IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

TRAVESSANT LA SERRA D’IRTA PER VORA MAR

Distància: 15 kmDesnivell: 200 mtsDificultat: mitjanaTemps: 5 hores

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Descripció del recorregut:Comencem la ruta al Pla dels Pitxells on arriba un ample camí asfaltat del Pebret fins a l’Aljub situat al punt on es desvia el camí del coll d’en Berri, prop de la urbanització Font Nova.Seguirem des d’ací el camí del Pebret, ara de terra, que ens porta a travessar el barranc de lo Volante per on discorre el PR-CV-194.Passat el barranc el camí comença a pujar per la costera del Llosar, formigonada per a facilitar la pujada dels vehicles a motor cap als Penya-segats de Badum. A banda i banda del camí un dens matollar envaeix els bancals que ressegueixen la muntanya com si foren corbes de nivell conformant un paisatge construït pels peníscolans a les primeries del segle XX.Arribem seguint el camí als Penya-segatsde Badum, els més elevats (i pot serúnics) entre el Delta de l’Ebre i el cap dela Nau i des d’on en dies clars es podenvore les illes Columbretes. En ells niendiverses espècies d’ocells i als seus peushi ha surgències d’aigua dolça a la vorade la mar.A la part més alta es troba la torre deBadum, que formava part del sistema devigilància i defensa del litoral juntamentamb la torre d’Ebrí.A partir d’ací la senda baixa recte,retallant les revoltes que fa el camí finsque passem per dalt de la Cova delsColoms, o més bé el que en resta després que l’erosió marina l’afonés.El camí continua per la vora de la mar, pel Ull de Bou fins que arriba a la Platges del Russo idel Pebret, les dos úniques que mereixen el nom en tota la serra.A dalt queda el despoblat medieval d’Irta que dóna nom a la serra, convertida després en comú de Peníscola i finalment, amb la desamortització de Madoz, comprada pels veïns de Peníscola dóna pas a la Comunidad civil de propietarios de Monte de Irta.A la vora de la platja del Pebret hi ha una duna incipient, fixada per la vegetació, i a la vora una àrea recreativa a l’antiga caserna de carabiners que vigilaven la costa.Ací cal abandonar el PR momentàniamentper seguir el sender adaptat del parc que,per la vora de la mar, ens porta per la voradel cap del Pebret abans de retornar al’interior per a trobar el camí al Pla delPebret.Continuant el camí retornarem a la vora dela mar a la cala d’Irta, on desemboca elbarranc d’Irta protegit pel cap del mateixnom. Ací sota els pins hi ha una altra àrearecreativa més menuda i acollidora que ladel Pebret.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

A partir d’ací el camí continua prop de la mar fins a la Platja de la Basseta, per on circula a la vora de la mar, només separat per un cordó litoral de grava.Al final del pla, on hi ha una basseta nova per a acumular l’aigua de pluja el camí s’endinsa cap al Pla de la Basseta mentre que recte continua una senda on hi ha marques blanques i roges del GR-92 (no homologat) que recorre el litoral mediterrani i per on cal seguir.El sender continua pels matollars de coscoll i margalló que colonitzen els primers metres de la vora de la mar, acompanyats per alguns pins que prenen forma de bandera molt afectats per la sal marina en els temporals de llevant.Travessa el barranc de l’Escutxa i passa per on hi havia la caserna de carabiners de la TorreNova (a la qual va substituir) i de la qual no en queden restes.Baixa tot seguit a la cala Argilaga o de la Torre Nova on desemboquen els barrancs de la Torre Nova i de la font de la Parra i on retrobem el camí del Pebret que segueix a les Fonts.Cal travessar les cales i seguir per l’altra banda, sota el xalet de la Cubanita per on continuauna senda que s’alterna amb pista abans de travessar un altre barranquís i arribar als apartaments “Prestige”.Ací enllacem amb el PR-431 que continua per lavora de la mar seguint el camí de l’Atall, anticassegador que recorre tot el litoral castellonenc.El camí travessa el Pla de Roda i passa per lavora de la Platja del Serradal passant tot seguitper davant d’un parell de villes o xalets isolats.Arriba així al barranc del Malentivet que excava laprofunda cala Mundina que cal travessar percontinuar el camí de l’altra banda, convertit ja enun passeig per vora mar que ens portarà fins a lacala Blanca on retrobem el camí del Pebret o deRibamar, ací ja asfaltat i que s’endinsa en la urbanització de les Fonts d’Alcossebre.Seguint-lo finalitzarem el recorregut a la platja de les Fonts, vora el port esportiu del mateix nom, on sí l’any ha sigut plovedor podrem gaudir de les fonts que naixen a la mateixa arena de la platja.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Llocs d’interés:

Serra d’Irta:El Parc Natural de la Serra d’Irta està situatal nord de la Comunitat Valenciana entreles localitats de Peníscola, SantaMagdalena de Pulpis, Alcalà de Xivert iAlcossebre. Representa una de les últimesserres litorals que queden sense edificar enla costa mediterrània. Aquest és un espaiprotegit de 12000 ha i un dels paisatgesmés bells de la costa valenciana. L’alturamàxima és de 572 m en el pic Campanilles,i els seus abruptes vessants descendixensuaus cap a la mar, on al llarg de 12 km decosta, pràcticament inalterats, hi ha nombrosos penya-segats i cales.Dins del parc natural té lloc un fenomen curiós i únic, brollen naixements d’aigua dolça en lavora de la mar. Aquestes aigües procedents de les entranyes calcàries de la serra d’Irta, on les pluges s’infiltren fàcilment a causa de la presència d’una abundant vegetació forestal i unsòl permeable, emergixen finalment al costat de la mar, a través de surgències com les quees troben a la platja del Pebret. i a les fonts.La serra d’Irta presenta un ric patrimoni històric. Destaquen les construccions àrabs com elscastells de Xivert i de Polpis, i les torres sentinelles de Badum i d’Ebrí, que mostren l’antigaocupació humana i el caràcter militar d’aquesta. Els castells, construïts en el segle X-XI, van passar per diverses restauracions a les mans d’almoràvits, i d’ordes cristianes com l’Orde del Temple i la de Montesa. Altres importants construccions les constituïxen les ermites de Sant Antoni (terme municipal de Peniscola) i la de Santa Llúcia i Sant Benet (en el terme municipal d’Alcalà de Xivert-Alcossebre). Aquestes construccions es troben en un enclavament privilegiat des d’on observar la costa i part de la comarca.

Torre Badum:La Torre de Badum és una torre de Guarda de la costa,construïda el 1554 quan s’organitza un sistema devigilància, alarma i defensa de la costa davant els continusatacs dels pirates berberiscos que s’emmarquen dins delconflicte entre l’Imperi Espanyol i el Turc.La torre fou construïda seguint les noves ordenancesemanades de les Corts i on es consta que s’han d’erigirtorres de guarda de manera que d’una se’n veja l’altra i nodeixen punts cecs al llarg del litoral on puguen aprofitar elscorsaris turcs per a desembarcar.La construcció de lees torres es va finançar amb l’impostsobre la producció de seda del regne, seguint moltesd’elles una mateixa tipologia circular amb entrada elevadaanomenades colomeres, de les qual la torre de Badum n’ésun bon exemple situant-se l’entrada a 6 metres d’altura iaccedint-se amb una escala que es podia retirar per tal de refugiar-se en cas d’atac.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Les torres havien de tindre comunicació visual entre elles i també amb les principals places fortes on hi havia els destacaments militars, com és el cas de Peníscola. A més cada torre disposava d’una guarnició de quatre soldats; dos torrers que s’alternave en la vigilància dalt la torre i dos vigilants a cavall o atalladors que seguien el litoral de torre a torre i que han donat nom a molts dels camins paral·lels a la mar anomenats “camí de l’atall”.La torre de Badum és un bon exemple de torre de Guarda, prou ben conservada i on destaca un escut del regne de València en l’època de Carles V amb la data de 1554 i el lema “Tierra, alarmar, protegeme”. És per això que Bé d’Interés Cultural i està subjecta a protecció.

Platja i caserna del Pebret:La platja del Pebret i la del Russo, annexa a laprimera, són unes de les poques platges d’arena quehi ha dins el parc natural de la Serra d’Irta. A més a laplatja del Pebret l’arena i el vent ha contribuït aformar una duna on es conserven tota una sèrie deplantes endèmiques del litoral valencià.A la vora de la platja es troba l’antiga caserna delPebret, una de les dos que hi havien entre Peníscolai Alcossebre (i l’única que es conserva) on hi havia undestacament del “Cuerpo de carabineros del Reino”,depenents d’Hisenda i destinats a guardar lesfronteres terrestres i marítimes i evitar el contraban.

Alcossebre:Alcossebre és un nucli turístic costaner del municipi d'Alcalàde Xivert amb tres nuclis diferenciats: les Fonts, Alcossebrei Cap i Corb. En el litoral s'estenen les grans platges de laRomana, el Moro, les Fonts, el Carregador, Tres Platges iTropicana; en l'àrea de Ribamar hi ha nombroses cales comcala Mundina i cala Blanca. Hi ha un port esportiu en el nuclide les Fonts on els ullals brollen enmig de la platja. Al nordde la població s'estén el Parc Natural de la Serra d'Irta.En larodalia hi ha nombrosos jaciments arqueològics com el d'ElTossalet. El 1260, després de la conquesta cristina, els Templers van atorgar la Carta Pobla al nucli per afavorir el seu poblament. La mesura no tingué èxit, de manera que van atorgar una segona Carta Pobla l'any 1320, per la qual la població es lligava a la jurisdicció del castell de Xivert. La incorporació al municipi d'Alcalà de Xivert va tenir lloc l'any 1583. La proximitat de la mar va facilitar els atacs de pirates berberescs durant el segle XVI i el segle XVII: per evitar-los es van bastir algunes torres de guaita com la torre d'Ebri (molt deteriorada) i la torre de Cap i Corb (en molt bon estat).L'economia s'ha basat en l'activitat agrària i la pesca dels rics caladors del Fang (davant la costa del prat de Cabanes i Torreblanca). Actualment, l'activitat pesquera comercial ha desaparegut i el turisme és el motor econòmic de la població. Prop de la carretera que uneix

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

el nucli amb Alcalà hi ha un baixador del ferrocarril de València a Barcelona, que va ser clausurat durant els anys 90.Prop de la població, en un cim que domina l'extrem sud de la serra d'Irta, hi ha l'ermita de Sant Benet i Santa Llúcia.

Bibliografia:

● Forcada Martí, Vicente (1992) Torres y Castillos de la provincia de Castellón (síntesis Histórico-Estructural) Sociedad Castellonense de Cultura

● Gines Moya, Juan F. (2007) Historia de Alcocebre Diputació de Castelló● Web del parc natural de la Serra d’Irta

<http :// www . parquesnaturales . gva . es / ca / web / pn - serra - d - irta>● Diversos Autors Mapa del Parc Natural de la Serra d’Irta. Illes Columbretes.

Peníscola. Alcalà de Xivert Ed. Piolet