TRANSPOSICIÓ

DIDÀCTICA

BLOC IV

IES Núm. 1, Xàbia

CURS 2014-2015

Procés d’elaboració d’una UDI

1r pas: Definir l’estructura de la/les tasca/ques

Concreció Curricular Transposició didàcticaValoració dels aprenentatges

BLOC III BLOC IV BLOC V

2n pas: Seleccionar competències

i objectius didàctics

3r pas: Escenaris didàctics,

Temporització, Recursos materials,

Agrupaments, Seleccionar tipus de

pensaments i metodologies

4t pas: Seleccionar instruments

d’avaluació. Establir criteris d’avaluació.

Ponderació de criteris i indicadors

5é pas: Col·laboració amb famílies i entorn

PROCESSOS COGNITIUS

TAXONOMIA DE

BLOOM DE

DOMINIS

COGNITIUS

CREAR

AVALUAR

ANALITZAR

ALT

NIVELL

APLICAR

COMPRENDRE

MEMORITZAR

BAIX

NIVELL

Processos cognitius

TAXONOMIA DE BLOOM (1956)

MEMÒRIA

COMPRENSIÓ

APLICACIÓ

ANÀLISI

SÍNTESI

AVALUACIÓ

PISA

MATEMÀTIQUES:Reproducció,

connexió, Reflexió

COMPRENSIÓ LECTORA: Extracció d’informació, Comprensió general,

Interpretació, Reflexió i Valoració

CIENTÍFICA: Descriure, explicar i predir

Entendre la investigació científicaInterpretar les proves i conclusions científiques

PROPOSTA

Sistèmic

Crític

Analític

Reflexiu

Lògic

Deliberatiu

Tipus de Pensament (maneres de pensar)

Creatiu

AnalògicPràctic

PENSAMENT REFLEXIU

• Ens permet prendre consciència de les

nostres idees, del nostre “estil de

pensament” així com de la nostra

“mentalitat”

1. Anotar en el diari de classe els passos que s’han seguit per

resoldre un problema així com les estratègies o tècniques

emprades. Què he après, com i per a què?

2. Assemblea prèvia en la que preguntem: Què sabem? Què volem

aprendre? Com o podem aprendre?

3. Reflexionar sobre el tipus de conte que contaran a partir d’una

imatge. Pensar, què voleu contar? Ho pots fer millor?

PENSAMENT ANALÍTIC

• Ens ajuda a enquadrar la realitat.

• Es basa en l’abstracció per generar dades

que, alhora, permeten establir semblances i

diferències entre aspectes de la realitat

1. Elaborar una línia del temps a partir d’un conjunt de dades on es

compare l’evolució històrica de l’Espanya del segle XIX i de la

resta d’Europa diferenciant els aspectes econòmics, polítics i

culturals

2. Per fomentar l’ús de les TIC, els alumnes faran una recerca en

Internet sobre els animals mamífers, a l’aula d’informàtica, i

anotaran les dades que els resulten més rellevants

PENSAMENT LÒGIC

• És una forma ordenada d’expressar les

nostres idees

• És obtindre noves idees a partir d’idees ja

existents, fent ús d’unes regles precises

• Raonar, argumentar

1. Elaborar un manifest en defensa del compliment del Objectius

del Mil·lenni

2. Elaborar un informe on es fonamente la necessitat de construir

una línia d’alta velocitat en l’Eix mediterrani europeu.

PENSAMENT CRÍTIC

• S’interessa pels fonaments en els que s’assenten les nostres idees, accions, valoracions o judicis

• Ens enfronta, com si d’un mirall es tractés, a la realitat en totes les seues dimensions: la que és, la que volem, etc.

1. Comparar la diversitat de titulars d’una notícia i vincular-los als

interessos dels diferents mitjans de comunicació.

2. Qüestionar si un producte alimentari d’un anunci publicitari és

tan eficaç com diu.

PENSAMENT SISTÈMIC

• És la via per accedir a realitats

complexes, irreductibles, es a dir, que

desapareixen si les fragmentem.

• Defineix relacions i les presenta en forma

de sistemes.

1. Explicar les variacions meteorològiques com a resultat de les

interaccions a l'atmosfera (energia, humitat, masses d’aire)

2. Explicar com el franquisme ha contribuït al menyspreu actual de

l’ús del valencià.

PENSAMENT ANALÒGIC

• Cerca permanentment similituds entre coses i situacions que en aparença són diferents i al inrevés.

• Estableix connexions entre mons visibles i invisibles traçant ponts que ens mostren les semblances.

1. Comparar la ciutat com a sistema que requereix energia i

recursos i desfer-se dels residus, amb el cos humà.

2. Comparar l’organització d’un formiguer amb l’organització social.

3. Buscar similituds del que passa en l'atmosfera terrestre i un

hivernacle i com l’home és capaç de regular este flux energètic

PENSAMENT DELIBERATIU

• Ens condueix a l’adopció de decisions

amb un càlcul de criteris i/o de

valoracions.

1. Establir de manera consensuada uns principis en els que es base

una alimentació sana per als xiquets en el menjador escolar.

2. Decidir per grups l’argument d’un conte.

PENSAMENT PRÀCTIC

• Ens ajuda a superar aquelles situacions en les que cal fer una acció.

• Busca la creació de “rutines útils”, es a dir, l’encadenament d’accions els resultats de les quals són desitjables.

1. Elaborar unes instruccions sobre el préstec i devolució dels

llibres de la biblioteca del centre.

2. Elaborar una recepta amb les instruccions de preparació.

PENSAMENT CREATIU

• És el pensament de la possibilitat.

• Ús conscient de la capacitat auto

organitzativa del nostre cervell.

1. Elaborar un ambient sonor a partir de la imitació de sons

quotidians per experimentar diferents sensacions.

2. Utilitzar diversos objectes reciclats per a fabricar joguines per als

xiquets d’un jardí d’infants.

Què hem de fer?

•DINÀMICA DE GRUP

• 4.1. A LECTURA RECOMANADA

• 4.1. B OPCIONAL

Què hem de fer?

MODELS D’ENSENYAMENT

LA INTEGRACIÓ DELS MODELS D’ENSENYAMENT

Fam

ílies

de

mo

del

s d

’en

sen

yam

en

t/ap

ren

enta

tge

CONDUCTUALS Instructius

COGNITIUS/ CONSTRUCTIUS

Indagació científica

SOCIALS

Cooperatius

Dialògics

PERSONALS Individuals

CONDUCTUALS

• Basats en teories conductistes.

• Els éssers humans modifiquen la conducta d’acord amb la informació sobre l’èxit en la realització de les seues tasques.

• Es centren en la conducta observable i en tasques i mètodes clarament definits

CONDUCTUALS

1. Model de control de contingències. (Skinner, 1953)

2. Model d'autocontrol. (Skinner, 1953)

3. Model d'instrucció programada. (Block y Bloom , 1971)

4. Model de relaxació. (Rim y Masters, 1974 y Wolpe, 1969)

5. Model de reducció d'estrès. (Rim y Master, 1974 y Wolpe, 1969)

6. Model d'entrenament afirmatiu. (Wolpe y Lazarus, 1966 y Salter, 1964)

7. Model de descondicionament. (Wolpe, 1969)

8. Model de entrenament directe. (Gagné, 1962 y Smith y Smith, 1966)

9. Model d'aprenentatge per al domini. (Block y Bloom, 1971)

10. Model d'instrucció directa. (Good, Brophy, 1986)

11. Model d'aprenentatge social. (Bandura, 1969; Thoreson, 1972; Becker, 1975)

COGNITIUS I CONSTRUCTIUS

• Com incrementar l'impuls natural dels éssers humans, de comprendre el món a partir de:

• Obtenció i organització de la informació

• Percepció dels problemes

• Gènesi de solucions

• Elaboració de conceptes i d’un llenguatge que permeta transmetre’ls

COGNITIUS I CONSTRUCTIUS

• 1. Pensament inductiu. (Hilda Taba, 1966)

• 2. Model d’indagació. (Richard Suchman, 1962)

• 3. Model d’investigació científica. (J. Schwab , 1965)

• 4. Model de formació de conceptes. (J. Bruner, 1967)

• 5. Model de desenvolupament cognitiu. (Piaget, 1952)

• 6. Model d’organització intelectual. (Ausubel, 1963)

• 7. Model de memorització. (Lorayne y Lucas, 1974)

• 8. Model de nemotecnia. (Lewis, 1982; Anderson, 1976)

• 9. Model de sinéctica (Gordon, 1952)

SOCIALS

• Es centra en la nostra naturalesa social, en com la interacció social pot millorar l’aprenentatge acadèmic i generar conductes integradores i democràtiques

SOCIALS

• 1. Model d’investigació de grup. (Dewey, 1916 y Thelen, 1960)

• 2. Model d’investigació social. (Massialas y Cox, 1966)

• 3. Model d’investigació científica. (J. Schwab, 1965)

• 4. Métodes de laboratori. (NHL)(Bradford, Giba y Benne, 1964)

• 5. Model jurisprudencial. (Oliver y Shaftel, 1967)

• 6. Model de jocs de rols. (Shaftel y Shaftel, 1967)

• 7. Model de simulació social. (Boocock, 1968 y Gwetzkow, 1963)

• 8. Model de cooperació entre pars. (Jhohnson y Johnson, 1975 y 1999)

PERSONALS

• Afavoreixen un desenvolupament mental i emocional més saludables: autoconfiança, sentit realista del jo, empatia vers els altres

PERSONALS

• Tenen en compte les necessitats i les aspiracions dels estudiants, als quals els consideren part determinant en la selecció del que volen aprendre i de quina manera ho volen fer.

• Desenvolupen maneres específiques de pensament qualitatiu: creativitat i expressió personal

1. Model d’ensenyament no directiu (Rogers, 1951)

Què hem de fer?

•4.2. A LECTURA RECOMANADA

•4.2. B OPCIONAL

TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA

4.3 Obligatori

QÜESTIONARI PER A LA REFLEXIÓ1. Quin tipus de pensaments es desenrotllen preferentment

des de les activitats que programes en l’àrea/es que imparteixes?

2. Et pareix necessari treballar sistemàticament altres tipus de pensaments? Pot fer-se amb les activitats que proposes habitualment o hauries de proposar-ne altres?

3. Quina metodologia (família / model d’ensenyança) utilitzes preferentment en les teues classes? Resulta adequada per a desenrotllar en el teu alumnat els tipus de pensament que has identificat com a prioritaris? Resulta adequada per a desenrotllar en el teu alumnat altres tipus de pensament?

4. Quina formació referida a metodologia et pareix apropiada per a tu o per al teu cicle o departament que puga facilitar el desenrotllament de les competències bàsiques de l’alumnat? I per al teu centre?

4.4 Obligatori

4.4 Obligatori