TREBALL MONOGRÀFIC GRUP 5

La realitat en 3 centres

d’Educació Infantil

2014

Taller multidisciplinari: coneixement de sí mateix

i autonomia personal

Professor: Enric Monforte

14 d’Abril Verónica Martínez, María Mondéjar, Andrea García, Marta Molina i Sara Tomás

Verónica Martínez, María Mondéjar, Andrea García, Marta Molina i Sara Tomás

La realitat en 3 centres d’Educació Infantil

2

La realitat en 3 centres

d’Educació Infantil

RESUMEN

Les diferències entre com abordar l’àrea de coneixement de si mateix i

autonomia personal són notòries degut a la quantitat de metodologies possibles que

existeixen però, l’entorn del centre també afecta a la forma d’ensenyar? Després

d’una investigació a tres centres diferents es pot dir que sí. El CEIP Miguel de Cervantes

està ubicat en una població menuda del interior, i la seua característica principal és la

individualitat que els Mestres ofereixen al aprenentatge significatiu dels alumnes. El

CEIP Miguel Hernández de Torrent és més global ja que es troba dins d’una ciutat

menuda, en la que hi han més xiquets per aula. Per últim, el CEIP Tomás de Montañana

és el més globalitzador dels tres que hem vist ja que esta ubicat dins d’una gran ciutat,

com és Valencia.

També hi existeixen diferències internes de cada centre, ja que no és el mateix

ensenyar l’autonomia operativa i l’esquema corporal a un xiquet de 3 anys que encara

no coneix el seu propi cos, que a un xiquet de 5 anys que té més experiència en aquest.

Per tant, l’àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal està molt més

present al projecte curricular dels xiquets de 3 anys i conforme va augmentant l’edat

augmenta la dificultat d’aquest i disminueix la seua presència. El currículum ocult entra

en acció quan més majors són, ja que la majoria de continguts que trobem al Decret

38/2008 no estan totalment desenvolupats al paper, sinó que es treballa durant el dia

a dia de l’aula.



3

Contingut

Introducció i justificació ............................................................................ 4

La realitat dels centres .............................................................................. 5

CEIP Tomás de Montañana (Valencia)

CEIP Miguel Hernández (Torrent)

CEIP Miguel de Cervantes (Catadau)

Comparació: diferències i similituds ....................................................... 28

Conclusió....................................................................................................31



4

Introducció i justificació El nostre treball consta d’una comparació sobre tres centres en els quals hem tingut

l’oportunitat de realitzar allí les pràctiques i poder experimentar la realitat existent. Com

que es tracta d’un treball per al taller multidisciplinari d’autonomia personal i coneixement

de si mateix, ens hem centrat solament en aquest aspecte.

Hem decidit treballar sobre aquest tema per acostar-nos un poc més a les situacions dels

nostres centres i poder transmetre eixa informació a persones que es troben interessades.

Estudiar i conèixer distintes formes de tractar els continguts i formes de treballar que tenen

els mestres. Com que "cada maestrillo tiene su librillo" volem indagar en aquests aspectes i

saber com es desenvolupen en les pràctiques educatives. Encara que en el treball es parle

en el centre en general, volem deixar clar des d’un primer moment que no es pot

generalitzar aquests mètodes o activitats a tot el centre, pel fet que hi ha moltes maneres

d’ensenyar i cada mestre aplica la seua pròpia.

Com que no podem realitzar aquesta investigació a totes les escoles, ens hem centrat en la

realitat de tres centres esperant que realment resulte interessant i que puguem conèixer

un poc més a prop la realitat dels nostres centres. Hem escollit diferents entorns per a

poder observar les grans diferències en quant a individualitat de l’ensenyança i el context

social que envolta el centre.

A més ens serveix per a conscienciar-nos i convertir-nos ens uns millors mestres per a

sempre estar millorant l’educació per tal d’aconseguir-ne una de qualitat i formar a

persones completes, competents i amb uns valors positius que continuen amb la nostra

labor.



5

La realitat dels centres

CEIP TOMÀS DE MONTAÑANA

El centre Tomàs de Montañana és de titularitat pública i depèn de la Conselleria

d’Educació. Està situat en el districte marítim, a l’Avinguda de Balears, 40. És un centre de

nova creació en el qual s’imparteix educació infantil i primària.

Aquest consta de l’edifici principal el qual té dos plantes. En la planta baixa es

troben; les sis aules d’infantil amb els seus patis interiors, l’aula de psicomotricitat, l’aula de

religió, sala del professorat amb un gran tauló d’anuncis i sofà, l’aula d’informàtica, despatx

AMPA, biblioteca, l’aula d’usos múltiples, tutoria d’infantil, despatx de la directora, el

despatx de la cap d’estudis i secretaria, el despatx de l’encarregada del menjador,

consergeria, l’ascensor, els serveis i el magatzem.

Més amunt, en el primer pis podem trobar; les dotze aules de primària, l’aula de

logopèdia, l’aula de comunicació i llenguatge, l’aula de música, l’aula de religió, dues aules

de pedagogia terapèutica, l’aula CIL i els serveis.

Per una altra banda, en l’altre edifici hi trobem el gimnàs i el menjador.

Fora dels edificis però dins del recinte s’hi troben; el pati d’infantil separat del de

primària, el pati de primària amb camp de futbol, bàsquet, trinquet, frontó i l’hortet

escolar.

El context socio-econòmic-cultural del centre en general, un percentatge de les

famílies correspon al nucli familiar tradicional i la majoria dels pares i mares són

treballadors en Servicis i Funcionaris. D’altra banda, la meitat d’aquestes famílies entén el



6

valencià i el llig, tenint un alt índex d’acceptació del mateix com a llengua de relació entre

centre-famílies. Cal destacar que també hi existeix un gran índex d’immigració i, per tant,

conviuen moltes cultures diferents en un mateix col·legi, tots ells amb nivells de renda molt

diversos. Depenent de la classe el nivell d’immigració serà més acusat o menys.

Pel que fa a l’alumnat està distribuït en les aules segons l’opció lingüística elegida i

promocionarà al cicle o etapa següent sempre que haja adquirit les competències bàsiques

i el nivell de maduresa per haver superat totes les àrees. En cas contrari, podrà romandre

en el cicle o etapa un any més. Cada aula elegeix democràticament un delegat/da de classe

i periòdicament es realitza l’Assemblea de delegats.

En l’equip docent, hi ha 34 mestres treballant en el centre actualment. En infantil hi

ha 6 tutores, 2 de recolzament i 2 educadores. En primària hi ha 13 tutors, l’especialista en

música, en anglès, en educació física, en religió, pedagogia terapèutica, de logopèdia i 3

educadores. El professorat està agrupat en comissions de treball, hi ha organitzats uns

grups de suport/reforç per atendre als alumnes amb una certa dificultat d’assoliment dels

objectius que els impedeix seguir el ritme de la classe, així com també, d’ampliació dels

continguts.

En quant a la preparació de la docència, les tutores de la classe a partir d’una

programació anual, feien la seua programació setmanal que era la que seguien

normalment. Hem de remarcar que aquesta és de caràcter flexible ja que treballar amb

xiquets té un component de imprevisibilitat molt important. És possible que activitats que

al principi pareixen difícils de dur a terme pels xiquets, les facin amb facilitat o al revés. De

vegades es donen situacions en què no és possible realitzar l’activitat que havies pensat fer

perquè els xiquets no estan predisposats a fer-la i has de canviar-la. Per això cada cap de

setmana analitzaven tot el que hi havia ocorregut en classe, quines activitats millorarien i

quines altres havien eixit com esperaven, així de cara a l’altra setmana realitzaven un nou

horari amb altres activitats.

Pel que respecta al treball de coneixement de si mateix i autonomia personal,

sabem que en l’educació infantil no es treballen assignatures com a tal, per això aquesta

àrea no té una hora a la setmana dedicada exclusivament a ella com per exemple en



7

psicomotricitat, sinó que es treballa en el dia a dia, en les coses més insignificants que ens

poguem trobar.

Als nens d’infantil hem de posar especial interès en què controlen les rutines perquè

abans d’estudiants són personetes que estan formant-se per poder ser autònoms en la vida

real. Per tal que es complisca, hem de treballar l’aspecte abans esmentat, el coneixement

de si mateix i autonomia personal. Si agafem el currículum d’educació infantil i ens anem a

l’apartat d’aquest taller, trobarem una sèrie d’ítems que cal assolir abans d’entrar en

l’etapa primària.

La classe de tres anys del col·legi Tomàs de Montañana treballava l’àrea de

coneixement de si mateix i autonomia personal, a part de les rutines, mitjançant activitats

lúdiques com són cançons en la classe de música i també en l’aula de psicomotricitat amb

jocs.

Pel que respecta als sentiments, no ho treballaven de manera específica. Hi havia

vegades que feien jocs relacionats amb la identificació de les emocions, tant en un mateix

com els demés, però no aprofundien més en el tema. Això sí, quan algun nen arribava a

classe trist o especialment content, la mestra s’interessava per ell i li donava l’oportunitat

de parlar sobre això de manera individual. A més a més, es treballava l’autoestima al final

de les tasques realitzades pel xiquet, on la mestra el premiava amb un bes o animant-lo i

reforçant eixa actitud. Per contra, si la tasca no havia estat realitzada de manera correcta,

també s’animava al nen a fer-ho millor.

D’altra banda el joc i el moviment es treballava bàsicament a través de les activitats

que feien en psicomotricitat. Aquestes eren molt simples ja que els nens han de començar

poc a poc a dominar les possibilitats i limitacions del seu propi cos. Tals activitats

consisteixen en circuits molt simples, com és reptar per un matalàs, botar posant els dos

peus en un cercle, rodolar, etc... També es treballava la motricitat fina mitjançant activitats

en l’aula tan simples com són agafar un llapis, pintar amb els dits, etc.

Les activitats de la vida quotidiana es treballaven com ben bé diu el seu nom de

manera diària, amb xicotets detalls com per exemple esmorzar de manera autònoma,



8

agafar els materials que necessiten per a treballar, anar al bany sense ajuda... Aquest bloc

de continguts no es treballa de manera molt significativa ja que són xiquets molt menuts i

és necessari ajudar-los per a quasi totes les accions.

En quant a l’atenció personal i la salut es té molt en compte ja que se li donava

molta importància a l’alimentació sana, per això se’ls motiva a provar tots els aliments.

L’ordre es treballava a la fi de la classe quan els xiquets tenien que arreplegar els materials

els quals havien utilitzat. També amb això es treballava la neteja dels espais comuns.

La classe de quatre anys, per contra, treballava pràcticament tot el que té a veure

amb el cos humà de manera pràctica. Es treballava en psicomotricitat a través del joc, és a

dir, el to, la postura i l’equilibri mitjançant exercicis d’arrastrar-se per terra, fer volteretes,

botar dins dels cercles, quedar-se estàtues, caminar per damunt dels bancs, etc... Les

característiques diferencials del cos i l’esquema corporal ho explicava la mestra i després es

treballaven en fitxes que feia ella mateixa. En l’apartat de la biblioteca hi havien llibres que

parlaven del cos humà i també hi havia d’altres que la pròpia tutora havia elaborat

mitjançant fitxes, que després plastificava i així els nens podien ratllar amb rotolador i quan

acabaven ho esborraven perquè poguera ser utilitzat per un altre nen. En classe de música

també es reforçaven aquests coneixements mitjançant cançons com puga ser “Joan Petit

quan balla”.

D’altra banda pel que respecta a la confiança del nen, les mestres sempre que era

possible els premiaven. Quan un xiquet feia alguna feina molt bé, el felicitaven i inclús li

donaven un bes per així reforçar eixa conducta, donant peu a què es tornara a repetir en

altres ocasions.



9

Seguint en la mateixa línea, la tutora sempre intentava que els nens participaren en

la classe de manera activa, aportant opinions o vivències que havien experimentat en algun

moment de la seua vida. Per això quan explicava alguna cosa en l’aula sempre deixava un

moment perquè els nens pogueren dir tot allò que se’ls venia al cap, sempre i quant fora

referit al que estaven donant. De la mateixa manera en l’assemblea, sobretot els dilluns, es

dedicava gran part del temps a què cadascú dels xiquets explicara a tota la classe allò que

havia fet el cap de setmana.

Com he dit abans, les mestres donen molta importància a les rutines i en concret a

l’assemblea. Ací es treballen, entre altres aspectes, conceptes com l’orientació en l’espai i

el temps, per exemple al nen que li tocava passar llista eixe dia també tenia que posar el

temps i el dia en què es trobaven. Per poder vore el temps havia d’eixir fora a la terrassa i

tornar a entrar dins la classe per comentar-ho amb els seus companys. El mateix amb el dia

de la setmana, es cantava la cançó de “La Massovera” i la mestra preguntava en quin dia es

trobaven, a partir del d’eixe dia aprofitava perquè digueren com s’anomenava el dia

d’abans i el de després del mateix.

Ací també cal parlar de la importància del joc simbòlic en el desenvolupament dels

nens. És un recurs que els permet conèixer la realitat existent a través del joc (jugar a

metges, a mares i pares, a la tendeta,etc...). També els ajuda a acceptar les normes

implícites que regeixen els jocs de representació de papers perquè abans de jugar a

qualsevol joc, la mestra els explicava les normes que tots havien de complir perquè es

poguera jugar de la millor manera possible, respectant sempre als companys i compartint

tot allò que hi ha dins l’aula. Per tant, es treballen les actituds de col·laboració amb els

companys.



10

El tercer apartat com ben bé el seu nom indica es treballa sobretot en la vida

quotidiana o en activitats del dia a dia, que són fixes durant la setmana. En la classe els

nens sempre podien expressar els seus sentiments o bé als altres companys o a la mestra

quan ho consideraven necessari. (percepció dels desitjos estats d’ànim...)

D’altra banda tots els nens eren pràcticament autònoms en quant a activitats de la

vida quotidiana com menjar, posar-se l’anorac, anar al bany, etc... per això la mestra una

vegada al mes realitzava un taller de cuina on els nens havien de seguir les instruccions de

la tutora i de manera autònoma però amb la supervisió d’aquesta, fer allò que els manava.

(coneixement d’instruments, tècniques i habilitats)

El quart bloc no es treballava de manera teòrica sinó mes bé en el dia a dia. La

mestra juntament amb l’ajuda dels pares els marcaven unes pautes de comportament que,

prèviament, havien estat imposades per la societat com pot ser; el posar-se la mà davant la

boca quan van a tossir, el llavar-se les mans després del pati, etc. També els parlaven de les

accions que afavoreixen la salut, l’alimentació i el bon descans. Per exemple feien tallers de

la tardor i s’exposaven les fruites de temporada i es comentaven els beneficis que tenien i

aquelles coses que aportaven a l’organisme perquè els nens tingueren clar què s’ha de

menjar i en quina mesura. També fomentaven la bona alimentació mitjançant el taller de

cuina que es realitzava una vegada al mes i el dia de la fruita que es realitzava una vegada a

la setmana.

Com he dit abans els hàbits de neteja del cos també es treballen dient que tant

abans d’anar al pati com després s’han de rentar les mans, s’ha d’utilitzar mocadorets quan

estem refredats, ens hem de dutxar si no tots els dies dia si dia no... tot això cal remarcar

que no es donava de manera teòrica sinó que es comentava en el dia a dia i sempre que

sorgia el tema.

En la classe de cinc anys del col·legi Tomàs de Montañana, la majoria dels aspectes

relacionats amb la part del cos i la pròpia imatge es tracten en classe a través de la mestra.

Les sensacions i percepcions es treballen de manera constant ja que la mestra aprofitava

els temes que sorgien espontàniament per a inculcar alguna percepció, per exemple, les

diferents textures dels anoracs i de la roba en general. També es treballava la vista amb



11

l’observació d’imatges o de murals de la classe per a reconèixer i fixar-se en tots el detalls i

les sensacions que açò provocava. L’oïda es treballava en classe de música amb l’escolta de

cançons molt simples o de sons quotidians que han de reconèixer.

La confiança en un mateix, des del nostre punt de vista, no es treballava quasi. En

alguna ocasió les mestres felicitaven als xiquets per haver fet la tasca molt bé o per haver-

se comportat bé a classe. Però en general no es feien felicitacions a ningú. Encara que no es

treballava la confiança en si mateix, la majoria dels alumnes tenen una bona valoració de si

mateixos. Per a ells no era difícil demostrar l’afecte entre els seus companys i lamestra ja

que és un continu el mostrar-li l’afecte i regalar-li objectes.

Pel que fa referència al joc i al moviment, aquest bloc es treballava bàsicament a

l’aula de psicomotricitat i al pati amb el joc lliure. A les classes de psicomotricitat es feien

jocs i circuits perquè els xiquets experimenten totes les possibilitats d’accions en el seu

propi cos. Els jocs que es duen a terme en psicomotricitat tenen normes molt bàsiques i

senzilles perquè tots els alumnes les puguen entendre. En la línia en castellà amb el xiquet

amb TGD es feien adaptacions de les activitats i els jocs perquè moltes de les normes no les

arribava a entendre, feia el que ell volia o simplement no feia res. Amb ell s’havia de

treballar la motricitat fina i el control del seu cos mitjançant jocs d’agarrar pilotes o de collir

objectes xicotets. La xiqueta autista, per contra, tenia un gran superior d’intel·ligència i no

necessitava aquestes adaptacions, a excepció d’alguna activitat concreta. A més els

alumnes de la classe la tenien molt present per la qual cosa tots l’ajudaven en tot, sobretot

a comportar-se bé, per això que l’ajuda i la col·laboració entre el companys era diària.

Encara que, com ja hem dit, els alumnes són molt autònoms açò és gracies a un

treball previ per part de les mestres des de que començaren el col·legi. L’autonomia pròpia

i sobretot els hàbits adequats per a evitar perills o en situacions de risc es treballen amb

unitats didàctiques sobre els bombers o els policies. Aquests temes són donats amb

profunditat, inclús en algunes ocasions han anat bombers o policies per a donar-les consells

sobre què fer quan estiguen en perill. Este aspecte de l’autonomia personal és, segons la

nostra opinió, el que més es treballa en aquetes classes de cinc anys. A més també són molt

importants les normes d’higiene que transmeten les mestres com per exemple, rentar-se

les dents, dutxar-se, alimentar-se bé... Estes normes es donen en classe degut a què la



12

majoria de les famílies són de classe baixa i alguns xiquets ja tenen problemes en les dents,

venien sense dutxar-se, etc. A banda de les normes també es parla amb les famílies sobre la

necessitat de la neteja i la importància d’inculcar estos hàbits als xiquets.

En conclusió, com es pot veure, els xiquets de cinc anys del col·legi Tomás de

Montañana són prou autònoms gracies al treball previ de les mestres des dels tres anys que

estan amb ells. Dins de l’autonomia personal i el coneixement de si mateix es dóna més

importància als hàbits i les activitats de la vida quotidiana que a la pròpia imatge i els

sentiments. Gracies a tot aquest treball d’autonomia dels nens amb necessitats educatives

especials, poden anar sols al bany, menjar de manera autònoma, demanar ajuda...



13

MIGUEL HERNÁNDEZ

Aquest centre s’anomena C.P Miguel Hernández i es troba a Torrent, ciutat que

pertany a la província de Valencia, situada a l’àrea metropolitana de Valencia en la comarca

de l’Horta Oest. Amb 81.402 habitants normalment castellanoparlants.

El centre disposa de dos edificis, un per a Primària i un altre per a Infantil. Els nivells

educatius que acollis aquest col·legi son: 2n Cicle d’Educació Infantil i Educació Primària. Dir

també que aquest col·legi està adscrit al IES La Marxadella (pas de Primària a Educ.

Secundària).

L’alumnat, per altra banda, està format per 502 xiquets en tot el col·legi. Es un grup

heterogeni que malgrat que pertany a un poble de l’Horta oest no hi ha immigració i això es

veu en el nivell adquirit pels xiquets. Tots pertanyen a un nivell econòmic mitjà i el nivell

acadèmic aconseguit pels pares sol ser el d’estudis primaris o graduat escolar.

Centrant-nos en l’edifici d’Educació Infantil, aquest consta de sis aules (aules de

castellà i de valencià en cada etapa), una tutoria i els servicis d’alumnes i professors. El pati

d’infantil té dos zones asfaltades, una per als xiquets de 4 anys i altra per als de 5, i una de

terra amb un tobogan per als xiquets de 3 anys. Dir també que hi ha una altra aula de 5

anys adaptada a l’edifici de Primària. Es a dir, que hi ha 7 classes d’Educació Infantil.

En quant al que ens interessa que és com treballen en cada aula d’infantil l’àrea de

coneixement de si mateix i autonomia personal, direm que anem a explicar-ho segons els

blocs de continguts que el Decret 37/2008 del 28 de març dicta.

Les aules de 3 anys estan molt coordinades, i fan les mateixes coses, les mestres es

reuneixen cada dia per veure què han fet i que no, encara que cadascuna té la seua

metodologia i la seua forma de treballar. Aquetes aules estaven composades per 24

alumnes (classe de valencià) i 22 alumnes (classe de castellà).

Pel que fa al treball del cos i la pròpia imatge en aquestes aules es treballava

mitjançant fitxes, on la mestra dictava una part del cos i els xiquets havien de buscar-la i

pegar un gomet en la part del cos que aquesta deia. Per una altra part també cantaven la

cançó “Joan petit quan balla” al igual que en la classe de castellà però amb la cançó en



14

castellà. Per una altra part en psicomotricitat, que tenien una altra mestra, aquesta feia

exercicis com per exemple fer que els xiquets es passaren la pilota, però de una manera

molt passiva, sense donar-li quasi importància.

Un altre aspecte de l’autonomia que hem vist és que la mestra quan acabaven

alguna tasca felicitava als xiquets contínuament, ja que açò crea confiança en les seues

possibilitats de fer alguna activitat, és a dir, per exemple al començament de l’etapa quan

algun xiquet no sabia anar al vàter sol i en un moment donat aconsegueix aguantar-se i

anar se li reconeix, hem de dir que el vàter d’aquesta etapa està en la mateixa classe, per a

no tindre que eixir. També quan no sabien posar-se la jaqueta i la mestra els reforça per a

que ho aconseguisquen.

Pel que fa a les emocions es treballaven sobretot a l’assemblea, la mestra

preguntava als xiquets com estaven i ells tenien que mostrar-lo amb la cara, si estaven

contents tenien que fer un somriure, si estaven tristos, tenien que posar la cara trista, i a

partir d’eixe moment la mestra es preguntava el per què d’eixes emocions. Una altra forma

de treballar-les era amb una fitxa, aquesta tenia diferents xiquets mostrant emocions i

havien de posar un gomet amb la emoció que sentien en eixe moment, és a dir, les mestres

intentaven fer conscients als nens de com es senten i així, reconèixer els sentiments.

El fet de fer conscients als xiquets de les seues possibilitats motrius i de la

coordinació i el control d’habilitats motrius fines no és gaire difícil treballar-ho però, en el

col·legi la primera mestra que hem explicat abans en psicomotricitat no treballava molt, i la

segona, en classe feia que els xiquets trencaren fulles allargades i desprès feren una boleta



15

amb elles. Però en general no se li donava molta importància a aquest tema en concret, la

qual cosa nosaltres pensem tot el contrari.

En l’assemblea dèiem el dia de la setmana en el que estàvem i cantàvem una cançó

per a aprendre els dies, respecte a l’any sols el vàrem dir quan es va canviar d’any, però

més endavant no es treballava i l’estació de l’any també la sabien, ja que es treballava

mitjançant una cançó. Per una altra part, també fèiem referència a l'espai dient si estem en

classe o en casa quan passàvem llista dels xiquets. Així treballàvem l’orientació en l’espai-

temps.

També hem de fer referència a com es treballava el joc com a mitjà per a conèixer la

realitat del món que ens envolta, en aquestes classes les mestres cada setmana canviaven

el racó de joc simbòlic segons els xiquets votaven, una setmana feien de metges, una altra

de mares i pares, una altra de fer com si foren a la compra, etc. Sempre seguint unes

normes bàsiques de compartir, no barallar-se i que al final han de recollir tot el que han

utilitzat.

Per altra part, als xiquets els deien sempre al principi de curs que s’havien de rentar

les mans i la cara després d’anar al pati, o abans d’esmorzar. També netejar la taula si

s’havia tacat, etc. Després ho feien mecànicament, encara que havien alguns que no se’n

recordaven i havia que dir-los-heu.

Les mestres del cicle varen fer una unitat didàctica sobre els aliments saludables,

encara que cada etapa tenia una dificultat i activitats diferents. Una de les activitats era

preguntar-los què menjaven de fruita o verdura en casa, i cadascú dels xiquets els dies de

després tenien que portar a classe una fruita o verdura que els agradés molt i explicar als

companys què era i perquè l’agradava. Una altra unitat didàctica era la dels bombers i la

policia, un dia varen vindre uns bombers per a explicar-los algunes coses que no han de fer,

com per exemple, quan venien falles, tindre compte amb els coets. I un altre dia varen

vindre policies amb els cotxes, i els varen ensenyar algunes senyals de tràfic i els varen dir

que sempre han d’anar de la mà del pare, de la mare o de qui vaja amb ells. Finalment com

a part divertida els varen ficar al cotxe per a que veien com era per dins.



16

Les aules de 4 anys també estan molt coordinades, fan les mateixes activitats,

encara que elles es reuneixen cada divendres de la setmana. Aquestes aules estaven

composades per 20 xiquets (classe de valencià) i 21 xiquets (classe de castellà).

En aquestes aules per a treballar el cos tenien un xiquet fet de cartolina i plastificat

amb les articulacions movibles a classe, en aquest estaven les parts del cos que es

treballaven escrits, i la mestra a part els deia i es senyalava. A demés també començaven a

treballar els ossos per a quan començaren en 5 anys. En psicomotricitat, també es

treballava la consciència del propi cos encara que la mestra era la mateixa que tenien els

xiquets de 3 anys, aquesta feia exercicis com per exemple que un xiquet fera de cistella

amb un aret i altre xiquet havia d’encertar dins d’aquest. Així també treballem el joc

simbòlic, ja que fa de cistella i no de persona.

Hem de dir que en l’aula de 4 anys en línia castellà hi havia molt xiquets estrangers i

xiquets amb problemes, per això en aquesta aula veguerem molt interès per part de la

mestra cap als xiquets, més del normal, ja que tenia que estar molta estona amb ells i

reforçar cada cosa que estiguera bé, o si no el feia igualment animava als xiquets a intentar-

ho una altra volta. En la línia en valencià havia menys xiquets estrangers i la mestra també

reforçava però d’una manera més passiva, això creguem que també és cosa de cada

mestra, cadascuna es un món encara que facen les mateixes coses.

En quant a les emocions les mestres tenien el conte de la caputxeta roja, i un

exercici per a treballar les emocions era contar el conte primer i després les mestres

preguntaven com es sentia cada personatge del conte en cadascuna de les situacions, per a



17

fer-la tenien un pòster de la caputxeta sense pintar i amb números en cada part de la

vestimenta i els cos, i la mestra quan contava una situació preguntava als xiquets si el

personatge estava content o trist, si estava content havia de pintar d’un color i si estava

trist d’un altre.

Respecte a treballar l’orientació de l’espai temps, les mestres cada dia en

l’assemblea cantaven la cançó dels dies de la setmana amb la cançó de “La Massereta se’n

va al mercat”, els xiquets ja són conscients de en quin dia viuen i inclòs en quin any ja que

es treballa molt. També en quina estació de l’any estem i el mes. Els xiquets els dilluns es

contaven que havien fet durant el cap de setmana i feien que els xiquets es situaren en el

temps.

L’hàbit d’higiene molts dels xiquets ja el tenen assumit, perquè tot l’any anterior

s’ha estat treballant molt, els xiquets ja ixen fora de la classe per a anar al vàter, sempre

preguntant a la mestra si poden anar o no, també saben que després del pati s’han de

rentar les mans, o abans d’anar al menjador, etc. Es canta una cançó per a que els xiquets

es renten bé.

Respecte a les unitats didàctiques que en 3 anys hem vist, en 4 es treballava d’una

manera un poc diferent. En la unitat dels aliments en aquestes classes sols es treballava

mitjançant un dia a la setmana portar fruita a classe, veure què ha portat cadascú i contar

que la fruita és molt saludable. Però els demés aliments no es treballaren fins que va

arribar la tardor i es va contar el conte de la castanyera, en eixe moment els xiquets havien



18

de portar fruit secs i la mestra explicava què eren, etc. En quant a la unitat didàctica dels

bombers i la policia, tots els xiquets del cicle feien el mateix.

Les aules de 5 anys eren 3, dos en línia castellà i una en línia valencià, una de les

aules es va fer més tard per necessitat, ja que fa dos anys havien molt xiquets que

escolaritzar i varen adaptar un aula en aquest col·legi. Aquestes aules estaven composades

per 20 xiquets (classe de castellà integrada fa poquet) y 23 alumnes (les altres dos classes).

Els xiquets d’aquesta etapa tenien un altre professor que donava la psicomotricitat, i

aquest era molt més actiu, feien moltes activitats, com circuits per a controlar el seu propi

cos i conèixer-lo, els cossos dels altres fent-se massatges. Una activitat que feien era

mentre que el mestre anava tocant les palmes els xiquets tenien que estar caminant i quan

parava els xiquets havien de fer com si foren un animal, el que ells volgueren.

També varen treballar el projecte del cos humà on tractem els ossos, músculs,

articulacions, òrgans interns...

En aquest projecte s’ha buscat la col·laboració dels pares i mares aportant

radiografies, fitxes, cançons, poemes, etc. A més, la tutora va dur a classe l’esquelet de

l’escola.



19

En aquesta etapa una de les coses que no es veien en les altres era la classe de

música, que no és que fora una classe en sí en una hora concreta, sinó que les mestres

quan els pareixia treien uns instruments però sense que els xiquets vegueren què era i a

través del so havien de saber quin instrument era. També quan va arribar la tardor les

mestres feien la mateixa activitat però treballant el gust a través dels fruits de la tardor.

L’aspecte a reforçar o no era segons la mestra, ja que algunes eren d’una forma de

ser, i altres una altra. Hi havia que sí reforçaven molt i altres que no, aquesta feia el justet,

encara que les activitats les plantejava molt bé.

Respecte a treballar l’espai-temps els xiquets tenien molt assimilat en quin dia de la

setmana vivien, en quin any, en quina estació de l’any, etc. Les mestres a principi de l’etapa

els han anat treballant molt, i a l’arribar a l’etapa de 5 anys molts dels xiquets ja ho tenen

assimilat, encara que es diu per si de cas algun xiquet encara no el sap.

Les professores de 5 anys tenien un projecte de neteja personal, i elles tenien bits

de bactèries que vivien a les nostres mans i cos, de les caries, etc. Els xiquets quedaven

bocabadats de la quantitat d’animalets que vivien en les mans tacades, les mestres varen

aconseguir un microscopi i varen veure com eren en la realitat, això els va encantar. També

cantaven una cançó per a rentar-se les dents i el cos. Més endavant va vindre una de les

mares que era dentista i els va explicar algunes coses de les càries i els va regalar un raspall

de dents. I així cada dia reforçaven el que havien après.

En quant a les unitats didàctiques dels bombers i la policia va ser el mateix com ja

hem dit abans, ja que els senyors venien i els explicava tot a tots.



20

MIGUEL DE CERVANTES

El C.E.I.P. “Miguel de Cervantes” està ubicat en la localitat de Catadau, que pertany

a la Ribera Alta. Situat a uns 30 km de València compta amb una població, majoritàriament

valencianoparlant, d’uns 2.300 habitants. .

El centre disposa de dos blocs de construcció separats pel pati que utilitza l’etapa

d’infantil. El primer consta de planta baixa amb 3 aules d’educació infantil i una de

primària, el despatx de direcció, una biblioteca que també serveix de sala d’audiovisuals i

en la primera planta es troben dues aules de primària, la sala de mestres, un laboratori i un

aula d’anglès. El segon consta d’una aula de PT (Pedagogia Terapèutica), un despatx per al

Gabinet Psicopedagògic i un per a la Logopeda. En la primera planta es troben quatre aules

destinades a Música, Informàtica i tercer cicle de Primària.

Darrere d’aquest últim bloc, hi ha un gran espai prefabricat que s’utilitza per a fer la

funció de menjador. El pati és molt ampli, amb dues entrades, una cistella de basquet i dos

porteries. Pròxim al primer bloc està instal·lat el parc infantil.

El centre compta amb uns 200 alumnes d’educació infantil i primària. En quant als

mestres, hi ha un total de quinze, que es reparteixen en nou tutories i sis especialitats.

L’equip directiu està compost per Maite, la directora, Eva, cap d’estudis i Josep, secretari.

Hi han quatre mestres d'Educació Infantil (Isabel, Esther i Montse de tutores i Emi de

suport), set d'Educació Primària (Pepita, Isabel, Reme, Susi, Maite i Rosa), una d'Idioma

(Amparo - Anglès), un d'Educació Física (Josep), una de Pedagogia Terapèutica (Eva), una de

Música (Júlia) i una de Religió (Loli).

Els principis d’identitat pels qual es regeix aquest centre estan basats en la formació

integral de l’alumnat adaptant les activitats al seu nivell maduratiu. Fomenta, també, la

participació de les famílies en l’escola rebent una informació periòdica dels avanços de

l’aprenentatge, amb les seues normes i el degut compliment. El centre valora i respecta la

dignitat personal dels membres de la Comunitat Educativa i de la consciència cívica, moral i

religiosa, sense cap tipus de discriminació. A més fomenta activitats creatives en un clima

de llibertat i de respecte cap al medi natural i cultural.



21

La classe de 5 anys està composta de 30 alumnes, 15 xiquetes i 15 xiquets, amb la

seua tutora Montse. Com que són molts hi ha molta diversitat tant cultural com de nivell

maduratiu. També hem de dir que a aquesta edat els xiquets estan molt avançats en

aquesta àrea, més que en la dels llenguatges i del medi natural. Però, hi ha que treballar-la

de igual manera incrementant més la dificultat que se’ls presenta.

El cos i la pròpia imatge es treballa de diferents maneres en aquet aula. Les

característiques pròpies del cos són tractades d’una manera més detallada, per exemple, a

l’hora de dibuixar al company que ha sigut elegit per a fer l’agenda1, es demana als nens

més precisió en quant als detalls que caracteritzen a cadascú. El to, la postura i l’equilibri es

treballa tant en psicomotricitat com al entrar i eixir de classe per a fer la fila.

Els sentits, les sensacions i les percepcions que rebem es tracten d’una manera més

esporàdica, és a dir, no és un hàbit ni una rutina en aquesta classe sinó que es troba al

currículum ocult de l’aula. Al igual que la confiança en les possibilitats i capacitats pròpies

per a realitzar les tasques i la valoració i actitud positiva davant de les demostracions de

sentiments i de vivències pròpies i dels altres, i el seu control gradual, que es treballa en

reflexions quan ocorre alguna incidència i en felicitació per a reforçar una actitud positiva

El joc i el moviment es treballa durant tota la etapa d’educació infantil ja que la

metodologia d’aquets sempre ha de basar-se en el joc. En aquesta classe, es treballa

sobretot en la classe de psicomotricitat una hora a la

setmana2, als esplais de tots els dies i als racons. Dins

d’aquestes activitats del joc, es troben el desenrotllament

del joc protagonitzat com a mitjà per a conèixer la realitat,

l’acceptació de les normes implícites que regeixen els jocs

de representació de papers i l’actitud d’ajuda i col·laboració

amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.

També es fomenten les habilitats motrius fines i bàsiques en tot moment, des de fer

una fitxa del llibre fins a treballar amb les ferramentes plàstiques. En aquesta classe, hi

1 Cada semana fan l’activitat de l’agenda, on posen les dades d’un dels companys i el dibuixen.

2 DIvendres de 11:30 a 12:30



22

havia molts casos de lateralitat creuada, per tant, es treballaven les nocions bàsiques

d’orientació en l’espai i en el temps en qualsevol activitat, bé situant-nos en la mateixa

fitxa, bé demanant que alçaren peus o mans dretes i esquerres, etc.

L’activitat i la vida quotidiana és el que més es treballa ja que es pretén preparar als

alumnes per a ser més autònoms en la vida quotidiana. Sobretot, la part de l’adquisició

d’autonomia operativa per mitjà del desenrotllament per si mateixos d’un creixent nombre

d’accions de la vida quotidiana, especialment en la satisfacció de necessitats corporals, el

vestit, el menjar, etc. Aquest, amb 5 anys, ja estan més assolits però hi han petites coses

que donen eixa autonomia al nen; agafar ells els materials necessaris, col·locar la fitxa a la

carpeta ells a soles sense cap directriu, començar a anar al bany sols quan toca, és a dir, a

l’hora del pati, etc. Totes aquestes accions es fan pensant en el pas a primària, se’ls

incentiva molt dient-los que ho tenen que fer tot com els majors, cosa que els anima molt.

En quant a la interacció amb els altres per a establir relacions d’afecte, la mestra els

deixava que a l’hora d’esmorzar, s’assegueren on volgueren, així es fomenta una relació

amb tots els companys de la classe i no sols amb els que hi tens al costat en la taula de fer

feina. A més, des dels tres anys tenen una amistat i percepció del companyerisme que

Montse, la tutora, ha treballat amb molt d’esforç per tal de crear un grup nombrós però

unit. Tot i que al ser menuts encara els costa expressar-se, a la assemblea de vesprada es

treballa els estats d’ànim de cadascú reflexionant sobre coses que han passat al pati, a casa

o al menjador, tant del que els preocupa com del que els interessa.

L’atenció personal i la salut es treballa tant a nivell d’aula com de centre. Les accions

que afavoreixen la salut, l’alimentació i el descans es veien reflexades sobretot a l’hora



23

d’esmorzar ja que tenien com a hàbit assolit rentar-se les mans abnas de començar, també

es tenia en compte l’alimentació que portaven els xiquets i el fet de menjar sense preses

encara que ja haja sonat el timbre de l’esplai. A més, els dies que estan molt cansats o

alterats, es treballa la relaxació en la pròpia taula, per a que entenguen que un bon descans

també es molt important.

A més de les accions diàries, a sovint es fan un tipus de fitxes que indiquen que han

de dutxar-se, pentinar-se, etc. Per a treballar els hàbits de neteja de les diverses parts del

cos i d’aquest en la seua totalitat.

A nivell de centre es marcava molt l’atenció del seu entorn per a poder realitzar les

activitats en espais nets i ordenats, hi havia cartells penjats, tant amb lletres com amb

dibuixos, per recordar als alumnes que utilitzen les papereres, que cuiden el material de

joc, que no facen un mal ús de les instal·lacions (concretament de la font d’aigua), etc.

La classe de 4 anys està formada de 18 alumnes, 8 xiquets i 9 xiquetes, amb la seua

tutora Esther. És una classe molt igualada amb pocs casos de diversitat madurativa. A

aquesta edat, els xiquets comencen a soltar-se un poc de la falda de la mestra però no són

completament autònoms ni coneixen bé el seu propi cos. Així que es du a terme per a

millorar aquestos aspectes.

El cos i la pròpia imatge es treballa majoritàriament mitjançant la unitat didàctica

que es titula “el nostre cos”, tot i que també hi ha aspectes en la part de psicomotricitat en

altres unitats. Aquesta tracta el cos dels menuts com a vehicle per a fer-ho tot; moure’ns,

escriure, menjar, dormir, etc. I com que es tan important se’ls ensenya a cuidar-lo i

respectar-lo al mateix temps que han de conèixer-lo bé. En aquest cas, també entra en

acció el bloc quatre de l’atenció personal i la salut.

Per tant, durant els dos mesos que dura la unitat, es treballen la majoria d’aspectes

d’aquesta area tant les parts del cos com els sentits que ens ajuden a conèixer millor

l’entorn. L’acceptació i valoració positiva de la pròpia identitat i de les seues possibilitats i

limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant discriminacions també es

un tema a tractar en totes les unitats, però especialment en aquesta es parla de les



24

diferencies de sexe i de ètnia, mitjançant varies activitats, tant plàstiques com de lecto-

escriptura.

El joc i el moviment en aquesta classe esta distribuït per diferents racons:

1. El racó dels jocs de taula; la coordinació i el control de les

habilitats motrius fines i bàsiques.

2. El racó de l’assemblea; les nocions bàsiques d’orientació en

l’espai i en el temps (calendari, dies de la setmana,etc.)

3. El racó de “la caseta”; el desenrotllament del joc

protagonitzat com a mitjà per a conèixer la realitat i

l’acceptació de les normes implícites que regeixen els jocs de

representació de papers.

A més, en l’hora de psicomotricitat3 es treballen aspectes d’aquest bloc per a

millorar el control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes mitjançant varies activitats

lúdiques, per exemple; jocs de estàtua, jocs amb regles espacials de tipus no xafar les línies,

etc. A més, s’aprofita per a fomentar la consciència de les possibilitats i les limitacions

motrius de cos i l’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida

quotidiana.

L’activitat i la vida quotidiana estan molt marcades al llarg del curs pel contingut

dels estats d’ànim i els desitjos, tant els seus propis com els de la resta de companys.

Aprenen a manifestar-los mitjançant el joc de les emocions; aquest tracta de representar

per gestos, cares o mímica, com ens sentim el dia que es juga, i entre tots tracten de

endevinar-ho. Una vegada s’ha descobert, per l’expressió oral s’intenta esbrinar per què i

felicitar al xiquet o animar-lo, treballant així, la interacció i col·laboració amb actituds

positives per a establir relacions d’afecte amb els altres.

L’adquisició de l’autonomia operativa i el coneixement i l’ús de habilitats de la vida

quotidiana, la treballen diàriament en totes les rutines que impliquen realitzar-ho ells sols.

3 Dimecres de 15:00 -16:00



25

Posar-se i llevar-se la jaqueta quan toca, beure aigua demanat permís però realitzant-ho

sol, al igual que anar al bany, rentar-se les mans, esmorzar etc.

Per últim, l’atenció personal i la salut es treballa fomentant accions que afavoreixen

la salut, l’alimentació i el descans d’un mateix. Una de les coses que fan es posar en una

cartolina, el que ha esmorzat, el que han dinat i si s’enrecorden, el que van sopar el dia

anterior a fer l’activitat. Es part de l’assemblea, per tant, es tarda un poc més a fer-la de

vesprada però com que no són molts i, segons la mestra ja estan acostumats, és fàcil

realitzar-ho.

Com he dit abans, a nivell de centre es treballa l’atenció del seu entorn per a poder

realitzar les activitats en espais nets i ordenats. Però dins a l’aula, tenen una paperera per a

cada contenidor a més d’un mural que van fer sobre el reciclatge.

La classe de 3 anys està formada de 15 alumnes, 9 xiquets i 6 xiquetes, amb la seua

tutora Isabel. És una classe en la que la diversitat madurativa no està molt marcada, i com

que són pocs, tampoc hi ha molta diversitat cultural. A aquesta edat, es treballa d'una

forma constant i activa tots els aspectes d'aquesta àrea per tal d'aconseguir que els xiquets

siguen un poc més autònoms i es coneguen a sí mateix.

Per començar amb el tractament del cos humà i l'esquema corporal del xiquet, la

mestra aprofita que en diverses situacions els xiquets pregunten sobre distintes parts del

seu cos per incloure moments on aprendre a conèixer-lo. A més, hi ha una unitat didàctica

junt amb el procés d’adaptació escolar que tracta aquest tipus de continguts.

L’equilibri d’aquestos menuts és molt baixet, per això la mestra treballa aquest junt

amb el to muscular i la postura a l’hora de fer la fila, ja que en compte d’anar per la rampa

que hi ha, alguns dies els fa anar per la part on es troben tres escalons. A més, estan

presents en quasi totes les activitats de l’hora de psicomotricitat4. Mitjançant aquestes

actuacions es reforça la confiança dels menuts perquè siguen conscients que poden

realitzar les activitats, acceptant d’una manera positiva la pròpia identitat i les seues

4 Dimarts 11:00 a 12:00



26

possibilitats i limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant

discriminacions.

El tema dels sentits s’ha treballat al finalitzar el primer trimestre amb la realització

d’un taller amb els pares que durava tota la setmana, un dia per sentit. Cada dia, alguns

voluntaris, ajudaven a la mestra a treballar els cinc sentits (olfacte,vista, tacte, oïda i gust).

El joc i el moviment és la base de la majoria d’activitats a aquesta edat, ja que al ser

tant menuts no poden mantindre molt la seua atenció si no és per allò que els agrada:

Jugar.

Mitjançant jocs populars (birles, sambori, etc.) es millorava la seua coordinació i

control de les habilitats motius fines, a més de les nocions espacials. A més, es promou, els

dies de pluja, els jocs simbòlics per a un bon desenrotllament del joc com a mitjà per a

conèixer la realitat i acceptar les normes implícites dels jocs de rol.

L’activitat i la vida quotidiana es treballa molt a sovint, de fet, la meitat del horari es

dedica a aprendre l’ús de les habilitats en activitats pròpies de la vida quotidiana,

especialment en la satisfacció de necessitats corporals, el vestit, el menjar, etc. Cada dia, la

mestra de reforç, Emi, va abans de començar el temps d’eixir al pati per a portar a la meitat

de xiquets al bany a fer les seus necessitats.

En quant als desitjos d’aquestos menuts, la mestra afirma que ho fa mitjançant

l’expressió oral, tipus pregunta-resposta, però no trau molt de profit ja que els xiquets

sempre diuen que el que volen és anar amb la mare, el que desencadena una estona de

plors per anar a casa. Açò, sol passar més cap a al principi de curs. El que fa la mestra per

evitar aquesta situació és crear un pou dels desitjos; els xiquets llancen una moneda de

cartó dins i demanen un desig, al principi ho feia 30 min abans d’eixir perquè els xiquets

relacionaren el que havien demanat amb la visió de la mare a la porta. Una setmana

després, els xiquets demanaven altres coses, i podia començar a fer-ho a l’hora que fora.

L’atenció personal i la salut els xiquets no la tenen molt en compte, ja que no són

conscients del que ocorre quan no cuidem bé la nostra neteja o el que mengem. Per tal de



27

fer-los partícips, la mestra utilitza històries per donar exemple. De totes maneres, com que

se’ls oblida prompte, tenen cartells situats dalt de la pila d’aigua on els recorda que han de

rentar-se les mans avanç de menjar o després del pati/bany. El descans, els practiquen

sempre després de dinar, fan 30 minuts de conta contes a l’estora de l’assemblea, on

cadascú té un coixí, i més d’un s’ha quedat dormit. Perquè estiguen quetets, la mestra els

diu que han de reposar forces per jugar més durant tota la vesprada.



28

Comparació: diferències i similituds El més important a tindre en compte en aquesta comparació és que els tres col·legis

elegits es troben en contexts molt diferents. El CEIP Miguel de Cervantes de Catadau està

situat en una xicoteta població amb molt poqueta immigració i amb un idioma únic que és

el valencià. En contra posició tenim el CEIP Miguel Hernández de Torrent, el qual es troba

en una ciutat menuda a on podem trobar varietat d’immigració i de llengua, ja que poden

escollir la seua escolarització en valencià o en castellà. En tercer lloc el CEIP Tomás de

Montañana ubicat a la ciutat de València prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Encara

que hi ha molta immigració el col·legi està en mig d’un barri amb un nivell socioeconòmic

alt. I també poden escollir el idioma d’escolarització.

Una vegada analitzada la forma en la que es treballa l’autonomia personal en

aquests tres col·legis hem observat que hi ha molta similitud en l’hàbit de treball referent a

aquesta àrea.

Un principal punt de diferència el podem trobar en la individualització de

l’ensenyança com per exemple en el col·legi de Catadau on trobem a les aules pocs

alumnes el que possibilita un aprenentatge més actiu i més personal, excepte la classe de 5

anys on són 30 alumnes, però és un cas excepcional al col·legi, ja que les aules no superen

els 20 alumnes. D’altra banda en el col·legi de Torrent i València el fet de tindre més

alumnes a cada classe fa que no es puguen atendre a les necessitats individuals de cadascú.

Dins de l’àrea d’autonomia personal i coneixement de si mateix, trobem algunes

diferències com per exemple, que en col·legi de Catadau i en el de València si que existeix

una conscienciació de que els xiquets han de ser actius, en quant als aspectes motrius, en

tots els moments de l’escolarització, mentre que en el col·legi de Torrent en 3 i 4 anys la

mestra no veia necessari l’activitat dels xiquets, encara que en 5 anys, com era un altre

mestre si el feia actiu.

Per una altra banda pel que respecta al treball de les emocions en el col·legi Miguel

Hernández se li donava molta importància a aquest tema, ja que es treballava de manera

oral en l’assemblea, mitjançant fitxes i també amb jocs i cançons. Per contra en el col·legi



29

Tomás de Montañana si que es treballava però no de manera significativa. Es comentava en

l’assemblea quan els xiquets contaven el cap de setmana o alguna noticia important. En el

Miguel de Cervantes, les emocions es tracten de manera més lúdica mitjançant jocs, encara

que també hi ha aspectes d’aquest tema que podem trobar en el currículum ocult.

En el col·legi de Torrent es donava molta importància al que els xiquets de 4 i 5 anys

tingueren molta autonomia operativa, per exemple que vagen sols al bany, ja que aquest

està fora de l’aula, i per contra en la classe de 3 anys estava dins d’aquesta. A més

respectaven l’ordre per anar al servei, esperaven el seu torn i demanaven permís. Les

mestres els inculquen molt aquest hàbit des de ben menuts. Per un altre costat en el

col·legi Tomás de Montañana el bany es trobava dins de les aules el que feia que els

alumnes vegueren amb normalitat el fet d’anar al bany sense demanar permís. Per contra,

en el Miguel de Cervantes, tots els banys estan fora del aula, excepte la pila de llavar-se les

mans, que cada classe tenia una. Açò feia que els xiquets de 4 i 5 anys demanaren permís

per a anar sols al bany, mentre que els de 3 anys anaven quan la mestra de reforç els

arreplegava de classe i els acompanyava. També cal remarcar, que als 5 anys es començava

a inciar-se un horari, és a dir anar a l’hora del pati per a no interrompre tant la classe.

L’esquema corporal també te diverses maneres de tractament, el Miguel de

Cervantes ho treballa més als tres i quatre anys amb unitats didàctiques específiques,

mentre que a l’aula de cinc anys no es treballava com a continguts sinó com a complements

d’altres aprenentatges. En el col·legi Miguel Hernández i en el de Tomás de Montañana per

contrari, es treballa d’una manera gradual, es a dir, en 3 anys es treballa amb cançons, i

alguna fitxa; en 4 anys es treballa un poquet més les parts del cos i l’esquema corporal i en

5 anys comencen a aprendre articulacions, ossos, etc amb l’ajuda d’un projecte.

En quant al joc, tant lliure com reglat, es treballa d’una manera total, gastant-lo com

a base de la majoria dels aprenentatges d’aquesta etapa. Als tres col·legis és treballa d’una

manera molt similar, tractant aquest recurs com a motivació o incentiu per a que els

xiquets adquirisquen un coneixement significatiu.

Totes aquestes comparacions que hem trobat les hem comentat d’una manera

general perquè en funció de les mestres hem observat diferencies entre les aules d’un



30

mateix col·legi, com per exemple en el cas del CEIP Miguel Hernández de Torrent en l’etapa

de tres i quatre anys tenen una mestra de psicomotricitat que no dóna importància a

aquesta àrea i moltes vegades no realitzen activitats, per contra en les classes de cinc anys

el professor que imparteix psicomotricitat utilitza una metodologia activa donant-li molta

importància a que els nens coneguin el seu propi cos i també el dels demés.



31

Conclusió Com a part final d'aquest treball incloure alguns aspectes que per a nosaltres han

sigut punts a destacar en la nostra investigació. En aquest punt es tracta de mostrar d’una

forma real la nostra experiència i opinió pel que fa aquesta àrea, a més volem proposar des

d'una perspectiva personal i com a futures docents preocupades per els nostres futurs

alumnes, millores que afavoririen una major acceptació i treball de l'autonomia personal i

el coneixement de si mateix.

Com a primer punt d'aquesta conclusió volem incloure el fet que totes esperem

impacients la arribada a les pràctiques escolars, triar l'escola i començar a formar-nos d'una

forma distinta a la que realitzem a la nostra aula, una forma directa. Esperem arribar a la

nostra classe d'infantil i saber com serà la mestra que tindrem, els nostres xiquets i el

contacte amb ells. Ens imaginem un aula amb infinitat de materials amb els quals poder

treballar i un espai immens on desenvolupar la nostra pràctica educativa.

Però en ocasions la realitat no correspon al que nosaltres ens hem imaginat, trobem

escoles on els espais no són tot el que els xiquets realment necessiten. Les aules són

menudes i algunes realment no són ni aules, són barracons prefabricats on els xiquets

tenen fred a l'hivern i calor a l'estiu. Les instal·lacions són antigues i no es destinen els

diners suficients per a mantindre els nostres centres públics. Aquesta crisi ha afectat

severament al manteniment d'aquests centres. No obstant, no ha afectat a les ganes i la

implicació dels bons mestres d'infantil. Trobem escoles on en molt poc pressupost i

material realitzen infinitat d’activitats enriquidores per als menuts, i que s'ajuden els uns

als altres i es troben tots units. Hi ha mestres als quals no els falten ganes de continuar i de

lluitar per aconseguir una educació de qualitat. Però no sempre trobem mestres així,

també tenim la part del mestre cansat i cremat del seu treball i de la pèrdua de respecte

front a ell. Hi ha que lluitar contra aquest aspecte amb l'ajuda de tots i la participació dels

pares. Lluitar també per la situació de les famílies que no poden mantindre als fills i lluitar

per unes escoles millors. És el somni de molts però la realitat de molt pocs, aportant el

nostre granet d'arena ajudarem a que siga la realitat de tots.



32

Quan entrem als centres ens podem trobar amb moltes situacions que comentàvem

anteriorment i algunes altres que no ens podem imaginar, si estudiem la realitat que

trobem a aquests centres ens adonarem d'aspectes que desconeixíem.

A part de la participació i les instal·lacions volem donar una gran importància al fet

que tot i que l'autonomia personal es treballe de forma continua a l'aula a través de les

rutines i siga un aspecte podem dir "transversal" en l’educació dels menuts, no existeix dins

de l'horari una hora especifica dins de la setmana lectiva dels menuts per tractar

exclusivament i no "de pas" aquets aspectes. Com a futures mestres proposem la creació

d'un temps per a tractar de forma profunda aspectes que ens fagen ser millors i aprendre

qui som. No diem que el fet de treballar l'autonomia personal en molts dels moments de la

pràctica educativa diària no siga un punt a favor, però considerem que es podria dedicar-ne

més temps. D'altra seguint amb aquest tema incloure també la proposta que a les

programacions de les mestes, ja siga amb editorials o no, construir més unitats didàctiques

o projectes que treballen aquesta àrea més activament.

Tan sols és la nostra opinió, però després d’investigar aquesta realitat pensem que

realment nosaltres no podem aconseguir tindre un major pressupost, no a curt termini, ni

podem com a única persona millorar les instal·lacions del nostres centre , el que sí que

podem fer és lluitar i incloure el nostre granet d'arena per a tindre un major treball

d'aquesta àrea d'autonomia personal i de coneixement de sí mateix. Lluitar per a tindre

xiquets més independents, que sabent el que volen i que es coneixen a si mateix.

TREBALL MONOGRÀFIC GRUP 5

Documents

Transcript of TREBALL MONOGRÀFIC GRUP 5