PLANETES

NDEX1- SISTEMA SOLAR 2-MERCURI 3-VENUS 4-LA TERRA 5- MART 6- JPITER 7- SATURN 8- UR 9- NEPT

SISTEMA SOLAR Un planeta s un cos sense llum prpia (que no s, per tant una estrella) que

gira al voltant d'una estrella; que s abastament massiu per tenir forma esfrica, o quasi esfrica; i que s l'element principal dins la seva rbita. Sn planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Actualment, els planetes que millor coneixem sn els del nostre Sistema Solar que sn vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Per s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a planetes extra solars. Sn planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no sn el Sol. L'any 1995, astrnoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extra solar amb una massa comparable a la de Jpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys ms tard, astrnoms nord-americans van descobrir dos planetes ms grans que Jpiter a les rbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Maioris i 70 Virginis.

MERCURIMercuri s el planeta ms proper al Sol i el ms petit del Sistema Solar.Dna

una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri s brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de 2,0 a 5,5, per no es veu fcilment ja que la seva separaci angular amb el Sol s noms de 28,3. Noms es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missi d'exploraci de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, noms va cartografiar aproximadament un 45% de la superfcie del planeta. La segona s la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat un altre 30% durant la seva aproximaci el 14 de gener de 2008. El 2009, la MESSENGER far una altra aproximaci a Mercuri i, finalment, entrar en rbita el 2011, moment a partir del qual realitzar la topografia completa del planeta. Mercuri, en aparena, s similar a la Lluna: t molts impactes de crters, no t cap satllit natural i gaireb no t atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, t un nucli de ferro que genera un camp magntic ms o menys un 1% tan fort com el de la Terra. s un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfcie varien entre els 90 i els 700 klvins (183 i 427C).

VENUSVenus s el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena aix en honor a Venus, la deessa romana de

l'amor. Sense comptar la Lluna, s l'objecte natural ms brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de 4.6. Com que Venus s ms interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongaci arriba a un mxim de 47,8. La brillantor mxima de Venus s poc abans de l'alba o poc desprs de la posta, ra per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del mat o L'estrella de la tarda. Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se l'anomena el "planeta germ" de la Terra, perqu sn similars en mida, gravetat, i composici general. Venus est cobert per una capa opaca de nvols altament reflectors d'cid sulfric, cosa que impedeix l'observaci de la superfcie amb llum visible. Venus t l'atmosfera ms densa de tots els planetes terrestres, que consisteix principalment de dixid de carboni, perqu no t ni cicle del carboni ni vida orgnica per absorbir-lo en forma de biomassa. Es creu que Venus, en temps antics, tenia oceans semblants als de la Terra,,per aquests es van evaporar completament quan la temperatura va augmentar, deixant una capa desrtica amb roques en forma de lloses. Probablement l'aigua s'ha dissociat, i, com que Venus no t camp magntic, el vent solar s'ha endut l'hidrogen cap a l'espai interplanetari. La pressi atmosfrica a la superfcie del planeta s 92 vegades la de la Terra.

La TerraLa Terra s el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinqu quant a dimetre. Forma part dels planetes terrestres o tellrics i s l'nic cos celeste on s'ha confirmat la presncia de vida. Gira al voltant del Sol

al llarg d'una rbita molt poc excntrica (una ellipse molt semblant a una circumferncia) a una distncia mitjana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. Tamb gira sobre si mateix amb un perode de rotaci de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu dimetre equatorial s de 12.756km. T un nic satllit natural, la Lluna. Un planeta capa de sostenir la vida s anomenat habitable, fins i tot si no se n'hi ha originat. La Terra t els (actualment entesos) requisits per a les condicions d'aigua lquida, un ambient en el que molcules orgniques complexes es poden assemblar, i suficient energia per sostenir el metabolisme dels ssers vius. La distncia de la Terra al Sol, aix com la seva excentricitat orbital, velocitat de rotaci, inclinaci axial, histria geolgica, atmosfera sostinguda i camp magntic protector contribueixen a les condicions necessries per originar i sostenir la vida en el planeta.

MARTMart s el quart planeta del sistema solar, segons la seva distncia al Sol. Forma part dels denominats planetes tellrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i s el primer dels planetes exteriors a l'rbita terrestre. T dos satllits

naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El prefix ar es refereix a Mart igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple, areologia versus geologia. La superfcie de Mart presenta caracterstiques morfolgiques tant de la Terra com de la Lluna: crters, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes de sorra. Per l'aspecte general del paisatge marci difereix del que presenta el nostre satllit com a conseqncia de l'existncia d'una tnue atmosfera a Mart. En particular, el vent carregat de partcules slides produx una ablaci que, en el curs dels temps geolgics, ha arrasat molts crters. Aigua a Mart Hi ha clara evidncia d'erosi en diversos llocs de Mart tant per causa del vent com de l'aigua. La superfcie del planeta conserva verdaderes xarxes hidrogrfiques, avui seques, amb les seues valls sinuoses entallades per les aiges dels rius, els seus afluents, els seus braos, separats per bancs d'alluvions que han subsistit fins als nostres dies. Suggereixen un passat, amb unes condicions ambientals en qu l'aigua va modelar el terreny per mitj d'inundacions catastrfiques. Alguns suggereixen l'existncia en un passat remot de llacs i d'un vast oce en la regi boreal del planeta. Tot pareix indicar que aix va passar fa uns 4.000 milions d'anys i noms per un breu perode de temps. Si en temps passats, Mart va tenir abundants cursos d'aigua va ser perqu comptava tamb amb una atmosfera molt ms densa que proporcionava tamb temperatures ms elevades.

JPITERJpiter s el planeta ms gran del sistema solar i el cinqu segons la seua distncia al Sol. T un dimetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la

Terra). La seva rbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les rbites de Mart i Saturn. s un gegant gass format principalment per hidrogen i heli sense una superfcie interior definida. La seva caracterstica ms destacable s la Gran Taca Vermella, un enorme anticicl situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud. Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels dus de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans Jpiter. s el planeta amb el nombre ms gran de satllits coneguts, amb un total de 63. Els ms importants sn els quatre satllits galileians: I, Europa, Ganimedes i Callisto.

SATURNSaturn s el sis planeta des del Sol i el segon ms gran del sistema solar, desprs de Jpiter. Saturn, juntament amb Jpiter, Ur i Nept, es classifica com a gegant gass. De vegades, aquests quatre planetes s'anomenen jovians,

que significa "semblants a Jpiter". Saturn s'anomena en honor al du rom Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homnim de dissabte), equivalent al grec Kronos (el pare tit de Zeus), el babiloni Ninurta i l'hind Shani. El smbol de Saturn representa la fal de Du. El planeta Saturn est compost d'hidrogen, amb petites proporcions d'heli i traces d'altres elements. L'interior consisteix en un petit nucli de roca i gel, envoltat d'una capa gruixuda d'hidrogen metllic i una capa gasosa exterior. L'atmosfera exterior t una aparena generalment uniforme, encara que hi poden aparixer algunes caracterstiques duradores. Les velocitats dels vents a Saturn poden arribar als 1.800km/h, i sn significativament ms rpides que les de Jpiter. Saturn t un camp magntic planetari d'intensitat intermdia entre el de la Terra i el ms potent de Jpiter. Saturn t un sistema d'anells prominent, que consisteix principalment de partcules de gel amb una menor quantitat de roques petites i pols. Es coneixen seixanta-un satllits que orbiten el planeta, sense comptar els centenars de "llunetes" dels anells. Tit, la lluna ms gran de Saturn i la segona ms gran del sistema solar (desprs de Ganimedes de Jpiter), s ms gran que el planeta Mercuri i s l'nica lluna del sistema solar que posseeix una atmosfera significativa.

URUr s el set planeta des del Sol, el tercer ms gran i el quart ms massiu del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Ur (grec antic ) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Jpiter). Encara que s visible a ull nu com els altres cinc planetes clssics, mai no va ser reconegut

com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva rbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de mar de 1781, expandint els lmits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la histria moderna. Tamb va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi. Ur s similar en composici a Nept, i els dos tenen una composici diferent dels altres dos gegants gasosos (Jpiter i Saturn). Per aix, els astrnoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. L'atmosfera d'Ur, tot i que s similar a la de Jpiter i Saturn pel fet d'estar composta principalment d'hidrogen i heli, cont una proporci superior de gels, com ara aigua, amonac i met, juntament amb traces d'hidrocarburs.T l'atmosfera planetria ms freda del Sistema Solar, amb una temperatura mnima de 49K (224C). T una estructura de nvols complexa, per nivells, on es creu que els nvols ms baixos sn d'aigua, i els ms alts de met.En contrast, l'interior d'Ur est compost principalment per gels i roca. Com els altres planetes gegants, Ur t un sistema d'anells, una magnetosfera, i satllits nombrosos. El sistema d'Ur t una configuraci nica respecte els altres planetes perqu el seu eix de rotaci est molt tombat, gaireb fins al seu pla de revoluci al voltant del Sol. Per tant, els seus pols nord i sud es troben on la majoria dels altres planetes tenen l'equador. Vistos des de la Terra, els anells d'Ur poden semblar que volten el planeta com una diana, i que els satllits roden al seu voltant com les agulles d'un rellotge, encara que el 2007 i el 2008, els anells apareixien de costat. El 1986, les imatges del Voyager 2 van mostrar Ur com un planeta sense gaireb cap caracterstica especial en la banda de llum visible, sense les bandes de nvols o tempestes associades amb els altres gegants.Tanmateix, els observadors terrestres han vist senyals de canvis d'estaci i un augment de l'activitat meteorolgica en els ltims anys a mesura que Ur s'acosta al seu equinocci. Les velocitats del vent a Ur poden arribar als 250 metres per segon (900km/h).

NEPTNept s el vuit planeta del sistema solar en proximitat al Sol. s el quart quant a dimetre per el tercer quant a massa ja que s ms dens que Ur. s un gegant gass i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plut (fins

al 2006 considerat el nov planeta del sistema solar), a causa de l'rbita excntrica que t, est ms proper al Sol que Nept. La seva rbita va ser predita, de forma independent, per John Couch Adams (el 1845) i per Urbain Le Verrier (el 1846) a partir de les anomalies de l'rbita d'Ur respecte a les lleis de Kepler i de la llei de la gravitaci universal de Newton. Va ser descobert per Johann Gottfried Galle, el 23 de setembre de 1846 a 1 d'interval de la posici predita per Adams i Le Verrier. Ms tard, es va advertir que Galileu ja l'havia observat el 1612, per l'havia pres per una estrella.