trancisió democrácia espanya
23
LA CONSTITUCIÓ DEL 1978 Victoria Díaz Fellenius. 4 eso 1.50€
-
Upload
victoria-diaz -
Category
Documents
-
view
234 -
download
2
description
trancisió democrácia espanya
Transcript of trancisió democrácia espanya
LA CONSTITUCIÓ DEL 1978
Victoria Díaz Fellenius.
4 eso
1.50€
LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA pg 4
LA CONSTITUCIÓ DEL 1978 pgs 6-7
ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2008) pgs
10-13
LA NOVA ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (2004-2008)
pgs 16-17
L’ECONOMIA ESPANYOLA (1975-2008) pgs 18-19
Índex.
LA CONSTITUCIÓ DEL 1978
Índex.
La consolidació democràtica.
La primavera del 1977, els
Partits) de l’esquerra que havien
vertebrat l’oposició de
Franco es preparaven per la
celebració d’eleccions generals.
A la dreta, el veterà polí
(Manuel Fraga Iribarne
va crear un nou partit), Alianza Popular.
Des del govern va
cons)tuir la Unión de Centro
Democràtic (UCD), el lider de
la qual era Adolfo Suárez.
Les eleccions generals es van
celebrar el 15 de juny del 1977.
LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA.
Nascut a Cebreros (Àvila)
l’any 1932, es va
llicenciar en dret, va ser
procurador en Corts i
va exercir diversos càrrecs
en l’administració
franquista, entre els quals
destaca la
Secretaría General del
Movimiento.
Amb la crisi del franquisme, es va alinear
clarament amb els sectors reformistes i, un
cop nomenat president del govern l’any
1976, va liderar el procés de la transició de la
democràcia. En les eleccions del 1977 va ser
elegir el primer president de la nova democràcia
Les Corts elegides el 15 de juny del 1977 no tenien formalment el caràcter de
cons)tuents.
Però aviat es va imposar l’opinió que la seva primera tasca havia de ser l’ela-
boració d’una constitució demacràtica.
La redacció de la Constitució va iniciar l’anomenada política de consens, que-
va consistir a resoldre les qÜestions cabdals per a la construcció de la demo-
cràcia i els problemes que es presentaven per mitjà de la negociació i de
l’acordentre les forces polí)ques.
La cons)tució va adoptar un carácter progressista. El text constucional va ser
publicat el 6 de novembre de 1978 i va ser sotmès a referèndum popular el 6
de desembre del 1978.
Defineix Espanya com un
“Estat social i democràtic
de dret”, organitzat
com una monarquía
parlamentària. El text fixa
també
el caràcter no confessional
de
l’Estat, aboleix la pena de
mort i
desenvolupa una àmplia
declaració
de drets fonamentals i
llibertats.
Per poder ver front als problemes econòmics,
era imprescindible una entesa entre
el govern i les principals forces de l’oposició.
En aquest sentit, els principals partits
van signar els Pactes de la Moncloa que
contenen un seguir d’acords per a la reforma
i el sanejament de l’economia i un programa
d’actuació jurídica i polí)ca.
Página 6
LA CONSTITUCIÓ DEL 1978
En la constitució s´hi recullen
també els principis rectos de la
política social i econòmica. Així
mateix, la carta magna estableix
el dret a l’autonomia de les nacionalitats
i regions.
La transició va coincidir amb l’inici d’una
crisi econòmica internacional desfermada
arran d’una gran puja del preu del petroli.
L’economia espanyola va patir amb extremada
gravetat la recessió a partir del 1975,
quan als problemes econòmics s’hi van afegir
la incertesa política i el retard en l’adopció
de mesures contra la crisi.
En el terreny polític, el govern es va comprometre
a una regulació de la vida pública.
En el terreny econòmic, els objectius fonamentals
van ser la reducció de la inflació i la
posada en pràctica d’un conjunt de reformes.
També es va procedir a una reforma
fiscal i una reforma tributària.
El segon govern de la UCD
Una vegada aprovada la Constitució, es van dissoldre les Corts i es van convocar eleccions legisla-
)ves per al març del 1979. El triomf va ser novament per a la Unión de Centro Demacratic, que
presidia Adolfo Suárez. Però Suàrez va dimíti el 1981, davant la recrudescència del terrorisme i
de l’oposició, la crisi econòmica i, sobretot, les divisions internes del seu partit.
Durant la sessió d´investidura del seu successor, Leopoldo Calvo Sotelo, es va produir un fracassar
cop d’estat.
La consolidació democràtica.
El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent
fallit de cop d'estatmilitar contra el govern democràticc i legítim d'Espanya que es
va produir el 23 de febrer de 1981.
El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convocatòria
d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser
guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe
González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de
l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament
molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la
Cons)tució. El nou govern del PSOE també va iniciar un procés d'involució autonòmica
mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objectiu frenar la
descentralització de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de
les comunitats autònomes.
Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit
Página 7
ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2008)
L’ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (1982-1996)
Les eleccions de 1982 van suposar el triomf per majoria absoluta del PSOE. Aquest va governar fins a
1996, sota la presidència de Felipe González.
ELS GOVERNS DEL PARTIT POPULAR(1996-2004)
Els governs del PP, presidits per José María Aznar,, van guanyar les eleccions del 1996.
Mesures polítiques : Espanya s’incorporà
a la Comunitat Econòmica
Europea el 1986; es va reformar
l’exèrcit per acabar el colpisme;
es van subscriure acords amb
França contra el terrorisme; i es
van aprovar els diversos estatuts
d’autonomia.
Mesures econòmiques :
Per a plantar cara a la crisi
econòmica, es va emprendre
una reconversió industrial.
A més, es van millorar
els transports amb autovies.
Mesures socials : Es va
despenalitzar l’avortament
en certs supòsits,
l’educació va ser obligatòria
fins als 16 anys, es
va implantar una assegurança
d’atur...
Mesures econòmiques :
Per a plantar cara a la crisi
econòmica, es va emprendre
una reconversió industrial.
Mesures polítiques : Espanya es va integrar en
l’estructura militar d’OTAN, i es va intensificar l’acostament
als Estats Units. En la política interior,
les actuacions principals van ser l’eliminació del servei
militar obligatori i la creació d’un exèrcit professional.
Mesures econòmiques : Per a reactivar l’economia,
es va intensificar la política liberalitzadora, en reduir
el pes conòmic del sector públic mitjançant la privatització
d’empreses estatals, i es va flexibilitzar el mercat
laboral.
Mesures socials : Es va aprovar la Llei
d’Estrangeria i un conjunt de mesures per a
evitar la immigració il·legal.
LA NOVA ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (2004-2008)
La nova etapa del govern socialista, presidida per José Luis Rodríguez Zapatero.
Mesures polítiques : A l’exterior, la mesura més
significativa va ser la re�rada de les tropes espanyoles
de l’Iraq. A l’interior, es van reformar els estatuts
d’autonomia d’algunes comunitats, entre 2006 i
2007, com Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia...
A més, es va iniciar el diàleg polític amb la
banda terrorista ETA amb la finalitat d’arribar a la
pau del País Basc.
Mesures econòmiques : Recullen la rebaixa de
l’IRPF en un 6% i la gradual reducció de l’impost de
societats, que es complementaran amb una llei de
frau fiscal.
Mesures socials : Es van aprovar els matrimonis
entre persones del mateix sexe; la Llei d’Igualtat de
Gèneres; i la Llei de Dependència.
L’ECONOMIA ESPANYOLA
(1975-2008)
Des de 1975, l’economia espanyola va entrar en l’anomenada etapa postndustrial, ca-
racteritzada pel predomini de les activitats del sector terciari.
Les ac)vitats agràries ocupen un reduït nombre de persones i, des de l’entrada d’Es-
panya en la Comunitat Europea, es porten a terme dintre de les normes de la Polí)ca
Agrària Comuna la població i aporten els majors ingressos al PIB. El seu creixement ha
estat impulsat per l’increment del nivell de vida; la generalització de l’Estat de benes-
tar; el desenvolupament de l’administració autonòmica; i la demanda de serveis per
certs sectors com la indústria i el turisme.
La indústria ha reduït el nombre d’ocupacions. La majoria de les empreses són pimes
amb reduïda inversión en inves)gació i desenvolupament i en tecnologia, cosa que els
resta compe))vitat a l’exterior.
Per a superar aquests problemes, es fomenta la cooperació entre empreses, la inno-
vació i la tecnologia.
Els serveis ocupen la majoria de la població i aporten els majors ingressos al
PIB. El seu creixement ha estat impulsat per l’increment del nivell de vida; la ge-
neralització de l’Estat de benestar; el desenvolupament de l’administració au-
tonòmica; i la demanda de serveis per certs sectors com la indústria i el turis-
mo.
Primark!
SALE
OPINIÓ PERSONAL...
Aquest treball m’ha parescut molt difícil de fer, encara que, d’altra banda, també ha es-
tat
un dels més entretenguts que hem fet fins ara.
El tema en general m’ha agradat, tractar la política al llarg del temps prenent de punt
inicial la
democràcia m’ha semblat molt interessant. Te n’adones dels canvis que hem sofert, com
per
exemple, en les lleis que cada polític ha anat redactant, o, a cops, modelant; al cap i a la
fi, ens
afecten a tots.
En podem aprendre molt d’aquest treball .
La part més visual de la revista ( fotografia, anuncis...) és la que, per part meva, donen
més atenció al lector.
BIBLÍOGRAFIA.
WEBS
hXp://ca.wikipedia.org/wiki/President_del_Govern_d'Espanya
http://es.wikipedia.org/wiki/Espa%C3%B1a
