Treballant per un aire net a l’aglomeració de Barcelona€¦ · afectar la salut de les persones...

Treballant per un aire neta l’aglomeració de Barcelona

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020

2

Índex 1. La contaminació atmosfèrica i els seus efectes

2. L’aire que respirem a Catalunya

3. El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire

4. Els àmbits i les actuacions del Pla

5. Annexos

annex 1. Relació de les actuacions de la Generalitat i dels municipis de més de 100.000 habitants en el PAMQA

annex 2. Declaració de Barcelona per la qualitat de l’aire, la reducció del soroll i la millora de la salut a les grans aglomeracions urbanes

4

14

22

28

58

59

60

Treballant per un aire net a l’aglomeració de BarcelonaEl Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020

Direcció: Assumpta FarranDirectora general de Qualitat Ambiental

Aportació tècnica:Consell d’experts de qualitat de l’aireCREALXarxa Air UEComissió Europea. DG de Medi AmbientAutoritat Portuària de BarcelonaAutoritat de Transport Públic Metropolità (ATM)AENA. Aeroport de BarcelonaDGQA. Subdirecció d’Intervenció Ambiental de l’Activitat Industrial

Coordinació: Isabel HernandezSubdirectora general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica

Redacció:Coordinació del document: Xavier MateuCoordinació tècnica: Xavier Guinart, Albert Garcia, Meritxell Margarit, Gemma Tello, Susana Gil i Laura Díaz

Fotografies:Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, AENA, Autoritat Portuària de Barcelona, Autoritat de Transport Públic Metropolità (ATM), Agència de l’Habitatge de Catalunya, Ajuntament de Granollers, CSIC-IDAEA

Aquest document és un resum del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, que és l’instrument que el Govern de la Generalitat està implementant per millorar la qualitat de l’aire a l’aglomeració de Barcelona.

Per posar-ho en context el document explica també la situació de l’aire ambient, tant a Catalunya com a la zona de protecció especial, i el procés de la contaminació de l’aire, els principals contaminants, com es distribueixen pel territori i com poden afectar la salut de les persones i dels ecosistemes.

Finalment, incorpora en annex la Declaració de Barcelona per la qualitat de l’aire, la reducció del soroll i la millora de la salut a les grans aglomeracions urbanes, adoptada en el Simposi del mateix títol que va tenir lloc a Barcelona el 5 de juny de 2015, Dia Mundial del Medi Ambient.

D.L.: B 22549-2015Disseny i maquetació: Faino, s.l.Impressió: Agpograf Impressors

El contingut d’aquesta publicació es pot reproduir lliurement, sempre que se’n citi la font.

3

L’Organització Mundial de la Salut adverteix d’una evidència que no ens pot deixar indiferents: la contaminació atmosfèrica és el principal fac-tor ambiental de risc de mortalitat evitable. Dit d’altra manera, garantir la qualitat de l’aire que respirem equival a protegir la salut de les persones, especialment la dels infants. Per aquest motiu les polítiques de millora de l’aire han de constituir un eix bàsic a l’agenda ambiental d’un país.

Les metròpolis europees més dinàmiques, amb activitat industrial, logísti-ca i mobilitat elevada són candidates a superar els nivells de contaminació per partícules fines, òxids de nitrogen i, en menor mesura, ozó troposfèric. Aquest és el cas de Barcelona i 39 municipis més del seu entorn que el Govern de la Generalitat ha declarat Zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

Les grans conurbacions d’Europa ja hi estan actuant: París, Berlin, Milà o Londres apliquen mesures d’incentiu públic i de prohibició amb l’objectiu d’expulsar de les ciutats els vehicles contaminants i reduir la contamina-ció industrial dels voltants; per a això implanten zones urbanes de baixes emissions, posen mesures de fiscalitat ambiental i peatges en funció de la contaminació de cada vehicle; també fomenten que s’incorporin ve-hicles elèctrics i de molt baixes emissions a les flotes públiques i privades, i generalitzen l’ús de la bicicleta per desplaçar-se i anar a la feina. I, per damunt de tot, implanten sistemes de transport públic atractius i compe-titius. També promouen el gas natural en el transport marítim i fomenten les millors tècniques disponibles a la indústria i a la generació elèctrica.

Per afrontar aquests mateixos problemes el Govern de la Generalitat està aplicant el “Pla de millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció espe-cial de l’ambient atmosfèric, horitzó 2020”. En aquest document resumim la filosofia del Pla, els seus objectius, els àmbits de treball i les actuacions ja endegades.

El Pla té present que la caiguda del preu del petroli generarà tensions per l’increment de la contaminació i la congestió del trànsit. Per afrontar –ho cal desenvolupar alternatives més netes al model actual de mobilitat, cosa que pot requerir de mesures de fiscalitat ambiental i recórrer a la col·labo-ració públic-privada; en el context previst de preus moderadament baixos dels carburants, s’haurà de superar l’obstacle conjuntural dels costos amb que s’enfronten les alternatives de futur.

També es dota d’òrgans de governança propis: la Comissió Rectora, que té funcions executives, la Taula de Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Bar-celona –on participen municipis, empreses, sindicats i ambientalistes- que les té representatives, i el Comitè d’Experts, que és l’òrgan assessor.

Millorar l’aire que respirem és una oportunitat per reindustrialitzar el país amb les millors tecnologies disponibles, la reducció de la depen-dència del petroli, l’empenta a l’electrificació del parc de vehicles i el pas definitiu a un transport públic de qualitat i competitiu.

Assumpta Farran i Poca

Directora general de Qualitat Ambiental

Presentació

4


Vista de Barcelona un dia en què la situació meteorològica dificulta la dispersió dels contaminants atmosfèrics. Aquesta situació afavoreix la formació d’una capa amb nivells elevats de concentració de contaminants i baixa visibilitat

1. La contaminació atmosfèrica i els seus efectes

5

L’aire que respirem és un bé comú indispensable per a la vida; totes les per-sones tenim dret al seu ús i gaudi. Respirar un aire contaminat pot tenir efectes negatius sobre la salut de les persones i, per tant, cal conservar la seva qualitat.

L’aire està compost principalment per nitrogen (N2) i oxigen (O2), que represen-ten el 99% de la seva massa. Mentre que el primer gas entra i surt dels nostres pulmons sense gairebé interactuar, el segon és essencial per a la vida. L’1% restant està format per altres compostos, alguns dels quals són contaminants i poden tenir efectes negatius sobre la salut de les persones o el medi ambient.

La contaminació de l’aire és un procés que s’inicia amb l’emissió de contami-nants a l’atmosfera, on aquestes substàncies poden patir diferents efectes de transport i/o transformació. Com a resultat, en cada moment i lloc concret hi ha una concentració determinada de substàncies contaminants: és el que es coneix com a nivells d’immissió o de qualitat de l’aire.

Les fonts de contaminants provenen d’activitats humanes o de processos natu-rals. Sobre les primeres podem actuar, mentre que les segones es deuen a fenò-mens propis de la dinàmica del planeta i, per tant, són incontrolables. Les fonts antropogèniques es troben sobretot en combustions, tant en processos indus-trials i energètics com en activitats domèstiques o de transport, tot i que també poden tenir altres orígens, com ara les grans obres i les activitats extractives.

Una vegada a l’atmosfera les substàncies contaminants són afectades per les condicions meteorològiques, és a dir, són transportades, en horitzontal i en vertical, i es dilueixen en l’aire més net dels voltants. També poden experimen-tar altres fenòmens, com ara transformacions químiques que les fan esdeve-nir compostos diferents, o bé poden ser arrossegades per la pluja, agregar-se, fragmentar-se, etc.

En les darreres dècades les indústries que estaven en els nuclis urbans històrics s’han anat traslladant a les perifèries urbanes i als polígons industrials; d’altra banda, han millorat molt els processos productius i les fonts energètiques, de manera que s’ha reduït l’efecte de les seves emissions directes sobre la població. Tanmateix, el creixement urbà, amb unes zones residencials massa properes als polígons industrials, fa que encara avui grans activitats industrials siguin a tocar de zones poblades. En aquest mateix període s’ha multiplicat el nombre de ve-hicles de motor en circulació, per la qual cosa l’origen dels problemes de conta-minació ha variat en els darrers anys i això ens obliga a cercar noves solucions.

Tot i que les nostres ciutats comparteixen gran part dels problemes de conta-minació atmosfèrica que es viuen a Europa, també tenen problemes específics vinculats especialment amb l’alta densitat de població i vehicles, així com amb les edificacions altes i compactes, que impedeixen la dispersió dels contami-nants, però també a les característiques del clima mediterrani, amb l’escasse-dat de pluges que dificulta la neteja dels contaminants, i la forta radiació solar que és la font de processos fotoquímics com ara la formació d’ozó troposfèric.


6


Normes de qualitat de l’aire

La normativa que regula com s’ha de mesurar i avaluar la qualitat de l’aire és el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, que transposa la Directi-va europea 2008/50/CE. Aquesta normativa també defineix els objectius de qualitat de l’aire per a cada contaminant. D’objectius, n’hi ha de diversos tipus, que obliguen a accions diferents:

Objectiu a llarg termini: estableix el nivell de qualitat a assolir a llarg termini i a man-tenir, si és possible, mitjançant mesures pro-porcionades, per tal de garantir una protecció eficaç de la salut humana i dels ecosistemes.

Valor objectiu: és el nivell a assolir en un ter-mini determinat, per tal d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius sobre la salut de les persones o de l’entorn.

Valor límit: és el nivell que no s’ha de supe-rar per tal d’evitar, prevenir o reduir els efec-tes nocius sobre la salut de les persones o de l’entorn.

Límits fixats per la Unió Europea (UE) en relació amb els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): la normativa fixada per la UE té per objecte assolir objectius de qualitat de l’aire amb un cost econòmic i social acceptable, i són de compliment obligatori. Els objectius de qualitat de l’aire determinats per l’OMS s’ela-boren a partir de criteris estrictament sanitaris i són més exigents. No són normes de com-pliment obligatori, però són recomanacions a tenir en compte.

Definicions bàsiques

Llindar d’informació: és el nivell a partir del qual una exposició de curta duració comporta un risc per a la salut des col·lectius més sensi-bles de població. Aquesta situació obliga a fer difusió immediata d’informacions adaptades i de recomanacions per reduir determinades emissions.

Llindar d’alerta: nivell a partir del qual una exposició de curta duració comporta un risc per a la salut del conjunt de la població o de degradació de l’entorn, i justifica l’adopció de mesures urgents.

Zones de qualitat de l’aire (ZQA): són àre-es amb característiques similars pel que fa a la qualitat de l’aire; consideren l’orografia, la

7


climatologia, la densitat de població, el volum d’emissions industrials i de transport. Catalu-nya està estructurada en 15 zones de qualitat de l’aire.

Zones de protecció especial (ZPE) de l’ambient atmosfèric: són àrees on se superen els valors límit admissibles de qualitat de l’aire, i cal aplicar-hi mesures a mitjà i llarg termini per restablir-ne la qualitat. La norma-tiva de protecció de l’ambient atmosfèric exi-geix que aquestes àrees es declarin zones de protecció especial i que el Govern de la Gene-ralitat aprovi un pla d’actuació que contingui les accions necessàries per restablir la qualitat de l’aire a la zona.

Episodi ambiental de contaminació: la declaració d’episodi és una eina preventiva de gestió de la qualitat de l’aire. S’adopta quan se supera o es preveu que es pot superar el valor límit horari de 200 µg/m3 pel diòxid de nitrogen o, excepcionalment, quan una altra situació ho requereixi. Habitualment coinci-deix amb condicions meteorològiques adver-ses per a la qualitat de l’aire, com la presència d’un anticicló de subsidència.

La zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric té una extensió de 725 km2 i la formen 40 municipis, on hi viuen 4,3 milions de persones. Granollers n’és el municipi més oriental.

8


Aspectes generals

El 90% de la població urbana de la Unió Eu-ropea està exposada a concentracions d’algun dels contaminants atmosfèrica que l’Organitza-ció Mundial de la Salut considera nocius. Segons l’OMS, l’any 2008, 270 àrees urbanes, perta-nyents a 21 estats europeus, superaven els ni-vells permesos de diòxid de nitrogen (NO2).

Els efectes dels contaminants sobre la salut po-den ser episòdics o crònics. Són episòdics quan la persona s’exposa a altes concentracions de contaminants durant un període curt, d’hores o de dies, per motius de situacions excepcionals. En canvi, els efectes són crònics quan es trac-ta d’exposicions a concentracions de contami-nants més baixes, però de manera continuada.

La declaració d’episodis ambientals de contami-nació la fa el Govern de la Generalitat quan hi ha, o es preveu que hi pugui haver, nivells anòmals de concentració de determinades substàncies a l’atmosfera. Els efectes sobre la salut per motiu dels episodis perjudiquen, sobretot, a la població de risc, i són importants tot i que es donen pocs dies de l’any. Ara bé, la qualitat de l’aire que res-pirem quotidianament és més rellevant perquè té efectes continuats sobre la salut de tota la població durant tot l’any; aquests efectes, que poden esdevenir crònics, afavoreixen la persis-tència o l’increment de determinades malalties i indueixen a sobremortalitat i al descens de l’es-perança de vida de la població.

Els efectes més habituals de la contaminació de l’aire són la irritació de les mucoses (ulls, nas i esòfag), afectacions en el sistema respiratori (ir-ritació, inflamació, asma, reducció de la funció pulmonar...) i afectacions en el sistema cardi-ovascular (vasoconstricció, alteració del ritme cardíac...) causades principalment per l’ozó (O3),

el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2) i les partícules en suspensió (PM10).

Els contaminants atmosfèrics també tenen un efecte negatiu sobre l’entorn, ja siguin les edifi-cacions, els ecosistemes o els conreus.

La contaminació pot arribar a les persones a través de tres vies diferents:

• La via respiratòria, que és l’entrada principal dels contaminants que hi ha a l’aire.

• La via digestiva; els contaminant presents a l’atmosfera es dipositen sobre l’aigua, el sòl o els vegetals que posteriorment són ingerits per les persones.

• La via cutània; és marginal i només pot ser important per als elements tòxics que conte-nen determinats insecticides.

Els efectes sobre la salut dels contaminants at-mosfèrics es modulen en funció de si són gasos o partícules, de la mida (en el cas de les partícu-les, que penetren més o menys profundament dins l’aparell respiratori i sanguini en funció del seu diàmetre), i de la composició química del contaminant i la dosi inhalada. També influei-xen l’edat, l’estat de salut, el sexe i els costums de les persones.

Els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut de les persones

9


Impactes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut

Els contaminants atmosfèrics poden tenir un impacte important sobre la salut humana. Els infants i la gent gran són especialment vulnerables.

tèrmiques i transport. Els volcans també emeten SO2 a l’atmosfera.

El benzopirè (BaP) s’origina per combustions incomplertes de combustibles. Les fonts majoritàries inclouen la combustió de fusta i residus, la producció de coc i acer i els motors de vehicles.

El 97% dels europeus estan exposats a concentracions d’ozó per sobre dels nivells recomanats per la Organització Mundial de la Salut.

A l’any 2009, el cost de la contaminació atmosfèrica de les 10.000 instal·lacions amb més impacte atmosfèric va ser de 220-300 euros per ciutadà europeu.

El 63% dels europeus afirmen que han reduït l’ús del cotxe en els dos últims anys amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire.

El material particulat (PM) està format per partícules en suspensió a l’aire. La sal marina, el “black carbon”, la pols i les partícules formades per condensació a partir de certes substàncies químiques es poden classificar com a contaminació per material particulat.

El diòxid de nitrogen (NO2) es forma majoritàriament pels processos de combustió com els que es donen als motors dels vehicles i a les instal·lacions de producció d’energia.

L’ozó troposfèric es forma per reaccions químiques (desencadenades per la radiació solar) de contaminants presents a l’aire, inclosos aquells presents a l’aire a partir de processos de transport, extracció de gas natural, abocadors i productes químics de la llar.

El diòxid de sofre (SO2) és emes en cremar el sofre contingut en combustibles per calefacció, centrals

Mal de cap i ansietat (SO2)Impactes sobre el sistema nerviós central (PM)

Malalties cardiovasculars (PM, O3, SO2)

Irritació d’ulls, nas i golaProblemes respiratoris (O3, PM, NO2, SO2, BaP)

Impactes sobre el fetge, melsa i sang (NO2)

Impactes sobre el sistema reproductor (PM)

Impactes sobre sistema respiratoriIrritació, inflamació i infeccions

Asma i reducció de la funció pulmonarMalaltia pulmonar obstructiva

crònica (PM)Càncer de pulmó (PM, BaP)

Font: EEA, WHO, Eurobarometer


1983 1986 1989 1991 1994 1997 2000 2003 2006 2009 2012 2015

Amb aquesta Llei, a Catalunya es regula per primer cop la contamina-ció atmosfèrica. La seva aprovació va comportar la creació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Con-taminació Atmosfèrica a Catalu-nya (XVPCA), que és l’eina de què disposem per avaluar la qualitat de l’aire. La Llei de protecció de l’ambi-ent atmosfèric preveu les actuacions que s’han de dur a terme quan se superen els nivells establerts de qua-litat de l’aire i estableix les declaraci-ons de zones de protecció especial i d’atenció especial.

1996 2015

Les directives europees

Amb la incorporació a la Unió Europea, Espanya se sotmet a les regulacions ambientals co-munitàries, molt més avançades que la regulació pròpia de l’Es-tat espanyol. Entre els anys 90 i principis del 2000, la Comissió Europea havia aprovat la Direc-tiva marc 96/62/CE, de 27 de setembre, sobre avalua-ció i gestió de la qualitat de l’aire ambient, i les 4 directives “filles” que establien valors límit per a diferents contaminants i al-tres directives relacionades amb l’intercanvi d’informació.

Les directives europeesLlei 22/1983, de protecció de l’ambient atmosfèric

Les dates de referència en la protecció de l’ambient atmosfèric a Catalunya

10

11

1. La contaminació atmosfèrica i els seus efectesDates de referència

1983 1986 1989 1991 1994 1997 2000 2003 2006 2009 2012 2015

20112008 2013

L’any 2008 es va aprovar la Di-rectiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la quali-tat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Euro-pa, que refon els aspectes més importants de les anteriors direc-tives i esdevé el nou marc regula-dor de la qualitat de l’aire a Euro-pa. En el període 2000-2010 la Comissió també va actualitzar al-tres directives relacionades amb la qualitat de l’aire, com les grans instal·lacions de combustió, in-cineració i coincineració de resi-dus, que limiten la transferència de la contaminació a l’atmosfera.

Al desembre de 2013 la Comissió Europea va aprovar el programa Aire net per a Europa (A Cle-an Air Programme for Europe) que és la nova estratègia europea per a la millora de la qualitat de l’ai-re; estableix el compliment dels valors límit actuals de qualitat de l’aire com a màxim per al 2020 i fixa nous objectius per al 2030.

És el referent de la normativa bàsica estatal en matèria de qualitat de l’aire, que trans-posa la Directiva 2008/50/CE, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa, i desplega parcialment la Llei 34/2007, de qualitat de l’aire i protecció de l’ambient atmosfèric.

Reial decret 102/2011, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire

El Reial decret defineix els objectius de qualitat de l’aire per a diversos contaminants i regula l’avalu-ació, el manteniment i la millora de la qualitat de l’aire. També estableix criteris i mètodes comuns d’avaluació de les concentracions de les substàn-cies regulades i determina com s’ha d’efectuar la informació a la població i a la Comissió Europea sobre el compliment dels objectius de qualitat de l’aire i dels plans de millora.

12


2006 2009 2012 2015 2018 2021

2007 2014

El maig de 2006 el Govern de la Generalitat, atenent l’evolució de les dades de qualitat de l’aire, va declarar zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric per al contaminant partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) quaranta municipis de la conurbació de Barcelona; 16 d’aquest municipis també van ser-ne declarats per al contaminant di-òxid de nitrogen (NO2). El juliol de 2012 el Govern va homogeneïtzar totes les zones per als dos contaminants: NO2 i PM10.

El juliol de 2007, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla d’actuació per a la millo-ra de la qualitat de l’aire 2007-2010, que establia 73 mesures a adoptar per millorar la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial. Aquest Pla, que acabava la vigència el desembre de 2010, va ser prorrogat pel Govern fins que no s’apro-vés un nou pla que el substituís.

La implantació de les mesures del Pla 2007-2010, de la seva pròrroga i de les noves mesu-res que s’han anat implementant han supo-sat una millora significativa en l’evolució dels nivells de partícules en suspensió (PM10), però la tendència de millora dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) s’ha demostrat molt més lenta. Tant en un cas com en l’altre, la millora registrada de la qualitat de l’aire ha estat influ-ïda positivament per la disminució de l’activi-tat i la mobilitat que ha comportat la greu crisi econòmica, però també per la implantació de la Directiva europea de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) i de la Directiva de grans instal·lacions de combus-tió, que el novembre de l’any 2010 han estat refoses en la nova Directiva sobre les emissi-ons industrials (DEI), i per les diverses direc-tives “Euro”, que regulen els nivells d’emissió de contaminants permesos per als vehicles de motor a la Unió Europea.

El primer Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, 2007-2010

13

1. La contaminació atmosfèrica i els seus efectesDates de referència

2006 2009 2012 2015 2018 2021

2014 2020

El 23 de setembre de 2014 s’apro-va mitjançant l’Acord de Govern 127/2014, el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, horitzó 2020; les mesures d’aquest Pla abas-ten els àmbits clau de la contaminació de l’aire: el trànsit rodat i la mobilitat, la indústria, el port, l’aeroport i l’acti-vitat domèstica, sense oblidar ni la fis-calitat ni la sensibilització ciutadana, i estableixen mecanismes d’actuació, responsabilitats, indicadors i calendaris d’execució que comporten diverses fa-ses d’aplicació, de manera que els seus objectius s’han d’acomplir completa-ment l’any 2020, d’acord amb les ori-entacions del programa europeu Aire net per a Europa.

En la línia del Pla, el Parlament de Cata-lunya va aprovar la Llei 12/2014, del 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emis-sió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera

produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i par-tícules a l’atmosfera produïda per la indústria i de l’impost sobre la produc-ció d’energia elèctrica d’origen nucle-ar. Els impostos creats per aquesta Llei tenen, d’una banda, un caràcter extra-fiscal per orientar el comportament dels agents econòmics afectats, però són també un instrument de política eco-nòmica que generarà ingressos addici-onals per finançar despeses i inversions públiques per a la millora de la qualitat de l’aire.

La mateixa Llei modifica la llei de 1983, de protecció de l’ambient atmosfèric per adaptar-la a les necessitats actuals i posar en funcionament, per primera vegada, el Fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric, l’instru-ment per finançar les despeses públi-ques en matèria de protecció de l’ambi-ent atmosfèric i de millora de la qualitat acústica.

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, horitzó 2020

Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric

2020

14


Dues realitats en qualitat de l’aire

A Catalunya hi ha dues realitats des del punt de vista de la qualitat de l’aire ambient:

• Hi ha una part de Catalunya, molt extensa (el 97,7% del territori) i que aplega una mica menys de la meitat de la població (el 40%), on la qualitat de l’aire és bona o molt bona i només registra incidències puntuals, que tenen orígens localitzats, i on s’està treballant per a la solució dels conflic-


La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) és l’eina que permet conèixer amb rigor la qualitat de l’aire a Catalunya. Actualment té 127 punts de mesurament.

15

tes. Només l’ozó troposfèric O3 –que és un contaminant secundari, és a dir, que es forma a partir de la combinació de diversos contaminants precursors en determinades condicions atmosfèriques–, presenta pro-blemes per al seu control.

• D’altra banda, hi ha el territori format per Barcelona i 39 municipis més del seu entorn, que aplega només el 2,3% de Catalunya, on hi viuen 4,3 milions d’habitants (el 60% de la població de Catalunya). És una de les formacions urbanes més potents de la Mediterrània, amb infraestructures logístiques i de comunicació. Aquests municipis, que han estat declarats zones de protecció especial de l’ambient atmos-fèric, han estat superant de manera continuada els llindars legislats per la UE de dos contaminants: el diòxid de nitrogen (NO2) i les partí-cules en suspensió (PM10), per bé que l’any 2014 els nivells de PM10 han estat correctes.

En aquest àmbit cal destacar la concentració industrial del Camp de Tarragona, amb el complex petroquímic més important d’Espanya, on es fa una especial vigilància i control dels compostos orgànics vo-làtils i altres contaminants derivats dels processos productius de les indústries del sector.

Dels 16 contaminants avaluats de manera general al conjunt de Cata-lunya, 11 compleixen els objectius de qualitat de l’aire a tot el territori, i la majoria d’aquests registren nivells molt inferiors als màxims perme-sos. Només hi ha 4 contaminants que no compleixen els objectius de qualitat de l’aire per a l’any 2014: el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó tro-posfèric (O3), el sulfur d’hidrogen (H2S) i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10).

Dels contaminants que presenten algun incompliment dels seus objec-tius destaca el diòxid de nitrogen (NO2), que ha enregistrat supera-cions del valor límit anual (VLa) a les ZQA 1 (Àrea de Barcelona) i ZQA 2 (Vallès-Baix Llobregat).

Es tracta d’un fenomen associat a les grans aglomeracions urbanes de-gut, en bona mesura, al transport terrestre associat a la mobilitat que generen aquestes aglomeracions de població, tant pel desplaçament de persones com pel transport de mercaderies. En el cas de la conurbació de Barcelona, s’hi afegeixen les emissions que generen el port i l’aero-port, a més d’activitats industrials vinculades a la generació elèctrica i a la fabricació de ciment, acer i vidre.


16


Mapa de les incidències en matèria de qualitat de l’aire a Catalunya per zones de qualitat de l’aire (ZQA). 2014

O3

Cl2

SO2

H2S

NOx

PM10

PM2,5

HgHCl

CO

BaP

Metalls

Límit ZQA

Benzé

Color de cada contaminant si es compleixen els objectius de qualitat de l’aire

Color de cada contaminant si no es compleix algun objectiu de qualitat de l’aire

17


Un altre contaminant que ha enregistrat l’in-compliment d’algun dels objectius de qualitat de l’aire és l’ozó troposfèric (O3).

L’incompliment d’aquest objectiu és un feno-men que s’esdevé majoritàriament a les zones rurals, ja que l’ozó sol enregistrar valors més ele-vats a sotavent de les grans aglomeracions ur-banes, on es concentra el principal precursor de l’ozó troposfèric, el NO2; aquest és transportat per l’aire des de les àrees metropolitanes i, en condicions d’elevada insolació, reacciona amb les emissions biogèniques naturals de compo-nents orgànics volàtils (COV) i també amb els d’origen antropogènic, generades aquestes dar-reres per l’ús de carburants i la fabricació i l’ús de productes químics. En canvi, a les ciutats, el que succeeix habitualment és que els nivells d’òxids de nitrogen són elevats però els de COV són baixos i, per aquest motiu, la concentració de l’ozó és més baixa. Aquests comportaments i aquests incompliments són comuns a tota l’Eu-ropa meridional.

El contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) per primer any des que es va començar a controlar l’any 2000, compleix tots els seus objectius de qualitat a les zones de qualitat de l’aire 1 (Àrea de Barcelona) i 2 (Vallès-Baix Llobregat). Els anys anteriors havia enregistrar superacions del valor límit anual i del valor límit diari.

La disminució continuada de partícules en sus-pensió també s’ha notat en altres regions d’Eu-ropa i s’atribueix als efectes beneficiosos per al medi ambient de l’aplicació de les directives europees que exigeixen l’ús de tecnologies més netes en les activitats industrials i en els ve-hicles. La crisi econòmica, amb la reducció de l’activitat industrial i de la mobilitat, juntament amb l’aplicació d’algunes mesures del Pla per a la millora de la qualitat de l’aire, també hi han contribuït.

Imatge real, obtinguda amb el microscopi elec-trònic, de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 µm (PM10)

Estructura de la molècula de diòxid de nitrogen (NO2)

Estructura de la molècula d’ozó (O3)

18


Malgrat això, sí que s’han superat determinats llindars de PM10 a Manlleu, relacionats amb la crema de combustibles fòssils i biomassa com a causa principal, i a Alcanar, atribuïble a una activitat industrial concreta. En ambdós casos s’està treballant per corregir-ho.

El darrer contaminant que no compleix algun dels seus objectius de qualitat de l’aire és el sulfur d’hidrogen (H2S), que ha enregistrat superacions de l’objectiu semihorari a la ciutat d’Igualada, on es dóna un fet aïllat que afecta només una part de la ciutat i que està associat al funcionament anòmal d’una estació de trac-tament d’aigües residuals.

Aparell manual de mesura de partícules

Vent al nivell del sostre dels edificis

Contaminació de fons

Aire en recirculació

Plomall directe

Sotavent Sobrevent

Els edificis alts i compactes dificulten la dispersió dels contaminants emesos pel trànsit urbà

19

L’aire que respirem a la conurbació de Barcelona

La concentració de població, d’activitat econò-mica i de mobilitat, i la presència de grans in-fraestructures logístiques, a més de determinats condicionants orogràfics, climàtics i d’estruc-tura urbana, motiven que, a la conurbació de Barcelona, el nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM10), superin ha-bitualment algun dels llindars legislats per la UE. Mentre que les PM10 els darrers anys estan com-plint la normativa, en el cas de NO2 encara es produeixen superacions.

Una característica específica de l’aglomeració de Barcelona, que té incidència en la qualitat de l’aire, és el model d’ús del sòl i de les tipologies dels carrers i dels edificis tipus. A Barcelona i a les

ciutats del seu entorn hi ha una gran densitat de població i de vehicles, que concentren l’emissió dels contaminants en una àrea petita, al contrari del que s’esdevé a les regions no mediterrànies, on predomina un model d’ocupació del sòl més extensiu amb abundància de verd urbà i, per tant, la densitat d’habitants i de vehicles que s’hi dóna és molt més baixa, amb la qual cosa les emissions associades es distribueixen en una àrea més gran.

L’altre factor que complica la contaminació a Barcelona i al seu entorn és degut al tipus d’urbanització de l’interior de les ciutats, on predominen els carrers estrets i els edificis rela-tivament alts i compactes, que dificulten la dis-persió dels contaminants.


Visualització de la concentració de NOx als carrers de l’Eixample de la ciutat de Barcelona

20


Inventari d’emissions de contaminants a la zona de pro-tecció de l’ambient atmosfèric

El transport terrestre genera pràcticament la meitat de les emissions tant de NOx com de PM10, la indústria i l’energia el 24% de NOx i el 21% de PM10, mentre que l’activitat portuària i el transport marítim genera el 14% de NOx i el 23% de PM10.

Emissions PM10 2011 (t/any)

2%Generació d’energia en grans instal·lacions de combustió

19%Indústria

1% Transport aeri

23% Transport marítim

2% Sector

domèstic

Emissions NOx 2011 (t/any)

3%Generació d’energia en grans instal·lacions de combustió

21%Indústria

6% Transport aeri

14% Transport marítim

5% Sector

domèstic

51%

Transport terrestre

53%

Transport terrestre

21


Tendències dels nivells de qualitat de l’aire a l’entorn metropolità

La tendència de la mitjana anual de NO2 dels darrers anys és força esta-ble i presenta molta resistència a la reducció, mentre que les PM10 han disminuït força des del 2008 i han tingut una segona caiguda impor-tant a partir del 2012, fet que es pot atribuir a tres factors: l’aplicació de mesures per reduir les emissions atmosfèriques, la crisi econòmica i unes condicions meteorològiques favorables.

Evolució de la mitjana anual de NO2

Evolució de la mitjana anual de PM10

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

100

80

60

40

20

0

VLa Màxim ZQA1 i ZQA2 Mitjana ZQA1 i ZQA2 Mínim ZQA1 i ZQA2

100

80

60

40

20

02000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

VLa Màxim ZQA1 i ZQA2 Mitjana ZQA1 i ZQA2 Mínim ZQA1 i ZQA2

22



El Pla preveu 37 actuacions d’àmbit municipal; d’aquestes, 5 són específiques per a municipis de més de 100.000 habitants. A la imatge, Terrassa, al límit septentrional de la ZPE

23


El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, aprovat el setembre de 2014, és el nou instrument per planificar, incentivar i regu-lar actuacions i comportaments per millorar la qualitat de l’aire a la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric formada per Barcelona i 39 municipis més de la seva aglomeració, i que ha de garantir el compli-ment de les directives europees de qualitat de l’aire.

Estableix els calendaris d’implantació de les actuacions, els agents res-ponsables i implicats, i els indicadors i mecanismes de seguiment, i pre-veu una sèrie d’instruments fiscals per nodrir el fons que finançarà les actuacions de millora de la qualitat de l’aire i, en especial, de millora del transport públic. També estableix orientacions i directrius per als muni-cipis afectats, en especial per als que tenen més de 100.000 habitants.

El nou Pla pren el relleu de l’anterior Pla de millora (2007-2010, pror-rogat fins al setembre de 2014), que va finalitzar sense assolir la globa-litat dels objectius proposats.

Té un enfocament nou en els aspectes essencials:

• És un pla realista i aplicable, i totes les actuacions que conté es poden afrontar tècnicament i econòmicament.

• Aposta per la gestió integral de la mobilitat, tant des del vessant de les infraestructures com dels serveis de mobilitat, i promou un canvi de mo-del basat en el transport públic i la mobilitat activa (a peu i en bicicleta).

• Impulsa els combustibles nets i el vehicle elèctric en la mobilitat privada quotidiana.

• Impulsa el sector català de l’automoció per encapçalar la fabricació de vehicles amb menys emissions i amb propulsions alternatives, en la línia del que ja fa el govern federal de Baden-Württemberg, la regió alemanya líder en automoció a Europa.

• Fomenta la incorporació de les millors tècniques disponibles (MDT) per reduir les emissions industrials.

• Reforça el control d’emissions en continu dels principals focus emissors dins la ZPE (centrals tèrmiques, fàbriques de ciment, de vidre i d’acer...).

• Permet activar mesures efectives en episodis de contaminació que afecten la circulació dels vehicles privats de manera que en desincen-tivin l’ús, alhora que incentivin l’ús del transport públic i dels vehicles no contaminants. En aquests casos s’actua preventivament perquè no s’assoleixin determinats nivells de contaminació mitjançant les declaracions d’episodis de contaminació, la comunicació als ciuta-dans i la posada en marxa de la resta de mesures associades.

24


El Pla s’estructura en 8 àmbits subdividits en 14 objectius que contenen 46 actuacions i 5 més a implementar en cas de declaració d’episodi ambiental de contaminació. Es pro-posen 37 actuacions als ens locals de les quals 3 són obligatòries per als municipis de més de 100.000 habitants, entre les quals destaca la creació de zones urbanes d’atmosfera prote-gida (ZUAP). Comporta major compromís de les administracions i coresponsabilització de tots els agents en la seva aplicació (Govern, administracions locals, empreses, col·lectius i ciutadans).

• Incorpora noves mesures de fiscalitat am-biental vinculades a les emissions d’òxids de nitrogen, partícules i altres contaminants at-mosfèrics generats per la l’aviació comercial, la indústria i el transport rodat de la zona de pro-tecció especial, que s’adreçaran principalment a la millora del transport públic, i activa el Fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric.

• S’alinea amb el Pla de salut pública de Ca-talunya (PINSAP), i prioritza la prevenció per davant de la intervenció i està en sintonia amb el programa Aire més net per a Euro-pa, de la Unió Europea.

L’àmbit del Pla: municipis de la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric per NO2 i PM10

Terrassa

Rubí

Pallejà

Barcelona

Viladecans

Castelldefels

Gavà

Martorelles

Badalona

Ripollet

Castellbisbal

Sant Cugatdel Vallès

Molinsde Rei

Cerdanyoladel Vallès

El Prat de Llobregat

l’Hospitalet de Llobregat

L’àmbit del Pla en el conjunt del territori de Catalunya

Esplugues de Llobregat

Sant JustDesvern

Cornellà de Llobregat

Sant Adriàdel Besòs

Santa Colomade Gramenet

Zona de Protecció Especial

Límitscomarcals

Sant Fost deCampsentelles

Montcadai Reixach

La LlagostaBadiad. Vallès

ElPapiol

Barberàd. Vallès

Santa Perpètua de Mogoda

Sant Andreu de la Barca

Sant Vicenç dels Horts Sant Feliu de

Llobregat

Sant Joan Despi

Martorell

SantQuirze d.Vallès

Mon

tmeló

Granollers

Sabadell Molletd. Vallès

Paretsd. Vallès

Montornèsd. Vallès

25

Els ens locals tenen un paper preponderant en el desenvolupament d’algunes de les mesures bàsiques del Pla. D’una banda, els municipis de més de 100.000 habitants tenen l’obliga-ció d’aplicar determinades mesures obligatòri-es, però, tots els municipis tenen l’oportunitat d’anar voluntàriament més enllà, per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i del conjunt de la conurbació. El Pla també incorpora algu-nes mesures del Plan Aire, de l’Administració General de l’Estat.

El calendari del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020, preveu la im-plementació a curt i mitjà termini de les actua-cions, amb l’objectiu d’assentar les bases per tal que l’any 2020 es pugui garantir el compliment dels nivells legislats de qualitat de l’aire, d’acord amb les orientacions del programa europeu Aire net per a Europa.


Transversalitat institucional del Pla

Municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric

BadalonaBadia del VallèsBarberà del VallèsBarcelonaCastellbisbalCastelldefelsCerdanyola del VallèsCornellà de LlobregatEl PapiolEl Prat de LlobregatEsplugues de LlobregatGavàGranollersL’Hospitalet de LlobregatLa LlagostaMartorellMartorellesMolins de ReiMollet del VallèsMontcada i Reixac

MontmelóMontornès del VallèsPallejàParets del VallèsRipolletRubíSabadellSant Adrià de BesòsSant Andreu de la BarcaSant Cugat del VallèsSant Feliu de LlobregatSant Fost de CampsentellesSant Joan DespíSant Just DesvernSant Quirze del VallèsSant Vicenç dels HortsSanta Coloma de GramenetSanta Perpètua de MogodaTerrassaViladecans

UE

Pla d’actuació per a la millora de la qualitat

de l’aire

1r PLA QA2007 - 2010

Directives sobre la qualitat de l’aire

PMU

Plan Aire

Catalunya

• 8àmbits• 14objectius• 46actuacions• 5actuacionsenepisodisde

contaminació• 37actuacionsdelsenslocals

incloses 5 per a municipis > 100.000 habitants

Estat

Local

26


Qualitat Ambiental i les funcions principals són avaluar els informes de seguiment, informar de les mesures aplicades i suggerir i pronunciar-se en relació amb les propostes tècniques.

El Consell d’Experts, presidit pel/per la se-cretari/a de Medi Ambient i Sostenibilitat, el formen experts de prestigi reconegut en els àm-bits relacionats amb contaminació atmosfèrica, salut i tecnologies industrials i de mobilitat. És l’òrgan assessor del Govern per implantar el Pla i pot fer propostes, suggeriments, avaluar infor-mes i informar del resultat de la recerca en els camps afins.

Per garantir l’aplicació del Pla, el Govern ha cre-at tres òrgans que fan funcions complementà-ries:

La Comissió Rectora; la formen represen-tants de la Generalitat i de l’Ajuntament de Bar-celona responsables de gestionar les mesures del Pla. Està presidida pel/per la director/a ge-neral de Qualitat Ambiental. Les seves principals funcions són aprovar els criteris tècnics per apli-car el Pla, informar sobre les accions implemen-tades, avaluar l’informe de seguiment, valorar les propostes que arribin i proposar eventuals modificacions del Pla.

La Taula de la Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Barcelona incorpora, a més dels anteriors, entitats de representació local, dels àmbits de transport, marítim i aeri, associ-acions de veïns, entitats ecologistes i represen-tants del Ministeri de Medi Ambient. La presi-dència correspon al/a la director/a general de

Governança del Pla

27

Participació ciutadana (2011):

• Participació dels ens locals

• Constitució del Consell d’Experts

• Concertació amb agents sectorials

• Reunions interdepartamentals

Informació pública (novembre 2013):

• Ens locals

• Associacions empresarials, empreses i sindicats

• Entitats ecologistes

• Partits polítics

• Altres departament i organismes de la Generalitat

De les 295 al·legacions presentades, procedents de 25 organismes:

• 274 (el 93%) han estat acceptades

• 21 (el 7%) han estat denegades

El document base del Pla va ser aprovat inicialment pel Govern el se-tembre de 2011, però, en no ser acceptat per la Unió Europea, es va reelaborar totalment; per això es va obrir un intens procés de debat i concertació amb els serveis de la UE, la Xarxa de Municipis de la Dipu-tació de Barcelona, i les associacions de veïns, sindicats, associacions i empreses del sector de l’automoció i del sector industrial i incorpora, també, les propostes de la Moció del Parlament 72/X, relatives a acci-ons sobre la indústria, la mobilitat i la fiscalitat del medi ambient. Final-ment ha estat validat pel Consell d’Experts el Pla, abans de ser aprovat pel Govern de la Generalitat.

El procés de revisió ha durat 3 anys, i en aquest període s’han anat po-sant en funcionament, de manera experimental o definitiva, bona part de les mesures que anaven conformant la proposta de Pla, tot i que aquest no estigués encara aprovat en el seu conjunt.


Procés d’informació pública i participació en l’elaboració del Pla

28



29


30


Transport i mobilitat

31

El transport rodat és la principal font de contaminació a la ZPE, tant pel que fa als òxids de nitrogen com a les partícules en suspensió. El volum del trànsit, el creixement de la flota de vehicles i la dieselització del parc de vehicles en són les principals causes.

El sector del transport terrestre i la mobilitat ha representat a la ZPE (2011):

• 51% de les emissions de NOx

• 53% de les emissions de PM10

Entre els anys 2004 i 2011 hi va haver un increment del 40,9% de la flota de turismes dièsel i una davallada del 7,3% de parc de turismes de benzina.

4. Els àmbits i les actuacions del PlaTransport i mobilitat

Percentatge d’emissions de NOx del transport terrestre

Percentatge d’emissions de PM10 del transport terrestre

51% Transport i mobilitat

53% Transport i mobilitat47%

Resta dels sectors

49% Resta dels

sectors

32


La T-Mobilitat, l’oferta de títols socials i l’eco-via’t són els instruments que permeten bonifi-car els preus i ajustar-los a les necessitats espe-cifiques de cada usuari habitual per incrementar la quota del transport públic en el conjunt de la mobilitat. La T-Mobilitat, juntament amb l’eco-via’t, que identifica el vehicle ECO, també han de permetre gestionar el sistema tarifari de la mobilitat en funció de la contaminació i, en es-pecial, en situacions d’episodi ambiental.

Fomentar el transport públic

Un transport públic col·lectiu (autobús, metro, tramvia i ferrocarril) atractiu, que garanteixi fre-qüències de pas, comoditat, velocitat comercial i una àmplia xarxa de distribució interurbana amb bona connexió urbana, és la millor alter-nativa a l’actual model de mobilitat de les aglo-meracions urbanes, tant en els trajectes urbans com en els interurbans. Per aquest motiu el Pla prioritza aquest sistema de transport i, d’una banda, corregeix elements estructurals per ga-rantir-ne la viabilitat econòmica i, de l’altra, promou la millora del servei per incrementar i fidelitzar els usuaris.

LES ACTUACIONS MéS RELLEVANTS:

Millorar les condicions de mobilitat urbana i afavorir una mobilitat més racional

33


Mapa de les emissions anuals de NOx del transport terrestre a la zona de protecció especial (2011)

Terrassa

Rubí

Pallejà

Barcelona

NOX 2011(t/(0,5km x 0,5km))

Viladecans

Castelldefels

Gavà

Martorelles

Badalona

RipolletCastellbisbal


Molinsde Rei





Sant JustDesvern




Sant Fost deCampsentellesLa Llagosta

Badiad. Vallès

ElPapiol

Barberàd. Vallès



Sant Vicenç dels Horts

Sant Feliu de Llobregat

Sant Joan Despi

Martorell


Mon

tmel

ó

Granollers

Sabadell

Molletd. Vallès

Paretsd. Vallès


< 1

5

10

15

20

30

50

> 50

34


Polítiques públiques vigents a l’empa-ra de l’etiqueta vehicle ECO

En l’àmbit d’actuació de la Generalitat actual-ment ja són vigents –o s’aplicaran a curt termi-ni- les actuacions següents:

• Gratuïtat dels peatges d’accés i trànsit dins la Zona de protecció especial de l’ambient at-mosfèric per a vehicles elèctrics amb etiqueta vehicle ECO.

• 30% de descompte per a la resta de vehicles etiquetats vehicle ECO.

• Accés al carril BUS-VAO-ECO de la C-58 en-tre Ripollet i Barcelona.

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire identifica la necessitat de reduir el parc de vehicles circulant i aconseguir la transformació dels vehicles restants cap a un model de mobi-litat privada urbana de molt baixes emissions i que prioritzi sense ambigüitats el vehicle elèc-tric, que és l’única propulsió actualment exis-tent en el mercat que assoleix les “zero emissi-ons” de contaminants locals.

En aquesta línia, el Govern de la Generalitat ha creat l’etiqueta “vehicle ECO” per dissenyar i aplicar polítiques que orientin la demanda de vehicles d’automoció cap a models més nets, de molt baixes emissions, amb una atenció especi-al cap al vehicle elèctric.

El Certificat de Qualitat de l’Aire per a Vehicles, una peça clau en l’estratègia per afavorir el vehicle elèctric i els de molt baixes emissions contaminants en detriment dels vehicles més contaminants en l’àmbit urbà

Llegenda

REC, VAO, ECO

VAO, ECO

Sense descomptes generals

Resta de vies de la xarxa bàsica

35

En l’àmbit d’actuació municipal

• Bonificació positiva de les taxes municipals d’aparcament en zones regulades per a vehi-cles etiquetats vehicle ECO per a municipis de més de 100.000 habitants.

Aquesta mesura és d’obligat compliment per als municipis de la ZPE que tenen més de 100.000 habitants; actualment està en aplicació, estudi i/o redacció d’acord amb les ordenances municipals i els corresponents plans locals de millora de la qualitat de l’ai-re. Cal consultar els diferents municipis per conèixer l’estat d’aplicació.

Beneficis per disposar de l’etiqueta vehicle ECO en episodis de contami-nació per NOx i PM10

En episodis ambientals de contaminació cal re-duir de forma dràstica el parc de vehicles circu-lant. En aquests casos el PAMQA preveu aplicar polítiques tarifàries de gestió de la mobilitat com són les bonificacions a l’ús del transport públic i penalitzacions a la utilització del vehicle privat; són dues mesures complementàries i afavori-dores de la reducció de càrrega contaminant en episodis de contaminació que, alhora, perme-ten transvasar recursos de la mobilitat privada més contaminant al transport públic:

• Exempció de l’increment de tarifes dels peatges: El PAMQA estableix la ne-cessitat d’incrementar els preus dels peatges d’accés i trànsit a la ZPE en un 25% en episo-dis de contaminació. Aquesta mesura, fina-lista, coincidiria amb la bonificació del 50% del transport públic de la ZPE.

• Exempció de l’increment de la taxa d’aparcament municipal a les zones regulades. També estableix l’increment del 25% dels preus dels aparcaments públics en zones regulades, increment que tampoc no serà d’aplicació per als vehicles ECO.

Bonificació 100% de la figura impo-sitiva a la contaminació atmosfèrica.

La nova Llei de finançament del sistema de trans-port públic de Catalunya preveu la creació de tributs que gravin la contaminació atmosfèrica derivada de la utilització del vehicle privat en desplaçaments comercials o privats; els recur-sos econòmics generats contribuiran a sufragar el cost de la reducció de les tarifes del transport públic per raons ambientals en el marc de plans de millora de la qualitat de l’aire en zones de protecció especial previstes a la mateixa llei. Els vehicles ECO no tributaran aquest impost; per als altres vehicles el sistema previst per recaptar l’impost és la comptabilització del nombre de vegades que s’utilitzen aparcaments de rotació en vies públiques i establiments comercials o dels existents en edificis o centres generadors de mobilitat situats a la Zona de protecció de l’am-bient atmosfèric.


36


consulta les emissions del

teu vehicle

quins són els requisits?

dóna’td’alta

gaudeix del descompte

no tens ViaT?

37

Requisits per obtenir la qualificació vehicle ECO

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire Horitzó 2020 aprova i defineix les emissi-ons màximes permeses per tipus de combustible i propulsió per obtenir l’etiqueta vehicle ECO.

Tanmateix, la ràpida evolució tecnològica en l’àmbit de l’automoció així com els estudis ci-entífics i aportacions de la UE que mostrin in-compliments en les emissions dels òxids de nitrogen per a determinats tipus de vehicles, especialment del NO2, els més perillosos per a la salut, poden motivar que es modifiquin aquests criteris, previ acord de la Comissió Institucional del PAMQA.

Actualment els tipus de vehicles, propulsions, combustibles i emissions que poden obtenir la classificació de vehicle ECO són:

• Tots els turismes elèctrics, de GLP, gas natu-ral i hidrogen.

• Els turismes de benzina i bioetanol amb emissions de CO2 inferiors a 120 g/Km, que comporten emissions NOx i PM10 molt baixes (d’acord amb les regulacions euro IV, V i VI de la UE).

• Els turismes dièsel i biodièsel amb emissions de CO2 inferiors a 108 g/Km (*)

Com s’obté el Certificat de Qualitat de l’Aire

L’obtenció de l’etiqueta es basa en un sistema de certificació voluntària; només cal connec-tar-se al portal ecovia’T gestionat per la Con-selleria de Territori i Sostenibilitat www.ecovi-at.com, omplir el formulari en línia i adjuntar la documentació tècnica del vehicle requerida, i només és vàlid per vehicles tipus turisme o furgoneta petita.

La direcció general de Qualitat Ambiental verifi-ca que es compleixin els nivells d’emissions i de tipus de combustible i/o propulsió elèctrica i en cas de complir-los s’incorpora el vehicle al regis-tre de vehicles ECO, es respon per correu elec-trònic al sol·licitant confirmant l’alta al registre i s’envia per correu l’etiqueta vehicle ECO.

L’etiqueta vehicle ECO s’ha de posar en un lloc visible del vehicle; per a la gestió de les bonifica-cions en els peatges l’usuari ha de disposar d’un sistema de pagament de telegestió.


(*) Els vehicle dièsel tenen una penalització en les emissions de CO2 respecte dels de benzina atès que són molt més con-taminants en l’àmbit urbà i local pels òxids de nitrogen. D’altra banda tot apunta que les previsions de reducció de les emissions contaminants en les normatives europees d’homologació i estandardització Euro VI vigents des de 2015 no s’han acomplert per als vehicles dièsel, fet que posa de manifest la possible exclusió de qualsevol tipus de vehicle dièsel dels criteris del PAMQA si així ho acorda la Comissió de seguiment del PAMQA.

38


D’altra banda, ha d’estar associada amb altres línies d’actuació, com l’aplicació del Bicifeina (impuls de la bicicleta per anar a la feina com a criteri de retribució variable), campanyes de sensibilització per aturar el motor de vehicles aturats més d’1 minut (similar a tecnologia start-stop manual), control de vehicles que emeten fums negres per sobre del que està per-mès, i està vinculada a l’adopció de dues actua-cions més, també obligatòries:

• Taxació municipal dels aparcaments en zona blava i verda, amb discriminació positiva per als vehicles de baixes emissions d’acord amb els criteris del PAMQA, i dels quals es pot obtenir l’etiqueta acreditativa mitjançant el portal Ecovia’t.

• Reducció de la contaminació a les zones escolars, prioritzant les ZUAP on hi hagi centres escolars per derivar el trànsit a més de 50 m de les aules.

També són mesures municipals per disminuir la contaminació de l’aire la millora i jerarquitza-ció de la xarxa viària local, la implantació d’una xarxa pedalable urbana, segura i sense disconti-nuïtats, que s’estengui a les connexions interur-banes dels municipis metropolitans, la regulació semafòrica amb priorització del transport públic, la creació de zones de càrrega i descàrrega pri-oritàries per a flotes de transport amb distintiu de qualitat ambiental, la regulació dels horaris de distribució de mercaderies i la promoció de camins escolars, campanyes d’educació viària i foment de modes de transport no motoritzats.

Crear zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP)

Per la millora de la qualitat de l’aire que respirem és fonamental el paper dels ajuntaments. Els ens locals són un agent clau en matèria de mobilitat urbana, tant per les competències que tenen en matèria de circulació com les que els corresponen en matèria d’ordenació viària i planejament urbà. El PAMQA recull el precepte de la Llei estatal de qualitat de l’aire i fixa l’obli-gació que els ajuntaments de més de 100.000 habitants elaborin els respectius plans munici-pals per a la millora de la qualitat de l’aire, que no podran estar en desacord amb el PAMQA del Govern ni en podran reduir les exigències pel que fa a les mesures de compliment obligatori. Per a municipis de menys habitats, es proposa una àmplia gamma de mesures per tal que pu-guin ser aplicades en funció de les especificitats de cada municipi.

La creació de zones urbanes d’atmosfe-ra protegida (ZUAP) o “zones de baixes emissions”, com també s’anomenen, és una actuació obligatòria per als municipis de més de 100.000 habitants de la zona de protecció especial, que consisteix a delimitar les àrees ur-banes més densament poblades on la qualitat de l’aire és especialment crítica i aplicar-hi me-sures restrictives a la circulació dels vehicles més contaminants, incentivar l’ús de vehicles nets i incorporar la flota més neta de transport públic.

La creació de zones ZUAP no s’ha de veure limi-tada per la poca flexibilitat de les regulacions i els amplis terminis per aprovar noves planifica-cions, atès que tots els municipis de la ZPE te-nen aprovats els mapes de capacitat acústica on les zones de més trànsit i amb més densitat de població hi són clarament identificades, sense la necessitat de fer més estudis que poden demo-rar la seva aplicació.

39

locitat variable amb velocitat limitada en funció de la congestió és la mesura més eficaç en horaris punta de mobilitat obligada per reduir la contami-nació; aquesta mesura s’aplicarà diàriament per reduir la contaminació associada a la congestió.


Afavorir els desplaçaments a peu i en bicicleta en la mobilitat quotidiana

Els sistemes de mobilitat actius, és a dir els des-plaçaments a peu o en bicicleta, han de recu-perar, en funció de l’usuari i el tipus de despla-çament, la importància que havien tingut en la mobilitat urbana.

El PAMQA proposa pacificar el trànsit, crear infraestructures sense discontinuïtats per a la mobilitat quotidiana segura a peu i en bicicleta, i promocionar l’ús de la bicicleta mitjançant la planificació d’una xarxa pedalable urbana con-nectada amb la xarxa interurbana, aparcaments segurs de bicicletes, i la generalització dels ser-veis de bicicleta a la feina com a mesura de retri-bució flexible per a tots els treballadors, tal com ja es fa, en algunes empreses, amb vehicles de tipus automòbil per a determinats treballadors.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha posat en pràctica el projecte Bicifeina, “Més bicicleta, menys contaminació”, que és un servei demostratiu i incentivat per facilitar la mobilitat quotidiana dels treballadors entre el seu domicili i el lloc de treball. Aquest projecte també s’està implementant a les conselleries de Salut i Interior, amb connotacions sinèrgiques entre seguretat, contaminació i salut reflectides totes elles en el Pla interdepartamental de salut pública del Govern (PINSAP).

En funció de les condicions de contaminació i, especialment, en situacions d’episodi ambiental, es limitarà la velocitat a 90 km/h i s’informarà els ciutadans que es tracta d’una mesura ambiental per no incrementar més la contaminació. La ve-

Gestionar dinàmicament la velocitat per reduir la congestió i la contaminació

El Bicifeina és un projecte demostratiu per incen-tivar l’ús de la bicicleta en els desplaçaments de casa a la feina

40


Distintiu de garantia de qualitat ambi-ental per a flotes de vehicles

Es tracta d’una identifica-ció de caràcter voluntari per a l’obtenció del qual s’exigeix el compliment de determinats criteris ambi-entals que cal acreditar. Es requereix, també, que una part significativa dels vehi-cles que formen la flota, en funció de la seva tipolo-gia, ja siguin turismes, ta-xis, furgonetes, autobusos o camions, tinguin baixes emissions de contaminants atmosfèrics, dispo-sin de sistemes de gestió de flotes i rutes i els conductors estiguin formats en conducció efi-cient. Actualment a Catalunya 4.500 vehicles pertanyen a flotes acreditades amb Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

Impulsar la renovació de les flotes pú-bliques de vehicles, amb criteris de compra verda

L’actuació consisteix en renovar les flotes pú-bliques de vehicles d’acord amb els criteris de la Guia de compra verda de vehicles, que inclou directrius d’ambientalització de la contractació de vehicles per part dels departaments de la Ge-neralitat de Catalunya i les empreses públiques. Estableix que s’exigeixi als licitadors de compra pública que presentin a l’oferta un 30% de vehi-cles amb diversificació energètica i baixes emis-sions de contaminants d’acord amb els criteris del PAMQA, per a la mesura Distintiu de garan-tia de qualitat ambiental per a flotes de vehicles. Aquests criteris estan publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El Pla també amplia aquesta condició a les flotes de vehicles pesants que presten serveis públics.

Ambientalitzar el parc de vehicles

La propulsió elèctrica o amb combustibles alternatius, com el gas natural, en les xarxes de transport públic és fonamental per combatre la contaminació atmosfèrica urbana.

41


La baixa ocupació del vehicle privat en la mo-bilitat obligada, on de cada 5 vehicles 4 porten una sola persona, el conductor, fa necessari que s’implementin mesures que incentivin que els ciutadans comparteixin cotxe per anar a treba-llar o estudi. Aquests incentius es poden fixar en el temps de trajecte i en el seu cost econòmic. El carril BUS-VAO-ECO permet l’accés i la sor-tida sense congestió de la ciutat de Barcelona, reduint el temps del desplaçament. Alhora, els vehicles amb més de tres ocupants poden gau-dir de descomptes de fins al 40% en els peat-ges metropolitans.Els vehicles que poden gaudir d’aquesta mesura han d’obtenir la certificació i el registre Ecovia’T.

Reducció del cost de peatges metro-politans per als vehicles més nets i ac-cés al carril BUS-VAO-ECO

L’objectiu de l’actuació és incentivar la renovació del parc de vehicles associats a la mobilitat obli-gada privada cap a un parc menys contaminant i amb menys emissions sonores, amb senyals clars que evitin les incongruències o mancances am-bientals dels impostos d’hidrocarburs i de matri-culació dels quals no es preveu cap modificació a curt termini, tot i els avisos de la UE, l’OMS i fins i tot dels mateixos fabricants de vehicles i clubs de l’automòbil respecte de la contaminació d’un parc extremadament dieselitzat i vell.

Les tecnologies més netes com el vehicle elèc-tric, el gas natural, els híbrids de baixa cilin-drada i també els gasoil i gasolina de baixes emissions, poden optar a descomptes en els peatges d’accés o sortida de la zona metropo-litana declarada de protecció especial atmos-fèrica. Aquests descomptes per als vehicles de zero emissions locals podran assolir el 100%; per a la resta no haurien de ser superiors al 30%. Aquests vehicles tenen accés al carril BUS-VAO-ECO.

42


Ajuts a l’adquisició de vehicles de bai-xes emissions locals i elèctrics, suport a la diversificació energètica per al servei de taxi i increment del nombre de parades

Més d’11.000 vehicles constitueixen la flota del taxi metropolità. Aquest parc de vehicles tradici-onalment dièsel està virant cap a la hibridació de vehicles i cap a la diversificació amb gas natural i GLP. Es tracta de vehicles amb més de 50.000 km de recorregut anual i que per això tenen un pes significatiu en les emissions contami-nants del trànsit rodat. El PAMQA implementa un seguit d’ajuts econòmics i subvencions per al sector que en data d’avui ja ha permès la in-troducció de 25 vehicles elèctrics on, bona part d’aquests, han estat produïts a la fàbrica de Nis-san de la Zona Franca. Aquesta és una mostra de com el repte de la reducció de la contamina-ció afavoreix les tecnologies més netes i els llocs de treball a Catalunya.

El parc de vehicles comercials lleugers de dis-tribució de mercaderies urbanes és l’altre eix a treballar. També és previst que s’habilitin ajuts similars.

Control dels vehicles més contami-nants

L’actuació té per objecte detectar els vehicles més contaminants que circulen per la zona de protecció especial i requerir la seva reparació per reduir les emissions a l’atmosfera.

Les campanyes de control dels vehicles més contaminants estan destinades a mesurar els “fums negres” que emeten els vehicles i així controlar que aquests no superin els límits d’opacitat establerts. Els vehicles susceptibles de ser controlats seran els turismes, furgonetes, camions i autobusos amb motor d’engegada per compressió (cicle Dièsel).

Aquestes campanyes tenen també un efecte de sensibilització i formació del ciutadà sobre els contaminants emesos pels vehicles i sobre la importància de portar un bon manteniment del seu vehicle o conduir de manera eficient per tal d’estalviar combustible i reduir emissions.

Des de l’entrada en funcionament de les cam-panyes de vehicles més bruts (setembre de 2013) fins a l’actualitat, el gener de 2015, s’han realitzat 8 campanyes en 7 dels 40 mu-nicipis declarats zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric: Sant Cugat del Vallès, la Llagosta, Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Badalona, Sant Andreu de la Barca i Santa Per-pètua de Mogoda.

Les campanyes de mesurament han tingut una durada en cada municipi d’entre 4 i 5 dies apro-ximadament. Dels 394 vehicles mesurats en els 7 municipis, el 4,3% han superat els límits d’opacitat establerts; la major part dels vehicles que no compleixen normativa tenen més de sis anys d’antiguitat.

43


eficient) en la qual són presents administraci-ons i empreses. En aquest àmbit promovem la implantació d’estacions de servei amb combus-tibles més nets i punts de recàrrega elèctrica, incentius a la compra de vehicles, bonificacions en peatges que poden assolir el 100%, accés al carril BUS-VAO-ECO, priorització en la compra pública verda, etc.

Pel que fa a la recàrrega vinculada associada a l’aparcament del vehicle, amb la recent aprova-ció de la modificació de la Llei de la propietat ho-ritzontal dins del Codi civil català, se’n facilita la implantació mitjançant l’eliminació de majories necessàries i es condiciona a una sol·licitud sen-zilla a l’administrador. Es tracta d’una mesura es-tratègica per fer el salt definitiu al vehicle elèctric.

Impuls al vehicle elèctric

El vehicle elèctric constitueix una peça essencial per eliminar absolutament les emissions conta-minants locals. La generació de l’electricitat en centrals elèctriques té un nivell d’eficiència més alt que el motor de combustió interna. Però, a més, les emissions contaminants en focus pun-tuals de generació elèctrica han de complir unes normatives molt exigents que incorporen tec-nologies de reducció de la contaminació a un cost no assolible per als petits focus de conta-minació mòbils que són els automòbils.

Més enllà dels aspectes que ja s’han comentat, la introducció del vehicle elèctric s’està desen-volupant mitjançant la plataforma publico-pri-vada LIVE (logística d’implantació al vehicle

Els vehicles elèctrics tenen el 100% de descompte en els peatges de les autopistes de la Generalitat. Els altres vehicles ECO disposen d’un descompte del

30%, acumulable a un altre 30% si hi viatgen 3 o més persones (VAO 3+)

44


El port i l’aeroport de Barcelona són dues infraestructures logís-tiques bàsiques per a l’economia catalana. Tant el port com l’aeroport formen part de l’aglomeració de Barcelona i en aquesta característica hi tenen alhora el millor dels seus actius i el seu condicionant més im-portant, ja que han d’extremar la cura en minimitzar les externalitats negatives, especialment el soroll i les emissions.

El port realitza funcions comercials, de passatgers, logístiques i ener-gètiques; esdevé un hub en tràfics estratègics, com automòbils i hidro-carburs, on coincideixen les variables de volum, varietat i càrrega d’alt valor. És el quart port creuerístic del món i el primer de la Mediterrània.

Al seu torn, l’Aeroport del Barcelona - el Prat, situat a només 15 km del centre de Barcelona i a 3 km del port, té més de 37 milions de passat-gers/any i és el segon aeroport d’Espanya i el novè d’Europa en nombre de passatgers; la tendència és d’un fort creixement..

Les àrees logístiques específiques: el port i l’aeroport

Vista aèria del Port de Barcelona. La seva proximitat a l’aglomeració de Barcelona motiva que les afeccions de l’activitat portuària en la qualitat de l’aire repercuteixin en la ciutat

45

4. Els àmbits i les actuacions del PlaLes àrees logístiques específiques: el port i l’aeroport

L’àmbit del Port de Barcelona representa a la ZPE:

• 14%delesemissionsdeNOx

• 23%delesemissionsdePM10.

L’àmbit Aeroport de Barcelona- el Prat representa:



Percentatge d’emissions de NOx del Port de Barcelona

Percentatge d’emissions de NOx de l’Aeroport

Percentatge d’emissions de PM10 del Port de Barcelona

Percentatge d’emissions de PM10 de l’Aeroport

14% Port

23% Port

6% Aeroport

1% Aeroport

86% Resta dels

sectors

77% Resta dels

sectors

94% Resta dels

sectors

99% Resta dels

sectors

46


Promoure el GNL (gas natural liquat) i altres combustibles alternatius en vaixells, camions i maquinària de tre-ball en l’àmbit del Port de Barcelona i entorn

Un port no és un món aïllat, sinó que forma part del sistema global de navegació nàutica, i els vaixells que hi recalen han d’homogeneïtzar els sistemes de manera compatible a tots els ports que utilitza. La Unió Europea, en la seva estra-tègia de combustibles alternatius, aprovada a finals del 2012, promou el gas natural liquat per als vaixells i els camions de gran tonatge que operen en l’àmbit portuari.

El Port de Barcelona està ben posicionat per a aquesta opció que, a més, representa una opor-tunitat per potenciar el port en les grans rutes que utilitzaran GNL com a combustible gràcies a la seva capacitat de proveir el nou combusti-ble a través de la planta de regasificació existent. Actualment s’està duent a terme una prova pilot d’utilització de GNL en els motors auxiliars d’un ferri. Els motors auxiliar són els que s’utilitzen en les operacions d’aproximació al port i estança, que són les de major incidència en la qualitat de l’aire urbà.

El gas natural liquat (GNL) ja és una alternativa competitiva davant dels hidrocarburs utilitzats fins ara en el transport marítim i terrestre de mercaderies. L’ús del GNL aporta una reducció de les emissions de NOx del 85% i gairebé d’un 100% de reducció per a les partícules i els òxids de sofre (SOx), i permet complir amb les normes internacionals de restricció d’emissions. La Unió Europea insta que a tots els ports marítims i flu-vials de la Xarxa principal transeuropea de trans-ports (TEN-T) hi hagi punts de subministrament de GNL abans del 2021.

Impulsar el transport ferroviari de mercaderies

L’objectiu de l’actuació és que s’incrementi la quota de transport ferroviari de mercaderies per absorbir una part del transport que actualment es fa majoritàriament per carretera i evitar les emissions dels camions en un recorregut mitjà de 30 km dins la zona de protecció especial; la previsió és arribar a xifres del 25% de quota de mercat per al ferrocarril, i la inversió en aquest àmbit correspon a l’Administració General de l’Estat. La quota de transport ferroviari de mer-caderies ha evolucionat des d’un 2,6% sobre el total del tràfic l’any 2007 a valors superiors al 10% l’any 2012.


47

4. Els àmbits i les actuacions del PlaLes àrees logístiques específiques: el port i l’aeroport

en descens continu, la promoció d’aparcaments gratuïts o de cost reduït per a vehicles nets, la modernització dels equips de suport en terra (GSE), i recórrer a vehicles que utilitzen combus-tibles alternatius de menor consum i més nets.

En aquest àmbit és d’aplicació la Llei 12/2014, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen (NOx) a l’atmosfera produïda per l’aviació co-mercial, que aplica mesures de fiscalitat ambi-ental als avions que operen a l’Aeroport de Bar-celona - el Prat en funció de les emissions de NOx que emeten durant el seu cicle d’aterratge, circulació en pista i enlairament; aquesta és ja una de les materialitzacions del Pla.

Controlar el Pla aeroportuari de reduc-ció d’emissions

La instal·lació a les portes d’embarcament de les terminals de fonts d’electricitat, potència i aire precondicionat per als avions, permet a aquests desconnectar les unitats de potència auxiliars (APU), de manera que es redueix el nivell acús-tic, el consum de combustible i l’emissió de contaminants associada.

Les actuacions aplicables per a la reducció de les emissions són: la reducció dels temps de rodatge i d’espera, l’aplicació de determinades actuacions operacionals com les aproximacions

Vista aèria de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. El municipi del Prat de Llobregat és el receptor més directe de les afeccions de l’activitat aèria en la qualitat de l’aire

48


Indústria i energiaLocalització dels principals establiments industrials emissors de contaminants atmosfèrics a la zona de protecció especial

Terrassa

Rubí

Pallejà

Barcelona

Viladecans

Castelldefels

Gavà

Martorelles

Badalona

RipolletCastellbisbal


Molinsde Rei





Sant JustDesvern




Sant Fost deCampsentellesLa Llagosta

Badiad. Vallès

ElPapiol

Barberàd. Vallès



Sant Vicenç dels Horts Sant Feliu de

Llobregat

Sant Joan Despi

Martorell


Mon

tmel

ó

Granollers

Sabadell

Molletd. Vallès

Paretsd. Vallès


Energia

Combustió industrial

Ceràmica

Impremta

Ciment

Paper, fusta i alimentació

Vidre

Farmacèutica

Dissolvents

Química

Metalls

Gestió de residus

49

4. Els àmbits i les actuacions del PlaIndústria i energia

La normativa de prevenció i control ambiental de les activitats estableix els sistemes a aplicar en el control de la contaminació emesa per les activitats industrials i la generació d’energia. La normativa estatal en matèria de protecció de l’atmosfera i la Directiva europea d’emissions in-dustrials (DEI) regulen les activitats quant a les emissions a l’atmosfera.

La substitució del carbó per d’altres fonts d’ener-gia més netes, com el gas i l’electricitat va ajudar a reduir les emissions i els seus efectes sobre la població; d’altra banda, en les darreres dècades les indústries es van anar traslladant dels centres urbans a les perifèries, fet que va ajudar a millo-rar la qualitat de l’aire a les ciutats. Tanmateix, el creixement dels cinturons urbans, amb unes zones residencials massa properes als polígons

L’àmbit d’indústria, combustió i cogeneració representa a la ZPE (2011):



Percentatge d’emissions de NOx de la indústria i la generació d’energia

Percentatge d’emissions de PM10 de la indústria i la generació d’energia

industrials, ha motivat que indústria i població s’hagin tornat a apropar, amb el què això com-porta per a la qualitat de l’aire que s’hi respira.

No obstant, s’estan produint passos molt im-portants en el procés de substitució d’indústries i tecnologies per d’altres d’equivalents però més netes i més eficients, d’acord amb l’aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD). Un exemple en són les velles centrals tèrmiques que han donat pas als cicles combinats de generació d’energia, de manera que s’han substituït els combustibles més contaminants per d’altres de més nets, com el gas natural. La regulació am-biental en matèria industrial també està afavo-rint la transició cap a una indústria més eficient i competitiva.

24% Indústria i energia

21% Indústria i energia

76% Resta dels

sectors

79% Resta dels

sectors

50


Registre electrònic dels focus emis-sors a l’atmosfera i inventari d’emis-sions industrials

S’ha modernitzat el registre de focus emissors vehiculats a l’atmosfera dels establiments clas-sificats en el catàleg d’activitats potencialment contaminadores a l’atmosfera (CAPCA) regulats pel Reial Decret 100/2011. Actualment aquest registre és electrònic i permet disposar d’un control de les característiques dels focus i dels resultats dels mesuraments dels contaminants amb major facilitat i disposició de dades.

La Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC)

La XEAC és l’instrument d’anàlisi i control per fer el seguiment en continu i a temps real dels contaminants emesos pels focus que tenen més potencial d’incidència a l’atmosfera com poden ser cimenteres, vidrieres, petroquímiques, in-cineradores i d’altres on calgui fer un seguiment en continu de les emissions.

Adequació de les autoritzacions a la nova normativa ambiental i la implan-tació del programa d’inspecció i con-trol a la ZPE (2014-2016).

L’objectiu general del Pla d’inspecció ambiental integrada de Catalunya per al període 2014-2016 és comprovar el grau de compliment de la normativa ambiental i els requisits imposats en les autoritzacions ambientals integrades dels establiments inclosos al seu àmbit d’aplicació, així com la detecció d’activitats no autoritzades ni avaluades, tot i estar-ne obligades.

A la zona de protecció especial de l’ambient at-mosfèric això afecta als:

• 140 establiments industrials sotmesos a la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials (DEI).

• Més de 1.000 empreses d’establiments in-dustrials classificats al Catàleg de d’activitats potencialment contaminadores de l’atmos-fera (CAPCA).


Adequació de les autoritzacions a la nova normativa ambiental

Sistema gestió de dades

Sistema automàticde mesurament

Direcció General de Qualitat Ambiental

DGQA

Esquema de funcionament de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC)

51

4. Els àmbits i les actuacions del PlaIndústria i energia

Generació elèctrica i fabricació de ci-ment amb criteris de qualitat de l’aire

S’han establert convenis amb el sector de ge-neració elèctrica i amb el sector de fabricació de ciment per activar protocols d’actuació en el cas d’episodis ambientals. Així, s’establiran 3 escena-ris: un, d’avís de previsió d’episodi ambiental de contaminació i els dos restants relacionats direc-tament amb la detecció de superacions de deter-minats llindars dels nivells de NO2 i amb la decla-ració d’episodis ambientals de contaminació.

Implementació de models de simula-ció de la dispersió atmosfèrica de con-taminants industrials

En el marc d’aquesta actuació, els models per-metran realitzar el pronòstic dels nivells de qua-litat de l’aire, i preveure els possibles episodis ambientals de contaminació per a PM10 i NOx, cobrint com a mínim la zona de protecció espe-cial de l’ambient atmosfèric.

Aplicació de les millors tècniques dis-ponibles (MTD)

Tots els establiments industrials afectats per la Directiva d’emissions industrials han de complir amb els valors d’emissió associats a les millors tècniques disponibles. Això comporta que les empreses hagin d’aplicar millores, tant en el procés -mitjançant mesures primàries com per exemple cremadors de baixa emissió- com me-sures secundàries a final del procés, amb la ins-tal·lació de tecnologies de reducció de la conta-minació, com poden ser els filtres de mànegues per retenir partícules.

Incentivar millores energètiques

S’ha editat la guia de les millors tècniques disponi-bles (MTD) d’eficiència energètica per a la indús-tria, amb l’anàlisi i la valoració de les tecnologies que actualment s’apliquen en indústries de l’an-nex I de la Directiva d’emissions industrials, que són les que poden generar major impacte ambiental. L’eficiència energètica, tot i que es pot tractar es-pecíficament per a cada sector industrial, té de-terminats aspectes que són comuns a qualsevol d’ells, i són aquests els que es recullen en aquesta guia, classificades en MTD de gestió (disseny, con-trol, auditories) i MTD en sistemes consumidors (combustions, motors, recuperació de calor, ...).

La guia s’adreça als tècnics de les empreses i als professionals de processos de producció in-dustrial per tal de facilitar-los l’accés al conei-xement sobre les millors tècniques disponibles per a l’eficiència energètica emmarcades dins la Directiva europea d’emissions industrials (DEI).

52


Domèstic

La contribució del sector domèstic no té un pes molt significatiu en el total de les emissions. Tanmateix, és important a causa de la seva concentració espacial en les àrees urbanes amb molta densitat de població on, habitualment, es dóna una mala dispersió dels contaminants. D’altra banda, una gran part de les emissions es concentren en els mesos més freds, en un curt període de temps i, per aquest motiu, el seu pes real en el conjunt de les emissions durant aquest període és més elevat del que faria pensar el seu percentatge anual.

L’àmbit domèstic representa a la ZPE (2011):



Percentatge d’emissions de NOx del sector domèstic

Percentatge d’emissions de PM10 del sector domèstic

Millora de l’eficàcia i l’estalvi energètic domèstic i incentiu de combustibles menys contaminants

En els darrers anys el sector domèstic ha evolu-cionat reduint les emissions d’una manera im-portant: tanmateix, encara hi ha molt de camí per recórrer en l’àmbit de l’eficiència energètica i la minimització d’emissions de la climatització i els principals electrodomèstics de la llar. En aquest àmbit també té un pes destacat la re-gulació de la climatització en comerços i serveis municipals.

Renovació d’edificis

Tot i que forma part de l’eficiència, la rehabi-litació i la renovació d’edificis mereix un es-ment específic, perquè no sempre s’hi dóna la importància que realment té. Actuacions com els plans de renovació de finestres, obertures i protecció solar dels edificis, o la més ambiciosa Estratègia catalana de renovació d’edificis, tindran una incidència notable en la reducció d’emissi-ons del sector domèstic.


5% Domèstic i residencial

2% Domèstic i residencial

95% Resta dels

sectors

98% Resta dels

sectors

53


Sensibilització, formació, informació i comunicació

Pràcticament la meitat de les emissions, tant d’òxids de nitrogen com de partícules en sus-pensió, corresponen a fonts d’emissió en les que les decisions individuals hi tenen una reper-cussió especial, és a dir a la mobilitat i al sec-tor domèstic. L’altra meitat correspon al sector industrial i de generació d’energia, a l’activitat portuària i a l’aeroport i, en el cas de les partícu-les en suspensió, també a les activitats extracti-ves i a les obres públiques.

Cap instància pot eludir la seva responsabilitat, començant pel Govern de Generalitat, que ha d’exercir les funcions normativa, de planificació, foment, inspecció i control per millorar la qua-litat de l’aire; ara bé, l’eficàcia de les mesures impulsades pel Govern per assolir els nivells de qualitat de l’aire està supeditada a la corespon-sabilització i al compromís dels altres agents, principalment els ajuntaments, però també l’Administració General de l’Estat, les empreses i, en un doble paper, els ciutadans. Els ciutadans amb els seus comportaments quotidians en matèria de mobilitat i usos domèstics incideixen en la qualitat de l’aire que respirem, però, al ma-teix temps, com a usuaris de l’aire que respirem, també poden ser el principal agent de pressió sobre tots els altres agents, ja siguin aquests ad-ministracions o empreses.

Per aquest motiu, és responsabilitat i obligació del Govern, en aplicació dels criteris de transpa-rència i informació ambiental, fomentar l’edu-cació i el coneixement sobre contaminació at-mosfèrica per aconseguir la implicació de tots els col·lectius afectats en el procés de millora de qualitat de l’aire.

Informació a la població sobre la qua-litat de l’aire a Catalunya

• Creació d’un espai específic a les pàgines web de Medi Ambient del Departament de Territo-ri i Sostenibilitat: www.qualitatdelaire.cat, www.airemes.net

• Aplicatiu mòbil Aire.cat. Per conèixer quina és la qualitat de l’aire que es respira en qual-sevol moment i des de qualsevol lloc.

• Difusió de la informació i de bones pràcti-ques sobre la qualitat de l’aire a les xarxes socials, especialment al Twitter, amb les eti-quetes (hashtags) #qualitataire, #actuem i #airemesnet.

• Creació d’un aparador virtual amb documen-tació i informació específica sobre qualitat de l’aire: http://femairemesnet.webnode.com


54


Sensibilització i educació

• Impuls de les actuacions de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura amb l’objectiu de difondre i fomentar actuacions en el marc del Pla d’actuació per a la millora de la quali-tat de l’aire.

• Organització de visites per a escoles, entitats i altres col·lectius a la unitat mòbil d’immis-sions i a les cabines de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, especialment, en els diferents municipis de les ZPE com a recurs d’informació i sensibi-lització.

• Elaboració de material educatiu escolar i de sensibilització específic per a les famílies so-bre bones pràctiques, consells i possibilitats de reducció de la contaminació i la seva dis-tribució a través de les accions de difusió del Pla i de sensibilització que es realitzin.

• En col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, difusió de consells de circulació viària per a un aire més net mitjançant els panells informatius de la xarxa viària d’alta capacitat.

• Difusió de 50.000 targeters del títol de transport “Més Transport Públic, Menys Contaminació” i vinilació de diverses unitats de transport públic (FGC, Tram...) amb el ma-teix missatge.

• Procediment d’informació immediata con-juntament amb diferents emissores de ràdio, televisions locals, televisió i premsa digital.

• Incidència especial a les xarxes socials.

• Ús dels mitjans de difusió de la informació de què que disposen els operadors de transport: TransMet.

Foment de bones pràctiques en activi-tats i serveis

• Elaboració de materials informatius sobre bones pràctiques, activitats o serveis que comporten reducció de la contaminació.

• Oferta de cursos de conducció eficient.

Informació a la població sobre episo-dis ambientals de contaminació

55


i combustibles alternatius, on també la moto elèctrica hi pot jugar també un paper important, atesa la tradició motociclista de Catalunya.

Les estratègies clau de generació de demanda de vehicles més nets incorporen les propostes formulades durant el procés de participació en l’elaboració del Pla per l’Associació Nacional de Fabricants de Vehicles (ANFAC) i es concreten en incentius per a la compra, polítiques de mobili-tat urbana, infraestructures de recàrrega i fisca-litat especifica i amb discriminació positiva per als vehicles més nets.

Fiscalitat ambiental aplicada a la millora de la qualitat de l’aire

L’aire que respirem és un bé públic que cal preser-var i, com a tal, cal que les polítiques del Govern hi destinin fons econòmics que garanteixin la vigilàn-cia del seu estat i les mesures adients per assolir els nivells que determinen tant la legislació ambiental europea com l’Organització Mundial de la Salut.

El PAMQA presenta la singularitat d’incorporar mesures de fiscalitat ambiental específiques; l’objectiu d’aquestes mesures és l’obtenció d’in-gressos provinents dels àmbits que generen la contaminació atmosfèrica per finançar les des-peses i les inversions públiques en matèria de protecció de l’aire ambient; el foment de les ac-tuacions en instal·lacions industrials públiques i privades destinades a disminuir els nivells d’emis-sió de contaminants a l’atmosfera i, en general, les polítiques de prevenció i millora de la qualitat atmosfèrica associades al model de mobilitat.

Foment de l’economia amb motiu de l’aplicació de les mesures del PAMQA

L’Estratègia per a la millora de la qualitat de l’aire a l’aglomeració de Barcelona no va ni contra el cotxe ni contra la indústria, sinó contra la con-taminació que generen actualment, que supera la capacitat de càrrega del medi receptor. Tam-poc no és un fre a l’economia, sinó que pot re-presentar una oportunitat, l’impuls i el revulsiu que necessiten diversos sectors (automòbil, TIC, logística...) per accelerar la transició cap a una economia verda, moderna i competitiva, basada en el desenvolupament tecnològic, l’increment de l’eficiència dels recursos i de l’energia i la re-ducció d’externalitats negatives.

Actualment s’està obrint un gran mercat per a qui aporti solucions als problemes de contaminació, soroll i congestió de les zones urbanes de tot el món, i és en aquest repte de futur on es vol situar la indústria de l’automoció i la mobilitat sostenible. L’objectiu consisteix a posar la recerca, la innovació i la millor tecnologia al servei d’un aire més net i un mínim impacte acústic, i apostar cap a nous mo-dels de mobilitat en els quals l’ús racional de l’au-tomòbil hi ha de jugar un paper important.

El PAMQA pot esdevenir el motor tractor de la in-dústria de la mobilitat sostenible a Catalunya que preveu l’Estratègia industrial per a Catalunya, que considera les indústries relacionades amb la mo-bilitat sostenible com un dels set àmbits sectori-als líders de l’economia catalana. El Pla compor-ta un impuls determinant per al sector català de l’automoció a fi que lideri la fabricació de vehicles menys contaminants i propulsats per sistemes

Fiscalitat ambiental aplicada a la millora de la qualitat de l’aire i foment de l’economia verda

56


Altres mesures de fiscalitat i taxació

El PAMQA garanteix el manteniment de la tari-fació diferenciada actualment vigent en els pe-atges metropolitans per als vehicles amb distin-tiu Ecovia’t atorgat per la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, així com per als d’ús amb alta ocupació (ocupació +3) mentre es mantingui la declaració ZPE. Es tracta de la bonificació del 30% i del 40%, respectivament, acumulatius. Per a vehicles elèctrics de zero emissions, amb total coresponsabilitat amb un aire urbà més net, les bonificacions poden assolir el 100%.

També preveu que els municipis de més de 100.000 habitants modifiquin la taxa d’apar-cament, per tal que els vehicles que disposin de la certificació Ecovia’T puguin beneficiar-se d’una bonificació en la taxa d’aparcament.

Finalment, preveu estudiar una figura autonò-mica impositiva a la contaminació atmosfèrica generada pels desplaçaments dels vehicles co-mercials i privats dins la ZPE, per tal que rever-teixi en un 90% de la seva recaptació en el fi-nançament del transport públic d’aquest mateix àmbit i, la resta es destini a plans de desplaça-ment d’empresa, a la implantació de sistemes Bicifeina equiparables als sistemes de retribució flexible que actualment es fa per altres modes de transport més contaminants, a garantir línies d’ajut per a la renovació de flotes d’ús intensiu com el taxi i els vehicles comercials de distribu-ció prioritzant els vehicles elèctrics i amb menor mesura els de baixes emissions.

En definitiva, el PAMQA vol afrontar la necessitat de reduir i eliminar els subsidis als combustibles més contaminants i en especial els del petroli, de manera que aquests ajuts reverteixin en els sistemes de mobilitat i energies més netes.

Creació de mecanismes de finançament per a la millora de la qualitat de l’aire

La Llei 12/2014, del 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost so-bre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, grava, entre altres aspectes, les emissions con-taminants d’òxids de nitrogen a l’atmosfera que produeix l’aviació comercial en les operacions d’enlairament i aterratge dels aeroports que es troben en territori declarat zona de protecció am-biental atmosfèrica, i les emissions de determi-nades substàncies generades en les instal·lacions industrials classificades a l’annex I.1 de la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats i les instal·lacions de combustió amb potència tèrmi-ca total superior a 20 MW tèrmics.

Amb aquesta mesura el Govern català s’alinea amb els països capdavanters que han començat a reduir els subsidis que perceben les energies més brutes com el petroli, el carbó i, en un grau més baix, el gas natural. El Fons Monetari In-ternacional posa de relleu els elevats costos per subvencionar les externalitats en contaminació atmosfèrica, congestió, accidents i canvi climà-tic generades per aquestes energies, que es dis-paren quan es comptabilitzen també els costos que suposen els efectes de la contaminació at-mosfèrica sobre la salut.

Fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric

La mateixa Llei reforma, activa i dota econòmi-cament el Fons per a la protecció de l’am-bient atmosfèric, instrument que haurà de garantir amb la màxima transparència la gestió de la recaptació fiscal i els eixos i actuacions en què revertiran.


57


Informació a la població

• Accions destinades a comunicar els episodis ambientals de contaminació a la població.

• Consells generals a la població.

• Suport del Centre d’Informació del Transport Públic, TransMet.

• Limitació de la velocitat a 90 km/h a les prin-cipals vies de trànsit amb implantació de la velocitat variable.

Convenis d’accions concretes en el sectors:

• Industrial (ciment, acer i vidre).

• Energètic (cicles combinats).

• Portuari (mesures en negociació).

• Aeroportuari (mesures en negociació).

Durant aquests períodes (que tenen una du-rada mitjana de 5 dies a l’any), una vegada es comenci a aplicar la T-Mobilitat, s’intensificarà la gestió diferenciada dels modes de gestió del transport i les infraestructures de mobilitat, de la manera següent:

• Transport públic: la T-Mobilitat generarà un descompte immediat al voltant del 40% de la tarifa per als desplaçaments dins la zona de pro-tecció especial que estiguin integrats en l’Autori-tat de Transport Metropolità de Barcelona.

• Les tarifes dels peatges de la zona de protecció especial s’incrementaran un 25% per a tots els vehicles que no disposin del distintiu Ecovia’T.

• La taxa d’aparcament municipal regulat s’incre-mentarà un 25% a excepció dels Ecovia’T.

Els episodis ambientals de contaminació es pro-dueixen quan es donen alhora condicions de baixa dispersió atmosfèrica i elevades emissions contaminants del trànsit rodat, la indústria i la generació d’energia, i les activitats portuàries i aeroportuàries que comporten concentracions altes dels contaminants diòxid de nitrogen (NOx) o partícules fines (PM10).

El Govern de la Generalitat declara episodi am-biental quan es preveu superar el valor límit ho-rari de 200 µg/m3 per al diòxid de nitrogen en un nombre determinat d’estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) o excepci-onalment quan una altra situació ho requereix. Per tant, la declaració d’episodi ambiental pot ser també una actuació preventiva, per tal de no arribar a determinats nivells de contaminació.

Cal tenir en compte que l’activació de l’episodi ambiental de contaminació està motivada ex-clusivament per criteris ambientals i en cap cas sanitaris. Segons la normativa europea, El valor límit horari de 200 µg/m3 es pot sobrepassar 18 hores a l’any per a cada punt de mesura, i el llindar d’activació exposat abans també es troba molt lluny del llindar d’alerta de 400 µg/m3 du-rant 3 hores consecutives fixat per la normativa europea.

Per a l’any 2015 és previst incorporar a la Xarxa de Vigilància 6 punts de mesurament automà-tics de partícules fines que se sumarien als 4 ja existents. Això ens permetrà donar informació a temps real als ciutadans mitjançant l’aplicació mòbil Aire.cat alhora que permetrà gestionar els episodis també per als nivells alts de partícules.

Actuacions amb motiu d’episodis ambientals



5. Annexos

58

59

Actuacions de la Generalitat de Catalunya

Transport terrestre i mobilitatTP1 Transvasament modal cap al transport públic per carre-

tera a causa de la millora de l’oferta i la intermodalitatTP2 Transvasament modal cap al transport públic ferrovi-

ari a causa de la millora de l’oferta i la intermodalitatTP3 Transvasament modal cap al transport públic a causa

de la creació i promoció d’aparcaments P&RTP4 Transvasament modal cap al transport públic per

l’oferta de títols socialsTP5 Transvasament modal cap al transport públic urbà en

la segona corona metropolitanaTP6 Projecte T-MobilitatMO1 Impuls de la bicicleta en mobilitat quotidianaMO2 Impuls del vehicle elèctric (pur i híbrid endollable)MO3 Foment d’una major ocupació del vehicle privatMO4 Planificació de la mobilitat en els centres generadors

de mobilitat i zones d’activitat econòmica MO5 Plans de mobilitat urbana (PMU)MO6 Moto elèctrica, un referent a CatalunyaMO7 Promoció de la implantació d’estacions de servei amb

combustibles més nets i punts de recàrrega elèctrica MO8 Promoció de la flexibilitat horària laboral i reunions

mitjançant videoconferènciesMO9 Gestió dinàmica de la velocitat per reduir la congestióAV1 Ambientalització de les flotes de vehicles pesants dels

serveis públicsAV2 Compra verda de vehiclesAV3 Distintiu de flotes de transportAV4 Reducció del cost del peatge per a vehicles netsAV5 Control dels vehicles més contaminantsAV6 Ajuts al foment de l’adquisició de vehicles de baixes

emissions per al servei del taxiAV7 Tarifació de vehicles pesants de mercaderies per a l’ús

de determinades infraestructures viàries

Indústria, combustió i cogeneració de potència < 50 MWtIN1 Control de les emissions industrialsIN2 Foment de tecnologies energèticament eficients i

que redueixen contaminants de la ciutatIN3 Promoció de l’eficiència energètica en la indústria en

el disseny i l’optimització de processosIN4 Foment de les inversions ambientals en la indústria

Generació d’energia elèctrica ≥ 50 MWtEN1 Establiment de convenis amb generadors elèctricsEN2 Implementació d’un model de simulació de la disper-

sió atmosfèrica de contaminants

Aeroport de Barcelona - el Prat de LlobregatAE1 Pla de millora de mobilitat de persones i mercaderies

per accedir a l’AeroportAE2 Reducció d’emissions de focus fixos aeroportuaris de

contaminació atmosfèricaAE3 Optimització de la utilització de les unitats auxiliars

de potència (APU) de les aeronaus

5. Annex 1

AE4 Ambientalització dels vehicles i equips de suport en terra que operen a l’Aeroport de Barcelona - el Prat

AE5 Pla de millora d’operativa en terra

Autoritat Portuària de BarcelonaPO1 Potenciació del transport ferroviari de mercaderiesPO2 Gasificació d’activitats portuàries

Domèstic DS1 Renovació de calderesDS2 Renovació de finestres, obertures i millora de la pro-

tecció solarDS3 Renovació d’electrodomèstics i enllumenatDS4 Estratègia catalana de renovació d’edificis

Sensibilització, formació, informació i comunicacióSF1 Cursos de conducció eficientSF2 Accions de sensibilització, educació i formació per

coresponsabilitzar la població sobre la contaminacióSF3 Accions d’informació a la població sobre la qualitat

de l’aire

FiscalitatFC1 Creació de l’impost sobre les emissions de gasos i

partícules en instal·lacions industrials i energètiques.FC2 Creació d’un impost sobre les emissions contaminants

d’òxids de nitrogen generats per l’aviació comercialFC3 Figura impositiva a la contaminació atmosfèrica dels

desplaçaments dels vehicles comercials i privats dins de la ZPE

FC4 Habilitació del Fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric

Actuacions en declaracions d’episodi ambiental de contaminació atmosfèricaEC1 Informació a la poblacióEC2 Gestió de la velocitatEC3 Protocol d’accions en el sector industrial i energèticEC4 Tarifació de la mobilitat en episodis ambientalsEC5 Seguiment de la qualitat de l’aire potenciant les eines

de modelització de dispersió de contaminants

Actuacions dels ens locals per a munici-pis de més 100.000 habitants

DomèsticEL33 Limitació de la instal·lació de noves calderes de ga-

soil, carbó i biomassa.

Episodis ambientals de contaminacióEL34 Protocol de coordinació amb la Generalitat de les ac-

tuacions durant episodis ambientals de contaminació

Transport terrestre i mobilitatEL35 Identificació de zones urbanes d’atmosfera protegida

(ZUAP)EL36 Tarificació municipal de l’aparcament en funció del

potencial contaminador dels vehiclesEL37 Reducció de la contaminació en zones escolars

60


Amb motiu del Simposi Europeu sobre Qualitat de l’Aire, Soroll i els seus efectes sobre la Salut a les Aglomeracions Urbanes, celebrat a Barcelona el 5 de juny de 2015, Dia Mundial del Medi Ambient, les institucions, entitats i persones participants, pertanyents a organismes internacionals, governs subnacionals i locals, centres de recerca i altres col·lectius implicats en la millora de la qualitat de l’ambient exterior, la contaminació acústica i la salut,

Coneixent que:Nombrosos estudis realitzats durant els darrers vint anys demostren que hi ha una relació direc-ta entre la contaminació de l’aire i la salut de les persones, i que també afecta la qualitat del medi ambient. D’altra banda, la contaminació acústica és un tipus de contaminació atmosfèrica que tam-bé comporta efectes adversos sobre la salut de les persones, a més de les molèsties que suposa.

Aglomeracions urbanes europees com Berlín, Londres, Milà, París o Barcelona, representades en aquest Simposi, incompleixen un o més dels valors límit de qualitat de l’aire establerts per la Unió Eu-ropea (UE) i dels valors guia recomanats per l’Or-ganització Mundial de la Salut (OMS) en substàn-cies contaminants com les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), el diòxid de nitrogen (NO2) i l’ozó troposfèric (O3). Aquests incompliments afecten una part important de la població europea.

El trànsit rodat, i en especial els vehicles dièsel en la mobilitat obligada, és una de les principals fonts, d’emissió de contaminants causants d’aquest pro-blema, sense oblidar el pes d’altres fonts com les indústries, els ports i aeroports, el transport per

carretera de mercaderies, els serveis o els habitat-ges, depenent de cada realitat urbana específica.

Segons l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA, 2014), entre el 91% i el 93% de la població euro-pea està exposada a nivells de partícules fines en suspensió (PM2,5) per sobre dels recomanats per l’OMS, i entre el 95% i el 98% està exposada a nivells d’O3 per sobre dels recomanats per l’OMS. Les partícules fines i l’ozó són responsables de més de 400.000 morts prematures anuals a Europa, mentre que l’exposició a partícules en suspensió disminueix l’esperança de vida de cada persona en gairebé un any, principalment a causa de l’aug-ment del risc de malalties cardiovasculars i respi-ratòries i càncer de pulmó. Els infants que viuen a prop de carreteres amb trànsit de vehicles pesants tenen el doble de risc de patir problemes respirato-ris comparats amb els que viuen a prop de carrers menys congestionats. D’altra banda, la UE estima que l’any 2010 el cost total dels efectes de la con-taminació atmosfèrica sobre la salut va ser d’entre 330 i 940 bilions d’euros; el dany econòmic direc-te inclou 15 bilions en dies de treball perduts i 4 bilions en costos sanitaris.

L’OMS també reporta que a Europa el 40% de la població està exposada a nivells de soroll superiors a 55 dB. Es calculen 61.000 anys de vida perduts per mort o discapacitat relacionada amb malalties cardiovasculars cada any. A escala mundial, l’any 2010 la contaminació atmosfèrica per partícules va ser responsable de 3,1 milions de morts i d’un 3% de tots els anys perduts de vida lliure d’inca-pacitat.

En conseqüència, l’OMS considera la contamina-ció atmosfèrica com un problema de salut pública de primer ordre.

Declaració de Barcelona per la qualitat de l’aire, la reducció del soroll i la millora de la salut a les grans aglomeracions urbanes

61

Annex 2Declaració de Barcelona

Reduir la contaminació de l’aire i el soroll ambien-tal és un repte complex, atès que està directament relacionat amb l’activitat econòmica, l’ordenació del territori, la mobilitat, la generació d’energia, les activitats domèstiques, i també amb les rutines i els comportaments quotidians de la població. La major part de les fonts emissores de contaminació atmos-fèrica estan fora del control individual de les persones i requereixen mesures per part de les ciutats, les re-gions, els estats i la Unió Europea, així com normati-ves sectorials en l’ordenació del territori, la mobilitat, l’energia, l’habitatge, la indústria i la construcció, que donin els senyals de canvi en la direcció i el sentit correctes. Ara per ara la fiscalitat dels hidrocarburs d’automoció i els impostos aplicats sobre els vehicles donen senyals en sentit contrari a la necessària re-ducció del parc de vehicles dièsel.

Per tot això,

Declarem que:• Totes les persones tenen dret a respirar un aire

de bona qualitat i a gaudir d’aquest bé comú, indispensable per a una vida saludable.

• Totes les persones tenen dret a viure en entorns lliures de contaminació acústica. Els ambients sonors naturals són un valor que cal preservar, atès que aporten benestar i qualitat de vida. Cal impulsar el contacte amb la natura i amb les zo-nes verdes en qualsevol entorn.

• Disposar d’un aire de qualitat i d’un entorn amb baixa contaminació acústica és un repte in-defugible de present i de futur, que només es pot afrontar amb una estratègia transversal i integrada, en què participin activament tots els agents i sectors implicats, i sigui compartida pel conjunt dels ciutadans.

• La coordinació de les polítiques de qualitat de l’aire, canvi climàtic i energia, crea sinergies fa-vorables a la reducció del consum energètic, de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i d’altres contaminants, i per a la millora de la salut de la població, tal com s’està demostrant en diversos indrets on s’aplica aquesta coordi-nació.

• Les accions per millorar la qualitat atmosfè-rica també són una oportunitat per impulsar l’economia amb criteris de desenvolupament sostenible. Per aquest motiu cal liderar plan-tejaments globals integrats per encarar reptes estructurals com l’eficiència energètica i la utilització d’energies netes en la mobilitat, les indústries, els serveis i el sector domèstic; l’apli-cació de les millors tècniques disponibles (MDT) en les indústries, i afrontar la sostenibilitat econòmica, ambiental i social d’una oferta de transport públic atractiva i competitiva respecte al vehicle privat. També són una oportunitat per fomentar el transport actiu, a peu i amb bicicle-ta, i per renaturalitzar l’espai urbà.

• Cal que els vehicles dièsel compleixin en con-dicions reals de circulació amb les expectatives d’emissions regulades per les normatives Euro, atès que la circulació urbana de vehicles dièsel excessivament contaminants és un factor crític per la qualitat de l’aire urbà. Determinats es-tudis independents conclouen que les emissi-ons d’òxids de nitrogen dels vehicles dièsel en condicions reals de circulació superen fins a 7 vegades de mitjana els valors requerits per a la seva homologació. Per aquest motiu urgeix l’actualització de la normativa Euro 6 per tal que els valors d’emissió en condicions reals de circulació s’equiparin a les de disseny.

62


• Cal aplicar nous instruments de finançament a les polítiques de qualitat atmosfèrica, com són la fiscalitat ambiental i la col·laboració publi-coprivada, que permetin impulsar alternatives i millores en els actuals models de mobilitat, de producció i de vida.

• La recerca sobre l’impacte en la salut de la qua-litat del aire i el soroll és una eina necessària per millorar la protecció de la salut de la po-blació. En concret cal impulsar la recerca sobre les estratègies de reducció de la contaminació atmosfèrica, l’exposició a contaminants es-pecífics i els efectes de qualsevol tipus d’inter-venció. L’evidència derivada de la recerca ha de ser integrada en les polítiques i recomanacions públiques per reduir els impactes de la contami-nació i el soroll en la salut. Tanmateix Horizon 2020, el Programa Marc de Recerca i Innovació de la UE, no aposta per aquesta línia i no inclou suficientment la recerca sobre la millora de la qualitat de l’aire en els seus objectius

• La informació, la divulgació, l’educació i la sen-sibilització són requisits bàsics per avançar en la coresponsabilització social per a la millora de la qualitat ambiental, a través de reclamar canvis globals i modificar comportaments individuals, i són imprescindibles per participar, amb criteri i coneixement de causa, en els processos col·lec-tius de decisió.

I fem una crida a tots els agents, ciuta-dans, col·lectius socials, empreses i ad-ministracions perquè, dins dels respec-tius àmbits d’actuació i en la mesura de les seves capacitats, impulsin i priorit-zin actuacions per:

• Promoure, desenvolupar i donar suport a l’apli-cació de plans de millora de la qualitat de l’aire a fi de situar els nivells de contaminació atmosfè-rica per sota dels nivells legals establerts i avan-çar cap als valors de qualitat de l’aire recoma-nats per la OMS.

• Repensar les ciutats i l’ordenació del territo-ri per fomentar la mobilitat sostenible basada en el transport públic, en la intermodalitat i el transvasament des de modes de transport privat motoritzats cap a d’altres de més sostenibles, i en la mobilitat activa –a peu i amb bicicleta– en un entorn segur i saludable.

• Promoure una oferta de transport públic com-petitiva respecte al transport privat i atractiva per al ciutadà, que s’ajusti a les necessitats de freqüència, accessibilitat i comoditat i preu, i que aposti per flotes de baixes emissions.

• Promoure la mobilitat activa, afavorint els des-plaçaments a peu segurs i saludables en en-torns poc sorollosos i lliures de fums, i treballar perquè totes les aglomeracions urbanes siguin pedalable, de manera que permetin assolir quotes modals significatives de la bicicleta en el mix de la mobilitat obligada.

63

Annex 2Declaració de Barcelona

• Impulsar la renovació del parc de vehicles, de manera que incorpori noves tecnologies del sector de l’automoció menys contaminants i més silencioses, com la del vehicle elèctric, els vehicles propulsats per combustibles nets i ve-hicles híbrids de baixes emissions.

• Tenir en compte la contaminació acústica en les polítiques de planificació i ordenació territorial, en la construcció d’infraestructures i en el dis-seny de la ciutat i de les polítiques de mobilitat.

• Potenciar la recerca referent a l’avaluació de les intervencions sobre la contaminació de l’aire i el soroll i els seus efectes en la salut, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en la salut i el medi, i definir així noves estratègi-es de reducció basades en l’evidencia científica.

• Informar i sensibilitzar la població amb l’objec-tiu de conscienciar sobre el repte existent pel que fa a la contaminació atmosfèrica, i integrar els generadors d’opinió i, molt especialment, els professionals de la salut i de la informació en la tasca de divulgació de la temàtica atmosfèrica de manera documentada i contrastada.

• Incrementar la col·laboració institucional i es-tablir mecanismes que permetin posar en comú i analitzar accions i experiències per millorar la qualitat atmosfèrica a les aglomeracions ur-banes i anticipar-se a les situacions d’episodis de contaminació ambiental, per reduir-ne la intensitat i les afectacions sobre la salut de les persones.

Les entitats organitzadores del Simposi es com-prometen a traslladar aquesta Declaració a la Unió Europea i a l’Organització Mundial de la Salut per-què en prenguin coneixement.

Dia Mundial del Medi AmbientBarcelona, 5 de juny de 2015

www.airemes.net

Les grans conurbacions europees comparteixen un mateix proble-ma: la contaminació atmosfèrica. Barcelona i 39 municipis més del seu entorn no en són una excepció, de la mateixa manera que les aglomeracions urbanes de Berlín, Londres, París, Estocolm, Milà o Madrid tenen situacions similars. El fet que sigui un problema compartit no disminueix la seva gravetat: segons l’Organització Mundial de la Salut la contaminació atmosfèrica és el risc ambien-tal per la salut més important a tot el món.

Durant anys aquesta situació s’ha negat o se n’ha minimitzat els efectes, però ara hi ha evidències suficients sobre les afectacions a la salut i els governs no poden restar com a mers espectadors. Per altra banda, la normativa de la UE i les recomanacions de l’OMS són estrictes en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat va aprovar el setembre de 2014 el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a Barcelona i 39 municipis del seu entorn. Tant el Govern com els ens locals i altres entitats, organismes i empreses n’estan aplicant les mesures; ara bé, per afrontar el difícil tema de la millora de la qualitat de l’aire urbà són necessaris dos requisits més: en primer lloc, que totes les parts implicades han d’acceptar que el problema és real i, en segon lloc, que tots som part de la solució.

L’estratègia de millora de qualitat de l’aire no va contra el cotxe ni contra la indústria, sinó contra la contaminació que generen. Més enllà d’això, combatre la contaminació atmosfèrica és una oportu-nitat de creixement econòmic basat en el desenvolupament tec-nològic, l’eficiència energètica i la reducció d’externalitats negati-ves, és a dir en els tres elements que caracteritzen la transició cap a una economia verda, moderna i competitiva.

www.airemes.net

Treballant per un aire net a l’aglomeració de Barcelona€¦ · afectar la salut de les persones...

Documents

Transcript of Treballant per un aire net a l’aglomeració de Barcelona€¦ · afectar la salut de les persones...