Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

52
Tema 3: “Transformacions agràries i industrialització” (1850-1930) Història 2n batxillerat

Transcript of Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Page 1: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Tema 3: “Transformacions agràries i industrialització” (1850-1930)

Història2n batxillerat

Page 2: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Page 3: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 1: “Les transformacions de l´agricultura”

• Una revolució industrial ha d´anar precedida d´una revolució agrícola i d´una revolució demogràfica.

• La població de l´Antic Règim era rural, vivia al camp de l´agricultura i la ramaderia.

• La indústria es desenvolupa a les ciutats, amb mà d´obra provinent del camp i amb capital (riquesa) generada amb l´agricultura.

• Per tant, és necessari que augmenti la població al camp i que sobri mà d´obra agrària.

Page 4: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Page 5: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 1: “Les transformacions de l´agricultura”

• És necessari, doncs, que al camp passin tres coses per poder industrialitzar un territori:

1) Mecanització dels treballs agrícoles i millora de les tècniques de conreu (que fa que sobri mà d´obra al camp). Provoca migracions a la ciutat.2) Consolidació de la propietat privada en front de l´antic règim senyorial feudal. El pagesos es veuen perjudicats per no poder aprofitar les terres comunals, per la pujada dels preus dels productes bàsics i pels baixos salaris dels treballadors sense terres. Altre causa de la migració a la ciutat.3) Revolució demogràfica: augmenta la població pel manteniment d´una taxa de natalitat molt alta i per la davallada de la mortalitat. En definitiva, més migracions a les ciutats.

Page 6: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Tractor a vapor de finals del segle XIXFamília nombrosa espanyola de principis del segle passat

Page 7: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 1: “Les transformacions de l´agricultura”

• Catalunya es va industrialitzar a principis del segle XIX; en canvi, la resta d´Espanya no es va industrialitzar o ho va fer més tard.

• Les causes d´aquesta industrialització les trobem en l´agricultura catalana.

• Bona part dels pagesos catalans eren petits propietaris (emfitèutics), cosa que no passava a la major part d´Espanya. L´abolició del règim senyorial i les desamortitzacions de terres de l´Església i els ajuntaments no van afectar gaire, ja que no eren gaire importants les grans propietats feudals.

• Per tant, bona part dels pagesos catalans no treballaven per subsistir, sinó que tenien petits excedents que venien al mercat.

Page 8: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 1: “Les transformacions de l´agricultura”

• Al segle XVIII la pagesia catalana va adonar-se que era més rendible practicar l´agricultura de mercat que no pas la de subsistència.

• A part del blat, l´olivera i els fruiters, es va generalitzar al litoral i prelitoral el conreu de la vinya, vinculat a la venda de vins i aiguardents. El problema d´això va ser la dependència catalana de gra provinent de la resta d´Espanya.

• Els beneficis es van poder invertir en:1) Mecanitzar el camp i millorar les tècniques agrícoles.2) Industrialitzar Catalunya.

Page 9: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Page 10: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 1: “Les transformacions de l´agricultura”

• L´agricultura de la resta d´Espanya no va ser tan productiva i, per tant, no es va afavorir la industrialització.

• Les causes de la manca de productivitat de l´agricultura espanyola van ser:

1) Raons físiques: climatologia (sequeres) i mala qualitat dels sòls (àrids i àcids).

2) Predomini de la gran propietat senyorial (latifundis) en Castella, Andalusia i Extremadura. Els nobles i l´ Església no tenien gaire interès per introduir millores tècniques o invertir en la indústria.

3) Predomini del minifundi (propietat minúscula) a Galícia i extrem nord de la península. La producció era massa petita com per fer inversions.

Page 11: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Page 12: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 1: “Les transformacions de l´agricultura”

• Amb les transformacions econòmiques del segle XIX (liberalització de l´economia, desamortitzacions i abolició del règim senyorial) els grans propietaris agraris van ser l´anomenada burgesia agrària.

• Aquests van millorar la productivitat. El conreu predominant era el de cereals; també llegums, vinya, olivera, cítrics, patates, hortalisses...

• Això va permetre l´aparició d´indústries d´exportació d´aliments: vinícoles (La Rioja), de l´oli (Andalusia) o fruitera (València).

• Però en general, la burgesia agrària espanyola no va invertir els seus beneficis en indústria.

Page 13: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Page 14: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 2: “Les transformacions demogràfiques”

• La població espanyola va créixer molt durant el segle XIX, encara que menys que a la resta d´Europa occidental (a Espanya havia més pobresa, i per tant desnutrició, epidèmies i deficiències higièniques).

• A partir del 1870 es produeix a Espanya l´anomenada “Revolució demogràfica”.

• Catalunya va tenir un creixement de població més considerable que la resta d´Espanya (i es va produir més aviat).

Page 15: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 2: “Les transformacions demogràfiques”

Població en milions de persones (1800)

Població en milions de persones (1900)

Percentatge de l´augment demogràfic en %

ESPANYA 11,5 18,6 61,7

GRAN BRETANYA

10,9 37 239,4

FRANÇA 26,9 38,5 40,6

ALEMANYA 24,5 50,6 106,5

Page 16: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 2: “Les transformacions demogràfiques”

1797 1900 1930

Població de Catalunya en milions d´habitants

0,9 1,9 2,7 (augment d´un 40% en només tres dècades)

Page 17: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 2: “Les transformacions demogràfiques”

• Durant el segle XIX la població espanyola va passar de 10,5 a 18,5 milions d´habitants.

• En 1930 es va arribar al 23,5 milions d´espanyols.• Hi ha, per tant, un trànsit de la demografia tradicional a

la demografia moderna a partir del 1870.• La demografia moderna consisteix en:1) Davallada de la taxa de mortalitat, especialment la

infantil.2) Manteniment d´una elevada natalitat.3) Augment de l´esperança de vida.

Page 18: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 2: “Les transformacions demogràfiques”

• Les causes del descens de la mortalitat i l´augment de l´esperança de vida van ser:

1) Millora de la dieta gràcies a l´augment de la producció d´aliments i a la millora de la seva distribució.2) Millora de les condicions d´higiene (aigua corrent, sabó, higiene als parts, vida a les ciutats...).• L´esperança de vida a Espanya va passar de 29,1 anys en 1860

a 50 anys en 1930.• A Catalunya va créixer més la població degut a que les millores

en la dieta i la urbanització van arribar abans; altra causa va ser la immigració provinent d´altres zones d´Espanya.

Page 19: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

La millora de la higiene i de la dieta van fer baixar la taxa de natalitat infantil a finals del segle XIX

Les “gotas de leche” eren ampolles de llet artificial per nadons que entitats benèfiques donaven als fills de mares desnutrides a finals del segle XIX

Sabó francès d´oli d´oliva de mitjan del segle XIX

Page 20: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Page 21: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 2: “Les transformacions demogràfiques”

• La població creixia i les ciutats s´omplien. La urbanització va ser constant durant tot el segle XIX, però es va incrementar especialment a principis del segle XX (Madrid i Barcelona van arribar al milió d´habitants en 1930).

• No només van créixer les ciutats industrials de Catalunya, País Basc o Astúries; el creixement va ser general a tota Espanya.

• Però a principis dels segle XX la major part de la població espanyola (un 70%) encara era rural.

Page 22: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Tramvies i rucs conviuen a la Puerta del Sol del centre de Madrid sobre el 1870

Page 23: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 2: “Les transformacions demogràfiques”

• Els moviments migratoris van ser habituals a Espanya a la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX. Les causes van ser:

1) Excés demogràfic 2) Mecanització i proletarització del camp: les màquines feien el treball de molts

homes i dones; i molts pagesos sense terra van marxar del poble, farts de jornals miserables.

• Els destins del emigrants espanyols van ser:1) La ciutat més propera (normalment una capital de província)2) Una gran ciutat o centre industrial (Madrid, Barcelona, ciutats industrials de Catalunya i País Basc)3) Amèrica llatina (Argentina, Brasil, Veneçuela, Mèxic...). Les zones que més emigrants van enviar a Amèrica van ser Galícia i Canàries. • A Catalunya cal destacar que les comarques del Pirineu i Prepirineu van perdre el

40% de la població durant el segle XIX (es van instal.lar a Barcelona i altres ciutats industrials). També van arribar emigrants provinents de Múrcia, Aragó, València i Andalusia.

Page 24: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Gràfic que mostra l´evolució de l´emigració espanyola (els que van marxar) entre 1885 i 1930

Page 25: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• Catalunya es va convertir, durant el segle XIX, en la “fàbrica d´Espanya”. La indústria era, bàsicament, tèxtil i, en concret, cotonera.

• La indústria tèxtil catalana té el seu origen al segle XVIII, amb la producció d´indianes (teixits de cotó estampats venuts a les colònies americanes). També es feien teixits de llana i lli.

• Va sorgir per tant una rica burgesia industrial, que vivia a Barcelona.

• La indústria catalana va viure el seu millor moment a partir del 1830.

Page 26: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Nens treballant a la indústria cotonera (principis del segle XX)

Exemple d´indiana estampada catalana (finals del segle XVIII)

Page 27: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Cafè parisenc on berenaven els burgesos a finals del segle XIX. La burgesia industrial catalana sempre va tenir França, i París en concret, com a exemple a seguir.

Page 28: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• A partir del 1830 es va introduir la màquina de vapor i les màquines de filar (la mule jenny i les selfactines van substituir les velles berguedanes). Els telers, en canvi, continuaven sent manuals.

• (La mecanització de les filatures va ser propiciada pel capital que van aportar els burgesos residents a Amèrica que van tornar amb les independències).

• Les polítiques proteccionistes dels governs progressistes van afavorir l´exportació dels teixits catalans, encara que la major part del mercat era interior (Catalunya venia a tota Espanya).

Page 29: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

La bergadana va ser substituïda per la “selfactina”, adaptació catalana de l´anglès Self-acting machine. Aquesta màquina de filar permetia fer molts fils

de cotó en poc temps i amb un únic operari.

Bergadana terrassenca de meitat del segle XIX

Mecànic revisant una selfactina de finals del segle XIX

Page 30: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• El cotó venia dels E.U.A. Això va provocar la primera crisi industrial catalana amb la “Guerra de Secessió” (1861-65), que va fer encarir els preus.

• També es necessitava carbó per alimentar les màquines de vapor. El carbó venia dels Pirineus, del nord de la Península (Astúries, Lleó) i, sobretot, de Gran Bretanya.

• Totes aquestes importacions feien encarir el producte (poc competitiu respecte els teixits britànics).

• A partir del 1874 la indústria es torna a recuperar. Els beneficis es van invertir en la mecanització del tissatge (màquines de teixir).

Page 31: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Teler mecànic del segle XIX. Dones i nens filaven, els homes teixien.

Page 32: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• Aquesta recuperació industrial del 1874 es va donar gràcies a l´estalvi energètic de carbó que es va aconseguir amb la instal.lació de fàbriques al costat dels rius Llobregat i Besòs que funcionaven amb energia hidràulica. Neixen les colònies industrials.

• La colònia estava formada per una fàbrica, però també incorporava els habitatges dels obrers, una església, una escola i un economat. La raó era la llunyania de les colònies respecte els nuclis urbans. En la pràctica, la colònia servia per tenir els obrers controlats i evitar vagues.

• L´inconvenient més important de les colònies eren les sequeres.

Page 33: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Fotografia de la “Colònia industrial Vidal” de Puig-reig, Bergadà. Es poden apreciar els habitatges dels obrers a tots dos costats del

camí principal que porta a l´església

Page 34: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• Barcelona i rodalies, Mataró, Igualada, Reus, Berga, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Granollers i les ribes del Llobregat i el Besòs van centrar la indústria tèxtil cotonera.

• Terrassa i Sabadell es van centrar en la llana. • Va aparèixer una indústria química que proveïa de tints i adobs a

la indústria tèxtil. També va sorgir una petita indústria metal.lúrgica vinculada a la construcció i la maquinària industrial.

• Altres indústries eren la paperera (Girona), surera (també a Girona) i la de vins i aiguardents (Reus i tot el litoral).

• El desenvolupament industrial també va afavorir la creació d´un potent sector financer. La Banca Catalana neix en 1844; la Borsa de Barcelona en 1860.

Page 35: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

El mapa mostra la localització de la indústria tèxtil cotonera catalana sobre el 1870

Page 36: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• Les primeres indústries eren familiars. La inversió sortia de l´estalvi de empresaris agrícoles o del comerç americà.

• Es depenia massa de les importacions exteriors per la manca de carbó i, evidentment, de cotó; aquestes matèries primeres arribaven pel Port de Barcelona.

• No eren productes gaire competitius a l´estranger i Espanya era massa pobre; per tant, el creixement industrial estava limitat.

Page 37: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”• La resta d´Espanya no es va industrialitzar, o ho va fer molt tard

(finals del segle XIX). Les causes van ser:1) Agricultura poc rendible, que no permetia excedents per

poder invertir en indústria o que els pagesos tinguessin diners per comprar productes industrials.

2) Manca de colònies per aconseguir matèries primeres a baix preu. Cal afegir l´escassetat de mines de carbó i ferro.

3) Manca d´esperit emprenedor per part de la burgesia agrària espanyola.

4) Manca d´una xarxa de transports que afavorís el comerç interior. No cal oblidar la situació geogràfica marginal d´Espanya al sud-oest d´Europa.

• La primera indústria espanyola va ser, recordem, la indústria alimentària.

Page 38: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• La principal indústria espanyola fora de Catalunya va ser la siderúrgica (del ferro). Va néixer a Màlaga (ciutat portuària) a principis del segle XIX i es proveïa del ferro de les mines d´Ojén. No va durar gaire.

• Poc després (últim terç del segle XIX) es va desenvolupar la siderúrgia a Biscaia, gràcies al carbó asturià i al ferro biscaí. La S.A. dels “Altos Hornos de Vizcaya” es va crear en 1903, amb capitals provinents de comerciants espanyols que van tornar de Cuba, després de la independència en 1898.

• A Biscaia es comprava carbó gal.lès (l´espanyol era insuficient) i es venia ferro a la indústria britànica.

Page 39: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Bonica imatge dels “Altos Hornos de Vizcaya” a Sestao, 1902. Aquesta indústria siderúrgica produïa barres de ferro destinades a la iundústria

britànica. El ferro es fonia amb el calor desprès de la combustió de carbó.

Page 40: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• Es va crear també al País Basc una indústria de construcció naval (“astilleros”) i altres indústries, més diversificades que a Catalunya.

• Aquest desenvolupament industrial va permetre crear al nord d´Espanya el principal complex bancari de l´estat: “Banco de Vizcaya”, “Banco de Bilbao” i “Banco de Santander”.

• Van aparèixer la indústria sabatera a Alacant i altres indústries a Madrid, Saragossa i València.

Page 41: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• L´anomenada “segona revolució industrial” va començar a Gran Bretanya sobre el 1850. Es va caracteritzar pel canvi del carbó pel petroli com a font d´energia, i de la màquina de vapor per l´electricitat.

• La llum va arribar a Espanya en 1880 (enllumenat) i a partir del 1814 es va estendre a la indústria. “La Canadenca” va ser l´empresa encarregada d´obtenir electricitat dels rius pirinencs.

• A finals del segle XIX arriben a Espanya el telègraf, el telèfon, la ràdio i els transports urbans: tramvies, metros i autobusos.

Page 42: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Imatge de la principal factoria de “La Canadenca”, a l´Avinguda Paral.lel de Barcelona. Era la principal indústria de producció d´electricitat a Catalunya.

Page 43: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 3: “Industrialització a Espanya”

• A finals del segle XIX es va diversificar la indústria catalana.

• La “Maquinista Terrestre i Marítima” es dedicava a la mecànica (locomotores, màquines industrials), la “Hispano-Olivetti” (màquines d´escriure) o la “Hispano-Suiza” (automòbils). La indústria química va créixer moltíssim a finals de segle.

Page 44: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Imatge de “La Maquinista Terrestre y Marítima” abans de ser un centre comercial

Automòbil de la “Hispano Suiza”, anys 30 del segle XX

Page 45: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 4: “Ferrocarril, comerç i política econòmica”

• La gran revolució del comerç del segle XIX va ser el ferrocarril. De 4 km/h es va passar a 20, de mitjana respecte al transport en animal de càrrega; i es va passar de 120 kg a 10 t de capacitat de transport.

• Però Espanya va perdre el tren, arribant massa tard. La primera línia va ser Barcelona-Mataró (1848) i fins el segle XX Espanya no va tenir una xarxa suficient.

• El negoci el van fer companyies estrangeres, fonamentalment franceses. Per tant, el ferro no provenia de Biscaia sinó de l´estranger.

• Un altre problema va ser la diferència de l´amplada de via respecte a la resta d´Europa que dificultava el comerç exterior.

• No obstant, el ferrocarril va impulsar el comerç interior a Espanya i la industrialització del país, tot articulant el territori.

Page 46: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Xarxa de ferrocarril a Espanya fins el 1890

Page 47: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 4: “Ferrocarril, comerç i política econòmica”

• El comerç exterior espanyol no va ser gaire important fins el 1850, aproximadament.

• Espanya exportava bàsicament productes agraris: oli, vi i aiguardents, blat, fruits secs, fruita, bacallà; també fusta o suro...

• Però també minerals: ferro, plom, mercuri, zinc; teixits de cotó catalans i poca cosa més.

Page 48: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 4: “Ferrocarril, comerç i política econòmica”

• El gran debat de política econòmica a Espanya durant el segle XIX va ser entre proteccionistes i lliurecanvistes.

• Els primers defensaven l´establiment d´aranzels (impostos sobre els productes estrangers per afavorir la producció nacional) i els segons la lliure entrada de productes foranis.

• La burgesia industrial catalana era proteccionista respecte a restringir l´entrada de productes elaborats, però lliurecanvista respecte a la importació de matèries primeres.

• Espanya va alternar totes dues polítiques però va ser, sobretot, proteccionista. Això va ser un fre pel desenvolupament industrial (les matèries primeres eren massa cares i la resta de països penalitzaven els productes espanyols).

Page 49: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 5: “La mineria”• Espanya tampoc va treure gaire benefici dels seus recursos

minerals. El país era pobre en carbó, però ric en mercuri, coure, zinc, plom i, fins i tot, ferro.

• Els governs espanyols del segle XIX estaven endeutats per tal de finançar les guerres carlines, les guerres a Amèrica i els continus canvis de govern.

• Per poder pagar els deutes van cedir concessions d´explotació minera a companyies estrangeres (vinculades als bancs que havien prestat els diners), fonamentalment de la família Rothschild:

- Mines d´Almadén (les mines de mercuri més importants del món).- Mines de Río Tinto a Huelva (coure)- Mines de Plom (Linares i La Carolina)- Mines de Reocín (zinc)

Page 50: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Imatge de l´equip de futbol dels treballadors de les mines de Río Tinto (Huelva), origen del Recreativo de Huelva, el club més antic d´Espanya. Les companyies mineres

estrangeres ens van donar el futbol però es van endur els beneficis del subsòl espanyol

Page 51: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Apartat 5: “La mineria”

• La presència de carbó a Astúries va permetre el desenvolupament de la indústria siderúrgica a Biscaia. El carbó espanyol és, però, molt costós d´extreure i de mala qualitat. Aquesta indústria també depenia del ferro trobat a Biscaia.

• Com que l´extracció era cara, les empreses mineres del nord d´Espanya solien tenir capital estranger (anglès, alemany, belga o francès).

• Catalunya tenia modestes mines de carbó i de ferro als Pirineus i altres més importants de sal potàssica a Cardona i Súria.

Page 52: Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)

Mina de carbó a la comarca lleonesa del Bierzo Mina de sal a Cardona