xaviertrias.cat

Preocupació per la situació de l’ús socialdel català a la ciutat de Barcelona

Imaginem-nos que els titulars de diversos diaris estrangers

diguessin el següent:

Preocupació per la situació de l’ús socialdel català a la ciutat de Barcelona

Preocupació per la situació de l’ús socialdel català a la ciutat de Barcelona

Preocupació per la situació de l’ús socialdel català a la ciutat de Barcelona

Segurament aquest titulars a Buenos Aires, París o Londres

cridarien l’atenció i obririen un debat, però sorprenentment, és

el que succeeix a Barcelona davant la indiferència del govern

municipal.

• Cal doncs, abans de res, tenir consciència que

l’ús social del català té un problema a

Barcelona.

• Si una llengua perd l’ús social a la seva capital

cultural, econòmica i demogràfica, és una

llengua que corre un risc cert d’esdevenir residual.

Preocupació pel desinterès municipal

envers aquest fet

• Incrementar l’ús social del català no figura en l’agenda

política del govern municipal. Malgrat que el Consorci de

Normalització Lingüística de Barcelona està presidit pel

Primer Tinent d’ Alcalde, mai no hem sentit l’Alcalde o

algun altre alt responsable municipal referir-se a aquesta

qüestió.

• El govern municipal actual té actituds amb el català que

fins i tot suposen una reculada de les que tenien els

governs de Maragall i Clos.

Preocupació pel desinterès municipal

envers aquest fet

• El Reglament d’Ús Lingüístic de l’Ajuntament de

Barcelona acumula més de deu anys de retard, des de la

Llei de Política Lingüística de 1998, amb incompliments

reiterats dels terminis.

Tot just al darrer Ple es va constituir la comissió de grups

municipals que ha de redactar-lo. Segons l’acord al que es

va arribar, s’havia de constituir abans d’acabar l’any 2008.

Preocupació pel desinterès municipal

envers aquest fet

• Partides pressupostàries insuficients: la partida

corresponent a l’any 2009 destinada a les polítiques de

normalització lingüística és de 2,4 M€, menys que les que

es destinen, per exemple, a Gabinet de l’Alcaldia, ( 3,3M€),

Protocol (3M€) o Publicitat (8,6 €)

• No es recorda cap iniciativa nova en els darrers anys, ni

tampoc cap campanya municipal per tal de promoure l’ús

social del català.

Polítiques antigues per

situacions noves

• El marc legal ha canviat i l’Ajuntament de Barcelona no se

n’ha assabentat: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

aprovat el 2006 dóna un nou rang al concepte d’oficialitat

del català.

• L’allau de nous barcelonins que han arribat a la ciutat els

darrers anys exigeix canviar la inèrcia que se segueix fins

ara.

• L’Ajuntament no pot reduir la seva política en aquest

camp a aportar el 34,1% dels recursos al Consorci de

Normalització Lingüística de Barcelona i a no fer res més.

Nous reptes, noves polítiques,

més recursos

Cal un canvi de ritme en les polítiques de normalització del

català a la ciutat de Barcelona.

Calen molts més recursos econòmics, doblant les

partides que l’Ajuntament de Barcelona hi destina, fins

arribar, el primer any, als 5M€.

No té cap sentit que el pressupost del CNLB per a

l’acolliment lingüístic no s’executi en la seva totalitat. Cal

dir, per exemple, que no s’ha esgotat la partida prevista del

2008 per a l’acolliment lingüístic, restant més de 166.000€ de

romanent.

Més compromís del govern municipal

amb l’ús social del català

Cal més interès polític i institucional en les polítiques

actives en defensa del català.

Cal més compromís i lideratge de l’Alcalde de la capital

del país amb els reptes que té l’ús social del català.

xaviertrias.cat