Els transtorns de conducta a Els transtorns de conducta a l’ escola: l’ escola: acollir i acollir i

acompanyar a l’alumnat que acompanyar a l’alumnat que presenta problemàtica presenta problemàtica

conductual en els centres.conductual en els centres.

Enric BoleaEnric Bolea

C I C L E D E C O N F E R È N C I E SC I C L E D E C O N F E R È N C I E S“Una escola inclusiva”“Una escola inclusiva”

CRP de l’Alt PenedèsCRP de l’Alt Penedès Dimarts , 12 de febrer de 2008Dimarts , 12 de febrer de 2008

Treballs i experiències anteriorsTreballs i experiències anteriors

Vilà,F.;Bolea,E.;Gallardo,A.;Adroher,O.; Vilà,F.;Bolea,E.;Gallardo,A.;Adroher,O.; (Redactors) (2007). (Redactors) (2007).

Els trastorns de la conducta a l’ escola. Els trastorns de la conducta a l’ escola. Barcelona: Departament d’ Educació.Barcelona: Departament d’ Educació.

Gallardo, A. (2004) Atenció educativa per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i conducta. Llicencia d’ Estudis. Generalitat de Catalunya. http://www.xtec.es/~agallard/

Bolea,E.;Burgos,F.;Duch, R.;Vilà,F. (2004) Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Mòdul: Els trastorns de conducta . EDIUOC Barcelona

Tractarem/ Parlarem .....Tractarem/ Parlarem .....

Les Dificultats amb les que ens trobem.Les Dificultats amb les que ens trobem.

Canvis per anar superant aquestes dificultats i per Canvis per anar superant aquestes dificultats i per poder acollir aquests alumnes.poder acollir aquests alumnes.

Transformar la idea Transformar la idea que tenim de l’ que tenim de l’ alumnat que alumnat que

presenta Trastorn de presenta Trastorn de Conducta.Conducta.

Repensar l'entorn escolar com Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi a un lloc que acompanyi i ajudi a

l’ alumnat conductual en el l’ alumnat conductual en el procés de transformació de la procés de transformació de la

seva conducta.seva conducta.

Algunes estratègies professionals i institucionals per promoure el vincle

Adaptar la comunicació i Adaptar la comunicació i la relació a les la relació a les

característiques d’aquests característiques d’aquests nois: nois:

impulsar el vincleimpulsar el vincle

Adequar progressivament l’estructura Adequar progressivament l’estructura del Centre a les condicions que elsdel Centre a les condicions que els

nois precisen per elaborar un vincle.nois precisen per elaborar un vincle.

Les Dificultats amb les que ens trobemLes Dificultats amb les que ens trobemLes que podem constatar des del punt de vista de l’ Les que podem constatar des del punt de vista de l’

alumnat.alumnat.

Conductes desafiadores, agressives i/o violentesConductes desafiadores, agressives i/o violentes que alguns que alguns alumnes dirigeixen als seus companys, professors i instal·lacions alumnes dirigeixen als seus companys, professors i instal·lacions condicionant i obstaculitzant tant la convivència com l'aprenentatge.condicionant i obstaculitzant tant la convivència com l'aprenentatge.

PPateixen d'un intens malestarateixen d'un intens malestar: inestabilitat emocional, pors, : inestabilitat emocional, pors,

tristesa, irritació, etctristesa, irritació, etc

Són nois i noies que no disposen del Són nois i noies que no disposen del recurs simbòlic de la recurs simbòlic de la paraula paraula per a afrontar aquesta angoixa ja que no poden pensar-la per a afrontar aquesta angoixa ja que no poden pensar-la ni tractar-la per la paraula en el marc d'una relació ni tractar-la per la paraula en el marc d'una relació que faci vincle que faci vincle amb l'altreamb l'altre. Dificultats que posseeixen aquests “alumnes . Dificultats que posseeixen aquests “alumnes conductuals” per a establir conductuals” per a establir vincles socials amb els altresvincles socials amb els altres membres de la comunitat educativa i amb la pròpia institució membres de la comunitat educativa i amb la pròpia institució escolar.escolar.

Com el malestar no pot ser tramitat pel pensament i la paraula Com el malestar no pot ser tramitat pel pensament i la paraula només pot ser rebutjat només pot ser rebutjat mitjançant la conductamitjançant la conducta. Precisament, la . Precisament, la conducta conducta és l'expressió actuada d'aquest malestar.és l'expressió actuada d'aquest malestar.

Les Dificultats amb les que ens trobemLes Dificultats amb les que ens trobem Les que podem constatar des del punt de vista de Les que podem constatar des del punt de vista de

l’ escola.l’ escola.

El malestar en la comunitat educativa es fa present d'una manera molt El malestar en la comunitat educativa es fa present d'una manera molt insistentinsistent

El professorat sovint expressa, després de grans esforços per a adaptar-El professorat sovint expressa, després de grans esforços per a adaptar-se a aquestes situacions, molta incertesa quan no impotència o rebuig se a aquestes situacions, molta incertesa quan no impotència o rebuig en el moment de plantejar-se la continuïtat de l'atenció educativa en el moment de plantejar-se la continuïtat de l'atenció educativa d'aquests alumnes. d'aquests alumnes.

Xoc d'inflexibilitats: enfront de la inflexibilitat de l'alumne conductual Xoc d'inflexibilitats: enfront de la inflexibilitat de l'alumne conductual també trobem la inflexibilitat de l'adult i de la institució que respon de també trobem la inflexibilitat de l'adult i de la institució que respon de manera reactiva quan no disposa d'un saber fer amb aquests nois. manera reactiva quan no disposa d'un saber fer amb aquests nois. Si no Si no anem trobant noves formes d'entendre i tractar a aquests alumnes l’ anem trobant noves formes d'entendre i tractar a aquests alumnes l’ exclusió mútua (alumne/escola) és més que previsible.exclusió mútua (alumne/escola) és més que previsible.

No es pot respondre a aquestes problemàtiques tal com estan No es pot respondre a aquestes problemàtiques tal com estan concebuts i organitzats els Centres avui dia. Certes condicions concebuts i organitzats els Centres avui dia. Certes condicions institucionals poden afavorir un entorn que exposa als alumnes a institucionals poden afavorir un entorn que exposa als alumnes a circumstàncies que poden prevenir, evitar o minimitzar els factors que circumstàncies que poden prevenir, evitar o minimitzar els factors que alimentin la conducta actuadora optimitzant situacions més proclius a alimentin la conducta actuadora optimitzant situacions més proclius a generar seguretat, vinculació, confiança i consentiment. generar seguretat, vinculació, confiança i consentiment.

Canvis per anar superant aquestes dificultats i per Canvis per anar superant aquestes dificultats i per poder acollir aquests alumnespoder acollir aquests alumnes

1. Promoure una transformació de la percepció o la 1. Promoure una transformació de la percepció o la representació que tenen el professor i la pròpia institució representació que tenen el professor i la pròpia institució escolar dels alumnes conductuals. escolar dels alumnes conductuals.

Ens interessa mes captar la lògica interna d'aquesta Ens interessa mes captar la lògica interna d'aquesta

conductaconducta actuadora tant persistent .Entendre-la i actuadora tant persistent .Entendre-la i sensibilitzar-nos davant el malestar i el patiment que la sensibilitzar-nos davant el malestar i el patiment que la determina.: comprendre la lògica de la conducta abans que determina.: comprendre la lògica de la conducta abans que eliminar-la o corregir-la. Transformar la conducta.eliminar-la o corregir-la. Transformar la conducta.

2.Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi 2.Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi a l’ alumnat conductual en el procés de transformació de la a l’ alumnat conductual en el procés de transformació de la seva conducta. seva conducta.

Ens interessa mes saber com pot situar-se el Ens interessa mes saber com pot situar-se el

professor i la institució escolar davant els alumnes professor i la institució escolar davant els alumnes que rebutgen el vincle i l'aprenentatgeque rebutgen el vincle i l'aprenentatge: identificar : identificar algunes de les condicions personals i institucionals que algunes de les condicions personals i institucionals que poden contribuir a que els alumnes puguin transformar les poden contribuir a que els alumnes puguin transformar les seves conductes. seves conductes.

1.Transformar la idea que 1.Transformar la idea que tenim de l’ alumnat que tenim de l’ alumnat que

presenta Trastorn de presenta Trastorn de Conducta.Conducta.

Característiques del malestar Característiques del malestar que presenten aquests nois.que presenten aquests nois.

El sentiment de la vidaEl sentiment de la vida.. El pensament inflexible. Una El pensament inflexible. Una

posició rígida en la vida dels posició rígida en la vida dels alumnes que convé tenir en alumnes que convé tenir en compte quan interactuem amb compte quan interactuem amb ells.ells.

2. Repensar l'entorn escolar 2. Repensar l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i com un lloc que acompanyi i ajudi a l’ alumnat conductual ajudi a l’ alumnat conductual en el procés de transformació en el procés de transformació

de la seva conducta.de la seva conducta.

Condicions per transformar la Condicions per transformar la manera d’interpretar la manera d’interpretar la conducta per part dels conducta per part dels professionals.professionals.

Repensar l’ escola: la Repensar l’ escola: la organització de la institució i organització de la institució i els vincles.els vincles.

Transformar la idea Transformar la idea que tenim de l’ que tenim de l’

alumnat que presenta alumnat que presenta Trastorn de Conducta.Trastorn de Conducta.

Els manuals diagnòstics com el DSM-IV i el CIE-10 : El T.C. implica la Els manuals diagnòstics com el DSM-IV i el CIE-10 : El T.C. implica la molèstia i alteració del llaç social i la transgressió d'unes normes socialment molèstia i alteració del llaç social i la transgressió d'unes normes socialment acceptades que té conseqüències en els entorns en els quals es manifesta acceptades que té conseqüències en els entorns en els quals es manifesta subratllant, al seu torn, el caràcter persistent i reiterat d'aquesta conductes. subratllant, al seu torn, el caràcter persistent i reiterat d'aquesta conductes.

Un conjunto de comportamientos, de formas de actuación diversas, que no Un conjunto de comportamientos, de formas de actuación diversas, que no siempre son entidades clínicas definidas, cuyos elementos comunes son siempre son entidades clínicas definidas, cuyos elementos comunes son molestar a otros y romper las normas sociales aceptadas. Rodríguez molestar a otros y romper las normas sociales aceptadas. Rodríguez Sacristán (1987)Sacristán (1987)

El TC no es una entitat psicopatologica definida. El TC expressa un patiment El TC no es una entitat psicopatologica definida. El TC expressa un patiment psíquic en evolució. No es quelcom estàtic. Es un patiment en procés la psíquic en evolució. No es quelcom estàtic. Es un patiment en procés la naturalesa del qual al esbrinar-la en el temps.naturalesa del qual al esbrinar-la en el temps.

Quines podrien ser les característiques Quines podrien ser les característiques bàsiques del malestar que presenten bàsiques del malestar que presenten

aquests noisaquests nois La manca d’ elaboració mental, es a La manca d’ elaboració mental, es a

dir, no voler tractar ni saber res del dir, no voler tractar ni saber res del propi malestar que els envaeix. No hi propi malestar que els envaeix. No hi ha recursos per afrontar-ho.ha recursos per afrontar-ho.

Imputar als altres el seu malestar, la Imputar als altres el seu malestar, la seva angoixa; son els altres els que seva angoixa; son els altres els que m’angoixen amb les seves normes, m’angoixen amb les seves normes, lleis i obligacions, demandes. lleis i obligacions, demandes. Pasivitat.Pasivitat.

Rebutjar aquesta angoixa o malestar Rebutjar aquesta angoixa o malestar mitjançant la conducta violenta mitjançant la conducta violenta agressiva i desafiant que observem.agressiva i desafiant que observem.

L’ oposició a participar o realitzar els L’ oposició a participar o realitzar els diferents tipus d’ activitats i tasques diferents tipus d’ activitats i tasques que es proposen.que es proposen.

Passem del fenomen al signe.Passem del fenomen al signe.

Aquestes conductes eviten el pensament i la Aquestes conductes eviten el pensament i la elaboració mental de les tensions i conflictes elaboració mental de les tensions i conflictes

implicats en les seves relacions amb els altres i implicats en les seves relacions amb els altres i amb el mon, configurant un estancament en el amb el mon, configurant un estancament en el temps de construcció de la seva personalitat.temps de construcció de la seva personalitat.

Ajudar a elaborar i produir una significació, un Ajudar a elaborar i produir una significació, un saber sobre el propi malestar que vingui a ocupar saber sobre el propi malestar que vingui a ocupar el lloc de l’ estancament subjectiu i el desordre de el lloc de l’ estancament subjectiu i el desordre de

la personalitatla personalitat

Quan aquesta elaboració no es possible ens Quan aquesta elaboració no es possible ens podem trobar més endavant ( a la vida adulta) podem trobar més endavant ( a la vida adulta) amb trastorns de personalitat, malaltia mental, amb trastorns de personalitat, malaltia mental,

comportaments delictius.comportaments delictius.

El sentiment de la vidaEl sentiment de la vida La hipòtesi que sostenim és que aquests nois i noies La hipòtesi que sostenim és que aquests nois i noies

poden agrupar-se perquè comparteixen un sentiment de poden agrupar-se perquè comparteixen un sentiment de la vida que es caracteritza per la indignitat i la la vida que es caracteritza per la indignitat i la despossessió. despossessió.

Podem explicar aquest sentiment de vida des de la Podem explicar aquest sentiment de vida des de la construcció del to vital “de base” que tenen les persones construcció del to vital “de base” que tenen les persones amb trastorn de conducta que és de tensió, de malestar, amb trastorn de conducta que és de tensió, de malestar, inadequat; senten que no tenen un espai propi i estan inadequat; senten que no tenen un espai propi i estan malament en el món. És un sentiment dolorós i tristmalament en el món. És un sentiment dolorós i trist..

Els nois no poden trobar una explicació que atorgui un Els nois no poden trobar una explicació que atorgui un sentit al seu sentiment de indignitat i despossessió, al sentit al seu sentiment de indignitat i despossessió, al fet de no tenir un valor d’existència per a l’ altre, per als fet de no tenir un valor d’existència per a l’ altre, per als adults que ho poden (i podrien) haver valorat: no tenen a adults que ho poden (i podrien) haver valorat: no tenen a l'abast una interpretació del seu fracàs d’existir per als l'abast una interpretació del seu fracàs d’existir per als altres i amb els altresaltres i amb els altres

Me llamo Pepe soi un chabal Me llamo Pepe soi un chabal complicao pocos me entienden soi complicao pocos me entienden soi decaracter raro de aspecto soi rubio decaracter raro de aspecto soi rubio ojos marrones mui claros alto delgao ojos marrones mui claros alto delgao no se que decir boi al colegio j. b. un no se que decir boi al colegio j. b. un al lado de la placa catalunya boi a la al lado de la placa catalunya boi a la uac uac (aula oberta)(aula oberta) no me boi a sacar no me boi a sacar la eso dice la gente que soi un chabal la eso dice la gente que soi un chabal con flictivo i un poco yonqui pero con flictivo i un poco yonqui pero alguno amigos dicen que no soi mal alguno amigos dicen que no soi mal chabal tam bien e tenio malas chabal tam bien e tenio malas experienzas pero en fin me la pela experienzas pero en fin me la pela un poco la vida la vida en verda en la un poco la vida la vida en verda en la peor lo unico que te dan puñalaspeor lo unico que te dan puñalas

El pensament inflexible de l’ alumne T.C. El pensament inflexible de l’ alumne T.C.

Aquest sentiment de la vida l’ instal.la a poc a poc Aquest sentiment de la vida l’ instal.la a poc a poc en una posició inflexible que li en una posició inflexible que li protegeix de protegeix de l'angoixal'angoixa i que al mateix temps li i que al mateix temps li proporciona proporciona estabilitat i predictibilidadestabilitat i predictibilidad davant les davant les situacions que poden conferir-li intranquilidad. situacions que poden conferir-li intranquilidad.

Es defensa d'aquesta possible intranquilidad i de Es defensa d'aquesta possible intranquilidad i de la impossibilitat d'enfrontar-se a ella amb la impossibilitat d'enfrontar-se a ella amb idees idees fixes i rígidesfixes i rígides que condicionen tant la seva forma que condicionen tant la seva forma de pensar com la manera d'estar amb els altres. de pensar com la manera d'estar amb els altres.

La seva forma de pensar i d'interactuar segueix La seva forma de pensar i d'interactuar segueix una lògica singular diferenciada de les formes més una lògica singular diferenciada de les formes més normatives i universals que els professors esperem normatives i universals que els professors esperem trobar en l'escola.trobar en l'escola.

Característiques del pensament inflexible.Característiques del pensament inflexible.

Rigidesa en les idees i pensament sobre si mateix i la vida.Rigidesa en les idees i pensament sobre si mateix i la vida. No pot pensar sobre aspectes de la seva vida (fer-se gran, anar No pot pensar sobre aspectes de la seva vida (fer-se gran, anar

deixant la família, l’ altre sexe, el futur,) doncs si pensa s’ deixant la família, l’ altre sexe, el futur,) doncs si pensa s’ intranquil·litza (i l’ acció emergeix). No pot pensar sobre el propi intranquil·litza (i l’ acció emergeix). No pot pensar sobre el propi malestar.malestar.

Rigidesa en les formes de relacionar-se amb l’ altreRigidesa en les formes de relacionar-se amb l’ altre..

Es un pensament que no accepta la conversa. Anticipació de la Es un pensament que no accepta la conversa. Anticipació de la significació: s’ anticipen a allò que encara no hem dit. La certesa i la significació: s’ anticipen a allò que encara no hem dit. La certesa i la desconfiança precedeixen tot diàleg. Es una comunicació desconfiança precedeixen tot diàleg. Es una comunicació curtcircuitada que afecta les relacions interpersonalscurtcircuitada que afecta les relacions interpersonals

Rigidesa en les formes de processar la informació i apropiar-se Rigidesa en les formes de processar la informació i apropiar-se

del coneixement.del coneixement. Es dona amb dificultat un pensament productiu. El pensament esta Es dona amb dificultat un pensament productiu. El pensament esta

ocupat en escapolir-se del malestar. Només si s’ elabora el malestar, el ocupat en escapolir-se del malestar. Només si s’ elabora el malestar, el pensament es pot ocupar d’ altres aspectes. Malestar i aprenentatge s’ pensament es pot ocupar d’ altres aspectes. Malestar i aprenentatge s’ exclouen mútuament. Activitat mental defensiva/activitat mental exclouen mútuament. Activitat mental defensiva/activitat mental constructivaconstructiva

El procés educatiu i la organització escolar ha El procés educatiu i la organització escolar ha d’ intentar ésser respectuós amb la lògica de d’ intentar ésser respectuós amb la lògica de

la comunicació i del pensament que la comunicació i del pensament que caracteritza aquests nois quan interaccionen i caracteritza aquests nois quan interaccionen i

es comuniquen amb nosaltres. es comuniquen amb nosaltres.

Convé doncs adequar la interacció, la Convé doncs adequar la interacció, la comunicació i l’ organització a les comunicació i l’ organització a les

característiques dels alumnes. característiques dels alumnes.

Repensar l'entorn escolar Repensar l'entorn escolar com un lloc que com un lloc que

acompanyi i ajudi a l’ acompanyi i ajudi a l’ alumnat conductual en el alumnat conductual en el procés de transformació procés de transformació

de la seva conducta.de la seva conducta.

Com podem anar transformant un entorn que alimenta la fragilitat Com podem anar transformant un entorn que alimenta la fragilitat d'aquests nois en un entorn de confiança que pugui evitar les d'aquests nois en un entorn de confiança que pugui evitar les experiències de vulnerabilitat i generar condicions de transformació i experiències de vulnerabilitat i generar condicions de transformació i progrés en els alumnes?: progrés en els alumnes?: Entenent i acollint el malestar de l’ alumnat i oferir-li els mitjans per a que pugui transformar-lo.

La qüestió clau és com fer que l'alumne pugui instaurar un vincle. La qüestió clau és com fer que l'alumne pugui instaurar un vincle. Perquè això sigui possible cal oferir-li i atorgar-li un lloc que pugui Perquè això sigui possible cal oferir-li i atorgar-li un lloc que pugui ocupar. Un lloc ocupar. Un lloc d'hospitalitatd'hospitalitat com acte com acte d'acollida, d'acollida, acompanyamentacompanyament que instauri un context relacional que faciliti la que instauri un context relacional que faciliti la seva transformació.seva transformació.

1. Els professors han de poder adaptar la seva comunicació a 1. Els professors han de poder adaptar la seva comunicació a les característiques d’aquests nois: impulsar el vincleles característiques d’aquests nois: impulsar el vincle

2. Progressivament l’estructura del Centre s’ha de poder anar 2. Progressivament l’estructura del Centre s’ha de poder anar adequant a les condicions que els nois precisen per elaborar adequant a les condicions que els nois precisen per elaborar un vincle.un vincle.

Els professors han de poder adaptar la seva Els professors han de poder adaptar la seva comunicació a les característiques d’aquests comunicació a les característiques d’aquests

nois: impulsar el vinclenois: impulsar el vincle

1 .Una primera condició radica a reconèixer que hi ha 1 .Una primera condició radica a reconèixer que hi ha un subjecte que sofreix un malestar que l’ impulsa a un subjecte que sofreix un malestar que l’ impulsa a la conducta actuadora.la conducta actuadora.

2. 2. En segon lloc, les conductes han de poder En segon lloc, les conductes han de poder interpretar-se i Com un missatge a desxifrar.interpretar-se i Com un missatge a desxifrar.

3. La idea de col·laborar amb el noi/noia a transformar 3. La idea de col·laborar amb el noi/noia a transformar les conductes en lloc de pretendre eliminar-les és un les conductes en lloc de pretendre eliminar-les és un principi general d'actuació que ha d'orientar tot el principi general d'actuació que ha d'orientar tot el procés d’escolaritzacióprocés d’escolarització

4. Perquè aquesta transformació sigui possible és una 4. Perquè aquesta transformació sigui possible és una condició necessària assolir el propi consentiment del condició necessària assolir el propi consentiment del subjecte.subjecte.

5. La renúncia dels professionals a exercir de forma 5. La renúncia dels professionals a exercir de forma intrusiva el poder adossat a la seva funció i encàrrec intrusiva el poder adossat a la seva funció i encàrrec social. Renunciar al domini de la voluntat de l'altre social. Renunciar al domini de la voluntat de l'altre

L’estructura del Centre s’ha de poder anar adequant L’estructura del Centre s’ha de poder anar adequant a les condicions que els nois precisen a les condicions que els nois precisen

per elaborar un vincle.per elaborar un vincle. El Centre educatiu com a factor de protecció.El Centre educatiu com a factor de protecció.

Associar-se entre els professionals. Associar-se com una via Associar-se entre els professionals. Associar-se com una via per a abordar la problemàtica dels nois TC i el malestar que per a abordar la problemàtica dels nois TC i el malestar que generen en la Institució.generen en la Institució.

Promovent la conversa, la confiança i les convencions.Promovent la conversa, la confiança i les convencions.

Compartint experiències i saber. Compartint experiències i saber.

Aprofitant i repensant les pròpies estructures i funcionaments Aprofitant i repensant les pròpies estructures i funcionaments del Centre.del Centre.

Algunes estratègies professionals i institucionals

per promoure el vincle

- Promoure espais de trobada entre els diferents agents educatius per a Promoure espais de trobada entre els diferents agents educatius per a afavorir reflexions sobre la pròpia pràctica i experiència. Això implica afavorir reflexions sobre la pròpia pràctica i experiència. Això implica introduir - explícita i intencionalment un temps per a la reflexió en una introduir - explícita i intencionalment un temps per a la reflexió en una vida escolar sovint atrapada en les urgències, en l'immediat, en la vida escolar sovint atrapada en les urgències, en l'immediat, en la burocràcia administrativa: llocs de trobada que reconstrueixin les burocràcia administrativa: llocs de trobada que reconstrueixin les relacions de confiança mútua. relacions de confiança mútua.

- En aquest sentit, és força important promoure processos de diàleg - En aquest sentit, és força important promoure processos de diàleg entre els professionals per tal d'assumir la tasca educadora a la qual ens entre els professionals per tal d'assumir la tasca educadora a la qual ens convoquen aquests nois i reinventarla en el marc d'una etapa educativa convoquen aquests nois i reinventarla en el marc d'una etapa educativa (ESO) on es dóna per descomptat que els alumnes ja han estat educats. (ESO) on es dóna per descomptat que els alumnes ja han estat educats.

- Podem acollir allò personal de l'alumne atorgant-li un espai i un temps - Podem acollir allò personal de l'alumne atorgant-li un espai i un temps dintre de la pròpia escola: generant llocs de trobada (tutoria individual, dintre de la pròpia escola: generant llocs de trobada (tutoria individual, tutoria grupal) on allò que interfereix en l'espai públic sigui objecte de tutoria grupal) on allò que interfereix en l'espai públic sigui objecte de mediació per part del professional. mediació per part del professional.

- Generar espais de seguretat, estabilitat i confiança on es pugui reduir la - Generar espais de seguretat, estabilitat i confiança on es pugui reduir la complexitat i la incertessa, on queda en suspens la presió acadèmica i l’ complexitat i la incertessa, on queda en suspens la presió acadèmica i l’ avaluació, on es desactiva la presió de la norma, on es possibilita el avaluació, on es desactiva la presió de la norma, on es possibilita el consentiment a l’ acció educativa. consentiment a l’ acció educativa.

- Promoure models d'acció tutorial compartida on el conjunt de - Promoure models d'acció tutorial compartida on el conjunt de professors assumeixen la funció de tutor. El conjunt del professorat professors assumeixen la funció de tutor. El conjunt del professorat assumeix la funció tutorial. El tutor pot acompanyar mediant entre la assumeix la funció tutorial. El tutor pot acompanyar mediant entre la institució, els professionals, els alumnes, les famílies i les persones amb institució, els professionals, els alumnes, les famílies i les persones amb TC que tenen fortes dificultats per a inserir-se en els processos de TC que tenen fortes dificultats per a inserir-se en els processos de convivència i aprenentatge. convivència i aprenentatge.

Cal trobar figures de la confiança per al noi i per a la Cal trobar figures de la confiança per al noi i per a la família que promoguin el seu consentiment a la família que promoguin el seu consentiment a la conversa. Amb persones que són o han estat importants conversa. Amb persones que són o han estat importants per a ells per tal que els aspectes de rebuig, o per a ells per tal que els aspectes de rebuig, o d’inhibició no apareguin. Poden ser figures de confiança d’inhibició no apareguin. Poden ser figures de confiança dins del centre o bé externs a l’escola: educador de dins del centre o bé externs a l’escola: educador de carrer, professor d’un centre anterior, educador d’un carrer, professor d’un centre anterior, educador d’un CRAE.CRAE.

Les entrevistes convé fer-les a partir d’un “treball a Les entrevistes convé fer-les a partir d’un “treball a varis”. Cal triangular la trobada entre el noi i el varis”. Cal triangular la trobada entre el noi i el professional que ha d’interactuar amb ell amb la professional que ha d’interactuar amb ell amb la presència d’una tercera persona. Cal evitar situacions presència d’una tercera persona. Cal evitar situacions duals on el ”tu a tu” es converteix en un “tu o jo”, on duals on el ”tu a tu” es converteix en un “tu o jo”, on fàcilment l’adolescent imputa a l’altre de la conversa el fàcilment l’adolescent imputa a l’altre de la conversa el seus límits i responsabilitats sense considerar les seus límits i responsabilitats sense considerar les pròpies. Situació que acaba generalment amb l’exclusió pròpies. Situació que acaba generalment amb l’exclusió mútua. mútua.

En el procés cal anar decidint amb cura el nombre de En el procés cal anar decidint amb cura el nombre de professionals que interactuen amb el noi i estableixen professionals que interactuen amb el noi i estableixen conversa amb ell. La participació de molts professionals conversa amb ell. La participació de molts professionals promou la tendència a la sospita i la desconfiança.promou la tendència a la sospita i la desconfiança.

S’han de trobar mecanismes d’interconsulta i participació S’han de trobar mecanismes d’interconsulta i participació dels professionals dels àmbits psicopedagògic i de la dels professionals dels àmbits psicopedagògic i de la salut mental dins del procés educatiu sense que això salut mental dins del procés educatiu sense que això suposi cap entrevista (“visita”) doncs de ben segur que suposi cap entrevista (“visita”) doncs de ben segur que serà rebutjada o s’inhibirà si la realitza.serà rebutjada o s’inhibirà si la realitza.

Si la conversa amb ells i amb les seves famílies només Si la conversa amb ells i amb les seves famílies només gira al voltant d’allò que és acadèmic o d’allò que té a gira al voltant d’allò que és acadèmic o d’allò que té a veure amb la normativa, sobre allò que cal fer i allò que veure amb la normativa, sobre allò que cal fer i allò que no cal fer, serà força difícil aconseguir el seu no cal fer, serà força difícil aconseguir el seu consentiment per parlar i generar una base de confiança.consentiment per parlar i generar una base de confiança.

S’ha de poder oferir-los signes del nostre interès pel seu S’ha de poder oferir-los signes del nostre interès pel seu patiment. Signes o missatges que poden tallar la repetició patiment. Signes o missatges que poden tallar la repetició d’altres intervencions realitzades per adults. Convé fer-d’altres intervencions realitzades per adults. Convé fer-los arribar que la nostra posició d’adults es diferent doncs los arribar que la nostra posició d’adults es diferent doncs tenim interès per altres aspectes de la seva situació.tenim interès per altres aspectes de la seva situació.

Una orientació en la relació es situar els Una orientació en la relació es situar els esdeveniments en un terreny intermedi: Ni esdeveniments en un terreny intermedi: Ni el d’ ells ni el dels altres. Passar del TU o el d’ ells ni el dels altres. Passar del TU o JO al ni TU ni JO. Zones franques que ens JO al ni TU ni JO. Zones franques que ens permetin passar dels espais d’ incertesa permetin passar dels espais d’ incertesa als espais de seguretat i confiança.als espais de seguretat i confiança.

Ajudar a l’ alumne a anticipar-se, preveure Ajudar a l’ alumne a anticipar-se, preveure i elaborar respostes per evitar situacions i elaborar respostes per evitar situacions de precipitació en les seves decisions.de precipitació en les seves decisions.

Davant l’ incompliment de la norma Davant l’ incompliment de la norma retornar-lo al seu consentiment.retornar-lo al seu consentiment.

Referències per temes.

Sobre els trastorns de conducta. Bolea, Enric.; Burgos, Francisco.; Duch, Ramón.; Vilà, Francesc. “Mòdul Bolea, Enric.; Burgos, Francisco.; Duch, Ramón.; Vilà, Francesc. “Mòdul

Trastorns de conducta. En Intervenció psicopedagògica en els trastorns Trastorns de conducta. En Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament”. CD- Ediuoc, 2005.del desenvolupament”. CD- Ediuoc, 2005.

Gallardo, Adela. ”Atenció educativa per a l'alumnat amb necessitats Gallardo, Adela. ”Atenció educativa per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i conducta”. Llicencia d’ Estudis. Generalitat de Catalunya, 2004. Se conducta”. Llicencia d’ Estudis. Generalitat de Catalunya, 2004. Se puede acceder: puede acceder: http://www.xtec.es/~agallard/http://www.xtec.es/~agallard/

Lombardi, P. “Desposesión y Tendencia Antisocial”. Lombardi, P. “Desposesión y Tendencia Antisocial”. Revista Revista L’interrogant,L’interrogant, 5 (2004): 5 (2004): 25-28. 25-28. Barcelona: Fundació Nou Barris per a la Barcelona: Fundació Nou Barris per a la Salut Mental.Salut Mental.

Sauvagnat, François.”El precio de una enrancia”.Sauvagnat, François.”El precio de una enrancia”. Revista L’interrogant Revista L’interrogant 5 5 (2004): (2004): 18-24. 18-24. Barcelona: Fundació Nou Barris per a la Salut Mental.Barcelona: Fundació Nou Barris per a la Salut Mental.  

Ubieto, José Ramón. “Los trastornos disociales en la infancia y Ubieto, José Ramón. “Los trastornos disociales en la infancia y adolescencia: ¿nuevas patologías o nuevas respuestas?”. adolescencia: ¿nuevas patologías o nuevas respuestas?”. Full Informatiu Full Informatiu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC)del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) 153 (2002): 5-10. 153 (2002): 5-10.

Vilà, Francesc. “Un malestar subjetivo propio de la época: más allá del Vilà, Francesc. “Un malestar subjetivo propio de la época: más allá del trastorno grave de la personalidad”. Barcelona: trastorno grave de la personalidad”. Barcelona: FreudianaFreudiana 27 (1999): 27 (1999): 55-60.55-60.

Vilà, Francesc; Bolea, Enric; Gallardo, Adela; Adroher, Olga (Redactors). Vilà, Francesc; Bolea, Enric; Gallardo, Adela; Adroher, Olga (Redactors). “Els trastorns de la conducta a l’ escola”. Barcelona: Departament d’ “Els trastorns de la conducta a l’ escola”. Barcelona: Departament d’ Educació, 2007.Educació, 2007.

Winnicott, D. W. (1958): Winnicott, D. W. (1958): Collected Papers. Through Paediatrics to Collected Papers. Through Paediatrics to Psycho-Analysis.. Psycho-Analysis.. London: Tavistock Publications. Traducción al London: Tavistock Publications. Traducción al castellano (1981): La Tendencia Antisocial. En Winnicott, D.W. castellano (1981): La Tendencia Antisocial. En Winnicott, D.W. Escritos Escritos de Pediatría y Psicoanálisis”.de Pediatría y Psicoanálisis”. Barcelona: Laia. Colección Papel 451. Barcelona: Laia. Colección Papel 451. Núm. 48.Núm. 48.

La nova condició subjectiva que promou l’època. Bauman Zygmunt (2003 ) Modernidad líquida. Buenos

Aires. Fondo de Cultura Económica. BECK-GERSNHEIM, E. (2001). La reinvención de la familia.

En búsqueda de nuevas formas de convivencia., Barcelona: Paidós

BECK, U.; BECK-GERSNHEIM, E. (2003). La individualización. El individuo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas. Barcelona: Paidós Estado y Sociedad

Dufour, Dani, Robert (2001) Los desconciertos del indivioduo – sujeto. Le Monde Diplomatique Nª 23, maig 2001. Podeu accedir: http://foster.20megsfree.com/10.htm

Dubet, F. (2006) El declive de l institución. Profesiones, sujetos e individuos en la modernidad. Barcelona: Gedisa/Punto Crítico

Innerarity, Daniel. El nuevo espacio público. Madrid: Innerarity, Daniel. El nuevo espacio público. Madrid: Espasa-Calpe, 2006.Espasa-Calpe, 2006.

Sennett, R. (2003). El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de Desigualdad. Barcelona: Anagrama. Colección argumentos.

Soler, C. (2005) Los poderes y las Violencias. En Vel. Revista de Psicoanàlisis. Monogràfico:Clínica dela Violencia. Pags. 9- 18

Hospitalitat, acolliment i acompanyament. Bárcena, F. Y Mèlich, J.C. (2000). La educación como

acontecimiento ético. Natalidad, narración y hospitalidad. Barcelona: Paidós.

Bárcena, F. (2001). La esfinge muda. El aprendizaje del dolor después de Auschwitz. Barcelona: Antrhopos.

Bolea,E. (2006) Alguns temes crucials per repensar la funció educativa en l’ escola: Confiança i discurs. Guix, 321 (Gener, 2006): 17-22.

Carbonell, F. (2006) L’ acollida. Acompanyament de l’ alumnat nouvingut. Barcelona: Eumo Editorial/Fundació Jaume Bofill

Derida, Jacques; Dufourmantelle, Anne. Derida, Jacques; Dufourmantelle, Anne. La HospitalidadLa Hospitalidad. Buenos . Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 2006.Aires: Ediciones de la Flor, 2006.

Funes, J.; Raya, E. (Redactores) (2001). El Acompañamiento y los procesos de incorporación social. Gobierno Vasco. Consejería de Justicia, Trabajo y Seguridad Social Dirección de Bienestar Social.

Ghalioun, B. Por una civilización de la confianza.A: Revista CIDOB d’ Afers Internacionals. num 61-62 Barcelona: Fundació CIDOB. Pot consultar-se a: http://www.cidob.org/castellano/publicaciones/Afers/61-62ghalioun.cfm

Jacquard, A.;Manent, P.;Renaut,A. (2004). ¿Una educación sin autoridad ni sanción? Barcelona:Paidos.

Meirieu, Ph. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes. Meirieu , Ph. (2001).La opción de educar.Ética y pedagogía.

Barcelona: Octaedro. Planella, J (2006) Subjetividad, Disidencia y Discapacidad.

Prácticas de acompañamiento Social. Madrid: Fundación ONCE. Especialment, pàgines 116 a 128.

Consentiment, conversa i tacte. Bolea,E; Burgos.F. Duch,R.;Vilà,F.(2005) :Mòdul Trastorns de

conducta. En Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. CD- Ediuoc.

Bolea,E. (2006) Alguns temes crucials per repensar la funció educativa en l’ escola: Confiança i discurs.

Cordié, A. (1994). Los retrasados no existen . Psicoanálisis de niños con fracaso escolar. Buenos Aires: Nueva Visión.

Cordié, A. (1998). Malestar en el docente. La educación confrontada con el psicoanálisis. Buenos Aires: Nueva Visión.

Gallard, A. Atenció educativa per alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i /o la conducta. Aprendre emocions / vivint aprenentatges. una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic. Podeu accedir http://www.xtec.es/~agallard/

Lombardi, P. (2004): Desposesión y Tendencia Antisocial. Revista L’interrogant. Núm. 5. p 25-28. Barcelona: Fundació Nou Barris per a la Salut Mental.

Luhmann, N. (1996). Confianza. Barcelona: Anthropos. Van Manen , M. (1998) El tacto en la enseñanza. El significado

de la sensibilidad pedagógica. Barcelona: Paidós educación. Winnicott, D. W. (1958): Collected Papers. Through

Paediatrics to Psycho-Analysis.. London: Tavistock Publications. Traducción al castellano (1981): La Tendencia Antisocial. En Winnicott, D.W. Escritos de Pediatría y Psicoanálisis”. Barcelona: Laia. Colección Papel 451. Núm. 48.

Associar-se entre varis i Construcció de casos. Berenguer, E. (1994) Poder, deure, saber. Ètica i

deontologia. Text i context. Revista del COPC. Num 9, febrer 1994 pa. 8-11

Mauri, T. I Giné, C. (1997) L’ anàlisi de casos en la formació psicopedagògica. En Giné,C. (Coordinador) Analisi de Casos II: intervenció psicopedagògica i atenció a la diversitat. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Puig, M. El saber com a producció col.lectiva. Una pregunta sensata. Podeu accedir: http://www.copc.org/informacio/materials/11_6.asp

Tizio, Hebe; El dilema de las instituciones: segregación o invención. Podeu accedir: http//www.scb-icf.net/nodus/078/VinculosCuktura.htm

Tizio, H. (2002) Sobre las instituciones. En (Nuñez,V. Coord) La educación en tiempos de incertidumbre: las apuestas de la Pedagogia Social.. Barcelona: Gedisa. Pàg 195-211

Tizio, H. (2003) La posición de los professionales en los aparatos de gestión del síntoma En (Tizio H, Coord) Reinventar el vínculo educativo: aportaciones de la Pedagogia Social y del Psicoanàlisis. Barcelona: Gedisa. Pàg 165-183 (Material fotocopiat)

Ubieto,JR. (2004). La Funció psicològica de l’espera: aplicacions en els àmbits clínics, educatius i socials. Full Informatiu del COPC,172, 8-9.