Tractamet de imatges

4
Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges 1 Introducció L’any 1959 es va començar a utilitzar l’expressió Disseny Assistit per Ordinador (CAD), que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va aplicar a partir del 1960 als projectes informàtics orientats cap al disseny i, fonamentalment, de dibuix de corbes i superfícies. La major part dels sistemes desenvolupats en l’època es van integrar a les indústries automobilística, naval i aeronàutica. L’acrònim CAD actualment es reserva als programes de disseny orientats a l’arquitectura i a l’enginyeria. Els sistemes de disseny artístic, en funció del format que utilitzen, es poden subdividir en disseny vectorial o disseny per mapa de punts. Ja en parlarem més endavant. Altres sistemes de disseny assistit per ordinador són els de Modelatge 3D. Gairebé totes les pel·lícules modernes fan servir aquests sistemes, bé sigui per aplicar efectes especials a algunes seqüències, o per construir autèntiques joies de l’animació per ordinador, com ara Toy Story (1995), L’edat de gel (2002) o Bee Movie (2007). 2 Diferents formats, diferents propòsits Els sistemes de disseny assistit per ordinador treballen amb dos formats bàsics: el vectorial i el mapa de punts. Dibuixos vectorials El dibuix de l’esquerra el formen un conjunt de formes bàsiques (línies, cercles...) que, agrupades de manera harmònica, creen el dibuix. Cada forma bàsica es pot redibuixar, ja que respon a una formulació matemàtica concreta. Reproduint els punts de la fórmula es pot recrear el dibuix complet. Els fitxers de dibuix que s’elaboren a partir de formulacions matemàtiques s’anomenen fitxers vectorials o formats de dibuix vectorial. Podem escollir una peça de fruita i manipular-la, canviar-li el color, etc, Observa que la imatge la formen una sèrie de corbes emplenades bàsiques. Els dibuixos vectorials aporten avantatges diversos: No perden qualitat quan els fem més grans o bé els reduïm. Els fitxers generats són de dimensions petites. Les parts diferents del dibuix es poden modificar fàcilment. Però no tot són avantatges, ja que a partir de formes bàsiques és difícil aconseguir imatges que reflecteixen la realitat amb detall. Per això els dibuixos vectorials s’utilitzen, sobretot, en disseny d’arquitectura i d’enginyeria.

Transcript of Tractamet de imatges

Page 1: Tractamet de imatges

Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges 1 Introducció L’any 1959 es va començar a utilitzar l’expressió Disseny Assistit per Ordinador (CAD), que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va aplicar a partir del 1960 als projectes informàtics orientats cap al disseny i, fonamentalment, de dibuix de corbes i superfícies. La major part dels sistemes desenvolupats en l’època es van integrar a les indústries automobilística, naval i aeronàutica. L’acrònim CAD actualment es reserva als programes de disseny orientats a l’arquitectura i a l’enginyeria. Els sistemes de disseny artístic, en funció del format que utilitzen, es poden subdividir en disseny vectorial o disseny per mapa de punts. Ja en parlarem més endavant. Altres sistemes de disseny assistit per ordinador són els de Modelatge 3D. Gairebé totes les pel·lícules modernes fan servir aquests sistemes, bé sigui per aplicar efectes especials a algunes seqüències, o per construir autèntiques joies de l’animació per ordinador, com ara Toy Story (1995), L’edat de gel (2002) o Bee Movie (2007). 2 Diferents formats, diferents propòsits Els sistemes de disseny assistit per ordinador treballen amb dos formats bàsics: el vectorial i el mapa de punts. Dibuixos vectorials El dibuix de l’esquerra el formen un conjunt de formes bàsiques (línies, cercles...) que, agrupades de manera harmònica, creen el dibuix. Cada forma bàsica es pot redibuixar, ja que respon a una formulació matemàtica concreta. Reproduint els punts de la fórmula es pot recrear el dibuix complet. Els fitxers de dibuix que s’elaboren a partir de formulacions matemàtiques s’anomenen fitxers vectorials o formats de dibuix vectorial. Podem escollir una peça de fruita i manipular-la, canviar-li el color, etc, Observa que la imatge la formen una sèrie de corbes emplenades bàsiques. Els dibuixos vectorials aporten avantatges diversos:

• No perden qualitat quan els fem més grans o bé els reduïm. • Els fitxers generats són de dimensions petites. • Les parts diferents del dibuix es poden modificar fàcilment.

Però no tot són avantatges, ja que a partir de formes bàsiques és difícil aconseguir imatges que reflecteixen la realitat amb detall. Per això els dibuixos vectorials s’utilitzen, sobretot, en disseny d’arquitectura i d’enginyeria.

Page 2: Tractamet de imatges

Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges

Extesió Característiques Wmf És típic de les aplicacions de Windows. Odg Correspon a l’estàndard obert dels documents (ODT) d’open office.org- Cdr És característic de l’aplicació Corel Draw. Ai És propi de l’aplicació Adobe Illustrator. Eps Format PostScript: serveix per transport gràfics en entorns d’impressió

gràfica professional. Swf És una animació de Macromedia Flash, programa molt utilitzat per

elaborar pàgines web. Svg És un format dissenya per a internet i que fa servir l’aplicació Inkscape. dxf S’utilitza en programes de disseny d’enginyeria i d’agricultura, com ara

Autocad I Qcad. Mapes de punts. Els mapes de punts, a diferencia dels dibuixos vectorials, els formen uns punts anomenats píxels. Cada punt queda definit pel seu color i la seva lluminositat. Les imatges de mapa de punts es fan servir principalment per reproduir fotografies que son impossibles de representar amb formes vectrorials. COm més gran sigui el nombre depunts que conformen la quadrícula8 mida de la imatge), la qualitat de la imatge serà més gran i, també, la informació que cal desar-hi. Aixi doncs, el fitxer generat serà més pesant. Quan les imatges de mapes de punts s’augmenten, sempre hi ha una pèrdua d’informació, díficil de reconstruir. Per tant, és més senzill mantenir la qualitat quan reduïm una imatge que no pas quan l’ampliem. La densitat de punts de la quadreicula es mesura en punts per polzada i rep el nom de resolució. El nombre de colors del fixter n’indica la qualitat. S’anomena profunditat de color, i pot ser de 256 colors,16 bits, 24 bits o 32 bits; també rep el nom de color veritable. Algunes formats de mapa de punts s’han dissenyat especialment per utilitzar-los quan s’imprimeix sobre paper. Altres, mitjançant l’us de regles de compressió, es poden fer servir per al disseny web. Compressió dels mapes de punts Els fitxers jpeg generats per una càmera de 6 megapixels (MP) només ocupen 2.7 MB. Com pot ser? La qüestió clau és la compressió. Observa només amb un cop d’ull com, a mesura que la resolució de la imatge disminueix i la compressió augmenta, es perd la qualitat.

Page 3: Tractamet de imatges

Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges .

Page 4: Tractamet de imatges

Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges