1

RESUM PRELIMINAR Objectiu d’aquest treball Aquest treball tracta de les activitats relacionades amb la gestió del runam i l’estèril de les menes amb un potencial d’impacte ambiental significant. En particular, cerca activitats que es poden considerar exemples de «bona pràctica». Les tècniques de mineria i processament del mineral només es tracten en tot allò que és rellevant per a la manipulació del runam i l’estèril. La intenció és conscienciar sobre aquests tipus de pràctiques i promoure’n l’ús en totes les activitats del sector. El punt de partida del treball i el desenvolupament del document es troba en el Comunicat de la Comissió Europea COM(2000) 664 sobre «operació en condicions de seguretat de les activitats mineres». Com a conseqüència dels esfondraments dels dics de contenció de residus d’Aznalcóllar i Baia Mare, aquest Comunicat proposava que es dugués a terme un pla d’acció de seguiment que incloïa l’elaboració d’un Document de Referència sobre MTD basat en un intercanvi d’informació entre els estats membres de la Unió Europea i la indústria minera. Aquest document és el resultat d’aquest intercanvi d’informació; s’ha desenvolupat com una iniciativa de la Comissió i anticipant-se a la Directiva proposada sobre gestió de residus procedents d’indústries extractives1. Els accidents citats han provocat l’interès públic per la gestió d’embassaments i basses de residus. No obstant això, no s’ha d’oblidar que el col·lapse de piles de residus i restes de roques també pot provocar greus danys ambientals. Les dimensions de qualsevol dels tipus d’instal·lació poden ser enormes; els dics de contenció poden tenir una alçària de desenes de metres, les piles poden arribar a més de 100 m d’altura i uns quants quilòmetres de llargada, amb un contingut de centenars de milions de metres cúbics de runam o estèril. Segons l’anuari Eurostat 20032

es calcula que a la UE-15 cada any es generen més de 300 milions de tones de residus de mineria i pedreria. En aquest document es tracten els metalls següents, tenint en compte que s’extreuen i/o es processen a la Unió Europea (UE-15), als països que hi ingressen, als països candidats i a Turquia:

alumini cadmi crom coure or ferro plom manganès mercuri níquel plata estany

1 COM(2003) 319 final, 2-6-2003. La Directiva proposada conté referències a les MTD als articles 4(2), 19(2) y 19(3). 2 Eurostat yearbook 2003, A statistical guide to Europe, Luxemburg: Eurostat - Oficina Estadística de les Comunitats

Europees, 8a edició.

2

tungstè zinc

El document tracta sobre tots aquests metalls, independentment de la quantitat produïda o del mètode de processament del mineral utilitzat (p. ex., mètodes mecànics, de flotació, químics o hidrometal·lúrgics com ara la lixiviació). El document també s’ocupa del carbó i d’alguns minerals industrials seleccionats:

barites borat feldspat (si es recupera per flotació) fluorita caolí (si es recupera per flotació) calcàries (si es processen) fosfat potassa estronci talc (si es recupera per flotació)

Només s’hi inclou el carbó quan es processa i es genera runam (seguint, d’aquesta manera, el tema citat anteriorment). Normalment, això significa que l’hulla està inclosa, mentre que el lignit, que normalment no es processa, no s'està inclòs. L’esquist petrolífer es processa a Estònia i genera grans quantitats de residus que cal manipular; per això es decidí incloure’l en aquest document. No obstant això, com no es va rebre informació rellevant sobre aquest tema, el document no s’ocupa de la problemàtica de l’esquist petrolífer. Aquest document tampoc no s’ocupa de:

explotacions abandonades, tot i que es discuteixen alguns exemples d’explotacions tancades recentment;

mineria, processament i gestió de residus associats amb la mineria de gas i líquids (p. ex., oli i sal de salmorra).

Per a tots els minerals definits anteriorment com a objectiu del treball, el document:

estudia la manipulació d'estèrils; tracta el processament del mineral rellevant per a la manipulació d'estèrils (p. ex.,

quan afecta les característiques i el comportament del runam); es centra en la manipulació del runam, p. ex., en dics de contenció, basses, piles o

terres de rebliment; tracta la capa llaurable i el terreny de recobriment si s’utilitzen en la manipulació del

runam. La indústria minera L’objectiu de la mineria és satisfer la demanda de metalls i els recursos minerals per desenvolupar infrastructures, etc., i millorar la qualitat de vida de la població, ja que les substàncies extretes són, en molts casos, matèries primeres per a la manufactura de

3

molts béns de consum i materials. Entre aquestes substàncies trobem, per exemple, els metalls o minerals metal·lífers, el carbó o els minerals industrials utilitzats en el sector químic o de la construcció. A vegades, els productes de la indústria minera s’utilitzen directament, però molt sovint es refinen, per exemple, a les fundicions. Les etapes del procés en qualsevol operació de mineria són: l’extracció, seguida del processament del mineral i, finalment, el transport dels productes i la manipulació dels residus. Per a la majoria de menes metal·líferes, la producció minera europea és petita, comparada amb la producció mundial (p. ex., or: 1 %; coure: 7 %). Les xifres de producció en els sectors miners del carbó i els metalls mostren, en general, una disminució progressiva; contràriament, la producció de molts minerals industrials ha augmentat gradualment a escala europea. En el cas de la majoria dels minerals industrials, la producció europea representa una part important de la producció mundial (p. ex., feldspat: 64 %; potassa: 20 %). Alguns sectors de la indústria minera, com ara la mineria de metall i carbó a Europa, treballen sota greus condicions econòmiques, bàsicament a causa del fet que els jaciments ja no poden competir en l’àmbit internacional. El sector del metall de la UE també té problemes per la dificultat d’intentar trobar noves menes rendibles en regions geològiques conegudes. No obstant això, malgrat la producció minera reduïda en aquestes àrees, el consum augmenta a un ritme constant. Per tant, per satisfer la demanda, estan augmentant les importacions cap a Europa. La grandària de les empreses involucrades en aquest sector és molt variable, des d’una desena de treballadors a diversos milers. La propietat es distribueix entre empreses internacionals, grups d’empreses industrials, empreses públiques autònomes i empreses privades. La manipulació de runam i estèrils La manipulació dels residus generats en les operacions de mineria, el runam i els estèrils, que són d’especial importància en aquest document, presenten habitualment una càrrega econòmica no desitjada sobre els operadors. Normalment, la mina i la planta de processament del mineral estan dissenyades per extreure la màxima quantitat possible de producte o productes comercialitzables, de manera que la manipulació dels residus i la gestió ambiental global es dissenya com a conseqüència de les etapes del procés aplicades. Existeixen moltes opcions per a la manipulació de runam i estèrils. Els mètodes més comuns són:

refusar el runam enllotat mitjançant basses; reblir runam o estèrils en mines subterrànies o a cel obert, o bé utilitzar-los per a la

construcció de preses de retenció de runam; abocar runam o estèril més o menys sec en piles o vessants; utilitzar el runam i estèrils com a producte per a ús del sòl, p. ex., com a àrids o per a

la restauració;

4

apilament en sec del runam espessit; refusar el runam en aigües superficials (mar, llacs, rius) o subterrànies.

Les instal·lacions de manipulació de runam i estèrils són molt variables pel que fa a la seva grandària, p. ex., basses de runam de la grandària d’una piscina o basses de més de 1.000 hectàrees; piles petites de runam o estèrils o àrees d’estèrils de diversos centenars d’hectàrees o piles de runam de més de 200 m d’altura. L’elecció dels mètodes de manipulació de runam i/o estèrils que cal aplicar depèn principalment de tres factors:

cost rendiment ambiental risc de fallada

Aspectes ambientals clau Els principals impactes ambientals de les instal·lacions de manipulació de runam i estèrils estan associats a la situació de la planta i a l’ocupació del sòl relativa, així com a les emissions potencials de pols i aigües residuals durant l’operació o l’etapa de posttractament. A més, els trencaments o esfondraments de les instal·lacions de manipulació de runam i estèrils poden provocar greus danys ambientals i, fins i tot, la pèrdua de vides humanes. La base d’una manipulació de runam i estèrils amb èxit s’aconsegueix amb una correcta caracterització dels materials, amb una predicció exacta del seu comportament a llarg termini, i amb una bona elecció de la situació de la planta. Emissions: Les aigües residuals i la pols emeses per les instal·lacions de manipulació de runam i estèrils, controlades o no, poden resultar tòxiques, en graus diversos, per als humans, els animals i les plantes. Les aigües residuals poden ser acídiques o alcalines i poden contenir metalls en dissolució i/o compostos orgànics complexos solubles i insolubles en suspensió procedents del processament del material, així com, possiblement, substàncies orgàniques naturals com àcids húmics i àcids carboxílics de cadena llarga procedents de les operacions mineres. Les substàncies presents en les emissions, juntament amb el pH, el contingut d’oxigen dissolt, la temperatura i la duresa també poden ser aspectes importants que n’afectin la toxicitat del medi ambient receptor. Durant les darreres dues dècades ha augmentat la conscienciació sobre un dels problemes ambiental en la mineria conegut com a «drenatge de roca àcida» o DRA (en anglès ARD, acid rock drainage). El DRA està associat a menes de sulfurs extretes per a Pb, Zn, Cu, Au, i altres minerals, entre ells el carbó. Tot i que el DRA es pot generar a partir de parets de pous amb càrrega de sulfurs i de mines subterrànies, en aquest document només es té en compte en el cas de la manipulació de runam i estèrils. Els problemes clau que es troben a la base d’aquests problemes ambientals són:

el runam i/o els estèrils sovint contenen sulfurs metàl·lics; els sulfurs s’oxiden quan s’exposen a l’oxigen i l’aigua; l’oxidació dels sulfurs crea lixiviats acídics amb càrrega metàl·lica;

5

generació de lixiviats en llargs períodes de temps; on hi ha deficiència de minerals amortidors d’acidesa.

Trencaments i esfondraments accidentals: L'esfondrament de qualsevol tipus d'instal·lació de manipulació de runam i estèrils pot tenir efectes a curt i a llarg termini. Els efectes habituals a curt termini són:

inundació; sufocament/asfixia; trituració i destrucció; aïllament/interrupció de les infrastructures; enverinament.

Els efectes potencials a llarg termini són:

acumulació de metalls en plantes i animals; contaminació del sòl; pèrdua de vides humanes o animals.

Rehabilitació de la planta i posttractament: Quan s'arriba al final d'una operació cal preparar-ne la planta per a l’ús posterior. Normalment, com a mínim durant les darreres dècades, els plans per al tancament i neteja del lloc formen part de l'autorització de l’explotació, des de l'etapa de planificació cap endavant i, per tant, es duu a terme una actualització regular amb tots els canvis en l'operació i en les negociacions amb les autoritats que concedeixen les autoritzacions i altres parts interessades. En alguns casos l'objectiu és deixar la mínima empremta possible, mentre que en altres pot ser un canvi total de l'entorn. El concepte de «disseny del tancament» implica que, en l'estudi de practicabilitat d'una nova explotació minera, es té en compte el tancament de la planta i que, posteriorment, es supervisa i actualitza contínuament durant el cicle de vida de la mina. En tots els casos els impactes ambientals adversos s'han de mantenir a un nivell mínim. Processos i tècniques habituals Tècniques de mineria: L’extracció d’una mena (un procés anomenat mineria), el processament posterior del mineral i la manipulació del runam i els estèrils es considera, en molts casos, una operació única. L’extracció de la mena, les tècniques de processament posterior i el tipus de manipulació de runam i estèrils que s’hi apliquen depenen de la tècnica minera. Per tant, és important comprendre els mètodes més importants de mineria. En la mineria de sòlids existeixen quatre tipus bàsics: (1) explotació a cel obert; (2) mina subterrània; (3) pedrera; (4) extracció per dissolució. L’elecció entre aquestes quatre alternatives depèn de molts factors, com ara:

valor dels minerals desitjats; llei de la mena;

6

grandària, forma i profunditat del jaciment; condicions ambientals dels voltants; condicions geològiques, hidrogeològiques i hidromecàniques de la massa rocosa; condicions sísmiques de la zona; localització del jaciment; solubilitat del jaciment; impacte ambiental de l’operació; restriccions superficials; disponibilitat del sòl.

Mineralogia: Bàsicament, es pot diferenciar entre els tipus minerals principals, com ara òxids, sulfurs, silicats i carbonats, que, a través de la meteorització i altres alteracions, poden patir canvis químics fonamentals (p. ex., la meteorització dels sulfurs en òxids). La mineralogia és determinada per la natura i condiciona, de diverses maneres, la recuperació posterior dels minerals desitjats i la posterior manipulació del runam i els estèrils. Un bon coneixement de la mineralogia és un pas previ important per a:

una bona gestió ambiental (p. ex., una manipulació per separat del runam i els estèrils que generen àcids dels que no en generen);

una menor necessitat de tractaments a final de línia (com ara el tractament amb calç de l'aigua d'infiltració acidificada procedent d'una instal·lació de manipulació de runam);

més possibilitats en l'ús del runam i els estèrils com a àrids. Tècniques de processament dels minerals: L'objectiu del processament és transformar el mineral en brut procedent de la mina en un producte comercialitzable. Això es duu a terme, normalment, en la mateixa explotació minera i la planta s'anomena planta de processament del mineral (concentrador). L'objectiu bàsic del processament és reduir el volum de la mena, que s'ha de transportar i processar mitjançant processos posteriors (p. ex., la fosa), utilitzant mètodes per separar el mineral o minerals valuosos (desitjats) de la ganga. El producte comercialitzable d'aquest procés s'anomena concentrat i la resta runam. El processament del mineral comprèn diversos procediments que es basen en les propietats físiques del mineral (p. ex., granulometria, densitat, propietats magnètiques i color) o fisicoquímiques (tensió superficial, hidrofòbia i humectabilitat). Les tècniques habituals que s'apliquen en el processament del mineral són:

comminució; garbellament i hidrociclonatge; concentració gravimètrica; flotació; tria; separació magnètica; separació electrostàtica; lixiviació; espessiment; filtració.

7

Algunes d'aquestes tècniques requereixen l'ús de reactius. En el cas d'escumejants de flotació, calen col·lectors i modificadors per aconseguir la separació desitjada. Les tècniques utilitzades en el processament del mineral tenen efectes sobre les característiques del runam. Manipulació del runam i els estèrils: Algunes de les característiques més importants dels materials en les instal·lacions de manipulació del runam i els estèrils són:

resistència al cisallament; distribució granulomètrica; densitat; plasticitat; contingut d'aigua líquida; permeabilitat; porositat.

Els embassaments de runam són estructures de superfície on es tracta el runam enllotat. Aquest tipus d’instal·lació de gestió del runam (en anglès TMG, tailings management facility) s’utilitza habitualment per a runam procedent de processos en moll. Per a cada embassament del runam, cal considerar diverses activitats:

embassaments i dics de contenció per confinar el runam; sistemes de derivació per al drenatge natural al voltant o a través del dic de contenció; entrega des de la planta de processament del mineral fins a l’embassament de runam; deposició del runam dins de l’embassament; eliminació de l’excés d’aigua lliure; protecció de l’àrea circumdant d’impactes ambientals; sistemes d’instrumentació i seguiment per permetre la inspecció de l’embassament; aspectes a llarg termini (p. ex., el tancament i el manteniment posterior).

Altres tècniques per gestionar el runam i els estèrils són el rebliment, la manipulació en piles, l’espessiment del runam, la manipulació submarina i la recerca d’altres usos. Normalment una mina, juntament amb la planta de processament del mineral i les instal·lacions de manipulació de runam i estèrils, només serà operativa durant unes poques dècades. Els buits que deixen les mines (que no formen part dels objectius d’aquest treball), el runam i els estèrils poden romandre molt temps després de l’aturada d’activitats a la mina. Per tant cal atorgar una atenció especial al tancament correcte, la rehabilitació i el manteniment posterior d’aquestes instal·lacions. Els aspectes més importants en la manipulació de runam i estèrils, independentment de l’elecció de la ubicació de la planta, són la consideració dels modes de fallada de les piles i els dics de contenció, la relació entre les característiques i el comportament del runam i el potencial de drenatge de roca àcida (DRA). Tècniques i processos aplicats. Nivells de consum i emissió A la llista següent s’assenyalen alguns exemples dels problemes més importants que apareixen en la gestió de runam:

8

el runam enllotat, anomenat «llot vermell», procedent del refinament de l’alúmina té un

valor de pH elevat i o, bé s’emmagatzema en sistemes convencionals d’embassament/basses de runam, o s’espesseix fins que es pot “apilar en sec” o s’aboca al mar;

el runam procedent d’operacions metal·líferes bàsiques es manipula majoritàriament com a llot en basses de runam. Molt sovint les menes de metalls comuns contenen sulfurs (en quantitat superior a la dels minerals amortidors), de manera que el runam pot provocar DRA. En un tipus d’operació el runam s’aboca subaquàticament per prevenir el DRA des del començament. Alguns modes d’operació reblen part del runam subterràniament. En diversos casos, el mètode de tancament escollit per a les basses de runam és la tècnica de recobriment «moll», en altres casos s’apliquen recobriments en sec;

el runam groller procedent d’operacions de menes de ferro es manipula en piles. El runam enllotat es manipula en basses;

algunes mines d’or explotades a Europa tenen un potencial net de DRA. Quan s’utilitza lixiviació amb cianur per extreure l’or, el cianur es destrueix abans de l’abocament dins de la bassa de runam;

en el cas de minerals industrials, diverses explotacions no generen cap tipus de runam o els venen com a àrids;

les operacions amb borats emmagatzemen primer el runam groller en piles abans de reblir-lo;

una de les operacions amb fluorita descrites en aquest document aboca el runam al mar;

una de les operacions amb caolí descrites en aquest document en primer lloc deshidrata el runam fi abans de transferir-lo en piles, mètode que també s’utilitza en algunes operacions amb calcària/carbonat de calci;

una de les operacions amb calcària descrites en aquest document refusa el runam enllotat dins d’una antiga pedrera;

les explotacions de potassa manipulen el runam sòlid en piles o com a rebliment. El runam líquid es bomba, en part, en pous profunds i, en part, es duu cap a aigües superficials. En un dels casos descrits en aquest document hi ha abocament marí del runam;

en les operacions amb carbó, normalment el runam groller es manipula en piles o en antigues explotacions a cel obert. El runam fi enllotat es refusa en basses o es filtra. En alguns casos, el runam filtrat i el groller es ven. En altres casos, es disposa en piles. Sovint el rebliment no és una opció viable;

algunes mesures aplicades per prevenir accidents són: rutines de monitoratge, manuals d’operació, supervisió i manteniment (OSM), auditories independents, balanços hídrics, mesures de subsidència, revisió de la planificació per part d’experts externs, ús de piezòmetres i clinòmetres, i seguiment sísmic.

A la llista següent s’assenyalen alguns exemples dels problemes més importants que apareixen en la gestió d’estèrils:

en l’operació subterrània l’estèril roman normalment sota terra; com succeeix amb el runam, els estèrils en operacions amb metalls base presenten a

vegades un potencial DRA. Algunes operacions manipulen per separat estèril DRA i no DRA. L’estèril que no genera DRA s’usa com a àrid, en la construcció de dics de contenció o carreteres a l’explotació o bé es manipula en piles. En el moment del

9

tancament, les piles d’estèril que generen DRA es cobreixen amb recobriments secs fets a mida amb l’objectiu de prevenir la generació de DRA;

l’estèril d’una operació amb ferro es manipula en piles amb runam groller; l’estèril procedent d’operacions amb or es manipula en piles, s’utilitza per a la

construcció de dics de contenció o es rebla a cel obert; algunes operacions amb minerals industrials reblen l’estèril o el venen com a àrid; en moltes operacions amb carbó l’estèril es manipula en piles amb runam fi filtrat. El

disseny final de la pila s’acorda amb les autoritats i les comunitats per tal de crear estructures integrades al paisatge.

Nivells de consum i emissió La majoria d’aigua del procés retorna des de la instal·lació de manipulació del runam cap a la planta de processament del mineral, però l’acumulació de reactius és un problema que cal tenir en compte. A causa de les grans variacions pel que fa a la mineralogia, els mètodes de mineria, el processament del mineral i les condicions locals de l’explotació, és impossible resumir més els nivells de consum i emissió. No obstant això, moltes explotacions proporcionaren aquesta informació, que es presenta al capítol 3. En general, la informació inclou dades sobre el consum d’aigua i la quantitat d’aigua del procés reutilitzada, el balanç hídric, el consum de reactius i les emissions de pols, així com informació sobre les emissions a l’aigua. Costos Al capítol 3 es presenten alguns exemples de costos per a l’operació i tancament de la manipulació de runam i estèrils. Tècniques que cal considerar per a la determinació de les MTD El capítol 4 conté informació detallada utilitzada per determinar les MTD sobre manipulació de runam i estèrils en activitats de mineria. L’objectiu fou incloure informació suficient per tal de valorar l’aplicabilitat de les tècniques en casos generals o específics. La informació d’aquest capítol és essencial per a la determinació de les MTD. També es donen referències creuades de les tècniques considerades MTD del capítol 5. D’aquesta manera s’indica als usuaris del document la discussió de les tècniques rellevants associades a les conclusions de MTD, que els pot ser d’ajuda quan determinin les condicions d’autorització basades en MTD. Algunes de les tècniques presentades al capítol 4 són de naturalesa tècnica, mentre que d’altres són pràctiques de bona operació, entre elles les tècniques de gestió. Les tècniques s’agrupen en l’ordre següent:

principis generals: principis de bona gestió, estratègies de gestió i avaluació de riscos, tots amb l’objectiu de proporcionar un marc de referència general per gestionar correctament el runam i l’estèril;

10

gestió del cicle de vida: es pot ajudar en la reducció del risc de fallades si l’operador es compromet a una aplicació rigorosa i correcta de les tècniques d’enginyeria disponibles apropiades per al disseny, l’operació i el tancament de les instal·lacions de manipulació de runam i estèrils durant tot el període de vida operativa. Algunes eines elementals de bona enginyeria són l’establiment d’una referència ambiental, la caracterització del runam i els estèrils, l’auditoria i l’ús dels manuals de seguretat dels embassaments i dics de contenció, així com la planificació del tancament des del començament;

prevenció i control de les emissions: gestió de DRA: existeixen diverses opcions de prevenció, control i tractament (p.

ex., recobriments, addició de minerals amortidors, tractament actiu/passiu) desenvolupades per a runam i estèrils potencialment generadors de DRA i aplicables durant les fase operacional i de tancament del cicle de vida de la mina;

tècniques per reduir el consum de reactius: es disposa de diverses estratègies per reduir l’ús de reactius, p. ex., seguiment informatitzat de la qualitat del material d’entrada, estratègies operacionals per minimitzar l’addició de cianur i una tria prèvia del material d’entrada a la planta de processament del mineral;

prevenció de l’erosió per aigua: es pot evitar l’erosió per aigua de les instal·lacions de gestió de runam o estèrils cobrint les vessants o fomentant la fixació de partícules;

prevenció de la pols: les fonts principals d’emissió de pols són les platges de les basses de runam, els pendents exteriors dels dics de contenció i piles, i el transport de runam i estèrils. Una tècnica de prevenció és mantenir humides les platges de les basses de runam i altres pendents.

tècniques per reduir les emissions acústiques: les fonts més habituals d’emissions acústiques són el transport, l’abocament i l’escampada, quan s’utilitzen camions i cintes transportadores. El problema del soroll dels camions es pot reduir apantallant amb barreres acústiques l’operació d’abocament a les zones habitades;

restauració i revegetació progressives: sovint les piles i els embassaments es restauren o revegeten durant l’operació. Entre altres avantatges, això permet un període de tancament més curt;

balanços hídrics: és important, per al disseny de qualsevol bassa de runam, per a la mina i per a la situació postmina, completar un balanç hídric detallat. Aquest balanç pot determinar la capacitat de descàrrega de la bassa i la sobreelevació necessària (si l’aigua de la bassa no es pot abocar directament al curs d’aigua receptor). En el moment del tancament, s’avalua el balanç hídric per tal d’implementar els plans de tancament;

drenatge de basses: en basses impermeables pot ser necessari un sistema de drenatge per permetre la reutilització de l’aigua del procés i per reduir la mida de la bassa;

gestió de l’aigua lliure: si l’aigua lliure de la bassa no s’aboca directament a cursos d’aigua naturals, cal disposar l’abocament de tal manera que tota l’aigua retorni a la planta o, en climes àrids i càlids, s’evapori;

gestió d’infiltracions: un prerequisit per al disseny de la gestió d’infiltracions és un coneixement detallat del marc hidrogeològic del lloc de l’explotació. En alguns casos, s’evita la infiltració; en altres, l’aigua d’infiltració es recull o, si és de bona qualitat, es permet que filtri cap als aqüífers;

tècniques per reduir les emissions a l’aigua: les emissions a l’aigua es poden evitar reutilitzant l’aigua del procés. Si això no és possible les aigües residuals poden tornar-se acídiques o alcalines, poden contenir sòlids en suspensió, components o

11

metalls en dissolució (com l’arsènic) o productes químics del procés (com el cianur). Les tècniques de tractament que es poden aplicar són diferents per a cada compost;

monitoratge d’aqüífers: normalment es monitoritzen els aqüífers al voltant de totes les zones de runam i estèrils; això inclou el nivell de la capa freàtica i de la qualitat de l’aigua;

prevenció d’accidents: gestió de runam i estèrils en una mina de carbó: per evitar l’esfondrament de dics

de contenció o piles, el millor lloc per construir una instal·lació de gestió de runam o estèrils és una mina de carbó propera i adequada, ja que en aquest cas l’estabilitat del dic o la pila no representa cap problema;

derivació del drenatge natural: per a la seguretat d’un embassament de runam és clau un sistema de derivació. La fallada de qualsevol part pot provocar que la bassa rebi fluxos per als quals no està preparada, amb la possibilitat d’ultrapassament i la fallada total de l’embassament i els dics de contenció;

preparació del sòl natural sota l’embassament: normalment s’elimina tota la vegetació i els sòls húmics del sòl natural sota el dic de contenció, per tal de proporcionar uns fonaments adequats a l’estructura;

material de construcció dels dics de contenció: la consideració principal a l’hora d’escollir el material de construcció del dic és que els materials siguin els adequats per a l’objectiu i que no es debilitin sota les condicions climàtiques i operacionals;

deposició de runam: la deposició correcta de runam, especialment quan està humit, serà crítica per a l’estabilitat de l’estructura. Normalment, el runam humit s’aboca per sobre el coronament del dic en una distribució al més uniforme possible en tot l’embassament, per tal de crear una platja de runam contra la cara interna del dic de contenció;

tècniques per construir dics: els dics de runam normalment es construeixen amb la fracció de runam groller i, en efecte, aquesta tècnica pot ser molt adequada per retenir el llot del runam. No obstant això, durant el cicle de vida de la mina, les qualitats de la mena poden canviar, així com el mètode de processament, i, per tant, també les característiques del runam. Així doncs, la gestió de la qualitat és una qüestió subtil durant tot el cicle de vida d’una operació. Hi ha una tendència a construir el dic inicial, i sovint també els murs, amb materials de préstec, la qualitat dels quals pot ser supervisada més fàcilment durant la construcció del dic. No obstant això, no és important només el tipus de material utilitzat per construir els dics de contenció de runam, sinó també la col·locació i compactació del material de construcció adequat, per tal d’assegurar una estabilitat a llarg termini. Els tipus bàsics de dic utilitzats són els dics convencionals o construïts utilitzant el mètode de dic, contradic i eix central;

gestió de l’aigua lliure, sobreelevació, abocament d’emergència i determinació del disseny de flux: les tècniques per eliminar l’aigua lliure són els sobreeixidors, els canals oberts, les torres de decantació i els pous de decantació. Juntament amb el manteniment adequat dels sistemes de sobreelevació i d’abocaments d’emergència, es tracta d’una eina essencial per a la prevenció d’accidents, com el sobreeiximent dels dics;

drenatge de basses: els dics permeables es basen en el principi que la infiltració a través del dic s’ha de dur molt per sota de la part inferior del pendent exterior del dic. Això es pot aconseguir amb un sistema de drenatge intern i la zona de drenatge situada a la secció interna del dic. Els dics impermeables tenen sistemes de drenatge similars, amb l’objectiu d’evitar que el flux d’infiltració a través del nucli erosioni el nucli i el pendent exterior del dic;

12

seguiment de la infiltració: a través del dic es produeix una infiltració controlada que assegura l’estabilitat disminuint la pressió intersticial sobre el dic. No obstant això, és essencial que la infiltració estigui ben controlada i gestionada, tant des del punt de vista de l’actuació ambiental quotidiana, com des del punt de vista de la prevenció d’accidents;

estabilitat de dics i piles: una mesura important de l’estabilitat de dics i piles és el factor de seguretat, que es defineix com el quocient entre la resistència al cisallament i l’esforç de cisallament;

tècniques per supervisar l’estabilitat de dics i piles: la base de tota la supervisió és el desenvolupament d’un pla de seguiment. Aquest consisteix en una llista de les mesures que s’han de realitzar en certs intervals. El pla global de seguiment també inclou habitualment plans per a inspeccions i auditories o revisions. Un factor addicional que influeix en l’estabilitat de dics i piles és l’estabilitat dels estrats de suport, és a dir, el terra sobre el qual s’ha construït el dic o la pila;

gestió del cianur: a més del tractament del runam de la lixiviació amb cianur, la gestió del CN en general també involucra un gran nombre de mesures de seguretat per a la prevenció d’accidents. El disseny de la planta també incorpora diverses solucions tècniques destinades a la prevenció d’accidents;

deshidratació del runam: el principal inconvenient pel que fa al tractament amb runam enllotat és la seva mobilitat. Si l’estructura de contenció (el dic) s’esfondrés, el runam enllotat es podria liquar i provocar danys considerables a causa de les seves característiques fisicoquímiques. Per evitar aquest problema s’han desenvolupat dues alternatives: gestió de runam sec i de runam espessit;

reducció de l’impacte: una forma eficient de reduir l’impacte de les instal·lacions de gestió de runam i estèrils és reblir tots aquests materials o bé una part. Altres opcions són la gestió submarina del runam, és a dir, l’abocament al mar, o la recerca d’altres usos per al runam i els estèrils;

mitigació dels accidents: dos instruments per a la mitigació dels accidents són la planificació d’emergències i l’avaluació i seguiment dels incidents;

eines de gestió ambiental: les eines de gestió ambiental són una eina eficient per ajudar a la prevenció de la contaminació procedent de les activitats industrials en general.

MTD per a la gestió del runam i els estèrils en activitats de mineria El capítol de MTD (capítol 5) identifica les tècniques que es consideren MTD, basant-se en la informació del capítol 4 i tenint en compte la definició de «millor tècnica disponible», així com les consideracions que es presenten a l’annex IV de la Directiva IPPC (vegeu el prefaci). El capítol de MTD es divideix en una part genèrica, aplicable a totes les explotacions que gestionin runam i estèrils, i una part específica per a minerals determinats. Les decisions de gestió de runam i estèrils es basen en actuacions ambientals, el risc i la viabilitat econòmica, essent el risc un factor específic del lloc. A continuació es presenten totes les conclusions de MTD. MTD genèriques És MTD:

13

aplicar els principis generals establerts a la secció 4.1; aplicar una estratègia de gestió del cicle de vida, tal com es descriu a la secció 4.2.

La gestió del cicle de vida engloba totes les fases de la vida d’una planta:

la fase de disseny (secció 4.2.1): referència ambiental (secció 4.2.1.1) caracterització del runam i estèrils (secció 4.2.1.2) estudis i planificació de l’IMR (secció 4.2.1.3), que engloba els aspectes següents:

documentació de l’elecció del lloc valoració de l’impacte ambiental valoració del risc pla de preparació d’emergències pla de deposició balanç hídric i pla de gestió pla de tancament i desmantellament

disseny de l’IMR i estructures associades (secció 4.2.1.4) control i seguiment (secció 4.2.1.5)

la fase de construcció (secció 4.2.2) la fase operacional (secció 4.2.3), amb els elements següents:

manuals d’operació, supervisió i manteniment (OSM) (secció 4.2.3.1) auditoria (secció 4.2.3.2)

el tancament i l’etapa de manteniment posterior (secció 4.2.4), amb els elements següents: objectius de tancament a llarg termini (secció 4.2.4.1) problemes específics del tancament (secció 4.2.4.2) per a:

piles basses amb o basses cobertes d’aigua o basses deshidratades o instal·lacions de gestió de l’aigua

A més, és MTD:

reduir el consum de reactius (secció 4.3.2); evitar l’erosió hídrica (secció 4.3.3); evitar la pols (secció 4.3.4); dur a terme un balanç hídric (secció 4.3.7) i utilitzar-ne els resultats per desenvolupar

un pla de gestió de l’aigua (secció 4.2.1.3); aplicar una gestió de l’aigua lliure (secció 4.3.9); realitzar un seguiment dels aqüífers propers a totes les àrees de runam i estèrils

(secció 4.3.12). Gestió de DRA La caracterització de runam i estèrils (secció 4.2.1.2 juntament amb l’annex 4) comprèn la determinació del potencial acidogènic del runam i/o l’estèril. Si existeix un potencial acidogènic, la MTD consisteix a evitar, primer, la generació de DRA (secció 4.3.1.2) i, si no es pot evitar la formació de DRA, controlar l’impacte del DRA (secció 4.3.1.3) o aplicar opcions de tractament (secció 4.3.1.4). Sovint s’utilitza una combinació de les tècniques (secció 4.3.1.6).

14

Totes les opcions de prevenció, control i tractament es poden aplicar a instal·lacions noves i existents. No obstant això, els millors resultats de tancament s’obtindran quan els plans per al tancament s’hagin desenvolupat des del començament (etapa de disseny) de l’operació (filosofia «del bressol a la tomba», cradle-to-grave en anglès). L’aplicabilitat de les opcions depèn principalment de les condicions in situ. Factors com ara:

balanç hídric; disponibilitat de material possible de recobriment; nivell dels aqüífers.

influeixen sobre les opcions aplicables en un lloc determinat. La secció 4.3.1.5 proporciona una eina per escollir l’opció de tancament més adequada. Gestió de les infiltracions (secció 4.3.10) La ubicació de les instal·lacions de gestió de runam i estèrils s’escollirà, preferiblement, de manera que no calgui un blindatge. No obstant això, si no és possible i la qualitat de les infiltracions és perjudicial i/o el cabal d’infiltració és alt, llavors cal evitar, reduir (secció 4.3.10.1) o controlar (secció 4.3.10.2) les infiltracions (en aquest ordre de preferència). Sovint s’aplica una combinació d’aquestes mesures. Emissions a l’aigua És MTD:

reutilitzar l’aigua del procés (vegeu la secció 4.3.11.1); mesclar l’aigua del procés amb altres aigües residuals que continguin metalls en

dissolució (vegeu la secció 4.3.11.3); instal·lar basses de sedimentació per capturar el runam fi erosionat (vegeu la secció

4.3.11.4.1); eliminar els sòlids en suspensió i dissoldre els metalls abans d’abocar les aigües

residuals als cursos d’aigua receptors (vegeu la secció 4.3.11.4); neutralitzar les aigües residuals alcalines amb àcid sulfúric o diòxid de carboni (vegeu

la secció 4.3.11.6); eliminar l’arsènic de les aigües residuals de mineria mitjançant l’addició de sals

fèrriques (vegeu la secció 4.3.11.7). Les seccions respectives del capítol 3 sobre nivells de consum i emissió proporcionen exemples dels nivells assolits. No es pot establir cap correlació entre les tècniques aplicades i les dades sobre emissions disponibles; per tant, en aquest document no ha estat possible determinar conclusions de MTD amb nivells d’emissió associats. Les tècniques següents són MTD per al tractament d’aigües residuals àcides (secció 4.3.11.5):

tractaments actius: addició de calcària (carbonat de calci), calç hidratada o calç viva, addició de sosa càustica per a DRA amb alt contingut de manganès;

tractaments passius: pantans artificials, canals de calcària oberts/drenatge calcari anòxic

15

pous de derivació. Els sistemes de tractament passiu són una solució a llarg termini després del desmantellament d’una planta, però només quan s’utilitzen com a etapa de poliment combinats amb altres mesures (preventives). Emissions acústiques (secció 4.3.5) És MTD:

utilitzar sistemes de treball continu (p. ex., cintes transportadores o canonades), aïllar la transmissió per corretja en àrees on el soroll és un problema local, crear en primer lloc el pendent extern d'una pila, i després rampes de transferència i

replans de treball dins de l'àrea interna de la pila, com més lluny millor. Disseny del dic A més de les mesures descrites a la secció 4.1 i la secció 4.2, durant la fase de disseny (secció 4.2.1) d'un dic de contenció de runam, és MTD:

utilitzar l'esdeveniment de crescuda centenària com a crescuda nominal per determinar la grandària de la capacitat de descàrrega d'emergència d'un dic de baixa perillositat;

utilitzar l'esdeveniment de crescuda penta–decamil·lenària com a crescuda nominal per determinar la grandària de la capacitat de descàrrega d'emergència d'un dic d'alta perillositat.

Construcció del dic A més de les mesures descrites a les seccions 4.1 i 4.2, durant la fase de construcció (secció 4.2.2) d'un dic de contenció de runam, és MTD:

eliminar tota la vegetació i la base humida del sòl natural sota el dic de contenció (secció 4.4.3);

escollir un material de construcció per al dic que s'adigui al propòsit i que no s'afebleixi sota les condicions operacionals i climàtiques (secció 4.4.4).

Elevació del dic A més de les mesures descrites a les seccions 4.1 i 4.2, durant la fase de construcció i operacional (seccions 4.2.2 i 4.2.3) d'un dic de contenció de runam, és MTD:

avaluar el risc d'una pressió intersticial massa gran i fer un seguiment abans i durant cada elevació. L'avaluació l'ha de realitzar un expert independent;

utilitzar dics de tipus convencional (secció 4.4.6.1), sota les condicions següents, quan: el runam no és adient per a la construcció del dic, es requereix l'embassament per emmagatzemar aigua, la planta de gestió del runam es troba en un lloc remot i inaccessible, es necessària la retenció de l'aigua del runam durant un període de temps llarg per

a la degradació d'un element tòxic (com el cianur), el flux natural d'entrada a l'embassament és gran o està subjecte a grans

variacions i l'emmagatzematge d'aigua és necessari per controlar-lo; utilitzar el mètode de construcció de dic principal (secció 4.4.6.2), sota les condicions

següents, quan:

16

el risc sísmic és molt baix; el runam s'utilitza per a la construcció del dic: com a mínim el 40 % – 60 % del

material amb una mida de partícula entre 0,075 i 4 mm per a runam sencer (no serveix per a runam espessit);

utilitzar el mètode de contradic o dic auxiliar (secció 4.4.6.3), sota les condicions següents, quan: es disposi d'una quantitat suficient de materials per a la construcció del dic (p. ex.,

runam o estèrils); utilitzar el mètode construcció d'eix central (secció 4.4.6.4), sota les condicions

següents, quan: el risc sísmic és baix.

Operació del dic A més de les mesures descrites a les seccions 4.1 i 4.2, durant la fase operacional (secció 4.2.3) d'un dic de contenció de runam, és MTD:

supervisar l'estabilitat tal com s'explica més endavant; proporcionar derivacions per a qualsevol abocament a la bassa lluny de la mateixa en

cas de dificultats; proporcionar instal·lacions d'abocament alternatives, possiblement en un altre

embassament; proporcionar instal·lacions de decantació secundàries (per exemple, sobreeiximent

d'emergència, secció 4.4.9) i/o gànguils amb bombes auxiliars per a les emergències, si el nivell d'aigua lliure a la bassa assoleix el valor sobreelevació mínima (secció 4.4.8);

mesurar els moviments de terres amb inclinòmetres de profunditat, així com tenir un control de les condicions de la pressió intersticial;

proporcionar un drenatge adequat (secció 4.4.10); mantenir els registres de disseny i construcció, així com qualsevol canvi o actualització

en el disseny i construcció; mantenir un manual de seguretat del dic tal com es descriu a la secció 4.2.3.1,

juntament amb auditories independents, tal com s'explica a la secció 4.2.3.2; educar i proporcionar formació adequada al personal.

Eliminació de l'aigua lliure de la bassa (secció 4.4.7.1) És MTD:

utilitzar un sobreeixidor en terra natural per a basses en valls i fora de valls; utilitzar una torre de decantació:

en climes freds amb un balanç hídric positiu, per a bases provisionals;

utilitzar un pou de decantació: en climes càlids amb un balanç hídric negatiu, per a bases provisionals, si es manté una sobreelevació operativa alta.

Deshidratació del runam (secció 4.4.16) La tria del mètode (runam enllotat, espessit o sec) depèn bàsicament de l'avaluació de tres factors:

17

cost, rendiment ambiental, risc de fallada.

La MTD consisteix a aplicar: gestió de runam sec (secció 4.4.16.1), runam espessit (secció 4.4.16.2) o runam enllotat (secció 4.4.16.3).

Existeixen molts factors que influeixen en la tria de les tècniques apropiades per a un lloc determinat. Alguns d’aquests factors són:

mineralogia de la mena valor de la mena distribució granulomètrica disponibilitat d’aigua de procés condicions climàtiques espai disponible de gestió de runam.

Operació de les instal·lacions de gestió de runam i estèrils A més de les mesures descrites a les seccions 4.1 i 4.2, durant la fase operacional (secció 4.2.3) de qualsevol instal·lació de gestió de runam i estèrils, és MTD:

desviar el drenatge natural (secció 4.4.1); gestionar runam i estèrils en pous (secció 4.4.1). En aquest cas, l'estabilitat del

pendent del dic o pila no és un problema; aplicar un factor de seguretat de 1,3, com a mínim, a totes les piles i dics durant

l'operació (secció 4.4.13.1); dur a terme restauracions o revegetacions progressives (secció 4.3.6).

Seguiment de l'estabilitat És MTD:

supervisar en una bassa/dic (secció 4.4.14.2): el nivell d'aigua, la qualitat i quantitat del cabal d'infiltració a través del dic (també secció 4.4.12), la situació de la capa freàtica, la pressió intersticial, el moviment del coronament del dic i el runam, la sismicitat, per assegurar l’estabilitat del dic i dels estrats que el suporten (també

secció 4.4.14.4), la pressió intersticial dinàmica i la liqüefacció, mecànica del sòl, procediments d’ubicació del runam;

supervisar en una pila (secció 4.4.14.2): la geometria del pendent i dels replans, drenatge sub-tip, pressió intersticial;

dur a terme també: en el cas d’una bassa o dic de runam:

inspeccions visuals (secció 4.4.14.3),

18

revisions anuals (secció 4.4.14.3), auditories independents (secció 4.2.3.2 i secció 4.4.14.3), avaluacions de seguretat dels dics existents (ASDE, en anglès SEED: safety

evaluations of existing dams) (secció 4.4.14.3); en el cas d’una pila:

inspeccions visuals (secció 4.4.14.3), revisions geotèrmiques (secció 4.4.14.3), auditories geotècniques independents (secció 4.4.14.3).

Mitigació d’accidents És MTD:

dur a terme una planificació d’emergències (secció 4.6.1), avaluar i seguir els incidents (secció 4.6.2), supervisar les canonades (secció 4.6.3).

Reducció de l’impacte És MTD:

prevenir i/o reduir, si és possible, la generació de runam/estèrils (secció 4.1); reblir el runam (secció 4.5.1), si es compleixen les condicions següents:

el rebliment és un requisit del mètode de mineria (secció 4.5.1.1), el cost addicional del rebliment com a mínim es compensa amb la recuperació de

la mena, en la mineria a cel obert, el runam es deshidrata fàcilment (evaporació i drenatge,

filtració) i, conseqüentment, es pot evitar o reduir la grandària d’una IGR (seccions 4.5.1.2, 4.5.1.3, 4.5.1.4 i 4.4.1),

s’utilitzen pous de mines ja esgotats per al rebliment, en el cas que se’n disposi (secció 4.5.1.5),

rebliment de pedreres d’extracció grans en mines subterrànies (secció 4.5.1.6). Les pedreres reblides amb runam enllotat necessiten drenatge (secció 4.5.1.9). També pot ser necessari afegir aglomerants per augmentar l’estabilitat (secció 4.5.1.8);

reblir el runam en forma de pasta de farciment (secció 4.5.1.10), si es compleixen les condicions per aplicar el rebliment i: és necessari un rebliment correcte, el runam és molt fi, de manera que es disposarà de poc material per al rebliment

hidràulic. En aquest cas, les grans quantitats de runam fi que s’envia a la bassa es deshidratarà molt lentament,

és desitjable que l’aigua es mantingui fora de la mina o, si això és massa costós, bombejar l’aigua que es drena del runam (és a dir, a llarga distància);

reblir els estèrils, quan es compleixin les condicions següents (secció 4.5.2): es poden reblir dins d’una mina subterrània, existeixen un o més pous miners oberts esgotats a les rodalies (a vegades això

s’anomena «mineria de transferència»), les operacions a cel obert es duen a terme de tal manera que és possible reblir els

estèrils sense impedir l’operació de la mina; investigar possibles usos del runam i els estèrils (secció 4.5.3).

19

Tancament i manteniment posterior A més de les mesures descrites a la secció 4.1 i la secció 4.2, durant les fases de tancament i manteniment posterior (secció 4.2.4) de qualsevol instal·lació de gestió de runam i estèrils, és MTD:

desenvolupar plans de tancament i manteniment durant la fase de planificació de l’operació, incloent-hi una estimació de costos, i, posteriorment, actualitzar-los a mesura que passa el temps (secció 4.2.4). No obstant això, els requeriments de rehabilitació es desenvolupen al llarg del cicle de vida de l’operació i es poden considerar en detall per primer cop al moment d’iniciar la fase de tancament d’una IGR;

aplicar un factor de seguretat igual, com a mínim, a 1,3 per a dics i piles després del seu tancament (seccions 4.2.4 i 4.4.13.1), tot i que existeix un punt de vista divergent sobre el recobriment d’aigua (vegeu el capítol 7).

Per a les fases de tancament i manteniment posterior de basses de runam, la MTD consisteix en la construcció de dics de manera que es mantinguin estables a llarg termini si es tria un recobriment de l’aigua com a solució per al tancament (secció 4.2.4.2). Lixiviació de l’or amb cianur A més de les mesures genèriques per a totes les explotacions que apliquen lixiviació d’or amb cianur, la MTD és:

reduir l’ús de CN aplicant: estratègies operacionals per minimitzar l’addició de cianur (secció 4.3.2.2), un control automàtic del cianur (secció 4.3.2.2.1), un pretractament amb peròxids, si és aplicable (secció 4.3.2.2.2);

destruir les restes de CN lliure abans de l’abocament a la bassa (secció 4.3.11.8). La taula 4.13 presenta exemples de valors de CN assolits en algunes explotacions europees;

aplicar les mesures següents de seguretat (secció 4.4.15): equipar el circuit de destrucció de cianur amb una capacitat igual al doble de la

que es requereix realment, instal·lar un sistema auxiliar per a l’addició de calç, instal·lar generadors auxiliars.

Alumini A més de les mesures genèriques per a totes les refineries d’alumini, és MTD:

durant l’operació: evitar l’abocament d’aigües residuals en aigües superficials. Això s’aconsegueix

reutilitzant l’aigua del procés a la refineria (secció 4.3.11.1) o, en climes secs, gràcies a l’evaporació;

durant la fase de manteniment posterior (secció 4.3.13.1): tractar el drenatge superficial procedent d’IGR abans de l’abocament, fins que les

condicions químiques hagin assolit concentracions acceptables per a l’abocament en aigües superficials,

realitzar un manteniment dels accessos, dels sistemes de drenatge i de la coberta vegetativa (amb revegetació si cal),

prosseguir amb el mostreig de la qualitat dels aqüífers. Potassa A més de les mesures genèriques per a totes les explotacions de potassa, és MTD:

20

si el sòl natural és permeable, impermeabilitzar el sòl sota l’IGR (secció 4.3.10.3); reduir les emissions de pols procedent de les cintes transportadores, (secció

4.3.4.3.1); segellar la part inferior de les piles fora del nucli impermeable i recollir el drenatge

(secció 4.3.11.4.1); reblir les pedreres grans amb runam sec i/o enllotat (secció 4.5.1.6).

Carbó A més de les mesures genèriques per a totes les explotacions de carbó, és MTD:

evitar la infiltració (secció 4.3.10.4), deshidratar el runam fi < 0,5 mm de flotació (secció 4.4.16.3).

Gestió ambiental Es consideren MTD diverses tècniques de gestió ambiental. Normalment l’abast (és a dir, el nivell de detall) i naturalesa del sistema de gestió ambiental (p. ex., estandarditzat o no) estarà relacionat amb la natura, escala i complexitat de la instal·lació, així com amb l’impacte ambiental que pot tenir. És MTD implementar i adherir-se a un sistema de gestió mediambiental (SGMA) que incorpori les característiques següents, apropiades a circumstàncies particulars (vegeu el capítol 4):

definició d’una política ambiental per a la instal·lació per part de l’alta gerència (el compromís de l’alta gerència es considera una precondició per a una aplicació amb èxit d’altres característiques del SGMA);

planificació i establiment dels procediments necessaris; implementació dels procediments, amb un èmfasi especial en:

l’estructura i la responsabilitat, la formació, la conscienciació i la competència, la comunicació, la implicació dels treballadors, la documentació, un control eficient dels processos, un programa de manteniment, la preparació i resposta en cas d’emergència, protecció de la conformitat amb la legislació ambiental;

comprovació del rendiment i presa d’accions correctores, amb un èmfasi especial en: el seguiment i les mesures (vegeu també el Document de Referència sobre

seguiment de les emissions), accions correctores i preventives, manteniment de registres, auditories internes independents (quan siguin realitzables), per tal de determinar si

el sistema de gestió mediambiental està d’acord amb la planificació i si s’implementa i es manté correctament;

revisió per part de l’alta gerència. Tres característiques més, que poden complementar les anteriors pas a pas, es consideren mesures de suport. No obstant això, la seva absència en general no és inconsistent amb la MTD. Aquests tres passos addicionals són:

examinació i validació del sistema de gestió i els procediments d’auditoria per part d’un organisme de certificació acreditat o un validador de SGMA extern;

21

preparació i publicació (i, possiblement, validació externa) d’una declaració ambiental regular que descrigui tots els aspectes ambientals significatius de la instal·lació i que permeti una comparació anual amb els objectius ambientals, així com amb proves de referència del sector, sempre que sigui apropiat;

implementació i adhesió a un sistema voluntari acceptat internacionalment, com EMAS i EN ISO 14001:1996. Aquest pas voluntari pot aportar una major credibilitat al SGMA. En particular, l’EMAS, que engloba totes les característiques citades anteriorment, dóna una major credibilitat. No obstant això, els sistemes no estandarditzats poden ser, en principi, igual d’efectius sempre i quan es dissenyin i implementin correctament.

Específicament, per a la gestió de runam i estèrils, és MTD aplicar un sistema integrat de gestió mediambiental i de risc/seguretat. Per tant, la gestió ambiental s’ha de desenvolupar i implementar juntament amb la gestió/avaluació de riscos descrita a la secció 4.2.1 i la gestió de l’operació, supervisió i manteniment descrita a la secció 4.2.3.1. Tècniques emergents El capítol 6 conté sis tècniques «emergents» que encara no s’han aplicat comercialment i que encara estan en la fase de recerca o desenvolupament. Són les següents:

coabocament de runam i estèrils de menes fèrriques; inhibició del progrés del DRA; reciclatge del cianur utilitzant tecnologia de membranes; tractaments orgànics (lines cells); utilització de llot vermell per solucionar problemes de DRA i contaminació de metalls; combinació de SO2/aire i peròxid d’hidrogen per destruir el cianur.

S’han inclòs aquí per conscienciar sobre el seu ús en qualsevol revisió futura d’aquest document. Conclusions Intercanvi d’informació La indústria i els organismes autoritzadors van proporcionar molts documents com a base per a la informació que s’havia d’incloure en aquest document. Els butlletins de la Comissió internacional sobre grans dics (ICOLD, International Commission on Large Dams) sobre gestió de runam, la Guia per a la gestió d’instal·lacions de runam (Guide to the management of tailings facilities) del Canadà i el Codi de pràctica de seguretat per a dics finès es poden considerar com els documents bàsics per a aquest document sobre MTD. La quantitat i qualitat de les dades d’aquest document mostra un desequilibri, ja que es va proporcionar poca informació sobre els nivells reals de consum i emissió de les instal·lacions de gestió de runam i estèrils de minerals industrials. Les dades sobre emissions per a operacions metàl·liques es basa en instal·lacions úniques. No es va poder obtenir cap correlació entre les tècniques aplicades i les dades disponibles sobre emissions. Per tant, no va ser possible establir unes conclusions de MTD amb nivells d’emissió associats.

22

Grau de consens assolit Les conclusions del treball es van acordar en la sessió plenària final el novembre de 2003, amb un alt grau de consens. Existeix un punt de vista divergent sobre el factor de seguretat per a dics estables a llarg termini amb una cobertura «humida». Recomanacions per a treballs futurs El resultat d’aquest intercanvi d’informació, és a dir, el document present, representa un pas important cap a la reducció de la contaminació diària i cap a la prevenció d’accidents en instal·lacions de gestió de runam i estèrils. No obstant això, la informació és incompleta en alguns temes i no va permetre arribar a unes conclusions de MTD. El treball futur es pot centrar especialment en recollir informació sobre els temes següents:

ampliació de l’abast del treball per incorporar tot tipus de residus miners i per incloure exemples i tècniques d’altres minerals;

informació més detallada sobre la generació de runam i estèrils; Nivells d’emissió associats a MTD per al tractament de les aigües residuals i la

destrucció de cianur; gestió submarina de runam amb aigua de mar; dades econòmiques per moltes de les tècniques presentades al capítol 4; caracterització de runam i estèrils:

per incloure més estàndards nacionals i internacionals a l’annex 4, per desenvolupar una metodologia estàndard per a la caracterització de runam i

estèrils; més dades de rendiment per a la tècnica de runam espessit; noves tècniques correctives del cianur.

A més a més, serà necessari el treball futur per tal d’adaptar el document sobre MTD a l’abast final de la Directiva sobre gestió de residus procedents d’indústries extractives, després que sigui acceptat. Temes suggerits per a projectes futurs de R+D L'intercanvi d'informació també ha fet evident que en certs àmbits es podria obtenir un major coneixement útil a partir de projectes de recerca i desenvolupament. Aquests àmbits es relacionen amb els temes següents:

gestió del cicle de vida: perquè una explotació assoleixi un alt nivell de seguretat i de rendiment ambiental, és essencial aplicar una gestió completa del cicle de vida. No obstant això, actualment no es disposa de dades econòmiques que demostrin que és econòmicament efectiu gestionar una operació de mineria amb el model de cicle de vida complet. Cal recerca en aquesta àrea per investigar qualsevol estudi de casos, per determinar els aspectes econòmics d’aplicar una gestió integrada del cicle de vida per a l’avaluació de projectes a curt termini (p. ex., per avaluar el benefici màxim durant l’operació);

toxicitat dels productes de descomposició del cianur: la toxicitat del cianur és un tema ben investigat, però sembla que alguns productes de descomposició poden tenir importància toxicològica. Tenint en compte els vessaments procedents d’explotacions que utilitzen cianur per lixiviar l’or, cal efectuar recerques sobre la toxicitat dels productes de descomposició del cianur.

La UE està impulsant i recolzant, a través dels seus programes RTD, una sèrie de projectes sobre tecnologies netes, tractament de les aigües residuals emergents i

23

tecnologies de reciclatge i estratègies de gestió. Potencialment, aquests projectes poden ser una contribució útil en futures revisions del BREF. Es convida, doncs, als lectors a informar a l'EIPPCB de qualsevol resultat que pugui ser rellevant per a l'àmbit d'aplicació d'aquest document (vegeu-ne també el prefaci).