Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

17
EL TREBALL I LA LEGISLACIÓ LABORAL Judit Veciana Xavi Rodriguez Diana Lecha

description

Power point i word del treball d'empresa.

Transcript of Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

Page 1: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

EL TREBALL

I LA

LEGISLACIÓ

LABORAL

Judit Veciana

Xavi Rodriguez

Diana Lecha

1HS2

Economia de l’empresa

Page 2: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

ÍNDEX

Drets i deures laborals:

- Descripció....................................................................... pàg. 3

- Les facultats de l’empresari.......................................... pàg. 4

La representació dels treballadors i dels empresaris

- Les organitzacions sindicals......................................... pàg. 5

- La representació dels treballadors a l’empresa........... pàg. 10

- Les organitzacions sindicals......................................... pàg. 12

2

Page 3: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

EL TREBALL I LA LEGISLACIÓ LABORAL

Drets i deures laborals

Són un conjunt de drets i obligacions que l’empresa i les persones treballadores han d’observar i que són fruit de l’observació i el compliment de tota la normativa laboral (constitució, tractats internacionals…).Els drets i deures que l’home té en l’àmbit laboral els podríem separar en drets bàsics, drets relacionats amb el treball i les obligacions fonamentals.

En la taula s’indiquen quins són:

Drets bàsics Drets relacionats amb el treball

Obligacions fonamentals

Treball i lliure elecció de professió i ofici.

Ocupació efectiva. L’empresari/a no pot obstaculitzar ni impedir el compliment de la prestació laboral del treballador/a.

Complir amb les obligacions concretes del lloc de treball, conforme els principis de bona fe i diligència.

Lliure sindicació. Promoció i formació professional en el treball.

Complir les mesures de seguretat i higiene en el treball que s’adopten.

Negociació col·lectiva. Aplicació de les normes de salut laboral.

Obeir les ordres i instruccions de l’empresari.

Adopció de mesures de conflicte col·lectiu.

Respecte a la intimitat i a la dignitat.

Contribuir a la millora de la productivitat de l’empresa.

Reunió. Rebre puntualment la remuneració pactada.

No competir amb altres empreses que fan la mateixa activitat.

Vaga legal. No ser discriminat per cap raó. (sexe, edat, estat civil, raça, ….)

Fer tot allò pactat en el contracte de treball

Participació en l’empresa. Compromís individual laboral.

 

  Protecció davant de qualsevol ofensa.

3

Page 4: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

En aquesta taula em pogut observar els principals drets i deures derivats de les relacions laborals.

Les facultats de l’empresari:

L’empresa té l’obligació d’observar la normativa laboral i reconèixer tots els drets del treballador a la relació laboral. Però també un conjunt de poders:

Poder de direcció: és la funció de l’empresari en que organitza la producció i pren les decisions necessàries per a l’obtenció d’uns objectius i per al bon desenvolupament de l’empresa.

En aquesta organització pràctica del treball, l'empresari tindrà en compte:

Els interessos de l'empresa i intentarà obtenir amb aquesta organització el major rendiment possible.

La competència professional de cada treballador. Ha de mirar d'aprofitar millor els coneixements del treballador a fi d'aconseguir una major eficàcia.

Poder disciplinari: l’empresari té el poder de sancionar els treballadors per les faltes comeses dins de l’àmbit de l’empresa. Ha de prendre les decisions que cregui més convenients, per facilitar el bon funcionament de l’empresa i que els treballadors compleixin la sanció que els pertoca.

4

Page 5: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

La representació dels treballadors i dels empresaris

Per tal que les persones treballadores i les empreses pugin defensar els seus drets i acorda les característiques de la relació laboral.

Les organitzacions sindicalsSón associacions permanents i sense ànim de lucre en que els treballadors defensen els seus drets laborals i són els interlocutors en els processos de negociació col·lectiva.Els sindicats tenen personalitat jurídica i per constituir-se no interfereix la voluntat de l’Estat, sinó d’una la d’una normativa pròpia , els drets fonamentals de la Constitució Espanyola ,que més tard es va desenvolupar a travésde la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) La constitució reconeix com a drets fonamentals dels treballadors el dret d’afiliar-se lliurement al sindicat que es vulgui i la llibertat per fundar sindicats.Els sindicats serveixen per protegir els drets laborals dels treballadors , assessorar-los en aspectes legals i permetre que pugin discutir amb l’empresa com a representants vàlids dels treballadors.

Eleccions sindicals

Els treballadors/ores de l’empresa o centre de treball més grans de 16 anys i amb una antiguitat a l’empresa d’un mes com a mínim escullen, mitjançant sufragi lliure, personal, secret i directe, els seus representants entre els treballadors/ores que tinguin 18 anys complerts i una antiguitat a l’empresa de 6 mesos com a mínim (llevat d’aquelles activitats en què, per mobilitat del personal, es pacti en conveni col·lectiu un termini inferior amb el límit mínim de 3 mesos d’antiguitat).

La primera organització sindical. La AIT.

Abans de la Primera Internacional ja hi havia molts altres moviments obrers. En la Revolució Industrial les denominades associacions de Socors Mutus, i d’altres organitzacions com La Societat de Demòcrates Fraternals, la Lliga Comunista o el Comitè Internacional.

L’associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d’unir els treballadors dels diferents països.

Va ser fundada a Londres al 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l’organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d’acció. Van col·laborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. També hi va participar Mikhaïl Bakunin, i a causa de les tensions que sofria amb Marx, es va produir

5

Page 6: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, després del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats.

La primera internacional va aconseguir objectius com,una jornada de treball més curta

El Consell General de l'AIT es trasllada a Nova York, dissolent-se oficialment el 1876. Al 1889 s’estableix la Segona Internacional,formada exclusivament per socialistes L’objectiu d’aquesta era la coordinació de programes i d’actuacions dels diferents partits socialistes. Van crear l’himne La Internacional i la festa del Primer de Maig ( dia dels treballadors).

Diferents sindicats de l’actualitat:

Acció Jove - Joves de CCOO Catalunya

Moviment de joves per a la regeneració del sindicalisme, la força de la joventut treballadora.

6

Page 7: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

Associació d'Estudiants Progressistes

Entitat que té com a objectiu la defensa dels drets dels i les estudiant.

Associació de Joves Estudiants de Catalunya

Defensa els drets dels i les estudiants fomentant la participació als centres d'estudis, tant als instituts com a les universitats

Associació d’Estudiants de Formació Professional

Avalot - Joves de la UGT de Catalunya

7

Page 8: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

Associació sindical juvenil per a la defensa de la dignitat laboral, emancipació social i dinamisme sociocultural i solidari.

Objectius: Obrir els serveis de la UGT al jovent de Catalunya

Espai Jove de la Intersindical - CSC

Organització sindical, juvenil, catalana, de classe, amb esperit crític i vocació internacionalista

Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya

Defensa dels drets dels i de les estudiants, formació, informació i assessorament a l’estudiant.

Joves de la USOC

Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, la força del sindicalisme autònom dels treballadors i les treballadores

8

Page 9: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Organització estudiantil nascuda arran de la fusió d'Alternativa Estel i la Coordinadora d’estudiants dels Països Catalans

Confederació general de treballadors – CGT

La Confederació General del Treball d´Espanya (CGT), és un sindicat d´ orientació anarcosindicalista que neix del trencament de la CNT-AIT després de la Transició Espanyola i el darrer procés de reorganització i reestructuració de les organitzacions sindicals al 1977.

9

Page 10: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

La representació dels treballadors a l’empresa

A part dels sindicats, esmenats anteriorment, els treballadors tenen el dret de tenir una plantilla representativa per a que facin d’interlocutors dins l’empresa.Aquests representants són elegits democràticament i s’elegeixen cada quatre anys.Els seus objectius bàsics són els seguents:

Rebre informació sobre l´activitat de l´empresa i les característiques de la seva plantilla.

Conèixer els estats financers de l´empresa, la seva situació econòmica i financera.

Vetllar pel compliment de la normativa laboral per part de l´empresa. Representar els treballadors en els processos de negociació col·lectiva i

en la resolució de conflictes..En funció a la dimensió a la plantilla, es pot pendre aquesta representació de dues formes diferents:

Delegats de personal: si l´empresa té entre 11 i 49 treballadors. ( Si l´empresa té entre 6 i 10 treballadors, si aquests ho decideixen per majoria poden elegir a u delegat de personal)Amb els delegats de personal, els treballadors elegeixen tants candidats com nombre de representants han de tenir.Exemple de document:

Comitéd ´empresa: si l´empresa té

50 o més

10

Page 11: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

treballadors.En aquests comités els treballadors trien una llista tancada de candidats entre diverses llistes presentades. A les empreses amb diversos comitès d’empresa pot existir un comitè intercentres si s’ha pactat en el conveni col·lectiu. Exemple de document:

Els representants del treballadors no tenen per què formar part d´un sindicat, poden ser independents. Però és habitual que si perque les organitzacions sindicals donen assesorament i suport als representants de les empreses.Independentment d’aquests representants dintre de l’empresa, els treballadors afiliats a un sindicat tenen dret a constituir seccions sindicals dins l’empresa, les quals poden actuar a través dels delegats sindicals. Els treballadors afiliats a un sindicat( seccions sindicals), podran, entre d’altres coses:*Celebrar reunions, amb una prèvia notificació a l’empresari, per a recaptar i distribuir informació sindical, fora de les hores de treball.*Rebre la informació que difongui el seu sindicat*Negociació col·lectiva ( dintre de la legislació específica )*Tindre un local adequat per a desarrollar les seves activitats en empreses amb més de 250 treballadors.Podríem dir que la seva funció principal és ser un canal d´informació recíproca entre el sindicat i els treballadors afiliats al sindicat.

Les organitzacions empresarials

11

Page 12: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

Les empreses també s’associen entre elles per a formar organitzacions empresarials, anomenades patronals, els seus objectius principals són defensar els seus interessos i participar en la negociació col·lectiva i per a la resolució dels conflictes. Podem destacar més objectius com:

• Defensa del treballador.• Defensa de l’empresari, donants suport jurídic als problemesque poden sorgir amb l’administració o altres institucions autonòmiques.• Informació:• Beneficis i descomptes. • Formació.:cursos per empresaris.

Es creu que aquets patronals són un grup de tensió que interfereix en el funcionament d’un mercat lliure, per això sindicats i per als teòrics del liberalisme econòmic ho rebutgen.Les més importants d´àmbit nacional són: la CEOE ( Confederació Espanyola d´Organitzacions Empresarials) i la CEPYME ( Confederació Empresarial de la Petita i Mitjana Empresa).Aquestes organitzacions ajuden als interessos dels empresaris en contraposició dels sindicats.

Noticia de patronals

UGT denuncia l'actitud hostil de la patronal en l'aplicació de les clàusules de revisió salarial Des de la UGT de Catalunya ens estem trobant a la gran majoria de taules de negociació dels convenis col·lectius pressions per part de les patronals amb la intenció de renegociar les clàusules de revisió salarial establertes als convenis. Es tracta de patronals com per exemple Panrico, Transportes de Barcelona, Sintax Logistic, masses congelades o la indústria de panaderia i pastisseria. Aquestes empreses utilitzen com a justificació que l'IPC es va situar el 2008 en l'1,6% i que  la previsió era del 2%. Els treballadors i els delegats han de tenir en compte que no s'ha de fer cap devolució econòmica per part dels treballadors i les treballadores que han percebut a compte un 2% des de l'inici d'any. En tot cas, i si no s'especifica res al conveni, es podrà fer una revisió tècnica a la negociació o revisió del conveni en l'any 2009.   Des de la UGT de Catalunya ens hem de manifestar en contra de les conductes que alguns empresaris com els esmentats estan emprant  per tal de modificar i no respectar allò que es va pactar als convenis col·lectius.   En els moments de bonança econòmica els empresaris no van fer cap "distribució" dels importants guanys que estaven obtenint i des de la part dels treballadors es va respectar el contingut de les clàusules dels convenis

12

Page 13: Treball economia de l'empresa. Judit Veciana, Xai Rodriguez i Diana Lecha

col·lectius.   Des de la UGT de Catalunya, a través del diàleg i de la negociació, estem disposats a cercar mesures de solució per a aquelles empreses que puguin tenir serioses dificultats financeres, però no cedirem mai a què els empresaris trepitgin els drets dels treballadors assolits a la negociació col·lectiva.

13