TRATADO de LISBOA castellano:Interior

Versions consolidadesdel Tractat de la Unió Europea i

del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea

(Inclou la Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea)

Edició en ocasió de la Presidència espanyola

del Consell de la Unió Europea

(Primer semestre de 2010)

www.eu2010.es

��

��

NIPO: 830-10-026-9

www.eu2010.es

Únicament es consideren autèntics els textos legislatius de la Unió Europea publicats en

l’edició impresa del Diario Oficial de la Unión Europea

Traduït de l’edició original en llengua espanyola publicada per l’Oficina de Publicacions de la

Unió Europea en el lloc EUR-Lex: © Unió Europea, http://eur-lex.europa.eu/, Versiones consolidadas del Tratado de la Unión Europea y del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europeai Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea

Traducció realitzada per l’Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autonòmica d’Educació

de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

Catàleg general de publicacions oficials:

http://www.060.es

Catàleg de publicacions de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Política Territorial:

http://www.mpt.es/publicaciones.html

Maquetació: Ministeri de Política Territorial. Centre de Publicacions

Edita: Ministeri de Política Territorial

Secretaria General Tècnica

.

.NIPO: 830-10-026-9

El Ministeri de Política Territorial agraïx la col·laboració rebuda de l’Oficina de Publicacions de la UnióEuropea

Madrid, 2010

Protegisca el medi ambient. No imprimisca si no és imprescindible

http://eur-lex.europa.eu/

http://www.060.es

http://www.mpt.es/publicaciones.html

III

ÍNDEXPàgina

§ IPresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XI

§ II. Versions consolidades del Tractat de la Unió Europea i del Tractat de Funcio-

§ nament de la Unió Europea (DOUE C 83/01, de 30 de març de 2010) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

§ 1. TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

PREÀMBUL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

TÍTOL I DISPOSICIONS COMUNES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

TÍTOL II DISPOSICIONS SOBRE ELS PRINCIPIS DEMOCRÀTICS . . . . . . . . . . . . . . 8

TÍTOL III DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITUCIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

TÍTOL IV DISPOSICIONS SOBRE LES COOPERACIONS REFORÇADES . . . . . . . . . . 12

TÍTOL V DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A L’ACCIÓ EXTERIOR DE LAUNIÓ I DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES RELATIVES A LA POLÍTICA EX-TERIOR I DE SEGURETAT COMUNA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Capítol 1 Disposicions generals relatives a l’acció exterior de la Unió . . . . . . . 13

Capítol 2 Disposicions especí�iques sobre la política exterior i de seguretat comuna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Secció 1 Disposicions comunes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Secció 2 Disposicions sobre la política comuna de seguretat i defensa . . . 18

TÍTOL VI DISPOSICIONS FINALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

§ 2. TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNIÓ EUROPEA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

PREÀMBUL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

PRIMERA PART PRINCIPIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

TÍTOL I CATEGORIES I ÀMBITS DE COMPETÈNCIES DE LA UNIÓ . . . . . . . 27

TÍTOL II DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

SEGONA PART NO-DISCRIMINACIÓ I CIUTADANIA DE LA UNIÓ . . . . . . . . . . . . . . . 30

TERCERA PART POLÍTIQUES I ACCIONS INTERNES DE LA UNIÓ . . . . . . . . . . . . . . . 32

TÍTOL I MERCAT INTERIOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

TÍTOL II LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Capítol 1 Unió duanera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Capítol 2 Cooperació duanera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Capítol 3 Prohibició de les restriccions quantitatives entre els estatsmembres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

TÍTOL III AGRICULTURA I PESCA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

TÍTOL IV LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES, SERVICIS I CAPITALS . . . . . 36

Capítol 1 Treballadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Capítol 2 Dret d’establiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Capítol 3 Servicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Capítol 4 Capital i pagaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

ÍNDEX

IV

Pàgina

TÍTOL V ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTÍCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Capítol 1 Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Capítol 2 Polítiques sobre controls a les fronteres, asil i immigració . . . . 41

Capítol 3 Cooperació judicial en matèria civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Capítol 4 Cooperació judicial en matèria penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Capítol 5 Cooperació policial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

TÍTOL VI TRANSPORTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

TÍTOL VII NORMES COMUNES SOBRE COMPETÈNCIA, FISCALITAT IAPROXIMACIÓ DE LES LEGISLACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Capítol 1 Normes sobre competència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Secció primera Disposicions aplicables a les empreses . . . . . . . . . . . . 48

Secció segona Ajudes atorgades pels estats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Capítol 2 Disposicions �iscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Capítol 3 Aproximació de les legislacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

TÍTOL VIII POLÍTICA ECONÒMICA I MONETÀRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Capítol 1 Política econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Capítol 2 Política monetària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Capítol 3 Disposicions institucionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Capítol 4 Disposicions especí�iques per als estats membres que hagenadoptat l’euro com a moneda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Capítol 5 Disposicions transitòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

TÍTOL IX OCUPACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

TÍTOL X POLÍTICA SOCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

TÍTOL XI EL FONS SOCIAL EUROPEU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

TÍTOL XII EDUCACIÓ, FORMACIÓ PROFESSIONAL, JOVENTUT I ES-PORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

TÍTOL XIII CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

TÍTOL XIV SALUT PÚBLICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

TÍTOL XV PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

TÍTOL XVI XARXES TRANSEUROPEES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

TÍTOL XVII INDÚSTRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

TÍTOL XVIII COHESIÓ ECONÒMICA, SOCIAL I TERRITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . 69

TÍTOL XIX IINVESTIGACIÓ I DESENROTLLAMENT TECNOLÒGIC I ESPAI . . 70

TÍTOL XX MEDI AMBIENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

TÍTOL XXI ENERGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

TÍTOL XXII TURISME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

TÍTOL XXIII PROTECCIÓ CIVIL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

TÍTOL XXIV COOPERACIÓ ADMINISTRATIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

QUARTA PART ASSOCIACIÓ DELS PAÏSOS I TERRITORIS D’ULTRAMAR . . . . . . . . 75

ÍNDEX

V

Pàgina

QUINTA PART ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A L’ACCIÓ EXTERIORDE LA UNIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

TÍTOL II POLÍTICA COMERCIAL COMUNA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

TÍTOL III COOPERACIÓ AMB TERCERS PAÏSOS I AJUDA HUMANITÀRIA . . 77

Capítol 1 Cooperació per al desenrotllament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Capítol 2 Cooperació econòmica, �inancera i tècnica amb tercerspaïsos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Capítol 3 Ajuda humanitària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

TÍTOL IV MESURES RESTRICTIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

TÍTOL V ACORDS INTERNACIONALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

TÍTOL VI RELACIONS DE LA UNIÓ AMB LES ORGANITZACIONS INTERNA-CIONALS I AMB TERCERS PAÏSOS I DELEGACIONS DE LAUNIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

TÍTOL VII CLÀUSULA DE SOLIDARITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

SEXTA PART DISPOSICIONS INSTITUCIONALS I FINANCERES . . . . . . . . . . . . . . . 81

TÍTOL I DISPOSICIONS INSTITUCIONALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

Capítol 1 Institucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

Secció primera El Parlament Europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

Secció segona El Consell Europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Secció tercera El Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Secció quarta La Comissió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Secció quinta El Tribunal de Justícia de la Unió Europea . . . . . . . . . 86

Secció sexta El Banc Central Europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Secció sèptima El Tribunal de Comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Capítol 2 Actes jurídics de la Unió, procediments d’adopció i altres disposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Secció primera Actes jurídics de la Unió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Secció segona Procediments d’adopció dels actes i altres disposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

Capítol 3 Òrgans consultius de la Unió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Secció primera El Comité Econòmic i Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Secció segona El Comité de les Regions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Capítol 4 El Banc Europeu d’Inversions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

TÍTOL II DISPOSICIONS FINANCERES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Capítol 1 Recursos propis de la Unió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Capítol 2 Marc �inancer plurianual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

Capítol 3 Pressupost anual de la Unió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

Capítol 4 Execució del pressupost i aprovació de la gestió . . . . . . . . . . . . . . 102

Capítol 5 Disposicions comunes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Capítol 6 Lluita contra el frau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

ÍNDEX

VI

Pàgina

TÍTOL III COOPERACIONS REFORÇADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

SÈPTIMA PART DISPOSICIONS GENERALS I FINALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

§ 3. PROTOCOLS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Protocol (núm. 1) sobre la comesa dels parlaments nacionals en la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

Protocol (núm. 2) sobre l’aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcio-nalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

Protocol (núm. 3) sobre l’Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea . . . . . 116

Protocol (núm. 4) sobre els estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i delBanc Central Europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

Protocol (núm. 5) sobre els estatuts del Banc Europeu d’Inversions . . . . . . . . . . . . . . 140

Protocol (núm. 6) sobre la �ixació de les seus de les institucions i de determi-nats òrgans, organismes i servicis de la unió europea . . . . . . . . . . 148

Protocol (núm. 7) sobre els privilegis i les immunitats de la Unió Europea . . . . . . . . 148

Protocol (núm. 8) sobre l’apartat 2 de l’article 6 del Tractat de la Unió Europea re-latiu a l’adhesió de la Unió al Conveni Europeu per a la Protecciódels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals . . . . . . . . . . . . 152

Protocol (núm. 9) sobre la decisió del Consell relativa a l’aplicació de l’apartat 4 del’article 16 del Tractat de la Unió Europea i de l’apartat 2 de l’ar-ticle 238 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea entrel’1 de novembre de 2014 i el 31 de març de 2017, d’una banda, i a partir de l’1 d’abril de 2017, d’una altra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

Protocol (núm. 10) sobre la cooperació estructurada permanent establida perl’article 42 del Tractat de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Protocol (núm. 11) sobre l’article 42 del Tractat de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . 154

Protocol (núm. 12) sobre el procediment aplicable en cas de dè�icit excessiu . . . . . . 154

Protocol (núm. 13) sobre els criteris de convergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

Protocol (núm. 14) sobre l’Eurogrup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Protocol (núm. 15) sobre determinades disposicions relatives al Regne Unit de GranBretanya i Irlanda del Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Protocol (núm. 16) sobre determinades disposicions relatives a Dinamarca . . . . . . . 157

Protocol (núm. 17) sobre Dinamarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

Protocol (núm. 18) sobre França . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

Protocol (núm. 19) sobre el patrimoni de Schengen integrat en el marc de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

Protocol (núm. 20) sobre l’aplicació de determinats aspectes de l’article 26 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea al Regne Unit i aIrlanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

Protocol (núm. 21) sobre la posició del Regne Unit i d’Irlanda respecte de l’espai dellibertat, seguretat i justícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Protocol (núm. 22) sobre la posició de Dinamarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

ÍNDEX

VII

Pàgina

Protocol (núm. 23) sobre les relacions exteriors dels estats membres respecteal pas de fronteres exteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

Protocol (núm. 24) sobre asil a nacionals dels estats membres de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

Protocol (núm. 25) sobre l’exercici de les competències compartides . . . . . . . . . . . . . . 167

Protocol (núm. 26) sobre els servicis d’interés general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

Protocol (núm. 27) sobre mercat interior i competència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168

Protocol (núm. 28) sobre la cohesió econòmica, social i territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . 168

Protocol (núm. 29) sobre el sistema de radiodifusió pública dels estats mem-bres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

Protocol (núm. 30) sobre l’aplicació de la Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea a Polònia i al Regne Unit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

Protocol (núm. 31) sobre les importacions en la Unió Europea de productes pe-troliers re�inats a les Antilles Neerlandeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

Protocol (núm. 32) rrelatiu a determinades disposicions sobre adquisició de bénsimmobles a Dinamarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171

Protocol (núm. 33) sobre l’article 157 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171

Protocol (núm. 34) sobre el règim especial aplicable a Groenlàndia . . . . . . . . . . . . . . . . 171

Protocol (núm. 35) sobre l’article 40.3.3 de la Constitució Irlandesa . . . . . . . . . . . . . . . 172

Protocol (núm. 36) sobre les disposicions transitòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172

Protocol (núm. 37) sobre les conseqüències �inanceres de l’expiració del TractatCECA i el Fons d’Investigació del Carbó i de l’Acer . . . . . . . . . . . . . . 175

§ 4. ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

Annex I Llista prevista en l’article 38 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

Annex II Països i territoris d’ultramar als quals s’aplicaran les disposicions de laquarta part del Tractat de Funcionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . 182

§ 5. DECLARACIONS annexes a l’Acta Final de la Conferència intergovernamental que ha adoptat el Tractat de Lisboa �irmat el 13 de desembre de 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . 183

A. DECLARACIONS RELATIVES A DISPOSICIONS DELS TRACTATS . . . . . . . . . . . . . . . 185

1. Declaració relativa a la Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

2. Declaració relativa a l’apartat 2 de l’article 6 del Tractat de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

3. Declaració relativa a l’article 8 del Tractat de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . 185

4. Declaració relativa a la composició del Parlament Europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

5. Declaració relativa a l’acord polític del Consell Europeu sobre el projecte dedecisió relativa a la composició del Parlament Europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

6. Declaració relativa als apartats 5 i 6 de l’article 15, als apartats 6 i 7 del’article 17 i a l’article 18 del Tractat de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

ÍNDEX

VIII

Pàgina

7. Declaració relativa a l’apartat 4 de l’article 16 del Tractat de la Unió Europea ia l’apartat 2 de l’article 238 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

8. Declaració relativa a les mesures pràctiques que hauran d’adoptar-se quan en-tre en vigor el Tractat de Lisboa pel que fa a la Presidència del ConsellEuropeu i del Consell d’Assumptes Exteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

9. Declaració relativa a l’apartat 9 de l’article 16 del Tractat de la Unió Europeasobre la Decisió del Consell Europeu relativa a l’exercici de la Presidènciadel Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

10. Declaració relativa a l’article 17 del Tractat de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . 187

11. Declaració relativa als apartats 6 i 7 de l’article 17 del Tractat de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188


13. Declaració relativa a la política exterior i de seguretat comuna . . . . . . . . . . . . . . 188

14. Declaració relativa a la política exterior i de seguretat comuna . . . . . . . . . . . . . . 188


16. Declaració relativa a l’apartat 2 de l’article 55 del Tractat de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

17. Declaració relativa a la primacia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

18. Declaració relativa a la delimitació de les competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

19. Declaració relativa a l’article 8 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189


21. Declaració relativa a la protecció de dades de caràcter personal en l’àmbit dela cooperació judicial en matèria penal i de la cooperació policial . . . . . . . . . . . . 190

22. Declaració relativa als articles 48 i 79 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

23. Declaració relativa al paràgraf segon de l’article 48 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

24. Declaració relativa a la personalitat jurídica de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . 190

25. Declaració relativa als articles 75 i 215 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

26. Declaració relativa a la no-participació d’un estat membre en una mesura ba-sada en el títol V de la tercera part del Tractat de Funcionament de laUnió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

27. Declaració relativa al paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 85 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190


29. Declaració relativa a la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191


ÍNDEX

IX

Pàgina


32. Declaració relativa a la lletra c) de l’apartat 4 de l’article 168 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192




36. Declaració relativa a l’article 218 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea sobre la negociació i subscripció d’acords internacionals pels estatsmembres en relació amb l’espai de llibertat, seguretat i justícia . . . . . . . . . . . . . . 192


38. Declaració relativa a l’article 252 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea sobre el nombre d’advocats generals del Tribunal de Justícia . . . . . . . 192


40. Declaració relativa a l’article 329 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193



43. Declaració relativa a l’apartat 6 de l’article 355 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

B. DECLARACIONS RELATIVES A PROTOCOLS ANNEXOS ALS TRACTATS . . . . . . . . . . . . 193

44. Declaració relativa a l’article 5 del Protocol sobre el patrimoni de Schengenintegrat en el marc de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

45. Declaració relativa a l’apartat 2 de l’article 5 del Protocol sobre el patrimoni de Schengen integrat en el marc de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

46. Declaració relativa a l’apartat 3 de l’article 5 del Protocol sobre el patrimoni de Schengen integrat en el marc de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194

47. Declaració relativa als apartats 3, 4 i 5 de l’article 5 del Protocol sobre el patrimoni de Schengen integrat en el marc de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . 194

48. Declaració relativa al Protocol sobre la posició de Dinamarca . . . . . . . . . . . . . . . . 194

49. Declaració relativa a Itàlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194

50. Declaració relativa a l’article 10 del Protocol sobre les disposicionstransitòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194

C. DECLARACIONS D’ESTATS MEMBRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

51. Declaració del Regne de Bèlgica relativa als parlaments nacionals . . . . . . . . . . . 195

Pàgina

52. Declaració del Regne de Bèlgica, de la República de Bulgària, de la RepúblicaFederal d’Alemanya, de la República Hel·lènica, del Regne d’Espanya, de la Re-pública Italiana, de la República de Xipre, de la República de Lituània, del GranDucat de Luxemburg, de la República d’Hongria, de la República de Malta, dela República d’Àustria, de la República Portuguesa, de Romania, de la Repúblicad’Eslovènia i de la República Eslovaca relativa als símbols de la UnióEuropea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

53. Declaració de la República Txeca relativa a la Carta dels Drets Fonamentalsde la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

54. Declaració de la República Federal d’Alemanya, d’Irlanda, de la Repúblicad’Hongria, de la República d’Àustria i del Regne de Suècia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

55. Declaració del Regne d’Espanya i del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda delNord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

56. Declaració d’Irlanda relativa a l’article 3 del Protocol sobre la posició delRegne Unit i d’Irlanda respecte de l’espai de llibertat, seguretat i justícia . . . . 196

57. Declaració de la República Italiana relativa a la composició del ParlamentEuropeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196

58. Declaració de la República de Letònia, de la República d’Hongria i de la Repú-blica de Malta relativa a l’ortogra�ia del nom de la moneda única en elstractats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196

59. Declaració del Regne dels Països Baixos relativa a l’article 312 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196

60. Declaració del Regne dels Països Baixos relativa a l’article 355 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196

61. Declaració de la República de Polònia relativa a la Carta dels Drets Fona-mentals de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196

62. Declaració de la República de Polònia relativa al Protocol sobre l’aplicació dela Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea a Polònia i al RegneUnit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

63. Declaració del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord relativa a lade�inició del terme «nacionals» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

64. Declaració del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord relativa al dretde vot en les eleccions al Parlament Europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

65. Declaració del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord relativa al’article 75 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . 197

§ Taules de correspondències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

Tractat de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

Tractat de Funcionament de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203

§ II. Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea

§ (DOUE C 83/02, de 30 de març de 2010) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219

X

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

XIII

El Ministeri de Política Territorial publica en castellà i en les llengües coo�icialsde les comunitats autònomes els textos consolidats del Tractat de la Unió Europea, delTractat de Funcionament de la Unió Europea i de la Carta de Drets Fonamentals de laUnió Europea, després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, l’1 de desembre de2009.

El Tractat, �irmat a Lisboa el 13 de desembre de 2007, va ser fruit de la convicciódels estats membres de la necessitat de renovar i reforçar les normes que els tractatsanteriors establien per a una Unió recentment ampliada, que pretenia fer front a lestransformacions del món actual i a les demandes dels ciutadans europeus.

Amb este ànim, l’1 de desembre de 2009, una vegada conclòs el procés de ratifi-cació en tots els estats membres de la Unió, va entrar en vigor el Tractat de Lisboa,que modifica els dos tractats principals: el Tractat de la Unió Europea i el TractatConstitutiu de la Comunitat Europea, que passa a denominar-se Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea, i que incorpora, així mateix, la Carta dels Drets Fonamentalsde la Unió Europea.

El nou text modi�ica els tractats mencionats però no els substituïx i és el marc jurí-dic per a afrontar l’Europa dels anys venidors, una Europa que, per mitjà d’estesdisposicions, es per�ila com a més participativa, amb més capacitat d’actuació i resoluciói que, després de declarar els valors d’una Unió, fa una crida a tots els que la integren aactuar amb criteris d’unitat.

Esta nova Europa es posa en marxa en un moment crucial per a Espanya coinci-dent amb la Presidència espanyola del Consell. En efecte, per quarta vegada i durant elprimer semestre de 2010, exercix el nostre país la Presidència de torn de la Unió Euro-pea. El seu exercici col·loca Espanya en un lloc preeminent en l’agenda internacional.La tasca implica a tota la societat i suposa una projecció de la política d’Estat a tots elsnivells.

En el programa de la Presidència espanyola es declara la ferma voluntat d’impulsi transformació que imposa el marc polític i econòmic del moment i es fa una crida atotes les institucions a implicar-se en este compromís en el marc de les seues compe-tències respectives.

Per la seua banda, el vicepresident tercer del Govern i ministre de Política Territo-rial va declarar al novembre de 2009 la seua intenció d’afrontar el desa�iamentd’impulsar les novetats derivades de l’aplicació del Tractat de Lisboa i va posar de mani-fest de manera reiterada el desig d’avançar en el projecte d’una Europa integrada en laseua varietat i diversitat cultural i lingüística, demanant per a això la col·laboració deles autoritats locals i autonòmiques.

PRESENTACIÓ

XIV

Des de 2005 Espanya ha conclòs acords amb les principals institucions de la Uniócom ara el Consell, la Comissió Europea, el Comité de les Regions, el Comité Econòmic iSocial Europeu, el Defensor del Poble Europeu o el Tribunal de Justícia, per a garantir lacomunicació en les respectives llengües coo�icials de les comunitats autònomes.

Les dites comunitats autònomes estan cada vegada més presents a través de laConferència per als Assumptes Relacionats amb la Unió Europea (CARUE), i participendirectament en assumptes comunitaris en el marc de les competències respectives.

Per tot això, l’edició que es presenta inclou els textos consolidats del Tractat de laUnió Europea i del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, fruit de l’entrada envigor del Tractat de Lisboa, que es completen amb els protocols, annexos i declaracions,així com amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, publicats en castellài en les llengües coo�icials de les comunitats autònomes.

Agraïm molt sincerament la col·laboració de les institucions de les comunitatsautònomes que s’han sumat al projecte de manera entusiasta, així com el suport prestatper l’O�icina de Publicacions de la Unió Europea.

I. VERSIONS CONSOLIDADES DEL

TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

I DEL

TRACTAT DE FUNCIONAMENT

DE LA UNIÓ EUROPEA

(DOUE, C 83/01, de 30 de març de 2010)

AVÍS AL LECTOR

La present publicació conté les versions consolidades del Tractatde la Unió Europea i del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, aixícom els seus protocols i annexos, tal com resulten de les modi�icacions in-troduïdes pel Tractat de Lisboa �irmat el 13 de desembre de 2007 a Lisboai que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009. Conté, així mateix, les de-claracions annexes a l’Acta Final de la Conferència intergovernamental queha adoptat el Tractat de Lisboa.

Com es deia en l’«avís al lector» de la precedent publicació de lesversions consolidades (DO C 115 de 9.5.2008, p. 1), esta publicació incloules correccions d’errors que han sigut adoptades des d’eixe moment.

Esta publicació conté, a més, la Carta dels Drets Fonamentals de laUnió Europea proclamada a Estrasburg el 12 de desembre de 2007 pel Par-lament Europeu, el Consell i la Comissió (DO C 303 de 14.12.2007, p. 1).Este text arreplega, adaptant-la, la Carta proclamada el 7 de desembre de2000, i la substituïx des de l’1 de desembre de 2009, data de l’entrada envigor del Tractat de Lisboa. En virtut de l’article 6, apartat 1, paràgraf pri-mer, del Tractat de la Unió Europea, la Carta proclamada en 2007 té el ma-teix valor jurídic que els Tractats.

Este text constituïx un instrument de documentació i no compro-met la responsabilitat de les institucions de la Unió Europea.

1. VERSIÓ CONSOLIDADA DEL


(1) Posteriorment, la República de Bulgària, la República Txeca, la República d’Estònia, la República de Xipre, la República deLetònia, la República de Lituània, la República d’Hongria, la República de Malta, la República d’Àustria, la República de Polò-nia, Romania, la República d’Eslovènia, la República Eslovaca, la República de Finlàndia i el Regne de Suècia van passar aser membres de la Unió Europea.

5

PREÀMBUL

SA MAJESTAT EL REI DELS BELGUES, SA MA-JESTAT LA REINA DE DINAMARCA, EL PRESI-DENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL D’ALE-MANYA, EL PRESIDENT D’IRLANDA, EL PRESI-DENT DE LA REPÚBLICA HEL·LÈNICA, SA MA-JESTAT EL REI D’ESPANYA, EL PRESIDENT DELA REPÚBLICA FRANCESA, EL PRESIDENT DELA REPÚBLICA ITALIANA, SA ALTESA REIAL ELGRAN DUC DE LUXEMBURG, SA MAJESTAT LAREINA DELS PAÏSOS BAIXOS, EL PRESIDENT DELA REPÚBLICA PORTUGUESA, SA MAJESTAT LAREINA DEL REGNE UNIT DE GRAN BRETANYAI IRLANDA DEL NORD (1),

RESOLTS a salvar una nova etapa en elprocés d’integració europea emprés amb laconstitució de les comunitats europees,

INSPIRANT-SE en l’herència cultural, religiosai humanista d’Europa, a partir de la qual s’handesenrotllat els valors universals dels dretsinviolables i inalienables de la persona, així comla llibertat, la democràcia, la igualtat i l’Estat dedret,

RECORDANT la importància històrica del �inalde la divisió del continent europeu i la necessitatd’establir unes bases fermes per a la construccióde la futura Europa,

CONFIRMANT la seua adhesió als principisde llibertat, democràcia i respecte dels drets hu-mans i de les llibertats fonamentals i de l’Estatde dret,

CONFIRMANT la seua adhesió als drets so-cials fonamentals tal com es de�inixen en la Car-ta Social Europea �irmada a Torí el 18 d’octubrede 1961 i en la Carta Comunitària dels Drets So-cials Fonamentals dels Treballadors de 1989,

DESITJANT augmentar la solidaritat entre elsseus pobles, dins del respecte de la seuahistòria, de la seua cultura i de les seues tradi-cions,

DESITJANT reforçar el funcionament demo-cràtic i e�icaç de les institucions, a �i quepuguen exercir millor les missions que els sónencomanades, dins d’un marc institucionalúnic,

RESOLTS a aconseguir el reforç i la conver-gència de les seues economies i a crear una unió

econòmica i monetària que incloga, de confor-mitat amb el que disposa el present tractat i elTractat de Funcionament de la Unió Europea,una moneda estable única,

DECIDITS a promoure el progrés social i eco-nòmic dels seus pobles, tenint en compte el prin-cipi de desenrotllament sostenible, dins de la re-alització del mercat interior i del reforçament dela cohesió i de la protecció del medi ambient, ia desenrotllar polítiques que garantisquen queels avanços en la integració econòmica vagenacompanyats de progressos paral·lels en altresàmbits,

RESOLTS a crear una ciutadania comunaals nacionals dels seus països,

RESOLTS a desenrotllar una política exteriori de seguretat comuna que incloga la de�inicióprogressiva d’una política de defensa comunaque podria conduir a una defensa comuna d’a-cord amb les disposicions de l’article 42, refor-çant així la identitat i la independència europeesa �i de fomentar la pau, la seguretat i el progrésa Europa i al món,

RESOLTS a facilitar la lliure circulació de per-sones, garantint al mateix temps la seguretat ila protecció dels seus pobles, per mitjà de l’es-tabliment d’un espai de llibertat, seguretat i jus-tícia, de conformitat amb les disposicions delpresent tractat i del Tractat de Funcionament dela Unió Europea,

RESOLTS a continuar el procés de creació d’u-na Unió cada vegada més estreta entre elspobles d’Europa, en la qual les decisions es pren-guen de la manera més pròxima possible als ciu-tadans, d’acord amb el principi de subsidiarie-tat,

DAVANT DE LA PERSPECTIVA de les ulteriorsetapes que caldrà salvar per a avançar en la viade la integració europea,

HAN DECIDIT crear una Unió Europea i handesignat amb este �i com a plenipotenciaris:

(no es reproduïx la llista dels plenipotenciaris)

ELS QUE, després d’haver intercanviat elsseus plens poders, reconeguts en bona i adequa-da manera, han convingut les disposicions se-güents.

(1) Esta referència és indicativa. Per a una més àmplia informació, vegeu les taules de correspondències entre l’antiga i la novanumeració dels Tractats.

TUE, art. 1

6


TÍTOL I

DISPOSICIONS COMUNES

Article 1(antic article 1 TUE) (1)

Pel present tractat, les ALTES PARTS CON-TRACTANTS constituïxen entre si una UNIÓ EU-ROPEA (denominada d’ara en avant «Unió»), ala qual els estats membres atribuïxen competèn-cies per a assolir els seus objectius comuns.

El present tractat constituïx una nova etapaen el procés creador d’una Unió cada vegada mésestreta entre els pobles d’Europa, en la qual lesdecisions seran preses de la manera més obertai pròxima als ciutadans que siga possible.

La Unió es fonamenta en el present tractat ien el Tractat de Funcionament de la Unió Europea(denominats d’ara en avant «els Tractats»). Elsdos tractats tenen el mateix valor jurídic. La Uniósubstituirà la Comunitat Europea i la succeirà.

Article 2

La Unió es fonamenta en els valors de respec-te de la dignitat humana, llibertat, democràcia,igualtat, Estat de dret i respecte dels drets hu-mans, inclosos els drets de les persones perta -nyents a minories. Estos valors són comuns alsestats membres en una societat caracteritzadapel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància,la justícia, la solidaritat i la igualtat entre donesi hòmens.

Article 3(antic article 2 TUE)

1. La Unió té com a �inalitat promoure la pau,els seus valors i el benestar dels seus pobles.

2. La Unió oferirà als seus ciutadans unespai de llibertat, seguretat i justícia sensefronteres interiors, en el que estiga garantida lalliure circulació de persones conjuntament ambmesures adequades en matèria de control de lesfronteres exteriors, asil, immigració i de preven-ció i lluita contra la delinqüència.

3. La Unió establirà un mercat interior.Obrarà en pro del desenrotllament sostenibled’Europa basat en un creixement econòmicequilibrat i en l’estabilitat dels preus, en una eco-nomia social de mercat altament competitiva,

tendent a la plena ocupació i al progrés social,i en un nivell elevat de protecció i millora de laqualitat del medi ambient. Així mateix, promouràel progrés cientí�ic i tècnic.

La Unió combatrà l’exclusió social i la discri-minació i fomentarà la justícia i la protecció so-cials, la igualtat entre dones i hòmens, la solida-ritat entre les generacions i la protecció delsdrets del xiquet.

La Unió fomentarà la cohesió econòmica, so-cial i territorial i la solidaritat entre els estatsmembres.

La Unió respectarà la riquesa de la seua di-versitat cultural i lingüística i vetlarà per la con-servació i el desenrotllament del patrimonicultural europeu.

4. La Unió establirà una unió econòmica i mo-netària la moneda de la qual és l’euro.

5. En les seues relacions amb la resta del món,la Unió afermarà i promourà els seus valors i in-teressos i contribuirà a la protecció dels seus ciu-tadans. Contribuirà a la pau, la seguretat, el des-enrotllament sostenible del planeta, la solidaritati el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliu-re i just, l’eradicació de la pobresa i la protecciódels drets humans, especialment els drets del xi-quet, així com a l’estricte respecte i al desenrot-llament del dret internacional, en particular elrespecte dels principis de la Carta de les NacionsUnides.

6. La Unió perseguirà els seus objectius pelsmitjans apropiats, d’acord amb les competènciesque se li atribuïxen en els Tractats.

Article 4

1. De conformitat amb el que disposa l’article5, tota competència no atribuïda a la Unió en elsTractats correspon als estats membres.

2. La Unió respectarà la igualtat dels estatsmembres davant dels Tractats, així com la seuaidentitat nacional, inherent a les estructures fo-namentals polítiques i constitucionals, també pelque fa a l’autonomia local i regional. Respectaràles funcions essencials de l’Estat, especialmentles que tenen com a objecte garantir la seua in-tegritat territorial, mantindre l’orde públic i sal-vaguardar la seguretat nacional. En particular,la seguretat nacional continuarà sent responsa-bilitat exclusiva de cada Estat membre.

3. Conforme al principi de cooperació lleial,la Unió i els estats membres es respectaran i s’as-

TUE, art. 7

7


sistiran mútuament en el compliment de les mis-sions derivades dels Tractats.

Els estats membres adoptaran totes les me-sures generals o particulars apropiades per a as-segurar el compliment de les obligacions deri-vades dels Tractats o resultants dels actes de lesinstitucions de la Unió.

Els estats membres ajudaran la Unió en elcompliment de la seua missió i s’abstindran dequalsevol mesura que puga posar en perill laconsecució dels objectius de la Unió.

Article 5(antic article 5 TCE)

1. La delimitació de les competències de laUnió es regix pel principi d’atribució. L’exercicide les competències de la Unió es regix pels prin-cipis de subsidiarietat i proporcionalitat.

2. En virtut del principi d’atribució, la Unióactua dins dels límits de les competències queli atribuïxen els estats membres en els Tractatsper a aconseguir els objectius que estos deter-minen.

Tota competència no atribuïda a la Unió enels Tractats correspon als estats membres.

3. En virtut del principi de subsidiarietat, enels àmbits que no siguen de la seua competènciaexclusiva, la Unió intervindrà només en cas que,i en la mesura que, els objectius de l’acciópretesa no puguen ser aconseguits de manerasu�icient pels estats membres, ni a nivell centralni a nivell regional i local, sinó que puguen acon-seguir-se millor, a causa de la dimensió o als efec-tes de l’acció pretesa, a escala de la Unió.

Les institucions de la Unió aplicaran el prin-cipi de subsidiarietat de conformitat amb el Pro-tocol sobre l’aplicació dels principis de subsidia-rietat i proporcionalitat. Els parlaments nacio-nals vetlaran pel respecte del principi de sub-sidiarietat d’acord amb el procediment que es-tablix el mencionat protocol.

4. En virtut del principi de proporcionalitat,el contingut i la forma de l’acció de la Unió noexcediran el que és necessari per a assolir els ob-jectius dels Tractats.

Les institucions de la Unió aplicaran el prin-cipi de proporcionalitat de conformitat amb elProtocol sobre l’aplicació dels principis de sub-sidiarietat i proporcionalitat.


1. La Unió reconeix els drets, les llibertats iels principis enunciats en la Carta dels Drets Fo-

namentals de la Unió Europea de 7 de desembrede 2000, tal com va ser adaptada el 12 de de-sembre de 2007 a Estrasburg, la qual tindrà elmateix valor jurídic que els Tractats.

Les disposicions de la Carta no ampliaran decap manera les competències de la Unió tal comes de�inixen en els Tractats.

Els drets, les llibertats i els principis enunciatsen la Carta s’interpretaran d’acord amb lesdisposicions generals del títol VII de la Carta perles quals es regix la seua interpretació i aplicaciói tenint degudament en compte les explicacionsa què es fa referència en la Carta, que indiquenles fonts de les dites disposicions.

2. La Unió s’adherirà al Conveni Europeu pera la Protecció dels Drets Humans i de les Lliber-tats Fonamentals. Esta adhesió no modi�icarà lescompetències de la Unió que es de�inixen en elsTractats.

3. Els drets fonamentals que garantix elConveni Europeu per a la Protecció dels DretsHumans i de les Llibertats Fonamentals i els quesón fruit de les tradicions constitucionals comu-nes als estats membres formaran part del dretde la Unió com a principis generals.


1. A proposta motivada d’un terç dels estatsmembres, del Parlament Europeu o de la Comis-sió, el Consell, per majoria de quatre quints delsseus membres i amb l’aprovació prèvia delParlament Europeu, podrà constatar l’existènciad’un risc clar de violació greu per part d’un Estatmembre dels valors que preveu l’article 2.Abans de procedir a esta constatació, el Consellescoltarà l’Estat membre de què es tracte i pelmateix procediment podrà dirigir-li recomana-cions.

El Consell comprovarà de manera periòdicasi els motius que han portat a esta constataciócontinuen sent vàlids.

2. El Consell Europeu, per unanimitat i a pro-posta d’un terç dels estats membres o de la Co-missió i amb l’aprovació prèvia del ParlamentEuropeu, podrà constatar l’existència d’unaviolació greu i persistent per part d’un Estatmembre dels valors previstos en l’article 2després d’invitar l’Estat membre de què estracte a presentar les seues observacions.

3. Quan s’haja efectuat la constatació previstaen l’apartat 2, el Consell podrà decidir, per ma-joria quali�icada, que se suspenguen determinatsdrets derivats de l’aplicació dels Tractats al’Estat membre de què es tracte, inclosos els

TUE, art. 8

8


drets de vot del representant del Govern d’eixeEstat membre en el Consell. Al procedir a l’es-mentada suspensió, el Consell en tindrà encompte les possibles conseqüències per alsdrets i les obligacions de les persones �ísiquesi jurídiques.

Les obligacions de l’Estat membre de què estracte derivades dels Tractats continuaran, entot cas, sent vinculants per a eixe Estat.

4. El Consell podrà decidir posteriorment, permajoria quali�icada, la modi�icació o revocacióde les mesures adoptades de conformitat ambl’apartat 3 com a resposta a canvis en la situacióque va motivar la seua imposició.

5. Les modalitats de vot que, als efectes delpresent article, seran aplicables per al ParlamentEuropeu, el Consell Europeu i el Consell s’esta-blixen en l’article 354 del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea.

Article 8

1. La Unió desenrotllarà amb els païsosveïns relacions preferents, amb l’objectiu d’es-tablir un espai de prosperitat i de bon veïnatgebasat en els valors de la Unió i caracteritzat perunes relacions estretes i pací�iques fundades enla cooperació.

2. Als efectes de l’apartat 1, la Unió podràsubscriure acords especí�ics amb els països in-teressats. Estos acords podran incloure drets iobligacions recíprocs, així com la possibilitat derealitzar accions en comú. La seua aplicació seràobjecte d’una concertació periòdica.

TÍTOL II

DISPOSICIONS SOBRE ELS PRINCIPISDEMOCRÀTICS

Article 9

La Unió respectarà en totes les seues activi-tats el principi de la igualtat dels seus ciutadans,que es bene�iciaran de la mateixa atenció de lesseues institucions, òrgans i organismes. Serà ciu-tadà de la Unió la persona que tinga la naciona-litat d’un Estat membre. La ciutadania de la Uniós’a�ig a la ciutadania nacional sense substituir-la.

Article 10

1. El funcionament de la Unió es basa en lademocràcia representativa.

2. Els ciutadans estaran directament repre-

sentats en la Unió a través del Parlament Euro-peu.

Els estats membres estaran representats enel Consell Europeu pel seu cap d’Estat o de Go-vern i en el Consell pels seus governs, queseran democràticament responsables, bé davantdels seus parlaments nacionals, bé davant delsseus ciutadans.

3. Qualsevol ciutadà té dret a participar en lavida democràtica de la Unió. Les decisionsseran preses de la manera més oberta i pròximapossible als ciutadans.

4. Els partits polítics a escala europea contri-buiran a formar la consciència política europeai a expressar la voluntat dels ciutadans de laUnió.

Article 11

1. Les institucions donaran als ciutadans i ales associacions representatives, per les viesapropiades, la possibilitat d’expressar i d’inter-canviar públicament les seues opinions en totsels àmbits d’actuació de la Unió.

2. Les institucions mantindran un diàlegobert, transparent i regular amb les associacionsrepresentatives i la societat civil.

3. A �i de garantir la coherència i la transpa-rència de les accions de la Unió, la Comissió Eu-ropea mantindrà àmplies consultes amb lesparts interessades.

4. Un grup d’almenys un milió de ciutadansde la Unió, que siguen nacionals d’un nombre sig-ni�icatiu d’estats membres, podrà prendre la ini-ciativa d’invitar la Comissió Europea, en elmarc de les seues atribucions, a presentar unaproposta adequada sobre qüestions que estosciutadans consideren que requerixen un acte ju-rídic de la Unió per als �ins de l’aplicació delsTractats.

Els procediments i les condicions preceptiusper a la presentació d’una iniciativa d’este tipuses �ixaran de conformitat amb el paràgrafprimer de l’article 24 del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea.

Article 12

Els parlaments nacionals contribuiran acti-vament al bon funcionament de la Unió, per a laqual cosa:

a) seran informats per les institucions de laUnió i rebran noti�icació dels projectes d’acteslegislatius de la Unió de conformitat amb el Pro-tocol sobre la comesa dels parlaments nacionalsen la Unió Europea;

TUE, art. 15

9


b) vetlaran perquè es respecte el principi desubsidiarietat de conformitat amb els procedi-ments que preveu el Protocol sobre l’aplicaciódels principis de subsidiarietat i proporciona-litat;

c) participaran, en el marc de l’espai de lli-bertat, seguretat i justícia, en els mecanismes d’a-valuació de l’aplicació de les polítiques de la Unióen eixe mateix espai, de conformitat amb l’article70 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, i estaran associats al control políticd’Europol i a l’avaluació de les activitats d’Eu-rojust, de conformitat amb els articles 88 i 85del dit tractat;

d) participaran en els procediments de re-visió dels Tractats, de conformitat amb l’article48 del present tractat;

e) seran informats de les sol·licituds d’adhe-sió a la Unió, de conformitat amb l’article 49 delpresent tractat;

f) participaran en la cooperació interparla-mentària entre els parlaments nacionals i ambel Parlament Europeu, de conformitat amb elProtocol sobre la comesa dels parlaments nacio-nals a la Unió Europea.

TÍTOL III

DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITUCIONS

Article 13

1. La Unió disposa d’un marc institucional queté com a �inalitat promoure els seus valors, per-seguir els seus objectius, defendre els seus in-teressos, els dels seus ciutadans i els dels estatsmembres, així com garantir la coherència, l’e�i-càcia i la continuïtat de les seues polítiques i ac-cions.

Les institucions de la Unió són:– El Parlament Europeu,– El Consell Europeu,– El Consell,– La Comissió Europea (denominada d’ara

en avant «Comissió»),– El Tribunal de Justícia de la Unió Europea,– El Banc Central Europeu,– El Tribunal de Comptes.2. Cada institució actuarà dins dels límits de

les atribucions que li conferixen els Tractats, d’a-cord amb els procediments, les condicions i els�ins establits en estos. Les institucions mantin-dran entre si una cooperació lleial.

3. Les disposicions relatives al Banc CentralEuropeu i al Tribunal de Comptes, així com lesdisposicions detallades sobre les altres institu-

cions, �iguren en el Tractat de Funcionament dela Unió Europea.

4. El Parlament Europeu, el Consell i la Comis-sió estaran assistits per un Comité Econòmic iSocial i per un Comité de les Regions, que exer-ciran funcions consultives.

Article 14

1. El Parlament Europeu exercirà conjunta-ment amb el Consell la funció legislativa i la fun-ció pressupostària. Exercirà funcions de controlpolític i consultives en les condicions que esta-blixen els Tractats. Elegirà el president de la Co-missió.

2. El Parlament Europeu estarà format per re-presentants dels ciutadans de la Unió. El seunombre no podrà ser superior a set-cents cin-quanta, més el president. La representació delsciutadans serà decreixentment proporcional,amb un mínim de sis diputats per Estat membre.No s’assignarà a cap Estat membre més denoranta-sis escons.

El Consell Europeu adoptarà per unanimitat,a iniciativa del Parlament Europeu i amb la seuaaprovació, una decisió per la qual es �ixe la com-posició del Parlament Europeu d’acord amb elsprincipis a què es referix el paràgraf primer.

3. Els diputats al Parlament Europeu seranelegits per sufragi universal directe, lliure i se-cret, per a un mandat de cinc anys.

4. El Parlament Europeu elegirà el seu pre-sident i la mesa entre els seus diputats.

Article 15

1. El Consell Europeu donarà a la Unió els im-pulsos necessaris per al seu desenrotllament ide�inirà les seues orientacions i prioritats po-lítiques generals. No exercirà cap funció legis-lativa.

2. El Consell Europeu estarà compost pelscaps d’Estat o de govern dels estats membres,així com pel seu president i pel president de laComissió. Participarà en els seus treballs l’alt re-presentant de la Unió per a Assumptes Exteriorsi Política de Seguretat.

3. El Consell Europeu es reunirà dos vegadesper semestre per convocatòria del seu president.Quan l’orde del dia ho exigisca, els membres delConsell Europeu podran decidir comptar, cadaun d’ells, amb l’assistència d’un ministre i, en elcas del president de la Comissió, amb la d’unmembre de la Comissió. Quan la situació ho exi-gisca, el president convocarà una reunió extraor-dinària del Consell Europeu.

TUE, art. 16

10


4. El Consell Europeu es pronunciarà per con-sens, excepte quan els Tractats disposen una al-tra cosa.

5. El Consell Europeu elegirà el seu presidentper majoria quali�icada per a un mandat de dosanys i mig, que podrà renovar-se una sola vega-da. En cas d’impediment o falta greu, el ConsellEuropeu podrà posar �i al seu mandat pelmateix procediment.

6. El president del Consell Europeu:a) presidirà i impulsarà els treballs del Con-

sell Europeu;b) vetlarà per la preparació i continuïtat dels

treballs del Consell Europeu, en cooperacióamb el president de la Comissió i basant-se enels treballs del Consell d’Assumptes Generals;

c) s’esforçarà per facilitar la cohesió i el con-sens al si del Consell Europeu;

d) presentarà un informe al Parlament Eu-ropeu després de cada reunió del Consell Euro-peu.

El president del Consell Europeu assumirà,en el seu rang i condició, la representació exte-rior de la Unió en els assumptes de política ex-terior i de seguretat comuna, sense perjuí de lesatribucions de l’alt representant de la Unióper a Assumptes Exteriors i Política de Segure-tat.

El president del Consell Europeu no podràexercir cap mandat nacional.

Article 16

1. El Consell exercirà conjuntament amb elParlament Europeu la funció legislativa i lafunció pressupostària. Exercirà funcions de de-�inició de polítiques i de coordinació en les con-dicions que establixen els Tractats.

2. El Consell estarà compost per un represen-tant de cada Estat membre, de rang ministerial,facultat per a comprometre el Govern de l’Estatmembre al qual represente i per a exercir el dretde vot.

3. El Consell es pronunciarà per majoria qua-li�icada, excepte quan els Tractats disposenuna altra cosa.

4. A partir de l’1 de novembre de 2014, la ma-joria quali�icada es de�inirà com un mínim del55% dels membres del Consell que n’incloga al-menys quinze i represente estats membresque reunisquen com a mínim el 65% de la po-blació de la Unió.

Una minoria de bloqueig estarà composta peralmenys quatre membres del Consell; en cas con-trari, la majoria quali�icada es consideraràaconseguida.

Les altres modalitats reguladores del vot permajoria quali�icada s’establixen en l’apartat 2 del’article 238 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea.

5. Les disposicions transitòries relatives a lade�inició de la majoria quali�icada que seran apli-cables �ins al 31 d’octubre de 2014, així com lesaplicables entre l’1 de novembre de 2014 i el 31de març de 2017, s’establiran en el Protocol so-bre les disposicions transitòries.

6. El Consell es reunirà en diferents forma-cions, la llista del qual s’adoptarà de conformitatamb l’article 236 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea.

El Consell d’Assumptes Generals vetlarà perla coherència dels treballs de les diferents for-macions del Consell. Prepararà les reunions delConsell Europeu i garantirà la seua actuació sub-següent, en contacte amb el president delConsell Europeu i la Comissió.

El Consell d’Assumptes Exteriors elaboraràl’acció exterior de la Unió a partir de les líniesestratègiques de�inides pel Consell Europeu i vetlarà per la coherència de l’acció de la Unió.

7. Un Comité de Representants Permanentsdels Governs dels estats membres s’encarregaràde preparar els treballs del Consell.

8. El Consell es reunirà en públic quan deli-bere i vote sobre un projecte d’acte legislatiu.Amb este �i, cada sessió del Consell es dividiràen dos parts, dedicades respectivament a les de-liberacions sobre els actes legislatius de laUnió i a les activitats no legislatives.

9. La presidència de les formacions del Con-sell, a excepció de la d’Assumptes Exteriors, seràexercida pels representants dels estats membresen el Consell per mitjà d’un sistema de rotacióigual, de conformitat amb les condicions que es-tablix l’article 236 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea.

Article 17

1. La Comissió promourà l’interés general dela Unió i prendrà les iniciatives adequades ambeste �i. Vetlarà perquè s’apliquen els Tractats iles mesures adoptades per les institucions en vir-tut d’estos. Supervisarà l’aplicació del dret de laUnió sota el control del Tribunal de Justícia dela Unió Europea. Executarà el pressupost i ges-tionarà els programes. Exercirà així mateixfuncions de coordinació, execució i gestió, deconformitat amb les condicions establides en elsTractats.

A excepció de la política exterior i de segu-retat comuna i dels altres casos previstos pels

TUE, art.18

11


Tractats, assumirà la representació exterior dela Unió. Adoptarà les iniciatives de la programa-ció anual i plurianual de la Unió a �i d’aconseguiracords interinstitucionals.

2. Els actes legislatius de la Unió només po-dran adoptar-se a proposta de la Comissió, ex-cepte quan els Tractats disposen una altra cosa.Els altres actes s’adoptaran a proposta de la Co-missió quan així ho establisquen els Tractats.

3. El mandat de la Comissió serà de cinc anys.Els membres de la Comissió seran elegits en

funció de la seua competència general i del seucompromís europeu, entre personalitats que ofe-risquen plenes garanties d’independència.

La Comissió exercirà les seues responsabili-tats amb plena independència. Sense perjuí delque disposa l’apartat 2 de l’article 18, els mem-bres de la Comissió no sol·licitaran ni acceptaraninstruccions de cap Govern, institució, òrgan oorganisme. S’abstindran de qualsevol acte in-compatible amb les seues obligacions o amb l’e-xercici de les seues funcions.

4. La Comissió nomenada entre la data d’en-trada en vigor del Tractat de Lisboa i el 31 d’oc-tubre de 2014 estarà composta per un nacionalde cada Estat membre, inclosos el seu presidenti l’alt representant de la Unió per a AssumptesExteriors i Política de Seguretat, que serà un delsseus vicepresidents.

5. A partir de l’1 de novembre de 2014, la Co-missió estarà composta per un nombre demembres corresponent als dos terços del nom-bre d’estats membres, que inclourà el seu pre-sident i l’alt representant de la Unió per a As-sumptes Exteriors i Política de Seguretat, llevatque el Consell Europeu decidisca per unanimitatmodi�icar este nombre.

Els membres de la Comissió seran seleccio-nats entre els nacionals dels estats membres permitjà d’un sistema de rotació estrictament igualentre els estats membres que permeta tindre encompte la diversitat demogrà�ica i geogrà�ica delconjunt dels estats membres. Este sistema seràestablit per unanimitat pel Consell Europeu deconformitat amb l’article 244 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea.

6. El president de la Comissió:a) de�inirà les orientacions d’acord amb les

quals la Comissió exercirà les seues funcions;b) determinarà l’organització interna de la

Comissió vetlant per la coherència, l’e�icàcia i lacol·legialitat de la seua actuació;

c) nomenarà vicepresidents, distints de l’altrepresentant de la Unió per a Assumptes Exte-riors i Política de Seguretat, entre els membresde la Comissió.

Qualsevol membre de la Comissió haurà depresentar la seua dimissió si li ho demana el pre-sident. L’alt representant de la Unió per a As-sumptes Exteriors i Política de Seguretat hauràde presentar la seua dimissió, d’acord amb elprocediment establit en l’apartat 1 de l’article18, si li ho demana el president.

7. Tenint en compte el resultat de les eleccionsal Parlament Europeu i després de mantindre lesconsultes apropiades, el Consell Europeu pro-posarà al Parlament Europeu, per majoria qua-li�icada, un candidat al càrrec de president de laComissió. El Parlament Europeu elegirà al can-didat per majoria dels membres que el compo-nen. Si el candidat no obté la majoria necessària,el Consell Europeu proposarà en el terminid’un mes, per majoria quali�icada, un nou can-didat, que serà elegit pel Parlament Europeu pelmateix procediment.

El Consell, de comú acord amb el presidentelecte, adoptarà la llista de les altres persona-litats que es propose nomenar membres de laComissió. Estes seran seleccionades, a partir deles propostes presentades pels estats membres,d’acord amb els criteris enunciats en el paràgrafsegon de l’apartat 3 i en el paràgraf segon de l’a-partat 5.

El president, l’alt representant de la Unió pera Assumptes Exteriors i Política de Seguretat iels altres membres de la Comissió se sotmetrancol·legiadament al vot d’aprovació del ParlamentEuropeu. Basant-se en esta aprovació, la Comis-sió serà nomenada pel Consell Europeu, per ma-joria quali�icada.

8. La Comissió tindrà una responsabilitatcol·legiada davant del Parlament Europeu. ElParlament Europeu podrà votar una moció decensura contra la Comissió de conformitat ambl’article 234 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea. Si s’aprova esta moció, els mem-bres de la Comissió hauran de dimitir col·lecti-vament dels seus càrrecs i l’alt representant dela Unió per a Assumptes Exteriors i Política deSeguretat haurà de dimitir del càrrec queexercix en la Comissió.

Article 18

1. El Consell Europeu nomenarà per majoriaquali�icada, amb l’aprovació del president de laComissió, l’alt representant de la Unió per a As-sumptes Exteriors i Política de Seguretat. El Con-sell Europeu podrà posar �i al seu mandat pelmateix procediment.

2. L’alt representant estarà al capdavant dela política exterior i de seguretat comuna de la

TUE, art. 19

12


Unió. Contribuirà amb les seues propostes a ela-borar eixa política i l’executarà com a mandataridel Consell. Actuarà de la mateixa manera en re-lació amb la política comuna de seguretat i de-fensa.

3. L’alt representant presidirà el Conselld’Assumptes Exteriors.

4. L’alt representant serà un dels vicepresi-dents de la Comissió. Vetlarà per la coherènciade l’acció exterior de la Unió. S’encarregarà, dinsde la Comissió, de les responsabilitats que in-cumbixen a esta en l’àmbit de les relacions ex-teriors i de la coordinació dels altres aspectesde l’acció exterior de la Unió. En l’exercicid’estes responsabilitats dins de la Comissió, i ex-clusivament pel que fa a estes, l’alt representants’atindrà als procediments pels quals es regix elfuncionament de la Comissió en la mesura queaixò siga compatible amb els apartats 2 i 3.

Article 19

1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europeacomprendrà el Tribunal de Justícia, el TribunalGeneral i els tribunals especialitzats. Garantiràel respecte del dret en la interpretació i l’apli-cació dels Tractats.

Els estats membres establiran les vies de re-curs necessàries per a garantir la tutela judicialefectiva en els àmbits coberts pel dret de la Unió.

2. El Tribunal de Justícia estarà compost perun jutge per Estat membre. Estarà assistit peradvocats generals.

El Tribunal General disposarà almenys d’unjutge per Estat membre.

Els jutges i advocats generals del Tribunal deJustícia i els jutges del Tribunal General seranelegits entre personalitats que oferisquen plenesgaranties d’independència i que reunisquenles condicions previstes en els articles 253 i 254del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.Seran nomenats de comú acord pels governs delsestats membres per a un període de sis anys. Elsjutges i advocats generals ixents podran ser no-menats novament.

3. El Tribunal de Justícia de la Unió Europeaes pronunciarà, de conformitat amb els Tractats:

a) sobre els recursos interposats per un Estatmembre, per una institució o per persones �ísi-ques o jurídiques;

b) amb caràcter prejudicial, a petició dels òr-gans jurisdiccionals nacionals, sobre la interpre-tació del dret de la Unió o sobre la validesa delsactes adoptats per les institucions;

c) en els altres casos previstos pels Tractats.

TÍTOL IV

DISPOSICIONS SOBRE LES COOPERACIONSREFORÇADES

Article 20(antics articles 27 A a 27 E, 40 a 40 B i 43 a 45 TUE

i antics articles 11 i 11 A TCE)

1. Els estats membres que desitgen instaurarentre si una cooperació reforçada en el marc deles competències no exclusives de la Uniópodran fer ús de les institucions d’esta i exercireixes competències aplicant les disposicions per-tinents dels Tractats, dins dels límits i d’acordamb les modalitats previstes en el presentarticle i en els articles 326 a 334 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea.

La �inalitat de les cooperacions reforçadesserà impulsar els objectius de la Unió, protegirels seus interessos i reforçar el seu procés d’in-tegració. Les cooperacions reforçades estaranobertes permanentment a tots els estats mem-bres, de conformitat amb l’article 328 delTractat de Funcionament de la Unió Europea.

2. La decisió d’autoritzar una cooperació re-forçada serà adoptada pel Consell com a últimrecurs, quan haja arribat a la conclusió que elsobjectius perseguits per esta cooperació nopoden ser aconseguits en un termini raonableper la Unió en el seu conjunt, i a condició que hiparticipen almenys nou estats membres. ElConsell es pronunciarà d’acord amb el procedi-ment establit en l’article 329 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea.

3. Tots els membres del Consell podran par-ticipar en les seues deliberacions, però única-ment participaran en la votació els membres delConsell que representen els estats membres queparticipen en una cooperació reforçada. Les mo-dalitats de la votació s’establixen en l’article 330del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

4. Els actes adoptats en el marc d’una coope-ració reforçada vincularan únicament els estatsmembres participants. Estos actes no es consi-deraran patrimoni que hagen d’acceptar els es-tats candidats a l’adhesió a la Unió.

TUE, art. 22

13


TÍTOL V

DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES AL’ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ I

DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES RELATIVES ALA POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT

COMUNA

CAPÍTOL 1

DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES AL’ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ

Article 21

1. L’acció de la Unió en l’escena internacionales basarà en els principis que n’han inspirat la cre-ació, el desenrotllament i l’ampliació, i que preténfomentar en la resta del món: la democràcia, l’Estatde dret, la universalitat i indivisibilitat dels dretshumans i de les llibertats fonamentals, el respectede la dignitat humana, els principis d’igualtat i so-lidaritat i el respecte dels principis de la Carta deles Nacions Unides i del dret internacional.

La Unió procurarà desenrotllar relacions i cre-ar associacions amb els tercers països i amb lesorganitzacions internacionals, regionals o mun-dials que compartisquen els principis mencio-nats en el paràgraf primer. Promourà solucionsmultilaterals als problemes comuns, en particu-lar en el marc de les Nacions Unides.

2. La Unió de�inirà i executarà polítiques co-munes i accions, i s’esforçarà per aconseguir unalt grau de cooperació en tots els àmbits de lesrelacions internacionals a �i de:

a) defendre els seus valors, els seus interes-sos fonamentals, la seua seguretat, la seua inde-pendència i la seua integritat;

b) consolidar i protegir la democràcia, l’Estatde dret, els drets humans i els principis del dretinternacional;

c) mantindre la pau, previndre els con�lictesi reforçar la seguretat internacional, d’acord ambels propòsits i principis de la Carta de lesNacions Unides, així com amb els principis del’Acta Final d’Hèlsinki i els objectius de la Cartade París, inclosos els relacionats amb les fron-teres exteriors;

d) donar suport al desenrotllament sosteni-ble en els plans econòmic, social i mediambientaldels països en desenrotllament, amb l’objectiufonamental d’eradicar la pobresa;

e) fomentar la integració de tots els païsosen l’economia mundial, entre altres coses permitjà de la supressió progressiva dels obstaclesal comerç internacional;

f) contribuir a elaborar mesures internacio-nals de protecció i millora de la qualitat del mediambient i de la gestió sostenible dels recursosnaturals mundials, per a aconseguir el desenrot-llament sostenible;

g) ajudar les poblacions, els països i les re-gions que s’enfronten a catàstrofes naturals od’origen humà; i

h) promoure un sistema internacional basaten una cooperació multilateral sòlida i en unabona governança mundial.

3. La Unió respectarà els principis i perseguiràels objectius enunciats en els apartats 1 i 2 enl’elaboració i execució de la seua acció exterioren els distints àmbits compresos en el presenttítol i en la quinta part del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea, així com els aspectesexteriors de les seues altres polítiques.

La Unió vetlarà per mantindre la coherènciaentre els distints àmbits de la seua acció exterior,i entre estos i les seues altres polítiques. El Con-sell i la Comissió, assistits per l’alt representantde la Unió per a Assumptes Exteriors i Políticade Seguretat, garantiran esta coherència i coo-peraran a este efecte.

Article 22

1. Basant-se en els principis i objectiusenunciats en l’article 21, el Consell Europeu de-terminarà els interessos i objectius estratègicsde la Unió.

Les decisions del Consell Europeu sobre elsinteressos i objectius estratègics de la Unió trac-taran de la política exterior i de seguretat comu-na i d’altres àmbits de l’acció exterior de la Unió.Estes decisions podran referir-se a les relacionsde la Unió amb un país o una regió, o tindre unplantejament temàtic. De�iniran la seua duraciói els mitjans que hauran de facilitar la Unió i elsestats membres.

El Consell Europeu es pronunciarà per una-nimitat, basant-se en una recomanació del Con-sell adoptada per este segons les modalitats pre-vistes per a cada àmbit. Les decisions delConsell Europeu s’executaran d’acord amb elsprocediments establits en els Tractats.

2. L’alt representant de la Unió per a Assump-tes Exteriors i Política de Seguretat, en l’àmbitde la política exterior i de seguretat comuna, ila Comissió, en els altres àmbits de l’acció exte-rior, podran presentar propostes conjuntes alConsell.

TUE, art. 23

14


CAPÍTOL 2

DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES SOBRE LAPOLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT

COMUNA

SECCIÓ 1


Article 23

L’acció de la Unió en l’escena internacional,en virtut del present capítol, es basarà en elsprincipis, perseguirà els objectius i es realitzaràde conformitat amb les disposicions generalsenunciades en el capítol 1.


1. La competència de la Unió en matèria depolítica exterior i de seguretat comuna compren-drà tots els àmbits de la política exterior i totesles qüestions relatives a la seguretat de la Unió,inclosa la de�inició progressiva d’una política co-muna de defensa que podrà conduir a una de-fensa comuna.

La política exterior i de seguretat comuna estàsubjecta a regles i procediments especí�ics. Seràde�inida i duta a terme pel Consell Europeu i pelConsell, que hauran de pronunciar-se per unani-mitat, excepte quan els Tractats disposen una altracosa. Queda exclosa l’adopció d’actes legislatius.La política exterior i de seguretat comuna seràexecutada per l’alt representant de la Unió per aAssumptes Exteriors i Política de Seguretat i pelsestats membres, de conformitat amb els Tractats.La funció especí�ica del Parlament Europeu i dela Comissió en este àmbit es de�inix en els Trac-tats. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea notindrà competència respecte a estes disposicions,a excepció de la seua competència per a veri�icarel respecte a l’article 40 del present tractat i con-trolar la legalitat de determinades decisionsprevistes en el paràgraf segon de l’article 275 delTractat de Funcionament de la Unió Europea.

2. En el marc dels principis i dels objectius dela seua acció exterior, la Unió dirigirà, de�inirài executarà una política exterior i de seguretatcomuna basada en el desenrotllament de la so-lidaritat política mútua dels estats membres, enla identi�icació dels assumptes que presenten uninterés general i en la consecució d’una conver-gència cada vegada més gran de l’actuació delsestats membres.

3. Els estats membres donaran suport acti-vament i sense reserves a la política exterior ide seguretat de la Unió, amb esperit de lleialtati solidaritat mútua i respectaran l’acció de la Unióen este àmbit. Els estats membres treballaranconjuntament per a intensi�icar i desenrotllar laseua solidaritat política mútua. S’abstindran detota acció contrària als interessos de la Unió oque puga perjudicar la seua e�icàcia com aforça de cohesió en les relacions internacionals.

El Consell i l’alt representant vetlaran pel res-pecte d’estos principis.


La Unió dirigirà la política exterior i de segu-retat comuna:

a) de�inint les seues orientacions generals;b) adoptant decisions per les quals s’establis-

quen:iii) les accions que ha de dur a terme

la Unió;iii) les posicions que ha d’adoptar la

Unió;iii) les modalitats d’execució de les de-

cisions previstes en els punts i) iii);

ic) reforçant la cooperació sistemàtica entre

els estats membres per a dur a terme les seuespolítiques.


1. El Consell Europeu determinarà els inte-ressos estratègics de la Unió, �ixarà els objectiusi de�inirà les orientacions generals de la políticaexterior i de seguretat comuna, inclosos els as-sumptes que tinguen repercussions en matèriade defensa. Adoptarà les decisions que resultennecessàries.

Si un esdeveniment internacional així hoexigix, el president del Consell Europeu con-vocarà una reunió extraordinària del ConsellEuropeu per a definir les línies estratègiquesde la política de la Unió davant d’eixe esdeve-niment.

2. Basant-se en les orientacions generals i enles línies estratègiques de�inides pel Consell Eu-ropeu, el Consell elaborarà la política exteriori de seguretat comuna i adoptarà les decisionsnecessàries per a de�inir i aplicar esta política.

El Consell i l’alt representant de la Unió pera Assumptes Exteriors i Política de Seguretat

TUE, art. 31

15


vetlaran per la unitat, la coherència i l’e�icàciade l’acció de la Unió.

3. La política exterior i de seguretat comunaserà executada per l’alt representant i pelsestats membres, utilitzant els mitjans nacionalsi els de la Unió.

Article 27

1. L’alt representant de la Unió per a Assump-tes Exteriors i Política de Seguretat, que presidiràel Consell d’Assumptes Exteriors, contribuiràamb les seues propostes a elaborar la política ex-terior i de seguretat comuna i s’encarregarà d’e-xecutar les decisions adoptades pel ConsellEuropeu i el Consell.

2. L’alt representant representarà la Unió enles matèries relatives a la política exterior i deseguretat comuna. Dirigirà el diàleg polític ambtercers en nom de la Unió i expressarà la posicióde la Unió en les organitzacions internacionalsi en les conferències internacionals.

3. En l’exercici del seu mandat, l’alt represen-tant serà assistit per un servici europeu d’accióexterior. Este servici treballarà en col·laboracióamb els servicis diplomàtics dels estats membres,i estarà compost per funcionaris dels serviciscompetents de la Secretaria General del Conselli de la Comissió i per personal en comissió de ser-vicis dels servicis diplomàtics nacionals. L’orga-nització i el funcionament del Servici Europeud’Acció Exterior s’establiran mitjançant una de-cisió del Consell, que es pronunciarà a propostade l’alt representant, després de consultar el Par-lament Europeu i ser aprovat per la Comissió.


1. Quan una situació internacional exigiscauna acció operativa de la Unió, el Consell adop-tarà les decisions necessàries. Estes �ixaran elsobjectius, l’abast, els mitjans que ha de facilitara la Unió, les condicions de la seua execució i, encas necessari, la seua duració.

Si es produïra un canvi de circumstànciesamb clara incidència sobre un assumpte objected’esta decisió, el Consell revisarà els principisi objectius d’eixa decisió i adoptarà les decisionsnecessàries.

2. Les decisions previstes en l’apartat 1seran vinculants per als estats membres en lesposicions que adopten i en el desenrotllamentde la seua acció.

3. Quan hi haja qualsevol pla per a adoptaruna posició nacional o emprendre una acció na-

cional en aplicació d’una de les decisions previs-tes en l’apartat 1, l’Estat membre de què es tracteproporcionarà informació en un termini que per-meta, en cas necessari, una concertació prèviaen el si del Consell. L’obligació d’informació prè-via no s’aplicarà a les mesures que constituïs-quen una mera transposició a l’àmbit nacionalde les decisions del Consell.

4. En cas d’imperiosa necessitat derivada del’evolució de la situació i a falta de revisiód’una de les decisions del Consell a què es referixl’apartat 1, els estats membres podran adoptaramb caràcter d’urgència les mesures necessàries,tenint en compte els objectius generals d’eixa de-cisió. L’Estat membre de què es tracte informaràel Consell immediatament d’estes mesures.

5. En cas que un Estat membre tinga di�icul-tats importants per a aplicar una decisió previstaen el present article, sol·licitarà al Consell quedelibere sobre això i busque les solucions ade-quades. Estes solucions no podran ser contràriesals objectius de la decisió prevista en l’apartat1 ni minvar-ne l’e�icàcia.


El Consell adoptarà decisions que de�iniranl’enfocament de la Unió sobre un assumpte con-cret de caràcter geogrà�ic o temàtic. Els estatsmembres vetlaran perquè les seues polítiquesnacionals siguen conformes amb les posicionsde la Unió.


1. Qualsevol Estat membre, l’alt representantde la Unió per a Assumptes Exteriors i Políticade Seguretat, o l’alt representant amb el suportde la Comissió, podrà plantejar al Consell qual-sevol qüestió relacionada amb la política exteriori de seguretat comuna i presentar, respectiva-ment, iniciatives o propostes al Consell.

2. En els casos que requerisquen una decisióràpida, l’alt representant convocarà, d’o�ici o apetició d’un Estat membre, una reunió extraor-dinària del Consell, en un termini de quaranta-huit hores o, en cas de necessitat absoluta, en untermini més breu.


1. El Consell Europeu i el Consell adoptaranper unanimitat les decisions de què tracta el pre-

TUE, art. 32

16


sent capítol, excepte en els casos en què el pre-sent capítol dispose una altra cosa. S’exclou l’a-dopció d’actes legislatius.

Quan un membre del Consell s’abstinga en unavotació, podrà acompanyar la seua abstenciód’una declaració formal efectuada de conformitatamb el present paràgraf. En eixe cas, no estarà obli-gat a aplicar la decisió, però admetrà que esta sigavinculant per a la Unió. En un esperit de solidaritatmútua, l’Estat membre de què es tracte s’abstindràde qualsevol acció que puga obstaculitzar o im-pedir l’acció de la Unió basada en esta decisió, iels altres estats membres respectaran la seua po-sició. En cas que el nombre de membres del Con-sell que acompanya la seua abstenció d’esta de-claració represente almenys un terç dels estatsmembres que reunixen com a mínim un terç dela població de la Unió, no s’adoptarà la decisió.

2. Com a excepció al que disposa l’apartat 1,el Consell adoptarà per majoria quali�icada:

– una decisió que establisca una acció o unaposició de la Unió a partir d’una decisió delConsell Europeu relativa als interessos i ob-jectius estratègics de la Unió prevista en l’a-partat 1 de l’article 22;

– una decisió que establisca una acció o unaposició de la Unió a partir d’una propostapresentada per l’alt representant de la Unióper a Assumptes Exteriors i Política de Se-guretat en resposta a una petició especí�icaque el Consell Europeu li haja dirigit bé periniciativa pròpia, bé per iniciativa de l’altrepresentant;

– qualsevol decisió per la qual s’apliqueuna decisió que establisca una acció o unaposició de la Unió;

– la designació d’un representant especial deconformitat amb l’article 33.

Si un membre del Consell declara que, permotius vitals i explícits de política nacional, téla intenció d’oposar-se a l’adopció d’una decisióque s’haja d’adoptar per majoria quali�icada, noes procedirà a la votació. L’alt representant in-tentarà trobar, en estret contacte amb l’Estatmembre de què es tracte, una solució acceptableper a este. Si no es troba una solució, el Consell,per majoria quali�icada, podrà demanar que l’as-sumpte es remeta al Consell Europeu amb vistaa adoptar una decisió per unanimitat.

3. El Consell Europeu podrà adoptar per una-nimitat una decisió que establisca que el Conselles pronuncie per majoria quali�icada en casosdiferents dels previstos en l’apartat 2.

4. Els apartats 2 i 3 no s’aplicaran a les deci-sions que tinguen repercussions en l’àmbit mi-litar o de la defensa.

5. Pel que fa a qüestions de procediment, elConsell es pronunciarà per majoria dels mem-bres que el componen.


Els estats membres es consultaran en el si delConsell Europeu i del Consell sobre qualsevolqüestió de política exterior i de seguretat d’in-terés general a �i de de�inir un enfocamentcomú. Abans d’emprendre qualsevol actuació enl’escena internacional o d’assumir qualsevolcompromís que puga afectar els interessos dela Unió, cada Estat membre consultarà elsaltres en el si del Consell Europeu o del Consell.Els estats membres garantiran, per mitjà de laconvergència de la seua actuació, que la Uniópuga defendre els seus interessos i valors en l’es-cena internacional. Els estats membres seran so-lidaris entre si.

Quan el Consell Europeu o el Consell haja es-tablit un enfocament comú de la Unió en el sentitdel paràgraf primer, l’alt representant de la Unióper a Assumptes Exteriors i Política de Seguretati els ministres d’Assumptes Exteriors dels estatsmembres coordinaran la seua actuació en el sidel Consell.

Les missions diplomàtiques dels estats mem-bres i les delegacions de la Unió en els tercerspaïsos i davant de les organitzacions internacio-nals cooperaran entre si i contribuiran a la for-mulació i posada en pràctica de l’enfocamentcomú.


A proposta de l’alt representant de la Unió pera Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, elConsell podrà designar un representant especialproveït d’un mandat en relació amb qüestionspolítiques concretes. El representant especialexercirà el seu mandat sota l’autoritat de l’alt re-presentant.


1. Els estats membres coordinaran la seua ac-ció en les organitzacions internacionals i en lesconferències internacionals. Els estats membresdefendran en eixos fòrums les posicions de laUnió. L’alt representant de la Unió per a Assump-tes Exteriors i Política de Seguretat organitzaràesta coordinació.

TUE, art. 39

17


En les organitzacions internacionals i enles conferències internacionals en què no par-ticipen tots els estats membres, aquells que hiparticipen defendran les posicions de la Unió.

2. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article24, els estats membres representats en organit-zacions internacionals o en conferències inter-nacionals en què no participen tots els estatsmembres mantindran informats els altres, aixícom l’alt representant, sobre qualsevol qüestiód’interés comú.

Els estats membres que també són membresdel Consell de Seguretat de les Nacions Unideses concertaran entre si i tindran correctamentinformats els altres estats membres i l’alt repre-sentant. Els estats membres que són membresdel Consell de Seguretat defendran, en l’exercicide les seues funcions, les posicions i els interes-sos de la Unió, sense perjuí de les responsabi-litats que els incumbisquen en virtut de les dis-posicions de la Carta de les Nacions Unides.

Quan la Unió haja de�init una posició sobreun tema inclòs en l’orde del dia del Consell deSeguretat de les Nacions Unides, els estatsmembres que en siguen membres demanaranque s’invite l’alt representant a presentar la po-sició de la Unió.


Les missions diplomàtiques i consulars delsestats membres i les delegacions de la Unió enels tercers països i en les conferències interna-cionals, així com les seues representacions da-vant de les organitzacions internacionals, coo-peraran per a garantir el respecte i l’execució deles decisions que establisquen posicions o ac-cions de la Unió adoptades en virtut del presentcapítol.

Intensi�icaran la seua cooperació intercan-viant informació i procedint a valoracions comu-nes.

Contribuiran a l’aplicació del dret de protec-ció dels ciutadans de la Unió en el territori detercers països, establit en la lletra c) de l’apartat2 de l’article 20 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea, així com de les mesures adop-tades en aplicació de l’article 23 del dit tractat.


L’alt representant de la Unió per a AssumptesExteriors i Política de Seguretat consultarà pe-riòdicament el Parlament Europeu sobre els as-

pectes principals i les opcions fonamentals dela política exterior i de seguretat comuna i de lapolítica comuna de seguretat i defensa, i l’infor-marà de l’evolució d’estes polítiques. Vetlarà per-què es tinguen degudament en compte les opi-nions del Parlament Europeu. Els representantsespecials podran estar associats a la informacióal Parlament Europeu.

El Parlament Europeu podrà dirigir pregunteso formular recomanacions al Consell i a l’alt re-presentant. Dos vegades a l’any procedirà a undebat sobre els progressos realitzats en el des-enrotllament de la política exterior i de seguretatcomuna, inclosa la política comuna de seguretati defensa.


La Unió podrà subscriure acords amb un omés estats o organitzacions internacionals en elsàmbits compresos en el present capítol.


Sense perjuí de les disposicions de l’article240 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, un Comité Polític i de Seguretat seguiràla situació internacional en els àmbits concer-nents a la política exterior i de seguretatcomuna, i contribuirà a de�inir la política per mit-jà de l’emissió de dictàmens dirigits al Consell,bé a instància d’este, de l’alt representant de laUnió per a Assumptes Exteriors i Política de Se-guretat o per iniciativa pròpia. Així mateix, su-pervisarà l’execució de les polítiques acordades,sense perjuí de les competències de l’alt repre-sentant.

En el marc del present capítol, el Comité Po-lític i de Seguretat exercirà, sota la responsabi-litat del Consell i de l’alt representant, el controlpolític i la direcció estratègica de les operacionsde gestió de crisis previstes en l’article 43.

Als efectes d’una operació de gestió de crisii per al temps que dure esta operació, segons de-termine el Consell, este podrà autoritzar el Co-mité a adoptar les decisions adequades respecteal control polític i a la direcció estratègica de l’o-peració.

Article 39

De conformitat amb el que disposa l’article16 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea i per derogació de l’apartat 2 del mateix

TUE, art. 40

18


article, el Consell adoptarà una decisió que�ixe les normes sobre protecció de les persones�ísiques respecte al tractament de dades de ca-ràcter personal pels estats membres en l’exercicide les activitats compreses en l’àmbit d’aplicaciódel present capítol, i sobre la lliure circulaciód’estes dades. El respecte d’estes normes estaràsotmés al control d’autoritats independents.


L’execució de la política exterior i de seguretatcomuna no afectarà l’aplicació dels procedimentsi l’abast respectiu de les atribucions de les ins-titucions establits en els Tractats per a l’exercicide les competències de la Unió �ixades en els ar-ticles 3 a 6 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea.

Així mateix, l’execució de les polítiques a quèes referixen estos articles no afectarà l’aplicaciódels procediments i l’abast respectiu de les atri-bucions de les institucions establits en els Trac-tats per a l’exercici de les competències de laUnió en virtut del present capítol.


1. Els gastos administratius que l’aplicació delpresent capítol ocasione a les institucions serana càrrec del pressupost de la Unió.

2. Els gastos operatius derivats de l’aplicaciódel present capítol també seran a càrrec del pres-supost de la Unió, excepte els relatius a les ope-racions que tinguen repercussions en l’àmbit mi-litar o de la defensa i els casos en què el Conselldecidisca, per unanimitat, una altra cosa.

Quan els gastos no siguen a càrrec del pres-supost de la Unió, seran a càrrec dels estatsmembres d’acord amb una clau de repartimentbasada en el producte nacional brut, a menys queel Consell decidisca per unanimitat una altracosa. Pel que fa als gastos derivats de les opera-cions que tinguen repercussions en l’àmbit mi-litar o de la defensa, els estats membres els re-presentants dels quals en el Consell hagenefectuat una declaració formal d’acord amb elparàgraf segon de l’apartat 1 de l’article 31 noestaran obligats a contribuir al seu �inançament.

3. El Consell adoptarà una decisió per la quals’establisquen els procediments especí�ics pera garantir l’accés ràpid als crèdits del pressupostde la Unió destinats al �inançament urgent d’i-niciatives en el marc de la política exterior i deseguretat comuna, en particular els preparatius

d’una de les missions previstes en l’apartat 1 del’article 42 i en l’article 43. El Consell es pronun-ciarà després de consultar el Parlament Euro-peu.

Els preparatius de les missions referides enl’apartat 1 de l’article 42 i en l’article 43 que nos’imputen al pressupost de la Unió es �inançaranamb un fons inicial constituït per contribucionsdels estats membres.

El Consell adoptarà per majoria quali�icada,a proposta de l’alt representant de la Unió pera Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, lesdecisions que establisquen:

a) les modalitats de constitució i de �inança-ment del fons inicial, en particular els imports�inancers assignats a este;

b) les modalitats de gestió del fons inicial;c) les modalitats de control �inancer.Quan la missió prevista de conformitat amb

l’apartat 1 de l’article 42 i l’article 43 no pugaimputar-se al pressupost de la Unió, el Consellautoritzarà l’alt representant a utilitzar este fons.L’alt representant informarà el Consell de l’exe-cució d’este mandat.

SECCIÓ 2

DISPOSICIONS SOBRE LA POLÍTICA COMUNADE SEGURETAT I DEFENSA


1. La política comuna de seguretat i defensaforma part integrant de la política exterior i deseguretat comuna. Oferirà a la Unió una capacitatoperativa basada en mitjans civils i militars. LaUnió hi podrà recórrer en missions en l’exteriorde la Unió a �i de garantir el manteniment de lapau, la prevenció de con�lictes i el reforçamentde la seguretat internacional, d’acord amb elsprincipis de la Carta de les Nacions Unides. L’e-xecució d’estes tasques es basarà en les capaci-tats proporcionades pels estats membres.

2. La política comuna de seguretat i defensainclourà la de�inició progressiva d’una políticacomuna de defensa de la Unió. Esta conduirà auna defensa comuna una vegada que el ConsellEuropeu ho haja decidit per unanimitat. En estecas, el Consell Europeu recomanarà als estatsmembres que adopten una decisió en estesentit de conformitat amb les seues respectivesnormes constitucionals.

La política de la Unió d’acord amb la presentsecció no afectarà el caràcter especí�ic de la po-lítica de seguretat i de defensa de determinats

TUE, art. 44

19


estats membres, respectarà les obligacions de-rivades del Tractat de l’Atlàntic Nord per a de-terminats estats membres que consideren quela seua defensa comuna es realitza dins del’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord(OTAN) i serà compatible amb la política de se-guretat i de defensa comuna establida en estemarc.

3. Els estats membres posaran a disposicióde la Unió, als efectes de l’aplicació de la políticacomuna de seguretat i defensa, capacitats civilsi militars per a contribuir als objectius de�initspel Consell. Els estats membres que constituïs-quen entre si forces multinacionals podran aixímateix posar-les a disposició de la política co-muna de seguretat i defensa.

Els estats membres es comprometen a millo-rar progressivament les seues capacitats militars.L’Agència, en l’àmbit del desenrotllament de lescapacitats de defensa, la investigació, l’adquisiciói l’armament (denominada d’ara en avant «Agèn-cia Europea de Defensa»), determinarà les ne-cessitats operatives, fomentarà mesures per asatisfer-les, contribuirà a de�inir i, quan siga ne-cessari, a aplicar qualsevol mesura oportuna pera reforçar la base industrial i tecnològica del sec-tor de la defensa, participarà en la de�inició d’unapolítica europea de capacitats i d’armament i as-sistirà el Consell en l’avaluació de la millora deles capacitats militars.

4. El Consell adoptarà per unanimitat, aproposta de l’alt representant de la Unió per aAssumptes Exteriors i Política de Seguretat o ainiciativa d’un Estat membre, les decisions re-latives a la política comuna de seguretat i defen-sa, incloses les relatives a l’inici d’una missió pre-vista en el present article. L’alt representant po-drà proposar que es recórrega a mitjans nacio-nals i als instruments de la Unió, si és el cas con-juntament amb la Comissió.

5. El Consell podrà encomanar la realitzaciód’una missió, en el marc de la Unió, a un grupd’estats membres a �i de defendre els valors i afa-vorir els interessos de la Unió. La realització d’es-ta missió es regirà per l’article 44.

6. Els estats membres que complisquen cri-teris més elevats de capacitats militars i que ha-gen subscrit compromisos més vinculants en lamatèria per a realitzar les missions més exigentsestabliran una cooperació estructurada perma-nent en el marc de la Unió. Esta cooperació esregirà per l’article 46 i no afectarà el quedisposa l’article 43.

7. Si un Estat membre és objecte d’unaagressió armada en el seu territori, els altres es-tats membres li deuran ajuda i assistència amb

tots els mitjans al seu abast, de conformitat ambl’article 51 de la Carta de les Nacions Unides.Això s’entén sense perjuí del caràcter especí�icde la política de seguretat i defensa de determi-nats estats membres.

Els compromisos i la cooperació en esteàmbit seguiran ajustant-se als compromisos ad-quirits en el marc de l’Organització del Tractatde l’Atlàntic Nord, que continuarà sent, per alsestats membres que en formen part, el fonamentde la seua defensa col·lectiva i l’organisme d’e-xecució d’esta.

Article 43

1. Les missions previstes en l’apartat 1 de l’ar-ticle 42, en les quals la Unió podrà recórrer a mit-jans civils i militars, comprendran les actuacionsconjuntes en matèria de desarmament, les mis-sions humanitàries i de rescat, les missions d’as-sessorament i assistència en qüestions militars,les missions de prevenció de con�lictes i de man-teniment de la pau, les missions en què intervin-guen forces de combat per a la gestió de crisis,incloses les missions de restabliment de la paui les operacions d’estabilització al terme dels con-�lictes. Totes estes missions podran contribuira la lluita contra el terrorisme, entre altres cosesper mitjà del suport prestat a tercers països pera combatre’l en el seu territori.

2. El Consell adoptarà les decisions relativesa les missions referides en l’apartat 1, i en de-�inirà l’objectiu, l’abast i les normes generals d’e-xecució. L’alt representant de la Unió per a As-sumptes Exteriors i Política de Seguretat, sotal’autoritat del Consell i en contacte estret ipermanent amb el Comité Polític i de Seguretat,es farà càrrec de la coordinació dels aspectes ci-vils i militars d’estes missions.

Article 44

1. En el marc de les decisions adoptades deconformitat amb l’article 43, el Consell podrà en-comanar la realització d’una missió a un grupd’estats membres que ho desitgen i que disposende les capacitats necessàries per a esta missió.La gestió de la missió s’acordarà entre estos es-tats membres, en associació amb l’alt represen-tant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Po-lítica de Seguretat.

2. Els estats membres que participen en larealització de la missió informaran periòdica-ment el Consell del progrés de la missió, per ini-ciativa pròpia o a petició d’un Estat membre.Els estats membres participants comunicaran

TUE, art. 45

20


immediatament al Consell si la realització dela missió ocasiona conseqüències importantso exigix una modificació de l’objectiu, l’abast oles condicions de la missió establits en les de-cisions a què es referix l’apartat 1. En estos ca-sos, el Consell adoptarà les decisions necessà-ries.

Article 45

1. L’Agència Europea de Defensa a què es re-ferix l’apartat 3 de l’article 42 estarà sota l’au-toritat del Consell i tindrà com a missió:

a) contribuir a de�inir els objectius de capa-citats militars dels estats membres i a avaluarel respecte dels compromisos de capacitatscontrets pels estats membres;

b) promoure l’harmonització de les neces-sitats operatives i l’adopció de mètodes d’adqui-sició e�icaç i compatibles;

c) proposar projectes multilaterals per acomplir els objectius de capacitats militars i co-ordinar els programes executats pels estatsmembres i la gestió de programes de cooperacióespecí�ics;

d) donar suport a la investigació sobre tec-nologia de defensa i coordinar i plani�icar acti-vitats d’investigació conjuntes i estudis de so-lucions tècniques que responguen a les futuresnecessitats operatives;

e) contribuir a de�inir i, si és el cas, aplicarqualsevol mesura oportuna per a reforçar la baseindustrial i tecnològica del sector de la defensai per a millorar l’e�icàcia dels gastos militars.

2. L’Agència Europea de Defensa estaràoberta a tots els estats membres que desitgenparticipar-hi. El Consell adoptarà per majoriaquali�icada una decisió en què es determinaràl’estatut, la seu i la manera de funcionament del’Agència. La decisió tindrà en compte el grau departicipació efectiva en les activitats de l’Agència.Dins d’esta es constituiran grups especí�ics, for-mats pels estats membres que realitzen projec-tes conjunts. L’Agència exercirà les seues funcionsen coordinació amb la Comissió quan siga ne-cessari.

Article 46

1. Els estats membres que desitgen participaren la cooperació estructurada permanent refe-rida en l’apartat 6 de l’article 42 i que reunisquenels criteris i assumisquen els compromisos enmatèria de capacitats militars que �iguren en elProtocol sobre la cooperació estructurada per-manent noti�icaran la seua intenció al Consell i

a l’alt representant de la Unió per a AssumptesExteriors i Política de Seguretat.

2. En un termini de tres mesos a partir de lanoti�icació mencionada en l’apartat 1, el Conselladoptarà una decisió per la qual s’establisca lacooperació estructurada permanent i es �ixe lallista dels estats membres participants. El Con-sell, després de consultar l’alt representant, espronunciarà per majoria quali�icada.

3. Qualsevol Estat membre que, en una faseposterior, desitge participar en la cooperació es-tructurada permanent, noti�icarà la seua intencióal Consell i a l’alt representant.

El Consell adoptarà una decisió per la qual escon�irme la participació de l’Estat membre dequè es tracte, que complisca els criteris i assu-misca els compromisos enunciats en els articles1 i 2 del Protocol sobre la cooperació estructu-rada permanent. El Consell, després de consultarl’alt representant, es pronunciarà per majoriaquali�icada. Només participaran en la votació elsmembres del Consell que representen els estatsmembres participants.

La majoria quali�icada es de�inirà de confor-mitat amb la lletra a) de l’apartat 3 de l’article238 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea.

4. Si un Estat membre participant deixa decomplir els criteris o no pot assumir els compro-misos referits en els articles 1 i 2 del Protocolsobre la cooperació estructurada permanent, elConsell podrà adoptar una decisió que suspengala participació d’eixe Estat.

El Consell es pronunciarà per majoria qua-li�icada. Només participaran en la votació elsmembres del Consell que representen els estatsmembres participants, a excepció de l’Estatmembre de què es tracte.

La majoria quali�icada es de�inirà de confor-mitat amb la lletra a) de l’apartat 3 de l’article238 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea.

5. Si un Estat membre participant decidixabandonar la cooperació estructurada perma-nent, noti�icarà la seua decisió al Consell, el qualprendrà nota que ha �inalitzat la participació d’ei-xe Estat membre.

6. Les decisions i les recomanacions delConsell en el marc de la cooperació estructuradapermanent, diferents de les previstes en els apar-tats 2 a 5, s’adoptaran per unanimitat. Alsefectes de l’aplicació del present apartat, la una-nimitat estarà constituïda únicament pels votsdels representants dels estats membres parti-cipants.

TUE, art. 48

21


TÍTOL VI

DISPOSICIONS FINALS

Article 47

La Unió té personalitat jurídica.


1. Els Tractats podran modi�icar-se d’acordamb un procediment de revisió ordinari. Tambépodran modi�icar-se d’acord amb procedimentsde revisió simpli�icats.

Procediment de revisió ordinari

2. El Govern de qualsevol Estat membre, elParlament Europeu o la Comissió podran pre-sentar al Consell projectes de revisió delsTractats. Estos projectes podran tindre com afinalitat, entre altres, augmentar o reduir lescompetències atribuïdes a la Unió en els Trac-tats. El Consell remetrà estos projectes al Con-sell Europeu i els notificarà als parlaments na-cionals.

3. Si el Consell Europeu, després de consultarel Parlament Europeu i la Comissió, adopta permajoria simple una decisió favorable a l’examende les modi�icacions proposades, el president delConsell Europeu convocarà una convenció com-posta per representants dels parlaments nacio-nals, dels caps d’Estat o de govern dels estatsmembres, del Parlament Europeu i de la Comis-sió. Quan es tracte de modi�icacions institucio-nals en l’àmbit monetari, es consultarà tambéel Banc Central Europeu. La convenció examinaràels projectes de revisió i adoptarà per consensuna recomanació dirigida a una conferència derepresentants dels governs dels estats membressegons el que disposa l’apartat 4.

El Consell Europeu podrà decidir per majoriasimple, amb l’aprovació prèvia del Parlament Eu-ropeu, no convocar una convenció quan la im-portància de les modi�icacions no ho justi�ique.En este últim cas, el Consell Europeu establiràun mandat per a una conferència de represen-tants dels governs dels estats membres.

4. El president del Consell convocarà una con-ferència de representants dels governs delsestats membres a �i que s’aproven de comú acordles modi�icacions que hagen d’introduir-se enels Tractats.

Les modi�icacions entraran en vigor desprésd’haver sigut rati�icades per tots els estats

membres de conformitat amb les seues respec-tives normes constitucionals.

5. Si, transcorregut un termini de dos anys desde la �irma d’un tractat modi�icatiu dels Tractats,les quatre quintes parts dels estats membresl’han rati�icat i un o més estats membres han tro-bat di�icultats per a procedir a eixa rati�icació,el Consell Europeu examinarà la qüestió.

Procediments de revisió simpli�icats

6. El Govern de qualsevol Estat membre, elParlament Europeu o la Comissió podran pre-sentar al Consell Europeu projectes de revisióde la totalitat o part de les disposicions de la ter-cera part del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea, relatives a les polítiques i accions in-ternes de la Unió.

El Consell Europeu podrà adoptar una decisióque modi�ique la totalitat o part de les disposi-cions de la tercera part del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea. El Consell Europeu espronunciarà per unanimitat després de consul-tar el Parlament Europeu i la Comissió, així comel Banc Central Europeu en el cas de modi�ica-cions institucionals en l’àmbit monetari. Esta de-cisió només entrarà en vigor una vegada que hajasigut aprovada pels estats membres, de confor-mitat amb les seues respectives normes cons-titucionals.

La decisió prevista en el paràgraf segon nopodrà augmentar les competències atribuïdesa la Unió pels Tractats.

7. Quan el Tractat de Funcionament de la UnióEuropea o el títol V del present tractat disposenque el Consell es pronuncie per unanimitat enun àmbit o en un cas determinat, el Consell Eu-ropeu podrà adoptar una decisió que autoritzeel Consell a pronunciar-se per majoria quali�i-cada en eixe àmbit o en eixe cas. El present pa-ràgraf no s’aplicarà a les decisions que tinguenrepercussions militars o en l’àmbit de la defen-sa.

Quan el Tractat de Funcionament de la UnióEuropea dispose que el Consell adopte actes le-gislatius d’acord amb un procediment legislatiuespecial, el Consell Europeu podrà adoptar unadecisió que autoritze a adoptar eixos actes d’a-cord amb el procediment legislatiu ordinari.

Qualsevol iniciativa presa pel Consell Europeuen virtut dels paràgrafs primer o segon estransmetrà als parlaments nacionals. En cas d’o-posició d’un parlament nacional noti�icada enun termini de sis mesos a partir d’esta transmis-sió, no s’adoptarà la decisió prevista en els pa-ràgrafs primer o segon. Si no hi ha oposició, el

TUE, art. 49

22


Consell Europeu podrà adoptar l’esmentada de-cisió.

Per a l’adopció de les decisions previstes enels paràgrafs primer o segon, el Consell Europeues pronunciarà per unanimitat, amb l’aprovacióprèvia del Parlament Europeu, que es pronun-ciarà per majoria dels membres que el compo-nen.


Qualsevol Estat europeu que respecte els va-lors mencionats en l’article 2 i es comprometaa promoure’ls podrà sol·licitar l’ingrés com amembre en la Unió. El Parlament Europeu i elsparlaments nacionals seran informats d’estasol·licitud. L’Estat sol·licitant dirigirà la seuasol·licitud al Consell, que es pronunciarà perunanimitat després de consultar la Comissió iamb l’aprovació prèvia del Parlament Europeu,el qual es pronunciarà per majoria dels mem-bres que el componen. Es tindran en compte elscriteris d’elegibilitat acordats pel Consell Eu-ropeu.

Les condicions d’admissió i les adaptacionsque esta admissió comporta en relació amb elsTractats sobre els quals es funda la Unió seranobjecte d’un acord entre els estats membres il’Estat sol·licitant. Este acord se sotmetrà a la ra-ti�icació de tots els estats contractants, de con-formitat amb les seues respectives normesconstitucionals.

Article 50

1. Qualsevol Estat membre podrà decidir, deconformitat amb les seues normes constitucio-nals, retirar-se de la Unió.

2. L’Estat membre que decidisca retirar-se’nnoti�icarà la seua intenció al Consell Europeu. Envista de les orientacions del Consell Europeu, laUnió negociarà i subscriurà amb eixe Estat unacord que establirà les condicions de la seua re-tirada, tenint en compte el marc de les seues re-lacions futures amb la Unió. Este acord es nego-ciarà d’acord amb l’apartat 3 de l’article 218 delTractat de Funcionament de la Unió Europea. ElConsell el subscriurà en nom de la Unió per ma-joria quali�icada, amb l’aprovació prèvia del Par-lament Europeu.

3. Els Tractats deixaran d’aplicar-se a l’Estatde què es tracte a partir de la data d’entrada envigor de l’acord de retirada o, si no n’hi ha, al capde dos anys de la noti�icació a què es referix l’a-partat 2, excepte si el Consell Europeu, d’acord

amb l’Estat interessat, decidix per unanimitatprorrogar este termini.

4. Als efectes dels apartats 2 i 3, el membredel Consell Europeu i del Consell que representel’Estat membre que es retire no participarà nien les deliberacions ni en les decisions delConsell Europeu o del Consell que l’afecten.

La majoria quali�icada es de�inirà de confor-mitat amb la lletra b) de l’apartat 3 de l’article238 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea.

5. Si l’Estat membre que s’ha retirat de la Uniósol·licita novament l’adhesió, la seua sol·licitudse sotmetrà al procediment establit en l’article49.

Article 51

Els protocols i annexos dels Tractats en for-men part integrant.

Article 52

1. Els Tractats s’aplicaran al Regne de Bèlgica,a la República de Bulgària, a la República Txeca,al Regne de Dinamarca, a la República Federald’Alemanya, a la República d’Estònia, a Irlanda,a la República Hel·lènica, al Regne d’Espanya, ala República Francesa, a la República Italiana, ala República de Xipre, a la República de Letònia,a la República de Lituània, al Gran Ducat de Lu-xemburg, a la República d’Hongria, a la Repúblicade Malta, al Regne dels Països Baixos, a la Repú-blica d’Àustria, a la República de Polònia, a la Re-pública Portuguesa, a Romania, a la Repúblicad’Eslovènia, a la República Eslovaca, a la Repú-blica de Finlàndia, al Regne de Suècia i al RegneUnit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

2. L’àmbit d’aplicació territorial dels Tractatss’especi�ica en l’article 355 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea.


El present tractat es conclou per un períodede temps il·limitat.


1. El present tractat serà rati�icat per les altesparts contractants, de conformitat amb lesseues respectives normes constitucionals. Elsinstruments de rati�icació seran depositats da-vant del Govern de la República Italiana.

TUE, art. 55

23


2. El present tractat entrarà en vigor l’1 de ge-ner de 1993, sempre que s’hagen depositat totsels instruments de rati�icació o, si no n’hi ha, elprimer dia del mes següent al depòsit de l’ins-trument de rati�icació de l’últim Estat signatarique complisca esta formalitat.


1. El present tractat, redactat en un exemplarúnic, en llengües alemanya, anglesa, búlgara, da-nesa, eslovaca, eslovena, espanyola, estoniana,�inesa, francesa, grega, hongaresa, irlandesa, ita-liana, letona, lituana, maltesa, neerlandesa, po-lonesa, portuguesa, romanesa, sueca i txeca, elstextos del qual en cada una d’estes llengües sónigualment autèntics, serà depositat en els arxiusdel Govern de la República Italiana, que en re-metrà una còpia autenticada a cada un dels go-verns dels restants estats signataris.

2. El present tractat podrà així mateix traduir-se a qualsevol altra llengua que determinen elsestats membres entre aquelles que, de confor-mitat amb els seus ordenaments constitucionals,tinguen estatut de llengua o�icial en la totalitato en part del seu territori. L’Estat membre de quèes tracte facilitarà una còpia certi�icada d’estestraduccions, que es depositarà en els arxius delConsell.

EN FE DE TOT AIXÒ, els plenipotenciaris so-tasignats subscriuen el present tractat.

Fet a Maastricht, el set de febrer de milnou-cents noranta-dos.

(no es reproduïx la llista de signataris)

2. VERSIÓ CONSOLIDADA DEL TRACTAT

DE FUNCIONAMENT DE LA UNIÓ EUROPEA

27

PREÀMBUL

SA MAJESTAT EL REI DELS BELGUES, ELPRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL D’A-LEMANYA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICAFRANCESA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICAITALIANA, SA ALTESA REIAL LA GRAN DUQUES-SA DE LUXEMBURG, SA MAJESTAT LA REINADELS PAÏSOS BAIXOS (1),

RESOLTS a establir les bases d’una unió cadavegada més estreta entre els pobles europeus,

DECIDITS a assegurar, per mitjà d’una acciócomuna, el progrés econòmic i social dels seusrespectius estats, eliminant les barreres que di-vidixen Europa,

FIXANT com a �i essencial dels seus esforçosla constant millora de les condicions de vida i detreball dels seus pobles,

RECONEIXENT que l’eliminació dels obstaclesexistents exigix una acció concertada per garan-tir un desenrotllament econòmic estable, un in-tercanvi comercial equilibrat i una competèncialleial,

PREOCUPATS per reforçar la unitat de lesseues economies i assegurar-ne el desenrotlla-ment harmoniós, reduint les diferències entreles diverses regions i el retard de les menys afa-vorides,

DESITJOSOS de contribuir, per mitjà d’una po-lítica comercial comuna, a la progressiva supressióde les restriccions als intercanvis internacionals,

PRETENENT reforçar la solidaritat d’Europaamb els països d’ultramar i desitjant assegurarel desenrotllament de la seua prosperitat, deconformitat amb els principis de la Carta de lesNacions Unides,

RESOLTS a consolidar, per mitjà de la cons-titució d’este conjunt de recursos, la defensa dela pau i la llibertat i invitant els altres poblesd’Europa que participen d’este ideal a associar-se al seu esforç,

DECIDITS a promoure el desenrotllament delnivell de coneixement més elevat possible perals seus pobles a través d’un ampli accés a l’e-ducació i de la contínua actualització d’eixos co-neixements,

HAN DESIGNAT amb este �i com a plenipo-tenciaris:

(no es reproduïx la llista dels plenipotenciaris)

ELS QUALS, després d’haver intercanviatels seus plens poders, reconeguts en bona i de-guda forma, han convingut les disposicions se-güents.

PRIMERA PART

PRINCIPIS

Article 1

1. El present tractat organitza el funciona-ment de la Unió i determina els àmbits, la deli-mitació i les condicions d’exercici de les seuescompetències.

2. El present tractat i el Tractat de la Unió Eu-ropea constituïxen els Tractats sobre els qualses fonamenta la Unió. Estos dos Tractats, que te-nen el mateix valor jurídic, es designaran ambl’expressió «els Tractats».

TÍTOL I

CATEGORIES I ÀMBITS DE COMPETÈNCIESDE LA UNIÓ

Article 2

1. Quan els Tractats atribuïsquen a la Unióuna competència exclusiva en un àmbit deter-minat, només la Unió podrà legislar i adoptar ac-tes jurídicament vinculants, mentres que els es-tats membres, com a tals, únicament podran fer-ho si són facultats per la Unió o per a aplicar ac-tes de la Unió.

2. Quan els Tractats atribuïsquen a la Unióuna competència compartida amb els estatsmembres en un àmbit determinat, la Unió i elsestats membres podran legislar i adoptar actesjurídicament vinculants en eixe àmbit. Els estatsmembres exerciran la seua competència en lamesura que la Unió no haja exercit la seua. Elsestats membres exerciran novament la seuacompetència en la mesura que la Unió haja de-cidit deixar d’exercir la seua.

3. Els estats membres coordinaran les seuespolítiques econòmiques i d’ocupació segonsles modalitats establides en el present tractat,per a la de�inició de les quals la Unió disposaràde competència.

(1) Posteriorment, la República de Bulgària, la República Txeca, el Regne de Dinamarca, la República d’Estònia, Irlanda, laRepública Hel·lènica, el Regne d’Espanya, la República de Xipre, la República de Letònia, la República de Lituània, la Repú-blica d’Hongria, la República de Malta, la República d’Àustria, la República de Polònia, la República Portuguesa, Romania,la República d’Eslovènia, la República d’Eslovàquia, la República de Finlàndia, el Regne de Suècia i el Regne Unit de GranBretanya i Irlanda del Nord van passar a ser membres de la Unió Europea.

TFUE, art. 3

28

TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNIÓ EUROPEA

4. La Unió disposarà de competència, de con-formitat amb el que disposa el Tractat de la UnióEuropea, per a de�inir i aplicar una política ex-terior i de seguretat comuna, inclosa la de�inicióprogressiva d’una política comuna de defensa.

5. En determinats àmbits i en les condicionsestablides en els Tractats, la Unió disposarà decompetència per a dur a terme accions desti-nades a donar suport a l’acció dels estatsmembres, coordinar-la o complementar-la,sense per això substituir la seua competènciaen eixos àmbits.

Els actes jurídicament vinculants de la Unióadoptats en virtut de les disposicions dels Trac-tats relatives a eixos àmbits no podran compor-tar cap harmonització de les disposicions legalsi reglamentàries dels estats membres.

6. L’abast i les condicions d’exercici de lescompetències de la Unió es determinaran en lesdisposicions dels Tractats relatives a cada àm-bit.

Article 3

1. La Unió disposarà de competència exclusivaen els àmbits següents:

a) la unió duanera;b) l’establiment de les normes sobre com-

petència necessàries per al funcionament delmercat interior;

c) la política monetària dels estats membresque hagen adoptat l’euro com a moneda;

d) la conservació dels recursos biològics ma-rins dins de la política pesquera comuna;

e) la política comercial comuna.2. La Unió disposarà també de competència

exclusiva per a la subscripció d’un acord inter-nacional quan esta subscripció estiga previstaen un acte legislatiu de la Unió, quan siga neces-sària per a permetre-li exercir la seua compe-tència interna o en la mesura que puga afectarnormes comunes o alterar-ne l’abast.

Article 4

1. La Unió disposarà de competència compar-tida amb els estats membres quan els Tractatsli atribuïsquen una competència que no corres-ponga als àmbits indicats en els articles 3 i 6.

2. Les competències compartides entre laUnió i els estats membres s’aplicaran als se-güents àmbits principals:

a) el mercat interior;b) la política social, en els aspectes de�inits

en el present tractat;c) la cohesió econòmica, social i territorial;

d) l’agricultura i la pesca, excloent-ne laconservació dels recursos biològics marins;

e) el medi ambient;f) la protecció dels consumidors;g) els transports;h) les xarxes transeuropees;i) l’energia;j) l’espai de llibertat, seguretat i justícia;k) els assumptes comuns de seguretat en

matèria de salut pública, en els aspectes de�initsen el present tractat.

3. En els àmbits de la investigació, el desen-rotllament tecnològic i l’espai, la Unió disposaràde competència per a dur a terme accions, enparticular destinades a de�inir i realitzar progra-mes, sense que l’exercici d’esta competènciapuga tindre per efecte impedir als estats mem-bres exercir la seua.

4. En els àmbits de la cooperació per al des-enrotllament i de l’ajuda humanitària, la Uniódisposarà de competència per a dur a terme ac-cions i una política comuna, sense que l’exercicid’esta competència puga tindre per efecte im-pedir als estats membres exercir la seua.

Article 5

1. Els estats membres coordinaran les seuespolítiques econòmiques en el si de la Unió. Ambeste �i, el Consell adoptarà mesures, en particularles orientacions generals d’estes polítiques.

S’aplicaran disposicions particulars als estatsmembres que hagen adoptat l’euro com a mo-neda.

2. La Unió prendrà mesures per a garantir lacoordinació de les polítiques d’ocupació dels es-tats membres, en particular de�inint les orien-tacions d’eixes polítiques.

3. La Unió podrà prendre iniciatives per a ga-rantir la coordinació de les polítiques socials delsestats membres.

Article 6

La Unió disposarà de competència per adur a terme accions destinades a donar suporta l’acció dels estats membres, coordinar-la ocomplementar-la. Els àmbits d’estes accions se-ran, en la seua �inalitat europea:

a) la protecció i la millora de la salut huma-na;

b) la indústria;c) la cultura;d) el turisme;e) l’educació, la formació professional, la jo-

ventut i l’esport;

TFUE, art. 15

29


f) la protecció civil;g) la cooperació administrativa.

TÍTOL II

DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL

Article 7

La Unió vetlarà per la coherència entre lesseues diferents polítiques i accions, tenint encompte el conjunt dels seus objectius i observantel principi d’atribució de competències.

Article 8(antic article 3, apartat 2, TCE) (1)

En totes les seues accions, la Unió es �ixaràl’objectiu d’eliminar les desigualtats entrel’home i la dona i promoure’n la igualtat.

Article 9

En la de�inició i execució de les seues políti-ques i accions, la Unió tindrà en compte les exi-gències relacionades amb la promoció d’unnivell d’ocupació elevat, amb la garantia d’unaprotecció social adequada, amb la lluita contral’exclusió social i amb un nivell elevat d’educació,formació i protecció de la salut humana.

Article 10

En la de�inició i execució de les seues políti-ques i accions, la Unió tractarà de lluitar contraqualsevol discriminació per raó de sexe, raça oorigen ètnic, religió o conviccions, discapacitat,edat o orientació sexual.


Les exigències de la protecció del medi am-bient hauran d’integrar-se en la de�inició i en larealització de les polítiques i accions de laUnió, en particular amb l’objectiu de promoureun desenrotllament sostenible.

Article 12(antic article 153, apartat 2, TCE)

En la de�inició i execució d’altres polítiques

i accions de la Unió es tindran en compte les exi-gències de la protecció dels consumidors.

Article 13

En la formulació i aplicació de les polítiquesde la Unió en matèria d’agricultura, pesca,transport, mercat interior, investigació i desen-rotllament tecnològic i espai, la Unió i els estatsmembres tindran plenament en compte lesexigències en matèria de benestar dels animalscom a sers sensibles, respectant al mateixtemps les disposicions legals o administrativesi els costums dels estats membres relatives, enparticular, a ritus religiosos, tradicions culturalsi patrimoni regional.


Sense perjuí del que disposen l’article 4 delTractat de la Unió Europea i els articles 93, 106i 107 del present tractat, i a la vista del lloc queels servicis d’interés econòmic general ocupenentre els valors comuns de la Unió, així com delseu paper en la promoció de la cohesió social iterritorial, la Unió i els estats membres, d’acordamb les seues competències respectives i enl’àmbit d’aplicació dels Tractats, vetlaran perquèeixos servicis actuen d’acord amb uns principisi condicions, en particular econòmiques i �inan-ceres, que els permeten acomplir la seua comesa.El Parlament Europeu i el Consell establiran ei-xos principis i condicions per mitjà de regla-ments, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari, sense perjuí de la competència delsestats membres, dins del respecte als Tractats,per a prestar, encarregar i �inançar eixos servi-cis.


1. A �i de fomentar una bona governança i ga-rantir la participació de la societat civil, les ins-titucions, els òrgans i els organismes de la Unióactuaran amb el màxim respecte possible al prin-cipi d’obertura.

2. Les sessions del Parlament Europeu seranpúbliques, així com les del Consell en què estedelibere i vote sobre un projecte d’acte legisla-tiu.

(1) Esta referència és indicativa. Per a una més àmplia informació, cal veure les taules de correspondències entre l’antiga i lanova numeració dels Tractats.

TFUE, art. 16

30


3. Qualsevol ciutadà de la Unió, així com qual-sevol persona �ísica o jurídica que residisca o tin-ga el domicili social en un Estat membre, tindràdret a accedir als documents de les institucions,els òrgans i els organismes de la Unió, siga quinsiga el seu suport, d’acord amb els principis i lescondicions que s’establiran de conformitat ambel present apartat.

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, deter-minaran per mitjà de reglaments els principisgenerals i els límits, per motius d’interés público privat, que regulen l’exercici d’este dretd’accés als documents.

Cada una de les institucions, els òrgans o elsorganismes garantirà la transparència dels seustreballs i elaborarà en el seu reglament interndisposicions especí�iques sobre l’accés als seusdocuments, de conformitat amb els reglamentsprevistos en el paràgraf segon.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, elBanc Central Europeu i el Banc Europeu d’Inver-sions només estaran subjectes al present apartatquan exercisquen funcions administratives.

El Parlament Europeu i el Consell garantiranla publicitat dels documents relatius als pro-cediments legislatius en les condicions establi-des pels reglaments referits en el paràgraf se-gon.


1. Qualsevol persona té dret a la protecció deles dades de caràcter personal que la concernis-quen.

2. El Parlament Europeu i el Consell establi-ran, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari, les normes sobre protecció de les perso-nes �ísiques respecte del tractament de dades decaràcter personal per les institucions, els òrgansi els organismes de la Unió, així com pels estatsmembres en l’exercici de les activitats compresesen l’àmbit d’aplicació del dret de la Unió, isobre la lliure circulació d’estes dades. El respec-te d’estes normes estarà sotmés al controld’autoritats independents.

Les normes que s’adopten en virtut del pre-sent article s’entendran sense perjuí de lesnormes especí�iques previstes en l’article 39 delTractat de la Unió Europea.

Article 17

1. La Unió respectarà i no prejutjarà l’estatutreconegut en els estats membres, en virtut del

dret intern, a les esglésies i les associacions o co-munitats religioses.

2. La Unió respectarà així mateix l’estatut re-conegut, en virtut del dret intern, a les organit-zacions �ilosò�iques i no confessionals.

3. Reconeixent la seua identitat i la seua apor-tació especí�ica, la Unió mantindrà un diàlegobert, transparent i regular amb eixes esglésiesi organitzacions.

SEGONA PART

NO-DISCRIMINACIÓ I CIUTADANIA DELA UNIÓ


En l’àmbit d’aplicació dels Tractats, i senseperjuí de les disposicions particulars que con-tenen, es prohibirà qualsevol discriminació perraó de la nacionalitat.

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, podranestablir la regulació necessària per a prohibir es-tes discriminacions.


1. Sense perjuí de les altres disposicions delsTractats i dins dels límits de les competènciesatribuïdes a la Unió per estos, el Consell, per una-nimitat d’acord amb un procediment legislatiuespecial, i amb l’aprovació prèvia del ParlamentEuropeu, podrà adoptar accions adequadesper a lluitar contra la discriminació per motiusde sexe, d’origen racial o ètnic, religió o convic-cions, discapacitat, edat o orientació sexual.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, el Par-lament Europeu i el Consell podran adoptar, d’a-cord amb el procediment legislatiu ordinari, elsprincipis bàsics de les mesures de la Unió d’es-tímul, excloent qualsevol harmonització de lesdisposicions legals i reglamentàries dels estatsmembres, per a donar suport a les accionsdels estats membres empreses per a contribuira la realització dels objectius enunciats en l’a-partat 1.


1. Es crea una ciutadania de la Unió. Serà ciu-tadà de la Unió tota persona que tinga la nacio-nalitat d’un Estat membre. La ciutadania de la

TFUE, art. 24

31


Unió s’a�ig a la ciutadania nacional sense subs-tituir-la.

2. Els ciutadans de la Unió són titulars delsdrets i estan subjectes als deures establits en elsTractats. Tenen, entre altres, el dret:

a) de circular i residir lliurement en el terri-tori dels estats membres;

b) de sufragi actiu i passiu en les eleccionsal Parlament Europeu i en les eleccions muni-cipals de l’Estat membre en què residisquen, enles mateixes condicions que els nacionals d’eixeEstat;

c) d’acollir-se, en el territori d’un tercerpaís en què no estiga representat l’Estat membrede què siguen nacionals, a la protecció de les au-toritats diplomàtiques i consulars de qualsevolEstat membre en les mateixes condicions que elsnacionals d’eixe Estat;

d) de formular peticions al Parlament Euro-peu, de recórrer al Defensor del Poble Europeu,així com de dirigir-se a les institucions i als òr-gans consultius de la Unió en una de les llengüesdels Tractats i de rebre una contestació en eixamateixa llengua.

Estos drets s’exerciran en les condicions i dinsdels límits de�inits pels Tractats i per lesmesures adoptades en aplicació d’estos.


1. Qualsevol ciutadà de la Unió tindrà dret acircular i residir lliurement en el territori delsestats membres, d’acord amb les limitacions icondicions que contenen els Tractats i les dis-posicions adoptades per a la seua aplicació.

2. Quan una acció de la Unió resulte neces-sària per a aconseguir este objectiu, i llevat queels Tractats hagen previst els poders d’acció aeste efecte, el Parlament Europeu i el Consell po-dran adoptar, d’acord amb el procediment legis-latiu ordinari, disposicions destinades a facilitarl’exercici dels drets referits en l’apartat 1.

3. Als efectes previstos en l’apartat 1, i llevatque els Tractats establisquen poders d’actuacióa este efecte, el Consell podrà adoptar, d’acordamb un procediment legislatiu especial, mesuressobre seguretat social o protecció social. ElConsell es pronunciarà per unanimitat desprésde consultar el Parlament Europeu.


1. Qualsevol ciutadà de la Unió que residiscaen un Estat membre del qual no siga nacional tin-

drà dret a ser elector i elegible en les eleccionsmunicipals de l’Estat membre en què residisca,en les mateixes condicions que els nacionals d’ei-xe Estat. Este dret s’exercirà sense perjuí de lesmodalitats que el Consell adopte, per unanimitatd’acord amb un procediment legislatiu especial,i després de consultar el Parlament Europeu; es-tes modalitats podran establir excepcions quanaixí ho justi�iquen problemes especí�ics d’un Es-tat membre.

2. Sense perjuí del que disposa l’apartat 1 del’article 223 i les normes adoptades per a la seuaaplicació, qualsevol ciutadà de la Unió que re-sidisca en un Estat membre del qual no siga na-cional tindrà dret a ser elector i elegible en leseleccions al Parlament Europeu en l’Estat mem-bre en què residisca, en les mateixes condicionsque els nacionals d’eixe Estat. Este dret s’exerciràsense perjuí de les modalitats que el Conselladopte, per unanimitat d’acord amb un proce-diment legislatiu especial, i després de consultarel Parlament Europeu; estes modalitats podranestablir excepcions quan problemes especí�icsd’un Estat membre ho justi�iquen.


Qualsevol ciutadà de la Unió podrà acollir-se,en el territori d’un tercer país en què no estigarepresentat l’Estat membre del qual siga nacio-nal, a la protecció de les autoritats diplomàtiquesi consulars de qualsevol Estat membre, en lesmateixes condicions que els nacionals d’eixe Es-tat. Els estats membres prendran les disposi-cions necessàries i entaularan les negociacionsinternacionals requerides per a garantir estaprotecció.

El Consell podrà adoptar, d’acord amb un pro-cediment legislatiu especial i després de consultarel Parlament Europeu, directives en què s’esta-blisquen les mesures de coordinació i de coope-ració necessàries per a facilitar eixa protecció.


El Parlament Europeu i el Consell adoptaranper mitjà de reglaments, d’acord amb el proce-diment legislatiu ordinari, les disposicions re-latives als procediments i condicions preceptiusper a la presentació d’una iniciativa ciutadanaen el sentit de l’article 11 del Tractat de la UnióEuropea, inclòs el nombre mínim d’estats mem-bres de què han de procedir els ciutadans quela presenten.

TFUE, art. 25

32


Qualsevol ciutadà de la Unió tindrà el dret depetició davant del Parlament Europeu, de con-formitat amb el que disposa l’article 227.

Qualsevol ciutadà de la Unió podrà dirigir-seal Defensor del Poble instituït en virtut del quedisposa l’article 228.

Qualsevol ciutadà de la Unió podrà dirigir-seper escrit a qualsevol de les institucions o delsorganismes previstos en el present article o enl’article 13 del Tractat de la Unió Europea en unade les llengües mencionades en l’apartat 1 del’article 55 del tractat i rebre una contestació eneixa mateixa llengua.


Cada tres anys la Comissió informarà el Par-lament Europeu, el Consell i el Comité Econòmici Social sobre l’aplicació de les disposicions dela present part. Este informe tindrà en compteel desenrotllament de la Unió.

Sobre esta base, i sense perjuí de les altresdisposicions dels Tractats, el Consell, per una-nimitat d’acord amb un procediment legislatiuespecial, i amb l’aprovació prèvia del ParlamentEuropeu, podrà adoptar disposicions destinadesa completar els drets enumerats en l’apartat 2de l’article 20. Estes disposicions entraran en vi-gor quan hagen sigut aprovades pels estatsmembres, de conformitat amb les seues respec-tives normes constitucionals.

TERCERA PART

POLÍTIQUES I ACCIONS INTERNES DELA UNIÓ

TÍTOL I

MERCAT INTERIOR


1. La Unió adoptarà les mesures destinadesa establir el mercat interior o a garantir-ne el fun-cionament, de conformitat amb les disposicionspertinents dels Tractats.

2. El mercat interior implicarà un espaisense fronteres interiors, en el qual la lliure cir-culació de mercaderies, persones, servicis i ca-pitals estarà garantida d’acord amb les disposi-cions dels Tractats.

3. El Consell, a proposta de la Comissió, de-�inirà les orientacions i les condicions necessà-

ries per a assegurar un progrés equilibrat en elconjunt dels sectors considerats.


En el moment de formular les seues propos-tes amb vista a la consecució dels objectius enun-ciats en l’article 26, la Comissió tindrà encompte la importància de l’esforç que determi-nades economies, que presenten un nivell dedesenrotllament diferent, hauran de realitzar pera l’establiment del mercat interior, i podrà pro-posar les disposicions adequades.

Si estes disposicions adopten la forma d’ex-cepcions, hauran de tindre caràcter temporal ipertorbar el mínim possible el funcionament delmercat interior.

TÍTOL II

LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES


1. La Unió comprendrà una unió duanera, quecomprendrà la totalitat dels intercanvis demercaderies i que implicarà la prohibició, entreels estats membres, dels drets de duana d’im-portació i exportació i de qualssevol exaccionsd’efecte equivalent, així com l’adopció d’unaranzel duaner comú en les seues relacions ambtercers països.

2. Les disposicions de l’article 30 i les del ca-pítol 3 del present títol s’aplicaran als productesoriginaris dels estats membres i als productesprocedents de tercers països que es troben enlliure pràctica en els estats membres.


Es consideraran en lliure pràctica en unEstat membre els productes procedents de ter-cers països respecte dels quals s’hagen complit,en eixe Estat membre, les formalitats d’impor-tació i s’hagen percebut els drets de duana iqualssevol altres exaccions d’efecte equivalentexigibles, sempre que no s’hagen bene�iciatd’una devolució total o parcial d’estos drets oexaccions.

TFUE, art. 37

33


CAPÍTOL 1

UNIÓ DUANERA


Quedaran prohibits entre els estats membresels drets de duana d’importació i exportació oexaccions d’efecte equivalent. Esta prohibició s’a-plicarà també als drets de duana de caràcter �is-cal.


El Consell, a proposta de la Comissió, �ixaràels drets de l’aranzel duaner comú.


En el compliment de les funcions que li sónatribuïdes en el present capítol, la Comissió esguiarà per:

a) la necessitat de promoure els intercanviscomercials entre els estats membres i tercerspaïsos;

b) l’evolució de les condicions de competèn-cia dins de la Unió, en la mesura que esta evo-lució tinga per efecte l’increment de la capacitatcompetitiva de les empreses;

c) les necessitats d’abastiment de la Unió enmatèries primeres i productes semielaborats,procurant que no es falsegen, entre els estatsmembres, les condicions de competència delsproductes acabats;

d) la necessitat d’evitar pertorbacions greusen la vida econòmica dels estats membres i ga-rantir un desenrotllament racional de la produc-ció i una expansió del consum en la Unió.

CAPÍTOL 2

COOPERACIÓ DUANERA


Dins de l’àmbit d’aplicació dels Tractats, elParlament Europeu i el Consell, d’acord amb elprocediment legislatiu ordinari, adoptaran me-sures destinades a reforçar la cooperació dua-nera entre els estats membres i entre estos i laComissió.

CAPÍTOL 3

PROHIBICIÓ DE LES RESTRICCIONSQUANTITATIVES ENTRE ELS ESTATS

MEMBRES


Quedaran prohibides entre els estats mem-bres les restriccions quantitatives a la importa-ció, així com totes les mesures d’efecte equiva-lent.


Quedaran prohibides entre els estats mem-bres les restriccions quantitatives a l’exportació,així com totes les mesures d’efecte equivalent.


Les disposicions dels articles 34 i 35 no seranobstacle per a les prohibicions o restriccions ala importació, exportació o trànsit justi�icadesper raons d’orde públic, moralitat i seguretat pú-bliques, protecció de la salut i vida de les per-sones i animals, preservació dels vegetals, pro-tecció del patrimoni artístic, històric o arqueo-lògic nacional o protecció de la propietat indus-trial i comercial. No obstant això, estes prohibi-cions o restriccions no hauran de constituir unmitjà de discriminació arbitrària ni una restriccióencoberta del comerç entre els estats membres.


1. Els estats membres adequaran els mono-polis nacionals de caràcter comercial de tal ma-nera que quede assegurada l’exclusió de qual-sevol discriminació entre els nacionals dels es-tats membres respecte de les condicions d’abas-timent i de mercat.

Les disposicions del present article s’aplica-ran a qualsevol organisme per mitjà del qual unEstat membre, de iure o de facto, directament oindirectament, controle, dirigisca o in�luïsca sen-siblement en les importacions o les exportacionsentre els estats membres. Estes disposicions s’a-plicaran igualment als monopolis cedits per l’Es-tat a tercers.

2. Els estats membres s’abstindran de qual-sevol nova mesura contrària als principis enun-

TFUE, art. 38

34


ciats en l’apartat 1 o que restringisca l’abast delsarticles relatius a la prohibició dels drets de dua-na i de les restriccions quantitatives entre els es-tats membres.

3. En cas que un monopoli de caràcter comer-cial implique una regulació destinada a facilitarla comercialització o a millorar la rendibilitat delsproductes agrícoles, hauran d’adoptar-se les me-sures necessàries per a assegurar, en l’aplicacióde les normes del present article, garanties equi-valents per a l’ocupació i el nivell de vida delsproductors interessats.

TÍTOL III

AGRICULTURA I PESCA


1. La Unió de�inirà i aplicarà una política co-muna d’agricultura i pesca.

El mercat interior comprendrà l’agricultura,la pesca i el comerç dels productes agrícoles. Perproductes agrícoles s’entenen els productesde la terra, de la ramaderia i de la pesca, així comels productes de primera transformació direc-tament relacionats amb aquells. S’entendràque les referències a la política agrícola comunao a l’agricultura i la utilització del terme «agrí-cola» comprenen també la pesca, atenent les ca-racterístiques particulars d’este sector.

2. Excepte disposició en contra dels articles39 a 44, ambdós inclusivament, les normes pre-vistes per a l’establiment o el funcionament delmercat interior seran aplicables als productesagrícoles.

3. Els productes a què s’aplicaran els articles39 a 44, ambdós inclosos, són els que �iguren enla llista de l’annex I.

4. El funcionament i desenrotllament del mer-cat interior per als productes agrícoles haurand’anar acompanyats de l’establiment d’una po-lítica agrícola comuna.


1. Els objectius de la política agrícola comunaseran:

a) incrementar la productivitat agrícola fo-mentant el progrés tècnic, assegurant el desen-rotllament racional de la producció agrícola, aixícom la utilització òptima dels factors de produc-ció, en particular de la mà d’obra;

b) garantir així un nivell de vida equitatiu a

la població agrícola, en especial per mitjà del’augment de la renda individual dels que treba-llen en l’agricultura;

c) estabilitzar els mercats;d) garantir la seguretat dels abastiments;e) assegurar al consumidor subministra-

ments a preus raonables.2. En l’elaboració de la política agrícola co-

muna i dels mètodes especials que esta pugacomportar, s’hauran de tindre en compte:

a) les característiques especials de l’activitatagrícola que resulten de l’estructura social de l’a-gricultura i de les desigualtats estructurals i na-turals entre les distintes regions agrícoles;

b) la necessitat d’efectuar gradualment lesoportunes adaptacions;

c) el fet que, en els estats membres, l’agricul-tura constituïx un sector estretament vinculatal conjunt de l’economia.


1. Per a assolir els objectius enunciats en l’ar-ticle 39, es crea una organització comuna delsmercats agrícoles.

Segons els productes, esta organització adop-tarà una de les formes següents:

a) normes comunes sobre la competència;b) una coordinació obligatòria de les diverses

organitzacions nacionals de mercat;c) una organització europea del mercat.2. L’organització comuna establida amb una

de les formes indicades en l’apartat 1 podrà com-prendre totes les mesures necessàries per a as-solir els objectius de�inits en l’article 39, en par-ticular la regulació de preus, subvencions a laproducció i a la comercialització dels diversosproductes, sistemes d’emmagatzemament i decompensació de romanents, mecanismes co-muns d’estabilització de les importacions oexportacions.

L’organització comuna haurà de limitar-se aaconseguir els objectius enunciats en l’article 39i haurà d’excloure qualsevol discriminació entreproductors o consumidors de la Unió.

Qualsevol política comuna de preus haurà debasar-se en criteris comuns i en mètodes uni-formes de càlcul.

3. Per a permetre que l’organització comunaa què fa referència l’apartat 1 assolisca elsseus objectius, es podran crear un o més fonsd’orientació i de garantia agrícoles.

TFUE, art. 44

35



Per a assolir els objectius de�inits en l’article39, podran preveure’s, en l’àmbit de la políticaagrícola comuna, mesures com ara:

a) una e�icaç coordinació dels esforços em-presos en els sectors de la formació professional,investigació i divulgació de coneixements agro-nòmics, que podrà comprendre projectes oinstitucions �inançats en comú;

b) accions comunes per al desenrotllamentdel consum de determinats productes.


Les disposicions del capítol relatiu a lesnormes sobre la competència seran aplicablesa la producció i al comerç dels productes agrí-coles només en la mesura determinada pelParlament Europeu i el Consell, en el marc de lesdisposicions i d’acord amb el procediment pre-vist en l’apartat 2 de l’article 43, tenint encompte els objectius enunciats en l’article 39.

El Consell, a proposta de la Comissió, podràautoritzar la concessió d’ajudes:

a) per a la protecció de les explotacions des-favorides per condicions estructurals o naturals;

b) en el marc de programes de desenrotlla-ment econòmic.


1. La Comissió presentarà propostes relativesa l’elaboració i execució de la política agrícolacomuna, inclosa la substitució de les organitza-cions nacionals per alguna de les formes d’or-ganització comuna previstes en l’apartat 1 del’article 40, així com relatives a l’aplicació de lesmesures especi�icades en el present títol.

Estes propostes hauran de tindre en comptela interdependència de les qüestions agrícolesmencionades en el present títol.

2. El Parlament Europeu i el Consell establi-ran, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari i després de consultar el Comité Econòmici Social, l’organització comuna dels mercatsagrícoles prevista en l’apartat 1 de l’article 40,així com les altres disposicions que siguen ne-cessàries per a la consecució dels objectius dela política comuna d’agricultura i pesca.

3. El Consell, a proposta de la Comissió,adoptarà les mesures relatives a la �ixació delspreus, les exaccions, les ajudes i les limitacions

quantitatives, així com a la �ixació i el reparti-ment de les possibilitats de pesca.

4. En les condicions previstes en l’apartat 2,es podrà substituir les organitzacions nacionalsde mercat per l’organització comuna prevista enl’apartat 1 de l’article 40:

a) quan l’organització comuna oferisca alsestats membres que s’oposen a esta mesura i dis-posen d’una organització nacional per a la pro-ducció de què es tracte garanties equivalents pera l’ocupació i el nivell de vida dels productorsinteressats, tenint en compte el ritme de les pos-sibles adaptacions i de les necessàries especia-litzacions; i

b) quan esta organització assegure als inter-canvis dins de la Unió condicions anàlogues a lesexistents en un mercat nacional.

5. En cas de crear-se una organització comunaper a determinades matèries primeres, senseque existisca encara una organització comunaper als corresponents productes transformats,estes matèries primeres utilitzades en els pro-ductes transformats destinats a l’exportació atercers països podran ser importades de l’exte-rior de la Unió.


Quan en un Estat membre un producteestiga subjecte a una organització nacional demercat o a qualsevol regulació interna d’efecteequivalent que afecte la situació competitiva d’u-na producció semblant en un altre Estat membre,els estats membres aplicaran un gravamencompensatori a l’entrada d’este producte pro-cedent de l’Estat membre que posseïsca l’orga-nització o la regulació anteriorment citades, lle-vat que eixe Estat aplique ja un gravamen com-pensatori a l’eixida del producte.

La Comissió �ixarà l’import d’estos gravàmensen la mesura que siga necessari per a restablirl’equilibri, i podrà autoritzar igualment l’adopciód’altres mesures en les condicions i modalitatsque determine.

TFUE, art. 45

36


TÍTOL IV

LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES,SERVICIS I CAPITALS

CAPÍTOL 1

TREBALLADORS


1. Quedarà assegurada la lliure circulació delstreballadors dins de la Unió.

2. La lliure circulació suposarà l’abolició dequalsevol discriminació per raó de la nacionalitatentre els treballadors dels estats membres,respecte a l’ocupació, la retribució i les altrescondicions de treball.

3. Sense perjuí de les limitacions justi�icadesper raons d’orde públic, seguretat i salut públi-ques, la lliure circulació dels treballadors impli-carà el dret:

a) de respondre a ofertes efectives de treball;b) de desplaçar-se lliurement per a este �i pel

territori dels estats membres;c) de residir en un dels estats membres a �i

d’exercir-hi una ocupació, de conformitat ambles disposicions legals, reglamentàries i admi-nistratives aplicables a l’ocupació dels treballa-dors nacionals;

d) de romandre al territori d’un Estat mem-bre després d’haver-hi exercit una ocupació, enles condicions previstes en els reglaments esta-blits per la Comissió.

4. Les disposicions del present article no se-ran aplicables a les ocupacions en l’Administraciópública.

Article 46(antic article 40 TCE))

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social, adop-taran, per mitjà de directives o reglaments, lesmesures necessàries a �i de fer efectiva la lliurecirculació dels treballadors, tal com queda de-�inida en l’article 45, en especial:

a) assegurant una estreta col·laboració entreles administracions nacionals de treball;

b) eliminant aquells procediments i pràcti-ques administratius, així com els terminisd’accés a les ocupacions disponibles, que resul-ten de la legislació nacional o d’acords subscritsamb anterioritat entre els estats membres, el

manteniment dels quals supose un obstacle pera la liberalització dels moviments dels treballa-dors;

c) eliminant tots els terminis i la resta de res-triccions previstos en les legislacions nacionalso en els acords subscrits amb anterioritat entreels estats membres, que imposen als treballadorsdels altres estats membres condicions diferentsde les imposades als treballadors nacionalsper a la lliure elecció d’una ocupació;

d) establint els mecanismes adequats per aposar en relació les ofertes i les demandes d’o-cupació i facilitar-ne l’equilibri en condicions talsque no es pose en greu perill el nivell de vida id’ocupació en les diverses regions i indústries.


Els estats membres facilitaran, en el marcd’un programa comú, l’intercanvi de treballadorsjóvens.


El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, adopta-ran, en matèria de seguretat social, les mesuresnecessàries per a l’establiment de la lliure cir-culació dels treballadors, creant en especial unsistema que permeta garantir als treballadorsmigrants per compte d’altri i per compte propi,així com als seus drethavents:

a) l’acumulació de tots els períodes presosen consideració per les distintes legislacions na-cionals per a adquirir i conservar el dret a lesprestacions socials, així com per al càlcul d’es-tes;

b) el pagament de les prestacions a les per-sones que residisquen en els territoris dels estatsmembres.

Quan un membre del Consell declare que unprojecte d’acte legislatiu dels previstos en el pa-ràgraf primer perjudica aspectes importants delseu sistema de seguretat social, com el seu àmbitd’aplicació, cost o estructura �inancera, o afectal’equilibri �inancer d’eixe sistema, podrà sol·li-citar que l’assumpte es remeta al Consell Euro-peu, i en este cas quedarà suspés el procedimentlegislatiu ordinari. Amb la deliberació prèvia ien un termini de quatre mesos a partir d’eixasuspensió, el Consell Europeu:

a) tornarà el projecte al Consell, el qual po-sarà �i a la suspensió del procediment legislatiuordinari, o bé

TFUE, art. 52

37


b) no es pronunciarà o sol·licitarà a la Comis-sió que presente una nova proposta. En este cas,l’acte proposat inicialment es considerarà noadoptat.

CAPÍTOL 2

DRET D’ESTABLIMENT


En el marc de les disposicions següents,quedaran prohibides les restriccions a la llibertatd’establiment dels nacionals d’un Estat membreen el territori d’un altre Estat membre. Esta pro-hibició s’estendrà igualment a les restriccionsrelatives a l’obertura d’agències, sucursals o �i-lials pels nacionals d’un Estat membre establitsen el territori d’un altre Estat membre.

La llibertat d’establiment comprendrà l’ac-cés a les activitats no assalariades i el seu exer-cici, així com la constitució i gestió d’empreses,i especialment de societats, tal com es definixenen el paràgraf segon de l’article 54, en les con-dicions fixades per la legislació del país d’es-tabliment per als seus propis nacionals, senseperjuí de les disposicions del capítol relatiu alscapitals.


1. Per a aconseguir la llibertat d’establimenten una determinada activitat, el Parlament Eu-ropeu i el Consell decidiran, per mitjà de direc-tives, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari i després de consultar el Comité Econòmici Social.

2. El Parlament Europeu, el Consell i la Comis-sió exerciran les funcions que els atribuïxen lesdisposicions precedents, en particular:

a) donant prioritat, en general, a les activitatsen què la llibertat d’establiment contribuïsca demanera especialment útil al desenrotllament dela producció i dels intercanvis;

b) assegurant una estreta col·laboracióentre les administracions nacionals competentsa �i de conéixer les situacions particulars, dinsde la Unió, de les distintes activitats afectades;

c) eliminant aquells procediments i pràcti-ques administratius que resulten de la legislaciónacional o d’acords subscrits anteriormententre els estats membres, el manteniment delsquals supose un obstacle per a la llibertat d’es-tabliment;

d) vetlant perquè els treballadors assalariatsd’un dels estats membres, ocupats en el territorid’un altre Estat membre, puguen romandre-hiper a emprendre una activitat no assalariada,quan complisquen les condicions que els serienexigibles si entraren en eixe Estat en el momentde voler iniciar l’esmentada activitat;

e) fent possible l’adquisició i l’apro�itamentde propietats immobles situades en el territorid’un Estat membre per un nacional d’un altre Es-tat membre, en la mesura que no es contravin-guen els principis establits en l’apartat 2 de l’ar-ticle 39;

f) aplicant la supressió progressiva de les res-triccions a la llibertat d’establiment, en cada bran-ca d’activitat prevista, tant pel que fa a les con-dicions d’obertura, en el territori d’un Estat mem-bre, d’agències, sucursals o �ilials, com a les con-dicions d’admissió del personal de la seu centralen els òrgans de gestió o de control d’aquelles;

g) coordinant, en la mesura que siga neces-sari i a �i de fer-les equivalents, les garanties exi-gides en els estats membres a les societats de-�inides en el paràgraf segon de l’article 54, pera protegir els interessos de socis i tercers;

h) assegurant-se que les condicions per al’establiment no resulten falsejades per mitjà d’a-judes atorgades pels estats membres.


Les disposicions del present capítol no s’a-plicaran, pel que fa a l’Estat membre interessat,a les activitats que en eixe Estat estiguen rela-cionades, ni que siga de manera ocasional, ambl’exercici del poder públic.

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, podranexcloure determinades activitats de l’aplicacióde les disposicions del present capítol.


1. Les disposicions del present capítol i lesmesures adoptades en virtut d’estes no prejut-jaran l’aplicabilitat de les disposicions legals, re-glamentàries i administratives que prevegen unrègim especial per als estrangers i que estiguenjusti�icades per raons d’orde públic, seguretati salut públiques.

2. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, adopta-ran directives per a la coordinació de les men-cionades disposicions.

TFUE, art. 53

38



1. A �i de facilitar l’accés a les activitats no as-salariades i el seu exercici, el Parlament Europeui el Consell, d’acord amb el procediment legis-latiu ordinari, adoptaran directives per al reco-neixement mutu de diplomes, certi�icats i altrestítols, així com per a la coordinació de les dis-posicions legals, reglamentàries i administrativesdels estats membres relatives a l’accés a les ac-tivitats per compte propi i al seu exercici.

2. Pel que fa a les professions mèdiques, pa-ramèdiques i farmacèutiques, la progressiva su-pressió de les restriccions quedarà subordinadaa la coordinació de les condicions exigides peral seu exercici en els diferents estats membres.


Les societats constituïdes de conformitat ambla legislació d’un Estat membre i tinguen la seusocial, l’administració central o el centre d’ac-tivitat principal en l’interior de la Unió quedaranequiparades, als efectes de l’aplicació de les dis-posicions del present capítol, a les persones �í-siques nacionals dels estats membres.

Per societats s’entenen les societats de dretcivil o mercantil, incloses les societats coopera-tives, i les altres persones jurídiques de dret pú-blic o privat, a excepció de les que no tinguenànim de lucre.


Els estats membres aplicaran als nacionalsdels altres estats membres el mateix tracteque als seus propis nacionals pel que fa a la seuaparticipació �inancera en el capital de les socie-tats de�inides en l’article 54, sense perjuí de l’a-plicació de les altres disposicions dels Tractats.

CAPÍTOL 3

SERVICIS


En el marc de les disposicions següents, que-daran prohibides les restriccions a la lliure pres-tació de servicis dins de la Unió per als nacionalsdels estats membres establits en un Estat membreque no siga el del destinatari de la prestació.

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, podranestendre el bene�ici de les disposicions delpresent capítol als prestadors de servicis que si-guen nacionals d’un tercer Estat i estiguen es-tablits dins de la Unió.


D’acord amb els Tractats, es considerarancom a servicis les prestacions realitzades nor-malment a canvi d’una remuneració, en la me-sura que no es regisquen per les disposicions re-latives a la lliure circulació de mercaderies, ca-pitals i persones.

Els servicis comprendran en particular:a) activitats de caràcter industrial;b) activitats de caràcter mercantil;c) activitats artesanals;d) activitats pròpies de les professions libe-

rals.Sense perjuí de les disposicions del capítol re-

latiu al dret d’establiment, el prestador d’un ser-vici podrà, per a realitzar la seua prestació, exer-cir temporalment la seua activitat en l’Estatmembre on es duga a terme la prestació, en lesmateixes condicions que impose eixe Estat alsseus propis nacionals.


1. La lliure prestació de servicis, en matèriade transports, es regirà per les disposicions deltítol relatiu als transports.

2. La liberalització dels servicis bancaris id’assegurances vinculats als moviments de ca-pitals es realitzarà en harmonia amb la libera-lització de la circulació de capitals.


1. Per a aconseguir la liberalització d’un ser-vici determinat, el Parlament Europeu i elConsell, d’acord amb el procediment legislatiuordinari i després de consultar el Comité Eco-nòmic i Social, decidiran per mitjà de directi-ves.

2. Les directives previstes en l’apartat 1, engeneral, es referiran prioritàriament als servicisque in�luïsquen de forma directa en els costosde producció o la liberalització dels quals con-tribuïsca a facilitar els intercanvis de mercade-ries.

TFUE, art. 65

39



Els estats membres s’esforçaran per procedira una liberalització dels servicis més àmplia quel’exigida en virtut de les directives adoptades enaplicació de l’apartat 1 de l’article 59, si la seuasituació econòmica general i la del sector afectatels ho permeten.

A este efecte, la Comissió farà recomanacionsals estats membres interessats.


Fins que no se suprimisquen les restriccionsa la lliure prestació de servicis, cada un dels es-tats membres aplicarà estes restriccions, sensedistinció de nacionalitat o residència, a tots elsprestadors de servicis a què es referix el paràgrafprimer de l’article 56.


Les disposicions dels articles 51 a 54, ambdósinclosos, seran aplicables a les matèries regula-des pel present capítol.

CAPÍTOL 4

CAPITAL I PAGAMENTS


1. En el marc de les disposicions del presentcapítol, queden prohibides totes les restriccionsals moviments de capitals entre estats membresi entre estats membres i tercers països.

2. En el marc de les disposicions del presentcapítol, queden prohibides totes les restriccionssobre els pagaments entre estats membres i en-tre estats membres i tercers països.


1. El que disposa l’article 63 s’entendràsense perjuí de l’aplicació a tercers països de lesrestriccions en vigor el 31 de desembre de 1993de conformitat amb el dret nacional o amb eldret de la Unió en matèria de moviments de ca-pitals, amb destinació a tercers països o proce-dents d’ells, que suposen inversions directes, in-closes les immobiliàries, l’establiment, la pres-

tació de servicis �inancers o l’admissió de valorsen els mercats de capitals. Respecte de les res-triccions existents en virtut de la legislació na-cional a Bulgària, Estònia i Hongria, la data apli-cable serà el 31 de desembre de 1999.

2. Alhora que es procura aconseguir l’objectiude la lliure circulació de capitals entre estatsmembres i tercers països en el màxim grau pos-sible, i sense perjuí del que disposen els altrescapítols dels Tractats, el Parlament Europeu i elConsell, d’acord amb el procediment legislatiuordinari, adoptaran mesures relatives als movi-ments de capitals, amb destinació a tercers paï-sos o procedents d’estos, que comporten inver-sions directes, incloses les immobiliàries, l’es-tabliment, la prestació de servicis �inancers ol’admissió de valors en els mercats de capitals.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, no-més el Consell, d’acord amb un procediment le-gislatiu especial, per unanimitat i després de con-sultar el Parlament Europeu, podrà establirmesures que suposen un retrocés en el dret dela Unió respecte de la liberalització dels movi-ments de capitals amb destinació a tercerspaïsos o procedents d’estos.


1. El que disposa l’article 63 s’aplicarà senseperjuí del dret dels estats membres a:

a) aplicar les disposicions pertinents del seudret �iscal que distingisquen entre contribuentsla situació dels quals diferisca respecte al seu llocde residència o respecte als llocs on estiga inver-tit el seu capital;

b) adoptar les mesures necessàries per a im-pedir les infraccions al seu dret i normatives na-cionals, en particular en matèria �iscal i de su-pervisió prudencial d’entitats �inanceres, establirprocediments de declaració de moviments de ca-pitals als efectes d’informació administrativa oestadística o prendre mesures justi�icades perraons d’orde públic o de seguretat pública.

2. Les disposicions del present capítol no se-ran obstacle per a l’aplicació de restriccions deldret d’establiment compatibles amb els Tractats.

3. Les mesures i els procediments a què es fareferència en els apartats 1 i 2 no hauran deconstituir ni un mitjà de discriminació arbitràriani una restricció encoberta de la lliure circulacióde capitals i pagaments, tal com la de�inixl’article 63.

4. A falta de mesures d’aplicació de l’apartat3 de l’article 64, la Comissió o, a falta d’una de-cisió de la Comissió dins d’un període de tres me-

TFUE, art. 66

40


sos a partir de la sol·licitud de l’Estat membreinteressat, el Consell, podrà adoptar una decisióque declare que les mesures �iscals restrictivesadoptades per un Estat membre respecte a uno diversos tercers països han de considerar-secompatibles amb els Tractats en la mesura queles justi�ique un dels objectius de la Unió i siguencompatibles amb el funcionament correcte delmercat interior. El Consell es pronunciarà perunanimitat a instància d’un Estat membre.


Quan en circumstàncies excepcionals elsmoviments de capitals amb destinació a tercerspaïsos o procedents d’estos causen, o amenacencausar, di�icultats greus per al funcionament dela unió econòmica i monetària, el Consell, a pro-posta de la Comissió i després de consultar elBanc Central Europeu, podrà adoptar respectea tercers països, per un termini no superior a sismesos, les mesures de salvaguarda que siguenestrictament necessàries.

TÍTOL V

ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT IJUSTÍCIA

CAPÍTOL 1

DISPOSICIONS GENERALS

Article 67(antic article 61 TCE i antic article 29 TUE)

1. La Unió constituïx un espai de llibertat, se-guretat i justícia dins del respecte dels drets fo-namentals i dels distints sistemes i tradicions ju-rídics dels estats membres.

2. La Unió garantirà l’absència de controls deles persones en les fronteres interiors i durà aterme una política comuna d’asil, immigració icontrol de les fronteres exteriors que estiga ba-sada en la solidaritat entre estats membres i sigaequitativa respecte dels nacionals de tercers paï-sos. Als efectes del present títol, els apàtridess’assimilaran als nacionals de tercers països.

3. La Unió s’esforçarà per garantir un nivellelevat de seguretat per mitjà de mesures de pre-venció de la delinqüència, el racisme i la xeno-fòbia, i de combatre estos fenòmens, a través demesures de coordinació i cooperació entre au-toritats policials i judicials i altres autoritats com-petents, així com per mitjà del reconeixement

mutu de les resolucions judicials en matèria pe-nal i, si és necessari, per mitjà de l’aproximacióde les legislacions penals.

4. La Unió facilitarà la tutela judicial, garantinten especial el principi de reconeixement mutude les resolucions judicials i extrajudicials en ma-tèria civil.

Article 68

El Consell Europeu de�inirà les orientacionsestratègiques de la programació legislativa i ope-rativa en l’espai de llibertat, seguretat i justícia.

Article 69

En relació amb les propostes i iniciatives le-gislatives presentades en el marc dels capítols4 i 5, els parlaments nacionals vetlaran perquèes respecte el principi de subsidiarietat, deconformitat amb el Protocol sobre l’aplicació delsprincipis de subsidiarietat i proporcionalitat.

Article 70

Sense perjuí dels articles 258, 259 i 260, elConsell podrà adoptar, a proposta de la Comissió,mesures que establisquen els procedimentsque seguiran els estats membres per a efectuar,en col·laboració amb la Comissió, una avaluacióobjectiva i imparcial de l’aplicació, per les auto-ritats dels estats membres, de les polítiques dela Unió previstes en el present títol, en particulara �i d’afavorir la plena aplicació del principi dereconeixement mutu. S’informarà el ParlamentEuropeu i els parlaments nacionals del continguti els resultats d’esta avaluació.


Es crearà un comité permanent en el Consella �i de garantir dins de la Unió el foment i la in-tensi�icació de la cooperació operativa en ma-tèria de seguretat interior. Sense perjuí delque establix l’article 240, este comité propiciaràla coordinació de l’actuació de les autoritats com-petents dels estats membres. Podran participaren els seus treballs els representants delsòrgans i organismes de la Unió afectats. El Par-lament Europeu i els parlaments nacionalsseran periòdicament informats d’estos treballs.

TFUE, art. 77

41


Article 72(antic article 64, apartat 1, TCE i antic article 33

TUE)

El present títol s’entendrà sense perjuí de l’e-xercici de les responsabilitats que incumbixenals estats membres quant al manteniment del’orde públic i la salvaguarda de la seguretat in-terior.

Article 73

Els estats membres tindran la possibilitatd’organitzar entre si i sota la seua responsabilitatformes de cooperació i coordinació, de lamanera que consideren apropiada, entre els ser-vicis competents de les seues administracionsresponsables de vetlar per la seguretat nacional.


El Consell adoptarà mesures per a garantirla cooperació administrativa entre els serviciscompetents dels estats membres en els àmbitsa què es referix el present títol, així com entreestos servicis i la Comissió. Es pronunciarà a pro-posta de la Comissió, sense perjuí de l’article 76,i després de consultar el Parlament Europeu.


Quan siga necessari per a aconseguir els ob-jectius enunciats en l’article 67, pel que fa a la pre-venció i lluita contra el terrorisme i les activitatsque hi estiguen relacionades, el Parlament Eu-ropeu i el Consell de�iniran per mitjà de regla-ments, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari, un marc de mesures administrativessobre moviment de capitals i pagaments, com arala immobilització de fons, actius �inancers o be-ne�icis econòmics la propietat, la possessió o latinença dels quals detenen persones �ísiques ojurídiques, grups o entitats no estatals.

El Consell adoptarà, a proposta de la Comis-sió, mesures per a aplicar el marc mencionat enel paràgraf primer.

Els actes previstos en el present article inclou-ran les disposicions necessàries en matèria degaranties jurídiques.

Article 76

Els actes previstos en els capítols 4 i 5, aixícom les mesures mencionades en l’article 74 que

garantisquen la cooperació administrativa en elsàmbits a què es referixen eixos capítols, s’adop-taran:

a) a proposta de la Comissió, ob) per iniciativa de la quarta part dels estats

membres.

CAPÍTOL 2

POLÍTIQUES SOBRE CONTROLS A LESFRONTERES, ASIL I IMMIGRACIÓ


1. La Unió durà a terme una política que tin-drà com a objectiu:

a) garantir l’absència total de controls de lespersones, siga quina siga la seua nacionalitat,quan travessen les fronteres interiors;

b) garantir els controls de les persones i lavigilància e�icaç quan es travessen les fronteresexteriors;

c) instaurar progressivament un sistemaintegrat de gestió de les fronteres exteriors.

2. Als efectes de l’apartat 1, el Parlament Eu-ropeu i el Consell adoptaran, d’acord amb el pro-cediment legislatiu ordinari, mesures relatives a:

a) la política comuna de visats i altres per-misos de residència de curta duració;

b) els controls als quals se sotmetran les per-sones que travessen les fronteres exteriors;

c) les condicions en què els nacionals de ter-cers països podran circular lliurement per laUnió durant un curt període;

d) qualsevol mesura necessària per a l’esta-bliment progressiu d’un sistema integrat de ges-tió de les fronteres exteriors;

e) l’absència total de controls de les perso-nes, siga quina siga la seua nacionalitat, quan tra-vessen les fronteres interiors.

3. Si resulta necessària una acció de la Unióper a facilitar l’exercici del dret, establit en la lle-tra a) de l’apartat 2 de l’article 20, i a menys queels Tractats hagen previst poders d’actuació aeste efecte, el Consell podrà establir, d’acord ambun procediment legislatiu especial, disposicionsrelatives als passaports, documents d’identitat,permisos de residència o qualsevol altre docu-ment assimilat. El Consell es pronunciarà perunanimitat, després de consultar el ParlamentEuropeu.

4. El present article no afectarà la competèn-cia dels estats membres respecte de la delimi-tació geogrà�ica de les seues fronteres, de con-formitat amb el dret internacional.

TFUE, art. 78

42


Article 78(antics articles 63, punts 1 i 2, i 64, apartat 2, TCE)

1. La Unió durà a terme una política comunaen matèria d’asil, protecció subsidiària i protec-ció temporal destinada a oferir un estatut apro-piat a qualsevol nacional d’un tercer país que ne-cessite protecció internacional i a garantir el res-pecte del principi de no devolució. Esta políticahaurà d’ajustar-se a la Convenció de Ginebra de28 de juliol de 1951 i al Protocol de 31 de generde 1967 sobre l’Estatut dels Refugiats, així comals altres tractats pertinents.

2. Als efectes de l’apartat 1, el Parlament Eu-ropeu i el Consell adoptaran, d’acord amb el pro-cediment legislatiu ordinari, mesures relativesa un sistema europeu comú d’asil que incloga:

a) un estatut uniforme d’asil per a nacionalsde tercers països, vàlid en tota la Unió;

b) un estatut uniforme de protecció subsi-diària per als nacionals de tercers països que,sense obtindre l’asil europeu, necessiten protec-ció internacional;

c) un sistema comú per a la protecció tem-poral de les persones desplaçades, en cas d’a-�luència massiva;

d) procediments comuns per a concedir o re-tirar l’estatut uniforme d’asil o de protecció sub-sidiària;

e) criteris i mecanismes per a determinarl’Estat membre responsable d’examinar unasol·licitud d’asil o de protecció subsidiària;

f) normes relatives a les condicions d’aco-llida dels sol·licitants d’asil o de protecció sub-sidiària;

g) l’associació i la cooperació amb tercerspaïsos per a gestionar els �luxos de persones quesol·liciten asil o una protecció subsidiària o tem-poral.

3. Si un o més estats membres s’enfronten auna situació d’emergència caracteritzada per l’a-�luència sobtada de nacionals de tercers països,el Consell podrà adoptar, a proposta de la Comis-sió, mesures provisionals en bene�ici dels estatsmembres afectats. El Consell es pronunciarà des-prés de consultar el Parlament Europeu.

Article 79(antic article 63, punts 3 i 4, TCE)

1. La Unió durà a terme una política comunad’immigració destinada a garantir, en tot mo-ment, una gestió e�icaç dels �luxos migratoris, untractament equitatiu dels nacionals de tercerspaïsos que residisquen legalment en els estatsmembres, així com una prevenció de la immigra-

ció il·legal i del trà�ic de sers humans i una lluitareforçada contra estos fenòmens.

2. Als efectes de l’apartat 1, el Parlament Eu-ropeu i el Consell adoptaran, d’acord amb el pro-cediment legislatiu ordinari, mesures en els àm-bits següents:

a) les condicions d’entrada i residència i lesnormes relatives a l’expedició pels estats mem-bres de visats i permisos de residència dellarga duració, inclosos els destinats al reagru-pament familiar;

b) la de�inició dels drets dels nacionals detercers països que residisquen legalment en unEstat membre, incloent-hi les condicions que re-gixen la llibertat de circulació i de residència enels altres estats membres;

c) la immigració i la residència il·legals, in-closes l’expulsió i la repatriació de residents ensituació il·legal;

d) la lluita contra el trà�ic de sers humans,especialment de dones i xiquets.

3. La Unió podrà subscriure amb tercers paï-sos acords per a la readmissió, en els seuspaïsos d’origen o de procedència, de nacionalsde tercers països que no complisquen o que ha-gen deixat de complir les condicions d’entrada,presència o residència en el territori d’un delsestats membres.

4. El Parlament Europeu i el Consell podranestablir, d’acord amb el procediment legislatiuordinari, mesures per a fomentar i donar suporta l’acció dels estats membres destinada aafavorir la integració dels nacionals de tercerspaïsos que residisquen legalment en el seu territori, excloent-ne tota harmonització de lesdisposicions legals i reglamentàries dels estatsmembres.

5. El present article no afectarà el dret delsestats membres a establir volums d’admissió enel seu territori de nacionals de tercers païsosprocedents de tercers països a �i de buscar tre-ball per compte d’altri o per compte propi.

Article 80

Les polítiques de la Unió mencionades en elpresent capítol i la seua execució es regiran pelprincipi de solidaritat i de repartiment equitatiude la responsabilitat entre els estats membres,també en l’aspecte �inancer. Cada vegada que siganecessari, els actes de la Unió adoptats envirtut del present capítol contindran mesuresapropiades per a l’aplicació d’este principi.

TFUE, art. 82

43


CAPÍTOL 3

COOPERACIÓ JUDICIAL EN MATÈRIA CIVIL


1. La Unió desenrotllarà una cooperació ju-dicial en assumptes civils amb repercussiótransfronterera, basada en el principi de reco-neixement mutu de les resolucions judicials i ex-trajudicials. Esta cooperació podrà inclourel’adopció de mesures d’aproximació de les dis-posicions legals i reglamentàries dels estatsmembres.

2. Als efectes de l’apartat 1, i especialmentquan siga necessari per al bon funcionament delmercat interior, el Parlament Europeu i elConsell adoptaran, d’acord amb el procedimentlegislatiu ordinari, mesures per a garantir:

a) el reconeixement mutu, entre els estatsmembres, de les resolucions judicials i extraju-dicials, així com l’execució d’estes resolucions;

b) la noti�icació i el trasllat transfronterersde documents judicials i extrajudicials;

c) la compatibilitat de les normes aplicablesen els estats membres en matèria de con�lictesde lleis i de jurisdicció;

d) la cooperació en l’obtenció de proves;e) una tutela judicial efectiva;f) l’eliminació dels obstacles al bon funcio-

nament dels procediments civils, promovent siés necessari la compatibilitat de les normes deprocediment civil aplicables en els estats mem-bres;

g) el desenrotllament de mètodes alternatiusde resolució de litigis;

h) el suport a la formació de magistrats i delpersonal al servici de l’Administració de Justí-cia.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, lesmesures relatives al dret de família amb reper-cussió transfronterera seran establides pelConsell, d’acord amb un procediment legislatiuespecial. El Consell es pronunciarà per unanimi-tat, després de consultar el Parlament Europeu.

El Consell, a proposta de la Comissió, podràadoptar una decisió que determine els aspectesdel dret de família amb repercussió transfron-terera que puguen ser objecte d’actes adoptatsper mitjà del procediment legislatiu ordinari. ElConsell es pronunciarà per unanimitat, desprésde consultar el Parlament Europeu.

La proposta a què es referix el paràgraf segones comunicarà als parlaments nacionals. En el casque un parlament nacional noti�ique la seua opo-

sició en els sis mesos posteriors a la comunicació,la decisió no serà adoptada. En absència d’opo-sició, el Consell podrà adoptar la decisió.

CAPÍTOL 4

COOPERACIÓ JUDICIAL EN MATÈRIA PENAL


1. La cooperació judicial en matèria penal enla Unió es basarà en el principi de reconeixementmutu de les sentències i resolucions judicials iinclou l’aproximació de les disposicions legalsi reglamentàries dels estats membres en els àm-bits mencionats en l’apartat 2 i en l’article 83.

El Parlament Europeu i el Consell adoptaran,d’acord amb el procediment legislatiu ordinari,mesures tendents a:

a) establir normes i procediments per agarantir el reconeixement en tota la Unió de lessentències i resolucions judicials en totes lesseues formes;

b) previndre i resoldre els con�lictes de ju-risdicció entre els estats membres;

c) donar suport a la formació de magistratsi del personal al servici de l’Administració de Jus-tícia;

d) facilitar la cooperació entre les autoritatsjudicials o equivalents dels estats membres enel marc del procediment penal i de l’execució deresolucions.

2. En la mesura que siga necessari per a fa-cilitar el reconeixement mutu de les sentènciesi resolucions judicials i la cooperació policial ijudicial en assumptes penals amb dimensiótransfronterera, el Parlament Europeu i el Con-sell podran establir normes mínimes per mitjàde directives adoptades d’acord amb el proce-diment legislatiu ordinari. Estes normes mínimestindran en compte les diferències entre les tra-dicions i els sistemes jurídics dels estats mem-bres.

Estes normes es referiran a:a) l’admissibilitat mútua de proves entre els

estats membres;b) els drets de les persones durant el proce-

diment penal;c) els drets de les víctimes dels delictes;d) altres elements especí�ics del procediment

penal, que el Consell haurà determinat prèvia-ment per mitjà d’una decisió. Per a l’adopciód’esta decisió, el Consell es pronunciarà per una-nimitat, amb l’aprovació prèvia del ParlamentEuropeu.

TFUE, art. 83

44


L’adopció de les normes mínimes previstesen el present apartat no impedirà que els estatsmembres mantinguen o instauren un nivellmés elevat de protecció de les persones.

3. Quan un membre del Consell considere queun projecte de directiva prevista en l’apartat 2afecta aspectes fonamentals del seu sistema dejustícia penal, podrà sol·licitar que l’assumptees remeta al Consell Europeu, i en este cas que-darà suspés el procediment legislatiu ordinari.Prèvia deliberació, i en el cas que s’aconseguiscaun consens, el Consell Europeu, en el termini dequatre mesos a partir d’esta suspensió, tornaràel projecte al Consell, i amb això posarà �i a la sus-pensió del procediment legislatiu ordinari.

Si no hi ha acord dins d’eixe mateix termini,i almenys nou estats membres volen establir unacooperació reforçada d’acord amb el projecte dedirectiva de què es tracte, ho comunicaran al Par-lament Europeu, al Consell i a la Comissió. Eneste cas, l’autorització per a iniciar la cooperacióreforçada a què es referixen l’apartat 2 del’article 20 del Tractat de la Unió Europea i l’a-partat 1 de l’article 329 del present tractat esconsiderarà concedida, i s’aplicaran les dispo-sicions relatives a la cooperació reforçada.


1. El Parlament Europeu i el Consell podranestablir, per mitjà de directives adoptades d’a-cord amb el procediment legislatiu ordinari, nor-mes mínimes relatives a la de�inició de les infrac-cions penals i de les sancions en àmbits delictiusque siguen d’especial gravetat i tinguen una di-mensió transfronterera derivada del caràcter ode les repercussions d’estes infraccions o d’unanecessitat particular de combatre-les segons cri-teris comuns.

Estos àmbits delictius són els següents: el terrorisme, el trà�ic de sers humans i l’explotaciósexual de dones i xiquets, el trà�ic il·lícit de dro-gues, el trà�ic il·lícit d’armes, el blanqueig de ca-pitals, la corrupció, la falsi�icació de mitjans depagament, la delinqüència informàtica i la de-linqüència organitzada.

Tenint en compte l’evolució de la delinqüèn-cia, el Consell podrà adoptar una decisió que de-termine altres àmbits delictius que responguenals criteris previstos en el present apartat. Espronunciarà per unanimitat, amb l’aprovacióprèvia del Parlament Europeu.

2. Quan l’aproximació de les disposicions le-gals i reglamentàries dels estats membres en ma-tèria penal resulte imprescindible per a garantir

l’execució e�icaç d’una política de la Unió en unàmbit que haja sigut objecte de mesures d’har-monització, es podrà establir, per mitjà de direc-tives, normes mínimes relatives a la de�inició deles infraccions penals i de les sancions enl’àmbit de què es tracte. Estes directives s’adop-taran d’acord amb un procediment legislatiu or-dinari o especial idèntic a l’utilitzat per a l’adop-ció de les mesures d’harmonització en qüestió,sense perjuí del que establix l’article 76.

3. Quan un membre del Consell considere queun projecte de directiva prevista en els apartats1 o 2 afecta aspectes fonamentals del seusistema de justícia penal, podrà sol·licitar quel’assumpte es remeta al Consell Europeu, i eneste cas quedarà suspés el procediment legislatiuordinari. Prèvia deliberació, i en el cas que s’a-conseguisca un consens, el Consell Europeu, enel termini de quatre mesos a partir d’esta sus-pensió, tornarà el projecte al Consell, i amb aixòposarà �i a la suspensió del procediment legis-latiu ordinari.

Si no hi ha acord dins d’eixe mateix termini,i almenys nou estats membres volen establir unacooperació reforçada d’acord amb el projecte dedirectiva de què es tracte, ho comunicaran al Par-lament Europeu, al Consell i a la Comissió. Eneste cas, l’autorització per a iniciar la cooperacióreforçada a què es referixen l’apartat 2 del’article 20 del Tractat de la Unió Europea i l’a-partat 1 de l’article 329 del present tractat esconsiderarà concedida, i s’aplicaran les dispo-sicions relatives a la cooperació reforçada.

Article 84

El Parlament Europeu i el Consell podran es-tablir, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari, mesures que impulsen i reforcen l’actua-ció dels estats membres en l’àmbit de la preven-ció de la delinqüència, excloent-ne qualsevol har-monització de les disposicions legals i reglamen-tàries dels estats membres.


1. La funció d’Eurojust és donar suport a l’ac-tuació de les autoritats nacionals encarregadesd’investigar i perseguir la delinqüència greu queafecte dos o més estats membres o que haja deperseguir-se segons criteris comuns, així com re-forçar la coordinació i la cooperació mútua, ba-sant-se en les operacions efectuades i en la in-formació proporcionada per les autoritats delsestats membres i per Europol.

TFUE, art. 87

45

Amb este �i, el Parlament Europeu i el Conselldeterminaran, per mitjà de reglaments adoptatsd’acord amb el procediment legislatiu ordinari,l’estructura, el funcionament, l’àmbit d’actuaciói les competències d’Eurojust. Estes competèn-cies podran incloure:

a) l’inici de diligències d’investigació penal,així com la proposta d’incoació de procedimentspenals per les autoritats nacionals competents,en particular els relatius a infraccions que per-judiquen els interessos �inancers de la Unió;

b) la coordinació de les investigacions i elsprocediments mencionats en la lletra a);

c) la intensi�icació de la cooperació judicial,entre altres coses per mitjà de la resolució decon�lictes de jurisdicció i una estreta cooperacióamb la Xarxa Judicial Europea.

En estos reglaments es determinarà aixímateix el procediment de participació del Par-lament Europeu i dels parlaments nacionals enl’avaluació de les activitats d’Eurojust.

2. En el context de les accions penals previstesen l’apartat 1, i sense perjuí de l’article 86, elsactes formals de caràcter processal seran dutsa terme pels funcionaris nacionals competents.

Article 86

1. Per a combatre les infraccions que perju-diquen els interessos �inancers de la Unió, el Con-sell podrà crear, per mitjà de reglaments adop-tats d’acord amb un procediment legislatiu es-pecial, una �iscalia europea a partir d’Eurojust.El Consell es pronunciarà per unanimitat, ambl’aprovació prèvia del Parlament Europeu.

En cas de falta d’unanimitat, un grup, al-menys, de nou estats membres podrà sol·licitarque el projecte de reglament es remeta alConsell Europeu, i en este cas quedarà suspésel procediment en el Consell. Prèvia deliberació,i en cas d’aconseguir-se un consens, el ConsellEuropeu, en el termini de quatre mesos a partird’esta suspensió, tornarà el projecte al Consellper a l’adopció d’este.

Si no hi ha acord dins d’eixe mateix termini,i almenys nou estats membres volen establir unacooperació reforçada d’acord amb el projecte dereglament de què es tracte, ho comunicaran alParlament Europeu, al Consell i a la Comissió. Eneste cas, l’autorització per a iniciar la cooperacióreforçada a què es referixen l’apartat 2 del’article 20 del Tractat de la Unió Europea i l’a-partat 1 de l’article 329 del present tractat esconsiderarà concedida, i s’aplicaran les dispo-sicions relatives a la cooperació reforçada.

2. La Fiscalia Europea, si és el cas en col·la-

boració amb Europol, serà competent per a des-cobrir els autors i còmplices d’infraccions queperjudiquen els interessos �inancers de la Unióde�inits en el reglament previst en l’apartat 1,i per a incoar un procediment penal i sol·licitarl’obertura de juí contra ells. Exercirà davant delsòrgans jurisdiccionals competents dels estatsmembres l’acció penal relativa a estes infrac-cions.

3. Els reglaments previstos en l’apartat 1 �i-xaran l’Estatut de la Fiscalia Europea, les con-dicions per a l’exercici de les seues funcions, lesnormes de procediment aplicables a les seuesactivitats i les que regisquen l’admissibilitat deles proves, així com les normes aplicables al con-trol jurisdiccional dels actes processals realitzatsen l’exercici de les seues funcions.

4. Simultàniament o amb posterioritat, el Con-sell Europeu podrà adoptar una decisió que mo-di�ique l’apartat 1 a �i d’ampliar les competènciesde la Fiscalia Europea a la lluita contra la delin-qüència greu que tinga una dimensió transfron-terera, i que modi�ique en conseqüència l’apartat2 pel que fa als autors i còmplices de delictesgreus que afecten diversos estats membres. ElConsell Europeu es pronunciarà per unanimitat,amb l’aprovació prèvia del Parlament Europeui després de consultar la Comissió.

CAPÍTOL 5

COOPERACIÓ POLICIAL


1. La Unió desenrotllarà una cooperació po-licial en què participen totes les autoritatscompetents dels estats membres, inclosos elsservicis de policia, els servicis de duanes ialtres servicis amb funcions coercitives especia-litzats en la prevenció i en la detecció i investi-gació d’infraccions penals.

2. Als efectes de l’apartat 1, el Parlament Eu-ropeu i el Consell podran adoptar, d’acord ambel procediment legislatiu ordinari, mesures re-latives a:

a) l’arreplegada, l’emmagatzemament, eltractament, l’anàlisi i l’intercanvi d’informaciópertinent;

b) el suport a la formació de personal, aixícom la cooperació per a l’intercanvi de personal,els equips i la investigació cientí�ica policial;

c) les tècniques comunes d’investigació re-lacionades amb la detecció de formes greus dedelinqüència organitzada.


TFUE, art. 88

46


3. El Consell podrà establir, d’acord amb unprocediment legislatiu especial, mesures rela-tives a la cooperació operativa entre les autori-tats a què es referix el present article. El Conselles pronunciarà per unanimitat, després de con-sultar el Parlament Europeu.

En cas de falta d’unanimitat, un grup d’almenysnou estats membres podrà sol·licitar que el pro-jecte de mesures es remeta al Consell Europeu, ien este cas quedarà suspés el procediment en elConsell. Prèvia deliberació, i en cas d’aconseguir-se un consens, el Consell Europeu, en el terminide quatre mesos a partir d’esta suspensió, tornaràel projecte al Consell per a la seua adopció.

Si no hi ha acord dins d’eixe mateix termini,i almenys nou estats membres volen establir unacooperació reforçada d’acord amb el projecte demesures de què es tracte, ho comunicaran al Par-lament Europeu, al Consell i a la Comissió. Eneste cas, l’autorització per a iniciar la cooperacióreforçada a què es referixen l’apartat 2 del’article 20 del Tractat de la Unió Europea i l’a-partat 1 de l’article 329 del present tractat esconsiderarà concedida, i s’aplicaran les dispo-sicions relatives a la cooperació reforçada.

El procediment especí�ic establit en els pa-ràgrafs segon i tercer no s’aplicarà als actes queconstituïsquen un desenrotllament del patrimo-ni de Schengen.


1. La funció d’Europol és donar suport a l’ac-tuació de les autoritats policials i dels altres ser-vicis amb funcions coercitives dels estats mem-bres, així com reforçar la col·laboració mútua,en la prevenció de la delinqüència greu que afec-te dos o més estats membres, del terrorisme ide les formes de delinqüència que lesionen uninterés comú que siga objecte d’una política dela Unió, així com en la lluita contra estos.

2. El Parlament Europeu i el Consell determi-naran, per mitjà de reglaments adoptats d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, l’estruc-tura, el funcionament, l’àmbit d’actuació i lescompetències d’Europol. Estes competències po-dran incloure:

a) l’arreplega, l’emmagatzemament, el trac-tament, l’anàlisi i l’intercanvi de la informació,en particular la transmesa per les autoritats delsestats membres o de tercers països o terceresinstàncies;

b) la coordinació, organització i realitzaciód’investigacions i activitats operatives, dutes aterme conjuntament amb les autoritats compe-

tents dels estats membres o en el marc d’equipsconjunts d’investigació, si és el cas en col·labo-ració amb Eurojust.

En estos reglaments es �ixarà així mateix elprocediment de control de les activitats d’Euro-pol pel Parlament Europeu, control en què par-ticiparan els parlaments nacionals.

3. Qualsevol activitat operativa d’Europol hau-rà de dur-se a terme en contacte i d’acord ambles autoritats dels estats membres el territori deles quals resulte afectat. L’aplicació de mesurescoercitives correspondrà exclusivament a les au-toritats nacionals competents.


El Consell �ixarà, d’acord amb un procedimentlegislatiu especial, les condicions i límits dins delsquals les autoritats competents dels estatsmembres mencionades en els articles 82 i 87 po-dran actuar en el territori d’un altre Estatmembre en contacte i d’acord amb les autoritatsd’eixe Estat. El Consell es pronunciarà per una-nimitat, després de consultar el Parlament Eu-ropeu.

TÍTOL VI

TRANSPORTS


Els objectius dels Tractats es perseguiran, enla matèria regulada pel present títol, en el marcd’una política comuna de transports.


1. Per a l’aplicació de l’article 90, i tenint encompte les peculiaritats del sector dels trans-ports, el Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social i el Co-mité de les Regions, establiran:

a) normes comunes aplicables als transportsinternacionals efectuats des del territori d’un Es-tat membre o amb destinació a este o a travésdel territori d’un o més estats membres;

b) les condicions en què els transportistesno residents podran prestar servicis de trans-ports en un Estat membre;

c) mesures que permeten millorar la segu-retat en els transports;

TFUE, art. 97

47


d) qualssevol altres disposicions oportu-nes.

2. Quan s’adopten les mesures previstes enl’apartat 1, es tindran en compte els casos en quèla seua aplicació puga afectar greument elnivell de vida i l’ocupació de certes regions, aixícom a l’explotació del material de transport.


Fins a l’adopció de les disposicions a què esreferix l’apartat 1 de l’article 91, cap Estatmembre podrà, llevat que el Consell adopte perunanimitat una mesura per la qual es concediscauna excepció, fer que les diferents disposicionsque estigueren regulant esta matèria l’1 degener de 1958 o, per als estats que s’hi hagen ad-herit, en la data de la seua adhesió, produïsquenefectes que, directament o indirectament, des-favorisquen els transportistes dels altres estatsmembres respecte als transportistes nacionals.


Seran compatibles amb els Tractats lesajudes que responguen a les necessitats de co-ordinació dels transports o que corresponguenal reembossament de determinades obligacionsinherents a la noció de servici públic.


Qualsevol mesura en matèria de preus icondicions de transport, adoptada en el marcdels Tractats, haurà de tindre en compte la si-tuació econòmica dels transportistes.


1. En el trànsit interior de la Unió estan pro-hibides les discriminacions consistents en l’a-plicació, per part d’un transportista, per a les ma-teixes mercaderies i les mateixes relacions detrànsit, de preus i condicions de transport dife-rents en raó del país d’origen o de destinació delsproductes transportats.

2. L’apartat 1 no exclou que el Parlament Eu-ropeu i el Consell puguen adoptar altres mesuresen aplicació de l’apartat 1 de l’article 91.

3. El Consell, a proposta de la Comissió i des-prés de consultar el Parlament Europeu i el Co-mité Econòmic i Social, establirà una regulació

que garantisca l’aplicació del que disposa l’apar-tat 1.

En particular, podrà adoptar les disposicionsnecessàries per a permetre a les institucions dela Unió controlar el compliment del que disposal’apartat 1 i assegurar als usuaris el ple bene�icid’esta disposició.

4. La Comissió, per iniciativa pròpia o a ins-tàncies d’un Estat membre, examinarà els casosde discriminació a què es fa referència en l’apar-tat 1 i, amb la consulta prèvia a qualsevol Estatmembre interessat, prendrà les decisions queconsidere necessàries en l’àmbit de la regulacióestablida de conformitat amb el que disposa l’a-partat 3.


1. Quedarà prohibida la imposició per un Es-tat membre, al transport interior de la Unió, depreus i condicions que impliquen en qualsevolforma una ajuda o protecció a una o més empre-ses o indústries determinades, a menys que estaimposició haja sigut autoritzada per la Comis-sió.

2. La Comissió, per iniciativa pròpia o a ins-tàncies d’un Estat membre, examinarà els preusi condicions mencionats en l’apartat 1, tenint es-pecialment en compte, d’una banda, les exigèn-cies d’una política econòmica regional adequada,les necessitats de les regions subdesenrotlladesi els problemes de les regions greument afecta-des per circumstàncies polítiques i, d’una altra,la incidència d’estos preus i condicions en lacompetència entre els distints tipus de transport.

La Comissió, després de consultar tots els es-tats membres interessats, prendrà les decisionsnecessàries.

3. La prohibició a què s’al·ludix en l’apartat1 no afectarà les tarifes de competència.


Els drets o cànons que, independentment delspreus de transport, exigisca un transportista pertravessar les fronteres no hauran de sobrepassarun nivell raonable, tenint en compte els gastosreals a què efectivament done lloc el pas per ei-xes fronteres.

Els estats membres procuraran reduir pro-gressivament eixos gastos.

La Comissió podrà dirigir als estats membresrecomanacions relatives a l’aplicació del presentarticle.

TFUE, art. 98

48



Les disposicions del present títol no obstaranles mesures adoptades a la República Federald’Alemanya, sempre que foren necessàries pera compensar els desavantatges econòmics quela divisió d’Alemanya ocasiona a l’economia dedeterminades regions de la República Federal,afectades per esta divisió. Cinc anys després del’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Con-sell podrà adoptar, a proposta de la Comissió, unadecisió per la qual es derogue el present article.


Es crea un Comité Consultiu adjunt a la Co-missió, format per experts designats pels go-verns dels estats membres. La Comissió consul-tarà este Comité en matèria de transports,sempre que ho estime convenient.


1. Les disposicions del present títol s’aplica-ran als transports per ferrocarril, carretera o viesnavegables.

2. El Parlament Europeu i el Consell podranestablir, d’acord amb el procediment legislatiuordinari, disposicions apropiades per a la nave-gació marítima i aèria. Es pronunciaran desprésde consultar el Comité Econòmic i Social i el Co-mité de les Regions.

TÍTOL VII

NORMES COMUNES SOBRE COMPETÈNCIA,FISCALITAT I APROXIMACIÓ DE LES

LEGISLACIONS

CAPÍTOL 1

NORMES SOBRE COMPETÈNCIA

SECCIÓ PRIMERA

DISPOSICIONS APLICABLES A LESEMPRESES


1. Seran incompatibles amb el mercat inte-rior i quedaran prohibits tots els acords entre

empreses, les decisions d’associacions d’empre-ses i les pràctiques concertades que puguenafectar el comerç entre els estats membres i quetinguen com a objecte o efecte impedir, restrin-gir o falsejar el joc de la competència dins delmercat interior, i en particular els que consis-tisquen a:

a) �ixar directament o indirectament elspreus de compra o de venda o altres condicionsde transacció;

b) limitar o controlar la producció, el mercat,el desenrotllament tècnic o les inversions;

c) repartir-se els mercats o les fonts d’abas-timent;

d) aplicar a tercers contractants condicionsdesiguals per a prestacions equivalents, que elsocasionen un desavantatge competitiu;

e) subordinar la subscripció de contractesa l’acceptació, pels altres contractants, de pres-tacions suplementàries que, per la seua natura-lesa o segons els usos mercantils, no tinguen caprelació amb l’objecte d’eixos contractes.

2. Els acords o decisions prohibits pel presentarticle seran nuls de ple dret.

3. No obstant això, les disposicions de l’apar-tat 1 podran ser declarades inaplicables a:

– qualsevol acord o categoria d’acords entreempreses,

– qualsevol decisió o categoria de decisionsd’associacions d’empreses,

– qualsevol pràctica concertada o categoriade pràctiques concertades,

que contribuïsquen a millorar la produccióo la distribució dels productes o a fomentar elprogrés tècnic o econòmic, i reserven al mateixtemps als usuaris una participació equitativa enel bene�ici resultant, i sense que:

a) imposen a les empreses interessadesrestriccions que no siguen indispensables pera aconseguir estos objectius;

b) oferisquen a estes empreses la possibilitatd’eliminar la competència respecte d’una partsubstancial dels productes de què es tracte.


Serà incompatible amb el mercat interior iquedarà prohibida, en la mesura que pugaafectar el comerç entre els estats membres, l’ex-plotació abusiva, per part d’una o més empreses,d’una posició dominant en el mercat interior oen una part substancial d’este.

Estes pràctiques abusives podran consistir,especialment, a:

a) imposar directament o indirectament

TFUE, art. 106

49


preus de compra, de venda o altres condicionsde transacció no equitatives;

b) limitar la producció, el mercat o el desen-rotllament tècnic en perjuí dels consumidors;

c) aplicar a tercers contractants condicionsdesiguals per a prestacions equivalents, que elsocasionen un desavantatge competitiu;

d) subordinar la subscripció de contractesa l’acceptació, pels altres contractants, de pres-tacions suplementàries que, per la seua natura-lesa o segons els usos mercantils, no tinguen caprelació amb l’objecte d’eixos contractes.


1. El Consell, a proposta de la Comissió i des-prés de consultar el Parlament Europeu, adop-tarà els reglaments o les directives apropiats pera l’aplicació dels principis enunciats en els ar-ticles 101 i 102.

2. Les disposicions a què es referix l’apartat1 tindran especialment per objecte:

a) garantir l’observança de les prohibicionsassenyalades en l’apartat 1 de l’article 101 i enl’article 102, per mitjà de l’establiment de san-cions i multes coercitives;

b) determinar les modalitats d’aplicació del’apartat 3 de l’article 101, tenint en compte lanecessitat, d’una banda, d’assegurar una vigilàn-cia e�icaç i, d’una altra, de simpli�icar en la me-sura que siga possible el control administratiu;

c) precisar, eventualment, respecte dels dis-tints sectors econòmics, l’àmbit d’aplicació delsarticles 101 i 102;

d) de�inir les respectives funcions de la Co-missió i del Tribunal de Justícia de la Unió Eu-ropea en l’aplicació de les disposicions establidesen el present apartat;

e) de�inir les relacions entre les legislacionsnacionals, d’una banda, i les disposicions de lapresent secció i les adoptades en aplicació delpresent article, d’una altra.


Fins a l’entrada en vigor de les disposicionsadoptades en aplicació de l’article 103, les au-toritats dels estats membres decidiran sobrel’admissibilitat dels acords, decisions i pràctiquesconcertades i sobre l’explotació abusiva d’unaposició dominant en el mercat interior, de con-formitat amb el seu propi dret i les disposicionsde l’article 101, en particular les de l’apartat 3i les de l’article 102.


1. Sense perjuí del que disposa l’article 104,la Comissió vetlarà per l’aplicació dels principisenunciats en els articles 101 i 102. A instànciad’un Estat membre o d’o�ici, i en col·laboracióamb les autoritats competents dels estats mem-bres, que li prestaran la seua assistència, la Co-missió investigarà els casos de suposada infrac-ció dels principis enunciats anteriorment. Sicomprova que s’ha produït una infracció, pro-posarà les mesures adequades per a posar-hi ter-me.

2. En cas que no es pose �i a estes infraccions,la Comissió farà constar la seua existència permitjà d’una decisió motivada. Podrà publicar estadecisió i autoritzar els estats membres perquèadopten les mesures necessàries, en les condi-cions i modalitats que esta determine, per a so-lucionar esta situació.

3. La Comissió podrà adoptar reglaments re-latius a les categories d’acords sobre les qualsel Consell haja adoptat un reglament o una di-rectiva d’acord amb la lletra b) de l’apartat 2 del’article 103.


1. Els estats membres no adoptaran ni man-tindran, respecte de les empreses públiques iaquelles empreses a què concedisquen drets es-pecials o exclusius, cap mesura contrària a lesnormes dels Tractats, especialment les previstesen els articles 18 i 101 a 109, ambdós inclosos.

2. Les empreses encarregades de la gestió deservicis d’interés econòmic general o que tin-guen el caràcter de monopoli �iscal quedaran sot-meses a les normes dels Tractats, en especial ales normes sobre competència, en la mesura quel’aplicació d’estes normes no impedisca, de feto de dret, el compliment de la missió especí�icacon�iada a estes. El desenrotllament dels inter-canvis no haurà de quedar afectat de tal maneraque siga contrària a l’interés de la Unió.

3. La Comissió vetlarà per l’aplicació de lesdisposicions del present article i, mentres siganecessari, dirigirà als estats membres directiveso decisions apropiades.

TFUE, art. 107

50


SECCIÓ SEGONA

AJUDES ATORGADES PELS ESTATS


1. Llevat que els Tractats disposen unaaltra cosa, seran incompatibles amb el mercatinterior, en la mesura que afecten els intercanviscomercials entre estats membres, les ajudesatorgades pels estats o procedents de fons es-tatals, independentment de la forma que adop-ten, que falsegen o amenacen falsejar la com-petència, afavorint determinades empreses oproduccions.

2. Seran compatibles amb el mercat interior:a) les ajudes de caràcter social concedides

als consumidors individuals, sempre que s’ator-guen sense discriminacions basades en l’origendels productes;

b) les ajudes destinades a reparar els perjuíscausats per desastres naturals o per altres es-deveniments de caràcter excepcional;

c) les ajudes concedides a �i d’afavorir l’eco-nomia de determinades regions de la RepúblicaFederal d’Alemanya, afectades per la divisiód’Alemanya, en la mesura que siguen necessàriesper a compensar els desavantatges econòmicsque resulten d’esta divisió. Cinc anys després del’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Con-sell podrà adoptar, a proposta de la Comissió, unadecisió que derogue la present lletra.

3. Podran considerar-se compatibles amb elmercat interior:

a) les ajudes destinades a afavorir el desen-rotllament econòmic de regions en què el nivellde vida siga anormalment baix o en les que hihaja una greu situació de subocupació, aixícom el de les regions previstes en l’article 349,tenint en compte la seua situació estructural,econòmica i social;

b) les ajudes per a fomentar la realitzaciód’un projecte important d’interés comú europeuo destinades a solucionar una greu pertorbacióen l’economia d’un Estat membre;

c) les ajudes destinades a facilitar el desen-rotllament de determinades activitats o de de-terminades regions econòmiques, sempre queno alteren les condicions dels intercanvis en for-ma contrària a l’interés comú;

d) les ajudes destinades a promoure la cul-tura i la conservació del patrimoni, quan no al-teren les condicions dels intercanvis i de la com-petència en la Unió en contra de l’interés comú;

e) les altres categories d’ajudes que deter-

mine el Consell per decisió, a proposta de la Co-missió.


1. La Comissió examinarà permanentment,junt amb els estats membres, els règims d’ajudesexistents en eixos estats. La Comissió proposaràtambé a estos estats membres les mesuresapropiades que exigisca el desenrotllamentprogressiu o el funcionament del mercat inte-rior.

2. Si, després d’haver requerit els interessatsa presentar les seues observacions, la Comissiócomprova que una ajuda atorgada per un Estato per mitjà de fons estatals no és compatible ambel mercat interior en virtut de l’article 107, o queesta ajuda s’aplica de manera abusiva, decidiràque l’Estat interessat la suprimisca o la modi�i-que en el termini que esta determine.

Si l’Estat de què es tracte no complix esta de-cisió en el termini establit, la Comissió o qual-sevol altre Estat interessat podrà recórrer direc-tament al Tribunal de Justícia de la Unió Europea,no obstant el que disposen els articles 258 i 259.

A petició d’un Estat membre, el Consellpodrà decidir, per unanimitat i no obstant el quedisposen l’article 107 o els reglaments previstosen l’article 109, que l’ajuda que ha concedit oconcedirà eixe Estat siga considerada compatibleamb el mercat interior, quan circumstàncies ex-cepcionals justi�iquen la dita decisió. Si, respectea esta ajuda, la Comissió ha iniciat el procedi-ment previst en el paràgraf primer del presentapartat, la petició de l’Estat interessat dirigidaal Consell tindrà per efecte la suspensió del re-ferit procediment �ins que el Consell es pronun-cie sobre la qüestió.

No obstant això, si el Consell no es pronunciadins dels tres mesos següents a la petició, la Co-missió prendrà una decisió.

3. La Comissió serà informada dels projectesdirigits a concedir o modi�icar ajudes amb la su-�icient antelació per a poder presentar lesseues observacions. Si considera que un projecteno és compatible amb el mercat interior d’acordamb l’article 107, la Comissió iniciarà sense de-mora el procediment previst en l’apartat ante-rior. L’Estat membre interessat no podrà executarles mesures projectades abans que en el dit pro-cediment haja recaigut la decisió de�initiva.

4. La Comissió podrà adoptar reglaments re-latius a les categories d’ajudes públiques sobreles quals el Consell haja determinat, d’acord ambl’article 109, que poden quedar exemptes del

TFUE, art. 114

51


procediment establit en l’apartat 3 del presentarticle.


El Consell, a proposta de la Comissió idesprés de consultar el Parlament Europeu, po-drà adoptar els reglaments apropiats per a l’a-plicació dels articles 107 i 108, i determinar enparticular les condicions per a l’aplicació de l’a-partat 3 de l’article 108 i les categories d’ajudesque queden excloses d’este procediment.

CAPÍTOL 2

DISPOSICIONS FISCALS


Cap Estat membre gravarà directament o in-directament els productes dels altres estatsmembres amb tributs interns, siga quina siga laseua naturalesa, superiors als que graven direc-tament o indirectament els productes nacionalssemblants.

Així mateix, cap Estat membre gravarà elsproductes dels altres estats membres amb tri-buts interns que puguen protegir indirectamentaltres produccions.


Els productes exportats al territori d’un delsestats membres no podran bene�iciar-se decap devolució de tributs interns superior al’import d’aquells amb què hagen sigut gravatsdirectament o indirectament.


Pel que fa als tributs diferents dels impostossobre el volum de negocis, els impostos sobreconsums especí�ics i els altres impostos indirec-tes no es podran concedir exoneracions ni reem-bossaments a les exportacions als altres estatsmembres ni imposar gravàmens compensatorisa les importacions procedents dels estats mem-bres, a menys que les mesures projectadeshagen sigut prèviament aprovades pel Consell,a proposta de la Comissió, per a un període detemps limitat.


El Consell, per unanimitat d’acord amb unprocediment legislatiu especial, i després de con-sultar el Parlament Europeu i el Comité Econò-mic i Social, adoptarà les disposicions referentsa l’harmonització de les legislacions relatives alsimpostos sobre el volum de negocis, els impostossobre consums especí�ics i altres impostos in-directes, en la mesura que esta harmonitzaciósiga necessària per a garantir l’establiment i elfuncionament del mercat interior i evitar les dis-torsions de la competència.

CAPÍTOL 3

APROXIMACIÓ DE LES LEGISLACIONS


1. Llevat que els Tractats disposen una altracosa, s’aplicaran les disposicions següents pera la consecució dels objectius enunciats enl’article 26. El Parlament Europeu i el Consell,d’acord amb el procediment legislatiu ordinarii després de consultar el Comité Econòmic i So-cial, adoptaran les mesures relatives a l’aproxi-mació de les disposicions legals, reglamentàriesi administratives dels estats membres que tin-guen com a objecte l’establiment i el funciona-ment del mercat interior.

2. L’apartat 1 no s’aplicarà a les disposicionsfiscals, a les disposicions relatives a la lliure cir-culació de persones ni a les relatives als dretsi interessos dels treballadors per compte d’al-tri.

3. La Comissió, en les propostes previstes enl’apartat 1 referents a l’aproximació de les legis-lacions en matèria de salut, seguretat, protecciódel medi ambient i protecció dels consumidors,es basarà en un nivell de protecció elevat,tenint en compte especialment qualsevol novetatbasada en fets cientí�ics. En el marc de lesseues competències respectives, el ParlamentEuropeu i el Consell procuraran també aconse-guir eixe objectiu.

4. Si, després de l’adopció pel Parlament Eu-ropeu i el Consell, pel Consell o per la Comissiód’una mesura d’harmonització, un Estat membreestimara necessari mantindre disposicions na-cionals, justi�icades per alguna de les raons im-portants previstes en l’article 36 o relacionadesamb la protecció del medi de treball o del mediambient, eixe Estat membre noti�icarà a la Co-

TFUE, art. 115

52


missió les referides disposicions, així com elsmotius del seu manteniment.

5. Així mateix, sense perjuí de l’apartat 4, sidesprés de l’adopció d’una mesura d’harmonit-zació pel Parlament Europeu i el Consell, pel Con-sell o per la Comissió, un Estat membre consi-dera necessari establir noves disposicions na-cionals basades en novetats cientí�iques relativesa la protecció del medi laboral o del medi am-bient i justi�icades per un problema especí�icd’eixe Estat membre sorgit després de l’adopcióde la mesura d’harmonització, noti�icarà a la Co-missió les disposicions previstes, així com elsmotius de la seua adopció.

6. La Comissió aprovarà o rebutjarà, en un ter-mini de sis mesos a partir de les noti�icacions aquè es referixen els apartats 4 i 5, les disposi-cions nacionals mencionades, després d’havercomprovat si es tracta o no d’un mitjà de discri-minació arbitrària o d’una restricció encobertadel comerç entre estats membres i si constituï-xen o no un obstacle per al funcionament delmercat interior.

Si la Comissió no es pronuncia en el terminiindicat, les disposicions nacionals a què es re-ferixen els apartats 4 i 5 es consideraran apro-vades.

Quan estiga justi�icat per la complexitat del’assumpte i no hi haja riscos per a la salut hu-mana, la Comissió podrà noti�icar a l’Estatmembre afectat que el termini mencionat en esteapartat s’amplia per un període addicional de�ins a sis mesos.

7. Quan, de conformitat amb l’apartat 6,s’autoritze un Estat membre a mantindre o es-tablir disposicions nacionals que s’apartend’una mesura d’harmonització, la Comissió es-tudiarà immediatament la possibilitat de pro-posar una adaptació a esta mesura.

8. Quan un Estat membre plantege un proble-ma concret relacionat amb la salut pública en unàmbit que haja sigut objecte de mesures d’har-monització prèvies, haurà d’informar-ne la Co-missió, la qual examinarà immediatament la con-veniència de proposar al Consell les mesuresadequades.

9. Com a excepció al procediment previst enels articles 258 i 259, la Comissió i qualsevol Es-tat membre podrà recórrer directament al Tri-bunal de Justícia de la Unió Europea si consideraque un altre Estat membre fa un ús abusiu de lesfacultats previstes en el present article.

10. Les mesures d’harmonització anterior-ment mencionades inclouran, en els casos apro-piats, una clàusula de salvaguarda que autoritzeels estats membres a adoptar, per un o més dels

motius no econòmics indicats en l’article 36, me-sures provisionals sotmeses a un procedimentde control de la Unió.


Sense perjuí del que establix l’article 114, elConsell adoptarà, per unanimitat, d’acord ambun procediment legislatiu especial, i després deconsultar el Parlament Europeu i el Comité Eco-nòmic i Social, directives per a l’aproximació deles disposicions legals, reglamentàries i admi-nistratives dels estats membres que incidisquendirectament en l’establiment o el funcionamentdel mercat interior.


En cas que la Comissió comprove que una di-vergència entre les disposicions legals, reglamen-tàries o administratives dels estats membres fal-seja les condicions de competència en el mercatinterior i provoca, per este motiu, una distorsióque haja d’eliminar-se, consultarà els estatsmembres interessats.

Si estes consultes no permeten arribar a unacord per a suprimir eixa distorsió, el ParlamentEuropeu i el Consell adoptaran, d’acord amb elprocediment legislatiu ordinari, les directives ne-cessàries a este efecte. Podran adoptar-se quals-sevol altres mesures apropiades previstes en elsTractats.


1. Quan hi haja motiu per a témer que l’adop-ció o la modi�icació d’una disposició legal, regla-mentària o administrativa puga provocar unadistorsió en el sentit de�init en l’article 96,l’Estat membre que pretenga adoptar estesmesures consultarà la Comissió. Després d’haverconsultat els estats membres, la Comissió reco-manarà als estats interessats les mesures apro-piades per a evitar esta distorsió.

2. Si l’Estat que pretenga adoptar o modi-ficar disposicions nacionals no s’até a la reco-manació que la Comissió li haja dirigit, no espodrà demanar als altres estats membres, enaplicació de l’article 116, que modifiquen lesseues disposicions nacionals per a eliminareixa distorsió. Si l’Estat membre que no ha tin-gut en compte la recomanació de la Comissióprovoca una distorsió únicament en perjuí pro-

TFUE, art. 121

53


pi, no seran aplicables les disposicions de l’ar-ticle 116.

Article 118

En l’àmbit de l’establiment o del funciona-ment del mercat interior, el Parlament Europeui el Consell establiran, d’acord amb el procedi-ment legislatiu ordinari, les mesures relativesa la creació de títols europeus per a garantir unaprotecció uniforme dels drets de propietatintel·lectual i industrial en la Unió i a l’establi-ment de règims d’autorització, coordinació i con-trol centralitzats a escala de la Unió.

El Consell establirà, d’acord amb un proce-diment legislatiu especial, per mitjà de regla-ments, els règims lingüístics dels títols europeus.El Consell es pronunciarà per unanimitat, des-prés de consultar el Parlament Europeu.

TÍTOL VIII

POLÍTICA ECONÒMICA I MONETÀRIA


1. Per a aconseguir els �ins enunciats en l’ar-ticle 3 del Tractat de la Unió Europea, l’acció delsestats membres i de la Unió inclourà, en les con-dicions previstes en els Tractats, l’adopciód’una política econòmica basada en l’estreta co-ordinació de les polítiques econòmiques dels es-tats membres, en el mercat interior i en la de-�inició d’objectius comuns, i duta a terme de con-formitat amb el respecte al principi d’una eco-nomia de mercat oberta i de lliure competència.

2. Paral·lelament, en les condicions i segonsels procediments previstos en els Tractats, estaacció suposarà una moneda única, l’euro, la de-�inició i l’aplicació d’una política monetària i detipus de canvi única, que tinguen com a objectiuprimordial mantindre l’estabilitat de preus i, sen-se perjuí d’eixe objectiu, el suport a la políticaeconòmica general de la Unió, de conformitatamb els principis d’una economia de mercatoberta i de lliure competència.

3. Estes accions dels estats membres i de laUnió impliquen el respecte dels següents prin-cipis rectors: preus estables, �inances públiquesi condicions monetàries sòlides i balança de pa-gaments estable.

CAPÍTOL 1

POLÍTICA ECONÒMICA


Els estats membres hauran de dur a terme lesseues polítiques econòmiques amb vista a con-tribuir a la realització dels objectius de la Unió,de�inits en l’article 3 del Tractat de la Unió Eu-ropea, i en el marc de les orientacions generalsprevistes en l’apartat 2 de l’article 121. Els estatsmembres i la Unió actuaran respectant el prin-cipi d’una economia de mercat oberta i delliure competència, que afavorix una e�icient as-signació de recursos, de conformitat amb elsprincipis enunciats en l’article 119.


1. Els estats membres consideraran les seuespolítiques econòmiques com una qüestió d’in-terés comú i les coordinaran en el si del Consell,d’acord amb el que disposa l’article 120.

2. El Consell, basant-se en una recomanacióde la Comissió, elaborarà un projecte d’orienta-cions generals per a les polítiques econòmiquesdels estats membres i de la Unió, i en presentaràun informe al Consell Europeu.

Basant-se en l’informe del Consell, el ConsellEuropeu debatrà unes conclusions sobre lesorientacions generals de les polítiques econò-miques dels estats membres i de la Unió.

D’acord amb estes conclusions, el Conselladoptarà una recomanació en què establiràeixes orientacions generals. El Consell informaràde la seua recomanació el Parlament Europeu.

3. A �i de garantir una coordinació mésestreta de les polítiques econòmiques i una con-vergència sostinguda dels resultats econòmicsdels estats membres, el Consell, basant-se en in-formes presentats per la Comissió, supervisaràl’evolució econòmica de cada un dels estatsmembres i de la Unió, així com la coherència deles polítiques econòmiques amb les orientacionsgenerals previstes en l’apartat 2, i procedirà re-gularment a una avaluació global.

Als efectes d’esta supervisió multilateral, elsestats membres informaran la Comissió sobre lesmesures importants que hagen adoptat en relacióamb la seua política econòmica, així com de totsels altres aspectes que consideren necessaris.

4. Quan, d’acord amb el procediment establiten l’apartat 3, es comprove que la política eco-

TFUE, art. 122

54


nòmica d’un Estat membre contradiu les orien-tacions generals referides en l’apartat 2 o pot po-sar en perill el funcionament correcte de la unióeconòmica i monetària, la Comissió podràdirigir una advertència a l’Estat membre en qües-tió. El Consell, per recomanació de la Comissió,podrà dirigir les recomanacions necessàries al’Estat membre de què es tracte. El Consell, a pro-posta de la Comissió, podrà decidir fer públiquesles seues recomanacions.

Als efectes del present apartat, el Consell espronunciarà sense considerar el vot del membredel Consell que represente l’Estat membre dequè es tracte.

La majoria quali�icada dels altres membresdel Consell es de�inirà de conformitat amb la lle-tra a) de l’apartat 3 de l’article 238.

5. El president del Consell i la Comissió infor-maran el Parlament Europeu sobre els resultatsde la supervisió multilateral. Si el Consell ha fetpúbliques les seues recomanacions, es podrà in-vitar el seu president a comparéixer davant dela comissió competent del Parlament Europeu.

6. El Parlament Europeu i el Consell podranadoptar per mitjà de reglaments, d’acord ambel procediment legislatiu ordinari, normes re-latives al procediment de supervisió multilateralprevist en els apartats 3 i 4.


1. Sense perjuí dels altres procediments es-tablits en els Tractats, el Consell, a proposta dela Comissió, podrà decidir, amb un esperit de so-lidaritat entre estats membres, mesures adequa-des a la situació econòmica, en particular si sor-giren di�icultats greus en el subministrament dedeterminats productes, especialment en l’àmbitde l’energia.

2. En cas que un Estat membre tinga di�icul-tats o una amenaça greu de di�icultats, ocasio-nades per catàstrofes naturals o esdevenimentsexcepcionals que eixe Estat no puga controlar,el Consell, a proposta de la Comissió, podrà acor-dar, en determinades condicions, una ajuda �i-nancera de la Unió a l’Estat membre en qüestió.El president del Consell informarà el ParlamentEuropeu de la decisió presa.


1. Queda prohibida l’autorització de desco-berts o la concessió de qualsevol altre tipus decrèdits per el Banc Central Europeu i pels bancs

centrals dels estats membres (denominats d’araen avant «bancs centrals nacionals»), en favord’institucions, òrgans o organismes de la Unió,governs centrals, autoritats regionals o locals oaltres autoritats públiques, organismes de dretpúblic o empreses públiques dels estats mem-bres, així com l’adquisició directa de títols dedeute a eixes entitats pel Banc Central Europeuo els bancs centrals nacionals.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no afectaranles entitats de crèdit públiques, que, en el marcde la provisió de reserves pels bancs centrals,hauran de rebre per part dels bancs centrals na-cionals i del Banc Central Europeu el mateix trac-te que les entitats de crèdit privades.


Queda prohibida qualsevol mesura no basadaen consideracions prudencials que establisca unaccés privilegiat a les entitats �inanceres per ales institucions, els òrgans o els organismes dela Unió, governs centrals, autoritats regionals,locals o altres autoritats públiques, organismesde dret públic o empreses públiques dels estatsmembres.


1. La Unió no respondrà dels compromisosdels governs centrals, de les autoritats regionalso locals, o d’altres autoritats públiques, organis-mes de dret públic o empreses públiques delsestats membres, ni se’n farà carrec, sense perjuíde les garanties �inanceres mútues per a la re-alització conjunta de projectes especí�ics. Els es-tats membres no respondran dels compromisosdels governs centrals, de les autoritats regionalso locals, o d’altres autoritats públiques, organis-mes de dret públic o empreses públiques d’unaltre Estat membre, ni se’n farà carrec, sense per-juí de les garanties �inanceres mútues per a larealització conjunta de projectes especí�ics.

2. Si fóra necessari, el Consell, a proposta dela Comissió i després de consultar el ParlamentEuropeu, podrà especi�icar les de�inicions pera l’aplicació de les prohibicions a què es referixenels articles 123 i 124 i el present article.


1. Els estats membres evitaran dè�icitspúblics excessius.

TFUE, art. 126

55


2. La Comissió supervisarà l’evolució de la si-tuació pressupostària i del nivell d’endeutamentpúblic dels estats membres a �i de detectar errorsmanifestos. En particular, examinarà el compli-ment de la disciplina pressupostària atenent elsdos criteris següents:

a) si la proporció entre el dè�icit públicprevist o real i el producte interior brut sobre-passa un valor de referència, llevat:

– que la proporció haja descendit de manerasubstancial i continuada i haja arribat a unnivell que s’aproxime al valor de referèn-cia,

– o que, alternativament, el valor de referèn-cia se sobrepasse només excepcionalmenti temporalment, i la proporció es mantingapròxima al valor de referència;

b) si la proporció entre el deute públic i elproducte interior brut sobrepassa un valor dereferència, excepte si la proporció disminuïx sig-ni�icativament i s’aproxima a un ritme satisfac-tori al valor de referència.

Els valors de referència s’especi�iquen en elProtocol sobre el procediment aplicable en casde dè�icit excessiu, annex als Tractats.

3. Si un Estat membre no complix els requisitsd’un d’estos criteris o d’ambdós, la Comissió ela-borarà un informe, en el qual també es tindrà encompte si el dè�icit públic supera els gastos pú-blics d’inversió, així com tots els altres factorspertinents, inclosa la situació econòmica i pres-supostària a mitjà termini de l’Estat membre.

La Comissió també podrà elaborar un infor-me quan considere que, tot i complir-se els re-quisits inherents als criteris, hi ha un risc d’undè�icit excessiu en un Estat membre.

4. El Comité Econòmic i Financer emetrà undictamen sobre l’informe de la Comissió.

5. Si la Comissió considera que un Estat mem-bre presenta o pot presentar un dè�icit excessiu,remetrà un dictamen a eixe Estat membre i n’in-formarà el Consell.

6. El Consell, a partir de la proposta de la Co-missió i tenint en compte les possibles observa-cions que formule l’Estat membre de què es trac-te, després d’una valoració global, decidirà si hiha un dè�icit excessiu.

7. En el cas que el Consell, de conformitat ambl’apartat 6, decidisca declarar que hi ha undè�icit excessiu, adoptarà sense demora injus-ti�icada, a partir d’una recomanació de la Comis-sió, les recomanacions dirigides a l’Estat membrede què es tracte, perquè este pose �i a eixa situa-ció en un termini determinat. Sense perjuí delque disposa l’apartat 8, estes recomanacions noes faran públiques.

8. Quan el Consell constate que no s’han se-guit efectivament les seues recomanacions en eltermini �ixat, el Consell podrà fer-les públiques.

9. Si un Estat membre persistix a no posar enpràctica les recomanacions del Consell, este po-drà decidir que es formule una advertència a eixeEstat membre perquè adopte, en un termini de-terminat, les mesures dirigides a la reducció deldè�icit que el Consell considere necessària pera corregir la situació.

En eixe cas, el Consell podrà exigir a l’Estatmembre de què es tracte la presentació d’infor-mes d’acord amb un calendari especí�ic, a �i d’e-xaminar els esforços d’ajust d’eixe Estat mem-bre.

10. En el marc dels apartats 1 a 9 del presentarticle, no podrà exercir-se el dret de recurs pre-vist en els articles 258 i 259.

11. Si un Estat membre incomplix una decisióadoptada en virtut del que disposa l’apartat 9,el Consell podrà decidir que s’aplique o, segonsels casos, que es reforce una o més de les me-sures següents:

– exigir a l’Estat membre de què es tracte quepublique una informació addicional, queel Consell haurà d’especi�icar, abans d’eme-tre obligacions i valors;

– recomanar al BEI que reconsidere la seuapolítica de préstecs respecte a l’Estatmembre en qüestió;

– exigir que l’Estat membre de què es tracteefectue davant de la Unió un depòsit no re-munerat per un import apropiat, �ins queel Consell considere que s’ha corregit el dè-�icit excessiu;

– imposar multes d’una magnitud apropia-da.

El president del Consell informarà el Parla-ment Europeu de les decisions preses.

12. El Consell derogarà algunes o totes lesseues decisions o recomanacions referides en elsapartats 6 a 9 i 11 quan considere que el dè�icitexcessiu de l’Estat membre en qüestió s’ha corregit. En el cas que el Consell haja fet públi-ques anteriorment les seues recomanacions, tanbon punt siga derogada la decisió adoptada envirtut de l’apartat 8, declararà públicamentque ja no hi ha un dè�icit excessiu en l’Estat mem-bre en qüestió.

13. Pel que fa a les decisions o recomanacionsdel Consell referides en els apartats 8, 9, 11 i 12,el Consell es pronunciarà a partir d’una recoma-nació de la Comissió.

Quan el Consell adopte les mesures previstesen els apartats 6 a 9, 11 i 12, el Consell es pro-nunciarà sense prendre en consideració el vot

TFUE, art. 127

56


del membre del Consell que represente l’Estatmembre de què es tracte.


14. El Protocol sobre el procediment aplicableen cas de dè�icit excessiu annex als Tractats contéaltres disposicions addicionals relacionadesamb l’aplicació del procediment descrit en el pre-sent article.

El Consell, per unanimitat d’acord amb unprocediment legislatiu especial, i després de con-sultar el Parlament Europeu i el Banc Central Eu-ropeu, adoptarà les disposicions apropiades quesubstituiran el mencionat protocol.

Sense perjuí de les altres disposicions del pre-sent apartat, el Consell, a proposta de la Comissiói després de consultar el Parlament Europeu, �i-xarà normes de desplegament i de�inicions pera l’aplicació de les disposicions del mencionatprotocol.

CAPÍTOL 2

POLÍTICA MONETÀRIA


1. L’objectiu principal del Sistema Europeu deBancs Centrals (denominat d’ara en avant«SEBC») serà mantindre l’estabilitat de preus.Sense perjuí d’este objectiu, el SEBC donarà su-port a les polítiques econòmiques generals dela Unió a �i de contribuir a la realització dels ob-jectius de la Unió establits en l’article 3 del Trac-tat de la Unió Europea. El SEBC actuarà d’acordamb el principi d’una economia de mercatoberta i de lliure competència, fomentant unae�icient assignació de recursos de conformitatamb els principis exposats en l’article 119.

2. Les funcions bàsiques que es duran aterme a través del SEBC seran:

– de�inir i executar la política monetària dela Unió,

– realitzar operacions de divises coherentsamb les disposicions de l’article 219,

– posseir i gestionar les reserves o�icials dedivises dels estats membres,

– promoure el bon funcionament dels siste-mes de pagament.

3. El que disposa el tercer guió de l’apartat2 es considerarà sense perjuí de la possessió igestió de fons de maniobra en divises per partdels governs dels estats membres.

4. El Banc Central Europeu serà consultat:

– sobre qualsevol proposta d’acte de la Unióque entre en l’àmbit de les seues compe-tències,

– per les autoritats nacionals sobre qualsevolprojecte de disposició legal que entre enl’àmbit de les seues competències, peròdins dels límits i en les condicions establi-des pel Consell d’acord amb el procedimentprevist en l’apartat 4 de l’article 129.

El Banc Central Europeu podrà presentar dic-tàmens a les institucions, els òrgans o els orga-nismes de la Unió o a les autoritats nacionals per-tinents sobre matèries que pertanguen a l’àmbitde les seues competències.

5. El SEBC contribuirà a la bona gestió de lespolítiques que duguen a terme les autoritatscompetents respecte a la supervisió prudencialde les entitats de crèdit i a l’estabilitat delsistema �inancer.

6. El Consell, per mitjà de reglaments adop-tats d’acord amb un procediment legislatiu es-pecial, per unanimitat i després de consultar elParlament Europeu i el Banc Central Europeu,podrà encomanar al Banc Central Europeu tas-ques especí�iques respecte de polítiques relacio-nades amb la supervisió prudencial de les en-titats de crèdit i altres entitats �inanceres, a ex-cepció de les empreses d’assegurances.


1. El Banc Central Europeu tindrà el dret ex-clusiu d’autoritzar l’emissió de bitllets de bancen euros en la Unió. El Banc Central Europeu iels bancs centrals nacionals podran emetrebitllets. Els bitllets emesos pel Banc Central Eu-ropeu i els bancs centrals nacionals seran elsúnics bitllets de curs legal en la Unió.

2. Els estats membres podran realitzaremissions de moneda metàl·lica en euros, pera les quals serà necessària l’aprovació delBanc Central Europeu quant al volum d’emissió.El Consell, a proposta de la Comissió i desprésde consultar el Parlament Europeu i el BancCentral Europeu, podrà adoptar mesures pera harmonitzar els valors nominals i les espe-cificacions tècniques de totes les monedesdestinades a la circulació en la mesura que siganecessari per a la seua bona circulació dins dela Unió.


1. El SEBC serà dirigit pels òrgans rectors del

TFUE, art. 134

57


Banc Central Europeu, que seran el Consell deGovern i el Comité Executiu.

2. Els Estatuts del Sistema Europeu de BancsCentrals i del Banc Central Europeu (denominatsd’ara en avant «Estatuts del SEBC i del BCE») �i-guren en un protocol annex als Tractats.

3. Els articles 5.1, 5.2, 5.3, 17, 18, 19.1, 22, 23,24, 26, 32.2, 32.3, 32.4, 32.6, 33.1.a) i 36 dels Es-tatuts del SEBC i del BCE podran ser modi�icatspel Parlament Europeu i el Consell d’acordamb el procediment legislatiu ordinari. Es pro-nunciaran a partir d’una recomanació del BancCentral Europeu i després de consultar la Comis-sió, o bé a proposta de la Comissió i després deconsultar el Banc Central Europeu.

4. El Consell, a proposta de la Comissió i des-prés de consultar el Parlament Europeu i el BancCentral Europeu o bé a partir d’una recomanaciódel Banc Central Europeu i després de consultarel Parlament Europeu i la Comissió, adoptarà lesdisposicions previstes en els articles 4, 5.4,19.2, 20, 28.1, 29.2, 30.4 i 34.3 dels Estatuts delSEBC i del BCE.


En l’exercici de les facultats i en l’acompli-ment de les funcions i obligacions que els assig-nen els Tractats i els Estatuts del SEBC i del BCE,ni el Banc Central Europeu, ni els bancs centralsnacionals, ni cap dels membres dels seus òrgansrectors podran sol·licitar o acceptar instruccionsde les institucions, els òrgans o els organismesde la Unió, ni dels governs dels estats membres,ni de cap altre òrgan. Les institucions, elsòrgans o els organismes de la Unió, així com elsgoverns dels estats membres, es comprometena respectar este principi i a no tractar d’in�luiren els membres dels òrgans rectors del BancCentral Europeu i dels bancs centrals nacionalsen l’exercici de les seues funcions.


Cada un dels estats membres vetlarà per lacompatibilitat de la seua legislació nacional, in-closos els estatuts del seu banc central nacional,amb els Tractats i els Estatuts del SEBC i del BCE.


1. Per a l’exercici de les funcions encomana-des al SEBC, el Banc Central Europeu, d’acord

amb les disposicions dels Tractats i en les con-dicions previstes en els Estatuts del SEBC i delBCE:

– elaborarà reglaments en la mesura que siganecessari per a l’exercici de les funcions de-�inides en el primer guió de l’article 3.1 ien els articles 19.1, 22 o 25.2 dels Estatutsdel SEBC i del BCE, i en els casos que s’es-tablisquen en els actes del Consell referitsen l’apartat 4 de l’article 129;

– prendrà les decisions necessàries per a l’e-xercici de les funcions encomanades alSEBC pels Tractats i pels Estatuts delSEBC i del BCE;

– formularà recomanacions i emetrà dictà-mens.

2. El Banc Central Europeu podrà decidir ferpúbliques les seues decisions, les seues recoma-nacions i els seus dictàmens.

3. Dins dels límits i en les condicions �ixadespel Consell, d’acord amb el procediment establiten l’apartat 4 de l’article 129, el Banc Central Eu-ropeu estarà autoritzat a imposar multes i pa-gaments periòdics de penalització a les empresesque no complisquen les seues obligacions res-pecte als reglaments i decisions d’este.

Article 133

Sense perjuí de les atribucions del BancCentral Europeu, el Parlament Europeu i elConsell establiran, d’acord amb el procedimentlegislatiu ordinari, les mesures necessàries pera la utilització de l’euro com a moneda única. Es-tes mesures s’adoptaran després de consultarel Banc Central Europeu.

CAPÍTOL 3

DISPOSICIONS INSTITUCIONALS


1. A �i de promoure la coordinació de les po-lítiques dels estats membres en tot el que siganecessari per al funcionament del mercat inte-rior, es crea un Comité Econòmic i Financer.

2. El Comité Econòmic i Financer tindrà lesfuncions següents:

– emetre dictàmens, o bé a petició delConsell o de la Comissió, o bé per iniciativapròpia, destinats a estes institucions;

– seguir la situació econòmica i �inanceradels estats membres i de la Unió i informarregularment el Consell i la Comissió, espe-

TFUE, art. 135

58


cialment sobre les relacions �inanceres ambtercers països i amb institucions interna-cionals;

– col·laborar, sense perjuí del que disposal’article 240, en la preparació dels treballsdel Consell a què es referixen els articles66 i 75, els apartats 2, 3, 4 i 6 de l’article121, els articles 122, 124, 125 i 126, l’apar-tat 6 de l’article 127, l’apartat 2 de l’article128, els apartats 3 i 4 de l’article 129, l’ar-ticle 138, els apartats 2 i 3 de l’article 140,l’article 143, els apartats 2 i 3 de l’article144 i l’article 219, i dur a terme altres tas-ques consultives i preparatòries que liencomane el Consell;

– examinar, almenys una vegada a l’any, la si-tuació relativa als moviments de capitalsi a la llibertat de pagaments, tal com resul-ten de l’aplicació dels Tractats i de les me-sures adoptades pel Consell. Este examencomprendrà totes les mesures relatives alsmoviments de capitals i als pagaments. ElComité informarà la Comissió i el Conselldel resultat d’este examen.

Els estats membres, la Comissió i el Banc Cen-tral Europeu designaran cada un d’ells unmàxim de dos membres del Comité.

3. El Consell, a proposta de la Comissió i des-prés de consultar el Banc Central Europeu i elComité referit en el present article, establirà lesnormes de desplegament relatives a la compo-sició del Comité Econòmic i Financer. El presi-dent del Consell informarà el Parlament Europeud’esta decisió.

4. A més de les funcions exposades en l’apar-tat 2, en el cas que hi haja estats membres acollitsa una excepció d’acord amb l’article 139, i �insque n’hi haja, el Comité supervisarà la situaciómonetària i �inancera i el sistema general de pa-gaments d’eixos estats membres i n’informaràregularment el Consell i la Comissió.


Respecte a les qüestions compreses enl’àmbit d’aplicació de l’apartat 4 de l’article 121,de l’article 126, a excepció de l’apartat 14, de l’ar-ticle 138, de l’apartat 1 de l’article 140, del pa-ràgraf primer de l’apartat 2 de l’article 140, del’apartat 3 de l’article 140, i de l’article 219, elConsell o un Estat membre podran sol·licitar dela Comissió que presente una recomanació o unaproposta, segons siga pertinent. La Comissió exa-minarà la sol·licitud i presentarà sense demorales seues conclusions al Consell.

CAPÍTOL 4

DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES PER ALSESTATS MEMBRES QUE HAGEN ADOPTAT

L’EURO COM A MONEDA

Article 136

1. A �i de contribuir al funcionament correctede la Unió Econòmica i Monetària i de confor-mitat amb les disposicions pertinents delsTractats, el Consell adoptarà, d’acord amb el pro-cediment que corresponga dels previstos en elsarticles 121 i 126, a excepció del procedimentestablit en l’apartat 14 de l’article 126, mesuresrelatives als estats membres que hagen adoptatl’euro com a moneda per a:

a) reforçar la coordinació i supervisió de laseua disciplina pressupostària;

b) elaborar les orientacions de política eco-nòmica referents a estos estats, vetlant perquèsiguen compatibles amb les adoptades per alconjunt de la Unió, i garantir-ne la vigilància.

2. Només participaran en les votacions sobreles mesures previstes en l’apartat 1 els membresdel Consell que representen els estats membresque hagen adoptat l’euro com a moneda.

La majoria quali�icada d’estos membres esde�inirà de conformitat amb la lletra a) de l’a-partat 3 de l’article 238.

Article 137

Les modalitats de les reunions entre els mi-nistres dels estats membres que hagen adoptatl’euro com a moneda s’establixen en el Protocolsobre l’Eurogrup.


1. Per a garantir la posició de l’euro en el sis-tema monetari internacional, el Consell adoptarà,a proposta de la Comissió, una decisió per la quales determinen les posicions comunes sobre lesqüestions que tenen especial interés per a la unióeconòmica i monetària en les institucions iconferències �inanceres internacionals compe-tents. El Consell es pronunciarà després deconsultar el Banc Central Europeu.

2. El Consell podrà adoptar, a proposta de laComissió, les mesures adequades per a asseguraruna representació uni�icada en les institucionsi conferències �inanceres internacionals. ElConsell es pronunciarà després de consultar elBanc Central Europeu.

TFUE, art. 140

59


3. Només participaran en les votacions sobreles mesures previstes en els apartats 1 i 2 elsmembres del Consell que representen els estatsmembres que hagen adoptat l’euro com a mo-neda.

La majoria quali�icada d’estos membres esde�inirà de conformitat amb la lletra a) de l’a-partat 3 de l’article 238.

CAPÍTOL 5

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Article 139

1. Els estats membres sobre els quals el Con-sell no haja decidit que complixen les condicionsnecessàries per a l’adopció de l’euro es denomi-naran d’ara en avant «estats membres acollitsa una excepció».

2. Les següents disposicions dels Tractats nos’aplicaran als estats membres acollits a una ex-cepció:

a) adopció de les parts de les orientacionsgenerals de les polítiques econòmiques que afec-ten la zona de l’euro de forma general (apartat2 de l’article 121);

b) mitjans estrictes per a corregir els dè�icitsexcessius (apartats 9 i 11 de l’article 126);

c) objectius i funcions del SEBC (apartats 1,2, 3 i 5 de l’article 127);

d) emissió de l’euro (article 128);e) actes del Banc Central Europeu (article

132);f) mesures relatives a la utilització de l’euro

(article 133);g) acords monetaris i altres mesures relati-

ves a la política de tipus de canvi (article 219);h) designació dels membres del Comité

Executiu del Banc Central Europeu (apartat 2 del’article 283);

i) decisions per les quals es determinenposicions comunes sobre qüestions que revistenespecial interés per a la unió econòmica i mo-netària en les institucions i conferències �i-nanceres internacionals competents (apartat 1de l’article 138);

j) mesures per a assegurar una representacióuni�icada en les institucions i conferències �inan-ceres internacionals (apartat 2 de l’article 138).

Per consegüent, en els articles esmentats enles lletres a) a j) s’entendrà per «estats mem-bres» els estats membres que hagen adoptat l’eu-ro com a moneda.

3. Els estats membres acollits a una excepciói els seus bancs centrals nacionals estaran exclo-

sos dels drets i obligacions en el marc delSEBC, de conformitat amb el capítol IX dels Es-tatuts del SEBC i del BCE.

4. Els drets de vot dels membres del Consellque representen els estats membres acollits auna excepció quedaran suspesos quan el Conselladopte les mesures previstes en els articles es-mentats en l’apartat 2, així com en els casos se-güents:

a) recomanacions dirigides als estats mem-bres que hagen adoptat l’euro com a moneda enel marc de la supervisió multilateral, incloses lesrecomanacions relatives als programes d’esta-bilitat i les advertències (apartat 4 de l’article121);

b) mesures relatives als dè�icits excessiusque afecten els estats membres que hagenadoptat l’euro com a moneda (apartats 6, 7, 8,12 i 13 de l’article 126).


Article 140(antics articles 121, apartat 1, 122, apartat 2,

segona frase, i 123, apartat 5, TCE)

1. Una vegada cada dos anys com a mínim, oa petició de qualsevol Estat membre acollit a unaexcepció, la Comissió i el Banc Central Europeupresentaran informes al Consell sobre els avan-ços que hagen realitzat els estats membresacollits a una excepció en el compliment de lesseues obligacions en relació amb la realitzacióde la unió econòmica i monetària. Estos informesinclouran un examen de la compatibilitat de lalegislació nacional de cada un d’estos estatsmembres, inclosos els estatuts del seu banc cen-tral nacional, amb l’article 130 i l’article 131, aixícom amb els Estatuts del SEBC i del BCE. Estosinformes examinaran també la consecució d’unalt grau de convergència sostenible, atenent elcompliment dels següents criteris per part decada un dels estats membres:

– l’assoliment d’un alt grau d’estabilitat depreus, que haurà de quedar de manifest através d’una taxa d’in�lació que estigapròxima a la dels tres estats membres, coma màxim, més e�icaços quant a l’estabilitatde preus;

– la sostenibilitat de la situació de les �inan-ces públiques, que quedarà demostrada pelfet d’haver aconseguit una situació delpressupost sense un dè�icit públic excessiu,de�init de conformitat amb el que disposal’apartat 6 de l’article 126;

TFUE, art. 141

60


– el respecte, durant dos anys com a mínim,sense que s’haja produït devaluació enfrontde l’euro, dels marges normals de �luctua-ció que establix el mecanisme de tipus decanvi del sistema monetari europeu;

– el caràcter durador de la convergènciaaconseguida per l’Estat membre acollit auna excepció i de la seua participació en elmecanisme de tipus de canvi haurà de veu-re’s re�lectit en els nivells de tipus d’interésa llarg termini.

Els quatre criteris mencionats en el presentapartat i els períodes pertinents durant elsquals hauran de respectar-se estos criteriss’expliciten més en un protocol annex als Trac-tats. Els informes de la Comissió i de l’IME hau-ran de prendre en consideració així mateix elsresultats de la integració dels mercats, la situaciói l’evolució de les balances de pagaments percompte corrent i un estudi de l’evolució dels cos-tos laborals unitaris i d’altres índexs de preus.

2. Després de consultar el Parlament Europeui una vegada debatuda la qüestió en el ConsellEuropeu, el Consell, a proposta de la Comissió,decidirà quins estats membres acollits a una ex-cepció reunixen les condicions necessàries d’a-cord amb els criteris exposats en l’apartat 1, i su-primirà les excepcions dels estats membres dequè es tracte.

El Consell es pronunciarà després de rebreuna recomanació d’una majoria quali�icadadels seus membres que represente els estatsmembres que hagen adoptat l’euro com a mo-neda. Estos membres es pronunciaran en un ter-mini de sis mesos a partir de la recepció pel Con-sell de la proposta de la Comissió.

La majoria quali�icada d’estos membres, aquè es referix el paràgraf segon, es de�inirà deconformitat amb la lletra a) de l’apartat 3 de l’ar-ticle 238.

3. Si, d’acord amb el procediment establit enl’apartat 2, es decidix posar �i a una excepció, elConsell, per unanimitat dels estats membres quehagen adoptat l’euro com a moneda i de l’Estatmembre de què es tracte, a proposta de la Co-missió i després de consultar el Banc Central Eu-ropeu, �ixarà irrevocablement el tipus a què l’eu-ro substituirà la moneda de l’Estat membre dequè es tracte, així com les altres mesures neces-sàries per a la introducció de l’euro com a mo-neda única en l’Estat membre de què es tracte.

Article 141(antics articles 123, apartat 3, i 117, apartat 2, cinc

primers guions, TCE)

1. En cas que hi haja estats membres acollitsa una excepció, i �ins que n’hi haja, i sense perjuídel que disposa l’apartat 1 de l’article 129, elConsell General del Banc Central Europeu men-cionat en l’article 44 dels Estatuts del SEBC i delBCE es constituirà com a tercer òrgan decisoridel Banc Central Europeu.

2. En cas que hi haja estats membres acollitsa una excepció, i �ins que n’hi haja, el Banc Cen-tral Europeu, pel que fa a eixos estats membres:

– reforçarà la cooperació entre els bancs cen-trals nacionals;

– reforçarà la coordinació de les polítiquesmonetàries dels estats membres a �i de ga-rantir l’estabilitat de preus;

– supervisarà el funcionament del mecanis-me de tipus de canvi;

– farà consultes sobre assumptes que siguencompetència dels bancs centrals nacionalsi que afecten l’estabilitat de les entitats imercats �inancers;

– exercirà les antigues funcions del Fons Eu-ropeu de Cooperació Monetària, que ante-riorment havia assumit l’Institut MonetariEuropeu.


Cada Estat membre acollit a una excepcióconsiderarà la seua política de canvi com unaqüestió d’interés comú. Els estats membrestindran en compte a l’hora de fer-ho les expe-riències adquirides per mitjà de la cooperacióen el marc del mecanisme de tipus de canvi.


1. En cas de dificultats o d’amenaça greu dedificultats en la balança de pagaments d’un Es-tat membre acollit a una excepció, originadesper un desequilibri global de la seua balançade pagaments o pel tipus de divises de què dis-pose, que puguen, en particular, comprometreel funcionament del mercat interior o la realit-zació de la política comercial comuna, la Comis-sió procedirà sense demora a examinar la si-tuació d’eixe Estat, així com l’acció que este hajaemprés o puga emprendre d’acord amb elque disposen els Tractats, i recorrerà a tots elsmitjans que estiguen al seu abast. La Comissió

TFUE, art. 147

61


indicarà les mesures que recomana adoptar al’Estat interessat.

Si l’acció empresa per un Estat membreacollit a una excepció i les mesures suggeridesper la Comissió són insu�icients per a superarles di�icultats sorgides o l’amenaça de di�icultats,la Comissió recomanarà al Consell, després deconsultar el Comité Econòmic i Financer, la con-cessió d’una assistència mútua i els mètodes per-tinents.

La Comissió informarà regularment el Consellde la situació i de la seua evolució.

2. El Consell concedirà l’assistència mútua iadoptarà directives o prendrà decisions per a de-terminar-ne les condicions i modalitats. L’assis-tència mútua podrà revestir en particular la ma-nera de:

a) una acció concertada davant d’altres or-ganitzacions internacionals a què puguen recór-rer els estats membres acollits a una excepció;

b) mesures necessàries per a evitar desvia-cions del trà�ic comercial, quan l’Estat membreacollit a una excepció que estiga en di�icultatsmantinga o restablisca restriccions quantitativesrespecte de tercers països;

c) concessió de crèdits limitats per partd’altres estats membres, quan estos donen el seuconsentiment.

3. Si el Consell no aprova l’assistència mútuarecomanada per la Comissió o si l’assistència mú-tua aprovada i les mesures adoptades són insu-�icients, la Comissió autoritzarà l’Estat membreacollit a una excepció que tinga di�icultatsperquè adopte mesures de salvaguarda en lescondicions i modalitats que esta determine.

El Consell podrà revocar esta autorització imodi�icar-ne les condicions i modalitats.


1. En cas de crisi sobtada en la balança de pa-gaments i si no es pren immediatament una de-cisió d’acord amb el que establix l’apartat 2 del’article 143, l’Estat membre acollit a una excep-ció podrà adoptar, amb caràcter cautelar, les me-sures de salvaguarda necessàries. Estes mesureshauran de produir la mínima pertorbació pos-sible en el funcionament del mercat interior i nopodran tindre un abast superior a l’estrictamentindispensable per a superar les di�icultats quehagen sorgit sobtadament.

2. La Comissió i els altres estats membreshauran de ser informats d’estes mesures de sal-vaguarda, a tot tardar, en el moment de la seuaentrada en vigor. La Comissió podrà recomanar

al Consell la concessió d’una assistència mútuad’acord amb el que preveu l’article 143.

3. Amb la recomanació prèvia de la Comissiói després de consultar el Comité Econòmic i Fi-nancer, el Consell podrà decidir que l’Estatmembre interessat modi�ique, suspenga o supri-misca les mesures de salvaguarda mencionadesabans.

TÍTOL IX

OCUPACIÓ


Els estats membres i la Unió s’esforçaran, deconformitat amb el present títol, per desenrotllaruna estratègia coordinada per a l’ocupació, enparticular per a potenciar una mà d’obra qua-li�icada, formada i adaptable, així com mercatslaborals amb capacitat de resposta al canvieconòmic, amb vista a aconseguir els objectiusde�inits en l’article 3 del Tractat de la Unió Eu-ropea.


1. Els estats membres, per mitjà de les seuespolítiques d’ocupació, contribuiran a l’assolimentdels objectius previstos en l’article 145, deforma compatible amb les orientacions generalsde les polítiques econòmiques dels estats mem-bres i de la Unió, adoptades d’acord ambl’apartat 2 de l’article 121.

2. Tenint en compte les pràctiques nacionalsrelatives a les responsabilitats dels interlocutorssocials, els estats membres consideraran lapromoció de l’ocupació com una qüestió d’inte-rés comú i coordinaran les seues actuacions enesta matèria en el si del Consell, de conformitatamb el que disposa l’article 148.


1. La Unió contribuirà a un alt nivell d’ocu-pació per mitjà del foment de la cooperació entreels estats membres, així com donant suport i, encas necessari, complementant les seues respec-tives actuacions. En fer-ho, es respectaran lescompetències dels estats membres.

2. En la formulació i l’aplicació de les políti-ques i mesures de la Unió, caldrà tindre en comp-te l’objectiu d’un alt nivell d’ocupació.

TFUE, art. 148

62



1. El Consell Europeu examinarà anualmentla situació de l’ocupació en la Unió i adoptaràconclusions en esta matèria, basant-se en un in-forme conjunt anual elaborat pel Consell i la Co-missió.

2. A partir de les conclusions del Consell Eu-ropeu, el Consell, a proposta de la Comissió, des-prés de consultar el Parlament Europeu, el Co-mité Econòmic i Social, el Comité de les Regionsi el Comité d’Ocupació previst en l’article 150,elaborarà anualment orientacions que els estatsmembres tindran en compte en les seues respec-tives polítiques d’ocupació. Estes orientacionsseran compatibles amb les orientacions generalsadoptades d’acord amb el que disposa l’apartat2 de l’article 121.

3. Cada Estat membre facilitarà al Consell ia la Comissió un informe anual sobre les prin-cipals mesures adoptades per a aplicar la seuapolítica d’ocupació, a la vista de les orientacionsreferents a l’ocupació previstes en l’apartat 2.

4. El Consell, basant-se en els informes a quèes referix l’apartat 3 i després de rebre les opi-nions del Comité d’Ocupació, efectuarà anual-ment un examen de l’aplicació de les polítiquesd’ocupació dels estats membres en vista de lesorientacions referents a l’ocupació. El Consell,a partir d’una recomanació de la Comissió,podrà formular recomanacions als estats mem-bres, si ho considera pertinent en vista d’eixeexamen.

5. A partir del resultat d’eixe examen, el Con-sell i la Comissió prepararan un informe anualconjunt per al Consell Europeu sobre la situacióde l’ocupació en la Unió i sobre l’aplicació de lesorientacions per a l’ocupació.


El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social i el Co-mité de les Regions, podran adoptar mesures defoment destinades a afavorir la cooperacióentre els estats membres i donar suport a la seuaactuació en l’àmbit de l’ocupació, per mitjà d’i-niciatives destinades a desenrotllar els intercan-vis d’informació i bones pràctiques, facilitar anà-lisis comparatives i assessorament, així com pro-moure plantejaments innovadors i avaluar ex-periències, en particular recorrent a projectespilot.

Estes mesures no inclouran cap harmonitza-ció de les disposicions legals i reglamentàriesdels estats membres.


El Consell, per majoria simple, després deconsultar el Parlament Europeu, crearà un Co-mité d’Ocupació de caràcter consultiu per a fo-mentar la coordinació entre els estats membresen matèria de polítiques d’ocupació i del mercatlaboral. Les tasques d’este Comité seran les se-güents:

– supervisar la situació de l’ocupació i les po-lítiques en matèria d’ocupació dels estatsmembres i de la Unió;

– elaborar, sense perjuí del que disposal’article 240, dictàmens a petició del Con-sell, de la Comissió o per iniciativa pròpia,i contribuir a la preparació de les mesuresdel Consell a què es referix l’article 148.

Per a dur a terme el seu mandat, el Comitéconsultarà els interlocutors socials.

Cada un dels estats membres i la Comissió de-signaran dos membres del Comité.

TÍTOL X

POLÍTICA SOCIAL


La Unió i els estats membres, tenint presentsdrets socials fonamentals com els que s’enuncienen la Carta Social Europea, �irmada a Torí el 18d’octubre de 1961, i en la Carta Comunitària delsDrets Socials Fonamentals dels Treballadors, de1989, tindran com a objectiu la promoció de l’o-cupació, la millora de les condicions de vida i detreball, a �i d’aconseguir la seua equiparació perla via del progrés, una protecció social adequada,el diàleg social, el desenrotllament dels recursoshumans per a aconseguir un nivell d’ocupacióelevat i durador i la lluita contra les exclusions.

Amb esta �inalitat, la Unió i els estats mem-bres emprendran accions en què es tinga encompte la diversitat de les pràctiques nacionals,en particular en l’àmbit de les relacions contrac-tuals, així com la necessitat de mantindre la com-petitivitat de l’economia de la Unió.

Consideren que esta evolució resultarà tantdel funcionament del mercat interior, que afa-vorirà l’harmonització dels sistemes socials, comdels procediments previstos en els Tractats i de

TFUE, art. 154

63


l’aproximació de les disposicions legals, regla-mentàries i administratives.

Article 152

La Unió reconeixerà i promourà el paper delsinterlocutors socials en el seu àmbit, tenint encompte la diversitat dels sistemes nacionals. Fa-cilitarà el diàleg entre tots, dins del respecte dela seua autonomia.

La cimera social tripartida per al creixementi l’ocupació contribuirà al diàleg social.


1. Amb vista a aconseguir els objectius de l’ar-ticle 151, la Unió donarà suport a l’acció dels es-tats membres i la completarà en els àmbits se-güents:

a) la millora, en concret, de l’entorn de tre-ball, per a protegir la salut i la seguretat dels tre-balladors;

b) les condicions de treball;c) la seguretat social i la protecció social dels

treballadors;d) la protecció dels treballadors en cas de

rescissió del contracte laboral;e) la informació i la consulta als treballadors;f) la representació i la defensa col·lectiva dels

interessos dels treballadors i dels empresaris,inclosa la cogestió, sense perjuí del que disposal’apartat 5;

g) les condicions de treball dels nacionals detercers països que residisquen legalment en elterritori de la Unió;

h) la integració de les persones excloses delmercat laboral, sense perjuí del que disposa l’ar-ticle 166;

i) la igualtat entre hòmens i dones pel quefa a les oportunitats en el mercat laboral i al trac-te en el treball;

j) la lluita contra l’exclusió social;k) la modernització dels sistemes de protecció

social, sense perjuí del que disposa la lletra c).2. Amb este �i, el Parlament Europeu i el Con-

sell:a) podran adoptar mesures destinades a fo-

mentar la cooperació entre els estats membresper mitjà d’iniciatives per a millorar els conei-xements, desenrotllar l’intercanvi d’informaciói de bones pràctiques, promoure fórmules inno-vadores i avaluar experiències, excloent qualse-vol harmonització de les disposicions legals i re-glamentàries dels estats membres;

b) podran adoptar, en els àmbits mencionats

en les lletres a) a i) de l’apartat 1, per mitjà dedirectives, les disposicions mínimes que haurand’aplicar-se progressivament, tenint en compteles condicions i reglamentacions tècniquesexistents en cada un dels estats membres. Estesdirectives evitaran establir traves de caràcter ad-ministratiu, �inancer i jurídic que obstaculitzenla creació i el desenrotllament de xicotetes i mit-janes empreses.

El Parlament Europeu i el Consell decidiran,d’acord amb el procediment legislatiu ordinarii després de consultar el Comité Econòmic i So-cial i el Comité de les Regions.

En els àmbits mencionats en les lletres c), d),f) i g) de l’apartat 1, el Consell decidirà d’acordamb un procediment legislatiu especial, per una-nimitat, després de consultar el Parlament Eu-ropeu i els referits comités.

El Consell, per unanimitat, a proposta de laComissió i després de consultar el Parlament Eu-ropeu, podrà decidir que el procediment legis-latiu ordinari siga aplicable a les lletres d ) f) ig ) de l’apartat 1.

3. Qualsevol Estat membre podrà con�iar alsinterlocutors socials, a petició conjunta d’estosúltims, l’aplicació de les directives adoptades envirtut de l’apartat 2, o, si és el cas, l’aplicació d’u-na decisió del Consell adoptada de conformitatamb l’article 155.

En eixe cas s’assegurarà que, a tot tardar enla data en què haja d’estar traslladada o aplicadauna directiva o una decisió, els interlocutors so-cials hagen establit, mitjançant un acord, les dis-posicions necessàries; l’Estat membre interessathaurà de prendre totes les disposicions neces-sàries per a poder garantir, en tot moment, elsresultats �ixats per eixa directiva o decisió.

4. Les disposicions adoptades en virtut delpresent article:

– no afectaran la facultat reconeguda als es-tats membres de de�inir els principis fona-mentals del seu sistema de seguretatsocial, ni hauran d’afectar-ne de manerasensible l’equilibri �inancer;

– no impediran als estats membres mantin-dre o introduir mesures de protecció mésestrictes compatibles amb els Tractats.

5. Les disposicions del present article no s’a-plicaran a les remuneracions, al dret d’associaciói sindicació, al dret de vaga ni al dret de locaut.


1. La Comissió tindrà com a comesa fomentarla consulta als interlocutors socials a escala de

TFUE, art. 155

64


la Unió i adoptar totes les disposicions necessà-ries per a facilitar el seu diàleg, vetlant perquèles dos parts reben un suport equilibrat.

2. A este efecte, abans de presentar propostesen l’àmbit de la política social, la Comissió con-sultarà els interlocutors socials sobre la possibleorientació d’una acció de la Unió.

3. Si, després d’esta consulta, la Comissió con-sidera convenient una acció de la Unió, consul-tarà els interlocutors socials sobre el contingutde la proposta plantejada. Els interlocutors so-cials remetran a la Comissió un dictamen o, siés el cas, una recomanació.

4. En ocasió de les consultes previstes en elsapartats 2 i 3, els interlocutors socials podraninformar la Comissió sobre la seua voluntat d’i-niciar el procés previst en l’article 155. La du-ració d’este procés no podrà ser superior a noumesos, excepte si els interlocutors socials afec-tats decidixen prolongar-lo de comú acord ambla Comissió.


1. El diàleg entre interlocutors socials en l’àm-bit de la Unió podrà conduir, si estos ho desitgen,a l’establiment de relacions convencionals, in-closos els acords.

2. L’aplicació dels acords subscrits a escala dela Unió es realitzarà, ja siga segons els procedi-ments i pràctiques propis dels interlocutors so-cials i dels estats membres, ja siga, en elsàmbits subjectes a l’article 153, i a petició con-junta de les parts �irmants, a partir d’unadecisió del Consell adoptada a proposta de la Co-missió. Se n’informarà el Parlament Europeu.

El Consell decidirà per unanimitat quan l’a-cord en qüestió continga una o més disposicionsrelatives a algun dels àmbits per als quals es re-querisca la unanimitat en virtut de l’apartat 2de l’article 153.


A �i d’assolir els objectius exposats en l’article151, i sense perjuí de les altres disposicions delsTractats, la Comissió fomentarà la col·laboracióentre els estats membres i facilitarà la coordi-nació de les seues accions en els àmbits de la po-lítica social tractats en el present capítol, parti-cularment en les matèries relacionades amb:

– l’ocupació,– el dret del treball i les condicions de tre-

ball,

– la formació i el perfeccionament professio-nals,

– la seguretat social,– la protecció contra els accidents de treball

i les malalties professionals,– la higiene del treball,– el dret de sindicació i les negociacions

col·lectives entre empresaris i treballadors.Amb esta �inalitat, la Comissió actuarà en con-

tacte estret amb els estats membres, per mitjàd’estudis, dictàmens i l’organització de consultes,tant per als problemes que es plantegen a escalanacional com per a aquells que interessen a lesorganitzacions internacionals, en particular permitjà d’iniciatives tendents a establir orientacionsi indicadors, organitzar l’intercanvi de millorspràctiques i preparar els elements necessaris peral control i l’avaluació periòdics. El Parlament Eu-ropeu serà complidament informat.

Abans d’emetre els dictàmens previstos enel present article, la Comissió consultarà el Co-mité Econòmic i Social.


1. Cada Estat membre garantirà l’aplicació delprincipi d’igualtat de retribució entre treballa-dors i treballadores per a un mateix treball o pera un treball del mateix valor.

2. S’entén per retribució, d’acord amb el pre-sent article, el salari o sou normal de base o mí-nim, i qualssevol altres grati�icacions satisfetes,directament o indirectament, en diners o en es-pècie, per l’empresari al treballador quant a larelació de treball.

La igualtat de retribució, sense discriminacióper raó de sexe, signi�ica:

a) que la retribució establida per a unmateix treball remunerat per unitat d’obra re-alitzada es �ixa a partir d’una mateixa unitat demesura;

b) que la retribució establida per a untreball remunerat per unitat de temps és igualper a un mateix lloc de treball.

3. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social, adop-taran mesures per a garantir l’aplicació delprincipi d’igualtat d’oportunitats i igualtat detracte per a hòmens i dones en matèria de treballi d’ocupació, inclòs el principi d’igualtat de re-tribució per a un mateix treball o per a un treballdel mateix valor.

4. A �i de garantir en la pràctica la plena igual-tat entre hòmens i dones en la vida laboral, el

TFUE, art. 165

65


principi d’igualtat de tracte no impedirà a capEstat membre mantindre o adoptar mesures queoferisquen avantatges concrets destinats a fa-cilitar al sexe menys representat l’exercici d’ac-tivitats professionals o a evitar o compensar des-avantatges en les seues carreres professionals.


Els estats membres procuraran mantindre l’e-quivalència existent entre els règims de vaca-cions retribuïdes.


La Comissió elaborarà un informe anualsobre l’evolució en la consecució dels objectiusde l’article 151, que inclourà la situació demo-grà�ica en la Unió. La Comissió remetrà eixe in-forme al Parlament Europeu, al Consell i al Co-mité Econòmic i Social.


El Consell, per majoria simple, després deconsultar el Parlament Europeu, crearà un Co-mité de Protecció Social, de caràcter consultiu,per a fomentar la cooperació en matèria de pro-tecció social entre els estats membres i amb laComissió. El Comité tindrà per missió:

– supervisar la situació social i l’evolució deles polítiques de protecció social delsestats membres i de la Unió,

– facilitar l’intercanvi d’informació, experièn-cies i bones pràctiques entre els estatsmembres i amb la Comissió,

– sense perjuí del que disposa l’article 240,elaborar informes, emetre dictàmens o em-prendre altres activitats en els àmbitsque siguen de la seua competència, jasiga a petició del Consell o de la Comissió,o ja siga per iniciativa pròpia.

Per a dur a terme el seu mandat, el Comité es-tablirà els contactes adequats amb els interlo-cutors socials.

Cada un dels estats membres i la Comissió de-signaran dos membres del Comité.


La Comissió dedicarà un capítol especialdel seu informe anual al Parlament Europeu a

l’evolució de la situació social a la Unió.El Parlament Europeu podrà invitar la Comis-

sió a elaborar informes sobre problemes parti-culars relatius a la situació social.

TÍTOL XI

EL FONS SOCIAL EUROPEU


Per a millorar les possibilitats d’ocupació delstreballadors en el mercat interior i contribuir aixía l’elevació del nivell de vida, es crea, en el marcde les disposicions següents, un Fons Social Eu-ropeu destinat a fomentar, dins de la Unió, lesoportunitats d’ocupació i la mobilitat geogrà�icai professional dels treballadors, així com a faci-litar la seua adaptació a les transformacions in-dustrials i als canvis dels sistemes de producció,especialment per mitjà de la formació i la recon-versió professionals.


L’administració del Fons correspondrà a laComissió.

En esta tasca, la Comissió estarà assistida perun Comité, presidit per un membre de la Comis-sió i compost per representants dels governs, deles organitzacions sindicals de treballadors i deles associacions empresarials.


El Parlament Europeu i el Consell adoptaran,d’acord amb el procediment legislatiu ordinarii després de consultar el Comité Econòmic i So-cial i el Comité de les Regions, els reglaments d’a-plicació relatius al Fons Social Europeu.

TÍTOL XII

EDUCACIÓ, FORMACIÓ PROFESSIONAL,JOVENTUT I ESPORT


1. La Unió contribuirà al desenrotllament d’u-na educació de qualitat fomentant la cooperacióentre els estats membres i, si cal, donant suporta l’acció d’estos i completant-la en el ple respecte

TFUE, art. 166

66


de les seues responsabilitats pel que fa alscontinguts de l’ensenyança i a l’organització delsistema educatiu, així com de la seua diversitatcultural i lingüística.

La Unió contribuirà a fomentar els aspecteseuropeus de l’esport, tenint en compte lesseues característiques especí�iques, les seues es-tructures basades en el voluntariat i la seua fun-ció social i educativa.

2. L’acció de la Unió s’encaminarà a:– desenrotllar la dimensió europea en l’en-

senyança, especialment a través de l’apre-nentatge i de la difusió de les llengües delsestats membres;

– afavorir la mobilitat d’estudiants i profes-sors, fomentant en particular el reconeixe-ment acadèmic dels títols i dels períodesd’estudis;

– promoure la cooperació entre els centresdocents;

– incrementar l’intercanvi d’informació id’experiències sobre les qüestions comu-nes als sistemes de formació dels estatsmembres;

– afavorir l’increment dels intercanvis de jó-vens i d’animadors socioeducatius, i fomen-tar la participació dels jóvens en la vida de-mocràtica d’Europa;

– fomentar el desenrotllament de l’educacióa distància;

– desenrotllar la dimensió europea de l’es-port, promovent l’equitat i l’obertura en lescompeticions esportives i la cooperació en-tre els organismes responsables de l’esport,i protegint la integritat �ísica i moral delsesportistes, especialment la dels més jó-vens.

3. La Unió i els estats membres afavoriran lacooperació amb tercers països i amb les orga-nitzacions internacionals competents en matèriad’educació i d’esport, i en particular amb el Con-sell d’Europa.

4. Per a contribuir a la realització dels objec-tius previstos en el present article:

– el Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari idesprés de consultar el Comité Econòmici Social i el Comité de les Regions, adopta-ran mesures de foment, excloent-ne totaharmonització de les disposicions legals ireglamentàries dels estats membres;

– el Consell adoptarà, a proposta de la Comis-sió, recomanacions.


1. La Unió desenrotllarà una política de for-mació professional que reforce i complete les ac-cions dels estats membres, respectant plenamentla responsabilitat d’estos pel que fa al continguti a l’organització de la dita formació.

2. L’acció de la Unió s’encaminarà a:– facilitar l’adaptació a les transformacions

industrials, especialment per mitjà de laformació i la reconversió professionals;

– millorar la formació professional inicial ipermanent, per a facilitar la inserció i la rein-serció professional en el mercat laboral;

– facilitar l’accés a la formació professionali afavorir la mobilitat dels educadors i deles persones en formació, especialmentdels jóvens;

– estimular la cooperació en matèria deformació entre centres d’ensenyança iempreses;

– incrementar l’intercanvi d’informació id’experiències sobre les qüestions comu-nes als sistemes de formació dels estatsmembres.

3. La Unió i els estats membres afavoriran lacooperació amb tercers països i amb les orga-nitzacions internacionals competents en matèriade formació professional.

4. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social i el Co-mité de les Regions, adoptaran mesures per acontribuir a la realització dels objectius establitsen el present article, excloent-ne tota harmonit-zació de les disposicions legals i reglamentàriesdels estats membres, i el Consell adoptarà, a pro-posta de la Comissió, recomanacions.

TÍTOL XIII

CULTURA


1. La Unió contribuirà al �loriment de les cul-tures dels estats membres, dins del respecte dela seua diversitat nacional i regional, posant enrelleu al mateix temps el patrimoni culturalcomú.

2. L’acció de la Unió afavorirà la cooperacióentre estats membres i, si cal, donarà suport al’acció d’estos i la completarà en els àmbits se-güents:

TFUE, art. 168

67


– la millora del coneixement i la difusió dela cultura i la història dels pobles europeus;

– la conservació i protecció del patrimonicultural d’importància europea;

– els intercanvis culturals no comercials;– la creació artística i literària, inclòs el

sector audiovisual.3. La Unió i els estats membres fomentaran

la cooperació amb els tercers països i amb lesorganitzacions internacionals competents enl’àmbit de la cultura, especialment amb elConsell d’Europa.

4. La Unió tindrà en compte els aspectes cul-turals en la seua actuació en virtut d’altres dis-posicions del present tractat, en particular a �ide respectar i fomentar la diversitat de lesseues cultures.

5. Per a contribuir a la consecució dels objec-tius del present article:

– el Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari idesprés de consultar el Comité de les Re-gions, adoptaran mesures de foment, ex-cloent-ne tota harmonització de les dispo-sicions legals i reglamentàries dels estatsmembres;

– el Consell adoptarà, a proposta de la Comis-sió, recomanacions.

TÍTOL XIV

SALUT PÚBLICA

Article 168

(antic article 152 TCE)

1. Al de�inir-se i executar-se totes les políti-ques i accions de la Unió es garantirà un alt nivellde protecció de la salut humana.

L’acció de la Unió, que complementarà les po-lítiques nacionals, s’encaminarà a millorar la sa-lut pública, previndre les malalties humanes ievitar les fonts de perill per a la salut �ísica i psí-quica. Esta acció comprendrà la lluita contra lesmalalties més greus i àmpliament difoses, do-nant suport a la investigació de la seua etiologia,de la seua transmissió i de la seua prevenció, aixícom la informació i l’educació sanitàries, i la vi-gilància de les amenaces transfrontereres greusper a la salut, l’alerta en cas d’amenaces i la lluitacontra estes.

La Unió complementarà l’acció dels estatsmembres dirigida a reduir els danys a la salutproduïts per les drogues, inclosa la informaciói la prevenció.

2. La Unió fomentarà la cooperació entre elsestats membres en els àmbits previstos en el pre-sent article i, si cal, prestarà suport a la seua ac-ció. Fomentarà, en particular, la cooperacióentre els estats membres destinada a millorarla complementarietat dels seus servicis desalut en les regions frontereres.

Els estats membres, en col·laboració amb laComissió, coordinaran entre si les seues políti-ques i programes respectius en els àmbits a quèes referix l’apartat 1. La Comissió, en contacteestret amb els estats membres, podrà adoptarqualsevol iniciativa útil per a fomentar esta co-ordinació, en particular iniciatives tendents a es-tablir orientacions i indicadors, organitzar l’in-tercanvi de millors pràctiques i preparar els ele-ments necessaris per al control i l’avaluació pe-riòdics. El Parlament Europeu serà complida-ment informat.

3. La Unió i els estats membres afavoriran lacooperació amb tercers països i les organitza-cions internacionals competents en matèriade salut pública.

4. No obstant el que disposen l’apartat 5 del’article 2 i la lletra a) de l’article 6, i de confor-mitat amb la lletra k) de l’apartat 2 de l’article4, el Parlament Europeu i el Consell, d’acord ambel procediment legislatiu ordinari i després deconsultar el Comité Econòmic i Social i elComité de les Regions, contribuiran a la conse-cució dels objectius del present article adoptant,per a fer front als problemes comuns de segu-retat:

a) mesures que establisquen alts nivells dequalitat i seguretat dels òrgans i substàncies d’o-rigen humà, així com de la sang i derivats de lasang; estes mesures no impediran a cap Estatmembre mantindre o introduir mesures deprotecció més estrictes;

b) mesures en els àmbits veterinari i �itosa-nitari que tinguen com a objectiu directe la pro-tecció de la salut pública;

c) mesures que establisquen normes eleva-des de qualitat i seguretat dels medicaments iproductes sanitaris.

5. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social i el Co-mité de les Regions, podran adoptar també me-sures de foment destinades a protegir i millorarla salut humana, i en particular a lluitar contrales pandèmies transfrontereres, mesures rela-tives a la vigilància de les amenaces transfron-tereres greus per a la salut, a l’alerta en cas detals amenaces i a la lluita contra estes, així commesures que tinguen directament com a objectiu

TFUE, art. 169

68


la protecció de la salut pública pel que fa al tabaci al consum excessiu d’alcohol, excloent-ne totaharmonització de les disposicions legals i regla-mentàries dels estats membres.

6. El Consell, a proposta de la Comissió,podrà també adoptar recomanacions per als �insestablits en el present article.

7. L’acció de la Unió en l’àmbit de la salut pú-blica respectarà les responsabilitats dels estatsmembres pel que fa a la de�inició de la seua po-lítica de salut, així com a l’organització i la pres-tació de servicis sanitaris i atenció mèdica. Lesresponsabilitats dels estats membres inclouenla gestió dels servicis de salut i d’atenció mèdica,així com l’assignació dels recursos que es des-tinen a estos servicis. Les mesures previstes enla lletra a) de l’apartat 4 s’entendran sense perjuíde les disposicions nacionals en matèria de do-nacions o ús mèdic d’òrgans i sang.

TÍTOL XV

PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS


1. Per a promoure els interessos dels consu-midors i garantir-los un alt nivell de protecció,la Unió contribuirà a protegir la salut, la segu-retat i els interessos econòmics dels consumi-dors, així com a promoure el seu dret a la infor-mació, a l’educació i a organitzar-se per a salva-guardar els seus interessos.

2. La Unió contribuirà a la consecució dels ob-jectius a què es referix l’apartat 1 per mitjà de:

a) mesures que adopte en virtut de l’article114 en el marc de la realització del mercat in-terior;

b) mesures que donen suport a la políticaduta a terme pels estats membres, la comple-menten i la supervisen.

3. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social, adop-taran les mesures enunciades en la lletra b) del’apartat 2.

4. Les mesures que s’adopten en virtut de l’a-partat 3 no obstaran perquè cada un dels estatsmembres mantinga i adopte mesures de majorprotecció. Estes mesures hauran de ser compa-tibles amb els Tractats. Es noti�icaran a la Comis-sió.

TÍTOL XVI

XARXES TRANSEUROPEES


1. A �i de contribuir a la realització dels ob-jectius previstos en els articles 26 i 174 i de per-metre que els ciutadans de la Unió, els operadorseconòmics i els ens regionals i locals participenplenament dels bene�icis resultants de la creaciód’un espai sense fronteres interiors, la Unió con-tribuirà a l’establiment i al desenrotllament dexarxes transeuropees en els sectors de les in-fraestructures de transports, de les telecomu-nicacions i de l’energia.

2. En el context d’un sistema de mercatsoberts i competitius, l’acció de la Unió tindrà coma objectiu afavorir la interconnexió i la intero-perabilitat de les xarxes nacionals, així com l’ac-cés a estes xarxes. Tindrà en compte, en parti-cular, la necessitat d’establir enllaços entre lesregions insulars, sense litoral i perifèriques i lesregions centrals de la Unió.


1. A �i d’assolir els objectius enunciats en l’ar-ticle 170, la Unió:

– elaborarà un conjunt d’orientacions rela-tives als objectius, prioritats i grans líniesde les accions previstes en l’àmbit de lesxarxes transeuropees; estes orientacionsidenti�icaran projectes d’interés comú;

– realitzarà les accions que puguen resultarnecessàries per a garantir la interoperabi-litat de les xarxes, especialment en l’àmbitde l’harmonització de les normes tècni-ques;

– podrà donar suport a projectes d’interéscomú que compten amb el suport d’estatsmembres i determinats d’acord amb lesorientacions mencionades en el primerguió, especialment per mitjà d’estudis deviabilitat, de garanties de crèdit o de bo-ni�icacions d’interés; la Unió podrà aportartambé una contribució �inancera per mitjàdel Fons de Cohesió creat d’acord amb elque disposa l’article 177 a projectes espe-cí�ics en els estats membres en l’àmbit deles infraestructures del transport.

L’acció de la Unió tindrà en compte la viabi-litat econòmica potencial dels projectes.

2. Els estats membres coordinaran entre si,

TFUE, art. 175

69


en col·laboració amb la Comissió, les polítiquesque apliquen a escala nacional i que puguen tin-dre una in�luència signi�icativa en la realitzaciódels objectius previstos en l’article 170. La Co-missió, en estreta col·laboració amb els estatsmembres, podrà prendre qualsevol iniciativa útilper a fomentar esta coordinació.

3. La Unió podrà decidir cooperar ambtercers països per al foment de projectes d’in-terés comú i per a garantir la interoperabilitatde les xarxes.


El Parlament Europeu i el Consell, després deconsultar el Comité Econòmic i Social i elComité de les Regions, adoptaran d’acord ambel procediment legislatiu ordinari les orienta-cions i les altres mesures previstes en l’apartat1 de l’article 171.

Les orientacions i els projectes d’interéscomú relatius al territori d’un Estat membre re-queriran l’aprovació de l’Estat membre de quèes tracte.

TÍTOL XVII

INDÚSTRIA


1. La Unió i els estats membres asseguraranl’existència de les condicions necessàries per ala competitivitat de la indústria de la Unió.

Amb esta �inalitat, dins d’un sistema demercats oberts i competitius, la seua accióestarà encaminada a:

– accelerar l’adaptació de la indústria als can-vis estructurals,

– fomentar un entorn favorable a la iniciativai al desenrotllament de les empreses en elconjunt de la Unió, i en particular de les xi-cotetes i mitjanes empreses,

– fomentar un entorn favorable a la coope-ració entre empreses,

– afavorir un millor apro�itament del poten-cial industrial de les polítiques d’innovació,d’investigació i de desenrotllament tecno-lògic.

2. Els estats membres es consultaran mútua-ment en col·laboració amb la Comissió i, sempreque siga necessari, coordinaran les seues accions.La Comissió podrà adoptar qualsevol iniciativaadequada per a fomentar esta coordinació, en

particular iniciatives tendents a establir orien-tacions i indicadors, organitzar l’intercanvi de mi-llors pràctiques i preparar els elements neces-saris per al control i l’avaluació periòdics. El Par-lament Europeu serà complidament informat.

3. La Unió contribuirà a assolir els objectiusestipulats en l’apartat 1 per mitjà de les políti-ques i activitats que du a terme en virtut d’altresdisposicions del present tractat. El Parlament Eu-ropeu i el Consell, d’acord amb el procedimentlegislatiu ordinari i després de consultar el Co-mité Econòmic i Social, podran prendre mesuresespecí�iques destinades a donar suport a les ac-cions que es duguen a terme en els estatsmembres a �i de realitzar els objectius previstosen l’apartat 1, excloent-ne tota harmonització deles disposicions legals i reglamentàries dels es-tats membres.

Este títol no constituirà una base per a l’es-tabliment per part de la Unió de mesures que pu-guen falsejar la competència o incloguen dispo-sicions �iscals o relatives als drets i als interessosdels treballadors assalariats.

TÍTOL XVIII

COHESIÓ ECONÒMICA, SOCIAL ITERRITORIAL


A �i de promoure un desenrotllament harmo-niós del conjunt de la Unió, esta desenrotllarài prosseguirà la seua acció encaminada a reforçarla seua cohesió econòmica, social i territorial.

La Unió es proposarà, en particular, reduir lesdiferències entre els nivells de desenrotllamentde les diverses regions i l’endarreriment de lesregions menys afavorides.

Entre les regions afectades es prestarà espe-cial atenció a les zones rurals, a les zones afec-tades per una transició industrial i a les regionsque patixen desavantatges naturals o demogrà-�ics greus i permanents, com per exemple les re-gions més septentrionals amb una escassa den-sitat de població i les regions insulars, transfron-tereres i de muntanya.


Els estats membres conduiran la seua políticaeconòmica i la coordinaran amb vista a aconse-guir també els objectius enunciats en l’article174. Al formular i desenrotllar les polítiques i

TFUE, art. 176

70


les accions de la Unió i al desenrotllar el mercatinterior, es tindran en compte els objectiusenunciats en l’article 174, participant en laseua consecució. La Unió donarà suport així ma-teix a la consecució d’estos objectius a través del’actuació que realitza per mitjà dels fons amb�inalitat estructural (Fons Europeu d’Orientaciói de Garantia Agrícola, secció «Orientació»;Fons Social Europeu; Fons Europeu de Desen-rotllament Regional), el Banc Europeu d’In-versions i els altres instruments �inancers exis-tents.

Cada tres anys, la Comissió presentarà un in-forme al Parlament Europeu, al Consell, alComité Econòmic i Social i al Comité de les Re-gions sobre els avanços realitzats en la conse-cució de la cohesió econòmica, social i territoriali sobre la forma en què els distints mitjans es-tablits en el present article hi hagen contribuït.En cas necessari, este informe haurà d’anaracompanyat de propostes adequades.

Si es manifesta la necessitat d’accions espe-cí�iques al marge dels fons i sense perjuí de lesmesures decidides en el marc de les altres po-lítiques de la Unió, el Parlament Europeu i el Con-sell podran adoptar estes accions d’acord ambel procediment legislatiu ordinari i després deconsultar el Comité Econòmic i Social i elComité de les Regions.


El Fons Europeu de Desenrotllament Regionalestarà destinat a contribuir a la correcció delsprincipals desequilibris regionals dins de la Unióper mitjà d’una participació en el desenrotlla-ment i en l’ajust estructural de les regionsmenys desenrotllades i en la reconversió de lesregions industrials en declivi.


Sense perjuí del que disposa l’article 178, elParlament Europeu i el Consell, per mitjà de re-glaments adoptats d’acord amb el procedimentlegislatiu ordinari, i després de consultar el Co-mité Econòmic i Social i el Comité de les Regions,determinaran les funcions, els objectius priori-taris i l’organització dels fons amb �inalitat es-tructural, la qual cosa podrà suposar l’agrupaciódels fons. Per mitjà del mateix procediment, esdeterminaran així mateix les normes generalsaplicables als fons, així com les disposicions ne-cessàries per a garantir la seua e�icàcia i la co-

ordinació dels fons entre si i amb els altres ins-truments �inancers existents.

Un fons de cohesió, creat d’acord amb el ma-teix procediment, proporcionarà una contribució�inancera a projectes en els sectors del medi am-bient i de les xarxes transeuropees en matèriad’infraestructures del transport.


Els reglaments d’aplicació relatius al Fons Eu-ropeu de Desenrotllament Regional seran presospel Parlament Europeu i el Consell, d’acord ambel procediment legislatiu ordinari i després deconsultar el Comité Econòmic i Social i elComité de les Regions.

Quant al Fons Europeu d’Orientació i de Ga-rantia Agrícola, secció «Orientació», i al Fons So-cial Europeu, es continuaran aplicant, respecti-vament, les disposicions dels articles 43 i 164.

TÍTOL XIX

INVESTIGACIÓ I DESENROTLLAMENTTECNOLÒGIC I ESPAI


1. La Unió tindrà com a objectiu reforçar lesseues bases cientí�iques i tecnològiques, per mit-jà de la realització d’un espai europeu d’inves-tigació en què els investigadors, els coneixementscientí�ics i les tecnologies circulen lliurement,i afavorir el desenrotllament de la seua compe-titivitat, inclosa la de la seua indústria, així comfomentar les accions d’investigació que es con-sideren necessàries en virtut dels altres capítolsdels Tractats.

2. Amb esta �inalitat, la Unió estimularà en totel seu territori les empreses, incloses les xico-tetes i mitjanes, els centres d’investigació i lesuniversitats en els seus esforços d’investigaciói de desenrotllament tecnològic d’alta qualitat;donarà suport als seus esforços de cooperacióamb la �inalitat, especialment, de permetreque els investigadors cooperen lliurement perdamunt de les fronteres i que les empreses apro-�iten les possibilitats del mercat interior, en par-ticular per mitjà de l’obertura de la contractaciópública nacional, la de�inició de normes comunesi la supressió dels obstacles jurídics i �iscals ques’oposen a esta cooperació.

3. Totes les accions de la Unió que es realitzenen virtut dels Tractats, incloses les accions de de-

TFUE, art. 184

71


mostració, en l’àmbit de la investigació i del des-enrotllament tecnològic es decidiran i s’execu-taran de conformitat amb el que disposa el pre-sent títol.


Per a la consecució d’estos objectius, la Uniórealitzarà les següents accions, que, al seu torn,completaran les accions empreses en els estatsmembres:

a) execució de programes d’investigació,de desenrotllament tecnològic i de demostració,promovent la cooperació amb les empreses, elscentres d’investigació i les universitats, i d’estesentitats entre si;

b) promoció de la cooperació en matèriad’investigació, de desenrotllament tecnològic ide demostració de la Unió amb els tercerspaïsos i les organitzacions internacionals;

c) difusió i explotació dels resultats de les ac-tivitats en matèria d’investigació, de desenrot-llament tecnològic i de demostració de la Unió;

d) estímul a la formació i a la mobilitatdels investigadors de la Unió.


1. La Unió i els seus estats membres coordi-naran la seua acció en matèria d’investigació ide desenrotllament tecnològic, a �i de garantirla coherència recíproca de les polítiques nacio-nals i de la política de la Unió.

2. La Comissió, en estreta col·laboració ambels estats membres, podrà adoptar qualsevol ini-ciativa apropiada per a promoure la coordinacióprevista en l’apartat 1, en particular iniciativestendents a establir orientacions i indicadors, or-ganitzar l’intercanvi de millors pràctiques ipreparar els elements necessaris per al controli l’avaluació periòdics. El Parlament Europeu seràcomplidament informat.


1. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social, esta-bliran un programa marc plurianual que inclouràel conjunt de les accions de la Unió.

El programa marc:– �ixarà els objectius cientí�ics i tecnològics

que hagen d’aconseguir-se per mitjà de les

accions previstes en l’article 180 i lesprioritats corresponents;

– indicarà les grans línies d’estes accions;– �ixarà l’import global màxim i la participa-

ció �inancera de la Unió en el programamarc, així com la proporció representadaper cada una de les accions previstes.

2. El programa marc s’adaptarà o completaràen funció de l’evolució de les situacions.

3. El programa marc s’executarà per mitjà deprogrames especí�ics desenrotllats dins de cadauna de les accions. Cada programa especí�ic pre-cisarà les modalitats de realització, �ixarà la seuaduració i preveurà els mitjans que es considerennecessaris. La suma dels imports que es consi-deren necessaris �ixats per als programes espe-cí�ics no podrà superar l’import global màxim�ixat per al programa marc i per a cada acció.

4. Els programes especí�ics seran adoptats pelConsell, d’acord amb un procediment legislatiuespecial i després de consultar el Parlament Eu-ropeu i el Comité Econòmic i Social.

5. Com a complement de les accions previstesen el programa marc plurianual, el ParlamentEuropeu i el Consell establiran, d’acord amb elprocediment legislatiu ordinari i després de con-sultar el Comité Econòmic i Social, les mesuresnecessàries per a la realització de l’espai europeud’investigació.


Per a l’execució del programa marc pluria-nual, la Unió:

– �ixarà les normes per a la participació deles empreses, els centres d’investigació i lesuniversitats;

– �ixarà les normes aplicables a la difusió delsresultats de la investigació.


Quan s’execute el programa marc plurianual,podran aprovar-se programes complementarisen què només participen aquells estats membresque asseguren el seu �inançament, sense perjuíd’una possible participació de la Unió.

La Unió establirà les normes aplicables alsprogrames complementaris, especialment enmatèria de difusió dels coneixements i d’accésd’altres estats membres.

TFUE, art. 185

72



En l’execució del programa marc plurianual,la Unió podrà preveure, d’acord amb els estatsmembres interessats, una participació en pro-grames d’investigació i desenrotllament empre-sos per diversos estats membres, inclosa la par-ticipació en les estructures creades per a l’exe-cució d’estos programes.


En l’execució del programa marc plurianual,la Unió podrà preveure una cooperació en ma-tèria d’investigació, de desenrotllament tec-nològic i de demostració de la Unió amb ter-cers països o amb organitzacions internacio-nals.

Les modalitats d’esta cooperació podranser objecte d’acords entre la Unió i les terceresparts interessades.


La Unió podrà crear empreses comunes oqualsevol altra estructura que es considere ne-cessària per a la correcta execució dels progra-mes d’investigació, de desenrotllament tecno-lògic i de demostració de la Unió.


El Consell adoptarà, a proposta de la Comissiói després de consultar el Parlament Europeu iel Comité Econòmic i Social, les disposicions pre-vistes en l’article 187.

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social, adop-taran les disposicions previstes en els articles183, 184 i 185. L’aprovació dels programescomplementaris requerirà l’acord dels estatsmembres interessats.

Article 189

1. A �i d’afavorir el progrés cientí�ic i tècnic,la competitivitat industrial i l’aplicació de lesseues polítiques, la Unió elaborarà una políticaespacial europea. A este efecte, podrà fomentariniciatives comunes, donar suport a la investi-gació i al desenrotllament tecnològic i coordinar

els esforços necessaris per a l’exploració i la uti-lització de l’espai.

2. Per a contribuir a la consecució dels objec-tius enunciats en l’apartat 1, el Parlament Eu-ropeu i el Consell establiran, d’acord amb el pro-cediment legislatiu ordinari, les mesures neces-sàries, que podran tindre la forma d’un programaespacial europeu, excloent-ne tota harmonitzacióde les disposicions legals i reglamentàries delsestats membres.

3. La Unió establirà les relacions que siguenapropiades amb l’Agència Espacial Europea.

4. El present article s’entendrà sense perjuíde les altres disposicions del present títol.


Al principi de cada any, la Comissió presen-tarà un informe al Parlament Europeu i al Con-sell. Este informe versarà en particular sobre lesactivitats realitzades en matèria d’investigaciói desenrotllament tecnològic i de difusió dels re-sultats durant l’any precedent, així com sobreel programa de treball de l’any corrent.

TÍTOL XX

MEDI AMBIENT


1. La política de la Unió en l’àmbit del mediambient contribuirà a aconseguir els objectiussegüents:

– la conservació, la protecció i la millora dela qualitat del medi ambient;

– la protecció de la salut de les persones;– la utilització prudent i racional dels recur-

sos naturals;– el foment de mesures a escala internacio-

nal destinades a fer front als problemes re-gionals o mundials del medi ambient, i enparticular a lluitar contra el canvi climàtic.

2. La política de la Unió en l’àmbit del mediambient tindrà com a objectiu aconseguir un ni-vell de protecció elevat, tenint present la diver-sitat de situacions existents en les distintes re-gions de la Unió. Es basarà en els principis decautela i d’acció preventiva, en el principi de correcció dels atemptats al medi ambient, pre-ferentment en la mateixa font, i en el principi quequi contamina paga.

En este context, les mesures d’harmonitzaciónecessàries per a respondre a exigències de la

TFUE, art. 194

73


protecció del medi ambient inclouran, en els ca-sos apropiats, una clàusula de salvaguarda queautoritze els estats membres a adoptar, per mo-tius mediambientals no econòmics, mesures pro-visionals sotmeses a un procediment de controlde la Unió.

3. En l’elaboració de la seua política enl’àrea del medi ambient, la Unió tindrà encompte:

– les dades cientí�iques i tècniques disponi-bles;

– les condicions del medi ambient en les di-verses regions de la Unió;

– els avantatges i les càrregues que puguenresultar de l’acció o de la falta d’acció;

– el desenrotllament econòmic i social de laUnió en el seu conjunt i el desenrotllamentequilibrat de les seues regions.

4. En el marc de les seues competències res-pectives, la Unió i els estats membres cooperaranamb els tercers països i les organitzacions inter-nacionals competents. Les modalitats de la co-operació de la Unió podran ser objecte d’acordsentre esta i les terceres parts interessades.

El paràgraf precedent s’entendrà sense perjuíde la competència dels estats membres per a ne-gociar en les institucions internacionals i per aconcloure acords internacionals.


1. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i desprésde consultar el Comité Econòmic i Social i el Co-mité de les Regions, decidiran les accions quehaja d’emprendre la Unió per a la realització delsobjectius �ixats en l’article 191.

2. No obstant el procediment de presa de de-cisions previst en l’apartat 1, i sense perjuí del quedisposa l’article 114, el Consell, per unanimitatd’acord amb un procediment legislatiu especial,a proposta de la Comissió i després de consultarel Parlament Europeu, el Comité Econòmic iSocial i el Comité de les Regions, adoptarà:

a) disposicions essencialment de caràcter �is-cal;

b) les mesures que afecten:– l’ordenació territorial;– la gestió quantitativa dels recursos hídrics

o que afecten directament o indirectamentla disponibilitat d’estos recursos;

– la utilització del sòl, a excepció de la gestiódels residus;

c) les mesures que afecten de forma signi-�icativa l’elecció per un Estat membre entre di-

ferents fonts d’energia i l’estructura general delseu abastiment energètic.

El Consell, per unanimitat, a proposta de laComissió i després de consultar el Parlament Eu-ropeu, el Comité Econòmic i Social i el Comitéde les Regions, podrà disposar que el procedi-ment legislatiu ordinari siga aplicable als àmbitsmencionats en el paràgraf primer.

3. El Parlament Europeu i el Consell adopta-ran, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari i després de consultar el Comité Econòmici Social i el Comité de les Regions, programesd’acció de caràcter general que �ixen els objectiusprioritaris que hagen d’aconseguir-se.

Les mesures necessàries per a l’execució d’es-tos programes s’adoptaran de conformitat ambles condicions previstes en l’apartat 1 o en l’a-partat 2, segons siga procedent.

4. Sense perjuí de determinades mesuresadoptades per la Unió, els estats membres tin-dran a càrrec seu el �inançament i l’execució dela política en matèria de medi ambient.

5. Sense perjuí del principi que qui contaminapaga, quan una mesura adoptada d’acord ambel que disposa l’apartat 1 implique costos quees consideren desproporcionats per a les auto-ritats públiques d’un Estat membre, esta mesuraestablirà les disposicions adequades en formade:

– excepcions de caràcter temporal i/o– suport �inancer a càrrec del Fons de Cohe-

sió creat de conformitat amb el que disposal’article 177.


Les mesures de protecció adoptades envirtut de l’article 192 no seran obstacle per almanteniment i l’adopció, per part de cada Estatmembre, de mesures de major protecció. Estesmesures hauran de ser compatibles amb elsTractats i es noti�icaran a la Comissió.

TÍTOL XXI

ENERGIA

Article 194

1. En el marc de l’establiment o del funcio-nament del mercat interior i atenent la necessitatde preservar i millorar el medi ambient, la po-lítica energètica de la Unió tindrà per objectiu,amb un esperit de solidaritat entre els estatsmembres:

TFUE, art. 195

74


a) garantir el funcionament del mercat de l’e-nergia;

b) garantir la seguretat de l’abastimentenergètic en la Unió;

c) fomentar l’e�iciència energètica i l’estalvienergètic, així com el desenrotllament d’energiesnoves i renovables, i

d) fomentar la interconnexió de les xarxesenergètiques.

2. Sense perjuí de l’aplicació d’altres dispo-sicions dels Tractats, el Parlament Europeu i elConsell establiran, d’acord amb el procedimentlegislatiu ordinari, les mesures necessàries pera assolir els objectius mencionats en l’apartat 1.Estes mesures s’adoptaran després de consultarel Comité Econòmic i Social i el Comité de les Re-gions.

No afectaran el dret d’un Estat membre a de-terminar les condicions d’explotació dels seusrecursos energètics, les seues possibilitats detriar entre distintes fonts d’energia i l’estructurageneral del seu abastiment energètic, sense per-juí de la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 192.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, elConsell, d’acord amb un procediment legislatiuespecial, per unanimitat i després de consultarel Parlament Europeu, establirà les mesuresmencionades en eixe apartat quan siguen essen-cialment de caràcter �iscal.

TÍTOL XXII

TURISME

Article 195

1. La Unió complementarà l’acció dels estatsmembres en el sector turístic, en particular pro-movent la competitivitat de les empreses de laUnió en este sector.

Amb esta �inalitat, la Unió tindrà per objec-tiu:

a) fomentar la creació d’un entorn favorableal desenrotllament de les empreses en este sec-tor;

b) propiciar la cooperació entre estats mem-bres, en particular per mitjà de l’intercanvi debones pràctiques.

2. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, establi-ran les mesures especí�iques destinades a com-plementar les accions dutes a terme en elsestats membres per a aconseguir els objectiusmencionats en el present article, excloent-ne totaharmonització de les disposicions legals i regla-mentàries dels estats membres.

TÍTOL XXIII

PROTECCIÓ CIVIL

Article 196

1. La Unió fomentarà la cooperació entre elsestats membres a �i de millorar l’e�icàcia dels sis-temes de prevenció de les catàstrofes naturalso d’origen humà i de protecció enfront d’estes.

L’acció de la Unió tindrà per objectiu:a) donar suport a l’acció dels estats membres

i complementar-la a nivell nacional, regional ilocal pel que fa a la prevenció de riscos, la pre-paració de les persones encarregades de laprotecció civil en els estats membres i la inter-venció en cas de catàstrofes naturals o d’origenhumà dins de la Unió;

b) fomentar una cooperació operativa ràpidai e�icaç dins de la Unió entre els servicis de pro-tecció civil nacionals;

c) afavorir la coherència de les accions em-preses a escala internacional en matèria de pro-tecció civil.

2. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, establiranles mesures necessàries per a contribuir a la con-secució dels objectius previstos en l’apartat 1, ex-cloent-ne tota harmonització de les disposicionslegals i reglamentàries dels estats membres.

TÍTOL XXIV

COOPERACIÓ ADMINISTRATIVA

Article 197

1. L’aplicació efectiva del dret de la Unió pelsestats membres, que és essencial per al bon fun-cionament de la Unió, es considerarà un assump-te d’interés comú.

2. La Unió podrà donar suport als esforçosdels estats membres per millorar la seua capa-citat administrativa per a aplicar el dret de laUnió. Esta acció podrà consistir especialment afacilitar l’intercanvi d’informació i funcionaris,així com a donar suport a programes de forma-ció. Cap Estat membre estarà obligat a valdre’sd’este suport. El Parlament Europeu i el Consell,per mitjà de reglaments adoptats d’acord ambel procediment legislatiu ordinari, establiran lesmesures necessàries a este �i, excloent-ne totaharmonització de les disposicions legals i regla-mentàries dels estats membres.

3. El present article s’entendrà sense perjuíde l’obligació dels estats membres d’aplicar el

TFUE, art. 201

75


dret de la Unió, ni de les prerrogatives i deuresde la Comissió. S’entendrà també sense perjuíde les altres disposicions dels Tractats quepreveuen una cooperació administrativa entreels estats membres i entre estos i la Unió.

QUARTA PART

ASSOCIACIÓ DELS PAÏSOS ITERRITORIS D’ULTRAMAR


Els estats membres convenen a associar a laUnió els països i els territoris no europeus quemantenen relacions especials amb Dinamarca,França, Països Baixos i Regne Unit. Estos païsosi territoris, denominats d’ara en avant «païsosi territoris», s’enumeren en la llista que consti-tuïx l’annex II.

El �i de l’associació serà la promoció del des-enrotllament econòmic i social dels països i territoris, així com l’establiment d’estretes re-lacions econòmiques entre estos i la Unió en elseu conjunt.

De conformitat amb els principis enunciatsen el preàmbul del present tractat, l’associacióhaurà de contribuir, en primer lloc, a afavorir elsinteressos dels habitants d’estos països i terri-toris i la seua prosperitat, de manera quepuguen aconseguir el desenrotllament econòmic,social i cultural a què aspiren.


L’associació perseguirà els objectius se-güents:

1) Els estats membres aplicaran als seus in-tercanvis comercials amb els països i territorisel règim que s’atorguen entre si en virtut delsTractats.

2) Cada país o territori aplicarà als seus in-tercanvis comercials amb els estats membres iamb els altres països i territoris el règim que apli-que a l’Estat europeu amb què mantinga rela-cions especials.

3) Els estats membres contribuiran a les in-versions que requerisca el desenrotllamentprogressiu d’estos països i territoris.

4) Per a les inversions �inançades per la Unió,la participació en les convocatòries per a l’ad-judicació d’obres, servicis i subministramentsquedarà oberta, en igualtat de condicions, a totesles persones �ísiques i jurídiques que tinguen la

nacionalitat dels estats membres o dels païsosi territoris.

5) En les relacions entre els estats membresi els països i territoris, el dret d’establiment delsnacionals i les societats es regularà de confor-mitat amb les disposicions i les normes deprocediment previstes en el capítol relatiu al dretd’establiment i sobre una base no discrimina-tòria, sense perjuí de les disposicions especialsque s’adopten en virtut de l’article 203.


1. Les importacions de mercaderies originà-ries dels països i territoris es bene�iciaran, a laseua entrada en els estats membres, de la pro-hibició dels drets de duana duta a terme entreels estats membres d’acord amb les disposicionsdels Tractats.

2. Els drets de duana que graven, a la seua en-trada en cada país i territori, les importacionsprocedents dels estats membres i dels altres paï-sos i territoris quedaran prohibits de conformitatamb el que disposa l’article 30.

3. No obstant això, els països i territoris po-dran percebre drets de duana per a satisfer lesexigències del seu desenrotllament i les neces-sitats de la seua industrialització o drets de ca-ràcter �iscal destinats a nodrir el seu pressupost.

Els drets mencionats en el paràgraf anteriorno podran ser superiors als que graven les im-portacions de productes procedents de l’Estatmembre amb què cada país o territori mantingarelacions especials.

4. L’apartat 2 no serà aplicable als països i territoris que, per estar subjectes a obligacionsinternacionals especials, apliquen un aranzelduaner no discriminatori.

5. L’establiment o la modi�icació dels drets deduana que graven les mercaderies importadespels països i territoris no haurà de provocar, defet o de dret, una discriminació directa o indi-recta entre les importacions procedents dels dis-tints estats membres.


Si la quantia dels drets aplicables a les mer-caderies procedents d’un tercer país a la seuaentrada en un país o territori és tal que, teninten compte el que disposa l’apartat 1 de l’article200, pot originar desviacions del trà�ic comercialen perjuí d’un dels estats membres, este podràdemanar a la Comissió que propose als altres es-

TFUE, art. 202

76


tats membres les mesures necessàries per a corregir esta situació.


Sense perjuí de les disposicions relatives a lasalut i seguretat públiques i a l’orde públic, la lli-bertat de circulació dels treballadors dels païsosi territoris en els estats membres, així com la delstreballadors dels estats membres en els païsosi territoris, es regirà per actes adoptats de con-formitat amb l’article 203.


El Consell, en vista dels resultats aconseguitsen el marc de l’associació dels països i territorisa la Unió i basant-se en els principis contingutsen els Tractats, adoptarà, per unanimitat, aproposta de la Comissió, les disposicions rela-tives a les modalitats i el procediment per a l’as-sociació dels països i territoris a la Unió. Quanel Consell adopte estes disposicions d’acord ambun procediment legislatiu especial, es pronun-ciarà per unanimitat, a proposta de la Comissiói després de consultar el Parlament Europeu.


Les disposicions dels articles 198 a 203seran aplicables a Groenlàndia, sense perjuí deles disposicions especí�iques per a Groenlàndiaque �iguren en el Protocol sobre el règim parti-cular aplicable a Groenlàndia, incorporat com aannex als Tractats.

QUINTA PART

ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES AL’ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ

Article 205

L’acció de la Unió en l’escena internacional,en virtut de la present part, es basarà en els prin-cipis, perseguirà els objectius i es realitzarà deconformitat amb les disposicions generals pre-vistes en el capítol 1 del títol V del Tractat de laUnió Europea.

TÍTOL II

POLÍTICA COMERCIAL COMUNA


Per mitjà de l’establiment d’una unió duanerade conformitat amb els articles 28 a 32, laUnió contribuirà, en l’interés comú, al desenrot-llament harmoniós del comerç mundial, a la su-pressió progressiva de les restriccions als inter-canvis internacionals i a les inversions estran-geres directes, així com a la reducció de les barreres aranzelàries i d’un altre tipus.


1. La política comercial comuna es basarà enprincipis uniformes, en particular pel que fa ales modi�icacions aranzelàries, la subscripció d’a-cords aranzelaris i comercials relatius als inter-canvis de mercaderies i de servicis, i els aspectescomercials de la propietat intel·lectual i in-dustrial, les inversions estrangeres directes, launiformització de les mesures de liberalització,la política d’exportació, així com les mesures deprotecció comercial, entre estes les que hagend’adoptar-se en cas de dúmping i subvencions.La política comercial comuna es durà a terme enel marc dels principis i objectius de l’acció ex-terior de la Unió.

2. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, adopta-ran per mitjà de reglaments les mesures per lesquals es de�inisca el marc d’aplicació de la po-lítica comercial comuna.

3. En cas que hagen de negociar-se i subscriu-re’s acords amb un o més tercers països o orga-nitzacions internacionals, s’aplicarà l’article218, sense perjuí de les disposicions especí�iquesdel present article.

La Comissió presentarà recomanacions alConsell, que l’autoritzarà a iniciar les negocia-cions necessàries. Correspondrà al Consell i a laComissió vetlar perquè els acords negociats si-guen compatibles amb les polítiques i normesinternes de la Unió.

La Comissió durà a terme les estes negocia-cions en consulta amb un comité especial desig-nat pel Consell per a assistir-la en esta tasca i d’a-cord amb les directrius que el Consell puga di-rigir-li. La Comissió informarà periòdicament elcomité especial i el Parlament Europeu de lamarxa de les negociacions.

TFUE, art. 211

77


4. Per a la negociació i subscripció delsacords mencionats en l’apartat 3, el Consell de-cidirà per majoria quali�icada.

Per a la negociació i subscripció d’acords enels àmbits del comerç de servicis i dels aspectescomercials de la propietat intel·lectual i in-dustrial, així com de les inversions estrangeresdirectes, el Consell es pronunciarà per unanimi-tat quan estos acords continguen disposicionsen què es requerix la unanimitat per a l’adopcióde normes internes.

El Consell es pronunciarà també per unani-mitat per a la negociació i la subscripció d’a-cords:

a) en l’àmbit del comerç de servicis culturalsi audiovisuals, quan estos acords puguen perju-dicar la diversitat cultural i lingüística de la Unió;

b) en l’àmbit del comerç de servicis socials,educatius i sanitaris, quan estos acords puguenpertorbar greument l’organització nacionaldels referits servicis i perjudicar la responsabi-litat dels estats membres en la seua prestació.

5. La negociació i la subscripció d’acords in-ternacionals en l’àmbit dels transports esregiran pel títol VI de la tercera part i perl’article 218.

6. L’exercici de les competències atribuïdespel present article en l’àmbit de la política co-mercial comuna no afectarà la delimitació de lescompetències entre la Unió i els estats membres,ni comportarà una harmonització de les dispo-sicions legals o reglamentàries dels estats mem-bres en la mesura que els Tractats excloguen estaharmonització.

TÍTOL III

COOPERACIÓ AMB TERCERS PAÏSOS IAJUDA HUMANITÀRIA

CAPÍTOL 1

COOPERACIÓ PER AL DESENROTLLAMENT


1. La política de la Unió en l’àmbit de la co-operació per al desenrotllament es durà aterme en el marc dels principis i objectius de l’ac-ció exterior de la Unió. Les polítiques de coope-ració per al desenrotllament de la Unió i dels es-tats membres es complementaran i reforçaranmútuament.

L’objectiu principal de la política de la Unióen este àmbit serà la reducció i, �inalment, l’e-

radicació de la pobresa. La Unió tindrà encompte els objectius de la cooperació per al des-enrotllament a l’hora d’aplicar les polítiques quepuguen afectar els països en desenrotllament.

2. La Unió i els estats membres respectaranels compromisos i tindran en compte els objec-tius que han acordat en el marc de les NacionsUnides i d’altres organitzacions internacionalscompetents.


1. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, adopta-ran les mesures necessàries per a executar la po-lítica de cooperació per al desenrotllament,que podran referir-se a programes plurianualsde cooperació amb països en desenrotllamento a programes que tinguen un enfocament te-màtic.

2. La Unió podrà subscriure amb els tercerspaïsos i amb les organitzacions internacionalscompetents qualsevol acord adequat per a laconsecució dels objectius enunciats en els arti-cles 21 del Tractat de la Unió Europea i 208 delpresent tractat.

El paràgraf primer es considerarà senseperjuí de les competències dels estats membresper a negociar en els fòrums internacionals isubscriure acords.

3. El Banc Europeu d’Inversions contribuirà, enles condicions previstes en els seus estatuts, a l’e-xecució de les accions previstes en l’apartat 1.


1. A �i d’afavorir la complementarietat i l’e�i-càcia de les seues accions, la Unió i els estats mem-bres coordinaran les seues polítiques en matèriade cooperació al desenrotllament i concertaranels seus programes d’ajuda, també en el marc d’or-ganitzacions internacionals i de conferènciesinternacionals. Podran emprendre accions con-juntes. Els estats membres contribuiran, si cal, al’execució dels programes d’ajuda de la Unió.

2. La Comissió podrà adoptar qualsevol ini-ciativa adequada per a fomentar la coordinacióa què es referix l’apartat 1.


En el marc de les seues competències respec-tives, la Unió i els estats membres cooperaran

TFUE, art. 212

78


amb els tercers països i les organitzacions inter-nacionals competents.

CAPÍTOL 2

COOPERACIÓ ECONÒMICA, FINANCERA ITÈCNICA AMB TERCERS PAÏSOS

Article 212(antic article 181 A TCE)

1. Sense perjuí de les altres disposicions delsTractats, i en particular les dels articles 208 a211, la Unió durà a terme accions de cooperacióeconòmica, �inancera i tècnica, incloent-hi ac-cions d’ajuda especialment en l’àmbit �inancer,amb tercers països diferents dels països en des-enrotllament. Estes accions seran coherents ambla política de desenrotllament de la Unió, i es du-ran a terme d’acord amb els principis i objectiusde la seua acció exterior. Les accions de la Uniói dels estats membres es complementaran i re-forçaran mútuament.

2. El Parlament Europeu i el Consell adopta-ran, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari, les mesures necessàries per a l’aplicacióde l’apartat 1.

3. En el marc de les seues competències res-pectives, la Unió i els estats membres cooperaranamb els tercers països i amb les organitzacionsinternacionals competents. Les modalitats de co-operació de la Unió podran ser objecte d’acordsentre esta i les terceres parts interessades.

El paràgraf primer no afectarà les competèn-cies dels estats membres per a negociar en elsorganismes internacionals i subscriure acordsinternacionals.

Article 213

Quan la situació en un tercer país requeriscaque la Unió preste ajuda �inancera urgent, el Con-sell adoptarà, a proposta de la Comissió, les de-cisions necessàries.

CAPÍTOL 3

AJUDA HUMANITÀRIA

Article 214

1. Les accions de la Unió en l’àmbit de l’ajudahumanitària es duran a terme en el marc delsprincipis i objectius de l’acció exterior de la Unió.Estes accions tindran com a objecte, en casosconcrets, prestar assistència, socors i protecció

a les poblacions dels tercers països víctimes decatàstrofes naturals o d’origen humà, per aafrontar les necessitats humanitàries que resul-ten d’eixes diverses situacions. Les accions dela Unió i dels estats membres es complementa-ran i reforçaran mútuament.

2. Les accions d’ajuda humanitària es durana terme d’acord amb els principis del dret inter-nacional i els principis d’imparcialitat, neutralitati no-discriminació.

3. El Parlament Europeu i el Consell establi-ran, d’acord amb el procediment legislatiu or-dinari, les mesures que determinen el marc enquè es realitzaran les accions d’ajuda humani-tària de la Unió.

4. La Unió podrà subscriure amb els tercerspaïsos i amb les organitzacions internacionalscompetents qualsevol acord adequat per a laconsecució dels objectius enunciats en l’apartat1 i en l’article 21 del Tractat de la Unió Europea.

El paràgraf primer es considerarà senseperjuí de les competències dels estats membresper a negociar en els fòrums internacionals isubscriure acords.

5. A �i d’establir un marc perquè els jóvens eu-ropeus puguen aportar contribucions comunesa les accions d’ajuda humanitària de la Unió, escrearà un cos voluntari europeu d’ajuda huma-nitària. El Parlament Europeu i el Consell �ixaranper mitjà de reglaments, d’acord amb el proce-diment legislatiu ordinari, el seu estatut i lesseues normes de funcionament.

6. La Comissió podrà adoptar qualsevol ini-ciativa adequada per a fomentar la coordinacióentre les accions de la Unió i les dels estats mem-bres, a �i d’augmentar l’e�icàcia i la complemen-tarietat dels mecanismes de la Unió i dels me-canismes nacionals d’ajuda humanitària.

7. La Unió vetlarà perquè les seues accionsd’ajuda humanitària estiguen coordinades i si-guen coherents amb les de les organitzacions iorganismes internacionals, en particular elsque formen part del sistema de les Nacions Uni-des.

TÍTOL IV

MESURES RESTRICTIVES


1. Quan una decisió adoptada de conformitatamb el capítol 2 del títol V del Tractat de la UnióEuropea preveja la interrupció o la reducció, totalo parcial, de les relacions econòmiques i �inan-

TFUE, art. 218

79


ceres amb un o més tercers països, el Conselladoptarà per majoria quali�icada, a propostaconjunta de l’alt representant de la Unió per aAssumptes Exteriors i Política de Seguretat i dela Comissió, les mesures necessàries. N’informa-rà el Parlament Europeu.

2. Quan una decisió adoptada de conformitatamb el capítol 2 del títol V del Tractat de la UnióEuropea així ho preveja, el Consell podrà adoptarpel procediment establit en l’apartat 1 mesuresrestrictives contra persones �ísiques o jurídiques,grups o entitats no estatals.

3. Els actes previstos en el present article in-clouran les disposicions necessàries en matèriade garanties jurídiques.

TÍTOL V

ACORDS INTERNACIONALS

Article 216

1. La Unió podrà subscriure un acord amb uno més tercers països, o organitzacions interna-cionals, quan ho prevegen els Tractats o quan lasubscripció d’un acord siga necessària per a as-solir, en el context de les polítiques de la Unió,algun dels objectius establits en els Tractats, obé quan estiga prevista en un acte jurídicamentvinculant de la Unió, o bé quan puga afectar nor-mes comunes o alterar-ne l’abast.

2. Els acords subscrits per la Unió vincularanles institucions de la Unió i els estats membres.


La Unió podrà subscriure amb un o més ter-cers països, o amb organitzacions internacionals,acords que establisquen una associació que com-porte drets i obligacions recíprocs, accions co-munes i procediments particulars.


1. Sense perjuí de les disposicions especí�i-ques de l’article 207, per a la negociació i subs-cripció d’acords entre la Unió i tercers països oorganitzacions internacionals s’aplicarà el pro-cediment següent.

2. El Consell autoritzarà l’obertura de nego-ciacions, aprovarà les directrius de negociació,autoritzarà la �irma i subscriurà els acords.

3. La Comissió o l’alt representant de laUnió per a Assumptes Exteriors i Política de Se-

guretat, quan l’acord previst es referisca exclu-sivament o principalment a la política exteriori de seguretat comuna, presentarà recomana-cions al Consell, que adoptarà una decisió perla qual s’autoritze l’obertura de negociacions ies designe, en funció de la matèria de l’acord pre-vist, el negociador o el cap de l’equip de nego-ciació de la Unió.

4. El Consell podrà dictar directrius al nego-ciador i designar un comité especial, que hauràde ser consultat durant les negociacions.

5. El Consell adoptarà, a proposta del nego-ciador, una decisió per la qual s’autoritze la �irmade l’acord i, si és el cas, la seua aplicació provi-sional abans de l’entrada en vigor.

6. El Consell adoptarà, a proposta del nego-ciador, una decisió de subscripció de l’acord.

A excepció dels acords que es referisquen ex-clusivament a la política exterior i de seguretatcomuna, el Consell adoptarà la decisió de subs-cripció de l’acord:

a) amb l’aprovació prèvia del ParlamentEuropeu, en els casos següents:

i) acords d’associació;ii) acord d’adhesió de la Unió al Conveni Eu-

ropeu per a la Protecció dels Drets Humans i deles Llibertats Fonamentals;

iii) acords que creen un marc institucionalespecí�ic a l’hora d’organitzar procedimentsde cooperació;

iv) acords que tinguen repercussions pres-supostàries importants per a la Unió;

v) acords que es referisquen a àmbits alsquals s’aplique el procediment legislatiu ordinario, si es requerix l’aprovació del Parlament Eu-ropeu, el procediment legislatiu especial.

En cas d’urgència, el Parlament Europeu i elConsell podran convindre en un termini per al’aprovació.

b) després de consultar el Parlament Euro-peu en els altres casos. El Parlament Europeuemetrà el seu dictamen en un termini que el Con-sell podrà �ixar segons la urgència. Si no s’haemés un dictamen dins del termini �ixat, el Con-sell podrà pronunciar-se.

7. No obstant el que disposen els apartats 5,6 i 9, el Consell, en subscriure un acord, podràautoritzar el negociador a aprovar, en nom dela Unió, les modi�icacions de l’acord per a l’adop-ció del qual este preveja un procediment sim-pli�icat o la intervenció d’un òrgan creat per l’a-cord. El Consell podrà supeditar esta autoritzacióa condicions especí�iques.

8. El Consell es pronunciarà per majoria qua-li�icada durant tot el procediment.

No obstant això, el Consell es pronunciarà per

TFUE, art. 219

80


unanimitat quan l’acord es referisca a un àmbiten què es requerisca la unanimitat per a l’adop-ció d’un acte de la Unió i quan es tracte d’acordsd’associació i dels acords previstos en l’article212 amb els estats candidats a l’adhesió. El Con-sell es pronunciarà també per unanimitat sobrel’acord d’adhesió de la Unió al Conveni Europeuper a la Protecció dels Drets Humans i de les Lli-bertats Fonamentals; la decisió de subscripciód’este acord entrarà en vigor després d’haver si-gut aprovada pels estats membres, de conformi-tat amb les seues respectives normes constitu-cionals.

9. El Consell adoptarà, a proposta de la Co-missió o de l’alt representant de la Unió per a As-sumptes Exteriors i Política de Seguretat, una de-cisió per la qual se suspenga l’aplicació d’unacord i s’establisquen les posicions que hagend’adoptar-se en nom de la Unió en un organismecreat per un acord, quan el dit organisme hajad’adoptar actes que produïsquen efectes jurídics,a excepció dels actes que completen o modi�i-quen el marc institucional de l’acord.

10. El Parlament Europeu serà complidamenti immediatament informat en totes les fases delprocediment.

11. Un Estat membre, el Parlament Europeu,el Consell o la Comissió podran sol·licitar el dic-tamen del Tribunal de Justícia sobre la compa-tibilitat amb els Tractats de qualsevol acord pre-vist. En cas de dictamen negatiu del Tribunal deJustícia, l’acord previst no podrà entrar envigor, excepte modi�icació d’este o revisió delsTractats.

Article 219(antic article 111, apartats 1 a 3 i 5, TCE)

1. No obstant el que disposa l’article 218, elConsell, bé per recomanació del Banc Central Eu-ropeu, bé per recomanació de la Comissió i des-prés de consultar el Banc Central Europeu a �id’aconseguir un consens compatible amb l’ob-jectiu de l’estabilitat de preus, podrà subscriureacords formals relatius a un sistema de tipus decanvi per a l’euro en relació amb les monedesde tercers estats. El Consell es pronunciaràper unanimitat, després de consultar el Parla-ment Europeu i d’acord amb el procediment es-tablit en l’apartat 3.

El Consell, bé per recomanació del BancCentral Europeu, bé per recomanació de la Co-missió i després de consultar el Banc Central Eu-ropeu a �i d’aconseguir un consens compatibleamb l’objectiu de l’estabilitat de preus, podràadoptar, ajustar o abandonar els tipus centrals

de l’euro en el sistema de tipus de canvi. El pre-sident del Consell informarà el Parlament Euro-peu de l’adopció, de l’ajust o de l’abandó dels ti-pus centrals de l’euro.

2. A falta d’un sistema de tipus de canvi res-pecte d’una o diverses monedes de tercersestats d’acord amb l’apartat 1, el Consell, bé apartir d’una recomanació de la Comissió i des-prés de consultar el Banc Central Europeu, béa partir d’una recomanació del Banc Central Eu-ropeu, podrà formular orientacions generals pera la política de tipus de canvi respecte d’estesmonedes. Estes orientacions generals es consi-deraran sense perjuí de l’objectiu fonamental delSEBC de mantindre l’estabilitat de preus.

3. No obstant el que disposa l’article 218,quan la Unió haja de negociar acords en matèriade règim monetari o de règim canviari amb uno més tercers estats o organitzacions interna-cionals, el Consell, a partir d’una recomanacióde la Comissió i després de consultar el BancCentral Europeu, decidirà sobre les modalitatsde negociació i subscripció d’estos acords. Lesesmentades modalitats de negociació garantiranque la Unió expresse una posició única. La Co-missió estarà plenament associada a les nego-ciacions.

4. Sense perjuí de les competències i delsacords de la Unió sobre la unió econòmica i mo-netària, els estats membres podran negociar enels fòrums internacionals i subscriure acords in-ternacionals.

TÍTOL VI

RELACIONS DE LA UNIÓ AMB LESORGANITZACIONS INTERNACIONALS I

AMB TERCERS PAÏSOS I DELEGACIONS DELA UNIÓ

Article 220(antics articles 302 a 304 TCE)

1. La Unió establirà tot tipus de cooperacióadequada amb els òrgans de les Nacions Unidesi dels seus organismes especialitzats, el Conselld’Europa, l’Organització per a la Seguretat i laCooperació a Europa i l’Organització de Coope-ració i Desenrotllament Econòmics.

La Unió mantindrà també relacions apropia-des amb altres organitzacions internacionals.

2. L’alt representant de la Unió per a Assump-tes Exteriors i Política de Seguretat i la Comissiós’encarregaran d’aplicar el que disposa elpresent article.

TFUE, art. 223

81


Article 221

1. Les delegacions de la Unió en tercerspaïsos i davant d’organitzacions internacionalsassumiran la representació de la Unió.

2. Les delegacions de la Unió estaran sota l’au-toritat de l’alt representant de la Unió per a As-sumptes Exteriors i Política de Seguretat. Actua-ran en estreta cooperació amb les missions di-plomàtiques i consulars dels estats membres.

TÍTOL VII

CLÀUSULA DE SOLIDARITAT

Article 222

1. La Unió i els estats membres actuaran con-juntament amb esperit de solidaritat si unEstat membre és objecte d’un atac terrorista ovíctima d’una catàstrofe natural o d’origenhumà. La Unió mobilitzarà tots els instrumentsde què dispose, inclosos els mitjans militars po-sats a la seua disposició pels estats membres, pera:

a) – previndre l’amenaça terrorista en el terri-

tori dels estats membres;– protegir les institucions democràtiques i

la població civil de possibles atacs terro-ristes;

– prestar assistència a un Estat membre enel seu territori, a petició de les seues au-toritats polítiques, en cas d’atac terroris-ta;

b) prestar assistència a un Estat membre enel seu territori, a petició de les seues autoritatspolítiques, en cas de catàstrofe natural o d’origenhumà.

2. Si un Estat membre és objecte d’un atac terrorista o víctima d’una catàstrofe natural od’origen humà, a petició de les seues autoritatspolítiques, els altres estats membres li prestaranassistència. Amb este �i, els estats membres escoordinaran en el si del Consell.

3. Les modalitats d’aplicació per la Unió dela present clàusula de solidaritat seran de�inidesmitjançant una decisió adoptada pel Consell, aproposta conjunta de la Comissió i de l’alt repre-sentant de la Unió per a Assumptes Exteriors iPolítica de Seguretat. Quan esta decisió tinga re-percussions en l’àmbit de la defensa, el Conselles pronunciarà de conformitat amb l’apartat 1de l’article 31 del Tractat de la Unió Europea. Sen’informarà el Parlament Europeu.

Als efectes del present apartat, i sense perjuí

del que disposa l’article 240, el Consell estarà as-sistit pel Comité Polític i de Seguretat, amb el su-port de les estructures creades en el marc de lapolítica comuna de seguretat i defensa, i pel Co-mité previst en l’article 71, que li presentaran,si és el cas, dictàmens conjunts.

4. Per a assegurar l’e�icàcia de l’actuació dela Unió i dels seus estats membres, el Consell Eu-ropeu avaluarà de forma periòdica les amenacesa què s’enfronta la Unió.

SEXTA PART

DISPOSICIONS INSTITUCIONALS IFINANCERES

TÍTOL I

DISPOSICIONS INSTITUCIONALS

CAPÍTOL 1

INSTITUCIONS

SECCIÓ PRIMERA

EL PARLAMENT EUROPEU

Article 223(antic article 190, apartats 4 i 5, TCE)

1. El Parlament Europeu elaborarà un projec-te encaminat a establir les disposicions neces-sàries per a fer possible l’elecció dels seusmembres per sufragi universal directe, d’acordamb un procediment uniforme en tots els estatsmembres o d’acord amb principis comuns a totsels estats membres.

El Consell establirà les disposicions necessà-ries per unanimitat d’acord amb un procedimentlegislatiu especial, amb l’aprovació prèvia delParlament Europeu, que es pronunciarà per ma-joria dels membres que el componen. Estes dis-posicions entraran en vigor una vegada hagensigut aprovades pels estats membres, de confor-mitat amb les seues respectives normes cons-titucionals.

2. El Parlament Europeu establirà per mitjàde reglaments adoptats per iniciativa pròpia, d’a-cord amb un procediment legislatiu especial, l’es-tatut i les condicions generals d’exercici de lesfuncions dels seus membres, amb el dictamenprevi de la Comissió i l’aprovació del Consell.Qualsevol norma o condició relatives al règim�iscal dels membres o dels antics membres es de-cidiran en el Consell per unanimitat.

TFUE, art. 224

82


Article 224(antic article 191, paràgraf segon, TCE)

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, establi-ran per mitjà de reglaments l’estatut dels partitspolítics a escala europea, als quals es fa referèn-cia en l’apartat 4 de l’article 10 del Tractat de laUnió Europea, i en particular les normes relativesal seu �inançament.

Article 225(antic article 192, paràgraf segon, TCE)

Per decisió de la majoria dels membres queel componen, el Parlament Europeu podràsol·licitar a la Comissió que presente les propos-tes oportunes sobre qualsevol assumpte que, se-gons el parer d’aquell, requerisca l’elaboraciód’un acte de la Unió per a l’aplicació delsTractats. Si la Comissió no presenta cap proposta,en comunicarà les raons al Parlament Europeu.


En compliment de les seues atribucions i apetició de la quarta part dels membres que elcomponen, el Parlament Europeu podrà cons-tituir una comissió temporal d’investigació pera examinar, sense perjuí de les competències queels Tractats conferixen a altres institucions o òr-gans, al·legacions d’infracció o de mala adminis-tració en l’aplicació del dret de la Unió, llevat queun òrgan jurisdiccional conega dels fets al·legatsi �ins que concloga el procediment jurisdiccio-nal.

L’existència de la comissió temporal d’inves-tigació acabarà amb la presentació del seu infor-me.

El Parlament Europeu determinarà les mo-dalitats d’exercici del dret d’investigació per mit-jà de reglaments adoptats per iniciativa pròpia,d’acord amb un procediment legislatiu especial,amb l’aprovació prèvia del Consell i de la Comis-sió.


Qualsevol ciutadà de la Unió, així com qual-sevol persona �ísica o jurídica que residisca o tin-ga el domicili social en un Estat membre, tindràdret a presentar al Parlament Europeu, indivi-dualment o associat amb altres ciutadans o per-sones, una petició sobre un assumpte propi dels

àmbits d’actuació de la Unió que l’afecte direc-tament.


1. El Parlament Europeu elegirà un defensordel poble europeu, que estarà facultat per a rebreles reclamacions de qualsevol ciutadà de laUnió o de qualsevol persona �ísica o jurídica queresidisca o tinga el domicili social en un Estatmembre, relatives a casos de mala administracióen l’acció de les institucions, òrgans o organis-mes de la Unió, excloent-ne el Tribunal de Jus-tícia de la Unió Europea en l’exercici de les seuesfuncions jurisdiccionals. El defensor del pobleeuropeu instruirà estes reclamacions i en faràun informe.

En l’exercici de la seua missió, el defensor delpoble durà a terme les investigacions que con-sidere justi�icades, siga per iniciativa pròpia, sigaa partir de les reclamacions rebudes directamento a través d’un membre del Parlament Europeu,llevat que els fets al·legats siguen o hagen sigutobjecte d’un procediment jurisdiccional. Quanel defensor del poble haja comprovat un cas demala administració, ho comunicarà a la institu-ció, òrgan o organisme interessat, que disposaràd’un termini de tres mesos per a exposar la seuaposició al defensor del poble. Este remetrà a con-tinuació un informe al Parlament Europeu i a lainstitució, òrgan o organisme interessat. Lapersona de qui emane la reclamació serà infor-mada del resultat d’estes investigacions.

El defensor del poble presentarà cada any alParlament Europeu un informe sobre el resultatde les seues investigacions.

2. El defensor del poble serà elegit desprésde cada elecció del Parlament Europeu per a totala legislatura. El seu mandat serà renovable.

A petició del Parlament Europeu, el Tribunalde Justícia podrà destituir el defensor del poblesi este deixa de complir les condicions necessà-ries per a l’exercici de les seues funcions o ha co-més una falta greu.

3. El defensor del poble exercirà les seues fun-cions amb total independència. En l’exercici d’es-tes funcions no sol·licitarà ni admetrà instruc-cions de cap govern, institució, òrgan o organis-me. Durant el seu mandat, el defensor del pobleno podrà exercir cap altra activitat professional,retribuïda o no.

4. El Parlament Europeu �ixarà, per mitjà dereglaments adoptats per iniciativa pròpia, d’a-cord amb un procediment legislatiu especial, l’es-tatut i les condicions generals d’exercici de les

TFUE, art. 235

83


funcions del defensor del poble, amb el dictamenprevi de la Comissió i l’aprovació del Consell.


El Parlament Europeu celebrarà cada any unperíode de sessions. Es reunirà, sense necessitatde convocatòria prèvia, el segon dimarts de març.

El Parlament Europeu podrà reunir-se en pe-ríode parcial de sessions extraordinari a peticióde la majoria dels membres que el componen,del Consell o de la Comissió.

Article 230(antic article 197, paràgrafs segon, tercer i quart,

TCE)

La Comissió podrà assistir a totes les sessionsdel Parlament Europeu i comparéixer davantd’este si ho sol·licita.

La Comissió contestarà oralment o per escrittotes les preguntes que li formulen el ParlamentEuropeu o els seus membres.

El Consell Europeu i el Consell compareixerandavant del Parlament Europeu en les condicions�ixades pels reglaments interns del Consell Eu-ropeu i del Consell.


Excepte disposició en contra dels Tractats, elParlament Europeu decidirà per majoria delsvots emesos.

El reglament intern �ixarà el quòrum.


El Parlament Europeu establirà el seu regla-ment intern per majoria dels membres que elcomponen.

Els documents del Parlament Europeu es pu-blicaran en la forma prevista en els Tractats i enl’esmentat reglament.


El Parlament Europeu procedirà a la discus-sió, en sessió pública, de l’informe generalanual que li presente la Comissió.


El Parlament Europeu, en cas que siga sotmésa una moció de censura sobre la gestió de la Co-missió, només podrà pronunciar-se sobre estamoció una vegada hagen transcorregut, com amínim, tres dies des de la data de la seua pre-sentació i en votació pública.

Si la moció de censura és aprovada per ma-joria de dos terços dels vots emesos que repre-senten, al seu torn, la majoria dels diputats quecomponen el Parlament Europeu, els membresde la Comissió hauran de dimitir col·lectivamentdels seus càrrecs i l’alt representant de la Unióper a Assumptes Exteriors i Política de Seguretathaurà de dimitir del càrrec que exercix en la Co-missió. Romandran en els seus càrrecs i conti-nuaran despatxant els assumptes d’administra-ció ordinària �ins que siguen substituïts deconformitat amb l’article 17 del Tractat de laUnió Europea. En este cas, el mandat dels mem-bres de la Comissió designats per a substituir-los expirarà el dia en què hauria expirat el man-dat dels membres de la Comissió obligats a di-mitir col·lectivament dels seus càrrecs.

SECCIÓ SEGONA

EL CONSELL EUROPEU

Article 235

1. En cas de votació, cada membre del ConsellEuropeu només podrà actuar en representaciód’un dels altres membres.

L’apartat 4 de l’article 16 del Tractat de laUnió Europea i l’apartat 2 de l’article 238 del pre-sent tractat s’aplicaran al Consell Europeu quanes pronuncie per majoria quali�icada. El presi-dent del Consell Europeu i el president de la Co-missió no participaran en les votacions delConsell Europeu quan este es pronuncie per vo-tació.

L’abstenció dels membres presents o repre-sentats no obstarà per a l’adopció dels acordsdel Consell Europeu que requerisquen unanimi-tat.

2. El Consell Europeu podrà invitar el presi-dent del Parlament Europeu a comparéixerdavant d’este.

3. El Consell Europeu es pronunciarà per ma-joria simple en les qüestions de procediment iper a l’aprovació del seu reglament intern.

4. El Consell Europeu estarà assistit per la Se-cretaria General del Consell.

TFUE, art. 236

84


Article 236

El Consell Europeu adoptarà per majoria qua-li�icada:

a) una decisió per la qual s’establisca la llistade les formacions del Consell, diferents de la d’As-sumptes Generals i la d’Assumptes Exteriors, deconformitat amb l’apartat 6 de l’article 16 delTractat de la Unió Europea;

b) una decisió relativa a la presidència de lesformacions del Consell, a excepció de la d’As-sumptes Exteriors, de conformitat amb l’apartat9 de l’article 16 del Tractat de la Unió Europea.

SECCIÓ TERCERA

EL CONSELL


El Consell es reunirà per convocatòria del seupresident, a iniciativa d’este, d’un dels seus mem-bres o de la Comissió.

Article 238(antic article 205, apartats 1 i 2, TCE)

1. Quan haja d’adoptar un acord per majoriasimple, el Consell es pronunciarà per majoriadels membres que el componen.

2. No obstant el que disposa l’apartat 4 de l’ar-ticle 16 del Tractat de la Unió Europea, a partirde l’1 de novembre de 2014, a reserva de les dis-posicions �ixades en el Protocol sobre les dispo-sicions transitòries, quan el Consell no actue a pro-posta de la Comissió o de l’alt representant de laUnió per a Assumptes Exteriors i Política de Se-guretat, la majoria quali�icada es de�inirà com unmínim del 72% dels membres del Consell que re-presente estats membres que reunisquen com amínim el 65% de la població de la Unió.

3. A partir de l’1 de novembre de 2014, a re-serva de les disposicions �ixades en el Protocolsobre les disposicions transitòries, en aquells ca-sos en què, en aplicació dels Tractats, no tots elsmembres del Consell participen en la votació, lamajoria quali�icada es de�inirà com seguix:

a) La majoria quali�icada es de�inirà com unmínim del 55% dels membres del Consell querepresente estats membres participants que reu-nisquen com a mínim el 65% de la població delsdits estats.

Una minoria de bloqueig estarà composta peralmenys el nombre mínim de membres delConsell que represente més del 35% de la po-

blació dels estats membres participants, més unmembre; en cas contrari, la majoria quali�icadaes considerarà aconseguida.

b) No obstant el que disposa la lletra a), quanel Consell no actue a proposta de la Comissió ode l’alt representant de la Unió per a AssumptesExteriors i Política de Seguretat, la majoriaquali�icada es de�inirà com un mínim del 72%dels membres del Consell que represente estatsmembres participants que reunisquen com a mí-nim el 65% de la població d’eixos estats.

4. Les abstencions dels membres presents orepresentats no impediran l’adopció dels acordsdel Consell que requerisquen unanimitat.


En cas de votació, cada membre del Consellnomés podrà actuar en representació d’un delsaltres membres.


1. Un comité compost per representants per-manents dels governs dels estats membres s’en-carregarà de preparar els treballs del Consell i derealitzar les tasques que este li con�ie. El comitépodrà adoptar decisions de procediment en elscasos establits pel reglament intern del Consell.

2. El Consell estarà assistit per una SecretariaGeneral, que estarà sota la responsabilitat d’unsecretari general nomenat pel Consell.

El Consell decidirà per majoria simple l’or-ganització de la Secretaria General.

3. El Consell es pronunciarà per majoria sim-ple en les qüestions de procediment i per a l’a-provació del seu reglament intern.


El Consell, per majoria simple, podrà dema-nar a la Comissió que efectue tots els estudis queconsidere oportuns per a la consecució dels ob-jectius comuns i que li sotmeta les propostes per-tinents. Si la Comissió no presenta cap proposta,en comunicarà les raons al Consell.


El Consell, per majoria simple, establirà,després de consultar la Comissió, els estatutsdels comités previstos en els Tractats.

TFUE, art. 247

85



El Consell �ixarà els sous, les dietes i les pen-sions del president del Consell Europeu, del pre-sident de la Comissió, de l’alt representant de laUnió per a Assumptes Exteriors i Política de Se-guretat, dels membres de la Comissió, delspresidents, membres i secretaris del Tribunal deJustícia de la Unió Europea i del secretarigeneral del Consell. Fixarà també qualssevol al-tres emoluments de caràcter retributiu.

SECCIÓ QUARTA

LA COMISSIÓ

Article 244

De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 17del Tractat de la Unió Europea, els membres dela Comissió seran elegits per mitjà d’un sistemade rotació establit per unanimitat pel Consell Eu-ropeu, basat en els principis següents:

a) Els estats membres seran tractats encondicions de rigorosa igualtat pel que fa a la de-terminació de l’orde de torn i del període de per-manència dels seus nacionals en la Comissió; pertant, la diferència entre el nombre total dels man-dats que exercisquen nacionals de dos determi-nats estats membres no podrà ser mai superiora u.

b) Amb subjecció al que disposa la lletra a),cada una de les successives comissions es cons-tituirà de manera que re�lectisca satisfactòria-ment la diversitat demogrà�ica i geogrà�ica delconjunt dels estats membres.


Els membres de la Comissió s’abstindran derealitzar qualsevol acte incompatible amb el ca-ràcter de les seues funcions. Els estats membresrespectaran la seua independència i no intenta-ran in�luir-los en l’exercici de les seues funcions.

Els membres de la Comissió no podran,mentres dure el seu mandat, exercir cap altra ac-tivitat professional, retribuïda o no. En el mo-ment d’assumir les seues funcions, es compro-metran solemnement a respectar, mentres dureel seu mandat i �ins i tot després de �inalitzareste, les obligacions derivades del seu càrrec, ien especial els deures d’honestedat i discreció,pel que fa a l’acceptació, una vegada acabat el seumandat, de determinades funcions o bene�icis.

En cas d’incompliment d’estes obligacions, el Tri-bunal de Justícia, a instància del Consell, per ma-joria simple, o de la Comissió, podrà, segons elscasos, declarar el seu cessament en les condi-cions previstes en l’article 247 o la privació deldret de l’interessat a la pensió o de qualsevol al-tre bene�ici substitutiu.


A banda dels casos de renovació periòdica idefunció, el mandat dels membres de la Comissióconclourà individualment per dimissió volun-tària o destitució.

El membre dimissionari, destituït o difuntserà substituït pel temps que reste per a la con-clusió del seu mandat per un nou membre de lamateixa nacionalitat, nomenat pel Consell, decomú acord amb el president de la Comissió, des-prés de consultar el Parlament Europeu i d’acordamb els criteris establits en el paràgraf segon del’apartat 3 de l’article 17 del Tractat de la UnióEuropea.

El Consell, per unanimitat i a proposta delpresident de la Comissió, podrà decidir que noés procedent efectuar-ne la substitució, en par-ticular quan quede poc de temps perquè expireel seu mandat.

En cas de dimissió, destitució o defunció, elpresident serà substituït pel temps que reste pera la conclusió del seu mandat. Per a la seua subs-titució serà aplicable el procediment previst enel paràgraf primer de l’apartat 7 de l’article 17del Tractat de la Unió Europea.

En cas de dimissió voluntària, destitució o de-funció, l’alt representant de la Unió per a As-sumptes Exteriors i Política de Seguretat seràsubstituït pel temps que reste per a la conclusiódel seu mandat, de conformitat amb l’apartat 1de l’article 18 del Tractat de la Unió Europea.

En cas de dimissió voluntària de tots elsmembres de la Comissió, estos es mantindranen els seus càrrecs i continuaran despatxant elsassumptes d’administració ordinària �ins que si-guen substituïts, pel temps que reste per a la con-clusió del seu mandat, de conformitat ambl’article 17 del Tractat de la Unió Europea.


Qualsevol membre de la Comissió que deixede reunir les condicions necessàries per a l’exer-cici de les seues funcions o haja comés una faltagreu podrà ser destituït pel Tribunal de Justícia,

TFUE, art. 248

86


a instància del Consell, per majoria simple, o dela Comissió.


Sense perjuí del que disposa l’apartat 4 del’article 18 del Tractat de la Unió Europea, les res-ponsabilitats que incumbisquen a la Comissióseran estructurades i repartides entre els seusmembres pel president, de conformitat amb elque disposa l’apartat 6 de l’article 17 del referittractat. El president podrà reorganitzar el repar-timent d’estes responsabilitats al llarg del seumandat. Els membres de la Comissió exerciranles funcions que els atribuïsca el presidentsota la seua autoritat.

Article 249(antics articles 218, apartat 2, i 212 TCE)

1. La Comissió establirà el seu reglament in-tern a �i d’assegurar el seu funcionament i el delsseus servicis. La Comissió publicarà este regla-ment.

2. La Comissió publicarà tots els anys, al-menys un mes abans de l’obertura del períodede sessions del Parlament Europeu, un informegeneral sobre les activitats de la Unió.


Els acords de la Comissió s’adoptaran per ma-joria dels seus membres.

El seu reglament intern �ixarà el quòrum.

SECCIÓ QUINTA

EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓEUROPEA


El Tribunal de Justícia actuarà en sales o engran sala, de conformitat amb les normes esta-blides a este efecte en l’Estatut del Tribunal deJustícia de la Unió Europea.

Quan l’Estatut així ho dispose, el Tribunal deJustícia també podrà actuar en sessió plenària.


El Tribunal de Justícia estarà assistit per huit

advocats generals. Si el Tribunal de Justícia hosol·licita, el Consell, per unanimitat, podrà aug-mentar el nombre d’advocats generals.

La funció de l’advocat general consistirà a pre-sentar públicament, amb total imparcialitat i in-dependència, conclusions motivades sobre elsassumptes que, de conformitat amb l’Estatut delTribunal de Justícia de la Unió Europea, reque-risquen la seua intervenció.


Els jutges i els advocats generals del Tribunalde Justícia, elegits entre personalitats que ofe-risquen absolutes garanties d’independència ique reunisquen les condicions requerides pera l’exercici, en els seus respectius països, de lesmés altes funcions jurisdiccionals, o que siguenjurisconsults de reconeguda competència, serannomenats de comú acord pels governs dels es-tats membres per un període de sis anys,després de consultar el comité a què es referixl’article 255.

Cada tres anys tindrà lloc una renovacióparcial dels jutges i advocats generals, en les con-dicions establides en l’Estatut del Tribunal deJustícia de la Unió Europea.

Els jutges elegiran entre ells el president delTribunal de Justícia per un període de tresanys. El seu mandat serà renovable.

Els jutges i els advocats generals ixents po-dran ser novament designats.

El Tribunal de Justícia nomenarà el seu secre-tari i n’establirà l’estatut.

El Tribunal de Justícia establirà el seu regla-ment de procediment. Este reglament serà sot-més a l’aprovació del Consell.


El nombre de jutges del Tribunal General serà�ixat per l’Estatut del Tribunal de Justícia de laUnió Europea. L’Estatut podrà disposar que elTribunal General estiga assistit per advocats ge-nerals.

Els membres del Tribunal General seran ele-gits entre persones que oferisquen absolutesgaranties d’independència i que tinguen lacapacitat necessària per a l’exercici d’altesfuncions jurisdiccionals. Seran nomenats decomú acord pels governs dels estats membresper un període de sis anys, després de consultarel comité a què es referix l’article 255. Cada tresanys tindrà lloc una renovació parcial. Els

TFUE, art. 257

87


membres ixents podran ser novament desig-nats.

Els jutges elegiran entre ells el president delTribunal General per un període de tres anys. Elseu mandat serà renovable.

El Tribunal General nomenarà el seu secretarii n’establirà l’estatut.

El Tribunal General establirà el seu reglamentde procediment, d’acord amb el Tribunal de Jus-tícia. Este reglament serà sotmés a l’aprovaciódel Consell.

Excepte disposició en contra de l’Estatutdel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, lesdisposicions dels Tractats relatives al Tribunalde Justícia seran aplicables al Tribunal General.

Article 255

Es constituirà un comité perquè es pronunciesobre la idoneïtat dels candidats per a l’exercicide les funcions de jutge i advocat general del Tri-bunal de Justícia i del Tribunal General, abansque els governs dels estats membres procedis-quen als nomenaments de conformitat amb elsarticles 253 i 254.

El comité estarà compost per set personali-tats elegides entre antics membres del Tribunalde Justícia i del Tribunal General, membres delsòrgans jurisdiccionals nacionals superiors i ju-ristes de reconeguda competència, un delsquals serà proposat pel Parlament Europeu. ElConsell adoptarà una decisió per la qual s’esta-blisquen les normes de funcionament del comité,així com una decisió per la qual es designe elsseus membres. El Consell es pronunciarà per ini-ciativa del president del Tribunal de Justícia.


1. El Tribunal General serà competent per aconéixer en primera instància dels recursos pre-vistos en els articles 263, 265, 268, 270 i 272,a excepció dels que s’atribuïsquen a un tribunalespecialitzat creat en virtut de l’article 257 i delsque l’Estatut reserve al Tribunal de Justícia. L’Es-tatut podrà establir que el Tribunal General sigacompetent en altres categories de recursos.

Contra les resolucions dictades pel Tribunal Ge-neral en virtut del present apartat, podrà inter-posar-se un recurs de cassació davant del Tribunalde Justícia limitat a les qüestions de dret en les con-dicions i dins dels límits �ixats en l’Estatut.

2. El Tribunal General serà competent per aconéixer dels recursos que s’interposen contrales resolucions dels tribunals especialitzats.

Les resolucions dictades pel Tribunal Generalen virtut del present apartat podran ser reexa-minades amb caràcter excepcional pel Tribunalde Justícia, en les condicions i dins dels límits �i-xats en l’Estatut, en cas de risc greu que es vul-nere la unitat o la coherència del dret de la Unió.

3. El Tribunal General serà competent per aconéixer de les qüestions prejudicials, plante-jades en virtut de l’article 267, en matèries es-pecí�iques determinades per l’Estatut.

Quan el Tribunal General considere que l’as-sumpte requerix una resolució de principi quepuga afectar la unitat o a la coherència del dretde la Unió, podrà remetre l’assumpte davant delTribunal de Justícia perquè este resolga.

Les resolucions dictades pel Tribunal Generalsobre qüestions prejudicials podran ser reexa-minades amb caràcter excepcional pel Tribunalde Justícia, en les condicions i dins dels límits �i-xats en l’Estatut, en cas de risc greu de què esvulnere la unitat o la coherència del dret de laUnió.


El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, podrancrear tribunals especialitzats adjunts al TribunalGeneral encarregats de conéixer en primera ins-tància de determinades categories de recursosinterposats en matèries especí�iques. El Parla-ment Europeu i el Consell es pronunciaran permitjà de reglaments, bé a proposta de la Comis-sió i després de consultar el Tribunal de Justícia,bé a instància del Tribunal de Justícia i desprésde consultar la Comissió.

El reglament pel qual es crea un tribunal es-pecialitzat �ixarà les normes relatives a la com-posició d’este tribunal i precisarà l’abast de lescompetències que se li atribuïsquen.

Contra les resolucions dictades pels tribunalsespecialitzats podrà interposar-se, davant delTribunal General, un recurs de cassació limitata les qüestions de dret o, quan el reglament re-latiu a la creació del tribunal especialitzat ho pre-veja, un recurs d’apel·lació referent també a lesqüestions de fet.

Els membres dels tribunals especialitzats se-ran elegits entre persones que oferisquen abso-lutes garanties d’independència i que posseïs-quen la capacitat necessària per a l’exercici defuncions jurisdiccionals. Seran nomenats pelConsell per unanimitat.

Els tribunals especialitzats establiran el seureglament de procediment, d’acord amb el Tri-

TFUE, art. 258

88


bunal de Justícia. Este reglament serà sotmés al’aprovació del Consell.

Excepte disposició en contra del reglamentpel qual es crea el tribunal especialitzat, les dis-posicions dels Tractats relatives al Tribunal deJustícia de la Unió Europea i les disposicions del’Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Eu-ropea seran aplicables als tribunals especialit-zats. El títol I de l’Estatut i l’article 64 s’aplicaranen tot cas als tribunals especialitzats.


Si la Comissió considera que un Estat membreha incomplit una de les obligacions que li incum-bixen en virtut dels Tractats, emetrà un dictamenmotivat sobre esta qüestió, després d’haveroferit a eixe Estat la possibilitat de presentar lesseues observacions.

Si l’Estat de què es tracte no s’até a este dic-tamen en el termini determinat per la Comissió,esta podrà recórrer al Tribunal de Justícia de laUnió Europea.


Qualsevol Estat membre podrà recórrer alTribunal de Justícia de la Unió Europea si con-sidera que un altre Estat membre ha incomplituna de les obligacions que li incumbixen en vir-tut dels Tractats.

Abans que un Estat membre interpose contraun altre Estat membre un recurs fundat en unsuposat incompliment de les obligacions que liincumbixen en virtut dels Tractats, haurà de sot-metre l’assumpte a la Comissió.

La Comissió emetrà un dictamen motivat, unavegada que els estats interessats hagen tingut lapossibilitat de formular les seues observacions perescrit i oralment en procediment contradictori.

Si la Comissió no ha emés el dictamen en eltermini de tres mesos des de la data de lasol·licitud, la falta de dictamen no serà obstacleper a poder recórrer al Tribunal.


1. Si el Tribunal de Justícia de la Unió Europeadeclara que un Estat membre ha incomplit unade les obligacions que li incumbixen en virtutdels Tractats, eixe Estat estarà obligat a adoptarles mesures necessàries per a l’execució de lasentència del Tribunal.

2. Si la Comissió considera que l’Estat mem-bre afectat no ha adoptat les mesures necessà-ries per a l’execució de la sentència del Tribunal,podrà sotmetre l’assumpte al Tribunal deJustícia de la Unió Europea, després d’haver ofe-rit a eixe Estat la possibilitat de presentar lesseues observacions. La Comissió indicarà l’im-port de la suma a preu fet o de la multacoercitiva que haja de ser pagada per l’Estatmembre afectat i que considere adaptat a les cir-cumstàncies.

Si el Tribunal declara que l’Estat membreafectat ha incomplit la seua sentència, podrà im-posar-li el pagament d’una suma a preu fet o d’u-na multa coercitiva.

Este procediment s’entendrà sense perjuí delque disposa l’article 259.

3. Quan la Comissió presente un recurs da-vant del Tribunal de Justícia de la Unió Europeaen virtut de l’article 258, per considerar que l’Es-tat membre afectat ha incomplit l’obligaciód’informar de les mesures de transposiciód’una directiva adoptada d’acord amb un pro-cediment legislatiu, podrà, si ho consideraoportú, indicar l’import de la suma a preu fet ode la multa coercitiva que haja de ser pagada pereixe Estat i que considere adaptat a les circums-tàncies.

Si el Tribunal comprova l’existència de l’in-compliment, podrà imposar a l’Estat membreafectat el pagament d’una suma a preu fet o d’u-na multa coercitiva dins del límit de l’import in-dicat per la Comissió. L’obligació de pagamentproduirà efecte en la data �ixada pel Tribunal enla sentència.


Els reglaments adoptats conjuntament pelParlament Europeu i el Consell, i pel Consell, envirtut de les disposicions dels Tractats, podranatribuir al Tribunal de Justícia de la UnióEuropea una competència jurisdiccional plenarespecte de les sancions previstes en estos re-glaments.


Sense perjuí de les restants disposicionsdels Tractats, el Consell, per unanimitat, d’acordamb un procediment legislatiu especial i desprésde consultar el Parlament Europeu, podrà adop-tar disposicions destinades a atribuir al Tribunalde Justícia de la Unió Europea, en la mesura que

TFUE, art. 266

89


el Consell determine, la competència per a re-soldre litigis relatius a l’aplicació dels actes adop-tats a partir dels Tractats pels quals es creen tí-tols europeus de propietat intel·lectual o indus-trial. Estes disposicions entraran en vigor quanhagen sigut aprovades pels estats membres, deconformitat amb les seues respectives normesconstitucionals.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europeacontrolarà la legalitat dels actes legislatius,dels actes del Consell, de la Comissió i del BancCentral Europeu que no siguen recomanacionso dictàmens, i dels actes del Parlament Europeui del Consell Europeu destinats a produir efectesjurídics enfront de tercers. Controlarà també lalegalitat dels actes dels òrgans o organismes dela Unió destinats a produir efectes jurídics en-front de tercers.

Amb este �i, el Tribunal de Justícia de la UnióEuropea serà competent per a pronunciar-se so-bre els recursos per incompetència, vicis subs-tancials de forma, violació dels Tractats o dequalsevol norma jurídica relativa a la seua exe-cució, o desviació de poder, interposats per unEstat membre, el Parlament Europeu, el Consello la Comissió.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea seràcompetent, en les mateixes condicions, per a pro-nunciar-se sobre els recursos interposats pel Tri-bunal de Comptes, pel Banc Central Europeu ipel Comité de les Regions a �i de salvaguardarles respectives prerrogatives.

Qualsevol persona �ísica o jurídica podrà in-terposar recurs, en les condicions previstes enels paràgrafs primer i segon, contra els actes dequè siga destinatària o que l’afecten directamenti individualment, i contra els actes reglamentarisque l’afecten directament i que no incloguen me-sures d’execució.

Els actes pels quals es creen els òrgans i or-ganismes de la Unió podran preveure condicionsi procediments especí�ics per als recursos pre-sentats per persones �ísiques o jurídiquescontra actes d’eixos òrgans o organismes des-tinats a produir efectes jurídics enfront d’eixespersones.

Els recursos previstos en el present articlehauran d’interposar-se en el termini de dos me-sos a partir, segons els casos, de la publicació del’acte, de la seua noti�icació al recurrent o, a faltad’això, des del dia en què este n’haja tingut co-neixement.


Si el recurs està fundat, el Tribunal de Justíciade la Unió Europea declararà nul i sense valorni cap efecte l’acte impugnat.

No obstant això, el Tribunal indicarà, si ho es-tima necessari, aquells efectes de l’acte declaratnul que hagen de ser considerats com a de�ini-tius.


En cas que, en violació dels Tractats, el Par-lament Europeu, el Consell Europeu, el Consell,la Comissió o el Banc Central Europeu s’abstin-guen de pronunciar-se, els estats membres i lesaltres institucions de la Unió podran recórrer alTribunal de Justícia de la Unió Europea a �i quedeclare la referida violació. El present article s’a-plicarà, en les mateixes condicions, als òrgansi organismes de la Unió que s’abstinguen de pro-nunciar-se.

Este recurs només serà admissible si la ins-titució, òrgan o organisme de què es tracte ha-gueren sigut requerits prèviament perquè ac-tuen. Si transcorregut un termini de dos mesosa partir del referit requeriment, la institució, òr-gan o organisme no ha de�init la seua posició, elrecurs podrà ser interposat dins d’un nou ter-mini de dos mesos.

Qualsevol persona �ísica o jurídica podrà re-córrer en queixa al Tribunal, en les condicionsassenyalades en els paràgrafs precedents, per nohaver-li dirigit una de les institucions, o un delsòrgans o organismes de la Unió un acte diferentd’una recomanació o d’un dictamen.


La institució, òrgan o organisme del qual ema-ne l’acte anul·lat, o l’abstenció del qual haja sigutdeclarada contrària als Tractats, estaran obligatsa adoptar les mesures necessàries per a l’exe-cució de la sentència del Tribunal de Justícia dela Unió Europea.

Esta obligació s’entén sense perjuí de laque puga resultar de l’aplicació del paràgraf se-gon de l’article 340.

TFUE, art. 267

90



El Tribunal de Justícia de la Unió Europea seràcompetent per a pronunciar-se, amb caràcterprejudicial:

a) sobre la interpretació dels Tractats;b) sobre la validesa i interpretació dels

actes adoptats per les institucions, òrgans o or-ganismes de la Unió.

Quan es plantege una qüestió d’esta natura-lesa davant d’un òrgan jurisdiccional d’un delsestats membres, eixe òrgan podrà demanar alTribunal que es pronuncie sobre este punt siconsidera necessària una decisió respecte a estaqüestió per a poder emetre la seua decisió.

Quan es plantege una qüestió d’este tipus enun assumpte pendent davant d’un òrgan juris-diccional nacional les decisions del qual no si-guen susceptibles d’ulterior recurs judicial dedret intern, l’òrgan referit estarà obligat a sot-metre la qüestió al Tribunal.

Quan es plantege una qüestió d’este tipus enun assumpte pendent davant d’un òrgan juris-diccional nacional en relació amb una personaprivada de llibertat, el Tribunal de Justícia de laUnió Europea es pronunciarà tan prompte comsiga possible.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europea seràcompetent per a conéixer dels litigis relatius ala indemnització per danys a què es referixen elsparàgrafs segon i tercer de l’article 340.

Article 269

El Tribunal de Justícia serà competent per apronunciar-se sobre la legalitat d’un acte adoptatpel Consell Europeu o pel Consell en virtut del’article 7 del Tractat de la Unió Europea, nomésa petició de l’Estat membre objecte de la cons-tatació del Consell Europeu o del Consell i úni-cament pel que fa al respecte de les disposicionsde procediment establides en l’esmentat article.

Esta petició haurà de presentar-se en el ter-mini d’un mes a partir de la referida constatació.El Tribunal es pronunciarà en el termini d’unmes a partir de la data de la petició.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europea serà

competent per a pronunciar-se sobre qualsevollitigi entre la Unió i els seus agents dins dels lí-mits i en les condicions que establisca l’estatutdels funcionaris de la Unió i el règim aplicableals altres agents de la Unió.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europea seràcompetent, dins dels límits que s’assenyalen acontinuació, per a conéixer dels litigis relatius:

a) Al compliment de les obligacions dels es-tats membres que deriven dels Estatuts del BancEuropeu d’Inversions. El Consell d’Administraciódel Banc tindrà, a este efecte, les competènciesque l’article 258 atribuïx a la Comissió.

b) Als acords del Consell de Governadors delBanc. Qualsevol Estat membre, la Comissió i elConsell d’Administració del Banc podran inter-posar recurs en esta matèria, en les condicionsprevistes en l’article 263.

c) Als acords del Consell d’Administració delBanc. Només podran interposar recurs contraestos acords els estats membres o la Comissió,en les condicions establides en l’article 263, i úni-cament per vici de forma en el procediment pre-vist en els apartats 2, 5, 6 i 7 de l’article 19 delsEstatuts del Banc.

d) Al compliment per part dels bancs cen-trals nacionals de les obligacions que derivendels Tractats i dels Estatuts del SEBC i del BCE.El Consell de Govern del Banc Central Europeudisposarà a este efecte, enfront dels bancs cen-trals nacionals, dels poders que l’article 258 re-coneix a la Comissió respecte dels estats mem-bres. Si el Tribunal declara que un banc centralnacional ha incomplit una de les obligacions queli incumbixen en virtut dels Tractats, eixe bancestarà obligat a adoptar les mesures necessàriesper a l’execució de la sentència del Tribunal.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europea seràcompetent per a jutjar en virtut d’una clàusulacompromissòria continguda en un contracte dedret públic o de dret privat subscrit per laUnió o pel seu compte.


El Tribunal de Justícia serà competent per apronunciar-se sobre qualsevol controvèrsia

TFUE, art. 282

91


entre estats membres relacionada amb l’objectedels Tractats, en el cas que esta controvèrsia lisiga sotmesa en virtut d’un compromís.


Sense perjuí de les competències que els Trac-tats atribuïxen al Tribunal de Justícia de laUnió Europea, els litigis en què la Unió siga partno podran ser, pel este motiu, sostrets a la com-petència de les jurisdiccions nacionals.

Article 275

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea noserà competent per a pronunciar-se sobre lesdisposicions relatives a la política exterior i deseguretat comuna ni sobre els actes adoptats apartir d’estes.

No obstant això, el Tribunal de Justícia seràcompetent per a controlar el respecte de l’article40 del Tractat de la Unió Europea i per a pronun-ciar-se sobre els recursos interposats en les con-dicions previstes en el paràgraf quart de l’article263 del present tractat i relatius al control de lalegalitat de les decisions adoptades pel Consellen virtut del capítol 2 del títol V del Tractat dela Unió Europea per les quals s’establisquen me-sures restrictives enfront de persones �ísiqueso jurídiques.

Article 276

En l’exercici de les seues atribucions respectede les disposicions dels capítols 4 i 5 del títol Vde la tercera part relatives a l’espai de llibertat,seguretat i justícia, el Tribunal de Justícia de laUnió Europea no serà competent per a compro-var la validesa o proporcionalitat d’operacionsefectuades per la policia o altres servicis ambfuncions coercitives d’un Estat membre, ni pera pronunciar-se sobre l’exercici de les respon-sabilitats que incumbixen als estats membresrespecte del manteniment de l’orde públic i dela salvaguarda de la seguretat interior.


Encara que haja expirat el termini previst enel paràgraf sext de l’article 263, qualsevol de lesparts d’un litigi en què es qüestione un acte d’a-bast general adoptat per una institució, òrgano organisme de la Unió podrà recórrer al Tribu-nal de Justícia de la Unió Europea al·legant la in-

aplicabilitat d’eixe acte pels motius previstos enel paràgraf segon de l’article 263.


Els recursos interposats davant del Tribunalde Justícia de la Unió Europea no tindran efectesuspensiu. No obstant això, el Tribunal podrà or-denar, si estima que les circumstàncies així hoexigixen, la suspensió de l’execució de l’acte im-pugnat.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europea po-drà ordenar les mesures provisionals necessàriesen els assumptes de què conega.


Les sentències del Tribunal de Justícia de laUnió Europea tindran força executiva en les con-dicions que establix l’article 299.


L’Estatut del Tribunal de Justícia de la UnióEuropea es �ixarà en un protocol independent.

El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, podranmodi�icar les disposicions de l’Estatut, a excepciódel seu títol I i el seu article 64. El Parlament Eu-ropeu i el Consell es pronunciaran bé a peticiódel Tribunal de Justícia i després de consultarla Comissió, bé a proposta de la Comissió i des-prés de consultar el Tribunal de Justícia.

SECCIÓ SEXTA

EL BANC CENTRAL EUROPEU

Article 282

1. El Banc Central Europeu i els bancscentrals nacionals constituiran el Sistema Euro-peu de Bancs Centrals (SEBC). El Banc CentralEuropeu i els bancs centrals nacionals delsestats membres que hagen adoptat l’euro coma moneda, els quals constituïxen l’eurosistema,dirigiran la política monetària de la Unió.

2. El SEBC estarà dirigit pels òrgans rectorsdel Banc Central Europeu. L’objectiu principal

TFUE, art. 283

92


del SEBC serà mantindre l’estabilitat de preus.Sense perjuí d’este objectiu, prestarà suport ales polítiques econòmiques generals de la Unióper a contribuir a la consecució dels objectiusd’esta.

3. El Banc Central Europeu tindrà personalitatjurídica. Li correspondrà en exclusiva autoritzarl’emissió de l’euro. Serà independent en l’exercicide les seues competències i en la gestió de lesseues �inances. Les institucions, òrgans i orga-nismes de la Unió i els governs dels estatsmembres respectaran esta independència.

4. El Banc Central Europeu adoptarà lesmesures necessàries per a exercir les seues co-meses, d’acord amb els articles 127 a 133 i 138i amb les condicions establides en els Estatutsdel SEBC i del BCE. D’acord amb els articles re-ferits, els estats membres la moneda dels qualsno siga l’euro i els bancs centrals d’estos man-tindran les seues competències en l’àmbit mo-netari.

5. En els àmbits que entren dins de les seuesatribucions, es consultarà el Banc Central Euro-peu sobre qualsevol projecte d’acte de la Uniói sobre qualsevol projecte de normativa a escalanacional; el Banc podrà emetre dictàmens.


1. El Consell de Govern del Banc Central Eu-ropeu estarà format pels membres del ComitéExecutiu del Banc Central Europeu i els gover-nadors dels bancs centrals nacionals dels estatsmembres que hagen adoptat l’euro com a mo-neda.

2. El Comité Executiu estarà compost pel pre-sident, el vicepresident i quatre membres més.

El president, el vicepresident i els altresmembres del Comité Executiu seran nomenatspel Consell Europeu, per majoria quali�icada, en-tre persones de reconegut prestigi i experiènciaprofessional en assumptes monetaris o bancaris,a partir d’una recomanació del Consell i desprésde consultar el Parlament Europeu i el Consellde Govern del Banc Central Europeu.

El seu mandat tindrà una duració de huit anysi no serà renovable.

Només podran ser membres del ComitéExecutiu els nacionals dels estats membres.


1. El president del Consell i un membre de laComissió podran participar, sense dret de vot,

en les reunions del Consell de Govern del BancCentral Europeu.

El president del Consell podrà sotmetre unamoció a la deliberació al Consell de Govern delBanc Central Europeu.

2. S’invitarà el president del Banc Central Eu-ropeu a participar en les reunions del Consell enquè es delibere sobre qüestions relatives als ob-jectius i les funcions del SEBC.

3. El Banc Central Europeu remetrà un infor-me anual sobre les activitats del SEBC i sobre lapolítica monetària de l’any precedent i de l’anyen curs al Parlament Europeu, al Consell i a laComissió, així com al Consell Europeu. El presi-dent del Banc Central Europeu presentarà esteinforme al Consell i al Parlament Europeu, quepodrà procedir a un debat general sobre eixabase.

El president del Banc Central Europeu i la res-ta de membres del Comité Executiu, a petició delParlament Europeu o per iniciativa pròpia, po-dran ser escoltats per les comissions competentsdel Parlament Europeu.

SECCIÓ SÈPTIMA

EL TRIBUNAL DE COMPTES


La �iscalització, o control de comptes de laUnió, serà efectuada pel Tribunal de Comptes.

El Tribunal de Comptes estarà compost perun nacional de cada Estat membre. Els membresdel Tribunal exerciran les seues funcions ambplena independència, en interés general de laUnió.


1. Els membres del Tribunal de Comptes se-ran elegits entre personalitats que pertangueno hagen pertangut, en els seus respectius estats,a les institucions de control extern o que esti-guen especialment quali�icades per a estafunció. Hauran d’oferir absolutes garantiesd’independència.

2. Els membres del Tribunal de Comptes se-ran nomenats per a un període de sis anys. ElConsell, després de consultar el Parlament Eu-ropeu, adoptarà la llista de membres establidade conformitat amb les propostes presentadesper cada Estat membre. El mandat dels membresdel Tribunal de Comptes serà renovable.

TFUE, art. 287

93


Els membres elegiran entre ells el presidentdel Tribunal de Comptes per un període de tresanys. El seu mandat serà renovable.

3. En el compliment de les seues funcions, elsmembres del Tribunal de Comptes no sol·licita-ran ni acceptaran instruccions de cap govern nide cap organisme. S’abstindran de realitzarqualsevol acte incompatible amb el caràcter deles seues funcions.

4. Els membres del Tribunal de Comptes nopodran, mentres dure el seu mandat, exercir capaltra activitat professional, retribuïda o no. Enel moment d’assumir les seues funcions, es com-prometran solemnement a respectar, mentresdure el seu mandat i �ins i tot després de �ina-litzar este, les obligacions derivades del seu càrrec i, en especial, els deures d’honestedat idiscreció quant a l’acceptació, una vegadaacabat el seu mandat, de determinades funcionso bene�icis.

5. A banda dels casos de renovació periòdicai defunció, el mandat dels membres del Tribunalde Comptes conclourà individualment per dimis-sió voluntària o destitució declarada pel Tribunalde Justícia de conformitat amb el que disposa l’a-partat 6.

L’interessat serà substituït pel temps que falteper a acabar el mandat.

Excepte en cas de destitució, els membres delTribunal de Comptes romandran en el càrrec �insa la seua substitució.

6. Els membres del Tribunal de Comptes no-més podran ser rellevats de les seues funcionso privats del seu dret a la pensió o de qualsevolaltre bene�ici substitutiu si el Tribunal deJustícia, a instància del Tribunal de Comptes, de-clarara que deixen de reunir les condicions re-querides o de complir les obligacions que dima-nen del seu càrrec.

7. El Consell �ixarà les condicions de treball,i en particular els sous, les dietes i les pensions,del president i dels membres del Tribunal deComptes. Fixarà també qualssevol altres emo-luments de caràcter retributiu.

8. Les disposicions del Protocol sobre els pri-vilegis i les immunitats de la Unió Europea apli-cables als jutges del Tribunal de Justícia de laUnió Europea seran igualment aplicables alsmembres del Tribunal de Comptes.


1. El Tribunal de Comptes examinarà elscomptes de la totalitat dels ingressos i gastos dela Unió. Examinarà també els comptes de la to-

talitat dels ingressos i gastos de qualsevolòrgan o organisme creat per la Unió en lamesura que l’acte constitutiu del dit òrgan o or-ganisme no excloga eixe examen.

El Tribunal de Comptes presentarà al Parla-ment Europeu i al Consell una declaració sobrela �iabilitat dels comptes i la regularitat i legalitatde les operacions corresponents, que serà pu-blicada en el Diari O�icial de la Unió Europea. Estadeclaració podrà completar-se amb observacionsespecí�iques sobre cada un dels àmbits princi-pals de l’activitat de la Unió.

2. El Tribunal de Comptes examinarà la lega-litat i la regularitat dels ingressos i gastos, i ga-rantirà una bona gestió �inancera. Al fer-ho, in-formarà, en particular, de qualsevol cas d’irre-gularitat.

El control dels ingressos s’efectuarà a partirde les liquidacions i de les quantitats entregadesa la Unió.

El control dels gastos s’efectuarà basant-seen els compromisos assumits i els pagaments re-alitzats.

Ambdós controls podran efectuar-se abansdel tancament dels comptes de l’exercici pres-supostari considerat.

3. El control es durà a terme sobre la docu-mentació comptable i, en cas necessari, en lesdependències corresponents de les altres ins-titucions de la Unió, en les dependències de qual-sevol òrgan o organisme que gestione ingressoso gastos en nom de la Unió i en els estats mem-bres, incloent-hi les dependències de qualsevolpersona �ísica o jurídica que perceba fons delpressupost. En els estats membres, el control s’e-fectuarà en col·laboració amb les institucions na-cionals de control o, si estes no tenen les com-petències necessàries, amb els servicis nacionalscompetents. El Tribunal de Comptes i les insti-tucions nacionals de control dels estats membrescooperaran amb esperit de con�iança i mantenintla seua independència. Estes institucions o ser-vicis comunicaran al Tribunal de Comptes si te-nen la intenció de participar en el mencionatcontrol.

Les altres institucions de la Unió, qualsevolòrgan o organisme que gestione ingressos o gas-tos en nom de la Unió, qualsevol persona �ísicao jurídica que perceba fons del pressupost i lesinstitucions nacionals de control o, si estes notenen les competències necessàries, els servicisnacionals competents, comunicaran al Tribunalde Comptes, a instàncies d’este, qualsevol docu-ment o informació necessaris per al complimentde la seua missió.

Respecte a l’activitat del Banc Europeu d’In-

TFUE, art. 288

94


versions en la gestió dels ingressos i gastos dela Unió, el dret d’accés del Tribunal a les infor-macions que posseïx el Banc es regirà per unacord subscrit entre el Tribunal, el Banc i la Co-missió. En absència d’este acord, el Tribunal tin-drà, no obstant això, accés a les informacions ne-cessàries per al control dels ingressos i gastosde la Unió gestionats pel Banc.

4. El Tribunal de Comptes elaborarà, desprésdel tancament de cada exercici, un informeanual. Este informe serà transmés a les institu-cions de la Unió i publicat en el Diari O�icial dela Unió Europea, acompanyat de les respostesd’estes institucions a les observacions del Tri-bunal de Comptes.

El Tribunal de Comptes podrà, a més, presen-tar en qualsevol moment les seues observacions,que podran consistir en informes especials,sobre qüestions particulars, i emetre dictàmens,a instàncies d’una de les altres institucions dela Unió.

El Tribunal de Comptes aprovarà els seus in-formes anuals, informes especials o dictàmensper majoria dels membres que el componen. Noobstant això, podrà crear, al seu si, sales per aaprovar determinades categories d’informes ode dictàmens en les condicions previstes pel seureglament intern.

El Tribunal de Comptes assistirà el ParlamentEuropeu i el Consell en l’exercici de la seua funcióde control de l’execució del pressupost.

El Tribunal de Comptes elaborarà el seu re-glament intern. Este reglament serà sotmés a l’a-provació del Consell.

CAPÍTOL 2

ACTES JURÍDICS DE LA UNIÓ,PROCEDIMENTS D’ADOPCIÓ I ALTRES

DISPOSICIONS

SECCIÓ PRIMERA

ACTES JURÍDICS DE LA UNIÓ


Per a exercir les competències de la Unió, lesinstitucions adoptaran reglaments, directives,decisions, recomanacions i dictàmens.

El reglament tindrà un abast general. Seràobligatori en tots els seus elements i directamentaplicable en cada Estat membre.

La directiva obligarà l’Estat membre destina-tari quant al resultat que haja d’aconseguir-se,

i deixarà, no obstant això, a les autoritats nacio-nals l’elecció de la forma i dels mitjans.

La decisió serà obligatòria en tots els seus ele-ments. Quan designe destinataris, només seràobligatòria per a estos.

Les recomanacions i els dictàmens no seranvinculants.

Article 289

1. El procediment legislatiu ordinari consistixen l’adopció conjunta, pel Parlament Europeu iel Consell, a proposta de la Comissió, d’un regla-ment, una directiva o una decisió. Este procedi-ment es de�inix en l’article 294.

2. En els casos especí�ics previstos pels Trac-tats, l’adopció d’un reglament, una directiva ouna decisió, bé pel Parlament Europeu, amb laparticipació del Consell, bé pel Consell, amb laparticipació del Parlament Europeu, constituiràun procediment legislatiu especial.

3. Els actes jurídics que s’adopten per mitjàde procediment legislatiu constituiran acteslegislatius.

4. En els casos especí�ics previstos pels Trac-tats, els actes legislatius podran ser adoptats periniciativa d’un grup d’estats membres o del Par-lament Europeu, per recomanació del BancCentral Europeu o a petició del Tribunal de Jus-tícia o del Banc Europeu d’Inversions.

Article 290

1. Un acte legislatiu podrà delegar en la Co-missió els poders per a adoptar actes no legis-latius d’abast general que completen o modi�i-quen determinats elements no essencials de l’ac-te legislatiu.

Els actes legislatius delimitaran de maneraexpressa els objectius, el contingut, l’abast i laduració de la delegació de poders. La regulaciódels elements essencials d’un àmbit estarà re-servada a l’acte legislatiu, i per tant no podrà serobjecte d’una delegació de poders.

2. Els actes legislatius �ixaran de manera ex-pressa les condicions a què estarà subjecta la de-legació, que podran ser les següents:

a) el Parlament Europeu o el Consell podrandecidir revocar la delegació;

b) l’acte delegat no podrà entrar en vigor siel Parlament Europeu o el Consell han formulatobjeccions en el termini �ixat en l’acte legislatiu.

Als efectes de les lletres a) i b), el ParlamentEuropeu es pronunciarà per majoria dels mem-bres que el componen i el Consell ho farà per ma-joria quali�icada.

TFUE, art. 294

95


3. En el títol dels actes delegats �igurarà l’ad-jectiu «delegat» o «delegada».

Article 291

1. Els estats membres adoptaran totes les me-sures de dret intern necessàries per a l’execuciódels actes jurídicament vinculants de la Unió.

2. Quan es requerisquen condicions unifor-mes d’execució dels actes jurídicament vincu-lants de la Unió, estos conferiran competènciesd’execució a la Comissió o, en casos especí�icsdegudament justi�icats i en els previstos en elsarticles 24 i 26 del Tractat de la Unió Europea,al Consell.

3. Als efectes de l’apartat 2, el Parlament Eu-ropeu i el Consell establiran prèviament, per mit-jà de reglaments adoptats d’acord amb el pro-cediment legislatiu ordinari, les normes i elsprincipis generals relatius a les modalitats decontrol, per part dels estats membres, de l’exer-cici de les competències d’execució per la Comis-sió.

4. En el títol dels actes d’execució �igurarà l’ex-pressió «d’execució».

Article 292

El Consell adoptarà recomanacions. Es pro-nunciarà a proposta de la Comissió en tots elscasos en què els Tractats disposen que elConsell adopte actes a proposta de la Comissió.Es pronunciarà per unanimitat en els àmbits enquè es requerix la unanimitat per a l’adopciód’un acte de la Unió. La Comissió, així com elBanc Central Europeu en els casos especí�ics pre-vistos pels Tractats, adoptaran recomanacions.

SECCIÓ SEGONA

PROCEDIMENTS D’ADOPCIÓ DELS ACTES IALTRES DISPOSICIONS


1. Quan, en virtut dels Tractats, el Consell espronuncie a proposta de la Comissió, únicamentpodrà modi�icar la proposta per unanimitat, ex-cepte en els casos previstos en els apartats 10i 13 de l’article 294, en els articles 310, 312 i 314i en el paràgraf segon de l’article 315.

2. Fins que el Consell no s’haja pronunciat, laComissió podrà modi�icar la seua propostamentres duren els procediments que conduïs-quen a l’adopció d’un acte de la Unió.


1. Quan en els Tractats, per a l’adopció d’unacte, es faça referència al procediment legislatiuordinari, s’aplicarà el procediment següent.

2. La Comissió presentarà una proposta alParlament Europeu i al Consell.

Primera lectura

3. El Parlament Europeu aprovarà la seua po-sició en primera lectura i la transmetrà al Con-sell.

4. Si el Consell aprova la posició del ParlamentEuropeu, s’adoptarà l’acte de què es tracte en laformulació corresponent a la posició del Parla-ment Europeu.

5. Si el Consell no aprova la posició del Par-lament Europeu, adoptarà la seua posició en pri-mera lectura i la transmetrà al Parlament Euro-peu.

6. El Consell informarà complidament elParlament Europeu sobre les raons que l’hagenportat a adoptar la seua posició en primera lec-tura. La Comissió informarà complidament dela seua posició al Parlament Europeu.

Segona lectura

7. Si, en un termini de tres mesos a partir d’es-ta transmissió, el Parlament Europeu:

a) aprova la posició del Consell en primeralectura o no pren cap decisió, l’acte de què estracte es considerarà adoptat en la formulaciócorresponent a la posició del Consell;

b) rebutja, per majoria dels membres que elcomponen, la posició del Consell en primera lec-tura, l’acte proposat es considerarà no adoptat;

c) proposa, per majoria dels membres queel componen, esmenes a la posició del Consellen primera lectura, el text així modi�icat es trans-metrà al Consell i a la Comissió, que dictaminaràsobre estes esmenes.

8. Si, en un termini de tres mesos a partir dela recepció de les esmenes del Parlament Euro-peu, el Consell, per majoria quali�icada:

a) aprova totes estes esmenes, l’acte de quèes tracte es considerarà adoptat;

b) no aprova totes les esmenes, el presidentdel Consell, d’acord amb el president del Parla-ment Europeu, convocarà el Comité de Concilia-ció en un termini de sis setmanes.

9. El Consell es pronunciarà per unanimitatsobre les esmenes que hagen sigut objected’un dictamen negatiu de la Comissió.

TFUE, art. 295

96


Conciliació

10. El Comité de Conciliació, que estaràcompost pels membres del Consell o els seus re-presentants i per un nombre igual de membresque representen el Parlament Europeu, tindràcom a missió aconseguir, en el termini de sis set-manes a partir de la seua convocatòria, unacord per majoria quali�icada dels membres delConsell o dels seus representants i per majoriadels membres que representen el Parlament Eu-ropeu, sobre un text conjunt basat en les posi-cions del Parlament Europeu i del Consell en se-gona lectura.

11. La Comissió participarà en els treballs delComité de Conciliació i prendrà totes les inicia-tives necessàries per a promoure una aproxima-ció entre les posicions del Parlament Europeui del Consell.

12. Si, en un termini de sis setmanes a partirde la seua convocatòria, el Comité de Conciliacióno aprova un text conjunt, l’acte proposat es con-siderarà no adoptat.

Tercera lectura

13. Si, en este termini, el Comité de Conciliacióaprova un text conjunt, el Parlament Europeu iel Consell disposaran cada un de sis setmanesa partir de la referida aprovació per a adoptarl’acte de què es tracte d’acord amb eixe text; elParlament Europeu es pronunciarà per majoriadels vots emesos, i el Consell, per majoria qua-li�icada. Altrament, l’acte proposat es consideraràno adoptat.

14. Els períodes de tres mesos i de sis setma-nes previstos en el present article podran am-pliar-se, com a màxim, en un mes i dos setmanesrespectivament, per iniciativa del Parlament Eu-ropeu o del Consell.

Disposicions particulars

15. Quan, en els casos previstos pels Tractats,un acte legislatiu se sotmeta al procediment le-gislatiu ordinari per iniciativa d’un grup d’estatsmembres, per recomanació del Banc Central Eu-ropeu o a instància del Tribunal de Justícia, nos’aplicaran l’apartat 2, la segona frase de l’apartat6 ni l’apartat 9.

En estos casos, el Parlament Europeu i el Con-sell transmetran a la Comissió el projecte d’acte,així com les seues posicions, en primera isegona lectures. El Parlament Europeu o elConsell podrà demanar el dictamen de la Comis-sió al llarg de tot el procediment i la Comissió

podrà dictaminar així mateix per iniciativa prò-pia. La Comissió també podrà, si ho consideranecessari, participar en el Comité de Conciliació,de conformitat amb l’apartat 11.

Article 295

El Parlament Europeu, el Consell i la Comissióduran a terme consultes recíproques i organit-zaran de comú acord la forma de la seua coope-ració. A este efecte i dins del respecte delsTractats, podran subscriure acords interinstitu-cionals que podran tindre caràcter vinculant.


Quan els Tractats no establisquen el tipusd’acte que haja d’adoptar-se, les institucions de-cidiran en cada cas d’acord amb els procedi-ments aplicables i amb el principi de proporcio-nalitat.

Els actes jurídics hauran d’estar motivats i esreferiran a les propostes, iniciatives, recomana-cions, peticions o dictàmens previstos pelsTractats.

Quan se’ls presente un projecte d’acte legis-latiu, el Parlament Europeu i el Consell s’abstin-dran d’adoptar actes no previstos pel procedi-ment legislatiu aplicable a l’àmbit de què es trac-te.


1. Els actes legislatius adoptats d’acord ambel procediment legislatiu ordinari seran �irmatspel president del Parlament Europeu i pel pre-sident del Consell.

Els actes legislatius adoptats d’acord amb unprocediment legislatiu especial seran �irmats pelpresident de la institució que els haja adoptat.

Els actes legislatius es publicaran en el DiariO�icial de la Unió Europea. Entraran en vigor enla data que ells mateixos �ixen o, a falta d’unadata, al cap de vint dies de ser publicats.

2. Els actes no legislatius adoptats en formade reglaments, directives i decisions, quan estesúltimes no indiquen destinatari, seran �irmatspel president de la institució que els haja adop-tat.

Els reglaments, les directives que tinguen coma destinataris a tots els estats membres, així comles decisions que no indiquen destinatari, es pu-blicaran en el Diari O�icial de la Unió Europea.Entraran en vigor en la data que ells mateixos

TFUE, art. 302

97


�ixen o, a falta d’una data, al cap de vint dies deser publicats.

Les altres directives, així com les decisionsque indiquen un destinatari, es noti�icaran alsseus destinataris i produiran efecte en virtut d’ei-xa noti�icació.

Article 298

1. En el compliment de les seues funcions, lesinstitucions, òrgans i organismes de la Unió re-colzaran en una administració europea oberta,e�icaç i independent.

2. Dins del respecte a l’Estatut i al règim adop-tats d’acord amb l’article 336, el Parlament Eu-ropeu i el Consell establiran les disposicions aeste efecte, mitjançant reglaments adoptats d’a-cord amb el procediment legislatiu ordinari.


Els actes del Consell, de la Comissió o del BancCentral Europeu que imposen una obligació pe-cuniària a persones diferents dels estats serantítols executius.

L’execució forçosa es regirà per les normesde procediment civil vigents en l’Estat en el territori del qual es duga a terme. L’orde d’exe-cució serà consignada, sense cap altre controlmés que la veri�icació de l’autenticitat del títol,per l’autoritat nacional que el Govern de cada undels estats membres designarà a este efecte i delqual donarà coneixement a la Comissió i al Tri-bunal de Justícia de la Unió Europea.

Complides estes formalitats a instància del’interessat, este podrà promoure l’execucióforçosa recorrent directament a l’òrgan compe-tent, de conformitat amb el dret intern.

L’execució forçosa només podrà ser suspesaen virtut d’una decisió del Tribunal de Justíciade la Unió Europea. No obstant això, el controlde la conformitat a dret de les mesures d’execu-ció serà competència de les jurisdiccions nacio-nals.

CAPÍTOL 3

ÒRGANS CONSULTIUS DE LA UNIÓ

Article 300

1. El Parlament Europeu, el Consell i la Comis-sió estaran assistits per un Comité Econòmic iSocial i per un Comité de les Regions, que exer-ciran funcions consultives.

2. El Comité Econòmic i Social estarà compostper representants de les organitzacions d’em-presaris, de treballadors i d’altres sectors repre-sentatius de la societat civil, especialment en elsàmbits socioeconòmic, cívic, professional i cul-tural.

3. El Comité de les Regions estarà compostper representants dels ens regionals i locals quesiguen titulars d’un mandat electoral en un ensregional o local, o que tinguen responsabilitatpolítica davant d’una assemblea elegida.

4. Els membres del Comité Econòmic i Sociali del Comité de les Regions no estaran vinculatsper cap mandat imperatiu. Exerciran les seuesfuncions amb plena independència, en interésgeneral de la Unió.

5. Les normes previstes en els apartats 2 i 3,relatives a la naturalesa de la composició d’estoscomités, seran revisades periòdicament pelConsell per a tindre en compte l’evolució econò-mica, social i demogrà�ica en la Unió. El Consell,a proposta de la Comissió, adoptarà decisionsa este efecte.

SECCIÓ PRIMERA

EL COMITÉ ECONÒMIC I SOCIAL


El nombre de membres del Comité Econòmici Social no serà superior a tres-cents cinquan-ta.

El Consell adoptarà per unanimitat, a propos-ta de la Comissió, una decisió per la qual s’es-tablisca la composició del Comité.

El Consell establirà les dietes dels membresdel Comité.


1. Els membres del Comité seran nomenatsper a un període de cinc anys. El Consell adop-tarà la llista de membres establida de conformi-tat amb les propostes presentades per cada Estatmembre. El mandat dels membres del Comitéserà renovable.

2. El Consell es pronunciarà després de con-sultar la Comissió. Podrà demanar el parer deles organitzacions europees representativesdels diferents sectors econòmics i socials, aixícom de la societat civil, als quals concernisquenles activitats de la Unió.

TFUE, art. 303

98



El Comité designarà entre els seus membresel president i la mesa, per un període de dos anysi mig.

Establirà el seu reglament intern.El Comité serà convocat pel seu president, a

instància del Parlament Europeu, del Consell ode la Comissió. També podrà reunir-se per ini-ciativa pròpia.


El Comité serà consultat pel Parlament Euro-peu, pel Consell o per la Comissió, en els casos pre-vistos en els Tractats. Estes institucions podranconsultar-lo en tots aquells casos en què ho con-sideren oportú. Podrà prendre la iniciativa d’e-metre un dictamen quan ho considere oportú.

Si ho consideren necessari, el ParlamentEuropeu, el Consell o la Comissió �ixaran al Co-mité un termini per a la presentació del seu dic-tamen, que no podrà ser inferior a un mes a par-tir de la data de la noti�icació que, amb este �i,es curse al president. Transcorregut el termini�ixat sense que s’haja rebut el dictamen, se’n po-drà prescindir.

El dictamen del Comité serà remés al Parla-ment Europeu, al Consell i a la Comissió, juntamb una acta de les deliberacions.

SECCIÓ SEGONA

EL COMITÉ DE LES REGIONS

Article 305(antic article 263, paràgrafs segon, tercer i quart,

TCE)

El nombre de membres del Comité de les Re-gions no serà superior a tres-cents cinquanta.

El Consell adoptarà per unanimitat, a propos-ta de la Comissió, una decisió per la qual s’es-tablisca la composició del Comité.

Els membres del Comité, així com un nombreigual de suplents, seran nomenats per a un pe-ríode de cinc anys. El seu mandat serà renovable.El Consell adoptarà la llista de membres i su-plents establida de conformitat amb les propos-tes presentades per cada Estat membre. Elmandat dels membres del Comité cessarà auto-màticament quan �inalitze el mandat, referit enl’apartat 3 de l’article 300, en virtut del qual ha-gen sigut proposats, i seran substituïts per al pe-

ríode restant del mandat segons el mateix pro-cediment. Cap membre del Comité podrà ser si-multàniament membre del Parlament Europeu.


El Comité de les Regions designarà entre elsseus membres el president i la Mesa, per un pe-ríode de dos anys i mig.

Establirà el seu reglament intern.El Comité serà convocat pel seu president, a

instància del Parlament Europeu, del Consell ode la Comissió. També podrà reunir-se per ini-ciativa pròpia.


El Comité de les Regions serà consultat pelParlament Europeu, el Consell o per la Comissió,en els casos previstos en els Tractats i en quals-sevol altres, especialment aquells que afecten lacooperació transfronterera, en què una d’estesinstitucions ho estime oportú.

Si ho estimen necessari, el Parlament Euro-peu, el Consell o la Comissió �ixaran al Comitéun termini per a la presentació del seu dictamen,que no podrà ser inferior a un mes a partir dela data de la noti�icació que, amb este �i, es curseal president. Transcorregut el termini �ixatsense que s’haja rebut el dictamen, se’n podràprescindir.

Quan el Comité Econòmic i Social siga con-sultat en aplicació de l’article 304, el ParlamentEuropeu, el Consell o la Comissió informaran elComité de les Regions sobre esta sol·licitud dedictamen. El Comité de les Regions, quan con-sidere que hi ha interessos regionals especí�icsen joc, podrà emetre un dictamen sobre la ma-tèria.

Podrà emetre un dictamen per iniciativapròpia quan ho considere convenient.

El dictamen del Comité serà remés al Parla-ment Europeu, al Consell i a la Comissió, juntamb l’acta de les deliberacions.

CAPÍTOL 4

EL BANC EUROPEU D’INVERSIONS


El Banc Europeu d’Inversions tindrà perso-nalitat jurídica.

TFUE, art. 311

99


Seran membres del Banc Europeu d’Inver-sions els estats membres.

Els Estatuts del Banc Europeu d’Inversions�iguren en un protocol annex als tractats. El Con-sell, per unanimitat, d’acord amb un procedi-ment legislatiu especial, a petició del Banc Eu-ropeu d’Inversions i després de consultar el Par-lament Europeu i la Comissió, o a proposta dela Comissió, després de consultar el ParlamentEuropeu i el Banc Europeu d’Inversions, podràmodi�icar els Estatuts del Banc.


El Banc Europeu d’Inversions tindrà com amissió contribuir al desenrotllament equilibrati estable del mercat interior en interés de la Unió,recorrent als mercats de capitals i utilitzant elsseus propis recursos. Amb este �i, el Banc faci-litarà, per mitjà de la concessió de préstecs i ga-ranties i sense perseguir �ins lucratius, el �inan-çament, en tots els sectors de l’economia, delsprojectes següents:

a) projectes per al desenrotllament de les re-gions més endarrerides;

b) projectes que tendisquen a la modernit-zació o reconversió d’empreses o a la creació denoves activitats induïdes per l’establiment o elfuncionament del mercat interior que, per laseua amplitud o naturalesa, no puguen ser to-talment �inançats amb els diversos mitjans de�inançament existents en cada un dels estatsmembres;

c) projectes d’interés comú a diversos estatsmembres que, per la seua amplitud o naturalesa,no puguen ser totalment �inançats amb els di-versos mitjans de �inançament existents encada un dels estats membres.

En el compliment de la seua missió, el Bancfacilitarà el �inançament de programes d’inversióen combinació amb accions dels fons estructu-rals i altres instruments �inancers de la Unió.

TÍTOL II

DISPOSICIONS FINANCERES


1. Tots els ingressos i gastos de la Unióhauran d’estar compresos en les previsionscorresponents a cada exercici pressupostari iconsignats en el pressupost.

El Parlament Europeu i el Consell establiran

el pressupost anual de la Unió d’acord amb l’ar-ticle 314.

El pressupost haurà d’estar equilibrat quanta ingressos i gastos.

2. Els gastos consignats en el pressupost se-ran autoritzats per a tot l’exercici pressupostarianual de conformitat amb el reglament a què esreferix l’article 322.

3. L’execució de gastos consignats en el pres-supost requerirà l’adopció prèvia d’un acte ju-rídicament vinculant de la Unió que atorgue unfonament jurídic a la seua acció i a l’execució delgasto corresponent de conformitat amb el regla-ment a què es referix l’article 322, llevat de lesexcepcions que este establisca.

4. A �i de garantir la disciplina pressupostària,la Unió no adoptarà actes que puguen incidir demanera considerable en el pressupost sense do-nar garanties que els gastos derivats d’estos actespuguen ser �inançats dins del límit dels recursospropis de la Unió i dins del marc �inancer plu-rianual a què es referix l’article 312.

5. El pressupost s’executarà d’acord amb elprincipi de bona gestió �inancera. Els estatsmembres i la Unió cooperaran perquè els crèditsconsignats en el pressupost s’utilitzen d’acordamb este principi.

6. La Unió i els estats membres, de conformi-tat amb l’article 325, combatran el frau i qual-sevol altra activitat il·legal que perjudique els in-teressos �inancers de la Unió.

CAPÍTOL 1

RECURSOS PROPIS DE LA UNIÓ


La Unió es dotarà dels mitjans necessaris pera assolir els seus objectius i per a dur a termeles seues polítiques.

Sense perjuí del concurs d’altres ingressos,el pressupost serà �inançat íntegrament a càrrecdels recursos propis.

El Consell adoptarà, d’acord amb un proce-diment legislatiu especial, per unanimitat idesprés de consultar el Parlament Europeu, unadecisió que establisca les disposicions aplicablesal sistema de recursos propis de la Unió. En estecontext, es podrà establir noves categories de re-cursos propis o suprimir una categoria existent.Esta decisió només entrarà en vigor una vegadahaja sigut aprovada pels estats membres, de con-formitat amb les seues respectives normesconstitucionals.

TFUE, art. 312

100


El Consell �ixarà, per mitjà de reglamentsadoptats d’acord amb un procediment legislatiuespecial, les mesures d’execució del sistema derecursos propis de la Unió, sempre que així hodispose la decisió adoptada d’acord amb el pa-ràgraf tercer. El Consell es pronunciarà desprésde l’aprovació del Parlament Europeu.

CAPÍTOL 2

MARC FINANCER PLURIANUAL

Article 312

1. El marc �inancer plurianual tindrà com aobjecte garantir l’evolució ordenada dels gastosde la Unió dins del límit dels seus recursos pro-pis.

S’establirà per a un període mínim de cincanys.

El pressupost anual de la Unió respectarà elmarc �inancer plurianual.

2. El Consell adoptarà, d’acord amb un pro-cediment legislatiu especial, un reglament que�ixe el marc �inancer plurianual. El Consell es pro-nunciarà per unanimitat, amb l’aprovació prèviadel Parlament Europeu, que es pronunciarà permajoria dels membres que el componen.

El Consell Europeu podrà adoptar per una-nimitat una decisió que permeta al Consellpronunciar-se per majoria quali�icada quanadopte el reglament previst en el paràgraf pri-mer.

3. El marc �inancer �ixarà els imports dels lí-mits màxims anuals de crèdits per a compromi-sos, per categoria de gastos, i del límit màximanual de crèdits per a pagaments. Les categoriesde gastos, el nombre de les quals haurà de serlimitat, correspondran als grans sectors d’acti-vitat de la Unió.

El marc �inancer establirà qualssevol altresdisposicions adequades per al bon desenrotlla-ment del procediment pressupostari anual.

4. Si, al venciment del marc �inancer anterior,no s’ha adoptat el reglament del Consell pel quals’establix un nou marc �inancer, es prorrogaranels límits màxims i les altres disposicions corres-ponents a l’últim any d’aquell �ins que s’adopteeixe acte.

5. Durant el procediment conduent a l’adop-ció del marc �inancer, el Parlament Europeu, elConsell i la Comissió adoptaran totes les mesuresnecessàries per a facilitar eixa adopció.

CAPÍTOL 3

PRESSUPOST ANUAL DE LA UNIÓ


L’exercici pressupostari començarà l’1 de ge-ner i �inalitzarà el 31 de desembre.

Article 314(antic article 272, apartats 2 a 10, TCE)

El Parlament Europeu i el Consell establiranel pressupost anual de la Unió, d’acord amb unprocediment legislatiu especial, atenent lesdisposicions següents.

1. Cada institució, excepte el Banc Central Eu-ropeu, elaborarà, abans de l’1 de juliol, un estatde previsions dels seus gastos per a l’exercicipressupostari següent. La Comissió reuniràestes previsions en un projecte de pressupost,que podrà contindre previsions divergents.

Este projecte comprendrà una previsió d’in-gressos i una previsió de gastos.

2. La Comissió presentarà al Parlament Eu-ropeu i al Consell una proposta que continga elprojecte de pressupost, a tot tardar l’1 de setem-bre de l’any que precedix el de la seua execució.

La Comissió podrà modi�icar el projecte depressupost durant el procediment �ins a laconvocatòria del Comité de Conciliació previsten l’apartat 5.

3. El Consell adoptarà la seua posició sobreel projecte de pressupost i la transmetrà al Par-lament Europeu, a tot tardar l’1 d’octubre del’any que precedix el de l’execució del pressupost.Informarà complidament el Parlament Europeusobre les raons que l’hagen portat a adoptar laseua posició.

4. Si, en un termini de quaranta-dos dies desd’eixa transmissió, el Parlament Europeu:

a) aprova la posició del Consell, el pressupostquedarà adoptat;

b) no es pronuncia, el pressupost es consi-derarà adoptat;

c) aprova esmenes per majoria dels mem-bres que el componen, el projecte així esmenatserà transmés al Consell i a la Comissió. El pre-sident del Parlament Europeu, d’acord amb elpresident del Consell, convocarà sense demorael Comité de Conciliació. No obstant això, si enun termini de deu dies a partir de la transmissiódel projecte, el Consell comunica al ParlamentEuropeu que aprova totes les seues esmenes, elComité de Conciliació no es reunirà.

TFUE, art. 316

101


5. El Comité de Conciliació, que estarà com-post pels membres del Consell o els seus repre-sentants i per un nombre igual de membres querepresenten el Parlament Europeu, tindrà coma missió aconseguir, en un termini de vint-i-undies a partir de la seua convocatòria, un acordper majoria quali�icada dels membres delConsell o els seus representants, i per majoriadels membres que representen el Parlament Eu-ropeu, sobre un text conjunt basat en les posi-cions del Parlament Europeu i del Consell.

La Comissió participarà en els treballs del Co-mité de Conciliació i prendrà totes les iniciativesnecessàries per a promoure una aproximació en-tre les posicions del Parlament Europeu i delConsell.

6. Si, en el termini de vint-i-un dies establiten l’apartat 5, el Comité de Conciliació aconse-guix un acord sobre un text conjunt, el ParlamentEuropeu i el Consell disposaran cada un de ca-torze dies a partir de la data d’eixe acord per aaprovar el text conjunt.

7. Si, en el termini de catorze dies establit enl’apartat 6:

a) el Parlament Europeu i el Consell aprovenel text conjunt o no adopten cap decisió, o si unad’estes institucions aprova el text conjunt men-tres que l’altra no adopta cap decisió, el pressu-post es considerarà de�initivament adoptat deconformitat amb el text conjunt, o bé

b) el Parlament Europeu, per majoria delsmembres que el componen, i el Consell rebutgenel text conjunt, o si una d’estes institucions re-butja el text conjunt mentres que l’altra no adop-ta cap decisió, la Comissió presentarà un nouprojecte de pressupost, o bé

c) el Parlament Europeu, per majoria delsmembres que el componen, rebutja el text con-junt mentres que el Consell l’aprova, la Comissiópresentarà un nou projecte de pressupost, o bé

d) el Parlament Europeu aprova el text con-junt, mentres que el Consell el rebutja, el Par-lament Europeu podrà, en un termini de catorzedies a partir de la data del rebuig del Consell, de-cidir per majoria dels membres que el componeni tres quintes parts dels vots emesos que con-�irma en la seua totalitat o en part les esmenesa què es referix la lletra c) de l’apartat 4. Si noes con�irma una esmena del Parlament Europeu,es mantindrà la posició adoptada en el Comitéde Conciliació respecte a la línia pressupostàriaobjecte de l’esmena. El pressupost es consideraràde�initivament adoptat a partir d’esta base.

8. Si, en el termini de vint-i-un dies establiten l’apartat 5, el Comité de Conciliació noarriba a un acord sobre un text conjunt, la Co-

missió presentarà un nou projecte de pressupost.9. Quan haja conclòs el procediment establit

en el present article, el president del ParlamentEuropeu declararà que el pressupost ha quedatde�initivament adoptat.

10. Cada institució exercirà les competènciesque li atribuïx el present article dins del respecteals tractats i als actes adoptats en virtut d’estos,en particular en matèria de recursos propis de laUnió i d’equilibri entre els ingressos i els gastos.


Si, a l’inici d’un exercici pressupostari, encarano s’ha adoptat de�initivament el pressupost, elsgastos podran efectuar-se mensualment per ca-pítols, segons el que disposa el reglament adop-tat en virtut de l’article 322, dins del límit de ladotzena part dels crèdits consignats en elcapítol corresponent del pressupost de l’exerciciprecedent, sense que puga superar-se la dotzenapart dels crèdits previstos per al mateix capítolen el projecte de pressupost.

El Consell, a proposta de la Comissió, podràautoritzar gastos que excedisquen la dotzenapart, sempre que es respecten les altres condi-cions establides en el paràgraf primer, de con-formitat amb el reglament adoptat en virtut del’article 322. Comunicarà immediatament laseua decisió al Parlament Europeu.

La decisió a què es referix el paràgraf segonhaurà de preveure les mesures necessàries enmatèria de recursos per a l’aplicació del presentarticle, respectant els actes mencionats en l’ar-ticle 311.

Esta decisió entrarà en vigor al cap de trentadies de la seua adopció, llevat que, dins d’eixetermini, el Parlament Europeu decidisca, per ma-joria dels membres que el componen, reduir elsgastos.


En les condicions que es determinen enaplicació de l’article 322, els crèdits que no corresponguen a gastos de personal i que que-den sense utilitzar al �inal de l’exercici pressu-postari només podran ser prorrogats �ins a l’exercici següent.

Els crèdits s’especi�icaran per capítols, queagruparan els gastos segons la seua naturalesao destinació, i se subdividiran de conformitatamb el reglament adoptat en virtut de l’article322.

TFUE, art. 317

102


Els gastos del Parlament Europeu, del ConsellEuropeu i del Consell, de la Comissió, així comdel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, �i-guraran en partides separades del pressupost,sense perjuí d’un règim especial per a determi-nats gastos comuns.

CAPÍTOL 4

EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST I APROVACIÓDE LA GESTIÓ


La Comissió, sota la seua pròpia responsabi-litat i dins del límit dels crèdits autoritzats, exe-cutarà el pressupost en cooperació amb els es-tats membres, de conformitat amb les disposi-cions dels reglaments adoptats en virtut de l’ar-ticle 322, d’acord amb el principi de bonagestió �inancera. Els estats membres cooperaranamb la Comissió per garantir que els crèdits au-toritzats s’utilitzen d’acord amb el principi debona gestió �inancera.

El reglament determinarà les obligacions decontrol i auditoria dels estats membres en l’e-xecució del pressupost, així com les responsa-bilitats que se’n deriven. Establirà així mateix lesresponsabilitats i les formes especí�iques de par-ticipació de cada institució en l’execució dels seuspropis gastos.

Dins del pressupost, la Comissió podrà trans-ferir crèdits de capítol a capítol o de subdivisióa subdivisió, amb els límits i en les condicionsque establisca el reglament adoptat en virtut del’article 322.


La Comissió presentarà cada any al ParlamentEuropeu i al Consell els comptes de l’exercici tan-cat relatius a les operacions del pressupost. Amés, els remetrà un balanç �inancer de l’actiu iel passiu de la Unió.

La Comissió presentarà, així mateix, al Par-lament Europeu i al Consell un informe d’ava-luació de les �inances de la Unió basat en els re-sultats obtinguts, en particular en relació ambles indicacions donades pel Parlament Europeui el Consell en virtut de l’article 319.


1. El Parlament Europeu, per recomanació delConsell, aprovarà la gestió de la Comissió en l’e-xecució del pressupost. Amb este �i, examinarà,després del Consell, els comptes, el balanç �inan-cer i l’informe d’avaluació mencionats en l’article318, l’informe anual del Tribunal de Comptes,acompanyat de les respostes de les institucionscontrolades a les observacions del Tribunal deComptes, la declaració de �iabilitat a què es re-ferix el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article287 i els informes especials pertinents del Tri-bunal de Comptes.

2. Abans d’aprovar la gestió de la Comissió,o amb qualsevol altra �inalitat relacionada ambl’exercici de les atribucions d’esta en matèria d’e-xecució del pressupost, el Parlament Europeupodrà sol·licitar explicacions a la Comissiósobre l’execució dels gastos o el funcionamentdels sistemes de �iscalització �inancera. La Co-missió facilitarà al Parlament Europeu, a instàn-cies d’este, tota la informació necessària.

3. La Comissió farà tot el que calga per a exe-cutar les observacions que acompanyen lesdecisions d’aprovació de la gestió i les altres ob-servacions del Parlament Europeu relatives a l’e-xecució dels gastos, així com els comentaris queacompanyen les recomanacions d’aprovacióadoptades pel Consell.

A instància del Parlament Europeu o del Con-sell, la Comissió informarà de les mesuresadoptades com a conseqüència d’estes observa-cions i comentaris, i en particular de les instruc-cions impartides als servicis encarregats de l’e-xecució del pressupost. Estos informes s’envia-ran també al Tribunal de Comptes.

CAPÍTOL 5



El marc �inancer plurianual i el pressupostanual s’establiran en euros.


La Comissió, sempre que n’informe les auto-ritats competents dels estats membres interes-sats, podrà transferir a la moneda d’un dels estatsmembres els actius que posseïsca en la moneda

TFUE, art. 326

103


d’un altre Estat membre, en la mesura que siganecessari utilitzar eixos actius per als �ins que elsassignen els Tractats. La Comissió evitarà, en lamesura que siga possible, procedir a estes trans-ferències si posseïx actius disponibles o realit-zables en les monedes que necessite.

La Comissió es relacionarà amb cada undels estats membres per mitjà de l’autoritat queestos designen. Per a l’execució de les operacions�inanceres, la Comissió recorrerà al banc d’emis-sió de l’Estat membre interessat o a una altra ins-titució �inancera autoritzada per este.


1. El Parlament Europeu i el Consell adopta-ran per mitjà de reglaments, de conformitat ambel procediment legislatiu ordinari i després deconsultar el Tribunal de Comptes:

a) les normes �inanceres per les quals es de-terminaran, en particular, les modalitats d’esta-bliment i execució del pressupost, així com lesreferents a la rendició i censura de comptes;

b) les normes per les quals s’organitzarà elcontrol de la responsabilitat dels agents �inan-cers, en particular dels ordenadors de paga-ments i dels comptables.

2. El Consell, a proposta de la Comissió,després de consultar el Parlament Europeu i elTribunal de Comptes, �ixarà les modalitats i elprocediment d’acord amb els quals hauran deposar-se a disposició de la Comissió els ingressospressupostaris previstos en el règim de recursospropis de la Unió, i de�inirà les mesures que ha-gen d’aplicar-se per a afrontar, eventualment, lesnecessitats de tresoreria.

Article 323

El Parlament Europeu, el Consell i la Comissióvetlaran perquè la Unió dispose dels mitjans �i-nancers que li permeten complir les seues obli-gacions jurídiques enfront de tercers.

Article 324

Per iniciativa de la Comissió, es convocaranreunions periòdiques dels presidents del Par-lament Europeu, del Consell i de la Comissió enel marc dels procediments pressupostaris pre-vistos en el present títol. Els presidents adop-taran totes les mesures necessàries per aafavorir la concertació i l’aproximació de les po-sicions de les institucions que presidixen a �i defacilitar l’aplicació del present títol.

CAPÍTOL 6

LLUITA CONTRA EL FRAU


1. La Unió i els estats membres combatran elfrau i tota activitat il·legal que afecte els interes-sos �inancers de la Unió per mitjà de mesuresadoptades en virtut del que disposa el presentarticle, que hauran de tindre un efecte dissuasorii ser capaces d’oferir una protecció e�icaç en elsestats membres i en les institucions, òrgans i or-ganismes de la Unió.

2. Els estats membres adoptaran per a com-batre el frau que afecte els interessos �inancersde la Unió les mateixes mesures que per acombatre el frau que afecte els seus propis in-teressos �inancers.

3. Sense perjuí d’altres disposicions delsTractats, els estats membres coordinaran lesseues accions encaminades a protegir els inte-ressos �inancers de la Unió contra el frau. Ambeste �i, organitzaran, junt amb la Comissió, unacol·laboració estreta i regular entre les autoritatscompetents.

4. El Parlament Europeu i el Consell, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari i amb laconsulta prèvia al Tribunal de Comptes, adop-taran les mesures necessàries en els àmbits dela prevenció i lluita contra el frau que afecte elsinteressos �inancers de la Unió amb vista a oferiruna protecció e�icaç i equivalent en els estatsmembres i en les institucions, òrgans i organis-mes de la Unió.

5. La Comissió, en cooperació amb els estatsmembres, presentarà anualment al ParlamentEuropeu i al Consell un informe sobre les me-sures adoptades per a l’aplicació del present ar-ticle.

TÍTOL III

COOPERACIONS REFORÇADES



Les cooperacions reforçades respectaranels Tractats i el dret de la Unió.

Les cooperacions reforçades no perjudicaranel mercat interior ni la cohesió econòmica,social i territorial. No constituiran un obstacleni una discriminació per als intercanvis entre es-

TFUE, art. 327

104


tats membres, ni provocaran distorsions decompetència entre estos.



Les cooperacions reforçades respectaranles competències, els drets i les obligacions delsestats membres que no hi participen. Estos noimpediran que les apliquen els estats membresque hi participen.



1. Les cooperacions reforçades estaran ober-tes a tots els estats membres en el moment enquè s’establisquen, sempre que es respecten lespossibles condicions de participació establidesen la decisió d’autorització. També ho estaranen qualsevol altre moment, sempre que es res-pecten, a més de les mencionades condicions, elsactes ja adoptats en este marc.

La Comissió i els estats membres que parti-cipen en una cooperació reforçada procuraranfomentar la participació del nombre més granpossible d’estats membres.

2. La Comissió i, si és el cas, l’alt representantde la Unió per a Assumptes Exteriors i Políticade Seguretat informaran periòdicament el Par-lament Europeu i el Consell sobre l’evolució deles cooperacions reforçades.



1. Els estats membres que desitgen establirentre si una cooperació reforçada en qualsevoldels àmbits previstos en els Tractats, a excepciódels àmbits de competència exclusiva i de la po-lítica exterior i de seguretat comuna, dirigirana la Comissió una sol·licitud, en la qual precisa-ran l’àmbit d’aplicació i els objectius de la coo-peració reforçada prevista. La Comissió podràpresentar al Consell una proposta en este sentit.Si no presenta cap proposta, la Comissió en co-municarà els motius als estats membres interes-sats.

L’autorització prevista en el paràgraf primerper a dur a terme una cooperació reforçada seràconcedida pel Consell a proposta de la Comissiói amb l’aprovació prèvia del Parlament Europeu.

2. La sol·licitud dels estats membres que

desitgen establir entre si una cooperació refor-çada en el marc de la política exterior i de segu-retat comuna es dirigirà al Consell. Serà trans-mesa a l’alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, per-què este dictamine sobre la coherència de la cooperació reforçada prevista amb la política ex-terior i de seguretat comuna de la Unió, així coma la Comissió, perquè esta dictamine, en parti-cular sobre la coherència de la cooperació refor-çada prevista amb les altres polítiques de la Unió.Es transmetrà, així mateix, al Parlament Europeua títol informatiu.

L’autorització de dur a terme una cooperacióreforçada serà concedida mitjançant una decisiódel Consell, que es pronunciarà per unanimitat.



Tots els membres del Consell podran parti-cipar en les seues deliberacions, però únicamentparticiparan en la votació els membres delConsell que representen els estats membres queparticipen en una cooperació reforçada.

La unanimitat estarà constituïda únicamentpels vots dels representants dels estats membresparticipants.

La majoria quali�icada es de�inirà de confor-mitat amb l’apartat 3 de l’article 238.



1. Tot Estat membre que desitge participaren una cooperació reforçada ja existent en undels àmbits previstos en l’apartat 1 de l’article329 ho noti�icarà al Consell i a la Comissió.

La Comissió con�irmarà la participació de l’Es-tat membre de què es tracte en un termini dequatre mesos a partir de la recepció de la refe-rida noti�icació. Farà constar, si és el cas, que escomplixen les condicions de participació i adop-tarà les mesures transitòries necessàries per al’aplicació dels actes ja adoptats en el marc dela cooperació reforçada.

No obstant això, si la Comissió considera queno es complixen les condicions de participació,indicarà les disposicions necessàries per a sa-tisfer eixes condicions i �ixarà un termini per areconsiderar la sol·licitud. Quan expire el referittermini, reconsiderarà la sol·licitud d’acordamb el procediment establit en el paràgrafsegon. Si la Comissió considera que continuen

TFUE, art. 336

105


sense complir-se les condicions de participació,l’Estat membre de què es tracte podrà sotmetrela qüestió al Consell, que haurà de pronunciar-se sobre la sol·licitud. El Consell es pronunciaràde conformitat amb l’article 330. Podrà adoptar,així mateix, a proposta de la Comissió, les me-sures transitòries enunciades en el paràgraf se-gon.

2. Tot Estat membre que desitge participaren una cooperació reforçada ja existent en elmarc de la política exterior i de seguretat comu-na ho noti�icarà al Consell, a l’alt representantde la Unió per a Assumptes Exteriors i Políticade Seguretat i a la Comissió.

El Consell con�irmarà la participació del’Estat membre de què es tracte, després de con-sultar l’alt representant de la Unió per a Assump-tes Exteriors i Política de Seguretat i de compro-var, si és el cas, que complix les condicions departicipació. El Consell, a proposta de l’alt repre-sentant, podrà adoptar, així mateix, les mesurestransitòries necessàries per a l’aplicació dels ac-tes ja adoptats en el marc de la cooperació re-forçada. No obstant això, si el Consell consideraque no es complixen les condicions de partici-pació, indicarà les disposicions que cal prendreper a per a satisfer eixes condicions i �ixarà untermini per a reconsiderar la sol·licitud de par-ticipació.

Als efectes del present apartat, el Consell espronunciarà per unanimitat i de conformitatamb l’article 330.



Els gastos resultants de l’aplicació d’una co-operació reforçada que no siguen els gastos ad-ministratius ocasionats a les institucions seransufragats pels estats membres participants,llevat que el Consell, per unanimitat de tots elsseus membres i després de consultar el Parla-ment Europeu, decidisca una altra cosa.



1. Quan una disposició dels Tractats que pugaaplicar-se en el marc d’una cooperació reforçadaestablisca que el Consell ha de pronunciar-se perunanimitat, este podrà adoptar per unanimitat,de conformitat amb el que disposa l’article330, una decisió que establisca que es pronun-ciarà per majoria quali�icada.

2. Quan una disposició dels Tractats que pugaaplicar-se en el marc d’una cooperació reforçadaestablisca que el Consell ha d’adoptar els actescorresponents, d’acord amb un procediment le-gislatiu especial, el Consell podrà adoptar perunanimitat, de conformitat amb el que disposal’article 330, una decisió que establisca que espronunciarà d’acord amb el procediment legis-latiu ordinari. El Consell es pronunciarà desprésde consultar el Parlament Europeu.

3. Els apartats 1 i 2 no s’aplicaran a les deci-sions que tinguen repercussions militars o enl’àmbit de la defensa.



El Consell i la Comissió vetlaran per la cohe-rència de les accions empreses en el marcd’una cooperació reforçada, així com per la co-herència d’eixes accions amb les polítiques dela Unió, i cooperaran a este efecte.

SÈPTIMA PART

DISPOSICIONS GENERALS I FINALS


La Unió gaudirà en cada un dels estats mem-bres de la més àmplia capacitat jurídica que leslegislacions nacionals reconeixen a les personesjurídiques; podrà, en particular, adquirir o alie-nar béns mobles i immobles, així com compa-réixer en juí. Amb este �i, estarà representada perla Comissió. No obstant això, la Unió estarà re-presentada per cada una de les institucions, envirtut de la seua autonomia administrativa,per a les qüestions relacionades amb el funcio-nament de les respectives institucions.


El Parlament Europeu i el Consell establiran,per mitjà de reglaments adoptats d’acord ambel procediment legislatiu ordinari i amb la con-sulta prèvia a les altres institucions interessades,l’estatut dels funcionaris de la Unió Europea i elrègim aplicable als altres agents de la Unió.

TFUE, art. 337

106



Per a la realització de les funcions que li sónatribuïdes, la Comissió podrà demanar tot tipusd’informacions i procedir a totes les comprova-cions necessàries, dins dels límits i en les con-dicions �ixats pel Consell, per majoria simple, deconformitat amb les disposicions dels Tractats.


1. Sense perjuí del que disposa l’article 5 delProtocol sobre els Estatuts del Sistema Europeude Bancs Centrals i del Banc Central Europeu, ElParlament Europeu i el Consell, d’acord amb elprocediment legislatiu ordinari, adoptaran me-sures per a l’elaboració d’estadístiques quan si-guen necessàries per a la realització de les ac-tivitats de la Unió.

2. L’elaboració d’estadístiques de la Unió s’a-justarà a la imparcialitat, �iabilitat, objectivitat,independència cientí�ica, rendibilitat i al secretestadístic, i no ocasionarà càrregues excessivesals operadors econòmics.


Els membres de les institucions de la Unió, elsmembres dels comités, així com els funcionarisi els agents de la Unió, estaran obligats, inclús des-prés d’haver cessat en els seus càrrecs, a no di-vulgar les informacions que, per la seua natura-lesa, estiguen emparades pel secret professional,i en especial les dades relatives a les empresesi que facen referència a les seues relacions comer-cials o als elements dels seus costos.


La responsabilitat contractual de la Unió esregirà per la llei aplicable al contracte de què estracte.

En matèria de responsabilitat extracontrac-tual, la Unió haurà de reparar els danys causatsper les seues institucions o els seus agents enl’exercici de les seues funcions, de conformitatamb els principis generals comuns als drets delsestats membres.

No obstant el que disposa el paràgraf segon,el Banc Central Europeu haurà de reparar elsdanys causats pel Banc o pels seus agents en l’e-xercici de les seues funcions, de conformitat amb

els principis generals comuns als drets dels es-tats membres.

La responsabilitat personal dels agents da-vant de la Unió es regirà per les disposicions delseu estatut o el règim que els siga aplicable.


La seu de les institucions de la Unió serà �i-xada de comú acord pels governs dels estatsmembres.


El règim lingüístic de les institucions de laUnió serà �ixat pel Consell per mitjà de regla-ments aprovats per unanimitat, sense perjuí deles disposicions previstes en l’Estatut del Tribu-nal de Justícia de la Unió Europea.


La Unió gaudirà en el territori dels estatsmembres dels privilegis i immunitats necessarisper al compliment de la seua missió, en les con-dicions establides en el Protocol de 8 d’abril de1965, sobre els privilegis i les immunitats de laUnió Europea. El mateix s’aplicarà al Banc Cen-tral Europeu i al Banc Europeu d’Inversions.


Els estats membres es comprometen a no sot-metre les controvèrsies relatives a la interpre-tació o aplicació dels Tractats a un procedimentde solució diferent dels previstos en estos.


Els tractats no prejutgen de cap manera el rè-gim de la propietat en els estats membres.


1. Les disposicions dels Tractats no obstarana les normes següents:

a) cap Estat membre estarà obligat a facilitarinformació la divulgació de la qual considere con-trària als interessos essencials de la seua segu-retat;

TFUE, art. 351

107


b) tot Estat membre podrà adoptar les me-sures que considere necessàries per a la protec-ció dels interessos essencials de la seua seguretati que facen referència a la producció o al comerçd’armes, municions i material de guerra; estesmesures no hauran d’alterar les condicions decompetència en el mercat interior respectedels productes que no estiguen destinats a �insespecí�icament militars.

2. El Consell, per unanimitat i a proposta dela Comissió, podrà introduir modi�icacions en lallista, establida el 15 d’abril de 1958, dels pro-ductes subjectes a les disposicions de la lletrab) de l’apartat 1.


Els estats membres es consultaran a �i d’adop-tar de comú acord les disposicions necessàriesper a evitar que el funcionament del mercat in-terior resulte afectat per les mesures que un Es-tat membre puga veure’s obligat a adoptar en casde greus disturbis interns que alteren l’orde pú-blic, en cas de guerra o de greu tensió interna-cional que constituïsca una amenaça de guerra,o per a fer front a les obligacions contretes pereste per al manteniment de la pau i la seguretatinternacional.


Si algunes de les mesures adoptades en elscasos previstos en els articles 346 i 347 tenenper efecte falsejar les condicions de competènciaen el mercat interior, la Comissió examinarà ambl’Estat interessat les condicions en què estes me-sures podran adaptar-se a les normes establidesen els Tractats.

No obstant el procediment previst en els ar-ticles 258 i 259, la Comissió o qualsevol Estatmembre podrà recórrer directament al Tribunalde Justícia si considera que un altre Estat mem-bre abusa de les facultats previstes en elsarticles 346 i 347. El Tribunal de Justíciaresoldrà a porta tancada.

Article 349(antic article 299, apartat 2, paràgrafs segon, tercer

i quart, TCE)

Tenint en compte la situació estructuralsocial i econòmica de Guadeloupe, la GuianaFrancesa, la Martinica, l’illa de la Reunió, SaintBarthélemy, Saint Martin, les Açores, Madeira i

les illes Canàries, caracteritzada per la seua granllunyania, insularitat, reduïda super�ície, relleui clima adversos i dependència econòmica res-pecte a un reduït nombre de productes, factors,la persistència i combinació dels quals perjudi-quen greument el seu desenrotllament, el Con-sell, a proposta de la Comissió i després de con-sultar el Parlament Europeu, adoptarà mesuresespecí�iques orientades especialment a �ixar lescondicions per a l’aplicació dels Tractats en estesregions, incloent-hi les polítiques comunes.Quan el Consell adopte estes mesures especí�i-ques, d’acord amb un procediment legislatiu es-pecial, es pronunciarà també a proposta de la Co-missió i després de consultar el Parlament Eu-ropeu.

Les mesures previstes en el paràgraf primeres referiran, en particular, a les polítiques dua-nera i comercial, la política �iscal, les zones fran-ques, les polítiques agrícola i pesquera, lescondicions d’abastiment de matèries primeresi de béns de consum essencials, les ajudes pú-bliques i les condicions d’accés als fons estruc-turals i als programes horitzontals de la Unió.

El Consell adoptarà les mesures previstes enel paràgraf primer tenint en compte les carac-terístiques i exigències especials de les regionsultraperifèriques, sense posar en perill la inte-gritat i coherència de l’ordenament jurídic de laUnió, incloent-hi el mercat interior i les políti-ques comunes.


Les disposicions dels Tractats no obstaran al’existència i al perfeccionament de les unionsregionals entre Bèlgica i Luxemburg, així com en-tre Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos, en lamesura que els objectius d’estes unions regionalsno siguen aconseguits per mitjà de l’aplicaciódels Tractats.


Les disposicions dels Tractats no afectaranels drets i les obligacions que resulten de con-venis subscrits abans de l’1 de gener de 1958 o,en relació amb els estats adherents, amb ante-rioritat a la data de la seua adhesió, entre un oalguns estats membres, d’una banda, i un o al-guns tercers estats, d’una altra.

En la mesura que estos convenis siguen in-compatibles amb els Tractats, l’Estat o els estatsmembres de què es tracte recorreran a tots els

TFUE, art. 352

108


mitjans apropiats per a eliminar les incompa-tibilitats que s’hagen observat. En cas necessari,els estats membres es prestaran ajuda mútua pera aconseguir esta �inalitat i adoptaran, si és elcas, una postura comuna.

En l’aplicació dels convenis mencionats en elparàgraf primer, els estats membres tindran encompte el fet que els avantatges concedits en elsTractats per cada un dels estats membres sónpart integrant de l’establiment de la Unió iestan, per consegüent, inseparablement lligatsa la creació d’institucions comunes, a l’atribucióde competències a favor d’estes últimes i a laconcessió dels mateixos avantatges per part delsaltres estats membres.


1. Quan es considere necessària una acció dela Unió en l’àmbit de les polítiques de�inides enels Tractats per a aconseguir un dels objectius�ixats pels Tractats, sense que s’hi hagen previstels poders d’actuació necessaris a este efecte, elConsell adoptarà les disposicions adequades perunanimitat, a proposta de la Comissió i amb l’a-provació prèvia del Parlament Europeu. Quan elConsell adopte estes disposicions d’acord ambun procediment legislatiu especial, es pronun-ciarà també per unanimitat, a proposta de la Co-missió i amb l’aprovació prèvia del ParlamentEuropeu.

2. La Comissió, en el marc del procedimentde control del principi de subsidiarietat enunciaten l’apartat 3 de l’article 5 del Tractat de la UnióEuropea, indicarà als parlaments nacionals lespropostes que es basen en el present article.

3. Les mesures basades en el present articleno podran comportar cap harmonització de lesdisposicions legals i reglamentàries dels estatsmembres quan els Tractats excloguen la dita har-monització.

4. El present article no podrà servir de baseper a aconseguir objectius de l’àmbit de la po-lítica exterior i de seguretat comuna, i tot acteadoptat de conformitat amb el present articlerespectarà els límits �ixats en el paràgraf segonde l’article 40 del Tractat de la Unió Europea.

Article 353

L’apartat 7 de l’article 48 del Tractat de laUnió Europea no s’aplicarà a les disposicions se-güents:

– article 311, paràgrafs tercer i quart,– article 312, apartat 2, paràgraf primer,

– article 352, i– article 354.


Als efectes de l’article 7 del Tractat de la UnióEuropea, relatiu a la suspensió de determinatsdrets derivats de la pertinença a la Unió, el mem-bre del Consell Europeu o del Consell, que repre-sente l’Estat membre de què es tracte, no par-ticiparà en la votació i l’Estat membre de què estracte no serà tingut en compte en el càlcul dela tercera part o de les quatre quintes parts delsestats membres previst en els apartats 1 i 2 delreferit article. L’abstenció dels membres presentso representats no obstarà a l’adopció de les de-cisions previstes en l’apartat 2 del mencionat ar-ticle.

Per a l’adopció de les decisions previstes enels apartats 3 i 4 de l’article 7 del Tractat de laUnió Europea, la majoria quali�icada es de�iniràde conformitat amb la lletra b) de l’apartat 3 del’article 238 del present tractat.

Quan, arran d’una decisió de suspensió deldret de vot adoptada, de conformitat amb l’apar-tat 3 de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea,el Consell es pronuncie per majoria quali�icadad’acord amb una de les disposicions dels Trac-tats, esta majoria quali�icada es de�inirà deconformitat amb la lletra b) de l’apartat 3 de l’ar-ticle 238 del present tractat o, si el Consell actuaa proposta de la Comissió o de l’alt representantde la Unió per a Assumptes Exteriors i Políticade Seguretat, de conformitat amb la lletra a) del’apartat 3 de l’article 238.

Als efectes de l’article 7 del Tractat de la UnióEuropea, el Parlament Europeu es pronunciaràper majoria de dos terços dels vots emesos querepresente la majoria dels membres que elcomponen.

Article 355(antic article 299, apartat 2, paràgraf primer, i

apartats 3 a 6, TCE)

A més de les disposicions de l’article 52 delTractat de la Unió Europea relatives a l’àmbit d’a-plicació territorial dels Tractats, s’aplicaran lesdisposicions següents:

1. Les disposicions dels Tractats s’aplicarana Guadeloupe, la Guiana Francesa, la Martinica,l’illa de la Reunió, Saint Barthélemy, SaintMartin, les Açores, Madeira i les illes Canàries,de conformitat amb l’article 349.

2. Els països i territoris d’ultramar que

TFUE, art. 358

109


�iguren en l’annex II estaran sotmesos al règimespecial d’associació de�init en la quarta part.

Els Tractats no s’aplicaran als països i terri-toris d’ultramar no mencionats en la llista refe-rida en el paràgraf anterior que mantinguen re-lacions especials amb el Regne Unit de Gran Bre-tanya i Irlanda del Nord.

3. Les disposicions dels Tractats s’aplicaranals territoris europeus les relacions exteriors delsquals assumisca un Estat membre.

4. Les disposicions dels Tractats s’aplicarana les illes Åland, de conformitat amb les dispo-sicions del protocol núm. 2 de l’acta relativa ales condicions d’adhesió de la República d’Àus-tria, de la República de Finlàndia i del Regne deSuècia.

5. No obstant el que disposa l’article 52 delTractat de la Unió Europea i en els apartats 1 a4 del present article:

a) els Tractats no s’aplicaran a les illes Fè-roe;

b) els Tractats no s’aplicaran a les zones desobirania del Regne Unit d’Akrotiri i Dhekelia aXipre, excepte en la mesura que siga necessariper a garantir el compliment de les disposicionsestablides en el protocol relatiu a les zones desobirania del Regne Unit de Gran Bretanya i Ir-landa del Nord a Xipre adjunt a l’acta relativa ales condicions d’adhesió de la República Txeca,la República d’Estònia, la República de Xipre, laRepública de Letònia, la República de Lituània,la República d’Hongria, la República de Malta,la República de Polònia, la República d’Eslovèniai la República Eslovaca a la Unió Europea i deconformitat amb el que disposa el dit protocol;

c) les disposicions dels Tractats nomésseran aplicables a les illes del Canal i a l’illa deMan en la mesura que siga necessari per a as-segurar l’aplicació del règim previst per a estesilles en el tractat relatiu a l’adhesió de nous estatsmembres a la Comunitat Econòmica Europea ia la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, �ir-mat el 22 de gener de 1972.

6. El Consell Europeu, per iniciativa de l’Estatmembre de què es tracte, podrà adoptar una de-cisió que modi�ique l’estatut respecte de la Uniód’algun dels països o territoris danesos, francesoso neerlandesos a què es referixen els apartats 1i 2. El Consell Europeu es pronunciarà per una-nimitat, després de consultar la Comissió.


El present tractat es conclou per un períodede temps il·limitat.


El present tractat serà rati�icat per les altesparts contractants, de conformitat amb lesseues respectives normes constitucionals. Elsinstruments de rati�icació seran depositats da-vant del Govern de la República Italiana.

El present tractat entrarà en vigor el primerdia del mes següent al depòsit de l’instrumentde rati�icació de l’últim Estat signatari quecomplisca esta formalitat. No obstant això, si elreferit depòsit es realitza menys de quinzedies abans del començament del mes següent,l’entrada en vigor del tractat s’ajornarà �ins alprimer dia del segon mes següent a la data d’eixedepòsit.

Article 358

Les disposicions de l’article 55 del Tractat dela Unió Europea seran aplicables al present trac-tat.

EN FE DE TOT AIXÒ, els plenipotenciaris so-tasignats subscriuen el present tractat.

Fet a Roma, el vint-i-cinc de març de mil nou-cents cinquanta-set.

(no es reproduïx la llista de signataris)

3. PROTOCOLS

113

PROTOCOL (núm. 1)

SOBRE LA COMESA DELSPARLAMENTS NACIONALS EN LA UNIÓ

EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,RECORDANT que la manera en què cada par-

lament nacional exercix el control de l’actuaciódel seu Govern respecte a les activitats de la UnióEuropea afecta l’organització i la pràctica cons-titucionals pròpies de cada Estat membre;

DESITJANT impulsar una participació mésgran dels parlaments nacionals en les activitatsde la Unió Europea i incrementar la seua capa-citat per a manifestar l’opinió sobre els projectesd’actes legislatius de la Unió Europea i altres as-sumptes que consideren d’especial interés;

HAN CONVINGUT les disposicions següents,que s’incorporaran com a annex al Tractat de laUnió Europea, al Tractat de Funcionament de laUnió Europea i al Tractat constitutiu de la Co-munitat Europea de l’Energia Atòmica:

TÍTOL I

INFORMACIÓ ALS PARLAMENTSNACIONALS

Article 1

La Comissió transmetrà directament als par-laments nacionals els seus documents de con-sulta (llibres verds, llibres blancs i comunica-cions) en el moment que es publiquen. La Co-missió transmetrà així mateix als parlaments na-cionals, alhora que al Parlament Europeu i alConsell, el programa legislatiu anual, així comqualsevol altre instrument de programació le-gislativa o d’estratègia política.

Article 2

Els projectes d’actes legislatius dirigits al Par-lament Europeu i al Consell es transmetran alsparlaments nacionals.

Als efectes del present protocol, s’entendràper «projecte d’acte legislatiu» les propostes dela Comissió, les iniciatives d’un grup d’estatsmembres, les iniciatives del Parlament Europeu,les peticions del Tribunal de Justícia, les reco-manacions del Banc Central Europeu i les peti-cions del Banc Europeu d’Inversions, destinadesa l’adopció d’un acte legislatiu.

La Comissió transmetrà els seus projectesd’actes legislatius directament als parlaments

nacionals, alhora que al Parlament Europeu i alConsell.

El Parlament Europeu transmetrà els seusprojectes d’actes legislatius directament alsparlaments nacionals.

El Consell transmetrà als parlaments nacio-nals els projectes d’actes legislatius emanats d’ungrup d’estats membres, del Tribunal de Justícia,del Banc Central Europeu o del Banc Europeud’Inversions.

Article 3

Els parlaments nacionals podran dirigir alspresidents del Parlament Europeu, del Conselli de la Comissió un dictamen motivat sobre laconformitat d’un projecte d’acte legislatiu ambel principi de subsidiarietat, d’acord amb el pro-cediment establit pel Protocol sobre l’aplicaciódels principis de subsidiarietat i proporciona-litat.

Si el projecte d’acte legislatiu emana d’ungrup d’estats membres, el president del Conselltransmetrà el dictamen o els dictàmens motivatsals governs d’eixos estats membres.

Si el projecte d’acte legislatiu emana del Tri-bunal de Justícia, del Banc Central Europeu o delBanc Europeu d’Inversions, el president delConsell transmetrà el dictamen o els dictàmensmotivats a la institució o òrgan de què es tracte.

Article 4

Entre el moment en què es transmeta als par-laments nacionals un projecte d’acte legislatiuen les llengües o�icials de la Unió i la data d’in-clusió d’eixe projecte en l’orde del dia provisionaldel Consell amb vista a la seua adopció o a l’a-dopció d’una posició en el marc d’un procedi-ment legislatiu, haurà de transcórrer un terminide huit setmanes. En cas d’urgència seran pos-sibles les excepcions, però se n’hauran de men-cionar els motius en l’acte o la posició delConsell. Al llarg d’eixes huit setmanes no podràconstatar-se cap acord sobre un projecte d’actelegislatiu, excepte en casos urgents degudamentmotivats. Entre la inclusió d’un projecte d’actelegislatiu en l’orde del dia provisional delConsell i l’adopció d’una posició haurà de trans-córrer un termini de deu dies, excepte en casosurgents degudament motivats.

Article 5

Els ordes del dia i els resultats de les sessionsdel Consell, incloses les actes de les sessions del

PROT. 1, art. 6

114

PROTOCOLS

Consell en què este delibere sobre projectes d’ac-tes legislatius, es transmetran directament alsparlaments nacionals, alhora que als governsdels estats membres.

Article 6

Quan el Consell Europeu preveja fer ús delsparàgrafs primer o segon de l’apartat 7 de l’ar-ticle 48 del Tractat de la Unió Europea, s’infor-marà els parlaments nacionals de la iniciativa delConsell Europeu almenys sis mesos abans d’a-doptar-se una decisió.

Article 7

El Tribunal de Comptes transmetrà a títol in-formatiu el seu informe anual als parlaments na-cionals, alhora que al Parlament Europeu i alConsell.

Article 8

Quan el sistema parlamentari nacional no sigaunicameral, les disposicions dels articles 1 a 7s’aplicaran a les cambres que en formen part.

TÍTOL II

COOPERACIÓ INTERPARLAMENTÀRIA

Article 9

El Parlament Europeu i els parlaments nacio-nals de�iniran conjuntament l’organització i lapromoció d’una cooperació interparlamentàriae�icaç i regular en el si de la Unió.

Article 10

Una conferència d’òrgans parlamentaris es-pecialitzats en assumptes de la Unió podrà di-rigir al Parlament Europeu, al Consell i a la Co-missió qualsevol contribució que considereconvenient. Esta conferència fomentarà, a més,l’intercanvi d’informació i bones pràctiquesentre els parlaments nacionals i el Parlament Eu-ropeu i entre les seues comissions especialitza-des. La conferència podrà, així mateix, organitzarconferències interparlamentàries sobre temesconcrets, en particular per a debatre assumptesde política exterior i de seguretat comuna, inclo-sa la política comuna de seguretat i de defensa.Les aportacions de la conferència no vincularanels parlaments nacionals ni prejutjaran la seuaposició.

PROTOCOL (núm. 2)

SOBRE L’APLICACIÓ DELS PRINCIPISDE SUBSIDIARIETAT IPROPORCIONALITAT

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT garantir que les decisions es

prenguen el més prop possible dels ciutadansde la Unió;

DETERMINADES a establir les condicionsper a l’aplicació dels principis de subsidiarietati proporcionalitat enunciats en l’article 5 del Trac-tat de la Unió Europea, així com a establir un sis-tema de control de l’aplicació dels dits principis;

HAN CONVINGUT les disposicions següents,que s’incorporaran com a annex al Tractat de laUnió Europea i al Tractat de Funcionament dela Unió Europea:

Article 1

Cada institució vetlarà de manera permanentpel respecte dels principis de subsidiarietat i deproporcionalitat de�inits en l’article 5 del Tractatde la Unió Europea.

Article 2

Abans de proposar un acte legislatiu, la Co-missió farà àmplies consultes. Estes consulteshauran de tindre en compte, quan siga proce-dent, la dimensió regional i local de les accionsprevistes. En casos d’urgència excepcional, la Co-missió no farà estes consultes. Motivarà ladecisió en la seua proposta.

Article 3

Als efectes del present protocol, s’entendràper «projecte d’acte legislatiu» les propostes dela Comissió, les iniciatives d’un grup d’estatsmembres, les iniciatives del Parlament Europeu,les peticions del Tribunal de Justícia, les reco-manacions del Banc Central Europeu i les peti-cions del Banc Europeu d’Inversions, destinadesa l’adopció d’un acte legislatiu.

Article 4

La Comissió transmetrà els seus projectesd’actes legislatius, així com els seus projectes mo-di�icats, als parlaments nacionals i al legisladorde la Unió.

El Parlament Europeu transmetrà els seusprojectes d’actes legislatius, així com els seus

PROT. 2, art. 7

115

PROTOCOLS

projectes modi�icats, als parlaments nacionals.El Consell transmetrà els projectes d’actes le-

gislatius que emanen d’un grup d’estats mem-bres, del Tribunal de Justícia, del Banc CentralEuropeu o del Banc Europeu d’Inversions, aixícom els projectes modi�icats, als parlaments na-cionals.

Les resolucions legislatives del Parlament Eu-ropeu i les posicions del Consell hauran de sertransmeses als parlaments nacionals imme-diatament després de la seua adopció.

Article 5

Els projectes d’actes legislatius es motivaranen relació amb els principis de subsidiarietat ide proporcionalitat. Tot projecte d’acte legislatiuhauria d’incloure una �itxa amb detalls quepermeten avaluar el compliment dels principisde subsidiarietat i de proporcionalitat. Esta�itxa hauria d’incloure elements que permetenavaluar l’impacte �inancer i, quan es tracted’una directiva, els seus efectes en la normativaque han de desenrotllar els estats membres, in-closa, quan siga pertinent, la legislació regional.Les raons que permeten concloure que un ob-jectiu de la Unió pot aconseguir-se millor en elnivell d’esta s’hauran de fonamentar en indica-dors qualitatius i, quan siga possible, quantita-tius. Els projectes d’actes legislatius tindran encompte la necessitat que qualsevol càrrega,tant �inancera com administrativa, que recaigasobre la Unió, els governs nacionals, les autori-tats regionals o locals, els agents econòmics o elsciutadans, siga el més reduïda possible i propor-cional a l’objectiu que es vol aconseguir.

Article 6

Tot parlament nacional o qualsevol cambrad’un d’estos parlaments podrà, en un termini dehuit setmanes a comptar de la data de transmis-sió d’un projecte d’acte legislatiu en les llengüeso�icials de la Unió, dirigir als presidents del Par-lament Europeu, del Consell i de la Comissió undictamen motivat que expose les raons per lesquals considera que el projecte no s’ajusta alprincipi de subsidiarietat. Incumbirà a cada par-lament nacional o a cada cambra d’un parlamentnacional consultar, quan siga procedent, els par-laments regionals que tinguen competències le-gislatives.

Si el projecte d’acte legislatiu emana d’ungrup d’estats membres, el president del Conselltransmetrà el dictamen als governs d’eixosestats membres.

Si el projecte d’acte legislatiu emana delTribunal de Justícia, del Banc Central Europeuo del Banc Europeu d’Inversions, el president delConsell transmetrà el dictamen a la institució oòrgan de què es tracte.

Article 7

1. El Parlament Europeu, el Consell i la Comis-sió, així com, si és el cas, el grup d’estats mem-bres, el Tribunal de Justícia, el Banc Central Eu-ropeu o el Banc Europeu d’Inversions, si el pro-jecte d’acte legislatiu emana d’ells, tindran encompte els dictàmens motivats dirigits pelsparlaments nacionals o qualsevol de les cambresd’un parlament nacional.

Cada parlament nacional disposarà de dosvots, repartits en funció del sistema parlamentarinacional. En un sistema parlamentari nacionalbicameral, cada una de les dos cambres dispo-sarà d’un vot.

2. Quan els dictàmens motivats que indi-quen que un projecte d’acte legislatiu no res-pecta el principi de subsidiarietat representenalmenys un terç del total de vots atribuïts alsparlaments nacionals, de conformitat amb elparàgraf segon de l’apartat 1, el projectehaurà de tornar-se a estudiar. Este llindar esreduirà a un quart quan es tracte d’un projected’acte legislatiu presentat basant-se en l’article76 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, relatiu a l’espai de llibertat, seguretati justícia.

Després d’este nou estudi, la Comissió o, siés el cas, el grup d’estats membres, el ParlamentEuropeu, el Tribunal de Justícia, el Banc CentralEuropeu o el Banc Europeu d’Inversions, si elprojecte d’acte legislatiu emana d’ells, podrà de-cidir mantindre el projecte, modi�icar-lo o reti-rar-lo. Esta decisió haurà de motivar-se.

3. A més, en el marc del procediment legis-latiu ordinari, quan els dictàmens motivats queindiquen que una proposta d’acte legislatiu norespecta el principi de subsidiarietat representenalmenys la majoria simple dels vots atribuïts alsparlaments nacionals, de conformitat amb el pa-ràgraf segon de l’apartat 1, la proposta haurà detornar-se a estudiar. Després d’este nou estudi,la Comissió podrà decidir mantindre la proposta,modi�icar-la o retirar-la.

Si decidix mantindre la proposta, la Comissióhaurà de justi�icar, per mitjà d’un dictamen mo-tivat, per què considera que la proposta de quèes tracte respecta el principi de subsidiarietat.L’esmentat dictamen motivat, així com els delsparlaments nacionals, hauran de ser transmesos

PROT. 2, art. 8

116

PROTOCOLS

al legislador de la Unió, perquè els tinga encompte en el procediment:

a) abans de concloure la primera lectura, ellegislador (Parlament Europeu i Consell) estu-diarà la compatibilitat de la proposta legislativaamb el principi de subsidiarietat, atenent de for-ma particular les motivacions presentades i com-partides per la majoria dels parlaments nacio-nals i el dictamen motivat de la Comissió;

b) si, per majoria del 55% dels membres delConsell o per majoria dels vots emesos en el Par-lament Europeu, el legislador considera que laproposta no és compatible amb el principi desubsidiarietat, es desestimarà la proposta legis-lativa.

Article 8

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea seràcompetent per a pronunciar-se sobre els recur-sos per violació del principi de subsidiarietat, perpart d’un acte legislatiu, interposats d’acord ambels procediments establits en l’article 263 delTractat de Funcionament de la Unió Europea perun Estat membre, o transmesos per este de con-formitat amb el seu ordenament jurídic ennom del seu Parlament nacional o d’una cambrad’este.

De conformitat amb els procediments esta-blits en l’article esmentat, el Comité de les Re-gions també podrà interposar recursos contraactes legislatius per a l’adopció dels quals el Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea reque-risca la seua consulta.

Article 9

La Comissió presentarà al Consell Europeu,al Parlament Europeu, al Consell i als parlamentsnacionals un informe anual sobre l’aplicació del’article 5 del Tractat de la Unió Europea. Esteinforme anual haurà de remetre’s, així mateix,al Comité Econòmic i Social i al Comité de les Re-gions.

PROTOCOL (núm. 3)

SOBRE L’ESTATUT DEL TRIBUNAL DEJUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT establir l’Estatut del Tribunal de

Justícia de la Unió Europea previst en l’article281 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea,

HAN CONVINGUT les disposicions següents,

que s’incorporaran com a annex al Tractat de laUnió Europea, al Tractat de Funcionament de laUnió Europea i al Tractat constitutiu de la Co-munitat Europea de l’Energia Atòmica:

Article 1

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea esconstituirà i exercirà les seues funcions de con-formitat amb les disposicions dels Tractats,del Tractat constitutiu de la Comunitat Europeade l’Energia Atòmica (Tractat CEEA) i delpresent estatut.

TÍTOL I

ESTATUT DELS JUTGES I DELS ADVOCATSGENERALS

Article 2

Tots els jutges, abans d’entrar en funcions,hauran de prestar jurament davant del Tribunalde Justícia, en sessió pública, a �i d’exercir lesseues funcions amb plena imparcialitat i en cons-ciència i no violar de cap manera el secret de lesdeliberacions.

Article 3

Els jutges gaudiran d’immunitat de jurisdic-ció. Després d’haver cessat en les seues fun-cions, continuaran gaudint d’immunitat respec-te dels actes realitzats per ells amb caràcter ofi-cial, incloses les seues manifestacions orals i es-crites.

El Tribunal de Justícia, reunit en Ple, podràalçar la immunitat. Quan la decisió es referiscaa un membre del Tribunal General o d’un tri-bunal especialitzat, el Tribunal de Justícia de-cidirà després de consultar el tribunal de quèes tracte.

En el cas que, una vegada alçada la immunitat,s’exercitara una acció penal contra un jutge, estenomés podrà ser jutjat, en cada un dels estatsmembres, per l’autoritat competent per a jutjarels magistrats pertanyents a l’òrgan jurisdiccio-nal suprem nacional.

De l’article 11 al 14 i l’article 17 del Protocolsobre els privilegis i les immunitats de la UnióEuropea seran aplicables als jutges, advocats ge-nerals, secretari i ponents adjunts del Tribunalde Justícia de la Unió Europea, sense perjuí deles disposicions relatives a la immunitat de ju-risdicció dels jutges que �iguren en els paràgrafsprecedents.

PROT. 3, art. 13

117

PROTOCOLS

Article 4

Els jutges no podran exercir cap funció po-lítica o administrativa.

No podran, excepte que el Consell els conce-disca una autorització amb caràcter excepcional,per majoria simple, exercir cap activitat profes-sional, retribuïda o no.

En el moment d’assumir les seues funcions,es comprometran solemnement a respectar,mentres dure el seu mandat i �ins i tot desprésde �inalitzar este, les obligacions derivades delseu càrrec, i en especial els deures d’honestedati discreció quant a l’acceptació, una vegadaacabat el seu mandat, de determinades funcionso bene�icis.

En cas de dubte, el Tribunal de Justícia deci-dirà. Quan la decisió es referisca a un membredel Tribunal General o d’un tribunal especialitzat,el Tribunal de Justícia decidirà després de con-sultar el tribunal de què es tracte.

Article 5

A banda dels casos de renovació periòdica idefunció, el mandat dels jutges conclourà indi-vidualment per dimissió.

En cas de dimissió d’un jutge, la carta de di-missió serà dirigida al president del Tribunal deJustícia, qui la transmetrà al president del Con-sell. Esta última noti�icació determinarà lavacant del càrrec.

Excepte els casos en què siga aplicable l’ar-ticle 6, els jutges continuaran en el seu càrrec �insa l’entrada en funcions del seu successor.

Article 6

Els jutges només podran ser rellevats deles seues funcions o privats del seu dret a pen-sió o de qualsevol altre benefici substitutiuquan, per decisió unànime dels jutges i delsadvocats generals del Tribunal de Justícia, dei-xen de reunir les condicions requerides o in-complisquen les obligacions que es derivendel seu càrrec. L’interessat no prendrà part eneixes deliberacions. Quan l’interessat siga unmembre del Tribunal General o d’un tribunalespecialitzat, el Tribunal de Justícia decidiràdesprés de consultar el tribunal de què estracte.

El secretari comunicarà la decisió del Tribu-nal de Justícia als presidents del Parlament Eu-ropeu i de la Comissió, i la noti�icarà al presidentdel Consell.

Quan es tracte d’una decisió que relleve un

jutge de les seues funcions, esta última noti�ica-ció determinarà la vacant del càrrec.

Article 7

Els jutges que cessen en les seues funcionsabans de l’expiració del seu mandat seran subs-tituïts pel temps que falte per a acabar el ditmandat.

Article 8

Les disposicions dels articles 2 al 7 seran apli-cables als advocats generals.

TÍTOL II

ORGANITZACIÓ DEL TRIBUNAL DEJUSTÍCIA

Article 9

La renovació parcial dels jutges, que tindràlloc cada tres anys, afectarà alternativament ca-torze i tretze jutges.

La renovació parcial dels advocats generals,que tindrà lloc cada tres anys, afectarà cada ve-gada quatre advocats generals.

Article 10

El secretari prestarà jurament davant del Tri-bunal de Justícia, que exercirà les seues funcionsamb plena imparcialitat i en consciència, i pre-servarà el secret de les deliberacions.

Article 11

El Tribunal de Justícia disposarà la substituciódel secretari en cas d’impediment d’este.

Article 12

S’adscriuran al Tribunal de Justícia funciona-ris i altres agents per a garantir-ne el funciona-ment. Dependran del secretari sota l’autoritatdel president.

Article 13

A petició del Tribunal de Justícia, el ParlamentEuropeu i el Consell podran preveure, d’acordamb el procediment legislatiu ordinari, el nome-nament de ponents adjunts i establir el seu es-tatut. Els ponents adjunts podran ser cridats, enles condicions que determine el Reglament de

PROT. 3, art. 14

118

PROTOCOLS

Procediment, a participar en la instrucció delsassumptes sotmesos al Tribunal de Justícia i acol·laborar amb el jutge ponent.

Els ponents adjunts, elegits entre personesque oferisquen absolutes garanties d’indepen-dència i tinguen la competència jurídica neces-sària, seran nomenats pel Consell, per majoriasimple. Prestaran jurament davant del Tribunalde Justícia que exerciran les seues funcions ambplena imparcialitat i en consciència i de que noviolaran de cap manera el secret de les delibe-racions.

Article 14

Els jutges, els advocats generals i el secretarihan de residir en la localitat en què el Tribunalde Justícia tinga la seu.

Article 15

El Tribunal de Justícia funcionarà de manerapermanent. La duració de les vacacions judicialsserà �ixada pel Tribunal de Justícia, tenint encompte les necessitats del servici.

Article 16

El Tribunal de Justícia constituirà sales com-postes per tres i cinc jutges. Els jutges elegiranentre ells els presidents de sala. Els presidentsde les sales de cinc jutges seran elegits per tresanys. El seu mandat podrà renovar-se una ve-gada.

La gran sala estarà composta per tretzejutges i serà presidida pel president del Tribunalde Justícia. També en formaran part els presi-dents de les sales de cinc jutges i altres jutgesdesignats en les condicions establides en el Re-glament de Procediment.

El Tribunal de Justícia es reunirà com agran sala quan ho sol·licite un Estat membre ouna institució de la Unió que tinga part en el pro-cés.

El Tribunal de Justícia es reunirà en sessióplenària quan se li sotmeta un assumpte en apli-cació de l’apartat 2 de l’article 228, de l’apartat2 de l’article 245, de l’article 247 o de l’apartat6 de l’article 286 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea.

Així mateix, quan considere que un assumptede què coneix té una importància excepcional,el Tribunal de Justícia podrà decidir, desprésd’escoltar l’advocat general, la seua atribució alPle.

Article 17

El Tribunal de Justícia només podrà deliberarvàlidament amb un nombre imparell de jutges.

Les deliberacions de les sales compostes pertres o cinc jutges només seran vàlides si estanpresents tres jutges.

Les deliberacions de la Gran Sala només seranvàlides si estan presents nou jutges.

Les deliberacions del Tribunal de Justícia reu-nit en sessió plenària només seran vàlides si es-tan presents quinze jutges.

En cas d’impediment d’un dels jutges quecomponen una sala, es podrà requerir l’assistèn-cia d’un jutge que forme part d’una altra sala, enles condicions que determine el Reglament deProcediment.

Article 18

Els jutges i els advocats generals no podranparticipar en la resolució de cap assumpte enquè hagen intervingut anteriorment en qualitatd’agent, assessor o advocat d’una les parts, o res-pecte del qual hagen sigut cridats a pronunciar-se com a membres d’un tribunal, d’una comissióinvestigadora o en qualsevol altre concepte.

Si, per qualsevol raó especial, un jutge o unadvocat general considera que no pot participaren el juí o en l’examen d’un assumpte determi-nat, n’informarà el president. Si el president con-sidera que, per qualsevol raó especial, un jutgeo un advocat general no ha de participar o pre-sentar conclusions en un determinat assumpte,n’advertirà l’interessat.

En cas de di�icultat en l’aplicació del presentarticle, el Tribunal de Justícia decidirà.

Una part no podrà invocar la nacionalitat d’unjutge o l’absència en el Tribunal de Justícia o enuna de les seues sales d’un jutge de la seua na-cionalitat per a demanar la modi�icació de lacomposició del Tribunal de Justícia o d’una deles seues sales.

TÍTOL III

PROCEDIMENT DAVANT DEL TRIBUNAL DEJUSTÍCIA

Article 19

Els estats membres, així com les institucionsde la Unió, estaran representats davant delTribunal de Justícia per un agent designat pera cada assumpte; l’agent podrà estar assistit perun assessor o un advocat.

PROT. 3, art. 23

119

PROTOCOLS

Els estats part en l’Acord sobre l’Espai Eco-nòmic Europeu, diferents dels estats membres,i l’Òrgan de Vigilància de l’AELC, previst pel ditacord, estaran representats de la mateixa ma-nera.

Les altres parts hauran d’estar representadesper un advocat.

Únicament un advocat que estiga facultat pera exercir davant d’un òrgan jurisdiccional d’unEstat membre o d’un altre Estat part en l’Acordsobre l’Espai Econòmic Europeu podrà represen-tar o assistir una part davant del Tribunal de Jus-tícia.

Els agents, assessors i advocats que compa-reguen davant del Tribunal de Justícia gaudirandels drets i garanties necessaris per a l’exerciciindependent de les seues funcions, en les con-dicions que determine el Reglament de Proce-diment.

El Tribunal de Justícia gaudirà, respecte delsassessors i advocats que compareguen davantd’ell, dels poders normalment reconeguts en estamatèria als jutjats i tribunals, en les condicionsque determine el mateix Reglament.

Els professors nacionals dels estats membresla legislació dels quals els reconega el dretd’actuar en un juí gaudiran davant del Tribunalde Justícia dels drets que el present article re-coneix als advocats.

Article 20

El procediment davant del Tribunal de Jus-tícia constarà de dos fases: una escrita i una altrad’oral.

La fase escrita consistirà en la noti�icació ales parts, així com a les institucions de la Unió,els actes de les quals s’impugnen, de les deman-des, al·legacions, contestacions i observacionsi, eventualment, de les rèpliques, així com dequalsevol altra peça o document de suport o deles seues còpies certi�icades conformes.

Les noti�icacions es faran sota la responsa-bilitat del secretari en l’orde i en els terminis quedetermine el Reglament de Procediment.

La fase oral comprendrà la lectura de l’infor-me presentat pel jutge ponent, l’audiència pelTribunal de Justícia dels agents, assessors i ad-vocats i les conclusions de l’advocat general i, sical, l’examen de testimonis i pèrits.

Si considera que l’assumpte no planteja capqüestió de dret nova, el Tribunal de Justícia po-drà decidir, després d’escoltar l’advocat general,que l’assumpte siga jutjat sense conclusions del’advocat general.

Article 21

El procediment davant del Tribunal de Jus-tícia s’iniciarà per mitjà d’una demanda dirigidaal secretari. La demanda haurà de contindre elnom i el domicili del demandant i la qualitat del�irmant, el nom de la part o les parts contra lesquals s’interposa la demanda, l’objecte del litigi,les pretensions i una exposició sumària dels mo-tius invocats.

La demanda haurà d’anar acompanyada, sical, de l’acte l’anul·lació del qual se sol·licita o,en la hipòtesi prevista en l’article 265 delTractat de Funcionament de la Unió Europea,d’un document que certi�ique la data del reque-riment previst en eixos articles. Si no s’han ad-juntat els esmentats documents a la demanda,el secretari invitarà l’interessat a presentar-losen un termini raonable, sense que siga possibleoposar preclusió en el cas que es regularitze lasituació processal una vegada haja transcorregutel termini per a recórrer.

Article 22

En els casos a què es referix l’article 18 delTractat CEEA, el recurs davant del Tribunal deJustícia s’interposarà per mitjà d’un escritdirigit al secretari. L’escrit haurà de contindreel nom i el domicili del demandant i la qualitatdel �irmant, amb indicació de la decisió contrala qual s’interposa recurs, el nom de les parts li-tigants, l’objecte del litigi, les pretensions i unaexposició sumària dels motius invocats.

L’escrit haurà d’anar acompanyat d’una còpiaconforme de la decisió del Comité d’Arbitratgeque s’impugne.

Si el Tribunal de Justícia desestima el recurs,la decisió del Comité d’Arbitratge serà de�initi-va.

Si el Tribunal de Justícia anul·la la decisió delComité d’Arbitratge, podrà reprendre’s, si cal ia iniciativa d’una de les parts en el procés, el pro-cediment davant del Comité d’Arbitratge. Estehaurà d’ajustar-se a les qüestions de dret diri-mides pel Tribunal de Justícia.

Article 23

En els casos a què es referix l’article 267 delTractat de Funcionament de la Unió Europea, ladecisió de l’òrgan jurisdiccional nacional quesuspén el procediment i sotmet l’assumpte al Tri-bunal de Justícia serà noti�icada a este últim pelreferit òrgan jurisdiccional. A continuació, el se-cretari del Tribunal de Justícia noti�icarà la de-

PROT. 3, art. 23 bis

120

PROTOCOLS

cisió a les parts litigants, als estats membres ia la Comissió, així com a la institució, òrgan o or-ganisme de la Unió que haja adoptat l’acte la va-lidesa o la interpretació de la qual es qüestiona.

En el termini de dos mesos des d’esta últimanoti�icació, les parts, els estats membres, la Co-missió i, quan siga procedent, la institució,òrgan o organisme de la Unió que haja adoptatl’acte la validesa o la interpretació del qual esqüestiona, tindran dret a presentar al Tribunalde Justícia al·legacions o observacions escrites.

En els casos a què es referix l’article 267 delTractat de Funcionament de la Unió Europea, elsecretari del Tribunal de Justícia noti�icarà la de-cisió de l’òrgan jurisdiccional nacional als estatsque formen part de l’Acord sobre l’Espai Econò-mic Europeu diferents dels estats membres, i al’òrgan de vigilància de l’AELC, previst en esteAcord, que, en el termini de dos mesos des dela noti�icació, sempre que resulte afectat un delsàmbits d’aplicació d’este Acord, podran presen-tar al Tribunal de Justícia al·legacions o obser-vacions escrites.

Quan un acord, referent a un àmbit determi-nat, subscrit pel Consell i un o més tercers estatsatribuïsca a estos la facultat de presentar al·le-gacions o observacions escrites en el cas que unòrgan jurisdiccional d’un Estat membre sotmetaal Tribunal de Justícia una qüestió prejudicial queafecte l’àmbit d’aplicació d’este acord, la decisióde l’òrgan jurisdiccional nacional que plantegeesta qüestió es noti�icarà també als correspo-nents tercers estats, els quals podran presentaral Tribunal de Justícia al·legacions o observa-cions escrites en el termini de dos mesos a partirde la referida noti�icació.

Article 23 bis (1)

El Reglament de Procediment podrà establirun procediment accelerat i, per a les remissionsprejudicials relatives a l’espai de llibertat, segu-retat i justícia, un procediment d’urgència.

Estos procediments poden preveure, per a lapresentació de les al·legacions o observacionsescrites, un termini inferior al previst en l’article23 i, no obstant el que disposa l’article 20, pa-ràgraf quart, la falta de conclusions de l’advocatgeneral.

El procediment d’urgència pot preveure, amés, la limitació de les parts i altres interessatsprevistos en l’article 23, autoritzats a presentaral·legacions o observacions escrites, i, en casos

d’extrema urgència, l’omissió de la fase escritadel procediment.

Article 24

El Tribunal de Justícia podrà demanar a lesparts que presenten tots els documents i facilitentotes les informacions que considere convenients.En cas de negar-s’hi, ho farà constar en acta.

El Tribunal de Justícia podrà també demanarals estats membres i a les institucions, òrganso organismes que no siguen part en el litigi totesles informacions que considere necessàries aefectes processals.

Article 25

En qualsevol moment, el Tribunal de Justíciapodrà encomanar a qualsevol persona, corpo-ració, gabinet tècnic, comissió o òrgan de la seuaelecció l’elaboració d’un dictamen pericial.

Article 26

Es podran escoltar els testimonis en lescondicions que determine el Reglament deProcediment.

Article 27

El Tribunal de Justícia gaudirà, respecte delstestimonis que no compareguen, dels poders ge-neralment reconeguts en esta matèria als jutjatsi tribunals, i podrà imposar sancions pecuniàriesen les condicions que determine el Reglamentde Procediment.

Article 28

Els testimonis i pèrits podran prestar decla-ració sota jurament, segons la fórmula que es-tablisca el Reglament de Procediment o segonsel que preveu la legislació nacional del testimonio del pèrit.

Article 29

El Tribunal de Justícia podrà ordenar que untestimoni o un pèrit preste declaració davant del’autoritat judicial del seu domicili.

Esta interlocutòria serà comunicada, alsefectes de la seua execució, a l’autoritat judicialcompetent en les condicions que determine el

(1) Article introduït per la Decisió 2008/79/CE, Euratom (DO L 24 de 29.1.2008, p. 42).

PROT. 3, art. 40

121

PROTOCOLS

Reglament de Procediment. Els documents queresulten de l’execució de la comissió rogatòriaseran remesos al Tribunal de Justícia en les ma-teixes condicions.

El Tribunal de Justícia sufragarà els gastos,sense perjuí de carregar-los, si és procedent, ales parts.

Article 30

Cada Estat membre considerarà tota violaciódel jurament dels testimonis i pèrits com un de-licte comés davant d’un tribunal nacional ambjurisdicció en matèria civil. Després de denun-ciar-ho el Tribunal de Justícia, l’Estat afectat per-seguirà els autors d’eixe delicte davant del’òrgan jurisdiccional nacional competent.

Article 31

La vista serà pública, llevat que, per motiusgreus, el Tribunal de Justícia decidisca elcontrari, d’o�ici o a instància d’una part.

Article 32

Durant la vista, el Tribunal de Justícia podràinterrogar els pèrits i els testimonis, així com lesparts. No obstant això, estes últimes només po-dran actuar en el juí per mitjà dels seus repre-sentants.

Article 33

S’alçarà acta de cada vista, que serà �irmadapel president i pel secretari.

Article 34

El president �ixarà el torn de les vistes.

Article 35

Les deliberacions del Tribunal de Justícia se-ran i romandran secretes.

Article 36

Les sentències seran motivades. Faran cons-tar els noms dels jutges que van participar en lesdeliberacions.

Article 37

Les sentències seran �irmades pel presidenti el secretari. Seran llegides en sessió pública.

Article 38

El Tribunal de Justícia decidirà sobre les cos-tes.

Article 39

El president del Tribunal de Justícia podrà fer,per mitjà d’un procediment abreviat, que no s’a-pliquen si és necessari algunes de les normesque conté el present estatut, la qual cosa es re-gularà en el Reglament de Procediment, i podràdecidir sobre les pretensions que tinguen coma objecte la suspensió prevista en l’article 278del Tractat de Funcionament de la Unió Europeai en l’article 157 del Tractat CEEA, la concessióde mesures provisionals, d’acord amb l’article279 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, o la suspensió de l’execució forçosa, d’a-cord amb el paràgraf quart de l’article 299 delTractat de Funcionament de la Unió Europea oal paràgraf tercer de l’article 164 del TractatCEEA.

En cas d’impediment del president, esteserà substituït per un altre jutge en les condi-cions que determine el Reglament de Procedi-ment.

La resolució del president o del seu substituttindrà només caràcter provisional i no prejutjaràde cap manera la decisió del Tribunal de Justíciapel que fa a l’assumpte principal.

Article 40

Els estats membres i les institucions de laUnió podran intervindre com a coadjuvants enels litigis sotmesos al Tribunal de Justícia.

El mateix dret tindran els òrgans i organismesde la Unió i qualsevol altra persona sempre quepuguen demostrar el seu interés en la solució d’unlitigi sotmés al Tribunal de Justícia. Les persones�ísiques i jurídiques no podran intervindre en elsassumptes entre els estats membres, entre ins-titucions de la Unió, o entre estats membres, d’unabanda, i institucions de la Unió, d’una altra.

Sense perjuí del que disposa el paràgraf se-gon, els estats part en l’Acord sobre l’Espai Eco-nòmic Europeu, diferents dels estats membres,i l’Òrgan de Vigilància de l’AELC, previst pel ditAcord, podran intervindre com a coadjuvants enels litigis sotmesos al Tribunal de Justícia quanestos es referisquen a un dels àmbits d’aplicaciódel referit Acord.

Les pretensions de la demanda d’intervencióno podran tindre un altre �i que donar suport ales pretensions d’una de les parts.

PROT. 3, art. 41

122

PROTOCOLS

Article 41

Quan la part demandada, degudament citada,s’abstinga de contestar per escrit a la demanda,es dictarà respecte d’ella sentència en rebel·lia.La sentència podrà ser impugnada en el terminid’un mes a partir de la data de la seua noti�icació.Llevat del cas que hi haja una decisió contràriadel Tribunal de Justícia, la impugnació no sus-pendrà l’execució de la sentència dictada en re-bel·lia.

Article 42

Els estats membres, les institucions, òrganso organismes de la Unió i qualsevol altra persona�ísica o jurídica podran, en els casos i condicionsque determine el Reglament de Procediment, in-terposar terceria contra les sentències dictades,sense que hagen sigut citats a comparéixer, si ei-xes sentències lesionen els seus drets.

Article 43

En cas de dubte sobre el sentit i l’abastd’una sentència, correspondrà al Tribunal de Jus-tícia interpretar esta sentència, a instància de lapart o de la institució de la Unió que demostretindre-hi un interés.

Article 44

La revisió de la sentència només podrà de-manar-se al Tribunal de Justícia amb motiu deldescobriment d’un fet que puga tindre una in-�luència decisiva i que, abans de pronunciar-sela sentència, era desconegut pel Tribunal de Jus-tícia i per la part que en sol·licita la revisió.

El procediment de revisió exigirà una sentèn-cia del Tribunal de Justícia, en la qual es faràconstar expressament l’existència d’un fet nouper mitjà del qual es reconeix que posseïx els ca-ràcters que donen lloc a la revisió, per la qualcosa es declara admissible la demanda.

No podrà presentar-se cap demanda de re-visió �ins que hagen transcorregut deu anys desde la data de la sentència.

Article 45

El Reglament de Procediment establirà ter-minis tenint en consideració la distància.

No es podrà oposar preclusió per expiraciódels terminis quan l’interessat demostre l’exis-tència de cas fortuït o de força major.

Article 46

Les accions contra la Unió en matèria de res-ponsabilitat extracontractual prescriuran al capde cinc anys de produir-se el fet que les vamotivar. La prescripció s’interromprà bé permitjà d’una demanda presentada davant del Tri-bunal de Justícia, o bé per mitjà d’una reclamacióprèvia, que el damni�icat podrà presentar a la ins-titució competent de la Unió. En este últim cas, lademanda haurà de presentar-se en el termini dedos mesos, d’acord amb el que preveu l’article 263del Tractat de Funcionament de la Unió Europea;quan siga procedent, seran aplicables les dispo-sicions del paràgraf segon de l’article 265 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea.

El present article s’aplicarà també a les ac-cions contra el Banc Central Europeu en matèriade responsabilitat extracontractual.

TÍTOL IV

EL TRIBUNAL GENERAL

Article 47

El paràgraf primer de l’article 9, els articles14 i 15, els paràgrafs primer, segon, quart i quintde l’article 17, i l’article 18 s’aplicaran alTribunal General i als seus membres.

Seran aplicables mutatis mutandis al secretaridel Tribunal General el paràgraf quart de l’article3 i els articles 10, 11 i 14.

Article 48

El Tribunal General estarà compost per vint-i-set jutges.

Article 49

Els membres del Tribunal General podran sercridats a exercir les funcions d’advocat general.

La funció de l’advocat general consistirà a pre-sentar públicament, amb plena imparcialitat iindependència, conclusions motivades sobre de-terminats assumptes sotmesos al Tribunal Ge-neral, amb la �inalitat d’assistir este Tribunal enel compliment de la seua missió.

Els criteris per a la selecció d’estos assumptes,així com les modalitats de designació dels advo-cats generals, es �ixaran en el Reglament de Pro-cediment del Tribunal General.

El membre del Tribunal General que siga cri-dat a exercir la funció d’advocat general en unacausa no podrà participar en la seua resolució.

PROT. 3, art. 54

123

PROTOCOLS

Article 50

El Tribunal General actuarà en sales compos-tes per tres o cinc jutges. Els jutges elegiran entreells els presidents de sala. Els presidents de lessales de cinc jutges seran elegits per tres anys.El seu mandat podrà renovar-se una vegada.

La composició de les sales i l’atribució de cau-ses a cada una de les sales es regularan pel Re-glament de Procediment. En determinats casosprevistos en el Reglament de Procediment, el Tri-bunal General podrà actuar en sessió plenàriao com a òrgan unipersonal.

El Reglament de Procediment també podràdisposar que el Tribunal General es constituïscaen gran sala en els casos i les condicions que es-tipule.

Article 51

No obstant el que disposa la norma enuncia-da en l’apartat 1 de l’article 256 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea, queden re-servats a la competència del Tribunal de Justíciaels recursos previstos en els articles 263 i 265del Tractat de Funcionament de la Unió Europeainterposats per un Estat membre i que vagen di-rigits:

a) contra un acte o una abstenció de pronun-ciar-se del Parlament Europeu o del Consell, ode les dos institucions conjuntament, excepte

– les decisions adoptades pel Consell, d’acordamb el paràgraf tercer de l’apartat 2 de l’ar-ticle 108 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea;

– els actes del Consell adoptats en virtut d’unReglament del propi Consell relatiu a me-sures de protecció comercial, d’acord ambel que establix l’article 207 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea;

– els actes del Consell per mitjà dels qualseste exercisca competències d’execució, deconformitat amb l’apartat 2 de l’article 291del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea;

b) contra un acte o una abstenció de pronun-ciar-se de la Comissió d’acord amb l’apartat 1de l’article 331 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea.

També queden reservats a la competència delTribunal de Justícia els recursos previstos en elsesmentats articles que haja interposat una ins-titució de la Unió contra un acte o una abstencióde pronunciar-se del Parlament Europeu, delConsell, d’estes dos institucions conjuntamento de la Comissió, o que haja interposat una ins-

titució de la Unió contra un acte o una abstencióde pronunciar-se del Banc Central Europeu.

Article 52

El president del Tribunal de Justícia i elpresident del Tribunal General �ixaran de comúacord les condicions en què els funcionaris i laresta d’agents adscrits al Tribunal de Justíciaprestaran els seus servicis en el Tribunal Generalper a garantir-ne el funcionament. Determinatsfuncionaris o altres agents dependran del secre-tari del Tribunal General sota l’autoritat del pre-sident de l’esmentat Tribunal.

Article 53

El procediment davant del Tribunal Generalestarà regulat pel títol III.

En la mesura que siga necessari, el procedi-ment davant del Tribunal General serà concretati completat pel Reglament de Procediment.Este reglament podrà establir excepcions al pa-ràgraf quart de l’article 40 i a l’article 41 per atindre en compte les característiques especí�i-ques dels contenciosos sobre l’àmbit de la pro-pietat intel·lectual.

No obstant el que disposa el paràgraf quartde l’article 20, l’advocat general podrà presentarles seues conclusions motivades per escrit.

Article 54

Quan un recurs o qualsevol altre acte proces-sal dirigit al Tribunal General es presente pererror en la Secretaria del Tribunal de Justícia,esta ho transmetrà immediatament a la Secre-taria del Tribunal General; de la mateixa manera,quan un recurs o qualsevol acte processaldirigit al Tribunal de Justícia es presente pererror en la Secretaria del Tribunal General,esta ho transmetrà immediatament a la Secre-taria del Tribunal de Justícia.

Quan el Tribunal General considere que noés competent per a conéixer d’un recurs per serde la competència del Tribunal de Justícia, el re-metrà a l’esmentat Tribunal. De la mateixa ma-nera, quan el Tribunal de Justícia considere queun recurs correspon a la competència del Tribu-nal General, el remetrà a este, que en eixe cas nopodrà declinar la seua competència.

Quan se sotmeten al Tribunal de Justícia i alTribunal General assumptes que tinguen elmateix objecte o que plantegen la mateixaqüestió d’interpretació o que qüestionen la va-lidesa del mateix acte, el Tribunal General

PROT. 3, art. 55

124

PROTOCOLS

podrà, amb audiència prèvia de les parts, sus-pendre les seues actuacions �ins que el Tribunalde Justícia dicte sentència o, si es tracta de re-cursos interposats en virtut de l’article 263 delTractat de Funcionament de la Unió Europea, de-clinar la seua competència a �i que el Tribunalde Justícia puga pronunciar-se sobre eixos re-cursos. En estes mateixes condicions, el Tribunalde Justícia també podrà decidir suspendre el pro-cediment de què conega; en este cas, el proce-diment continuarà davant del Tribunal General.

Quan un Estat membre i una institució de laUnió impugnen el mateix acte, el Tribunal Ge-neral declinarà la seua competència a �i que elTribunal de Justícia puga pronunciar-se sobreestos recursos.

Article 55

Les resolucions del Tribunal General que po-sen �i al procés, així com les que resolguen par-cialment la qüestió de fons o posen �i a un inci-dent processal relatiu a una excepció d’incom-petència o d’inadmissibilitat, seran noti�icadespel secretari del Tribunal General a totes lesparts, així com a tots els estats membres i a lesinstitucions de la Unió, encara que no hagen in-tervingut en el litigi davant del Tribunal Gene-ral.

Article 56

Contra les resolucions del Tribunal Generalque posen �i al procés, així com contra les queresolguen parcialment la qüestió de fons oposen �i a un incident processal relatiu a una ex-cepció d’incompetència o d’inadmissibilitat,podrà interposar-se recurs de cassació davantdel Tribunal de Justícia en un termini de dos me-sos a partir de la noti�icació de la resolució im-pugnada.

El recurs de cassació podrà interposar-se perqualsevol de les parts les pretensions de la qualhagen sigut totalment o parcialment desestima-des. No obstant això, els coadjuvants que no si-guen estats membres o institucions de la Uniónomés podran interposar recurs de cassacióquan la resolució del Tribunal General els afectedirectament.

Excepte en els litigis entre la Unió i els seusagents, el recurs de cassació podrà interposar-se també pels estats membres i les institucionsde la Unió que no hagen intervingut en el litigidavant del Tribunal General. En este cas, eixosestats membres i institucions estaran en una po-sició idèntica a la dels estats membres o les ins-

titucions que hagen intervingut en primerainstància.

Article 57

Qualsevol persona la demanda d’intervencióde la qual haja sigut desestimada podrà inter-posar un recurs de cassació davant del Tribunalde Justícia contra la decisió del Tribunal Generalque desestime la seua demanda d’intervenció,en un termini de dos setmanes a partir de la no-ti�icació de la resolució desestimatòria.

Les parts en el procediment podran interpo-sar un recurs de cassació contra qualsevol re-solució del Tribunal General adoptada en virtutdels articles 278, 279 o del paràgraf quart de l’ar-ticle 299 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea o en virtut de l’article 157 o delparàgraf tercer de l’article 164 del TractatCEEA, en un termini de dos mesos a partir de lanoti�icació de la resolució.

El recurs de cassació previst en els paràgrafsprimer i segon del present article es resoldrà d’a-cord amb el procediment previst en l’article 39.

Article 58

El recurs de cassació davant del Tribunal deJustícia es limitarà a les qüestions de dret.Haurà de fundar-se en motius derivats de la in-competència del Tribunal General, d’irregulari-tats processals davant d’este Tribunal que lesio-nen els interessos de la part recurrent, així comde la violació del dret de la Unió per part del Tri-bunal General.

La imposició i la quantia de les costes noconstituiran un motiu d’interposició del recursde cassació.

Article 59

El procediment davant del Tribunal de Jus-tícia en un recurs de cassació contra una reso-lució del Tribunal General constarà d’una faseescrita i una fase oral. El Tribunal de Justícia, des-prés d’escoltar l’advocat general i les parts, podràpronunciar-se sense fase oral, en les condicionsdeterminades pel Reglament de Procediment.

Article 60

El recurs de cassació no tindrà efecte suspen-siu, sense perjuí del que disposen els articles 278i 279 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea o l’article 157 del Tractat CEEA.

No obstant el que disposa l’article 280 del

PROT. 3, art. 62 ter

125

PROTOCOLS

Tractat de Funcionament de la Unió Europea, lesresolucions del Tribunal General que anul·len unreglament només produiran efecte a partir del’expiració del termini previst en el paràgraf pri-mer de l’article 56 del present estatut o, si s’hainterposat un recurs de cassació durant eixe ter-mini, a partir de la desestimació del recurs, senseperjuí del dret que assistisca cada part a plan-tejar davant del Tribunal de Justícia una deman-da, en virtut dels articles 278 i 279 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea o de l’ar-ticle 157 del Tractat CEEA, amb la �inalitat d’a-conseguir la suspensió dels efectes del reglamentanul·lat o l’adopció de qualsevol altra mesuraprovisional.

Article 61

Quan s’estime el recurs de cassació, el Tribu-nal de Justícia anul·larà la resolució del TribunalGeneral. En este cas, el Tribunal de Justícia podràresoldre de�initivament el litigi, quan el seu Estataixí ho permeta, o bé tornar l’assumpte al Tri-bunal General perquè este últim resolga.

En cas de devolució, el Tribunal General es-tarà vinculat per les qüestions de dret dirimidesper la resolució del Tribunal de Justícia.

Quan s’estime un recurs de cassació inter-posat per un Estat membre o una institució dela Unió que no haja intervingut en el litigi da-vant del Tribunal General, el Tribunal de Jus-tícia, si ho estima necessari, podrà indicarquins són els efectes de la resolució del Tribu-nal General anul·lada que han de considerar-se com a definitius respecte de les parts en ellitigi.

Article 62

En els casos previstos en els apartats 2 i 3 del’article 256 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, el primer advocat general podràproposar al Tribunal de Justícia que reexaminela resolució del Tribunal General quan considereque hi ha un risc greu de vulnerar la unitat o lacoherència del dret de la Unió.

La proposta haurà de presentar-se en eltermini d’un mes a partir del pronunciament dela resolució del Tribunal General. El Tribunal deJustícia decidirà, en el termini d’un mes a partirde la proposta que haja presentat el primer ad-vocat general, si és procedent o no reexaminarla resolució.

Article 62 bis

El Tribunal de Justícia es pronunciarà sobreles qüestions objecte del reexamen per un pro-cediment d’urgència a partir de les interlocutò-ries remeses pel Tribunal General.

Els interessats referits en l’article 23 del pre-sent estatut, així com en els casos previstos enl’apartat 2 de l’article 256 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea, les parts en el pro-cediment davant del Tribunal General tindrandret a presentar al Tribunal de Justícia al·lega-cions o observacions escrites sobre les qüestionsobjecte del reexamen en un termini �ixat a esteefecte.

El Tribunal de Justícia podrà decidir sobre l’o-bertura de la fase oral abans de pronunciar-se.

Article 62 ter

En els casos previstos en l’apartat 2 de l’article256 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, la proposta de reexamen i la decisió d’ini-ciar el procediment de reexamen no tindran efectesuspensiu, sense perjuí del que disposen els ar-ticles 278 i 279 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea. Si el Tribunal de Justícia decla-rara que la resolució del Tribunal General vulnerala unitat o la coherència del dret de la Unió, el Tri-bunal de Justícia tornarà l’assumpte al TribunalGeneral, que estarà vinculat per les qüestions dedret dirimides pel Tribunal de Justícia; el Tribunalde Justícia podrà indicar els efectes de la resoluciódel Tribunal General que hauran de considerar-se de�initius respecte de les parts en el litigi. Noobstant això, si la solució del litigi es deriva, teninten compte el resultat del reexamen, de les apre-ciacions de fet en què es basa la resolució del Tri-bunal General, el Tribunal de Justícia resoldrà de-�initivament el litigi.

En els casos previstos en l’apartat 3 de l’ar-ticle 256 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea, a falta de proposta de reexamen o dedecisió d’obertura de la fase de reexamen, la res-posta del Tribunal General a les qüestions pre-sentades produirà efecte al venciment dels ter-minis previstos a este efecte en el paràgraf segonde l’article 62. En cas d’obertura d’una fase dereexamen, la resposta objecte del reexamen pro-duirà efecte al terme d’esta fase, excepte decisiócontrària del Tribunal de Justícia. Si el Tribunalde Justícia declara que la resolució del TribunalGeneral vulnera la unitat o la coherència del dretde la Unió, la resposta del Tribunal de Justíciaa les qüestions objecte del reexamen substituiràla resposta donada pel Tribunal General.

PROT. 3, art. 62 quater

126

PROTOCOLS

TÍTOL IV bis

SALES JURISDICCIONALS

Article 62 quater

Les disposicions relatives a les competències,la composició, l’organització i el procedimentdels tribunals especialitzats instituïts en virtutde l’article 257 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea �iguren en un annex del presentestatut.

TÍTOL V

DISPOSICIONS FINALS

Article 63

Els reglaments de Procediment del Tribunalde Justícia i del Tribunal General contindran to-tes les disposicions necessàries per a aplicar i,en la mesura que siga necessari, completar elpresent estatut.

Article 64

Les normes relatives al règim lingüístic apli-cable al Tribunal de Justícia de la Unió Europeas’establiran mitjançant un reglament del Consell,que es pronunciarà per unanimitat. L’esmentatreglament s’adoptarà a petició del Tribunal deJustícia i després de consultar la Comissió i elParlament Europeu, o bé a proposta de la Comis-sió i després de consultar el Tribunal de Justíciai el Parlament Europeu.

Fins a l’adopció d’estes normes, continuaransent aplicables les disposicions del Reglamentde Procediment del Tribunal de Justícia i del Re-glament de Procediment del Tribunal Generalrelatives al règim lingüístic. No obstant el quedisposen els articles 253 i 254 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea, qualsevol mo-di�icació o derogació d’estes disposicions reque-rirà l’aprovació unànime del Consell.

ANNEX I

TRIBUNAL DE LA FUNCIÓ PÚBLICA DE LAUNIÓ EUROPEA

Article 1

El Tribunal de la Funció Pública de la Unió Eu-ropea (denominat d’ara en avant el «Tribunal dela Funció Pública») exercirà en primera instància

les competències per a resoldre els litigis entrela Unió i els seus agents en virtut de l’article 270del Tractat de Funcionament de la Unió Europea,inclosos els litigis entre qualsevol òrgan o orga-nisme i el seu personal respecte dels quals s’hajaatribuït competència al Tribunal de Justícia dela Unió Europea.

Article 2

El Tribunal de la Funció Pública estarà com-post per set jutges. Si ho demana el Tribunal deJustícia, el Consell podrà decidir, per majoria qua-li�icada, augmentar el nombre de jutges.

Els jutges seran nomenats per un període desis anys. Els jutges ixents podran ser novamentnomenats.

Qualsevol vacant es cobrirà mitjançant el no-menament d’un nou jutge per un període de sisanys.

Article 3

1. Els jutges seran nomenats pel Consell, quedecidirà d’acord amb el que disposa el paràgrafquart de l’article 257 del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea, després de consultarel comité previst en el present article. Al nome-nar els jutges, el Consell garantirà que la com-posició del Tribunal de la Funció Pública sigaequilibrada, atenent una base geogrà�ica tan àm-plia com siga possible entre els nacionals delsestats membres i pel que fa als sistemes jurídicsnacionals representats.

2. Qualsevol persona que posseïsca la ciuta-dania de la Unió i complisca els requisits previs-tos en el paràgraf quart de l’article 257 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea podràpresentar la seua candidatura. El Consell, apartir de la recomanació del Tribunal de Justícia,�ixarà les condicions i modalitats relatives a lapresentació i el tractament de les candidatures.

3. Es constituirà un comité compost per setpersonalitats elegides entre antics membres delTribunal de Justícia Europeu i del Tribunal Ge-neral i juristes de reconeguda competència. ElConsell, a partir de la recomanació del presidentdel Tribunal de Justícia, decidirà la designaciódels membres del comité i les seues normes defuncionament.

4. El comité dictaminarà sobre la idoneïtatdels candidats per a l’exercici de les funcions dejutge del Tribunal de la Funció Pública Europea.El comité acompanyarà este dictamen amb unallista dels candidats que tinguen l’experiènciad’alt nivell més apropiada. Esta llista ha de con-

PROT. 3, anex. I

127

PROTOCOLS

tindre un nombre de candidats equivalent, coma mínim, al doble del nombre de jutges que elConsell haja de nomenar.

Article 4

1. Els jutges elegiran entre ells, per unperíode de tres anys, el president del Tribunalde la Funció Pública. El seu mandat serà reno-vable.

2. El Tribunal de la Funció Pública actuarà ensales compostes per tres jutges. En determinatscasos previstos en el Reglament de Procediment,podrà resoldre en assemblea plenària, en salade cinc jutges o de jutge únic.

3. El president del Tribunal de la Funció Pú-blica presidirà l’assemblea plenària i la sala decinc jutges. Els presidents de les sales de tres jut-ges es designaran en les condicions que s’espe-ci�iquen en l’apartat 1. Si el president del Tribu-nal de la Funció Pública és destinat a una salade tres jutges, serà ell qui la presidisca.

4. El Reglament de Procediment regularà lescompetències i el quòrum de l’assemblea plenà-ria, així com la composició de les sales i l’atri-bució d’assumptes a estes.

Article 5

Els articles 2 a 6, els articles 14 i 15, els pa-ràgrafs primer, segon i quint de l’article 17 i l’ar-ticle 18 de l’Estatut del Tribunal de Justícia dela Unió Europea s’aplicaran al Tribunal de la Fun-ció Pública i als seus membres.

El jurament previst en l’article 2 de l’Estatutes prestarà davant del Tribunal de Justícia, elqual adoptarà les decisions previstes en els ar-ticles 3, 4 i 6 després de consultar el Tribunal dela Funció Pública.

Article 6

1. El Tribunal de la Funció Pública recolzaràen els servicis del Tribunal de Justícia i del Tri-bunal General. El president del Tribunal deJustícia o, quan siga procedent, el president delTribunal General �ixarà de comú acord amb elpresident del Tribunal de la Funció Pública lescondicions en què els funcionaris i la resta d’a-gents adscrits al Tribunal de Justícia o alTribunal General prestaran els seus servicis enel Tribunal de la Funció Pública per a garantir-ne el funcionament. Alguns funcionaris o altresagents dependran del secretari del Tribunal dela Funció Pública sota l’autoritat del presidentde l’esmentat Tribunal.

2. El Tribunal de la Funció Pública nomenaràel seu secretari i n’establirà l’estatut. Seranaplicables al secretari d’este Tribunal el quartparàgraf de l’article 3 i els articles 10, 11 i 14 del’Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Eu-ropea.

Article 7

1. El procediment davant del Tribunal de laFunció Pública estarà regulat pel títol III de l’Es-tatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea,a excepció dels articles 22 i 23. En la mesura quesiga necessari, este procediment serà concretati completat pel Reglament de Procedimentd’este Tribunal de la Funció Pública.

2. Les disposicions relatives al règim lingüísticdel Tribunal General s’aplicaran al Tribunal dela Funció Pública.

3. La fase escrita del procediment inclourà lapresentació de la demanda i l’escrit de contes-tació, llevat que el Tribunal de la Funció Públicadecidisca que és necessari un segon intercanvid’escrits processals. Quan tinga lloc un segon in-tercanvi d’escrits, el Tribunal de la Funció Pú-blica, amb l’acord de les parts, podrà decidir re-soldre sense la fase oral.

4. En qualsevol fase del procediment, inclúsa partir de la interposició de la demanda, el Tri-bunal de la Funció Pública examinarà les pos-sibilitats d’una solució amistosa del litigi ivetlarà per facilitar una solució d’este tipus.

5. El Tribunal de la Funció Pública decidiràsobre les costes. Sense perjuí de les disposicionsparticulars del Reglament de Procediment, lapart que perda el procés serà condemnada encostes, si així es decidix.

Article 8

1. Quan un recurs o qualsevol altre acteprocessal dirigit al Tribunal de la Funció Públicaes presente per error en la Secretaria del Tribu-nal de Justícia o del Tribunal General, esta eltransmetrà immediatament a la Secretaria delTribunal de la Funció Pública; de la mateixa ma-nera, quan un recurs o qualsevol altre acteprocessal dirigit al Tribunal de Justícia o al Tri-bunal General es presente per error en la Secre-taria del Tribunal de la Funció Pública, esta eltransmetrà immediatament a la Secretaria delTribunal de Justícia o del Tribunal General.

2. Quan el Tribunal de la Funció Pública con-sidere que no és competent per a conéixerd’un recurs per ser de la competència del Tri-bunal de Justícia o del Tribunal General, el re-

PROT. 3, anex. I

128

PROTOCOLS

metrà al Tribunal General. De la mateixa manera,quan el Tribunal de Justícia o el TribunalGeneral considere que un recurs correspon a lacompetència del Tribunal de la Funció Pública,l’òrgan jurisdiccional davant del qual s’ha inter-posat el recurs el remetrà a este últim, que eneste cas no podrà declinar la seua competència.

3. Quan se sotmeten al Tribunal General i alTribunal de la Funció Pública assumptes queplantegen la mateixa qüestió d’interpretació oque qüestionen la validesa de l’acte, el Tribunalde la Funció Pública, després d’escoltar lesparts, podrà suspendre el procediment �insque el Tribunal General dicte la sentència.

Quan se sotmeten al Tribunal General i al Tri-bunal de la Funció Pública assumptes que tin-guen el mateix objecte, el Tribunal de la FuncióPública declinarà la seua competència a �i queel Tribunal General puga pronunciar-se sobre es-tos recursos.

Article 9

Contra les resolucions del Tribunal de la Fun-ció Pública que posen �i al procés, així com contrales que resolguen parcialment la qüestió de fonso posen �i a un incident processal relatiu a unaexcepció d’incompetència o d’inadmissibilitat,podrà interposar-se recurs de cassació davantdel Tribunal General en un termini de dosmesos a partir de la noti�icació de la resolucióimpugnada.

El recurs de cassació podrà interposar-se perqualsevol de les parts les pretensions de les qualshagen sigut totalment o parcialment desestima-des. No obstant això, els coadjuvants que no si-guen estats membres o institucions de la Uniónomés podran interposar recurs de cassacióquan la resolució del Tribunal de la Funció Pú-blica els afecte directament.

Article 10

1. Qualsevol persona la demanda d’interven-ció de la qual haja sigut desestimada podrà in-terposar un recurs de cassació davant del Tri-bunal General contra la decisió del Tribunal dela Funció Pública que desestime la seua demandad’intervenció, en un termini de dos setmanes apartir de la noti�icació de la resolució desesti-matòria.

2. Les parts en el procediment podran inter-posar un recurs de cassació contra qualsevol re-solució del Tribunal de la Funció Pública adop-tada en virtut dels articles 278, 279 o del parà-graf quart de l’article 299 del Tractat de Funcio-

nament de la Unió Europea o en virtut del’article 157 o del paràgraf tercer de l’article 164del Tractat CEEA, en un termini de dos mesos apartir de la noti�icació de la resolució.

3. El president del Tribunal General podrà de-cidir sobre els recursos de cassació a què es re-ferixen els apartats 1 i 2 per mitjà d’un proce-diment abreviat, al qual, si és necessari, no s’a-plicaran algunes de les normes contingudes enel present annex i que es regularà en el Regla-ment de Procediment del Tribunal General.

Article 11

1. El recurs de cassació davant del TribunalGeneral es limitarà a les qüestions de dret. Hauràde fundar-se en motius derivats de la incompe-tència del Tribunal de la Funció Pública, d’irre-gularitats processals davant d’este Tribunalque lesionen els interessos de la part en qüestió,així com de la violació del dret de la Unió per partdel Tribunal de la Funció Pública.

2. La imposició i la quantia de les costes noconstituiran per si mateixes un motiu d’interpo-sició del recurs de cassació.

Article 12

1. Sense perjuí del que disposen els articles278 i 279 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea o l’article 157 del Tractat CEEA, el re-curs de cassació davant del Tribunal General notindrà efecte suspensiu.

2. El procediment davant del Tribunal Generalen un recurs de cassació contra una resolució delTribunal de la Funció Pública constarà d’una faseescrita i una fase oral. El Tribunal General,després d’escoltar les parts, podrà pronunciar-se sense fase oral, en les condicions determina-des pel Reglament de Procediment.

Article 13

1. Quan s’estime el recurs de cassació, el Tri-bunal General anul·larà la resolució del Tribunalde la Funció Pública i resoldrà el litigi. Quan l’es-tat del litigi no ho permeta, tornarà l’assumpteal Tribunal de la Funció Pública perquè este úl-tim resolga.

2. En cas de devolució, el Tribunal de la Fun-ció Pública estarà vinculat per les qüestions dedret dirimides per la resolució del Tribunal Ge-neral.

PROT. 4, art. 4

129

PROTOCOLS

PROTOCOL (núm. 4)

SOBRE ELS ESTATUTS DEL SISTEMAEUROPEU DE BANCS CENTRALS I DEL

BANC CENTRAL EUROPEU

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT establir els Estatuts del Sistema

Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Eu-ropeu, previstos en l’apartat 2 de l’article 129del Tractat de Funcionament de la Unió Europea;


CAPÍTOL I

SISTEMA EUROPEU DE BANCS CENTRALS

Article 1El Sistema Europeu de Bancs Centrals

De conformitat amb l’apartat 1 de l’article282 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, el Banc Central Europeu (BCE) i elsbancs centrals nacionals constituiran el SistemaEuropeu de Bancs Centrals (SEBC). El BCE i elsbancs centrals nacionals dels estats membresque hagen adoptat l’euro com a moneda cons-tituiran l’Eurosistema.

El SEBC i el BCE exerciran les seues funcionsi duran a terme les seues activitats de conformi-tat amb el que disposen els Tractats i el presentestatut.

CAPÍTOL II

OBJECTIUS I FUNCIONS DEL SEBC

Article 2Objectius

De conformitat amb l’apartat 1 de l’article127 i amb l’apartat 2 de l’article 282 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea, l’objectiuprimordial del SEBC serà mantindre l’estabilitatde preus. Sense perjuí d’este objectiu, el SEBCdonarà suport a les polítiques econòmiques ge-nerals en la Unió amb vista a contribuir a la con-secució dels objectius de la Unió, tal com s’es-tablixen en l’article 3 del Tractat de la Unió Eu-ropea. El SEBC actuarà segons el principi d’unaeconomia de mercat oberta i de lliure competèn-cia, afavorint una e�icient assignació de recursosi d’acord amb els principis que establix l’article

119 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea.

Article 3Funcions

3.1. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article127 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, les funcions bàsiques que haurà de des-enrotllar el SEBC seran les següents:

– de�inir i executar la política monetària dela Unió;

– realitzar operacions de canvi de divises quesiguen coherents amb les disposicions del’article 219 d’este tractat;

– posseir i gestionar les reserves o�icials dedivises dels estats membres;

– promoure el bon funcionament del sistemade pagaments.

3.2. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article127 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, el tercer guió de l’article 3.1 s’entendràsense perjuí de la tinença i gestió dels fons demaniobra o�icials en divises per part dels go-verns dels estats membres.

3.3. De conformitat amb l’apartat 5 de l’article127 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, el SEBC contribuirà a una bona gestió deles polítiques que duguen a terme les autoritatscompetents respecte a la supervisió prudencialde les entitats de crèdit i l’estabilitat del sistema�inancer.

Article 4Funcions consultives

De conformitat amb l’apartat 4 de l’article127 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea:

a) el BCE serà consultat:– sobre qualsevol proposta d’acte de la Unió

comprés en l’àmbit de les seues competèn-cies;

– per les autoritats nacionals, sobre qualse-vol projecte de disposició legal que entreen el seu àmbit de competències, però dinsdels límits i amb les condicions que disposeel Consell d’acord amb el procediment pre-vist en l’article 41;

b) el BCE podrà presentar dictàmens a lesinstitucions, òrgans o organismes de la Unió oa les autoritats nacionals, sobre matèries quepertanguen a l’àmbit de les seues competències.

PROT. 4, art. 5

130

PROTOCOLSV

Article 5Recopilació d’informació estadística

5.1. A �i de complir les funcions del SEBC, elBCE, assistit pels bancs centrals nacionals, re-copilarà la informació estadística necessària.L’obtindrà de les autoritats nacionals competentso directament dels agents econòmics. Amb esta�inalitat, cooperarà amb les institucions, òrganso organismes de la Unió, així com amb les auto-ritats competents dels estats membres o de ter-cers països i amb organitzacions internacionals.

5.2. Els bancs centrals nacionals executaran,en la mesura que siga possible, les funcions des-crites en l’article 5.1.

5.3. El BCE contribuirà, quan siga necessari,a l’harmonització de les normes i pràctiques queregulen la recopilació, l’elaboració i la distribuciód’estadístiques en els sectors compresos dinsdels àmbits de les seues competències.

5.4. El Consell de�inirà, d’acord amb el pro-cediment de l’article 41, les persones �ísiques ijurídiques subjectes a exigències d’informació,el règim de con�idencialitat i les disposicions d’e-xecució i de sanció adequades.

Article 6Cooperació internacional

6.1. En l’àmbit de la cooperació internacionalen relació amb les funcions encomanades alSEBC, el BCE decidirà com estarà representat elSEBC.

6.2. El BCE i, sempre que este ho aprove, elsbancs centrals nacionals podran participar eninstitucions monetàries internacionals.

6.3. Les disposicions dels articles 6.1 i 6.2 hau-ran d’entendre’s sense perjuí del que disposal’article 138 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea.

CAPÍTOL III

ORGANITZACIÓ DEL SEBC

Article 7Independència

Tal com s’exposa en l’article 130 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea, quan exer-cisquen les facultats que els conferixen elsTractats i els presents Estatuts, i exercisquen lesfuncions i els deures corresponents, ni el BCE,ni els bancs centrals nacionals, ni cap membredels seus òrgans rectors demanaran ni accepta-ran instruccions procedents de les institucions,

òrgans o organismes de la Unió, de cap governd’un Estat membre ni de cap altre organisme. Lesinstitucions, òrgans o organismes de la Unió, aixícom els governs dels estats membres, es com-prometen a respectar este principi i a no tractard’in�luir sobre els membres dels òrgans rectorsdel BCE o dels bancs centrals nacionals en l’e-xercici de les seues funcions.

Article 8Principi general

El SEBC estarà regit pels òrgans rectors delBCE.

Article 9El Banc Central Europeu

9.1. El BCE, que, en virtut de l’apartat 3 de l’ar-ticle 282 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea, tindrà personalitat jurídica pròpia, dis-posarà en cada un dels estats membres de la ca-pacitat jurídica més àmplia concedida a lespersones jurídiques d’acord amb el respectiudret nacional; en particular, podrà adquirir o ven-dre propietat mobiliària i immobiliària i ser parten actuacions judicials.

9.2. La funció del BCE serà garantir que escomplisquen les funcions encomanades al SEBCd’acord amb els apartats 2, 3 i 5 de l’article 127del Tractat de Funcionament de la Unió Europea,ja siga per mitjà de les seues pròpies activitatsde conformitat amb el present estatut, ja siga permitjà dels bancs centrals nacionals, d’acordamb el que disposen l’article 12.1 i l’article 14.

9.3. De conformitat amb el que disposa l’a-partat 1 de l’article 129 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea, els òrgans rectorsdel BCE seran el Consell de Govern i el ComitéExecutiu.

Article 10El Consell de Govern

10.1. De conformitat amb el que disposa l’a-partat 1 de l’article 283 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea, el Consell deGovern estarà compost pels membres del ComitéExecutiu i pels governadors dels bancs centralsnacionals dels estats membres que hagen adop-tat l’euro com a moneda.

10.2. Cada membre del Consell de Govern dis-posarà d’un vot. Des del moment que el nombrede membres del Consell de Govern siga superiora vint-i-un, cada membre del Comité Executiudisposarà d’un vot, i el nombre de governadors

PROT. 4, art. 10

131

PROTOCOLS

amb dret de vot serà de quinze. El dret de votdels governadors s’assignarà i rotarà d’acordamb el següent:

– des del moment que el nombre de gover-nadors siga superior a quinze i �ins quearribe a vint-i-dos, els governadors esdistribuiran en dos grups segons la dimen-sió de la participació de l’Estat membre co-rresponent al seu banc central nacional enel producte interior brut total a preu demercat i en el balanç agregat total de lesinstitucions �inanceres monetàries dels es-tats membres que hagen adoptat com amoneda l’euro. S’assignarà a les participa-cions en el producte interior brut total apreu de mercat i en el balanç agregattotal de les institucions �inanceres mone-tàries un pes de 5/6 i 1/6, respectivament.El primer grup estarà format per cinc go-vernadors, i el segon grup, pels altres go-vernadors. La freqüència del dret de votdels governadors del primer grup no seràinferior a la freqüència del dret de vot delsgovernadors del segon grup. Sense perjuíd’això, el primer grup disposarà de quatrevots i el segon d’onze;

– des del moment que el seu nombre arribea vint-i-dos, els governadors es distribuiranen tres grups d’acord amb la classi�icacióbasada en els criteris exposats. El primergrup estarà format per cinc governadorsi disposarà de quatre vots. El segon grupcomprendrà la mitat del nombre total degovernadors, amb un arredoniment de lesfraccions al nombre enter següent, i dispo-sarà de huit vots. El tercer grup estarà for-mat pels governadors restants i disposaràde tres vots;

– en cada grup, els governadors tindran eldret de vot pel mateix termini;

– als efectes del càlcul de les participacionsen el producte interior brut total a preu demercat, s’aplicarà l’apartat 2 de l’article 29.El balanç agregat total de les institucions�inanceres monetàries es calcularà d’acordamb el sistema estadístic vigent en laUnió en el moment del càlcul;

– sempre que el producte interior brut totala preu de mercat s’ajuste de conformitatamb l’apartat 3 de l’article 29 dels Estatutso sempre que augmente el nombre de go-vernadors, es revisarà la dimensió i/o lacomposició dels grups d’acord amb elsprincipis exposats;

– per majoria de dos terços de tots els seusmembres, tinguen o no el dret de vot, el

Consell de Govern prendrà totes les mesu-res necessàries per a l’aplicació dels prin-cipis exposats, i podrà decidir que s’ajornela introducció del sistema de rotació �insque el nombre de governadors siga supe-rior a 18.

El dret de vot s’exercirà en persona. No obs-tant esta norma, el reglament intern a què fa re-ferència l’apartat 3 de l’article 12 podrà establirla possibilitat que els membres del Consell deGovern emeten el vot per teleconferència. El re-glament intern disposarà també que els mem-bres del Consell de Govern que no puguen as-sistir a les reunions del Consell de Govern perun període prolongat puguen designar un subs-titut que ocupe el seu lloc com a membre delConsell de Govern.

Les disposicions dels paràgrafs precedentsno afecten el dret de vot que tots els membresdel Consell de Govern, amb dret de vot i sense,tenen en virtut dels articles 10.3, 40.2 i 40.3.

Si no s’estipula el contrari en els presents Es-tatuts, el Consell de Govern decidirà per majoriasimple dels seus membres amb dret de vot. Encas d’empat, el vot decisiu correspondrà alpresident.

En les votacions del Consell de Govern es re-querirà un quòrum de dos terços dels seus mem-bres amb dret de vot. Si no s’aconseguix estequòrum, el president podrà convocar una reunióextraordinària en què puguen adoptar-se deci-sions amb independència del quòrum mencio-nat.

10.3. En totes les decisions adoptades en vir-tut del que establixen els articles 28, 29, 30, 32i 33, els vots dels membres del Consell deGovern es ponderaran d’acord amb les partici-pacions dels bancs centrals nacionals en el ca-pital subscrit del BCE. La ponderació dels votsdels membres del Comité Executiu serà zero. Lesdecisions per majoria quali�icada s’aprovaransempre que els vots favorables representen al-menys dos terços del capital subscrit del BCE irepresenten almenys la mitat dels accionistes.En cas que un governador no puga assistir a lavotació, podrà designar un substitut que emetael seu vot ponderat.

10.4. Les reunions tindran caràcter con�iden-cial. El Consell de Govern podrà decidir fer pú-blics els resultats de les seues deliberacions.

10.5. El Consell de Govern es reunirà almenysdeu vegades a l’any.

PROT. 4, art. 11

132

PROTOCOLS

Article 11El Comité Executiu

11.1. D’acord amb el que disposa el paràgrafprimer de l’apartat 2 de l’article 283 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea, el ComitéExecutiu estarà compost pel president, el vice-president i quatre membres més.

Els membres exerciran les seues funcionsamb dedicació exclusiva. Cap membre podràexercir una altra professió, remunerada o no, lle-vat que tinga una autorització excepcional delConsell de Govern.

11.2. De conformitat amb el paràgraf segonde l’apartat 2 de l’article 283 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea, el president, elvicepresident i els altres membres del ComitéExecutiu seran nomenats pel Consell Europeu,que es pronunciarà per majoria quali�icada, apartir d’una recomanació del Consell i desprésde consultar el Parlament Europeu i el Consellde Govern, entre personalitats de reconegutprestigi i experiència professional en assumptesmonetaris o bancaris.

El seu mandat tindrà una duració de huit anysi no serà renovable.

Només els nacionals dels estats membres po-dran ser membres del Comité Executiu.

11.3. Les condicions de treball dels membresdel Comité Executiu, i en particular els seus sous,pensions i altres bene�icis de la Seguretat Social,estaran subjectes a contractes amb el BCE i seran�ixats pel Consell de Govern a proposta d’un co-mité compost per tres membres designats pelConsell de Govern i tres més designats pelConsell. Els membres del Comité Executiu no tin-dran dret de vot en els assumptes referits en elpresent apartat.

11.4. Si un membre del Comité Executiudeixa de complir els requisits exigits per aexercir les seues funcions o si en la seua conduc-ta s’observa una falta greu, el Tribunal deJustícia podrà separar-lo del seu càrrec a peticiódel Consell de Govern o del Comité Executiu.

11.5. Tots els membres del Comité Executiupresents en les sessions tindran dret de vot; cadaun d’ells disposarà, amb este �i, d’un vot. Exceptedisposició contrària, el Comité Executiu decidiràper majoria simple dels vots emesos. En casd’empat, correspondrà al president el votdecisiu. Les modalitats de votació s’especi�icaranen el reglament intern a què fa referèncial’article 12.3.

11.6. El Comité Executiu serà responsable dela gestió ordinària del BCE.

11.7. Qualsevol vacant que es produïsca en

el Comité Executiu es cobrirà per mitjà de no-menament d’un nou membre; serà aplicable elque disposa l’article 11.2.

Article 12Responsabilitats dels òrgans rectors

12.1. El Consell de Govern adoptarà les orien-tacions i decisions necessàries per a garantir elcompliment de les funcions assignades al SEBCd’acord amb els Tractats i amb el present estatut.El Consell de Govern formularà la política mone-tària de la Unió, incloent-hi, si és el cas, les deci-sions relatives als objectius monetaris intermedis,els tipus d’interés bàsics i el subministrament dereserves en el SEBC, i establirà les orientacionsnecessàries per al seu compliment.

El Comité Executiu posarà en pràctica la po-lítica monetària de conformitat amb les orien-tacions i decisions adoptades pel Consell de Go-vern. Al fer-ho impartirà les instruccions neces-sàries als bancs centrals nacionals. El ComitéExecutiu podrà també rebre la delegació de de-terminats poders, quan així ho dispose elConsell de Govern.

En la mesura que s’estime possible i adequat,i sense perjuí del que disposa el present article,el BCE recorrerà als bancs centrals nacionals pera executar les operacions que corresponguen ales funcions del SEBC.

12.2. El Comité Executiu s’encarregarà de lapreparació de les reunions del Consell de Govern.

12.3. El Consell de Govern adoptarà el regla-ment intern que determinarà l’organització in-terna del BCE i dels seus òrgans rectors.

12.4. El Consell de Govern exercirà les fun-cions consultives previstes en l’article 4.

12.5. El Consell de Govern adoptarà les de-cisions previstes en l’article 6.

Article 13El president

13.1. El president, o, en la seua absència, elvicepresident, presidirà el Consell de Govern iel Comité Executiu del BCE.

13.2. Sense perjuí del que disposa l’article 38,el president o la persona designada per ell re-presentarà el BCE en l’exterior.

Article 14Bancs centrals nacionals

14.1. De conformitat amb el que disposa l’ar-ticle 131 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea, cada Estat membre garantirà la com-

PROT. 4, art. 18

133

PROTOCOLS

patibilitat de la seua legislació nacional, inclososels estatuts del banc central nacional, amb elspresents Estatuts i els Tractats.

14.2. Els estatuts dels bancs centrals nacio-nals disposaran, en particular, que el mandat degovernador d’un banc central nacional no sigainferior a cinc anys.

Un governador només podrà ser rellevatdel seu mandat en cas que deixe de complir elsrequisits exigits per al compliment de les seuesfuncions o haja incorregut en falta greu. El go-vernador afectat o el Consell de Govern podranrecórrer les decisions a este efecte davant del Tri-bunal de Justícia, per motius d’infracció delsTractats o de qualsevol norma legal relativa a laseua aplicació. Estes accions s’emprendran enun termini de dos mesos a partir de la publicacióde la decisió, o de la seua noti�icació al deman-dant o, a falta d’esta, a partir de la data en quèla decisió haja arribat a coneixement d’este últim,segons els casos.

14.3. Els bancs centrals nacionals seran partintegrant del SEBC i la seua actuació s’ajustaràa les orientacions i instruccions del BCE. El Con-sell de Govern adoptarà les mesures necessàriesper a garantir el compliment de les orientacionsi instruccions del BCE i exigirà que se li remetatota la informació pertinent.

14.4. Els bancs centrals nacionals podranexercir funcions diferents de les especi�icadesen el present estatut, excepte que el Consell deGovern decidisca, per majoria de dos terços delsvots emesos, que estes funcions interferixen enels objectius i les tasques del SEBC. Estes fun-cions s’exerciran sota la responsabilitat delsbancs centrals nacionals i no es consideraranpart de les funcions del SEBC.

Article 15Obligacions d’informació

15.1. El BCE elaborarà i publicarà informessobre les activitats del SEBC amb una periodi-citat almenys trimestral.

15.2. Es publicarà cada setmana un estat �i-nancer consolidat del SEBC.

15.3. De conformitat amb el que disposa l’a-partat 3 de l’article 284 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea, el BCE presentaràcada any al Parlament Europeu, al Consell i a laComissió, així com al Consell Europeu, un infor-me sobre les activitats del SEBC i la política mo-netària de l’any anterior i de l’any en curs.

15.4. Els informes i estats mencionats en elpresent article es posaran gratuïtament a dis-posició dels interessats.

Article 16Bitllets de banc

De conformitat amb el que disposa l’apartat1 de l’article 128 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea, el Consell de Govern tindràel dret exclusiu d’autoritzar l’emissió de bitlletsde banc en euros en la Unió, bitllets que podranemetre el BCE i els bancs centrals nacionals. Elsbitllets de banc emesos pel BCE i els bancs cen-trals nacionals seran els únics bitllets de bancde curs legal dins de la Unió.

El BCE respectarà en la mesura que siga pos-sible les pràctiques existents per a l’emissió i eldisseny de bitllets de banc.

CAPÍTOL IV

FUNCIONS MONETÀRIES I OPERACIONS DELSEBC

Article 17Comptes en el BCE i els bancs centrals

nacionals

A �i de realitzar les seues operacions, el BCEi els bancs centrals nacionals podran obrircomptes a entitats de crèdit, a entitats públiquesi a altres participants en el mercat, així com ac-ceptar actius, inclosos valors representats permitjà d’anotacions en compte, com a garantia.

Article 18Operacions de mercat obert i de crèdit

18.1. A �i d’aconseguir els objectius del SEBCi de dur a terme les seues funcions, el BCE i elsbancs centrals nacionals podran:

– operar en els mercats �inancers compranti venent directament (al comptat i a termi-ni), o d’acord amb pactes de recompra,prestant o prenent prestats valors i altresinstruments negociables, ja siga en euroso en altres monedes, així com en metallspreciosos;

– realitzar operacions de crèdit amb entitatsde crèdit i altres participants en el mercat,basant els préstecs en garanties adequa-des.

18.2. El BCE establirà els principis generalsper a les operacions de mercat obert i per a lesoperacions de crèdit que efectue per si mateixo que efectuen els bancs centrals nacionals, in-clòs l’anunci de les condicions per les quals estoses declaren disposats a efectuar estes transac-cions.

PROT. 4, art. 19

134

PROTOCOLS

Article 19Reserves mínimes

19.1. Sense perjuí del que disposa l’article 2,el BCE podrà exigir que les entitats de crèdit es-tablides en els estats membres mantinguenunes reserves mínimes en els comptes en el BCEi en els bancs centrals nacionals, en atenció a ob-jectius de política monetària. El Consell de Go-vern podrà establir els reglaments relatius al càl-cul i a la determinació de les reserves mínimesexigides. En cas d’incompliment, el BCE podràaplicar interessos de penalització, així com im-posar altres sancions d’efecte comparable.

19.2. Per a l’aplicació del present article, elConsell de�inirà, d’acord amb el procedimentprevist en l’article 41, la base corresponent a lesreserves mínimes i els coe�icients màxims ad-missibles entre estes reserves i les seues bases,així com les sancions apropiades en cas d’incom-pliment.

Article 20Altres instruments de control monetari

El Consell de Govern podrà decidir, per ma-joria de dos terços dels vots emesos, l’ús d’altresmètodes operatius de control monetari que con-sidere adequats, sempre que es respecten les dis-posicions de l’article 2.

D’acord amb el procediment �ixat en l’article41, el Consell de�inirà l’abast d’estos mètodesquan imposen obligacions a tercers.

Article 21Operacions amb entitats públiques

21.1. D’acord amb el que disposa l’article 123del Tractat de Funcionament de la Unió Europea,queda prohibida l’autorització de descoberts ila concessió d’un altre tipus de crèdits per partdel BCE o dels bancs centrals nacionals enfavor d’institucions, òrgans o organismes de laUnió, governs centrals, autoritats regionals o lo-cals o altres autoritats públiques, organismes dedret públic o empreses públiques dels estatsmembres; queda igualment prohibida l’adqui-sició directa a estos d’instruments de deute pelBCE o els bancs centrals nacionals.

21.2. El BCE i els bancs centrals nacionals po-dran actuar com a agents �iscals de les entitatsa què es referix l’article 21.1.

21.3. Les disposicions del present article nos’aplicaran a les entitats de crèdit públiques, queen el context de la provisió de liquiditat pelsbancs centrals rebran dels bancs centrals nacio-

nals i el BCE el mateix tracte que les entitats decrèdit privades.

Article 22Sistemes de compensació i de pagament

El BCE i els bancs centrals nacionals podranproporcionar mitjans i el BCE dictar reglaments,destinats a garantir uns sistemes de compensa-ció i liquidació e�icients i solvents dins de la Unió,així com amb altres països.

Article 23Operacions exteriors

El BCE i els bancs centrals nacionals podran:– establir relacions amb els bancs centrals

i amb les institucions �inanceres d’altrespaïsos i, quan siga procedent, amb organit-zacions internacionals;

– adquirir i vendre al comptat i a termini tottipus d’actius en moneda estrangera i me-talls preciosos. L’expressió «actius en mo-neda estrangera» inclourà els valors i totsels altres actius en la moneda de qualsevolpaís o en unitats de compte i siga quina sigala forma en què es posseïsquen;

– posseir i gestionar els actius a què es fa re-ferència en el present article;

– efectuar qualsevol tipus de transaccionsbancàries en relació amb tercers països iamb organitzacions internacionals, inclosesles operacions de concessió i recepció depréstecs.

Article 24Altres operacions

A més de les operacions derivades de lesseues funcions, el BCE i els bancs centrals nacio-nals podran efectuar operacions per als seus �insadministratius o per al seu personal.

CAPÍTOL V

SUPERVISIÓ PRUDENCIAL

Article 25Supervisió prudencial

25.1. El BCE podrà brindar assessorament alConsell, a la Comissió i a les autoritats competentsdels estats membres i ser consultat per estos so-bre l’abast i l’aplicació de la legislació de la Uniórelativa a la supervisió prudencial de les entitatsde crèdit i a l’estabilitat del sistema �inancer.

PROT. 4, art. 29

135

PROTOCOLS

25.2. D’acord amb qualsevol reglament delConsell adoptat en virtut de l’apartat 6 del’article 127 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, el BCE podrà dur a terme funcionsespecí�iques relatives a les polítiques relaciona-des amb la supervisió prudencial de les entitatsde crèdit i altres entitats �inanceres, a excepcióde les companyies d’assegurances.

CAPÍTOL VI

DISPOSICIONS FINANCERES DEL SEBC

Article 26Comptes �inancers

26.1. L’exercici econòmic del BCE i dels bancscentrals nacionals començarà el primer dia de ge-ner i �inalitzarà l’últim dia de desembre.

26.2. Els comptes anuals del BCE seran por-tats pel Comité Executiu d’acord amb els prin-cipis establits pel Consell de Govern. Els comptesseran aprovats pel Consell de Govern i publicatsposteriorment.

26.3. Amb �ins analítics i operatius, el ComitéExecutiu elaborarà un balanç consolidat delSEBC que comprendrà els actius i passius delsbancs centrals nacionals que estiguen inclososen el SEBC.

26.4. Per a l’aplicació del present article, elConsell de Govern establirà les normes neces-sàries per a normalitzar procediments compta-bles i d’informació relatius a les operacions em-preses pels bancs centrals nacionals.

Article 27Auditoria

27.1. Els comptes del BCE i dels bancs cen-trals nacionals seran controlats per auditors ex-terns independents, recomanats pel Consellde Govern i aprovats pel Consell. Els auditors tin-dran plens poders per a examinar tots elsllibres i comptes del BCE i dels bancs centralsnacionals, així com per a estar plenament infor-mats sobre les seues transaccions.

27.2. Les disposicions de l’article 287 delTractat de Funcionament de la Unió Europea no-més s’aplicaran a un examen de l’e�icàcia ope-rativa de la gestió del BCE.

Article 28Capital del BCE

28.1. El capital del BCE serà de 5 000 milionsd’euros. El capital podrà augmentar-se en les

quantitats que decidisca el Consell de Govern,que es pronunciarà per la majoria quali�icadaque establix l’article 10.3, dins dels límits i d’a-cord amb les condicions �ixades pel Consell con-forme al procediment que establix l’article 41.

28.2. Els bancs centrals nacionals seran elsúnics subscriptors i accionistes del capital delBCE. La subscripció de capital s’efectuaràd’acord amb la clau establida segons el que dis-posa l’article 29.

28.3. El Consell de Govern, que es pronuncia-rà per la majoria quali�icada que establix l’article10.3, determinarà �ins a quin punt i en quina for-ma serà desembossat el capital.

28.4. Sense perjuí del que disposa l’article28.5, les accions dels bancs centrals nacionalsen el capital subscrit del BCE no podran trans-ferir-se, pignorar-se o embargar-se.

28.5. En cas d’ajustar-se la clau a què es re-ferix l’article 29, els bancs centrals nacionals estransferiran entre si accions representatives delcapital, �ins a la quantitat que siga necessària pera garantir que la distribució de les accions re-presentatives del capital correspon a la clau ajus-tada. El Consell de Govern determinarà els ter-mes i les condicions d’estes transferències.

Article 29Clau per a la subscripció de capital

29.1. La clau per a la subscripció de capitaldel BCE �ixada per primera vegada en 1998 quanes va crear el SEBC es determinarà assignant acada banc central nacional una ponderació enesta clau, que serà igual a la suma de:

– 50% de la participació del seu Estat mem-bre respectiu en la població de la Unió elpenúltim any anterior a la constitució delSEBC;

– 50% de la participació del seu Estat mem-bre respectiu en el producte interior brut,a preu de mercat, de la Unió, segons es re-gistre en els cinc anys que precedixen el pe-núltim any anterior a la constitució delSEBC.

Els percentatges s’arredoniran a la baixa o al’alça �ins al múltiple de 0,0001 punts percen-tuals més pròxim.

29.2. La Comissió, d’acord amb les normesadoptades pel Consell segons el procediment queestablix l’article 41, subministrarà les dades es-tadístiques que hauran d’utilitzar-se per a l’a-plicació del present article.

29.3. Les ponderacions assignades als bancscentrals nacionals s’ajustaran cada cinc anys des-prés de la constitució del SEBC, per analogia amb

PROT. 4, art. 30

136

PROTOCOLS

les disposicions que establix l’article 29.1. La clauajustada s’aplicarà amb efectes a partir delprimer dia de l’any següent.

29.4. El Consell de Govern adoptarà totes lesaltres mesures que siguen necessàries per a l’a-plicació del present article.

Article 30Transferència d’actius exteriors de

reserva al BCE

30.1. Sense perjuí del que disposa l’article 28,els bancs centrals nacionals proporcionaran alBCE actius exteriors de reserva diferents de lesmonedes dels estats membres, dels euros, de lesposicions de reserva i dels drets especials de girde l’FMI, �ins a un import equivalent a 50 000milions d’euros. El Consell de Govern decidiràla proporció que haurà de rebre el BCE desprésde la seua constitució en aplicació del presentestatut, així com els imports que hagen d’apor-tar-se posteriorment. El BCE tindrà ple dret aposseir i gestionar les reserves exteriors que lisiguen transferides, i a utilitzar-les per als �insestablits en el present estatut.

30.2. Les contribucions de cada banc centralnacional es �ixaran en proporció a la seua par-ticipació en el capital subscrit del BCE.

30.3. Cada banc central nacional serà acredi-tat pel BCE amb un actiu equivalent a la seuacontribució. El Consell de Govern determinaràla denominació i la remuneració dels dits actius.

30.4. El BCE podrà sol·licitar més actius ex-teriors de reserva, excedint el límit que establixl’article 30.1, d’acord amb les disposicions del’article 30.2, dins dels límits i segons les con-dicions que establisca el Consell de conformitatamb el procediment establit en l’article 41.

30.5. El BCE podrà posseir i gestionar les po-sicions de reserva i els drets especials de gir del’FMI, així com disposar la posada en comú d’es-tos actius.

30.6. El Consell de Govern decidirà totes lesaltres mesures que siguen necessàries per a l’a-plicació del present article.

Article 31Actius exteriors de reserva en possessió

dels bancs centrals nacionals

31.1. Els bancs centrals nacionals podran re-alitzar transaccions en compliment de les seuesobligacions amb organitzacions internacionals,de conformitat amb l’article 23.

31.2. Totes les altres operacions en actius ex-teriors de reserva que estiguen en poder dels

bancs centrals nacionals després de les trans-ferències a què es referix l’article 30, així comles transaccions dels estats membres amb elsseus fons de maniobra o�icials en moneda es-trangera, per damunt de determinats límitsque s’establiran d’acord amb l’article 31.3, es-taran subjectes a l’aprovació del BCE, a �i de ga-rantir la seua coherència amb la política mone-tària i de tipus de canvi de la Unió.

31.3. El Consell de Govern establirà les direc-trius destinades a facilitar estes operacions.

Article 32Assignació d’ingressos monetaris als

bancs centrals nacionals

32.1. Els ingressos obtinguts pels bancs cen-trals nacionals en l’exercici de la funció de po-lítica monetària del SEBC (denominats d’ara enavant «ingressos monetaris») s’assignaran al �i-nal de cada exercici d’acord amb les disposicionsdel present article.

32.2. L’import dels ingressos monetaris decada banc central nacional serà igual als seus in-gressos anuals procedents dels seus actius man-tinguts contra bitllets en circulació i depòsits deles entitats de crèdit. Estos actius seran identi�icatspels bancs centrals nacionals d’acord amb les di-rectrius que establirà el Consell de Govern.

32.3. Si després de la introducció de l’euro,segons el parer del Consell de Govern, les estruc-tures del balanç dels bancs centrals nacionals nopermeten l’aplicació de l’article 32.2, el Consellde Govern, per majoria quali�icada, podràdecidir que, no obstant el que disposa l’article32.2, els ingressos monetaris es mesuren d’acordamb un mètode alternatiu durant un període queno podrà ser superior a cinc anys.

32.4. L’import dels ingressos monetaris decada banc central nacional es reduirà en un im-port equivalent a qualsevol interés pagat pel ditbanc central sobre els seus depòsits oberts a en-titats de crèdit, de conformitat amb l’article 19.

El Consell de Govern podrà decidir que elsbancs centrals nacionals siguen indemnitzats pelscostos en què incórreguen en relació amb l’emis-sió de bitllets de banc o, en circumstàncies excep-cionals, per les pèrdues especí�iques derivadesde les operacions de política monetària realitza-des per al SEBC. La indemnització adoptarà la for-ma que considere adequada el Consell de Govern;estos imports podran compensar-se amb elsingressos monetaris dels bancs centrals nacionals.

32.5. La suma dels ingressos monetaris delsbancs centrals nacionals s’assignarà als bancscentrals nacionals proporcionalment a les seues

PROT. 4, art. 36

137

PROTOCOLS

accions desembossades del BCE, sense perjuí deles decisions que adopte el Consell de Governd’acord amb l’article 33.2.

32.6. La compensació i la liquidació dels ba-lanços derivats de l’assignació dels ingressos mo-netaris seran efectuades pel BCE d’acord ambles directrius que establisca el Consell de Govern.

32.7. El Consell de Govern adoptarà qualsse-vol altres mesures necessàries per a l’aplicaciódel present article.

Article 33Assignació dels bene�icis i pèrdues nets

del BCE

33.1. Els bene�icis nets del BCE es transferiranen l’orde següent:

a) un import que serà determinat pel Consellde Govern, i que no podrà excedir el 20% delsbene�icis nets, es transferirà al fons de reservageneral, amb un límit equivalent al 100% del ca-pital;

b) els bene�icis nets restants es distribuiranentre els accionistes del BCE proporcionalmenta les seues accions desembossades.

33.2. Quan el BCE tinga pèrdues, el dè�icit po-drà compensar-se per mitjà del fons de reservageneral del BCE i, si fóra necessari i després dela decisió del Consell de Govern, per mitjà delsingressos monetaris de l’exercici econòmic corresponent i �ins als imports assignats alsbancs centrals nacionals d’acord amb el que es-tablix l’article 32.5 i en proporció a estos.

CAPÍTOL VII


Article 34Actes jurídics

34.1. D’acord amb l’article 132 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea, el BCE:

– elaborarà reglaments en la mesura que siganecessari per a l’exercici de les funcions de-�inides en el primer guió de l’article 3.1 ien els articles 19.1, 22 o 25.2 dels Estatutsdel SEBC, i en els casos que s’establisquenen els actes del Consell mencionats en l’ar-ticle 41;

– prendrà les decisions necessàries per a l’e-xercici de les funcions encomanades alSEBC pels Tractats i pels Estatuts del SEBC;

– formularà recomanacions i emetrà dictà-mens.

34.2. El BCE podrà decidir fer públiques les

seues decisions, recomanacions i dictàmens.34.3. Dins dels límits i en les condicions adop-

tats pel Consell d’acord amb el procediment es-tablit en l’article 41 dels Estatuts, el BCE estaràautoritzat a imposar multes i pagaments periò-dics coercitius a les empreses que no complis-quen les seues obligacions respecte dels regla-ments i decisions del procediment.

Article 35Control judicial i assumptes connexos

35.1. Els actes o les omissions del BCEestaran subjectes a la revisió i a la interpretaciódel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, enels casos previstos en els Tractats i d’acord ambles condicions establides en este. El BCE podràemprendre accions en els casos i d’acord ambles condicions establides en els Tractats.

35.2. Els litigis entre el BCE, d’una banda, i elsseus creditors, deutors o tercers, d’una altra, se-ran resolts pels tribunals nacionals competents,sense perjuí de les competències atribuïdes alTribunal de Justícia de la Unió Europea.

35.3. El BCE estarà subjecte al règim d’obli-gacions que establix l’article 340 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea. Els bancs cen-trals nacionals seran responsables d’acord ambla legislació nacional respectiva.

35.4. El Tribunal de Justícia de la UnióEuropea tindrà jurisdicció per a resoldre en virtutde les clàusules compromissòries que continguenels contractes subscrits pel BCE o en nom seu,tant si estan regulats pel dret públic o pel privat.

35.5. La decisió del BCE d’emprendre accionsdavant del Tribunal de Justícia de la Unió Euro-pea serà presa pel Consell de Govern.

35.6. El Tribunal de Justícia de la Unió Euro-pea tindrà jurisdicció per als litigis relatius alcompliment per part dels bancs centrals nacio-nals de les obligacions derivades dels Tractatsi dels presents Estatuts. Quan el BCE considereque un banc central nacional ha incomplitalguna de les obligacions que establixen els pre-sents Estatuts, emetrà un dictamen motivat aeste efecte, després d’haver donat a eixe banccentral nacional la possibilitat de presentarles seues al·legacions. Si el banc central nacionalde què es tracte no s’até a este dictamen en eltermini establit pel BCE, este podrà recórrer alTribunal de Justícia de la Unió Europea.

Article 36Personal

36.1. El Consell de Govern, a proposta del Co-

PROT. 4, art. 37

138

PROTOCOLS

mité Executiu, establirà les condicions de con-tractació del personal del BCE.

36.2. El Tribunal de Justícia de la Unió Euro-pea tindrà jurisdicció en qualsevol litigi entre elBCE i els seus empleats, dins dels límits id’acord amb les condicions que establisquen lescondicions de treball.

Article 37(antic article 38)

Secret professional

37.1. Els membres dels òrgans rectors i el per-sonal del BCE i dels bancs centrals nacionals, in-clús després de cessar en les seues funcions, nohauran de revelar informació que, per la seua na-turalesa, estiga emparada pel secret professio-nal.

37.2. Les persones que tinguen accés a dadesemparades per la legislació de la Unió que im-pose l’obligació del secret estaran subjectes aesta legislació.


Signataris

El BCE es comprometrà legalment enfront detercers per mitjà del seu president o de dosmembres del Comité Executiu, o per mitjà de les�irmes de dos membres del personal del BCE de-gudament autoritzats pel president per a �irmaren nom del BCE.


Privilegis i immunitats

El BCE gaudirà en el territori dels estats mem-bres dels privilegis i immunitats necessarisper a l’exercici de les seues funcions, en les con-dicions que establix el Protocol sobre els privi-legis i les immunitats de la Unió Europea.

CAPÍTOL VIII

MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS I LEGISLACIÓCOMPLEMENTÀRIA


Procediment de modi�icació simpli�icat

40.1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 129del Tractat de Funcionament de la Unió Europea,els articles 5.1, 5.2, 5.3, 17, 18, 19.1, 22, 23, 24,

26, 32.2, 32.3, 32.4, 32.6, 33.1 a) i 36 dels pre-sents Estatuts podran ser modi�icats pel Parla-ment Europeu i el Consell d’acord amb el pro-cediment legislatiu ordinari o bé a partir d’unarecomanació del BCE, després de ser consultadala Comissió, o bé a proposta de la Comissió i des-prés de ser consultat el BCE.

40.2. L’article 10.2 podrà ser modi�icat mit-jançant una decisió del Consell Europeu, apro-vada per unanimitat, bé per recomanació delBanc Central Europeu i després de consultar elParlament Europeu i la Comissió, bé per reco-manació de la Comissió i després de consultarel Parlament Europeu i el Banc Central Europeu.Estes modi�icacions només entraran en vigordesprés d’haver sigut aprovades pels estatsmembres, de conformitat amb les seues respec-tives normes constitucionals.

40.3. Les recomanacions que faça el BCE d’a-cord amb el present article requeriran una de-cisió unànime del Consell de Govern.


Legislació complementària

D’acord amb l’apartat 4 de l’article 129 delTractat de Funcionament de la Unió Europea, elConsell, a proposta de la Comissió i després deconsultar el Parlament Europeu i el BCE, o a par-tir d’una recomanació del BCE i després de con-sultar el Parlament Europeu i la Comissió,adoptarà les disposicions a què es referixen elsarticles 4, 5.4, 19.2, 20, 28.1, 29.2, 30.4 i 34.3 delpresent estatut.

CAPÍTOL IX

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES I ALTRESDISPOSICIONS PER AL SEBC


Disposicions generals

42.1. Les excepcions a què es referix l’article139 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea suposaran que els articles següents delspresents Estatuts no concediran drets ni impo-saran obligacions als estats membres de què estracte: 3, 6, 9.2, 12.1, 14.3, 16, 18, 19, 20, 22, 23,26.2, 27, 30, 31, 32, 33, 34 i 49.

42.2. Els bancs centrals dels estats membresque es bene�icien d’una excepció de conformitatamb el que establix l’article 139 del dit tractatconservaran les seues competències en l’àmbit

PROT. 4, art. 46

139

PROTOCOLS

de la política monetària d’acord amb la legislaciónacional.

42.3. De conformitat amb l’article 139 del dittractat, «els estats membres» signi�icarà «els es-tats membres que hagen adoptat l’euro com amoneda» en els articles següents dels presentsEstatuts: 3, 11.2 i 19.

42.4. «Els bancs centrals nacionals» signi�i-carà «els bancs centrals dels estats membres quehagen adoptat l’euro com a moneda» en els ar-ticles següents del present estatut: 9.2, 10.2, 10.3,12.1, 16, 17, 18, 22, 23, 27, 30, 31, 32, 33.2 i 49.

42.5. «Els accionistes» signi�icarà «els bancscentrals dels estats membres que hagen adoptatl’euro com a moneda» en els articles 10.3 i 33.1.

42.6. «El capital subscrit del SEBC» signi�icarà«el capital del BCE subscrit pels bancs centralsdels estats membres que hagen adoptat l’eurocom a moneda» en els articles 10.3 i 30.2.


Funcions transitòries del BCE

El BCE s’encarregarà de les antigues tasquesde l’IME a què es referix l’apartat 2 de l’article141 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea que a causa de les excepcions d’un o mésdels estats membres encara hagen d’exercir-sedesprés d’adoptar l’euro.

El BCE emetrà dictàmens per a preparar lasupressió de les excepcions especi�icades en l’ar-ticle 140 del dit tractat.


El Consell General del BCE

44.1. Sense perjuí del que disposa l’apartat1 de l’article 129 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea, el Consell General es cons-tituirà com a tercer òrgan rector del BCE.

44.2. El Consell General estarà compost pelpresident i el vicepresident del BCE i pels gover-nadors dels bancs centrals nacionals. Els altresmembres del Comité Executiu podran participar,sense dret de vot, en les reunions del Consell Ge-neral.

44.3. Les responsabilitats del Consell General�iguren, en la seua totalitat, en l’article 46 del pre-sent estatut.


Reglament intern del Consell General

45.1. El president, o, en la seua absència, elvicepresident del BCE, presidirà el Consell Ge-neral del BCE.

45.2. El president del Consell i un membre dela Comissió podran participar, sense dret de vot,en les reunions del Consell General.

45.3. El president prepararà les reunions delConsell General.

45.4. No obstant el que disposa l’article12.3, el Consell General adoptarà el seu regla-ment intern.

45.5. El BCE s’encarregarà de la secretaria delConsell General.


Responsabilitats del Consell General

46.1. El Consell General:– durà a terme les tasques a què es referix

l’article 43;– contribuirà al desenrotllament de les fun-

cions consultives a què es referixen els ar-ticles 4 i 25.1.

46.2. El Consell General contribuirà:– a la recopilació de la informació estadística

a què es referix l’article 5;– a l’elaboració d’informes sobre les activitats

del BCE a què es referix l’article 15;– a l’establiment de les normes necessàries

per a l’aplicació de l’article 26 a què es re-ferix l’article 26.4;

– a l’adopció de totes les altres mesures ne-cessàries per a l’aplicació de l’article 29 aquè es referix l’article 29.4;

– a l’establiment de les condicions de con-tractació del personal del BCE a què es re-ferix l’article 36.

46.3. El Consell General contribuirà als pre-paratius necessaris per a �ixar irrevocablementels tipus de canvi de les monedes dels estatsmembres acollides a una excepció respecte del’euro, d’acord amb el que disposa l’apartat 3 del’article 140 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea.

46.4. El president del BCE informarà el Con-sell General sobre les decisions del Consell deGovern.

PROT. 4, art. 47

140

PROTOCOLS


Disposicions transitòries per al capital delBCE

D’acord amb l’article 29.1, s’assignarà a cadabanc central nacional una ponderació en laclau per a la subscripció del capital del BCE. Noobstant el que disposa l’article 28.3, els bancscentrals dels estats membres acollits a una ex-cepció no desembossaran el capital subscrit lle-vat que el Consell General, per una majoria querepresente com a mínim dos terços del capitalsubscrit del BCE i almenys la mitat dels accio-nistes, decidisca que ha de pagar-se un percen-tatge mínim com a contribució als costos ope-ratius del BCE.


Pagament diferit del capital, reserves iprovisions del BCE

48.1. El banc central d’un Estat membrel’excepció del qual haja sigut suprimida desem-bossarà la seua part subscrita de capital del BCEen la mateixa mesura que els altres bancs cen-trals dels estats membres que hagen adoptatl’euro com a moneda i transferirà al BCE actiusde reserva de canvi d’acord amb el que disposal’article 30.1. La quantitat que haja de transfe-rir-se es determinarà multiplicant el valor en eu-ros, al tipus de canvi del moment, dels actius dereserva que ja hagen sigut transferits �ins aquellmoment al BCE, de conformitat amb el que dis-posa l’article 30.1, pel coe�icient resultant de di-vidir el nombre d’accions subscrites pel banccentral nacional de què es tracte i el nombre d’ac-cions que ja hagen desembossat els altres bancscentrals nacionals.

48.2. A més del desembossament que hauràd’efectuar-se d’acord amb l’article 48.1, el banccentral de què es tracte contribuirà a les reservesdel BCE, a les provisions equivalents a reservesi a l’import que encara haja d’assignar-se a les re-serves i provisions corresponents al saldo delcompte de pèrdues i guanys el 31 de desembrede l’any anterior al de la supressió de l’excepció.La quantitat amb què haurà de contribuir es de-terminarà multiplicant l’import de les reserves,de�init anteriorment i consignat en el balançaprovat del BCE, pel coe�icient resultant dedividir el nombre d’accions subscrites pel banccentral de què es tracte i el nombre d’accions queja hagen desembossat els altres bancs centrals.

48.3. Quan un o més països es convertisquen

en estats membres i els seus respectius bancs cen-trals nacionals passen a formar part del SEBC,s’augmentarà automàticament el capital subscritdel BCE i el límit sobre la quantitat d’actius de re-serva de canvi que podrà transferir-se al BCE.L’augment es calcularà multiplicant les respectivesquantitats vigents en eixe moment pel coe�icientresultant de dividir, en el marc de la clau ajustadaper a la subscripció de capital, entre la ponderaciódels nous bancs centrals nacionals implicats i laponderació dels bancs centrals nacionals jamembres del SEBC. La ponderació de cada banccentral nacional dins de la clau per a la subscripcióde capital es calcularà de forma anàloga al que dis-posa l’apartat 1 de l’article 29 i de conformitatamb l’apartat 2 de l’article 29. Els períodes de re-ferència que hauran d’utilitzar-se per a les dadesestadístiques seran idèntics als aplicats per al’últim ajust quinquennal de les ponderacions envirtut de l’apartat 3 de l’article 29.


Canvi dels bitllets de banc denominats enmonedes dels estats membres

Després de la �ixació irrevocable dels tipusde canvi de conformitat amb l’apartat 3 del’article 140 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, el Consell de Govern adoptarà lesmesures necessàries per a garantir que els bit-llets de banc denominats en monedes ambtipus de canvi �ix irrevocable siguen canviats pelsbancs centrals nacionals als seus respectius va-lors de paritat.


Aplicabilitat de les disposicionstransitòries

Mentres hi haja estats membres acollits a ex-cepció continuaran sent aplicables els articles42 a 47 inclusivament.

PROTOCOL (núm. 5)

SOBRE ELS ESTATUTS DEL BANCEUROPEU D’INVERSIONS

LES ALTES PARTS CONTRACTANTSDESITJANT establir els Estatuts del Banc Eu-

ropeu d’Inversions, previstos en l’article 308 delTractat de Funcionament de la Unió Europea;

HAN CONVINGUT les disposicions següents,que s’incorporaran com a annex al Tractat de la

PROT. 5, art. 7

141

PROTOCOLS

Unió Europea i al Tractat de Funcionament dela Unió Europea:

Article 1

El Banc Europeu d’Inversions, creat per l’ar-ticle 308 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea (denominat d’ara en avant el «Banc»),quedarà constituït i exercirà les seues funcionsi la seua activitat de conformitat amb les dispo-sicions dels tractats i dels presents Estatuts.

Article 2

La missió del Banc serà la de�inida en l’article309 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea.

Article 3

De conformitat amb l’article 308 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea, els estatsmembres seran els membres del Banc.

Article 4

1. El Banc tindrà un capital de 232 392 989000 euros, subscrit pels estats membres en laforma següent:

Alemanya 37 578 019 000França 37 578 019 000Itàlia 37 578 019 000Regne Unit 37 578 019 000Espanya 22 546 811 500Bèlgica 10 416 365 500Països Baixos 10 416 365 500Suècia 6 910 226 000Dinamarca 5 274 105 000Àustria 5 170 732 500Polònia 4 810 160 500Finlàndia 2 970 783 000Grècia 2 825 416 500Portugal 1 820 820 000República Txeca 1 774 990 500Hongria 1 679 222 000Irlanda 1 318 525 000Romania 1 217 626 000Eslovàquia 604 206 500Eslovènia 560 951 500Bulgària 410 217 500Lituània 351 981 000Luxemburg 263 707 000Xipre 258 583 500Letònia 214 805 000Estònia 165 882 000Malta 98 429 500

Els estats membres només seran responsa-bles �ins a l’import de la seua quota de capitalsubscrit i no desembossat.

2. L’admissió d’un nou membre comportaràun augment del capital subscrit corresponent al’aportació del nou membre.

3. El Consell de Governadors podrà decidir,per unanimitat, un augment del capital subscrit.

4. La quota de capital subscrit no podrà sercedida ni pignorada, i serà inembargable.

Article 5

1. El capital subscrit serà desembossat pelsestats membres a raó del 5%, com a mitjana, delsimports de�inits en l’apartat 1 de l’article 4.

2. En cas d’augment del capital subscrit, elConsell de Governadors �ixarà per unanimitat elpercentatge que haurà de desembossar-se, aixícom les modalitats de desembossament. Els des-embossaments en metàl·lic únicament s’ad-metran en euros.

3. El Consell d’Administració podrà exigir eldesembossament del saldo del capital subscrit,sempre que este desembossament siga necessariper a fer front a les obligacions del Banc.

El dit desembossament serà efectuat per cadaEstat membre en proporció a la seua quota decapital subscrit.


El Banc serà administrat i dirigit per un Con-sell de Governadors, un Consell d’Administraciói un Comité de Direcció.


1. El Consell de Governadors estarà compostpels ministres que designen els estats membres.

2. El Consell de Governadors establirà les di-rectrius generals de la política creditícia del Banc,de conformitat amb els objectius de la Unió.

El Consell de Governadors vetlarà per l’exe-cució d’estes directrius.

3. A més, el Consell de Governadors:a) decidirà sobre l’augment del capital subs-

crit, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article4 i l’apartat 2 de l’article 5;

b) als efectes de l’aplicació de l’apartat 1 del’article 9, determinarà els principis aplicablesa les operacions de �inançament en el marc dela missió del Banc;

c) exercirà les competències previstes en

PROT. 5, art. 8

142

PROTOCOLS

els articles 9 i 11 per al nomenament i cessa-ment dels membres del Consell d’Administraciói del Comité de Direcció, així com les previstesen el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article11;

d) decidirà la concessió de �inançamentper a operacions d’inversió que hagen de rea-litzar-se totalment o parcialment fora del terri-tori dels estats membres, de conformitat amb l’a-partat 1 de l’article 16;

e) aprovarà l’informe anual elaborat pelConsell d’Administració;

f) aprovarà el balanç anual, així com elcompte de pèrdues i guanys;

g) exercirà les altres competències i atribu-cions que li conferixen els presents Estatuts;

h) aprovarà el reglament intern del Banc.4. El Consell de Governadors serà competent

per a prendre, per unanimitat, en el marc deltractat i dels presents Estatuts, qualsevol decisiórelativa a la suspensió de l’activitat del Banc i ala seua eventual liquidació.


Excepte disposició en contra dels presents Es-tatuts, el Consell de Governadors prendrà lesseues decisions per majoria dels membres queel componen. Esta majoria haurà de representaralmenys el 50% del capital subscrit.

La majoria quali�icada requerirà un total dedíhuit vots i el 68% del capital subscrit.

L’abstenció dels membres presents o repre-sentats no obstarà a l’adopció dels acords querequerisquen unanimitat.


1. El Consell d’Administració decidirà sobrela concessió de �inançament, en particular en for-ma de crèdits i garanties, i la conclusió d’emprès-tits; �ixarà els tipus d’interés dels préstecs, aixícom les comissions i altres càrregues. Basant-se en una decisió adoptada per majoria quali-�icada, podrà delegar algunes de les seues atri-bucions en el Comité de Direcció. Determinaràles condicions i modalitats de l’esmentada de-legació i en supervisarà l’execució.

El Consell d’Administració vetlarà per lasana administració del Banc; garantirà la con-formitat de la gestió del Banc amb les disposi-cions dels Tractats i els Estatuts i amb les direc-trius generals establides pel Consell de Gover-nadors.

Al �inalitzar l’exercici, el Consell d’Adminis-tració estarà obligat a presentar un informe alConsell de Governadors i a publicar-lo, una ve-gada aprovat.

2. El Consell d’Administració estarà compostper vint-i-huit administradors i díhuit adminis-tradors suplents.

Els administradors seran nomenats pel Con-sell de Governadors per a un període de cincanys, a raó d’un administrador per cada Estatmembre i un administrador per la Comissió.

Els administradors suplents seran nomenatspel Consell de Governadors per a un període decinc anys, a raó de:

– dos suplents designats per la República Fe-deral d’Alemanya;

– dos suplents designats per la RepúblicaFrancesa;

– dos suplents designats per la República Ita-liana;

– dos suplents designats pel Regne Unit deGran Bretanya i Irlanda del Nord;

– un suplent designat de comú acord pel Reg-ne d’Espanya i la República Portuguesa;

– un suplent designat de comú acord pel Reg-ne de Bèlgica, el Gran Ducat de Luxemburgi el Regne dels Països Baixos;

– dos suplents designats de comú acordpel Regne de Dinamarca, Irlanda, la Repú-blica Hel·lènica i Romania;

– dos suplents designats de comú acordper la República d’Estònia, la República deLetònia, la República de Lituània, la Repú-blica d’Àustria, la República de Finlàndiai el Regne de Suècia;

– tres suplents designats de comú acord perla República de Bulgària, la RepúblicaTxeca, la República de Xipre, la Repúblicad’Hongria, la República de Malta, la Repú-blica de Polònia, la República d’Eslovèniai la República Eslovaca,

– i un suplent nomenat per la Comissió.El Consell d’Administració invitarà a for-

mar-hi part sense dret de vot sis experts: tres enqualitat de membres i tres com a suplents.

El mandat dels administradors i dels suplentsserà renovable.

El reglament intern establirà les modalitatsde participació en les sessions del Consell d’Ad-ministració i les disposicions aplicables alsmembres suplents i als experts designats.

El president o, en la seua absència, un dels vi-cepresidents del Comité de Direcció presidirà lessessions del Consell d’Administració, senseprendre part en la votació.

Els membres del Consell d’Administració

PROT. 5, art. 12

143

PROTOCOLS

s’elegiran entre personalitats que oferisquen ga-ranties plenes d’independència i competència;només seran responsables davant del Banc.

3. Només quan un administrador deixe decomplir les condicions necessàries per a l’exer-cici de les seues funcions podrà ser cessat pelConsell de Governadors, per majoria quali�ica-da.

La no aprovació de l’informe anual compor-tarà la dimissió del Consell d’Administració.

4. En cas de vacant per defunció, cessament,dimissió voluntària o col·lectiva es procedirà ala seua substitució, de conformitat amb el quedisposa l’apartat 2. Excepte en cas de renovaciótotal, els membres seran substituïts pel tempsque falte per a acabar el mandat.

5. El Consell de Governadors �ixarà la retri-bució dels membres del Consell d’Administració.Determinarà les eventuals incompatibilitatsamb les funcions d’administrador i de suplent.


1. Cada administrador disposarà d’un vot enel Consell d’Administració. Podrà delegar elseu vot en tot cas, en les condicions que establis-ca el reglament intern del Banc.

2. Excepte disposició en contra dels presentsEstatuts, el Consell d’Administració prendràles seues decisions per almenys un terç dels seusmembres amb dret de vot que representen al-menys el cinquanta per cent del capital subscrit.La majoria quali�icada requerirà un total de dí-huit vots a favor i el seixanta-huit per cent delcapital subscrit. El reglament intern del Banc �i-xarà el quòrum necessari per a la validesa delsacords del Consell d’Administració.


1. El Comité de Direcció estarà compost perun president i huit vicepresidents nomenats pera un període de sis anys pel Consell de Gover-nadors, a proposta del Consell d’Administració.El seu mandat serà renovable.

El Consell de Governadors, per unanimitat,podrà modi�icar el nombre de membres del Co-mité de Direcció.

2. A proposta del Consell d’Administració, permajoria quali�icada, el Consell de Governadors,també per majoria quali�icada, podrà destituirels membres del Comité de Direcció.

3. El Comité de Direcció s’encarregarà de lagestió dels assumptes d’administració ordinària

del Banc, sota l’autoritat del president i elcontrol del Consell d’Administració.

Este Comité prepararà les decisions del Con-sell d’Administració, especialment les referentsa la conclusió d’emprèstits i a la concessió de �i-nançament, en particular en forma de crèdits igaranties; així mateix, assegurarà l’execuciód’estes decisions.

4. El Comité de Direcció emetrà, per majoria,els seus dictàmens sobre els projectes de con-clusió d’emprèstits i de concessió de �inança-ment, en particular en forma de crèdits i garan-ties.

5. El Consell de Governadors �ixarà la retri-bució dels membres del Comité de Direcció i de-terminarà les incompatibilitats amb les seuesfuncions.

6. El president o, en cas d’impediment d’este,un dels vicepresidents representarà el Banc enels assumptes judicials o extrajudicials.

7. Els membres del personal del Banc estaransotmesos a l’autoritat del president. Correspon-drà a este la seua contractació i acomiadament.En l’elecció del personal, s’haurà de tindre encompte no sols les aptituds personals i la forma-ció professional, sinó també un repartimentequitatiu entre els nacionals dels estats mem-bres. El reglament intern determinarà l’òrgancompetent per a adoptar les disposicions apli-cables al personal.

8. El Comité de Direcció i el personal del Bancnomés seran responsables davant d’este últimi exerciran les seues funcions amb total indepen-dència.


1. Un Comité, compost per sis membres no-menats pel Consell de Governadors en raó de laseua competència, comprovarà que les activitatsdel Banc s’ajusten a les millors pràctiques ban-càries i serà responsable de la veri�icació decomptes del Banc.

2. El Comité mencionat en l’apartat 1 exami-narà cada any la regularitat de les operacions idels llibres del Banc. Comprovarà a este efecteque les operacions del Banc s’han realitzat d’a-cord amb els tràmits i procediments establits enels presents Estatuts i en el reglament intern.

3. El Comité mencionat en l’apartat 1 con�ir-marà que els estats �inancers, així com tota infor-mació �inancera que �igure en les comptes anualsestablits pel Consell d’Administració, donen unaimatge �idel de la situació �inancera del Banc, tantde l’actiu com del passiu, així com dels resultats

PROT. 5, art. 13

144

PROTOCOLS

de les seues operacions i dels �luxos de tresoreriade l’exercici �inancer de què es tracte.

4. El reglament intern precisarà les quali�i-cacions que hauran de posseir els membres delComité previst en l’apartat 1 i determinarà lescondicions i modalitats de funcionament del Co-mité.


El Banc es relacionarà amb cada Estat mem-bre per mitjà de l’autoritat que este designe. Enl’execució de les operacions �inanceres, podrà re-córrer al banc central nacional de l’Estat membreinteressat o a altres institucions �inanceres au-toritzades per este.


1. El Banc cooperarà amb totes aquelles or-ganitzacions internacionals que exercisquenla seua activitat en camps anàlegs als seus.

2. El Banc tractarà d’establir tot tipus de con-tactes útils a �i de cooperar amb les institucionsbancàries i �inanceres dels països per on s’esten-guen les seues operacions.


A instància d’un Estat membre o de la Comis-sió, o per iniciativa pròpia, el Consell de Gover-nadors interpretarà o completarà, en les matei-xes condicions amb què van ser �ixades, les di-rectrius que haguera establit de conformitat ambl’article 7 dels presents Estatuts.


1. En l’àmbit del mandat de�init en l’article309 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, el Banc atorgarà �inançament, en parti-cular en forma de crèdits i de garanties, als seusmembres o a les empreses privades o públiquesper a inversions que hagen d’executar-se en elsterritoris dels estats membres, sempre que noes dispose, en condicions raonables, de recursosprocedents d’altres fonts.

No obstant això, mitjançant una decisió permajoria quali�icada del Consell de Governadors,a proposta del Consell d’Administració, el Bancpodrà atorgar �inançament per a inversions quehagen d’executar-se, totalment o parcialment,

fora dels territoris dels estats membres.2. La concessió de préstecs estarà subordi-

nada, en la mesura que siga possible, a la utilit-zació d’altres mitjans de �inançament.

3. Quan es concedisca un préstec a una em-presa o a una col·lectivitat que no siga un Estatmembre, el Banc subordinarà la concessiód’eixe préstec a l’atorgament d’una garantia perl’Estat membre en el territori de la qual haja d’e-xecutar-se la inversió o d’altres garanties su�i-cients, o bé a la solidesa �inancera del deutor.

A més, en el marc dels principis establits pelConsell de Governadors d’acord amb la lletra b)de l’apartat 3 de l’article 7, i si la realització deles operacions previstes en l’article 309 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea ho exi-gix, el Consell d’Administració adoptarà permajoria quali�icada les condicions i modalitatsde tot �inançament amb un per�il de risc especí�ici que, per eixe motiu, siga considerada com unaactivitat especial.

4. El Banc podrà garantir els emprèstitscontractats per empreses públiques o privadeso per col·lectivitats per a la realització de les ope-racions previstes en l’article 309 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea.

5. L’import total compromés dels préstecs igaranties concedits pel Banc no haurà d’excedirel 250% del capital subscrit, de les reserves, deles provisions no assignades i de l’excedent decompte de pèrdues i guanys. La quantitat acu-mulada de les partides de què es tracte es cal-cularà una vegada deduïda una suma idènticaa la quantitat subscrita, haja sigut desembossadao no, en concepte de tota participació del Banc.

En cap moment, la quantitat abonada en con-cepte de participació del Banc serà superior altotal de la part alliberada del seu capital, reser-ves, provisions no assignades i excedent decompte de pèrdues i guanys.

Amb caràcter excepcional, les activitats es-pecials del Banc, com ara les que decidisquen elConsell de Governadors i el Consell d’Adminis-tració d’acord amb l’apartat 3, seran objecte dedotació especí�ica en reserves.

El present apartat s’aplicarà així mateix alscomptes consolidats del Banc.

6. El Banc es protegirà contra el risc decanvi inserint en els contractes de préstec i degarantia les clàusules que considere apropiades.


1. Els tipus d’interés dels préstecs que con-cedisca el Banc, així com les comissions i la resta

PROT. 5, art. 19

145

PROTOCOLS

de càrregues, hauran d’adaptar-se a les condi-cions que prevalguen en el mercat de capitals ies calcularan de manera que els ingressos queen resulten permeten al Banc fer front a les seuesobligacions, cobrir els seus gastos i riscos i cons-tituir un fons de reserva de conformitat amb l’ar-ticle 22.

2. El Banc no concedirà cap reducció dels ti-pus d’interés. En el cas que, tenint en compte elcaràcter especí�ic de la inversió que haja de �i-nançar-se, resulte convenient una reducció deltipus d’interés, l’Estat membre interessat ouna altra autoritat podrà concedir boni�icacionsd’interessos, en la mesura que la seua concessiósiga compatible amb les normes previstes en l’ar-ticle 107 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea.


En les seues operacions de �inançament, elBanc haurà d’observar els principis següents:

1. Vetlarà perquè els seus fons siguen utilit-zats de la manera més racional possible, en in-terés de la Unió.

Només podrà concedir préstecs o garantiremprèstits:

a) quan puga assegurar-se el pagament delsinteressos i l’amortització del capital amb els be-ne�icis d’explotació, tractant-se d’inversionsexecutades per empreses pertanyents al sectorde la producció, o bé, quan es tracte d’altres in-versions, per mitjà d’un compromís subscrit perl’Estat on s’execute la inversió, o de qualsevol al-tra manera;

b) i quan l’execució de la inversió contribuïs-ca a l’increment de la productivitat econòmicaen general i afavorisca la consecució del mercatinterior.

2. No haurà d’adquirir cap participació en em-preses ni assumir cap responsabilitat en lagestió d’estes, a menys que la protecció dels seusdrets així ho exigisca per a garantir la recupe-ració dels seus crèdits.

No obstant això, en el marc dels principis es-tablits pel Consell de Governadors d’acord ambla lletra b) de l’apartat 3 de l’article 7, si així ho exi-gix la realització de les operacions previstes en l’ar-ticle 309 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea, el Consell d’Administració adoptaràper majoria quali�icada les condicions i modalitatsde participació en el capital d’una empresa comer-cial, per regla general com a complement d’unpréstec o garantia, sempre que siga necessari peral �inançament d’una inversió o programa.

3. Podrà cedir els seus crèdits en el mercatde capitals i, amb este �i, podrà exigir dels seusprestataris l’emissió d’obligacions o d’altrestítols.

4. Ni ell ni els estats membres hauran d’im-posar condicions que obliguen a gastar lesquantitats prestades dins d’un Estat membre de-terminat.

5. Podrà subordinar la concessió de préstecsa l’organització de licitacions internacionals.

6. No �inançarà, totalment o parcialment, lesinversions a què s’opose l’Estat membre en el territori de les quals hagen d’executar-se.

7. Com a complement de les seues activitatsde crèdit, el Banc podrà garantir servicis d’as-sistència tècnica, d’acord amb condicions i mo-dalitats de�inides pel Consell de Governadors,que es pronunciarà per majoria quali�icada, d’a-cord amb els presents Estatuts.


1. Tota empresa o entitat pública o privadapodrà presentar directament al Banc una sol·li-citud de �inançament. La sol·licitud tambépodrà presentar-se a través de la Comissió o del’Estat membre en el territori de la qual haja derealitzar-se la inversió.

2. Quan les sol·licituds siguen cursades perconducte de la Comissió, se sotmetran al dicta-men de l’Estat membre en el territori de les qualsvaja a realitzar-se la inversió. Quan siguen cur-sades per mitjà de l’Estat membre, se sotmetranal dictamen de la Comissió. Quan provinguen di-rectament d’una empresa, se sotmetran a l’Estatmembre interessat i a la Comissió.

Els estats membres interessats i la Comissióhauran d’emetre el seu dictamen en el terminimàxim de dos mesos. A falta de resposta en eltermini indicat, el Banc podrà considerar que elmencionat projecte no suscita cap objecció.

3. El Consell d’Administració decidirà sobreles operacions de �inançament a què el sotmetael Comité de Direcció.

4. El Comité de Direcció examinarà si les ope-racions de �inançament presentades s’atenen ales disposicions dels presents Estatuts, en par-ticular a les dels articles 16 i 18. Si el Comité deDirecció es pronuncia en favor del �inançament,haurà de sotmetre la proposta corresponent alConsell d’Administració; podrà subordinar el seudictamen favorable a les condicions que consi-dere essencials. Si el Comité de Direcció es pro-nuncia en contra de la concessió del �inança-ment, haurà de presentar al Consell d’Adminis-

PROT. 5, art. 20

146

PROTOCOLS

tració els documents pertinents, acompanyatsdel seu dictamen.

5. En cas de dictamen desfavorable delComité de Direcció, el Consell d’Administraciónomés podrà concedir el �inançament mencionatper unanimitat.

6. En cas de dictamen desfavorable de la Co-missió, el Consell d’Administració només podràconcedir el �inançament mencionat per unani-mitat, i s’abstindrà de votar l’administrador no-menat prèvia designació de la Comissió.

7. En cas de dictamen desfavorable delComité de Direcció i de la Comissió, el Conselld’Administració no podrà concedir el �inança-ment mencionat.

8. Quan estiga justi�icat procedir a una rees-tructuració d’una operació de �inançament re-latiu a inversions aprovades per motius deprotecció dels drets i interessos del Banc, el Co-mité de Direcció adoptarà immediatament lesmesures urgents que estime necessàries, a re-serva d’informar-ne immediatament el Conselld’Administració.


1. El Banc prendrà a préstec en els mercatsde capitals els recursos necessaris per al com-pliment de la seua missió.

2. El Banc podrà prendre diners a préstec enel mercat de capitals dels estats membres, en elmarc de les disposicions legals aplicables aeixos mercats.

Les autoritats competents d’un Estat membreacollit a una excepció en el sentit de l’apartat 1de l’article 139 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea només podran oposar-s’hi si hiha motius per a témer greus pertorbacions enel mercat de capitals d’eixe Estat.


1. El Banc podrà utilitzar, en les condicionssegüents, els recursos disponibles que no neces-site immediatament per a fer front a les seuesobligacions:

a) podrà col·locar capitals en els mercats mo-netaris;

b) llevat del que disposa l’apartat 2 de l’ar-ticle 18, podrà comprar títols o vendre’n;

c) podrà efectuar qualsevol altra operació �i-nancera relacionada amb els seus objectius.

2. Sense perjuí del que disposa l’article 23, elBanc no efectuarà, en la gestió de les seues col·lo-

cacions de capital, cap arbitratge de divises queno siga estrictament indispensable per a poderrealitzar els seus préstecs o per al complimentdels compromisos contrets pel que fa als em-prèstits emesos o a les garanties atorgades pereste.

3. En l’àmbit d’aplicació del present article,el Banc actuarà d’acord amb les autoritats com-petents dels estats membres o els seus bancscentrals nacionals.


1. Es constituirà progressivament un fons dereserva equivalent al 10% com a màxim del ca-pital subscrit. Si la situació dels compromisos delBanc ho justi�ica, el Consell d’Administraciópodrà decidir la constitució de reserves suple-mentàries. Fins que este fons de reserva no es-tiga enterament constituït, podrà ser alimentatamb:

a) els interessos que produïsquen els prés-tecs concedits pel Banc amb les quantitats quehagen d’aportar els estats membres en virtut del’article 5;

b) els interessos que produïsquen els prés-tecs concedits pel Banc amb les quantitats pro-cedents del reembossament dels préstecs men-cionats en la lletra a), sempre que estos ingressosno siguen necessaris per a fer front a les obliga-cions i sufragar els gastos del Banc.

2. Els recursos del fons de reserva hauran decol·locar-se de manera que estiguen en condi-cions de respondre, en qualsevol moment, als�ins del fons.


1. El Banc estarà sempre autoritzat per atransferir a una de les monedes dels estats mem-bres la moneda de la qual no siga l’euro els actiusque posseïsca per a realitzar les operacions �i-nanceres que siguen conformes al seu objectede�init en l’article 309 del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea, tenint en compte el quedisposa l’article 21 dels presents Estatuts. ElBanc evitarà, en la mesura que siga possible, pro-cedir a estes transferències si posseïx actius dis-ponibles o realitzables en la moneda que calga.

2. El Banc no podrà convertir en divises detercers països els actius que posseïsca en la mo-neda d’un dels estats membres la moneda delqual no siga l’euro sense el consentiment d’eixeEstat.

PROT. 5, art. 28

147

PROTOCOLS

3. El Banc podrà disposar lliurement de lapart del seu capital desembossat, així com de lesdivises preses a préstec en els mercats detercers països.

4. Els estats membres es comprometen a po-sar a disposició dels deutors del Banc les divisesnecessàries per al reembossament del capital iel pagament dels interessos dels préstecs con-cedits o garantits pel Banc per a les inversionsque hagen d’executar-se en el seu territori.


Si un Estat membre incomplix les obligacionsque com a membre li incumbixen en virtut delspresents Estatuts, en especial l’obligació dedesembossar la seua quota o d’assegurar el ser-vici dels seus emprèstits, el Consell de Governa-dors podrà, mitjançant una decisió presa per ma-joria quali�icada, suspendre la concessió depréstecs o garanties a eixe Estat membre o alsseus nacionals.

Esta decisió no eximirà l’Estat ni els seus na-cionals del compliment de les seues obligacionsamb el Banc.


1. Si el Consell de Governadors decidira sus-pendre l’activitat del Banc, hauran d’interrom-pre’s sense demora totes les activitats, a excepcióde les operacions necessàries per a assegurar ladeguda utilització, protecció i conservació delsseus béns, així com per a saldar els seus com-promisos.

2. En cas de liquidació, el Consell de Gover-nadors nomenarà els liquidadors i els donaràinstruccions per a efectuar eixa liquidació. Ve-tlarà per la salvaguarda dels drets dels membresdel personal.


1. El Banc tindrà en cada un dels estatsmembres la més àmplia capacitat jurídica queles legislacions nacionals reconeixen a les per-sones jurídiques; podrà, en particular, adquiriri alienar béns mobles o immobles i comparéixeren juí.

2. Els béns del Banc estaran exempts de qual-sevol requisa o expropiació, siga quina siga laseua forma.


Els litigis entre el Banc, d’una banda, i els seusprestadors, els seus prestataris o tercers, d’unaaltra, seran resolts pels òrgans jurisdiccionalsnacionals competents, sense perjuí de les com-petències atribuïdes al Tribunal de Justícia dela Unió Europea. El Banc podrà preveure, en uncontracte, un procediment d’arbitratge.

El Banc haurà de �ixar domicili en cada undels estats membres. No obstant això, podrà de-signar, en un contracte, un domicili especial.

Els béns i actius del Banc només podran serembargats o sotmesos a execució forçosa per de-cisió judicial.


1. El Consell de Governadors podrà decidir, perunanimitat, crear �ilials o altres entitats, que tin-dran personalitat jurídica i autonomia �inancera.

2. El Consell de Governadors adoptarà perunanimitat els estatuts dels organismes mencio-nats en l’apartat 1. Els estatuts en de�iniran es-pecialment els objectius, l’estructura, el capital,els membres, la seu, els recursos �inancers, elsmitjans d’actuació i els procediments d’auditoria,així com la seua relació amb els òrgans rectorsdel Banc.

3. El Banc estarà facultat per a participar enla gestió d’estos organismes i per a contribuiral seu capital subscrit �ins a l’import que �ixe perunanimitat el Consell de Governadors.

4. El Protocol sobre els privilegis i les immu-nitats de la Unió Europea s’aplicarà als organis-mes mencionats en l’apartat 1, en la mesura quese’ls aplique el dret de la Unió, als membres delsseus òrgans en l’exercici de les seues funcionsi al seu personal, en els mateixos termes i con-dicions que al Banc.

No obstant això, els dividends, les plusvàlueso altres formes de renda procedents d’eixos or-ganismes a què tinguen dret els membres, dife-rents de la Unió Europea i del Banc, estaran sub-jectes a les disposicions �iscals de la legislacióque els siga aplicable.

5. Dins dels límits que s’exposen a continua-ció, Tribunal de Justícia de la Unió Europea seràcompetent per a conéixer dels litigis relacionatsamb mesures adoptades pels òrgans d’un orga-nisme a què s’aplique el dret de la Unió. Qual-sevol membre d’este organisme, en qualitat detal, així com els estats membres, podran inter-posar recurs contra estes mesures en les con-

PROT. 6, art. únic

148

PROTOCOLS

dicions �ixades en l’article 263 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea.

6. El Consell de Governadors podrà decidir,per unanimitat, l’admissió del personal dels or-ganismes a què s’aplica el dret de la Unió a rè-gims comuns amb el Banc d’acord amb els res-pectius procediments interns.

PROTOCOL (núm. 6)

SOBRE LA FIXACIÓ DE LES SEUS DELES INSTITUCIONS I DE DETERMINATSÒRGANS, ORGANISMES I SERVICIS DE

LA UNIÓ EUROPEA

ELS REPRESENTANTS DELS GOVERNS DELSESTATS MEMBRES,

VISTOS l’article 341 del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea i l’article 189 del Trac-tat constitutiu de la Comunitat Europea de l’E-nergia Atòmica;

RECORDANT I CONFIRMANT la Decisió de 8d’abril de 1965, i sense perjuí de les decisionsrelatives a la seu de futures institucions, òrgans,organismes i servicis;


Article únic

a) El Parlament Europeu tindrà la seu a Es-trasburg, on se celebraran els 12 períodes par-cials de sessions plenàries mensuals, inclosa lasessió pressupostària. Els períodes parcials desessions plenàries addicionals se celebraran aBrussel·les. Les comissions del Parlament Euro-peu es reuniran a Brussel·les. La Secretaria Ge-neral del Parlament Europeu i els seus servicisseguiran instal·lats a Luxemburg.

b) El Consell tindrà la seu a Brussel·les.Durant els mesos d’abril, juny i octubre, elConsell celebrarà les seues reunions a Luxem-burg.

c) La Comissió tindrà la seu a Brussel·les. Elsservicis que �iguren en els articles 7, 8 i 9 de laDecisió de 8 d’abril de 1965 s’establiran a Lu-xemburg.

d) El Tribunal de Justícia de la Unió Europeatindrà la seu a Luxemburg.

e) El Tribunal de Comptes tindrà la seu a Lu-xemburg.

f) El Comité Econòmic i Social tindrà la seua Brussel·les.

g) El Comité de les Regions tindrà la seu aBrussel·les.

h) El Banc Europeu d’Inversions tindrà la seua Luxemburg.

i) El Banc Central Europeu tindrà la seu aFrankfurt.

j) L’O�icina Europea de Policia (Europol)tindrà la seu a l’Haia.

PROTOCOL (núm. 7)

SOBRE ELS PRIVILEGIS I LESIMMUNITATS DE LA UNIÓ EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,CONSIDERANT que, d’acord amb l’article

343 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea i l’article 191 del Tractat constitutiu de laComunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA),la Unió Europea i la CEEA gaudiran en el territoridels estats membres de les immunitats i privilegisnecessaris per al compliment de la seua missió;


CAPÍTOL I

BÉNS, FONS, ACTIUS I OPERACIONS DE LAUNIÓ EUROPEA

Article 1

Els locals i edi�icis de la Unió seran inviola-bles. Així mateix estaran exempts de tot registre,requisa, con�iscació o expropiació. Els béns i ac-tius de la Unió no podran ser objecte de cap me-sura de constrenyiment administratiu o judicialsense autorització del Tribunal de Justícia.

Article 2

Els arxius de la Unió seran inviolables.

Article 3

La Unió, els seus actius, els seus ingressos ila resta de béns estaran exempts de qualssevolimpostos directes.

Els Governs dels estats membres adoptaran,sempre que els siga possible, les disposicionsapropiades per a la remissió o el reembossamentdels drets indirectes i dels impostos sobre la ven-da inclosos en els preus dels béns mobles o im-

PROT. 7, art. 9

149

PROTOCOLS

mobles quan la Unió realitze, per al seu ús o�icial,compres importants el preu de les quals com-prenga drets i impostos d’esta naturalesa. Noobstant això, l’aplicació d’estes disposicionsno haurà de tindre per efecte falsejar la compe-tència dins de la Unió.

No es concedirà cap exoneració d’impostos,taxes i drets que constituïsquen una simple re-muneració de servicis d’utilitat pública.

Article 4

La Unió estarà exempta de qualssevol dretsde duana, prohibicions i restriccions a la impor-tació i exportació respecte dels objectes destinatsal seu ús o�icial; els objectes així importats nopodran ser cedits a títol onerós o gratuït en elterritori del país on hagen sigut importats, amenys que esta cessió es realitze en les condi-cions que determine el Govern d’eixe país.

La Unió estarà igualment exempta de quals-sevol drets de duana, prohibicions i restriccionsa la importació i exportació respecte de les seuespublicacions.

CAPÍTOL II

COMUNICACIONS I SALCONDUITS


Per a les seues comunicacions o�icials i latransmissió de tots els seus documents, lesinstitucions de la Unió rebran, en el territori decada un dels estats membres, el tracte queeixe Estat concedisca a les missions diplomàti-ques.

La correspondència o�icial i les altres comu-nicacions o�icials de les institucions de la Unióno podran ser sotmeses a censura.


Els presidents de les institucions de la Uniópodran expedir a favor dels membres i agentsd’eixes institucions salconduits en la formaque determine el Consell, per majoria simple; es-tos salconduits seran reconeguts per les auto-ritats dels estats membres com a documents và-lids de viatge. Els salconduits a favor dels fun-cionaris i agents seran expedits en les condicionsque determinen l’estatut dels funcionaris i el rè-gim aplicable als altres agents de la Unió.

La Comissió podrà subscriure acords per al

reconeixement dels dits salconduits com a do-cuments vàlids de viatge en el territori detercers estats.

CAPÍTOL III

MEMBRES DEL PARLAMENT EUROPEU


No s’imposarà cap restricció d’orde adminis-tratiu o d’un altre tipus a la llibertat de movimentdels membres del Parlament Europeu quan esdirigisquen al lloc de reunió del Parlament Eu-ropeu o en tornen.

En matèria duanera i de control de canvis, elsmembres del Parlament Europeu rebran:

a) del seu propi Govern, les mateixes facili-tats que les concedides als alts funcionarisquan es desplacen a l’estranger en missió o�icialde caràcter temporal;

b) dels Governs dels altres estats membres,les mateixes facilitats que les concedides als re-presentants de Governs estrangers en missió o�i-cial de caràcter temporal.


Els membres del Parlament Europeu no po-dran ser buscats, detinguts ni processats per lesopinions o els vots emesos en l’exercici de lesseues funcions.


Mentres el Parlament Europeu estiga en pe-ríode de sessions, els seus membres gaudiran:

a) en el seu propi territori nacional, de lesimmunitats reconegudes als membres del Par-lament del seu país;

b) en el territori de qualsevol altre Estatmembre, d’immunitat enfront de tota mesura dedetenció i a tota actuació judicial.

Gaudiran igualment d’immunitat quan es di-rigisquen al lloc de reunió del Parlament Euro-peu o en tornen.

No podrà invocar-se la immunitat en cas de�lagrant delicte ni tampoc podrà constituir unobstacle al dret del Parlament Europeu a suspen-dre la immunitat d’un dels seus membres.

PROT.7, art. 10

150

PROTOCOLS

CAPÍTOL IV

REPRESENTANTS DELS ESTATS MEMBRESQUE PARTICIPEN EN ELS TREBALLS DE LES

INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA


Els representants dels estats membres queparticipen en els treballs de les institucions dela Unió, així com els seus consellers i experts tèc-nics, gaudiran, en l’exercici de les seues funcionsi durant els seus desplaçaments al lloc dereunió o quan en tornen, dels privilegis, immu-nitats i facilitats habituals.

El present article s’aplicarà igualment alsmembres dels òrgans consultius de la Unió.

CAPÍTOL V

FUNCIONARIS I AGENTS DE LA UNIÓEUROPEA


En el territori de cada un dels estats membresi independentment de la seua nacionalitat, elsfuncionaris i altres agents de la Unió:

a) gaudiran d’immunitat de jurisdicció res-pecte dels actes que realitzen amb caràcter o�i-cial, incloses les seues manifestacions orals i es-crites, sense perjuí de les disposicions delsTractats relatives, d’una banda, a les normes so-bre la responsabilitat dels funcionaris i agentsdavant de la Unió i, d’una altra, a la competènciadel Tribunal de Justícia de la Unió Europea pera conéixer dels litigis entre la Unió i els seus fun-cionaris i altres agents. Continuaran bene�iciant-se de d’esta immunitat després d’haver cessaten les seues funcions;

b) ni ells ni els seus cònjuges ni els familiarsque en depenguen estaran subjectes a les dis-posicions que limiten la immigració ni a les for-malitats de registre d’estrangers;

c) gaudiran, respecte de les regulacionsmonetàries o de canvi, de les facilitats habitual-ment reconegudes als funcionaris de les orga-nitzacions internacionals;

d) gaudiran del dret d’importar en franquíciael seu mobiliari i efectes personals a l’assumirper primera vegada les seues funcions en el paísde què es tracte, i del dret de reexportar en fran-quícia, al concloure les seues funcions en eixepaís, el seu mobiliari i efectes personals, amb

subjecció, en l’un i l’altre cas, a les condicions queestime necessàries el Govern del país on s’exer-cisca eixe dret;

e) gaudiran del dret d’importar en franquícial’automòbil destinat al seu ús personal, adquiriten el país de la seua última residència o en el paísde què siguen nacionals, en les condicions delmercat interior d’eixe país, i de reexportar-lo enfranquícia, amb subjecció, en l’un i l’altre cas, ales condicions que estime necessàries el Governdel país interessat.


Els funcionaris i altres agents de la Unió es-taran subjectes, en bene�ici d’esta última, a unimpost sobre els sous, salaris i emoluments abo-nats per esta en les condicions i segons el pro-cediment que establisquen el Parlament Euro-peu i el Consell per mitjà de reglaments adoptatsd’acord amb el procediment legislatiu ordinarii després de consultar les institucions interes-sades.

Els funcionaris i altres agents de la Unió es-taran exempts dels impostos nacionals sobre elssous, salaris i emoluments abonats per la Unió.


Als efectes d’aplicació dels impostos sobre larenda i el patrimoni, de l’impost sobre succes-sions, així com dels convenis subscrits entre elsestats membres de la Unió per a evitar la dobleimposició, els funcionaris i altres agents de laUnió que, únicament en raó de l’exercici de lesseues funcions al servici de la Unió, establisquenla seua residència en el territori d’un Estat mem-bre diferent del país del domicili �iscal que tin-gueren en el moment d’entrar al servici de laUnió seran considerats, tant en el país de la seuaresidència com en el del domicili �iscal, com sihagueren conservat el seu domicili en esteúltim país si este és membre de la Unió. Esta dis-posició s’aplicarà igualment al cònjuge en la me-sura que no exercisca cap activitat professionalpròpia, així com als �ills a càrrec i sota lapotestat de les persones mencionades en el pre-sent article.

Els béns mobles que pertanguen a les perso-nes a què s’al·ludix en el paràgraf anterior i queestiguen situats en el territori de l’Estat de re-sidència estaran exempts de l’impost sobresuccessions en eixe Estat; per a l’aplicaciód’este impost, seran considerats com si es tro-

PROT. 7, art. 21

151

PROTOCOLS

baren en l’Estat del domicili �iscal, sense perjuídels drets de tercers estats i de l’eventual apli-cació de les disposicions dels convenis interna-cionals relatius a la doble imposició.

Els domicilis adquirits únicament en raó del’exercici de funcions al servici d’altres organit-zacions internacionals no es prendran en con-sideració per a l’aplicació de les disposicions delpresent article.


El Parlament Europeu i el Consell, per mitjàde reglaments adoptats d’acord amb el proce-diment legislatiu ordinari i després de consultarles institucions interessades, determinaran el rè-gim de les prestacions socials aplicables als fun-cionaris i altres agents de la Unió.


El Parlament Europeu i el Consell, per mitjàde reglaments adoptats d’acord amb el proce-diment legislatiu ordinari i després de consultarles altres institucions interessades, determinaranles categories de funcionaris i altres agents dela Unió a què seran aplicables, totalment oparcialment, les disposicions dels articles 11, 12,paràgraf segon, i 13.

Periòdicament es comunicarà als Governsdels estats membres el nom, funció i direcció delsfuncionaris i altres agents pertanyents a estescategories.

CAPÍTOL VI

PRIVILEGIS I IMMUNITATS DE LES MISSIONSDE TERCERS ESTATS ACREDITADES DAVANT

DE LA UNIÓ EUROPEA


L’Estat membre en el territori del qual estigasituada la seu de la Unió concedirà a les missionsde tercers estats acreditades davant de la Unióles immunitats i privilegis diplomàtics habituals.

CAPÍTOL VII



Els privilegis, immunitats i facilitats a favordels funcionaris i altres agents de la Unió s’ator-garan exclusivament en interés d’esta última.

Cada institució de la Unió estarà obligada a sus-pendre la immunitat concedida a un funcionari oun altre agent en els casos en què estime que estasuspensió no és contrària als interessos de la Unió.


Als efectes d’aplicació del present protocol,les institucions de la Unió cooperaran amb lesautoritats responsables dels estats membres in-teressats.


Els articles de l’11 al 14, els dos inclosos, i l’ar-ticle 17 seran aplicables al President del ConsellEuropeu. Seran també aplicables als membresde la Comissió.


Els articles 11 a 14 i l’article 17 seran aplicablesals jutges, advocats generals, secretari i ponentsadjunts del Tribunal de Justícia de la Unió Euro-pea, sense perjuí de les disposicions de l’article3 del Protocol sobre l’Estatut del Tribunal de Jus-tícia de la Unió Europea relatives a la immunitatde jurisdicció dels jutges i advocats generals.


El present protocol s’aplicarà igualment alBanc Europeu d’Inversions, als membres delsseus òrgans, al seu personal i als representantsdels estats membres que participen en els seustreballs, sense perjuí de les disposicions del Pro-tocol sobre els Estatuts del Banc.

El Banc Europeu d’Inversions estarà, d’altrabanda, exempt de tota imposició de caràcter �is-cal i para�iscal en el moment dels augments delseu capital, així com de les diverses formalitatsa què puguen estar subjectes estes operacions

PROT. 7, art. 22

152

PROTOCOLS

en l’Estat on el Banc tinga la seu. Així mateix, laseua dissolució i liquidació no seran objecte decap imposició. Finalment, l’activitat del Banc idels seus òrgans, quan s’exercisca en les condi-cions previstes en els seus Estatuts, no estarà sot-mesa a l’impost sobre el volum de negocis.


Este protocol serà aplicable així mateix alBanc Central Europeu, als membres dels seus òr-gans i al seu personal, sense perjuí del que dis-posa el Protocol sobre els Estatuts del SistemaEuropeu de Bancs Centrals i del Banc Central Eu-ropeu.

El Banc Central Europeu estarà exempt a mésde qualsevol tipus d’impostos o gravàmens desemblant naturalesa amb motiu de qualsevolampliació del seu capital, igual que dels diversostràmits que hi estiguen relacionats en l’Estat enquè tinga la seu el Banc. Les activitats queexercisquen el Banc i els seus òrgans, d’acordamb els Estatuts del Sistema Europeu de BancsCentrals i del Banc Central Europeu, no estaransubjectes a cap tipus d’impost sobre el volum denegocis.

PROTOCOL (núm. 8)

SOBRE L’APARTAT 2 DE L’ARTICLE 6DEL TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEARELATIU A L’ADHESIÓ DE LA UNIÓ AL

CONVENI EUROPEU PER A LAPROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS I DE

LES LLIBERTATS FONAMENTALS

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,HAN CONVINGUT les disposicions següents,

que s’incorporaran com a annex al Tractat de laUnió Europea i al Tractat de Funcionament dela Unió Europea:

Article 1

L’acord relatiu a l’adhesió de la Unió al Con-veni Europeu per a la Protecció dels Drets Hu-mans i de les Llibertats Fonamentals (denominatd’ara en avant «Conveni Europeu»), prevista enl’apartat 2 de l’article 6 del Tractat de la Unió Eu-ropea, estipularà que es preserven les caracte-rístiques especí�iques de la Unió i del dret de laUnió, en particular pel que fa referència a:

a) les modalitats especí�iques de la possibleparticipació de la Unió en les instàncies de con-trol del Conveni Europeu;

b) els mecanismes necessaris per a garantirque els recursos interposats per tercers estatsi els recursos individuals es presenten correc-tament contra els estats membres, contra laUnió, o contra ambdós, segons el cas.

Article 2

L’acord a què fa referència l’article 1 garantiràque l’adhesió no afecte les competències de laUnió ni les atribucions de les seues institucions.Garantirà que cap de les seues disposicions afec-te la situació particular dels estats membres res-pecte del Conveni Europeu, en particular respec-te dels seus protocols, de les mesures queadopten els estats membres com a excepció alConveni Europeu d’acord amb l’article 15 i deles reserves al Conveni Europeu formulades pelsestats membres d’acord amb el que establix l’ar-ticle 57.

Article 3

Cap disposició de l’acord esmentat en l’article1 afectarà l’article 344 del Tractat de Funciona-ment de la Unió Europea.

PROTOCOL (núm. 9)

SOBRE LA DECISIÓ DEL CONSELLRELATIVA A L’APLICACIÓ DE

L’APARTAT 4 DE L’ARTICLE 16 DELTRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA I DEL’APARTAT 2 DE L’ARTICLE 238 DEL

TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LAUNIÓ EUROPEA ENTRE L’1 DE

NOVEMBRE DE 2014 I EL 31 DE MARÇDE 2017, D’UNA BANDA, I A PARTIR

DE L’1 D’ABRIL DE 2017, D’UNA ALTRA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,TENINT EN COMPTE que, en aprovar-se el

Tractat de Lisboa, tenia una importància fona-mental arribar a un acord sobre la Decisió delConsell relativa a l’aplicació de l’apartat 4 de l’ar-ticle 16 del Tractat de la Unió Europea i de l’a-partat 2 de l’article 238 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea entre l’1 de novem-bre de 2014 i el 31 de març de 2017, d’una ban-da, i a partir de l’1 d’abril de 2017, de l’altra (de-nominada d’ara en avant la «Decisió»);


PROT. 10, art. 1

153

PROTOCOLS

Article únic

Abans que el Consell estudie qualsevol pro-jecte que estiga orientat, bé a modi�icar, o bé aderogar la Decisió o qualsevol de les seues dis-posicions, o bé a modi�icar indirectament el seuàmbit d’aplicació o el seu sentit per mitjà de lamodi�icació d’un altre acte jurídic de la Unió, elConsell Europeu mantindrà una deliberacióprèvia sobre eixe projecte, i es pronunciarà perconsens d’acord amb l’apartat 4 de l’article 15del Tractat de la Unió Europea.

PROTOCOL (núm. 10)

SOBRE LA COOPERACIÓESTRUCTURADA PERMANENT

ESTABLIDA PER L’ARTICLE 42 DELTRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,VISTOS l’apartat 6 de l’article 42 i l’article 46

del Tractat de la Unió Europea;RECORDANT que la Unió du a terme una po-

lítica exterior i de seguretat comuna basada enla realització d’una convergència cada vegadamés gran de les actuacions dels estats membres;

RECORDANT que la política comuna de se-guretat i defensa forma part integrant de la po-lítica exterior i de seguretat comuna; que garan-tix a la Unió una capacitat operativa protegidaper mitjans civils i militars; que la Unió hi potrecórrer per a les missions previstes en l’article43 del Tractat de la Unió Europea fora de la Unióa �i de garantir el manteniment de la pau, la pre-venció de con�lictes i el reforç de la seguretat in-ternacional, de conformitat amb els principis dela Carta de les Nacions Unides; que l’execuciód’estes comeses es basa en les capacitats militarsproporcionades pels estats membres d’acordamb el principi de «reserva única de forces»;

RECORDANT que la política comuna de se-guretat i defensa de la Unió no afecta el caràcterespecí�ic de la política de seguretat i defensa dedeterminats estats membres;

RECORDANT que la política comuna de se-guretat i defensa de la Unió respecta les obliga-cions derivades del Tractat de l’Atlàntic Nord perals estats membres que consideren que la seuadefensa comuna es du a terme dins de l’Organit-zació del Tractat de l’Atlàntic Nord, que continuasent el fonament de la defensa col·lectiva delsseus membres, i que és compatible amb la po-lítica comuna de seguretat i defensa establidaen este marc;

CONVENÇUDES que un paper més fort de la

Unió en matèria de seguretat i defensa contri-buirà a la vitalitat d’una Aliança Atlàntica reno-vada, d’acord amb els acords denominats de«Berlín plus»;

DECIDIDES a assegurar que la Unió sigacapaç d’assumir plenament les responsabilitatsque li incumbixen dins de la comunitat interna-cional;

RECONEIXENT que l’Organització de les Na-cions Unides pot sol·licitar l’assistència de laUnió per a executar amb caràcter d’urgència mis-sions empreses en virtut dels capítols VI i VII dela Carta de les Nacions Unides;

RECONEIXENT que el reforçament de la po-lítica de seguretat i defensa exigirà als estatsmembres esforços en l’àmbit de les capacitats;

CONSCIENTS que la superació d’una nova eta-pa del desenrotllament de la política europea deseguretat i defensa comporta un esforç deciditper part dels estats membres disposats a dur-la a terme;

RECORDANT la importància que l’alt repre-sentant de la Unió per a Assumptes Exteriors iPolítica de Seguretat estiga plenament associatals treballs de la cooperació estructurada per-manent;


Article 1

La cooperació estructurada permanent aquè es referix l’apartat 6 de l’article 42 del Trac-tat de la Unió Europea estarà oberta a tots elsestats membres que es comprometen, des de ladata de entrada en vigor del Tractat de Lisboa:

a) a abordar de manera més intensa el des-enrotllament de les seues capacitats de defensa,per mitjà del desenrotllament de les seues con-tribucions nacionals i la participació, en cas ne-cessari, en forces multinacionals, en els principalsprogrames europeus d’equips de defensa i en l’ac-tivitat de l’Agència en l’àmbit del desenrotllamentde les capacitats de defensa, la investigació,l’adquisició i l’armament (denominada d’araen avant l’«Agència Europea de Defensa»); i

b) a estar, a tot tardar en 2010, en condicionsd’aportar, ja siga a títol nacional, o com a com-ponent de grups multinacionals de forces, unitatsde combat especí�iques per a les missions pre-vistes, con�igurades tàcticament com una agru-pació tàctica, amb elements de suport, inclososel transport i la logística, capaços d’emprendremissions de�inides, tal com preveu l’article 43 del

PROT. 10, art. 2

154

PROTOCOLS

Tractat de la Unió Europea, en un termini de 5a 30 dies, en particular per a atendre sol·licitudsde l’Organització de les Nacions Unides, i soste-nibles durant un període inicial de 30 dies prorrogable �ins a almenys 120 dies.

Article 2

Els estats membres que participen en la co-operació estructurada permanent es comprome-tran, per a realitzar els objectius previstos en l’ar-ticle 1,

a) a cooperar, des de l’entrada en vigor delTractat de Lisboa, amb vista a la realització d’ob-jectius acordats relatius al nivell de gastos d’in-versió en matèria d’equips de defensa, i arevisar periòdicament estos objectius en funcióde l’entorn de seguretat i de les responsabilitatsinternacionals de la Unió;

b) a aproximar, en la mesura que siga pos-sible, els seus instruments de defensa, en par-ticular harmonitzant la determinació de lesnecessitats militars, posant en comú i, en cas ne-cessari, especialitzant els seus mitjans i capaci-tats de defensa, així com afavorint la cooperacióen els àmbits de la formació i la logística;

c) a prendre mesures concretes per a refor-çar la disponibilitat, la interoperabilitat, la �le-xibilitat i la capacitat de desplegament de lesseues forces, en particular per mitjà de la de�i-nició dels objectius comuns en matèria de pro-jecció de forces, inclosa la possible revisió delsseus procediments decisoris nacionals;

d) a cooperar per a garantir que prenen lesmesures necessàries per a satisfer, entre altrescoses per mitjà de plantejaments multinacionalsi sense perjuí dels compromisos que hagen con-tret en el marc de l’Organització del Tractat del’Atlàntic Nord, les insu�iciències que s’observenen el marc del mecanisme de desenrotllamentde capacitats;

e) a participar, en cas necessari, en el desen-rotllament de programes comuns o europeusd’equips de gran envergadura en el marc de l’A-gència Europea de Defensa.

Article 3

L’Agència Europea de Defensa contribuirà a l’a-valuació periòdica de les contribucions delsestats membres participants en matèria de capa-citats, especialment les contribucions aportadessegons els criteris que s’establiran, entre altres,d’acord amb l’article 2, i presentarà informes aeste efecte almenys una vegada a l’any. L’avaluaciópodrà servir de base per a les recomanacions i de-

cisions del Consell adoptades de conformitat ambl’article 46 del Tractat de la Unió Europea.

PROTOCOL (núm. 11)

SOBRE L’ARTICLE 42 DEL TRACTAT DELA UNIÓ EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,TENINT EN COMPTE la necessitat d’aplicar

plenament les disposicions de l’apartat 2 de l’ar-ticle 42 del Tractat de la Unió Europea;

TENINT EN COMPTE que la política de laUnió d’acord amb el que establix l’article 42 noafectarà el caràcter especí�ic de la política de se-guretat i de defensa de determinats estatsmembres, respectarà les obligacions derivadesdel Tractat de l’Atlàntic Nord per a determinatsestats membres que consideren que la seua de-fensa comuna es du a terme dins de l’OTAN i seràcompatible amb la política comuna de seguretati de defensa establida en este marc;

HAN CONVINGUT la disposició següent, ques’incorporarà com a annex al Tractat de la UnióEuropea i al Tractat de Funcionament de la UnióEuropea:

La Unió Europea elaborarà, juntament ambla Unió Europea Occidental, acords de coopera-ció més intensa entre si.

PROTOCOL (núm. 12)

SOBRE EL PROCEDIMENT APLICABLEEN CAS DE DÈFICIT EXCESSIU

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT establir les modalitats del proce-

diment de dè�icit excessiu a què fa referència l’ar-ticle 126 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea,


Article 1

Els valors de referència que es mencionen enl’apartat 2 de l’article 126 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea seran:

– 3% pel que fa a la proporció entre eldè�icit públic previst o real i el producte in-terior brut a preus de mercat,

– 60% pel que fa a la proporció entre el deutepúblic i el producte interior brut a preusde mercat.

PROT. 13, art. 4

155

PROTOCOLS

Article 2

Als efectes de l’article 126 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea i als del presentprotocol, s’entendrà per:

– públic, allò que pertany a les administra-cions públiques, és a dir, a l’Administraciócentral, a l’Administració regional o locali als fons de la Seguretat Social, excloent-ne les operacions de caràcter comercial, talcom es de�inixen en el sistema europeu decomptes econòmics integrats;

– dè�icit, el volum d’endeutament net, d’a-cord amb la de�inició del sistema europeude comptes econòmics integrats;

– inversió, la formació bruta de capital �ix, talcom es de�inix en el sistema europeu decomptes econòmics integrats;

– deute, el deute brut total, al seu valor no-minal, que romanga viu a �inal d’any, con-solidat dins dels sectors del govern general,d’acord amb la de�inició del primer guió.

Article 3

Per tal de garantir l’e�icàcia del procedimentaplicable en cas de dè�icit excessiu, els governsdels estats membres seran responsables, d’acordamb el dit procediment, dels dè�icits del governgeneral d’acord amb la de�inició del primer guióde l’article 2. Els estats membres garantiranque els procediments nacionals en matèria pres-supostària els permeten atendre, en l’àmbit re-ferit, les seues obligacions derivades dels Tractats.Els estats membres comunicaran a la Comissió,sense demora i de manera periòdica, els seus dè-�icits previstos i reals i el nivell del seu deute.

Article 4

La Comissió subministrarà les dades estadís-tiques utilitzades per a l’aplicació del presentprotocol.

PROTOCOL (núm. 13)

SOBRE ELS CRITERIS DECONVERGÈNCIA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT establir els criteris de convergèn-

cia que orientaran la Unió en l’adopció de les de-cisions previstes en l’article 140 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea per a posar�i a les excepcions dels estats membres acollitsa una excepció;


Article 1

El criteri relatiu a l’estabilitat de preusprevist en el primer guió de l’apartat 1 del’article 140 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea s’entendrà en el sentit que els es-tats membres hauran de tindre un comporta-ment de preus sostenible i una taxa mitjana d’in-�lació, observada durant un període d’un anyabans de l’examen, que no supere en més d’un1,5% la de, com a màxim, els tres estats mem-bres amb millor comportament en matèriad’estabilitat de preus. La in�lació es mesurarà uti-litzant l’índex de preus al consum (IPC) sobreuna base comparable, tenint en compte les di-ferències en les de�inicions nacionals.

Article 2

El criteri relatiu a la situació del pressupostpúblic, previst en el segon guió de l’apartat 1 del’article 140 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, s’entendrà en el sentit que, en elmoment de l’examen, l’Estat membre de què estracte no siga objecte d’una decisió del Conselld’acord amb l’apartat 6 de l’article 126 d’estetractat, relativa a l’existència d’un dè�icit excessiuen eixe Estat membre.

Article 3

El criteri relatiu a la participació en el meca-nisme de tipus de canvi del sistema monetari eu-ropeu, previst en el tercer guió de l’apartat 1 del’article 140 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, s’entendrà en el sentit que els es-tats membres hagen observat, sense tensionsgreus i durant almenys els dos anys anteriors al’examen, els marges normals de �luctuaciódisposats pel mecanisme de tipus de canvi delsistema monetari europeu. En particular, no hau-ran devaluat, durant el mateix període, periniciativa pròpia, el tipus central bilateral de laseua moneda respecte de l’euro.

Article 4

El criteri relatiu a la convergència dels tipusd’interés, previst en el quart guió de l’apartat 1de l’article 140 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea, s’entendrà en el sentit que, ob-

PROT. 13, art. 5

156

PROTOCOLS

servats durant un període d’un any abans de l’e-xamen, els estats membres hagen tingut un tipusmitjà d’interés nominal a llarg termini que nosupere en més d’un 2% el de, com a màxim, elstres estats membres amb millor comportamenten matèria d’estabilitat de preus. Els tipus d’in-terés es mesuraran amb referència als bons del’Estat a llarg termini o altres valors comparables,tenint en compte les diferències en les de�ini-cions nacionals.

Article 5

La Comissió subministrarà les dades estadís-tiques que hagen d’utilitzar-se per a l’aplicaciódel present protocol.

Article 6

El Consell, per unanimitat, a proposta de laComissió i després de consultar el Parlament Eu-ropeu, el BCE i el Comité Econòmic i Financer,adoptarà les disposicions adequades per a es-tipular els detalls dels criteris de convergènciaa què es referix l’article 140 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea, que passaran asubstituir en eixe moment el present protocol.

PROTOCOL (núm. 14)

SOBRE L’EUROGRUP

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT propiciar les condicions per a un

creixement econòmic més intens en la Unió Eu-ropea, i establir en eixa perspectiva una coordi-nació cada vegada més estreta de les polítiqueseconòmiques en la zona de l’euro;

CONSCIENTS de la necessitat d’establir dis-posicions especials per al manteniment d’un dià-leg reforçat entre els estats membres que hagenadoptat l’euro com a moneda, en espera que l’eu-ro passe a ser la moneda de tots els estats mem-bres de la Unió;


Article 1

Els ministres dels estats membres que hagenadoptat l’euro com a moneda mantindran reunionsde caràcter informal. Estes reunions se celebraran,sempre que siga necessari, per a examinar qües-tions vinculades a les responsabilitats especí�iques

que compartixen pel que fa a la moneda única. LaComissió participarà en les reunions. S’invitarà elBanc Central Europeu a participar en estes reu-nions, de la preparació de les quals s’encarregaranels representants dels ministres de �inances delsestats membres que hagen adoptat l’euro com amoneda i de la Comissió.

Article 2

Els ministres dels estats membres que hagenadoptat l’euro com a moneda elegiran un pre-sident per a un període de dos anys i mig, permajoria dels dits estats membres.

PROTOCOL (núm. 15)

SOBRE DETERMINADES DISPOSICIONSRELATIVES AL REGNE UNIT DE GRAN

BRETANYA I IRLANDA DEL NORD

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,RECONEIXENT que el Regne Unit no estarà

obligat o compromés a adoptar l’euro sense unadecisió per separat a este efecte presa pel seuGovern i el seu Parlament;

CONSIDERANT que el 16 d’octubre de 1996i el 30 d’octubre de 1997 el Govern del RegneUnit va noti�icar al Consell la seua intenció deno participar en la tercera fase de la unió eco-nòmica i monetària;

OBSERVANT la pràctica del Govern del RegneUnit de �inançar les seues necessitats d’endeu-tament per mitjà de la venda de deute al sectorprivat;


1. Llevat que el Regne Unit noti�ique alConsell la seua intenció d’adoptar l’euro, no es-tarà obligat a fer-ho.

2. Els punts 3 a 8 i 10 s’aplicaran al RegneUnit, tenint en compte la noti�icació del seu Go-vern al Consell de 16 d’octubre de 1996 i de 30d’octubre de 1997.

3. El Regne Unit conservarà les seues compe-tències en l’àmbit de la política monetària d’a-cord amb la seua legislació nacional.

4. El paràgraf segon de l’article 119, elsapartats 1, 9 i 11 de l’article 126, els apartats 1a 5 de l’article 127, l’article 128, els articles 130,131, 132, 133 i 138, l’apartat 3 de l’article 140,l’article 219, l’apartat 2 de l’article 282, a excep-ció de la primera i de l’última frase, l’apartat 5de l’article 282 i l’article 283 del Tractat de Fun-

PROT. 16

157

PROTOCOLS

cionament de la Unió Europea no s’aplicaran alRegne Unit. Tampoc se li aplicarà l’apartat 2 del’article 121 d’este tractat pel que fa a l’adopcióde les parts de les orientacions generals de lespolítiques econòmiques que afecten la zona del’euro de manera general. Les referències queapareguen en estes disposicions a la Unió o alsseus estats membres no afectaran el RegneUnit i les referències als bancs centrals nacionalsno afectaran el Banc d’Anglaterra.

5. El Regne Unit tractarà d’evitar un dè�icitpúblic excessiu.

Els articles 143 i 144 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea continuaran aplicant-se al Regne Unit. L’apartat 4 de l’article 134 i l’ar-ticle 142 s’aplicaran al Regne Unit com si esteestiguera acollit a una excepció.

6. Se suspendrà el dret de vot del Regne Unitrespecte dels actes del Consell a què fan referèn-cia els articles que s’enumeren en el punt 4 i enels casos mencionats en el paràgraf primer del’apartat 4 de l’article 139 del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea. A este efecte, s’apli-carà el paràgraf segon de l’apartat 4 de l’article139 d’este tractat.

De la mateixa manera, el Regne Unit notindrà dret a participar en la designació del pre-sident, del vicepresident ni dels altres membresdel Comité Executiu del BCE, d’acord amb el quedisposa el paràgraf segon de l’apartat 2 del’article 283 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea.

7. Els articles 3, 4, 6, 7, 9.2, 10.1, 10.3, 11.2,12.1, 14, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 26, 27, 30, 31, 32,33, 34 i 49 del Protocol sobre els Estatuts del Sis-tema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Cen-tral Europeu («els Estatuts») no s’aplicaran alRegne Unit.

Qualsevol referència que aparega en estos ar-ticles a la Unió o als seus estats membres no afec-tarà el Regne Unit, i les referències als bancs cen-trals nacionals o als accionistes no afectaran elBanc d’Anglaterra.

Les referències als articles 10.3 i 30.2 dels Es-tatuts al «capital subscrit del BCE» no inclouranel capital subscrit pel Banc d’Anglaterra.

8. L’apartat 1 de l’article 141 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea i els articles43 a 47 dels Estatuts produiran efecte, tant si hiha estats membres acollits a excepcions com sino n’hi ha, amb les modi�icacions següents:

a) La referència de l’article 43 a les funcionsdel BCE i de l’IME inclouran les funcions que en-cara s’hagen de dur a terme després d’adoptarl’euro a causa de l’eventual decisió del RegneUnit de no adoptar l’euro.

b) A més de les funcions a què es referix l’ar-ticle 46, el BCE també prestarà assessoramenti participarà en l’elaboració de qualsevol decisiódel Consell relacionada amb el Regne Unit quees prenga d’acord amb el que disposen leslletres a) i c) del punt 9 del present protocol.

c) El Banc d’Anglaterra desembossarà laseua subscripció de capital del BCE com a con-tribució als gastos d’explotació en les mateixescondicions que els bancs centrals nacionalsdels estats membres acollits a una excepció.

9. El Regne Unit podrà noti�icar al Consell enqualsevol moment la seua intenció d’adoptarl’euro.

En eixe cas:a) El Regne Unit tindrà dret a adoptar l’euro

només si complix les condicions necessàries. ElConsell, a petició del Regne Unit i de conformitatamb les condicions i d’acord amb el procedimentprevist en els apartats 1 i 2 de l’article 140 delTractat de Funcionament de la Unió Europea, de-cidirà si reunix les condicions necessàries.

b) El Banc d’Anglaterra desembossarà elseu capital subscrit, transferirà actius exteriorsde reserva al BCE i contribuirà a les seues reser-ves en les mateixes condicions que el banccentral nacional d’un Estat membre l’excepciódel qual s’haja suprimit.

c) El Consell, d’acord amb les condicions i ambel procediment previst en l’apartat 3 de l’article140 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, prendrà totes les altres decisions necessà-ries per a permetre al Regne Unit adoptar l’euro.

En cas que el Regne Unit adopte l’euro d’a-cord amb el que disposa el present punt, deixa-ran de produir efecte els punts 3 a 8 del presentprotocol.

10. Sense perjuí del que disposen l’article 123del Tractat de Funcionament de la Unió Europeai l’article 21.1 dels Estatuts, el Govern del RegneUnit podrà mantindre la línia de crèdit de quèdisposa amb el Banc d’Anglaterra («Ways andMeans facility»), si el Regne Unit no adopta l’euroi �ins que ho faça.

PROTOCOL (núm. 16)

SOBRE DETERMINADES DISPOSICIONSRELATIVES A DINAMARCA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,TENINT EN COMPTE que la Constitució da-

nesa conté disposicions que poden suposar lacelebració d’un referèndum a Dinamarca ambanterioritat al fet que este Estat renuncie a laseua excepció;

PROT. 17

158

PROTOCOLS

CONSIDERANT que el 3 de novembre de1993 el Govern de Dinamarca va noti�icar al Con-sell la intenció de no participar en la tercera fasede la unió econòmica i monetària;


1. Dinamarca es bene�iciarà d’una excepciótenint en compte la noti�icació feta pel Governdanés al Consell el 3 de novembre de 1993. Envirtut de l’excepció, tots els articles i disposicionsdels Tractats i dels Estatuts del SEBC referentsa una excepció seran aplicables a Dinamarca.

2. Pel que fa referència a la derogació de l’ex-cepció, el procediment previst en article 140 delTractat de Funcionament de la Unió Europea no-més s’iniciarà a petició de Dinamarca.

3. En cas de derogació de la situació d’excep-ció, deixaran de ser aplicables les disposicionsdel present protocol.

PROTOCOL (núm. 17)

SOBRE DINAMARCA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT resoldre alguns problemes par-

ticulars relatius a Dinamarca,HAN CONVINGUT les disposicions següents,


Les disposicions de l’article 14 del Protocolsobre els Estatuts del Sistema Europeu deBancs Centrals i del Banc Central Europeu noafectaran el dret del Banc Nacional de Dinamarcad’exercir les seues funcions relatives a aquellesparts del Regne de Dinamarca que no formenpart de la Unió.

PROTOCOL (núm. 18)

SOBRE FRANÇA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT prendre en consideració un punt

particular relatiu a França;HAN CONVINGUT les disposicions següents,


França mantindrà el privilegi d’emetre mo-neda a Nova Caledònia, a la Polinèsia Francesai a Wallis i Futuna d’acord amb el que disposala seua legislació nacional, i únicament esta tin-

drà dret a determinar la paritat del franc CFP.

PROTOCOL (núm. 19)

SOBRE EL PATRIMONI DE SCHENGENINTEGRAT EN EL MARC DE LA UNIÓ

EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,PRENENT NOTA que els acords relatius a la

supressió gradual dels controls en les fronterescomunes, �irmats a Schengen per determinatsestats membres de la Unió Europea el 14 de junyde 1985 i el 19 de juny de 1990, així com elsacords relacionats i les normes adoptades en vir-tut d’estos, s’han integrat en la Unió Europea permitjà del Tractat d’Amsterdam de 2 d’octubre de1997;

DESITJANT preservar el patrimoni de Schen-gen, tal com s’ha desenrotllat des de l’entradaen vigor del Tractat d’Amsterdam, i desenrotllareixe patrimoni per a contribuir a aconseguir l’ob-jectiu d’oferir als ciutadans de la Unió un espaide llibertat, seguretat i justícia sense fronteresinteriors;

TENINT EN COMPTE la posició especial deDinamarca;

TENINT EN COMPTE que Irlanda i el RegneUnit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord no par-ticipen en totes les disposicions del patrimonide Schengen; que, no obstant això, s’hauria depreveure la possibilitat que els esmentats estatsmembres accepten totalment o parcialmentaltres disposicions d’este patrimoni;

RECONEIXENT que, en conseqüència, és ne-cessari acollir-se al que disposen els Tractats pelque fa a una cooperació reforçada entre deter-minats estats membres;

TENINT EN COMPTE la necessitat de man-tindre una relació especial amb la República d’Is-làndia i amb el Regne de Noruega, atés que estosdos estats, junt amb els estats nòrdics que sónmembres de la Unió Europea, estan vinculats perles disposicions de la Unió Nòrdica de Passa-ports;


Article 1

El Regne de Bèlgica, la República de Bulgària,la República Txeca, el Regne de Dinamarca, la Re-pública Federal d’Alemanya, la República d’Estò-nia, la República Hel·lènica, el Regne d’Espanya,

PROT. 19, art. 5

159

PROTOCOLS

la República Francesa, la República Italiana, la Re-pública de Xipre, la República de Letònia, la Re-pública de Lituània, el Gran Ducat de Luxemburg,la República d’Hongria, la República de Malta, elRegne dels Països Baixos, la República d’Àustria,la República de Polònia, la República Portuguesa,Romania, la República d’Eslovènia, la RepúblicaEslovaca, la República de Finlàndia i el Regne deSuècia queden autoritzats a establir entre si unacooperació reforçada en els àmbits referents ales disposicions de�inides pel Consell i queconstituïxen el «patrimoni de Schengen». Esta co-operació es durà a terme en el marc institucionali jurídic de la Unió Europea i respectant les dis-posicions pertinents dels Tractats.

Article 2

El patrimoni de Schengen s’aplicarà als estatsmembres a què es referix l’article 1, sense perjuíde l’article 3 de l’Acta d’adhesió de 16 d’abril de2003 i de l’article 4 de l’Acta d’adhesió de 25 d’a-bril de 2005. El Consell substituirà el Comité Exe-cutiu creat pels acords de Schengen.

Article 3

La participació de Dinamarca en l’adopció deles mesures que constituïxen un desenrotllamentdel patrimoni de Schengen, així com la posadaen pràctica i l’aplicació d’estes mesures a Dina-marca, estaran regides per les disposicionspertinents del Protocol sobre la posició de Di-namarca.

Article 4

Irlanda i el Regne Unit de Gran Bretanya i Ir-landa del Nord podran sol·licitar en qualsevolmoment participar en algunes o en totes les dis-posicions del patrimoni Schengen.

El Consell decidirà sobre esta sol·licitud perunanimitat dels membres a què es referix l’ar-ticle 1 i del representant del Govern de l’Estatde què es tracte.

Article 5

1. Les propostes i iniciatives per a desenrot-llar el patrimoni de Schengen estaran sotmesesa les corresponents disposicions dels Tractats.

En este context, en el cas que Irlanda o el Reg-ne Unit no haja noti�icat al Consell per escrit dinsd’un termini raonable que vol participar, l’auto-rització prevista en l’article 329 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea es considerarà

atorgada als estats membres previstos enl’article 1 i a Irlanda o al Regne Unit en el cas quealgun d’estos estats desitge participar en els àm-bits de cooperació de què es tracte.

2. En cas que es considere, en virtut d’una de-cisió adoptada d’acord amb l’article 4, que Irlan-da o el Regne Unit ha realitzat la noti�icació, po-drà, no obstant això, noti�icar al Consell per es-crit, en un termini de tres mesos, que no desitjaparticipar en la proposta o iniciativa de què estracte. En este cas, Irlanda o el Regne Unit no par-ticiparà en la seua adopció. A partir d’estaúltima noti�icació se suspendrà el procedimentd’adopció de la mesura per a desenrotllar el pa-trimoni de Schengen �ins que concloga el pro-cediment establit en els apartats 3 o 4 o �ins quees retire esta noti�icació en qualsevol momentdel procediment.

3. Tota decisió adoptada pel Consell d’acordamb l’article 4 deixarà d’aplicar-se a l’Estat mem-bre que haja realitzat la noti�icació prevista enl’apartat 2 en la mesura que el Consell ho con-sidere necessari, amb efecte a partir de l’entradaen vigor de la mesura proposada, i d’acord ambles condicions que es determinen en una decisiódel Consell, adoptada per majoria quali�icada aproposta de la Comissió. L’esmentada decisió s’a-doptarà de conformitat amb els criteris següents:el Consell tractarà de mantindre el nivell més altpossible de participació de l’Estat membre dequè es tracte, evitant que en la pràctica això afec-te greument el funcionament de les diversesparts del patrimoni de Schengen i respectant-ne la coherència. La Comissió presentarà la seuaproposta tan prompte com siga possible una ve-gada realitzada la noti�icació prevista en l’apartat2. El Consell es pronunciarà, si fóra necessari des-prés d’haver convocat dos reunions successives,en un termini de quatre mesos a partir de la pre-sentació de la proposta de la Comissió.

4. Una vegada transcorregut el termini dequatre mesos, si el Consell no haguera adoptatuna decisió, un Estat membre podrà sol·licitarimmediatament que l’assumpte es remeta alConsell Europeu; en este cas, el Consell Europeu,en la reunió següent, haurà d’adoptar unadecisió per majoria quali�icada, a proposta dela Comissió, i de conformitat amb els criteris pre-vistos en l’apartat 3.

5. Al �inal del procediment previst en els apar-tats 3 i 4, si el Consell o, si és el cas, el ConsellEuropeu no ha adoptat una decisió, es posarà �ia la suspensió del procediment d’adopció de lamesura per a desenrotllar el patrimoni deSchengen. En el cas que l’esmentada mesura s’a-dopte ulteriorment, a partir de la data de la seua

PROT. 19, art. 6

160

PROTOCOLS

entrada en vigor deixarà d’aplicar-se a l’Estatmembre de què es tracte tota decisió adoptadapel Consell d’acord amb l’article 4, en la mesurai en les condicions que decidisca la Comissió, lle-vat que, abans de l’adopció de la mesura, l’es-mentat Estat membre haja retirat la seua noti-�icació prevista en l’apartat 2. La Comissió es pro-nunciarà a tot tardar en la data d’adopció de lamesura. A l’adoptar la seua decisió, la Comissiórespectarà els criteris previstos en l’apartat 3.

Article 6

La República d’Islàndia i el Regne de Noruegaseran associats a l’execució del patrimoni deSchengen i en el seu desenrotllament futur. Ambesta �inalitat, s’adoptaran procediments ade-quats per mitjà d’un acord que el Consell subs-criurà amb estos estats, per unanimitat delsmembres a què es referix l’article 1. L’acord con-tindrà disposicions sobre la participació d’Islàn-dia i Noruega en qualsevol repercussió �inanceraque derive de l’aplicació del present protocol.

El Consell subscriurà, per unanimitat, unacord independent amb Islàndia i Noruega pera determinar els drets i les obligacions entre Ir-landa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlandadel Nord, d’una banda, i Islàndia i Noruega, del’altre, en els àmbits del patrimoni de Schengenque s’apliquen a estos estats.

Article 7

Als efectes de les negociacions per a l’admis-sió de nous estats membres en la Unió Europea,es considerarà que el patrimoni de Schengen ialtres mesures adoptades per les institucions enel seu àmbit han d’acceptar-se en la seuatotalitat com a patrimoni per qualsevol Estat quesiga candidat a l’adhesió.

PROTOCOL (núm. 20)

SOBRE L’APLICACIÓ DE DETERMINATSASPECTES DE l’ARTICLE 26 DEL

TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LAUNIÓ EUROPEA AL REGNE UNIT I A

IRLANDA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT resoldre algunes qüestions rela-

tives al Regne Unit i a Irlanda;VISTA l’existència durant molts anys d’acords

especials de viatge entre el Regne Unit i Irlan-da;

HAN CONVINGUT les disposicions següents,


Article 1

Sense perjuí del que disposen els articles 26i 77 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, en qualsevol altra disposició d’estetractat o en el Tractat de la Unió Europea, enqualsevol mesura adoptada en virtut d’ambdósTractats o en qualsevol acord internacionalsubscrit per la Unió o per la Unió i els seus estatsmembres amb un o més tercers estats, el RegneUnit tindrà dret a exercir en les seues fronteresamb altres estats membres, respecte de personesque desitgen entrar al Regne Unit, els controlsque puga considerar necessaris als efectes de:

a) veri�icar el dret d’entrada en el territoridel Regne Unit de ciutadans d’estats membreso de les persones a càrrec seu que s’acullen adrets atorgats pel dret de la Unió, així com de ciu-tadans d’altres estats als quals atorgue estosdrets un acord que vincule el Regne Unit; i

b) decidir si concedix a altres persones elpermís d’entrar al territori del Regne Unit.

Cap de les disposicions dels articles 26 i 77del Tractat de Funcionament de la Unió Europeao de qualsevol altra disposició d’este tractat odel Tractat de la Unió Europea o de qualsevolmesura adoptada en virtut d’estos menyscabaràel dret del Regne Unit a adoptar o a exercir estoscontrols.

Les referències al Regne Unit que conté el pre-sent article inclouran els territoris les relacionsexteriors dels quals assumisca el Regne Unit.

Article 2

El Regne Unit i Irlanda podran continuarsubscrivint entre si acords relatius a la circulacióde persones entre els seus respectius territoris(la Zona de Viatge Comú o «the Common TravelÀrea»), sempre que respecten plenament elsdrets de les persones previstos en la lletra a) delparàgraf primer de l’article 1 del present pro-tocol. En conseqüència, en la mesura que man-tinguen estos acords, el que disposa l’article 1del present protocol serà aplicable a Irlanda enels mateixos termes i condicions que al RegneUnit. Cap de les disposicions dels articles 26 i 77del Tractat de Funcionament de la Unió Europea,de qualsevol altra disposició d’este tractat o delTractat de la Unió Europea o de qualsevol altramesura adoptada en virtut d’estos afectaràestos acords.

PROT. 21, art. 3

161

PROTOCOLS

Article 3

Els altres estats membres estaran capacitatsper a exercir, en les seues fronteres o en qual-sevol punt d’entrada en el seu territori, controlsanàlegs sobre persones que desitgen entrar enel seu territori procedents del Regne Unit, o dequalsevol territori les relacions exteriors del qualassumisca el Regne Unit, als mateixos efectesmencionats en l’article 1 del present protocol,o procedents d’Irlanda, en la mesura que les dis-posicions de l’article 1 del present protocol s’a-pliquen a Irlanda.

Cap de les disposicions dels articles 26 i 77del Tractat de Funcionament de la Unió Europeao de qualsevol altra disposició d’este tractat odel Tractat de la Unió Europea o de qualsevolmesura adoptada en virtut d’estos menyscabaràel dret dels altres estats membres a adoptar oa exercir eixos controls.

PROTOCOL (núm. 21)

SOBRE LA POSICIÓ DEL REGNE UNIT ID’IRLANDA RESPECTE DE L’ESPAI DE

LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTÍCIA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT resoldre algunes qüestions rela-

tives al Regne Unit i a Irlanda;VIST el Protocol sobre l’aplicació de determi-

nats aspectes de l’article 26 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea al Regne Unit i aIrlanda;


Article 1

D’acord amb el que disposa l’article 3, el Reg-ne Unit i Irlanda no participaran en l’adopció pelConsell de mesures proposades en virtut del títolV de la tercera part del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea. Les decisions del Consell ques’hagen d’adoptar per unanimitat requeriran launanimitat dels membres del Consell, exceptuatsels representants dels governs del Regne Uniti d’Irlanda.

Als efectes del present article, la majoria qua-li�icada es de�inirà de conformitat amb l’apartat3 de l’article 238 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea.

Article 2

Com a conseqüència de l’article 1 i sense per-juí dels articles 3, 4 i 6, cap de les disposicionsdel títol V de la tercera part del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea, cap mesuraadoptada en virtut d’eixe títol, cap disposició decap d’acord internacional subscrit per la Unióen virtut d’eixe títol i cap resolució del Tribunalde Justícia interpretativa de qualsevol d’estes dis-posicions o mesures serà vinculant ni aplicableal Regne Unit ni a Irlanda; cap d’estes disposi-cions, mesures o decisions afectarà de cap ma-nera les competències, els drets i les obligacionsd’estos estats i cap d’estes disposicions, mesureso decisions afectarà el patrimoni comunitari, niel de la Unió, ni formarà part del dret de la Unió,tal com estos s’apliquen al Regne Unit i a Irlan-da.

Article 3

1. El Regne Unit o Irlanda podran noti�icar perescrit al president del Consell, en un termini detres mesos a partir de la presentació al Conselld’una proposta o iniciativa en virtut del títol Vde la tercera part del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea, el desig de participar en l’a-dopció i aplicació de la mesura proposada de quèes tracte; després, l’Estat tindrà dret a fer-ho.

Les decisions del Consell que s’hagen d’adop-tar per unanimitat requeriran la unanimitat delsmembres del Consell, amb l’excepció del mem-bre o membres que no hagen fet l’esmentada no-ti�icació.

Les mesures adoptades d’acord amb el pre-sent apartat seran vinculants per a tots els estatsmembres que hagen participat en la seua adop-ció.

Les mesures adoptades en aplicació de l’ar-ticle 70 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea establiran les condicions de par-ticipació del Regne Unit i d’Irlanda en les ava-luacions relatives als àmbits regulats pel títol Vde la tercera part d’este tractat.

Als efectes del present article, la majoria qua-li�icada es de�inirà d’acord amb l’apartat 3 de l’ar-ticle 238 del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea.

2. Si, transcorregut un període raonable,una mesura de les mencionades en l’apartat 1no pot adoptar-se amb la participació del RegneUnit o d’Irlanda, el Consell podrà adoptar estamesura de conformitat amb l’article 1 sense laparticipació del Regne Unit o d’Irlanda. En eixecas serà aplicable l’article 2.

PROT. 21, art. 4

162

PROTOCOLS

Article 4

El Regne Unit o Irlanda podran, en qualsevolmoment, després de l’adopció d’una mesura perpart del Consell en virtut del títol V de la tercerapart del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, noti�icar al Consell i a la Comissió el seupropòsit i desig d’acceptar l’esmentada mesura.En eixe cas, s’aplicarà mutatis mutandis el pro-cediment previst en l’apartat 1 de l’article 331del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Article 4 bis

1. Les disposicions del present protocol s’a-plicaran al Regne Unit i a Irlanda també pel quefa a les mesures proposades o adoptades en vir-tut del títol V de la tercera part del Tractat deFuncionament de la Unió Europea, que modi�i-quen una mesura existent que siga vinculant pera estos estats.

2. No obstant això, en cas que el Consell, aproposta de la Comissió, determine que la no-participació del Regne Unit o d’Irlanda en la ver-sió modi�icada d’una mesura existent implica lainviabilitat d’eixa mesura per a altres estatsmembres o per a la Unió, podrà instar-los quepresenten una noti�icació d’acord amb els arti-cles 3 o 4. Als efectes de l’aplicació de l’article3, començarà a comptar un nou termini de dosmesos a partir de la data en què el Consell hajapres la determinació.

Una vegada conclòs el termini de dos mesosa partir de la determinació del Consell, si el Reg-ne Unit o Irlanda no han fet cap noti�icació d’a-cord amb el que establixen els articles 3 o 4, lamesura existent deixarà de ser vinculant per aells i deixarà d’aplicar-se’ls, llevat que l’Estatmembre de què es tracte haja fet una noti�icaciód’acord amb l’article 4 abans de l’entrada en vi-gor de la mesura de modi�icació. El que disposael paràgraf precedent produirà efecte a partir dela data d’entrada en vigor de la mesura de mo-di�icació o en concloure el termini de dosmesos, si esta data és posterior.

Als efectes de l’aplicació del present apartat,el Consell, després de debatre àmpliament l’as-sumpte, es pronunciarà per majoria quali�icadadels seus membres que representen els estatsmembres que participen o han participat en l’a-dopció de la mesura de modi�icació. La majoriaquali�icada del Consell es de�inirà de conformitatamb la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 238 delTractat de Funcionament de la Unió Europea.

3. El Consell, per majoria quali�icada i aproposta de la Comissió, podrà determinar que

el Regne Unit o Irlanda suporten les conseqüèn-cies �inanceres directes que es puguen derivar,necessàriament i inevitablement, de la cessacióde la seua participació en la mesura existent.

4. El present article s’entén sense perjuí del’article 4.

Article 5

Els estats membres per als quals no siga vin-culant una mesura de les adoptades en virtut deltítol V de la tercera part del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea no suportaran capconseqüència �inancera d’eixa mesura, llevat quesiguen gastos administratius ocasionats a les ins-titucions, a excepció que el Consell, per unani-mitat de tots els seus membres i després de con-sultar el Parlament Europeu, decidisca unaaltra cosa.

Article 6

Quan, en els casos a què es referix el presentprotocol, una mesura adoptada pel Consell envirtut del títol V de la tercera part del Tractat deFuncionament de la Unió Europea siga vinculantper al Regne Unit o Irlanda, seran aplicables aeixe Estat en relació amb esta mesura les corres-ponents disposicions dels Tractats.

Article 6 bis

Les normes establides basant-se en l’article16 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea que es referisquen al tractament dedades de caràcter personal pels estats membresen l’exercici de les activitats compreses enl’àmbit d’aplicació dels capítols 4 o 5 del títol Vde la tercera part d’este tractat només seran vin-culants per al Regne Unit o Irlanda en la mesuraque siguen vinculants per a estos estats normesde la Unió que regulen formes de cooperació ju-dicial en matèria penal i de cooperació policialen el marc del qual s’hagen de respectar les dis-posicions establides basant-se en l’article 16.

Article 7

Els articles 3, 4 i 4 bis s’entendran sense per-juí del Protocol sobre el patrimoni de Schengenintegrat en el marc de la Unió Europea.

Article 8

Irlanda podrà notificar per escrit al Consellel seu desig de no continuar acollint-se a les dis-

PROT. 22, art. 3

163

PROTOCOLS

posicions del present protocol. En eixe cas, s’a-plicaran a Irlanda les disposicions normals deltractat.

Article 9

Pel que fa a Irlanda, el present protocol no s’a-plicarà a l’article 75 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea.

PROTOCOL (núm. 22)

SOBRE LA POSICIÓ DE DINAMARCA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,RECORDANT la Decisió dels caps d’Estat i de

Govern, reunits en el si del Consell Europeu aEdimburg el 12 de desembre de 1992, sobre al-guns problemes plantejats per Dinamarca res-pecte del Tractat de la Unió Europea;

HAVENT PRES NOTA de la posició de Dina-marca respecte a la ciutadania, la unió econòmi-ca i monetària, la política de defensa i els as-sumptes de justícia i interior, tal com establix laDecisió d’Edimburg;

CONSCIENTS que el manteniment en el marcdels Tractats del règim jurídic originat per la De-cisió d’Edimburg limitarà de manera signi�icativala participació de Dinamarca en importants àm-bits de cooperació de la Unió, i que és convenientper a la Unió garantir la integritat del patrimonien l’àmbit de la llibertat, la seguretat i la justí-cia;

DESITJANT, per consegüent, establir un marcjurídic que oferisca a Dinamarca la possibilitatde participar en l’adopció de les mesures pro-posades basant-se en el títol V de la tercera partdel Tractat de Funcionament de la Unió Europea,i celebrant la intenció de Dinamarca d’acollir-sea esta possibilitat quan siga possible de confor-mitat amb les seues normes constitucionals;

PRENENT NOTA que Dinamarca no impediràque els altres estats membres continuen desen-rotllant la seua cooperació en relació amb me-sures no vinculants per a Dinamarca;

TENINT PRESENT l’article 3 del Protocol so-bre el patrimoni de Schengen integrat en el marcde la Unió Europea;


PART I

Article 1

Dinamarca no participarà en l’adopció pelConsell de mesures proposades en virtut del títolV de la tercera part del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea. Les decisions del Consell ques’hagen d’adoptar per unanimitat requeriran launanimitat dels membres del Consell, llevat delrepresentant del Govern de Dinamarca.


Article 2

Cap de les disposicions del títol V de latercera part del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, cap mesura adoptada en virtutd’este títol, cap disposició d’acord internacionalsubscrit per la Unió en virtut d’este títol i cap de-cisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europeainterpretativa de qualsevol d’estes disposicionso mesures, ni cap mesura modi�icada o modi�i-cable en virtut d’este títol serà vinculant per aDinamarca ni li serà aplicable; estes disposicions,mesures o decisions no afectaran de cap manerales competències, els drets i les obligacions deDinamarca; estes disposicions, mesures o deci-sions no afectaran de cap manera el patrimonicomunitari o de la Unió, ni formaran part del dretde la Unió, tal com estos s’apliquen a Dinamarca.En particular, els actes de la Unió en l’àmbit dela cooperació policial i judicial en matèria penaladoptats abans de l’entrada en vigor del Tractatde Lisboa que siguen modi�icats continuaransent vinculants i aplicables a Dinamarca sensecanvis.

Article 2 bis

L’article 2 del present protocol s’aplicaràigualment a les normes establides basant-se enl’article 16 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea que es referisquen al tractamentde dades de caràcter personal pels estats mem-bres en l’exercici de les activitats compreses enl’àmbit d’aplicació dels capítols 4 o 5 del títol Vde la tercera part d’este tractat.

Article 3

Dinamarca no suportarà cap conseqüència �i-nancera de les mesures mencionades en l’article

PROT. 22, art. 4

164

PROTOCOLS

1, llevat que siguen gastos administratius oca-sionats a les institucions.

Article 4

1. Dins d’un període de sis mesos a partir delmoment que el Consell haja pres una mesura so-bre una proposta o iniciativa de desenrotllar elpatrimoni de Schengen en els àmbits coberts perla present part, Dinamarca decidirà si incorporaesta mesura a la seua legislació nacional. Si hofa, esta mesura crearà una obligació, de dret in-ternacional, entre Dinamarca i la resta d’estatsmembres vinculats per la mesura.

2. Si Dinamarca decidix no aplicar unamesura del Consell, en el sentit de l’apartat 1, elsestats membres vinculats per esta mesura i Di-namarca consideraran les mesures apropiadesque hagen de prendre.

PART II

Article 5

Pel que fa a les mesures adoptades pel Conselldins de l’àmbit d’aplicació de l’apartat 1 del’article 26, de l’article 42 i dels articles 43 a 46del Tractat de la Unió Europea, Dinamarca no par-ticiparà en l’elaboració i aplicació de decisions iaccions de la Unió amb implicacions en l’àmbitde la defensa. Per tant, Dinamarca no participaràen la seua adopció. Dinamarca no impedirà queels altres estats membres continuen desenrotllantla seua cooperació en este àmbit. Dinamarca noestarà obligada a contribuir al �inançament delsgastos operatius derivats d’estes mesures ni a po-sar a disposició de la Unió capacitats militars.

Els actes del Consell que s’hagen d’adoptarper unanimitat requeriran la unanimitat delsmembres del Consell, llevat del representant delGovern danés.


PART III

Article 6

Els articles 1, 2 i 3 no s’aplicaran a les mesu-res que determinen els tercers països els nacio-nals dels quals hagen d’estar proveïts d’unvisat al creuar les fronteres exteriors dels estatsmembres, ni a les mesures relatives a un modeluniforme de visat.

PART IV

Article 7

En qualsevol moment, Dinamarca podrà,d’acord amb les seues normes constitucionals,informar els altres estats membres que ja no de -sitja fer ús del present protocol en la seua tota-litat o en part. En eixe cas, Dinamarca aplicaràplenament totes les mesures pertinents que es-tiguen vigents llavors preses dins del marc dela Unió Europea.

Article 8

1. En tot moment i sense perjuí de l’article 7,Dinamarca, de conformitat amb les seues nor-mes constitucionals, podrà noti�icar als altres es-tats membres que, amb efecte a partir delprimer dia del mes següent al de la noti�icació,la part I consistirà en les disposicions que�iguren en l’annex. En este cas, la numeració delsarticles 5 a 8 es modi�icarà en conseqüència.

2. Sis mesos després de la data en què pro-duïsca efecte la noti�icació prevista en l’apartat1, la totalitat del patrimoni de Schengen i les me-sures adoptades per a desenrotllar el dit patri-moni que �ins a eixe moment hagen vinculat Di-namarca en qualitat d’obligacions de dret inter-nacional seran vinculants per a Dinamarca enqualitat de dret de la Unió.

ANNEX

Article 1

A reserva del que disposa l’article 3, Dinamar-ca no participarà en l’adopció per part del Con-sell de mesures proposades en virtut del títol Vde la tercera part del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea. Els actes del Consell ques’hagen d’adoptar per unanimitat requeriran launanimitat dels membres del Consell, exceptuatel representant del Govern danés.


Article 2

En virtut de l’article 1 i a reserva dels articles3, 4 i 8, cap de les disposicions del títol V de latercera part del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, cap mesura adoptada en virtut deldit títol, cap disposició de cap acord internacio-

PROT. 22, art. 6

165

PROTOCOLS

nal subscrit per la Unió en virtut del dit títol i capdecisió del Tribunal de Justícia de la Unió Euro-pea interpretativa de qualsevol de les ditesdisposicions o mesures serà vinculant per a Di-namarca ni li serà aplicable; estes disposicions,mesures o decisions no afectaran de cap manerales competències, els drets i les obligacions deDinamarca; estes disposicions, mesures o deci-sions no afectaran de cap manera el patrimonicomunitari o el de la Unió ni formaran part deldret de la Unió, tal com estos s’apliquen a Dina-marca.

Article 3

1. Dinamarca podrà noti�icar per escrit al pre-sident del Consell, en el termini de tres mesosa partir de la presentació al Consell d’una pro-posta o iniciativa en virtut del títol V de la tercerapart del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea, el seu desig de participar en l’adopció iaplicació de la mesura proposada de què es trac-te; després, Dinamarca tindrà dret a fer-ho.

2. Si, transcorregut un termini raonable,una mesura de les mencionades en l’apartat 1no pot adoptar-se amb la participació de Dina-marca, el Consell podrà adoptar la mesura pre-vista en l’apartat 1, de conformitat amb l’article1, sense la participació de Dinamarca. En eixe casserà aplicable l’article 2.

Article 4

Dinamarca, després de l’adopció d’una me-sura en aplicació del títol V de la tercera part delTractat de Funcionament de la Unió Europea, po-drà en tot moment noti�icar al Consell i a la Co-missió la intenció d’acceptar la dita mesura. Eneixe cas, s’aplicarà mutatis mutandis el procedi-ment previst en l’apartat 1 de l’article 331 deldit tractat.

Article 5

1. Les disposicions del present protocol s’a-plicaran a Dinamarca també pel que fa a les me-sures proposades o adoptades en virtut del títolV de la tercera part del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea, que modi�iquen una mesuraexistent que siga vinculant per a este Estat.

2. No obstant això, en cas que el Consell, aproposta de la Comissió, determine que la noparticipació de Dinamarca en la versió modi�i-cada d’una mesura existent implica la inviabilitatde la dita mesura per a altres estats membreso per a la Unió, podrà instar eixe Estat perquè

presente una noti�icació d’acord amb els articles3 o 4. Als efectes de l’aplicació de l’article 3, co-mençarà a comptar un nou termini de dosmesos a partir de la data en què el Consell hajapres la determinació.

Una vegada conclòs el termini de dos mesosa partir de la determinació del Consell, si Dina-marca no ha fet cap noti�icació d’acord amb elsarticles 3 o 4, la mesura existent deixarà de servinculant per a eixe Estat i deixarà d’aplicar-se-li, llevat que haja fet una noti�icació d’acord ambl’article 4 abans de l’entrada en vigor de la me-sura de modi�icació. El que disposa el paràgrafprecedent produirà efecte a partir de la datad’entrada en vigor de la mesura de modi�icacióo quan concloga el termini de dos mesos, si estadata és posterior.

Als efectes de l’aplicació del present apartat,el Consell, després de debatre àmpliament l’as-sumpte, es pronunciarà per majoria quali�icadadels seus membres que representen els estatsmembres que participen o han participat en l’a-dopció de la mesura de modi�icació. La majoriaquali�icada del Consell es de�inirà de conformitatamb la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 238 delTractat de Funcionament de la Unió Europea.

3. El Consell, per majoria quali�icada i aproposta de la Comissió, podrà determinar queDinamarca suporte les conseqüències �inanceresdirectes que puguen derivar, necessàriament iinevitablement, de la cessació de la seua parti-cipació en la mesura existent.

4. El present article s’entén sense perjuí del’article 4.

Article 6

1. La noti�icació a què es referix l’apartat 4haurà de presentar-se no més tard de sis mesosdesprés de l’adopció de�initiva d’una mesura queaplique el patrimoni de Schengen.

En cas que Dinamarca no presente una no-ti�icació d’acord amb els articles 3 o 4 relativaa una mesura que desplegue el patrimoni deSchengen, els estats membres vinculats perestes mesures i Dinamarca estudiaran l’adopcióde mesures apropiades.

2. S’entendrà que tota noti�icació en aplicacióde l’article 3 relativa a una mesura que desplegueel patrimoni de Schengen constituïx irrevocable-ment una noti�icació d’acord amb l’article 3 res-pecte de tota proposta o iniciativa ulterior des-tinada a desplegar eixa mesura, sempre que estaproposta o iniciativa aplique el patrimoni deSchengen.

PROT. 22, art. 7

166

PROTOCOLS

Article 7

Les normes establides basant-se en l’article16 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea que es referisquen al tractament dedades de caràcter personal pels estats membresen l’exercici de les activitats compreses enl’àmbit d’aplicació dels capítols 4 o 5 del títol Vde la tercera part del dit tractat només seran vin-culants per a Dinamarca en la mesura quesiguen vinculants per a esta normes de la Unióque regulen formes de cooperació judicial en ma-tèria penal i de cooperació policial en el marc delqual hagen de respectar-se les disposicionsestablides basant-se en l’article 16.

Article 8

Quan, en els casos a què es referix esta part,una mesura adoptada pel Consell en virtut deltítol V de la tercera part del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea siga vinculant pera Dinamarca, seran aplicables a Dinamarca enrelació amb esta mesura les corresponents dis-posicions dels Tractats.

Article 9

Excepte decisió contrària del Consell adop-tada per unanimitat de tots els membres, des-prés de consultar el Parlament Europeu, quanuna mesura adoptada pel Consell en virtut deltítol V de la tercera part del Tractat de Funcio-nament de la Unió Europea no siga vinculant pera Dinamarca, Dinamarca no suportarà cap con-seqüència �inancera d’esta mesura, amb excepciódels costos administratius ocasionats a les ins-titucions.

PROTOCOL (núm. 23)

SOBRE LES RELACIONS EXTERIORSDELS ESTATS MEMBRES RESPECTE AL

PAS DE FRONTERES EXTERIORS

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,TENINT EN COMPTE la necessitat dels estats

membres de garantir controls efectius en lesseues fronteres exteriors, en cooperació, si és elcas, amb tercers països;


Les disposicions relatives a les mesuressobre el pas de fronteres exteriors incloses en

la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 77 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea s’enten-dran sense perjuí de la competència dels estatsmembres per a negociar o formalitzar acordsamb tercers països, sempre que observen el dretde la Unió i els altres acords internacionals per-tinents.

PROTOCOL (núm. 24)

SOBRE ASIL A NACIONALS DELSESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ

EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,CONSIDERANT que, de conformitat amb l’a-

partat 1 de l’article 6 del Tractat de la Unió Eu-ropea, la Unió reconeix els drets, les llibertatsi els principis enunciats en la Carta dels DretsFonamentals;

CONSIDERANT que, de conformitat amb l’a-partat 3 de l’article 6 del Tractat de la Unió Eu-ropea, els drets fonamentals que garantix el Con-veni Europeu per a la Protecció dels Drets Hu-mans i de les Llibertats Fonamentals formen partdel dret de la Unió com a principis generals;

CONSIDERANT que el Tribunal de Justícia dela Unió Europea és competent per a garantir quela Unió respecta el dret a l’interpretar i aplicarels apartats 1 i 3 de l’article 6 del Tractat de laUnió Europea;

CONSIDERANT que, de conformitat ambl’article 49 del Tractat de la Unió Europea,qualsevol Estat europeu al sol·licitar l’ingrés coma membre en la Unió ha de respectar els valorsde l’article 2 del Tractat de la Unió Europea;

TENINT PRESENT que l’article 7 del Tractatde la Unió Europea establix un mecanisme pera suspendre determinats drets en cas de violaciógreu i persistent per part d’un Estat membred’eixos valors;

RECORDANT que qualsevol nacional d’un Es-tat membre, com a ciutadà de la Unió, guadixd’un estatut i d’una protecció especials que elsestats membres garantiran d’acord amb lesdisposicions de la segona part del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea;

TENINT PRESENT que els Tractats establixenun espai sense fronteres interiors i concedixena tots els ciutadans de la Unió el dret a circulari residir lliurement dins del territori dels estatsmembres;

DESITJANT evitar que es recórrega al proce-diment de l’asil per a �ins aliens a aquells per alsquals està previst;

CONSIDERANT que el present protocol res-

PROT. 26, art. 1

167

PROTOCOLS

pecta la �inalitat i els objectius de la Convencióde Ginebra de 28 de juliol de 1951 sobrel’estatut dels refugiats;


Article únic

Atés el grau de protecció dels drets i llibertatsfonamentals per part dels estats membres de laUnió Europea, es considerarà que els estatsmembres constituïxen recíprocament països d’o-rigen segurs a tots els efectes jurídics i pràcticsen relació amb assumptes d’asil. En conse-qüència, la sol·licitud d’asil efectuada per un na-cional d’un Estat membre només es podràprendre en consideració o ser declarada admis-sible per a ser examinada per un altre Estatmembre en els casos següents:

a) Si l’Estat membre de què el sol·licitant ésnacional procedix, després de l’entrada en vigordel Tractat d’Amsterdam, emparant-se en les dis-posicions de l’article 15 del Conveni per a la Pro-tecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fo-namentals, a adoptar mesures que establisquenen el seu territori excepcions a les seues obliga-cions d’acord amb este conveni;

b) si s’ha iniciat el procediment mencionaten l’apartat 1 de l’article 7 del Tractat de la UnióEuropea i �ins que el Consell o, si és el cas, el Con-sell Europeu adopte una decisió a este efecte enrelació amb l’Estat membre del qual el sol·licitantés nacional;

c) si el Consell ha adoptat una decisió de con-formitat amb l’apartat 1 de l’article 7 del Tractatde la Unió Europea respecte a l’Estat membredel qual el sol·licitant és nacional, o si el ConsellEuropeu, de conformitat amb l’apartat 2 de l’ar-ticle 7 d’este tractat, ha adoptat una decisió res-pecte a l’Estat membre del qual el sol·licitant ésnacional;

d) si un Estat membre així ho decidix unila-teralment respecte de la sol·licitud d’un nacionald’un altre Estat membre; en eixe cas, s’informaràimmediatament el Consell. La sol·licitud serà exa-minada partint de la presumpció que és mani-festament infundada sense que afecte de cap ma-nera, siguen quins siguen els casos, la facultatde presa de decisions de l’Estat membre.

PROTOCOL (núm. 25)

SOBRE L’EXERCICI DE LESCOMPETÈNCIES COMPARTIDES

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,HAN CONVINGUT les disposicions següents,


Article únic

Amb referència a l’apartat 2 de l’article 2 delTractat de Funcionament de la Unió Europea, re-latiu a les competències compartides, quan laUnió haja pres mesures en un àmbit determinat,l’abast d’este exercici de competència noméscomprendrà els elements regits per l’acte de laUnió de què es tracte, i per consegüent no inclou-rà tot l’àmbit en qüestió.

PROTOCOL (núm. 26)

SOBRE ELS SERVICIS D’INTERÉSGENERAL

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT emfatitzar la importància dels

servicis d’interés general,HAN CONVINGUT les següents disposicions

interpretatives, que s’incorporaran com a annexal Tractat de la Unió Europea i al Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea:

Article 1

Els valors comuns de la Unió respecte als ser-vicis d’interés econòmic general d’acord ambl’article 14 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea inclouen en particular:

– el paper essencial i l’àmplia capacitat dediscreció de les autoritats nacionals, regio-nals i locals per a prestar, encarregar i or-ganitzar els servicis d’interés econòmic ge-neral tan pròxims com siga possible a lesnecessitats dels usuaris;

– la diversitat dels servicis d’interés econò-mic general i la disparitat de les necessitatsi preferències dels usuaris que poden re-sultar de les diferents situacions geogrà-�iques, socials i culturals;

– un alt nivell de qualitat, seguretat i acces-sibilitat econòmica, la igualtat de tracte ila promoció de l’accés universal i dels dretsdels usuaris.

PROT. 26, art. 2

168

PROTOCOLS

Article 2

Les disposicions dels Tractats no afectaran decap manera la competència dels estats membresper a prestar, encarregar i organitzar servicis d’in-terés general que no tinguen caràcter econòmic.

PROTOCOL (núm. 27)

SOBRE MERCAT INTERIOR ICOMPETÈNCIA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,CONSIDERANT que el mercat interior, tal com

es de�inix en l’article 3 del Tractat de la Unió Eu-ropea, inclou un sistema que garantix que no esfalseja la competència,

HAN CONVINGUT el següent:A estos efectes, la Unió prendrà, en cas neces-

sari, mesures en el marc de les disposicions delsTractats, inclòs l’article 352 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea.

El present protocol s’incorporarà com aannex al Tractat de la Unió Europea i al Tractatde Funcionament de la Unió Europea.

PROTOCOL (núm. 28)

SOBRE LA COHESIÓ ECONÒMICA,SOCIAL I TERRITORIAL

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,RECORDANT que l’article 3 del Tractat de la

Unió Europea fa referència, entre altres objectius,al foment de la cohesió econòmica, social i territorial i de la solidaritat entre els estats mem-bres, i que esta cohesió �igura entre els àmbitsde competència compartida de la Unió enume-rats en la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 4 delTractat de Funcionament de la Unió Europea;

RECORDANT que les disposicions del títolXVIII de la tercera part, sobre la cohesió econò-mica, social i territorial, en el seu conjunt pro-porcionen la base jurídica per a consolidar i des-enrotllar més l’acció de la Unió en l’àmbit de lacohesió econòmica, social i territorial, inclosa lapossibilitat de crear un nou fons;

RECORDANT que les disposicions de l’article177 del Tractat de Funcionament de la Unió Eu-ropea preveuen la creació d’un Fons de Cohesió;

CONSTATANT que el BEI està prestant gransi creixents quantitats en favor de les regionsmenys afavorides;

CONSTATANT el desig d’una �lexibilitat mésgran en les modalitats d’assignació dels fons es-tructurals;

CONSTATANT el desig de modular els nivellsde participació de la Unió en programes i pro-jectes en determinats països;

CONSTATANT la proposta de tindre més encompte en el sistema de recursos propis la pros-peritat relativa dels estats membres;

REAFIRMEN que el foment de la cohesió eco-nòmica, social i territorial és vital per al ple des-enrotllament i l’èxit continuat de la Unió;

REAFIRMEN la seua convicció que els fons es-tructurals han de continuar exercint un paperconsiderable en la realització dels objectius dela Unió en l’àmbit de la cohesió;

REAFIRMEN la seua convicció que el BEI hade continuar dedicant la major part dels seus re-cursos al foment de la cohesió econòmica,social i territorial i declaren la seua disposicióa reconsiderar les necessitats de capital del BEIen tant que este capital siga necessari per a fer-ho;

ACORDEN que el Fons de Cohesió aporte con-tribucions �inanceres de la Unió a projectes enels àmbits del medi ambient i de les xarxes tran-seuropees en els estats membres que tinguen unPNB per capita inferior al 90% de la mitjana dela Unió i disposen d’un programa que conduïscaal compliment de les condicions de convergènciaeconòmica segons el que disposa l’article 126 delTractat de Funcionament de la Unió Europea;

MANIFESTEN el seu propòsit de concedir unmarge de �lexibilitat més gran en l’assignació demitjans �inancers procedents dels fons estruc-turals, a �i de tindre en compte necessitats es-pecí�iques no satisfetes en el marc de la regla-mentació actual dels fons estructurals;

DECLAREN la seua disposició a modular elsnivells de participació de la Unió en el marc deprogrames i projectes dels fons estructurals, a�i de previndre increments excessius en elsgastos pressupostaris en els estats membresmenys pròspers;

RECONEIXEN la necessitat de vigilar amb re-gularitat el progrés realitzat en el camí cap a laconsecució de la cohesió econòmica, social i territorial, i la seua disposició a estudiar totes lesmesures que siguen necessàries a este efecte;

DECLAREN la seua intenció de tindre més encompte la capacitat contributiva dels diferentsestats membres en el sistema de recursospropis, així com d’estudiar mitjans de correcció,per als estats membres menys pròspers, dels ele-ments regressius que hi ha en el sistema actualde recursos propis;

CONVENEN incorporar el present protocolcom a annex al Tractat de la Unió Europea i alTractat de Funcionament de la Unió Europea.

PROT. 30, art. 2

169

PROTOCOLS

PROTOCOL (núm. 29)

SOBRE EL SISTEMA DE RADIODIFUSIÓPÚBLICA DELS ESTATS MEMBRES

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,CONSIDERANT que el sistema de radiodifusió

pública dels estats membres està directamentrelacionat amb les necessitats democràtiques,socials i culturals de cada societat i amb la ne-cessitat de preservar el pluralisme dels mitjansde comunicació,


Les disposicions dels Tractats s’entendransense perjuí de la facultat dels estats membresde �inançar el servici públic de radiodifusió enla mesura que el �inançament es concedisca alsorganismes de radiodifusió per a dur a terme lafunció de servici públic tal com haja sigut atri-buïda, de�inida i organitzada per cada Estatmembre, i en la mesura que el �inançament noafecte les condicions del comerç i de la compe-tència en la Unió en un grau que siga contrari al’interés comú, tenint en compte la realitzacióde la funció d’eixe servici públic.

PROTOCOL (núm. 30)

SOBRE L’APLICACIÓ DE LA CARTADELS DRETS FONAMENTALS DE LA

UNIÓ EUROPEA A POLÒNIA I ALREGNE UNIT

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,CONSIDERANT que en l’article 6 del Tractat

de la Unió Europea, la Unió reconeix els drets,les llibertats i els principis establits en la Cartadels Drets Fonamentals de la Unió Europea;

CONSIDERANT que la Carta s’ha d’aplicard’estricta conformitat amb les disposicions del’esmentat article 6 i del títol VII de la Carta;

CONSIDERANT que l’esmentat article 6 dis-posa que la Carta siga aplicada i interpretadapels òrgans jurisdiccionals de Polònia i delRegne Unit en estricta conformitat amb les ex-plicacions a què fa referència este article;

CONSIDERANT que la Carta conté tant dretscom principis;

CONSIDERANT que la Carta conté tant dis-posicions de caràcter civil i polític com de caràc-ter econòmic i social;

CONSIDERANT que la Carta rea�irma elsdrets, les llibertats i els principis reconeguts en

la Unió i fa que estos drets siguen més visibles,però no crea nous drets ni principis;

RECORDANT les obligacions de Polònia i delRegne Unit en virtut del Tractat de la Unió Eu-ropea, del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea i del dret de la Unió en general;

PRENENT NOTA del desig de Polònia i delRegne Unit que es precisen determinats aspectesde l’aplicació de la Carta;

DESITJANT, per consegüent, precisar l’apli-cació de la Carta en relació amb la legislació i l’ac-ció administrativa de Polònia i del Regne Unit ila possibilitat d’acollir-s’hi davant dels tribunalsde Polònia i del Regne Unit;

REAFIRMANT que les referències que en elpresent protocol es fan a l’aplicació de disposi-cions especí�iques de la Carta s’entenen estric-tament sense perjuí de l’aplicació de les altresdisposicions de la Carta;

REAFIRMANT que el present protocol noafecta l’aplicació de la Carta als altres estatsmembres;

REAFIRMANT que el present protocol s’enténsense perjuí de les altres obligacions que incum-bixen Polònia i el Regne Unit en virtut delTractat de la Unió Europea, del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea i del dret de laUnió en general;


Article 1

1. La Carta no amplia la competència del Tri-bunal de Justícia de la Unió Europea ni de capaltre òrgan jurisdiccional de Polònia o delRegne Unit per a apreciar que les disposicionslegals o reglamentàries o les disposicions, pràc-tiques o accions administratives de Polònia o delRegne Unit siguen incompatibles amb els drets,llibertats i principis fonamentals que rea�irma.

2. En particular, i a �i que no hi haja cap dubte,cap disposició del títol IV de la Carta crea dretsque es puguen defendre davant dels òrgans ju-risdiccionals de Polònia o del Regne Unit,excepte en la mesura que Polònia o el Regne Unithagen previst estos drets en la seua legislació na-cional.

Article 2

Quan una disposició de la Carta es referiscaa legislacions i pràctiques nacionals, només s’a-plicarà a Polònia o al Regne Unit en la mesura

PROT. 31, art. 1

170

PROTOCOLS

que els drets i principis que conté es reconeguenen la legislació o pràctiques de Polònia o del Reg-ne Unit.

PROTOCOL (núm. 31)

SOBRE LES IMPORTACIONS EN LAUNIÓ EUROPEA DE PRODUCTESPETROLIERS REFINATS EN LES

ANTILLES NEERLANDESES

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT aportar algunes precisions sobre

el règim d’intercanvis aplicable a les importa-cions en la Comunitat Econòmica Europea deproductes petroliers re�inats a les Antilles Ne-erlandeses;


Article 1

El present protocol serà aplicable als produc-tes petroliers de les partides 27.10, 27.11,27.12, ex 27.13 (para�ina, ceres de petroli o depissarres i residus para�ínics) i 27.14 de la No-menclatura de Brussel·les, importats per alseu consum en els estats membres.

Article 2

Els estats membres es comprometen a con-cedir als productes petroliers re�inats a les An-tilles Neerlandeses els avantatges aranzelarisque resulten de l’associació d’estos últims a laUnió, en les condicions previstes en el presentprotocol. Estes disposicions seran vàlides siguenquins siguen les normes d’origen aplicadespels estats membres.

Article 3

1. Quan la Comissió, a instància d’un Estatmembre o per iniciativa pròpia, comprove queles importacions en la Unió de productes petro-liers re�inats a les Antilles Neerlandeses d’acordamb el règim previst en l’article 2 supra provo-quen di�icultats reals en el mercat d’un o més es-tats membres, decidirà que els estats membresinteressats introduïsquen, augmenten o reintro-duïsquen els drets de duana aplicables a eixesimportacions, en la mesura i per al període ne-cessari per a fer front a esta situació. Els tipusde drets de duana així introduïts, augmentats o

reintroduïts, no podran sobrepassar els delsdrets de duana aplicables a tercers països pera estos mateixos productes.

2. Les disposicions previstes en l’apartatprecedent podrà aplicar-se en qualsevol cas quanles importacions en la Unió de productes petro-liers re�inats a les Antilles Neerlandeses arribena la xifra de 2 milions de tones anuals.

3. Les decisions preses per la Comissió en vir-tut dels apartats precedents, incloses les que es-tan orientades a rebutjar la petició d’un Estatmembre, seran comunicades al Consell. Este po-drà, a instància de qualsevol Estat membre, ocu-par-se’n i podrà, en tot moment, modi�icar-leso anul·lar-les.

Article 4

1. Si un Estat membre estima que les impor-tacions de productes petroliers re�inats a les An-tilles Neerlandeses, efectuades directament o permitjà d’un altre Estat membre d’acord amb el rè-gim previst en l’article 2 supra, provoquen di-�icultats reals en el seu mercat i que és necessàriauna acció immediata per a fer front a estes, podràdecidir per iniciativa pròpia aplicar a estes im-portacions drets de duana els tipus de les qualsno podran sobrepassar els dels drets de duanaaplicables a tercers països per als mateixos pro-ductes. Noti�icarà esta decisió a la Comissió, quedecidirà, en el termini d’un mes, si les mesuresadoptades per l’Estat poden mantindre’s o hande modi�icar-se o suprimir-se. Les disposicionsde l’apartat 3 de l’article 3 seran aplicables a estadecisió de la Comissió.

2. Quan les importacions de productes petro-liers re�inats a les Antilles Neerlandeses, efectua-des directament o per mitjà d’un altre Estat mem-bre d’acord amb el règim previst en l’article 2 su-pra, en un o més estats membres de la CEE so-brepassen durant un any natural els tonatges in-dicats en l’annex del present protocol, les mesu-res eventualment adoptades en virtut de l’apartat1 per este o per estos estats membres per a l’anyen curs seran considerades com a legítimes. LaComissió, després d’haver-se assegurat que s’haarribat als tonatges �ixats, prendrà nota de les me-sures adoptades. En este cas, els altres estatsmembres s’abstindran de recórrer al Consell.

Article 5

Si la Unió decidix aplicar restriccions quan-titatives a les importacions de productes petro-liers de qualsevol procedència, estes restriccionspodran aplicar-se també a les importacions

PROT. 34, art. únic

171

PROTOCOLS

d’estos productes procedents de les Antilles Ne-erlandeses. En este cas, es concedirà un tractepreferencial a les Antilles Neerlandeses enfrontde tercers països.

Article 6

1. Les disposicions previstes en els articles 2a 5 seran revisades pel Consell, que decidirà perunanimitat, després de consultar el ParlamentEuropeu i la Comissió en el moment de l’adopciód’una de�inició comuna de l’origen dels productespetroliers procedents de tercers països i depaïsos associats o en el moment de prendre de-cisions en el marc d’una política comercial comu-na per als productes de què es tracte o en el mo-ment d’establir una política energètica comuna.

2. No obstant això, en el moment d’efectuarla revisió, hauran de mantindre’s en tot cas a fa-vor de les Antilles Neerlandeses avantatgesequivalents en forma apropiada i per a una quan-titat mínima de dos milions i mig de tones deproductes petroliers.

3. Els compromisos de la Unió respecte alsavantatges equivalents mencionats en l’apartat2 del present article podran ser, en cas necessari,distribuïts per països tenint en compte els to-natges indicats en l’annex del present protocol.

Article 7

Per a l’execució del present protocol, la Co-missió s’encarregarà de seguir el desenrotlla-ment de les importacions en els estats membresde productes petroliers re�inats a les Antilles Ne-erlandeses. Els estats membres comunicaran ala Comissió, que procurarà la seua difusió,qualsevol informació útil a este efecte, de con-formitat amb les modalitats administrativesque esta recomane.

ANNEX DEL PROTOCOL

Per a l’aplicació de l’apartat 2 de l’article 4 delProtocol sobre les importacions en la Unió Eu-ropea de productes petroliers re�inats a les An-tilles Neerlandeses, les altes parts contractantshan decidit que la quantitat de 2 milions de tonesde productes petroliers de les Antilles es repar-tisca entre els estats membres com s’indica:

Alemanya … 625 000 tonesUnió Econòmica

Belgoluxemburguesa … 200 000 tonesFrança … 75 000 tonesItàlia … 100 000 tonesPaïsos Baixos … 1 000 000 tones

PROTOCOL (núm. 32)

RELATIU A DETERMINADESDISPOSICIONS SOBRE ADQUISICIÓ DE

BÉNS IMMOBLES A DINAMARCA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT resoldre certs problemes im-

portants que interessen a Dinamarca,HAN CONVINGUT la disposició següent, que

s’incorporarà com a annex al Tractat de la UnióEuropea i al Tractat de Funcionament de la UnióEuropea:

No obstant el que disposen els Tractats, Di-namarca podrà mantindre la legislació vigent so-bre l’adquisició de béns immobles diferents deles vivendes de residència permanent.

PROTOCOL (núm. 33)

SOBRE L’ARTICLE 157 DEL TRACTATDE FUNCIONAMENT DE LA UNIÓ

EUROPEA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,HAN CONVINGUT la disposició següent, que

s’incorporarà com a annex al Tractat de la UnióEuropea i al Tractat de Funcionament de la UnióEuropea:

Per tal d’aplicar l’article 157 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea, les presta-cions en virtut d’un règim professional de segu-retat social no es consideraran retribució en elcas i en la mesura que puguen assignar-se als pe-ríodes d’ocupació anteriors al 17 de maig de1990, excepte en el cas dels treballadors o elsseus drethavents que, abans d’eixa data, hagenincoat una acció davant dels tribunals o presen-tat una reclamació equivalent segons el dret na-cional d’aplicació.

PROTOCOL (núm. 34)

SOBRE EL RÈGIM ESPECIALAPLICABLE A GROENLÀNDIA

Article únic

1. Els productes sotmesos a l’organització co-muna de mercats en el sector de la pesca, ori-ginaris de Groenlàndia i importats en la Unió, es-taran, dins del respecte als mecanismes del’organització comuna de mercats, exempts dedrets de duana i d’exaccions d’efecte equivalent,així com de restriccions quantitatives i de me-sures d’efecte equivalent, sempre que les pos-

PROT. 35

172

PROTOCOLS

sibilitats d’accés a les zones de pesca groenlan-deses oferides a la Unió, en virtut d’un acord en-tre la Unió i l’autoritat competent sobre Groen-làndia, siguen satisfactòries per a la Unió.

2. Totes les mesures relatives al règim d’im-portació d’estos productes, incloses les relativesa l’adopció d’eixes mesures, s’adoptaran segonsel procediment previst en l’article 43 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea.

PROTOCOL (núm. 35)

SOBRE L’ARTICLE 40.3.3 DE LACONSTITUCIÓ IRLANDESA

LES ALTES PARTS CONTRACTANTSHAN CONVINGUT la disposició següent, que

s’incorporarà com a annex al Tractat de la UnióEuropea, al Tractat de Funcionament de laUnió Europea i al Tractat constitutiu de la Co-munitat Europea de l’Energia Atòmica:

Cap disposició dels Tractats, del Tractatconstitutiu de la Comunitat Europea de l’EnergiaAtòmica ni dels tractats i actes pels quals es mo-di�iquen o completen eixos tractats afectarà l’a-plicació a Irlanda de l’article 40.3.3 de la Cons-titució irlandesa.

PROTOCOL (núm. 36)

SOBRE LES DISPOSICIONSTRANSITÒRIES

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,CONSIDERANT que, per a organitzar la tran-

sició entre les disposicions institucionals delstractats aplicables abans de l’entrada en vigordel Tractat de Lisboa i les disposicions d’estetractat, és necessari preveure disposicions tran-sitòries;


Article 1

En el present protocol, l’expressió «els Trac-tats» designa el Tractat de la Unió Europea, elTractat de Funcionament de la Unió Europea iel Tractat constitutiu de la Comunitat Europeade l’Energia Atòmica.

TÍTOL I

DISPOSICIONS RELATIVES AL PARLAMENTEUROPEU

Article 2

Amb temps su�icient abans de les eleccionsparlamentàries europees de 2009, el Consell Eu-ropeu adoptarà, de conformitat amb el paràgrafsegon de l’apartat 2 de l’article 14 del Tractat dela Unió Europea, una decisió per la qual es �ixela composició del Parlament Europeu.

Fins que �inalitze la legislatura 2004-2009,la composició i el nombre de membres delParlament Europeu continuaran sent els exis-tents en el moment de l’entrada en vigor delTractat de Lisboa.

TÍTOL II

DISPOSICIONS RELATIVES A LA MAJORIAQUALIFICADA

Article 3

1. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article16 del Tractat de la Unió Europea, les disposi-cions d’este apartat i les disposicions de l’apartat2 de l’article 238 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea, relatives a la de�inició de lamajoria quali�icada en el Consell Europeu i enel Consell, produiran efecte l’1 de novembre de2014.

2. Entre l’1 de novembre de 2014 i el 31 demarç de 2017, quan haja d’adoptar-se un acordper majoria quali�icada, qualsevol membre delConsell podrà sol·licitar que l’acord s’adopte perla majoria quali�icada que es de�inix en l’apartat3. En este cas s’aplicaran els apartats 3 i 4.

3. Fins al 31 d’octubre de 2014, estaran en vi-gor les disposicions següents, sense perjuí delque disposa el paràgraf segon de l’apartat 1 del’article 235 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea.

Quan el Consell Europeu o el Consell hagend’adoptar un acord per majoria quali�icada,els vots dels membres es ponderaran de la ma-nera següent:

Bélgica 12 Luxemburg 4Bulgària 10 Hongria 12República Txeca 12 Malta 3Dinamarca 7 Països Baixos 13Alemanya 29 Àustria 10Estònia 4 Polònia 27Irlanda 7 Portugal 12

PROT. 36, art. 7

173

PROTOCOLS

Grècia 12 Romania 14Espanya 27 Eslovènia 4França 29 Eslovàquia 7Itàlia 29 Finlàndia 7Xipre 4 Suècia 10Letònia 4 Regne Unit 29Lituània 7

Per a la seua adopció, els acords requeriranalmenys 255 vots que representen la votació fa-vorable de la majoria dels membres, quan en vir-tut dels Tractats hagen de ser adoptats a propos-ta de la Comissió. En els altres casos, requeriranalmenys 255 vots que representen la votació fa-vorable de dos terços dels membres com a mí-nim.

Quan el Consell Europeu o el Consell adoptenun acte per majoria quali�icada, qualsevol mem-bre del Consell Europeu o del Consell podràsol·licitar que es comprove que els estats mem-bres que constituïxen la majoria quali�icada re-presenten com a mínim el 62% de la poblaciótotal de la Unió. Si es posa de manifest que estacondició no es complix, l’acte en qüestió no seràadoptat.

4. Fins al 31 d’octubre de 2014, quan, en apli-cació dels Tractats, no participen en la votaciótots els membres del Consell, és a dir, en els casosen què es remeta a la majoria quali�icada de�i-nida d’acord amb l’apartat 3 de l’article 238 delTractat de Funcionament de la Unió Europea, lamajoria quali�icada es de�inirà com la mateixaproporció de vots ponderats i la mateixa propor-ció del nombre de membres del Consell i, si ésel cas, el mateix percentatge de població dels es-tats membres de què es tracte, que els establitsen l’apartat 3 del present article.

TÍTOL III

DISPOSICIONS RELATIVES A LESFORMACIONS DEL CONSELL

Article 4

Fins a l’entrada en vigor de la decisióprevista en el paràgraf primer de l’apartat 6 del’article 16 del Tractat de la Unió Europea, elConsell podrà reunir-se en les formacions pre-vistes en els paràgrafs segon i tercer del dit apar-tat, així com en les altres formacions la llista deles quals s’establisca per mitjà d’una decisió delConsell d’Assumptes Generals adoptada per ma-joria simple.

TÍTOL IV

DISPOSICIONS RELATIVES A LA COMISSIÓ,INCLÒS L’ALT REPRESENTANT DE LA UNIÓPER A ASSUMPTES EXTERIORS I POLÍTICA

DE SEGURETAT

Article 5

Els membres de la Comissió que estiguen enfuncions en la data d’entrada en vigor delTractat de Lisboa continuaran exercint-les �insal �inal del seu mandat. No obstant això, el diadel nomenament de l’alt representant de la Unióper a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat�inalitzarà el mandat del membre que tinga lamateixa nacionalitat que l’alt representant.

TÍTOL V

DISPOSICIONS RELATIVES AL SECRETARIGENERAL DEL CONSELL, ALT

REPRESENTANT DE LA POLÍTICAEXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA, I AL

SECRETARI GENERAL ADJUNT DELCONSELL

Article 6

Els mandats del secretari general del Consell,alt representant de la Política Exterior i de Se-guretat Comuna, i del secretari general adjuntdel Consell �inalitzaran en la data d’entrada envigor del Tractat de Lisboa. El Consell nomenaràun secretari general de conformitat amb l’apartat2 de l’article 240 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea.

TÍTOL VI

DISPOSICIONS RELATIVES ALS ÒRGANSCONSULTIUS

Article 7

Fins a l’entrada en vigor de la decisió previstaen l’article 301 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea, el repartiment dels membresdel Comité Econòmic i Social serà el següent:

Bèlgica 12 Luxemburg 6Bulgària 12 Hongria 12República Txeca 12 Malta 5Dinamarca 9 Països Baixos 12Alemanya 24 Àustria 12Estònia 7 Polònia 21Irlanda 9 Portugal 12

PROT. 36, art.8

174

PROTOCOLS

Grècia 12 Romania 15Espanya 21 Eslovènia 7França 24 Eslovàquia 9Itàlia 24 Finlàndia 9Xipre 6 Suècia 12Letònia 7 Regne Unit 24Lituània 9

Article 8

Fins a l’entrada en vigor de la decisió previstaen l’article 305 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea, el repartiment dels membresdel Comité de les Regions serà el següent:

Bèlgica 12 Luxemburg 6Bulgària 12 Hongria 12República Txeca 12 Malta 5Dinamarca 9 Països Baixos 12Alemanya 24 Àustria 12Estònia 7 Polònia 21Irlanda 9 Portugal 12Grècia 12 Romania 15Espanya 21 Eslovènia 7França 24 Eslovàquia 9Itàlia 24 Finlàndia 9Xipre 6 Suècia 12Letònia 7 Regne Unit 24Lituània 9

TÍTOL VII

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES RELATIVESALS ACTES ADOPTATS EN VIRTUT DELSTÍTOLS V I VI DEL TRACTAT DE LA UNIÓ

EUROPEA ABANS DE L’ENTRADA EN VIGORDEL TRACTAT DE LISBOA

Article 9

Els efectes jurídics dels actes de les institu-cions, òrgans i organismes de la Unió adoptatsen virtut del Tractat de la Unió Europea abansde l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa esmantenen mentres eixos actes no hagen sigut de-rogats, anul·lats o modi�icats en aplicació delsTractats. El mateix passa amb els convenissubscrits entre els estats membres sobre la basedel Tractat de la Unió Europea.

Article 10

1. Amb caràcter transitori i respecte alsactes de la Unió en l’àmbit de la cooperació po-licial i judicial en matèria penal que hagensigut adoptats abans de l’entrada en vigor delTractat de Lisboa, les atribucions de les institu-

cions en la data d’entrada en vigor del dittractat seran les següents: les atribucions de laComissió en virtut de l’article 258 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea no seran apli-cables i les atribucions del Tribunal de Justíciade la Unió Europea en virtut del títol VI del Trac-tat de la Unió Europea, en la seua versió vigentabans de l’entrada en vigor del Tractat deLisboa, continuaran sent les mateixes, encara quehagen sigut acceptades d’acord amb l’apartat 2de l’article 35 del mencionat Tractat de la UnióEuropea.

2. La modi�icació d’un acte previst en l’apartat1 comportarà que s’apliquen, respecte de l’actemodi�icat i en relació amb els estats membresals quals vaja a aplicar-se, les atribucions de lesinstitucions mencionades en el dit apartat queestablixen els Tractats.

3. En tot cas, la mesura transitòria mencio-nada en l’apartat 1 deixarà de tindre efectes cincanys després de l’entrada en vigor del Tractatde Lisboa.

4. A tot tardar sis mesos abans de la conclusiódel període transitori previst en l’apartat 3, elRegne Unit podrà noti�icar al Consell que no ac-cepta, respecte als actes previstos en l’apartat1, les atribucions de les institucions mencionadesen l’apartat 1 que establixen els Tractats. En casque el Regne Unit haja realitzat esta noti�icació,deixaran d’aplicar-se-li tots els actes previstosen l’apartat 1 a partir de la data d’expiració delperíode transitori previst en l’apartat 3. El pre-sent paràgraf no s’aplicarà als actes modi�icatsque siguen aplicables al Regne Unit de confor-mitat amb el que s’indica en l’apartat 2.

El Consell, que es pronunciarà per majoriaquali�icada a partir de la proposta de la Comissió,determinarà les mesures necessàries que deri-ven del que precedix i les adaptacions transitò-ries necessàries. El Regne Unit no participarà enl’adopció d’esta decisió. La majoria quali�icadadel Consell es de�inirà de conformitat amb la lle-tra a) de l’apartat 3 de l’article 238 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea.

El Consell, que es pronunciarà per majoriaquali�icada a proposta de la Comissió, també po-drà adoptar una decisió per mitjà de la qual de-termine que el Regne Unit suportarà les conse-qüències �inanceres directes que puguen deri-var-se, necessàriament i inevitablement, de laseua decisió de deixar de participar en estos ac-tes.

5. El Regne Unit podrà noti�icar ulteriormental Consell, en qualsevol moment, el seu desig departicipar en actes que hagen deixat d’aplicar-se-li d’acord amb el paràgraf primer de l’apartat

PROT. 37, art. 3

175

PROTOCOLS

4. En este cas s’aplicaran, segons siga procedent,les disposicions pertinents del Protocol sobre elpatrimoni de Schengen integrat en el marc dela Unió Europea o del Protocol sobre la posiciódel Regne Unit i Irlanda respecte de l’espai dellibertat, seguretat i justícia. Les atribucions deles institucions respecte a estos actes seran lesestablides pels Tractats. A l’aplicar els protocolspertinents, les institucions de la Unió i el RegneUnit tractaran de restablir el major nivell pos-sible de participació del Regne Unit en el patri-moni de la Unió en l’àmbit de l’espai de llibertat,seguretat i justícia, de manera que s’evitarà queen la pràctica això afecte greument el funciona-ment dels seus diversos components i respectantla coherència d’estos.

PROTOCOL (núm. 37)

SOBRE LES CONSEQÜÈNCIESFINANCERES DE L’EXPIRACIÓ DEL

TRACTAT CECA I EL FONSD’INVESTIGACIÓ DEL CARBÓ I DE

L’ACER

LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,RECORDANT que tots els elements del patri-

moni actiu i passiu de la Comunitat Europea delCarbó i de l’Acer, tal com existien el 23 de juliolde 2002, van ser transferits a la Comunitat Eu-ropea a partir del 24 de juliol de 2002;

PRENENT EN CONSIDERACIÓ que és desit-jable utilitzar estos fons per a la investigació enels sectors vinculats a la indústria del carbó i del’acer, i la consegüent necessitat d’establir algu-nes regles particulars a este efecte;


Article 1

1. Sense perjuí de qualsevol increment o dis-minució que puga produir-se arran de les ope-racions de liquidació, el valor net d’estos ele-ments, tal com �iguren en el balanç de la CECAel 23 de juliol de 2002, es considerarà com unpatrimoni destinat a la investigació en elssectors relacionats amb la indústria del carbói de l’acer, designat com a «CECA en liquidació».Després del tancament de la liquidació, el patri-moni es denominarà «Actius del Fons d’Inves-tigació del Carbó i de l’Acer».

2. Els ingressos que genere este patrimoni,denominats «Fons d’Investigació del Carbó i de

l’Acer», s’utilitzaran exclusivament amb �insd’investigació en els sectors vinculats a la indús-tria del carbó i de l’acer al marge del programamarc d’investigació, de conformitat amb el quedisposa el present protocol i els actes adoptatsen virtut d’este.

Article 2

El Consell, d’acord amb un procediment le-gislatiu especial i amb l’aprovació prèvia del Par-lament Europeu, adoptarà totes les disposicionsnecessàries per a l’aplicació del present protocol,inclosos els principis essencials.

El Consell adoptarà, a proposta de la Comissiói després de consultar el Parlament Europeu, lesmesures que establisquen les directrius �inan-ceres plurianuals per a la gestió del patrimonidel Fons d’Investigació del Carbó i de l’Acer, aixícom de les directrius tècniques per al programad’investigació del dit fons.

Article 3

Excepte disposició en contra del presentprotocol i dels actes adoptats en virtut d’este, se-ran aplicables les disposicions dels Tractats.

4. ANNEXOS

179

ANNEX I

LLISTA PREVISTA EN L’ARTICLE 38 DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNIÓEUROPEA

(1)Partides de la (2)nomenclatura Denominacióde Brussel·les dels productes

CAPÍTOL 1 Animals vius

CAPÍTOL 2 Carns i despulles comestibles

CAPÍTOL 3 Peixos, crustacis i mol·luscos

CAPÍTOL 4 Llet i productes lactis; ous d’au; mel natural

CAPÍTOL 5

05.04 Budells, bufetes i estómacs d’animals (diferents dels de peix), sencers o entrossos

05.15 Productes d’origen animal no expressats ni compresos en altres partides;animals morts dels capítols 1 o 3, impropis per al consum humà

CAPÍTOL 6 Plantes vives i productes de la �loricultura

CAPÍTOL 7 Llegums, plantes, arrels i tubèrculs alimentaris

CAPÍTOL 8 Fruits comestibles; corfes de cítrics i de melons

CAPÍTOL 9 Café, te i espècies, excloent-ne l’herba mat (partida 09.03)

CAPÍTOL 10 Cereals

CAPÍTOL 11 Productes de la molineria; malta; midons i fècules; gluten; inulina

CAPÍTOL 12 Llavors i fruits oleaginosos; llavors i fruits diversos; plantes industrials i me-dicinals; palles i farratges

CAPÍTOL 13

ex 13.03 Pectina

CAPÍTOL 15

15.01 Sagí, altres greixos de porc i greixos d’aus de corral, premsades o foses

15.02 Sèus (de les espècies bovina, ovina i caprina) en brut o fosos, inclosos elssèus anomenats «primers sucs»

15.03 Estearina solar; oleoestearina; oli de sagí de porc i oleomargarina no emul-sionada, sense mescla ni cap preparació

(*) Partida afegida per l’article 1 del Reglament núm. 7 bis del Consell de la Comunitat Econòmica Europea, de 18 de desembrede 1959 (DO núm. 7 de 30.1.1961, p. 71/61).

180

ANNEXOS


15.04 Greixos i olis de peix i de mamífers marins, inclús re�inats

15.07 Olis vegetals �ixos, �luids o concrets, bruts, puri�icats o re�inats

15.12 Greixos i olis animals o vegetals hidrogenats, inclús re�inats, però sense pre-paració ulterior

15.13 Margarina, succedanis del sagí de porc i altres greixos alimentaris prepa-rats

15.17 Residus procedents del tractament dels cossos grassos o de les ceres animalso vegetals

CAPÍTOL 16 Preparats de carns, peixos, crustacis i mol·luscos

CAPÍTOL 17

17.01 Sucres de remolatxa i de canya, en estat sòlid

17.02 Altres sucres; xarops; succedanis de la mel, inclús mesclats amb melnatural; sucres i melasses caramel·litzades

17.03 Melasses, inclús decolorades

17.05 (*) Sucres, xarops i melasses aromatitzats o amb addició de colorants (inclososel sucre amb vainilla o vanil·lina), a excepció dels sucs de fruites amb addicióde sucre en qualsevol percentatge

CAPÍTOL 18

18.01 Cacau en gra, sencer o partit, cru o torrat

18.02 Corfa, pellorfa, pel·lícules i residus de cacau

CAPÍTOL 20 Preparats de llegums, d’hortalisses, de fruites i d’altres plantes o parts deplantes

CAPÍTOL 22

22.04 Most de raïm parcialment fermentat, inclús «apagat» sense utilització d’al-cohol

22.05 Vins de raïm; most de raïm «apagat» amb alcohol (incloses les misteles)

22.07 Sidra, suc de pera, aiguamel i altres begudes fermentades

ex 22.09 (*)

(*) Partida afegida per l’article 1 del Reglament núm. 7 bis del Consell de la Comunitat Econòmica Europea, de 18 de desembrede 1959 (DO núm. 7 de 30.1.1961, p. 71/61).

181

ANNEXOS


ex 22.08 (*) Alcohol etílic desnaturalitzat o sense desnaturalitzar, de qualsevol graduació,obtingut amb els productes agrícoles que s’enumeren en l’annex I, excloent-ne els aiguardents, licors i altres begudes espirituoses; preparats alcohòlicscompostos (anomenats «extractes concentrats») per a la fabricació de be-gudes

ex 22.10 (*) Vinagre i els seus succedanis comestibles

CAPÍTOL 23 Residus i deixalles de les indústries alimentàries; aliments preparats per aanimals

CAPÍTOL 24

ex 24.01 Tabac en brut o sense elaborar; residus de tabac

CAPÍTOL 45

ex 45.01 Suro natural en brut i residus de suro; suro triturat, granulat o polvoritzat

CAPÍTOL 54

ex 54.01 Lli en brut (messes de lli), enriuat, espadat, rastellat (pentinat) o treballatd’una altra manera, però sense �ilar; estopes i residus de lli (incloses les �i-lagarses)

CAPÍTOL 57

57.01 Cànem (Cannabis sativa) en brut, enriuat, espadat, rastellat (pentinat) o tre-ballat d’una altra manera, però sense �ilar; estopes i residus de cànem (inclosesles �ilagarses)

ANNEX II

PAÏSOS I TERRITORIS D’ULTRAMAR A QUÈ S’APLICARAN LES DISPOSICIONS DE LAQUARTA PART DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNIÓ EUROPEA

— Groenlàndia,

— Nova Caledònia i les seues dependències,

— Polinèsia francesa,

— terres australs i antàrtiques franceses,

— Illes Wallis i Futuna,

— Mayotte,

— Saint Pierre et Miquelon,

— Aruba,

— Antilles neerlandeses:

– Bonaire,

– Curaçao,

– Saba,

– Sint Eustatius,

– Sint Maarten,

— Anguila,

— Illes Caiman,

— Illes Malvines (Falkland),

— Geòrgia del Sud i Illes Sandwich del Sud,

— Montserrat,

— Pitcairn,

— Saint Helena i les seues dependències,

— territori antàrtic britànic,

— territoris britànics de l’oceà Índic,

— Illes Turks i Caicos,

— Illes Verges britàniques,

— Bermudes.

ANNEXOS

182

5. DECLARACIONS

ANNEXES A L’ACTA FINAL DE LA CONFERÈNCIA

INTERGOVERNAMENTAL

QUE HA ADOPTAT EL TRACTAT DE LISBOA

�irmat el 13 de desembre de 2007

185

A. DECLARACIONS RELATIVES ADISPOSICIONS DELS TRACTATS

1. Declaració relativa a la Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea

La Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea, que té caràcter jurídicament vinculant,con�irma els drets fonamentals garantits pel Con-veni Europeu per a la Protecció dels Drets Hu-mans i de les Llibertats Fonamentals i tal comresulten de les tradicions constitucionals comu-nes als estats membres.

La Carta no amplia l’àmbit d’aplicació del dretde la Unió més enllà de les competències de laUnió ni crea cap nova competència ni cap novacomesa per a la Unió, i no modi�ica les compe-tències i comeses de�inides pels Tractats.

2. Declaració relativa a l’apartat 2 del’article 6 del Tractat de la Unió Europea

La Conferència convé que l’adhesió de laUnió al Conveni Europeu per a la Protecció delsDrets Humans i de les Llibertats Fonamentalshauria de realitzar-se de manera que es preser-ven les especificitats de l’ordenament jurídicde la Unió. En este context, la Conferència prennota que hi ha un diàleg regular entre el Tribu-nal de Justícia de la Unió Europea i el TribunalEuropeu de Drets Humans, diàleg que podrà re-forçar-se quan la Unió s’adherisca a l’esmentatconveni.

3. Declaració relativa a l’article 8 delTractat de la Unió Europea

La Unió tindrà en compte la situació particu-lar dels països de reduïda dimensió territorialque mantenen amb esta relacions especí�iquesde proximitat.

4. Declaració relativa a la composició delParlament Europeu

L’escó addicional del Parlament Europeus’assignarà a Itàlia.

5. Declaració relativa a l’acord polític delConsell Europeu sobre el projecte dedecisió relativa a la composició del

Parlament Europeu

El Consell Europeu donarà la seua aprovaciópolítica al projecte revisat de decisió relativa ala composició del Parlament Europeu per a la le-

gislatura 2009-2014, basant-se en la propostadel Parlament Europeu.

6. Declaració relativa als apartats 5 i 6 del’article 15, als apartats 6 i 7 de l’article 17

i a l’article 18 del Tractat de la UnióEuropea

En l’elecció de les persones que hauran d’e-xercir els càrrecs de president del Consell Eu-ropeu, president de la Comissió i alt representantde la Unió per a Assumptes Exteriors i Políticade Seguretat haurà de tindre’s degudament encompte la necessitat de respectar la diversitatgeogrà�ica i demogrà�ica de la Unió i dels seusestats membres.

7. Declaració relativa a l’apartat 4 del’article 16 del Tractat de la Unió Europea ia l’apartat 2 de l’article 238 del Tractat de

Funcionament de la Unió Europea

La Conferència declara que la decisió relativaa l’aplicació de l’apartat 4 de l’article 16 del Trac-tat de la Unió Europea i de l’apartat 2 del’article 238 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea serà adoptada pel Consell en ladata de la �irma del Tractat de Lisboa i entraràen vigor el dia en què entre en vigor el dit tractat.El projecte de decisió �igura a continuació:

Projecte de decisió del Consellrelativa a l’aplicació de l’apartat 4 de l’article

16 del Tractat de la Unió Europea i del’apartat 2 de l’article 238 del Tractat de

Funcionament de la Unió Europea entre l’1 denovembre de 2014 i el 31 de març de 2017,d’una banda, i a partir de l’1 d’abril de 2017,

d’una altra

EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,Considerant el següent:(1) Convé adoptar unes disposicions que

permeten una transició �luida del sistemade presa de decisions per majoria qua-li�icada en el Consell —de�init en l’apar-tat 3 de l’article 3 del Protocol sobre lesdisposicions transitòries, que seguiràaplicant-se �ins al 31 d’octubre de2014— al sistema de votació previst enl’apartat 4 de l’article 16 del Tractat dela Unió Europea i en l’apartat 2 de l’ar-ticle 238 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea, que s’aplicarà a partirde l’1 de novembre de 2014, incloent-hi,durant un període transitori que con-

DECL. 7

186

DECLARACIONS

clourà el 31 de març de 2017, algunesdisposicions especí�iques previstes en l’a-partat 2 de l’article 3 del dit protocol.

(2) Es recorda que és pràctica del Consell fertot el que siga possible per reforçar la le-gitimitat democràtica dels actes adoptatsper majoria quali�icada.

DECIDIX:Secció 1

Disposicions aplicables entre l’1 de novembrede 2014 i el 31 de març de 2017

Article 1

Entre l’1 de novembre de 2014 i el 31 de marçde 2017, si un nombre de membres del Consellque represente:

a) almenys les tres quartes parts de la pobla-ció, o

b) almenys les tres quartes parts del nombred’estats membres,

necessari per a constituir una minoria de blo-queig en aplicació del paràgraf primer de l’apar-tat 4 de l’article 16 del Tractat de la UnióEuropea o de l’apartat 2 de l’article 238 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea, mani-festa la seua oposició al fet que el Conselladopte un acte per majoria quali�icada, elConsell debatrà l’assumpte.

Article 2

En el transcurs d’estos debats, el Consell faràtot allò que estiga al seu abast per a aconseguir,dins d’un termini raonable i sense afectar els ter-minis obligatoris establits en el dret de la Unió,una solució satisfactòria per a respondre a lespreocupacions exposades pels membres delConsell a què es referix l’article 1.

Article 3

Amb este �i, el president del Consell, assistitper la Comissió i dins del respecte del reglamentintern del Consell, prendrà totes les iniciativesnecessàries per a facilitar la consecució d’unabase d’acord més àmplia en el Consell. Elsmembres del Consell li prestaran la seua ajuda.

Secció 2

Disposicions aplicables a partir de l’1 d’abrilde 2017

Article 4

A partir de l’1 d’abril de 2017, si un nombrede membres del Consell que represente:

a) almenys el 55% de la població, ob) almenys el 55% del nombre d’estats

membres, necessari per a constituir una minoriade bloqueig en aplicació del paràgraf primer del’apartat 4 de l’article 16 del Tractat de la UnióEuropea o de l’apartat 2 de l’article 238 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea, mani-festa la seua oposició al fet que el Conselladopte un acte per majoria quali�icada, elConsell debatrà l’assumpte.

Article 5

En el transcurs d’estos debats, el Consell faràtot allò que estiga al seu abast per a aconseguir,dins d’un termini raonable i sense afectar els ter-minis obligatoris establits en el dret de la Unió,una solució satisfactòria per a respondre a lespreocupacions exposades pels membres delConsell a què es referix l’article 4.

Article 6

Amb este �i, el president del Consell, assistitper la Comissió i dins del respecte del reglamentintern del Consell, prendrà totes les iniciativesnecessàries per a facilitar la consecució d’unabase d’acord més àmplia en el Consell. Elsmembres del Consell li prestaran la seua ajuda.

Secció 3

Entrada en vigor

Article 7

La present decisió entrarà en vigor el dia del’entrada en vigor del Tractat de Lisboa.

8. Declaració relativa a les mesurespràctiques que hauran d’adoptar-se quanentre en vigor el Tractat de Lisboa pel que

fa a la Presidència del Consell Europeu idel Consell d’Assumptes Exteriors

En cas que el Tractat de Lisboa entre en vigordesprés de l’1 de gener de 2009, la Conferènciainvita les autoritats competents de l’Estat mem-bre que exercisca la presidència semestral delConsell en eixe moment, d’una banda, i la per-sonalitat que serà elegida president del ConsellEuropeu i la personalitat que serà nomenada alt

DECL. 10

187

DECLARACIONS

representant de la Unió per a Assumptes Exte-riors i Política de Seguretat, d’una altra, aadoptar les mesures concretes necessàries,consultant la presidència semestral següent, quepermeten una transició e�icaç pel que fa als as-pectes materials i organitzatius de l’exercici dela Presidència del Consell Europeu i del Conselld’Assumptes Exteriors.


sobre la Decisió del Consell Europeurelativa a l’exercici de la Presidència del

Consell

La Conferència declara que el Consell hauriade començar a preparar la decisió per la qual es�ixen els procediments d’aplicació de la decisiórelativa a l’exercici de la Presidència del Conselldes de la �irma del Tractat de Lisboa i aprovar-la políticament en un termini de sis mesos. Acontinuació es transcriu un projecte de decisiódel Consell Europeu, que s’adoptarà el dia del’entrada en vigor del dit tractat:

Projecte de decisió del Consell Europeurelativa a l’exercici de la Presidència del

Consell

Article 1

1. La presidència del Consell, a excepció dela formació d’Assumptes Exteriors, serà exercidaper grups predeterminats de tres estats mem-bres durant un període de díhuit mesos. Estosgrups es formaran per rotació paritària dels es-tats membres, atenent la seua diversitat i elsequilibris geogrà�ics en la Unió.

2. Cada membre del grup exercirà per rotació,durant un període de sis mesos, la presidènciade totes les formacions del Consell, a excepcióde la formació d’Assumptes Exteriors. Els altresmembres del grup assistiran la presidència entotes les seues responsabilitats d’acord amb unprograma comú. Els membres del grup podranconvindre entre si altres acords.

Article 2

La presidència del Comité de RepresentantsPermanents dels governs dels estats membresserà exercida per un representant de l’Estatmembre que presidisca el Consell d’AssumptesGenerals.

La presidència del Comité Polític i de Segu-retat serà exercida per un representant de l’alt

representant de la Unió per a Assumptes Exte-riors i Política de Seguretat.

La presidència dels òrgans preparatoris deles diverses formacions del Consell, a excepcióde la formació d’Assumptes Exteriors, correspon-drà al membre del grup que presidisca la forma-ció corresponent, excepte decisió contrària deconformitat amb l’article 4.

Article 3

El Consell d’Assumptes Generals vetlarà, encooperació amb la Comissió, per la coherènciai la continuïtat dels treballs de les diferents for-macions del Consell en el marc d’una programa-ció plurianual. Els estats membres que exercis-quen la presidència adoptaran, amb l’ajuda dela Secretaria General del Consell, totes les dis-posicions necessàries per a l’organització i labona marxa dels treballs del Consell.

Article 4

El Consell adoptarà una decisió per la quals’establisquen les mesures d’aplicació de lapresent decisió.


La Conferència estima que la Comissió, quanja no compte amb nacionals de tots els estatsmembres, hauria de prestar especial atenció ala necessitat de garantir una total transparènciaen les relacions amb tots els estats membres. Enconseqüència, la Comissió hauria de mantindreun estret contacte amb tots els estats membres,independentment que estos tinguen o no un na-cional com a membre de la Comissió, i, en estecontext, hauria de prestar especial atenció a lanecessitat de compartir la informació amb totsels estats membres i consultar-los.

A més, la Conferència considera que la Comis-sió hauria de prendre totes les mesures neces-sàries per a garantir que es tinguen plenamenten compte les realitats polítiques, socials i eco-nòmiques de tots els estats membres, inclús lesd’aquells que no compten amb cap nacional en-tre els membres de la Comissió. Estes mesureshaurien d’incloure la garantia que la posició d’ei-xos estats membres es tinga en compte per mitjàde l’adopció de disposicions d’organitzacióadequades.

DECL. 11

188

DECLARACIONS

11. Declaració relativa als apartats 6 i 7 del’article 17 del Tractat de la Unió Europea

La Conferència entén que, en virtut del quedisposen els Tractats, el Parlament Europeu i elConsell Europeu són responsables conjuntamentde la bona marxa del procés que conduïx a l’e-lecció del president de la Comissió Europea. Perconsegüent, abans de la decisió del ConsellEuropeu, es mantindran les necessàries consul-tes entre representants del Parlament Europeui del Consell Europeu, en el marc que s’estimemés oportú. Estes consultes, d’acord amb el quedisposa el paràgraf primer de l’apartat 7 de l’ar-ticle 17, versaran sobre el per�il dels candidatsal càrrec de president de la Comissió, tenint encompte les eleccions al Parlament Europeu.Les condicions de celebració d’estes consultespodran precisar-se en el moment oportú, decomú acord entre el Parlament Europeu i el Con-sell Europeu.


1. La Conferència declara que es mantindranels contactes oportuns amb el Parlament Euro-peu durant els treballs preparatoris que prece-disquen el nomenament de l’alt representant dela Unió per a Assumptes Exteriors i Política deSeguretat, que ha de produir-se en la datad’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, d’acordamb l’article 18 del Tractat de la Unió Europeai amb l’article 5 del Protocol sobre les disposi-cions transitòries, el mandat del qual durarà desde l’esmentada data �ins al �inal del mandat dela Comissió que estiga en funcions en eixe mo-ment.

2. Així mateix, respecte de l’alt representantde la Unió per a Assumptes Exteriors i Políticade Seguretat, el mandat del qual començarà elnovembre de 2009, al mateix temps i amb la ma-teixa duració que el de la pròxima Comissió, laConferència recorda que serà nomenat d’acordamb el que disposen els articles 17 i 18 del Trac-tat de la Unió Europea.

13. Declaració relativa a la políticaexterior i de seguretat comuna

La Conferència destaca que les disposicionsdel Tractat de la Unió Europea relatives a la po-lítica exterior i de seguretat comuna, com la cre-ació del càrrec d’alt representant de la Unió pera Assumptes Exteriors i Política de Seguretat ila creació d’un servici europeu d’acció exterior,

s’entendran sense perjuí de les responsabilitatsdels estats membres, en el seu estat actual, pera la formulació i direcció de la seua política ex-terior i sense perjuí de la seua representació na-cional en tercers països i organitzacions inter-nacionals.

La Conferència recorda així mateix que lesdisposicions per les quals es regix la política co-muna de seguretat i defensa s’entenen sense de-triment del caràcter especí�ic de la política deseguretat i defensa dels estats membres.

Posa de relleu que la Unió Europea i els seusestats membres seguiran vinculats per les dis-posicions de la Carta de les Nacions Unides i, enparticular, per la responsabilitat primordialdel Consell de Seguretat i dels seus estats mem-bres de mantindre la pau i la seguretat interna-cionals.

14. Declaració relativa a la políticaexterior i de seguretat comuna

A més de les normes i procediments especí-�ics a què es fa referència en l’apartat 1 de l’ar-ticle 24 del Tractat de la Unió Europea, la Con-ferència subratlla que les disposicions referentsa la política exterior i de seguretat comuna, in-cloent-hi el relatiu a l’alt representant de la Unióper a Assumptes Exteriors i Política de Seguretati al servici europeu d’acció exterior, no afectaranles bases jurídiques, responsabilitats i compe-tències existents de cada Estat membre en re-lació amb la formulació i conducció de la seuapolítica exterior, el seu servici diplomàtic nacio-nal, les seues relacions amb tercers països i laseua participació en organitzacions internacio-nals, incloent-hi la pertinença d’un Estat membreal Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

La Conferència observa, d’altra banda, que lesdisposicions corresponents a la política exteriori de seguretat comuna no conferixen nouspoders d’iniciativa de decisions a la Comissió niamplien la funció del Parlament Europeu.

La Conferència també recorda que les dispo-sicions per les quals es regix la política comunade seguretat i defensa s’entenen sense detrimentdel caràcter especí�ic de la política de seguretati defensa dels estats membres.


La Conferència declara que, des de la �irmadel Tractat de Lisboa, el secretari general delConsell, alt representant de la Política Exteriori de Seguretat Comuna, la Comissió i els estats

DECL. 19

189

DECLARACIONS

membres haurien de començar els treballspreparatoris relatius al servici europeu d’accióexterior.


La Conferència considera que la possibilitatde traduir els Tractats en les llengües a què esreferix l’apartat 2 de l’article 55 contribuïx acomplir l’objectiu de respectar la riquesa de ladiversitat cultural i lingüística de la Unió enun-ciat en el paràgraf quart de l’apartat 3 del’article 3. En este context, la Conferència con-�irma el compromís de la Unió amb la diversitatcultural d’Europa i l’especial atenció que conti-nuarà prestant a estes i altres llengües.

La Conferència recomana que els estatsmembres que desitgen acollir-se a la possibilitatreconeguda en l’apartat 2 de l’article 55 comu-niquen al Consell, en un termini de sis mesos apartir de la data de la �irma del Tractat de Lisboa,la llengua o llengües a què es faran traduccionsdels Tractats.

17. Declaració relativa a la primacia

La Conferència recorda que, d’acord amb unajurisprudència reiterada del Tribunal de Justíciade la Unió Europea, els Tractats i el dret adoptatper la Unió basant-se en estos prevalguen sobreel dret dels estats membres, en les condicionsestablides per l’esmentada jurisprudència.

A més, la Conferència ha decidit incorporara la present acta �inal el dictamen del Servici Ju-rídic del Consell sobre la primacia, tal com�igura en el document 11197/07 (JUR 260):

«Dictamen del Servici Jurídic del Consell de 22de juny de 2007

Resulta de la jurisprudència del Tribunal deJustícia que la primacia del dret comunitari és unprincipi fonamental del dret comunitari. Segonsel Tribunal de Justícia, este principi és inherenta la naturalesa especí�ica de la Comunitat Euro-pea. En el moment de la primera sentència de estajurisprudència constant (Costa/ENEL, 15 dejuliol de 1964, assumpte 6/64 (1)) el tractat no con-tenia cap menció a la primacia, i encara hui con-tinua sense contindre’n. El fet que el principi de

primacia no estiga inclòs en el futur tractat nocanviarà de cap manera l’existència d’este principini la jurisprudència existent del Tribunal de Jus-tícia.»

18. Declaració relativa a la delimitació deles competències

La Conferència subratlla que, de conformitatamb el sistema de repartiment de competènciesentre la Unió i els estats membres previst en elTractat de la Unió Europea i en el Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea, les competènciesque els Tractats no hagen atribuït a la Unió serandels estats membres.

Quan els Tractats atribuïsquen a la Unió unacompetència compartida amb els estats mem-bres en un àmbit determinat, els estats membresexerciran la seua competència en la mesura quela Unió no haja exercit la seua o haja decidit dei-xar d’exercir-la. Esta última situació es plantejaquan les institucions competents de la Unió de-cidixen derogar un acte legislatiu, en particularper a garantir millor el respecte constant delsprincipis de subsidiarietat i proporcionalitat. ElConsell, a iniciativa d’un o més dels seus mem-bres (representants dels estats membres) i deconformitat amb l’article 241 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea, podrà demanara la Comissió que presente propostes de dero-gació d’un acte legislatiu. La Conferència es con-gratula que la Comissió declare que concediràuna atenció especial a estes sol·licituds.

De la mateixa manera, els representantsdels governs dels estats membres, reunits en unaconferència intergovernamental, podran decidir,d’acord amb el procediment de revisió ordinariprevist en els apartats 2 a 5 de l’article 48 delTractat de la Unió Europea, modi�icar elsTractats en què es fonamenta la Unió, inclús pera augmentar o reduir les competències atribuï-des a la Unió en estos Tractats.

19. Declaració relativa a l’article 8 delTractat de Funcionament de la Unió

Europea

La Conferència convé que, en el seu interésgeneral per eliminar les desigualtats entre ladona i l’home, la Unió tractarà en les seues dis-tintes polítiques de combatre la violència domès-

(1) “(...) es desprén que al dret creat pel Tractat, nascut d’una font autònoma, no s’hi pot oposar, quant a la seua especí�ica natu-ralesa original una norma interna, siga quina siga esta, davant dels òrgans jurisdiccionals, sense que al mateix temps aquellperda el seu caràcter comunitari i es pose en tela de juí la base jurídica mateixa de la Comunitat.”

DECL. 20

190

DECLARACIONS

tica en totes les seues formes. Cal que els estatsmembres adopten totes les mesures necessàriesper a previndre i castigar estos actes delictiusi per a prestar suport i protecció a les víctimes.


Europea

La Conferència declara que, sempre que lesnormes sobre protecció de dades de caràcterpersonal que hagen d’adoptar-se d’acord ambl’article 16 puguen tindre una repercussió direc-ta en la seguretat nacional, hauran de tindre’sdegudament en compte les característiquesespecí�iques de la qüestió.

Recorda que la legislació actualment aplicable(veja, en particular, la Directiva 95/46/CE)conté excepcions especí�iques en esta matèria.

21. Declaració relativa a la protecció dedades de caràcter personal en l’àmbit dela cooperació judicial en matèria penal i

de la cooperació policial

La Conferència reconeix que podrien re-querir-se normes especí�iques per a la proteccióde dades de caràcter personal i la lliure circulaciód’estes dades en els àmbits de la cooperació ju-dicial en matèria penal i de la cooperaciópolicial que es basen en l’article 16 del Tractatde Funcionament de la Unió Europea, ambmotiu de la naturalesa especí�ica d’estos àmbits.

22. Declaració relativa als articles 48 i 79del Tractat de Funcionament de la Unió

Europea

La Conferència considera que, en cas que unprojecte d’acte legislatiu basat en l’apartat 2 del’article 79 perjudique aspectes fonamentals delsistema de seguretat social d’un Estat membre,com el seu àmbit d’aplicació, cost o estructura�inancera, o afecte l’equilibri �inancer d’eixe sis-tema, d’acord amb el que establix el paràgraf se-gon de l’article 48, es tindran degudament encompte els interessos d’eixe Estat membre.

23. Declaració relativa al paràgraf segonde l’article 48 del Tractat de


La Conferència recorda que, en este cas, deconformitat amb el que disposa l’apartat 4 del’article 15 del Tractat de la Unió Europea, el Con-sell Europeu es pronunciarà per consens.

24. Declaració relativa a la personalitatjurídica de la Unió Europea

La Conferència con�irma que el fet que la UnióEuropea tinga personalitat jurídica no autorit-zarà de cap manera la Unió a legislar o actuarmés enllà de les competències que els estatsmembres li han atribuït en els Tractats.

25. Declaració relativa als articles 75 i 215del Tractat de Funcionament de la Unió

Europea

La Conferència recorda que el respecte delsdrets i llibertats fonamentals implica, en par-ticular, que es preste la deguda atenció a laprotecció i al respecte del dret de les personesfísiques o de les entitats de què es tracte a be-neficiar-se de les garanties previstes en la llei.A este efecte, i a fi de garantir un control ju-risdiccional estricte de les decisions per lesquals s’imposen mesures restrictives a unapersona física o a una entitat, estes decisionshauran de basar-se en uns criteris clars i pre-cisos. Estos criteris haurien d’ajustar-se a l’es-pecificitat de cada una de les mesures restric-tives.

26. Declaració relativa a la no-participaciód’un Estat membre en una mesura basadaen el títol V de la tercera part del Tractat

de Funcionament de la Unió Europea

La Conferència declara que, quan un Estatmembre opte per no participar en una mesurabasada en el títol V de la tercera part del Tractatde Funcionament de la Unió Europea, el Consellmantindrà un ampli debat sobre les repercus-sions i possibles efectes de la no-participaciód’eixe Estat membre en la mesura.

A més, qualsevol Estat membre podrà invitarla Comissió a examinar la situació basant-se enle que establix l’article 116 del Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea.

Els anteriors paràgrafs s’entenen senseperjuí de la possibilitat que un Estat membre ele-ve al Consell Europeu esta qüestió.

27. Declaració relativa al paràgraf segonde l’apartat 1 de l’article 85 del Tractat de


La Conferència considera que els reglamentsa què es referix el paràgraf segon de l’apartat 1de l’article 85 del Tractat de Funcionament dela Unió Europea haurien de tindre en compte les

DECL. 31

191

DECLARACIONS

normes i pràctiques nacionals relatives a l’inicid’investigacions penals.


Europea

La Conferència pren nota que les disposicionsde l’article 98 s’aplicaran d’acord amb la pràcticaactual. La frase «les mesures (...) necessàries pera compensar els desavantatges econòmics quela divisió d’Alemanya ocasiona a l’economia dedeterminades regions de la República Federalafectades per esta divisió» ha d’interpretar-sed’acord amb la jurisprudència existent del Tri-bunal de Justícia de la Unió Europea.

29. Declaració relativa a la lletra c) del’apartat 2 de l’article 107 del Tractat de


La Conferència pren nota que la lletra c) del’apartat 2 de l’article 107 ha d’interpretar-se d’a-cord amb la jurisprudència existent del Tribunalde Justícia de la Unió Europea en matèria d’a-plicabilitat d’estes disposicions a les ajudesconcedides a determinades regions de la Repú-blica Federal d’Alemanya afectades per l’antigadivisió d’Alemanya.


Europea

Pel que fa a l’article 126, la Conferènciacon�irma que els dos pilars de la política econò-mica i pressupostària de la Unió i dels estatsmembres consistixen a reforçar el potencial decreixement i garantir unes situacions pressupos-tàries sanejades. El Pacte d’Estabilitat i Creixe-ment és un instrument important per a aconse-guir estos objectius.

La Conferència reitera la seua adhesió a lesdisposicions relatives al Pacte d’Estabilitat i Crei-xement, que constituïxen el marc en què s’ha d’e-fectuar la coordinació de les polítiques pressu-postàries dels estats membres.

La Conferència con�irma que un sistemabasat en normes és la millor garantia que elscompromisos es complisquen i que tots elsestats membres siguen tractats en condicions d’i-gualtat.

Dins d’este marc, la Conferència reitera aixímateix la seua adhesió als objectius de l’estra-tègia de Lisboa: creació d’ocupació, reformes es-tructurals i cohesió social.

La Unió té com a objecte aconseguir uncreixement econòmic equilibrat i l’estabilitat delspreus. Les polítiques econòmiques i pressupos-tàries, per consegüent, han d’establir les prio-ritats adequades en matèria de reformes econò-miques, innovació, competitivitat i reforçamentde la inversió privada i del consum en les fasesde dèbil creixement econòmic. Això hauria de re-�lectir-se en les orientacions de les decisionspressupostàries, tant en l’àmbit nacional com dela Unió, en particular per mitjà de la reestruc-turació dels ingressos i gastos públics, dins delrespecte de la disciplina pressupostària, deconformitat amb els Tractats i amb el Pacte d’Es-tabilitat i Creixement.

Els desa�iaments pressupostaris i econòmicsque afronten els estats membres posen enrelleu la importància d’una política pressupos-tària sanejada al llarg de qualsevol cicle econò-mic.

La Conferència convé que els estats membreshaurien d’apro�itar activament els períodes derecuperació econòmica per a consolidar lesseues �inances públiques i millorar la seua situa-ció pressupostària. L’objectiu és aconseguir demanera gradual un superàvit pressupostari enperíodes favorables, creant el marge necessariper a fer front a les fases de recessió i contribuintaixí a la viabilitat a llarg termini de les �inancespúbliques.

Els estats membres esperen amb interésles possibles propostes de la Comissió, aixícom noves contribucions dels estats membresencaminades a reforçar i aclarir l’aplicació delPacte d’Estabilitat i Creixement. Els estats mem-bres prendran totes les mesures necessàries pera augmentar el potencial de creixement de lesseues economies. La millora de la coordinacióde la política econòmica podria afavorir este ob-jectiu. La present declaració no prejutja el futurdebat sobre el Pacte d’Estabilitat i Creixement.


Europea

La Conferència con�irma que les polítiquesdescrites en l’article 156 són essencialment com-petència dels estats membres. Les mesures defoment i de coordinació que hagen de prendre’sa escala de la Unió de conformitat amb el que esdisposa en eixe article revisten un caràctercomplementari. Pretenen reforçar la cooperacióentre estats membres i no harmonitzar els sis-temes nacionals. Les garanties i els usos vigentsen cada Estat membre pel que fa a la responsa-

DECL. 32

192

DECLARACIONS

bilitat dels interlocutors socials no es veuranafectades.

La present declaració s’entén sense perjuí deles disposicions dels Tractats que atribuïxencompetències a la Unió, inclòs en l’àmbit social.

32. Declaració relativa a la lletra c) del’apartat 4 de l’article 168 del Tractat de


La Conferència declara que les mesures ques’adopten en aplicació de la lletra c) de l’apartat4 de l’article 168 han de respectar els aspectescomuns de seguretat i tindre com a objectiu es-tablir normes elevades de qualitat i seguretatquan, si no és així, les normes nacionals que afec-ten el mercat interior representen un obstacleper a aconseguir un nivell elevat de protecció dela salut humana.


Europea

La Conferència considera que l’expressió«regions insulars» a què es fa referència en l’ar-ticle 174 pot designar així mateix estats insularsen la seua totalitat, sempre que es complisquenles condicions necessàries.


Europea

La Conferència convé que l’acció de la Unióen l’àmbit de la investigació i el desenrotllamenttecnològic tindrà degudament en compte lesorientacions i opcions fonamentals contingudesen les polítiques d’investigació dels estats mem-bres.


Europea

La Conferència estima que l’article 194 noafecta el dret dels estats membres a adoptar lesdisposicions necessàries per a garantir el seuabastiment energètic en les condicions establi-des en l’article 347.


Europea sobre la negociació i subscripciód’acords internacionals pels estatsmembres en relació amb l’espai de

llibertat, seguretat i justícia

La Conferència con�irma que els estats mem-bres podran negociar i subscriure acords ambtercers països o organitzacions internacionalsen els àmbits a què fan referència els capítols 3,4 i 5 del títol V de la tercera part, sempre que es-tos acords s’ajusten al dret de la Unió.


Europea

Sense perjuí de les mesures adoptades perla Unió per a complir la seua obligació de soli-daritat amb un Estat membre que siga objected’un atac terrorista o víctima d’una catàstrofenatural o d’origen humà, cap de les disposicionsde l’article 222 pretén afectar el dret d’un altreEstat membre de triar els mitjans més apropiatsper a complir la seua obligació de solidaritat ambeixe Estat membre.

38. Declaració relativa a l’article 252 delTractat de Funcionament de la UnióEuropea sobre el nombre d’advocats

generals del Tribunal de Justícia

La Conferència declara que si, en virtut delparàgraf primer de l’article 252 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea, el Tribunalde Justícia sol·licita augmentar el nombre d’ad-vocats generals en tres persones (és a dir, onzeen compte de huit), el Consell, per unanimitat,aprovarà este augment.

En eixe cas, la Conferència acorda que Polò-nia, com ja ocorre amb Alemanya, França, Itàlia,Espanya i el Regne Unit, tindrà un advocat ge-neral permanent i no participarà ja en el sistemarotatori. D’altra banda, l’actual sistema derotació afectarà cinc advocats generals en comp-te de tres.


Europea

La Conferència pren nota de la intenció de laComissió de continuar consultant experts nome-nats pels estats membres per a l’elaboració delsseus projectes d’actes delegats en l’àmbit dels

DECL. 45

193

DECLARACIONS

servicis �inancers, d’acord amb la seua pràcticaestablida.


Europea

La Conferència declara que, en el moment desol·licitar l’establiment d’una cooperació refor-çada, els estats membres podran indicar si ja eneixa fase tenen intenció de recórrer al que dis-posa l’article 333, que establix l’ampliació de lavotació per majoria quali�icada, o al procedimentlegislatiu ordinari.


Europea

La Conferència declara que la referènciaque fa l’apartat 1 de l’article 352 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea als objectiusde la Unió remet als objectius enunciats en elsapartats 2 i 3 de l’article 3 del Tractat de la UnióEuropea i als objectius enunciats en l’apartat 5de l’article 3 d’eixe tractat, relatiu a l’acció ex-terior, en virtut de la quinta part del Tractat deFuncionament de la Unió Europea. Per conse-güent, una acció basada en l’article 352 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea no po-drà perseguir únicament els objectius previstosen l’apartat 1 de l’article 3 del Tractat de la UnióEuropea. En este sentit, la Conferència assenyalaque, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article31 del Tractat de la Unió Europea, no podranadoptar-se actes legislatius en l’àmbit de la po-lítica exterior i de seguretat comuna.


Europea

La Conferència subratlla que, de conformitatamb la jurisprudència reiterada del Tribunal deJustícia de la Unió Europea, l’article 352 delTractat de Funcionament de la Unió Europea,que forma part integrant d’un ordenamentinstitucional basat en el principi de les compe-tències d’atribució, no pot servir de base per aampliar l’àmbit de les competències de la Uniómés enllà del marc general que establixen lesdisposicions dels Tractats en el seu conjunt, enparticular aquelles per les quals es de�inixen lesfuncions i accions de la Unió. Este article no po-drà en cap cas servir de base per a adoptar dis-posicions que tinguen com a efecte, en essència,

per les seues conseqüències, modi�icar elsTractats sense seguir el procediment que estos�ixen a este efecte.

43. Declaració relativa a l’apartat 6 del’article 355 del Tractat de Funcionament

de la Unió Europea

Les altes parts contractants convenen que elConsell Europeu, en aplicació de l’apartat 6 del’article 355, adoptarà una decisió que donaràlloc a la modi�icació de l’estatut de Mayotte res-pecte de la Unió, a �i que este territori passe aser regió ultraperifèrica en el sentit de l’apartat1 de l’article 355 i de l’article 349, quan les au-toritats franceses noti�iquen al Consell Europeui a la Comissió que així ho permet l’evolució encurs de l’estatut intern de l’illa.

B. DECLARACIONS RELATIVES APROTOCOLS ANNEXOS ALSTRACTATS

44. Declaració relativa a l’article 5 delProtocol sobre el patrimoni de Schengen

integrat en el marc de la Unió Europea

La Conferència pren nota que l’Estat membreque haja noti�icat, d’acord amb l’apartat 2 de l’ar-ticle 5 del Protocol sobre el patrimoni de Schen-gen integrat en el marc de la Unió Europea, el seudesig de no participar en una proposta o inicia-tiva, podrà retirar eixa noti�icació en qualsevolmoment abans que s’adopte la mesura per a des-enrotllar el patrimoni de Schengen.

45. Declaració relativa a l’apartat 2 del’article 5 del Protocol sobre el patrimoni

de Schengen integrat en el marc de la UnióEuropea

La Conferència declara que, sempre que elRegne Unit o Irlanda indique al Consell la seuaintenció de no participar en una mesura per adesenrotllar una part del patrimoni de Schengenen la qual l’un o l’altre participe, el Consell tindràun ampli debat sobre les possibles repercussionsde la no-participació d’eixe Estat membre en lamesura. El debat al si del Consell se celebrarà apartir de les indicacions facilitades per la Comis-sió sobre la relació entre la proposta i el patri-moni de Schengen.

DECL. 46

194

DECLARACIONS

46. Declaració relativa a l’apartat 3 del’article 5 del Protocol sobre el patrimoni

de Schengen integrat en el marc de la UnióEuropea

La Conferència recorda que, si el Consell nopren una decisió després d’un primer debat so-bre el fons de la qüestió, la Comissió pot presen-tar una proposta modi�icada perquè el Consellrealitze un nou examen addicional de fons en eltermini de quatre mesos.

47. Declaració relativa als apartats 3, 4 i 5de l’article 5 del Protocol sobre el

patrimoni de Schengen integrat en el marcde la Unió Europea

La Conferència pren nota que les condicionsque es determinen en la decisió a què es refe-rixen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 5 del Pro-tocol sobre el patrimoni de Schengen integraten el marc de la Unió Europea podran suposarque l’Estat membre de què es tracte suporta lesconseqüències �inanceres directes que puguenderivar-se, necessàriament i inevitablement, dela seua decisió de deixar de participar en la to-talitat o una part del patrimoni previst en qual-sevol decisió adoptada pel Consell d’acord ambl’article 4 del referit protocol.

48. Declaració relativa al Protocol sobre laposició de Dinamarca

La Conferència pren nota que Dinamarca de-clara, en relació amb els actes jurídics que el Con-sell adopte per si sol o conjuntament amb el Par-lament Europeu i que continguen disposicionsaplicables a Dinamarca així com disposicions queno li siguen aplicables per tindre una base jurí-dica a la qual s’aplique la part I del Protocol sobrela posició de Dinamarca, que no utilitzarà el seudret de vot per a impedir l’adopció de les dispo-sicions que no li siguen aplicables.

La Conferència pren nota així mateix que Di-namarca, basant-se en la Declaració de la Con-ferència relativa a l’article 222, declara que laseua participació en accions o actes jurídics enaplicació de l’article 222 es durà a terme de con-formitat amb les parts I i II del Protocol sobrela posició de Dinamarca.

49. Declaració relativa a Itàlia

La Conferència pren nota que el Protocol re-latiu a Itàlia, annex al Tractat constitutiu de laComunitat Econòmica Europea de 1957, modi-

�icat en ocasió de l’adopció del Tractat de la UnióEuropea, estipulava que:

«LES ALTES PARTS CONTRACTANTS,DESITJANT resoldre determinats problemes

particulars que afecten Itàlia,HAN CONVINGUT les disposicions següents,

que s’incorporaran com a annex al tractat:ELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT

PRENEN NOTA que el Govern italià ha emprésl’execució d’un programa decennal d’expansióeconòmica, que té com a objectiu corregir elsdesequilibris estructurals de l’economia italiana,en particular equipant les zones menys desen-rotllades del sud i de les illes i creant nous llocsde treball a �i d’eliminar la desocupació,

RECORDEN que este programa del Governitalià ha sigut pres en consideració i aprovat enels seus principis i objectius per organitzacionsde cooperació internacional dels quals ells sónmembres,

RECONEIXEN que, en interés comú, han d’a-conseguir-se els objectius del programa italià,

CONVENEN, a �i de facilitar al Govern italiàla realització d’esta tasca, recomanar a les ins-titucions de la Comunitat que apliquen tots elsmecanismes i procediments previstos en eltractat, especialment a través d’un ús adequatdels recursos del Banc Europeu d’Inversions idel Fons Social Europeu,

SÓN DE L’OPINIÓ que les institucions de laComunitat han de tindre en compte, a l’aplicarel tractat, l’esforç que l’economia italiana hauràde suportar en els pròxims anys i la conveniènciad’evitar que es produïsquen tensions perilloses,especialment en la balança de pagaments o enel nivell d’ocupació, que podrien comprometrel’aplicació d’este tractat a Itàlia,

RECONEIXEN en particular que, en cas d’a-plicació dels articles 109 H i 109 I, caldrà pro-curar que les mesures sol·licitades al Govern ita-lià garantisquen el compliment del seu programad’expansió econòmica i d’elevació del nivell devida de la població.»

50. Declaració relativa a l’article 10 delProtocol sobre les disposicions

transitòries

La Conferència invita el Parlament Europeu,el Consell i la Comissió que, en el marc de lesseues respectives atribucions, s’esforcen peradoptar, en els casos pertinents i, en la mesuraque siga possible, en el termini de cinc anys in-dicat en l’apartat 3 de l’article 10 del Protocolsobre les disposicions transitòries, actes jurídicsque modifiquen o substituïsquen els actes

DECL. 55

195

DECLARACIONS

previstos en l’apartat 1 de l’article 10 d’eixe pro-tocol.

C. DECLARACIONS D’ESTATSMEMBRES

51. Declaració del Regne de Bèlgicarelativa als parlaments nacionals

Bèlgica precisa que, en virtut del seu dretconstitucional, tant la Cambra de Representantsi el Senat del Parlament Federal com les assem-blees parlamentàries de les comunitats i regionsactuen, en funció de les competències exercidesper la Unió, com a components del sistema par-lamentari nacional o cambres del Parlament na-cional.

52. Declaració del Regne de Bèlgica, de laRepública de Bulgària, de la República

Federal d’Alemanya, de la RepúblicaHel·lènica, del Regne d’Espanya, de laRepública Italiana, de la República deXipre, de la República de Lituània, del

Gran Ducat de Luxemburg, de la Repúblicad’Hongria, de la República de Malta, de la

República d’Àustria, de la RepúblicaPortuguesa, de Romania, de la República

d’Eslovènia i de la República Eslovacarelativa als símbols de la Unió Europea

Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Espanya,Itàlia, Xipre, Lituània, Luxemburg, Hongria,Malta, Àustria, Portugal, Romania, Eslovènia i Es-lovàquia declaren que la bandera que representaun cercle de dotze estreles daurades sobrefons blau, l’himne pres de l’«Himne a l’alegria»de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven,la divisa «Unida en la diversitat», l’euro com amoneda de la Unió Europea i el Dia d’Europa el9 de maig continuaran sent, per a ells, elssímbols de la pertinença comuna dels ciutadansa la Unió Europea i de la seua relació amb esta.

53. Declaració de la República Txecarelativa a la Carta dels Drets Fonamentals

de la Unió Europea.

1. La República Txeca recorda que les dispo-sicions de la Carta dels Drets Fonamentals de laUnió Europea estan dirigides a les institucionsi òrgans de la Unió Europea dins del respecte delprincipi de subsidiarietat i del repartiment decompetències entre la Unió Europea i els seusestats membres, tal com ha sigut rea�irmat enla Declaració (núm. 18) relativa a la delimitació

de les competències. La República Txeca subrat-lla que les disposicions de la Carta estandirigides als estats membres únicament quanapliquen el dret de la Unió i no quan adopten iapliquen el dret nacional independentment deldret de la Unió.

2. La República Txeca subratlla igualment quela Carta no amplia l’àmbit d’aplicació del dret dela Unió i no crea cap competència nova per a laUnió. La Carta no reduïx l’àmbit d’aplicació deldret nacional i no limita cap competència actualde les autoritats nacionals en este àmbit.

3. La República Txeca destaca que, en la me-sura que la Carta reconega drets i principis fo-namentals resultants de les tradicions constitu-cionals comunes als estats membres, estosdrets i principis s’interpretaran en harmoniaamb les esmentades tradicions.

4. La República Txeca subratlla, a més, quecap de les disposicions de la Carta podrà inter-pretar-se com a limitadora o lesiva dels drets hu-mans i llibertats fonamentals reconeguts, en elseu respectiu àmbit d’aplicació, pel dret de laUnió i els convenis internacionals de què sónpart la Unió o tots els estats membres, i en par-ticular el Conveni Europeu per a la Protecció delsDrets Humans i de les Llibertats Fonamentals,així com per les constitucions dels estats mem-bres.

54. Declaració de la República Federald’Alemanya, d’Irlanda, de la República

d’Hongria, de la República d’Àustria i delRegne de Suècia

Alemanya, Irlanda, Hongria, Àustria i Suèciaassenyalen que les disposicions essencials delTractat constitutiu de la Comunitat Europea del’Energia Atòmica no s’han modi�icat substan-cialment des de la seua entrada en vigor i hand’actualitzar-se. Per tant, secunden la idea de ce-lebrar una conferència de representants dels go-verns dels estats membres, que hauria de con-vocar-se tan prompte com fóra possible.

55. Declaració del Regne d’Espanya i delRegne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del

Nord

Els Tractats s’aplicaran a Gibraltar com a te-rritori europeu les relacions exteriors del qualassumix un Estat membre. Això no suposa capmodi�icació de les respectives posicions dels es-tats membres de què es tracta.

DECL. 56

196

DECLARACIONS

56. Declaració d’Irlanda relativa a l’article3 del Protocol sobre la posició del Regne

Unit i d’Irlanda respecte de l’espai dellibertat, seguretat i justícia

Irlanda a�irma el seu compromís amb laUnió com a espai de llibertat, seguretat i justíciadins del respecte als drets fonamentals i als dis-tints sistemes i tradicions jurídics dels estatsmembres, en el marc del qual s’oferix als ciuta-dans un alt grau de seguretat.

En conseqüència, Irlanda declara la seua fer-ma intenció d’exercir el dret que l’assistix, en vir-tut de l’article 3 del Protocol sobre la posició delRegne Unit i d’Irlanda respecte de l’espai de lli-bertat, seguretat i justícia, per a participar,sempre que siga possible, en l’adopció de me-sures que entren en l’àmbit del títol V de la ter-cera part del Tractat de Funcionament de la UnióEuropea.

En particular, Irlanda participarà sempreque siga possible en mesures de l’àmbit de la co-operació policial.

A més, Irlanda recorda que, de conformitatamb l’article 8 del Protocol, podrà noti�icar perescrit al Consell el seu desig de no continuar aco-llint-se a les disposicions del Protocol. Irlandaté intenció de revisar el funcionament d’estesdisposicions en un termini de tres anys des del’entrada en vigor del Tractat de Lisboa.

57. Declaració de la República Italianarelativa a la composició del Parlament

Europeu

Itàlia fa constar que, de conformitat amb elsarticles 10 i 14 del Tractat de la Unió Europea,el Parlament Europeu està compost per repre-sentants dels ciutadans de la Unió, la represen-tació dels quals està assegurada de manera de-creixentment proporcional.

Itàlia fa constar igualment que, en virtut del’article 9 del Tractat de la Unió Europea i de l’ar-ticle 20 del Tractat de Funcionament de laUnió Europea, és ciutadà de la Unió tota personaque tinga la nacionalitat d’un Estat membre.

Per consegüent, Itàlia considera que, senseperjuí de la decisió relativa a la legislatura2009-2014, qualsevol decisió adoptada pelConsell Europeu, a iniciativa del Parlament Eu-ropeu i amb la seua aprovació, per la qual es �ixela composició del Parlament Europeu ha de res-pectar els principis previstos en el paràgraf pri-mer de l’apartat 2 de l’article 14 del Tractat dela Unió Europea.

58. Declaració de la República de Letònia,de la República d’Hongria i de la

República de Malta relativa a l’ortogra�iadel nom de la moneda única en els

Tractats

Sense perjuí de l’ortogra�ia uni�icada delnom de la moneda única de la Unió Europea aquè es fa referència en els Tractats, tal com �iguraen els bitllets i en les monedes, Letònia, Hongriai Malta declaren que l’ortogra�ia del nom de lamoneda única, inclosos els seus derivats, usadaen el text en letó, en hongarés i en maltés delsTractats, no té efecte en les normes vigents deles llengües letona, hongaresa i maltesa.

59. Declaració del Regne dels PaïsosBaixos relativa a l’article 312 del Tractat


El Regne dels Països Baixos aprovarà una de-cisió a què es referix el paràgraf segon de l’apar-tat 2 de l’article 312 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea una vegada que, per mitjàd’una revisió de la decisió prevista en el paràgraftercer de l’article 311 del d’este tractat, s’hajaoferit als Països Baixos una solució satisfactòriade la seua situació de pagaments neta negativa,excessiva respecte al pressupost de la Unió.

60. Declaració del Regne dels PaïsosBaixos relativa a l’article 355 del Tractat


El Regne dels Països Baixos declara que no-més es presentaran iniciatives per a una decisiócom la que conté l’apartat 6 de l’article 355,orientada a modi�icar l’estatut de les Antilles Ne-erlandeses o d’Aruba respecte de la Unió, basant-se en una decisió adoptada de conformitatamb l’Estatut del Regne dels Països Baixos.

61. Declaració de la República de Polòniarelativa a la Carta dels Drets Fonamentals

de la Unió Europea

La Carta no afecta de cap manera el dret delsestats membres a legislar en l’àmbit de la moralpública, del dret de família, així com de la pro-tecció de la dignitat humana i del respecte de laintegritat humana �ísica i moral.

DECL. 65

197

DECLARACIONS

62. Declaració de la República de Polòniarelativa al Protocol sobre l’aplicació de laCarta dels Drets Fonamentals de la Unió

Europea a Polònia i al Regne Unit

Polònia, tenint present la tradició del movi-ment social «Solidaritat» i la seua notable con-tribució a la lluita pels drets socials i del treball,declara que respecta plenament eixos drets, se-gons s’establixen en el dret de la Unió, i en par-ticular els que es rea�irmen en el títol IV de laCarta dels Drets Fonamentals de la Unió Euro-pea.

63. Declaració del Regne Unit de GranBretanya i Irlanda del Nord relativa a la

de�inició del terme «nacionals»

Respecte als Tractats i al Tractat constitutiude la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica,i a qualsevol acte derivat d’eixos tractats o queeixos tractats mantinguen en vigor, el Regne Unitreitera la seua declaració del 31 de desembre de1982 sobre la de�inició del terme «nacionals»,amb l’excepció que la referència als «ciutadansdels territoris dependents britànics» es consi-derarà en el sentit de «ciutadans dels territorisd’ultramar britànics».

64. Declaració del Regne Unit de GranBretanya i Irlanda del Nord relativa al dret

de vot en les eleccions al ParlamentEuropeu

El Regne Unit observa que ni l’article 14 delTractat de la Unió Europea ni altres disposicionsdels Tractats tenen com a �inalitat modi�icar labase del dret de vot per a les eleccions al Par-lament Europeu.

65. Declaració del Regne Unit de GranBretanya i Irlanda del Nord relativa a

l’article 75 del Tractat de Funcionamentde la Unió Europea

El Regne Unit dóna ple suport a una actuacióenèrgica respecte a l’adopció de sancions �inan-ceres orientades a previndre i combatre el ter -rorisme i les activitats connexes. En conseqüèn-cia, declara que té intenció d’acollir-se al dret quel’assistix en virtut de l’article 3 del Protocol sobrela posició del Regne Unit i d’Irlanda respecte del’espai de llibertat, seguretat i justícia, per a par-ticipar en l’adopció de totes les propostes que espresenten en virtut de l’article 75 del Tractat deFuncionament de la Unió Europea.

TAULES DE CORRESPONDÈNCIES (*)

Tractat de la Unió Europea

Numeració anterior Nova numeraciódel Tractat de la Unió Europea del Tractat de la Unió Europea

TÍTOL I — DISPOSICIONS COMUNES TÍTOL I — DISPOSICIONS COMUNESArticle 1 Article 1

Article 2Article 2 Article 3Article 3 (derogat) (1)

Article 4Article 5 (2)

Article 4 (derogat) (3)


Article 6 Article 6Article 7 Article 7

Article 8

Article 8 (derogat) (5) Article 9Article 10 (6)

Article 11Article 12

Article 9 (derogat) (7) Article 13Article 14 (8)

TÍTOL III — DISPOSICIONS PER LES QUALS ES MODIFICA EL TRACTAT CONSTITUTIU DE LA COMUNITAT EUROPEA DEL CARBÓ I DEL’ACER

TÍTOL III— DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITU-CIONS

TÍTOL II — DISPOSICIONS PER LES QUALS ESMODIFICA EL TRACTAT CONSTITUTIU DE LACOMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA A FI DECONSTITUIR LA COMUNITAT EUROPEA

TÍTOL II— DISPOSICIONS SOBRE ELS PRINCIPISDEMOCRÀTICS

(*) Estes dos taules procedixen de les taules que �iguren en l’article 5 del Tractat de Lisboa, sense la columna central, que arre-plegava la numeració intermèdia continguda en el Tractat de Lisboa.

(1) Substituït, en substància, per l’article 7 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (denominat d’ara en avant «TFUE»)i pels articles 13, apartat 1 i 21, apartat 3, paràgraf segon, del Tractat de la Unió Europea (d’ara en avant «Tractat UE»).

(2) Substituïx l’article 5 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea (d’ara en avant «Tractat CE»).(3) Substituït, en substància, per l’article 15.(4) Substituït, en substància, per l’article 13, apartat 2.(5) L’article 8 del Tractat UE vigent abans de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa (d’ara en avant «l’actual Tractat UE»)

modi�icava el Tractat CE. Estes modi�icacions s’han incorporat en este últim tractat i es deroga l’article 8. El seu números’utilitza per a inserir una nova disposició.

(6) L’apartat 4 substituïx, en substància, l’article 191, paràgraf primer, del Tractat CE.(7) L’article 9 de l’actual Tractat UE modi�icava el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer. Este últim

tractat va expirar el 23 de juliol de 2002. Es deroga l’article 9 i el seu número s’utilitza per a inserir una altra disposició.(8) – Els apartats 1 i 2 substituïxen, en substància, l’article 189 del Tractat CE;

– els apartats 1 a 3 substituïxen, en substància, l’article 190, apartats 1 a 3 del Tractat CE;– l’apartat 1 substituïx, en substància, l’article 192, paràgraf primer, del Tractat CE;– l’apartat 4 substituïx, en substància, l’article 197, paràgraf primer, del Tractat CE..

199

TAULES DE CORRESPONDÈNCIES

200

Article 15 (9)

Article 16 (10)

Article 17 (11)


Article 10 (derogat) (13) Article 20 (14)

Articles 27 A a 27 E (substituïts)Articles 40 a 40 B (substituïts)Articles 43 a 45 (substituïts)

Capítol 1 — Disposicions generals relatives al’acció exterior de la UnióArticle 21Article 22Capítol 2 — Disposicions especí�iques sobre la po-lítica exterior i de seguretat comunaSecció 1 — Disposicions comunesArticle 23

Article 11 Article 24Article 12 Article 25Article 13 Article 26

Article 27Article 14 Article 28Article 15 Article 29Article 22 (desplaçat) Article 30Article 23 (desplaçat) Article 31Article 16 Article 32

TÍTOL IV — DISPOSICIONS PER LES QUALSES MODIFICA EL TRACTAT CONSTITUTIU DELA COMUNITAT EUROPEA DE L’ENERGIA ATÒ-MICA

TÍTOL IV — DISPOSICIONS SOBRE LES COOPE-RACIONS REFORÇADES

TÍTOL V— DISPOSICIONS RELATIVES A LA PO-LÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA

TÍTOL V — DISPOSICIONS GENERALS RELATI-VES A L’ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ I DISPO-SICIONS ESPECÍFIQUES RELATIVES A LA POLÍ-TICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA

(9) Substituïx, en substància, l’article 4.(10) – L’apartat 1 substituïx, en substància, l’article 202, primer i segon guions, del Tractat CE;

– els apartats 2 i 9 substituïxen, en substància, l’article 203 del Tractat CE;– els apartats 4 i 5 substituïxen, en substància, l’article 205, apartats 2 i 4, del Tractat CE.

(11) – L’apartat 1 substituïx, en substància, l’article 211 del Tractat CE;– els apartats 3 i 7 substituïxen, en substància, l’article 214 del Tractat CE;– l’apartat 6 substituïx, en substància, l’article 217, apartats 1, 3 i 4, del Tractat CE.

(12) – Substituïx, en substància, l’article 220 del Tractat CE;– l’apartat 2, paràgraf primer, substituïx, en substància, l’article 221, paràgraf primer, del Tractat CE.

(13) L’article 10 de l’actual Tractat UE modi�icava el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica. Estesmodi�icacions s’han incorporat en este últim tractat i es deroga l’article 10. El seu número s’utilitza per a inserir una altradisposició.

(14) Substituïx també els articles 11 i 11 A del Tractat CE.



201

Article 17 (desplaçat) Article 42Article 18 Article 33Article 19 Article 34Article 20 Article 35Article 21 Article 36Article 22 (desplaçat) Article 30Article 23 (desplaçat) Article 31Article 24 Article 37Article 25 Article 38

Article 39Article 47 (desplaçat) Article 40Article 26 (derogat)Article 27 (derogat)Article 27 A (substituït) (15) Article 20Article 27 B (substituït) (15) Article 20Article 27 C (substituït) (15) Article 20Article 27 D (substituït) (15) Article 20Article 27 E (substituït) (15) Article 20Article 28 Article 41

Secció 2— Disposicions sobre la política comunade seguretat i defensa

Article 17 (desplaçat) Article 42Article 43Article 44Article 45Article 46

TÍTOL VI — DISPOSICIONS RELATIVES A LACOOPERACIÓ POLICIAL I JUDICIAL EN MATÈ-RIA PENAL (derogat) (16)

Article 29 (substituït) (17)





Article 34 (derogat)Article 35 (derogat)

(15) Els articles 27 A a 27 E de l’actual Tractat UE, relatius a la cooperació reforçada, se substituïxen també pels articles 326 a334 del TFUE.

(16) Les disposicions del títol VI de l’actual Tractat UE, relatives a la cooperació policial i judicial en matèria penal, se substi-tuïxen per les disposicions dels capítols 1, 4 i 5 del títol V de la tercera part del TFUE.

(17) Substituït per l’article 67 del TFUE.(18) Substituït pels articles 87 i 88 del TFUE.(19) Substituït pels articles 82, 83 i 85 del TFUE.(20) Substituït per l’article 89 del TFUE.(21) Substituït per l’article 72 del TFUE.



202


Article 37 (derogat)Article 38 (derogat)Article 39 (derogat)Article 40 (substituït) (23) Article 20Article 40 A (substituït) (23) Article 20Article 40 B (substituït) (23) Article 20Article 41 (derogat)Article 42 (derogat)

Article 43 (substituït) (24) Article 20Article 43 A (substituït) (24) Article 20Article 43 B (substituït) (24) Article 20Article 44 (substituït) (24) Article 20Article 44 A (substituït) (24) Article 20Article 45 (substituït) (24) Article 20TÍTOL VIII — DISPOSICIONS FINALS TÍTOL VI — DISPOSICIONS FINALSArticle 46 (derogat)

Article 47Article 47 (substituït) Article 40Article 48 Article 48Article 49 Article 49

Article 50Article 51Article 52

Article 50 (derogat)Article 51 Article 53Article 52 Article 54Article 53 Article 55

TÍTOL VII — DISPOSICIONS SOBRE UNA COO-PERACIÓ REFORÇADA (substituït) (24)

TÍTOL IV— DISPOSICIONS SOBRE LES COOPERA-CIONS REFORÇADES


(22) Substituït per l’article 71 del TFUE.(23) Els articles 40 a 40 B de l’actual Tractat UE, relatius a la cooperació reforçada, se substituïxen també pels articles 326 a 334

del TFUE.(24) Els articles 43 a 45 i el títol VII de l’actual Tractat UE, relatius a la cooperació reforçada, se substituïxen també pels articles

326 a 334 del TFUE (que passen a ser 326 a 334).


203

Tractat de Funcionament de la Unió Europea

Numeració anterior del Tractat Nova numeració del Tractatconstitutiu de la Comunitat Europea de Funcionament de la Unió Europea

PRIMERA PART — PRINCIPIS PRIMERA PART— PRINCIPISArticle 1 (derogat)

Article 1Article 2 (derogat) (25)

Títol I — Categories i àmbits de competències dela UnióArticle 2Article 3Article 4Article 5Article 6Títol II — Disposicions d’aplicació generalArticle 7

Article 3, apartat 1 (derogat) (26)

Article 3, apartat 2 Article 8Article 4 (desplaçat) Article 119Article 5 (substituït) (27)

Article 9Article 10

Article 6 Article 11Article 153, apartat 2 (desplaçat) Article 12

Article 13 (28)



Article 9 (derogat)Article 10 (derogat) (31)

Article 11 (substituït) (32) Articles 326 a 334Article 11 A (substituït) (32) Articles 326 a 334Article 12 (desplaçat) Article 18Article 13 (desplaçat) Article 19Article 14 (desplaçat) Article 26Article 15 (desplaçat) Article 27Article 16 Article 14Article 255 (desplaçat) Article 15Article 286 (substituït) Article 16

(25) Substituït, en substància, per l’article 3 del Tractat UE(26) Substituït, en substància, pels articles 3 a 6 del TFUE.(27) Substituït per l’article 5 del Tractat UE.(28) S’inserix el dispositiu del Protocol sobre la protecció i el benestar dels animals.(29) Substituït, en substància, per l’article 13 del Tractat UE.(30) Substituït, en substància, per l’article 13 del Tractat UE i per l’article 282, apartat 1, del TFUE.(31) Substituït, en substància, per l’article 4, apartat 3, del Tractat UE.(32) Substituït també per l’article 20 del Tractat UE.


204

Article 17SEGONA PART — CIUTADANIA DE LA UNIÓ SEGONA PART — NO DISCRIMINACIÓ I CIUTA-

DANIA DE LA UNIÓArticle 12 (desplaçat) Article 18Article 13 (desplaçat) Article 19Article 17 Article 20Article 18 Article 21Article 19 Article 22Article 20 Article 23Article 21 Article 24Article 22 Article 25TERCERA PART — POLÍTIQUES DE LA TERCERA PART — POLÍTIQUES I ACCIONSCOMUNITAT INTERNES DE LA UNIÓ

Títol I — Mercat interiorArticle 14 (desplaçat) Article 26Article 15 (desplaçat) Article 27Títol I — Lliure circulació de mercaderies Títol II — Lliure circulació de mercaderiesArticle 23 Article 28Article 24 Article 29Capítol 1 — Unió duanera Capítol 1 — Unió duaneraArticle 25 Article 30Article 26 Article 31Article 27 Article 32

Article 135 (desplaçat) Article 33

Article 28 Article 34Article 29 Article 35Article 30 Article 36Article 31 Article 37Títol II — Agricultura Títol III — Agricultura i PescaArticle 32 Article 38Article 33 Article 39Article 34 Article 40Article 35 Article 41Article 36 Article 42Article 37 Article 43Article 38 Article 44

Capítol 1 — Treballadors Capítol 1 — TreballadorsArticle 39 Article 45

Títol III— Lliure circulació de persones, servicisi capitals

Títol IV — Lliure circulació de persones, servicisi capitals

Capítol 2— Prohibició de les restriccions quan-titatives entre els estats membres

Capítol 3 — Prohibició de les restriccions quan-titatives entre els estats membres

Tercera part, Títol X, Cooperació duanera(desplaçat)

Capítol 2 - Cooperació duanera



205

Article 40 Article 46Article 41 Article 47Article 42 Article 48Capítol 2 — Dret d’establiment Capítol 2 — Dret d’establimentArticle 43 Article 49Article 44 Article 50Article 45 Article 51Article 46 Article 52Article 47 Article 53Article 48 Article 54Article 294 (desplaçat) Article 55Capítol 3 — Servicis Capítol 3 — ServicisArticle 49 Article 56Article 50 Article 57Article 51 Article 58Article 52 Article 59Article 53 Article 60Article 54 Article 61Article 55 Article 62Capítol 4 — Capital i pagaments Capítol 4 — Capital i pagamentsArticle 56 Article 63Article 57 Article 64Article 58 Article 65Article 59 Article 66Article 60 (desplaçat) Article 75

Capíto 1 — Disposicions generalsArticle 61 Article 67 (33)

Article 68Article 69Article 70Article 71 (34)

Article 64, apartat 1 (substituït) Article 72 (35)

Article 73Article 66 (substituït) Article 74Article 60 (desplaçat) Article 75

Article 76Capítol 2 — Polítiques sobre controls en lesfronteres, asil i immigració

Títol IV — Visats, asil, immigració i altres polí-tiques relacionades amb la lliure circulació depersones

Títol V — Espai de llibertat, seguretat i justícia


(33) Substituïx també l’article 29 de l’actual Tractat UE.(34) Substituïx l’article 36 de l’actual Tractat UE.(35) Substituïx també l’article 33 de l’actual Tractat UE.


206

Article 62 Article 77

Article 63, punts 3 i 4 Article 79Article 80

Article 64, apartat 1 (substituït) Article 72Capítol 3 — Cooperació judicial en matèria civil

Article 65 Article 81Article 66 (substituït) Article 74Article 67 (derogat)Article 68 (derogat)Article 69 (derogat)

Capítol 4 — Cooperació judicial en matèria penalArticle 82 (37)

Article 83 (37)


Article 86 Capítol 5 — Cooperació policialArticle 87 (38)

Article 88 (38)

Article 89 (39)

Títol V — Transports Títol VI — TransportsArticle 70 Article 90Article 71 Article 91Article 72 Article 92Article 73 Article 93Article 74 Article 94Article 75 Article 95Article 76 Article 96Article 77 Article 97Article 78 Article 98Article 79 Article 99Article 80 Article 100

Article 63, punts 1 i 2 i article 64, apartat 2 (36)

Article 78

Títol VI— Normes comunes sobre competència,�iscalitat i aproximació de les legislacions

Títol VI — Normes comunes sobre competència,�iscalitat i aproximació de les legislacions


(36) L’article 63, punts 1 i 2, del Tractat CE se substituïx per l’article 78, apartats 1 i 2, del TFUE i l’article 64, apartat 2, se subs-tituïx per l’article 78, apartat 3, del TFUE.

(37) Substituïx l’article 31 de l’actual Tractat UE.(38) Substituïx l’article 30 de l’actual Tractat UE.(39) Substituïx l’article 32 de l’actual Tractat UE.


207

Capítol 1 — Normes sobre competència Capítol 1 — Normes sobre competència

Article 81 Article 101Article 82 Article 102Article 83 Article 103Article 84 Article 104Article 85 Article 105Article 86 Article 106

Article 87 Article 107Article 88 Article 108Article 89 Article 109Capítol 2 — Disposicions �iscals Capítol 2 — Disposicions �iscalsArticle 90 Article 110Article 91 Article 111Article 92 Article 112Article 93 Article 113Capítol 3— Aproximació de les legislacions Capítol 3 — Aproximació de les legislacionsArticle 95 (desplaçat) Article 114Article 94 (desplaçat) Article 115Article 96 Article 116Article 97 Article 117

Article 118Títol VII — Política econòmica i monetària Títol VIII — Política econòmica i monetàriaArticle 4 (desplaçat) Article 119Capítol 1 — Política econòmica Capítol 1 — Política econòmicaArticle 98 Article 120Article 99 Article 121Article 100 Article 122Article 101 Article 123Article 102 Article 124Article 103 Article 125Article 104 Article 126Capítol 2 — Política monetària Capítol 2 — Política monetàriaArticle 105 Article 127Article 106 Article 128Article 107 Article 129Article 108 Article 130Article 109 Article 131Article 110 Article 132Article 111, apartats 1 a 3 i 5 (desplaçats) Article 219Article 111, apartat 4 (desplaçat) Article 138

Secció primera — Disposicions aplicables a lesempreses

Secció primera — Disposicions aplicables a lesempreses

Secció segona — Ajudes atorgades pels estats

Secció segona — Ajudes atorgades pels estats



208

Article 133Capítol 3 — Disposicions institucionals Capítol 3 — Disposicions institucionalsArticle 112 (desplaçat) Article 283Article 113 (desplaçat) Article 284Article 114 Article 134Article 115 Article 135

Capítol 4 — Disposicions especí�iques per als es-tats membres que hagen adoptat l’euro com amonedaArticle 136Article 137

Article 111, apartat 4 (desplaçat) Article 138Capítol 4 — Disposicions transitòries Capítol 5 — Disposicions transitòriesArticle 116 (derogat)

Article 139Article 117, apartats 1, 2, sext guió, i 3 a 9 (de-rogats)

Article 121, apartat 1 (desplaçat) Article 140 (40)

Article 122, apartat 2, segona frase (desplaçat)Article 123, apartat 5 (desplaçat)Article 118 (derogat)Article 123, apartat 3 (desplaçat) Article 141 (41)

Article 117, apartat 2, cinc primers guions (des-plaçat)Article 124, apartat 1 (desplaçat) Article 142Article 119 Article 143Article 120 Article 144Article 121, apartat 1 (desplaçat) Article 140, apartat 1Article 121, apartats 2 a 4 (derogats)Article 122, apartats 1, 2, primera frase, 3, 4, 5i 6 (derogats)

Article 123, apartats 1, 2 i 4 (derogats)Article 123, apartat 3 (desplaçat) Article 141, apartat 1Article 123, apartat 5 (desplaçat) Article 140, apartat 3Article 124, apartat 1 (desplaçat) Article 142

Article 117, apartat 2, cinc primers guions(desplaçats)

Article 141, apartat 2

Article 122, apartat 2, segona frase (desplaçat) Article 140, apartat 2, paràgraf primer


(40) – L’article 140, apartat 1, arreplega l’apartat 1 de l’article 121;– L’article 140, apartat 2, arreplega la segona frase de l’apartat 2 de l’article 122;– L’article 140, apartat 3, arreplega l’apartat 5 de l’article 123.

(41) – L’article 141, apartat 1, arreplega l’apartat 3 de l’article 123;– L’article 141, apartat 2, arreplega els cinc primers guions de l’apartat 2 de l’article 117.


209

Article 124, apartat 2 (derogat)Títol VIII — Ocupació Títol IX — OcupacióArticle 125 Article 145Article 126 Article 146Article 127 Article 147Article 128 Article 148Article 129 Article 149Article 130 Article 150

Article 131 (desplaçat) Article 206Article 132 (derogat)Article 133 (desplaçat) Article 207Article 134 (derogat)


Capítol 1— Disposicions socials (derogat)Article 136 Article 151

Article 152Article 137 Article 153Article 138 Article 154Article 139 Article 155Article 140 Article 156Article 141 Article 157Article 142 Article 158Article 143 Article 159Article 144 Article 160Article 145 Article 161Capítol 2 — El Fons Social Europeu Títol XI — El Fons Social EuropeuArticle 146 Article 162Article 147 Article 163Article 148 Article 164

Article 149 Article 165Article 150 Article 166Títol XII — Cultura Títol XIII — CulturaArticle 151 Article 167Títol XIII — Salut pública Títol XIV — Salut públicaArticle 152 Article 168Títol XIV — Protecció dels consumidors Títol XV — Protecció dels consumidors

Títol IX — Política comercial comuna (despla-çat)

Quinta part, Títol II, Política comercial comuna

Capítol 3 — Educació, formació professional ijoventut

Títol XII — Educació, formació professional, jo-ventut i esport

Títol XI — Política social, d’educació, de forma-ció professional i de joventut

Títol X — Política social

Títol X — Cooperació duanera (desplaçat) Tercera part, Títol II, Capítol 2, Cooperació dua-nera



210

Article 153, apartats 1, 3, 4 i 5 Article 169Article 153, apartat 2 (desplaçat) Article 12Títol XV — Xarxes transeuropees Títol XVI — Xarxes transeuropeesArticle 154 Article 170Article 155 Article 171Article 156 Article 172Títol XVI — Indústria Títol XVII — IndústriaArticle 157 Article 173

Article 158 Article 174Article 159 Article 175Article 160 Article 176Article 161 Article 177Article 162 Article 178

Article 163 Article 179Article 164 Article 180Article 165 Article 181Article 166 Article 182Article 167 Article 183Article 168 Article 184Article 169 Article 185Article 170 Article 186Article 171 Article 187Article 172 Article 188

Article 189Article 173 Article 190Títol XIX — Medi ambient Títol XX — Medi ambientArticle 174 Article 191Article 175 Article 192Article 176 Article 193

Títol XXI — EnergiaArticle 194Títol XXII — TurismeArticle 195Títol XXIII — Protecció civilArticle 196Títol XXIV — Cooperació administrativaArticle 197


Títol XX— Cooperació al desenrotllament (des-plaçat)

Quinta part, Títol III, Capítol 1, Cooperació per aldesenrotllament

Títol XVIII — Investigació i desenrotllamenttecnològic

Títol XIX— Investigació i desenrotllament tecno-lògic i espai

Títol XVII — Cohesió econòmica i social Títol XVIII — Cohesió econòmica, social i terri-torial



211


Article 179 (desplaçat) Article 209Article 180 (desplaçat) Article 210Article 181 (desplaçat) Article 211

Article 181 A (desplaçat) Article 212

Article 182 Article 198Article 183 Article 199Article 184 Article 200Article 185 Article 201Article 186 Article 202Article 187 Article 203Article 188 Article 204

QUINTA PART — ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓTítol I — Disposicions generals relatives a l’accióexterior de la UnióArticle 205

Article 131 (desplaçat) Article 206Article 133 (desplaçat) Article 207

Títol III — Cooperació amb tercers països i ajudahumanitària

Article 177 (desplaçat) Article 208 (43)

Article 179 (desplaçat) Article 209Article 180 (desplaçat) Article 210Article 181 (desplaçat) Article 211

Article 181 A (desplaçat) Article 212Article 213Capítol 3 — Ajuda humanitàriaArticle 214

Tercera part, Títol XXI, Cooperació econòmica,�inancera i tècnica amb tercers països (despla-çat)

Capítol 2 — Cooperació econòmica, �inancera itècnica amb tercers països

Tercera part, Títol XX, Cooperació al desenrot-llament (desplaçat)

Capítol 1 — Cooperació per al desenrotllamen

Tercera part, Títol IX, Política comercial comuna(desplaçat)

Títol II — Política comercial comuna

QUARTA PART — ASSOCIACIÓ DELS PAÏSOS ITERRITORIS D’ULTRAMAR

QUARTA PART— ASSOCIACIÓ DELS PAÏSOS I TE-RRITORIS D’ULTRAMAR

Títol XXI — Cooperació econòmica, �inancera itècnica amb tercers països (desplaçat)

Quinta part, Títol III, Capítol 2, Cooperació econòmica, �inancera i tècnica amb tercers països


(42) Substituït, en substància, per l’article 208, apartat 1, paràgraf segon, segona frase, del TFUE.(43) L’apartat 1, paràgraf segon, segona frase, substituïx, en substància, l’article 178 del Tractat CE.


212

Títol IV — Mesures restrictivesArticle 301 (substituït) Article 215

Títol V — Acords internacionalsArticle 216

Article 310 (desplaçat) Article 217Article 300 (substituït) Article 218Article 111, apartats 1 a 3 i 5 (desplaçats) Article 219

Títol VI — Relacions de la Unió amb les organit-zacions internacionals i amb tercers països i de-legacions de la Unió

Articles 302 a 304 (substituïts) Article 220Article 221Títol VII — Clàusula de solidaritatArticle 222

Títol I — Disposicions institucionals Títol I — Disposicions institucionalsCapítol 1 — Institucions Capítol 1 — InstitucionsSecció primera — El Parlament Europeu Secció primera — El Parlament EuropeuArticle 189 (derogat) (44)

Article 190, apartats 1 a 3 (derogats) (45)

Article 190, apartats 4 i 5 Article 223Article 191, paràgraf primer (derogat) (46)

Article 191, paràgraf segon Article 224Article 192, paràgraf primer (derogat) (47)

Article 192, paràgraf segon Article 225Article 193 Article 226Article 194 Article 227Article 195 Article 228Article 196 Article 229Article 197, paràgraf primer (derogat) (48)

Article 197, paràgrafs segon, tercer i quart Article 230Article 198 Article 231Article 199 Article 232Article 200 Article 233Article 201 Article 234

Secció segona — El Consell EuropeuArticle 235Article 236

QUINTA PART — INSTITUCIONS DE LA CO-MUNITAT

SEXTA PART— DISPOSICIONS INSTITUCIONALSI FINANCERES


(44) Substituït, en substància, per l’article 14, apartats 1 i 2, del Tractat UE.(45) Substituït, en substància, per l’article 14, apartats 1 a 3, del Tractat UE.(46) Substituït, en substància, per l’article 11, apartat 4, del Tractat UE.(47) Substituït, en substància, per l’article 14, apartat 1, del Tractat UE.(48) Substituït, en substància, per l’article 14, apartat 4, del Tractat UE.


213

Secció segona — El Consell Secció tercera — El ConsellArticle 202 (derogat) (49)


Article 204 Article 237Article 205, apartats 2 i 4 (derogats) (51)

Article 205, apartats 1 i 3 Article 238Article 206 Article 239Article 207 Article 240Article 208 Article 241Article 209 Article 242Article 210 Article 243Secció tercera — La Comissió Secció quarta — La ComissióArticle 211 (derogat) (52)

Article 244Article 212 (desplaçat) Article 249, apartat 2Article 213 Article 245Article 214 (derogat) (53)

Article 215 Article 246Article 216 Article 247Article 217, apartats 1, 3 i 4 (derogats) (54)

Article 217, apartat 2 Article 248Article 218, apartat 1 (derogat) (55)

Article 218, apartat 2 Article 249Article 219 Article 250


Article 221, paràgraf primer (derogat) (57)

Article 221, paràgrafs segon i tercer Article 251Article 222 Article 252Article 223 Article 253Article 224 (58) Article 254

Article 255Article 225 Article 256Article 225 A Article 257

Secció quarta — El Tribunal de Justícia Secció quinta— El Tribunal de Justícia de la UnióEuropea


(49) Substituït, en substància, per l’article 16, apartat 1, del Tractat UE i pels articles 290 i 291 del TFUE.(50) Substituït, en substància, per l’article 16, apartats 2 i 9, del Tractat UE.(51) Substituït, en substància, per l’article 16, apartats 4 i 5, del Tractat UE.(52) Substituït, en substància, per l’article 17, apartat 1, del Tractat UE.(53) Substituït, en substància, per l’article 17, apartats 3 i 7, del Tractat UE.(54) Substituït, en substància, per l’article 17, apartat 6, del Tractat UE.(55) Substituït, en substància, per l’article 295 del TFUE.(56) Substituït, en substància, per l’article 19 del Tractat UE.(57) Substituït, en substància, per l’article 19, apartat 2, paràgraf primer, del Tractat UE.(58) La primera frase del paràgraf primer se substituïx, en substància, per l’article 19, apartat 2, paràgraf segon, del Tractat

UE.


214

Article 226 Article 258Article 227 Article 259Article 228 Article 260Article 229 Article 261Article 229 A Article 262Article 230 Article 263Article 231 Article 264Article 232 Article 265Article 233 Article 266Article 234 Article 267Article 235 Article 268

Article 269Article 236 Article 270Article 237 Article 271Article 238 Article 272Article 239 Article 273Article 240 Article 274

Article 275Article 276

Article 241 Article 277Article 242 Article 278Article 243 Article 279Article 244 Article 280Article 245 Article 281

Secció sexta — El Banc Central EuropeuArticle 282

Article 112 (desplaçat) Article 283Article 113 (desplaçat) Article 284Secció quinta — El Tribunal de Comptes Secció sèptima — El Tribunal de ComptesArticle 246 Article 285Article 247 Article 286Article 248 Article 287

Secció primera — Actes jurídics de la UnióArticle 249 Article 288


Article 291 (59)

Article 292Secció segona — Procediments d’adopció dels ac-tes i altres disposicions

Capítol 2 — Disposicions comunes a diversesinstitucions

Capítol 2 — Actes jurídics de la Unió, procedi-ments d’adopció i altres disposicions


(59) Substituïx, en substància, l’article 202, tercer guió, del Tractat CE.


215

Article 250 Article 293Article 251 Article 294Article 252 (derogat)

Article 295Article 253 Article 296Article 254 Article 297

Article 298Article 255 (desplaçat) Article 15Article 256 Article 299

Capítol 3 — Òrgans consultius de la UnióArticle 300

Capítol 3 — El Comité Econòmic i Social Secció primera — El Comité Econòmic i SocialArticle 257 (derogat) (60)

Article 258, paràgrafs primer, segon i Article 301quartArticle 258, paràgraf tercer (derogat) (61)

Article 259 Article 302Article 260 Article 303Article 261 (derogat)Article 262 Article 304Capítol 4 — El Comité de les Regions Secció segona — El Comité de les RegionsArticle 263, paràgrafs primer i quint (dero-gat) (62)

Article 263, paràgrafs segon a quart Article 305Article 264 Article 306Article 265 Article 307Capítol 5— El Banc Europeu d’Inversions Capítol 4 — El Banc Europeu d’InversionsArticle 266 Article 308Article 267 Article 309Títol II — Disposicions �inanceres Títol II — Disposicions �inanceresArticle 268 Article 310

Capítol 1 — Recursos propis de la UnióArticle 269 Article 311Article 270 (derogat) (63)

Capítol 2 — Marc �inancer plurianualArticle 312Capítol 3 — Pressupost anual de la Unió

Article 272, apartat 1 (desplaçat) Article 313Article 271 (desplaçat) Article 316Article 272, apartat 1 (desplaçat) Article 313


(60) Substituït, en substància, per l’article 300, apartat 2, del TFUE.(61) Substituït, en substància, per l’article 300, apartat 4, del TFUE.(62) Substituït, en substància, per l’article 300, apartats 3 i 4, del TFUE.(63) Substituït, en substància, per l’article 310, apartat 4, del TFUE.


216

Article 272, apartats 2 a 10 Article 314Article 273 Article 315Article 271 (desplaçat) Article 316

Capítol 4 — Execució del pressupost i aprovacióde la gestió

Article 274 Article 317Article 275 Article 318Article 276 Article 319

Capítol 5 — Disposicions comunesArticle 277 Article 320Article 278 Article 321Article 279 Article 322

Article 323Article 324Capítol 6 — Lluita contra el frau

Article 280 Article 325Títol III — Cooperacions reforçades

Articles 11 i 11 A (substituït) Article 326 (64)










Article 282 Article 335Article 283 Article 336Article 284 Article 337Article 285 Article 338Article 286 (substituït) Article 16Article 287 Article 339Article 288 Article 340Article 289 Article 341Article 290 Article 342Article 291 Article 343Article 292 Article 344Article 293 (derogat)

SEXTA PART — DISPOSICIONS GENERALS IFINALS

SÈPTIMA PART — DISPOSICIONS GENERALS IFINALS


(64) Substituïx també els articles 27 A a 27 E, 40 a 40 B i 43 a 45 de l’actual Tractat UE.(65) Substituït, en substància, per l’article 47 del Tractat UE.


217

Article 294 (desplaçat) Article 55Article 295 Article 345Article 296 Article 346Article 297 Article 347Article 298 Article 348Article 299, apartat 1 (derogat) (66)

Article 300 (substituït) Article 218Article 301 (substituït) Article 215Article 302 (substituït) Article 220Article 303 (substituït) Article 220Article 304 (substituït) Article 220Article 305 (derogat)Article 306 Article 350Article 307 Article 351Article 308 Article 352

Article 353Article 309 Article 354Article 310 (desplaçat) Article 217Article 311 (derogat) (67)

Article 312 Article 356Disposicions �inalsArticle 313 Article 357

Article 358Article 314 (derogat) (68)

Article 299, apartat 2, paràgraf primer i apartats3 a 6 (desplaçat)

Article 355

Article 299, apartat 2, paràgrafs segon, terceri quart

Article 349

Article 299, apartat 2, paràgraf primer i apartats3 a 6 (desplaçat)

Article 355

(66) Substituït, en substància, per l’article 52 del Tractat UE.(67) Substituït, en substància, per l’article 51 del Tractat UE.(68) Substituït, en substància, per l’article 55 del Tractat UE.


II: CARTA DELS DRETS

FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA

(DOUE, C 83/02, de 30 de març de 2010)

221

El Parlament Europeu, el Consell i la Comissióproclamen solemnement en tant que Cartadels Drets Fonamentals de la Unió Europea eltext que �igura a continuació:

CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DELA UNIÓ EUROPEA

Preàmbul

Els pobles d’Europa, al crear entre si una uniócada vegada més estreta, han decidit compartirun futur de pau basat en valors comuns.

Conscient del seu patrimoni espiritual imoral, la Unió està fundada sobre els valors in-divisibles i universals de la dignitat humana, lallibertat, la igualtat i la solidaritat, i es basa enels principis de la democràcia i l’Estat de dret.A l’instituir la ciutadania de la Unió i crear un es-pai de llibertat, seguretat i justícia, situa lapersona en el centre de la seua actuació.

La Unió contribuïx a defendre i fomentar es-tos valors comuns dins del respecte de la diver-sitat de cultures i tradicions dels pobles d’Euro-pa, així com de la identitat nacional dels estatsmembres i de l’organització dels seus poders pú-blics a escala nacional, regional i local; tracta defomentar un desenrotllament equilibrat i sos-tenible i garantix la lliure circulació de persones,servicis, mercaderies i capitals, així com la lli-bertat d’establiment.

Amb este �i és necessari, conferint-los mésprojecció a través d’una Carta, reforçar la pro-tecció dels drets fonamentals segons l’evolucióde la societat, del progrés social i dels avançoscientí�ics i tecnològics.

La present Carta rea�irma, dins del respectede les competències i missions de la Unió, aixícom del principi de subsidiarietat, els drets queemanen, en particular, de les tradicions consti-tucionals i les obligacions internacionals comu-nes als estats membres, del Conveni Europeu pera la Protecció dels Drets Humans i de les Lliber-tats Fonamentals, les cartes socials adoptadesper la Unió i pel Consell d’Europa, així com dela jurisprudència del Tribunal de Justícia de laUnió Europea i del Tribunal Europeu de DretsHumans. En este context, els òrgans jurisdiccio-nals de la Unió i dels estats membres interpre-taran la Carta atenent degudament les explica-cions elaborades sota l’autoritat del Praesidiumde la Convenció que va redactar la Carta i actua-litzades sota la responsabilitat del Praesidiumde la Convenció Europea.

El gaudi d’estos drets comporta responsabi-litats i deures tant respecte dels altres com de

la comunitat humana i de les generacions futu-res.

En conseqüència, la Unió reconeix els drets,llibertats i principis enunciats a continuació.

TÍTOL I

DIGNITAT

Article 1

Dignitat humana

La dignitat humana és inviolable. Serà respec-tada i protegida.

Article 2

Dret a la vida

1. Tota persona té dret a la vida.2. Ningú podrà ser condemnat a la pena de

mort ni executat.

Article 3

Dret a la integritat de la persona

1. Tota persona té dret a la seua integritat �í-sica i psíquica.

2. En el marc de la medicina i la biologia esrespectaran en particular:

a) el consentiment lliure i informat de la per-sona de què es tracte, d’acord amb les modalitatsestablides per la llei;

b) la prohibició de les pràctiques eugenèsi-ques, en particular les que tenen com a �inalitatla selecció de les persones;

c) la prohibició que el cos humà o parts d’estecom a tals es convertisquen en objecte de lucre;

d) la prohibició de la clonació reproductorade sers humans.

Article 4

Prohibició de la tortura i de les penes o elstractes inhumans o degradants

Ningú podrà ser sotmés a tortura ni a peneso tractes inhumans o degradants.

CDFUE, art. 5

222

CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA

Article 5

Prohibició de l’esclavitud i del treballforçat

1. Ningú podrà ser sotmés a esclavitud o ser-vitud.

2. Ningú podrà ser constret a realitzar un tre-ball forçat o obligatori.

3. Es prohibix el trà�ic de sers humans.

TÍTOL II

LLIBERTATS

Article 6

Dret a la llibertat i a la seguretat

Tota persona té dret a la llibertat i a la segu-retat.

Article 7

Respecte de la vida privada i familiar

Tota persona té dret al respecte de la seuavida privada i familiar, del seu domicili i de lesseues comunicacions.

Article 8

Protecció de dades de caràcter personal

1. Tota persona té dret a la protecció de lesdades de caràcter personal que la concernisquen.

2. Estes dades es tractaran de manera lleial,per a �ins concrets i basant-se en el consentimentde la persona afectada o en virtut d’un altre fo-nament legítim previst per la llei. Tota personaté dret a accedir a les dades arreplegades quela concernisquen i a obtindre’n la recti�icació.

3. El respecte d’estes normes estarà subjecteal control d’una autoritat independent.

Article 9

Dret a contraure matrimoni i dret afundar una família

Es garantixen el dret a contraure matrimonii el dret a fundar una família segons les lleis na-cionals que en regulen l’exercici.

Article 10

Llibertat de pensament, de consciència ide religió

1. Tota persona té dret a la llibertat de pen-sament, de consciència i de religió. Este dret im-plica la llibertat de canviar de religió o de con-viccions, així com la llibertat de manifestar laseua religió o les seues conviccions, indivi-dualment o col·lectivament, en públic o enprivat, a través del culte, l’ensenyança, les pràc-tiques i l’observança dels ritus.

2. Es reconeix el dret a l’objecció de conscièn-cia d’acord amb les lleis nacionals que enregulen l’exercici.

Article 11

Llibertat d’expressió i d’informació

1. Tota persona té dret a la llibertat d’expres-sió. Este dret comprén la llibertat d’opinió i la lli-bertat de rebre o comunicar informacions o ideessense que puga haver-hi ingerència d’autoritatspúbliques i sense consideració de fronteres.

2. Es respecta la llibertat dels mitjans de co-municació i el seu pluralisme.

Article 12

Llibertat de reunió i d’associació

1. Tota persona té dret a la llibertat dereunió pací�ica i a la llibertat d’associació en totsels nivells, especialment en els àmbits polític, sin-dical i cívic, la qual cosa suposa el dret de totapersona a fundar amb altres sindicats i a a�iliar-s’hi per a la defensa dels seus interessos.

2. Els partits polítics a escala de la Unió con-tribuïxen a expressar la voluntat política dels ciu-tadans de la Unió.

Article 13

Llibertat de les arts i de les ciències

Les arts i la investigació cientí�ica són lliures.Es respecta la llibertat de càtedra.

Article 14

Dret a l’educació

1. Tota persona té dret a l’educació i a l’accésa la formació professional i permanent.

CDFUE, art. 23

223


2. Este dret inclou la facultat de rebre gratuï-tament l’ensenyança obligatòria.

3. Es respecten, d’acord amb les lleis nacio-nals que en regulen l’exercici, la llibertat de cre-ació de centres docents dins del respecte delsprincipis democràtics, així com el dret delspares a garantir l’educació i l’ensenyança delsseus �ills d’acord amb les seues conviccions re-ligioses, �ilosò�iques i pedagògiques.

Article 15

Llibertat professional i dret a treballar

1. Tota persona té dret a treballar i a exerciruna professió lliurement triada o acceptada.

2. Tot ciutadà de la Unió té llibertat per a bus-car una ocupació, treballar, establir-se o prestarservicis en qualsevol Estat membre.

3. Els nacionals de tercers països que estiguenautoritzats a treballar en el territori dels estatsmembres tenen dret a unes condicions laboralsequivalents a aquelles de què es bene�icien elsciutadans de la Unió.

Article 16

Llibertat d’empresa

Es reconeix la llibertat d’empresa de confor-mitat amb el dret de la Unió i amb les legislacionsi pràctiques nacionals.

Article 17

Dret a la propietat

1. Tota persona té dret a disfrutar de la pro-pietat dels béns que haja adquirit legalment, ausar-los, a disposar-ne i a llegar-los. Ningú potser privat de la seua propietat més que per causad’utilitat pública, en els casos i condicions pre-vistos en la llei i a canvi, en un temps raonable,d’una justa indemnització per la seua pèrdua.L’ús dels béns podrà regular-se per llei en la me-sura que siga necessari per a l’interés general.

2. Es protegix la propietat intel·lectual.

Article 18

Dret d’asil

Es garantix el dret d’asil dins del respecte deles normes de la Convenció de Ginebra de 28 dejuliol de 1951 i del Protocol de 31 de gener de1967 sobre l’Estatut dels Refugiats i de confor-

mitat amb el Tractat de la Unió Europea i ambel Tractat de Funcionament de la Unió Europea(d’ara en avant denominats «els Tractats»).

Article 19

Protecció en cas de devolució, expulsió iextradició

1. Es prohibixen les expulsions col·lectives.2. Ningú podrà ser tornat, expulsat o extradit

a un Estat en què córrega un greu risc de ser sot-més a la pena de mort, a tortura o a altres peneso tractes inhumans o degradants.

TÍTOL III

IGUALTAT

Article 20

Igualtat davant de la llei

Totes les persones són iguals davant de la llei.

Article 21

No-discriminació

1. Es prohibix tota discriminació, i en parti-cular l’exercida per raó de sexe, raça, color, orí-gens ètnics o socials, característiques genètiques,llengua, religió o conviccions, opinions polítiqueso de qualsevol altre tipus, pertinença a una mi-noria nacional, patrimoni, naixement, discapa-citat, edat o orientació sexual.

2. Es prohibix tota discriminació per raó denacionalitat en l’àmbit d’aplicació dels Tractatsi sense perjuí de les seues disposicions particu-lars.

Article 22

Diversitat cultural, religiosa i lingüística

La Unió respecta la diversitat cultural, reli-giosa i lingüística.

Article 23

Igualtat entre dones i hòmens

La igualtat entre dones i hòmens haurà de ga-rantir-se en tots els àmbits, inclusivament en ma-tèria d’ocupació, treball i retribució.

El principi d’igualtat no impedix el manteni-

CDFUE, art. 24

224


ment o l’adopció de mesures que suposen avan-tatges concrets en favor del sexe menys repre-sentat.

Article 24

Drets del xiquet

1. Els xiquets tenen dret a la protecció i a lesatencions necessàries per al seu benestar.Podran expressar la seua opinió lliurement. Estaserà tinguda en compte per als assumptes queels afecten, en funció de la seua edat i madure-sa.

2. En tots els actes relatius als xiquets dutsa terme per autoritats públiques o institucionsprivades, l’interés superior del xiquet constituiràuna consideració primordial.

3. Tot xiquet té dret a mantindre de forma pe-riòdica relacions personals i contactes directesamb son pare i amb sa mare, excepte si això éscontrari als seus interessos.

Article 25

Drets de les persones majors

La Unió reconeix i respecta el dret de les per-sones majors a portar una vida digna i indepen-dent i a participar en la vida social i cultural.

Article 26

Integració de les persones discapacitades

La Unió reconeix i respecta el dret de les per-sones discapacitades a bene�iciar-se de mesuresque garantisquen la seua autonomia, la seua in-tegració social i professional i la seua participacióen la vida de la comunitat.

TÍTOL IV

SOLIDARITAT

Article 27

Dret a la informació i consulta delstreballadors en l’empresa

Haurà de garantir-se als treballadors o alsseus representants, en els nivells adequats, la in-formació i consulta amb su�icient antelació, enels casos i condicions previstos en el dret de laUnió i en les legislacions i pràctiques nacionals.

Article 28

Dret de negociació i d’acció col·lectiva

Els treballadors i els empresaris, o les seuesorganitzacions respectives, de conformitat ambel dret de la Unió i amb les legislacions i pràc-tiques nacionals, tenen dret a negociar i subs-criure convenis col·lectius, en els nivells ade-quats, i a emprendre, en cas de con�licte d’inte-ressos, accions col·lectives per a la defensadels seus interessos, inclosa la vaga.

Article 29

Dret d’accés als servicis de col·locació

Tota persona té dret a accedir a un servici gra-tuït de col·locació.

Article 30

Protecció en cas d’acomiadamentinjusti�icat

Tot treballador té dret a protecció en cas d’a-comiadament injusti�icat, de conformitat ambel dret de la Unió i amb les legislacions i pràc-tiques nacionals.

Article 31

Condicions de treball justes i equitatives

1. Tot treballador té dret a treballar en con-dicions que respecten la seua salut, seguretat idignitat.

2. Tot treballador té dret a la limitació de laduració màxima del treball i a períodes de des-cans diaris i setmanals, així com a un període devacacions anuals retribuïdes.

Article 32

Prohibició del treball infantil i protecciódels jóvens en el treball

Es prohibix el treball infantil. L’edat mínimad’admissió al treball no podrà ser inferior a l’edaten què conclou el període d’escolaritat obliga-tòria, sense perjuí de disposicions més favorablesper al jove i llevat d’excepcions limitades.

Els jóvens admesos a treballar hauran de dis-posar de condicions de treball adaptades a laseua edat i estar protegits contra l’explotació eco-nòmica o contra qualsevol treball que puga ser

CDFUE, art. 40

225


perjudicial per a la seua seguretat, la seuasalut, el seu desenrotllament �ísic, psíquic,moral o social, o que puga posar en perill la seuaeducació.

Article 33

Vida familiar i vida professional

1. Es garantix la protecció de la família en elsplans jurídic, econòmic i social.

2. A �i de poder conciliar vida familiar i vidaprofessional, tota persona té dret a ser protegidacontra qualsevol acomiadament per una causarelacionada amb la maternitat, així com el dreta un permís pagat per maternitat i a un permísparental amb motiu del naixement o de l’adopciód’un xiquet.

Article 34

Seguretat social i ajuda social

1. La Unió reconeix i respecta el dret d’accésa les prestacions de seguretat social i als servicissocials que garantixen una protecció en casoscom la maternitat, la malaltia, els accidents la-borals, la dependència o la vellesa, així com encas de pèrdua d’ocupació, segons les modalitatsestablides pel dret de la Unió i les legislacionsi pràctiques nacionals.

2. Tota persona que residisca i es desplace le-galment dins de la Unió té dret a les prestacionsde seguretat social i als avantatges socials de con-formitat amb el dret de la Unió i amb les legis-lacions i pràctiques nacionals.

3. A �i de combatre l’exclusió social i la pobre-sa, la Unió reconeix i respecta el dret a una ajudasocial i a una ajuda de vivenda per a garantir unaexistència digna a tots aquells que no disposende recursos su�icients, segons les modalitats es-tablides pel dret de la Unió i per les legislacionsi pràctiques nacionals.

Article 35

Protecció de la salut

Tota persona té dret a accedir a la prevenciósanitària i a bene�iciar-se de l’atenció sanitàriaen les condicions establides per les legislacionsi pràctiques nacionals. En la de�inició i execucióde totes les polítiques i accions de la Unió, es ga-rantirà un nivell elevat de protecció de la saluthumana.

Article 36

Accés als servicis d’interés econòmicgeneral

La Unió reconeix i respecta l’accés als servicisd’interés econòmic general, tal com disposen leslegislacions i pràctiques nacionals, de conformi-tat amb els Tractats, a �i de promoure la cohesiósocial i territorial de la Unió.

Article 37

Protecció del medi ambient

En les polítiques de la Unió s’integraran i ga-rantiran, conforme al principi de desenrotlla-ment sostenible, un nivell elevat de protecció delmedi ambient i la millora de la seua qualitat.

Article 38

Protecció dels consumidors

En les polítiques de la Unió es garantirà unnivell elevat de protecció dels consumidors.

TÍTOL V

CIUTADANIA

Article 39

Dret de sufragi actiu i passiu en leseleccions al Parlament Europeu

1. Tot ciutadà de la Unió té dret de sufragi ac-tiu i passiu en les eleccions al ParlamentEuropeu en l’Estat membre en què residisca, enles mateixes condicions que els nacionals d’eixeEstat.

2. Els diputats al Parlament Europeu seranelegits per sufragi universal lliure, directe i se-cret.

Article 40

Dret de sufragi actiu i passiu en leseleccions municipals

Tot ciutadà de la Unió té dret de sufragi actiui passiu en les eleccions municipals de l’Estatmembre en què residisca, en les mateixes con-dicions que els nacionals d’eixe Estat.

CDFUE, art. 41

226


Article 41

Dret a una bona administració

1. Tota persona té dret que les institucions,òrgans i organismes de la Unió tracten els seusassumptes imparcialment i equitativament i dinsd’un termini raonable.

2. Este dret inclou en particular:a) el dret de tota persona a ser escoltada

abans que es prenga en contra seu una mesuraindividual que l’afecte desfavorablement;

b) el dret de tota persona a accedir a l’expe-dient que la concernisca, dins del respecte delsinteressos legítims de la con�idencialitat i del se-cret professional i comercial;

c) l’obligació que incumbix l’administració demotivar les seues decisions.

3. Tota persona té dret a la reparació per laUnió dels danys causats per les seues institucionso els seus agents en l’exercici de les seues fun-cions, de conformitat amb els principis generalscomuns als drets dels estats membres.

4. Tota persona podrà dirigir-se a les institu-cions de la Unió en una de les llengües dels Trac-tats i haurà de rebre una contestació en eixa ma-teixa llengua.

Article 42

Dret d’accés als documents

Tot ciutadà de la Unió i tota persona �ísica ojurídica que residisca o tinga el seu domicili so-cial en un Estat membre té dret a accedir als do-cuments de les institucions, òrgans i organismesde la Unió, siga quin siga el seu suport.

Article 43

El defensor del poble europeu

Tot ciutadà de la Unió i tota persona �ísica ojurídica que residisca o tinga el seu domicili so-cial en un Estat membre té dret a sotmetre al De-fensor del Poble Europeu els casos de mala ad-ministració en l’actuació de les institucions, òr-gans o organismes de la Unió, excloent-ne el Tri-bunal de Justícia de la Unió Europea en l’exercicide les seues funcions jurisdiccionals.

Article 44

Dret de petició

Tot ciutadà de la Unió i tota persona �ísica ojurídica que residisca en un Estat membre o quehi tinga el seu domicili social té el dret de pre-sentar una petició al Parlament Europeu.

Article 45

Llibertat de circulació i de residència

1. Tot ciutadà de la Unió té dret a circular iresidir lliurement en el territori dels estatsmembres.

2. Podrà concedir-se llibertat de circulació ide residència, de conformitat amb el que dispo-sen els Tractats, als nacionals de tercers païsosque residisquen legalment en el territori d’un Es-tat membre.

Article 46

Protecció diplomàtica i consular

Tot ciutadà de la Unió podrà acollir-se, en elterritori d’un tercer país en què no estiga repre-sentat l’Estat membre de què siga nacional, a laprotecció de les autoritats diplomàtiques i con-sulars de qualsevol Estat membre, en les matei-xes condicions que els nacionals d’este Estat.

TÍTOL VI

JUSTÍCIA

Article 47

Dret a la tutela judicial efectiva i a un jutgeimparcial

Tota persona els drets i llibertats de la qualgarantits pel dret de la Unió hagen sigut violatsté dret a la tutela judicial efectiva respectant lescondicions establides en el present article.

Tota persona té dret que la seua causa sigaescoltada equitativament i públicament i dinsd’un termini raonable per un jutge independenti imparcial, establit prèviament per la llei. Totapersona podrà fer-se aconsellar, defendre i re-presentar.

Es prestarà assistència jurídica gratuïta alsque no disposen de recursos su�icients sempreque eixa assistència siga necessària per a garan-tir l’efectivitat de l’accés a la justícia.

CDFUE, art. 52

227


Article 48

Presumpció d’innocència i drets de ladefensa

1. Tot acusat es presumix innocent �ins quela seua culpabilitat no haja sigut declarada le-galment.

2. Es garantix a tot acusat el respecte delsdrets de la defensa.

Article 49

Principis de legalitat i de proporcionalitatdels delictes i les penes

1. Ningú podrà ser condemnat per una accióo una omissió que, en el moment en què haja si-gut comesa, no constituïsca una infracció segonsel dret intern o el dret internacional. De la ma-teixa manera, no podrà imposar-se una pena mésgreu que l’aplicable en el moment en què la in-fracció haja sigut comesa. Si després d’esta in-fracció la llei disposa una pena més lleu, hauràd’aplicar-se esta.

2. El present article no impedirà el juí i el casticd’una persona culpable d’una acció o una omissióque, en el moment en què haja sigut comesa, fóraconstitutiva de delicte segons els principis gene-rals reconeguts pel conjunt de les nacions.

3. La intensitat de les penes no haurà de serdesproporcionada en relació amb la infracció.

Article 50

Dret a no ser jutjat o condemnatpenalment dos vegades per la mateixa

infracció

Ningú podrà ser jutjat o condemnat penal-ment per una infracció respecte de la qual ja hajasigut absolt o condemnat en la Unió per mitjà desentència penal ferma d’acord amb la llei.

TÍTOL VII

DISPOSICIONS GENERALS QUEREGIXEN LA INTERPRETACIÓ I

L’APLICACIÓ DE LA CARTA

Article 51

Àmbit d’aplicació

1. Les disposicions de la present Carta estandirigides a les institucions, òrgans i organismes

de la Unió, dins del respecte del principi de sub-sidiarietat, així com als estats membres única-ment quan apliquen el dret de la Unió. Per con-següent, estos respectaran els drets, observaranels principis i en promouran l’aplicació, d’acordamb les seues competències respectives i dinsdels límits de les competències que els Tractatsatribuïxen a la Unió.

2. La present Carta no amplia l’àmbit d’apli-cació del dret de la Unió més enllà de les com-petències de la Unió, ni crea cap competència omissió noves per a la Unió, ni modi�ica lescompetències i missions de�inides en els Trac-tats.

Article 52

Abast i interpretació dels drets i principis

1. Qualsevol limitació de l’exercici dels dretsi llibertats reconeguts per la present Cartahaurà de ser establida per la llei i respectar elcontingut essencial d’eixos drets i llibertats. Dinsdel respecte del principi de proporcionalitat, no-més podran introduir-se limitacions quan siguennecessàries i responguen efectivament a objec-tius d’interés general reconeguts per la Unió oa la necessitat de protecció dels drets i llibertatsdels altres.

2. Els drets reconeguts per la present Cartaque constituïxen disposicions dels Tractats s’e-xerciran en les condicions i dins dels límits de-terminats per estos.

3. En la mesura que la present Carta contingadrets que corresponguen a drets garantits pelConveni Europeu per a la Protecció dels DretsHumans i de les Llibertats Fonamentals, el seusentit i abast seran iguals als que els conferix esteconveni. Esta disposició no obstarà que el dretde la Unió concedisca una protecció més exten-sa.

4. En la mesura que la present Carta reconegadrets fonamentals resultants de les tradicionsconstitucionals comunes als estats membres, es-tos drets s’interpretaran en harmonia amb lesesmentades tradicions.

5. Les disposicions de la present Carta quecontinguen principis podran aplicar-se permitjà d’actes legislatius i executius adoptats perles institucions, òrgans i organismes de la Unió,i per actes dels estats membres quan apliquenel dret de la Unió, en l’exercici de les seues com-petències respectives. Només podran al·legar-se davant d’un òrgan jurisdiccional pel que fa ala interpretació i el control de la legalitat dels re-ferits actes.

CDFUE, art. 53

228


6. Es tindran plenament en compte les legis-lacions i pràctiques nacionals segons el que es-peci�ica la present Carta.

7. Les explicacions elaborades per a guiar enla interpretació de la present Carta seran tingu-des degudament en compte pels òrgans jurisdic-cionals de la Unió i dels estats membres.

Article 53

Nivell de protecció

Cap de les disposicions de la present Carta po-drà interpretar-se com a limitadora o lesiva delsdrets humans i llibertats fonamentals recone-guts, en el seu respectiu àmbit d’aplicació, peldret de la Unió, el dret internacional i els con-venis internacionals de què són part la Unió otots els estats membres, i en particular el Con-veni Europeu per a la Protecció dels Drets Hu-mans i de les Llibertats Fonamentals, així comper les constitucions dels estats membres.

Article 54

Prohibició de l’abús de dret

Cap de les disposicions de la present Carta po-drà ser interpretada en el sentit que impliqueun dret qualsevol a dedicar-se a una activitat oa realitzar un acte tendent a la destrucció delsdrets o llibertats reconeguts en la present Cartao a limitacions més àmplies d’estos drets i lliber-tats que les que preveu la present Carta.

* * *

El text precedent arreplega, adaptant-la, laCarta proclamada el 7 de desembre de 2000, ila substituirà a partir del dia de l’entrada en vigordel Tractat de Lisboa.

TRATADO de LISBOA castellano:Interior

Documents

Transcript of TRATADO de LISBOA castellano:Interior