TR La resiliència.pdf

Ets capa de seguir endavant

Pots sortir endavant! La resilincia, una capacitat a educar

Autora: Laura Matei

Curs: 2n de Batxillerat

Tutora: Dolors Alcntara

Centre: INS Les Termes

Sabadell, 9-01-2015


INS Les Termes Laura Matei 4



POTS SORTIR ENDAVANT! La resilincia, una capacitat a educar

Autora: Laura Matei Centre: INS Les Termes

Tutora: Dolors Alcntara Divendres, 9 de gener de 2015



NDEX

RESUMS 8

INTRODUCCI 10

I. LA RESILINCIA: QU S? 13

I.1.- DEFINICI DEL TERME I MBITS DAPLICACI 13

I.2.- EL DESCOBRIMENT DE LA RESILINCIA: BREU HISTRIA. 14

I.2.1. ANTECEDENTS HISTRICS, CULTURALS I LITERARIS. .....................................................................................14

I.2.2.- ELS INICIS DE LA INVESTIGACI CIENTFICA DE LA RESILINCIA .....................................................................20

I.3. - LA RESILINCIA EN LA PSICOLOGIA ACTUAL. 24

I.3.1- SEGONS BORIS CYRULNIK ...........................................................................................................................25

I.3.2.- SEGONS EDITH GROTBERG ........................................................................................................................29

I.3.3.- SEGONS JORDI GRAN...............................................................................................................................31

I.3.4- SEGONS JOAN PLANAS................................................................................................................................34

I.3.5- LA INVESTIGACI SOBRE LA RESILINCIA: ESTAT DE LA QESTI ...................................................................35

I.4.- LA IMPORTNCIA DE LA RESILINCIA EN DIFERENTS MBITS DAPLICACI I SITUACIONS. 38

I.4.1.- LA RESILINCIA EN MEDICINA.......................................................................................................................38

I.4.2.- LA RESILINCIA EN VCTIMES DE LHOLOCAUST............................................................................................39

I.4.3.- LA RESILINCIA EN VCTIMES DE CONFLICTES ARMATS.................................................................................42

I.4.4.- LA RESILINCIA A LMBIT EDUCATIU............................................................................................................43

I.5.- FACTORS I MESURA DE LA RESILINCIA 49

I.5.1.- FACTORS DE LA RESILINCIA.......................................................................................................................49



I.5.2.- MESURA DE LA RESILINCIA .......................................................................................................................51

II. INVESTIGACI DE LA RESILINCIA DELS ALUMNES DE 1R DESO 56

II.1.- PLANTEJAMENT 56

II. 2 .- ANLISI DE RESULTATS 57

II.2.1. RELACI ENTRE NIVELLS DE RESILINCIA I NOMBRE DE GERMANS .............................................................57

II.2.2.- NIVELLS DE RESILINCIA I FACTORS............................................................................................................58

II.3.- CONCLUSIONS 60

CONCLUSIONS I RECOMANACIONS 62

AGRAMENTS 65

LLISTA DE REFERNCIES 66

BIBLIOGRAFIA 66

WEBGRAFIA 66

ANNEXOS 68



RESUMS

Catal

Aquest treball tracta sobre la resilincia, qesti poc coneguda que sha comenat a investigar no fa gaire, tot i la seva importncia, com intentar destacar a aquest treball. La resilincia s la capacitat que tenen algunes persones per a fer front a les adversitats construint una vida prpia i millor. La majoria de la gent pateix traumes i problemes psicolgics diversos pels mateixos fets que els resilients, igualment vulnerables. Aquests tenen, en canvi, recursos per a superar-los. Un resilient no acostuma a saber que ho s i la gent del seu entorn noms observa que senfronten a dificultats i surten endavant. Actualment sabem que s possible detectar la resilincia i tamb fomentar-la a travs de leducaci.

En aquest treball he investigat la resilincia des dun punt de vista histric, cultural i literari. Destaca lmbit cientfic i la investigaci de la resilincia en la psicologia actual. He tingut en compte diversos tipus de materials, des de contes infantils a anlisis dexperts i casos de resilients. He intentat provar que els resilients ignoren que ho sn i establir una relaci entre una variable sobre lentorn familiar (tenir germans i posici entre ells) i els diferents aspectes en qu es mesura la resilincia. No es tracta davanar conclusions en aquest resum, per cal dir que mha sorprs descobrir la importncia de les figures protectores de linfant en el desenvolupament de la resilincia.

Castellano

Este trabajo trata sobre la resiliencia, cuestin poco conocida que se ha comenzado a investigar no hace mucho a pesar de su importancia, como intentar destacar en este trabajo. La resiliencia es la capacidad que tienen algunas personas para afrontar las adversidades construyendo una vida propia y mejor. La mayora de personas sufren traumas y problemas psicolgicos por los mismos hechos que los resilientes, igualmente vulnerables. stos tienen, en cambio, los recursos para superarlos. Un resiliente no acostumbra a saber que lo es y las personas de su entorno slo observan que afrontan dificultades y salen adelante. Actualmente sabemos que es posible detectar la resiliencia y tambin fomentarla a travs de la educacin.

En este trabajo he investigado la resiliencia desde un punto de vista histrico, cultural y literario. Destaca el mbito cientfico y la investigacin de la resiliencia en la psicologa actual. He tenido en



cuenta diversos tipos de materiales, desde cuentos infantiles a anlisis de expertos y casos de resilientes. He intentado probar que los resilientes ignoran que lo son y establecer una relacin entre una variable sobre el entorno familiar (tener hermanos y posicin entre ellos) y los diferentes aspectos con los que se mide la resiliencia. No se trata de avanzar conclusiones en este resumen, pero hay que decir que me ha sorprendido descubrir la importancia de las figuras protectoras del nio en el desarrollo de la resiliencia.

English

This homework is about Resilience, a not well known matter that researchers have begun to investigate about it despite its importance, like I would try to stand out in this homework. Resilience is the capacity that some people have to confront the adversities and they build a better life. Most of people suffer psychological problems for the same facts that the resilients, equally vulnerable, have on the other hand the recollections to overcome them. Resilients are not used to know what they are and people around them only see they confront difficulties and they keep moving forward. Nowadays we know it is possible to detect Resilience and also to develop it on people through education. In this homework I have researched the resilience from a historical, cultural and literary point of view, stands out the scientific area and the investigation of the resilience in the current psychology. I have studied many information sources starting from childs stories to experts analysis and some cases from resilients. I have tried to prove that resilients ignore the fact of what they are and I tried to establish a relation between familiar environment (having brothers and the position between them) and different aspects in what the Resilience is measured. It is not about advancing conclusions in this resume but I have to say I was surprised to discover the importance of the protective figures in children as for the development of resilience.



INTRODUCCI

Aquest treball tracta sobre la resilincia, que s la capacitat que tenen algunes persones de superar adversitats i de construir una vida millor, a diferncia del que li succeeix a la majoria de les persones quan senfronten a semblants circumstncies o dificultats. Generalment, quan sha sofert un problema que ha causat un gran impacte psicolgic, sovint es pateixen depressions, estats dansietat o altres trastorns, podent arribar fins a produir la mort.

El meu inters personal sobre aquest tema es produeix a partir de que he conegut a persones que no han sabut reaccionar duna manera positiva davant els problemes, sin que han caigut en depressions profundes i hbits autodestructius; persones que han abandonat la vida de mica en mica, deixant de donar-li importncia a la feina, a la famlia, a qualsevol activitat que els agrads o motivs. Per tamb he conegut persones, poques, que han sortit dels problemes amb ms fortalesa i que van superar les dificultats construint una vida millor que lanterior. Minteressa descobrir com sn les resilients i qu els diferencia de la resta de persones.

El ttol Ets capa de sortir endavant vol posar laccent en la capacitat que tenen els resilients de sortir endavant, malgrat les dificultats, les crisis vitals i les situacions lmit que poden posar en perill la seva vida. El meu treball est destinat a intentar entendre el poder que tenen algunes persones de superar situacions crtiques i amenaadores per a la seva subsistncia com a subjectes. Entenent en qu consisteix aquest poder, tamb es tracta de saber si s possible fomentar aquesta capacitat.

Els objectius daquest treball sn els segents:

1. Saber qu s la resilincia en un sentit ampli, parant especial atenci als resultats de la investigaci psicolgica actual.

2. Identificar les caracterstiques de les persones resilients, els trets principals i les seves manifestacions a travs de lanlisi de casos seleccionats.

3. Aprendre a treballar amb materials diversos: obres especialitzades, testimonis en diferents formats, estudis o entrevistes dexperts.

4. Aplicar els coneixements adquirits a lanlisi dun grup seleccionat de poblaci que no pugui saber qu s la resilincia, ni si els seus membres ho sn, fent servir un sistema de mesura de la resilincia elaborat per psiclegs especialistes i aplicat amb garanties deficcia en altres casos.



5. Extreure conclusions generals de lanlisi i propostes per al foment de la resilincia en el grup de poblaci seleccionat.

La hiptesi de treball havia de ser, en principi, mostrar que els resilients sovint ignoren que ho sn, s a dir, que la seva capacitat de superar dificultats amb recursos propis, tot i existir, no s un recurs amb el qual comptin de manera conscient. Per aix, vaig triar un grup que difcilment podia tenir idea de qu investigava, per s podia comptar amb resilients entre els seus membres: el grup dalumnes de 1r dESO de lINS Les Termes durant el curs 2014-15. Es tractava didentificar si hi havia resilients entre els nois i noies daquesta promoci. Per a mida que avanava el treball, em vaig adonar de la importncia de lentorn familiar en el desenvolupament de capacitats resilients. Per tant, vaig decidir que la meva hiptesi intents esbrinar si hi havia una relaci entre una variable de lentorn familiar (tenir germans i la seva posici entre ells) i ser resilient, apuntant a que s, a que la majoria dels resilients creixien en una famlia amb germans i no eren fills nics, grcies al suggeriment de Francesc Cuxart, doctor en Psicologia, consultor del Projecte Autisme La Garriga i professor de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Un cop definits els objectius i la hiptesi, la metodologia que he seguit ha estat la segent:

Recerca de bibliografia i webs especialitzades per a definir la resilincia en general i en diferents mbits, per a identificar els trets dels resilients, per a elaborar una breu histria de la resilincia fins arribar a lestat actual de la qesti en la investigaci psicolgica, per a disposar de leina danlisi del grup seleccionat.

Consulta a experts a travs de lanlisi dobres especialitzades i amb una entrevista. Aplicaci de leina danlisi (test) al grup seleccionat i elaboraci de conclusions i

recomanacions a partir de resultats. Valoraci final del compliment dobjectius i del grau de comprovaci de la hiptesi.

Per comenar, definir qu s la resilincia en diferents mbits, per amb especial atenci a la investigaci actual en psicologia. Caldr fer una breu exposici sobre la histria de la resilincia a partir dantecedents diversos per poder arribar fins a la investigaci psicolgica ms recent. Exposar les conclusions de diferents especialistes i investigadors, incloent les conclusions dels darrers Congressos mundials sobre resilincia. Posteriorment, desenvolupar lanlisi de casos particulars i de situacions en qu shagin posat de manifest conductes resilients i hagi destacat la seva importncia, com en lmbit mdic, en conflictes armats, a lHolocaust i leducaci. Em centrar



en aquest ltim mbit, perqu la part prctica del treball est enfocada a un grup dalumnes de primer curs de secundria. Acabar exposant lanlisi dels resultats del test i les conclusions i recomanacions que sen deriven daquest.



I. LA RESILINCIA: QU S?

La resilincia fa poc que sinvestiga en Psicologia, per est guanyant importncia a les investigacions actuals. En el moment de realitzar aquest treball, shan celebrat dos congressos mundials sobre resilincia i grans investigadors shan endinsat en aquest fenomen per a investigar-lo.

En primer lloc, cal definir la resilincia, saber el seu fonament, en quins diferents mbits es troba i com es caracteritza en cada un dells. Seguidament, caldr una breu histria de la investigaci que sha fet de la resilincia amb exemples dantecedents histrics i personatges de novelles i contes. Finalment, ser necessari completar aquesta aproximaci al tema amb lexplicaci de la investigaci cientfica que sha dut a terme des de la seva aparici.

I.1.- Definici del terme i mbits daplicaci

El terme resilincia prov del verb llat resilio, resilire, que vol dir saltar cap al darrere, rebotar. Aquest terme saplica a la fsica dels materials i expressa qualitats com resistir la pressi, doblar-se amb flexibilitat i tamb recobrar la forma original. La imatge duna pea que rebota reflexa la resilincia, ja que les persones resilients desprs de passar per situacions molt difcils, tornen a refer la seva vida, cosa que seria com dir que reboten.

Michael Rutter1, especialista en resilincia, la defineix com un fenomen que es manifesta en persones que evolucionen favorablement, desprs dhaver estat vctimes de situacions destrs que per a la poblaci general suposaria un risc seris de patir una malaltia mental amb conseqncies greus.

La resilincia no s noms rebotar, s a dir, tenir la capacitat de refer-se, sin tamb la de crear una vida millor. Per tant, la resilincia t un component actiu i no sha dentendre passivament, com

1 Nascut a Lban lany 1933, Michael Rutter s un dels grans investigadors en el camp de la resilincia.

Lany 1936, durant la Segona Guerra Mundial, es va traslladar als Estats Units, on es va especialitzar en neurologia, pediatria i cardiologia. Tamb es va endinsar en lmbit psiquitric, i mbits de epidemiologia i gentica. Sn ms de cinc-cents articles els que ha escrit, per destaquen els seus dos llibres La conducta antisocial dels joves, i Delinqncia juvenil.



una mera forma de resistncia. Ser resilient tamb implica construir una vida significativa, amb sentit propi.

Segons lmbit en qu es faci servir, el terme resilincia t diferents significats:

En Ecologia significa la capacitat de suportar, dadaptaci i de recuperaci que tenen les comunitats davant de pertorbacions de lambient mitjanant nous recursos.

En Sociologia, s la capacitat dels grups socials per fer front a resultats adversos que poden trencar el seu equilibri collectiu. Per tant, reconstrueixen els seus vincles interns amb la intenci de no acabar amb la uni de forces per aconseguir un objectiu.

En Cultura Emprenedora, s la capacitat que t una persona emprenedora per a confrontar-shi amb les situacions que compliquen el seu projecte o pla de negocis.

Des del punt de vista de la Psicologia, s la capacitat duna persona, o dun grup de persones, per a superar-se desprs dun greu dolor emocional, continuant la seva vida i, a ms, sent molt ms forts desprs de passar per aquesta experincia. s aquest lmbit dinvestigaci daquest treball.

Podem, per tant, definir la resilincia com la qualitat que tenen les persones que han passat per grans adversitats i que en lloc de caure en una depressi o qualsevol altra malaltia o trastorn mental, superen els problemes, i a ms, milloren la seva forma de viure i de veure el mn.

I.2.- El descobriment de la resilincia: breu histria.

I.2.1. Antecedents histrics, culturals i literaris.

Un cop sabem qu vol dir resilincia, exposarem breument la histria de la seva investigaci en lmbit psicolgic. Encara que aquest terme existeix fa molt de temps en altres mbits, fa relativament poc que sutilitza dins de lentorn de la psicologia. Hi ha un munt dinvestigacions que shan fet sobre la resilincia dalgunes persones, i grcies a aquestes investigacions ens podem fer una idea de qu s i a qui afecta.

La resilincia ha existit sempre, per els cientfics han comenat a investigar aquesta capacitat dalgunes persones fa noms unes poques dcades. Lexistncia de la resilincia abans de les



investigacions dels cientfics es pot comprovar en els escrits dels historiadors que relaten la forma amb la qual persones i pobles afrontaven grans problemes i com, sense cap mena dajuda, superaven els problemes i progressaven culturalment.

Tamb podem trobar en la literatura tradicional personatges que han viscut grans desgrcies, i han sortit daquell estat enfortits i sn un exemple per a altres. s el cas de contes per a nens com Laneguet lleig, escrit per Hans Christian Andersen2, i publicat per primera vegada lany 1843. Tracta dun ou de cigne que va arribar per equivocaci a una granja dnecs. Era ms lleig i maldestre que els seus germans i sen reien dell. Quan va tornar a trobar a la seva mare i als seus companys, va comprendre que era igual que els seus germans i que es convertiria en una criatura molt bella.

A El petit polzet, un compte alemany escrit pels germans Grimm3, sexplica la histria dun nen de la mida dun polze, que havia estat abandonat pels seus pares juntament amb els seus sis germans al bosc. Passen per situacions molt difcils, per aconsegueixen sortir-sen i fins i tot es fan rics i acaben ajudant a la seva famlia. La ventafocs4; o novelles com Oliver Twist5, tamb sn histries fora conegudes de resilients.

2 Escritor i poeta dans. Nascut a Odense el 1805 i mort a Copenhague el 1875.

3 Dos germans escriptors nascuts a Hanau, Alemania. Jacob Grimm nascut el 1785 i mort a Berln el

1863, i Wilhelm Grimm nascut el 1876 i mort a Berln el 1859. 4 Conte de fades folklric amb vries versions tant orals com escrites. La Ventafocs vivia amb la seva

madrastra , ja que no tenia pares. La seva madrastra i les seves dues germanastres la maltractaven. El rei va anunciar un gran ball on invitava a totes les dones del poble, per no la van deixar anar. De sobtes va aparixer una fada que la va ajudar. El prncep es va enamorar della i finalment es van casar. 5 Novella creada per Charles Dickens (Anglaterra 1812- Anglaterra 1870). La mare dOliver mor en el

part i un Sr.Bumble cuida dell fins que el fa treballar en una funerria. A Oliver no li agrada i marxa a Londres, on es troba amb una banda de lladres liderada per Fagin , i acaba treballant per a ell perqu sin el pegaria. Finalment un home rescata a Oliver i Fagin es condemnat a la forca per els seus delictes.



6

Figura 1: Illustracions de contes o histries esmentades.

Desquerra a dreta: El petit polzet, La Ventafocs, Oliver Twist, Laneguet lleig

Al segle XVIII, Johan Heinrich Pestalozzi7 , va poder observar com nens i nenes de poca edat, van poder sortir endavant i amb moltes ganes de viure, tot i haver estat abandonats al carrer de ben petits.

Jo he vist crixer en els nens una fora interior la qual sobrepassava amb molt les meves expectatives, i les seves manifestacions em van omplir de sorpresa, aix com tamb em van emocionar8

Com Pestalozzi, ens podem sorprendre de trobar a persones resilients a qualsevol lloc, no com molts creurien, preferentment a centres de salut mental o de treball social. No necessriament. Les persones resilients sn ms aviat invisibles.

Els professionals del treball social han conegut durant un llarg perode de temps a menors implicats en situacions de conflicte social i de marginaci que poden ser considerats resilients. Sn nens que

6 https://equilikua.wordpress.com/2012/04/18/la-verdad-de-los-cuentos-de-hadas-pulgarcito/

http://elaportefreak.blogspot.com.es/2009/06/la-verdadera-historia-de-los-cuentos.html

http://hu.wikipedia.org/wiki/Twist_Oliv%C3%A9r_(reg%C3%A9ny) http://www.best-childrens-books.com/the-ugly-duckling.html

7 Pedagog sus. Nascut a Zrich el 12 de gener de 1746 i mort a Brugg el 17 de febrer 1827.

8 Vanistendael y Lecomte: La felicitat s possible. Barcelona, Gedisa, 2002. Pgina 19.



acostumen a no ser vistos. A Noruega sels anomena nens dents de lle, ja que sassemblen molt a aquesta planta, frgil i petita que creix en qualsevol lloc, fins i tot en entorns hostils, de la mateixa manera que els nens resilients. Una altra forma com sn representats els resilients s amb una flor de lotus, ja que neixen del fang per desenvolupen una gran bellesa moral. El ms sorprenent daquestes persones s que encara que hagin passat per situacions extremes sn capaces de superar-les i continuar amb la seva vida, a ms de construir una encara millor noms impulsats per la seva actitud i forma de pensar. Els indis del sud-est dels Estats Units, utilitzen la paraula mandala per a referir-se a la fora interna que pot aconseguir un esser hum quan es recupera dun fet traumtic, aconseguint aix pau i tranquillitat en la seva vida.

En general, sutilitza aquest terme per a descriure als nens i als adults que tenen caracterstiques que els identifiquen com a resilients. Aquestes sn:

Introspecci Independncia Capacitat de relaci Iniciativa Sentit del humor Creativitat Conviccions morals9.

Hi ha molts exemples de persones famoses resilients en tots els mbits socials i culturals. Podem destacar algunes persones conegudes com Viktor Frankl10, que lany 1945 va ser deportat a un camp de concentraci juntament amb els seus pares i la seva dona. Viktor Frankl va sobreviure a lHolocaust, per la seva famlia va morir. Desprs de ser alliberat va marxar a Viena. Va escriure el seu fams llibre Lhome a la recerca del sentit11, on explica les horribles situacions per les quals passaven els captius daquests camps amb lesperana de poder sobreviure i tornar a ser lliures per a estar amb la seva famlia.

9 Conjunt de principis de conducta assumits a lhora dactuar dalguna manera.

10 Neurleg i psiquiatra austrac dorigen jueu nascut lany 1905, mor lany 1997.

11 1 ed. Alemania: Beacon Press, 1946. 12 ed. Barcelona: Herder, 1979.



Figura 2: Portada de lobra de V. Frankl12

Una altra persona resilient va ser Edith Piaf13, que va nixer en una comissaria perqu la seva mare estava tan drogada que no va poder anar a lhospital. Va treballar per al seu pare fins que la seva via sen va encarregar della, per no li va aportar cap educaci i lobligava a beure alcohol. Edith no parlava, no reia, no caminava, i va tenir una meningitis que la va deixar cega. La seva via la va portar a lesglsia i diuen que un miracle li va tornar la vista. La seva veu i el seu estil li van donar molta fama, i aix va poder sortir endavant.

Una altra artista famosa i que podem considerar resilient s Maria Callas14. Va tenir problemes dobesitat de petita i grans conflictes amb la seva mare, que estava obsessionada amb que la seva filla fos una gran cantant. Va ser capa de superar tots els problemes i es va convertir en una gran cantant, demostrant la seva resilincia. Va tenir una relaci amb el multimilionari grec Onassis, que no es va voler casar amb ella, fet que li va afectar moltssim al final de la seva carrera i de la seva vida.

Primo Levi15 tamb s un exemple de persona resilient, ja que va ser deportat a un camp de concentraci, per va poder sobreviure fent treballs de laboratori per als nazis. Lany 1946 va tornar

12 http://pedrorico.es/el-hombre-en-busca-de-sentido/

13 Cantat francesa nascuda lany 1915, i morta lany 1963.

14 Cantant dpera nascuda lany 1923 a Manhattan i morta lany 1977 a Paris.

15 Novellista, assagista i cientfic dorigen jueu nascut lany 1919 i mort lany 1987.



a la seva carrera i al jubilar-se es va poder dedicar a la literatura. Entre els seus llibres ms importants cal destacar la trilogia Si esto es un hombre16, La tregua17 i Los hundidos y los salvados18.

En la histria de la resilincia tamb hi ha personatges bblics, com Job, un ramader molt ric, amb set fills i nombrosos amics, que s un exemple de persona pacient. Un dia Satans el va posar a prova amb perms de Du per a demostrar la seva fidelitat. Li va causar mltiples desgrcies, com la mort del seu ramat, caure en la pobresa i fins i tot va provocar la mort dels seus fills. Tot i aix, Job va seguir fidel a Du. Al terminar la prova li va ser retornat tot el que havia perdut

Tamb trobem personatges literaris caracteritzats per la seva resilincia com Hucklebery Finn, protagonista de la famosa novella Las aventuras de Huckleberry Finn19 de Mark Twain20, o Tom Sawyer, que senfronta a tots els problemes que se li presenten en les seves aventures. Per el ms recent s el conegut Harry Potter, un noi que veu com maten als seus pares i ha de viure amb els seus oncles, que el maltracten. Finalment troba amics, amb els quals supera totes les dificultats i perills que troba.

Aquests sn alguns dels famosos i personatges que han passat per situacions extremes i doloroses que els han provocat un sofriment profund i que malgrat aix han sortit endavant i han tingut la fora suficient per a crear una vida nova i productiva. Sempre han estat exemples de superaci de dificultats tremendes amb recursos propis, per no shavia intentat mai explicar com era aix possible. Per aconseguir-ho, ha calgut que la resilincia es converteixi en un fenomen investigat per la psicologia cientfica, que s el que exposar seguidament.

16 1 ed. Barcelona: El aleph, 1999.



19

1 ed. Anglaterra: Chatto & Windus, 1884. 20

Escriptor, orador i humorista nascut lany 1835 a Florida i mort lany 1910 a Redding.



I.2.2.- Els inicis de la investigaci cientfica de la resilincia

Lany 1945, John Bowlby21, va comenar a explorar la resilincia, convertint-se en un dels primers que investigava el fenomen amb les eines i lenfocament de la psicologia cientfica. Bowlby la va definir com un ressort moral, com la qualitat duna persona que no es desanima, que no es deixa abatre22.

Bowlby va formular la teoria de lafecte. Va ser influenciat per Konrad Lorenz23, per va ser Harry Harlow24 qui el va encaminar cap a aquesta teoria.

25

Figura 3: Desquerra a dreta, J. Bowlby, K. Lorenz i H. Harlow

21 Psicoanalista angls que va destacar pel seu inters en el desenvolupament infantil i pel seu treball

sobre la teoria de lafecte. Va nixer el 26 de febrer de 1907 a Londres i va morir el 2 de Setembre de 1990 a Esccia. s autor de llibres com Lafecte, La separaci, La prdua.

22

http://revistas.ucm.es/index.php/RCED/article/viewFile/RCED0505120107A/16059 23

Neix el 1903 a Viena i mor el 1989 a Viena. Va fer estudis amb oques i necs durant els anys 50, i va demostrar que aquests podien tenir un gran vincle afectiu amb la seva mare sense que tingui res a veure el menjar. 24

Psicleg americ. Neix el 1905 a Fairfield i mor el 1981 a Tucson. Va fer experiments amb micos per a demostrar la necessitat universal de contacte.

25

http://www.durhamschoolpsychology.com/bowlby.html

http://www.nndb.com/people/757/000091484/

http://www.saramckeown.com/harry-harlow-and-the-monkeys-why-children-need-love/



Bowlby defineix afecte com el vincle emocional que linfant t amb els pares, o amb la persona encarregada de cuidar-lo. Aquest vincle s indispensable per a un bon desenvolupament de linfant i ser de gran influncia en la configuraci de la seva personalitat. Lafecte de la persona amb la qual es t aquest vincle emocional proporciona estabilitat emocional a linfant. Si linfant no t aquest afecte, sofrir inseguretat, ansietat i por. Aquesta s la tesi fonamental de la teoria de lafecte.

Segons la teoria de lafecte, el nad neix amb una conducta que t com a finalitat latenci dels pares. Conductes que expressen aquesta necessitat sn la succi, els somriures reflexes, el balboteig, la necessitat de ser bressolat i el plor. Tots aquests actes tenen com a finalitat establir i mantenir el vincle amb els pares i no permetre la separaci, protestant si aquesta es produeix.

Els estils dafecte que shan desenvolupat a la infncia es mantenen generalment durant tota la vida, i aix crea un model intern que integra les creences sobre nosaltres mateixos i les persones que ens envolten. Per aix mateix s molt important la figura de la primera persona que cuida a linfant, i que en la majoria del casos acostuma a ser la mare. Tamb cal tenir en compte altres persones com el pare o els germans, els quals tamb influencien el desenvolupament de la conducta de linfant.

A partir daquesta teoria shan dut a terme moltes investigacions amb lobjectiu de confirmar la gran importncia de lafecte i la seva repercussi tant en el desenvolupament personal com social de la persona.

Durant la Segona Guerra Mundial, Ren Spitz26 va analitzar el desenvolupament psico-afectiu de 100 infants orfes que vivien a prop de New York. Amb aquesta investigaci va poder observar que, fins i tot en una situaci on fossin ben tractats, els infants es veien en un estat dinsensibilitat i ensopiment que desapareixia quan podien veure a les seves mares.

Lany 1946, Ren Spitz va analitzar en quin grau podia influir lhospitalisme i la institucionalitzaci rpida en levoluci emocional i mental de linfant. Spitz va definir lhospitalisme com un conjunt dalteracions tant psquiques com fsiques que pateixen els infants que han de passar un llarg temps separats de les seves mares per motius com internament per causes sanitries durant un temps molt perllongat, o tamb per viure en un hospici a causa de la pobresa, de labandonament o per ser

26 Psicoanalista austrac-americ. 29 de Gener 1887, Viena 11 de Setembre 1974, Denver. Basava les

seves investigacions i experiments en conclusions psicoanaltiques dutes a terme per Sigmund Freud. s autor de dos llibres, No i si. Ed. Paidos, Viena, 1966, i El primer any de vida Ed. Paidos, Viena, 1969.



orfes. Aquestes situacions sovint priven als infants de vincles afectius amb la mare, fet que ja hem exposat que s molt important per al desenvolupament adequat de linfant.

Es pot destacar lany 1968, com lany en el qual Elwyn James Anthony27 va posar la capacitat de resilincia en evidncia en un estudi amb cent quaranta-un infants que tenien pares amb diagnstics psiquitrics molt severs. Va dividir aquests infants en dos grups. Hi havia el grup que sidentificava amb el pare i sinvolucrava amb la malaltia daquest. El segon grup de nens es va mantenir totalment allunyat dels pares per a ser protegits de la malaltia. Temps desprs es va comprovar que en el grup de nens que sidentificaven amb el pare, noms un 10% va poder tenir una vida social normal. En canvi en laltre grup un 62% van poder adaptar-se amb normalitat socialment.

James Anthony, va introduir el terme de vulnerabilitat i el seu contrari. Va considerar que s invulnerable aquell que no es veu arrossegat per ladversitat i pot sortir dels problemes. Aquest terme va ser considerat una mica restringit i es va buscar un terme ms global que pogus descriure la capacitat dafrontar situacions severes. Es va optar per capacitat dafrontar, i posteriorment, es va preferir el terme resilincia.

Norman Garmezy28, conegut com lavi de la teoria de la resilincia i pioner de la psicologia clnica, va estudiar la resistncia dalgunes persones davant qualsevol risc. A la dcada del seixanta va comenar una investigaci a la Universitat de Minnesota, als Estats Units, amb la intenci de descobrir els motius pels quals els fills dels esquizofrnics eren mentalment saludables, no noms pel fet de nixer dun esquizofrnic, sin pel fet de crixer en un ambient desequilibrat, problemtic i inestable.

Per a molts investigadors aquesta va ser la primera investigaci sobre la resilincia, ja que es va investigar perqu uns infants creixien ms sans que uns altres i eren invulnerables a algunes situacions. En canvi, uns altres no eren capaos encara que la situaci ambiental fos la mateixa o casi. Norman Garmezy es va centrar en els factors protectors, en comptes de fer-ho en els riscos.

27 Psicoanalista britnic, (1916, Gran Bretanya 1970, Gran Bretanya)

28 Psicleg de New York, nascut el 8 de Juliol lany 1918, i mor a Tennessee el 21 de Novembre, lany

2009.



Noms a partir de finals de la dcada dels setanta disposem duna investigaci cientfica de la resilincia grcies a un estudi realitzar per Emmy Werner29 i un grup de terics en lilla de Kauai, Hawaii. Durant trenta-dos anys, Werner va observar a sis-cents noranta-vuit nou nascuts que tenien grans possibilitats de veures exposats a greus trastorns de conducta. De dos-cents un infants examinats a ledat de dos anys, hi havia setanta-dos que sestaven desenvolupant favorablement, sense cap intervenci teraputica, encara que la seva situaci familiar i social fos de pobresa. A aquests infants els esperava un futur poc agradable amb un desenvolupament psicosocial negatiu. Malgrat aix, aquests infants es van fer joves i adults competents i van saber portar una vida normal i adaptada sense cap atenci especial. Emmy Werner diu que van saber sobreposar-se, a partir duna infncia difcil.

Va ser aix com Werner va fer servir el terme resilincia per a referir-se a la capacitat que tenien aquelles persones per a canviar el seu dest i construir una vida agradable o millor de la que semblava que els esperava.

Aquestes persones tenien algunes caracterstiques comunes:

havien rebut una educaci formal; procedien de famlies poc nombroses amb naixements amb diferncia de temps; havien estat atesos per una persona afectuosa que els va fer sentir estimats i valuosos, i que els havia acceptat incondicionalment; tots podien trobar sentit a la seva vida; tenien una profunda fe religiosa; les persones casades mantenien una bona relaci sentimental amb la seva parella; alguns joves inadaptats en ladolescncia havien canviat la seva forma de pensar al casar-se i tenir fills, a ms de participar en activitats religioses.

Michael Rutter pensava que linters per estudiar la resilincia procedia de tres mbits dinvestigaci. En primer lloc, a partir dels estudis de Cyrille Koupernick30, es van fer evidents les diferncies individuals en laspecte de la vulnerabilitat. Posteriorment van aparixer casos de persones

29 Neix lany 1929 als Estats Units.

30 Psiquiatre nascut a Petrograd lany 1917 i mort a Paris lany 2008.



invulnerables en les mateixes circumstncies socials. Aix va despertar molt inters per establir categories en la dimensi vulnerable - invulnerable en relaci amb els factors de risc i els mecanismes de protecci.

En segon lloc, va despertar molt inters la consideraci de mecanismes innats o adquirits en el procs de vulnerabilitat i invulnerabilitat. El carcter de la persona est relacionat no noms amb la mare, sin amb tots els altres familiars o persones que han estat en la vida de linfant. Una persona resilient t un carcter autnom, una actitud social positiva i un control emocional propi.

I en tercer lloc, es volien investigar les diferncies individuals, les que fan que la manera devolucionar i afrontar situacions extremes fossin duna manera o duna altra. Caracterstiques personals com lautosuficincia i lautoestima sn algunes de les ms relacionades amb la manera dafrontar moments difcils, acabant amb lestrs i esforant-se per a sortir daquells problemes per a aconseguir les prpies metes. Aquestes qualitats ajuden a tenir un bon equilibri psicolgic i a ms sn protectores envers les adversitats. El sentiment de control cap a situacions vitals afavoreix les conductes devitaci i aconsegueix un enfrontament fort i efica quan es tracta de situacions adverses.

En conclusi, la resilincia va comenar sent definida com la qualitat duna persona que no es desanima ni es deixa abatre. Tot seguit es va descobrir la gran importncia que t la figura materna sobre linfant, ja que aquesta s la que li aporta seguretat.

I.3. - La resilincia en la psicologia actual.

Fins ara hem pogut comprovar com sempre ens hem adonat de lexistncia de persones (alguns convertits en personatges de contes i novelles) que superaven les adversitats comptant amb recursos propis, sense suport extern. El seu entorn era ms aviat un obstacle per a la seva vida. Tamb hem exposat breument el cam recorregut per la investigaci sobre la resilincia fins que aquesta es converteix en un fenomen estudiat per la psicologia cientfica i caracteritzat per aquesta. Per el desenvolupament dels estudis dexperts s relativament recent, data de les darreres dcades del segle passat i es continua desenvolupant a lactualitat. Lexposici de lestat actual de la qesti a partir dels estudis despecialistes ser el contingut daquest apartat del treball.



I.3.1- Segons Boris Cyrulnik

Boris Cyrulnik va nixer a Burdeos el 26 de Juliol de 1937 i s neurleg, psiquiatra, psicoanalista i etleg, a ms de ser un dels investigadors ms coneguts sobre la resilincia. Va ser fill de pares jueus polonesos. El seu pare era ebenista i com a francs es va allistar a la legi. El van ferir en combat i el van fer presoner lany 1942. Posteriorment el van portar a Auschwitz. La seva mare formava part de la Resistncia, com la resta dels seus familiars. El juliol de 1942 Boris Cyrulnik, amb noms cinc anys, s confiat a la Beneficncia pblica, ja que la seva mare s detinguda i tamb deportada a Auschwitz.

Figura 4: Borys Cyrulnik31

Lany 1943 una mestra anomenada Marguerite Farges, el treu de la Beneficncia i el cuida. Es veu obligada a portar-lo a Burdeos amb la seva prpia mare, que loculta durant un any, fins que lany 1944, el 10 de gener, el detenen a causa duna denncia. Mentre el conduen a la sinagoga juntament amb altres infants jueus, Cyrulnik va aconseguir escapar amb lajuda duna infermera.

As, en varias ocasiones, consigue escapar al arresto, a la deportacin y a la muerte gracias a una capacidad de rebelda y de insumisin que encuentra de nuevo ahora en nios que se han enfrentado, igual que l, a situaciones extremas. 32.

31

http://www.vebidoo.de/boris+krasnik 32

Cyrulnik, B. : Me acuerdo, 1 ed. Barcelona: Gedisa, 2010.



El seu primer treball va ser mosso de granja amb un nom fals, Jean Laborde, ja que els soldats nazis estaven arrestant a tots els jueus. Va ser acollit per la seva tieta a Pars, on va decidir estudiar psiquiatria. Degut a tot el que li havia passat, es va interessar per la psicoanlisi i posteriorment per la neuropsiquiatria i ha dedicat gran part de la seva vida a tractar a nens traumatitzats.

Lany 1985, desprs de ms de quaranta anys dhaver marxat, Boris Cyrulnik va tornar a Burdeos. No ho va fer abans ja que, com va dir Franois Mauriac33, els carrers estaven bloquejats per les meves penes de nen.34

Boris Cyrulnik explica que quan es va fer gran sempre estava fent el pallasso ja que havia cultivat lhumor, la ironia i la burla per a no quedar-se estancat en el sofriment. Amb la seva actitud va aconseguir que el volguessin ajudar a superar la seva situaci. En el seu cas es posa de manifest que, tot i que s cert que els traumes de la infncia poden destruir a la persona, tamb la poden fer ms forta i capa de despertar estrategias de supervivencia que poseemos en nuestra memoria ancestral 35.

Tot i haver perdut a la seva famlia i no haver pogut anar a lescola fins als onze anys, Boris Cyrulnik es va convertir amb el temps en un del fundadors de letologia36 humana i en un dels principals terics i divulgadors de la resilincia, la teoria que est revolucionant el camp de la psicologia contempornia.

A partir del 1996 es va convertir en el Director dEstudis de la Facultat de Cincies Humanes de Sud-Toulon Var, i Responsable de lEquip dInvestigaci en Etologia Clnica de lHospital de Toulon. Des de 1998 s tamb President del Centre National de Cration et de Diffusion Culturelles de Chteauvallon i membre directiu de lOficina en Frana.

Lany 2004 Boris Cyrulnik va afirmar que el 65% dels infants tenen la capacitat destablir vincles afectius duna manera positiva en qualsevol mbit familiar i cultural. Els infants tenen una gran necessitat dafecte i sn capaos de transformar les experincies negatives en positives. Per aix

33 Periodista, crtic i escriptor francs. Guanyador del premi Nobel de literatura. Nascut a Burdeos 11

dOctubre de 1885 , mort a Pars 1 de Setembre de. 34

Cyrulnik, B: op.cit. 2010, pg. 7. 35

Cyrulnik, B: op.cit. 2010, pg. 13. 36

Branca de la psicologa dedicada a lestudi cientfic del carcter i comportament hum.



els s molt ms senzill sortir de situacions extremes, situacions que potser un adult no podria suportar. Totes les persones necessiten amor per a desenvolupar-se amb normalitat. La diferncia en el tracte afectiu s el que far que un adult actu duna manera o una altra en les situacions diverses que li presenti la vida.

En lentrevista que li van fer a Boris Cyrulnik quan va venir al nostre pas lany 201037, explica que la resilincia s un procs psicoafectiu i social que ens permet sortir endavant desprs de sofrir un trauma. Havent passat per un problema que causa danys psquics, el cervell de la persona ja no s capa de pensar. Com afirma Cyrulnik:

Quan alg sofreix un trauma, s com si la seva ment es converts en gel38.

Per amb el desenvolupament que atorga la resilincia, la persona pot comenar novament la seva vida sense patir cap tipus de trastorn psicolgic, com podria ser la depressi o lansietat. Afirma que la resilincia s innata en gran mida, per que tamb es pot aprendre.

Com podem saber que una persona que ha sofert un trauma s resilient, segons Cyrulnik? Hem de seguir tres passos:

El primer pas s investigar el vincle afectiu de la persona amb la seva famlia abans del succs traumtic.

El segon s esbrinar si la causa del trauma t a veure amb la famlia.

Per ltim, sha dinvestigar si la persona amb el trauma ha tingut suport dalguna persona. Si el trauma de la persona ha estat causat per un membre de la famlia, aquesta encara no ha desenvolupat cap vincle afectiu amb ella, i a ms no li donen suport, s molt complicat que la persona pugui desenvolupar la resilincia. En canvi, si la persona amb el trauma est rodejada de la seva famlia i s estimat i recolzat, tindr moltes probabilitats de desenvolupar la seva resilincia. Al cap i a la fi, es tracta de rebre amor.

37 Entrevista a B. Cyrulnik, diari Pblico, 23-05-2010.




s important destacar que la resilincia tamb es pot aprendre i de manera senzilla per un infant. Com diu Boris Cyrulnick Si es t en compte que el cervell s plstic, i ms encara el dels nens39. Fa referncia a la neuroplasticitat.

Fins fa pocs anys, es creia que el cervell era esttic, que naixem amb un nombre de neurones que amb el pas dels temps sanaven morint. Per actualment, grcies als grans avenos de la neurocincia, sha descobert la neuroplasticitat, una propietat del cervell hum que permet una major capacitat dadaptaci o readaptaci a qualsevol tipus de canvi extern o intern, a ms destablir noves connexions entre neurones i fer-les estables grcies a les experincies, laprenentatge i lestimulaci sensorial i cognitiva.

Cyrulnik ha escrit molts llibres, com per exemple El amor que nos cura40, Me acuerdo41, Autobiografia de un espantapjaros42 etc, per els ms coneguts sn Los patitos feos43 i Slvate, la vida te espera44.

Boris Cyrulnik es va enfrontar i va superar totes les adversitats, demostrant la seva resilincia, el fenomen psicolgic que ha contribut a definir amb les seves investigacions.

Una de les seves conclusions - que volem destacar- s que els infants necessiten afecte per a poder transformar les situacions negatives en positives. Per tant, mai ha de faltar amor per a que un infant es desenvolupi amb normalitat. Crixer en un bon entorn afectiu s fonamental per a desenvolupar la capacitat denfrontar les dificultats i superar els problemes al llarg de la vida.

Laltra conclusi que tamb volem destacar s que ladult resilient ha estat un nen resilient abans grcies al seu entorn socio-afectiu i aix suposa que pot ser educat per a desenvolupar aquesta capacitat. Per tant, s possible desenvolupar la resilincia a travs duna educaci adequada.


40 Barcelona, Ed. Gedisa, 2005.




44 2013, Ed. Debate, Barcelona.



I.3.2.- Segons Edith Grotberg

Edith Grotberg va elaborar lany 1995 un dels models descriptius ms influents de la resilincia, on aquesta s considerada dinmicament, la qual cosa implica que es pot treballar per a modificar-la i potenciar-la.

Figura 5: Edith Grotberg45

Aquest model es basa en quatre expressions resilients: Jo sc, jo tinc, jo puc, jo estic. Es considera que una persona resilient es pot identificar amb aquestes expressions:

Jo sc:

Una persona per la qual el altres senten admiraci i estima.

Feli quan faig alguna cosa bona per al altres i els demostro el meu afecte.

Respectus/a amb mi i amb els altres.

Capa daprendre tot el que mensenyen els mestres.

Agradable i comunicatiu amb els meus familiar i vens.

45

http://blog.oregonlive.com/themombeat/2010/01/how_to_help_your_child_develop.html



Jo tinc:

Persones arreu del mn en qui confio i que mestimen incondicionalment.

Persones que em posen lmits per a que aprengui a evitar perills o problemes.

Persones que em mostren, mitjanant la seva conducta, la manera correcta dactuar.

Persones que volen que aprengui a desenvolupar-me sol/a.

Persones que majuden quan estic malalt/a o en perill, i quan necessito aprendre.

Jo puc:

Parlar sobre el que em fa por o minquieta.

Buscar la manera de resoldre els meus problemes.

Controlar-me quan tinc ganes de fer alguna cosa perillosa o que no est b.

Buscar el moment apropiat per a parlar amb alg o actuar.

Trobar a alg que majudi quan ho necessito.

Equivocar-me i fer entremaliadures sense perdre lafecte dels meus pares.

Sentir afecte i expressar-lo.

Jo estic:

Disposat a responsabilitzar-me dels meus actes.

Segur de que tot sortir b.

Trist, ho reconec, i ho expresso amb la intenci de trobar ajuda.

Envoltat de companys/es que maprecien.



Reforant tots el punts anteriors, segons Edith Grotberg, es pot potenciar la resilincia. E. Grotberg remarca que la identitat s la ms important, ja que es pot millorar i reforar durant tota la vida. Tamb assegura que hi ha factors que canvien la seva importncia amb ledat. Per tant, per a educar la resilincia sha de tenir en compte quin moment es troba linfant o ladolescent, i tamb quin/s factor/s t ja desenvolupat/s.

Grcies a totes les investigacions que han realitzat els grans investigadors de la resilincia, aquest concepte es pot utilitzar en mbits com la medicina i leducaci. Ms endavant, quan abordem la mesura de la resilincia a travs dun test especfic (apartat I.5), podrem comprovar com aquestes expressions es tradueixen en factors de resilincia que configuren el perfil psicolgic duna persona resilient.

I.3.3.- Segons Jordi Gran.

Jordi Gran va nixer a Barcelona lany 1962. Llicenciat per la UAB, t el Magisteri en Sociologia i en Gesti Pblica. s professor universitari en lEscola de Prevenci i Seguretat Integral de la UAB. s tamb director de la consultoria Drala i, a ms, s president del Club Esportiu Mercantil. Jordi Gran ha fet una gran tasca de divulgaci de la resilincia arreu dEspanya i tamb a Amrica Llatina, mitjanant metfores, mites, contes o histries on la mgia quotidiana est present i ho ha exposat en el seu nic llibre La resiliencia, crecer desde la adversidad.46

Jordi Gran t com a objectiu difondre i compartir tot el que sap sobre la resilincia. Per aix ha viatjat i ha fet conferncies a diverses ciutats espanyoles i catalanes, aix com a Mxic i Colmbia. Grcies a les converses que Jordi Gran ha tingut amb diferents persones ha pogut recollir les histries que relata al seu llibre.

46 Barcelona, Ed. Plataforma actual, 2008.



Figura 6: Jordi Gran47

En la seva obra, Jordi Gran explica la histria dun home de guerra anomenat Oda Nabunaga, personatge de lpoca de la sagnant unificaci del Jap medieval. Aquest home shavia denfrontar amb un altre senyor feudal que tenia un gran exrcit. Lexrcit de Nabunaga estava molt desmoralitzat i va anar a un temple sintoista, molt semblant al de Delfos en lantiga Grcia, on deien que els deus concedien favors divins. Primer calia que pregus, seguidament havia de sortir del santuari i llenar una moneda a laire. Si sortia cara, el desig es compliria. Va sortir cara i va guanyar la batalla. Ms tard, un home li va dir a Oda Nabunaga que tot all que diguessin els deus shavia de complir. Nabunaga ho va acceptar i va ensenyar la seva moneda, que tenia dos cares. La conclusi daquesta histria s que el nostre dest est en les nostres mans, que hem de construir el nostre futur per a fer realitat all que desitgem, no limitar-nos amb la situaci que ens ha tocat, sin aspirar a ms. La conclusi, per tant, convida a desenvolupar la nostra capacitat de ser resilients.

La segent histria que illustra la resilincia, segons Jordi Gran, s la de Tim Gunard. Quan en Tim tenia tres anys la seva mare el va lligar a un pal delectricitat i el va abandonar en el bosc. Als quatre anys dormia nuu en la caseta del seu gos. Als cinc anys el seu pare el va maltractar de tal manera que li va trencar les cames i el nas. Amb set anys va ingressar a un orfenat, on tamb va ser maltractat. El dia que va fer nou anys va fracassar en un intent reiterat de sucidi. Amb onze anys va entrar en un correccional, ja que lhavien acusat injustament dincendiar una granja. Al dotze es va escapar i als tretze va ser violat per un home ric. Als catorze anys es va comenar a prostituir. La majoria de persones estaria segura de que aquest noi no tenia cap possibilitat dun bon futur, sin que acabaria sent drogoaddicte, maltractat i maltractador, violat i mort.

Tim Gunard s lautor del llibre Ms fort que lodi48, s pare duna famlia amb quatre fills, s apicultor i es dedica a cuidar infants abandonats i/o maltractats. Tim va crixer amb tres grans

47

http://www.plataformaeditorial.com/uploads/RESEG3774images.jpg



somnis, entre el quals estava matar al seu pare, per ara lestima. Ell s la prova que no hi ha ferides que no puguin cicatritzar amb amor. Tim Gunard s el clar exemple duna persona resilient i de que la capacitat s innata en algunes persones.

Amb els casos de resilincia es posa en evidncia que no hi ha cap dest previst que shagi de complir inevitablement. La infantesa, per dura que sigui, no determina el nostre futur. Per tant, no podem ser deterministes, com afirma Jordi Gran, ja que no hi ha cap factor determinant ni definitiu en la vida duna persona.

El relat de la nostra histria ens remet al passat per a explicar el present, per mai ens tanca el futur49.

La tercera histria que ens narra Jordi Gran al seu llibre tracta de Lance Armstrong, un noi que mai va conixer al seu pare biolgic. El seu padrastre el maltractava, i fins i tot enganyava a la seva mare, per amb lamor daquesta va aconseguir arribar a ser un gran triatleta i ciclista. Per Lance Armstrong no s conegut per la seva infncia, sin per haver superat un cncer testicular i la metstasi als pulmons i al cervell que li van diagnosticar lany 1996. Desprs de moltes intervencions quirrgiques va tornar al ciclisme i va guanyar set vegades consecutives el Tour de Frana: del 1999 al 2005. Ara es dedica a una fundaci que ajuda a les persones que pateixen la mateixa malaltia que ell ha patit.

Aquest home s resilient, perqu ha superat una infncia difcil i desprs una malaltia molt complicada. Encara que no sap qu li depara el futur, est convenut que cada dia s precis i sha de valorar al mxim. La seva biografia ens ensenya que qualsevol persona pot superar les adversitats i pot avanar en el seu propi cam, sempre i quan sigui conscient que hi haur problemes, per que es podran superar.

A una entrevista50, Jordi Gran afirma que la resilincia es produeix quan alg pateix un trauma i surt daquest amb un canvi significatiu en la prpia vida: una nova vida amb ms ganes i forces renovades. Jordi Gran destaca que cal diferenciar les proves de les adversitats quan parlem de resilincia. Les proves ens beneficien i ens aporten coneixement. En canvi, les adversitats deixen

48 Aquest llibre s el relat de la vida de Tim Gunard, i va ser publicat lany 2010.

49 Citat en una entrevista duta a terme per Vctor Colomer i publicada al Diari de Sabadell, 9-11-2011.

50 Entrevista realitzada el 9 de Novembre del 2011, per Vctor Colomer. Publicada al Diari de Sabadell.



marques profundes en el cor de les persones per sempre. Quan es superen les adversitats, els resilients no noms continuen amb la seva vida, sin que ressorgeixen amb moltes ms forces per a millorar-la. Un cop ms s important tenir en compte que amb lajuda i lamor de les persones properes es tenen moltes ms possibilitats de ser resilient.

Segons Jordi Gran, es pot aprendre a ser resilient independentment de ledat, per insisteix en que s molt important tenir persones que et recolzin i que et recordin que ets una persona important en la seva vida.

I.3.4- Segons Joan Planas

Joan Planas va nixer a Barcelona lany 1968. Actualment treballa a lEscola Industrial de Sabadell com a psicopedagog i tutor de lAula de Suport a lEducaci Especial (USEE), a ms de fer atencions domiciliries a alumnat amb problemes. La seva entrevista completa es troba a lAnnex A.

Segons Joan Planas, la resilincia s la capacitat dun individu dadaptar-se al medi duna manera positiva i avantatjosa i, per tant, tenir una gran resistncia a lestrs. Considera que la resilincia s rellevant en tots els mbits socials, per especialment ho s al laboral, a lescolar i tots aquells on el nivell destrs sigui alt.

Segons Planas, la resilincia pot ser entrenada, per tamb s interoceptiva51. Afirma que cal fomentar els recursos personals mitjanant lentrenament en Habilitats Socials (HHSS)52 i altres terpies. Per tant, la resilincia es pot educar amb tcniques cognitives i es pot ensenyar. Tanmateix, hi ha una part prpia de l'individu. Joan Planas tamb afirma que leducaci rebuda s fonamental.

Un professional de leducaci pot fomentar la resilincia en el seus alumnes de la manera segent:

Predicant amb el seu exemple Donant pautes clares

51

Dels estmuls i sensacions que procedeixen dels rgans interns.

52

Conjunt dhabilitats de relaci amb persones de lentorn.



Intervenint en la resoluci de conflictes equitativament i democrticament Augmentant la confiana i lautoestima en els seus alumnes, valorant-los sempre que calgui.

Joan Planas tracta amb perfils autistes. Per tant, utilitza altres tcniques cognitives. En els acompanyaments ms personalitzats utilitza estratgies de PNL53. Durant el temps que ha estat treballant amb infants i adolescents, ha arribat a la conclusi de que la infantesa est sobrevalorada, ja que s possible ser resilient sense haver tingut experincies afectives positives en la infantesa, perqu les persones aprenen durant tota la vida. Quan ss adult es t la capacitat de canviar i esmenar qualsevol problema passat. Planas opina que el psicleg que no opini aix no hauria de treballar de psicleg, perqu si no es pot canviar a ning, per qu treballar-hi?

Joan Planas afirma que existeixen factors innats en les persones resilients, per aix mateix existeix la possibilitat que un germ sigui resilient i laltre no. Dos germans mai seduquen de la mateixa manera. En psicologia no hi ha dos casos iguals. A ms, explica que el C.I no t gaire a veure amb el nivell de resilincia duna persona. En canvi, la fe religiosa s que s un factor que ajuda a ser resilient, tant com una terpia cognitiva, segons afirma a partir de la seva experincia professional.

I.3.5- La investigaci sobre la resilincia: estat de la qesti

La introducci del terme resilincia en lmbit de la psicologia, com ja he exposat, sha dut a terme no fa gaire temps. Per aix mateix no s molt coneguda, per les investigacions sobre la resilincia sn cada vegada ms nombroses, i se li est donant cada cop ms importncia.

El dia 4 de Octubre del 2013, la Universitat de San Sebastian Osorno i lEscola Lderes, a Xile, van organitzar un seminari sobre la resilincia i la seva importncia en leducaci. El ponent va ser Marco Villalta Pucarel, psicleg i docent de la Universitat, a ms de ser expert en resilincia. Aquest seminari es va dur a terme amb lobjectiu de que els educadors es poguessin informar i compartir informaci, ja que molts infants i joves shan denfrontar diriament a situacions difcils que els complica laprenentatge.

53

Conjunt deines que permeten fer una descripci del que ens passa tant racional com emocionalment.



Grcies a la importncia que est adquirint la investigaci sobre la resilincia, shan organitzat diversos seminaris arreu del mn. A Madrid, per exemple, els dies 14 i 15 de novembre del 2013, es va dur a terme un seminari anomenat De la vulnerabilitat a la superaci de la crisi: la resilincia de les comunitats, organitzat per lAgncia Espanyola de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament (AECID), i Oxfam Intermon. Durant aquells dos dies es van presentar diferents formes de treballar la resilincia.

La conclusi va ser clara: les comunitats poden anticipar-se a problemes externs, reduir limpacte, recuperar-se de la crisi i superar ladversitat duna manera ms rpida. Al Seminari hi van participar investigadors de 15 nacionalitats diferents.

A Mxic els factors resilients estan adquirint cada vegada ms importncia per a programes de formaci en desenvolupament hum i creixement personal, ja que est demostrat que promoure lafecte, apart de millorar les relacions, ajuden a crear vincles slids que serveixen de suport per a afrontar les adversitats. Per aquesta ra, a Mxic va realitzar un seminari el 19 dabril del 2014, que va estar enregistrat i difs a una aula virtual. Aquesta va estar pensada per a trencar les barreres de la comunicaci entre pasos. Aix tothom podia compartir les seves experincies, estudis i aportacions teriques sobre els factors resilients, la fortalesa humana i la superaci de ladversitat.

Els dies 8, 9 i 10 de maig del 2014, va tenir lloc a Timiioara (Romania), el Segon Congrs Mundial de Resilincia. En aquest congrs hi van participar experts, com per exemple Ann Masten54, Boris Cyrulnik, Michael Rutter i erban Ionescu55.

erban Ionescu va comenar la presentaci del Segon Congrs Mundial de la Resilincia amb unes paraules introductries sobre lestat de la investigaci en lactualitat. Va comentar que les observacions a infants amb algun tipus de adversitat havien estat crucials per a entendre la resilincia. Ms endavant es van fer investigacions amb adults i gent de tercera edat. Tamb es va ampliar lestudi de situacions que podien ser traumtiques i causar danys psicolgics a les persones que es veien afectades.

54 Professora a la Universitat de Minnesota. Nascuda lany 2001 a Las Vegas.

55 Metge, psicleg, psiquiatre, i profesor a la universitat de Paris i Quebec. Neix el 13 de Desembre de

lany 1938.



erban va afirmar que, encara que les primeres investigacions sobre la resilincia es centraven en un sol individu, el resilient, i les seves caracterstiques personals, rpidament es va descobrir que factors com la famlia i lentorn en general sn una gran influncia en el procs del desenvolupament de la resilincia.

Es va fer evident que famlies i fins i tot pobles que viuen situacions molt extremes, tot i les dificultats que sels hi presenten, poden resistir sense caure en la depressi o qualsevol altre problema psicolgic, la qual cosa serveix de base al concepte de resilincia social.

erban va finalitzar amb la introducci del Segon Congrs Mundial de la Resilincia explicant que la resilincia s cada cop ms important, i aix genera moltes preguntes, com si lexpansi del concepte s un risc, pel fet de banalitzar-lo i diluir-lo, o si amb aquesta expansi es dna la importncia i el valor que mereix a la resilincia. Per aix mateix, en el Segon Congrs de la Resilincia es van reunir professionals i investigadors de la resilincia individual, en la famlia i a la comunitat: per a donar resposta a les preguntes i continuar progressant en lestudi, aconseguint aix levoluci de la investigaci sobre la resilincia.

Els dies 5,6 i 7 de Novembre del 2014 es va celebrar el 10 Congrs de Resilincia de Mxic. En aquests tres dies es va parlar sobre sembrar la resilincia, enfrontar ladversitat i collir la resilincia, que era el ttol del Congrs.



I.4.- La importncia de la resilincia en diferents mbits daplicaci i situacions.

En aquest apartat exposar la rellevncia de la resilincia en diferents mbits, especialment en aquells en els quals sha revelat com un suport fonamental per a la superaci de dificultats o de situacions que han traumatitzat sovint a les persones que les han patit.

De les primeres tractarem laplicaci de lenfocament de la resilincia en la medicina, de cara al paper que juga en la protecci i la millora de la salut. Entre aquestes destacarem la seva aplicaci a lmbit educatiu, on es centra la investigaci daquest treball i que deixar per al final daquest apartat, perqu servir de context directe de la part prctica. En leducaci la resilincia es revela com a fonamental per a afavorir el desenvolupament de les capacitats dels infants i adolescents, aix com tamb per a millorar laprenentatge.

Daltra banda, hem seleccionat dos experincies que sn causa de traumes que molts no han superat mai. Una pertany al nostre passat, per a la qual ja ens hem referit anteriorment:: lHolocaust, a travs dexperincies narrades en primera persona de supervivents i resilients. Una altra que pertany al nostre present, per desgrcia: els conflictes armats. En situacions de violncia extrema es posa a prova la capacitat de fer front a les tremendes dificultats que els conflictes armats suposen. s el cas de la poblaci de Colmbia.

I.4.1.- La resilincia en medicina

La resilincia s cada vegada ms considerada en lmbit mdic. La introspecci, la independncia, la capacitat de relacionar-se amb altres, de tenir iniciativa, de tenir sentit de lhumor, de ser creatiu, de tenir autoestima o de buscar una finalitat a la nostra vida sn el grans pilars de la resilincia en la medicina.

En aquest mbit, una malaltia, tant mental com fsica, s una adversitat i, per a superar-la, els metges intenten que el pacient vegi la realitat duna manera distinta, per a adquirir maduresa i ser capa denfrontar-la. Tamb intenten millorar els llaos familiars, si s que aquests no sn molt bons, ja que la famlia s un factor molt important en una persona resilient. La integraci del pacient en la societat s un altre factor molt important, pel fet de conixer gent i tenir noves responsabilitats que donin una finalitat a la seva vida.



Els metges fan que els pacients tinguin una participaci activa, que terminin el que han comenat. Els ajuden a generar noves idees i maneres de fer qualsevol activitat, a valorar lhumor i a utilitzar-lo per a alliberar tensions, a expressar pensaments i sentiments, a resoldre problemes tant acadmics o laborals, com personals i socials, aix com a controlar el comportament i els impulsos.

I.4.2.- La resilincia en vctimes de lHolocaust

Holocaust s una paraula dorigen grec que significa sacrifici per foc. LHolocaust va ser la persecuci i lassassinat sistemtic, per part del regim nazi, dels jueus europeus durant la Segona Guerra Mundial, que va comenar lany 139, amb les primeres lleis antisemites, i va acabar quan va els alemanys van perdre la guerra. A Europa van morir sis milions de jueus.

Els nazis van adquirir el poder a Alemanya el 1933 al guanyar unes eleccions democrtiques. Consideraven que els alemanys aris eren una raa superior i que els jueus eren inferiors. Per aquesta ra havien de ser exterminats: eren una amenaa estrangera per a la comunitat racial alemanya. Per no noms els jueus van ser considerats una raa inferior. Altres tnies com ltnia gitana, o grups considerats inferiors com els discapacitats mentals i alguns pobles eslaus tamb van ser maltractats i assassinats. Altres van ser perseguits per motius poltics i ideolgics com els comunistes, els socialistes, els homosexuals i els testimonis de Jehov. En els primers anys del regim nazi, el govern nacionalsocialista va crear camps de concentraci i dextermini, on van empresonar a jueus, gitanos i altres vctimes de lodi racial i tnic. En aquests camps, les persones amb prou feines tenia una mica daliment, eren maltractats i torturats pels soldats i eren obligats a treballar sense descans.

Desprs de lHolocaust, molts supervivents van ser refugiats als camps de refugiats que administraven les forces aliades. Desprs daquesta experincia era molt complicat per a les vctimes crear una vida nova. La gran majoria shavia quedat sense famlia, ja que havien mort en els camps dextermini. Aquesta va ser la causa de malalties mentals com la depressi o lansietat. Molts es van sucidar, perqu no trobaven un motiu per continuar la seva vida, i els records del que havien passat en els camps de concentraci no els permetia dur una vida normal. Per hi va haver persones, com Viktor Frankl, que ho van poder superar i van comenar de nou. Aquestes persones, com sabem ara, sn resilients.



56

Figura 7: Viktor Frankl

Viktor Frankl va nixer a Viena el 26 de mar del 1905. La seva famlia era de religi jueva. Des de molt jove, Viktor Frankl va descobrir la seva vocaci de metge i aix va ser com va ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Viena, on es va especialitzar en neurologia i psiquiatria. Va fundar una escola de psicoterpia que va anomenar Logoterpia. Dins dels seus conceptes inclou el sofriment com a caracterstica de la nostra naturalesa humana. El considera una oportunitat de desenvolupament i aprenentatge. El 1941, amb 36 anys dedat, es va cassar amb Tilly Grosser.

Lany 1942, durant la Segona Guerra Mundial, va ser portat a diferents camps de concentraci, inclosos Auschwitz i Dachau, on va viure linfern del Holocaust. Per s sorprenent que Frankl va tenir loportunitat descapar als Estats Units i no ho va fer. Una nit va somiar que els deportats el necessitaven, aix que va pregar durant una llarga estona en la Catedral de Viena i va considerar que el seu lloc era all i no als Estats Units.

La seva principal aportaci a la psicologia prov de la seva prpia experincia en els camps de concentraci. En el seu llibre Lhome a la recerca del sentit, descriu amb rudesa, per a la vegada amb gran esperana i optimisme existencial, la seva experincia humana i professional durant els anys que va estar en els camps de concentraci. En aquesta obra exposa amb claredat que encara en les ms pssimes situacions i en les condicions ms extremes, es pot trobar un motiu per a viure. Viktor Frankl no culpa, ni jutja, ni acusa. La seva experincia el va fer creure en la fora de lesperit hum. Segons ell, en qualsevol situaci, no necessriament en un camp de concentraci, s possible experimentar aquesta fora espiritual que dna sentit a la vida, i ens permet assumir

56

http://humanbehaviorexpert.com/psychologists/viktor-frankl/



responsabilitats i aconseguir la llibertat. Aquesta fora que podem identificar com a resilincia psicolgica.

Un altre supervivent de lHolocaust s Ovadia Baruj, jueu grec. Abans de la Segona Guerra Mundial, la comunitat jueva de Salnica comptava amb 55.200 jueus. Noms 1.950 van sobreviure a lHolocaust. Ovadia Baruj va ser un dells.

57

Figura 8: Ovadia Baruj

Vivia una vida feli en una humil casa amb les seves sis germanes i els seus pares, per el 9 dAbril de 1941 lexrcit alemany va ocupar Salnica. Els jueus de Salnica van ser deportats a Auschwitz. Ovadia Baruj va perdre all tota la seva famlia. Ovadia Baruj va sobreviure treballant de ferrer mecnic al camp, encara que no spigues res daix. Finalment es va quedar a la fabrica, on va conixer a Aliza, la qual tamb era de Salnica.58

Ovadia i Aliza van ocultar la seva historia damor en la fbrica de munici, per Aliza li va ocultar a Baruj que en el Bloc 10 esterilitzaven a totes les presoneres. La sort dAliza va ser que quan li va tocar a la primera noia del seu grup va sonar lalarma, i el doctor Mengele va ordenar que tots sanessin a refugiar. Aix va ser com el doctor Shmuel es va ocupar dAliza. Aquest la va operar, per no la va esterilitzar, acte pel qual el van executar desprs de la operaci dAliza. Durant les

57

http://esefarad.com/?p=9132



ltimes setmanes de guerra, Baruj va treballar en els camps filials de Mauthausen: Gusen i Melk. El 5 de Maig de 1945 lexrcit americ va alliberar el camp de Mauthausen.

En 1946 Ovadia Baruj i Aliza es van cassar i van viatjar en un vaixell de immigrants illegals a Eretz, Israel. El fill gran, Jacob, va nixer lany 1947. Al cap de 14 anys va nixer la seva filla Lily, en commemoraci duna de les germanes de Baruj, que va morir en Auschwitz.

Durant els ltims 20 anys Ovadia Baruj es troba amb joves i els explica el que va passar a lpoca de lHolocaust i la seva histria damor amb Aliza. Aliza va morir en lany 1993 desprs duna llarga malaltia. Baruj i Aliza van tenir dos fills, cinc nets i quatre besnts. Un exemple clarssim de resilincia desprs duna experincia que molts, tot i sobreviure, no van poder superar.

I.4.3.- La resilincia en vctimes de conflictes armats.

El conflictes armats, en especial les guerres, sempre causen desastres que desprs de finalitzar aquestes perduren. Tant fsics com mentals, els danys causats costen molt de superar. Les persones que han viscut o participat en una guerra poden terminar amb una greu depressi, sentint frustraci i odi cap a ells mateixos i cap als altres o b tamb patint ansietat.

Encara que sn poques, hi ha persones que desprs de passar per una guerra troben un motiu suficient per a reconstruir la seva vida, i donen tot el seu potencial per a aconseguir-ho. Normalment ho han perdut tot, per tenen el desig de crear una famlia on sentir-se protegits i tranquils. Les persones que aconsegueixen superar el trauma de la guerra sn capaces de crear una famlia normal, tenir un treball i una vida social normal, sense cap tipus de problema.

Un exemple de resilincia en vctimes de conflictes armats s la poblaci colombiana. A Colmbia ha existit un conflicte armat lltim mig segle, i en les dos ltimes dcades no noms augmenta, sin que sestn per tot el pas. El risc de morir o de tenir alguna malaltia per ser vctima de guerra s molt alt, a ms de la pobresa que afecta a les comunitats. A causa de lestrs que causa viure en aquestes condicions, els afectats acaben sofrint ansietat, atordiment i alteracions de latenci.

La guerra afecta, sobretot, als infants. Aquests poden tenir trastorns de conducta i daprenentatge, reaccions violentes o intents de sucidi. Per a Colmbia els vincles familiars sn molt importants, i



tot i les circumstncies es mantenen units. Per aix mateix hi ha molts infants que poden superar les adversitats i lluitar per a seguir endavant, perqu han tingut uns pares que han estat al seu costat en tots el moments difcils. La qual cosa mostra, un cop ms, la importncia de l`entorn familiar per a afavorir la resilincia.

I.4.4.- La resilincia a lmbit educatiu

Ser en lmbit de la educaci on centrar latenci daquest treball per la part prctica. En primer lloc, exposar lenfocament de la resilincia en lescola o, dit duna altra manera, com ha de ser una escola que la fomenti de lalumnat i qu aporta aquest enfocament a la comprensi dels problemes dinfants i adolescents, aix com a la seva soluci. Seguidament, intentar caracteritzar la tasca tutorial en el marc daquest enfocament descola que ajuda a desenvolupar la resilincia i quines sn les condicions dun aprenentatge que la promogui.

Leducaci de la resilincia

En lescola, la promoci de la resilincia s un enfocament que destaca lensenyament individualitzat i reconeix a cada alumne com nic i valus. Dins de leducaci, la resilincia s la fora i la capacitat de resistir per a afrontar totes les adversitats de la vida personal, familiar, professional i social. Per el problema s que a leducaci actual els tutors es fixen ms en els problemes que ha tingut lalumne/a, en comptes de fixar-se en les situacions difcils que ha superat i que, per tant, el fan mereixedor/a dunes felicitacions.

Tant les famlies com els mitjans de comunicaci requereixen cada cop ms que lescola ensenyi als joves a relacionar-se, a ms de proporcionar-los uns factors morals que els previnguin de conductes violentes que porten al maltractament, tant com a addiccions i discriminacions. Per tant, lescola ha dassumir un ensenyament basat en orientar ms cap a laprenentatge del pensament i no pas a la transmissi de continguts. Lescola actual reconeix la gran diversitat de realitat social dels alumnes, professors, programes i mtodes. Per aix mateix vol aconseguir la integraci de tots els alumnes com un requisit per a la integraci a una societat complexa, donant-li sempre importncia al desenvolupament individual de cada alumne.



El context familiar i social dels estudiants influeix duna manera molt important tant en lxit com en el fracs de lestudiant. La gran majoria de dificultats daprenentatge i inadaptaci escolar venen lligades amb experincies negatives en lentorn social i familiar de lalumne.

Segons Juan de Dios Uriarte, membre del Departament de Psicologia Evolutiva i professor de la Universitat del Pas Basc, en un informe de la UNICEF, a Espanya hi ha al voltant de 1.200.000 menors de 16 anys que viuen en la pobresa i reben educaci escolar. Per la pobresa emocional s la que ms greument afecta, especialment si es produeix a la convivncia amb pares que tenen una patologia mental. Llavors repercuteix duna manera molt important en lequilibri psicolgic dels infants i adolescents. Quan la pobresa es veu associada amb una patologia mental dels pares, la situaci no pot ser ms desfavorable, ja que porta al maltractament i a la negligncia en lmbit familiar, privant aix al menor dun desenvolupament mental saludable que amb el pas del temps es veur reflectit en retards intellectuals i lingstics, en dificultats datenci, concentraci i problemes per a establir relacions socials positives, a ms de problemes dansietat. En moltes ocasions els problemes educatius safegeixen als problemes familiars, econmics i de salut, i tot aix tindr com a conseqncia un sentiment de major indefensi dels qui ho pateixen.

El fet de no haver obtingut formaci, porta als joves a una posici de fragilitat i vulnerabilitat, ja que es veuen en situacions de desavantatge laboral i social. Per tant, el seu desenvolupament personal es veu afectat. Tot aix suposa una gran frustraci per als joves, sovint tenen un sentiment dincompetncia que els porta a la falta dautocontrol de la prpia conducta i a la baixa autoestima, de manera que sn fcilment influenciables i manipulables.

Si els pares, lescola i la societat exigeixen lxit, per el menor no ho aconsegueix, lexperincia escolar es torna una font de sofriment. Cal tenir en compte que els menors tenen menys tolerncia a la frustraci que els adults i quan lesfor no s suficient, la valoraci dun mateix, i la relaci amb els altres es veu influenciada per aquesta frustraci. Es produeix un sentiment dinsatisfacci, i aix sorgeixen els sentiments depressius, lagressivitat, les interrupcions a classe, lallament social i tamb faltar a les hores escolars.

Encara sent conscients de les diferencies individuals, lescola exigeix que els alumnes no cridin latenci, que siguin un ms entre daltres. Per aix no s massa atractiu per a la mentalitat dun menor, aix que intenta acaparar latenci dels altres, b intentant treure bones notes i sent reconegut pels professors, o b fent tot tipus de bromes que portin al docent a sancionar-lo. La perspectiva general i multifactorial dels problemes no pot ser una excusa per a no actuar davant els problemes que t un centre. Hi ha moltes opcions per a millorar des de dins del sistema escolar.



Lescola tamb s culpable de que es cre un ambient que no afavoreixi la comunicaci entre professor i alumne al no atendre a les peculiaritats de cadascun, i no afavorir suficientment la integraci, quan sexigeix laprenentatge de continguts.

Mitjanant leducaci es poden ensenyar certes capacitats per a prevenir esdeveniments que siguin estressants per a lalumne. Tot aix forma part deducar la resilincia.

Es poden distingir quatre programes relatius a desenvolupar aspectes diferents de la resilincia en leducaci familiar i amb la collaboraci de famlia i escola:

Protecci contra riscos externs. Existeixen programes adequats per a cada situaci de risc, tenint en compte que hi ha moltes situacions que afecten duna manera negativa al noi/a. En aquests programes tamb sinformen al pares dels problemes que podrien afectar al seu fill, i aix poder prevenir-los.

Protecci general mitjanant laugment de factors de protecci externs. Aquests programes donen importncia als factors externs i interns. Hi ha programes dirigits a mares amb fills de 13 a 27 mesos, per a ensenyar tcniques deducaci. En un principi aquest programa no es va dissenyar per a reforar la resilincia, sin per a prevenir efectes de ladversitat crnica.

Reducci de vulnerabilitat personal. La influencia gentica s important per es pot modificar, ja que les caracterstiques temperamentals innates es desenvolupen durant els dos primers anys de vida. Per tant, en aquests primers anys la relaci del menor amb els seus pares s important per a que el nen tingui capacitat de resilincia. En aquest procs, el nen desenvolupa les seves capacitats de regulaci emocional, de vinculaci social, i les expectatives positives sobre mn i ell mateix. Encara que el noi/a hagi heretat la propensi a un carcter problemtic, les variacions gentiques no augmenten aquest riscs duna manera directa, sin que el menor es veu influenciat per la seva sensibilitat a lestrs del seu entorn. Per aix mateix, si es dominen els factors de protecci es pot bloquejar aquesta influncia. La bona coordinaci dels pares amb el seu fill ajuda a desenvolupar un sentit de previsi i autocontrol en el/la noi/a, que lajuda a no angoixar-se.

Lafecte o la falta dafecte determinar la seguretat o inseguretat del menor. Un excs de protecci impedir que el nen tingui la sensaci de que ell s qui controla el seu mn. La vulnerabilitat apresa es por tractar amb programes adequats per a cada circumstncia. La pedagogia conductual-



cognitiva59 s efica, ja que des de laparici de la psicologia positiva sinsisteix en que el ms important s fomentar la fortalesa i augmentar els recursos bsics de cada persona.

Laprenentatge de les fortaleses. Leducaci vol facilitar tres grans metes de la vida humana: la salut, la felicitat i la dignitat. Aconseguir-les dependr dels recursos que tingui cadascun. Grcies a aquests recursos podran enfrontar-se als problemes que sels presentin, a ms dampliar el camp de les seves possibilitats. Recursos com el sentiment deficincia personal, les habilitats socials, la confiana en un mateix, la capacitat dautocontrol, loptimisme, la constncia, la iniciativa cap al futur i el comproms, poden ser fomentats i desenvolupats amb metodologies adequades, i en el moment evolutiu adequat. El seu desenvolupament s el de la resilincia.

Diversos estudis han declarat els factors escolars com a protectors en situacions de risc familiar i social. El docent pot ajudar duna manera molt efectiva al menor que ha patit maltractament. Amb una conducta sensible i receptiva per part del professor/a , el jove se sentir protegit i sabr que compta amb ajuda. Un clima escolar alegre i un rendiment acadmic positiu pot reduir els efectes de les experincies negatives.

El estudis coincideixen al marcar els factors escolars que resulten protectors per als alumnes:

Escolaritzaci normalitzada

Atenci afectuosa dalgun professor/a

Relacions socials positives

xit escolar

C.I. alt (no imprescindible)

Confiana en si mateix

Disposici optimista per assolir metes

Autosuficincia

Centre no conflictiu

59 Cmul dinformaci adquirida degut a un aprenentatge o una experincia.



Reconixer i afavorir les qualitats dun infant o un adolescent s molt important per a desenvolupar la seva resilincia. Per a que lestudiant sigui ell mateix, ha de veures integrat dins de la classe. Per tant, ha de veures reconegut i acceptat, i aquesta s feina fonamental de lescola.

Lacci tutorial i les condicions dels aprenentatges

El tutor s una figura molt important en el desenvolupament de la resilincia de linfant o de ladolescent, ja que ha dacceptar a tots el alumnes duna manera objectiva i sincera respecte als seus valors i les seves limitacions, podent, per tant, ser un suport per a superar les adversitats i estimulant-lo quan aconsegue

TR La resiliència.pdf

Documents

Transcript of TR La resiliència.pdf