TREBALL DE CATALÀ I INFORMÀTICA: ESCRIVIM I IL·LUSTREM UNA ANÈCDOTA GRUP ROSA

Quan tenia més o menys tres anys vaig caure de l’escala

de cargol de casa meva.

Era un dia de pluja i la meva mare va dir que ens

traguéssim les sabates abans d’entrar perquè teníem els peus

molls. Jo ja m’havia tret les sabates i la meva mare les hi

estava traient a la meva germana que tenia un any.

Jo vaig començar a pujar l’escala d’esquena, em vaig

empassar per un forat i vaig picar amb el radiador.

Finalment vàrem anar a l’hospital de Vic però em van haver

de portar a Barcelona amb ambulància.

Vaig estar tres dies a l’hospital però em vaig posar bona.

No va ser un accident molt important però es van preocupar una

mica.

Laia Farrés

Una tarda de juliol, quan estava mirant la televisió, li vaig dir a la meva àvia que em

fes el berenar. Quan va haver fet el berenar, se’n va anar a rentar la roba i jo em

vaig quedar sola amb el gos del meus avis al menjador. Quan em vaig aixecar del

sofà per anar a berenar vaig veure que el golafre d’en Xut se l’havia menjat.

Aleshores vaig haver que cridar la meva àvia perquè me’n fes un altre. Encara sort

que a l’àvia li

quedava pernil salat

perquè si no només

hauria berenat el

gos.

JÚLIA CASASSAS

Kedest Martínez

Un dia que estava el Marroc de vacances, el

meu avi havia sortit. Quan tornava, el seu fill que te 4 anys, va mirar per la finestra i va veure una casa que s’estava cremant i va començar a cridar:

- Foc, foc! Llavors el seu fill, va anar a buscar una ampolla d’aigua de mig litre i la va llençar per la finestra.

Tota l’aigua va anar sobre el meu avi i quan va pujar el vam veure ben moll i vam començar a riure. Al final va acabar rient ell

també. El foc el va apagar un senyor amb una mànega.

Mohamed Bouchlagam

VACANCES BOGES AL MARROC

Quan feia tercer, durant les vacances d’estiu, els meus pares, els

meus germans la meva àvia i jo vam anar a Marroc.

Mentre anàvem cap el vaixell teníem tot el maleter ple.

Els seients de darrere es van desmuntar cap a davant i el meu

pare va haver de parar el cotxe i vam arribar més tard al vaixell .

Per sort el vaixell encara hi era.

DIKRA AMAZIAN

Entrenament

L’any passat vaig anar entrenar a futbol, i amb vaig pensar que amb descuidava els mitjons. Em vaig canviar de roba i no vaig veure els mitjons. Un company de futbol me’ls va deixar.Quan es va acabar l’entrenament, vaig trobar els mitjons a la maleta.

Khadir Assbai

Fa un any quan tornàvem del Marroc cap a Vic el meu pare es va

equivocar de camí i va anar de camí i va anar a Granollers . Com

que era molt tard i allà hi tenim família el meu pare trucar al

timbre però no hi eren. La meva mare va trucar els meus tiets i

els va preguntar on eren.

Els tiets van contestar: –A la porta de casa nostra.

El meu pare va anar el cotxe per anar a casa i vam arribar a les

dues de la nit. I els meus tiets ens estaven esperant.

Chaimaa Lebrahimi el Moussaui

Durant aquestes últimes vacances, mentre anàvem al Marroc ens vam parar al

mig del camí i com que estàvem en unes muntanyes molt altes i lluny de tot, em

vaig morir de por. Estava a dins del cotxe estirat perquè tenia molta por. Per

sort després de moltes hores va venir una grua i es va emportar el cotxe i el van

arreglar. Uns amics del meu pare ens van venir a buscar i vam dormir a casa

seva.

Nouamane Nouary

EL VIATGE SORPRESA

Aquest any, crec que era a l’estiu, estava a casa meva amb

els meus pares i la meva germana, em van dir que aniríem al pis

dels meus avis, al Remei. Però vam anar cap a l’estació

d’autobusos. Ells em van dir que hi aniríem per allà, per l’estació.

Quan vam arribar a l’estació d’autobusos ens vam parar,

finalment em van dir que aniríem a Barcelona amb autobús, vam

pujar a l’autobús i ens en vam anar cap a Barcelona. Vam anar

voltant per carrers, per veure’ls. Em va agradar molt la

sorpresa que em van fer.

Jordi Palomera

Quan tenia un o dos anys, era molt petit i molt

trapella.

Sempre

agafava les

claus de casa

i les

amagava

dins l’aparell

del DVD.

Un dia que

havíem de

marxar a

dinar a fora,

no trobàvem les claus. Al cap de molta estona,

quan els meus pares estaven molt nerviosos, vaig

agafar la meva mare de la mà i la vaig portar allà

on les havia amagat. Em va dir que no podia

amagar les claus allà. I no ho vaig fer mai més.

Pol Kanterewicz

LES BOGES VACANCES

Jo era a Eivissa de vacances amb la meva família en

una casa que ens havien deixat els meus avis.

La casa tenia dos pisos. A mi m’agradava puja i baixar

de quatre grapes, ja que no sabia caminar. Però quan

baixava les escales, baixava rodolant com si fos una

roda de cotxe. La meva àvia tenia por que em fes mal;

per això va posar la seva butaca a l’escala, perquè jo no

pugés. Però no se’n va adonar que entre paret i butaca

hi havia un petit forat. Aleshores vaig passar per aquell

forat.

Seguidament vaig tornar a pujar i a baixar. I la meva

avia va dir: –Aquesta nena és molt trapella! Finalment

em va agafar i no vaig tornar a fer-ho més!

Clara Serrat Torres

a més o menys un any, l’Ot, el meu cosí,

era a casa dels meus avis. S’acabava de

rentar les mans i estava a punt de baixar

les escales. En aquell moment jo estava a

baix de les escales i vaig sentir: –Ja

vinc!!! De tant esverat que estava per anar

a dinar, es va entrebancar i va caure de

cap per les escales fins allà on era jo.

Vaig cridar ràpid a la iaia i a la meva

tieta que van venir de seguida. I en

aixecar-lo van veure una cosa blanca que

era una dent... Quant el van aixecar jo li

vaig dir: –Gràcies a la patacada t’ha

caigut una dent.

Andreu Sala

F

Aquest any la mare i jo havíem d’anar a la base aèria de Murcia i havíem d’agafar

l’avió. Jo li anava dient:

–Mama. Què anem tard?

I ella em contestava:

–No, tranquil.

Quan faltaven vint minuts vàrem anar a donar els bitllets de Vueling i resulta que el

meu D.N.I havia caducat feia un mes i la meva mare es va quedar amb una cara de

pa!!!!!!

Sort que teníem una amiga que treballava a l’aeroport va trucar al “jefe” i vàrem

poder passar. Finalment vam arribar a Múrcia per veure la Patrulla Àguila. M’ho vaig

passar molt bé.

Marc Córdoba.

La meva anècdota va passar al 28 de Desembre del 2011. Va passar que vam anar al

club tennis Vic. I quan vam tornar . El meu pare va començar a buscar les claus .I no

les va trobar. Tots vam pensar que podien estar al pany. Si es veritat . Vam trucar el

timbre dels veïns. I no hi eren .

Desprès vam provar d’obrir la porta amb eines .I... la meva mare va dir es veritat . Al

cap d’ una estona vam trucar a uns altres amics i no hi eren ,i a

les 9 hores van arribar I els hi vam demanar si podíem saltar per el seu balcó i ens van

deixar saltar per el seu balcó i finalment vam obrir la porta.

Pau Camps Gabaldà