TREBALLS DE RECERCA 2013

XI Mostra de Treballs de Recerca al Batxillerat de Nou Barris

25 d’abril de 2012

XI MOSTRA DE TREBALLS DE RECERCA AL BATXILLERAT de NOU BARRIS Curs 2012-13

PRESENTACIÓ

Encara que et sembli que la teva contribució al món científic serà petita, els grans avenços s’han fet a partir de petites-gran coses.

Lourdes Vega Fernández (1965)

Física

Enguany celebrem la XI Mostra de Treballs de Recerca al Batxillerat. Amb aquesta activitat, plenament consolidada al districte de Nou Barris, posem a l’abast de la comunitat educativa els resultats de la tasca investigadora que l’alumnat de batxillerat ha realitzat durant d’aquesta etapa educativa. La Mostra constitueix un espai de trobada i d’intercanvi entre els diversos agents educatius que actuen en el territori. Però, sobretot, la Mostra respon a la voluntat de donar reconeixement públic als bons resultats d’un procés de treball, complex i costós, que realitzen tant l’ alumnat com el professorat dels centres educatius d’aquest districte. El dossier que teniu a les mans és el resum dels treballs que s’han presentat. Són, en total, 16 treballs de 9 centres docents: tres centres concertats i sis Instituts d’Ensenyament Secundari. Cada centre ha seleccionat els treballs que ha considerat mes representatiu, atenent a la qualitat del treball, a l’esforç de l’alumnat que els ha elaborat, així com a la bona tasca del professorat que n’ha fet el seguiment. Un jurat ha escollit 6 d’aquests treballs per ser exposats oralment el dia 25 d’abril de 2013. Una vegada més, el Centre de Recursos agraeix la participació dels membres del jurat, que generosament han realitzat la tasca de selecció, la col·laboració dels equips directius, i molt especialment la bona disposició que han mostrat l’alumnat i el professorat, veritables protagonistes de la Mostra. L’equip del CRP Nou Barris


Llista de treballs presentats Títol Nom i Cognoms Centre

Les muntanyes russes i el seu funcionament

David Martínez Martínez Amor de Dios

Manipulació periodística: realitat o ficció

Maite Prieto Martín Santa Pau PIFMA

L’hospital amb lupa: Infeccions nosocomials

Alba Vilar Medín Santa Pau PIFMA

Els microarrays

Cristina Nogueroles Blanco Closa

Cien años de soledad y de vida

Mary Celia Rojas Ciancas INS Pablo R. Picasso

Rellotges de sol

Ciro Miranda Céspedes INS Pablo R. Picasso

Maqueta electrònica d’un pla inclinat

Joan Llucià López INS Barcelona-Congrés

La Resilència

Laura Yanet Vizcaíno Hernández

INS Barcelona- Congrés

Dolça Temptació

Scarlyn Dicent Alcantara INS Flos i Calcat

Onze de Setembre del 2001: Reconstrucció

Marian Zafri Kasas INS Flos i Calcat

El meu theremin: Música amb les mans Andrián Casares Rodríguez INS Galileo-Galilei

Física aplicada a l’Skate

Marc Guillem Palacios INS Galileo-Galilei

Disseny i construcció d’un conjunt de llums

Laia Pallarès Alvarez INS Sant Andreu

El flamenco, más que un arte

Sara Ortíz Martín INS Sant Andreu

Cèl·lules mare i medicina regenerativa

Andrea Acevedo González INS Valldemossa

Pongamos que hablo de Joaquín

Cristina de Pedro Riera INS Valldemossa


Centres que han participat

INS Barcelona - Congrés CC. Amor de Dios INS Francesc Flos i Calcat CC Closa INS Galileo Galilei CC. SantaPau-Pifma INS Pablo R. Picasso INS Sant Andreu INS Valldemossa Composició del jurat

Sr. Lluís Vallvé Tècnic del Consorci d’Educació

Sra. Mercè Miralles

Tècnica de l’equip LIC

Sra .Imma Espejo Fontanals Tècnica del Districte de Nou Barris

Sra. Yolanda Fernández Torron

Professora del CC Santapau-pifma

Sra. M. Dolors Fernández Professora del CC Amor de Dios

Sr. Marc Hortal i Galí Professor de l’INS Pablo R. Picasso

Sr. Jaume Dellunde Professor de l’INS Sant Andreu

Sra. M. Lluïsa de Yebra Cueto Professora de l’INS Barcelona-Congrés

Sra. Mercè Coll Professora de l’INS Flos i Calcat

Sr. Xavier Blanch Professor de l’INS La Guineueta

Secretaris del jurat Sra. Francesca García Latorre Sr. Sebastià Capella Priu


Les muntanyes russes i el seu funcionament

Centre: Amor de Dios Autor: David Martínez Martínez

Tutora: M. Dolores Fernández

Hipòtesi de partida o idea inicial:

El que pretenia amb el treball, era esbrinar si la variació del pes d’un tren de muntanya russa afecta en el recorregut d’aquesta. S’ha aconseguit l’objectiu d’esbrinar això fent proves experimentals amb una maqueta d’una muntanya russa que he construït i amb diferents pesos. Un altre objectiu era conèixer una mica el que són aquestes atraccions, com van ser els seus inicis, quin diferents tipus n’hi ha, les seves parts... També s’ha aconseguit.

El procés d'elaboració:

El treball s’estructura en dues parts principals, una primera part on es troba informació de les muntanyes russes, la seva història, des dels inicis fins l’actualitat, les diferents classificacions de muntanyes russes, el funcionament d’aquestes, les seves parts, com són de segures les muntanyes russes, i una altra part que es tracta del treball experimental, on es duu a terme la recerca dels materials per fabricar la maqueta de muntanya russa, la seva construcció i seguidament càlculs teòrics i experimentals sobre aquesta. Amb aquests càlculs arribem a les conclusions.

Conclusions, resultats de la recerca:

Els aspectes més destacats del treball són que les muntanyes russes van aparèixer a Rússia durant el segle XVI, al principi només eren tobogans de gel, però poc a poc és van anar expandint per tot el món i van evolucionar fins al que coneixem ara. Hi ha dos materials bàsics dels que estan formades les muntanyes russes, de fusta i d’acer, dintre d’aquestes últimes hi ha un munt de variants. Les muntanyes es mouen gràcies a l’energia cinètica, aquesta energia es pot aconseguir gràcies a acceleració o gràcies a deixar-se caure des d’un punt elevat transformant l’energia potencial en cinètica. Les muntanyes russes són molt segures, està comprovat per estudis que tens més possibilitats de patir un accident anant en cotxe que en una d’aquestes atraccions, no tinguis por. Amb el treball experimental hem fet la maqueta de la muntanya russa, on és una simulació d’aquestes, per aquesta maqueta no circulen trens, sinó esferes de diferents pesos i materials. Hem obtingut dades d’aquesta maqueta i hem pogut arribar a la conclusió que el pes sí que afecta al recorregut per les vies d’una muntanya russa, a part del pes, també afecta la constant de fregament de cada material, així com el fregament amb l’aire. En un cas hipotètic de que no hi hagués fregament, és a dir, que la nostra muntanya russa estigues al buit, només en aquest cas el pes d’un tren no afectaria al recorregut que fa.


Manipulació periodística: realitat o ficció

Centre: Santa Pau PIFMA Autora: Maite Prieto Martín

Tutora: Neus Cadevall


Poder esbrinar si és cert el que es diu, que el periodisme és sectari, partidista, i manipulatiu. Veure com ho feien i si és una pràctica que es realitzava en el passat o si actualment és una situació que es dóna amb total normalitat tant en el sector privat com en el sector públic .


Les fonts consultades així com la metodologia que he seguit en l'elaboració de la meva recerca han estat les següents: Consulta de pàgines d'internet, llibres especialitzats, lectura de diversos diaris, enquestes a diferents col•lectius i recerca de fotografies per tal de ressaltar la manipulació que es duu a terme per part dels diferents mitjans de comunicació, sobretot pel que fa a la premsa escrita. Primer de tot, vaig buscar una mica d'informació sobre què és el periodisme en general i la premsa escrita en concret, per poder esbrinar si en un primer moment també existia aquest manipulació o si el periodisme va ser creat per a què la gent fos informada del que passava. També vaig indagar una mica sobre la credibilitat que té actualment la premsa en tot el món, si la gent opina que està manipulada no només als països dictatorials, sinó també als democràtics amb una suposada llibertat d'expressió; i vaig investigar que és manipulació, que és considerat manipulat, les tècniques més emprades i què passa quan trobem algun article manipulat en algun lloc. Per últim, com que m'estava quedant un treball massa teòric, vaig llegir dues notícies del mateix tema, però enfocades des de dues vessants totalment diferents. Les vaig llegir, rellegir, treure’n l'essència i vaig comparar-les per veure si les dues explicaven el mateix o havien estat manipulades. I vaig mirar com podíem contrarestar aquesta manipulació i augmentar-ne la credibilitat. .


En el meu treball de recerca he arribat a les següents conclusions: - En els mitjans de comunicació SÍ que hi ha manipulació. - Nosaltres, els usuaris, ho sabem i ho trobem normal. - Els lectors/usuaris ja escullen el mitjà de comunicació més proper a la seva ideologia.


L’hospital amb lupa: Infeccions nosocomials

Centre: Santa Pau PIFMA Autora: Alba Vilar Medin

Tutora: M. José Olmo


Les infeccions nosocomials són més comuns del que ens pensem i la culpa no només la tenen els metges i els centres sanitaris, ja que nosaltres també aportem el nostre gra de sorra. Què succeeix amb la resistència als tractaments antibiòtics?.Aquest treball va començar amb unes preguntes sense resposta, les infeccions nosocomials depenen de l’edat? i del sexe? Aquestes infeccions són més freqüents en certes malalties? I finalment, per a mi la més important, les infeccions nosocomials són evitables?


Aquest treball de recerca està format per tres parts, la primera és la part teòrica; per poder-la realitzar he cercat informació a llibres especialitzats i a la web. La segona part ha estat més pràctica, vaig poder accedir al laboratori de l’hospital clínic de Barcelona i allà vaig realitzar una entrevista al Dr. Bosch, que tractava sobre els tractaments mèdics més emprats, què fer quan es detecta una infecció. També vaig veure com és un laboratori i tots els tipus de medis de cultiu utilitzats en els diferents microorganismes patògens. Amb aquesta entrevista em vaig adonar que les infeccions més comunes són gairebé sempre les mateixes i tot i que es poden eliminar, resultaria molt costós. En aquesta part també he d’incloure l’entrevista realitzada al pacient, ja que es va infectar a l’hospital d’Staphylococcus aureus , degut al material d’osteosíntesi, i el tractament utilitzat per via endovenosa. Per poder finalitzar aquesta part vaig realitzar enquestes a homes i dones d’edats variades. Les enquestes estaven formades per preguntes senzilles i fàcils de contestar, o això em pensava jo, ja que per la meva sorpresa em vaig trobar respostes en blanc o contestades malament. molts dels enquestats no mostraven tenir consciència sobre la importància que té prendre un antibiòtic i sobre l’automedicació. Finalment, la tercera part, que tracta sobre la prevenció, va consistir en la visita a una sala blanca a l’IUCT. En aquest lloc vaig conèixer els tipus de filtres emprats, els controls microbiològics utilitzats per tal d’assolir l’esterilitat de la zona i els materials amb els que estan dissenyats la sala blanca. Amb la prevenció que em van explicar, ja vaig poder afirmar la meva hipòtesi més important.. Torno a dir; les infeccions nosocomials són evitables. Una vegada vaig tenir totes aquestes parts les vaig posar en comú i vaig començar el meu redactat i les meves conclusions.


A la meva primera hipòtesi de si les infeccions nosocomials depenien de l’edat he de dir que sí, això és afirmatiu i també, en part, és lògic que el nostre cos és com una màquina i si aquesta és vella serà més vulnerable a espatllar-se, igual que el sistema immunològic. Les persones més afectades habitualment són els nadons i aquelles amb una certa edat. En segon lloc, les infeccions nosocomials no depenen del sexe, potser hi ha alguna infecció on la dona té un índex més elevat, O viceversa, però per regla general,solen estar molt igualades. Està clar que en aquest tipus d’infecció,igual que en totes,l’estat de salut del pacient és un factor important,sobretot quan té les defenses baixes, com pot succeir amb una immunodepressió o amb un càncer. Finalment acabar dient que les infeccions nosocomials sí són evitables, acabo amb aquesta pregunta, si en les sales blanques no hi ha infeccions nosocomials, per què als hospitals si? és cert que en els centres de salut hi ha més risc ja que les persones estan malaltes però també haurien de tenir més cura amb la prevenció, sobretot pel que fa al manteniment dels filtres.


Els microarrays

Centre: Closa Autora: Cristina Nogueroles Blanco

Tutor: Alejandro Rodríguez


La informació apareguda en un diari digital, va ser el punt de partida per interessar-me per aquesta nova tècnica i plantejar-me si, potser els microarrays són o arriben a ser una important eina de treball en la biomedicina


La metodologia que he seguit en l’elaboració de la meva recerca ha estat la següent: Consulta de les fonts bibliogràfiques esmentades al treball per escrit, Lectura de diverses revistes científiques i la visualització d’uns quants vídeos científics. També vaig realitzar una visita a l’IMIM, centre d’investigació científica que treballa per l’Hospital de Mar.


Els microarrays tindran una gran repercussió pràctica en la medicina perquè és la línia d’investigació mèdica que es seguirà en un futur. Permeten estudiar la interacció de milers de gens i això ha suposat una millora respecte fa uns anys, quan els investigadors estudiaven els gens un per un. Hi ha una sèrie de problemes i qüestions ètiques que hauran de solucionar.


Cien años de soledad y vida

Centre: INS Pablo Ruiz Picasso Autora: Mary Celia Rojas Ciancas

Tutora: M. José Ibañez

Hipòtesi de partida o idea inicial: He elegido este trabajo porque considero que hay un gran vacío en las enseñanzas medias en lo que respecta a la literatura latinoamericana.

El procés d'elaboració: Parto del concepto de América latina como un todo inspirado en la obra de Eduardo Galeano: Las venas abiertas de América Latina. El proceso de elaboración de este trabajo ha sido muy costoso, por la complejidad de la obra analizada y su contextualización dentro de la historia de España y América unidas para bien o para mal. Cien años de soledad de Gabriel García Márquez es una de la novelas más representativas de la narrativa latinoamericana y el ella nos vemos reflejados todos los que procedemos de dicho continente sea cual sea nuestra nacionalidad. Se ha dicho que esta novela seria a Sudamérica lo que El Quijote es a España: el inicio y el fin de una historia.


Me ha gustado mucho realizar este trabajo porque he podido profundizar en un campo de nuestra cultura demasiado olvidado. También me gustaría que las personas que lo lean tengan deseos de conocerla.


Rellotges de sol

Centre: INS Pablo Ruiz Picasso Autor: Ciro Miranda Cespedes

Tutora: Josefa López


Què són els rellotges de sol ? Com funcionen ? Construirem un rellotge de sol.


El mètode que he utilitzat per dur a terme aquesta tasca d'exploració ha estat bàsicament el de la recerca bibliogràfica documental, que és el que es basa en un recull adequatde dades que permeten redescobrir fets, suggerir problemes, encaminar cap a altres fonts d'investigació i orientar formes per elaborar instruments d'investigació, també es realitza en forma ordenada i amb objectius precisos, a més utilitza diferents tècniques de localització, fixació de dades, anàlisi de documents i de continguts.


Sabem que és molt important per a la humanitat tenir la noció del temps. M’he adonat del mèrit que van tenir els primers homes que van ser capaços de construir els rellotges amb materials molt primaris.


Maqueta electrònica d’un pla inclinat

Centre: INS Barna-Congrés Autor: Joan Lucià López

Tutor: Oscar García


Jo crec que es pot calcular la fricció d’un cos que baixa per un pla inclinat sense saber cap característica del material per on llisca de manera automàtica.


El meu treball consisteix en la construcció d’un pla inclinat que calculi automàticament el coeficient de fricció entre qualsevol cos que baixi pel pla i el mateix pla. Per esbrinar si la meva hipòtesi inicial és certa he de fer la construcció del pla inclinat de fusta regulable, a partir de dues làmines de 600x150mm unides per un extrem per unes frontisses per poder fer el joc de inclinar-lo i ficar en un costat un regulador d'angles per ajustar l'angle, llavors es fa el càlcul per poder saber el coeficient de fricció a partir de dues fórmules bàsiques de física descompostes. Després de tot això s'ha de muntar el circuit electrònic perquè es pugui calcular el coeficient de fricció a partir d’esbrinar les dades que em falten saber del càlcul del coeficient de fricció d'un cos qualsevol que baixi pel pla. Finalment, si el circuit funciona, s’adhereix al pla i es posa en funcionament. S’han fet servir, bàsicament, fonts d’internet. Les més rellevants han estat les següents: ARDUINO. Home Page [en línia]. http://www.arduino.cc/es [consulta:22.11.2012] ARDUINO. FAQ [en línia]. http://arduino.cc/es/Main/FAQ [consulta:22.11.2012] QUORA. What aret he differences between Arduino and Raspberry pi [en línia]. http://www.quora.com/Arduino/What-are-thedifferences-between-Arduino-and-Raspberry-pi. [consulta:22.11.2012] RASPBERRYPI. FAQ [en línia]. http://www.raspberrypi.org/faqs [consulta:5.11.2012] RASPBERRYPI. Raspberry Pi and Arduino [en línia]. http://www.raspberrypi.org/archives/1171 [consulta:22.11.2012]


El treball “net” (sense contar el treball escrit ni el treball de pensar com fer que funcioni) que he fet ha sigut: Construir el pla inclinat,graduar-lo en graus i fer-lo ajustable a qualsevol angle entre 10-80º; buscar la equació per calcular el coeficient de fricció; construir els tres circuits per provar la placa Arduino, el cronòmetre i els sensors infrarojos; fer un circuit que reuneixi la funció de cronòmetre i els sensors infrarojos; adaptar el software de la placa Arduino perquè inici i pari el cronòmetre al deixar de rebre senyal infraroja serà quan el cos que baixa pel pla; comprovar que funcioni; ficar el circuit sobre del pla i finalment provar que funcioni. La conclusió del meu treball és que sí que es pot calcular el coeficient de fricció d’un material, sense saber-ne les propietats, de manera automàtica, ja que he provat el pla inclinat electrònic i funciona perfectament, indicant el coeficient de fricció.


Dolça temptació

Centre: INS Flos i Calcat Autor: Scarlyn Dicent Alcantara

Tutor: Alejandro Valero


Quin és el procés de creació d'una empresa ?


Per a la realització del projecte empresarial he hagut de consultar diverses font informatives. Abans de l'elaboració del projecte empresarial, vaig realitzar un estudi de mercat buscant el posicionament de la meva empresa en el sector. Vaig elaborar un informe final sobre la estratègia de comercialització, pel que fa a la reorientació comercial, llocs de mercat, gamma de productes... S’inclouen aspectes econòmics i financers. Les fases d'aquest procés han estat: la generació de la idea, la definició del projecte empresarial i la seva posada en marxa. A més, vaig consultar la normativa i la legislació vigent aplicades a la creació d'una nova empresa.


Les demandes de productes sans permeten la introducció de noves empreses dedicades als productes artesanals. D'altra banda els tràmits burocràtics són massa llargs i, per tant, crec que tots els tràmits s’haurien de trobar en una única finestra.


L’11 de setembre de 2001: Construcció dels fets

Centre: INS Flos i Calcat Autora: Marian Zafri

Tutora: Mercè Coll


Contrast entre els diferents punts vista informatius de l'11 de setembre de 2001 per tal de valorar com ens condicionen a l’hora d’interpretar els fets i la realitat


El meu treball de recerca l'he dividit en tres grans blocs. en el primer he volgut recollir la informació que el govern dels Estats Units va transmetre als mitjans de comunicació. Les preguntes que em vaig formular van ser: Què va passar? On va passar? Com va passar? Qui van ser els autors o l'autor dels fets? I, per què va passar. En aquest mateix bloc també he inclòs els antecedents a l'11 de setembre de 2001 i els suposats motius que van motivar als autors. Al segon bloc del treball he analitzat les hipòtesis de la conspiració. Les hipòtesis conspiratives estan fetes pels teòrics de la conspiració, anomenats també autors de les teories no oficials, que qüestionen la versió oficial del govern de George Bush. Per fer aquest bloc he agafat com a base l'escriptor, periodista i ex polític francès Thierry Meyssan, que va ser molt crític amb els fets i va publicar una obra anomenada "La gran impostura" on culpava als Estats Units dels atemptats. Finalment, el tercer bloc del meu treball ha consistit en analitzar la informació des dels mitjans de comunicació. Per fer aquest pas he seleccionat les tres cadenes que he cregut més importants aleshores: la CNN al continent americà, la BBC World a Europa i la cadena catarí Al-Jazeera al món àrab. M'he centrat en les informacions que aquestes cadenes van donar una setmana a partir del dia dels atemptats. Vinculat a aquest bloc, he realitzat una petita enquesta al meu institut, INS Flos i Clacat, per veure en general que és el que queda en la memòria de l'alumnat 12 anys després dels fets. Les preguntes que vaig realitzar eren les següents: Què va passar l'11 de setembre de 2001? Qui va fer els atemptats? Qui era Ossama Bin Laden? I, per què es va envair l'Iraq? Els fets, tal i com van ser explicats oficialment, deixaven en suspens moltes preguntes sense resposta i les explicacions donades no oferien la coherència necessària per a ser creïbles. Enfrontada a la diversitat d'informacions vaig llegir els comentaris de diversos autors que valoraven fins a quin punt els atemptats suposaven un benefici pel govern dels Estats Units. Afirmaven que la tragèdia de les Torres Bessones va servir per justificar la política exterior americana i per crear el clima de por necessari per exercir un control més gran sobre la població. Per fer el treball he hagut de consultat diverses fonts informatives, documentals i ficcions. La major part de les meves consultes les he resolt veient molts documentals i he aprofitat el meu origen per accedir de forma directa a l' informació aportada per Al-Jazeera.


En el món occidental les cadenes informatives van elaborar els diferents comunicats guiats més per interessos polítics i econòmics, que no pas per la veracitat sobre els fets. La cadena Al-Jazeera va oposar-se a aquesta informació i va elaborar una contrainformació per denunciar els interessos dels Estats Units. Al descriure el procés d'elaboració del meu treball he apuntat el camí de la reflexió que vaig seguir amb la meva investigació. En aquest apartat de conclusions es poden incloure bona part del procés de reflexió que he indicat anteriorment.


La resilència

Centre: INS Barna-Congrés Autora: Laura Yanet Vizcaino Hernández

Tutor: David Medina


La resiliència es una capacitat que tots podem desenvolupar per fer front a una adversitat o experiència traumàtica.


La idea del treball parteix de la lectura de dos llibres: Los patitos feos de Boris Cyrulnik i La resiliència d’Anna Forès. A partir d’aquests llibres vaig plantejar la meva hipòtesi i vaig investigar, sobretot, les possibles bases neurobiològiques de la resiliència. Això, en va portar, per un cantó, a revisar els diferents tests de personalitat desenvolupats per mesurar la resiliència. D’altra part, vaig investigar les bases neurobiològiques d’aquesta capacitat. Com a part pràctica, vaig entrevistar la doctora Anna Forès.

Conclusions, resultats de la recerca

Malgrat tenir teories avui dia que encara contradiuen que la resiliència sigui una capacitat que qualsevol pot desenvolupar i que conviu entre nosaltres mes properament del que imaginem, la meva recerca confirma abastament la meva hipòtesi. No vaig poder, tanmateix, per raons de disponibilitat de mitjans adequats correlacionar les mesures del tests de personalitat amb els seus possibles fonaments neurobiològics.


El meu theremin: música amb les mans

Centre: INS Galileo Galilei Autor: Adrián Casares Riodríguez

Tutor: Sergio Campos


Trobar un tema original i innovador per fer un treball és una mica difícil, però gràcies a la idea d'una professora vaig acabar decidint fer el treball sobre un instrument musical poc conegut, el theremin, un instrument en què físicament no toques res per fer so. La música és un factor important a la meva vida, i fer aquest treball em permetia ampliar els meus coneixements en aquest camp. Poder muntar l'instrument i posteriorment aprendre a tocar-lo va ser el meu objectiu des del principi del treball, a més d'aprendre el que és el theremin, com funciona i d'on prové.


La part més teòrica del treball ha estat extreta principalment d'Internet, ja que l'instrument no és massa conegut i les biblioteques no disposaven de massa informació. Principalment, el que vaig buscar va ser la història de la música electrònica, la biografia de l'inventor de l'instrument, intèrprets coneguts, el seu funcionament tècnic i la seva aplicació al cinema i al món de la música en general.. La part pràctica del treball, però, va ser més treballada, extensa i complicada. En primer lloc vaig adquirir un theremin preparat per al muntatge, el que implicava aprendre també a soldar components electrònics. Un cop muntat l'aparell i comprovat el seu bon funcionament, vaig començar a practicar amb ell, arribant a veure les possibilitats que ofereix l'instrument per interpretar música. Per complementar el procés d'aprenentatge, vaig composar una cançó senzilla que pogués ser interpretada amb l'instrument i acompanyada amb guitarra.


Per a conèixer l'instrument a fons, no només cal buscar-ne informació, sinó fer-ne un, aprendre a tocar-lo, d'alguna forma, fusionar-te amb ell. Així, he construït el meu theremin, he aprés a interpretar una peça composada per mi mateix i he conegut la seva història.


Física aplicada a l’Skate

Centre: INS Galileo Galilei Autor: Marc Guillem Palacios

Tutor: Sergio Campos


La idea principal del meu treball de recerca va ser descobrir els graus de realitat que hi havia en els problemes de física posant en pràctica lleis físiques apreses a classe. Per dur a terme la recerca d’una forma amena vaig fer servir com símbol de realitat un esport anomenat Skate, mitjançant el qual, posant en pràctica algun problema fet a classe, vaig obtenir resultats i conclusions.


En el treball vull trobar el grau de veracitat entre realitat i teoria en l’escola, per tant he de comparar aquests dos terrenys i, a més, introduiré la simulació com a relacionant de tots dos . Per tant compararé un mateix problema o situació en els tres terrenys, el primer a la realitat, reproduint el problema; el segon virtualment, mitjançant un simulador; i el tercer resolent el problema fent servir lleis físiques. Vaig decidir començar per la realitat perquè d’aquesta manera podia obtenir càlculs que m’ajudarien a tenir un nivell més gran de veracitat a l’hora de fer el simulador i el problema. Així que vaig anar a un Skatepark, vaig realitzar l’acció que vindria a ser el problema analitzat i vaig obtenir càlculs per després aplicar-los als altres terrenys. A part també vaig filmar la recreació del problema aconseguint d’aquesta manera una comparació visual. Com a programa simulador faig servir el Algodoo Phun, un simulador de lleis físiques amb un model d’anàlisi continu que simula de manera exacta els moviments. Per resoldre el problema vaig fer servir coneixements de física obtinguts a 1er de Batxillerat -en aquest cas dinàmica- utilitzant forces, energies i plans inclinats. Les fonts consultades van ser els apunts de física de 1er de batxillerat i el respectiu llibre de text.


Amb els resultats de l’aplicació del problema en tots tres terrenys observem que entre la realitat i el simulador pràcticament no hi ha diferència, però en el relació amb el problema teòric si que n’hi ha. Aquesta diferència és conseqüència de la falta de càlcul de diferents paràmetres.

Mitjançant els resultats obtinguts podem concloure que els problemes realitzats a classe no s’allunyen tant de la realitat, tot i que aquests ometen una sèrie de paràmetres importants. Per tant, els problemes que fem a classe segueixen un patró per arribar al grau màxim de realitat, sense augmentar el nivell del problema adequat al nostre curs. Si es volgués resoldre el problema totalment similar a la realitat, el nivell del problema seria universitari i amb els coneixements d’ESO o Batxillerat no el podríem resoldre.


Disseny i construcció d’un conjunt de llums

Centre: INS Sant Andreu Autora: Laia Pallarès Álvarez

Tutor: Jaume Dellunde


La meva idea des d’un principi era fer un Treball de Recerca on la pràctica hi fos molt important i que em servís per aprendre noves coses en el camp de l’electrònica. Així dons, el Treball que em vaig proposar va ser fer una petita maqueta semblant a la de la Torre Agbar (no a escala) amb un sistema de control de llums basat en un microxip PICAXE. Vaig decidir que la manera més fàcil i còmode d’il•luminació serien els LED, igual que a la Torre Agbar.


El meu Treball de Recerca està dividit en quatre parts. La primera és el Sistema de llums de la Torre Agbar, on vaig consultar quasi tota la informació a internet. En la segona part, la Construcció de la maqueta, vaig fer servir materials reciclats. En la tercera part, El sistema de control, hi he inclòs tota la part del sistema de control: placa base, placa suplementària, construcció dels LED, etc. I per últim, a la part de Programació del microxip, hi ha tota la part de programació mitjançant el software Programming Editor de PICAXE.


El treball que s’havia pensat des d’un principi, el vaig poder realitzar bé i vaig poder complir tots els objectius que m’havia proposat.: El sistema de llums de la Torre Agbar fa servir el protocol DMX 512 i es programa mitjançant software específic d’un ordinador. He pogut construir la torre de llums i funciona correctament de la forma prevista.


El flamenco, más que un arte

Centre: INS Sant Andreu Autora: Sara Ortíz Martín

Tutor: Jaime Parra


El món del flamenc presenta molts prejudicis i sovint menyspreus (s’associa a l’ètnia gitana, només es pot fer en determinades zones del país, es centra en el cant i la dansa, etc) He escollit aquest treball perquè m’agradaria estudiar Flamencologia per completar la meva formació professional –sóc ballarina des de la infantesa- i per endinsar-me en la veritable realitat d’aquest món.


Per elaborar el meu treball d’investigació, he fet una recerca en biblioteques, arxius, he realitzat enquestes a artistes i estudiosos de la matèria; he consultat filmografies de diferents actuacions i a més he fet l’anàlisi formal de diferents obres d’art. Tota aquesta informació ha estat contrastada per una part teòrica, on es parla de la visió poètica del flamenc repassant la visió d’autors com ara Bécquer, Falla, Lorca, Caballero Bonald, entre altres; i una part pràctica on podem observar tot una sèrie d’elements tals com la dansa, el cant, els instruments i la escenografia que conformen aquest art. El treball conclou amb una dignificació del flamenc, com a art de la síntesi, totalitzador.


Destaquem les següents conclusions: a) El flamenc no és una activitat “local” com es pensa, és un art universal considerat

Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2012 b) El flamenc és un art total, aglutina diferents disciplines en un centre, tal com va esmentar

Scriabin c) El flamenc serveix com a mètode de reforç i de integració de grups que necessiten atenció

especial La mateixa Generalitat conscient de la internacionalitat d’aquest art i de les seves arrels a Catalunya, prepara en aquests moment l’any internacional Carmen Amaya.


Cèl·lules mare i medicina regenerativa

Centre: INS Valldemossa Autora: Andrea Acebedo González Tutor: Josep Maria Busquets


Conèixer el món de les cèl·lules mare i el seu paper fonamental en medicina regenerativa és la idea inicial d’aquest treball. Donat que al 2006 és va aconseguir generar cèl·lules mare pluripotents al laboratori a partir de cèl·lules de la pell, la part pràctica d’aquesta recerca és aconseguir generar aquestes cèl·lules mitjançant una reprogramació cel·lular. Objectiu part experimental: generació de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS), cultiu i caracterització d’aquestes. Hipòtesi: les cèl·lules generades a partir d’un teixit diferenciat, han hagut d’adquirir l’estat de pluripotència i, en conseqüència, poden ser diferenciades en qualsevol tipus cel·lular.


Fonts consultades: pel que fa als conceptes teòrics del treball he consultat molt sovint els llibres de biologia de I i II de batxillerat ,així com diversos articles de divulgació científica, la majoria d’ells escrits en anglès (vegeu la bibliografia). Activitats realitzades a priori: recerca d’un institut que treballés amb cèl·lules mare i em permetés realitzar alguna pràctica per incloure-la al meu treball. Va ser el punt més complicat d’aquest treball i on més em vaig haver de moure. No qualsevol centre de recerca permetia fer pràctiques a una alumna de batxillerat i menys d’aquest nivell. Un cop ho vaig aconseguir, vaig passar a la recerca d’informació i a l’elaboració d’un índex provisional. Activitats realitzades durant els mesos de juliol i agost a l’IBEC (incloses a la part experimental): cultiu primari de cèl·lules adultes (primera pràctica), per posteriorment dur a terme la reprogramació cel·lular (segona pràctica). A continuació el cultiu d’aquestes cèl·lules, ja reprogramades, sota unes condicions determinades (tercera pràctica). Finalment vaig dur a terme una sèrie de proves de caracterització per concloure que les cèl·lules havien adquirit la capacitat de pluripotència i eres susceptibles de ser diferenciades en qualsevol tipus cel·lular (quarta pràctica, que engloba un total de 6 experiments). Metodologia emprada a la part experimental: Fer una petita introducció de cada pràctica, explicar breument l’objectiu, a continuació indicar el material i/o reactius que farem servir, seguidament explicar detalladament el procediment (el protocol de cada experiment) i finalment mostrar els resultats i interpretar-los. He emprat tècniques de biologia molecular com la immunofluorescència o la PCR. He utilitzat diferents aparells de laboratori i he treballat en investigacions reals, on jo mateixa adaptava les pràctiques al meu treball.


A nivell general: - Qualsevol mínim error pot invalidar la investigació. És imprescindible tenir molta cura i sobretot fer rèpliques dels experiments. - Actualment ens movem en un món on la ciència i la tecnologia s’han fusionat, això ha permès un gran avanç, per exemple, a l’hora d’elaborar teràpies mèdiques. Conclusió de la part experimental: - Un cop generades les iPS, l’objectiu clau d’aquesta investigació era esbrinar si havien adquirit l’estat de pluripotència i, per tant, tenien les mateixes característiques que les cèl·lules mare d’origen embrionari i, després de realitzar totes les proves de caracterització podem afirmar que sí, realment compleixen tots els requisits de les cèl·lules mare embrionàries. Abans de proposar aquest objectiu però, s’havia proposat de manera poc explícita la següent pregunta, que es contesta al llarg del treball: ‘‘Com és possible generar cèl·lules pluripotents a partir de cèl·lules adultes del nostre cos?’’. Una resposta breu és: duent a terme una reprogramació cel·lular.


Pongamos que hablo de Joaquín

Centre: INS Valldemossa Autora: Cristina de Pedreo Riera Tutora: Carmen Lebrón


La idea inicial del meu treball era fer un apropament a Joaquín Sabina, a través de la seva biografia i de les seves cançons. Sobre la seva persona, el meu objectiu era que qui llegís aquest treball, coneixès o no Sabina, es fes una idea de qui és, com ha estat la seva vida, i de quina forma ha arribat a ser com és avui en dia. En relació a les seves cançons, els meus objectius eren fer-ne una anàlisi temàtica, per així saber si Sabina segueix el model de la poesia clàssica, es a dir, si tracta l’amor com en la poesia clàssica o ,en canvi, el tracta d’una forma més contemporània i actual. Així, poder conèixer la seva biografia amorosa, la seva concepció de l’amor i les seves influencies a l’hora d’escriure les seves cançons. Al final del treball, la meva intenció era poder conèixer la vida de Sabina, tant a nivell professional com personal..


Les fonts principals d’aquest treball han estat diversos llibres que parlaven sobre la vida de Joaquín, diverses pagines webs, documentals i la meva pròpia forma d’analitzar les cançons prèviament seleccionades. Un dels primers passos per a la realització del meu treball, a part de llegir tot el material que tenia al meu abast, va ser delimitar la meva investigació, fixant la llista de cançons definitiva que finalment serien analitzes, amb un criteri de selecció concret, les cançons de temàtica amorosa. A continuació vaig fer una extensa investigació sobre la seva biografia professional i amorosa, per posteriorment relacionar-la amb les seves cançons. El següent pas que vaig realitzar, va ser començar a fer el comentaris de text, amb una estructura igual per a totes (contextualització, temàtica, argument, anàlisi estil i conclusions). Finalment, un cop realitzats tots aquests passos vaig posar en comú els mes resultats


Desprès de l’extensa investigació que he fet a través dels llibres, d’Internet, de documentals i de l’anàlisi de les seves cançons he arribat a les següents conclusions: 1.Les cançons analitzades de Sabina, si que tracten moments autobiogràfics de la seva vida, relacions amoroses, anècdotes... 2.A través de les seves cançons pots arribar a conèixer com és, quins són els seus sentiments... 3.Sabina te una visió pròpia de l’amor i contemporània, no s’assembla a la visió de l’amor cortesa de la poesia clàssica. 4.Les seves cançons no tenen forma poètica, però moltes d’elles contenen molta poesia. 5. Francisco Quevedo i altres poetes que ha llegit al llarg de la seva vida, tenen un gran influencia a la seva obra. 6.Les característiques formals del Barroc es fan presents en les seves lletres, un lèxic d’us estàndard entrellaçat amb cultismes, contrastos i antítesis, així com construccions anafòriques i l’ús constant de variades figures retòriques.

TREBALLS DE RECERCA 2013

Documents

Transcript of TREBALLS DE RECERCA 2013