• ' • • ' ' , * i - ,

Tots en peu per la victoria esclatanti rotunda ile les esquerres repu-blicanes i socialistes damuntdel criminalcap i ta | i s m e

E D I T O R I A L

La posició electoralEl Comitè de Coalició d'es-

a començar els treballs d'aco-blament i preparació per a lacampanya electoral.

Una vegada més la U, S. C.triomf a amb la seva línia polí-,tica. Malgrat haver hagut deresistir atacs despiatats de totsels camps, i JBO contestar-losper a no apròiílindír les dife-rències entre uns, sectors i al-tres, tot i sobrarei la raó, pera fer possible dintre' de poctemps la fussió'de totes les for-A 36 dies de les eleccions. ..

Temps curt. Aquestes , elee- querres-socialistes, davant les ces obreres, a Catalunya—cosacions malgrat titular-se ordi- exigències generat de la cías- que exigeix el proletariat cata-nàries estan revestides de la se obrera catalana que amb ac- là i a la qual supeditenvtota lamàxima transcendència politi- titud inconfusible demana i

iïíiposa la lïnió de totsca i social en la vida d'Espanyai Catalunya. Situen aquestesde cara, fins haver-se descab-dellat els esdeveniments, enuna actitud inquietadora i an-goixant. Es el terrible dilema :Europa, Africà?

... Ens. hem donat compte i es-tem completament disposats

i a re-queriments persistents i contirnuats de la .U. S. C. en la seva•reunió d'ahir, acordà ampliarel front electoral amb totes lesforces obreres de base neta-ment catalana. Així és que el

nostra actuació-^-, la U. S.'C.ha complert amb el seu deure.. . L'establiment del pacte elec-toral no pressuposa compromissos ulteriors. El determina lesconsignes netes i categòriquesque elis obrers de Catalunya,e}ls n^atiéixos. han llençat :. Am-

front popular a Catalunya és nfoifa\1$ità.$w''ate~ ir^to W&un fet. Només falta l'acoblà- presos polìtica i sociale ;, resta-

amb ¿¿Acaudal potencial enor-(Yjnent. definitiu. , ,,- . , . ' . blimeni fulminant de la llei deme a' afrontar els maximales- 'J2. Qftvant;però, del mogate .oe Contractés'de Gowrw,'Resti-

fa Catalunya;com-a odagli*, dé tota la legis-lado ¿oóial: Respecte absoluta les garanties eonstàtucio-<wàls i 'Derogació rotunda de laignomÀnipsa llei del 2 de gener.í Aquesta base ú& campanyaelectoral ;al nostre entendre éssuíicientme&t'.ampliadá per a

deveniments. No volem rebut- partits obrers a Catalunya, el tució i ampliació de l'Estatutjar ni la més mínima ni la més Comitè de coalicióielectoral-so- fa Catalunya] Restabliment,gran responsabilitat. Ara bé, cialista posa damunt. Ja U. S.volem que, a través nostre, el C. la tasca d'acoblar totes lespoble, suprem i inapel·lable jut- aspiracions dels partits obrersge, en sigui coneixedor fins a i que a través d'aquesta, ambl'extrem. No es tracta pas d'u- plena responsabilitat i enna responsabilitat individual, igualtat de tracte, donin a cp^no els problemes, ,els interès- néixer les seves opinions i exi-sos materials i morals a defèn- gències. Dintre de pocs diessar no són pas d'una casta, ni tots els partits obrers de base comprendre tots els partitsde cap determinada col·lectivi- catalana rebran la comunica- obrers ,de Catalunya. -A Ja,f ei-,tat. Són els interessos generals ció del C. E. de la U. S. C. per na, doncs.de la gran família obrera. ,.,-,. „ „ . „ „ v , . . • „ • , i -, r.;, . . _ . , „ • .•„ * :.-. ,u. . . . .„ f . . .^.r!.„- > .^..j.' .,'i

I bé, el moment suprem s'a- 'propà i cal ja fixar d'una ma-nera clara, sense lloc a dubtes,les posicions de la classe obre-ra. El moment apremia i qual-sevol demora podria entorpir i,el que és pitjor, impossibilitarl'avanç màxim, compacte capa la victòria del 16 de febrer.

La U. S. C., partit socialistade net historial i de trajectò-

inconfusible, es troba en

ganitzacions obreres i republi-canes no puguin refer-se i pre-sentar amb tota la plenitudde facultats potencials la ba-talla. Però s'enganyen, s'en-ganyen de mig a mig.

Ací a Catalunya el proble-ma pren vastituds més insos-pitades. A, Espanya malgratno, haver-se pogut formar ungovern d'una neutralitat ab-soluta en la qüestió electoral—en¡ la qual no hi creiem,mentre hi. hagi interessos,agraris^ vatiçanistes i banca-ris a defensar— creiem quela solució s'acosta d'una mane-ra més aproximada a lesapetències generals.

.Esperem que Portela davantles exigències, justificadíssi-mes dels represntants de lesesquerres primer i en segonels soçiaíisíes, solucionarà,, elproblema. No confiem —i peraixò ens reserven" ta darreraparaula— en què es solucioniací. La voracitat insaciable dela Lliga,-amparada per la in-famant llei anticonstitucionali antipatriòtica del 2 de gener—pobre • catalanisme!^— difi-culta d'una manera més alar-mant la solució, per -als-espe-rits netament legalistes de laqual no 'en som uns empeder-nitsdefensors.

La solució per a nosaltresés -més clara que -la llum deldia. Reposició immediata ifulminant de tots els ajunta-

Reposició, reposició,reposició

'Està ja al mig del carrer el trenta mil presos'polítics i so-decret de dissolució de les cials i ésser torturata amb els.Corts straperlistes i nombelis- procediments més inhumans;,tes. Davant la resistència of er- després d'haver clausurat ataperlesforcesantimar&istès milers i milers 'escampats ar-

na, iiitunxuc,^^, ^ v.— — •—vergonya i deshonra d& Ca- reu d'Espanya éls^centrés '$$••ivirtut de la seva visió política, talunya i Espanya—a dissol- lítics.dels partits obrers, d$sen contacto permanent amb el dre el Parlament i.la temença quals avui .en ple període eleç~Comitè de Coalició Republicà- cerebral a unes noves eleccions toral encara en resten tan*socialista, en contacte amb les haurà sorprès a l'opinió du- cats; després d'haver obligat

tadana en general.A nosaltres, no. Ens temíem

la jugada i així la denunciarvern en el número passat i quela censura ens privà d'expo-

ria

forces republicanes liberalsd'Esquerra. En principi, fouja format allí el front popularde \SL classe obrera contra .elfeixisme vaticanista i la reac-ció antimarxista. Dissortada-ment, però, la II. S. C. degut af actors que no és ara'el mo-

censurasar.

Després d'un any i mig coma mínimum de. censura rigoro-

.ment d'exposar, no representa sa i terminant per als amics itüti-la seva totalitat fa clasSeobrera. A Catalunya hi ha nu-clis obrers ä'estimadissimti

'trajectòria socialista els quals' no es trobarien representats enla magna batalla del'l6 de fè-

*brer.

defensors a ultrança de lesreivindicacions republicanes isocialistes i una llibertat abso-luta i impunista per als seusancestrals i criminals ene-mics; després d'omplir les pre-sons d'Espanya amb més de

a portar una vida clandestinaa tes organitzacions obreresprivant-les dels. mitjans méselementals de lluita i propa-ganda; després d'haver falsi-ficat sota l'impunisme més as-querós les lluites, électorals;després d'haver entronitzat en.¿ois .els, municipis espanyolsals cacics,' més répugnants 'i.'ser'vils; després... després...de tantes i tantes injustícies i'immoralitats administratwèsi polítiques, afa, amb el dinis-me més corprenedor, tenenpressa, pressa perquè les or-

quant a la Generalitat subs-titució igualment de la conxor-a?a Higuera. No creiem en lapuresa electoral del caciquis-me lliguer. Ha preparat i hasabut preparar massa el tin-glado. .Conterà aquest tota Ien,nostra repugnància Í el nostremenyspreu. ' .

,'i ;.-. • . • - . > - - . .

Portela-Escales....El poble està cridat, a la1 consultaelectoral. .El, Govern Portela ens 'assegura que aquestes eleccions se-ran <1tes més sinceres que s'haginproduït en la història de la Repú-blica espanyola. Ara que nosaltresno ens ho creiem. De la mateixaforma 'que no creuríem en la juste-sa de la sentència que s'hagués d'e-metre en un judici on el pressump-te condemnat fos el 'Jutge.

A Catalunya, l'independent se-nyor .Escales ,ens assegura per enda-vant unes ultra-sinceres i honestíssi-mes^ eleccions - mantenint destituïts -els .1 Ajuntaments popular? :i creant.cada dia noves gestores municipalsintegrades, però, per homes inde-,pendents. "

• Ens ha arribat la notícia qüe4*ac-tiu, ex-diputat senyor Trfas .de Bess'ha reunit, . de • poc,, .a.i Arenys "de.Mar, amb 'uns quants militants in-

dependents de la Lliga que formenpart de Comissions gestores muni-cipals de la Maresm, donant-losles consignes a tenir en compteen la lluita electoral, a lá vegadaque els recomanava optimisme, jaque toi estava preparat, tenien laconfiança del Govern, al qual re-colzaven, i que, per tant, obtin-drien, la Lliga, el partit dels inde-pendents, les majories a tot Cata-lunya. Conferències semblants hanestat celebrades a diversos llocs deCatalunya el primer i segon dia deperíode electoral.

Tot això ens anima a creure enla promesa del senyor Portela i apensar en renunciar a l'arbitratge,en les eleccions, d'aquests senyorsgestors tan independents, sota unaconsigna única: «O es retira l'àrbi-tre o no acudirà a la lluita un delscontendents. »

Jefe! Jefe! Jefe!L'ex-diputat Gil Robles està

en mans del Fiscal. L'ex-mi-nistre de la Guerra Gil Roblesha alludit en un diseurs unministre vil. El jefe, jefe, jefe,contmua amb els nervis exci-tats.• - ; , No.és.ta primera vegada quefa ús d'aquest lèxic. Recordemun "pdrrafillo" d'un discurseiseu en el qual alludint els so-cialistes deia "esta chusma vily acanallada,.." i el delegatno va trametre el discurs aifiscal.

Està vist que no es potofendre un ministre. En canvipot ofendre's públicament la,gran majoria del poble espa-nyol; tota la "chusma vil yacanallada" que votarà les es-querres i els socialistes. Aque-lles masses que demanarancomptes als butxins dels seusgermans, als Salazar, Ivanoff,Doval, Ochoa, Lerroux, GilRobles. Tots els selectes ciuta-dans posats en quarentena perles seves mateixes Corts i acu-sats d'assassins i provocadorspel poble.

D. R.

M&vfl§IJ& &§x§fiffiLÈPOCA IV - NUM. 41B A R C E L O M A11 de gener del 1936

PREUi 2O cents.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓT r i m e s t r e . . . . . . . 2'50Semestre. . . . . . . 5*00Any. . . IP'OO

Redacció i administració:Carrer Pelayo, IO, 1.rf 1.aTÉLEt F o N'' 21 O 45B A R C E i: ió INÍ A

Eli peu la p O L·lT 1C AJoventutEstem abocats de ple a ple,

en mig de la campanya electo-ral. Dintre de poques setmanesEspanya caminarà plena d'al-tivesa cap a Europa o amb gestavergonyit, ple de deshonra ivilipendi retrocedirà cap a leszones inhòspites de la negraAfricà.

Catalunya el 16 de febreres jugarà una carta definitivaper a molts anys. Segons siguií'actitud de les masses obreres,s'aixecarà davant nostre unnegre valladar a les nostresaspiracions de redempció i rei-vindicació. L'esforç de tots had'anar unit en una sola i úni-ca consigna : vèncer. Es la jo-ventut, per la seva mateixacondició la que està obligada aposar en la lluita el màxim defervor i d'entusiasme. Ella enaquesta batalla, es juga mésparticularment, una infinitatde possibilitats per a la victò-ria total.

Al nostre entendre no és pasla missió cabdal de les activi-tats de les joventuts les campa-nyes electorals. L'experiènciaaustríaca, alemanya, polonesa,etcètera, ens ha curat, sortosa-ment a temps, dels nostressomnis i entelèquies legalistes.Amb l'exercici de la legalitatburgesa no s'ha arribat ni s'ar-ribarà mai a la possibilitat tansols d'implantar el sistema so-cialista. No creiem, i per aixòpensem seguir la. línia méspura del marxisme leninistaen la conquista del poder mit-jançant l'exercici del sufragielectoral. No creiem tampocen la neutralitat de l'estat.Aquest és l'òrgan representa-tiu d'una classe determinada,és el Consell d'Administració;ahir del feudo-agrari, avui dela burgesia prepotent i omní-moda. Al nostre entendre per-què l'experiència històrica hodemostra a bastament, o es sot-met per la força, la revolucióarmada, o queda sotmès aaquest.

Per a la joventut, les elee-

PA I CEBA

COMARCAL'd'ells i U cau la bava de gaudi contemplant llurs barbes o bé el barret decopalta i la casaca arnada quan presideixen el cap de dol d'un enterra-

Ymerrt övan a la processó darrera el tàlem, voltats de la plana major de"•• tot el poble. Perquè si han trigat tant ci'assolír els càrrecs públics els <jue

peÉtanyen. al nostre' ctóanjent humil, també, en gran part, en tenim laculpa-nosaltres mateixos. Ens coïa que un home, el qual coneixíem -Q hihavíem tingut intimitat perquè era del nostre braç, per la seva cultura,intel·ligència o per l'esforç personal del sacrifici, les quals coses no des-triàvem prou bé, aconseguís un prestigi que crèiem que només ;podieaabastar As xicots de cas» bona« amb carrera o sense, per tabalots que fbs-

A Reus, la -meva ciutat nadiua, diuen q»e ü hagué wi alcalde, e]nom del qual ignoro, que una vegada que una comissió d'obrers que es-taven en vaga va anar-lo a visitar per tal que intervingués en el conflic-te, va dir-los, d'una faisó molt autoritària, però gens démocratie»; —Elsobrers, amb pa i ceba'ja en tenen prou.- .*" ' - . ^ •-"— — " -—-— ---—• — • r-- ---- *— --

A aquell pobre alcalde, que pel que es. veu també era $$p jpdbre hónt^, yB Ciel siinpàtiés que soa i la'gràcia que f an a les comares els tarambanesmalgrat, pel seu gest, sembla que devia ésser ric, tot el poble,"imprès- de casafconal), puix que enlloc de pensar que la sola de l'espardenya desionat pr aquells mots, va batejar-lo amb el mal nom de Pa i Ceba, i així l'obrer s'elevava a l'alçària del càrrec, pensàvem que aquest es rebaixavaha passat a la posteritat, encara que aquest darrer mot, per, tai cíe trac- fin« a aquella. Els xicots de casa bona, ja en poden ésser de culs de ta-tar-se, d'un subjecte tan desaprensiu, U ¡fací un honor qufc.no es mereix, verrtf, :dé íaíè o dá burdell, de toxicòmans,: d'embriacs o d'estafes, e^e

- - - hom no tòira gaire prim 'eri elevar-los als càrrecs de compromís, perquèQuan jo compartia el treball amb els obrers ' compatricis' meus, en tre-ballar en alguna obra, oïa com paletes, manobres, pintors, fusters, ser-rallers, deien ei Pa i Ceba o a cal.Pa i Cebaci mai ningú no l'anomena-va pèl seu propi hom. , *, *

De ben segur que aquell alcalde tan desgraciat, eh dir que «te obrersamb pa i ceba ja en tenen prou, ho va djr, tan sols, en un sentit gastronò-mic invertit, i que el seu cervell 'de caç.íc no va, punxar-lfc 4& rascal-Jo lasubtilitat de la metàfora. La metàfora, però, sense que volem fer galade subtilitat, l'exposarem lleugerament nosaltres, puix que al sentit ma-terial de les males paraules d'aquell alcalde hi donem una importància re-lativa, encara que es tracti d'un article de primera, necessitat, perquè enspreocupa més el significat dels mateixos mots en un sentit espiritual.

Els cacics, els politicastres que pul·lulen per les nostres comarques, elsbarbuts d'un xaró patriarcalisme exterior, puix que si els hi afaitéssimles barbes comprovaríem que aquelles cares tan literàries no ens diuenres, que no ens inspiren confiança, i que àdhuc són bastant lletges, elspim-pam-pums de barraca de fira que si els etzibéssim el cop de .pilotadel qualificatiu precís veuríem com els tombem de panxa enlairCj són elsque tenen més cura d'alimentar els obrers amb pa i ceba. ¡ Com si l'es-piritualitat dels humils no tingués dret a menjar més" bons plats ï Per-què Aquells politicastres barbuts, que s'han guanyat un •* títol acadèmic(en molts casos per impressionar els badocs, tot escurant-los les butxaquescreant institucions o negocis fraudulents) a Cop d'estirar la influència delcaciquisme pairal, les casaques dels professors, i portar-los, per Nadal,pn parell de pollastres dels de més planta del corral del mas "i'.uría gar-rafa de vi de la boteta més amagada del celler, no permeten que el queno,pot criar pollastres destinats als professors, ni guardar aqueïl xarel·lo,pugui aspirar a un títol que l'honori. Al que tan sols pot aspirar (i aquestaés la. cultura —- si podem nomenar-ho així —• que pel poble volen.-els ca-.dcs,, politicastres i barbuts per tal de poder romandre ells tranquils enllurs escons, als quals els ha elevat la ignorància de la xusma) és a lle-gir el periodiquet de la crònica de societat pocasolta de la ciutat i là re-vista de successos sagnants com els que anys-endarrera ens'explicaveri elsarrenca-queixals, assenyalant, amb un punter, els quadres esborronadorsd'un crim esgarrifós pintats en una pancarta desplegada al, mig de laplaça el dia de mercat. I el pitjor del cas és que això, d'alimentar ambpa i ceba als obrers no ho creuen els barbuts únicament1, sinó que tambéaquella xusma de ljesperít que els ha entronitzat, puix que bada davant

tenen el prestigi material de la tradició familiar (l'oncle cacic, l'avi go-vernador o fiíl pare diputat provinciali el germà frare o bé la tia monja.),elflual prestigi esbandeix la temença que un dia que hagi xerricat mas»pugui fer uff disbarat en ple parlament o en plena assemblea de l'entitatque presideix.

I més pitjor encara que allò que adés hem assenyalat de la xusma espi-ritual, si en ïiquest iaentit' la .xusma podem admetre-la, és que alguns ho-mes intéHig«nts, per la fatalitat del contacte <le colzes dels ambients es-quifits, secunden, encara que sigui a contra cor, les baixeses dels bar-buts, í cuinen, amb ells, el misèrrim plat de ceba, malgrat l'amaneixinamb el pebre roig d'actituds llampants, amb el qual volen entretenir J*»ànsies de renovació dels humils. Aquests homes intel·ligents, que »oncomptats, per la paura de perdre posicions, apareixen «empre al llindarde 1st portalada dins la qual hom elabora totes aquelles maniobres que'fcíofe·'còrrr'a resultat el scgréstamerit, l'assassinat o el bandejament d'a-quells obrers amarats de nobles intencions que no s'acontenten amb el platmisèrrim de pa i ceba,, sinó que volen assolir una cultura per tal d'acon-duir les seves comarques pels camins honestos de la política democràtica iobrerista, afitorant amb l'esguard subtil les evolucions dels pobles mésavençats del món. Cosa. que no volen, i assoleixen allunyar o entreteniramfrilurí baikes i criminals combinacions, els cacics, els politicastres, elsbarbuts i els pim-pam-pums de barraca de fira.

, Totes les xacres que lleugerament hem apuntat en el present article ique semblava que hagués de guarir l'adveniment de la República, encaraperduren', í perduraran si no ens apressem a pòsar-hi remei, perquè lasensibilitat 'dels pobles no canvia amb el canvi de règim, sinó amb lacultura i educació que el. nou règim dóna a les novelles promocions.

En altres articles, descobrirem als- ulls dels nostres lectors els esdeve-niments i els homes que estrangulen l'expandiment polític i espiritual deles nostres comarques, assenyalant, emportat per la nostra vella afició ala política comarcalista, casos actuals i retrospectius, valoritzant-]os ambtartes i documents; confiant que així llenarem un cop de pedra, que vol-dríem -que assolís la1 màxima punteria, per tal de trencar el plat de pa iceba que féu f amos'aquell alcalde desgraciat, i que encara volen impo-sar-nos, amanint-lo amb el sucre del patriarcalisme i la filantropia, elscacics, politicastres i barbuts.

" A . FUSTER VALLDEPERES

cions presents no tenen altra requereixen i exigeixen el nos-finalitat que la d'alliberar els tre esforç. Ens ho exigeixen els30.000 presos polítics i socialsi la de restablir les garantiesconstitucionals les quals enspermetran l'eixamplament dela nostra propaganda i actua-ció per a preparar les massesobreres per a la conquista défi- paran el lloc d'avantguarda ennitiva i absoluta, mitjançant la lluita. En la lluita prime-la revolució, del poder, ra.,., i en la segona.., també.

Les eleccions presents, però, •. \ , • • Avf.

C I V l L I T Z A C I Ó ?nostres 80.000 presos polítics isocials i la possibilitat de re-construir àmpliament els nos-tre quadros.

La campanya serà dura ; lesjoventuts, n'estic segur, ocu-

C A R T A A UN C O M P A N YPenal del Puerto de Santa MariaJoan Camarera

Benvolgut "company : En prendre possessió la novaJunta de la Secció del Districte .vuitè de Barcelona,elegida eii l'Assemblea General Ordinària suara cele-brada, la qual està composta per Roca, President ;Carceller, Vice-president ; Gonzalez, Secretari ; An-dreu, Vice-secretari ; Díaz, Tresorer ; Ribas, Comp-tador ; Taixonera, Adell i Sosplugues, vocals, ha presl'acord d'enviar-vos una cordial salutació, la qual faextensiva a tots els altres compa'ny's empresonats i exi-liats del Partit i afins.

Pel vostre govern, i per a satisfacció de tots, usfem avinent que en l'esmentada Assemblea fou llegidala memòria de la gestió portada a cap,per la.Junta sor-tint, gestió que fou aprovada per unanimitat ; volentdir això que, malgrat les circumstàncies anormals perles quals ha passat el nostre Partit en virtut dels fetsdel 6 d'octubre del 34, aquella Junta sortint va saberromandre en el seu lloc mantenint la integritat de laSecció i comportant-se tots els components com veri-tables militants. No cal dir, estimat company, que aitaicomportament és encoratjador per a tots aquells com-panys que estimem el nostre Partit, i que, fent cas omísde les circumstàncies per les quals aquegt passi, procu-

rarem ésser fidels a ell mantenint ben eoh«|ionadeí ksseves rengleres.

Company : el vostre allunyament de nosaltres arri-

Traduïm .directament diversos epí-grafs del Llibre d'Instruccions quea Dinamarca es dóna als soldats del'exèrcit.; Aquestes instruccions vénen a és-ser similars a les dictades als soldatsllurs, per diversos països burgesos,entre ells la democràtica Anglater-ra.

Si ha arribat ja el cas de donaruna prova evidept que la guerraés uria brutalità bestial, heu-la ací.

Es donen recomanacions per alcas d'un atac i diu:

«...La lluita amb baioneta reque-reix la màxima energia, ensems, queforça bruta de l'individu, acompa-nyada d'una desemmascarada bes-tialitat. .. >» • ' . - . - • , ' - ' - • : ' .

«...L'atac ha'dé portar-se a capamb tot jel, poder d'un i amb la f er-

ba a la seva fi. Els esdeveniments seiabííi què Jlsn' -ma í tjeci'ditja voluntat de ferir,entrat en un camí un xic aclarit. El bienni de despres-tigi del règim toca, a contra-cor, retirada ; bé .prous'arrapa a la seva presa per tal de mantenir a lá classetreballadora dominada. No en sortiran. Les Corts demala recordançaj de xarixulls descarats, de «Als» amblevita i creu al pit, estan ben mortes. Dintre de pocel seu cadàver restarà podrint-se al, mig del carrer ifins els gossos famolencs en fugiran per por d'intoxi-car-se. Aquestes Corts nefastes cauran per a no tornarmai més, per no poder resistir l'afront d'Astúries, laMàrtir. La 'sang vessada en aquella terra gloriosa hoperdrà mai la seva vermellor, Aquesta és la tragèdiade la reacció espanyola.

Dintre de poc, estimat company, pensem tenir-vosentre nosaltres per a continuar, tots a una, treballantpel Socialisme, el qual, a la nostra terra, va endinsantles seves arrels com un roure milenari.

Una forta abraçada.. Jaume Lluís: i Roca, President ; Josep Gonzalez, Se-

cretari.

Barcelona, desembre del 1935.

Mussolini, el sanguinari, J unti f lea el bombardejament delshospitals de Denle pels Càpronis per haver tallat els ablsslnlsel cap a dos aviadors italians.

Pel mateix pas, i aplicant la mateixa lògica, de la qual lesdretes espanyoles n'estan tant enamorades quan els socialistesconquistin el poder a Espanya no hauria de quedar de le»dretes cap cap sobre les espatlles.

Per això, la primera envestida éssempre de vital importància. L'en-cert, doncs, és l'anar decidit contral'enemic procurant dirigir l'atac ala part més vulnerable... »

«...Quan es faci ús de la culata,s'ha. de donar volta al fusell i trac-tar de colpejar amb la part angulosai en forma violenta a l'enemic. Elcop ha de donar-se iniciant-lo desota i dirigir-lo plenament, contraels orgues genitals, la boca de l'es-tómac, a les galtes, o bé contra elcap o els costats...»

«...Hom ha de tenir cura Je nofer ús de la part inferior del fusell,si la culata es pot trencar amb certafacilitat...»

• «.. .Pot succeir que els combatentss'arribin a apropar tant, uns als al-tres, que la lluita hagi de fer-se cosa cos. Si es pot maniobrar per a'treure l'espasa o la baioneta, feu-ho,doncs aquesta instruments són mag-nífiques armes, tant per a la defen-sa com per a l'atac. Han de desviar-se els cops de l'enemic, emprant labaioneta o el puny de l'espasa, i ac-te seguit saltar davant d'ell procu-rant pegar-li amb la part afilada del'arma. Tot seguit tirar-lo a terra.Si no es pot atènyer, empreu les

dues mans, tot procurant fer-lo cau-re. Després hi ha que tirar-se da-munt d'ell amb tot el pes del cos,fins que, prement-li el coll, o dequalsevulla altra manera se l'inuti-litzi. Quant l'enemic es troba a ter-ra, preneu-li el fusell, i, al mateixtemps, sí és possible, pegueu-li copsal ventre...»

En una altra secció del llibre s'ex-plica com el soldat ha de treure labaioneta quan està clavada al cosd'un enemic:

«...Si es troba dificultat en ex-treure la baioneta, s'ha de posar elpeu damunt el cos de l'enemic i es-tirar, amb força d^l fusell.,.,»

I així van seguint altres recoma-nacions civilitzadores (?).

Si després de llegir ço transcritno es decideixen, totes les mares delmón a iniciar una vaga general deventres, ni mai. Bé està el criar fillsper al Cel — ¿per què no, sí fa bo-nic? —. Però patir perquè una ve-gada criats els hagin de matar ofer-los matar corn bèsties, només éscomprensible per la manca de sensi-bilitat dels més que encara avui, enple segle XX, vivim explotats perminories imbècils i plenes de tares,capaces d'editar llibres com aquests.

Cal reaccionar, doncs. Només eldia que tot el poder el gaudeixiaquell que en té tot el dret, el poble !serà una veritat allò de posar laguerra fora de la llei.

Avui per avui i llevat d'aquellpaís que és la pàtria de tots els tre-balladors, la U. R. S. S., la gover-nació està a mans d'elements querepresenten això : Sang, Fam, Mori.

JOAQUIM JARDÍ

mßbßß.prega tot» el» »ubacrip-tor» i corre»ponsal» que•o estiguin al corrent dellur» pagaments qne en-viïn l'import de llur dente

Uns acord* esperan- RAFAEL RAMI», HA MORTçadors

En el darrer número de «Iskra», han vingut publicades les resolucionspolítiques adoptades pel Congrés de la Federació Catalana de JoventutsSocialistes, adherides al Partit Socialista Obrer Espanyol.

Entre elles n'hi ha una interessantíssima que, rectificant la posiciógranítica del socialisme espanyol davant el problema de Catalunya, dónalloc a esperar la pròxima desaparició de les diferències que allunyaven iseparaven les dues branques polítiques del socialisme a .Catalunya, i acreure en la possibilitat d'una entesa, definitiva.

Es clar que el problema encara no està resolt.'Caldrà insistir molt, en-cara, per taf d'arribar a convèncer els vells militants del Partido, a Cata-lunya, que el moviment nacionalista és un fet social eminentment revolu-cionari, i que nacionalitat no és pas antítesi de internacionalisme ; anstot el contrari, perquè el bon internacionalisme no serà possible mentre nos'arribi al reconeixement ínregre de totes les nacionalitats humanes.

Però s'ha donat un gran pas. . . .Un gran pas que, no per ésser previst ens ha d'alegrar menys. Les

Joventuts socialistes del Partido han cregut necessària una revisió de tàc-tiques velles i sense escrúpols pusil·lànims de cap mena, han arribat finsa l e s darreres conclusions. . . . .

Havien d'ésser i no podien ésser sinó les Joventuts, les que, situant-seen una posició entusiasta i objectiva, llancessin per la borda les fórmulesarcaiques, ï es disposessin a posar sota l'ull del microscopie, els dogmesencarcarats i antimarxistes que havien aconduït el socialisme a' l'aïllamentde ks masses obreres catalanes. .

Temps a venir, la història del Socialisme a Catalunya, haurà de reco-llir la importància enorme d'aquesta rectificació intel·ligent que porten aterme les Joventuts. Perquè, com dèiem en començar, aquest' pas ens dónadret a creure en la unificació del socialisme de Catalunya. Sí les Joven-tuts socialistes catalanes aconsegueixen guanyar aquesta batalla dintre laFederació Catalana del Partit Socialista, hauran desaparegut tots els obs-tacles que entorpeixen la difusió i l'enfortiment del moviment socialistad e Catalunya. . ' . , , . , . . . '

Però encara hi ha més. Tots sabeu que els partits socialistes i comunis-tes espanyols i les respectives Joventuts han iniciat unes converses enca-minades a la unificació política orgànica. Doncs bé. En aquestes conver-ses, els companys comunistes espanyols, que han sabut recollir ,i estimaren el que val la importància revolucionària del. nacionalisme català, h.anaconseguit portar el seu convenciment a l'ànim dels companys socialis-tes. I les Joventuts respectives, que acceleren la velocitat del procés d'u-pificació, han arribat ja, segons informes que ens ha subministrat el se-cretari general de les Joventuts comunistes d'Espanya, a un acord .de-finitiu : el de considerar a Catalunya i el seu socialisme el dret d'orientarels propis destins.

Si tenim, doncs, que les Joventuts socialistes catalanes del Partido,Sotialisía, que la Federació de Joventutà socialistes d'Espanya, que lesJoventuts comunistes i el partit comunista catalans i espanyols, confluei-xen en el reconeixement del fet nacionalista català i de les possibilitatsrevolucionàries que enclou contra l'estat capitalista central, reconeixemque el cinquanta per cent de les resistències que oferia el socialisme cen-tral han estat vençudes. ' , . .

Tenim, doncs, motius per creure que els acords que acaba d'establirla Federació catalana de Joventuts socialistes són altament esperançadors.

Per'ells ens és permès entreveure'la formació d'un fort Partit Socia-lista que reuniria les forces del P.: S. O. E,, del Partit Comunista de Ca-talunya, del Partit Català Proletari i de la Unió Socialista de Catalunya.

Precisament el company-Comorera, érï 'la salutaõ-ijâ ádrecádá.'al ConsellCentral' que-' es·celebrà· darrerament* manifestava'¡aresta mateixa opinió.

Vuit dies més tard, el company Jover i Brufau, a través de JUSTÍCIASOCIAL, defensava objectivament aquesta mateixa posició ; d'altra ban-da en el nostre partit no hi ha cap enemic de l'entesa amb els companysd e l P . S . O.-E. . . . - ; • •

Si aquesta no ha estat possible, es deu precisament a la manca decomprensió i a la rigidesa de • principis d'aqtìells companys. Manca decomprensió i rigidesa de principis que avui són en franca derrota...

Sigui'nsa permès, doncs, en honor del pròleg de la victòria, saludar ifelicitar'cordialment els companys-de la Federació catalana de Joventutssocialistes, per llurs intel·ligents acords.

I desitjar que tothom posi'el seu bo i millor per tal d'aconseguir l'ob-jectiu bàsic del t r iomf: la unitat política de la classe treballadora.

Les nostres Joventuts han de llençar-se a l'avançada d'aquesta tasca,JOSEP MIRET

Sabíem que des d'un temps a aquesta part la salutd'aquest company es trobava visiblement ressentida.El seu cos feble acusava, ara, en la maduíeáa; de ía se-va vida, tota una executòria de lluites i sofriments.Prevèiem que, d'un moment a l'altre, esdevindria, elfatal desenllaç. Malgrat tot,' quan ens hem assabentatdel seu traspàs hem sentit una angoixa estranya i ensha fet'l'efecte d'un cbp de mall al cap.

Rafael Ramis és mort. L'home bo, l'home senzillfins a l'exageració.-El militant actiu, escudat en unagran modèstia; l'home que defugia a.tothora allò querepresentés exibicionisme, ja no és entre nosaltres. Ra-mis, malgrat ésser desconegut per molts, deixa un buitno gens fàcil d'emplenar.

''. » • * » • 'Fa aproximadament cinc anys que per una circums-

tància fortuïta vaig tenir ocasió de parlar per primeravegada amb aquest home, en un míting de propagandadel nostre Partit per terres de Girona. D'·allavors ençàvàrem seïvar una bona amistat que s'ha mantingut finsa la data.

Recordo com si fos ara que el seu rostre groguenc iesllanguit s'enrojolà quan, de bon matí, a l'endemàd'un míting al teatre Principal de la immortal Girona,passejàvem junts pels indrets més pintorescos de laciutat. Cada casa era un motiu de recordança de la se-va jovenesa d'estudiant ; i ell, amb gran entusiasme,revivia episodis de'la seva joventut. La Devesa, lesvoltes, la catedral, tot ho visitàrem en el curt espai de'dues hores. Després, continuàrem' la propaganda, i enel decurs del dia i de la nit tres actes més foren cele-

Parla StalinFragments del discurs "Una novaetapa de ï1 emulació socialista", pro-nunciat pel camarada Stalin en laprimera conferència dels Stajanovis-

tes de la U. #. 5. S.

Pensen alguns que es pot conso-lidar el socialisme per mitjà d'uncert nivell material dels homes sobrela base d'una vida pobre. Això ésun error perquè aquesta és una con-cepció petitburgesa del socialisme.En realitat, el socialisme no pot vèn-cer més que sobre una base d'unaproductivitat elevada del treball,u n a productivitat més elevadaque amb el capitalisme, sobrela base de l'abundància dels pro-

. ductes i dels articles de consumde totes classes, sobre la ba-se d'una vida folgada i del desen-volupament culturals de tots elsmembres de la societat. Perquè el so-cialisme, però, pugui atènyer aquestfi i fer la nostra societat sovièticala més satisfeta, és necessary queexisteixi en el país una productivi-tat tal de treball que superi ala delspaïsos capitalistes avançats. D'altramanera, no es podrà tampoc pensaren l'abundància dels productes1'!'d'elsarticles de consum de tota classe.La importància del moviment sta-,janovista radica en què és un movi-ment que destrueix les antigues nor-mes tècniques, com essent insufi-

cients ; puix que, en cert nombre decasos sobrepassa el rendiment detreball dels països capitalistes avan-çats, obrint d'aquesta manera lapossibilitat pràctica de consolidarulteriorment el socialisme en el nos-tre país, la possibilitat de transfor-mar aquest en el més acomodat.

No es limita, però, a això,,la im-portància del moviment stajanovis-ta. La seva importància radica, tam-bé, en què prepara les condicionsper tal de passar del socialisme alcomunisme.

El principi del socialisme resideixen què en la societat socialista, cadau treballa segons les seves capaci-tats i rep els articles de consum con-forme les seves necessitats, peròajustant-se al treball que ha donata la societat.

Això significa que el nivell cultu-ral i tècnic de la classe obrera conti-nua essent poc elevat, que el con-trast entre el treball intel·lectual i eltreball manual encaja, subsisteix,que la productivitat del treball noés bastant elevada per tal d'assegu-rar l'abundància dels articles deconsum, i que, per consegüent, lasocietat es veu obligada a repartir-los, no conforme a les necessitatadels membres de la societat, sinóconforme al treball que ells han do-nat a la societat.

El comunista representa un grausuperior de desenvolupament. Elprincipi del comunisme consisteix en

brats en altres localitats de la comarca. En ells Ramis,malgrat la seva feblesa física hi va prendre part abran-àat d'entusiasme. Era un home físicament feble, peròespiriualment fort, molt fort.

» » »A partir d'aquella data contínuament vaig poder

tractar-lo. En els Congressos sovint el trobàvem. AJUSTÍCIA SOCIAL exposà els seus punts de vista sobrediversos problemes, amb personalitat ben matisada.

Fou un gran admirador i prapagador de la coedu-cació. La majoria de les seves intervencions en els mí-tings i conferències eren sobre aquest tema.

Mestre de professió, sentia la política amb un altsentit pedagògic.

-La darrera vegada que vaig estrènyer la seva inànerviosa, fou el ...d'octubre del 1934. Malalt i tot nopodia mancar al seu deure...

» « *A l'hora que sortiran aquestes ratlles, les seves mor-

tals despulles ja hauran estat inhumades. Ja no el tin-drem més al nostre costat encoratjant-nos per la lluita,però el seu record i la seva honrada executòria de totauna vida de lluitador pesarà en els nostres designisamb exemplaritat perenne.

¡ Benaventurats els homes que, com Rafael Ramis,llur pas ,per la vida és com una estel rutilant, i queamb llur esforç i amb llur aportació a la humanitatpaguen llur tribut a la civilització !...

Avant, Ramis I, que el vostre nom perduri per sem-pre....

TOMÀS AMAT

CULTURA I PEDAGOGIA

UN OBLIT IMPERDONABLENo voldria pas -r— company lector'— que veiessis

en el que et vaig a dir una pedanteria de snob, o unapretensió de saviesa. Ben al contrari. Socialista mili-tant, el mateix em fa actuar d'una manera que d'unaaltra ; des d'un lloc de direcció, per modest que sigui,que a última. fila. I si m'és permesa la sinceritat i lafranquesa, encara et diria que, posat a escollir, em de-cidiria per la darrera.

I dic això perquè em desplauria enormement que lapublicació d'aquest article provoqués comentaris incon-gruents, puix que. estic ben lluny d'apartar-me un solmiímetre de la nostra línia de conducta col·lectiva.

* # » - _.Pocs, ben pocs, són els socialistes que figuren a les

llistes de l'Associació, Protectora de l'IÏnsenyança Ca-talana. , . , , , , - . .

Vet ací un obíit imperdonable. :¿N'ets tu—"Company que em llegeixes — de la

»Protectora»? Segurament que mai t'havia passat pelcap ingressar-hi. Es clar, a la teva manera. Això del'ensenyança catalana no fa per tu. Tu ets socialista.Ho-deixes pels senyois Este ves i pels burgesos el pre-ocupar-se d'aquestes petiteses. Altrament, ets interna-cionalista i en. ,tot aquest joc de Protectores hi veus quel-c"om amagat..Jtn fi, a ttt, què et conten de tot això !

Que'n'ets"lluny de la realitat, camarada.Moltes vegades, quan veig la inconscient pobresa de

visió del'teu esperit, temo per la; fortitud del teu idearisocialista...., . . . '

Ha esdevingut cèlebre una frase del mestre: «Po-lítica és Pedagogia». Quina veritat enclouen aquestesparaules, no et sembla, company? Doncs bé. Jo te'ndiré una altra de cosa — filla del concepte de Campa-lans — : Si política és Pedagogia, nosaltres, els socia-listes hem d'actuar com a pedagogs. Al Partit, al Sin-dicat, a la llar, al carrer, en la vida social, en els or-ganismes de cultura i d'esport, a tot arreu. No pothaver-hi una sola institució en la qual puguem ingres-sar amb dignitat que resti sense el pes de la nostraactuació pedagògica. I hem de fer tots els possiblesper ésser a tot lloc els millors. Aquesta és la nostrapedagogia de socialistes.

* * «

Amb- tota seguretat hauràs vist més de deu vegadesun cartell d'Obiols amb un infant amb la cartera d'es-tudi sota l'espatlla i que fa una pregunta: « ¿ J a soude l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana?»

Quan algú et faci una invitació semblant, d'ingres-sar a una institució de la qual no en sàpigues, d'unamanera absoluta, la seva missió i funcionament, no va-

• gis de pressa. Assabenta't, primer, de tot. I recorda'tque ets socialista.

Després procedeix en conseqüència.Estic segur que, ben aviat, a la «Protectora» serem

molts mési—i J. CASES I BUSQUETS

què en la societat comunista, cadau treballa segons les seves capacitatoi rep els articles de consum, no se-gons el treball que ha rendit,, sinóque ajustant-se a les seves necessi-tats d'home cultivat. Això significaque;el nivell cultural i'tècnici de laclasse obrera ha arribat a ésser su-ficientment elevat per fer saltar elsfonaments del contrast entre el tre-ball intel·lectual i el treball manual.

El contrast entre el treball intel-lectual i .el treball manual, així, jaha desaparegut, i la productivitatdel treball ha assolit un grau bastantelevat per tal d'assegurar la plenaabundància dels articles de con-sum ; per consegüent la societat es-ta en condicions, de repartir aquestsobjectes conforme a les necessitatsdels seus membres.

Pensen alguns que supressió delcontrast entre el treball' intel·lectuali el treball, manual pot obtenir-seper mitjà d'una certa nivellaciócultural, i tècnica dels treballadorsintel·lectuals i manuals sobre la based'una reducció del nivell cultural i•tècnic dels enginyers i tècnics, delstreballadors intel·lectuals fins el ni-vell dels obrers mitjanament quali-ficats. Això és absolutament fals.Solament els arrenca-queixals petit-burgesos poden tenir tal idea del co-munisme.

En realitat, la supressió del con-trast entre el treball: intel·lectual iel manual no ppt obtenir-se més quesobre la base de l'elevació del ni-vell cultural i tècnic de la classeobrera fins el-nivell dels enginyers i'dels tècnics., Seria ridíeuU pensarque aquesta elevació és irrealitzable.En les condicions del règim soviè-tic, en el qual les forces productores

del país estan alliberades de les ca-denes del capitalisme, on el treballestà també .alliberat del jou de l'ex-plotació, on la classe obrera està enel poder i on la jove generació deJa classe .obrera té. totes les possibi-Jitats pet ássegufar-se una instruc-ció tècnica suficient, -aquesta eleva-ció és completament realitzable. Nohi ha cap raó per dubtar de què, so-lament aquesta ascensió cultural itècnica .de la classe obrera pot fersaltar els fonaments del contrast en-tre el treball intel·lectual i el treballmanual, .de què solament ella potassegurar aquesta gran productivi-,tat del treball i aquesta abundànciad'articles de consum que són neces-saris per tal que es pugui començara passar del socialisme al comunis-me.

* * *La ciència s'anomena ciència jus-

tament perquè, no reconeix fetitxes,perquè no tem aixecar la mà per da-munt el que es fa vell i caduc i per-què posa les oïdes amatents a la veude l'experiència i de la pràctica Si

hagués estat d'altra manera, no hihauria hagut ciència entre nosaltres,no hi hauria hagut, per exemple, as-tronomia, i hauríem tornat al siste-ma de Ptolomeu ; no hi hauria ha-gut biologia i continuaríem encaraaconsolant-nos amb- la llegenda dela creació de l'home. No hauríemtingut química i ens hauríem reduïta les prediccions dels alquimistes.

Mulli DE Till I lf[[ÜÚP r o f e s s o r a

mi HE (mimSISTEMA NOUR À P I DS E N Z I L L

Hotel de cUiKi ( I c 3 a 6 o d c 7 * 9

Pintó Fortuny, l5, entri., 1.a

Obrers compreu JEl Socialista.Publica uns Interessantíssimareportatges sobre la repressiócriminal, del Go vern Ler roux-GHRobles, a Astúries« Són docu-ments històrics que el poble calque guardi en el més profundde la seva ànima.

ELS S I N D I C A T & IS K R A Crònica internacional

Deures del bon militantTot obrer conscient, i més si és

militant socialista, té el deure inelu-dible de pertànyer al seu Sindicatd'ofici o d'indústria. El Sindicatés, ara per ara, i continuarà essent-ho, l'instrument més eficaç de lluita ,contra l'opressió capitalista- Quanel règim capitalista desaparegui perl'acció revolucionària dels treballa-dors, el Sindicat persistirà com aelement director tècnic de .la produc-ció. . Essent així no es pot adme-.tre, sota cap pretext, que algunsobrers considerin l'acció sindicalcom a secundària en relació a altres .procediments de lluita. Dic aixòperquè he ^bservat amb bastant defreqüènci$-, coin .alguns militants so-cialistes, no, .pertanyen a llur Sindi-cat, i arnb més freqüència he vistcoin molts dels que hi.pertanyen noes preocupen gens ni mica d'inter-venir activament en llur .orientació.Això en el que fa referència als mi-litants socialistes ; que si observemen el camp cooperatista, on hi hamolts milers d'obrers associats, veu-rem com són menys els que hi per-tanyen i molts menys els que se'npreocupen. ¡ Greu i lamentable errorque causa veritables estralls a lacausa revolucionària ! Cal, doncs,rectificarei dedicar la.nostra aten-ció-per un igual a síes tres activitatsbàsiques : Sindicat, Cooperació iPolítica ; dedicant, però, una aten-ció màxima a l'acció sindical.Aquesta triple acció és inel·ludiblequan de debò es posseeix • un con-venciment de classe i quan de debòes posseeix un propòsit d'emancipa-ció i dignificació. L'obrer no sin-dicat no mereix cap consideració ;perquè uneix a la seva condició d'o-

brer explotat i humiliat la 'de no te-nir l'elegància espiritual de voler'és-ser digne i lliure.

Les tres activitats senyalades, enbona doctrina socialista, són inse-parables quant als objectius que per-seguim : primer, millorar la nostrasituació moral i material, i final-ment la conquesta del poder per laclasse treballadora. Qualsevol d'a-questes .activitats que deixem debanda ens causa perjudicis imme-diats i mediats. Exemple: ¿No ésridícul ésser cooperatista per sostreu-re'ns a l'explotació del botiguer i .notenir un Sindicat que ens posi a,co-bert dels abusos patronals en el sa-lari ? ¿ No és ridícul ésser coopera-tista i apolític quan les cooperativesestan exposades a les eventualitatsd'una llei que els faci la vida im-possible? Podríem citar molts exem-ples, .però amb aquests ,n'hi ha benbé prou per demostrar l'equivocaciódels que s'entesten a no actuar entots "els fronts de lluita. Ja sé quealguns militants em replicaran unacosa que jo ja m'he l'he replicadamoltes vegades. Que les cooperativesno tenen esperi t.. de classe i que moltsSindicats tampoc. Evident t Peròaixò no ens inhibeix d'un deure, alcontrari, el militant socialista ha defer tasca -a tot arreu, fins a la vidaprivada, sols així ens forjarem unaconcepció autènticament revolucionà-ria. És clar que no tots els socialis-tes tindran prou temps per a aques-ta triple activitat en els llocs de di-recció, però podem, i és inexcusable,donar orientació. Això es f a. a lesAssemblees i en aquestes no hi hemde mancar mai.

M. MARTÍNEZ CUENCA

E L C I N E Uf A

EL NOU GULLIVER

/j¿ra,.el nostre .col·lega, òrgan ofi-cial de la Federació Catalana de Jot

, ventuts, Socialistes (P, S .O . E.)publicada, primer terme uns puntssobre els .quals ha recaigut acord ique f ixen. la, línea; política a seguirper les Joventuts Socialistes a Ca-talunya. D'entre ells hi ha destaca-ble el primer. Els joves socialistesdel P. S. O. E. es mostren díacordamb la lluita per a l'alliberamentnacional i social de Catalunya, perassolir la .República catalana de laFederació Ibèrica de RepúbliquesSocialistes. Celebrem aquest canvide posició dels nostres camarades.Està més a to que aquelles disquisi-cions geogràfiques del manifest dela Federació Catalana del PartitSpcialistà Obrer Espanyol. Ho. ce-lebrem més perquè aplana el camíque ens distanciava d'ells. Nosal-tres sempre hem cregut que era unpostulat autèntic .de marxisme re-volucionari (emprant el mot de mo-da) bregar per l'alliberament nacio-nal de les petites nacionalitats opri-mides, sotmeses al jou d'Estats queV geografia en> ha imposat artifi-ciosament. I en aquest cas es trobael nostre país ; Catalunya, poble decaracterístiques ètniques i geogrà-fiques ben definides,' i :d'una histò-ria pròpia, com a nació, fins a unaentesa matrimonial de monarques,que no tenien res a veure amb elpoble, „i en la qual.hauran: dç,bas»f-se els <que vulguin- ensenáronos ,fíaseva geografia:

El poble català reclama unànima-ment el seu recobrament nacional ila voluntat d'un poble hem de res-pectar-la els socialistes i més quanha demostrat aquest poble tenirprou personalitat en no perdre capde les seves característiques mal-grat tots els intents de colonitzacióque hom hagi pogut portar a cap.

Esperem que els nostres camara-des de les Joventuts Socialistes nos'escandalitzaran . del nostre llen-guatge, del contrari no creuríemsincera la • conclusió primera de lesque exposen al sea portantveu Iskra,

Qui més qui, menys, .tots nosal-tres hem llegit.i recordem., encaraque sigui vagament, la populará de-liciosa fantasia de Jonathan Swilti les aventures de Gulliver al.paísdels liliputs. .Ara, el. cinema soviè-tic ha vingut" a mostrar-nos gràfica-ment i amb la seva mestria acos-tumada, les sorprenents.: bellesesd'un món de fantasia. I com queel cinema soviètic persegueix sem-pre — de la revolució d'octubre en-ç à — una finalitat crítica, social,revolucionària, s'ha apartat lleuge-rament de la trama argumenta! dels«Viatges de Gulliver», per tal demoure's amb més desembaràs.

El nou Gulliver són les aventuresd'un noi comunista que, durant lalectura, que fa el mestre, dels Viaírges de Gulliver, s'ha adormit, i enbraços del somni es trasplanta .a laterra de Liliput.

Els realitzadors del film es com-plauen ' ï ens complauen a presentar-nos amb insistència unes quantes fi-gures irbnitzades. Així/per exemple,el rei dels liliputs amb els detallsreveladors de la idiotesa ; el cap delgovern servil i sempre amatent as,alvar al • monarca del compromís ;la reina autoritària i dominadora;el cap superior de policia predispo-sat per temperament a. solucionartots i qualsevols problemes amb ai~xarop d'estaca, i d'altres encara, quesón només dibuixats amb pinzelladagenial.

Hi ha, encara, una paròdia satí-rica, agudíssima, de la institucióparlamentària. . El monarca adreçala paraula als diputats. Però na ésell el qui parla ; ell només obre laboca i acciona els braços, sincro-nitzant-los amb les paraules que'sur-••ten d'un disc discretament dissi-mulat i que • repeteix sempre el., mà'-* •teix : Jo sempre estic disposat al sa~crifici... Tots els meus afanys van •sempre encaminats al major. benes- ,far del poble.-., i altres excessos/ -

Però succeeix que el cap del ,Go>,,vern, 'involuntàriament, trenca eldisc i el discurs sense notes del mo-narca, queda interromput amb elconsegüent . astorament díaquest,,.dels ministres i de tot el Parlament.Una manera enginyosa de dir quev

els reis parlen' sempre per boca d'al- ;tri i que quan els manca el disc, ono diuen res o diuen animalades.

També és motiu-de ridiculitzacióel pànic de la Cort, .davant la re-,volta dels forçats de la fàbrica d'ar-mes, amb les naturals corredissesi el fer i desfer maletes.

En canvi, la preparació de la .re-volta i la mateixa revolta són trac-tades curosament i amb sentimen-talitat. ,La tècnica del film és.sen-zillament formidable.

Els decorats, els edificis i tots elselements naturals o creats per l'ho-me, són donats amb una disminucióexacta. Anotem com una de les mi-llors escenes, l'àpat de Gulliver, enel qual cal posar. en .joc -diversesgrues que aixequen bocois de vi iels dipositen.a l'abast de Gulliver,qui els empra com a simples vasos.Els plats de viandes arriben a lesmans d'aquest i en són recollits, permitjà de cintes roulants i tobogans,etcètera.

Una altra de les coses més reeixi-des és la fàbrica d'armes, mecanit-zada a la moderna, Tancs, automò-bils, cavalls, ponts, camions, etc.,tot és fet amb una cura exquisidadels detalls. .

I per damunt de tot, cal subrat-llar el treball dels ninots. Us preocu-pa com ha estat possible donar-losaquesta extraordinària mobilitatque s'aprecia tant en les escenes deconjunt on hi surten centenars defigures, com en les escenes indivi-duals. Per curiositat vàrem anotarels diversos moviments del (rostred'un cantant pres en primer pla i envàrem obtenir una trentena. Senzi-llament prodigiós !

: El cinema soviètic, amb El nouGjtlliver aferma la seva indiscutiblecategoria tècnica, 'al mateix tempsque consolida l'encert en l'obtenciódels objectius,' indeclmablement • crí-tics, que li són característics,

' ' ' J. M. M.

Compren 1 llegia

«¡mm§m

Company»; Porteu a arreglar el*vostres rellotges ta carrerPerot lo Lladre, 3, primer, segona

Travestía de la Portaferri«!»»

Secció oficialDIMISSIÓ ACCEPTADA

Temes d'Or t eutLA DISGREGACIÓ DE XINA. — No és empresa fàcil seguir amb ple coneixement

de causa el curs compllcadisslm deia esdeveniments que des de fa vint-1-ctnc any*es produeixen en el que fou l'imperi milenar! de la Xina. Encara es més difícil d«reduir a sintesi — com é» l'objectiu primordial d'aquestes cròniques —J la. significaciódeia esdeveniments, llur orientació ideològica i llurs hipotètiques finalitats,¿es distàncies són enormes — sobretot les distancie« espirituals. Pau d'antiguescivilitzacions, si el terme valgués, diríem que la seva ànima cansada ja està dei retornd'aquestes etapes que penosament segueixen avui les civilitzacions occidentals. Peròels fets que havem d'enregistrar són simples episodis que no poden tenir una trans-cendència decissiva per bé que són anelles de l'engranatge continu que va decidintla història de la humanitat.

La "Jove Xina" va fer la seva aparició externa en 1905 amb una «xploMló popu-lar a favor de l'educació i de la cultura. Va seguir la revolució politica que va acotó-seguir la proclamació d,e la República en 10 d'octubre del 1911. Les faccions militarsel bandidatge des del poder i des de l'oposició, els reboots mes o menys exponíanlade comunisme, a l'interior, i les agressions japoneses, a l'exterior, han omplert elcalendari de tots aquests anys. tina gran Convenció nacional reuniu» oi 5 d« maigdel 19«! a Nanquín va sentar les bases d'una constitució liberal i democràtica i vadonar una certa organització federal a les divuit províncies de l'Imperi. Revestit elgovern central d'una relativa autoritat va sol·licitar i obtenir de la Societat de lesNacions pel Juny del 1933 la designació d'un Comité internacional de col·laboració tèc-nica i administrativa en el qual Espanya hi té un representant.

En mig de trasbalço« incessants, el progrés de Xina des de la proclamació de laRepública ha estat enorme. S'han multiplicat les escoles en proporción» fantàstiques1 s'ha reduït, considerablement l'analfabetisme de les masses. L'any 1929 funcionavenamb ple rendiment 34 universitats modernes i .16 escoles tècniques superiors ambmés de 20.000 deixebles i amb. professorat autènticament nacional JUes selección*més acurades, l'esforç inaudit i el sentiment autòcton depurat amb lei aportacionsde les ciències universals, han donat a Xina una generació d'homes de gran capa-citat aptes per a posar en marxa la fantasia del profeta Sun Yat Sen del qual ha-víem parlat als nostres lectors de l'època anterior de JUSTÍCIA SOCIAL. Paral·lelament,vies de comunicació, pistes modernes, canals de regadiu, obres de defens» i altre»millores de caràcter nacional han estat realitzades; i les ciutats de Xanghai, Can-ton, Amoi, Nanquín, Llnxou, Hankow, Hangxow, Naning, Tientsin i Peiping (abansPeking) han rebut una Impulsió urbanística i d'edificació en gran escala que enpocs anys les ha col·locat al nivell de les grans capitals europees.

'Aquests progressos constants de la Xina contemporània ha passat desaperce-buts entre les batusses dels "tuxungs" o governadors militars i caps de facció quehi havia a cada província. De més, les rivalitats entre les províncies del Nord l les

del Sur han produït perturbación» i crisis de gran volum. Com als Estats Unitsdurant els primers do« terços del segle dinou, la Xina ha estat en perill seriós d'éf-set seccionada en due« grans porcions. Però — els fets ho han demostrat — elsentiment de la unitat específica i la comunitat de destí, més que les operación^bèl·liques, han Impedit l probablement impediran en el futur que .la Xina milenariadeixi de formar un conjunt nacional per damunt de la més pintoresca varietatlocalista. No oblidem, tampoc, que la Xina forma una gran unitat econòmica: topo-gràflcament, la planúria més extensa, més fèrtil i més ben conreada del mónk re-gada per rius caudalosos i d'una longitud immensa; .demogràficament, poblada perraces sòbries, laborioses i pacífiques que han saturat aquella superfície fins al puntque Klangsu, la província on està enclavada la ciutat de Xanghai, es el territorimés densament poblat de tot el planeta.

Xina ha superat les commocions interiores i les intervencions "amistoses" deles potències europes. Romput l'equilibri europeu en 1914, aquell crit guerrer de"mans fora de Xina" ha anat perdent sentit, car l'atenció dels estat« "protectors"és constantment requerida pelsp erills creixents a les pròpies fronteres. Les influen-cies europees s'esfumen lentament i la Influència americana és, sinó decadent, esta-cionaria. Aquesta ha estat la desgràcia de Xina la qual ben poc havia de témerde les confabulacions de poders remots. El perill era a les seves portes, i les in-fluències europees i americanes, sense tenir res de generoses, el neutralitzaven. Avui,la jove Xina es troba gairebé inerme enfront de l'enemic secular.de la seva inde-pendència i del seu redreçament. El Japó, pictòric de vida, tècnicament preparat,amb un avantatge de cinquanta anys en tots els ordres, ha adoptat l'única políticad'expansió possible: la invasió del continent groc. I sistemàticament, sense des-viacions ni defallences, va sentant el« carreus del seu futur,imperi que té per basela dominació econòmica 1 coinplemntaria de la política, de tot el territori situatal nord del famós Riu Groc.

Guanyada la guerra'amb Rússia de 1904-1905, el Japó va Iniciar la Invasió deCorea que va acabar amb Tanexió pura I simple per l'agost del 1910. Pel setembre de1931 va començar la invasió del Manxuco o la Manxúria que, malgrat la resistènciade Xina i la seva apel·lació estèril a la Societat de les Nacions, va acabar amb laproclamació de l'Imperi de Manxuco en 18 de febrer del 1832, col·locant a la testeradel nou estat-tascó Hsuan Tung, l'hereu de la corona imperial xinesa suprimida en1911, indici eloqüent de les intencions del Japó amb respecte a la Xina. I, des defa mesos, un moviment "autonomista" agita les cinc províncies del Nord, la signi-ficació i extensió del qual tractarem d'explicar en la crònica vinenta.

M. SERRA I MOBET

no-Per causes de força majorves ocupacions, professionals que ,elpriven d'atendre degudament elcàrrec — ha dimitit- de. Secretarigeneral de la U. S. C. el companyGranier-Barrera. El C. E., lamen-tant-ho molt, no ha tingut altre re-mei que admetre la renúncia justi-ficada. Aquesta renúncia comportatambé la de director de JUSTÍCIASOCIAL.

• En els dies que falten per alCongrés extraordinari, exercirà laSecretaria del Partit el companyVice-secretari, Miquel Serra.

El company Granier continua sot-mès, no cal dir-ho, a la disciplinadel Partit i a: la representació queaquell li confià. I, com sempre,col·laborarà en tot el possible a lanostra acció.

Assemblea de la u. s. C.Sécelo de Badalona

El proper dimarts, dia 14, i hora de les nou del vespre, tindrà llocAssemblea General extraordinària de socis de la Secció, pe ra parlar delsegüent Ordre del,Dia:

APROVACIÓ DE L'ACTA ANTERIOR.CONGRÉS FtUSIÓ U. S. C. - P. C PNOMENAMENT DE DELEGATS..ASSEMBLEA DE LA U. S. C. - SECCIÓ DE BADALONA

S'ha demanat autorització per a cel·lebrar el proper diumenge, dia 19,i hora de les deu del matí, Assemblea general ordinària de socis de laSecció, baix el següent Ordre del dia:

MESA DE DISCUSSIÓ.APROVACIÓ ACTA ANTERIOR.PONÈNCIA REVISADORA ÛE COMPTESCAL VALVERDE.ESTAT DE COMPTES.LECTURA MEMÒRIA C. E.

' • ' ' • " ' • ' ' " " r ' • - " ' ' • =s=ss:: RATIFICACIÓ NOMENAMENT DELEGAT FEDERACIÓ MA-RESMA.

Les comarques DICTAMEN SOBRE VOTACIONS.— ACTITUD A PRENDRE CAS REPOSICIÓ AJUNTAMENTS.

HANT POL DF MAR ASSUMPTES ADMINISTRATIUS.

Degut a l a «gran» obra política " ~ ~ " ~ •'-~-~-~-~-~-~--~·~'i financera dels nostres gestors (queno cal dir que són lligaires) s'hadeixat la caixa de la casa de la vilamés neta i lluent que una patena.

Nosaltres no ho estranyem, per-què ens recordem molt bé cjue abansde les últimes eleccions municipalsdeien en un manifest i fins de pa-raula, que volien fer sanejament ineteja de l'hisenda municipal. Hohan complert. Tant bé, però, quegairebé ja no hi queden ni cadires.Essent, doncs, aquesta la situacióal municipi, el nostre il·lustríssim al-calde Sr. Tarrides (a) Façana, hatingut la gran pensada, per fer di-ners, de posar un impost als boti-guers, cafeters, etc., cosa que ha es-tat molt mal rebuda per tothom, ja

P R O P A G U E U EI poble de Ca-

talunya saluda

que per aquest motiu han tingut al-gunes reunions, que han deixat moltmalament la reputació del nostre sa-vi alcalde. Nosaltres no sabem comacabarà ; però ens han dit que quanestigui tot arreglat, al nostre il·lus-tríssim alcalde li donaran la creudels sofriments per là pàtria i li fa-ran una subscripció per fer-li un mo-nument al mig de la riera. — Cor-responsal,

a tots els em-presonats poli-tics 1 socials del

6 d'octubreImp. Mim. — Guifré, 13, — Barcelona