TREBALL DE LLATÍ(ARQUEOLOGIA)

Nil López2HS1

HISPÀNIA

Barcino

EmporiaeIlerda

Tàrraco

Emèrita Augusta

CATALUNYAIlerda

Emporiae

Barcino

Tàrraco

BARCINO

BARCINO – HistòriaExisteixen tres teories sobre la fundació de Barcelona:

I. La ciutat va ser fundada per Hèrcules. Hèrcules estava fent una expedició en la que havia de trobar un element màgic. Va equivocar-se en la seva ruta i va anar a parar a les costes de Montjuïc. A dalt de la muntanya va fer el primer assentament de la avui ciutat de Barcelona. El nom de “Barcino” ve perquè Hèrcules viatjava en la novena barca de l’expedició (BARCA NOVEM BARCINO)

Primer assentament

ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA

BARCINO – HistòriaExisteixen tres teories sobre la fundació de Barcelona:

II. Hamilcar Barca va fundar la ciutat. Annibal passava per la ciutat i s’hi va establir perquè Hamilcar l’havia fundat.

Representació d’Hamilcar Barca Representació d’Annibal

BARCINO – HistòriaExisteixen tres teories sobre la fundació de Barcelona:

III. August va fundar la ciutat. Els romans volien aigua i van trobar un territori en el qual no feien falta aqüeductes, ja que tenien dos rius molt accessibles: el Rubicatus (Actual Llobregat) i el Baetulo (Actual Besòs). Per marcar el límit de la ciutat es va construir el pont de Martorell. La ciutat va rebre el nom de “Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino”

Riu Llobregat

Riu Besòs Pont de Martorell

BARCINO – UrbanismeCom tota ciutat romana, Barcino tenia un “Fòrum” que unia els dos carrers principals de tota ciutat:

Avui aquests dos carrers situarien la seva unió a la “Plaça Sant Jaume” de Barcelona, on es trobava el “Fòrum”, que era el centre de la ciutat.

I. Cardo MaximusII. Cardo Decomanus

Cardo Decomanus (Actual C/ Del bisbe i C/ De la ciutat)

Cardo Maximus (Actual C/ Call i C/ Llibreteria)

Fòrum(Palau de la Generalitat)

Cardo Decomanus

ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA

(Plaça St. Jaume)

BARCINO – UrbanismeA la ciutat també es diu que hi havia:

I. Teatre i amfiteatre. A prop de la zona de la Rambla.

Zona on hi havia el teatre i l’amfiteatre

(Rambla de Barcelona)

(Plaça Colón)

ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA

BARCINO – ArqueologiaRecentment s’han fet descobriments arqueològics a la ciutat de Barcelona:

I. Columnes d’estil corinti amb arquitrau. Formaven part d’un temple hexàstil perípter.

II. Restes d’aqüeductes. Portaven aigua del riu Besòs i del Llobregat.

III. Dos conjunts termals. Eren propietat de Luci Mincini (guanyador d’unes olimpíades).

IV. Torres de vigilància. Situades al límit de la ciutat, actualment al costat de l’oficina de “Correus” de Via Laietana.

V. Una gran “domus”. Dins d’una torre. Actualment s’exposa un mosaic d’aquesta al “Museu d’història de la ciutat”

I. Columnes d’estil corinti amb arquitrau

ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA

(Plaça St. Jaume)

EMPORIAE

EMPORIAE – HistòriaDes del segle IX aC, els pobladors indígenes d’aquesta costa de l’Empordà vivien en turons que sobresortien dels aiguamolls. Un d'aquests poblats es trobava a la península on avui hi ha Sant Martí d'Empúries.

Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs, i cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis). Depenien inicialment de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat. La ciutat, envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i Indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. La seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la cultura ibèrica.

Sant Martí d’Empúries

EMPORIAE – HistòriaL'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb aquest fet s'inicià la conquesta romana de la Península Ibèrica.

ACTUAL PLATJA D’EMPÚRIES

Platja on van desembarcar

EMPORIAE – UrbanismeLa ciutat romana encara no està completament estudiada (només s'han completat un 20% de les excavacions). La construcció de la ciutat romana es va realitzar entorn del 100 aC, aixecant-se una ciutat de nova planta, amb traçat urbà ortogonal, i la qual durant el segle I i fins a l'època d'August, va romandre independent de la ciutat grega, fins que durant el regnat d'August, després d'aconseguir primer els indígenes, i després els grecs la ciutadania romana, es van fusionar en un únic municipi denominat a partir de llavors Emporiae, i integrat per gents d'estirp itàlica, ibèrica i grega. Cal destacar que la ciutat romana ocupa a grans trets un rectangle de 700 x 300 metres aproximadament.

Antiga ciutat d’Empúries(Actualment Museu)

EMPORIAE – UrbanismeVista aèria dels jaciments

EMPORIAE – UrbanismeEl “Museu d’Arqueologia de Catalunya” ha distribuït els jaciments en:

Muralla (s VI aC) Claveguera (s V aC) Edifici singular B

Carrer 5 (s I aC) Magatzems (s III aC) Edifici singular A (s IV aC)

EMPORIAE – UrbanismeEl “Museu d’Arqueologia de Catalunya” ha distribuït els jaciments en:

Barri nord-oest (s IV aC)

Plaça (s III aC) Edifici singular C Tercera muralla (s III aC)

Barri extramurs (s III aC)

EMPORIAE – ArqueologiaVan ser Emili Gandia i Ortega, Josep Puig i Cadafalch i Pere Bosch Gimpera els que van començar les excavacions a Emporiae l’any 1908. Les troballes més destacades són:

I. MurallaII. Porta d’accésIII. Dues torresIV. ViesV. ÀgoraVI. FòrumVII. StoaVIII. TemplesIX. Banys públicsX. PalestraXI. BotiguesXII. AmfiteatreXIII. NecròpolisXIV. Estàtua d’Asclepi d’Empúries

XV. DracmesXVI. Mosaic del sacrifici d’IfigèniaXVII.Mosaic dels Peixos

XVI. Mosaic del sacrifici d’Ifigènia

XIV. Asclepi d’Empúries

EMPORIAE – ArqueologiaTroballes recents:

Vas per a ungüents o perfums

Vas per a ungüents en forma de cap de nubi

Bol de vaixella vernís negre itàlica

Gerra de ceràmica ibèrica tardana

Granes carbonitzades d’ordiGrafit en llengua ibèrica

TÀRRACO

TÀRRACO – HistòriaEls orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al costat d'un oppidum ibèric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.

Tàrraco fou la principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània que iniciaren un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, on Tàrraco va jugar un paper fonamental.

L'any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l'estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco). Posteriorment, l'any 27 aC, August, qui va residir-hi entre els anys 26-25 aC i seguia les operacions militars de la cornisa cantàbrica, li va concedir la capitalitat de la província Tarraconense dins de la nova organització provincial. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar a la colònia romana d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat. Tàrraco va arribar al seu màxim prestigi durant el segle II dC.

TÀRRACO – UrbanismeÉs la ciutat catalana amb més patrimoni romà. Aquest es troba a dins de la ciutat

ACTUAL CIUTAT DE TARRAGONACentre de la ciutat

TÀRRACO – ArqueologiaJaciments de l’antiga Tàrraco a Tarragona

ACTUAL CIUTAT DE TARRAGONANecròpolis paleocristiana

Muralles

Fòrum provincial

Teatre

Circ romà

Fòrum de la colònia

Amfiteatre

Pedrera romana de Mèdol

TÀRRACO – ArqueologiaJaciments de l’antiga Tàrraco a Tarragona

Necròpolis paleocristiana Muralles Fòrum provincial

TeatreCirc romàFòrum de la colònia

Amfiteatre

Pedrera romana del Mèdol

TÀRRACO – ArqueologiaNECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA

La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al segle V. És el cementiri paleocristià més important de la Mediterrània Occidental.

El cementiri de Tàrraco va sorgir al voltant d'una basílica martirial dedicada a Sant Fructuós i als seus dos diaques. La basílica documentada constava de tres naus i capçalera amb absis exterior. Posteriorment s'hi afegiren algunes cambres funeràries i un baptisteri. Les restes d'aquesta basílica van desaparèixer per deixar pas a la construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.

TÀRRACO – ArqueologiaMURALLA DE TARRAGONA

Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana.

S'han pogut diferenciar dues fases en el seu procés de construcció. La primera, datada en els primers anys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçada mitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o Sant Magí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectònic i estratègic amb la fita d'augmentar l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquesta segona fase es produeix pocs anys més tard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyes militars del cònsol Cató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, tot just començat el segle II aC.

TÀRRACO – ArqueologiaFÒRUM PROVINCIAL

El Fòrum provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior. En el Fòrum Provincial s'articulaven les diferents dependències i els serveis relacionats amb el govern i l'administració provincial.

Es coneix, perfectament, el perímetre exterior del Fòrum Provincial (320 x 175 m), mercès als murs visibles encara en nombrosos punts del recinte antic de la ciutat. Els visitants poden resseguir la ubicació d'aquests murs seguint els dos colors del terra en llocs com la Plaça del Rei o el carrer de Santa Anna: la franja fosca correspon a l'antic traçat del mur, mentre que la superfície clara representa la plaça. Tanmateix es desconeix gairebé tot de la disposició interior de la plaça i les característiques arquitectòniques dels edificis. Les torres del Pretori i de l'Audiència, situades a cadascun dels extrems de la façana meridional, tancaven el recinte i contenien les escales que permetien accedir a la part del Circ romà.

TÀRRACO – ArqueologiaAMFITEATRE

L'Amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona.

Cap al segle VI s'hi edificà al bell mig una basílica visigòtica dedicada a sant Fructuós, martiritzat al mateix amfiteatre. Sobre aquesta basílica s'hi superposà al segle XII l'església romànica de Santa Maria del Miracle.

És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.

TÀRRACO – ArqueologiaFÒRUM DE LA COLÒNIA

El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d' Hispània Citerior, és l'espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana. Està constituit, actualment, per una plaça porticada, una filera de tabernae i -en la posició central- la cúria. Estudis recents permeten suposar que allò que s'ha conservat no és més que una part (concretament la basílica) del fòrum. La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona.

L'edifici central del fòrum consisteix en una plaça rectangular d'uns 58 x 12,5 m; al seu voltant s'obre un pòrtic amb columnes de 6,10 metres d'amplada. Al fons del pòrtic nord, i comunicant amb ell mitjançant àmplies arcuacions, hi ha unes dependències –tabernae o botigues- que mesuren de 2,90 x 3,90 m. Al bell mig de la filada de tavernes hi ha una ampla estança: és la cúria, espai on es reunien les assemblees del senat local. El sostre del pòrtic era de fusta, mentre que les tabernae o botigues estaven cobertes amb volta de pedra. Tots els murs i els elements arquitectònics són de pedra sorrenca local.

TÀRRACO – ArqueologiaCIRC ROMÀ

El Circ romà de Tarragona va ser un dels circs més grans de tot l'imperi Romà. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es troba en un estat excepcional de conservació. Ocupava l'espai que, avui en dia, delimiten la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, el Pretori romà i el carrer Rere Sant Domènech, darrere de l'Ajuntament.

Va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circ romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre 67 i 77 metres.

Sembla que a partir del segle V el circ va començar a perdre la seva funció original i va començar a ser aprofitat per a construccions posteriors. Actualment, moltes de les voltes i murs del circ són parets de cases.

Va ser declarat monument històrico-artístic el 1963.

TÀRRACO – ArqueologiaTEATRE

El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà que conserva tres dels elements essencials d'aquests edificis: cavea (o graderia), orchestra (hemicicle situat al peu de la graderia) i scaena (escena o espai destinat a les representacions teatrals).

De tot el recinte es mantenen únicament les primeres cinc fileres de grades entorn de l'orquestra. També és possible distingir dues de les tres escales radials que articulaven la graderia. Finalment, l'escena és una plataforma elevada sobre un pòdium decorat amb exedres. L'escenari (proscaenium) estava tancat per una façana monumental ricament decorada (frons scaenae). Durant les diferents fases d'excavació que s'hi han realitzat, s'han documentat importants restes arqueològiques, consistents en fragments de la decoració arquitectònica (capitells, columnes, frisos, etc.) i escultòrica d'aquesta façana monumental. Al seu costat es va construir un gran espai monumental annex.

TÀRRACO – ArqueologiaPEDREREA ROMANA DEL MÈDOL

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària -molt freqüent a la zona- en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada. La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera. Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

ILERDA

ILERDA – HistòriaEn temps dels romans fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda.

Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar, la campanya de Lleida; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.

ILERDA – UrbanismeVista aèria de la ciutat de Lleida

ACTUAL CIUTAT DE LLEIDA

Ciutat

EXTREMADURAEmèrita Augusta

EMÈRITAAUGUSTA

A. EMÈRITA – HistòriaAugusta Emèrita fou el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada el 23 aC per Publius Carisius, llegat d'August, que hi va establir veterans de les legions V i X el terme de servei dels quals havia expirat (emeriti) després de les guerres càntabres. Fou inicialment una colònia i després va tenir el dret d'itàlia. Fou capçalera del convent jurídic Emerità (Emeritensis) i de la província de Lusitània.

A. EMÈRITA – UrbanismeA Mérida és un dels llocs on hi ha més patrimoni romà que es conserva. Va ser declarat “Patrimoni de la Humanitat” per la UNESCO l’any 1993.

ACTUAL CIUTAT DE MÉRIDA

Ciutat

A. EMÈRITA – ArqueologiaLocalització dels principals monuments:

ACTUAL CIUTAT DE MÉRIDA

Aqüeducte de “Los milagros”

Circ romàTemple de Diana

Amfiteatre

Teatre

Casa Mitreo

Pont romà

Arc TrajàAqüeducte de “San Lázaro”

A. EMÈRITA – ArqueologiaAquests són els monuments més representatius de Mérida:

Aqüeducte “Los milagros” Aqüeducte “San Lázaro” Arc Trajà

Circ romà Temple de Diana Amfiteatre romà

A. EMÈRITA – ArqueologiaAquests són els monuments més representatius de Mérida:

Teatre romà Casa Mitreo Pont romà

ALTRESMONUMENTS

AQÜEDUCTES

AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS

AQÜEDUCTESAQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS

Prop de la masia dels Arcs es conserven les restes d'un aqüeducte d'època tardo-romana (segle IV o V). Es mantenen dempeus tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 metres, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs, que fa 8,7 metres. L'alçada de l'aqüeducte és d'uns 4 metres. Està construït a base de pedra del país lligada amb morter.

Sembla que servia per abastir d'aigua una gran vil·la romana situada on ara hi ha la masia dels Arcs. Té un especial interès donada l'escassetat de restes d'aquest tipus a Catalunya.

AQÜEDUCTES

AQÜEDUCTE DE SEGOVIA

AQÜEDUCTESAQÜEDUCTE DE SEGOVIA

L'aqüeducte de Segòvia és una construcció romana de la segona meitat del segle I i a principis del segle II dC a l'època dels flavis, sent emperadors Vespasià i Trajà que transporta l'aigua del riu Fred a la ciutat de Segòvia. L'any 1985 fou nomenat, juntament amb el casc històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

L'aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb d'arcs senzills de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caseró on es emmagatzemava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals files d'arcs superposats.

Consta d'una longitud de 728 metres i una altura màxima de 28 metres i mig, als que, a més, se li ha de sumar a prop de 6 metres de ciments en el tros principal. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.

VIES

VIA AUGUSTA

VIESVIA AUGUSTA

La Via Augusta fou una via romana que comunicava Roma amb les Columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània d'Hispània, a partir dels Pirineus.

Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km.Al llarg de la seva història va rebre diferents noms, entre ells els de Via Hercúlia (o Via Heràclia), Camí d'Anníbal, etc.

Aquesta via romana unia la Península Itàlica amb la ibèrica després de travessar els Alps marítims i tot el sud de França. En arribar als Pirineus, seguia cap al sud per tota la façana mediterrània peninsular fins a Cadis, ara si sota el nom de via Augusta. Va rebre la denominació definitiva per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

VIES

VIA DE LA PLATA

VIESVIA DE LA PLATA

El Camí de la Plata es coneix amb diverses denominacions: Via de la Plata (la més utilitzada, però que no només fa referència al camí de peregrinació), Ruta de la Plata (més actual i que fa referència, habitualment, a la vessant turística) i Camí Mossàrab a Santiago (en aquest cas fa referència exclusivament al camí de peregrinació). El camí que des de Granja de Moreruela, poble a uns 40 quilòmetres al nord de Zamora, va a Santiago per Puebla de Sanabria i Orense també es coneix amb el nom de Camí Sanabrès. I, per si no n'hi hagués prou, el camí entre Salamanca i Santiago que passa per Puebla de Sanabria i Orense també s'anomena Camí Fonseca.

PONTS

PONT DE MARTORELL

PONTSPONT DE MARTORELL

El pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat unint dues comarques, la del Vallés Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta.D'origen romà (es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge esquerre) fou destruït pel riu, que es va endur la pilastra central, i es va reconstruir amb un sol arc el 1289, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adient per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana.

PONTS

PONT D’ALCÀNTARA

PONTSPONT D’ALCÀNTARA

El Pont d’Alcantara (Al Qantarat, que vol dir pont en àrab) va ser construït entre els anys 105 i 106 per l’arquitecte romà Caius Iulius Lacer, en la vía que comunicava Norba (Càceres) amb Conimbriga (Condeixa-a-Velha).

El pont d’Alcàntara té una alçada de 57 metres sobre el riu Tajo i està format per sis arcs, recolzats per cinc pilars. Les seves proporcions són impressionats, de 48 metres d’alçada màxima en els dos arcs centrals. La llum d’aquests arcs és d’entre 20 m i 28 m, deixant passar el pas habitual de l’aigua. Els arcs tenen dues files de dovelles i els pilars rectangulars medeixen uns 12 x 8 metres i tenen tallamars triangulars, formant una forma pentagonal. Descansen directament sobre la roca de pissarra, que fou allisada per suportar el pes. Està construït per mitjà de carreus de granit amb opus quadratum. La calçada té una amplada de 8 metres.

PONTS

PONT DE SALAMANCA

MURALLES

MURALLA DE GIRONA

MURALLES

MURALLA DE LUGO

MURALLES

MURALLA D’ASTORGA

TEATRES

TEATRE DE CARTAGENA

TEATRESTEATRE DE CARTAGENA

El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, (Múrcia) va ser descobert l'any 1988 i és un dels més grans de tota la Hispània romana. El teatre va començar a construir-se en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C. El diàmetre de la càvea és de 87,6 metros, amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors.

TEATRES

TEATRE DE CLÚNIA

TEATRESTEATRE DE CLÚNIA

El Teatre romà de Clunia Sulpicia, és un teatre construït en la Colònia Clunia Sulpicia, en l'Alt de Castro (1000 m. d'altura), en la província Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi romà, actualment situada entre les poblacions de Coruña del Comte i Peñalba de Castro, en el Sud de la província de Burgos (Espanya).

Va Ser edificat sota el mandat de l'emperador Tiberi para monumentaliTzar la ciutat més important, juntament amb Asturica Augusta de la conca del Duero.

Es tracta de la resta més significatiu de Clunia; Aquest teatre, excavat en la roca, que va tenir capacitat per a 10.000 espectadors, el que li convertia en un dels majors de la seva època en Hispania. Tenia la finalitat de servir per a la interpretació d'actes teatrals del període clàssic.

TEATRES

TEATRE DE SAGUNT

TEATRESTEATRE DE SAGUNT

El teatre romà de Sagunt és un antic teatre semicircular construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.

TEATRES

TEATRE D’ITÀLICA

TEATRESTEATRE D’ITÀLICA

El Teatre romà d'Itàlica va ser construït sobre el turó de San Antonio, a la ciutat romana d'Itàlica, actual terme municipal de Santiponce (Sevilla).

la ubicació aproximada de l'edifici es coneixia des del segle XVIII. Part de les seves grades estaven parcialment descobertes el 1940 en el corral d'una de les cases del turó. Va ser excavat amb profunditat en el període 1970-73. A la dècada dels anys 80 va ser restaurat. Des de fa alguns anys, s'hi celebra anualment el Festival de Teatro de Itálica. La càvea feia 71 metres de diàmetre. Tenia una capacitat per a 3.000 espectadors.

AMFITEATRES

AMFITEATRE D’ITÀLICA

AMFITEATRESAMFITEATRE D’ITÀLICA

L’amfiteatre d’Itàlica es va construir als anys 117-138, en la primera ciutat romana a Hispània: Itàlica, actualment Santiponce, Sevilla. Pertany a l’arquitectura romana lúdica, és d’estil romà imperial; per construirlo s’ha utilitzat pedra, tova, fusta, maó, formigó y marbre. El sistema construcitu és arquitravat i voltat. És va construir a l’època de l’emperador romà, Adriano. Va ser el amfiteatre més gran de tot l’imperi romà.

AMFITEATRES

AMFITEATRE DE SEGÒBRIGA

CIRCS

CIRC DE TOLEDO

CIRCSCIRC DE TOLEDO

El circ romà de Toledo va ser construït durant el segle I, durant el mandat de l'emperador Octavio Augusto o l'emperador Tiberio. Possiblement, la seva construcció va quedar inclosa dintre del pla que l'emperador va emprendre per tot l'Imperi per a dotar a totes les grans ciutats d'edificis com termes, teatres, amfiteatres, o fòrums, amb l'objectiu de potenciar la romanització en aquestes zones. En concret, la construcció del circ romà es va situar en el nord de la ciutat romana.

TERMES

TERMES DE BADALONA

TERMESTERMES DE BADALONA

Situades al subsòl del Museu de Badalona, les termes romanes de Baetulo (Badalona) constitueixen un dels conjunts arqueològics més interessants del país. Van ser excavades durant els anys cinquanta del segle XX. Aquests banys públics es trobaven a la part inferior de la ciutat i constaven de tres àmbits: frigidarium, tepidarium i caldarium. Hi havia també una palestra per dur a terme exercicis gimnàstics, un vestuari i un petit jardí o peristil. L'acurada restauració, amb una il·luminació escenogràfica i una reproducció sonora de l'ambient de l'època, transporten el visitant a l'atmosfera de la Baetulo romana

TERMES

TERMES DE CALDES DE MONTBUI

TERMESTERMES DE CALDES DE MONTBUI

Quan els romans van arribar al vallés, es van sentir atrets per les propietats curativas de les fonts d'aigua calenta que brollaven en el lloc. Ja des d'aquesta època romana, el poble de Caldes de Montbui es va convertir en una estació termal al voltant de la qual es va desenvolupar un important nucli urbà.

Les restes que avui podem admirar constituïxen un dels pocs conjunts termals romans que es conserven a Europa i formen part del Patrimoni històric artístic nacional.

Respecte a la seva cronologia, les primeres estructures de les termes són del segle II aC i els inicis del segle I aC.

TERMES

TERMES DE CALDES DE MALAVELLA

TERMES

TERMES DE SANT BOI DE LLOBREGAT

TEMPLES

TEMPLE DE VIC

TEMPLESTEMPLE DE VIC

El temple romà de Vic, està situat a la població de Vic, Ausa en època romana.Es va construir a principis del segle II, a la part més alta del terreny aturonat al costat del riu Mèder, prop de la confluència amb el Gurri. Durant segles va ser un edifici desconegut perquè estava envoltat i formava part del castell dels Montcada, construït a la fi del segle XI. Les seves parets formaven part del pati interior del castell i no va ser fins a 1882 en enderrocar l'antic edifici que es va descobrir la seva existència.

TEMPLES

TEMPLE D’ÉVORA

TEMPLESTEMPLE D’ÉVORA

El Temple romà de Évora (També conegut com Temple de Diana, en referència a Diana, la deessa romana de la lluna, la caça i la castedat), és un antic edifici situat en Évora, Portugal. El temple forma part del Centre històric de Évora, classificat per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat. És un dels monuments més famosos de Évora i un símbol de la presència romana a Portugal.

fi