LA TRANSICIÓ I ESPANYA

FINS LA ACTUALITAT

ÍNDEX

INICI DE LA DEMOCRÀCIA………………………...PÀG. 3

Els inicis de la transició, la cons�tució de la democracia… TOT EL QUE NECESSITES SABER

SOBRE EL PERÍODE!

Descobreix com va ocórrer el 23-f i quins van ser els primers polí�cs que van gobernar

Espanya!

SISTEMA POLÍTIC I EVOLUCIÓ………………...PÀG. 23

Et posam a l’actualitat del nostre sistema polí)c i el govern!

za Popular. Des del govern va

cons)tuir la Unión de Centro

Democrá)co (UCD), el lider de

la qual era Adolfo Suárez.

Les eleccions generals es van

celebrar el 15 de juny del 1977.

El triomf va ser per UCD.

La primavera del 1977, els

par)ts de l’esquerra que ha-

vien vertebrat l’oposició de

Franco es preparaven per la

celebració d’eleccions gene-

rals. A la dreta, el veterà po-

lí)c Manuel Fraga Iribarne

va crear un nou par)t, Alian-

LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

“El futuro no está escrito, porque sólo el

pueblo puede escribirlo. “

“El futuro no está escrito, porque sólo el

Amb la crisi del franquisme, es va alinear

clarament amb els sectors reformistes i, un

cop nomenat president del govern l’any

1976, va liderar el procés de la transició de la

democràcia. En les eleccions del 1977 va ser

elegir el primer president de la nova demo-

cràcia espanyola..

Nascut a Cebreros (Àvila) l’any 1932, es va

llicenciar en dret, va ser procurador en Corts i

va exercir diversos càrrecs en l’administració

franquista, entre els quals destaca la

Secretaría General del

Movimiento.

Les Corts elegides el 15 de juny

del 1977 no tenien formalment

el caràcter de cons)tuents.

Però aviat es va imposar l’opi-

nió que la seva primera tasca

havia de ser l’elaboració d’una

cons)tució democrà)ca.

La redacció de la Cons)tució

LA CONSTITUCIÓ LA CONSTITUCIÓ LA CONSTITUCIÓ LA CONSTITUCIÓ

DEL 1978DEL 1978DEL 1978DEL 1978

va iniciar l’anomenada polí)ca de

consens, que va consis)r a resol-

dre les qües)ons cabdals per a la

construcció de la democràcia i els

problemes que es presentaven

per mitjà de la negociació i de l’a-

cord entre les forces polí)ques.

La cons)tució va adoptar un ca-

ràcter progressista. El text cons-

)tucional va ser publicat el 6 de

novembre de 1978 i va ser sot-

mès a referèndum popular el 6

de desembre del 1978.

Defineix Espanya com un “Estat

social i democrà)c de dret”, or-

ganitzat com una monarquia

parlamentària. El text fixa també

el caràcter no confessional de

l’Estat, aboleix la pena de mort i

desenvolupa una àmplia declara-

ció de drets fonamentals i lliber-

tats.

En la cons)tució s¡hi recullen

també els principis rectos de la

polí)ca social i econòmica. Així

mateix, la carta magna estableix

el dret a l’autonomia de les naci-

onalitats i regions.

La transició va coincidir amb l’inici d’una

crisi econòmica internacional desfermada

arran d’una gran puja del preu del petroli.

L’economia espanyola va pa)r amb extre-

mada gravetat la recessió a par)r del 1975,

quan als problemes econòmics s’hi van afe-

gir la incertesa polí)ca i el retard en l’adop-

ció de mesures contra la crisi.

Per poder fer front als problemes econò-

mics, era imprescindible una entesa entre

el govern i les principals forces de l’oposi-

ció. En aquest sen)t, els principals par)ts

van signar els Pactes de la Moncloa que

contenien un seguir d’acords per a la refor-

ma i el sanejament de l’economia i un pro-

grama d’actuació jurídica i polí)ca.

En el terreny polí)c, el govern es va com-

prometre a una regulació de la vida pública.

En el terreny econòmic, els objec)us fona-

mentals van ser la reducció de la infació i la

posada en pràc)ca d’un conjunt de refor-

mes. També es va procedir a una reforma

fiscal i una reforma tributària.

LA CRISI

ECONÒMICA

DEL 1975

El segon govern de la UCD

Una vegada aprovada la Cons)tució, es van dissoldre les Corts i es van convocar eleccions legisla-

)ves per al març del 1979. El triomf va ser novament per a la Unión de Centro Democrá)co, que

presidia Adolfo Suárez. Però Suàrez va dimi)r el 1981, davant la recrudescència del terrorisme i

de l’oposició, la crisi econòmica i, sobretot, les divisions internes del seu par)t.

Durant la sessió d’inves)dura del seu successor, Leopoldo Calvo Sotelo, es va produir un fracassar

cop d’estat.

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent

fallit de cop d'estatmilitar contra el govern democrà)c i legí)m d'Espanya que es

va produir el 23 de febrer de 1981.

El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convo-

catòria d'eleccions generals an)cipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser

guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe

González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de

l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i an)ci-

padament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la

Cons)tució. El nou govern del PSOE també va iniciar un procés d'involució au-

tonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objec)u frenar la

descentralització de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de

les comunitats autònomes.

Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit

militars són condemnats a penes de presó, dels 33 implicats.

Les eleccions de 1982 van suposar el triomf per majoria absoluta del PSOE. Aquest va governar fins a

1996, sota la presidència de Felipe González.

ELS GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004)

Els governs del PP, presidits per José María Aznar,, van guanyar les eleccions del 1996.

L’ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (1982-1996)

ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA

(1982-2008)

1) Mesures polí�ques : Espanya s’in-

corporà a la Comunitat Econòmi-

ca Europea el 1986; es va refor-

mar l’exèrcit per acabar el colpis-

me; es van subscriure acords amb

França contra el terrorisme; i es

van aprovar els diversos estatuts

d’autonomia.

3) Mesures socials : Es va

despenalitzar l’avorta-

ment en certs supòsits,

l’educació va ser obliga-

tòria fins als 16 anys, es

va implantar una assegu-

rança d’atur...

2) Mesures econòmiques :

Per a plantar cara a la crisi

econòmica, es va empren-

dre una reconversió indus-

trial. A més, es van millo-

rar els transports amb au-

tovies .

1) Mesures polítiques : Espanya es va integrar en

l’estructura militar d’OTAN, i es va intensificar l’a-

costament als Estats Units. En la política interior,

les actuacions principals van ser l’eliminació del ser-

vei militar obligatori i la creació d’un exèrcit profes-

sional.

2) Mesures econòmiques : Per a reactivar l’economia,

es va intensificar la política liberalitzadora, en reduir

el pes conòmic del sector públic mitjançant la privatit-

zació d’empreses estatals, i es va flexibilitzar el mer-

cat laboral.

3) Mesures socials : Es va aprovar la Llei

d’Estrangeria i un conjunt de mesures per a

evitar la immigració il·legal.

LA NOVA ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (2004-2008)

1) Mesures polí�ques : A l’exterior, la mesura més

significa�va va ser la re�rada de les tropes espanyo-

les de l’Iraq. A l’interior, es van reformar els estatuts

d’autonomia d’algunes comunitats, entre 2006 i

2007, com Catalunya, la Comunitat Valenciana, An-

dalusia... A més, es va iniciar el diàleg polí�c amb la

banda terrorista ETA amb la finalitat d’arribar a la

pau del País Basc.

La nova etapa del govern socialista, presidida per José Luis Rodríguez Zapatero.

2) Mesures econòmiques : Recullen la rebaixa de

l’IRPF en un 6% i la gradual reducció de l’impost de

societats, que es complementaran amb una llei de

frau fiscal

3) Mesures socials : Es van aprovar els matrimonis

entre persones del mateix sexe; la Llei d’Igualtat de

Gèneres; i la Llei de Dependència.

L’ECONOMIA ESPANYOLA

(1975-2008)

Des de 1975, l’economia espanyola va

entrar en l’anomenada etapa pos)n-

dustrial, caracteritzada pel predomini

de les ac)vitats del sector terciari.

1) Les ac)vitats agràries ocupen un

reduït nombre de persones i, des de

l’entrada d’Espanya en la Comunitat

Europea, es porten a terme dintre de

les normes de la Polí)ca Agrària Co-

muna.

la població i aporten els majors

ingressos al PIB. El seu creixe-

ment ha estat impulsat per l’in-

crement del nivell de vida; la

generalització de l’Estat de

benestar; el desenvolupament

de l’administració autonòmica; i

la demanda de serveis per certs

sectors com la indústria i el tu-

risme.

2) La indústria ha reduït el nombre

d’ocupacions. La majoria de les em-

preses són pimes amb reduïda in-

versió en inves)gació i desenvolu-

pament i en tecnologia, cosa que

els resta compe))vitat a l’exterior.

Per a superar aquests problemes,

es fomenta la cooperació entre em-

preses, la innovació i la tecnologia.

3) Els serveis ocupen la majoria de

LA SOCIETAT

El creixement demogràfic es va es-

tabilitzar des de 1975.

1) La natalitat va descendir molt

arran de la crisi econòmica

de 1975, i després a causa de

factors com el desenvolupa-

ment econòmic i social, la

despenalització i la difusió

dels an)concep)us, i la crei-

xent incorporació de les do-

nes al mercat laboral, amb

els problemes familiars que

suposa el treball femení fora

de la llar.

2) La mortalitat presenta valors

baixos, gràcies a l’alt nivell de

vida, encara que la taxa creix

lleugerament des de l’any

1981 a causa de l’envelliment

de la població espanyola.

3) Els moviments migratoris

massius van cessar després

de la crisi de 1975.

Les ciutats concentren la majoria

de la població i creixen en superU-

cie, a causa del trasllat als afores

de residències, indústries i serveis,

a la recerca de sòl més barat.

LA CULTURA I L’ART EN L’ESPANYA

DEMOCRÀTICA

En el terreny educa)u, la situació espanyola és

similar a la d’altres països desenvolupats. L’es-

colarització és obligatòria fins als 16 anys, cosa

que ha reduït l’analfabe)sme.

En l’arquitectura sobresurten Ricard Bofill, San-

)ago Caltrava i Rafael Moneo.

En escultura, destaca l’obra d’Eduardo Chillida,

per les seves composicions abstractes en ferro,

en les quals es contraposen la massa i el buit,

les superUcies rugoses amb les polides, i l’esta-

)sme i el moviment.

En pintura, a par)r de la dècada de 1970 es van

adoptar els diversos corrents pictòrics, com el

minimalisme, d'hiperrealisme i el postmoder-

nisme.

El Regne d'Espanya està organitzat polí)-cament com a monarquia cons)tucional, parlamentària, representa)va i democrà)ca en què el rei és el cap d'Es-tat i el president del govern és el cap de govern en un sistema mul)par)dista. El president del govern exerceix elpoder exe-cu)u en representació del monarca que només ostenta poders limitats i cerimoni-als. El poder legisla)u recau sobre un par-lament bicameral, les Corts Generals, con-formades pel Senat i el Congrés de Dipu-tats. La judicatura és independent de l'exe-cu)u i del legisla)u.

GOVERN D’ESPANYA

El govern d'Espanya és la respresentació de la

prefectura de govern del cos execu)u d'estat

espanyol. És regulat per les disposicions de

la Cons)tució Espanyola de 1978, en els Títols

IV i V. El govern dirigeix la polí)ca exterior i

interior, l'administració civil i militar i la de-

fensa de l'Estat. Exerceix la funció execu)va i

la potestat reglamentària d'acord amb la

Cons)tució i les lleis de l'Estat.

El Govern és conformat pel President, d'un o

més vicepresidents, dels ministres i dels altres

membres que estableixi la llei. El President dirigeix

l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres

membres. Els membres del Govern no han de exer-

cir cap altra funció representa)va tret d'aquelles

establertes per mandat parlmamentari ni cap altra

funció pública que no sigui derivada del seu càrrec,

ni cap altra ac)vitat professional o mercan)l.

El President del Govern n'és elegit pel Congrés, proposat pel Rei. La resta dels membres del Govern

són elegits pel President mateix, i anomenats pel Rei. La funció del Rei en aquests casos és només sim-

bòlica i reglada.

ACTUALMENT...

Des del 2011 el president del govern espanyol

és Mariano Rajoy Brey, cap del Par)t Popular.

La residència oficial i seu del govern des

de 1977 és el Palau de la Moncloa a Madrid.

President del Govern Mariano Rajoy Brey

Càrrec

Titular

22 de desembre de 2011

Vicepresidenta del Go-vern Ministra de la Presidèn-cia

Soraya Sáenz de Santa-maría

Ministre d'Afers Exte-riors i Cooperació

José Manuel García-Margalló Marfil

Ministre de JusOcia Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez

Ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz

Ministre d'Economia i Compe��vitat

Luis de Guindos Jurado

Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Am-bient

Miguel Arias Cañete

Ministre d'Indústria, Energia i Turisme

José Manuel Soria López

Ministra de Sanitat, Ser-veis Socials i Igualtat

Ana Mato Adrover

Ministra de Foment Ana Pastor Julián

Ministre d'Hisenda i Ad-ministracions Públiques

Cristóbal Montoro Ro-mero

Ministre de Defensa Pedro Morenés Eulate

Ministre d'Educació, Cultura i Esport

José Ignacio Wert Orte-ga

Ministra de Treball i Se-guretat Social

Fá�ma Báñez García

WEBS

hXp://ca.wikipedia.org/wiki/President_del_Govern_d'Espanya (18/03/2011)

LLIBRES

- Varis autors: “Història d’Espanya”, Vicens Vives Batxillerat, Espanya, 2010.

- Burgos, M. i Muñoz Delgado M.C.: “Història, Ciències Socials 4” ed. Anaya,

Aquest treball m’ha parescut molt diUcil d’elaborar, encara que, d’altra banda, també ha estat

un dels més entretenguts i diver)ts que hem realitzat fins ara.

El tema en general m’ha agradat, tractar la polí)ca al llarg del temps prenent de punt inicial la

democràcia m’ha semblat molt interessant. Te n’adones dels canvis que hem sofert, com per

exemple, en les lleis que cada polí)c ha anat redactant, o, a cops, modelant; al cap i a la fi, ens

afecten a tots.

En podem aprendre molt d’aquestes línies , i la veritat és que no canviaria cap dels apartats.

La part més visual de la revista ( fotografia, anuncis...) és la que, per part meva, donen més ca-

ràcter al treball i ho transforma en el “projecte revista” que havia de ser.