TCR, va ser una gelatina d'orellanes i cruixent de fruits secs. Ellliurament del premi -que consisteix en un trofeig i una beca d'estudis valoradaen 3.000 €- va tenir lloc el passat 9 de març, durant el transcurs d'un sopar al'Hotel AC Diplomàtic.

Els alumnes del CETT se sumen a la mostrade condol per l'atemptat de l'11-M. Els atemptatsterroristes de l'11 de març a Madrid no van deixar indiferents a ningú. Elsalumnes del CETT, per plasmar el sentiment pacifista, van dir no al terrorisme ivan mostrar el seu suport a les víctimes dels atemptats dibuixant el símbol de lapau a l'entrada de l'escola i deixant les seves empremtes en forma de mansblanques i dels seus lemes personals.

Isabel Galobardes visita el CETT. El passat 8 de març, la novadirectora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Isabel Galobardes, es vareunir amb representants del CETT per tal de conèixer de primera mà els objectius iels projectes del grup. Com a representants del CETT van assistir-hi: el president,Gaspar Espuña; la consellera delegada, Maria Abellanet, i els diferents membres delconsell d'administració, així com del patronat de l'escola universitària, de la FundacióGaspar Espuña-CETT i dels diversos departaments i centres d'aplicació del grup.

Mostra de la gastronomia espanyola a Taiwan.Una delegació formada per diversos professionals de la restauració van exportarla gastronomia espanyola a Taiwan. L'estada al país asiàtic es va centrar en lavisita a tres hotels de cinc estrelles Gran Luxe (Splendor de Kaoshiung, Splendorde Taishung i l'Ambassador de Shinsu -el Sylicon Valley d'Àsia-) i va ser organit-zada per Bodegues Torres. Entre els components de la delegació hi havia dosmembres del CETT, Bernat Donés, xef i professor de cuina de l'Escola d'Hoteleria,i César Guijarro, alumne de 2n de Tècnic Superior en Restauració, que van serels encarregats de preparar els àpats durant l'estada.

FLASH

40

Recursos turístics

• Agüero A, Martínez JL, Simón C. Laacción social de la empresa. Madrid:Pearson Educación, 2003.

• Anuario del turismo rural 2003. Madrid:Susaeta, 2003.

• Barba de Vega J, Calzada Conde MA.Introducción al derecho privado delturismo. Cizur Menor (Navarra):Aranzadi, 2003.

• Bayón Mariné F, Martín Rojo I. Opera-ciones y procesos de producción en elsector turístico. Madrid: Síntesis, 2004.

• Crespi Vallbona M, Planells Costa M.Patrimonio cultural. Madrid: Síntesis,2003.

• Feal Mariño EM. El overbooking en eltransporte aéreo. Cizur Menor(Navarra): Aranzadi, 2003.

• García B. Marketing del turismo rural.Madrid: Pirámide, 2003.

• Girardet F. La cocina de las emociones.León: Everest, 2003.

• Greenberg P. Las claves de CRM:Gestión de relaciones con los clientes.Madrid: McGraw-Hill, 2003.

• Guía de turismo activo de España.Madrid: El País, 2003.

• Informática aplicada al turismo. Madrid:Anaya, 2003.

• Ivars JA. Planificación turística de losespacios regionales en España. Madrid:Síntesis, 2003.

• Kotler P. Los 80 conceptos esenciales de marketing de la A a la Z. Madrid: Pearson Educación, 2003.

• Kotler P. Marketing para turismo.Madrid: Pearson education, 2003.

• López Benito N. Marketing en restaura-ción. Madrid: Síntesis, 2003.

• Martos Fernández P. El sistema turísti-co-deportivo de las estaciones de esquíy montaña españolas. Granada:Universidad, 2002.

• OMT. Anuario de estadísticas de turis-mo. Madrid: OMT, 2003.

• OMT. Tourism in a globalized society/Letourisme dans la societé mondialisée.Madrid: OMT, 2002.

• Ortega E. Investigación y estrategiasturísticas. Madrid : Paraninfo, 2003.

• Pérez de las Heras M. Manual de turis-mo sostenible: cómo conseguir un turis-mo social, económico y ambientalmenteresponsable. Barcelona: Mundi Prensa,2003.

• Rivas García JI. Estructura y economíadel mercado turístico. Oviedo: SeptemEdiciones, 2003.

• Roberts L, Hall D. Rural tourism andrecreation: Principles to practice. NewYork: Cabi Publishing, 2001.

• Roca J, Burgués S. La cocina al vacío.Barcelona: Montagud, 2003.

• Roux M. Nuevas técnicas culinarias.Barcelona: Montagud, 2003.

Animación en el ámbito turísticoPuertas X. Madrid: Síntesis, 2004.

Animación en el ámbito turístico té com objectiu normalitzar la professió d'animador donen aconèixer aspectes que serveixin de punt de referència per unificar i definir els criteris bàsics d'a-questa. En aquest sentit, l'obra pot ser d'utilitat tant per estudiants com per professionals del sectorque vulguin ampliar els seus coneixements.Xavier Puertas, professor del CETT, ha estructurat el llibre en tres parts. Les dues primeres es dedi-quen a fer una descripció del marc teòric i històric i a confeccionar programes i projectes, mentreque en la tercera, es defineix la dinàmica de grups en el context de l'animador turístic.

Pàgines webs finalistes per categories de la XX edició dels Premis Alimara

Àmbit territorial estatalwww.franceguide.comwww.czechtourism.comwww.vistinorway.com

Àmbit territorial regional

www.andalucia.orgwww.catalunyaturisme.comwww.lleidatur.es

Àmbit territorial localwww.lapinedaplatja.infowww.paisatgesdelter.comwww.turismocastelldefels.com

Allotjamentwww.nekatur.netwww.transhotel.comwww.Guitarthotels.com

Agéncies de viatgewww.exode.eswww.taranna.comwww.nobel-tours.com

Restauració i càtering

www.restaurantlacucanya.comwww.naturalment.eswww.lizarran.com

Ociwww.crownblueline.comwww.gnv.itwww.latitud4.com

Transportswww.aproache.comwww.balearia.comwww.renfe.es

Portals

www.desnivel.comwww.vayacamping.netwww.barcelonastyle.com