Tres tristos traumes
Click here to load reader
-
Upload
carolinajimo -
Category
Documents
-
view
735 -
download
9
Transcript of Tres tristos traumes
Carolina Jiménez Moreno
Grup 4
TRES TRISTOS
TRAUMES
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
Pasqual Alapont, R. (1998). Tres tristos traumes.
Alzira. Edicions Bromera.
Obra de teatre.
BREU RECORREGUT PER LA
TRAYECTÒRIA D’ALAPONT.
Autor: Pasqual Alapont, Ramón.
Data de naiximent: 2 de febrer de 1963.
Estudis: llicenciat a Geografia i Història.
Treballs realitzats: traductor, editor, novel·lista, actor i dramaturg.
BREU RECORREGUT PER LA
TRAYECTÒRIA D’ALAPONT.
Ha publicat una trentena de llibres: obres infantils, juvenils, traduccions, novel·les i obres de teatre. Destaquem:
L’ovella negra.
L’infern de Marta.
Plens de ràbia.
En la línea dels tres punts.
Tota d’un glop.
Tres tristos traumes.
I la trilogia: No sigues bajoca; M’eng vaig de casa i Cagadetes de por.
BREU RESUM DE L’ARGUMENT
Tres homes, socis d’un mateix negoci, units pels seus
traumes.
ELS PERSONATGES
Hi ha tres personatges principals únicament:
Marçal.
Víctor.
Fèlix.
I un personatge no present físicament, el psiquiatra.
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ACCIÓ
SITUACIÓ I ESPAI
Diàleg escindit o evadit: l’obra es desenvolupa
a la consulta d’un psiquiatre. Personatge del
psiquiatre no present, disposa d’un punt de
referència entre el públic. Dota l’obra d’una
repercussió important entre el públic.
Manipulació de la lògica temporal dels fets:
elimina la successibilitat de les sessions.
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ACCIÓ
Tres traumes per a tres personatges: Present vinculat per
la vida a l’empresa i els sentiments que comparteixen per
la secretaria. I el seu passat, motor d'allò que els ocurreix
al present. Els tres personatges comparteixen un trauma
infantil o juvenil:
Marçal:trauma vinculat a la iniciació sexual.
Víctor: trauma amb el seu pare.
Fèlix: trauma motivat per la religió.
Entre l' humor i l’escepticisme: obra amb un punt de vista
humorístic però amb punts de serietat.
UBICACIÓ DEL TEMPS
Elements definidors d’un món pròxim: història
escrita explícitament a un món realista amb
referències directes a un espai, València.
Qüestions d’estil: col·loquialismes, frases fetes
o expressions properes a la realitat de
l’autor, els darrers anys de la dictadura
franquista.
CONCLUSIONS
Destaquem:
La forma d’interacció amb el
psiquiatre.
L’alteració de la seqüència temporal
respecta la lògica.
Perspectiva humorística de l’obra amb
la vesant de la realitat negativa.
OPINIÓ PERSONAL
Tots tenim els nostres secrets, contar-los ens fa
sentir-nos més agust amb nosaltres mateixos.
La importància d'acceptar la nostra realitat
pròpia per ser feliços.
Dóna-li Rodríguez!!!
No siga així... Un ratet
cadascú!!
GRÀCIES!!!