But Soc Cal Pediatr 1991; 51: 109-119

Treball Original

Estudi epidemiológic del tractament de lesgastroenteritis agudes en la nostra comunitat.

J. Escribano Subias, N. Sanz Manrique, A. Balaguer Santamaria, C. Sánchez UfarteR. Tormo Carnicé (*)Hospital Infantil «Vall d'Hebron». Unitat de Gastroenterologia i Nutrició, Pediàtrica (*)Universitat Autònoma. Barcelona.

Resum

Es fa un estudi epidemiológic sobre el tractament dietètic i farmacològic seguit per 270infants afectats de gastroenteritis aguda (GEA). El tractament inicial va ser instaurat en 120casos per la pròpia famflia, en 94 nens (35%) pel pediatre de capçalera i en 56 (20%) pelmetge d'urgències hospitalàries. El 48% dels infants seguia una dieta incorrecta, el 28%efectuava una dieta adequada i el 28% no havia variat els seus hàbits alimentaris. Els nensvisitats pels pediatres d'atenció primaria eren els que tenien un major percentatge de dietesconectes (49%), per bé que en un 57% dels casos utilitzaven fàrmacs. Les famílies vaninstaurar tractament farmacològic només en un 11%, però l'índex de tractament dietèticconecte va ser molt baix (18%).

El pediatre hospitalari va fer servir fàrmacs en el 18% dels casos, tot i que només un 27%dels infants atesos per ell en primera instancia seguien una dieta correcta. Els pacientstractats pels pediatres d'atenció primaria van ser els que van efectuar millor la dieta(p<0.001), per bé que van rebre major nombre de fàrmacs (p<0.001).

Paraules clau: Tractament gastroenteritis.

Resumen

Se efectúa un estudio epidemiológico acerca del tratamiento dietético y farmacológicoseguido por 270 niños afectados de gastroenteritis aguda (GEA). El tratamiento inicial fuéinstaurado en 120 casos por la propia familia, en 94 niños (35%) por el pediatra de cabecera,yen 56(20%) por el médico de urgencias hospitalarias. El 48% de los niños seguia una dietaincorrecta, el 28% efectuaba una dieta adecuada y el 28% no habia variado sus hábitosalimentarios. Los niños visitados por los pediatras de atención primaria eran los que tenianun mayor porcentaje de dietas correctas (49%), aunque en un 57% de los casos utilizabanfármacos. Las familias instauraron tratamiento farmacológico sólo en un 11%, pero elindice de tratamiento dietético correcto fue muy bajo (18%).

El pediatra hospitalario empleó fármacos en el 18% de los casos, aunque solo un 27%

Correspondencia: Joaquin Escribano Subiasc/ Girasol , 3643740 Mora de Ebro(Tarragona)

109

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

de los niños atendidos por él en primera instancia seguian una dieta correcta. Los pacientestratados por los pediatras de atención primaria fueron los que efectuaron mejor la dieta(p<0.001), aunque recibieron mayor número de fármacos (p<0.001).

Palabras clave: Tratamiento gastroenteritis.

Summary

A epidemiologic study about the pharmacological and dietetic treatment received by270 children with diarrhea is presented. The family decided the initial treatment in 120cases, the primary-care pediatrician in 94 cases and the hospital pediatrician in 56 cases.Forty-eight of the children received an incorrect dieting, twenty-eight of them received acorrect diet and 23% were not treated. The children diagnosed by their primary-carepediatricians received a correct dieting in a high percentage (49%), but, also receivedpharmacological treament (57%). The family started a pharmacological treatment only inthe 11% of the cases, but the percentage of correct dieting was also small (18%). Theemergency pediatricians used medication in the 18% of the cases, and only establish acon-ect diet in a 27%.

The primary-care pediatricians establish the most correct dieting (p<0.001), and usedmedication more frecuently than the others (p<0.001).

Key words: Gastroenteritis treatment.

IntroduccióLa gastroenteritis aguda (GEA) és una

malaltia molt freqüent en l'edat pediàtrica.Aquesta pot ser especialment greu en l'èpocade la lactäncia, tant pel risc de deshidrataciócom per la possibilitat d'aparició d'into-lerància a la lactosa i a les proteines de la lletde vaca.

La majoria de les GEA que afecten elsinfants són d'etiologia vírica, i destaquen elrotavirus, els petits virus rodons (Norkwalk,Astrovirus...), i els adenovirus i . Les GEAbacterianes més comunes són les produïdesper: Campylobacter jejunii, Salmonel.la ,Shigel.la, Escherichia coli, Yersinia,Aeromonas i Campylobacter pylori2.

El tractament més recomanable decomençament és el dietètic. Una fluidoteräpiaoral adequada, acompanyada d'una dietaastringent, controlarà I 'episodi diarreic en lamajoria dels casos, i evitarà l'aparició decomplicacions concomitants o residuals3.

L'as de la rehidratació oral, a partir desolucions hidroelectrolítiques comercialit-

zades, o de preparació a la llar (aigua d'arräs,aigua de pastanagues), s'ha mostrat molteficaç en el control de les deshidratacionsdel lactant, l'aparició de les quals en elnostre medi ha disminuït dràsticament en lesintimes dècades 4 . L'ús de fórmules làctiesdiluïdes ha significat un gran avanç en lareducció d'intoleràncies transitòries a la lletdesprés del procés agut, especialmentfreqüents després de la infecció per Rotavi-rus Giardia

Malgrat que el tractament recomanatunänimement és el dietètic, a la pràcticas'observa amb certa freqüència l'úsd'antibiòtics, antiemètics o antiperistältics,i també de dietes elaborades incorrectament.

L'objecte d'aquest treball és fer un estudiepidemiolägic sobre el tractament seguit perun grup d'infants afectats de GEA de lanostra comunitat, i valorar les diferènciesentre els iniciats per la pròpia família, elsindicats per pediatres d'assistència primàriai els establerts en medis hospitalaris.

110

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

Material i mètodesEs va fer una enquesta sobre un total de

270 infants afectats d'un quadre de GEA quevan acudir als serveis d'Urgències del'Hospital Infantil Vall d'Hebron i de laClínica Infantil Stauros de Barcelona, entreels mesos de juliol i setembre de 1989.

En l'enquesta realitzada per 4 metgesdels esmentats hospitals es va recollirinformad() sobre quatre punts:

-entorn familiar, nombre de germans,edat de l'infant, edat de la mare...-característiques clíniques del quadre(durada, nombre i característiques devòmits i deposicions, febre, grau dedeshidratació.-persona o entitat que va fer el diagnòsticprimari (família, metge de medicinaprimaria, servei d'urgències hospitalari).-tipus i característica del tractamentefectuat fins en aqueix moment (dietètico farmacològic, especificant continguti durada).Es van establir interrelacions entre els

diversos factors estudiats, i es van compararels tractaments seguits pels pacients fins a laseva visita als serveis d'urgència, amb elconsiderat actualment idoni, tal com s'exposaala secció de discussió. L'anàlisi estadísticade les dades obtingudes en l'enquesta, entractar-se de caràcter qualitatius per a dadesindependents, es va fer per mitjà de la X'.

ResultatsS'han estudiat un total de 270 infants,

amb edats compreses entre 28 dies i 12 anys,amb una mitjana de 2.7 anys. La distribucióper edats es reflecteix a la Taula I.

Les edats de les mares oscil.laven entreels 18 i els 48 anys, amb una mitjana de 30anys. Quant a la mida familiar, 216 (80%)dels nostres pacients tenien com a màxim ungermà.

El temps d'evolució des del comença-ment dels símptomes fins que van acudir a

l'hospital es pot observar a la figura 1. Alvoltant del 60% dels infants van acudir durantles primeres 48 hores de malaltia.

A la Taula II es reflecteix aquest mateixconcepte en relacié, amb 1 'edat de lescriatures. Com es pot veure, la distribució éssuperposable en totes les edats, amb 2 pics:un dins de les primeres 24 hores i un altreentre els 2 i els 4 dies.

El nombre i les característiques de lesdeposicions, i també la presència de vòmits,febre, dolor abdominal i deshidratació esmostren a la Taula III.

El tractament inicial (Taula IV) va serdecidit en 120 casos (45%) per un metged'urgències hospitaläries. Per bé que en elgrup d'infants més grans de 4 anys el trac-tament imposat per la familia assoleix el60% dels casos i en els d'edats inferiors alvoltant del 40%, aquestes diferències noconstitueixen significació estadística (X' =2.52, p>0.05).

Després de l'enquesta realitzada s'haobservat que, dels 270 infants atesos en elsserveis d' urgències hospitalàries, 130(43%)estaven fent una dieta incorrecta, 78 (28%)seguien una dieta correcta, i 62 (23%) nofeien cap tipus de dieta.

La majoria dels pacients (68%) noseguien tractament farmacològic, 52 prenienantibiòtics (19%), 14 prenien antiemètics(5%) i el mateix nombre prenien antiperis-tältics. Entre els antibiòtics prescrits des-tacaven: cotrimoxazol (34%), amoxicil.lina(18%) i un compost de sulfamida i neomicina(23%).

En estratificar el tractament efectuatsegons l'edat de l'infant, s'obtenen els re-sultats de la Taula V, entre els quals destacala millor aplicació d'una dieta correcta en elgrup d'l a 4 anys, juntament a un major ús defàrmacs acompanyants.

A les figures 2 i 3 queden reflectides lesdades en relació a la persona que va realitzarel diagnòstic inicial i v a instituir el tractament;aquests resultats, en ser sotmesos a anàlisi

111

> 7 d<24 h 24-48 2 2-4 d 4-7 dTrompo d'evolucióFig. 1

TEMPS D'EVOLUCIÓ DE LA GEA ABANS D'ANARAL SERVEI D'URGENCIES

Nombre

140

120

100

80

60

40

20

o

CORRECTE27%

INCORRECTE52%

ABSENT21%

Fig. 2

Diferències en el tractamentdietéticsegons l'entitat que elva iniciar.x2 = 43.82 p < 0.001

Familia Pediatre d'Assistència PrimàriaCORRECTE18%ABSENT

38%

INCORRECTE44% CORRECTE

49%INCORRECTE18%

ABSENT4%Pediatre d'Hospital

But Soc Cal Pediatr 1991; 51:

TAULA IGEA: CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS

• Població atesa: 270 infantsDistribució per edats dels infants:

entre 1-3 mesos:

28 (10%)entre 3-12 mesos:

86 (32%)entre 1-4 anys:

90 (33%)majors de 4 anys:

66 (25%)

(Rang: entre 26 dies i 13 anys; mitjana: 2.7 anys)

• Edat de la mare dels infants atesosDistribució per edats de les mares:

menors de 30 anys:

138 (52%)

majors de 30 anys:

132 (48%)

(Rang entre 18 anys i 43 anys; mitjana: 30 anys)

112

Pediatre d'HospitalANTIBIÓTICS 18%

ABSENT82%

Fig. 3

Diferències en el tractamentfarmacològic segons l'entitatque el va iniciar.x2 = 53.88 p < 0.001

Familia Pediatre d'Assistäncia PrimàriaANTIBIÓTICS 6 °/4

ANTIEAeTICS 3%

ANTIPERISTALTICS3%

ABSENT43%

ABSENT88%

ANTIEeTICS 11%

ANTIBIÓTICS 36 %

ANTIPERISTALTICS11 %

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

TAULA IITEMPS D'EVOLUCIÓ DE LA GEA ABANS D'ACUDIR

AL SERVEI D'URGÈNCIESEDAT DELS INFANTS

3 mesos/Temps 1-3 mesos 1-4 anys >4 anys1 any

<24 hores 12(43%) 30 (35%) 36 (40%) 42 (64%)

24 - 48 hores 4 (14%) 12(14%) 12(13%) 6(9%)

2 - 4 dies 8 (28%) 24 (28%) 18(20%) 12 (18%)

4 - 7 dies 2(7%) 12(14%) 14(15%) 4(6%)>7 dies 2(7%) 8(9%) 10(12%) 2 (3%)

estadística, destaquen que són els pediatresde capçalera els qui prescriuen una dieta Inéscorrecta (X 2 43.82; p<0.001); i també sónaquests els qui utilitzen més fàrmacs (X2=53.88 p<0.001).

Analitzem també la relació existent en-tre les característiques organolèptiques delsexcrements i el tractament farmacològicrealitzat (Taula VI). Ressalta el majord'antibiòtics davant la presència de moc i desang en els excrements, i un majord'antiperistältics quan els excrements sónlíquids o grumosos.

Per últim, es va avaluar la possiblerelacióentre l'edat de la mare, el nombre de fills i el

tractament realitzat (Taula VII). S'observauna major tendència a establir un tractamentdietètic més conecte entre les mares maduresamb més d'un fill, per bé que aquestadiferència no assoleix significació estadís-tica (X2 = 1.93; p>0.05).

DiscussióEl quadre clínic de la GEA es reconeix

fàcilment. Per això un alt percentatge decasos són diagnosticats i tractats a l'entornfamiliar del malalt sense recórrer a l'assis-tència mèdica. Aquest fet s'accentua entreels infants en edat escolar i pre-escolar,

113

Núm de deposicions: <a 5 per dia:>a 5 per dia:

Característiques dels excrements:Líquido-grumosos:Presència de moc:Preséncia de sang:

Dolor abdominal: Còlic:Persistent:Absència de dolor:

Febre: Absent:

92 casos (34%)Present: 173 casos (66%):

150 casos (56%)120 casos (44%)

166 casos (62%)50 casos (18%)54 casos (20%)

142 casos (52%)14 casos (5%)

116 casos (42%)

< 38,5Q : 116 (55%)> 38,5Q : 62 (35%)

Vòmits: 150 casos (56%)Signes clínics de deshidratació: 22 casos (8%)

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

TAULA IIIGEA: CLÍNICA PRESENTADA A LA SEVA VISITA

AL CENTRE HOSPITALARI

TAULA IVRELACIÓ ENTRE L'EDAT DELS INFANTS I L'ENTITAT QUE VA INICIAR

EL TRACTAMENT DE LA GEA

EDAT DELS INFANTS

Entitat que inicià 3 mesos/1-3 mesos 1-4 anys >4 anys Totalel tractament 1 any

Familia 12(43%) 36 (43%) 32 (36%) 40 (60%) 120(45%)

Pediatred'atencióprimària

10(36%) 34 (41%) 30(34%) 16(24%) 94 (34%)

Pediatrehospitalari

6 (21%) 14 (16%) 26 (30%) 10(16%) 56(21%)

mentre que els familiars dels lactants afectatstendeixen a acudir al metge. En la poblacióestudiada per nosaltres es reflecteix aquestfet, perquè un 42% dels infants atesos tenienmenys de 12 mesos, percentatge que nocorrespon a la incidència real de la malaltiaper grups d'edats.

Una dada que crida l'atenció és l'escàslapse de temps transcorregut entre el comen-çament de la simptomatologia i la consulta

en urgències hospitalàries (figura 1). Aquestfet i el fet que un alt nombre no fesin consultesabans a un metge d'atenció primaria nosemblen estar justificats per la gravetat clí-nica dels pacients (recordem que només un8% presentaven algun grau de deshidratació)(Taula II), sin() que més aviat reflecteix latendència de la població del'entorn estudiata substituir l'atenció primaria pels serveisd'urgències hospitalaris.

114

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

TAULA VTRACTAMENT EFECTUAT SEGONS L'EDAT DE L'INFANT

Correcta

DIETA

Incorrecta Absent Ant B

FÀRMACS

Ant Em Ant Pe

1-3 mesos 5 (17%) 13(46%) 10(37%) 2(7%)

3-12 mesos 19 (22%) 55 (63%) 12 (14%) 10 (12%)

1-4 anys 38 (42%) 32 (34%) 20 (23%) 26(29%) 10(11%) 8(9%)

> 4 anys 16(25%) 30 (45%) 20 (30%) 14 (21%) 4(6%) 6(9%)

(Ant B. = antibiòtics; Ant Em = antiemätics; Ant Pe = antiperistältics.

TAULA VITRACTAMENT FARMACOLÒGIC SEGONS LES CARACTERiSTIQUES

DE LA DIARREAEDAT DEIS INFANTS

Diarrea Ant B Ant Em Ant Pe No tractats

Líquido-grumosa 22(13%) 8(4%) 10(6%) 126(76%)

Amb moc 16(32%) 4(8%) 2(4%) 28 (56%)

Amb sang 14(26%) 2(3%) 2(3%) 36(66%)

Ant B = antibiòtics; Ant Em = antiemétics; Ant Pe = antiperistältics.

Abans de continuar analitzant les dadesobtingudes en el nostre estudi, creiem im-prescindible definir el terme de «dieta co-rrecta» en que ens hem basat en dissenyar eltreball.

Si després de l'avaluació clínica esconsidera que l'infant no requereix ingréshospitalari, és aconsellable que faci un repòs

intestinal de 12-24 hores, durant les qualss'hauria d'administrar una solució derehidratació oral (SRO), en quantitats petitesi freqüents, amb l'objecte de mantenirl'equilibri hidroelectrolític (ja que aquestano disminueix la diarrea directament ni

suposa aportació nutricional per a l 'infant)1.La SRO ha d'estar composta de sodi i

glucosa fonamentalment, el transportconjugat dels quals estimula l'arrossega-ment d'aigua des de la Ilum intestinal 63 . Laquantitat de sodi a aportar ha estat moltdiscutida; en els illtims anys s'aprecia latendència a recomanar concentracionsinferiors a les de 90 mEq/L aconsellades perla OMS". La glucosa no ha de superar laconcentració del 2-2.5%, ja que, a partird'aquesta xifra, se satura el transport de Naglucosa dependent i es pot afavorir la diarreaosmätica i". Igualment la SRO haurà

115

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

TAULA VIIDIETA I TRACTAMENT SEGUITS SEGONS CARACTERÍSTIQUES

MATERNES

DIETA Tractament Farmacològic

Núm fills Correcta Incorrecta Absent Ant B Ant Pe Ant Em

Mares d'edat<30 anys

1 10 (13%) 23 (43%) 21(39%) 12

>1 3(100%)

Mares d'edat>30 anys

1 3(9%) 21(30%) 17 (41%) 2 2 6

>1 6 (25%) 11(50%) 5(25%) 2

(Ant B. = antibiötics; Ant Em = antiemétics; Ant Pe = antiperistältics.

d'aportar quantitats suficients de potassi (2mEq/L) i bicarbonato citrat (30 mEq/L), perprevenir la hipopotasémiai corregir l'acidosi.Darrerament s'ha observat que algunsaminoàcids augmenten l'absorció de Na enpresència de glucosa, per bé que no s'hacomprovat la seva utilitat real'.

Les SRO més utilitzades en el nostremedi són: la solució de la OMS, que ha dediluir-se a la meitat en lactants de menys de4 mesos; l'aigua d'arròs, els avantatges de laqual es basen en el fet que és un productebarat, de composició electrolftica adequadai que disminueix una mica el nombre dedeposicions; i, per últim, l'aigua de pasta-nagues. La quantitat a administrar-nedependrà del quadre clínic present i del graude deshidratació. La SRO no hauria d'usar-se com a dieta exclusiva durant més de 24hores.

La tendència actual és estimular larealimentació precoç del malalt, amb la qualcosa millorarà l'estat nutricional i, amb això,la velocitat de recuperació. Aquesta actitud

no sol donar lloc a probleines secundaris dereaccions al.lèrgiques intestinals, nid'intolerància a la lactosa12.

En el lactant de 0-3 mesos hauria deseguir-se la dieta habitual: lactäncia mater-na (que es pot suplementar amb una SROentre preses), o fórmula làctia diluida, partintd'una dilució pròxima a un quart del que esnormal, fins a arribar a la concentració habi-tual en els 4 o 5 dies successius.

En rinfant més gran de 12 mesos, desprésde la SRO, es recomana iniciar una dietaastringent a base de sèmola d'arròs bullit,puré de pastanagues, pa torrat; pollastre sensepell, vedella sense greix o peix blanc (bullitso a la planxa), pomes, plàtan madur, suc dellimona, codonyat... S 'evitaran especialmentel menjar greixós, els fregits, les verdures ila llet i derivats. A partir del tercer diaaproximadament es podrà introduir el iogurt,i, en dies posteriors, la llet.

L'infant entre 3-12 mesos hauria deprendre una dieta similar a la descrita per alnen més gran d'un any, en forma de farinetes

116

But Soc Cal Pediatr 1991; 51:

i triturats, dependent dels aliments introduïtsen la seva alimentació diària.

Es recomana seguir la dieta durant uns 5a 7 dies, mitjana de durada del procésinfecciós, per seguir després una alimentaciónormal per a l'edat. Si la diarrea es prolongames enllà d'aquests límits, és aconsellablepracticar una serie d'exploracions comple-mentäries: pH dels excrements o substànciesreductores, leucòcits als excrements,coprocultiu i estudi parasitolägic3.

Tret de casos molt concrets de patologiaespecífica, no es recomana el tractamentfarmacològic. Els antibiòtics s'haurien defer servir amb la cautela deguda, atenint-sea unes indicacions molt precises. Només lesGEA produïdes per E. Coli, Campylobacterpylori i algunes especies de Shigel.la esbeneficiaran clarament d'aquest tipus detractament12- 15 . L'ús d'antiemetics i antipe-ristältics s'ha de reservar a casos excepcio-nals'.

Atenint-nos a aquests postulats, es vaestablir com a tractament idoni al que s'a-justava a les normes descrites, tant pel que faa la dieta com als fàrmacs. A partir d'aquestcriteri vam analitzar els resultats de la nostraenquesta.

Només un 28% dels infants seguia untractament dietètic conecte en ser atesos enel nostre servei hospitalari, i la xifra d'infantsno tractats gairebé arribava a igualar aquestpercentatge (23%). Com es pot veure a laTaula V, els lactants petits són els que pre-senten un menor índex de tractament conecte(17%). Aquest fet pot ser degut tant a lapolèmica oberta entre els pediatres sobre elmanteniment o no de la lactància materna,com al desconeixement de les mares, que nosaben trobar alternatives a Púnica alimen-tació seguida fins llavors pels infants. Per béque, de començament, es recomana mantenirla lactància materna i suplementar entrepreses les pèrdues extres amb una SRO, ésimprescindible el seguiment evolutiu delquadre per tal de canviar a fórmules diluïdes

o sense lactosa, si la GEA no evolucionafavorablement.

En els lactants majors de (8-12 mesos),tot i que millora el nombre de criatures bentractades (22%), es conserva una alta taxad'infants amb dietes incorrectes (63%). Laprincipal transgressió va ser el mantenimentde la llet i els seus derivats en la fase inicialde l'episodi de GEA.

El nen petit és el que va rebre millortractament dietètic, probablement pel majorconeixement popular de les dietes sòlidesastringents. Crida atenció com, en elsinfants més grans de 4 anys, torna a dismi-nuir el nombre de tractaments conectes, enaparèixer transgressions dietètiques realit-zades pel propi infant, escapant del controlmatern.

A la nostra serie, les mares majors de 30anys i amb més d'un fill eren les querealitzaven un més gran porcentatge de dietesconectes (per bé que sense assolir una mag-nitud estadísticament significativa).

Aquest fet sembla reflectir el paper quejuga la pròpia experiencia materna enl'enfocament adequat d'aquest quadre. Latendencia actual entre les famílies de lanostra comunitat a tenir un baix nombre defills (el 80% dels nostres enquestats erenfills únics) sembla suggerir la necessitat dereforçar la seva educació sanitària per suplirl'escassa experiencia familiar en elsprocessos pediàtrics més comuns.

El fet que els infants atesos en primerterme pels pediatres d'assistència primàriaseguissin un tractament dietètic més conectepodria ser un al.licient per a aquestsfacultatius en el seu intent de millorar laformació sanitària dels seus pacients (figura2). Sembla dar que els Serveis d'urgèncieshospitalàries no poden suplir aquestimportant paper de l'atenció primària, comho reflecteix l'alt nombre de dietesincorrectes seguides pels infants atesosprèviament en els esmentats serveis.

L'ús de tractament farmacològic va va-

117

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

riar en gran mesura i depengué de l'edat delpacient. Així, en els lactants va ser moltreduït, i no es va trobar cap cas d'utilitzaciód'antiemètics o antiperistälic s. Aquesta bonatendència es perd en els infants de més edat,en els quals es popularitza l'ús d'antibiòtics(80%) i altres fàrmacs.

La teràpia antibiótica es va prescriureamb més freqüència quan la diarrea pre-sentava moc o sang (32 i 25 per 100 respec-tivament), que quan era líquido-grumosa(18%), potser perquè les característiquesclíniques del quadre -diarrea inflamatòria-suggerien una possible etiologia bacterianainvasiva. De la mateixa manera, els infantsque van rebre antiperistälics van sermajoritàriament aquells que havien presentatexcrements líquids, segurament pel majornombre i volum de les seves deposicions.Pel que fa a l'ús d'antiemètics, no es vatrobar relació estadística entre les carac-terístiques del quadre clínic i la seva utilitza-ció.

Cal ressaltar la freqüència trobada en lautilització de fàrmacs per prescripció facul-tativa (figura 3) entre els infants atesos en elservei d'urgències hospitalàries: El pediatrehospitalari va prescriure antibiòtics al 18%dels infants atesos, i, el d'atenció primària,ho va fer en el 36% dels casos. L'escàsnombre de diarrees que realment pot benefi-ci ar- se d'aquest tipus de tractamentprobablement no justifica una utilització tangeneralitzada, encara que aquesta recolzi enraons clíniques. El pediatre d'urgèncieshospitalàries, en tenir un contacte puntualamb el malalt, el qual difícilment seguirà enla seva evolució, es pot sentir condicionat a

adoptar una actitud més agressiva en I defàrmacs. En qualsevol cas, aquesta actitudpodria reflectir l'intent de pal.liar unseguiment incorrecte del procés o laclaudicad() devant de pressions familiars,que poden induir a buscar un efecte placeboen l'ús de fàrmacs no innocus. En aquestsentit, es podria potenciar l'efecte tranquil.-litzador -»medicinal»- de la SRO i de ladieta correctament utilitzats, en comptes dela prescripció poc discriminada de fàrmacs ollets especials.

La utilització d'antiemètics o antiperis-tältics es mereix valorad() similar ad'antibiòtics, per bé que segurament la sevaelevada utilització sigui encara menys justi-ficada.

Com a conclusions hem de ressaltar elbaix nombre de dietes conectes trobades enel tractament de les GEA, especialment en-tre les criatures més petites, i quan va ser lafamilia la que va prendre Ja iniciativa deltractament. També destaca l'abundant uti-lització dels fàrmacs per part dels metges.

Tot i que la població examinada no potconsiderar-se representativa de la poblaciópediàtrica del nostre entorn, en esperad'estudis més complets, els resultats trobatsa la mosca estudiada suggeririen la possibleconveniència de replantejar els protocols detractament inicial de les GEA agudes, en elsentit de reconsiderar dietes i de limitar l'úsde fàrmacs. Igualment semblaria necessaripotenciar l'educació sanitària de la poblaciópel que fa a aquest problema tan freqüent. Elpaper que els pediatres d'atenció primàriapuguin tenir en aquests objectius podria sermolt important.

118

But Soc Cat Pediatr 1991; 51:

Bibliografia1. Hamilton JR. Enteritis viral. Pediatr Clin North Am 1988, 3: 95-107.2. Bishop WP. Gastroenteritis bacteriana. Pediatr Clin North Am 1988, 3: 73-93.3. Ghishan FK. Transporte de electrolitos por el intestino y administración oral de

soluciones rehidratantes. Pediatr Clin North Am 1988, 3:39-55.4. Lancet (ed). What has happened to carbohidrate intolerance following gastroente-

ritis?. Lancet 1987, 1: 23-24.5. Welsh JD. Intestinal disaocharidase and alkaline phosphatase activity in giarda-

sis. J Ped Nutr 1984, 3: 37-40.6. Lifschitz CH. Absortion and tolerance of lactose in infants recovering from severa

diarrhea. J Ped Gast Nutr 1985, 4: 942-948.7. Plaja P. Terapia de rehidratación oral. But Soc Cat Pediatr 1988, 48: 47-59.8. Sokucu S i cols. Terapia de rehidratación oral en la diarrea infecciosa. Compara-

ción de soluciones de rehidratación con 60 y 90 mmol de Na por litro. ActaPediatr Scand (ed esp) 1985, 4: 535-40.

9. Beldellcu A i cols. Tratamiento de la gastroenteritis con deshidratación con unasolución glucoelectrolítica por vía oral en el medio hospitalario. An Esp Pediatr1986, 20: 860-868.

10. Klish WJ. Use of oral fluids in treatment diarrhoea. Pediatrics in review 1985, 7:27-30.

11. Finberg L. Treatment of dehydratation in infancy. Pediatrics in review 1981, 3:113-120.

12. Hamilton JR. Treatment of acute diarrhea. Pediatr Clin North Am 1985, 32: 419-427.

13. Gilman RH, Spire W, Rabbani H. Single dose ampicillin therapy for severaShigellosis in Bangladesh. J Infect Dis 1981, 143:164-69.

14. Graham DV i cols. Epidemiology of campylobacter pyloridis infection. Gastroente-rology 1987, 2: 1411-18.

15. Du Pont HL, Sullivan P, Evans DG. Prevention of travellers diarrhea: Prophylacticadministration of subsalicylate bissmuth. Jama 1988, 243: 237-42.

16. Greenough WB, Rabbane GH. Antisecretoty arid antimicrobial drugs for treatingdiarrhoea. Am J Clin Nutr 1984, 39: 87-89.

Escribano Subias J, Sanz Manrique N, Balaguer Santamaria A, Sánchez UfarteC, Tormo Carnicé R. Estudi epidemiológic del tractament de les gastroenteritisagudes en la nostra comunitat. But Soc Cat Pediatr 1991; 51:109-119.

119