Treballs especials - IOC · 2020. 12. 4. · Treballs especials Mª José Romero Morales et al....

Treballs especialsMª José Romero Morales et al.Adaptació de continguts: Mª José Romero Morales

Riscos derivats de les condicions de seguretat

Riscos derivats de les condicions de seguretat Treballs especials

Índex

Introducció 5

Objectius 7

1 Treballs en altura 91.1 Bastides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.2 Escales de mà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.3 Plataformes elevadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151.4 Maquinària com a mitjà d’elevació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161.5 Treballs sobre cobertes i teulades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171.6 Treballs verticals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

1.6.1 Riscos i factors de risc en treballs verticals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.6.2 Mesures de prevenció i protecció en treballs verticals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201.6.3 Recomanacions complementàries de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

1.7 Tècniques operatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291.7.1 Tècniques de progressió vertical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291.7.2 Tècniques de progressió horitzontal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341.7.3 Tècniques especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 351.7.4 Tècniques d’evacuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

1.8 Operador de treballs verticals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381.9 Selecció i utilització d’EPI contra caigudes d’altura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

1.9.1 Definicions i composició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 401.9.2 Marcatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431.9.3 Protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431.9.4 Elecció i ús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431.9.5 Atencions i manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441.9.6 Llista de control per a l’especificació dels equips de protecció individual . . . . . . . 45

2 Treballs en espais confinats 472.1 Tipus de recintes confinats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 492.2 Riscos en recintes confinats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

2.2.1 Riscos generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502.2.2 Riscos específics i causes que produeixen accidents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

2.3 Mesures preventives per al control de treballs en atmosferes perilloses . . . . . . . . . . . . . 542.3.1 Autorització de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 542.3.2 Instruccions de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 612.3.3 Mesurament i avaluació de l’atmosfera interior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 692.3.4 Aïllament de l’espai confinat davant riscos diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 712.3.5 Ventilació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 712.3.6 Vigilància externa continuada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 732.3.7 Formació i ensinistrament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Riscos derivats de les condicions de seguretat Treballs especials

3 Manipulació de líquids inflamables i sòlids combustibles en pols 753.1 Electricitat estàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

3.1.1 Formació i acumulació de l’electricitat estàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 763.1.2 Perills de les descàrregues electrostàtiques a les superfícies dels líquids i partícules en

pols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 773.1.3 Càrregues electrostàtiques de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 783.1.4 Mesures de prevenció i de protecció davant del risc de l’electricitat estàtica . . . . . . 78

3.2 Càrrega i descàrrega de camions cisterna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 833.2.1 Dispositius de seguretat a les cisternes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 833.2.2 Graus d’ompliment de les cisternes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843.2.3 Condicions de seguretat abans de la càrrega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843.2.4 Condicions de seguretat durant la càrrega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 853.2.5 Condicions de seguretat després de la càrrega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 853.2.6 Descàrrega de les cisternes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 863.2.7 Protecció contra incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 863.2.8 Instruccions escrites de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

4 Treballs de soldadura 894.1 Tècniques de soldadura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

4.1.1 Soldadura per arc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 894.1.2 Soldadura per combustió de gasos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 924.1.3 Soldadura per resistència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934.1.4 Soldadura forta i tova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934.1.5 Tall de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

4.2 Riscos higiènics en les operacions de soldadura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 944.2.1 Soldadura elèctrica per arc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 944.2.2 Soldadura per combustió de gasos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 954.2.3 Tall de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

4.3 Mètodes de control dels riscos higiènics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 964.3.1 Control de contaminants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 974.3.2 Radiacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

4.4 Riscos associats a les condicions de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1004.4.1 Contactes elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1014.4.2 Incendis i explosions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1014.4.3 Projecció de partícules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1024.4.4 Caigudes a diferent nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1034.4.5 Caigudes al mateix nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1034.4.6 Caiguda d’objectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1034.4.7 Talls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1044.4.8 Cremades per contactes amb elements a elevada temperatura . . . . . . . . . . . . . . 104

4.5 Equips de protecció individual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1044.5.1 Protecció dels ulls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1054.5.2 Protecció de diferents parts del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1104.5.3 Protecció de les mans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1104.5.4 Requisits dels EPI que s’han d’utilitzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Riscos derivats de les condicions de seguretat 5 Treballs especials

Introducció

Aquest crèdit sobre seguretat recull en aquesta unitat riscos que, en molts casos,provoquen accidents molt greus, molts d’ells mortals. De tant en tant a les notícieses relaten aquests tipus d’accidents que es podrien haver evitat: treballadorsque cauen des d’una bastida, que entren en un espai confinat i perden la vida oque pateixen una explosió d’un líquid inflamable o d’una pols combustible ensuspensió. Els treballs en soldadura no acostumen a ser tan mediàtics, però tambétenen efectes que poden ser irreversibles en la salut dels treballadors.

En el nucli d’activitat “Treballs en altura” es tracten aquests tipus de treballs, laseva perillositat i les tècniques que permeten protegir-se. S’avaluen els factors derisc, les mesures de protecció, les tècniques operatives i la selecció d’equips deprotecció individuals.

En el nucli d’activitat “Treballs en recintes confinats” en primer lloc es defineixquè s’entén per recinte confinat i es presenten els tipus de recintes i els riscosassociats. Seguidament s’estableixen les mesures preventives en atmosferesperilloses per al control, l’avaluació, la vigilància, la formació i l’ensinistramentdel personal que ha de treballar en aquests recintes.

El nucli d’activitat “Manipulació de líquids inflamables i sòlids combustiblesen pols” tracta sobre els riscos generats per aquestes substàncies capaces de formaratmosferes explosives. Es tracten els riscos existents en el transvasament de líquidsinflamables i en la manipulació de sòlids combustibles, entenent com a principalrisc el fet que existeixi electricitat estàtica. Es defineix tot el que fa referència aaquest risc, així com les diferents mesures de prevenció associades, i tot el que fareferència a la càrrega i descàrrega de camions cisterna.

En el nucli d’activitat “Treballs de soldadura” establirem en primer lloc lestècniques de soldadura, seguidament explicarem tot el que fa referència als riscoshigiènics i els mètodes que hi ha per controlar-los. A continuació parlarem sobreels riscos associats a les condicions de seguretat i, finalment, explicarem tot el quefa referència als equips de protecció individual i les zones que s’han de protegir:les diferents parts del cos.

Donada la situació actual de pandemia originada per la covid-19 en els apartatsafectats hi trobareu la informació relacionadamb la covid-19


Objectius

1. En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent:

• Relacionar les condicions i característiques dels locals de treball, lesinstal·lacions, les màquines, els equips i els processos de treball ambels perills i els sistemes i elements de prevenció i protecció.

• Interpretar les condicions de funcionament de les instal·lacions, mà-quines i equips, a partir de manuals d’operacions i d’informaciótècnica.

• Relacionar les condicions de funcionament de les instal·lacions, mà-quines i equips, amb les normes generals exigibles sobre prevenció deriscos.

• Interpretar les característiques i els riscos específics de les activitats deperillositat alta, en relació amb els treballs d’altura, productes químics,recintes confinats, líquids inflamables, sòlids combustibles en pols, desoldadura i d’altres, a partir de la informació tècnica.

• Elaborar procediments segurs per a treballs de perillositat alta, segonsla normativa vigent i els sistemes de protecció adequats, a partir demanuals de procediment generals.

• Identificar incompliments de normes i anomalies de funcionament enlocals, màquines, instal·lacions i procediments de treball a partir de lesnormes generals i internes i de procediments normalitzats establerts.

• Determinar millores de les condicions i característiques de seguretatdels locals de treball, les instal·lacions, les màquines i els equips iprocediments de treball, segons les anomalies i els incomplimentsdetectats en l’anàlisi i la investigació d’accidents i incidents, en elscontrols de riscos i en les inspeccions de seguretat.

• Verificar el compliment de la normativa general i les normativesinternes en relació amb les condicions de seguretat i salut, i delsprocediments que cal seguir en els processos de treball, a partir dela normativa específica en cada cas.


Podeu consultar lesestadístiques oficialsd’accidents de treball al’Estat espanyol:bit.ly/2WDFuu7

1. Treballs en altura

Històricament, els treballs en altura han representat un dels problemes més gransquant a seguretat, no únicament en el sector de la construcció, sinó també enaltres sectors com el de serveis. Habitualment, les caigudes són la forma mésfreqüent de perdre la vida al lloc de treball després d’infarts, accidents de trànsit iatrapaments/amputacions.

En general s’entén per treballs en altura aquells que es realitzen en un lloc per sobredel nivell de referència, entenent com a tal la superfície sobre la qual pot caure untreballador i provocar-li danys personals. Tot treball que pugui suposar un risc decaiguda d’alçada superior a 2 metres requereix l’ús de protecció contra caigudes.Això no exclou que quan es treballi en altures inferiors no s’hagin d’utilitzar tambéels mitjans i equips més adients per a cada situació.

Treballs en altura. Font: Pixabay

Els equips de protecció individual (EPI) contra caigudes d’altura s’han d’utilitzarquan hi hagi risc de que els usuaris pateixin una caiguda des de diferent nivell,sempre que aquest risc no s’hagi pogut evitar o reduir mitjançant l’aplicaciód’altres mesures preventives. L’EPI sempre és la darrera mesura que cal utilitzar.La primera és eliminar el risc o, com a mínim, intentar reduir-lo, de manera quedavant d’un treball en altura cal preguntar si realment és necessari realitzar-lo.Imagineu, per exemple, que en un habitatge amb planta baixa i un pis cal perforarper la part externa d’una finestra del primer pis, situada a 3 metres del terra. Sil’operació es pot fer des de la planta on està situada la finestra, pot ser preferiblea fer-ho des d’aquest primer pis abans que posar una escala a nivell del terra.Evidentment, cal prendre també mesures preventives abans de realitzar l’operaciói assegurar que el treballador no pot caure fins a la planta baixa.

D’entre els principals mitjans o mètodes utilitzats per a la realització de treballsen altura podem destacar:

• Bastides

• Escales de mà

• Plataformes elevadores

• Maquinària com a mitjà d’elevació

• Treballs sobre cobertes i teulades

• Treballs verticals

http://www.mitramiss.gob.es/estadisticas/eat/welcome.htm


1.1 Bastides

Una bastida és una construcció provisional per proporcionar un lloc de treball, depas, o de protecció segur per a la construcció, manteniment industrial, construcciónaval, reparació o demolició d’edificis. Pot estar constituïda de ponts, passarel·leso plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d’acer o d’altres materials.La bastida permet l’accés dels treballadors a tots els punts d’un edifici que s’estàconstruint o mantenint o reparant, o també d’un vaixell o d’una altra estructura.

Bastida. Font: Pixabay

Totes les bastides han de ser sòlides, rígides, capaces de suportar lacàrrega màxima per la qual estan destinades i han de disposar delsdispositius de seguretat reglamentaris per pujada, baixada i ancoratge.

No s’han de deixar mai eines o altres objectes sobre la bastida. Les plataformes deles bastides situades a més de 3 metres d’altura han d’estar protegides amb baranai sòcols.

Les condicions generals d’utilització de les bastides estan recollides al Convenicol·lectiu general de sector de la construcció.

Conveni col·lectiu general de sector de la construcció

Tota bastida ha de complir les condicions generals respecte a materials, estabilitat,resistència, seguretat en el treball i seguretat general, i les particulars referents a la classea la qual la bastida correspongui, especificades en el Reial Decret 1215/1997 modificat pelReial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel que fa a la seva utilització.

Entre d’altres condicions generals, les bastides:

• Han d’estar estabilitzades per fixació o per altres mitjans.

• Han de disposar de baranes o de qualsevol altre sistema de protecciócol·lectiva que proporcioni una seguretat equivalent (en particular, quan hihagi un risc de caiguda d’altura de més de 2 metres). Les baranes han deser resistents, d’una alçada mínima de 90 centímetres i han de tenir unaprotecció intermèdia i un rodapeu. Resulten aconsellables les baranes d’1metre d’altura.

• Han de tenir dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes que noméses poden interrompre en els punts d’accés a una escala o una escala de mà.

• Hauran de tenir la resistència i els elements necessaris de suport o subjecció,o tots dos, perquè la seva utilització en les condicions per les quals han estatdissenyats no suposi un risc de caiguda per trencament o desplazamiento.

• Han de disposar de plataformes que formen el pis de manera que no espuguin moure ni donar lloc a basculament, lliscament o qualsevol altremoviment perillós. L’amplada serà la necessària per a la fàcil circulació


Vegeu a “Referències”l’enllaç web al Convenicol·lectiu del sector laconstrucció (CCSC).

dels treballadors i l’adequat emmagatzematge dels estris, eines i materialsimprescindibles per al treball a realitzar en aquell lloc.

• L’accés a les seves plataformes s’ha de fer normalment a través de mòdulsd’escales de servei adossades als laterals, o bé estant les escales integradesen el propi bastida. En cap cas està permès enfilar pels travessers del’estructura de l’andamio.

• Els seus elements de suport han d’estar protegits contra el risc de lliscament,ja sigui mitjançant subjecció en la superfície de suport, ja sigui mitjançantun dispositiu antilliscant, o bé mitjançant qualsevol altra solució d’eficàciaequivalent, i la superfície portant haurà de tenir una capacitat suficient. S’hade garantir l’estabilitat de la bastida. S’ha d’impedir mitjançant dispositiusadequats el desplaçament inesperat de les bastides mòbils quan s’estanrealitzant treballs en altura.

• El seu pis ha d’estar conformat per materials sòlids d’una amplada mínimatotal de 60 centímetres, de manera que resulti garantida la seguretat alpersonal que hi circuli.

Quan l’accés a la bastida o l’execució d’una tasca particular exigeixila retirada temporal d’un dispositiu de protecció col·lectiva contracaigudes, s’han de preveure mesures compensatòries i eficaces deseguretat, que s’han d’especificar en la planificació de l’activitatpreventiva. No es pot executar el treball sense l’adopció prèvia d’aquestesmesures. Una vegada conclòs aquest treball particular, ja sigui de formadefinitiva o temporal, s’han de tornar a col·locar al seu lloc els dispositius deprotecció col·lectiva contra caigudes.

Existeixen bastides tubulars (o modulars), construïdes amb mòduls prefabricatsd’acer i plataformes. A l’NTP 1015 (bit.ly/2QE9sKM) hi ha descrites les normesconstructives. Cal que tinguin una escala interior protegida de caigudes al buit perl’accés als nivells de treball, i baranes formades per sòcol amb unes dimensionsmínimes, travesser intermedi i passamà. L’estructura de les bastides ha d’estarformada per tubs d’acer o d’alumini, de diàmetre exterior de 48,3 mm, amb unrevestiment de protecció adient, davant oxidació i corrosió, en el cas dels acers.Les plataformes de treball han de ser de resistència suficient i la seva superfícieha de ser antilliscant. Han de dur indicació de la càrrega màxima admissible.Poden ser de fusta tractada, acer, plàstic o alumini. Les plataformes han d’estarexemptes de qualsevol anomalia que afecti al seu comportament, com poden serdeformacions, cops, oxidació, etc.

A l’NTP 1016 (bit.ly/2y6b3m7) es recullen les normes de muntatge i utilitzacióde les bastides de façana de components prefabricats. Les bastides s’han decomprovar abans d’iniciar la jornada laboral o després de veure’s afectadesper qualsevol circumstància que pugui alterar la seva resistència i estabilitat,especialment en cas de vent rellevant o pluges. S’ha de procedir a les revisionsperiòdiques establertes segons el que indica Reial Decret 2177/2004. Tambéinclou una llista orientativa de comprovacions o revisions.

https://www.insst.es/documents/94886/327975/ntp+-1015.pdf/fe39e7ac-902a-41c8-9964-29cd31920e15m

https://www.insst.es/documents/94886/327975/ntp-1016.pdf/a42ab142-3026-451b-a718-e822c2e46ac0


Els sistemes de bastida sense certificació, però assimilables a normes harmonit-zades no poden garantir la seguretat dels treballadors, ja que no disposen delsdocuments acreditatius d’assajos preceptius previs perquè no estan en vigènciao no són d’aplicació. Segons el conveni col·lectiu del sector la construcció(CCSC), les bastides que no disposin de certificació de producte emesa per entitatreconeguda únicament podran muntar-se fins a 6 metres d’alçada, no podrancomptar amb distàncies entre suports de més de 8 metres ni estar situades lesseves bases a una alçada superior a 24 metres.

Llista orientativa de verificacions necessàries per a les bastides:

• Els muntants estan alineats?

• Els muntants estan verticals?

• Els travessers estan horitzontals?

• Els elements de travada horitzontals i verticals estan en bon estat?

• Els ancoratges de la façana estan en bon estat i disposats segons la configu-ració tipus o el pla de muntatge, desmuntatge i utilització, si escau?

• Els marcs amb els seus passadors (si calen) estan correctament acoblats?

• Les plataformes de treball estan correctament disposades i són adequadesa l’estructura de la bastida i en condicions d’ús sense risc de lliscament oaixecament?

• Les baranes, els passamans, les barres intermèdies i els sòcols estancorrectament disposats i en bones condicions d’ús?

• Els accessos estan en condicions correctes?

Bastida a una façana. Font: Pixabay

Les bastides només poden ser muntades, desmuntades o modificades substancial-ment sota la direcció d’una persona amb una formació universitària o professionalque l’habiliti per a això i per treballadors que hagin rebut una formació adequada iespecífica per a les operacions previstes d’acord amb l’Annex II, apartat 4.3.7 delReial Decret 1215/1997 modificat pel Reial Decret 2177/2004.

Tant els treballadors afectats com la persona que ho supervisi disposaran d’un plade muntatge i desmuntatge que inclogui qualsevol instrucció.

Les bastides han de ser inspeccionades per una persona amb una formacióuniversitària o professional:

• Abans de la seva posada en servei.

• Periòdicament.

• Després de qualsevol modificació, període de no-utilització, exposició a laintempèrie, sacsejades sísmiques, o qualsevol altra circumstància que hagipogut afectar la seva resistència o la seva estabilitat.


Quan, de conformitat amb el Reial Decret 1215/1997 modificat pel Reial Decret2177/2004, no sigui necessària l’elaboració d’un pla de muntatge, utilització i des-muntatge, les operacions previstes en aquest apartat també poden ser dirigides peruna persona que disposi d’una experiència certificada per l’empresari en aquestamatèria de més de dos anys i compti amb la formació preventiva corresponent,com a mínim, a les funcions de nivell bàsic.

Els resultats de les comprovacions i inspeccions periòdiques s’han de documentari estar a disposició de l’autoritat laboral.

1.2 Escales de mà

Escala doble d’estisora

L’escala manual és un aparell portàtil que consisteix en dues peces paral·leles olleugerament convergents unides a intervals per travessers i que serveix per pujaro baixar una persona d’un nivell a un altre. N’hi ha de molts tipus: simples d’untram, dobles d’estisora, extensibles, etc.

Escala extensible al costat d’unabastida. Font: Pixabay

Les escales manuals s’utilitzen generalment en tot tipus d’indústries i treballs.Estan implicades en un gran nombre d’accidents, la majoria dels quals es podrienevitar amb una bona construcció, conservació i ús adequat.

S’ha d’evitar sempre que sigui possible treballar en una escala de mà perprevenir les caigudes d’altura. En tot cas, no és recomanable utilitzarescales de mà en cas de treballs de llarga durada (més d’aproximadament30 minuts) i si la tasca requereix esforç físic i/o manipulació de càrregues.

Si es fa servir una escala de mà s’han de tenir en compte tres aspectes bàsics:l’escala (material, disseny), la seva ubicació i la forma d’utilitzar-la. En general,per a tots els usos professionals (i també domèstics) cal tenir en compte lessegüents mesures abans d’utilitzar una escala de mà:

Taula 1.1. Mesures davant l’ús d’una escala de mà

1. Assegurar que estigui col·locada sobre superfícies planes,horitzontals, resistents i no lliscants. Si el paviment està inclinatlateralment respecte a l’escala menys de 16 graus, potcompensar-se el desnivell emprant prolongacions sòlides ambcollaret de fixació. La inclinació de el terreny en el mateix sentitde la col·locació de l’escala no ha de ser superior a 6 graus.

La inclinació de l’escala ha de ser tal que la distància de el peua la vertical-calç passant pel vèrtex estigui compresa entre elquart i el terç de la seva longitud, corresponent a una inclinaciócompresa entre 75,5º i 70,5º.


L’escala ha de quedar perfectament subjecta a l’edifici i estarben recolzada, a fi d’evitar qualsevol possible lliscament. Per aaixò es poden utilitzar diversos sistemes.

2. Observar si els esglaons i laterals estan en bones condicions,sense defectes visibles i nets d’oli o greix. De manera periòdica,s’ha de sotmetre a una inspecció visual detallada els resultatsde la qual haurien d’enregistrar-se.

3. Els esglaons han d’estar totalment oberts i el dispositiu deseguretat col·locat abans de pujar a una escala. No pujar maiels 2 o 3 últims esglaons. La part superior de l’escala ha dequedar aproximadament a l’altura de la cintura, per podersubjectar-se amb facilitat en cas necessari.

4. No portar res en les mans o sota els braços quan es puja obaixa d’una escala vertical. S’ha de treballar sempre de cara al’escala. Mai de costat a ella. S’ha de pujar i baixar també decara a l’escala.

5. Mantenir els dos peus sempre recolzats en l’escala, nointentar arribar a punts allunyats i, sempre que sigui possible,subjectar-se a l’escala amb les dues mans o com a mínim ambuna mà.

6. No col·locar mai una escala davant d’una porta si no estàgarantit el seu bloqueig.

7. No deixar eines o altres objectes sobre els graons.

8. Prohibir l’accés i acordonar les zones on s’està duent a termeun treball en altura amb una escala de mà.

9. Durant el treball a més de 2 metres d’altura els operaris hand’anar proveïts d’arnès/cinturó de seguretat fixatconvenientment en un punt sòlid i resistent. Limitar l’ús decinturó de seguretat que evita la caiguda però no una sacsejadaviolenta.

Més concretament, el sector de la construcció en el seu conveni col·lectiu estableixles següents normes pel que fa l’ús de les escales de mà:

• S’han de col·locar de manera que la seva estabilitat durant la seva utilitzacióestigui assegurada. Els punts de suport s’han d’assentar sòlidament sobre unsuport de dimensions adequades, i estable, resistent i immòbil, de maneraque els travessers quedin en posició horitzontal. Les escales suspeses esfixaran de forma segura i, excepte les de corda, de manera que no puguindesplaçar-se i s’evitin els moviments de balanceig.


Amplieu informació sobreseguretat de les màquinesa l’apartat “Seguretat enmàquines” de la unitat“Riscos derivats de lescondicions de seguretat”.

• Cal impedir el lliscament dels peus de les escales de mà durant la sevautilització, ja sigui mitjançant la fixació de la part superior o inferior delstravessers, ja sigui mitjançant qualsevol dispositiu antilliscant o qualsevolaltra solució d’eficàcia equivalent. Les escales de mà per a fins d’accés hande tenir la longitud necessària per sobresortir al menys un metre de el plànolde treball a què s’accedeix. Les escales compostes de diversos elementsadaptables o extensibles hauran utilitzar-se de manera que la immobilitzaciórecíproca dels diferents elements estigui assegurada. Les escales amb rodess’han d’haver immobilitzat abans d’accedir-hi. Les escales de mà simpleses col·locaran, en la mesura del possible, formant un angle aproximat de 75graus amb l’horizontal.

• L’ascens, el descens i els treballs des d’escales s’efectuaran de cara aaquestes. Les escales de mà s’han d’utilitzar de manera que els treballadorspuguin tenir en tot moment un punt de suport i de subjecció segurs.Els treballs a més de 3,50 metres d’altura, des del punt d’operació aterra, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitatde l’treballador, només s’efectuaran si s’utilitza un equip de proteccióindividual anticaigudes o s’adopten altres mesures de protecció alternatives.El transport a mà d’una càrrega per una escala de mà es farà de maneraque això no impedeixi una subjecció segura. Es prohibeix el transport imanipulació de càrregues per o des d’escales de mà quan pel seu pes odimensions puguin comprometre la seguretat de l’treballador. Les escalesde mà no s’utilitzaran per dos o més persones simultàniament.

• No s’han d’utilitzar i, en particular, escales de més de 5 metres de longitudsobre la resistència no es tinguin garanties. Queda prohibit l’ús d’escalesde mà de construcció improvisada.

• S’han de revisar periòdicament. Es prohibeix la utilització d’escales defusta pintades, per la dificultat que això suposa per a la detecció de les sevespossibles defectes

1.3 Plataformes elevadores

Segons la norma UNE EN 280: 2014 una plataforma elevadora mòbil de personalés “la màquina mòbil destinada a desplaçar persones fins a una posició de treball,on duen a terme una tasca des de la plataforma, amb la intenció que les personesentrin i surtin de la plataforma de treball en una posició d’accés definida de laplataforma, que consisteix com a mínim en una plataforma de treball amb controls,una estructura extensible i un xassís”.

Les plataformes elevadores han de complir amb les disposicions del Reial Decret1215/1997. Durant la seva utilització s’han de complir, entre altres, les següentsnormes:

• El personal operador ha d’estar qualificat i format.

• No es permetrà la utilització i l’accés a persones mancades d’autorització.


• No s’han d’utilitzar en operacions o en condicions contraindicades pelfabricant i es compliran les especificacions establertes pel mateix quant alseu ús i limitació de càrrega.

• S’ha de reconèixer prèviament el terreny per on s’ha de desplaçar laplataforma assegurant que estigui anivellat i sigui estable.

• La plataforma no ha de conduir-se ni circular per pendents superiors a lesindicades pel fabricant.

• No s’han de carregar materials de major volum i pes del previst pel fabricant.Les càrregues han d’estar repartides uniformement pel pis de la plataforma.

• S’ha de verificar l’absència de línies elèctriques aèries a l’entorn així comla presència d’elements fixos que interfereixin el desplaçament espacial dela plataforma.

Plataformes elevadores. Font:Pixabay

Velocitat màxima del vent

Degut a l’acció del vent, una plataforma pot bolcar. El fabricant ha de determinar la velocitatmàxima del vent en què es pot utilitzar la plataforma. Per tal de determinar la velocitat delvent es pot utilitzar l’escala de Beaufort de la força dels vents (bit.ly/3bnWUiw), que s’inclouen alguns manuals de fabricants de plataformes.

1.4 Maquinària com a mitjà d’elevació

Existeixen plataformes per a elevació de persones acoblades a equips d’elevacióde càrregues. Els equips de treball dissenyats específicament per a la manutencióde càrregues no estan pensats per a l’elevació de persones, encara que els seusmecanismes per a l’elevació i transport de càrregues són en general robustos ifiables.

Equip d’elevació de càrregues. Font:Pixabay

En aquest sentit els equips d’elevació de càrregues no tenen els sistemes adequatsque en funció del nivell de risc haurien de exigir-se per al transport de persones.En canvi, en els equips específics per elevar persones els coeficients de seguretatdels diferents mecanismes són netament superiors (figura 1.1).

Figura 1.1. Carretons elevadors amb plataformes acoblades

Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball

http://www.gencat.cat/medinatural/incendis/mapes/Escala%20Beaufort%20CAT.pdf


Aquest tipus d’equips acoblats només haurien d’utilitzar-se en circumstàncies ex-cepcionals, com ara situacions d’emergència degudes, per exemple, a la necessitatd’evacuar persones o de realitzar una reparació immediata per evitar un possibleaccident o danys materials irreparables. En aquestes situacions excepcionals, amés de complir la resta de requisits indicats en el Reial Decret 1215/1997, abansde realitzar el treball és necessària una avaluació prèvia dels riscos i l’adopció deles mesures preventives més adients. Durant el seu ús cal la presència d’un recurspreventiu.

Recurs preventiu

Persona que, de forma complementària, té la funció de vigilar la correcta aplicació de lesmesures preventives i la seva adequació i eficàcia, així com la possible aparició de riscos nodetectats. La seva funció és vigilar el compliment de les mesures preventives incloses enl’avaluació de riscos o en el pla de seguretat i salut (en el cas d’obres de construcció), aixícom la seva eficàcia i amb aquesta finalitat han d’estar presents al lloc on es desenvolupenles feines, en els supòsits determinats a la normativa..

Tant el conductor del carretó com el treballador situat a la plataforma han de tenirla formació específica adient i han d’estar informats i formats dels riscos associatsi de les mesures de prevenció específiques relacionats amb l’elevació de persones.

Vegeu el marc normatiu, les avaluacions de riscos, les condicions d’ús, les mesurespreventives, etc. a l’NTP955 (bit.ly/2xXv3ai).

1.5 Treballs sobre cobertes i teulades

Any rere any els treballs sobre cobertes i teulades provoquen la mort de molts treba-lladors que hi accedeixen per tal de dur a terme diferents feines de manteniment,reparar goteres, instal·lar antenes, etc. Vegeu els tipus de cobertes classificadessegons el material de cobriment i la càrrega que poden suportar a figura 1.2.

Visualitzeu el vídeo de l’INSST de la campanya de finals de 2019:

https://www.youtube.com/embed/vNKrpXmO-Tg?controls=1

Teulada. Font: Pixabay

L’INSST presenta un document on s’indiquen els passos a seguir per tal derealitzar aquest tipus de treballs minimitzant els riscos. Una bona planificació,així com una correcta recollida d’informació (pes màxim que suporta la coberta,serveis existents, zones malmeses, proteccions existents, etc.), és imprescindibleabans de realitzar els treballs sobre cobertes i teulades. Consulteu el document abit.ly/2WDhBml.

https://www.insst.es/documents/94886/326879/955w.pdf/61963542-ca08-40dd-8ce0-0fbd74e497f0



https://www.insst.es/documents/94886/619819/Folleto+Trabajos+en+cubiertas+Campa%C3%B1a+-+A%C3%B1o+2019.pdf/84f811b8-f5c6-4594-9792-5985a0a48cbd


Figura 1.2. Tipus de cobertes classificades segons el material de cobriment

Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball

1.6 Treballs verticals

De tots els treballs en altura, els treballs verticals són els més importants acausa de la seva complexitat. Es denomina “tècniques d’accés i de posicionamentmitjançant cordes” (treballs verticals) a les tècniques per a treballs temporals enaltura que es componen d’una corda o línia de treball i d’una corda o línia deseguretat fixades a una estructura, suport o superfície de forma independent i que,juntament amb altres equips, dispositius i accessoris específics permeten a l’usuaripoder-hi accedir, realitzar un determinat treball a certa altura i sortir-ne. Aixídoncs, els treballs verticals son un tipus de treballs en altura.

Ja des de fa algun temps estan proliferant els anomenats treballs verticals, que con-sisteixen en la realització de treballs en altura mitjançant tècniques diferents de lesdenominades tradicionals (escales, bastides, plataformes, etc.). Com a origen delstreballs verticals es pot assenyalar el camp de l’alpinisme i l’espeleologia. Ambel temps, aquesta activitat ha transcendit l’àmbit esportiu i s’ha professionalitzat ise n’ha diferenciat.

La utilització de les tècniques de treballs verticals és aconsellable en aquellstreballs en què el muntatge de sistemes tradicionals (per ex. bastides) resultadificultós tècnicament o presenta un risc més gran que realitzar-lo amb aquestestècniques, amb independència que la durada de molts d’aquests treballs fa queeconòmicament no siguin rendibles.


Les tècniques utilitzades en aquest tipus de treballs inclouen des de cordes coma mitjà d’accés al lloc de treball fins a helicòpters en casos excepcionals, passantper plataformes penjants, sellerons, etc. Entre els sectors en què a l’actualitatapareixen aquest tipus de treballs, hi ha:

• Construcció

• Manteniment d’edificis

• Neteges

• Instal·lacions de gas i llauneria

• Línies elèctriques aèries

• Manteniment industrial

• Obres públiques, etc.

Treball vertical. Font: Pixabay

Els treballs verticals comprenen les següents fases:

1. Planificació del treball, inclòs l’estudi de seguretat i el pla preventiu

2. Instal·lació a l’immoble, edifici o objecte de punts d’ancoratge (ins-tal·lacions de capçalera) i de progressió

3. Maniobres d’ascens o descens fins al punt de l’operació

4. Posicionament al punt de l’operació

5. Execució dels treballs

6. Descans després de la realització dels treballs

7. Recuperació dels sistemes d’ancoratge (instal·lacions de capçalera) i pro-gressió instal·lats, tret que les intervencions tinguin una periodicitat queaconsellin ser permanents.

1.6.1 Riscos i factors de risc en treballs verticals

Els principals riscos associats als treballs verticals són els derivats de les caigudesde persones o materials.

Les caigudes de persones a diferent nivell es deuen fonamentalment a:

• Treballs sense la deguda planificació.

• Utilització inadequada dels EPI o falta de control suficient

• Materials auxiliars deteriorats o mal mantinguts

• Punts d’ancoratge insuficients o mal distribuïts


• Falta de formació o formació insuficient

La caiguda de materials sobre persones i/o béns es deu al fet de portar einessoltes o sense l’equip auxiliar de transport en operacions de pujada o baixada, omentre es realitzen els treballs, o bé a la presència de persones situades a prop osota la vertical de la zona de treball.

Altres possibles riscos propis d’aquesta activitat són:

• Talls o ferides de diversa índole en la utilització d’eines auxiliars o portàtils

• Cremades diverses en la utilització d’eines portàtils generadores de calor

• Contactes elèctrics directes o indirectes per proximitat a línies elèctriquesd’AT i/o BT tant aèries com en façana

• Fatiga per incomoditat, prolongació excessiva dels treballs o condicions detreball no ergonòmiques

1.6.2 Mesures de prevenció i protecció en treballs verticals

Les mesures de prevenció i protecció del risc de caiguda d’altura consisteixen,d’una banda, en la idoneïtat dels equips necessaris i, d’una altra, en l’aplicació detècniques específiques per dur-los a terme.

Com a mesures preventives, cal tractar els següents aspectes:

• Equips necessaris per a la realització d’aquests treballs

• Protecció de la vertical de la zona de treball

• Altres mesures de prevenció i protecció davant de riscos específics

Equip de treball o d’accés

L’equip de treball o d’accés és el que serveix per accedir de manera segura allloc de treball, posicionar-se i abandonar-lo una vegada s’ha acabat. Constad’un descensor autoblocador, un bloquejador d’ascens, diversos connectors ambassegurament, una corda semiestàtica de suspensió de longitud variable, un arnèsde suspensió i un cap d’ancoratge doble.

Formen l’equip d’accés tots els elements que, connectats en cadena,mantenen el treballador al lloc degut i faciliten el treball.

Cordes

Les cordes homologades per a treballs verticals han de complir la norma UNE-EN-1891. El material que normalment s’utilitza és la fibra de niló, del tipus poliamida.


El coeficient de seguretat deles cordes ha de ser de 10.

Segons el tipus de trenat, hi ha les cordes semiestàtiques, pensades per suportaresforços constants com el pes de persones i que presenten una elongació entrel’1,5% i el 3% davant d’un esforç puntual, i les cordes dinàmiques, que presentenunes bones prestacions davant d’un impacte ja que la seva elongació en aquestscasos oscil·la entre el 5% i el 10% de la longitud de la corda.

Independentment del material amb què estiguin confeccionades les cordes,han de complir uns criteris mínims de diàmetre, resistència a la ruptura ihomologació.

La durada i la resistència de les cordes estan relacionades amb una sèrie de mesuresde prevenció que s’han de tenir en compte:

• Preservar la corda del contacte amb l’aigua, ja que redueix la seva resistèn-cia fins a un 10%.

• Limitar la utilització d’una corda a un temps determinat tenint en compteque a partir de la data de fabricació la resistència de les cordes disminueixprogressivament en funció de l’ús que se li dona. Totes les cordes han deportar una fitxa o fullet amb les característiques que tenen.

• Evitar exposar la corda als rajos solars.

• Mantenir la corda neta de fang, morter, etc. En cas d’haver-la de rentar,utilitzar un detergent neutre.

• Preservar la corda dels efectes abrasius derivats de la fricció amb elementsque sobresurten respecte a la vertical de la línia de treball.

• Utilitzar cordes degudament certificades.

• Utilitzar cordes de 10 mm de diàmetre com a mínim.

• Totes les cordes han de portar, en un dels extrems, una etiqueta que indiquila càrrega màxima, el temps d’emmagatzemament, les condicions d’ús, eltemps d’exposició a la intempèrie, etc.

A més, hi ha unes cordes denominades cordinos que es caracteritzen per tenir undiàmetre de 8 mm o inferior. Serveixen per suspendre eines o maquinària, o perassegurar petits objectes.

Connectors

Els connectors són petites peces en forma d’anells de metall, amb obertura, ques’utilitzen per a la connexió d’elements de l’equip vertical. Existeixen dos tipusprincipals de connectors: els mosquetons i els maillons.

Els mosquetons són anells de metall amb un sistema d’obertura i de tancamentautomàtic en forma de pestanya. Serveixen de nexe d’unió entre la persona i elsmaterials o entre els diferents accessoris. Hi ha mosquetons sense assegurament iamb assegurament.


Els mosquetons sense assegurament estan formats per una peça en formade C i una pestanya que, en pressionar-la, permet obrir-lo. Es poden obriraccidentalment, per la qual cosa no s’han d’usar per a treballs verticals inomés es poden emprar per a maniobres auxiliars com connectar eines.

Els mosquetons amb assegurament porten un sistema de tancament que necessitados moviments en diferents direccions per obrir-los. Els dos més coneguts són elsmosquetons amb assegurament de rosca, la pestanya dels quals conté un cilindrede metall superposat que avança mitjançant una rosca fins que cobreix el puntd’obertura, i els mosquetons amb assegurament de molla, que disposen d’unsistema que necessita que es tiri cap enrere al mateix temps que es gira uns 30°(figura 1.3). En ambdós casos és gairebé impossible que s’obri accidentalment. Elmaterial més adequat és l’acer.

Figura 1.3. Tipus de mosquetons

En la utilització dels mosquetons, s’ha d’evitar que suportin càrregues sobreel braç de tancament de forma permanent.

En la figura 1.4 es mostra un cas en el qual el mosquetó està en una posicióincorrecta, ja que la càrrega se suporta al braç de tancament.

Figura 1.4. Posició incorrecta de mosquetó


En general tots els connectors han d’estar lliures de vores afilades o rugosesque puguin tallar, desgastar per fricció o fer malbé de qualsevol altra manerales cordes o produir ferides a l’operari.

Els maillons són anells de metall que s’obren i es tanquen mitjançant el cargola-ment i descargolament sobre el cèrcol metàl·lic. Es diferencien dels mosquetonsperquè no tenen frontisses i el seu mecanisme d’obertura és molt més lent.S’utilitzen en unions d’elements que no necessiten connectar-se i desconnectar-se sovint (figura 1.5).

Figura 1.5. Tipus de maillons

Arnesos

Els arnesos són dispositius de prensió del cos destinats a aturar les caigudes. L’ar-nès anticaigudes pot estar constituït per bandes, elements d’ajust i d’enganxament ialtres elements disposats i ajustats de manera adequada sobre el cos d’una personaper subjectar-la durant i després d’una caiguda.

Els arnesos han d’estar dissenyats de manera que no pressionin ni limitin lacirculació sanguínia, subjectin la regió lumbar i no exerceixin fortes pressionssobre l’os ilíac. En general han de complir les normes UNE-EN 361:2002 i UNE-EN-358:1999.

Cap d’ancoratge

En la subjecció s’utilitza un cap d’ancoratge doble unit a l’ancoratge de la cinturade l’arnès (figura 1.6).


Figura 1.6. Cap d’ancoratge i els seus elements

El cap d’ancoratge doble connecta l’arnès amb els aparells d’ascens, descens odirectament a una estructura (figura 1.7). En general han de complir la normaUNE-EN-354:2002. Els elements que el componen són:

• Banda o corda de fibres sintètiques.

• Connector que uneix el cap a l’arnès.

• Dos connectors, un a cada extrem del cap, per unir-los a aparells deprogressió i/o estructura.

Figura 1.7. Forma de connexió de caps d’ancoratge en progressions horitzon-tals o a través d’estructures

Aparells de progressió

Els aparells de progressió són els dispositius que serveixen per realitzar lesmaniobres sobre les cordes i progressar en qualsevol direcció. Hi ha aparells perascendir (bloquejadors) i aparells per descendir (descensors); tots dos tipus hande ser manipulats per l’operari, ja que en cas de deixar d’actuar-hi es bloquegenautomàticament i d’aquesta manera s’evita un descens incontrolat (figura 1.8 ifigura 1.9).


Figura 1.8. Descensor autoblocant

Figura 1.9. Funcionament de l’assegurament autoblocant

Cadira

La cadira és un element auxiliar recomanable en casos de treballs que duren més jaque millora el confort de l’operació, del tot necessari. No constitueix un elementde seguretat, per la qual cosa s’han d’utilitzar igualment la resta d’elements desuport del treballador; així doncs, s’han de connectar directament o al mosquetóque uneix el descensor a l’arnès de la cintura, o bé al mateix anell de l’arnès.

EPI auxiliars

L’operari ha de portar altres EPI complementaris com són el casc, la roba de treball,els guants i el calçat de seguretat. Cada un dels EPI indicats s’adaptaran segonsel tipus de treball.

Sac de treball

El sac de treball s’utilitza per portar les eines i materials necessaris per realitzarels treballs. Bàsicament estan proveïts d’una nansa, dues corretges i un puntd’enganxament que serveix per ser hissat.


La zona perimetral de lavertical d’on es realitzaran

els treballs s’ha de delimitarconvenientment.

Protecció de la vertical de la zona de treball

Hi ha dues maneres de protegir la vertical de la zona de treball, que depenen del’envergadura del treball i del lloc on es realitzi:

• Mitjançant una tanca de malla metàl·lica sobre suports prefabricats, unitsentre ells, d’almenys dos metres d’altura.

• Mitjançant la instal·lació d’una bastida de protecció al nivell de la primeraplanta i una lona protectora complementada, en alguns casos, per una xarxasuspesa verticalment que cobreix tota la façana i impedeix que qualsevolobjecte pugui arribar al carrer (figura 1.10 i figura 1.11).

Figura 1.10. Utilització d’una xarxa de protecció suspesa amb pescants


Figura 1.11. Protecció total de la façana. Parts i dimensioname

A més, s’ha de senyalitzar la zona convenientment, bàsicament sobre la prohibiciód’accés. La senyalització ha de resultar visible durant la nit, si escau. D’altrabanda, s’ha d’habilitar un pas segur per a vianants si s’envaeixen zones de trànsitpúblic.

Altres mesures de protecció davant de riscos específics

S’han de prendre una altra sèrie de mesures de protecció davant de riscosespecífics. Els més comuns en aquest tipus de treballs són el risc de caigudade materials sobre persones i/o béns, el risc de talls i ferides diverses, el risc decremades i el risc de contactes elèctrics directes i indirectes.

• Risc de caiguda de materials sobre persones i/o béns. Les eines oaltres elements de treball s’han de portar en bosses subjectes a cinturonsi adequades al tipus d’eines que s’utilitzaran. En cas de no poder portar-lessubjectes al cos s’han d’utilitzar bosses auxiliars subjectes a una altra líniaindependent de les cordes de subjecció o seguretat.

També s’ha d’instal·lar una xarxa de recollida fixada a la façana i que puguiagafar qualsevol objecte caigut des de la zona d’intervenció. A més, a leszones de pas de persones s’haurà de senyalitzar i delimitar la vertical de lazona de treball mitjançant tanques adequades.

• Risc de talls i ferides diverses. Els riscos de talls i ferides s’han de


prevenir utilitzant EPI adequats a cada cas, en especial, guants resistentsa la penetració, a les punxades i als talls.

• Risc de cremades. L’equip de protecció individual ha d’incloure, en elscasos de treballs en calent, els EPI usats en soldadura (petos o davantals,maneguins, polaines, etc.) o altres de resistents a les agressions.

• Risc de contactes elèctrics directes i indirectes. Aquest risc es manifestaquan s’han de realitzar treballs a prop de línies elèctriques aèries, tant d’altacom de baixa tensió.

Per prevenir el risc d’electrocució s’hauran d’aplicar els criteris establertsen l’RD 614/2001 sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut iseguretat dels treballadors davant del risc elèctric; en concret, segons indical’art. 4.2, tot treball en una instal·lació elèctrica, o a prop seu, que comportirisc elèctric s’ha d’efectuar sense tensió.

• Risc de fatiga. Per evitar aquest risc s’han de regular els descansosperiòdics i les condicions ergonòmiques del treball. L’exposició solarcontinuada és un factor de risc que s’ha de controlar i, en qualsevol cas,s’ha d’evitar realitzar els treballs en condicions climàtiques extremes.

1.6.3 Recomanacions complementàries de seguretat

En els treballs en els quals s’utilitzin sistemes anticaigudes s’han de seguir unasèrie de recomanacions complementàries de seguretat, de les quals podem destacarles següents:

• L’equip de protecció individual s’ha d’usar permanentment durant tot eltemps que duri el treball que s’ha de realitzar.

• S’han d’evitar desgastos en l’equip, en particular per contactes i fregamentsamb arestes o superfícies rugoses, superfícies calentes, corrosives o suscep-tibles de greixar els mecanismes.

• No s’han d’exposar innecessàriament els elements que componen l’equipals rajos solars o altres agents nocius. S’ha de prestar una especial atencióals treballs de soldadura que comportin la utilització d’aquests equips deprotecció.

• S’ha de senyalitzar qualsevol anomalia detectada en l’equip i en tots elscasos s’ha de rebutjar un equip que hagi suportat una caiguda.

• No s’han d’utilitzar aquests equips de forma col·lectiva.

Després d’utilitzar l’equip, si escau s’ha d’assecar i s’ha de guardar en un lloca l’abric de les inclemències atmosfèriques, la llum o altres possibles agentsagressius.


1.7 Tècniques operatives

Les tècniques operatives més usuals en els treballs verticals són tècniques deprogressió vertical, tècniques de progressió horitzontal, tècniques especials itècniques d’evacuació.

1.7.1 Tècniques de progressió vertical

Les tècniques de progressió vertical són les tècniques que permeten utilitzar elselements que componen l’equip d’accés del treballador. Les maniobres bàsiquessón: descens per la corda, ascens per la corda, canvis de direcció i pas d’obstaclesen ascens i descens.

Descens per la corda

El descens per la corda es realitza mitjançant un aparell de descens instal·lat a lacorda de suspensió o treball, juntament amb el dispositiu anticaigudes ancorat ala corda de seguretat.

Taula 1.2. Descens

1. Aproximar-se a la instal·lació de fraccionament i ancorar-se a ellamitjançant uns dels caps de la corda d’ancoratge subjecta al puntd’enganxall ventral de l’arnès anticaigudes

2. Canviar el dispositiu anticaigudes a la corda de seguretat que surtper sota del fraccionament, en cas que la corda de seguretat estiguifraccionada (en aquest moment es mantenen dos punts d’ancoratgeindependents)3. Accionar el dispositiu de descens fins quedar suspès totalment de lacorda d’ancoratge subjecta a la instal·lació de fraccionament


La velocitat de descens noha de ser superior als 2 m/s.

4. Alliberar el dispositiu de descens i instal·lar-lo a la corda de treballque surt per sota del fraccionament

5. Col·locar l’estreb en algun ancoratge de la instal·lació delfraccionament Pujar sobre ell i recuperar corda del dispositiu dedescens per quedar penjat d’ell6. Recuperar la corda d’ancoratge i continuar el descens

El descens es controla amb una mà al mànec de l’aparell, que permet desbloquejar-lo, i l’altra mà a la corda de suspensió per sota del descensor, amb la qual cosa esgenera un angle (si es disposa de mosquetó de fre) o s’afegeix una mica de tensióa la corda a fi de controlar la velocitat de descens. Mentre es descendeix, es baixaparal·lelament el dispositiu anticaigudes.

Cada vegada que per qualsevol motiu s’ha d’efectuar una parada, s’ha d’aplicaruna clau o un nus de bloqueig a l’aparell de descens.

Ascens per la corda

L’ascens per la corda es realitza des del terra utilitzant dos autobloquejadors, queno llisquen cap avall quan estan sotmesos a càrrega però que poden pujar en cascontrari, juntament amb un dispositiu anticaigudes unit a una corda de seguretatmitjançant el cap d’ancoratge.

Després de tensar la corda de progressió o suspensió, l’operari ascendeix transfe-rint el seu pes d’un autobloquejador a un altre pujant, alternativament, el que nosuporta el pes.

Hi ha diferents sistemes d’ascens dels, quals relacionem els tres més utilitzats:

• El sistema clàssic, que és el més adequat per a ascensos llargs. S’utilitzaun autobloquejador tipus puny (amb pedal o estrep) connectat a l’arnèsmitjançant el cap d’ancoratge llarg i l’altre autobloquejador tipus ventralconnectat a l’arnès per la part superior i inferior. Per a aquest sistemas’utilitzen arnesos dissenyats específicament per a aquest sistema d’ascens.


• El sistema de descens, que és l’adequat quan, estant en situació de descens,és necessari pujar una mica i per un període de temps curt. Es parteix dela posició de descens utilitzant un autobloquejador tipus puny, connectat al’arnès mitjançant el cap d’ancoratge llarg mentre el descensor autoblocantestà connectat directament a l’arnès o a la cadira. El sistema consisteixefectuar petits ascensos utilitzant el descensor com a bloquejador d’ascensaprofitant la seva capacitat autoblocant contra el descens. Per a aquestsistema no són vàlids els descensors de doble bloqueig, ni els tradicionalsni els antipànic.

• El sistema de doble puny és adequat per a ascensos curts i per a verticalsinclinades de menys de 90°. S’utilitzen dos autobloquejadors tipus puny,connectats a l’arnès mitjançant caps d’ancoratge. Segons el sistema utilitzatper ascendir, l’equip inclou un autobloquejador tipus puny amb pedal oestrep i un altre sense pedal que es connecta a l’arnès.

Taula 1.3. Ascens

1. Aproximar-se al fraccionament amb dispositiu d’ascens de puny iventral2. Quan el dispositiu d’ascens de puny s’apropi a la instal·lació isuspensió del dispositiu d’ascens ventral, canviar el primer a la cordade treball per sobre del fraccionament, tan amunt com es pugui3. Continuar progressant en ascens fins que el dispositiu d’ascensventral s’apropi al fraccionament i ancorar-se a la instal·lació d’aquestamb la corda d’ancoratge que està subjecta al punt d’enganxallverticaldel nostre arnès anticaigudes

4. Si la corda de seguretat està fraccionada, canviar el dispositiuanticaigudes i col·olcar-lo el més amunt possible a la corda deseguretat que està per sobre del fraccionament5. Amb compte, retirar el dispositiu d’ascens ventral de la corda detreball, mentre es trepitja el pedal, i col·locar-lo en la corda de treballque està per sobre del fraccionament

6. Retirar la corda d’ancoratge i continuar l’ascens7. El dispositiu anticaigudes haurà d’estar en tot moment situat tanamunt com es pugui


Canvis de direcció

Són les maniobres que es realitzen per canviar el sentit de progressió sobre lacorda, tant d’ascens a descens com de descens a ascens.

• El canvi d’ascens a descens parteix d’una posició amb el treballador suspèsd’un autobloquejador i amb el segon puny amb pedal o estrep connectat a lacorda per sobre del primer. El procediment que s’ha de seguir és el següent:

– Col·locar el dispositiu anticaigudes bastant alt a la corda de seguretat,al nivell del pit, deixant prou espai per asseure’s i transferir el pes al’aparell de descens al moment oportú.

– Connectar l’aparell de descens a la corda de suspensió, el més alt pos-sible, a la part no tensada, que comença a sota de l’autobloquejador.

– Aplicar un nus de bloqueig al descensor.

– Situar un peu al pedal elevant-se i transferint el pes al bloquejador depeu.

– Amb l’altra mà s’ha de deixar anar el bloquejador inferior, del quals’estava suspès i no suporta pes, i asseure’s fins que el descensor estensi.

– Retirar el puny del pedal de la corda i guardar-lo a l’arnès.

– Treure el nus de bloqueig del descensor descendint lentament, tenintla precaució de no oblidar el dispositiu anticaigudes.

• El canvi de descens a ascens es realitza partint de la situació de suspensióamb el descensor fent lliscar el dispositiu anticaigudes el més alt possiblesobre la corda de seguretat. El procediment que s’ha de seguir és el següent:

– Col·locar l’autobloquejador tipus puny amb pedal a la corda de suspen-sió per sobre del descensor i a una altura que permeti introduir l’altreautobloquejador quan es pugi sobre el pedal.

– Verificar que l’autobloquejador està preparat, connectat a l’arnès i ambel gallet obert per introduir-lo a la corda.

– Alçar-se sobre el pedal o estrep connectant l’altre autobloquejador persobre del descensor de manera que el pes de l’operari estarà suportatper l’autobloquejador inferior.

– Pujar l’aparell d’assegurament el més alt possible sobre la corda deseguretat.

– Desconnectar el descensor i començar la pujada.

Pas d’obstacles en ascens i descens

Per necessitats d’instal·lació de les esteses de treball, les cordes poden presentaruna sèrie d’obstacles o discontinuïtats que obliguen a realitzar maniobres espe-cífiques per salvar-los. Els obstacles més comuns amb què es poden trobar elsoperaris són els fraccionaments i els nusos, tant en ascens com en descens.


El pas de fraccionaments en ascens s’inicia estant a sota del fraccionament iconnectant el cap d’ancoratge llarg mitjançant un mosquetó al punt d’ancoratgedel fraccionament.

Es continua breument l’ascens per poder afluixar l’autobloquejador inferior oventral i procedir a suspendre’s del cap d’ancoratge llarg.

Es passa l’autobloquejador ventral o inferior a la corda de suspensió que continuacap amunt i després es passa l’autobloquejador de peu o superior a la mateixacorda. En el cas en què la corda de seguretat tingui algun fraccionament, esconnecta el dispositiu anticaigudes per sobre del fraccionament, mentre hi ha dospunts més d’ancoratge.

El pas de fraccionaments en descens s’inicia descendint fins que es pot connectarel cap d’ancoratge curt al punt d’instal·lació del fraccionament. Es baixa fins aquedar suspès del fraccionament mitjançant el cap d’ancoratge curt. Es descon-necta l’aparell de descens de la corda per connectarlo per sota del fraccionament;després s’estira de la corda a través de l’aparell fins que es quedi tensada, i s’aplicael nus de bloqueig.

Es col·loca el puny d’ascens amb pedal a la corda per sobre de l’aparell de descensi es puja lleument per desconnectar el cap d’ancoratge curt del punt d’instal·laciódel fraccionament. A continuació es descendeix de la manera habitual.

El pas de nusos en ascens s’inicia en arribar al nus deixant anar l’autobloquejadorde peu i passant el nus; després es fa el mateix amb l’autobloquejador ventral.Durant aquestes operacions el dispositiu anticaigudes queda com a element deseguretat, així com el cap d’ancoratge llarg situat a l’autobloquejador de peu.

El pas de nusos en descens s’inicia situant-se just a sobre del nus i col·locant elcap d’ancoratge llarg al bucle del nus disposat per a aquest fi. Després es procedeixcom segueix:

• Es posen els dos aparells d’ascens a la corda per sobre del descensor i escanvien a ascens, i es procedeix a pujar i deixar anar el descensor de lacorda.

• Es col·loca l’aparell de descens a sota del nus i s’estira de la corda fins atensar-la i s’aplica el nus de bloqueig.

• Es descendeix lentament amb els autobloquejadors movent-los alternativa-ment cap avall, forçant el gallet però sense obrir-lo.

• Es baixa una mica el dispositiu anticaigudes de la seva corda

• Es posa dempeus al pedal de l’aparell d’ascens, es desconnecta l’autoblo-quejador ventral i s’asseu de manera que l’operari es queda suspès deldescensor. Es retira el nus de bloqueig de l’aparell de descens.

• Desconnectar el puny d’ascens amb pedal i retirar el cap d’ancoratge llargdel bucle de nus per continuar el descens.


1.7.2 Tècniques de progressió horitzontal

La progressió horitzontal és la tècnica emprada per als desplaçaments horitzontals.La progressió horitzontal es pot donar estant suspesos en cordes o cables o estantsobre una estructura.

• Progressió horitzontal suspesos en cordes o cables. En aquest cas ésrecomanable utilitzar dos cables per a la suspensió directa, ja que presentenun menor efecte de fletxa al centre del recorregut.

Per al cas d’utilitzar exclusivament cordes per a la suspensió directa, s’hand’instal·lar dues cordes amb dos punts d’ancoratge independents o unelement molt fort. Les cordes han d’estar tan a prop com sigui possible,preferiblement juntes.

Per al cas que les cordes estiguin juntes, s’usa un mosquetó que uneixdirectament l’arnès amb ambdues cordes o mitjançant un cap d’ancoratgemolt curt.

Si les cordes estan una mica separades, s’ha d’ancorar sobre cada una d’ellesde manera independent.

En ambdós casos s’ha de tenir el dispositiu anticaigudes ancorat a una cordade seguretat en posició vertical. L’avenç es pot realitzar a pols, però eldesplaçament és més fàcil si es col·loca un autobloquejador tipus puny ala corda de progressió.

En progressar es tendeix a descendir lleugerament, la qual cosa significauna lleugera pujada després de passar el punt mitjà de l’estesa de cordes.Per no lliscar cap enrere i cap avall pel pendent, es pot col·locar unautobloquejador ventral connectat al mosquetó que sosté el treballador. Perfacilitar l’avenç es pot passar el pedal del puny per un mosquetó connectata l’autobloquejador utilitzant, en aquest cas, la força de la cama en lloc dela del braç.

• Progressió horitzontal sobre una estructura. En aquests casos s’utilitzencaps d’ancoratge connectats directament als elements de l’estructura o bé aun passamà (corda estesa horitzontalment sense tensar). Si es disposa d’unalleixa per als peus, i les cordes esteses estan a una altura adequada, es potavançar assegurant-s’hi mitjançant dos caps d’ancoratge units a cada unad’elles.

En el cas que les cordes passin per un punt de suport intermedi, s’had’utilitzar un tercer cap d’ancoratge per poder salvar l’obstacle mantenintsempre la seguretat requerida (figura 1.12).


Figura 1.12. Progressió horitzontal sobreuna estructura utilitzant tres caps d’ancoratge

1.7.3 Tècniques especials

Les tècniques especials s’utilitzen per pujar a estructures amb suport i sense suport(parets). Tenen en comú que s’ha de progressar sense tenir cordes instal·lades desde dalt.

• Ascens sobre estructures amb suport. En aquestes tècniques són necessà-ries dues persones, una que ascendeix i una altra que l’assegura des de baixi que puja darrere del primer. S’utilitza una corda dinàmica i un dispositiude frenada que actua en cas de caiguda. A més, s’utilitzen diverses cintesamb mosquetons (una per cada 2 m de pujada prevista).

S’inicia instal·lant un punt d’ancoratge al terra com a assegurament princi-pal. El segon operari connecta el seu arnès al punt d’ancoratge mitjançantun cap d’ancoratge. Després s’instal·la el dispositiu de frenada a la cordaconnectant-lo al seu arnès o al mateix punt d’ancoratge.

L’operari que ascendeix primer connecta el cap d’ambdues cordes al seuarnès de cintura de forma fixa, per exemple amb un nus de vuit en cada cas.

Amb el segon operari situat al terra i donant corda comença l’ascensió; elprimer col·loca cada dos metres les cintes ancorades a l’estructura, mentrepassa les dues cordes dins del mosquetó que tanca la cinta.

Quan s’arriba al final de l’ascens, el primer operari es connecta a l’estructuramitjançant dos caps d’ancoratge i llavors dóna l’ordre al segon perquèdesconnecti la corda del dispositiu de frenada.

Per facilitar altres pujades posteriors, l’operari ha de desconnectar les duescordes del seu arnès de cintura i instal·lar-les directament a l’estructura, queactuen a partir d’aquell moment com a estesa de treball. En la figura 1.13 espot veure la utilització de caps d’ancoratge per a ascensos sobre estructures.

Quan l’espai que s’ha de salvar entre dos punts de l’estructura és gran,és necessari utilitzar un tipus de cap amb bloquejador. Es procedeix


desconnectant el mosquetó de l’extrem del cap que més convingui, s’envoltala biga amb el cap, i de nou es connecta el mosquetó a l’arnès. Finalments’ajusta la longitud del cap mitjançant el bloquejador (figura 1.14).

Figura 1.13. Cap d’ancoratge per a progressió sobre estructures

Figura 1.14. Cap d’ancoratge amb bloquejador i autore-gulable

• Ascens sobre estructures sense suport. Es tracta de pujades per parets is’utilitza la mateixa tècnica descrita per a ascens amb suport, però sense elsancoratges que s’han de situar durant l’ascens. Per a això són necessàriesdues cordes dinàmiques de longitud superior a l’altura que s’ha de progres-sar, cintes amb dos mosquetons (una cada 1,5 m de desnivell), ancoratgesinstal·lats mecànics i plaquetes i un dispositiu dinàmic de frenada.

L’ascens es realitza col·locant un ancoratge mecànic i la plaqueta associadaamb l’ajuda d’un trepant autònom de bateries. A l’ancoratge se li acoblauna cinta amb dos mosquetons, un d’ancorat a la plaqueta i l’altre per onpassen les dues cordes de seguretat.

1.7.4 Tècniques d’evacuació

Les tècniques d’evacuació són les que permeten evacuar un treballador desprésd’un accident o incident que el deixa suspès de les cordes i sense poder progressarper si mateix pel seu estat.

Els principis bàsics en què es basen aquestes tècniques consisteixen que l’acciód’auxili no comporti un risc addicional tant per al rescatador com per al mateixaccidentat i que a més no agreugi les lesions de l’accidentat.


En el cas que el rescat estigui en posició de descens, es procedeix de la següentmanera:

• S’instal·la la corda de rescat de suspensió al costat de les cordes del’accidentat.

• Es col·loca el descensor del rescatador sobre la corda de rescat i el dispositiuanticaigudes sobre la corda de seguretat de l’accidentat.

• Es descendeix per la corda de rescat fins a l’altura de l’accidentat.

• Es connecta el cap d’ancoratge curt del rescatador a l’anell esternal del’arnès de l’accidentat.

• Es desbloqueja el descensor de l’accidentat i es descendeix lentament finsque aquest quedi suspès del nostre descensor.

• S’allibera el descensor de l’accidentat de la seva corda de suspensió.

• S’inicia el descens amb l’accidentat suspès del rescatador i vigilant no xocaramb els possibles obstacles que hi hagi en el recorregut.

Tota la maniobra s’ha de realitzar amb els dispositius anticaigudes del rescatadori de l’accidentat col·locats sobre la corda de seguretat.

En el cas que el rescat sigui en posició d’ascens, el procediment que s’ha de seguirper accedir des de la zona superior són les tècniques d’ascens sobre estructures. Sis’accedeix des de la zona inferior mitjançant bloquejadors d’ascens, en arribar al’accidentat es canviarà de la maniobra d’ascens a la de descens. A partir d’aquellmoment s’ha de procedir de la següent manera:

• Es retira el puny de l’accidentat, si està col·locat.

• Es col·loca un autobloquejador a la mateixa corda de l’accidentat i es faun reenviament a través de l’autobloquejador amb la corda que s’acaba deconnectar a l’arnès. El fet de col·locar una politja en el reenviament aixòfacilita la maniobra.

• Es fa un estrep a la corda per incorporar-s’hi i es fa politja amb l’accidentat,amb la qual cosa es traspassa el pes del rescatador a l’estrep.

• Estant dempeus sobre l’estrep, s’estira de la corda de l’accidentat cap amuntde manera que s’elevi prou per alliberar el bloquejador d’ascens i/ o elbloquejador anticaigudes.

• Es treu el pes de l’estrep amb atenció i es traspassa l’accidentat al capd’ancoratge del rescatador.

• S’inicia el descens amb l’accidentat suspès del rescatador i vigilant no xocaramb els possibles obstacles que hi hagi en el recorregut.

Tota la maniobra s’ha de realitzar amb els dispositius anticaigudes del rescatadori de l’accidentat col·locats sobre la corda de seguretat.


Els treballs verticalsrequereixen esforços físics

importants.

Treballadors de treballsverticals

Aquests treballadors han dedisposar d’unes condicions

físiques que els permetinrealitzar el seu treball en unes

condicions òptimes de seguretat.

1.8 Operador de treballs verticals

En general, l’operador haurà d’estar format i informat d’acord amb la normativaespecífica sobre el tema que es recull en les següents lleis:

• Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (art. 18 i 19).

• RD 1215/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per a lautilització pels treballadors d’equips de treball.

• RD 1627/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obresde construcció.

En particular, els operadors que realitzen treballs verticals necessiten tenir unasèrie de coneixements específics per treballar de manera segura:

• Tècniques d’ús de l’equip d’accés perquè aquest sigui segur amb duescordes, una de suspensió i una altra de seguretat per a cada operari.

• Tècniques d’instal·lació que inclouen els elements de fixació, naturals oinstal·lats.

• Tècniques de progressió una vegada instal·lat l’equip.

Només les persones preparades, formades específicament i autoritzades hand’efectuar treballs verticals.

Tots els operaris hauran de ser majors d’edat i haver passat un examen mèdic quedescarti problemes de tipus físic o psicològic.

Una vegada efectuat el curset corresponent, l’operador queda acreditat com atècnic en treballs verticals. A més, haurà de passar un examen mèdic cada anyque inclogui els següents aspectes i que han de ser excloents abans de fer el cursetde capacitació:

• Aspectes físics (problemes cardíacs, pressió arterial alta, atacs epilèptics,marejos, vertigen, trastorns de l’equilibri, minusvalideses en extremitats,drogodependència, alcoholisme, malalties psiquiàtriques, diabetis, etc.).

• Aspectes psicològics. Els aspectes psicològics d’aptitud que s’han de teniren compte en un operari de treballs verticals perquè poden perjudicar lacorrecta realització dels treballs són:

– Dificultats de comprensió (inherents o idiomàtiques).– Sentit comú poc desenvolupat.– Capacitat lenta de reacció.– Inadequada transmissió norma-procediment.– Valoració de riscos deficient.


Reglament (UE) 2016/42

Consulteu el reglament abit.ly/3aflQZn.

Mesures preventives

1. Eliminació del risc

2. Aïllament del risc

3. Allunyament deltreballador, protecciócol·lectiva

4. Protecció deltreballador EPI

1.9 Selecció i utilització d’EPI contra caigudes d’altura

Els EPI contra caigudes d’altura formen els anomenats sistemes de proteccióindividual contra caigudes d’altura, dissenyats per prevenir o aturar les caigudeslliures. Estan formats per un dispositiu de prensió del cos que es connecta a unpunt d’ancoratge mitjançant un sistema de connexió.

L’equip de protecció individual (EPI) és qualsevol equip destinat a serportat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscosque puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut al treball, així comqualsevol complement o accessori destinat a aquest fi.

Els EPI contra caigudes d’altura són de categoria III, per tant sobre l’equip hade dur el marcatge CE seguit del número d’identificació d’l’organisme notificatque participi en el procediment de conformitat amb el tipus (mòdul C2 o D delReglament (UE) 2016/42]] relatiu als equips de protecció individual).

És especialment ressenyable l’obligació, per part del fabricant, de subministrarun fullet informatiu juntament amb cada equip, document de gran utilitat en elprocés de selecció i ús i que ha de contenir informació sobre totes les sevescaracterístiques, com, per exemple, instruccions i limitacions d’ús, manteniment,neteja, revisions, caducitat, etc. Ha d’estar estar escrit en espanyol i el seucontingut ha de ser perfectament clar.

Com ja s’ha comentat a la introducció d’aquest apartat, per combatre els riscosd’accident i de perjudicis per a la salut, resulta prioritària l’aplicació de mesurestècniques i organitzatives destinades a eliminar els riscos a l’origen o a protegirels treballadors mitjançant disposicions de protecció col·lectiva.

Quan aquestes mesures es revelen insuficients, s’imposa la utilització d’equips deprotecció individual a fi de prevenir els riscos residuals ineludibles.

La utilització d’un EPI o d’una combinació d’EPI contra un o diversos riscos potcomportar una sèrie de molèsties. Per tant, a l’hora de triar

un EPI apropiat, no només cal tenir en compte el nivell de seguretat necessari, sinótambé la comoditat.

La seva elecció s’haurà de basar en l’estudi i l’avaluació dels riscos presents allloc de treball. Això comprèn la durada de l’exposició al risc, la seva freqüènciai gravetat, les condicions existents al treball i el seu entorn, el tipus de danyspossibles per al treballador i la seva constitució física.

Només són aptes per utilitzar els equips de protecció individual que es troben enperfectes condicions i poden assegurar plenament la funció protectora prevista.

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0425&from=ES


Cal destacar que un cinturóno protegeix contra les

caigudes d’altura i els seusefectes.

1.9.1 Definicions i composició

Un sistema de protecció individual contra caigudes d’altura (sistema anticaigudes)garanteix l’aturada segura d’una caiguda, de manera que:

• La distància de caiguda del cos sigui mínima.

• La força de frenada no provoqui lesions corporals.

• La postura de l’usuari, una vegada produïda la frenada de la caiguda, siguital que li permeti, arribat el cas, esperar l’auxili.

Un sistema anticaigudes està format per un arnès anticaigudes i una connexió perunir-lo a un punt d’ancoratge segur. Aquesta connexió pot efectuar-se utilitzantun dispositiu anticaigudes o un absorbidor d’energia.

Arnès anticaigudes

L’arnès anticaigudes és un dispositiu de prensió del cos destinat a aturar les caigu-des (figura 1.15). Pot estar constituït per bandes, elements d’ajust i d’enganxall ialtres elements disposats i ajustats de manera adequada sobre el cos d’una personaper subjectar-la durant i després d’una caiguda.

Figura 1.15. Arnès

Dispositiu anticaigudes retràctil

El dispositiu anticaigudes retràctil és un equip proveït d’una funció de bloqueigautomàtic i un mecanisme automàtic de tensió i de retrocés per a l’elementd’amarratge retràctil. Aquest element d’amarratge retràctil pot ser un cablemetàl·lic, una banda o una corda de fibres sintètiques.

El dispositiu anticaigudes retràctil pot portar incorporat un element de dissipaciód’energia, o bé al mateix dispositiu anticaigudes o a l’element d’amarratge retràctil(figura 1.16).


Figura 1.16. Sistema anticaigudes amb dispositiu anticaigudes retràctil

Dispositiu anticaigudes lliscant

El dispositiu anticaigudes lliscant és un dispositiu proveït d’una funció de bloqueigautomàtic i un element de guia. El dispositiu anticaigudes lliscant es desplaça alllarg de la línia d’ancoratge, acompanya l’usuari sense requerir intervenció manualdurant els canvis de posició cap amunt o cap avall i es bloqueja automàticamentsobre la línia d’ancoratge quan es produeix una caiguda.

Dispositiu anticaigudes lliscant sobre línia d’ancoratge rígida

El dispositiu anticaigudes lliscant sobre línia d’ancoratge rígida és un equip formatper una línia d’ancoratge rígida i un dispositiu anticaigudes lliscant amb bloqueigautomàtic que està unit a la línia d’ancoratge rígida.

Aquesta línia d’ancoratge rígida pot ser un rail o un cable metàl·lic i es fixa en unaestructura de manera que quedin limitats els moviments laterals de la línia.

Un element de dissipació d’energia pot estar incorporat al dispositiu anticaigudeslliscant o a la seva línia d’ancoratge (figura 1.17).

Figura 1.17. Sistema anticaigudes amb dispositiu anticaigudes lliscantsobre linia d’ancoratge rígida


Dispositiu anticaigudes lliscant sobre línia d’ancoratge flexible

El dispositiu anticaigudes lliscant sobre línia d’ancoratge flexible és un equipformat per una línia d’ancoratge flexible i un dispositiu anticaigudes lliscant ambbloqueig automàtic que està unit a la línia d’ancoratge flexible. Aquesta líniad’ancoratge flexible pot ser una corda de fibres sintètiques o un cable metàl·lici es fixa en un punt d’ancoratge superior.

Un element de dissipació d’energia pot estar incorporat al dispositiu anticaigudeslliscant o a la seva línia d’ancoratge (figura 1.18).

Figura 1.18. Sistema anticaigudes amb dispositiu anticaigudes lliscantsobre linia d’ancoratge flexible

Absorbidor d’energia

L’absorbidor d’energia és un equip que, mitjançant la seva deformació o destruc-ció, absorbeix una part important de l’energia desenvolupada en la caiguda (figura1.19).

Figura 1.19. Sistema anticaigudes amb absorbidor d’energia

Connector

El connector és un equip que permet unir entre ells els diferents componentsque formen el sistema anticaigudes, i aquest sistema amb el punt d’ancoratgeestructural. Disposa de tancament automàtic i de bloqueig manual o automàtic.


Vegeu el model de llistade control en l’apartat“Llista de control per al’especificació dels equipsde protecció individual”d’aquesta mateixa unitat.

1.9.2 Marcatge

El marcatge d’aquests equips està format pel marcatge CE i el marcatge deconformitat amb la norma.

Exemple de marcatge d’un arnèsanticaigudes

El marcatge CE està compost pel logotip CE seguit de quatre dígits, que escorresponen amb el número d’identificació de l’organisme notificat que controlael sistema de garantia de qualitat de la seva fabricació.

El marcatge de conformitat amb la norma consta de la identificació del fabricant,les dues últimes xifres de l’any de fabricació i el número de lot o de sèrie.

1.9.3 Protecció

Al lloc de treball, el cos del treballador es pot trobar exposat a riscos de naturalesadiversa, els quals es poden dividir en dos grups segons la seva forma d’actuació:

• Lesions del cos per caiguda d’altura com són els riscos d’impacte.

• Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús d’EPI contra caigudesd’altura:

– Riscos per ensopegada amb l’element d’amarratge.

– Riscos per incomoditat i dificultat al treball vinculats a l’ús d’EPIcontra caigudes.

– Riscos per frenada de la caiguda, oscil·lació amb xoc, suspensió al’equip.

1.9.4 Elecció i ús

L’elecció d’un EPI contra caigudes d’altura requerirà, en qualsevol cas, unconeixement ampli del lloc de treball i del seu entorn.

Per això l’elecció ha de ser realitzada per personal capacitat, i en el procés detria la participació i col·laboració del treballador serà de capital importància.

Algunes recomanacions d’interès en el procés de selecció són:

• Abans d’adquirir els equips de protecció, completeu una llista de control.En funció d’aquesta llista, s’estudiaran les ofertes de diversos fabricants pera diferents models. En les ofertes s’han d’incloure fullets informatius i altresinformació d’interès amb vista a la selecció de l’equip.


• En triar els EPI contra caigudes d’altura, és necessari tenir en compte elfullet informatiu del fabricant referenciat en l’RD 1407/1992. Aquest fulletinformatiu dóna indicacions a l’usuari relatives a la correcta utilitzaciói al manteniment de l’equip. És necessari que cada usuari d’un EPIcontra caigudes d’altura estigui familiaritzat amb les instruccions d’ús.L’empresari o el responsable en qui aquest hagi delegat ha d’organitzartasques formatives en funció de les necessitats.

• Normalment els equips de protecció no s’han d’intercanviar entre diversostreballadors, ja que la protecció òptima s’aconsegueix gràcies a l’adaptacióde la mida i ajust individual de cada equip.

Per al bon ús de l’EPI, algunes indicacions pràctiques d’interès són:

• El dispositiu d’ancoratge de l’equip de protecció individual contra caigudesha de poder resistir les forces que s’originen en retenir la caiguda d’unapersona.

• Els punts d’ancoratge han de ser sempre segurs i fàcilment accessibles.

• Els elements d’amarratge no s’hauran de passar per cantells o arestes aguts.

1.9.5 Atencions i manteniment

Cada operari haurà de comprovar i verificar cada dia tots els elements quecomponen l’equip de protecció anticaigudes abans d’iniciar els treballs i hauràde rebutjar qualsevol equip o element d’aquest que presenti algun tipus de dany.

Per proporcionar una protecció eficaç contra els riscos, els EPI contra caigudesd’altura s’han de mantenir útils, duradors i resistents davant de nombroses accionsi influències, de manera que la seva funció protectora quedi garantida durant totala seva vida útil.

Entre les influències que poden amenaçar l’eficàcia de l’equip de protecció, espoden esmentar:

• Inclemències del temps (envelliment). Per exemple el fred, la calor, lahumitat, les radiacions solars...).

• Emmagatzemament, manteniment i neteja inadequats.

• Elecció errònia, utilització errònia.

• Productes químics com per exemple olis, dissolvents i greixos.

• Utilització i naturalesa del treball desenvolupat, com per exemple desgast,embrutiment i radiacions solars.

Algunes recomanacions d’interès per a un correcte manteniment són les següents:


• Pel que fa als arnesos anticaigudes i les línies d’ancoratge:

– S’han d’emmagatzemar penjats, en un lloc sec i fresc.

– S’han d’emmagatzemar lluny de fonts de calor.

– S’han de protegir del contacte amb substàncies agressives (p. ex.àcids, lleixius, fluids de soldadura, olis).

– S’han de protegir de la llum solar directa durant el seu emmagatzema-ment.

• Els EPI contra caigudes d’altura es transportaran, si és possible, a la sevamaleta corresponent.

• Els EPI contra caigudes fets de materials tèxtils es poden rentar a larentadora, usant un detergent per a teixits delicats i embolicant-los en unabossa per evitar les agressions mecàniques. Una temperatura de rentatrecomanada són 30 oC. Per sobre dels 6

:title:oC, l’estructura de les fibres artificials (polièster, poliamida) dels compo-nents de l’equip es poden veure danyades.

• Els components tèxtils dels equips fets de fibra sintètica, encara que no sesotmeten a sol·licitacions, pateixen cert envelliment que depèn de la intensi-tat de la radiació ultraviolada i de les accions climàtiques i mediambientals.

1.9.6 Llista de control per a l’especificació dels equips de proteccióindividual

La llista de control per a l’especificació dels equips de protecció individual seràestablerta per l’empresari amb la participació dels treballadors. S’establirà unallista de control per cada sector de l’empresa o àmbit d’activitat que presenti riscosdiferents.

Les llistes de control estan destinades a la consulta dels diferents fabricants iproveïdors, amb vista que ofereixin l’equip que s’adequa millor a les condicionsdel lloc de treball considerat.

Les llistes de control també haurien de formar part del plec de condicionsd’adquisició (figura 1.20).


Figura 1.20. Model de llista de control


2. Treballs en espais confinats

Els recintes o espais confinats són presents amb certa freqüència als llocs de treballi són causa d’accidents, perquè no són reconeguts com a tals en gaires casos isempre perquè no s’ha avaluat el risc abans d’entrar i no s’han pres les pertinentsmesures preventives. D’altra banda, presenten la circumstància que en la majoriadels casos són mortals, tal com veurem a continuació.

Espai confinat. Font: Pixabay

Així doncs, els riscos dels espais confinats són múltiples, ja que a l’acumulacióde substàncies tòxiques o inflamables i l’escassetat d’oxigen s’hi afegeixen elsocasionats per l’estretor, la incomoditat de les postures de treball, la limitadail·luminació, etc. Un altre aspecte que s’ha de destacar és l’amplificació d’algunsriscos com en el cas del soroll, molt superior al que un mateix equip generaria enun espai obert, per la transmissió de les vibracions.

Una característica dels accidents en aquests espais és la gravetat de les sevesconseqüències tant per a la persona que realitza el treball com per a les personesque l’auxilien immediatament sense adoptar les necessàries mesures de seguretat,cosa que genera cada any víctimes mortals.

Exemples d’espais confinats

Cellers de vaixells

Submarins

Sistemes de clavegueram, embornals

Pous

Dipòsits

Arquetes

Reactors

Cambres subterrànies

Fosses sèptiques i de purins

Galeries de serveis

Tancs i dipòsits d’acer

Col·lectors

Recintes d’abocament industrial

Sales de màquines

Sales de calderes

Recintes comunicats amb conduccions de gas o amb abocadors de residus sòlids urbans

Instal·lacions de depuració d’aigües residuals


Zones urbanes amb xarxa de distribució de gasos combustibles

Recintes pròxims a instal·lacions de producció, emmagatzematge i distribució de gascombustible

Recintes que poden estar afectats per vessaments d’agents químics tòxics i/o inflamables(pròxims a benzineres, magatzems o plantes de fabricació de productes químics, tallers depintura, etc).

Magatzems i zones de càrrega i descàrrega de gra. Sitges.

Conductes d’aire condicionat

Conduccions subterrànies d’energia elèctrica o línies telefòniques

Dipòsits i cisternes de gasos i líquids combustibles

Recintes afectats per vessaments industrials

Un espai confinat és un espai que presenta unes característiques com:

• La seva mida i forma permeten que una persona hi pugui entrar.

• Té formes limitades per entrar i sortir.

• No està dissenyat perquè estigui ocupat permanentment.

Un recinte confinat que requereix permís d’entrada té una o més de les següentscaracterístiques:

• Conté o pot arribar a contenir una atmosfera perillosa, amb poc oxígen oamb agents químics tòxics per inhalació.

• El seu disseny interior és tal que qui hi entra podria quedar atrapat o asfixiatper parets còniques o per un pis inclinat que porta a una àrea estreta.

• Presenta algun perill de salut o seguretat.

És freqüent...

Trobar ressenyes en la premsa sobre accidents de treball que presenten les següentscaracterístiques: “Un treballador, en entrar en un (recinte confinat) per (realitzar cert treball)va caure desmaiat, un altre company que es trobava a l’exterior, en adonar-se del desmaidel seu company, entra a socórrer-lo i també es va desmaiar. Ambdós treballadors vanresultar morts a causa de...”

Exemple d’accident múltiple per asfíxia en espai confinat

Llegiu la descripció i l’anàlisi d’un accident mortal per atmosfera asfixiant (i altres dosaccidents menys greus) ocorreguts a l’interior d’un dipòsit d’oli en un trull: bit.ly/3ahGI1Y

L’origen dels accidents en recintes confinats és el desconeixementdels riscos, degut la majoria de les vegades a la falta de capacitació iensinistrament i a una deficient comunicació sobre l’estat de la instal·lació iles condicions segures en les quals les operacions s’han de realitzar.

https://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/PHE_0038_2015.pdf


Exemples d’accidents en recintes confinats

• Un operari mor asfixiat per la falta d’oxigen en entrar en un recipient d’acer que havia estattancat durant anys. La investigació de l’accident va demostrar que el procés d’oxidació delrecipient havia disminuït l’oxigen.

• Dos operaris estan visitant una galeria de clavegueram en una inspecció rutinària, quan lasobtada elevació del nivell d’aigua, a causa d’una forta tempesta, els atrapa i moren ofegats.

• Un operari entra a l’interior d’un agitador per comprovar l’estat de les paletes, durant unaaturada tècnica. La posada en marxa intempestiva de l’agitador colpeja l’operari i li produeixferides greus.

En general es pot dir que els treballs en recintes confinats comporten unaproblemàtica de riscos addicionals que obliguen a unes precaucions més exigents.

2.1 Tipus de recintes confinats

Un recinte confinat és qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada isortida i ventilació natural desfavorable, el qual pot acumular contaminantstòxics o inflamables o tenir una atmosfera deficient en oxigen, i no estarconcebut per a una ocupació continuada per part del treballador.

La definició determina l’amplitud de llocs que poden considerar-se recintesconfinats.

En general es distingeixen dos tipus d’espais confinats:

1. Espais confinats oberts per la part superior i d’una profunditat tal quedificulta la seva ventilació natural.

• Fosses de greixatge de vehicles

• Bótes de desgreixament

• Pous

• Dipòsits oberts

• Bótes

2. Espais confinats tancats amb una petita obertura d’entrada i sortida.

• Reactors

• Tancs d’emmagatzemament, sedimentació, etc.

• Sales subterrànies de transformadors

• Gasòmetres

• Túnels

• Clavegueres

• Galeries de serveis


• Bodegues de vaixells

• Arquetes subterrànies

• Cisternes de transport

No és freqüent l’accés als espais confinats, i quan s’hi entra es fa a intervalsirregulars i per a treballs no rutinaris i no relacionats amb la producció. Els motiusd’accés als espais confinats són diversos, com ara els següents:

• Construcció del mateix recinte

• Neteja

• Pintada

• Reparació

• Inspecció

2.2 Riscos en recintes confinats

Bàsicament podem classificar els riscos en recintes confinats en dos grans grups:generals i específics.

2.2.1 Riscos generals

Els riscos generals, al marge de la perillositat de l’atmosfera interior, són degutsa les deficients condicions materials de l’espai com a lloc de treball.

Entre aquests riscos destaquen:

• Riscos mecànics:

– Equips que es poden posar en marxa intempestivament.

– Atrapades, xocs i cops, per xapes deflectores, agitadors, elements sor-tints, dimensions reduïdes de la boca d’entrada, obstacles a l’interior,etc.

• Riscos d’electrocució per contacte amb parts metàl·liques que accidental-ment poden estar en tensió.

• Caigudes a diferent nivell i al mateix nivell per relliscades, etc.

• Caigudes d’objectes a l’interior mentre s’està treballant.

• Males postures.


• Ambienti físic agressiu com són els ambients calorosos o freds, amb sorolli vibracions o una il·luminació deficient. Un ambient agressiu, a més delsriscos d’accident, augmenta la fatiga.

• Riscos derivats de problemes de comunicació entre l’interior i l’exterior.

2.2.2 Riscos específics i causes que produeixen accidents

Els riscos específics són ocasionats per les condicions especials en què esdesenvolupa aquest tipus de treball, les quals s’indiquen en la definició derecinte confinat: atmosfera perillosa que pot donar lloc als riscos d’asfíxia,incendi o explosió i intoxicació.

Els riscos específics i les causes més freqüents que condueixen a l’accident sónels següents.

1. Asfíxia

L’aire conté un 21% d’oxigen. Si aquest es redueix es produeixen símptomesd’asfíxia que es van agreujant a mesura que disminueix aquest percentatge. Enla taula 2.1, podeu veure la relació entre les concentracions d’oxigen, el tempsd’exposició i les conseqüències.

L’asfíxia és conseqüència de la falta d’oxigen i aquesta és ocasionada bàsicamentpel consum d’oxigen o perquè és desplaçat per altres gasos. Els senyals d’adver-tència d’una concentració baixa d’oxigen no s’adverteixen fàcilment i no són deconfiança excepte per a individus molt ensinistrats. La majoria de les personessón incapaces de reconèixer el perill fins que ja estan massa febles per escapar persi mateixes.

Taula 2.1. Conseqüències per la falta de concentració d’oxigen

Concentració O2% Temps d’exposició Conseqüències

21 Indefinit Concentració normal d’oxigen a l’aire.

20,5 No definit Concentració mínima per entrar sense equips ambsubministrament d’aire.

18 No definit Es considera atmosfera deficient en oxigen segonsla normativa nord-americana ANSIZ117.1-1977.Problemes de coordinació muscular i acceleraciódel ritme respiratori.

17 No definit Risc de pèrdua del coneixement sense signeprecursor.

12-13 s a min Vertigen, mals de cap, dispnees i fins i tot alt riscd’inconsciència.

6-10 s a min Nàusees, pèrdua de consciència seguida de morten 6-8 minuts.

Font: NTP 223. Treballs en recintes confinats. INSHT

En la taula 2.2 es recullen algunes de les causes que produeixen accidents perasfíxia.


Taula 2.2. Causes d’accidents per asfíxia

Consum d’oxigen per Fermentacions de matèries orgàniques diverses al’interior de recipients. Treballs de soldadura,escalfament, tall, etc.

Absorció, per exemple als llits filtrants de carbó actiuhumit en reparació de dipòsits de filtració d’aigua.

Desplaçament de l’oxigen per Despreniment d’anhídric carbònic (CO2 ) enfermentacions orgàniques aeròbiques enclavegueres, tancs d’emmagatzemament, pous,túnels, bótes i tines de vi, sitges de cereals, etc.

Despreniment de metà (CH4) producte defermentacions orgàniques anaeròbiques en fossessèptiques, xarxes de clavegueram, digestors dedepuració d’aigües residuals, etc.

Aportació de gasos inerts en operacions de purga oneteja de dipòsits no ventilats posteriorment.

2. Incendi i explosió

En un recinte confinat es pot crear amb extraordinària facilitat una atmosferainflamable.

El fet de formar-se una atmosfera inflamable es pot deure a moltes causes, comevaporació de dissolvents de pintura, restes de líquids inflamables, reaccionsquímiques, moviment de gra de cereals, pinsos, etc., sempre que existeixi gas,vapor o pols combustible a l’ambient i la seva concentració estigui compresa entreels seus límits d’inflamabilitat.

A efectes de seguretat es considera que un espai confinat és molt perillósquan hi ha una concentració de substància inflamable per sobre del 25% dellímit inferior d’inflamabilitat, ja que és factible que es produeixin variacionsde la concentració ambiental per raons diverses.

En la taula 2.3 es recullen algunes de les causes que produeixen accidents perincendi.

Taula 2.3. Causes d’accidents per incendi i explosió

Atmosfera inflamable amb focusd’ignició diversos

Despreniment de productes inflamables absorbits a la superfícieinterna dels recipients.Vapors de dissolvents en treballs de pintada i vapors de substànciesinflamables en operacions de neteja de tancs.Neteja amb gasolina o altres substàncies inflamables en fosses degreixatge de vehicles.Reaccions químiques que originen gasos inflamables. L’àcid sulfúricreacciona amb el ferro desprenent hidrogen. El carbur càlcic encontacte amb aigua genera acetilè.Treballs de soldadura o oxitall en recintes que continguin o hagincontingut substàncies inflamables.Descàrregues electrostàtiques en el transvasament de líquidsinflamables.Operacions de càrrega, i descàrrega i transport de pols combustibles(cereals, cautxú, pinsos, etc.).

Substàncies combustibles oatmosfera inflamable amb focusd’ignició diversos i augment dela concentració d’oxigen

Afegiment d’oxigen per “millorar” la qualitat de l’aire respirable al’interior de tancs.Ús d’oxigen o aire comprimit en equips de bombeig especials per altransvasament de líquids inflamables, introduït a l’interior de dipòsits.


Les substàncies tòxiques enun recinte confinat podenser gasos, vapors o polsfina en suspensió a l’aire.

Per a la majoria desubstàncies tòxiques esdesconeixen lesconcentracions límit quegeneren danys aguts a lespersones.

Desorció de productesinflamables de la superfície dedipòsits després del buidatge

Es coneixen casos d’accidents en què una neteja incompleta no vaevitar l’alliberament de gasos absorbits a les parets de recipientsmetàl·lics.

3. Intoxicació

La concentració a l’aire de productes tòxics per sobre de determinats límitsd’exposició pot produir intoxicacions agudes o malalties.

L’aparició d’una atmosfera tòxica pot tenir orígens diversos, sia perquè existeix elcontaminant o perquè es genera en realitzar el treball a l’espai confinat.

La intoxicació en aquesta classe de treballs sol ser aguda si la concentració quela produeix és alta. Si la concentració és baixa, les conseqüències són difícils dedetectar a causa de la durada limitada d’aquest tipus de treballs. Si són repetitius,poden donar lloc a malalties professionals.

A més del risc d’intoxicació es poden incloure les atmosferes irritants i corrosivescom en el cas del clor, l’àcid clorhídric, l’amoníac, etc.

Només per a algunes substàncies com el CO2, SH2, Cl2, NH3 es coneixen lesconcentracions que produeixen efectes letals i danys funcionals a òrgans d’éssershumans.

A títol orientatiu, és recomanable consultar els valors CL50 (concentracions letalsen rates), que són la concentració de contaminant a l’aire que genera la mortdel 50% d’una mostra de rates de característiques determinades en un tempsd’exposició de quatre minuts, i els valors TWA-Stel, que són les concentracionsmàximes admissibles per a una determinada substància establertes per l’ACGIH(American Conference Governmental Industrial Hygienists) per a un temps d’ex-posició de quinze minuts, a partir dels quals és possible la generació d’efectesaguts. S’ha de remarcar l’efecte narcotitzant d’alguns contaminants com el SH,el qual en petites quantitats fa pudor d’ous podrits però en2 quantitats grans ja nos’adverteix i ocasiona la intoxicació mortal.També s’ha de destacar la perillositatd’aquells contaminants com el monòxid de carboni (CO) que no són perceptiblesolfactivament.

Algunes de les causes que produeixen accidents per intoxicació es recullen en lataula 2.4.

Taula 2.4. Causes que produeixen accidents per intoxicació

Reaccions perilloses ambgeneració de gasos tòxics

Alliberament de gas sulfhídirc a través de la reacció de sulfurs ambàcids (xarxa general de desguassos d’indústries d’adobatge, en la qualconflueixen residus de sulfurs i àcid cròmic, neteja de dipòsits ocisternes que continguin restes sulfurades amb productes àcids, etc.).S’han produït accidents a partir del sulfur de ferro acumulat a les paretsinteriors de canonades de sulfur i utilitzar posteriorment substànciesàcides com agents desincrustants i de neteja. Una altra reaccióperillosa de similars característiques és la dels productes cianuratsamb qualsevol àcid, que allibera gas cianhídric.Alliberament de clor gasós per la reacció de qualsevol àcid ambhipoclorit sòdic (lleixiu) en treballs de neteja.Alliberament d’òxids nitrosos per la reacció de substàncies oxidantscom els nitrits en contacte amb substàncies orgàniques.


Presència de monòxid decarboni

Recintes en què s’hagin produït processos de combustió incompleta.Per exemple, descendir a recintes per extreure líquids amb bombes demotor de combustió interna, etc.

Substàncies tòxiques generadesdurant el treball

Treballs de soldadura i oxitall. Es coneixen casos d’accidents perefectuar aquest tipus de treballs sobre acer inoxidable, per exemple eltall de perns amb contingut en cadmi.

Ús de dissolvents orgànics endesgreixatge i neteja

Aplicació de recobriments protectors a l’interior de dipòsits.

Existència de substànciestòxiques

Procedents del mateix procés productiu o de residus.

2.3 Mesures preventives per al control de treballs en atmosferesperilloses

S’han d’adoptar mesures preventives després d’una escrupolosa identificació iavaluació de tots i cada un dels riscos existents. Aquestes mesures preventivesdavant els riscos específics són:

• Autorització de treball

• Instruccions de treball

• Mesurament i avaluació de l’atmosfera interior

• Aïllament de l’espai confinat davant riscos diversos

• Ventilació

• Vigilància externa continuada

• Formació i ensinistrament

2.3.1 Autorització de treball

L’autorització de treball és la base de tot pla d’entrada en un recinte confinat, ambla qual es pretén garantir que els responsables de producció i manteniment hanadoptat una sèrie de mesures fonamentals perquè es pugui intervenir al recinte.

L’autorització de treball és un problema generador de molts accidents greusdeguts a la falta de comunicació entre els qui han de realitzar un determinattreball, normalment tasques de manteniment o reparació en una instal·lació enfuncionament i de la qual no formen part habitualment, i els mateixos responsablesd’aquesta instal·lació.

La causa principal d’aquest tipus d’accidents continua tenint l’origen en una doblecircumstància: d’una banda, el desconeixement dels riscos presents al lloc d’in-tervenció durant la realització del treball pels treballadors que se’ n’encarreguen,


tant si són els de manteniment de la mateixa empresa, o d’una empresa externacontractada, com treballadors autònoms aliens. D’altra banda, la falta de la degudacoordinació entre els departaments o àrees de producció i manteniment, o ditd’una altra manera, entre els que ordenen o encarreguen l’execució del treballi els encarregats de realitzar-lo.

Les instal·lacions o àmbits de treball que es poden veure afectats per aquestproblema solen comportar riscos greus pel seu estat energètic, la presència deproductes químics perillosos o residus, les limitacions en la qualitat de l’airerespirable, etc., i per això han de ser controlats degudament. La solució aaquesta possible falta de comunicació es resol mitjançant l’estricte complimentd’un procediment pel qual qualsevol intervenció en determinades instal·lacions oàmbits físics ha de ser autoritzada.

És recomanable que el sistema d’autorització d’entrada establert prevegi a tall decheck-list la revisió i control d’una sèrie de punts clau de la instal·lació (neteja,purga, descompressió, etc.), i especifiqui les condicions en les quals el treball s’hade realitzar i els mitjans que s’han d’emprar.

Control d’entrada al recinte

L’autorització d’entrada al recinte firmada pels responsables de producció imanteniment i que ha de ser vàlida només per a una jornada de treball s’ha decomplementar amb la normativa sobre procediments de treball en la qual es regulinles actuacions concretes que ha de seguir el personal durant la seva actuació al’interior de l’espai.

Algunes de les qüestions que s’haurien d’incorporar a aquest procediment detreball són:

• Mitjans d’accés al recinte (escales, plataformes...).

• Mesures preventives que s’han d’adoptar durant el treball (ventilació, con-trol continuat de l’atmosfera interior, etc.).

• Equips de protecció personal que s’han d’emprar (màscares respiratòries,arnès i corda de seguretat, etc.).

• Equips de treball que s’han d’utilitzar (material elèctric i sistemad’il·luminació adequat i protegit, entre d’altres).

• Vigilància i control de l’operació des de l’exterior.

Aquest procediment de treball es pot incorporar al mateix document d’autoritzacióde treball, referit anteriorment com a instruccions complementàries, o bé, peral cas de treballs de certa periodicitat, constituir una normativa de treball japreestablerta.

Com a norma general, l’accés de treballadors a zones perilloses dels llocs detreball, on la seva seguretat es pugui veure afectada per diferents riscos, exigiràavaluar-los prèviament i adoptar les mesures de control necessàries per protegir-los.


Pel que fa a treballs en espais confinats, es requerirà una avaluació específica delsriscos presents en l’accés, permanència i sortida d’aquests espais. Mitjançantl’autorització es controla fonamentalment l’accés perquè es faci en condicionssegures; ara bé, la realització correcta de qualsevol tasca a l’interior d’aquestsàmbits, considerats com a molt perillosos, requereix el corresponent procedimento instrucció de treball per la seva criticitat. En aquesta instrucció de treballs’haurà d’especificar la manera correcta de realitzar les diferents operacions, laqualificació requerida per part de les persones implicades i els mitjans materialsnecessaris.

Treballadors autoritzats i no autoritzats

El punt 3r de l’annex I (“Espais de treball i zones perilloses”) de l’RD 486/1997, sobreseguretat i salut als llocs de treball, s’estableix el següent: “Deberán tomarse las medidasadecuadas para la protección de los trabajadores autorizados a acceder a las zonasde los lugares de trabajo donde la seguridad de los trabajadores pueda verse afectadapor riesgos de caída, caída de objetos y contacto o exposición a elementos agresivos.Asimismo, deberá disponerse, en la medida de lo posible, de un sistema que impida quelos trabajadores no autorizados puedan acceder a dichas zonas”.

D’altra banda, un aspecte clau que s’ha de controlar en les auditories reglamentà-ries dels sistemes preventius és el relatiu a mesures/activitats per eliminar o reduirels riscos, hauria de ser l’especificació dels treballs (la utilització de determinatsequips o la realització de determinades operacions) que, per raons de seguretat,només poden efectuar treballadors amb coneixements especialitzats. Els treballsque requereixen autorització només haurien de ser realitzats per treballadors ambaquests coneixements i l’entrenament necessari.

El model d’autorització de treball que es proposa a continuació, a tall de guia,és obert tant pel que fa al format com a l’aplicació a totes les modificacionsque s’estimin convenients per adaptar-la a les peculiaritats de cada empresa. Noobstant això, en línies generals el seu contingut bàsic és substancialment necessari.

Els aspectes essencials d’un procediment d’autorització de treball són els se-güents:

• El registre documental de l’autorització amb la firma dels responsables deles dues parts implicades en l’execució del treball: els que el sol·liciten coma responsables d’una instal·lació i els que l’han de realitzar.

• La durada limitada de l’autorització.

• L’aplicació del qüestionari de revisió a tall de guia per verificar les condici-ons clau de seguretat.

Procediment d’autorització de treball

Les empreses han d’elaborar un procediment que garanteixi el registre documentald’aquelles tasques que requereixen autorització prèvia i que l’empresa ha dedefinir en l’autorització de treball. Fonamentalment aquest document ha dedefinir clarament l’objectiu i abast del treball que s’ha de realitzar. Aquest modelté un caràcter polivalent i unitari amb vista a aconseguir que sigui senzill; no


obstant això, en empreses d’alt risc pot ser aconsellable diferenciar diferents tipusd’autoritzacions.

• Objectiu. L’objectiu és garantir que determinats treballs que poden generarriscos d’accident amb conseqüències greus, a causa de la intervenció eninstal·lacions o àmbits perillosos, es realitzen sota condicions controlades.

• Abast. Es consideren treballs especials, independentment que els realitzinpersonal intern o extern, els que a continuació s’indiquen:

– Treballs en calent. Comprenen totes les operacions amb generacióde calor, producció d’espurnes, flames o elevades temperatures a propde pols, líquids o gasos inflamables o en recipients que contenen ohan contingut aquests productes. Per exemple: soldadura i oxitall,emplomat, esmerilament, trepat, etc.

– Treballs en fred . Són les operacions que normalment es realitzensense generar calor però que s’efectuen en instal·lacions per les qualscirculen o en les quals s’emmagatzemen fluids perillosos. Comprenentreballs com ara reparacions a les bombes de transvasament de líquidscorrosius, substitució de canonades, etc.

– Treballs en espais confinats. Comprenen totes les operacions al’interior de dipòsits, cisternes, fosses i en general tots aquells espaisconfinats en els quals l’atmosfera pot no ser respirable o convertir-se en irrespirable arran del mateix treball, per falta d’oxigen o percontaminació per productes tòxics.

– Treballs elèctrics. Estan constituïts per tot tipus de treballs elèctricso no, que s’han de realitzar sobre instal·lacions o equips elèctricsenergitzats o a prop seu.

– Altres treballs especials. Treballs que per les seves especials caracte-rístiques poden suposar riscos importants a persones o a la propietati que per això requereixen una autorització. En principi, interveniren qualsevol lloc de treball perillós hauria de necessitar autorització ifins i tot s’hauria de poder limitar l’accés a qualsevol persona alienadiferent de les autoritzades.

Per als treballs de manteniment i reparació de màquines en els quals abans calguiutilitzar els dispositius de consignació per a l’enclavament de les fonts d’energia,és convenient disposar d’un procediment específic diferent de l’autorització. Alseu torn, també hi hauria d’haver un procediment específic per limitar l’accés depersonal forà a àrees perilloses.

Implicacions i responsabilitats

El responsable d’execució d’un treball que requereix autorització de treball, sia del’àrea de manteniment o no i pertanyi o no a l’empresa:

• No ha d’ordenar l’inici del treball sense tenir l’autorització de treballcorrectament estesa.


• Ha d’inspeccionar personalment el lloc de treball, l’equip de seguretatnecessari i assegurar-se que s’han pres totes les mesures de seguretatnecessàries.

• Ha de verificar que les aptituds del personal realitzador del treball sónadequades.

• Ha de donar les instruccions i equips necessaris a l’operari executor deltreball, de manera que aquest assumeixi totalment les garanties de seguretaten tota la seva actuació concreta, conseqüència d’un treball d’especialperillositat.

• En els casos que el treball impliqui una elevada perillositat o situació d’aï-llament, ha de designar una persona que vigili i estigui atenta a l’execuciódel treball, instruïda en primers auxilis, lluita contra incendis i en generalcapaç d’efectuar el salvament en cas d’emergència.

• Emplenar i firmar el corresponent formulari d’autorització.

• Demanar les renovacions de l’autorització que siguin necessàries.

Els responsables de les unitats funcionals o seccions implicades:

• Han de deixar les instal·lacions practicables i sense riscos, o informar sobrequins d’ells persisteixen.

• Han de donar al responsable del treball tota la informació necessària a fi depoder realitzar-lo de forma segura, especificant clarament les mesures deprotecció necessàries.

• Han de demanar i fer adjuntar a l’autorització de treball totes les comprovaci-ons necessàries (sistemes d’enclavament instal·lats, atmosfera no inflamablei/o respirable, etc.).

• Han d’emplenar i firmar el corresponent formulari d’autorització.

• Han de comprovar que el personal i les mesures d’emergència previstes(evacuació, lluita contra incendis, primers auxilis, etc.) estan preparadesper actuar en cas necessari.

La persona o persones que realitzin el treball:

• Han de firmar el corresponent formulari d’autorització una vegada assaben-tat del seu contingut.

• Han de portar sempre a sobre l’autorització.

• Han de complir les normes de seguretat, utilitzant adequadament els equipsassignats, inclosos els equips de protecció col·lectiva i protecció individualindicats en l’autorització.

• Han d’utilitzar exclusivament l’autorització de treball pel temps establert,que en cap cas no superarà el torn de treball.


• Han de lliurar l’autorització al seu comandament directe responsable unavegada finalitzat el treball.

• Han d’interrompre el seu treball i comunicar al responsable de la unitatfuncional o al seu comandament directe, quan apreciïn canvis en lescondicions de seguretat que sota el seu criteri requereixin una revisió del’autorització.

Desenvolupament

Molts dels treballs de manteniment, descrits en parlar de l’abast, poden implicar lageneració d’accidents greus per les seves característiques peculiars o procedimentsd’execució. La causa principal té l’origen en una doble circumstància: d’unabanda, el desconeixement dels riscos que ofereixen les instal·lacions en el momentde les intervencions, i d’altra banda, una falta de coordinació entre els diferentsdepartaments implicats, generalment producció i manteniment.

Aquesta col·laboració entre el responsable d’àrea implicada i el de mantenimentes fa necessària ja que el responsable d’àrea és qui millor coneix les condicions,estat i contingut de les instal·lacions i l’executor del treball especial el que millorconeix les normes i incompatibilitats del treball en qüestió.

A més, es poden considerar inconvenients freqüents com ambigüitats, insuficientaclariment de responsabilitats, impossibilitat d’instruccions complementàries oimposició de mètodes poc operatius o de difícil compliment, que es podenesdevenir en moments o circumstàncies que s’han de controlar. Per tant, abansd’escometre l’execució d’un treball que requereix autorització, s’haurà d’estudiari no s’iniciarà fins que els riscos hagin estat avaluats i no estigui emparat perun permís o autorització en la qual, per escrit, s’indiquin les condicions en lesquals s’ha de realitzar i donin la seva conformitat i autorització els responsablescorresponents.

És molt important que el personal que sol·liciti l’autorització de treball entenguiperfectament les indicacions i restriccions que s’hi estableixen i les compleixirigorosament. Quan s’estén una autorització de treball, es constitueix en instruccióprincipal i fins que no es cancel·la es prefereix a qualsevol altra instrucció, a fid’evitar confusions o ambigüitats. S’hauran de conèixer i complir les instruccionsde treball establertes per als treballs que requereixen autorització i les disposin.

La prevenció d’accidents depèn d’una bona comunicació, sobretot quan es pro-cedeix a canvis de torns de treballs considerats especials perquè s’utilitzen subs-tàncies perilloses o es realitzen en instal·lacions que per les seves característiquespoden implicar accidents greus.

L’autorització de treball no eximeix que el responsable autoritzant de l’execuciócomuniqui verbalment els aspectes de seguretat que consideri més rellevants.

L’autorització hauria de constar dels següents apartats, tal com es mostra en elmodel de la figura 2.1:


Figura 2.1. Model d’autorització de treball. Formulari

Font: NTP 562. Sistema de gestió preventiva: autorització de treballs especials. INSHT

• Data, període i torn de validesa del treball.

• Localització del lloc de treball.

• Descripció del treball que s’ha de realitzar.

• Determinació dels riscos existents i previsibles.

• Comprovació que la instal·lació o equip està en condicions per poderrealitzar el treball. El qüestionari de comprovació que recull aspectes clauque s’han de revisar és de gran ajuda.

• Normativa, procediments i instruccions que s’han de seguir, quan n’hi hagi.

• Equips de protecció col·lectiva i individual que s’han d’emprar.

• Les comprovacions o assajos si són necessaris durant la realització deltreball i la seva freqüència.

• En cas de personal aliè a l’empresa, dades de l’empresa contractada i telèfonde contacte per a emergències.


• Les persones que autoritzen i les que són autoritzades a realitzar el treball.

• Els responsables de l’autorització de treball n’hauran de determinar conjun-tament la durada. Si durant el transcurs del treball en canvien de manerasubstancial les condicions o les de les instal·lacions intervingudes o ladurada del treball és superior a la prevista, s’haurà de renovar l’autorització.

El circuit de l’autorització de treball segueix l’esquema de la figura 2.2. Elformulari original de l’autorització de treball després d’haver-lo acabat es lliuraràal responsable autoritzant del treball realitzat, qui al seu torn el lliurarà alresponsable de la unitat funcional en la qual s’ha realitzat el treball perquè entingui coneixement i l’arxivi.

Figura 2.2. Circuit de l’autorització de treball

Font: NTP 562. Sistema de gestió preventiva: autorització de treballsespecials. INSHT

2.3.2 Instruccions de treball

Les instruccions de treball desenvolupen pas a pas la manera de portar a termeun treball o tasca. S’haurien d’elaborar instruccions de treball per a aquellestasques que en determinades condicions siguin susceptibles de generar riscos,especialment si són de certa importància i van associats a les actuacions de lespersones. En la instrucció es recolliran aquells aspectes de seguretat que han detenir en compte les persones responsables de les tasques que s’han de realitzar, a fique coneguin com actuar correctament en les diferents fases o operacions i siguinconscients de les atencions especials que han de tenir en moments o operacionsclau per a la seva seguretat personal, la dels seus companys i la de les instal·lacions.

Les instruccions de treball són essencials en el que es denominen tasquescrítiques, que són aquelles en les quals per accions o omissions es podenproduir accidents o errors que és necessari evitar.

Una especial atenció mereix també l’ocasionalitat dels treballs pel que comportade possible dificultat de recordar aspectes que poden resultar importants i queper similitud a altres tipus de treballs poden conduir fàcilment a l’error. Resultaconvenient que l’empresa defineixi en el seu procés productiu els processosconsiderats clau i les tasques associades que s’haurien de considerar crítiques. Sis’han identificat degudament, s’estarà en condicions de procedir a l’elaboraciód’instruccions de treball per regular-les.


En l’elaboració de lesinstruccions de treball no

s’ha de descuidar laparticipació dels

treballadors afectats.

La prevenció de riscos laborals s’ha d’integrar a la tasca quotidiana de l’empresa.Per a això és fonamental que en les tasques que realitzen les diferents personeses tinguin en compte els aspectes preventius, de la mateixa manera que s’han depreveure els aspectes relatius a qualitat i medi ambient, i així s’aconseguirà laintegració de tot el que comporta la realització correcta d’un treball. El treballadordestinatari principal de la instrucció hauria de rebre d’una manera clara, senzilla iunitària tots els aspectes que comporten la realització de les tasques encomanades.No tindria sentit, d’una banda, lliurar la instrucció de treball en la qual es descriguila seqüència de tasques que s’han de realitzar i la manera de fer-les i, d’una altra,en document a banda, facilitar les normes de seguretat complementàries. En totcas, els aspectes de seguretat han d’estar degudament integrats en la instrucció detreball i només addicionalment i simplement com a reforç es poden lliurar normesde seguretat que per la seva importància es volen destacar. En el model que esproposa s’integren els aspectes clau de seguretat en la mateixa instrucció a doblecolumna per destacar-los.

Els responsables de les àrees de treball i dels processos productius són les personesque millor coneixen el treball que es duu a terme a la seva secció i, per tant, sónels qui haurien d’elaborar les instruccions de treball i les normes específiques deseguretat. Per elaborar-les podran comptar amb l’assessorament d’experts quansigui necessari, però sobretot hauran de tenir en compte l’opinió i la col·laboraciódels treballadors, que són els qui aplicaran aquestes instruccions.

Per a l’estructuració i contingut de la instrucció de treball es considera convenientmantenir el mateix esquema en el qual es desenvolupen els procediments de lesactivitats preventives, segons el següent índex: objectius, abast, responsabilitats,desenvolupament i referències legals de suport.

Pel que comporta com a aspecte clau de seguretat de la instrucció, aquesta hauriade definir des del principi qui són les persones habilitades per aplicar-la, perdisposar de la qualificació definida per l’empresa, i els equips requerits en el treballque s’ha de realitzar, fonamentalment eines o estris de treball i equips de proteccióindividual.

Les instruccions de treball i les normes s’haurien de lliurar a tots aquells queles han de complir. Les instruccions i normes s’haurien de localitzar en llocsconcrets de fàcil accés i consulta.

Amb la instrucció de treball es pretén no solament regular internament la rea-lització de les tasques, sinó també facilitar la formació i l’ensinistrament delstreballadors.

Finalment, cal destacar que les normes no han de substituir altres mesurespreventives prioritàries per eliminar els riscos a les instal·lacions o àrees de treball,sinó que han de tenir un caràcter complementari, encara que no per això de pocaimportància.


Procediment per a l’elaboració d’instruccions de treball

A continuació s’exposa una guia per facilitar criteris d’actuació als qui hand’elaborar instruccions de treball; aquests criteris, no obstant això, s’haurand’adequar a les exigències específiques de cada instrucció en particular.

1. Objectiu. Establir la metodologia per a l’elaboració i tractament de lesinstruccions de treball.

2. Abast. S’elaboraran instruccions de treball escrites d’aquelles tasques quees considerin crítiques, o bé per la seva complexitat i dificultat, o bé perquèla mala execució o omissió d’aquesta tasca pot repercutir significativamenten la qualitat o seguretat del procés.

3. Implicacions i responsabilitats:

• Responsable de l’àrea funcional: serà el responsable de l’elaboracióde les instruccions de treball. Haurà de comptar amb l’opinió i lacol·laboració dels treballadors implicats.Malgrat la informació anterior, el responsable podrà delegar aquestafunció d’elaboració a especialistes concrets per a aquelles instruccionsde treball la complexitat de les quals requereixi uns coneixementsespecialitzats. És responsable d’identificar necessitats d’instruccionsde treball en tasques considerades crítiques.

• Els comandaments directes: són responsables de la distribució itransmissió de les instruccions del seu àmbit, i d’utilitzar-les com adocument bàsic en la formació específica del lloc de treball. Tambéhauran de vetllar pel seu correcte compliment i detectar necessitatsd’actualització i millora. Hauran d’identificar també necessitats d’ins-truccions de treball.

• Servei de prevenció: serà responsable de l’assessorament i revisió deles instruccions de treball.

• Treballadors: hauran de complir el que indiquen les instruccionsde treball i comunicar al seu comandament directe les mancances odeficiències que trobin en la seva aplicació. Els treballadors assignatsparticiparan en l’elaboració i/o revisió de la instrucció de treball.

• Delegats de prevenció:estaran informats de les tasques consideradescrítiques, així com de les instruccions de treball vigents i en cursd’elaboració. Seran consultats abans que s’aprovin les instruccions.

4. Desenvolupament. Les instruccions de treball desenvolupen seqüencial-ment els passos que s’han de seguir per a la correcta realització d’un treballo tasca. Per tant, han de servir de guia al treballador en el desenvolupamentd’activitats que poden ser crítiques.

Fases de l’elaboració i implantació de les instruccions

Per a l’elaboració i implantació de les instruccions s’ha de seguir un protocolque es basa en les següents fases: determinació dels aspectes o tasques objecte


d’instrucció; planificació de l’elaboració d’instruccions; estudi o anàlisi de latasca que s’ha de sistematitzar; redacció de la instrucció; aprovació, tractament icontrol de la instrucció; distribució i divulgació de la instrucció, i revisió periòdicai actualització.

1. Determinació dels aspectes o tasques objecte d’instrucció.

El primer pas per iniciar l’elaboració d’instruccions és establir una llistad’aquelles activitats, tasques o aspectes que les requereixin.

S’han d’elaborar les instruccions estrictament necessàries. És important nocaure en un excés de sistematització i protocols que pugui anar en detrimentdel que és veritablement significatiu.

En l’elaboració d’instruccions es tindran en compte els següents criterisgenerals:

• No serà necessari procedimentar una determinada tasca si la realitzasempre personal amb suficient i demostrada formació i experiènciaperquè els resulti trivial i sigui impensable cometre errors rellevants enla seva execució. No obstant això, si la tasca és crítica i pot repercutirsignificativament en la qualitat i seguretat del treball, s’haurà deprotocol·litzar.

• No s’hauria de caure en un abús de la normalització si no hi ha unarepercussió directa en la qualitat del treball.

• Es procurarà que la normalització de les tasques no comporti unalimitació considerable de l’aportació personal i de la creativitat deltreballador. S’ha de normalitzar estrictament el que és necessari.

2. Planificació de l’elaboració d’instruccions.

Una vegada disposada la llista de tasques per a les quals creiem convenientrealitzar instruccions de treball, s’haurà de fixar una priorització en funcióde la seva importància, nivell de risc, freqüència d’execució i altres aspectesque determinin el grau de necessitat d’aquesta instrucció escrita. Unavegada realitzada aquesta priorització, es designaran els responsables iimplicats en l’elaboració i els terminis corresponents i s’establirà un plade treball de l’elaboració de les instruccions.

3. Estudi o anàlisi de la tasca que s’ha de sistematitzar.

Es realitzarà un estudi de la tasca objecte d’instrucció abans de procedir aredactarla. S’ha d’efectuar una anàlisi detallada dels possibles riscos quees podrien derivar en l’execució d’aquesta tasca tenint en compte tant elsfactors tècnics com humans que incideixen en cada un dels possibles perills.

Per a això, és fonamental no només la pròpia experiència o bones pràctiquesdel treballador, sinó també les indicacions o recomanacions que ens aportael fabricant o subministrador respecte a una màquina, equip o substància.Els manuals d’instruccions del fabricant, les fitxes de seguretat i etiquetatgesón documents bàsics que s’han de consultar a l’hora de determinar elsaspectes importants que s’han d’incloure en la instrucció.


Aquells aspectes de seguretat que s’han de tenir en compte s’haurien dedestacar dins del mateix context de la instrucció de treball, que l’operarisàpiga com actuar correctament en les diferents fases de la tasca i a méspercebi clarament les atencions especials que ha de tenir en moments ooperacions clau per a la seva seguretat personal, la dels seus companys ila de les instal·lacions.

Les normes de seguretat haurien d’estar integrades dins de l’estructuraseqüencial de la instrucció de treball. Tanmateix, també es podrien desen-volupar en un apartat específic.

4. Redacció de la instrucció.

Una instrucció s’ha de redactar de la manera més senzilla i aclaridorapossible i ha d’indicar, pas per pas, tot el que cal seguir per a la consecucióde l’objectiu que té. Una instrucció ben redactada i estructurada hauria defacilitar que fins i tot una persona no entesa en la matèria pogués entendrel’activitat tan sols llegint-la. Les tasques que ha de realitzar personalautoritzat amb la formació o experiència necessàries, s’han de fer constarclarament en la instrucció de treball. També haurà de constar si per a larealització del treball es requereixen mitjans i equips de protecció personal.

Per facilitar la compressió es pot recórrer a dibuixos, esquemes, diagrames,quadres, etc.

5. Aprovació, tractament i control de la instrucció.

Una vegada redactada la instrucció, s’haurà de revisar i aprovar. Aquestarevisió la duran a terme les persones que hagin realitzat la instrucció encol·laboració amb el servei de prevenció de l’empresa o persona designada.També seria convenient consultar els representants dels treballadors. Unavegada aprovada la instrucció, es codificarà d’acord amb els codis delsistema documental de l’empresa.

6. Distribució i divulgació de la instrucció.

Una vegada aprovada una instrucció, s’ha de distribuir adequadamentperquè es pugui aplicar correctament. S’han de controlar les instruccionsde què disposen els treballadors i s’ha d’assegurar que tots tenen lesnecessàries per realitzar el seu treball. Per a això s’establirà una llista dedistribució en la qual apareixeran les còpies lliurades, la versió vigent i elsdestinataris. El lliurament de les instruccions es realitzarà amb justificantde recepció per assegurar-se que sempre es treballa amb l’última revisió. Ellliurament d’instruccions ha d’anar sempre acompanyat d’una explicaciósuficient perquè es comprengui. A més d’aquest lliurament personalitzat,les instruccions de treball s’haurien de localitzar en llocs concrets de fàcilaccés i consulta. Atès que la instrucció de treball sol comportar no nomésconeixements, sinó també el desenvolupament de destreses, cal preveure eltemps necessari perquè pugui ser assumida plenament i el treballador puguiactuar de manera autònoma. Per a això s’hauria de registrar documental-ment el final del procés formatiu corresponent i l’entrada en vigència de lainstrucció per a cada un dels treballadors implicats.


És necessari prendre totes les mesures perquè sigui llegida, sigui compresai sigui acceptada, tant al nivell dels treballadors com dels comandaments.Si la instrucció no és acceptada o aplicada, s’hauran de buscar els motiusd’aquesta actitud, i en el cas que no hi hagi justificació vàlida, s’haurà deprocurar per tots els mitjans que sigui assumida, sobretot si la instrucciócorrespon a una tasca crítica.

7. Revisió periòdica i actualització.

S’haurà de vigilar la possible variació del contingut de les instruccionsd’acord amb les necessitats que es plantegin en l’execució dels treballs per,d’aquesta manera, aconseguir uns documents permanentment al dia. Lesrevisions són necessàries perquè en el treball es poden efectuar modifica-cions substancials del treball original degudes a la inèrcia, l’experiència,la confiança o perquè el treball ja no és el mateix. A través de l’activitatpreventiva observació del treball, es poden evidenciar incompliments,deficiències o mancances de les instruccions existents.

En la figura 2.3 es mostra un esquema d’actuació i a continuació esdesenvolupa un exemple d’aplicació en treballs en espais confinats.

Exemple d’instrucció de treball per a tasques en espais confinats

Taula 2.5.

Logotip d’empresa Instrucció de treball per atasques en espais confinats

Codi:Pàg.: 1/6

Revisió: 00

Index

Objectiu de la instrucció

Abast

Implicacions i responsabilitats

Equips de treball necessaris

Fases de treball i punts clau de seguretat

Data:....................Elaborat per: .......

Data:....................Revisat per: .........

Data: ....................Aprovat per: ........

Firma: Firma: Firma:

Taula 2.6.


Codi:Pàg.: 2/6

Revisió: 00

Objectiu de la instruccióEstablir les fases de treball i els punts clau de seguretat que s’hauran de seguirescrupolosament en la realització de treballs a l’interior d’espais confinats.

AbastAfecta tot tipus de treball que s’ha de realitzar a l’interior d’espais confinats. S’entén perespai confinat qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilaciónatural desfavorable, en la qual es poden acumular contaminants tòxics o inflamables, otenir una atmosfera deficient d’oxigen, i que no està concebut per a una ocupaciócontinuada per part del treballador.


Implicacions i responsabilitatsEls responsables de les diverses àrees funcionals vetllaran pel compliment d’aquestainstrucció de treball, s’asseguraran que tot el personal afectat la coneix perfectament i estàdegudament instruït per realitzar les tasques encomanades i disposa de l’autoritzaciópertinent.Els comandaments intermedis instruiran els treballadors a càrrec seu que hagin de realitzartasques en espais confinats i comunicaran al director de la unitat funcional corresponentquan aquests hagin completat la seva formació, a fi d’estendre’ls l’acreditació pertinent.El responsable de manteniment s’haurà de cerciorar que cap dels seus operaris no inicia eltreball sense disposar de la seva corresponent autorització. També serà responsable de lainstal·lació dels dispositius de seguretat establerts.La persona designada amb funcions preventives efectuarà els mesuraments ambientalsnecessaris.Els treballadors només podran realitzar tasques en espais confinats quan disposin del’acreditació pertinent estesa pel director del centre de treball amb el vistiplau delresponsable de l’àrea funcional i al seu torn disposin de l’autorització de treballcorresponent.

Equips de treball necessarisEl comandament responsable vetllarà per la dotació d’equips de protecció personal(màscares respiratòries, arnès, corda de seguretat...) i per la dels equips de treball ques’utilitzaran (escales, plataformes, material elèctric, sistema d’il·luminació adequat...) abansd’autoritzar la realització del treball.

Fases de treball i punts clau de seguretat

Taula 2.7.


Codi:Pàg.: 4/6

Revisió: 00

Fases de treball Punts clau de seguretat

Fase prèvia

Verificar que es disposa del’autorització de treballemplenada pel responsablede manteniment i de l’àreafuncional.

Està terminantment prohibit intervenir sense l’autoritzacióde treball, la qual només és vàlida per a una jornada detreball.

Verificar que es disposa delsequips de treball necessaris ique l’àrea de treball ésordenada i neta.

Assegurar-se que els equips de protecció personal (cinturóde seguretat amb arnès, equips de protecció respiratòria iequips de primera intervenció contra el foc) disponibles sónels adequats.Si l’espai confinat ha contingut substàncies perillosess’hauran d’eliminar totalment i ventilar mitjançant un sistemaforçat de renovació d’aire.

Verificar l’estat de l’atmosferainterior per assegurar que ésrespirable i el nivell d’oxigensuficient. Utilitzar equip demesurament portàtil de lecturadirecta, destinat a aquestefecte.Mesurament sempre de O2,CO2, CO, H2S, CH4 iprevisibles gasos tòxics oinflamables en funció del tipusi condicions de l’espai,mitjançant detectorsespecífics.

Assegurar-se que el percentatge d’oxigen no és inferior al20%. Si això no és factible s’haurà de realitzar el treball ambequips respiratoris semiautònoms o autònoms.Si és possible l’existència d’atmosferes inflamables, s’hauràde vigilar escrupolosament l’existència de focus d’ignició ales proximitats de la boca del recinte.

Aïllament de l’espai confinatdavant el subministramentenergètic intempestiu.

És necessari disposar de sistemes d’enclavament ambclau quan existeixin equips energetitzats a l’interior del’espai.


Aïllament de l’espai confinatdavant l’aportamentincontrolat de substànciescontaminants per pèrdues ofugues.

És necessari instal·lar brides cegues a les canonades, a mésde bloquejar les vàlvules de l’entrada de materials. Elselements de bloqueig no han de ser manipulats i només potser factible que els desbloquegi la persona responsable iamb estris especials. S’aplicarà, a més, senyalització deperill en instal·lacions o equips fora de servei.

Utilitzar obligatòriament lasenyalització normalitzada perinformar clarament ipermanentment que s’estanrealitzant treballs a l’interiord’espais confinats.

Col·locar la senyalització a l’exterior de l’espai confinat ipròxim a la boca d’entrada. Aquesta senyalitzaciócomplementa la que s’haurà de col·locar als sistemes debloqueig.

Fase de realització del treball

Revisió dels equips i estris detreball que s’han d’emprar al’interior.

Assegurar-se que els equips reuneixin els requisits deseguretat establerts. Per exemple, l’ús de tensions deseguretat en equips elèctrics a l’interior d’espais amb partsmetàl·liques.

Ventilació continuada al’interior de l’espai quan noexisteixin plenes garantiesd’innocuïtat de l’ambient, perexemple en generarcontaminants pel mateixtreball.

En ser la ventilació natural insuficient, és necessari recórrera la ventilació forçada. Es garantiran 10 renovacions totalsd’aire per hora. Quan el treball a l’interior de l’espai genericontaminants, és imprescindible recórrer a l’extracciólocalitzada.

L’accés a l’interior s’efectuarà subjectat amb cinturó de seguretat i arnès i amb vigilànciacontinuada de l’exterior. S’empraran escales segures o mitjans d’accés que facilitinl’entrada i sortida de la manera més còmoda possible.

Vigilància externa continuadamentre es realitzen treballs al’interior.

És obligatori un control total des de l’exterior de lesoperacions. La persona que romandrà a l’exterior ha d’estarperfectament instruïda i ha de mantenir un contacte continuamb el treballador que ocupi l’espai interior.

Mesuraments continuats del’atmosfera interior.

Quan es puguin generar contaminants mentre es realitzintreballs a l’interior, és imprescindible també efectuar unmesurament continuat de l’atmosfera des de l’exterior.

En finalitzar els treballs al’interior de l’espai es retiraranels equips i útils emprats i esdeixarà l’entorn ordenat i net.

Es comunicarà alcomandament intermedil’acabament de l’operació i esprocedirà amb la sevaautorització a eliminar elssistemes d’enclavament ibloqueig.


Figura 2.3. Instruccions de treball. Esquema d’actuació

Font: NTP 560. Sistema de gestió preventiva: procediment d’elaboració de les instruccions de treball. INSST

2.3.3 Mesurament i avaluació de l’atmosfera interior

El control dels riscos específics per atmosferes perilloses requereix mesuramentsambientals amb l’ús d’instrumental adequat.

Els mesuraments s’han d’efectuar abans de fer els treballs i de manera continuadamentre es realitzin i sigui susceptible que es produeixin variacions de l’atmosferainterior. Aquests mesuraments previs s’han d’efectuar des de l’exterior o des


d’una zona segura. En el cas que no es pugui arribar a la totalitat de l’espai desde l’exterior, s’haurà d’anar avançant gradualment i amb les mesures preventivesnecessàries des de zones totalment controlades.

Mesurament i avaluació del’atmosfera interior mitjançant el

mesurador d’oxigen en les zonesmés baixes.

Cal tenir una especial precaució en racons o àmbits morts en els quals no s’hapogut produir la necessària renovació d’aire i es pot haver acumulat algunasubstància contaminant.

Els equips de mesurament que s’empren normalment són de lectura directa ipermeten conèixer in situ les característiques de l’ambient interior.

Per a exposicions que poden generar efectes crònics i que es requereixi mésfiabilitat en el mesurament ambiental, s’han d’utilitzar equips de mostreig percaptar el possible contaminant en suports de retenció i analitzar-lo posteriormental laboratori.

L’instrumental de lectura directa pot ser portàtil o bé fix en llocs que pel seu altrisc requereixen un control continuat.

Per a mesuraments en distàncies considerables cal tenir especial precaució enels possibles errors de mesurament, en especial si és factible que es produeixincondensacions de vapors a l’interior de la conducció de captació.

• Mesurament d’oxigen. El percentatge d’oxigen no ha de ser inferior al20,5%. Si no és factible mantenir aquest nivell amb aportament d’airefresc, s’haurà de realitzar el treball amb equips respiratoris semiautònomso autònoms, segons el cas.

En l’actualitat els equips de detecció d’atmosferes inflamables (explosíme-tres) solen portar incorporat sistemes de mesurament del nivell d’oxigen.

• Mesurament d’atmosferes inflamables o explosives. El mesurament desubstàncies inflamables a l’aire s’efectua mitjançant explosímetres, equipscalibrats respecte a una substància inflamable patró.

Per al mesurament de substàncies diferents de la patró es disposa degràfiques subministrades pel fabricant que permeten la conversió de ladada de lectura al valor de la concentració de la substància objecte delmesurament.

És necessari que aquests equips disposin d’un sensor regulat per senyalitzarvisualment i acústicament quan s’arriba al 10% i el 20%-25% del límitinferior d’inflamabilitat.

Quan es pugui superar el 5% del límit inferior d’inflamabilitat, el control iels mesuraments seran continuats.

Mentre s’efectuïn mesuraments o treballs previs des de l’exterior d’espaisamb possibles atmosferes inflamables, cal vigilar escrupolosament l’exis-tència de focus d’ignició a prop de la boca del recinte.

• Mesurament d’atmosferes tòxiques. S’utilitzen detectors específics se-gons el gas o vapor tòxic que s’espera trobar en funció del tipus d’instal·lacióo treball.


Se solen emprar bombes manuals de captació amb tubs calorimètricsespecífics, encara que hi ha altres sistemes de detecció amb altres principisde funcionament.

Es pot destacar que l’ús de màscares buconasals està limitat a treballs demolt curta durada per a contaminants olfactivament perceptibles i per aconcentracions molt baixes.

2.3.4 Aïllament de l’espai confinat davant riscos diversos

Mentre es realitzen treballs a l’interior d’espais confinats, s’ha d’assegurar queestaran totalment aïllats i bloquejats davant de dos tipus de riscos: el subminis-trament energètic intempestiu amb la consegüent posada en marxa d’elementsmecànics o la possible posada en tensió elèctrica, i l’aportació de substànciescontaminants per pèrdues o fuites a les conduccions o canonades connectades alrecinte de treball o bé per una possible obertura de vàlvules.

Respecte al subministrament energètic incontrolat, és necessari disposar de siste-mes d’enclavament inviolables que l’impossibilitin totalment.

Respecte a l’aportació incontrolada de substàncies químiques, cal instal·lar bridescegues a les canonades, incloses les dels circuits de seguretat com les de purgao inertització. Això representa que la instal·lació ha d’haver estat dissenyadaperquè després de les vàlvules, al final de les canonades, es disposin dels accessorisnecessaris perquè aquestes brides cegues es puguin instal·lar.

Complementàriament a aquestes mesures preventives, és necessari senyalitzaramb informació clara i permanent que s’estan realitzant treballs a l’interior d’es-pais confinats i els corresponents elements de bloqueig no han de ser manipulats,tot i que ha de ser factible que el desbloquegi una persona responsable i amb estrisespecials (claus o eines especials).

2.3.5 Ventilació

La ventilació és una de les mesures preventives fonamentals per assegurar lainnocuïtat de l’atmosfera interior, tant abans de realitzar els treballs en cas quel’ambient es trobi contaminat o sigui irrespirable com durant els treballs perquèes requereix renovar continuadament l’ambient interior.


Figura 2.4. Ventilació d’un recinte amb gasos de densitat superior a la de l’aire

Generalment la ventilació natural és insuficient i cal recórrer a la ventilació forçada.El cabal d’aire que s’ha d’aportar i la manera d’efectuarho amb la conseqüentrenovació total de l’atmosfera interior està en funció de les característiques del’espai, del tipus de contaminant i del nivell de contaminació existent, cosa ques’haurà de determinar en cada cas establint el procediment de ventilació adequat.Així, per exemple, quan es tracti d’extreure gasos de més densitat que la de l’aire,serà recomanable introduir el tub d’extracció fins al fons del recinte i possibilitarque la boca d’entrada a aquest sigui l’entrada natural de l’aire (figura 25). Encanvi, si es tracta de substàncies de densitat similar o inferior a la de l’aire, seràrecomanable insuflar aire al fons del recinte i facilitar la sortida d’aire per la partsuperior.

Els circuits de ventilació (bufament i extracció) s’han d’estudiar acuradamentperquè l’escombratge i la renovació de l’aire sigui correcte.

Quan sigui factible la generació de substàncies perilloses durant la realització delstreballs a l’interior, l’eliminació dels contaminants es realitzarà mitjançant extrac-ció localitzada o per difusió. La primera s’utilitzarà cada vegada que existeixinfonts puntuals de contaminació, com per exemple, els fums de soldadura.

Extracció localitzada dels fums desoldadura

La ventilació per dilució s’efectuarà quan les fonts de contaminació no siguinpuntuals. Cal tenir en compte que el bufament d’aire pot afectar una zona mésàmplia que l’aspiració per poder desplaçar els contaminants a una zona adequada.A més, la tècnica de dilució de menys eficàcia que la d’extracció localitzadaexigeix cabals d’aire més importants.

Cal tenir una especial precaució en el recobriment interior de recipients, ja que lasuperfície d’evaporació és molt gran i es poden cometre errors en els mesuraments.És necessari calcular amb un ampli marge de seguretat el cabal d’aire que s’had’aportar i la seva forma de distribució per compensar la contaminació perevaporació, que a més el mateix aire afavoreix.

La velocitat de l’aire no haurà de ser inferior a 0,5 m/s al nivell en el qual es puguintrobar els operaris.


Tots els equips de ventilació hauran d’estar connectats equipotencialment al terra,juntament amb l’estructura de l’espai, si aquest és metàl·lic. En cap cas l’oxigenno serà utilitzat per ventilar espai confinat.

2.3.6 Vigilància externa continuada

Es requereix un control total des de l’exterior de les operacions, en especial elcontrol de l’atmosfera interior quan això sigui convenient i assegurar la possibilitatde rescat.

La persona que romandrà a l’exterior ha d’estar perfectament instruïda permantenir contacte continu visual o per un altre mitjà de comunicació eficaç ambel treballador que ocupi l’espai interior.

Aquesta persona té la responsabilitat d’actuar en casos d’emergència i avisar deseguida que adverteixi una cosa anormal. El personal de l’interior estarà subjecteamb corda de seguretat i arnès, des de l’exterior, on es disposarà de mitjansde subjecció i rescat adequats, així com equips de protecció respiratòria davantemergències i elements de primera intervenció contra el foc si és necessari.

Abans de moure una persona accidentada, s’hauran d’analitzar les possibleslesions físiques que tingui. Una vegada l’equip de rescat l’ha deixat fora de perill,s’han d’eliminar les robes contaminades, si n’hi ha, i s’han d’aplicar els primersauxilis mentre s’avisa un metge.

2.3.7 Formació i ensinistrament

Atès el cúmul d’accidentats en recintes confinats a causa de la falta de coneixementdel risc, és fonamental formar els treballadors perquè siguin capaços d’identificarel que és un recinte confinat i la gravetat dels riscos existents.

Per a aquests treballs s’ha d’escollir personal apropiat que no sigui claustrofòbic,ni temerari, amb bones condicions físiques i mentals i, preferiblement, menors decinquanta anys.

Aquests treballadors hauran de ser instruïts i ensinistrats en el següent:

L’entrenament dels operaris es moltimportant per a evitar accidents.

• Procediments de treball específics, que en cas de ser repetitius com s’ha dits’hauran de normalitzar.

• Riscos que poden trobar (atmosferes asfixiants, tòxiques, inflamables oexplosives) i les precaucions necessàries.

• Utilització d’equips d’assaig de l’atmosfera.

• Procediments de rescat i evacuació de víctimes, així com de primers auxilis.


• Utilització d’equips de salvament i de protecció respiratòria.

• Sistemes de comunicació entre interior i exterior amb instruccions detalla-des sobre la seva utilització.

• Tipus adequats d’equips per a la lluita contra el foc i com utilitzar-los.

És essencial realitzar pràctiques i simulacions periòdiques de situacions d’emer-gència i rescat.


Atmosfera explosiva

Segons el Reial decret 681/2003,és la mescla amb l’aire, encondicions atmosfèriques, desubstàncies inflamables en formade gasos, vapors, boires o pols,en què, després d’una ignició, lacombustió es propaga a tota lamescla no cremada.

3. Manipulació de líquids inflamables i sòlids combustibles en pols

La majoria d’accidents d’origen químic es produeixen durant la manipulació delsproductes, especialment durant les operacions de transvasament. Això fa que enla realització d’aquestes operacions, molt especialment en els líquids inflamablesi sòlids combustibles en pols, s’hagin d’adoptar unes mesures de prevenció quetot seguit passem a estudiar.

Entre els líquids inflamables més habituals hi ha els dissolvents orgànics com aral’acetona, l’etanol, el metanol, l’èter dietílic, l’isopropanol o l’èter dietílic.

D’altra banda, el sucre, la farina o el cacau són exemples de sòlids combustiblesen pols. En general, totes les substàncies orgàniques en pols, algunes substànciesquímiques i determinats metalls com l’alumini o el magnesi poden crear atmos-feres explosives quan es troben en suspensió a l’aire, en funció de la mida de lespartícules, la densitat i les condicions ambientals de temperatura i humitat.

3.1 Electricitat estàtica

La generació de càrregues electrostàtiques és un fenomen natural, associat a lamateixa estructura atòmica de la matèria, que es produeix com a resultat delmoviment relatiu entre dues superfícies en contacte, generalment de substànciesdiferents, tant líquides com sòlides, una de les quals, o totes dues, no és bonaconductora de l’electricitat (com per exemple el plàstic).

La magnitud de la càrrega depèn principalment de la velocitat de separació i/ofricció dels materials i de la seva resistivitat elèctrica.

El paràmetre fonamental determinant de la perillositat d’una espurna és la quan-titat d’energia alliberada en l’instant de produir-se. Aquesta energia es manifestaen forma de radiacions (que fan visible l’espurna), de ionització i de calor.Esquemàticament és aquesta última la desencadenant de la reacció de combustió.

Quan aquestes descàrregues electrostàtiques amb espurna es produeixen en unaatmosfera explosiva és relativament fàcil que s’iniciï l’incendi, atès que l’energiad’activació que aporten acostuma ser superior a la que es necessita per a lacombustió de gasos i vapors, que sol ser de 0,25 mJ aproximadament. El perilld’inflamació existeix quan l’espurna és generada per una diferència de potencialsuperior als 1.000 V.

Perquè es produeixin incendis o explosions han de complir-se conjuntament lestres condicions següents:


• Existència d’una barreja combustible o comburent susceptible d’explosió oincendi perquè es troba dins del seu rang d’inflamabilitat.

• Acumulació d’una càrrega electrostàtica prou alta per crear una diferènciade potencial generadora d’espurna.

• Producció de la descàrrega electrostàtica (espurna) iniciadora d’energiasuficient per inflamar una barreja perillosa.

3.1.1 Formació i acumulació de l’electricitat estàtica

La generació de càrregues electrostàtiques en els transvasaments de líquidsinflamables es produeix fonamentalment per la separació mecànica d’aquests encontacte directe amb la superfície sòlida a través de la qual flueixen o sobre la quales dipositen o agiten. En la figura 3.1 poden apreciar-se els diferents punts on esgeneren càrregues electrostàtiques.

Bàsicament, pel que fa als líquids inflamables, les càrregues es generen:

• En fluir el líquid per una canalització i a través de filtres, vàlvules o bombes.

• En sortir el líquid projectat a través de la boca d’impulsió.

• En caure el líquid a l’interior dels recipients, amb el consegüent movimentsobre les parets que genera turbulències i esquitxades.

• En remoure’s el líquid al recipient contenidor, sia en operacions de transporto d’agitació i barreja.

Figura 3.1. Formació de l’electricitat estàtica als líquids inflamables

Pel que fa a la generació de càrregues electrostàtiques deguda a sòlids combusti-bles es produeix fonamentalment per la dispersió de les partícules sòlides en l’aire


formant un núvol de pols. En la figura 3.2 poden apreciar-se els diferents punts ones generen càrregues electrostàtiques.

Figura 3.2. Formació de l’electricitat es-tàtica als sòlids combustibles en pols

Font: Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en elTreball (2003)

Bàsicament, les càrregues es generen per acció mecànica externa:

• En escombrar terra que conté partícules sòlides i formar un núvol de pols.

• En utilitzar aire comprimit per netejar superfícies o roba bruta de pols.

• En moldre substàncies sòlides.

• En operacions de tamisat.

• En buidar o transvassar un sac o un contenidor amb sòlid.

• En el desplaçament en una cinta transportadora de matèria sòlida particula-da.

Explosió a refineria de sucre

L’any 2008 es va produir una enorme explosió i un incendi en una refineria de sucre d’EstatsUnits. Va causar 14 morts i 38 ferits, incloses 14 persones amb cremades greus per a totala vida.

L’empresa Imperial Sugar funciona des del 1843 i abans de l’accident havia recobert lacinta transportadora amb uns panells per tal d’evitar que la planta d’envasat estigués plenade pols i hi hagués molt de sucre a terra. Això va fer que a l’interior de la cinta es generésuna concentració molt elevada de pols en suspensió que en presència d’una font d’ignició(com una guspira procedent d’una soldadura) iniciés la ignició del núvol de pols.

3.1.2 Perills de les descàrregues electrostàtiques a les superfíciesdels líquids i partícules en pols

Els recipients que preferentment s’utilitzen quan es manipulen líquids inflamablesi partícules combustibles en pols són de metall. També existeixen materialsespecials que condueixen l’electricitat i incorporen, per exemple, un elementconductor (per exemple, el carboni). Aquests materials són molt costosos, peròen alguns casos són necessaris (per exemple, quan es tracta amb substànciesquímiques que reaccionen amb el metall i a la vegada son inflamables).


Cal considerar dues situacions segons si el recipient metàl·lic està en contacte ambel terra o aïllat:

1. Contacte amb el terra. El dipòsit és al potencial del terra i és elèctricamentneutre, com ho és tot el conjunt del contenidor i el contingut, però al seuinterior hi haurà diferències de potencial entre el líquid i les mateixes paretsdel recipient, que es mantindran fins que després del corresponent tempsde relaxació les càrregues del líquid s’hagin anat dissipant. No es pot evitarque aquesta càrrega superficial interna, si és prou alta, generi una descàrregaentre la superfície del líquid i la paret interior del recipient.

2. Aïllat del terra. En cas que el recipient estigui molt aïllat del terra, perexemple els camions cisterna, això provoca una càrrega igual a la del líquida la paret exterior de la cisterna suposant que aquesta sigui metàl·lica. Éspossible que es produeixi una descàrrega electrostàtica per espurna, entrela boca del recipient i la canonada d’ompliment, o qualsevol altre elementmetàl·lic.

Una altra situació en la qual els recipients estan aïllats de terra és quan escol·loquen sobre palets de plàstic o fusta. En aquests casos es recomanen els paletsfets de metall. En tot cas cal garantir que no es produeix una diferència de càrregaque pugui generar una guspira. En molts casos la solució és connectar unes pincesmetàl·liques entre la superfície que està aïllada de terra amb una altra superfícieconductora que estigui en contacte amb el terra, de manera que s’asseguri quetotes dues estan a un mateix potencial i la superfície que en principi estava aïlladade terra deixa d’estar-ho.

3.1.3 Càrregues electrostàtiques de les persones

Les persones poden acumular també càrregues tant pel seu moviment i contacteamb el medi exterior com per la influència de camps elèctrics als quals estiguinexposats.

L’aïllament de la persona del terra amb soles de material no conductor (goma,plàstic) o per mitjà de paviment no conductor és la condició necessària perquèpugui acumular càrregues electrostàtiques considerables.

És normal que una persona arribi a un potencial d’aproximadament 10.000 V,amb una càrrega electrostàtica d’aproximadament 10 mJ, molt superior a la quees necessita com a energia d’activació d’atmosferes inflamables.

3.1.4 Mesures de prevenció i de protecció davant del risc del’electricitat estàtica

Les mesures de prevenció davant del risc de generació de l’electricitat estàtica són:


• Control d’atmosferes explosives inertitzant o ventilant (l’objectiu és dismi-nuir el percentatge d’oxigen a l’aire)

• Control de la velocitat del flux de líquids i del sistema d’ompliment derecipients.

• Ús d’additius antiestàtics

• Protecció de la instal·lació elèctrica i els equips

• Control d’impactes mecànics i altres focus d’ignició

• Evitament de suspensions o núvols de pols a l’aire

• Evitament de l’entrada d’aire en la transferència de la pols al recipient(vàlvules de doble comporta, rotatòries, de cargol helicoïdal...).

• Humidificació

Les mesures de protecció no eviten l’aparició d’una atmosfera inflamable, peròpoden evitar la ignició i prevenir l’incendi/explosió:

• Interconnexions equipotencials i posada a terra

• Control dels temps de relaxació

• Ús de roba de treball adient (teixits no aïllants)

• Control de la humitat ambiental i procediments segurs de treball

Control d’atmosferes explosives

Evitarem la formació d’atmosferes explosives de dues formes: mitjançant l’ocu-pació d’un gas inertitzant o mitjançant la ventilació.

El principal agent inertitzant és el nitrogen; no és aconsellable l’ús de l’anhídridcarbònic i del vapor d’aigua, ja que aquestes substàncies generen al seu torn moltaelectricitat estàtica. En alguns casos també s’utilitza l’argó com a agent inertitzant.Per a la majoria de líquids combustibles, és en general suficient reduir la proporcióde l’oxigen de l’aire a un 11%.

Mitjançant la ventilació forçada és també factible assegurar que l’atmosferainterior d’un recipient obert se situï per sota del seu límit inferior d’inflamabilitat(LII) i mantenir una concentració ambiental per sota del 20% del LII.

Control de la velocitat del flux de líquids i del sistema d’ompliment derecipients

La velocitat estarà en funció del diàmetre interior del conducte, amb uns valorsque oscil·laran entre 4 m/s i 7 m/s.


Si bé en un principi s’admetia que una velocitat de 4 m/s a 7 m/s era l’adientper mantenir l’acumulació de càrregues electrostàtiques en uns límits acceptables,en l’actualitat s’ha desenvolupat una fórmula que permet relacionar aquests dosvalors de la velocitat lineal del fluid v (en m/s) i el diàmetre de la conducció d (enm):

v · d < 0, 5

Quan es transvasin suspensions de sòlids en líquids inflamables, hi hagi lapresència d’aigua, o bé hi hagi barreges insolubles, és recomanable transvasara una velocitat inferior a 1 m/s.

Per al cas de l’èter i del sulfur de carboni (productes extremadament perillosos) idiàmetres de conducció de fins a 12 mm per al primer i de 24 mm per al segon,la velocitat màxima serà d’1 m/s. Per a diàmetres més grans la velocitat màximaserà òbviament inferior.

Les canonades estaran connectades als recipients tant de buidatge com d’ompli-ment, tal com s’aprecia en la figura 3.3 i la figura 3.4. Les obertures de les boquesde càrrega i descàrrega són zones especialment perilloses si estan obertes.

S’evitarà la projecció per aspersió o polvorització, i també l’abocament a raiglliure. Cal utilitzar tubs d’ompliment que arribin fins al fons dels recipients.

Figura 3.3. Ompliment de recipient amb embuttubular des d’una instal·lació fixa

Figura 3.4. Càrrega de camions cisterna


La distància entre l’extrem del tub i el fons del recipient serà com a màxim de 25cm.

Utilització d’additius antiestàtics

En alguns casos concrets, per exemple per algun ús d’hidrocarburs, un mitjàeficaç per limitar l’acumulació de l’electricitat estàtica consisteix a reduir laseva resistivitat mitjançant la introducció d’additius antiestàtics en molt petitesquantitats (de l’ordre d’1 mg/m3) fins a un valor aproximat de 1010 cm.

Instal·lació elèctrica i equips protegits

La instal·lació elèctrica, els equips i altres materials elèctrics empleats en l’em-plaçament de les instal·lacions de transvasament i emmagatzematge de líquidsinflamables s’adequaran a allò que estableix el Reglament electrotècnic per a baixatensió (RD 842/2002) i als requeriments d’equips en atmosferes explosives (RD400/1996 i RD 681/2003). Els equips que poden generar guspires elèctrics hand’anar protegits amb carcasses especials. Aquests equips estan homologats per alseu treball en atmosferes explosives i porten la indicació corresponent en la quales pot veure en quin tipus de zona ATEX es pot utilitzar. El símbol que indicaque l’equip es pot utilitzar en una zona ATEX és un hexàgon amb les lletres Ex alseu interior. En aquesta imatge es pot veure una bomba d’aspiració d’aire que espot utilitzar per exemple per a quantificar partícules en pols o compostos orgànicsvolàtics (tot en funció del suport de captació utilitzats) que hi hagin a la zona derespiració dels treballadors.

Bomba de mostreig d’aire

Part posterior de la bomba demostreig

Les bombes portàtils d’accionament pneumàtic són preferibles per a transvasa-ments des de recipients mòbils de capacitat igual o inferior als 200 l, encara que elseu ús seria molt perillós en recintes confinats, ja que provocarien l’enriquimenten oxigen de l’atmosfera interior i facilitarien amb això la inflamabilitat.

Control d’impactes mecànics

Cal controlar la proximitat de les atmosferes perilloses a tot possible focusd’ignició, a part de les espurnes per descàrregues electrostàtiques. Una especialatenció mereixen els impactes mecànics que han de ser evitats costi el que costi.

Els elements metàl·lics dels equips de bombejament, els tubs d’aspiració de lesbombes portàtils i els broquets de projecció han d’estar construïts d’un materialespecial antiespurnes, generalment un aliatge d’alumini (Al) i zinc (Zn).

Com a mesura per evitar impactes, es pot realitzar la connexió del tub d’aspiraciómitjançant l’acoblament d’un anell amb rosca exterior, que pot ser subministratpels mateixos fabricants de les bombes, que s’enroscarà a una de les obertures delbidó (figura 3.5, detall A). Aquest tipus de connexió no és gaire utilitzat, malgratla seva estandardització.


En el cas de realitzar el transvasament mitjançant bombes portàtils, cal assegurarque tant el tub d’aspiració com el de descàrrega estiguin fermament subjectats alsrecipients.

Figura 3.5. Ompliment de bidons

Interconnexions equipotencials i posada a terra

Cal assegurar que les càrregues que es formin puguin eliminar-se fàcilment senseocasionar perill. Això s’aconsegueix fonamentalment mitjançant la interconnexióde totes les superfícies conductores sobre les quals es pot formar electricitatestàtica i al seu torn fent que el conjunt estigui connectat al terra. La connexióequipotencial serà entre el recipient que s’ha de buidar, l’equip de bombament iles seves conduccions, i el recipient que s’ha d’omplir. La resistència de la posadaa terra ha de ser a 106 Ω .

Les mànegues flexibles dels equips portàtils de bombejament han de ser conduc-tores (resistència màxima 106 Ω). Quan s’utilitzi material no conductor (goma,resina, etc.), la conductivitat s’haurà d’assegurar mitjançant una ànima metàl·licaque anirà subjecta als extrems metàl·lics de l’equip de bombejament, com ara elcos de la bomba i el broquet de descàrrega.

Roba de treball adequada

El personal que treballi en instal·lacions en les quals s’efectuïn transvasamentsde líquids inflamables no utilitzarà roba de fibres sintètiques, i la vestimenta seràpreferiblement de cotó, fins i tot la roba interior. És aconsellable també limitar enla mesura del possible l’ús de peces de llana.

El calçat i si escau els guants hauran de ser conductors. Això oferirà protecciósuficient sempre que el terra sigui també conductor, aspecte aquest que també hade ser considerat.


ADR en vigència

Podeu consultar l’ADR vigent abit.ly/2ULJIxl.

Cada any senar hi ha nou ADR.

Control de la humitat ambiental i procediments segurs de treball

Indicarem que, si és possible i de manera complementària, el fet de mantenir unahumitat relativa per damunt del 60% és una mesura molt recomanable en ambientsque puguin ser inflamables.

3.2 Càrrega i descàrrega de camions cisterna

Segons l’ADR, les mercaderies perilloses de la classe 3 corresponen als líquidsinflamables i compleixen els següents requisits:

• Són líquids.

• Tenen, a 50°C, una tensió de vapor màxima de 300 kPa (3 bar) i no sóncompletament gasosos a 20°C i a la pressió estàndard de 101,3 kPa.

• Tenen un punt d’inflamació màxim de 60°C.

El punt d’inflamació, que es defineix com la temperatura mínima a partir de laqual el producte desprèn vapor en quantitat suficient per formar una barreja quepot cremar a l’aire.

3.2.1 Dispositius de seguretat a les cisternes

Les cisternes que porten materials inflamables tenen una sèrie de dispositius perreduir al màxim el risc d’accidents:

• Sistema de ventilació. La part superior de cada compartiment del camiócisterna disposa d’un sistema de ventilació mecànic, d’accionament ensobrepressió i depressió, a fi d’evitar les deformacions a les parets de lacisterna en cas de càrrega o descàrrega al màxim règim. La vàlvula deventilació actua tant durant el transport com durant la càrrega i descàrrega.

• Adaptador normalitzat de recuperació de vapors. Per carregar i descar-regar camions cisterna, s’utilitzarà un adaptador normalitzat de recuperacióde vapors de quatre polzades de diàmetre (101,6 mm) situat al vehicle queestarà dissenyat per a pressions de treball de 5,27 kg/cm2 segons la normaAPI (American Petroleum Institute).

• Apagaflames per a tubs d’escapament de camions cisterna. S’entén perapagaflames o tallafocs un dispositiu muntat al final del tub d’escapamentdel motor que, sense modificar-ne de manera apreciable el rendiment,aconsegueixi recollir o apagar si escau les partícules sòlides en ignició oqualsevol flama que pogués emetre el tub d’escapament del vehicle cisternaper combustions incompletes del motor.

https://www.mitma.gob.es/transporte-terrestre/mercancias-peligrosas-y-perecederas/adr2019


• Plataformes superiors. Consisteixen en un passadís metàl·lic format perun entramat al llarg de la part superior de la cisterna per facilitar el trànsit il’operativitat necessària per efectuar amb seguretat les maniobres d’oberturai tancament de boques de càrrega, controls i inspecció de l’interior delscompartiments (figura 3.6).

Figura 3.6. Plataforma superior i dispositius a la cúpula d’una cisterna

• Escales d’accés a les cisternes. Consisteix en una escala vertical d’esgla-ons antilliscants situada a la part posterior de la cisterna i que permet l’accésa la plataforma d’aquesta.

L’altura màxima des del terra al primer esglaó de l’escala hauria de ser coma màxim de 50 cm, amb el vehicle buit i en ordre de marxa.

Escala d’accés

3.2.2 Graus d’ompliment de les cisternes

Com es mostra en la taula 3.1, depenent del tipus de producte petrolífer que portinles cisternes, s’ompliran mes o menys.

Taula 3.1. Volum de les cisternes segonsel producte

Producte % volum total del dipòsit

Benzina aviacióDissolvents lleugers

95

PetroliBenzina automocióNaftes lleugeresDissolvents mitjans

96

GasoilFuelNaftes i dissolvents pesants

97

3.2.3 Condicions de seguretat abans de la càrrega

El vehicle cisterna que s’ha de carregar se situarà en posició de sortida, de maneraque la càrrega pugui realitzar-se amb diligència i sense maniobres. Això requereix,consegüentment, la localització permanent del conductor; si el conductor no és


el carregador, haurà de ser a prop de la zona de càrrega. El vehicle es falcaràadequadament i es desconnectarà la bateria.

Abans de connectar els elements de càrrega, caldrà connectar a la cisterna -és adir, al contenidor del producte (no en una altra part del vehicle)- la placa de presade terra i caldrà mantenir aquesta connexió mentre la cisterna no abandoni l’illotde càrrega.

És imprescindible l’existència d’una senyalització idònia, clara i precisa, perexemple: PROHIBIT FUMAR, PERILL INDEFINIT.

3.2.4 Condicions de seguretat durant la càrrega

Si bé cal evitar interrompre la càrrega, aquesta ha d’interrompre’s en elssegüentscasos:

• En situacions de proximitat d’una tempesta elèctrica i segons el parer delcap de la instal·lació o persona en qui delegui.

• Funcionament anòmal dels equips de bombejament, com ara escalfaments,cavitació, etc., o dels equips de mesurament i control (cabalímetres, bàscula,etc.).

• Quan es detectin fuites ostensibles de producte al vehicle o als equips decàrrega durant l’operació.

• Davant situacions d’emergència, en les quals se seguiran les instruccionsprevistes per a aquests casos. Això porta implícit el coneixement del plad’emergència interior de la planta i el necessari grau d’aptitud que la sevapràctica periòdica ha permès inculcar al personal de manipulació.

3.2.5 Condicions de seguretat després de la càrrega

Finalitzada l’operació de càrrega, s’ha de procedir al tancament de les boques decàrrega i tapes, de les vàlvules de fons, a la retirada de les falques i, finalment,a la desconnexió de les preses de terra de la cisterna dels elements fixos de lainfraestructura del terminal.

Requereix una especial vigilància l’absència de fuites en la unitat carregada, aixícom l’eliminació de qualsevol vestigi de producte a la superfície externa de lacisterna que, per sobreeiximent o abocament, pogués haver-se produït. Aquestamesura ha de fer-se extensiva als abocaments que s’haguessin produït a les safatesde recollida de producte i paviment de càrrega.


3.2.6 Descàrrega de les cisternes

En les descàrregues de producte es donen unes circumstàncies sobre les qualsresulta obligat incidir: una d’elles és l’àmbit en el qual, en ocasions, es desen-volupa l’activitat. Les limitacions d’espai, autèntic confinament a vegades, eltrànsit de persones i vehicles, l’existència d’atmosfera inflamable i potser un nivellde sensibilització relaxat són factors que demanen l’adopció de més mesurespreventives i una especial atenció i vigilància per part dels responsables directesde la descàrrega de producte inflamable.

Abans de procedir a la descàrrega, s’haurà senyalitzat convenientment la zonaentorn dels tancs receptors (RD 74/92, “vehicle en descàrrega”). Així mateix,s’haurà comprovat l’estat normal de la placa de posada a terra del tanc.

El camió cisterna, degudament immobilitzat i falcat, se situarà de manera queen tot moment tingui lliure la sortida, per a la qual cosa el conductor, juntamentamb el personal receptor designat, controlarà la descàrrega, amb presència físicapermanent. D’altra banda, abans de descarregar, s’haurà disposat la dotaciósuficient d’elements contra incendis, tant de la cisterna com de la instal·lació enla qual es descarrega a distància apropiada i convenient.

Tant durant la descàrrega com en el moment de desconnexió final de màneguess’extremaran les precaucions a fi d’evitar tota mena d’abocament.

3.2.7 Protecció contra incendis

Almenys s’han de dur dos extintors portàtils homologats P-12 de pols polivalentABC per al transport situats sobre la cisterna.

A prop de les instal·lacions de transvasament i en lloc segur, s’haurà de disposardel següent:

• Un extintor sobre rodes de 100 kg de pols sec o dos de 50 kg o d’un altretipus, de capacitat d’extinció equivalent.

• Mantes ignífugues estratègicament situades al llarg de la instal·lació.

• Vestits d’aproximació al foc, equips respiratoris, pantalles anticalòriques,guants, ulleres i altres elements protectors.

• Una estació d’aigua per a dutxa i rentaulls.

• Suficient dotació de mànegues, amb enllaços adaptables a la xarxa d’incen-dis d’accionament automàtic i actuació remota, així com broquets per a raigi polvorització.


3.2.8 Instruccions escrites de seguretat

El personal de conducció, tal com queda reglamentat, haurà de portar una cartade transport de mercaderies perilloses i unes instruccions escrites genèriquesdescrites a l’ADR on figuren les normes d’actuació que s’han de seguir davant unaccident o una contingència similar.


Condicions per a lasoldadura

És important vigilar lescondicions de treball de lesoperacions prèvies a lasoldadura, ja que poden ser tanto més perilloses que la mateixasoldadura.

4. Treballs de soldadura

Soldadura en calent. Font: Pixabay

La soldadura és una de les operacions més esteses en la indústria, per la qualcosa resulta d’interès estudiar els riscos que hi estan associats, tant des del punt devista higiènic com de seguretat. Es tracta d’un procés mitjançant el qual es preténunir dues peces d’igual o diferent naturalesa sota l’acció de la calor, amb aplicacióde pressió o sense i amb material d’aportació o sense. Les operacions de tall demetalls també presenten riscos similars a alguns tipus de soldadura.

4.1 Tècniques de soldadura

Per preparar les superfícies que es volen unir, en primer lloc, es donen els perfilsque es volen aconseguir a les peces a la zona d’unió mitjançant operacions de tipusmecànic. Posteriorment, es procedeix a la neteja de tota classe de greixos, brutícia,òxids i cossos estranys que puguin disminuir la resistència de la soldadura.

La primera operació que s’ha de realitzar, abans que la mateixa soldadura,sempre és la preparació de les superfícies que es volen unir.

Per exemple, la neteja de greixos, olis i material de naturalesa similar pot realitzar-se mitjançant dissolvents o per l’acció de banys de lleixius alcalins. L’eliminaciód’òxids es porta a terme, generalment, mitjançant procediments de decapatgequímic.

Una vegada preparada la superfície de les peces que es volen unir, esprocedeix a soldar-les i, posteriorment, a picar l’escòria i comprovar laqualitat de la soldadura.

4.1.1 Soldadura per arc

Els processos de soldadura per arc són aquells en els quals el metall es fon perl’acció de la calor produïda entre un elèctrode i el metall base (peça que s’ha desoldar), amb la utilització de metall d’aportació i, segons els casos, aplicant pressió(figura 4.1).


Moltes vegades elrevestiment conté elements

que provoquen irritació i sónnocius per a la salut del quisolda i dels qui l’envolten.

Processos de soldaduraelèctrica

Els processos de soldaduraelèctrica requereixen equips

especials que han de complir lesnormes per obtenir el marcatge

CE; per tant, si els equips sóncertificats compliran unesnormes de seguretat molt

estrictes.

Figura 4.1. Esquema de connexions d’un equip de soldadura per arc

Soldadura per arc amb metall protegit

En la soldadura per arc, la vareta de l’elèctrode i el metall que ha de ser soldat esfonen per mitjà d’un arc que es produeix entre l’elèctrode i el metall base.

El voltatge i la intensitat varien d’acord amb el tipus i les dimensionsdels elèctrodes. La temperatura de l’arc pot arribar a ser molt alta,aproximadament de 4.000 a 5.000 K.

Els elèctrodes van revestits a fi del següent:

• Evitar la penetració d’aire en la soldadura creant una capa d’atmosfera inertao reductora.

• Protegir el metall base del contacte amb el nitrogen i l’oxigen atmosfèrics.Els recobriments dels elèctrodes poden ser oxidants, neutres, àcids i bàsicsprincipalment.

Soldadura per arc submergit

Lasoldadura per arc submergit es tracta d’un procés de soldadura per arc enel qual el metall es fon a causa del calor produït per un arc que s’estableix entrel’elèctrode nu i la peça que s’ha de soldar. L’arc està protegit per una massa dematerial que fon al punt de soldadura.

Soldadura per arc en atmosfera inert

La soldadura per arc en atmosfera inert por fer-se segons dos procediments: elTIG i el procediment MIG.

El procediment TIG és un procés de soldadura per arc on l’arc elèctric ésproduït entre un elèctrode de tungstè no consumible i la peça que s’ha de soldar.L’arc elèctric i el material fos estan protegits per un corrent de gas inert (àrgó,heli. . . ). El material d’aportació es col·loca separadament, de manera semblant ala soldadura amb gas. Segons el metall que s’ha de soldar s’utilitza corrent altern


o continu. El procediment TIG pot realitzar-se de forma manual o automàtica(figura 4.2).

Figura 4.2. Punta de l’elèctrode soldant en soldadura TIG

El procediment MIG és un procés de soldadura per arc on s’utilitza un elèctrode(filferro) consumible amb protecció gasosa (argó, heli, CO2...). L’arc sal-2 tacontra l’extrem de l’elèctrode (càtode), que avança a mesura que es consumeix,i la peça que s’ha de soldar (ànode) (figura 4.3 i figura 4.4).

Figura 4.3. La punta de l’electrode en unsistema de soldadura MIG

Figura 4.4. Els elements necessaris per portar a terme la soldadura MIG


Soldadura d’arc al carbó

En aquest tipus de soldadura s’utilitza com a únic punt de calor un elèctrode decarboni no consumible. El material d’aportació s’afegeix per separat.

4.1.2 Soldadura per combustió de gasos

En la soldadura per combustió de gasos, el metall fon per efecte de la calorproduïda en la combustió d’un o diversos gasos. En aquests procediments desoldatge, es pot utilitzar material d’aportació:

• Soldadura oxiacetilènica. S’utilitza per a metalls i aliatges tant ferrososcom no ferrosos. La temperatura de la flama oscil·la entre 5.000 i 6.000 ºF.L’acetilè és fàcilment recognoscible per la seva olor d’alls (figura 36).

Figura 4.5. Elements necessaris per realitzar la soldadura

• Soldadura amb oxigen-propà. El propà s’utilitza principalment per alpreescalfament en presència d’oxigen, o per a operacions d’escalfament. Latemperatura de flama està entre 4.200 i 4.800 ºF.

• Soldadura amb propà. La temperatura de flama oscil·la entre 4.000 i 4.500ºF, amb la qual cosa la seva utilització es limita a la soldadura de metallscom alumini, magnesi, plom i similars.

• Soldadura amb gas natural. La majoria dels gasos naturals són una barrejade metà i età. La temperatura de flama és de 5.200 ºF aproximadament.


Soldadura per resistència

Acostuma a fer servir màquinesautomàtiques; aquí és importantque el disseny de la màquinacompleixi les normes deseguretat per als treballadors queles fan servir.

Els metalls d’aportació,...

... tant en la soldadura forta comen la tova, produeixen gasos delsquals s’han de protegir elstreballadors i les persones quepoden estar exposades.

4.1.3 Soldadura per resistència

Els processos de soldadura per resistència són aquells en els quals la fusiódel material es produeix per l’efecte de la calor procedent de la resistènciadel metall base (peça que s’ha de soldar) que imposa al corrent elèctric (enun circuit del qual forma part la peça que s’ha de soldar) i l’aplicació de lapressió.

Existeixen diferents tipus de soldadura per resistència: soldadura per punts, percostura i per projecció.

• Una soldadura per puntsés una soldadura per resistència realitzada entresuperfícies superposades, on la fusió del metall pot ocórrer als punts decontacte. La secció transversal de la soldadura és aproximadament circular.

• Una soldadura per costuraés una soldadura per resistència contínua sobreles peces que s’han de soldar, que consisteix en un simple cordó o una sèriede cordons superposats.

• Una soldadura per projeccióés una soldadura per resistència que esprodueix per la resistència al corrent elèctric de les peces que s’han de soldar,fixant aquestes sota la pressió dels elèctrodes.

4.1.4 Soldadura forta i tova

La soldadura forta és un procés de soldadura en el qual la fusió del metall esprodueix per escalfament a una temperatura adequada i per la utilització d’unmaterial d’aportació, que té un punt de fusió per sobre dels 427 ºC i per sota de latemperatura de fusió dels metalls bases.

La soldadura tova empra un metall d’aportació el punt de fusió del qual està persota dels 427 ºC.

Dintre d’aquest tipus de soldadura hi ha diferents sistemes segons el procedimentutilitzat per produir la calor (bufador, inducció, bany, resistència, soldadorsmanuals).

4.1.5 Tall de metalls

Hi ha una gran varietat de mètodes per al tall de metalls i cadascun d’ells té unafunció i una utilització específica. Els més coneguts són: tall de metalls mitjançant


El tall per plasma estalviaenergia en relació amb l tall

oxitall ja que escalfapuntualment el punt que

s’ha de tallar.

Contaminació

A més de la contaminaciógenerada pels revestiments dels

elèctrodes, existeix lacontaminació deguda a la

volatilització dels metalls queconcorren en el procés.

flama oxiacetilènica, propà i gas natural, tall de metalls mitjançant plasma i tall demetalls mitjançant arc a l’aire.

• Tall de metalls mitjançant flama oxiacetilènica, propà i gas natural. Esbasa en l’eliminació de material per l’aplicació de la calor procedent deflames degudes a la combustió de gasos.

• Tall de metalls mitjançant plasma. Es basa en la generació d’un arc, atemperatures molt elevades, entre un elèctrode que es troba al bufador i lapeça que s’ha de tallar. L’arc es concentra en una àrea petita del metall base,on la seva intensíssima calor fon el metall, que al seu torn es va retirant deforma contínua per mediació del doll de gas que surt del bufador.

• Tall de metalls mitjançant arc a l’aire. El tall de metalls, pel denomi-natarc a l’aire, empra una generació de calor procedent d’un elèctrode iutilitza un doll d’aire a alta pressió per retirar el metall fos.

4.2 Riscos higiènics en les operacions de soldadura

Cada tipus de soldadura genera una sèrie de riscos higiènics que s’han de tenir encompte a l’hora de realitzar les soldadures i d’escollir els equips de protecció.

4.2.1 Soldadura elèctrica per arc

Els principals problemes higiènics en la soldadura elèctrica per arc provenen delscontaminants que es generen i les radiacions ultraviolades produïdes en el procésprincipalment.

A causa de la gran complexitat de components que recobreixen els elèctrodes ide les altes temperatures que s’originen, es forma una gran quantitat de reaccionsmolt complexes que donen lloc a multitud de compostos. La quantitat i composiciódels fums i gasos que es generen, des del punt de vista higiènic, estan en funciódel tipus de revestiment dels elèctrodes (àcids, bàsics, rútils, oxidants, etc.).

La velocitat de generació d’aquests contaminats està en funció de la tensió iintensitat de la soldadura, del diàmetre dels elèctrodes i del tipus de recobriment.Els elèctrodes que menys fums produeixen són els de recobriments àcids i elsque provoquen més fums són els de recobriments bàsics.

A més de la contaminació generada pels revestiments dels elèctrodes, existeixla contaminació deguda a la volatilització dels metalls que concorren en elprocés.

Si els metalls o aliatges que s’han de soldar estan recoberts de vernissos o altresproductes, la calor pot modificar el producte cobrint, emetent vapors o fums


En treballs en espaisconfinats...

... una acumulació d’aquestsvapors pot provocar greusproblemes en els pulmons.Igualment es pot formar ozó, queen concentracions elevadesprovoca irritacions en ulls ipulmons.

d’efecte més elevat com més gran sigui l’augment de temperatura i més gran siguila superfície afectada.

En el cas dels tipus de soldadura efectuades en atmosfera inerta, els gasosutilitzats (argó, heli, etc.) són asfixiants, amb la qual cosa si es realitzenoperacions en espais confinats, l’acumulació del gas inert pot provocarasfíxia per desplaçament de l’oxigen de l’aire.Cal tenir en compte també que en presència d’un arc elèctric, es podenformar òxids nitrosos a partir de l’oxigen i nitrogen de l’aire, que són moltirritants per als ulls i les vies respiratòries.

En treballs en espais confinats, una acumulació d’aquests vapors pot provocargreus problemes en els pulmons. Igualment es pot formar ozó, que en concen-tracions elevades provoca irritacions en ulls i pulmons.

Un gran problema de les soldadures des del punt de vista higiènic sónles radiacions ultraviolades, que es poden generar en els processos desoldadura per arc i que poden ocasionar cremades a la pell i problemes alsulls després de llargues exposicions.

4.2.2 Soldadura per combustió de gasos

La combustió dels gasos (acetilè, propà...) és en aquest cas la font de calornecessària per portar a terme els processos de soldadura.

La soldadura per combustió de gasos implica un consum d’oxigenimportant, per la qual cosa si el treball es realitza en locals tancats o ambpoca ventilació pot haver-hi la possibilitat d’asfíxia.

També cal assenyalar que la combustió d’aquests gasos pot ser incompleta enfunció dels cabals d’oxigen i de combustible utilitzats en la barreja (figura 4.6i figura 4.7). En aquest cas es pot generar gran quantitat de monòxid de carboni,que és un asfixiant primari. En aquest tipus de soldadura es poden produir tambévapors nitrosos, fums metàl·lics procedents del metall base o d’aportació, així comdel recobriment. També es poden formar gasos procedents dels fundents.

En la soldadura per combustió de gasos es poden produir fuites delgas combustible (acetilè, propà...), amb el consegüent risc d’asfíxia (perdesplaçament de l’aire) o explosió.


Figura 4.6. Soldadura oxiacetilènica

Figura 4.7. Detall de la secció de la bombona d’acetilé

4.2.3 Tall de metalls

Els riscos higiènics associats al tall de metalls són similars als riscos de lessoldadures; si el sistema de tall és oxitall, seran riscos similars a la soldaduraoxiacetilènica. Si és tall per plasma, els riscos estaran més relacionats amb lasoldadura elèctrica.

4.3 Mètodes de control dels riscos higiènics

Com a riscos higiènics entenem aquells en què intervenen substàncies físiques,químiques o biològiques, que, si tenen una concentració superior a les establertes


poden ser absorbides pel cos humà, de manera que el cos no pugui eliminar-les iprodueixin algun tipus d’intoxicació.

Per això és molt important estudiar el mètode de control dels gasos contaminantsproduïts i el sistema per protegir-se de les radiacions emeses en el procés.

4.3.1 Control de contaminants

Els mètodes que utilitzarà la higiene operativa per controlar la concentracióde contaminants que es generen en els diferents processos de soldadura seranprincipalment la ventilació per dilució i l’extracció localitzada.

El primer pas, previ a l’elecció d’un mètode de control, serà l’avaluació del’exposició que pateix el treballador que realitza aquesta tasca.

Per a això serà necessari estudiar cada lloc de treball, i en funció dels contami-nants presents deguts al procediment de soldadura utilitzat, de la naturalesa de lespeces que s’han de soldar, de les seves concentracions, de la velocitat a la quales generen i, fins i tot, de les característiques particulars de cada lloc de treballtriarem un mètode o un altre.

En principi, optarem per la ventilació general per a concentracions,toxicitats i velocitats de generació baixes, ja que amb aquesta tècnica el quees pretén és diluir els contaminants fins a valors que es puguin considerarinnocus.

No es practica la ventilació general en el cas de, per exemple, concentracions moltelevades, ja que els cabals necessaris serien molt grans. A més, aquesta tècnicano actua directament sobre el lloc de treball, i hem de tenir en compte que el rangd’exposicions pot variar entre zones d’un mateix lloc de treball.

La ventilació general o per dilució en concentracions molt elevadesés un bon mètode de control dels contaminants si s’utilitza de formacomplementària a l’extracció localitzada.L’extracció localitzada capta els contaminants prop del focus (zonad’emissió) i evita que es propaguin a l’ambient. En funció de la concentracióserà necessari fixar un cabal d’aspiració mínim que garanteixi la captació dela major part dels contaminants generats.

Els sistemes de captació més comuns són:

• Sistemes fixos. S’empren quan el lloc de soldadura és fix, i està constituïtper taules que duen incorporada una campana d’extracció, braços mòbils,etc. (figura 4.8, figura 4.9 i figura 4.10).


Figura 4.8. Taula de soldar amb campana extrac-tora

Figura 4.9. Sistemes de captació i extracció delsgassos


Figura 4.10. Treballador protegit i extracció dels gasosal punt de soldadura

• Sistemes mòbils. S’utilitzen quan cal desplaçar-se durant el treball fora delcamp d’acció, per exemple quan es volen soldar peces de grandària gran iper a això no és possible utilitzar taules fixes. En aquest cas es recorre a l’úsde boques d’aspiració desplaçables.

Cal tenir en compte que la capacitat d’aspiració de l’extracció disminueix enaugmentar la distància entre la boca d’aspiració i el punt de soldadura. Es podenesmentar altres sistemes com l’extracció incorporada a la pistola de soldadura o ala pantalla del soldador.

En cas que el problema higiènic no es limiti solament al control de contaminants,sinó que s’ampliï a una deficiència d’oxigen a l’ambient deguda al fet que estreballi en espais confinats on, a més, l’oxigen present s’està consumint (soldaduraoxiacetilènica) o és desplaçat (soldadura en atmosfera inert), a part del controlde les substàncies generades mitjançant extracció, s’haurà de subministrar airerespirable al soldador.

En la situació descrita caldrà subministrar a l’operari aire respirable a travésd’equips respiratoris autònoms o semiautònoms.

4.3.2 Radiacions

Les radiacions generades en les operacions de soldadura poden ocasionargreus danys a les persones que s’hi veuen exposades.

El tipus i intensitat de l’exposició dependrà fonamentalment de la tècnica desoldadura utilitzada. En general les radiacions generades en aquest tipus deprocessos van des de de l’ultraviolat a l’infraroig (figura 4.11).


Figura 4.11. Acció protectora d’un vidre inactínic

Per protegir el soldador s’utilitzen generalment equips de protecció individual delsulls, mentre que per protegir altres persones que s’hi puguin veure exposades deforma indirecta s’opta per aïllar o tancar el procés mitjançant panells per evitar-nela propagació a prop.

4.4 Riscos associats a les condicions de seguretat

Els riscos associats a les condicions de seguretat són riscos generals que apareixenen molts llocs de treball i en aquest cas també apareixen als llocs de treball ons’està soldant; alguns d’aquests riscos augmenten, ja que el treball de soldaduracomporta una sèrie de situacions com la presència d’electricitat, altes temperatu-res, projecció de partícules que cal tenir en compte.


4.4.1 Contactes elèctrics

De tots els riscos que presenta la soldadura elèctrica per arc el més importantés sens dubte el de contacte elèctric. Encara que en les operacions desoldadura elèctrica manual per arc s’utilitzen tensions relativament baixes,les intensitats són altes.

Els accidents més comuns que es donen són:

• Contacte elèctric directe en el circuit d’alimentació per deficiències d’aïlla-ment en els cables flexibles o en les connexions a la xarxa o a la màquina.

• Contacte elèctric indirecte en la carcassa de la màquina produït per uncontacte entre aquesta i algun element de tensió.

• Contacte elèctric directe en el circuit de soldadura quan està al buit (tensiósuperior a 50 v).

S’adoptaran les següents mesures preventives:

• Abans de començar l’operació de soldadura, es comprovarà la presa de terrade l’equip, així com l’estat de cables i connexions.

• Els cables d’alimentació han de ser de la secció adequada per no donar lloca sobreescalfaments. Als llocs de pas els cables seran fixats a una alturaadequada o bé enterrats en rases o en llocs sòlidament protegits. Aquestsconductors tindran la longitud mínima possible.

• Els cables del circuit de soldadura que són més llargs es protegiran demanera especial contra projeccions incandescents, greixos, olis.

• S’assegurarà en tot moment una adequada presa de terra.

• La zona de treball ha d’estar seca.

• Quan s’hagin de paralitzar els treballs, es desconnectaran les màquines dela xarxa.

• En el cas que no se soldi es tallarà el subministrament elèctric de la màquina.

• Mai es deixarà la pinça portaelèctrode sobre la taula de soldar.

Tallar el subministrament elèctric dela màquina quan no s’utilitzi.

Mai es deixarà la pinçaportaelèctrode sobre la taula desoldar.

4.4.2 Incendis i explosions

Durant les operacions de soldadura es produeixen projeccions de partículesincandescents que poden considerar-sepetits focus d’ignició desencadenants


La possibilitat d’inicid’incendi és molt alta en

treballs de soldadura.

Les partícules que es podendesprendre realitzant

treballs de soldadura podenincidir en l’operari i per tant

haurà d’anar protegit aaquest efecte.

d’incendis. Si aquestes partícules afecten materials inflamables o combustiblesque estiguin a prop, la possibilitat que es generi un incendi pot ser alta.

Es poden col·locar mampares envoltant els llocs de soldadura perquèdetinguin les partícules incandescents que es produeixen durant lesoperacions de soldadura.

Una bona organització del treball abans de realitzar la soldadura haurà depreveure la retirada de tot material inflamable o combustible de les proximitatsdel lloc. En tot cas es disposarà d’extintors adequats a prop.

Mai se soldarà en presència decombustibles.

En el cas d’haver de realitzar operacions de soldadura en recipientso canonades que hagin contingut productes inflamables, es procediràprèviament a netejar-los i es comprovarà posteriorment, mitjançant unexposímetre, la concentració de gasos a l’ambient. D’altra banda, nos’iniciarà la soldadura sense la certesa que no es desprendran novament gasosque puguin arribar a concentracions explosives.

4.4.3 Projecció de partícules

Durant les operacions de soldadura es produeixen partícules incandescents ono que són projectades en totes les direccions a diferents velocitats i energies.Aquestes partícules poden incidir tant sobre l’operari com sobre les personesque hi estiguin a prop, així com sobre els equips utilitzats i en general sobre unaàrea extensa de la zona de treball.

El primer aspecte que hem tingut en compte ha estat la possible generaciód’incendis pel contacte d’aquestes partícules incandescents amb materials com-bustibles i hem proposar com a solució posar pantalles als llocs de soldadurai retirar els materials susceptibles de propagar l’incendi abans de començar eltreball.

Posar pantalles als llocs de soldadura serveix per protegir la possiblegeneració d’incendis i per protegir altres persones que estiguin a prop dellloc de soldadura.El soldador es protegirà adequadament davant de la projecció d’aquestespartícules mitjançant la utilització d’equips de protecció individual dels ulls,cara, tronc, extremitats inferiors i superiors.

L’elecció d’aquests equips es realitzarà sobre la base de les indicacions que esdonen en el capítol dedicat als equips de protecció individual.


Situacions de risc

El fet de realitzar un treballcomporta riscos comuns a totsels treballs com poden ser lacaiguda a diferent nivell, almateix nivell o la caigudad’objectes; si es programen iexecuten bé les feines es podenevitar totes aquestes situacionsde risc.

4.4.4 Caigudes a diferent nivell

Moltes de les operacions de soldadura es realitzen en estructures, bucs, dipòsits. . .on hi ha risc de caiguda a diferent nivell.

Es prendran les mesures de protecció necessàries tant individuals(utilització de dispositius davant de caigudes d’altura) com col·lectives(instal·lació de xarxes de seguretat, baranes, plataformes de treball, etc.) perevitar les caigudes a diferent nivell.

4.4.5 Caigudes al mateix nivell

El risc de caigudes al mateix nivell està ocasionat principalment per unamalaorganització dintre del lloc de treball.

La quantitat de peces i deixalles que es manegen o es generen, ambl’agreujant que poden estar recobertes de greix, propicia el xoc i lliscamentd’operaris amb aquests elements.

A més, elements com cables i canonades de conducció dels gasos augmenten lapossibilitat de caiguda al mateix nivell. És necessari mantenir un ordre dintredels llocs d’operació i realitzar una neteja de superfícies perdisminuir el risc decaiguda.

4.4.6 Caiguda d’objectes

Relacionat amb el risc de caigudes al mateix nivell hi ha el risc de caigudad’objectes sobre els operaris. Aquests objectes podrien ser eines, peces de deixalla,etc.

El manteniment de l’ordre i la neteja al lloc de treball disminuirà el riscde caiguda d’objectes. Com a complement es pot disposar de plataformes obaranes amb rodapeus anticaigudes d’objectes.


Protecció

Abans d’executar una feina desoldadura, el treballador s’ha de

protegir dels riscos mésfreqüents: en aquest cas com a

riscos específics tenim lesradiacions, els productes

incandescents i els gasos queprovenen de les combustions que

es produeixen.

4.4.7 Talls

Per la pròpia naturalesa de les operacions que s’han de realitzar i les característi-ques de les peces manejades, el soldador pot sofrir talls i ferides, principalment ales mans.

Tant les peces com els elements propis de la soldadura poden tenir fils oarestes vives que provoquin lesions a les mans. La utilització de guants deprotecció evitarà les lesions d’aquest tipus.

4.4.8 Cremades per contactes amb elements a elevada temperatura

Tant les peces que s’han de soldar com algun dels elements de l’equip de soldaduracom són els elèctrodes, el bufador, etc. poden ocasionar cremades per contacte.

Durant l’operació s’utilitzaran guants de protecció en la manipulació depeces iequip.

Cal tenir precaució una vegada realitzada la soldadura perquè tant les pecescom algunes parts de l’equip poden continuar a alta temperatura durant alguntemps. És fonamental l’ordre durant el treballper evitar aquests contactesaccidentals.

4.5 Equips de protecció individual

En la selecció dels equips de protecció individual utilitzats en operacions desoldadura, s’haurà de preveure la possibilitat del següent:

• Protecció dels ulls davant de radiacions i impactes de partícules projectadesincandescents o no.

• Protecció del tronc, braços i extremitats inferiors davant de contactesaccidentals amb flames obertes i petites esquitxades de metall fos (projeccióde partícules incandescents).

• Protecció de les mans davant de contactes accidentals amb flames obertes,petites esquitxades de metall fos (projecció de partícules incandescents) icontactes accidentals o no amb peces o elements a elevada temperatura.


Per triar bé el filtre d’ullsl’important és mirar bé lataula que ens indica el graude protecció.

Al costat d’aquests equips de protecció individual (EPI) específics d’aquest tipusd’operacions, es pot preveure, ocasionalment o de forma continuada:

• La protecció del cap davant d’impacte d’objectes i/o contactes tèrmics.

• La protecció del peu davant d’impacte d’objectes i protecció antilliscant perevitar caigudes al mateix nivell.

• La protecció davant de caigudes d’altura quan la tasca es realitza en un llocde treball on hi hagi aquest risc.

• La protecció de les vies respiratòries davant de contaminants generats enaquestes operacions o davant de la deficiència d’oxigen provocada per latècnica de soldadura utilitzada i el lloc on es porta a terme (espais confinats).

4.5.1 Protecció dels ulls

Les radiacions emeses en els processos de soldadura poden provocar greus danysen la visió de les persones exposades, en aquest cas no solament els soldadors,sinó també els ajudants o persones que es trobin a prop.

La manera de protegir-nos quan es realitza una tasca de soldadura ésmitjançant la utilització de filtres adequats que assegurin una protecciódavant de l’enlluernament durant la soldadura i que atenuï les radiacionsinfraroja i ultraviolada, perilloses per a l’ull humà.

Els filtres atenuen la radiació incident, en general en una determinada banda delongituds d’ona.

L’elecció del filtre adequat es farà en funció de paràmetres com el tipusde soldadura, els factors intrínsecs del mateix procediment, etc. que ensmarcaran el grau de protecció necessari.

L’elecció del grau de protecció adequat, en funció de les taules que a continuacióveurem, assegurarà la protecció suficient en els sectors d’ultraviolat i d’infraroig.Per aquest motiu si un operari percep sensació de molèstia en les condicions d’úsadequades, serà convenient la realització de controls tant de la vista de l’operaricom de les condicions de treball.

Recórrer a graus de protecció superiors als adequats no assegurarànecessàriament una millor protecció i, per contra, presentarà l’inconvenientque en utilitzar un filtre massa fosc podríem estar obligant l’operari amantenir-se massa a prop de la font de radiació i a respirar fums nocius.


L’elecció del filtre adequat de soldadura per arc elèctric es realitza seguintl’esquema que recull la figura 4.12; permet saber quin és el grau de proteccióde l’element de seguretat que s’ha d’incorporar en funció del procediment

de soldadura i dels ampers o potència de l’operació. En cas de soldaduraoxiacetilènica o oxitall, el paràmetre per triar el filtre serà el consum de gas i esconsultarà la taula 4.1.

Figura 4.12. Grau de protecció

Així, per exemple, en una operació de soldadura amb elèctrodes revestits emprantuna intensitat de corrent de 125 ampers, el filtre adequat serà aquell amb un graude protecció 11.

Segons les condicions d’utilització (posició de l’operador respecte al’arc, il·luminació ambient, etc.), es podrà utilitzar un grau de proteccióimmediatament inferior o superior.

Com ja hem dit, és necessari protegir tant els ajudants dels soldadors com lespersones que romanguin a les zones on s’efectuen els treballs de soldadura; aaquest efecte es poden utilitzar els filtres de grau de protecció d’1, 2 a 4. No obstantaixò, si els nivells de risc ho exigeixen, s’han d’utilitzar els filtres de protecció


Muntura dels filtres

Tan important com el filtre triatés la muntura sobre la qual elposem. Les qualitats haurand’anar en funció de la classe; enel cas d’ús intensiu, sempre s’hade triar la qualitat màxima.

superiors. Especialment en cas que l’ajudant del soldador es trobi a la mateixadistància de l’arc que el soldador, els graus de protecció dels filtres utilitzats pelsdos operaris haurien de ser iguals.

En el cas de soldadura per gas i oxitall, el factor més determinant en l’elecciódel grau de protecció del filtre que s’utilitzarà serà el cabal d’acetilè emprat durantl’operació. Com es mostra en la taula 4.1, aquest cabali el procediment utilitzatens determinen el grau de protecció.

En aquest cas, també segons les condicions d’ús, es pot utilitzar el grau deprotecció immediatament superior o inferior.

Taula 4.1. Grau de protecció en funció del consum d’acetilè

Treball q = cabal d’acetilè en l/h

q < 70 70 < q < 200 200 < q < 800 q > 800

Soldadura i soldadura al coure de metalls pesants 1 4 5 6 7

Soldadura amb fluxos radiants (principalment aliatgeslleugers)

4a 5a 6a 7a

1 L’expressió metalls pesants cobreix els acers d’aliatge i el coure i els seus aliatges.

900 < q < 2.000 2.000 < q < 4.000 4.000 < q < 8.000

Oxitall 5 6 7

El filtretriat anirà acoblat a una muntura que pot ser de diferents tipus.El filtre es muntarà entre dos elements més, que són el cobrefiltres il’avantcristall.

El cobrefiltres és un ocular no tintat de vidre o material plàstic destinat a protegirel filtre de protecció per a soldadura davant de la projecció de partícules fosesi evitar-ne el deteriorament. Sol ser emprat solament en pantalles de soldador.L’avantcristall té per missió protegir l’usuari davant de possibles trencaments delfiltre i evitar que trossos d’aquest incideixin sobre la cara.

A part del grau de protecció, el filtre de soldadura, com qualsevol altre tipusde filtre (solar, ultraviolat, infraroig. . . ), té altres qualitats que és importantconèixer.Els oculars de protecció, en general, es divideixen en tres classes òptiquesen funció de les toleràncies de fabricació pel que fa a les seves potènciesesfèrica, astigmàtica i prismàtica.

Ens donarà una idea de la neutralitat òptica de l’ocular. La classe òptica 1 és laclasse superior. Es desaconsella l’ús perllongat d’oculars de classe 3 a causa de lapresència de defectes òptics apreciables.

Els cobrefiltres sempre seran de classe 1.


Ergonomia

En el disseny dels equips deprotecció s’ha de tenir en compte

també l’ergonomia ja que sónelements d’ús en condicions de

treball dures.

Els oculars (en aquest cas els filtres de soldadura) poden oferir, a més, una sèriede característiques opcionals com són:

• Resistència mecànica incrementada respecte a la mínima necessària odavant de l’impacte de partícules a baixa, mitjana o alta energia.

• Protecció davant de metalls fosos (no-adherència) i resistència a la penetra-ció de sòlids calents.

• Resistència a la deterioració superficial per partícules fines.

• Resistència a l’entelament.

Per facilitar la identificació dels filtres i el seu ús correcte, els oculars en generali en aquest cas els filtres de soldadura aniran marcats de forma permanent afi de poder identificar mitjançant una seqüència de nombres i lletres les sevesprestacions (figura 4.13).

Figura 4.13. Símbols que permeten identificar els oculars

En primer lloc, anirà marcada la classe de protecció, que en el cas de filtres desoldadura s’identifica amb el nombre corresponent al grau de protecció.

La segona marca correspon a la identificació del fabricant. La classe de proteccióés la tercera que apareix i serà un nombre de l’1 al 3, tal com explicàvemanteriorment.

Les marques que poden aparèixer a continuació correspondran a característiquesopcionals que poden tenir els filtres. En el cas que aparegui un símbol d’identifi-cació corresponent a la resistència mecànica, aquest pot ser:

• Símbol S: corresponent a una resistència mecànica incrementada.

• Símbol F: corresponent a una resistència a impacte a baixa energia.

• Símbol B: corresponent a una resistència a impacte a energia mitjana.

• Símbol A: corresponent a una resistència a impacte a alta energia.


Tan important com el filtreés la pantalla sobre la qualva muntat.Hi descrivimdiferents sistemes deprotecció.

• Sense símbol: l’ocular té la resistència mecànica mínima requerida.

El següent símbol que pot aparèixer marcat en l’ocular serà el que ens informa queel filtre té característiques que fan que projeccions de metall fos no s’adhereixinsobre la superfície i a més posseeix una resistència a la penetració de sòlids aelevada temperatura. Si el filtre té aquestes qualitats, al seu lloc corresponentapareixerà marcat el nombre 9.

Els següents símbols que poden aparèixer són el símbol K, que ens indicarà queel filtre té una certa resistència a la deterioració superficial per partícules fines, iel símbol N si té una certa resistència a l’entelament. Així doncs, per exemple, unfiltre de soldadura marcat amb la seqüència:

5 X 2 S

Correspondrà a un filtre amb un grau de protecció 5, de classe òptica 2 i que amés té una resistència mecànica incrementada. El símbol X correspondria a laidentificació del fabricant.

Els filtres de soldadura aniran muntats sobre algun dels següents dispositius:

• Pantalla de soldador de cap: pantalla per a soldadura que es duu sobreel cap i davant de la cara. Se subjecta generalment amb un arnés i té lafinalitat de protegir els ulls i la cara una vegada equipada amb el filtre ofiltres adequats.

• Pantalla de soldador de mà: pantalla per a soldadura que es duu a lamà i assegura la protecció de la cara quan està equipada amb el filtre(s)apropiat(s).

• Pantalla de soldador de cap, muntada en casc de protecció: pantalla decap per a soldadura, muntada sobre un casc de protecció compatible, la qual,una vegada equipada amb el filtre(s) apropiat(s), protegeix els ulls i la cara.

• Ulleres de soldador de muntura integral (cassoletes): dispositiu que sesosté generalment per una banda del cap i que envolta la cavitat ocular,atès que la radiació procedent de les operacions de soldadura solament potpenetrar a través dels filtres i, si s’escau, dels cobrefiltres.

• Ulleres de muntura universal: muntura amb protecció lateral que mantéels filtres apropiats davant dels ulls per protegir-los. Aquestes ulleres podentenir sistemàticament de subjecció patilles laterals o una banda de cap.

La part de l’equip on es col·loca el filtre, els cobrefiltres i els avantcristallss’anomena marc o cercle portaocular.

Si quan parlàvem dels filtres, advertíem que a fi d’identificar-los i utilitzarloscorrectament, disposaven d’un marcatge, les muntures també aniran marcades demanera independent dels oculars, mitjançant un altre codi de lletres i nombresque ens informaran sobre les característiques tècniques i prestacions de la mateixamuntura.


El marcatge de la muntura haurà de comprendre les dades tècniques més signi-ficatives, presentades con s’indica en la figura. La dada símbol referent al nomd’aquesta norma europea serà sempre EN 166, corresponent a la norma sobreprotecció individual dels ulls.

4.5.2 Protecció de diferents parts del cos

Per a la protecció del soldador durant les operacions que ha de portar a terme,utilitzarà roba de protecció adequada. En funció de la part del cos que s’ha deprotegir, es podrà disposar de jaquetes, pantalons, davantals, mànigues, polaines.

La roba de protecció adequada ofereix protecció davant de la projecció departícu-les incandescents i possibles contactes accidentals amb flames.

El material més comú amb què estan fabricades aquest tipus de peces és el cuir,encara que cap tipus de material pot ser descartat, en principi, si supera els assajosque verifiquen que compleix les exigències essencials de sanitat i seguretat que lisón aplicables. Aquests assajos els realitzen organismes notificats sobre la base dela norma UNE-EN-470-1, Roba de soldador. Qualsevol peça amb marcatge CE ique indiqui al seu fullet informatiu que és adequada per a soldadura, serà idònia. Amés, aquest tipus de peces complirà uns requisits de disseny com per exemple, notindrà elements metàl·lics (tancaments, gafets. . . ) que travessin la peça totalmenti estiguin en contacte amb l’usuari. La raó és que aquests elements, exposats a lacalor, poden elevar la temperatura i produir cremades. Per tant, aquests elementsaniran aïllats interiorment o exteriorment.

La roba (jaqueta o pantalons) no tindrà butxaques exteriors sense solapa perevitar que s’introdueixin partícules incandescents. En funció de l’activitat quehem de realitzar protegirem les parts del cos exposades.

4.5.3 Protecció de les mans

Per a la realització de les operacions de soldadura, els operaris aniran protegitsamb guants adequats. No existeix de moment una norma específica d’aquesttipus de guants, però sí una d’aplicable, en general, a tots els guants de protecciócontra riscos tèrmics (UNE-EN 407).

A l’hora de triar un guant per a activitats de soldadura, haurà de tenir-se encompte un bon comportament davant de l’assaig de petites esquitxades demetall fos.

Si el fullet informatiu del fabricant ens indica que el guant no passa aquest assaigo no ha estat assajat davant d’aquest risc, no serà adequat per a les operacions desoldadura. Aquests guants de protecció, a part de la protecció davant de petites


esquitxades de metall fos, ofereixen certa protecció davant de contactes accidentalsamb flames, contacte amb peces a elevada temperatura (calor de contacte) i davantde riscos de tipus mecànic (tall, perforació, abrasió i esquinçament).

Els materials de què estan constituïts poden ser molt variats, però lacombinació més comuna és unconjunt multicapa exteriorment de cuir.La forma pot ser de guant o de manyopla.

4.5.4 Requisits dels EPI que s’han d’utilitzar

Tots els equips de protecció individual haurien de dur impresos el marcatge CE ihaurien d’anar acompanyats del corresponent fullet informatiu que subministraràel fabricant i que servirà com a referència en realitzar la selecció.

Treballs especials - IOC · 2020. 12. 4. · Treballs especials Mª José Romero Morales et al....

Documents

Transcript of Treballs especials - IOC · 2020. 12. 4. · Treballs especials Mª José Romero Morales et al....