E

SCH ER

Treball sobre Escher:

REALITZAT PER:Mar Cerdán PeraireÁngela Ebrí PedreroBlanca Bellés AlbertJavi Garcís Pitarch

Núria Colom FerrandoDúnia Bort Llopis

QUI VA SER ESCHER?• Maurits Cornelis Escher: va ser

un artista holandés conegut pels seus gravats en fusta i pedra (xilografies i litografies) que traten sobre figures impossibles i mons imaginaris.

VIDA D'ESCHER:Maurits Cornelis Escher va

nàixer a Leeuwarden, Països Baixos el 17 de Juny de 1898 i va morir a Hilversum, Països Baixos el 27 de març de 1972.

No va ser un estudiant brillant (sols destacava en les classes de dibuix).

En 1919 va començar

arquitectura en l’escola

d’Arquitectura ‘’Arts

Decoratives de Haarlem’’,

poc després la va

abandonar, Va destacar en

la tècnica de gravat sobre

fusta.

• Entre 1922 i 1935 és va traslladar a Itàlia, per tal de realitzar diversos esbossos i gravats principalment de temes paisajístics.• Després es va traslladar a

Suissa, també a Espanya (Particularment l’Alhambra de Granada el va influenciar en molts dels seus treballs).

• Fins a 1951 va viure bàsicament depenent econòmicament dels seus pares, a partir d’eixe moment començà a vendre els seus gravats i va obtindre uns bons ingressos per ells. També feia dissenys de segells, portades de llibres i algunes escultures en marfil i fusta.

Fins a 1962 la seua producció d’obres va ser pròspera i regular, degut a la seva salut el van haver d'operar i la seua producció de gravats, segells…. es va estancar.

-En 1969 quan ja tenia 71 anys va realitzar ‘’serps’’ un gravat on demostra les seues facultats a pesar de la seva avançada edat.

En 1970 es trasllada a la casa Rosa Spier de Laren (Holanda) on els artistes podien tindre un estudi propi. Va ser en aquella ciutat on va morir dos anys més tard (27 de març de 1972), quan tenia 74 anys.

OBRA:• Al llarg de la seua carrera va

realitzar més de 400 litografies i gravats en fusta, també uns 2.000 dibuixos. Al final de la seua carrera va destruir algunes de les seues obres per tal de que no foren copiades.

• Moltes de les seues obres es van vendre poc després de la seua mort.

• Altres estan exposades actualment de forma permanent en el seu propi museu ‘’ MUSEO ESCHER’’ en Haya, Holanda.

Escher no tenia grans pretencions ni missatges per a transmetre, bàsicament plasmava el que li agradava, sense basar estos treballs en els seus sentiments sinó en situacions, solucions a problemes i jocs visuals.

No li interessava molt la realitat ni la humanitat en general, només les coses que li passaven pel cap.

Era una persona introvertida. Difícil de tractar i preferia crear el seu propi univers.

Algunes de les seues

característiques

principals són: Dualitat,

búsqueda de l’equilibri,

utilització de blanc i

negre, la simetria. Era

una persona a la que li

agradaven les coses

difícils.

CLASSIFICACIÓ DE LES OBRES:

Les seues obres es classifiquen en tres temes:

· L’estructura de l’espai (paissatges, compenetració del món i cossos matemàtics).

·Estructura de la superfície (metamorfòsi, cicles i aproximacions a l’infinit).

·Projecció de l’espai tridimensional en el plà (respresentació pictòrica tradicional, perspectiva i figures impossibles).

Algunes Obres d'Escher:

Metamorfosi:

Un gigantesc mural d'uns quatre metres d'alt per 20 centímetres d'ample, compost per 20 blocs de tres fulls cada un , desproporcionat però que pot reproduïr-se com un gran mural. L'obra mostra la metamorfosi gradual d'unes formes en altres , un tema recurrent d'Escher amb insectes, pardals i peixos. També mostra efectes de partició regular del plànol. Els cubs es transformen en un poble i després en peces d'escacs sobre un tablero. ''El rei negre està amenaçat de mort a l'esquerra del tablero, la dama negra acaba de fer jaque per tant es torn de les blanques. La continuació es senzilla: torre blanca captura a dama, cavall negre a f2, escac i mat.

metamorfosi

Dalt i baix:• En esta obra Escher utilitza línies corbes per

a demostrar la relativitat dels punts de fuga de la perspectiva. Es divideix la imatge en dos, horitzontalment, es descobreix que es tracta de la mateixa escena dibuixada des de dos punts de vista, perfectament normals. Però al fer que el pis de la primera escena siga alhora el sostre de la segona, la contradicció visual sorgeix ''del no res''. El dibuix està tan ben dibuixat, que és capaç de deixar-te absort una bona estona buscant l' ''errada'' o preguntant-te que passaria si algú més s’asomara per alguna de les finestres: estaria dalt o baix? Al final acabem acceptant el que veiem.

Galeria de Gravats:

Una de les obres de les que Escher estava més orgullós. És un joc a mode de cicle amb les perspectives i ampliacions. Un home està mirant un quadre. La imatge comença a ampliarse i deformar-se, mantenint certa coherència visual. El quadre es transforma en els edificis d’un port, un dels quals resulta un galeria de quadres on torna a apareixer el protagonista.

Casa d’escales:

Un dels seus millors jocs amb la perspectiva, una partició cúbica de l'espai en tres zones diferents, que es combinen per produir un cub/casa amb escales impossibles. El dibuix pot reproduir-se a mode de cilindre i inclús arribar a ser un cercle inacabable. Tot està combinat formant una escena irreal on la gravetat sembla haver-se tornat boja.

Ascendint i descendint:

Uns monjos pujen i baixen a la vegada per la mateixa estructura del edifici, sense que ningun dels dos grups pareixquen pareixca estar fent algo diferent a el que realment es veu.

Día i nit:

Es considera un dels dibuixos més admirats i reproduïts de l’artista. Inclueix diversos detalls interessants com la combinació amb forma de patró de pardals blancs i negres que volen en direccions oposades i omplin el plà sense forats, la metamorfosi delicada dels aus, i el fet de que en una part siga de dia i en l’altra de nit corresponen exactament al mateix lloc.

Tres esferes:

Aquest petit joc mostra com a partir d’una idea realment senzilla es pot aconseguir un efecte realment llamatiu. Escher dibuixa tres esferes reticulades, però en relitat són la mateixa. Lo que pareix una esfera és en realitat un cercle plà amb un dibuix corbat. Per a descubrir l’engany de l’espectador, Escher dibuixa el mateix cercle de peu dalt, gitat cap a abaix i ‘’clarament’’ doblat al centre. Al entendre açò, resulta evident comprendre la imatge i la absència d'esferes. L'espectador oblida que està veient una imatge en dos dimensions, un dibuix plà i que com tal no existeixen aquests cercles gitats i doblats en 3D sinó la seua representació en 2D.

Rèptils:

 Esta és una de les diverses obres en que Escher fa un salt ‘’matanivell’’ per introduïr en el dibuix propi autor com part de l’obra, tot allò davant dels ulls de l'espectador. Del quadern d'Escher en el que ha estat dibuixant patrons regulars hexagonals en forma de rèptil sorgeix una figura en tres dimensions. El rèptil puja per un llibre, arriba fins a un decaedre platònic, finalment llança un bufit i completa el cicle retornant al paper del que mai huria degut d’eixir.

Mans Dibuixant:

A simple vista es poden observar dos mans que sorgeixen de la bidimensionalitat del paper a les tres dimensions de la realitat. Però cada mà està dibuixant a l’altra. Confundint a l'observador.

Belvedre:

És una de les més populars obres arquitectoniques impossibles d'Escher. Un extrany edifici pel que pujen i baixen diversos personatges. Dos dels personatges pujen per una escala que està dins i fora alhora. Resulta interessant que este tipus de figures impossibles no puguen construir-se i fotografiar-se en tres dimensions per tal de conseguir els mateixos efectes.

Cascada:

La cascada de Escher és possiblement la més popular representació d’un mòbil perpetu. Ni la llei de la gravetat pareix aplicar-se en esta construcció per la que l’aigua baixa continuament menejant el molí. El dibuix està adornat amb formes matemàtiques i un jardí imaginari.

Mà amb esfera reflectant:

Mà amb esfera reflectant: en esta obra Escher torna a combinar el món imaginat del dibuix amb el món real.es dibuixa a ell mateix sostenint una esfera, però el dibuix tridimensional que ofereix la mà i l'esfera espill és únicament tinta sobre un paper plà en realitat. L'esfera pareix reflectir a Escher i a l'habitació que els rodeja amb tot tipus de detalls. Esta obra ens suggereix que la realitat i no és tal i com pareix percibre's i que el món que ens rodeja està entre allò imaginat i allò real.

Serps:

Aquesta va ser la última obra original d'Escher, aprofitant les seues últimes forçes entre operació i operació. Empleant novament un model matemàtic, que abarca l'infinit tant cap al centre com cap al marge de la imatge. Dels anells sorgeixen serps tridimensionals. La imatge pot girar-se 120 graus per encaixar-se perfectament en ella mateixa. En algunes obres de esta sèrie Escher va cuidar els detalls al màxim, especialment les línies més petites gravant-les amb una lupa especial.

Altres obres conegudes:

RELATIVITAT TRES MUNDOS