Tribuna Arqueologia 1986-1987

Direcció General del Patrimoni Artísti cServei d'Arqueologi a

TRIBUNAD'ARQUEOLOGIA

1986-1987

DEPARTAMENT DE CULTUR ADE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Barcelona, 1987

© Departament de Cultura i autorsEdició del Departament de Cultura de la Generalitat de Cataluny aImprès per Impremta Juvenil, S .A . - Maracaibo, 11 - 08030 Barcelon aISBN: 84-393-0867- 1Dipòsit legal : B .46802 - 1987

Índex

El poblat ibèric d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) i el seu entorn .Anàlisi crítica. Joan Santnarh; Joan Santacana .

7

Estudi geomorfològic i industrial del jaciment paleolític de la Baum ade la Peixera d'Alfés (Segrià, Lleida) . J.M. Fullola, J.L. Peña,J. Gallart, P. Garcia-Argüelles.

1 5

L'estat actual de l'estudi de la ibertizació a la zona nord de Castelló .Francesc Gusi.

2 3

Noves dades sobre el conjunt rupestre de la «Roca dels Moros »(Cogul, les Garrigues, Lleida) . Ramon Viñas, Anna Alonso,Elisa Sarrià.

3 1

La necròpolis neolítica del Pla del Riu de les Marcetes (Manresa ,Bages) . Imnia Guitart.

4 1

El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva) .Excavacions 1975-1986. J.M. Llorens, Enriqueta Pons. 4 9

La seqüència estratigràfica de la cova de les Pixarelles (Tavertet ,Osona) . Anna Maria Rauret. 5 9

La pintura mural a la Gàl-lia del 44 a .C . al 69 d.C . Alix Barbet . 6 9

El Fòrunl Provincial i el Circ de Tarragona . Actuacions 1981-1986.Xavier Dupré. 7 1

L'estat actual de la investigació arqueològica sobre la Dertosa romanai la seva àrea d'influència . Margarida Genera;Joan M. Vianney Arbeloa. 8 1

Les intervencions arqueològiques a la Plaça de Sant Feliu (Girona) .Cristina Bastit, M. Teresa Genís, Josep M. Llorens,Alícia Rodriguez. 91

Un dipòsit de bronzes a Llavorsí (Pallars Sobirà) . Josep Gallart .

99

Intervenció al Castell de 'viu[üplana (G(,,mbrèn . Ripoilès) .,LlanueÍ Riu .

11 1

EI poblat ibèric d'Alorda Park(Calafell, Baix Penedès) i el seu entorn .Anàlisi críticaJOAN SAN MARTÍ, JOAN SANTACAN A

El poblat ibèric d'Alorda Park és situat dins del terme municipal de Cala-fell (Baix Penedès), al damunt d'un turó d'uns tres mil metres quadrats d esuperfície que és situat davant del mar, a uns tres-cents metres de l'actua llínia de costa . L'alçada d'aquesta elevació és de quinze metres i pel seu cos -tat meridional desemboca el torrent de la Cobertera, que uneix la costa am bles planes de l'Alt Penedès . Tota aquesta zona de costa ha estat cobert ad'aiguamolls fins a l'Edat Mitjana .

Els treballs d'excavació en aquest jaciment van ser iniciats l'estiu de l'any1983 i s'han continuat ininterrompudament fins al 1986, amb un total d eset campanyes de treball . La superfície excavada és de 400 metres quadrats ,sobre un total edificable que pot ésser estimat en uns 1800 metres .

Aquests treballs han permès comprovar que es tracta d'un establimen tque, des del seu origen, no sembla respondre a un pla urbanístic i construc-tiu preconcebut .

L'EVOLUCIÓ ESTRUCTURAL DEL POBLAT

La més antiga ocupació del lloc remunta al període del Bronze Final IIIb ,segons la troballa, dissortadament fora de context arqueològic, d'alguns frag-ments ceràmics del tipus dels camps d'urnes . Aquesta datació antiga és con-

firmada també per la presència d'un fragment d'àmfora fenícia d'Occident .Amb tot, cap de les estructures constructives fins ara descobertes pot se rdatada d'aquest moment primitiu .

Les fases més antigues d'ocupació pròpiament ibèrica també estan mol tmal documentades, tot i que sembla ben probable que la presència humanaen el lloc continués durant el segle v1 a.C. En aquest sentit, cal fer notar

8

J. SANMARTÍ, J . SANTACAN A

la presència al poblat de ceràmiques ibèriques antigues, datades en molt sjaciments d'aquella centúria i que probablement van continuar essent pro-duïdes durant un període no determinable dins del segle v a .C . L'aspectegeneral que pogués tenir el poblat en aquest moment ens és encara descone-gut, però sens dubte remunta a aquesta època un habitacle excavat a la roca ,segurament de planta rectangular, i a l'interior del qual fou excavada un allar de foc . Dissortadament, aquesta estructura fou en gran part destruïd al'any 1984 a causa dels treballs de construcció d'un edifici pròxim . Hom h alocalitzat també estructures probablement relacionades amb aquesta fase e naltres indrets del jaciment, concretament en una zona, posteriorment ocu-pada per un dels carrers principals de l'aldea en què s'han descobert reste sd'un mur de traçat curvilini .

Quant a les més antigues estructures constructives que estem en condi-cions de datar amb certa precisió, han estat descobertes en els sectors E2 ,I i C-A-G-J . Són habitacions de planta rectangular, en part destruïdes pe raltres edificacions posteriors, per la qual cosa no ha estat possible comple-tar la planta de cap d'elles . La cronologia d'aquestes construccions pot se rsituada entre mitjans o el tercer quart del segle v a.C. i finals d'aquesta cen-túria o inicis de la següent, segons mostren les importacions àtiques troba -des en diferents nivells . Hom ha de fer notar que una part d'aquestes cons-truccions és situada per sota del que poc després esdevindrà un carrer . Aques tfet permet constatar que en un moment incert, però que nosaltres situe mentre el segle v i el segle [v a .C ., es produí un canvi en la configuració d ela xarxa viària de l'aldea . Finalment, hom ha documentat en aquesta matei-xa fase l'existència de dos sacrificis consistents en l'enterrament del cap ide les potes davanteres d'una cabreta jove, un dels quals estava dipositat a lcostat d'una llar de foc .

Vers les darreries del segle v a .C . o, més probablement, a inicis de l acentúria següent, tenim clara evidència del procés de creixement de la comu-nitat establerta en aquest indret . Efectivament, pensem que és possible data rd'aquesta època l'aixecament dels recintes A, B, C, D, El, E2, G, J, així cor nla tercera fase del recinte 1 . Tot aquest con junt d'edificacions s'articula entor nde dues vies de pas, una de les quals obliterava, segons ja hem indicat, altre sconstriccions de la fase precedent . Es, doncs, en aquest moment quan s'ini-cia l'etapa de més intensitat constructiva de l'aldea .

Fls edificis aixecats en aquesta època són també de planta quadrangular ,amb una superfície mitjana d'uns 20 metres quadrats, i en alguns casos par-cialment excavats a la roca de base. Llur orientació defugia l'impacte direct edels vents freds del nord i de l'aire marí . Les parets eren construïdes am bpedres i amb tovots, i sovint tenien un arrebossat interior fet amb calç i argi-la . Totes estaven dotades regularment de llars de foc de diferents tipus .

Tota aquesta ordenació entorn de dos carrers no respon a un model pre-concebut de tipus regular, sinó que al llarg del segle iv a.C . les vies s'anare nadaptant a la disposició dels habitades. En efecte, observem que aquests esta ndistri ais en tres grans blocs que no respecten ni les amplades ni la rcgguia-

EL POBLAT IBÈRIC D'ALORDA PARK

9

FINAL SEGLE IV

Fig . 1 .

10

J . SANMARTÍ, J. SANTACANA

ritat del traçat dels carrers . L'estretor dels carrers en algun punt, així comla manca de roderes, fa palès que les vies no havien estat concebudes ni forenusades per al trànsit de carruatges .

De tots els recintes construïts en aquest moment l'edifici A se singularit-za clarament per la seva funcionalitat especialitzada . En efecte, aquesta cons -trucció rectangular contenia, en els seus nivells inferiors, tots els element snecessaris per al desenvolupament del ritual sacrificial : hi havia un altar tron -cocònic, construït amb pedres i arrebossat amb fang, un total de quatre sacri-ficis del tipus abans esmentat, una llar de foc excel . lentment preparada i u nforat al paviment, probablement per a un pal, que hom pot interpretar pe ra lligar les víctimes . Tot això, juntament amb l 'absència d'elements clara -ment domèstics, avala una interpretació de caràcter sagrat per a aquesta cons -trucció.

Des de finals del segle 1v a.C . es produïren canvis notables en el poblat .Una de les primeres observacions que hem de fer és que el recinte A es vaenrunar, i la seva refacció, esdevinguda vers 300 a .C ., va significar un canvide funcionalitat : va ser destinat a ús domèstic. Quelcom semblant es docu-menta en el recinte C, on també hi ha un potent estrat d'enderroc, que e naquest cas no significa la reconstrucció immediata de l'edifici, continuant ,per tant, en un estat precari . Pel que fa al recinte D, també fou reutilitzat ,dotant-lo d'un paviment d'una gran solidesa . Quant al reciente El, hi haevidències que en el decurs del segle 111 a.C . fou ocupat per una instal . lacióindustrial dedicada a la producció de calç . En canvi, l'edifici J fou abandonat .

Pel que fa al recinte G, va continuar en ús, i a mitjan de la centúria fo uengrandit, i s'hi va afegir el sector F, que, d 'aquesta forma, bloquejava u nantic pas . Així, doncs, l'un i l'altre formaren una sola casa, que sofrí u nfort incendi durant aquesta segona meitat del segle III a .C . i fou definitiva-ment abandonada a finals de la centúria .

Fou, justament al final del segle 01 a .C ., o molt al principi de la centú-ria següent, quan fou abandonada la major part d'aquest sector del poblat ,amb excepció del recinte I, que continuà en ús fins al tercer quart del se-gle 11 a.C . Contràriament, sembla que l'activitat constructora encara conti -nuà amb una certa vitalitat en la zona situada a uns vint metres a l'est de lconjunt suara descrit . En aquest sector han estat exhumades les reste sde dues vivendes col . locades a banda i banda d'una via de pas parcialmentempedrada. L'abandonament d'aquest sector i, de fet, del conjunt del poblat ,es produí probablement en el tercer quart del segle 11 a.C .

INTERPRETACIÓ FUNCIONAL

L'excavació del poblat forma part d'un pla d ' investigació més ampli sobreel poblament ibèric de la zona del Penedès, que també contempla, entre elsseus objectius, una àmplia prospecció del territori, així com l'excavaciód'alguns nuclis significatius . La realització d'aquest pla es troba ja en una

I IEL POBLAT IBÈRIC D'ALORDA PARK

12

J . SANMARTÍ, J . SANTACANA

fase molt avançada pel que fa a la comarca del Baix Penedès, de maner aque ja és possible proposar algunes conclusions . Així, sabem que el poblatde Calafell és el més important de tota una sèrie de nuclis situats sobre el sturons de la primera línia de costa i en les terrasses baixes de les valls trans-versals de la Serralada Litoral, els quals, a diferència de l'establiment d'Alord aPark, es caracteritzen perquè són nuclis molt reduïts —en cap cas es pot parla rde «poblat»—, per l'escassa entitat de les estructures constructives i per un aorientació econòmica de tipus exclusivament agrícola . Es tracta, doncs, d'u ntipus de poblament extraordinàriament dispers, però dens, donada la gra nquantitat de petits nuclis i la seva proximitat . Dins d'aquest conjunt, el pobla tde Calafell, l'únic centre de poblament agrupat d'una certa entitat, havi ade complir una sèrie de funcions ben característiques i a la vegada especia-litzades .

Pel que fa a les activitats econòmiques primàries, el tipus de casa docu-mentat en el poblat, d'escassa superfície relativa i, en conseqüència, sens ecapacitat alta d'emmagatzematge, així com la impossibilitat de trànsit roda ten els carrers, porten a pensar que les tasques agrícoles, almenys pel que sabe mfins ara, no tingueren un paper destacat entre les activitats econòmiques qu es'hi desenvoluparen . Contràriament, la troballa de grans quantitats de val -ves de molusc, així com d'escates de peix, conquilles de sípies (Sepia offici-nalis), i, sobretot, ploms de xarxa i un gran ham que, sens dubte, havia d'esta rdestinat a la pesca d'altura, indiquen ben clarament que l'explotació del srecursos marins era una de les fons de subsistència principals . Això no podiaésser d'altra manera, tenint en compte que el poblat està davant del mar.

És justament aquesta proximitat al mar, així com el fet que just al costa tdel turó d'Alorda Park desguassa el torrent de la Cobertera —via de comu-nicació fàcil amb les planes penedesenques de la zona interior—, el que explic ala importància que hom pot atribuir al desenvolupament del sector terciari ,sobretot el comerç . Aquest és especialment rellevant pel que fa a la recepci ói posterior redistribució dels productes colonials d'origen fonamentalmen tpúnic i grec. L°anàlisi quantitativa dels materials ceràmics d'importació mostr aque, pel que fa als productes amfòrics —és a dir el comerç d'aliments—, de sde finals del segle v a .C . fins al volts de l'any 200 hi ha un clar predomi-ni de les importacions arribades del món púnic, i fonamentalment d'Eivissa ,mentre que els envasos d'origen grec, que de moment són exclusivament mas -saliotes, són sempre molt minoritaris . Les mateixes observacions es podenfer quant a les ceràmiques d'ús comú, fonamentalment morters, en qu ès'observen semblants proporcions . Contràriament les vaixelles fines de tau -la són normalment d'origen grec o itàlic, concretament ceràmiques àtique sde figures roges o de vernís negre en el decurs del segle iv a .C ., i ceràmique sdel taller de les «petites estampilles» i del taller de Roses durant la centúri asegüent . Si aquests productes arribaren a les nostres costes directament de sdels centres productors o bé a través del comerç púnic és una qüestió difíci lde dilucidar amb seguretat ; amb tot, i tenint present la important presènci ad'àmfores eivissenques i nord-africanes, sembla lògic pensar que, almenys

EL POBLAT IBÈRIC D'ALORDA PAR K

una part d'aquests productes, hagués format part dels carregaments fletat sen ports púnics . Durant el segle I1 a .C . el panorama de relacions comercialscanvia radicalment . En efecte, en aquesta època la major part de grans envaso srecuperats al poblat són de procedència itàlica, amb una cada vegada mésmigrada representació dels productes d'origen púnic . Així mateix, les cerà-miques de vernís negre —quasi exclusivament campaniana A—, i les ceràmi -ques comunes són també, en una gran majoria, originàries dels alfars itàlics .

Igualment hem d'incloure entre les activitats del sector terciari els ser -veis de tipus religiós desenvolupats en el recinte cultural del poblat, amb sacri -ficis, oblacions i rituals .

Finalment, i pel que fa al sector secundari, hom documentà les activitat spròpies d'una aldea, per altra part ben conegudes en molts poblats ibèrics .En primer lloc, cal fer referència a l'activitat tèxtil testimoniada —com éshabitual— per la presència de pondera i fusaioles . Més important és l ametal . lúrgia del ferro i del plom, i en són prova la troballa d'escòries . Peracabar hi ha clares evidències de la manufactura de cal ç

CONCLUSI Ó

En resum, el que la investigació al poblat de Calafell i en el seu entor nimmediat permet afirmar actualment és l'existència d'una organització de lterritori caracteritzada per la presència d'un gran nombre de petits nucli sd'economia camperola, agrupats entorn d'un establiment de poblament con -centrat, de caràcter aldeà, on es desenvolupaven activitats especialitzades qu eanaven des de la redistribució comercial fins als serveis de tipus religiós .

BIBLIOGRAFI A

MIRET, M . ; SANMARTÍ, J . ; SANTACANA, J . (1984) : «Distribución espacial d enúcleos ibéricos: un ejemplo en el litoral catalán», a Arqueología espa-cial. Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos ,vol . IV, pp. 173-186 . Terol .

MIRET, M . ; SANMARTÍ, J . ; SANTACANA, J . (1986) : «La evolución y el cam-bio del poblamiento ibérico ante la romanización», a Los asentamientosibéricos ante la romanización . Casa de Velázquez, Madrid, en premsa.

PREVOSTI, M . ; SANMARTÍ, J. ; SANTACANA, J . (1987) : «Algunes hipòtesi ssobre els objectius i estratègies de la colonització romana a la costa cen-tral de Catalunya», a De les estructures indígenes a l'organització pro-vincial romana de la Hispania Citerior. 1 Jornades Internacional sd'Arqueologia Romana, 1, documents de treball, pp . 85-96 . Granollers .

SANMARTÍ, J . ; SANTACANA, J . ; SERRA, R . (1983) : «Notes sobre el poblamen tprotohistòric de la costa del Penedès», a Informació Arqueològica,núm. 4, pp. 121-126 .

13

14

J . SANMARTÍ, J . SANTACANA

SANMARTÍ, J . ; SANTACANA, J . (1986) : «La jerarquia de nuclis en el po-blament ibèric de la costa del Penedès, Protohistòria Catalana», a6è Col . loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (1984), pp . 227 -243 . Puigcerdà .

SANMARTÍ, J . ; SANTACANA, J . (1987) : «Un recinte cultual al poblat ibèri cd'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)», a Fonaments 6, pp . 157-169 .

SANMARTÍ, J . ; SANTACANA, J . (1987) : «Intercanvi, producció agrària i model scomercials a la costa del Baix Penedès», a El vi a l'antiguitat. Economia,producció i comerç al Mediterrani Occidental . Monografies Badaloni-nes 8, pp . 31-40 .

Estudi geomorfològic i industria ldel jaciment paleolític de la Bauma d ela Peixera d'Alfés (Segrià, Lleida )J . M. FULLOLA 1 PERICOT (Catedrátic de Prehistòria, Departament de Prehistòria, Histò-ria Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història, de la Universitat de Barcelona) ,

J . L . PENA i MONNE (Professor titular de Geografia, Departament de Geografia, Facultat deFilosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa) ,

J. GALLART i FERNÁNDEZ (Becari de F.P.I . a la Facultat de Filosofia i Lletres de Lleidade la Universitat de Barcelona) ,

P. G 8ARGUELLES i ANDREU (Becària de F.P.I . a la Facultat de Filosofia Lletres de Tarra-gona de la Universitat de Barcelona) .

INTRODUCCI Ó

El propòsit d'aquest resum és el de donar a conèixer les últimes dadeselaborades per l'equip de treball que ha intervingut al jaciment paleolíti cde la Bauma de la Peixera d'Alfés . Després d'una breu introducció geogràfi-ca i històrica distingirem dues parts ben diferenciades, la que tractarà el saspectes geomorfològics, a càrrec del Dr. J . L . Peña i Monné, de la Universi -tat de Saragossa, i la que tractarà aspectes arqueològics, fruit de la col•labo-ració dels altres tres firmants, de la Universitat de Barcelona .

El jaciment de la Bauma de la Peixera d'Alfés es troba dins del term emunicipal d'Alfés, a la comarca lleidatana del Segrià, a uns 10 km al S Ede Lleida i a uns 4 km de la coneguda «Roca dels Moros» de Cogul . Es trac -ta d'un antic abric, la visera del qual va caure i va deixar al descobert, i e npendent cap al riu Set, el paquet sedimentari que contenia . El Set, afluen tdel Segre, circula 10 metres per sota del jaciment, localitzat al costat del tal lformat per l'erosió fluvial .

Històricament la descoberta del jaciment correspon al grup de recerque sde «La Femosa» del Museu Local Arqueològic d'Artesa de Lleida . El conei-xement dels materials prospectats i la proposta de col . laboració de l'esmen-tat grup amb l'equip de treball va portar-nos a iniciar la tasca d'excavaci ódurant l'any 1984 . Cal dir també que la zona és rica en material lític del Paleo -lític Inferior i Mitjà, per la qual cosa el pla global de recerca va plantejar-sejuntament amb els investigadors que treballaven el tema, E . Carbonell iR. Móra, per tal d'obtenir una visió global del poblament paleolític de l'àrea .

16

J.M . FULLOLA, J .L . PEÑA, J . GALLART, P. G .tARGÜELLE S

ASPECTES GEOMORFOLÒGICS GENERALS

Geomorfològicament la Bauma de la Peixera d'Alfés es troba a la Depres-sió Central Catalana (sector oriental de la Depressió de l'Ebre), que consti-tueix una conca erosiva modelada en els sediments tous de 1'Oligocè, for-mats per dipòsits detrítics fins (argiles i margues) propis d'una zonasedimentària distal, així com per algunes canalitzacions de gresos i micro -conglomerats . L'edat d'aquests sediments és Sannoissià-Stampià (Riba et al. ,1986) i constitueixen la «Formació Urgell», que lateralment passa al domin i

de les calcàries i margues de la «Formació Tàrrega» i als lignits i calcàrie sde la «Formació Almatret i Mequinença» . Les capes es troben en posiciósubhoritzontal, i augmenten els cabussaments en direcció a l'interior de l aSegarra i les Garrigues . No trobem materials terciaris posteriors (Miocè i Plio-cé), que segurament van quedar restringits a l'àrea centre-occidental de l aDepressió de l'Ebre.

Per la informació disponible en àrees properes (Peña, 1983), la xarxa flu-vial del Segre-Cinca estava ja instal . lada sobre els materials oligocens a final sdel Pliocé, i va coincidir amb una forta reactivació tectònica de les Serre sExteriors del Pirineu que va afavorir l'encaixament fluvial tant a l'interio rde les Serres com a la depressió, buidant els materials més tous i acumulan tnous dipòsits durant el Plioquaternari i el Quaternari . Aquestes acumula-cions tenen un interès comú per a geomorfòlegs i arqueòlegs, ja que consti-tueixen el punt de coincidència de nombroses investigacions que s'estan rea-litzant a les comarques de Ponent . La regió s'emmarca en el sector d econfluència de dos rius importants, el Segre i la Noguera Ribagorçana, i unaextensa xarxa d'afluents com el Sió, Ondara, Corb, Femosa i Set, per l'esquer-ra del Segre, i Farfanya per la dreta . Aquests rius han conformat extense sesplanades acumulatives de caràcter al . luvial, com el Pla d'Urgell i de Llei -da, la Llitera, el sud de la Noguera, les Garrigues Baixes, etc.

A nivell geomorfològic, des de fa anys aquestes acumulacions han esta tordenades en seqüències de terrasses i glacis esgraonats (Solé i Font, 1929 ;Solé, 1946 ; Bomer, 1978 ; Calvet, 1980 ; Peña, 1983), intentant correlacion stant en sentit longitudinal com lateral . Però la similitud de composició entreels nivells dels diferents rius tributaris del Segre, el caràcter aïllat residua ld'alguns nivells i la manca de datacions obliga a utilitzar un criteri bàsicde valoració : l'alçada relativa de les terrasses del Segre respecte al tàlveg actua li la seva correlació amb els nivells de glacis i dels cons de dejecció, que teòri-cament han d'estar en íntima connexió morfològica . Per damunt dels nivell sde referència quaternaris trobem, a més a més, els glacis plio-quaternaris .

Els nivells quaternaris del Segre es caracteritzen per la gran varietat d ecòdols de procedència axial i de les serres prepirenenques, mentre que el sglacis i cons al . luvials de l'Urgell, sud del Segrià i de les Garrigues es com-ponen de calcàries menys rodades procedents de la pròpia Depressió Cen-tral (relleus de la Segarra i les Garrigues), on tenen instal . lada la capçalera

EL JACIMENT PALEOLÍTIC DE LA BAUMA DE LA PEIXERA D'ALFÉS

1 7

els rius Femosa, Set, etc., així com per la presència de crostes calcàries a l'inte -rior o a la part superficial de les acumulacions, que estàn escassament repre-sentades als nivells de terrassa (Meléndez et al., 1985) .

GEOMORFOLOGIA DE L'ÀREA DEL JACIMEN T

Els relleus més importants de la regió de la Femosa-Set estan conformat sper restes de terrasses del Segre i de nivells baixos dels afluents, per retall sde glacis de morfologia allargada entre la xarxa fluvial i tossals aïllats enmi gd'esplanades modelades sobre el nivell al . luvial immediatament inferior .Abunden també els relleus estructurals residuals dels paleocanals de greso soligocens formant plataformes estretes i allargades d'Est a Oest, servintd'interfluvi a la xarxa fluvial . Naturalment són aquests últims relleus i el sglacis, que presenten crostes i encrostaments els que conformen els escar-pats més importants.

El riu Set és l'afluent del baix Segre que presenta una complexitat major,ja que en les seves acumulacions mostra un canvi constant de posició, perla qual cosa resulta molt més difícil de correlacionar amb els cons i els gla-cis dels rius propers . A partir de les acumulacions plioquaternàries, el riuva començar un encaixament progressiu, dirigit pel nivell de base del Segre ,que en fases succesives al llarg del Plistocè inferior i mitjà ha anat tallan tels sediments oligocens del substrat rocós, produint una vall molt estreta entr eAspa i Alfés per l'aparició de capes de gres molt potents . L'exhumaci ód'aquests nivells resistents entre capes d'argiles i margues, més fàcilment ero -sionables, va suposar l'inici d'una erosió diferencial amb la formació de bau-mes o abrics d'escassa profunditat, com la bauma de la Peixera de l'Alfés ,que deurien ser ocupades durant el Paleolític Superior, però que no existie nabans de 1'encaixament del Set en aquesta zona . Eren baumes de poca fon-dària, ja que els nivells de gres són afectats per fractures que els comparti-menten en blocs paral•lelipèdics que cauen fàcilment quan l'acció de la gra-vetat supera la possibilitat de recolzament del voladís en ser rebaixade snaturalment o artificial les argiles bassals ; habitualment aquest procés d ecaiguda determina la desaparició de les restes arqueològiques d'ocupació .En el cas de la Peixera d'Alfés, el bloc superior deuria caure, produint u nmoviment rotacional al conjunt del jaciment i a les margues del substrat ,i aquestes últimes devien lliscar en capes successives sobre plànols ben pulit si amb estries de fricció fetes pel moviment del material, tal i com s'ha evi-denciat durant l'excavació (Fullola i altres, 1985, e .p. I i II) . Els mateixo scontactes entre estrats diferents apareixen ondulats per causa del movimen tmassiu de tipus «slump», en condicions d'humectació favorable. Les capesfèrtils serien mogudes del lloc on se situaven sense alterar pràcticament I'estra -tigrafia, amb l'excepció del sector més exterior que deuria desaparèixer pe rla vessant, trobant-nos amb un sector petit i residual de 1'omplenament d el'antiga bauma, conservat casualment, ja que la forta pendent de les ves -sants i la minsa vegetació que la cobreix afavoreixen els processos erosius.

18

J .M . FULLOLA, J .L . PEÑA, J . GALLART, P. G.'-ARGÜELLE S

ASPECTES ARQUEOLÒGICS 1 INDUSTRIAL S

Els materials arqueològics apareguts durant les prospeccions del grup d e«La Femosa» centraven molt bé l'àrea de la seva dispersió, localitzada jus tper sota de l'antiga bauma caiguda .

En iniciar l'excavació, l'any 1984, ens vàrem plantejar, en primer lloc, d econèixer la successió estratigráfica del jaciment . El petit tall natural va se rnetejat i ampliat fins a deixar a la vista tres estrats ben diferenciats . El quevàrem anomenar «estrat la» era de terra marró, poc compacta, i conteni ales evidències lítiques de l'assentament humà ; en principi podia semblar qu ehi havia remenament, però els resultats de l'excavació ho desmentiren benaviat . No pot donar-se una potència exacta per les ondulacions del terreny,però una mitjana de 30 cm és certa . Per sota tenim dues capes de margue sterciàries molt ben diferenciades : lb és de coloració vermella i lc, grisa, ver -da i groguenca . Entre elles i per sota d'lc hi havia una capa prima amb le sestries de fricció ja esmentades més amunt .

Després d'aclarir les qüestions estratigràfiques, vàrem plantejar l'exca-vació en extensió per tal d'intentar retrobar estructures o agrupacions signi-ficatives d'alguna acció humana de caire social o econòmic . Al llarg de le squatre campanyes d'excavacions que ha durat la nostra tasca al jaciment ,s'ha treballat a 28 zones d'un metre quadrat, sempre dins de l'estrat la . Comveurem més avall, ha estat possible la identificació de fenòmens d'orige nhumà; però abans parlarem de les restes lítiques trobades durant l'excavació .

Van ser recollides i coordenades 1 .893 evidències lítiques, de les quals 130estaven treballades per l'home, 20 eren nuclis i 1, un còdol de pissarra . Ca ldir que dins d'aquest recompte hi ha també les 40 peces retocades recollide spel grup del Museu Local Arqueològic d'Artesa de Lleida i dipositades ales seves vitrines .

Les 130 peces retocades contenien 139 tipus primaris, ja que en 9 del scasos hi havia dos útils sobre el mateix suport . El repartiment per grups iclasses és el següent :

Peces amb retoc simple :Rascadores 2 3Denticulats 6Puntes 2Gratadors 1 4

Peces amb retoc abrupte :Abruptes indiferenciats 2Truncadures 3Bec (perforadors) 2Làmines de dors 3 8Puntes de dors 5Làmines dors i truncades 2


1 9

Puntes dors i truncades

1Puntes dors i àpex trièdric

5

Peces amb retoc de burí :Burins sobre-pla

1 1Burins sobre retoc

7Burins díedres

1 1

Peces amb retoc simple aixecat :Denticulats

1Gratadors

1

A

S

B

SE

58

45

34

2

= 139 tipus primari s.417

.324

.245

.01 4

Cal destacar dins d'aquest repartiment el domini dels elements de dor srebaixat, i de les laminetes en particular, i el de burins (24,5%) . També ca lremarcar l'associació de tipus més freqüent sobre un mateix suport, que é sde gratador-burí.

De la resta de material, no retocat, hem d'esmentar l'abundància de sílexpoc concrecionat, més de la meitat del total ; dins del conjunt les ascles repre-senten quasi les tres quartes parts, mentre que els fragments están poc re -presentats .

El sílex és predominantment opac i l'aparició de còrtex es registra quas ia la quarta part de les peces recuperades. La mesura mitjana del sílex oscil•l asobre els 20 mm de llargada, els 12 mm d'amplada i els 4 mm de gruix . Nos'observa un predomini de les ascles curtes per sobre de les llargues, per òsí dels fragments curts per sobre dels llargs ; les ascles i els fragments plan ssuperen àmpliament els carenats . El 21% de la indústra està feta sobrelaminetes .

Si a totes aquestes consideracions afegim els 20 nuclis ja esmentats, pode mplantejar-nos la hipòtesi de treball que l'abric fou utilitzat com a lloc de tallade sílex, entre d'altres moltes coses ; ho confirmen els nuclis, l'alt percentat-ge de còrtex i el predomini de les ascles, però falten també elements co mels percussors, poc representats .

Altres troballes que normalment es fan als jaciments prehistòrics falte na la Bauma de la Peixera d'Alfés . Ens referim, en primer lloc, als ossos . E lpH del terreny pot haver perjudicat la seva conservació, però el fet de n ohaver-ne trobat ni rastre resulta ja més paradoxal . Podríem pensar, potser,que l'assentament humà no anava destinat a escorxar els animals caçats n ia menjar-los allà, sinó a d'altres tasques . Carbons i pollen no han aparegu ten cap moment .

Durant l'excavació hem pogut anar detectant alguns símptomes indub -

20

J .M . FULLOLA, J .L . PEÑA, J . GALLART, P. G.'-ARGUELLE S

tables de l'acció de l'home . El primer és una petita llar identificada al qua-dre 4B, al final de l'estrat la ; unes quantes pedres, petites, rodejaven un ataca de cendres, de 20-25 cm de diàmetre i de 1-2 cm de gruix, producte d'u nfoc reduït i puntual, però delimitat de forma intencional . Dins la llar no apa-regueren ossos ni sílex cremats i podem sospitar que la seva finalitat fos mé saviat la de il . luminació, doncs és massa petita per pensar en una funciód'escalfament o de cuina .

També d'origen antròpic ha de ser l'acumulació de laminetes retocadesal quadre 4C, 19 en total . Van aparèixer sota una pedra, en un radi de 5 c mi en 3 cm de potència estratigràfica . Podem dubtar de si la mà humana le sva dipositar intencionalment en aquell indret o bé les va ficar dins d'algu nrecipient de matèria no conservable (fusta, bossa de pell, etc .) que anés aparar al lloc en qüestió . Sigui com sigui la selecció del material fa més indub -table la teoria de la intencionalitat, perquè en el dipòsit tan sols hi ha lami-netes (i no altres estris retocats o ascles), totes procedents d'un mateix nucli ,de sílex negre ; no podem pensar, per tant, que un arrossegament pugui se rl'origen de l'acumulació, perquè en aquest cas hi trobaríem restes no selec-cionades .

Un tercer fet detectat durant l'excavació ens permet de corroborar un ahipòtesi formulada abans, en parlar de les característiques de la industrialítica . Al quadre 2B va aparèixer un nucli de sílex, que era el que havia dona tlloc a moltes de les ascles del voltant ; mitjançant una llarga tasca de com-provació vàrem aconseguir de remuntar set d'aquelles ascles al nucli origi-nari . Amb això podem confirmar totalment que la Bauma de la Peixer ad'Alfés fou un assentament on s'hi va tallar el sílex com una de les activitat sprincipals .

També dins de 2B han sortit una sèrie de lloses de sorrenca, algunes enca-valcades sobre d'altres, que haurien pogut formar un enllosat del jacimen to d'algun sector concret ; però en aquest cas l'esllavissament dels estrats, queno ha afectat els fets exposats fins ara, ha distorsionat sensiblement aquestpossible paviment fins a l'extrem d'impedir-nos una identificació clara, l aqual cosa fa que no puguem presentar-ho com un fet segur i demostrable .

1 per acabar la descripció del material aparegut durant l'excavació he md'esmentar un còdol de pissarra de 183 mm de llargada, 79 mm d'amplad ai 20 mm de gruix ; deixant de banda l'originalitat de la troballa aportada pe rl'home al jaciment en recollir-la del riu, que l'havia arrossegat des de l'àre apirenenca, hem d'incidir en la fractura d'un dels extrems del còdol i en le sdues osques laterals, simètriques, a la part mitjana de la peça . En un prime rmoment vam pensar en una destral, però la matèria primera és prou fràgi lcom per descartar-ho ; existeixen altres possibilitats, pero la certesa serà qua-si impossible d'assolir. Potser formular hipòtesis com la que es tracta d'u npes per les xarxes o d'un element votiu seria el menys arriscat, però creie mque honradament no podem anar, de moment, més enllà .


21

CONSIDERACIONS FINAL S

Les consideracions finals que ens mereix el jaciment del Paleolític Supe-

rior de la Bauma de la Peixera d'Alfés passen, en primer lloc, per remarcarla seva importància dins de les terres de Ponent i fins i tot dins de la val lde l'Ebre, ja que en el moment del seu descobriment fou la primera esta -ció del Paleolític Superior de tota aquesta àrea .

Dels percentatges ja exposats i de la tipologia de la indústria lítica (le súniques aproximacions a la cronologia que podem aprofitar) se'n desprè nuna atribució al Paleolític Superior final, al Magdalenià avançat, amb unacronologia dels voltants del 12 .000-10 .000 BP. L'assentament humà devia se rno continuat, amb finalitat de refugi eventual que devia anar acompanyatde la talla del sílex «in situ», d'una petita llar i d'altres fets que ens confir-

men que la Bauma de la Peixera d'Alfés fou més un lloc de passada, secun-dari, que no pas d'assentament-base. Hauríem de pensar, per tant, que l agent que van deixar-hi evidències materials procedien d'altres indrets que ser-vien de campament permanent i que la Bauma de la Peixera d'Alfés signifi-cava tan sols un refugi en els desplaçaments del grup en qüestió .

Dir, finalment, que la presència de més jaciments a les comarques llei-datanes pertanyents al Paleolític Superior, casos de la cova del Parco (Ma-

luquer de Motes, 1983-84 y 1985, Fullola, W-Argüelles i Millan e.p .) a laNoguera o de troballes encara inèdites a la zona de les Garrigues o del matei x

Segrià, permeten d'albirar un futur positiu i renovador per les comarque soccidentals del Principat que ens permeti d'inserir-les definitivament en l adinàmica del Paleolític Superior ibèric .

BIBLIOGRAFI A

BOMER, J . R . (1978) : «Le bassin de l'Ebre et ses bordures montagneuses.Étude géomorphologique». Thèse Doctorat, 3 t ., 662 pp ., Univ. de Caen ,Caen .

CALVET, J . (1980) : «Relaciones entre la evolución geomorfológica cuater-naria de la Depresión Central Catalana (Segarra i Pla d'Urgell) y del vall edel Segre» . Ed . Fund. J . March ; 102 pp. Madrid .

FULLOLA, J . M. ; GALLART, J . ; PEÑA, J . L . ; GaARGÜELLES, P. (1985) : «Elyacimiento'paleolítico de la Bauma de la Peixera d'Alfés (Segriá, Léri-da) : noticia de la primera campaña de excavación (abril 1984)», a BajoAragón Prehistoria n° V, actas de los Primeros Encuentros de Prehisto-ria Aragonesa de Caspe, pp . 159-168 . Zaragoza .

FULLOLA, J . M . ; GALLART, J.; PEÑA, J . L . ; WARGÜELLES, P. (en prem -sa I) : «El Paleolític Superior de la Bauma de la Peixera d'Alfés, Segriá ,Lleida (2a campanya d'excavacions, octubre de 1984) ; noves perspectives

22

J .M . FULLOLA, J .L . PEÑA, J . GALLART, P. GaARGÜELLE S

a les comarques lleidatanes», al volum en homenatge al Dr. Corominas.Banyoles, Girona .

FULLOLA, J . M . ; GALLART, J . ; PEÑA J . L . ; GaARGÜELLES, P . (en prem -sa II) : «,La 3a campanya d'excavacions al jaciment del Paleolític Supe-rior de la Bauma de la Peixera d'Alfés», a Recerques de les Terres dePonent . Tàrrega .

FULLOLA, J . M., W-ARGÜELLES, P. ; MILLAN, M. (en premsa) : «Noves apor-tacions al coneixement de la cova del Parco, Alòs de Balaguer, la Nogue-ra, Lleida (campanya 1984)», a les Actes del 7è. Col . loqui internacionald'Arqueologia de Puigcerdà, juny de 1986 .

MALUQUER DE MOTES, J. (1983-84) : «Un jaciment paleolític a la comarc ade La Noguera», a Pyrenae 19-20, pp. 215-233 . Barcelona .

MALUQUER DE MOTES, J . (1985) : «El primer yacimiento del Paleolítico Supe -rior en el valle del Segre», a Symbolae Ludovico Mitxelena Septuagena-rio Oblata, pp. 1 .501-4 . Vitòria .

MELÉNDEZ, A . ; GUTIÉRREZ, M . ; PEÑA, J . L. (1985) : «Desarrollo de cali -ches en los glacis cuaternarios del Este de Lérida (sector oriental de l aDepresión del Ebro)», a Actas 1 ° Reuniao do Quaternario Ibérico,vol . II, pp. 287-300 . Lisboa .

PEÑA, J. L. (1983) : «La Conca de Temp y las Sierras Prepirenaicas com -prendidas entre los ríos Segre i Noguera Ribagorzana» . Tesi Doctoral ,publ . I .E .I ., 373 pp . i 1 carpeta mapes. Lleida .

RIBA, O . ; REGUANT, S . ; VILLENA, J. (1986) : «Ensayo de síntesis estrati-gráfica y evolutiva de la cuenca terciaria del Ebro», a Libro JubilarJ. M. Ríos, t . II, I .G.M .E. Madrid (en premsa) .

SOLÉ, L . (1946) : «Problemas morfológicos del llano de Lérida», a ¡lerda ,año IV, núm. 6, pp. 7-22 . Lleida .

SoLÉ, L . ; FoNT, J . M. (1929) : «Las terrazas del Segre en las inmediacione sde Lérida», a PubL Inst. Geol. Top. Dip. Barcelona, t . II, 7 pp . Barcelona .

L'estat actual de l'estudi de la iberitzacióa la zona nord de Castell óFRANCESC GUSI i JENE R

Des de fa uns pocs anys, l'atenció de la recerca arqueològica del mó nprotohistòric corresponent als inicis de la iberització a les terres d'ambdue svores del riu Ebre, s'ha centrat a les comarques castellonenques del Baix Mes -trat, i més concretament des de Peníscola fins a Vinaròs .

Arran de les excavacions realitzades pel Servei d'Investigacions Arqueo -lògiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, sota la nostra direcció ,al poblat del Puig de la Nau, a Benicarló, on vàrem trobar una interessantís-sima estratigrafia per sota d'un carrer empedrat del poblat, datat dins d ela primera meitat del segle v, va aparèixer una nova visió a la regió septen-trional del país Valencià del procés d'iberització, ja detectat feia pocs any sal poblat alacantí de Los Saladares, a Oriola, excavat per O. Arteaga . Enca-ra que hem de dir que el nostre jaciment fou més pobre, tant des del pun tde vista quantitatiu, com qualitatiu, amb comparança al ja citat lloc d'Ala -cant, també va tenir la seva importància, almenys per a Castelló, perquè dei-xava entreveure un mecanisme de funcionament intern molt semblant entr edos assentaments indígenes preibèrics, pertanyents al període cultural de lBronze Final o Bronze Tardà II avançat . Així, la importància del Puig d ela Nau, es basava en el fet que es podia detectar una evolució cultural i cro-nològica que mancava dissortadament al jaciment de Vinarragell (FasesIII-IV) . Per això, i sense entrar en la problemàtica molt complexa del desen-volupament dels grups humans del Bronze Final-Camps d'Urnes, els qual socupaven les terres del Nord de Castelló i Sud de Tarragona, centrarem l anostra xerrada d'avui en els contactes d'aquestes gents amb el món colonia lde la Mediterrània . La forta empenta comercial de les colònies fenícies delSud peninsular va determinar una expansió de productes ceràmics manu-facturats i àdhuc d'atractives produccions per al consum, com l'oli i el vi,entre altres, fenomen que va estendre's a tot el llarg de les costes llevantines

24

FRANCESC GUS I

des de les darreries del segle començament del vll, i amb més embran-zida si cal, després de la fundació de la factoria d' Èt hussus, a l'any 654 . Aques tcorrent comercial i a la fi aculturant, va connectar de manera sorprenen tamb les poblacions autòctones preibèriques instal . lades en els petits llogar -rets costaners de les terres baixes o de les planes del Baix Maestrat i tamb éde les veïnes comarques del Montsià i Baix Ebre.

A la regió de Castelló, els jaciments que tenen materials arqueològics rela-cionables amb les influències més immediates del comerç del món meridio-nal fenici-púnic es troben localitzats a nombroses comarques del nord, de lcentre o del sud . Els més coneguts per les raons abans esmentades són el ssituats a la meitat septentrional, i, en la nostra opinió, això obeeix als estí-muls econòmico-culturals provinents dels focus situats a bon segur a les terre sdel delta de l'Ebre, on estem segurs que va haver almenys algun centre impor-tant fenici-púnic de caire comercial, més o menys extens —això no importa— ,als voltants de la meitat del segle viu, atret per la importància de la via natura lfluvial de l'Ebre, vertader eix de penetració cap a les terres interiors de l avall de l'Ebre i rodalies i la vall del Segre . La important troballa quasi inèdi-ta d'un establiment indígena comercial de redistribució d'àmfores fenícies ,a la vora esquerra del riu Ebre, al lloc anomenat Dovesta, a Benifallet —d emoment en curs d'excavació per Joan Sanmartí, Joan Santacana i Teres aMascort— ens demostra sens dubte el que ja Maluquer va escriure l'any 1968 ,referit a l'existència d'un comerç fenici a les boques de l'Ebre, i també queaquesta zona constituïa un dels centres de dispersió de mercaderies pro -vinents d'Eivissa, mercès a les facilitats de la navegació del riu aigüe samunt, i que nosaltres també pensem que fou alhora per via terrestre en altre scontrades .

Tornant a les terres de Castelló, trobem terrissa fenícia a torn d'influèn-cia meridional al poblat del Puig de la Nau, sota el carrer empedrat i el sfonaments de l'habitació 14, entre altres indrets ; i també al Puig de la Mise-ricòrdia de Vinaròs, on han aparegut restes d'àmfores, ceràmica bícroma ,i trossos de plat-trípode, datats a ambdós llocs a les darreries del segle vtt icomençament del vi . Unes altres troballes de caire aïllat, però no meny ssignificatives, encara que fora de context, corresponen als jaciments propde la costa, com per exemple, el Polsegué, a Rossell ; els Barrancs, a Penísco-la ; el Tossal de Vallterra, a Santa Madalena de Polpís ; el Palau, a Alcalá deXivert ; Orpesa la Vella, a Orpesa de Mar ; i el Mas del Pi, a Benicàssim . Llocsaquests on es recolliren superficialment terrisses bícromes, trossos d'àmfo-res fenícies i peus de plats-trípodes . I no esmentem altres jaciments de le sterres altes interiors, per no ser del cas a la nostra xerrada d'avui .

Qüestió debatuda dins de la problèmatica que plantegen aitals influèn-cies meridionals, és l'absència de la ceràmica de vernís roig, la qual cosa h afet creure a algun investigador que és per causa de l'empobriment de le sinfluències dels tallers terrissaires del Sud, just al moment de l'expansió del smercats fenici-púnics a la regió del delta de ('Ebre, entre altres indrets . Veri-tablement aquestes produccions ceràmiques són pràcticament desconegudes

LA IBERITZACIÓ A LA ZONA NORD DE CASTELLÓ

2 5

Fotografia 1 . Puig de la Misericòrdia de Vinaròs.

a Castelló i terres voltants, perquè tan sols es coneix un petit bocí trobat ales nostres excavacions al Puig de la Nau de Benicarló, concretament enel sondeig estratigràfic del Tram 1 del Sector del carrer empedrat i davan tdel Recinte 1, al nivell 2 dins de la Fase II del poblat, i datat als comença -ments del segle v1, cosa que em fa dir que molt bé pot ésser una imitaciódels originals plats de vernís roig del segle vici, copiats per terrissaires meri-dionals poc després . De totes maneres existeixen formes indígenes fetes a m àd'estil terrissa Camps d'Urnes i que es troben recobertes per una engalb aroja, que sempre s'atribueixen a les formes pintades en vermell del tipus «cèl -tic», i que potser algunes s'hagin confós a vegades amb imitacions meridio-nals esmentades .

També aquestes terrisses les trobem al Puig de la Nau i al Puig de la Mise -ricòrdia, i àdhuc als poblats del Baix Aragó, com per exemple un tros decarena baixa provinent del jaciment anomenat Cabecico de 1'Heredad Bor-dón, o els dos bocins roig granate del poblat conegut com el Morrón de lCid, ambdós a Terol . Hem de dir que al Puig de la Misericòrdia de Vinarò ss'ha trobat ceràmica grisa i també terrissa amb engalba grisenca. La con-centració de tot aquest material d'origen o influència fenici-púnica a les terre sal voltant de la vall baixa de l'Ebre, sembla que ens mostra la importànci aque va tenir aquest eix o via fluvial, tal i com va demostrar ja fa uns anysel nostre bon amic Enric Sanmartí ; nosaltres també creiem que una altr aimportant via de penetració fou la conca fluvial del riu Segre a les terre slleidatanes de la comarca del Segrià i potser de les Garrigues, com ho demos-

26

FRANCESC GUS I

tren els poblats de la Serra del Calvari, a la Granja d'Escarp ; el Montfiu ,a Aitona ; i la Valleta d'en Valero, a Soses, entre altres molts prospeccionat sper Emili Junyent .

Referent a Castelló una altra vegada, les valls dels rius Cérvol, Millar si Palància, al Nord, Centre i Sud de la Província, condueixen directamen ttambé a les terres altes de l'interior de Terol . Punts intermitjos de redistribu-ció de mercaderies provinents de la costa serien la necròpolis de la Montal-bana, a Ares del Maestrat, i la Torre de Foios, a Llucena, on tenim una for-ma ceràmica que imita una peça d'inspiració fenícia . Així doncs, als se-gles vtt i vi sembla que va haver-hi una certa relació comercial amb el mónmeridional peninsular, mitjançant uns llocs indígenes situats a prop de le sterres costaneres, a tot el llarg de la façana mediterrània del País Valencià ,i que es poden considerar punts de redistribució d'aquests materials exòticscap a les terres del rerapaís . En el nostre cas, a les rodalies del delta de l'Ebr ehi havia certs llocs, no forçosament de gran amplitud territorial, que assor-tien mercaderies exòtiques als llogarrets indígenes amb cultura material delBronze final-Camps d'Urnes del nord de Castelló, el sud de Tarragona, e lBaix Aragó i la Vall del Segre, a les terres centrals lleidatanes . Sense aquest aforta incidència d'aitals elements comercials a les comarques castellonenques ,no es pot entendre l'ample ressó de la influència econòmica del món fenici -púnic, ni tampoc les noves tècniques ceràmiques d'importació que es va nestendre al llarg del segle vit dins de ('àrea indígena del Bronze Tardà 1 hFinal i Camps d'Urnes avançats . Aquestes corrents o influències tindrien e lseu principal moment d'apogeu fins al primer terç del segle vt .

En els darrers deu anys de recerca arqueològica a Castelló, realitzada pe lServei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació deCastelló, s'han excavat alguns jaciments claus per al coneixement del desen-volupament crono-estratigràfic de la regió septentrional del País Valencià ,com poden ésser l'Abric de les Cinc, a Almenara ; la Torrassa, a la Val ld'Uixó; Orpesa la Vella, a Orpesa de Mar ; el Puig de la Nau, a Benicarló ;el Puig de la Misericòrdia, a Vinaròs ; i molts altres prospeccionats, com Vall -terra, a Santa Madalena de Polpís ; el Castellet, els Barrancs i la Garrotxa ,a Peníscola ; el Palau, a Alcalà de Xivert ; el Polseguer, a Rossell, etc .

Avui ens centrarem només en els dos principals jaciments del nord d eCastelló: el Puig de la Nau i el Puig de la Misericòrdia . El primer lloc e stroba al bell mig del pla litoral, també conegut com Plana de Vinaròs -Benicarló, situat al SW del Puig de la Misericòrdia, a, una distància de 3 k mi separats pel riu Cérvol i el Barranc d'Aigua Oliba, a una altitud de 166 mper damunt de la mar. L'assentament del poblat de l'Horitzó Ibèric Anti cs'estenia pel cim de la terrassa inferior i les dues vessants corresponents a lnord i sud . Nogensmenys els treballs d'una pedrera van reduir el jacimen tunes tres quartes parts i només quedava la part superior del puig quan e lServei va intervenir i aconseguir salvar-lo de la destrucció total . Malgratel seu estat d'arruïnament general, s'han posat al descobert després de nom-broses campanyes d'excavació, i amb excel . lent conservació, moltes estruc-

LA IBERITZACIÓ A LA ZONA NORD DE CASTELLÓ

2 7

Fotografia 2. Puig de la Nau de Benicarló.

tures urbanístiques, carrers i una part important del recinte defensiu . Hemde subratllar les remarcables seqüències estratigràfiques obtingudes a dife-rents indrets del jaciment, perquè en algunes de les nombroses cambres delpoblat es varen descobrir als nivells inferiors, per sota dels murs de les viven -des, restes d'un assentament pertanyent als segles vlt i vt . Per exemple, l acambra núm . 14 ens ha donat l'evolució completa del poblat : els nivells infe-riors es daten ja des del segle vii i sense solució de continuïtat va fins a le sdarreries del segle v o primera meitat del Iv, moment aquest en què el llo cés abandonat pacíficament . En altres casos, com succeeix a les vivende s

núm. 14 i 19, els nivells d'ocupació preibèrics es troben relacionats amb plante sde cabanes circulars . En els nivells inferiors a la muralla, entre altres terris -ses del període Bronze Final-Ferro, s'han trobat ceràmiques pintades rojes ,semblant a 1'almagra, ja esmentades .

El Puig de la Misericòrdia de Vinaròs se situa davant del Puig de la Nau ,a una altitud de 164 m per damunt de la mar i a 4 km en línia recta de l acosta. La primera Campanya realitzada fou a l'any 1983, i encara segueixe nels treballs d'excavació en la actualitat . Al llarg d'aquestes tres campanye sha aparegut un interessant complex fortificat al cim del turó . Les vessant son es trobaria establert la resta del poblat han estat malauradament arrasa-des per una forta erosió natural, i les construccions han desaparegut .

Ja a l'any 1976, el nostre Servei va realitzar amb col . laboració dels mem-bres de la secció arqueològica de l'Associació d'Amics de Vinaròs, uns son-

28

FRANCESC GUS I

deigs a la vessant de llevant del puig, i van aparèixer restes molt malmese sde parets de vivendes, encara que amb una manca d'estratigrafia mínima ;així i tot es va poder arreplegar prou terrissa feta a mà, decorada amb cor -dons, trossos d'àmfores carenades fenícies tardanes, i ceràmica a torn de-corada amb bandes del tipus Horitzó Ibèric Antic, de finals del segle vi icomençaments del v, i també altres ceràmiques d'època avançada, del se-gles mil .

Actualment l'estructura arquitectònica de planta rectangular es troba e nmolt bon estat de conservació ; va ésser construïda mitjançant un pareda tmolt acurat dins d'un moment de la segona meitat del segle v .

Mercès als talls estratigràfics realitzats, s'ha obtingut una seqüència cro-nològica completa des dels nivells superiors als inferiors, on es va trobar l apresència dels horitzons de l'Ibèric Tardà, Ple, Antic, Protoibèric i Pre-ibèric . L'estratigrafia més completa fins al moment ha estat obtinguda a lazona Est, a l'exterior del recinte fortificat .

En resum, es pot constatar el següent desenvolupament crono-cultura lal llarg de la vida del jaciment : un primer moment pertany a la primera fas edels Camps d'Urnes del Ferro, on no es va trobar ceràmica d'importació .Potser en qualsevol altre lloc del jaciment es puguin detectar en el futur nivell sd'ocupació pertanyents a una fase del Bronze Final local, doncs en algu naltre indret del poblat s'han recollit superficialment alguns bocins de terris -sa d'aital període. Aquesta fase inicial del jaciment es pot datar amb un acronologia relativa dins de la primera meitat del segle vil (Nivell I) . Un sego nmoment correspondria quan l'assentament, per mitjà de l'intercanvi comer-cial, va connectar amb les influències meridionals peninsulars fenícies, co mho demostra la ceràmica a torn, els plats-trípodes, les ceràmiques grises, l adecoració bícroma, les àmfores i el vernís roig, encara que el substrat cultu-ral indígena va perdurar en altres aspectes, inclosa la tradició terrissaire sen-se torn ràpid .

Pertanyen a aquest moment, datable a la segona meitat del segle vti icomençament del vt, els nivells II, III, IV. Com a punt a tenir en compte ,cal remarcar l'aparició de la ceràmica protoibèrica . A partir del nivell I Vsembla que va haver-hi un hiatus d'ocupació, ja que no es troba l'Horitz óIbèric Antic en el seu primer moment ; l'Horitzó Ibèric Antic avançat el tro-bem al nivell V. La ceràmica ibèrica local està composta per peces amb ore-lletes i plats principalment, datables a finals del segle vt i principis del v .

L'Horitzó Ibèric Ple és el moment que correspon a la construcció del'estructura fortificada (Nivell VI), amb una cronologia relativa calculadamercès a la presència de ceràmica àtica, als segles v i 1v . També són típic sdel moment les vores amb perfil d'ànec, les orelletes, els plats i la decoraci ópintada en filets i bandes, així com les imitacions de la ceràmica àtica . Elmoment de construcció del recinte és possible datar-lo gràcies a la troball ad'un bocí de copa del tipus Castulo, aparegut en el reompliment i que corres-pondria a la segona meitat del segle v . El darrer moment el marcaria la deco-ració ceràmica evolucionada, les imitacions de la gris emporitana, les for-

LA 1BERITZACIÓ A LA ZONA NORD DE CASTELLÓ

29

mes també evolucionades dels kalathos, les ceràmiques de vernís negre ;tot correspon als segles lli-ü (Nivells VII i VIII) . Per acabar hem d 'esmen-tar que s'imiten les formes de vernís negre dins la producció ibèrica tardanalocal i que la terrisseria feta a mà o a torn lent sobreviu amb els seus tipustradicionals . El moment d'abandó del recinte fortificat es dóna ja avança tel segle n (Nivell IX) .

Com a conclusió, hem vist com els elements dels Camps d'Urnes es vare nendinsar dins del complex cultural de les gents del Bronze Final a Castelló ,a partir de dos focus diferents, Catalunya i la Vall del Ebre . A poc a poc,aitals influències donaren un caràcter propi al Bronze Final del territori sep-tentrional del País Valencià, que mitjançant un fenomen d'osmosi cultura ld'elements del Bronze Final-Camps d'Urnes, formaran el que coneixem pe ra Castelló com Ferro Antic o el Bronze Final-Ferro, el qual es va desenvolu-par a la segona meitat del segle vil i començaments del vi .

Al Bronze Final juntament amb el material que podem definir-lo comautòcton, com poden ser les terrisses de tradició del Bronze Tardà II, comen -cen a donar-se uns altres elements que ens definiran els segles viit i VII, iaquests són: les ceràmiques acanalades, les incises i les excises ; aquestes darre -res formen el grup de ceràmica fina amb superfícies brunyides i pasta mol tdecantada i compacta, enfront a les altres que presenten una pasta de gra-nulometria més gruixuda i superfícies sense tractament .

Hem de subratllar que el Puig de la Misericòrdia no té cap acanalat, arabé, ens ha donat un bocí decorat amb dues pastilles rodones o bonys ajun-tats, que normalment es troben en terrisses amb decoració acanalada . Aquest adarrera, en canvi, és molt abundosa al Puig de la Nau . Altres tipus decora-tius serien les incisions i els puntillats . La cronologia de tots aquests element splegats pot anar des del 800 al 650, període en què s'inclou el Bronze Fina la Castelló.

Ja des del segle vil, a la segona meitat, diferenciem un segon momen tanomenat Ferro Antic o Bronze Final-Ferro, producte d'una segona embran-zida de les gents dels Camps d'Urnes del NE i a la presència dels poble scolonials mediterranis . Aquesta època es caracteritza per la ceràmica de for-mes ovoides, bitroncòniques, bases anulars altes, decoració de cordons, vore sexvasades rectes amb el llavi pla o arrodonit i coll marcat, decorat amb u ncordó plàstic. Aquestes terrisses corresponen al període IV d'en Vilaseca ies poden datar a la primera meitat del segle vi . Tot això ho trobem a amb-dós puigs .

En aquest període es daten les produccions meridionals que ja des demitjan del segle VII es troben a Castelló : ceràmiques bícromes, àmfores fení-cies, plats-trípodes i ceràmiques protoibèriques a bandes . Els indígenes copia -ran a mà les formes a torn importades .

Així doncs, l'evolució pròpia de les cultures locals i els contactes am bel món colonial fenici i grec, ja des de la segona meitat del segle vi, dona-ran peu al naixement del món ibèric antic . Material pròpiament ibèric el veiemassociat a copes jònies, àmfores massaliotes i ceràmica àtica de figures negres .

30 FRANCESC GUS I

Les urnes a orelletes, els plats de vora caiguda, la decoració pintada am bfilets, és ja normal a la segona meitat del segle vi a Castelló .

Per acabar, hem d'esmentar la gran tasca que està portant a terme u nmembre del nostre Servei d'Arqueologia, em refereixo a l'Artur Oliver, qu edes de fa diverses campanyes dirigeix els treballs de camp i d'excavació e nels jaciments de Vinaròs i Benicarló, i també en altres indrets de les comar-ques castellonenques .

Aquest és, doncs, per ara, el panorama actual conegut a les terres de lnord de Castelló, a on seguirem treballant per a conèixer millor el món de lBronze Final i del Ferro i el seu desenvolupament cap al fenomen de la ibe-rització, ja existent des de mitjan del segle v► .

Noves dades sobre el conjunt rupestrede la Roca deis Moros(Cogul, les Garrigues, Lleida )RAMON VIÑAS, ANNA ALONSO, ELISA SARRIÀ

La història de la investigació i pràcticament del coneixement de L'art pre -històric, s'inaugura a Catalunya l'any 1908 amb el descobriment de la Roc ade Cogul o Roca dels Moros .' Aquesta important troballa, aleshores u ntema totalment nou dins la prehistòria europea, es donaria a conèixer grà-cies a la informació del Mossèn Ramon Huguet i a les notes d'en Ceferí Roca-fort, que al moment varen despertar l'interès de l'Abat Henri Breuil, qu ees desplaçaria a la comarca de les Garrigues, per tal de dur a terme l'estud id'aquell nou conjunt rupestre i del qual publicaria diferents treballs, obrin tuna de les més llargues polèmiques entorn a l'horitzó cultural i cronològi cd'aquestes manifestacions .

En Ceferí Rocafort va expresar les seves impressions en el diari «La Veude Catalunya» del dia 10 d'abril de 1908 i en el «Butlletí del Centre Excur-sionista de Catalunya». D'aquesta última publicació cal destacar els parà-grafs següents : « . . . Per mica versat que se sigui en els estudis arqueològics ,desseguida s'endevina que la composició abans descrita pertany a una civili-sació rudimentaria si's vol, emperò quasi desconeguda de nosaltres . Pot have rsigut una cova habitada en els temps proto-històrics . . .», més endavant l'auto rcontinua dient : « . . . Lluny de nosaltres pretendre interpretar el significat deles inscripcions, així com també'ns guarderem bé prou d'atribuir aques tmonument a un període determinat, que nous descobriments podrien desau-torisar, concretantnos a posar-lo en relació ab els seus similars . Emperò s í

1 . Cal advertir que la Roca dels Moros de Cogul no va ser la primera descoberta d'art rupestreparietal a Catalunya . L'any 1830 Félix Torres Amat, en una memòria presentada a la Real Aca-demia de la Historia, donava a conèixer uns signes gravats a l'abric del Portell de les Lletre sa Rojals (Tarragona) . Més tard, un segle després, Salvador Vilaseca redescobria els gravats delPortell, amb la sorpresa que no eren gravats sinó pintures .

32

R . VIÑAS, A . ALONSO, E . SARRI A

podem senyalar les pintures de Cogul com una fita lluminosa en la proto-història catalana .» Aquesta atribució cronològica seria atacada duramen tper Henri Breuil, ja que va considerar paleolítiques totes aquelles pintures .Segons l'investigador francès, la presència d'una escena, on figurava la caç ad'un bisó, feia retrocedir fins el període magdalenià l'execució del conjunt .H. Breuil defensaria aquesta teoria en tots els seus treballs .

Respecte als treballs d'Henri Breuil, cal observar que en el primer cal cde les pintures, realitzat per Luis Izquierdo, el suposat bisó semblava més avia tun bòvid mal fet (Fig . 1, núm. 1), mentre que en la segona publicació l'ani-mal es transforma, gràcies a la mà de l'il.lustre prehistoriador, en un autèn-tic bisó (Fig . 1, núm . 2) . La conflictiva figura es convertiria en el centre d eles llargues discussions entre els creients d'una cronologia paleolítica i el sdefensors d'una edat post-paleolítica .

Des d'aleshores, l'abric de Cogul rebria la visita de nombrosos especia -listes com Hugo Obermaier, Joan Cabré, P. Bosch Gimpera i Lluís Pericot ,entre molts altres, que anirien aportant noves observacions . Més tard, l'any1952, Martín Almagro va recollir totes les dades i opinions en un estudi mono -gràfic on sintetitzaria els coneixements afegint altres observacions sobre el sestils i les superposicions de les figures .' Segons aquest autor, l'origen d eles pintures podria situar-se en una etapa mesolítica, malgrat sigui difíci ldatar-les amb seguretat (Fig . 1, núm. 5) .

L'any 1985, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya pos àen marxa un projecte per la documentació de tots els conjunts de pintur arupestre de Catalunya, per tal de conèixer l'estat actual d'aquest patrimon iarqueològic .

Aquesta tasca s'inicia amb l'abric de Cogul, i ens ha permés, per un apart, comprovar la fidelitat de les antigues còpies i reproduccions, i per altra ,conèixer l'estat actual de conservació de les pintures . També ens ha facilitatla revisió i comparació dels anteriors estudis, entre els que existeixen nota-bles discrepàncies sobre les superposicions i repintats . '

LA ROCA DELS MORO S

La Roca dels Moros es localitza a un quilòmetre escàs del poble de Cogul ,en direcció a l'Albagés, i és fàcilment distingible pel damunt de la carreteraque voreja el tossal de Les Forques, pel marge esquerre del riu Set, afluen tdel Segre .

Aquesta Roca es troba situada a unos 280 m s .n .m . i està constituïda pe run gran bloc de sorrenca desprès de les antigues cornises del Tossal . El bloc

2. Els gravats ibèrics i llatins ja foren esmentats molt de passada pels primers autors, per òés M. Almagro el primer que els recull, encara que de forma incompleta .

3. L'estudi de I'estratigrafia cromàtica donarà la clau sobre el procés evolutiu d'aquest san-turari rupestre.

El . CONJUNT RUPESTRE DE LA ROCA DELS MOROS

3 3

1

2

5Fig . 1 . — Escena de caça de bisó. 1. Reproducció de L . Izquierdo, presentada perHenri Breuil en el «Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda» ; 2 . Reproducció deHenri Breuil publicada a «L'Antropologie»; 3 . Calc de P Bosch Gimpera i J. Colo -minas 4. Calc de Juan Cabré; 5 . Calc de Martín Almagro; 6. Calc dels autors (docu -

mentació per la Generalitat de Catalunya) .

presenta una cavitat orientada al SO d'uns 10 m d'amplada, 3 m de fondà-ria i actualment uns 4 m d'alçada . Les pintures i els gravats ocupen la par talta i central de la cavitat .

Actualment la visió de les pintures és molt deficient, però cal indicar qu eaquesta falta de visibilitat ja havia estat esmentada en els anteriors treball sde principis de segle.

34

R . VIÑAS, A . ALONSO, E . SARRI A

El suport s'ha anat degradant progressivament en alguns punts i algune sfigures mostren una major erosió, si les comparem amb les primeres còpies .

El fris està format per : 42 figures, pintades de diferents estils i executa -des a partir de dues gammes de color (vermell-castany i negre), més de 25 0signes gravats corresponents a l'alfabet ibèric i llatí, i unes poques represen-tacions faunístiques també gravades (Fig . 2) .

Les pintures formen diverses composicions que responen a un procés evo -lutiu, segons els convencionalismes estilístics : naturalista, naturalista-estilitzati esquemàtic. Entre elles es poden comptabilitzar les representacions següents :

Figures humanes Figures d'animalsDones : 9 Cérvols :

3Homes : 3 Cérvoles :

7Indeterminades : 4 Bocs :

2Toros :

3Restes Senglars :

2Restes : 7 Indeterminats :

2

En general, la temàtica es podria resumir en : escenes de caràcter social ,faunístiques i de caça, les quals passem a ressenyar . Situats a la part supe-rior esquerra, s'observa la cacera de dos cérvols d'estil esquemàtic, mentr eque a la part oposada s'entreveu, amb molta dificultat, la polèmica caceradel bisó. Cal indicar que l'estat de conservació és delicat, ja que el supor tpresenta alguns descrostats i un fort emmascarament per formacions litogè-niques i orgàniques . Per sota d'aquesta cacera, existeix un grup de cèrvid si un senglar. Seguint cap a la part central apareixen dos bocs superposat sde diferents colors, destacant el més fosc . A l'esquerra dels càprids s'obser-ven algunes restes de color negre, entre les quals destaca una cérvola corrent .L'esmentat animal va ésser confós en totes les còpies anteriors . Entre les cita -des restes i els bocs, en un nivell inferior, figuren tres grans bòvids o toro srealitzats amb tècniques diferents : siluetat i tintes planes . Aquests bòvids hanestat també repintats i un d'ells gravat en el seu contorn .

La composició més complexa es localitza en l'extrem dret del fris : noudones i un petit personatge masculí integren una escena que fou interpreta -da com una dança fàlica . L'escena mostra tècniques, colors i superposicion sque evidencien un procés que cal estudiar amb deteniment (Fig . 2) .

Respecte als gravats cal dir que ocupen pràcticament la totalitat de l acavitat i en particular la part superior i central . Les característiques dela Roca en dificulten la identificació i es fa precís un estudi més acurat . Mal -grat tot la nova documentació ha revelat l'existència d'un gran nombre d'ins-cripcions que no havien estat anotades en anteriors treballs . També s'hanpogut completar i corregir altres textos ibèrics i llatins, així com representa-cions faunístiques gravades .

EL CONJUNT RUPESTRE DE LA ROCA DELS MOROS

3 5

NOVES DADE S

Les observacions que passem a destacar són només el fruit d'una tasc ade documentació rigorosa que ens ve a demostrar la necessitat de revisar idocumentar de nou tots els conjunts d'art prehistòric de Catalunya, per ta ld'obtenir un material bàsic que doni peu a noves intestigacions .

1. La figura esquemàtica núm . 5 (numeració de la nostra còpia) es tro-ba per sobre d'un gravat o raspat, en forma el•lipsoïdal vertical . E lmotiu gravat, inadvertit anteriorment, pertany a una fase més antiga .

2. El quadrúpede núm . 7, interpretat en altres treballs com un toro, fel ío fera, és segons les nostres observacions un cèrvid, possiblement un a

cérvola .3. El bòvid núm . 10, actualment deteriorat en alguns punts, és copia t

molt més complet en els anteriors treballs . Malgrat tot el seu repinta tvermellós és posterior al color negre, detall que es contradiu amb altre s

publicacions .4. Representació esquemàtica de «Y» invertida, ha estat descoberta al s

peus de l'anterior bòvid i sobre les banyes del núm . 12 . Aquesta imatgeés del mateix tipus que la núm . 37 .

5. La figura humana núm . 8, interpretada per alguns autors com un arepresentació femenina, és avui una figura pràcticament perduda .

M. Almagro la recull de forma inconcreta . Notem que la imatge con -serva restes de pigment, que se superposen al bòvid núm . 10 . En canvi ,la figura humana núm . 9 encara conserva part del seu cos, malgratque és difícil determinar si es tracta d'una figura femenina, tal coms'observa en les primeres còpies .

6. El bòvid núm . 12 presenta restes de pigment anteriors i també repin-tats que han de ser estudiats amb deteniment .

7. El bòvid núm . 15 mostra zones perdudes en el calc de M . Almagro,en canvi la nostra còpia demostra l'existència d'algunes parts, tal co mforen representades per L . Izquierdo i J . Cabré . També hem pogu tdescobrir nous traços en el cap de l'animal, i s'ha confirmat que le scornamentes dels bòvids núm . 10 i 15 són liriformes i no semicircu-lars com diu M. Almagro .

8. El boc núm . 13 de color rogenc clar va ser realitzat posteriormen tal boc núm . 14 de color fosc, doncs s'observa clarament com el colo rrogenc vela part de la cornamenta del núm . 14 . Aquesta observaciósobre l'estratigrafia cromàtica s'oposa a la donada per M . Almagro,ya que considera els colors rogencs com a més antics .

9. La cérvola núm . 38 de color negre constitueix una figura inèdita iha estat descoberta a la dreta dels bòvids . La figura és molt estilitza -da i només ha conservat part del seu cos .

38

R . VIÑAS, A . ALONSO, E . SARRI À

10. La dona núm . 18 porta un penjoll en el colze que no havia estat obser-vat per cap dels anteriors investigadors .

11. La dona núm . 22 presenta quatre cames . Aquest detall ja havia esta tobservat per nosaltres mateixos en una visita anterior. La duplicitatde les cames podria voler representar l'existència de dues figure sfemenines .

12. La dona núm . 29 porta un objecte en forma de vara, possiblemen tun distintiu .

13. Representació esquemàtica (núm . 40) en forma de ziga-zaga, en esta tmolt precari, localitzada per sota de la cérvola núm . 19 . També podri ahaver format part d'una figura més gran .

14. Restes d'un possible quadrúpede (cérvola?) a prop del cérvol núm . 42 .15. La representació d'un antílop Eland, segons H . Breuil, és un cèrvi d

molt poc visible, recobert per concrecions .16. La figura núm . 28, interpretada per la majoria d'investigadors co m

un bòvid, és segons la nostra còpia un senglar .17. La polèmica figura del bisó (núm . 36) respon més a la d'un sengla r

que a la d'un bòvid o bisó. Cal dir que alguns descrostats de la roc aafecten el cap de l'animal, i que formacions litogèniques i orgàni-ques emmascaren part de la figura dificultant la seva classificació .Malgrat tot, la morfologia i el diseny és similar a la del senglar ante-rior núm. 28 .

18. Les restes de pigment núm. 41, observats per primera vegada, demos -tren l'existència d'altres representacions, avui totalment perdudes .

Per acabar, només volem afegir que un conjunt pictogràfic com aquest ,que és únic entre els jaciments prehistòrics europeus, hauria de ser difós am bla serietat que es mereix el més antic patrimoni històric-artístic de Cata-lunya, exposant per exemple en un petit museu monogràfic tota la documen-tació gràfica, amb el seu procés evolutiu-cultural i cronològic, i exhibint u nfacsímil, el més perfecte possible de l'abric amb les pintures, tot això al matei xpoble de Cogul .

BIBLIOGRAFI A

ALMAGRO BASCH, M. (1952) : «El covacho con pinturas rupestres de Cogu l(Lérida)», Instituto de Estudios Ilerdenses . Lérida .

BOSCH GIMPERA, P. ; COLOMINAS, J . M. (1921-26) : «Pintures i gravats rupes-tres, Arqueologia 1, Història de l'art», a Anuari de l'Institut d'EstudisCata/ans, VII, pp . 1-26 . Barcelona .

BREUIL, H . (1908) : «Les pintures quaternàries de la Roca del Cogul», But-/letr' del Centre Excursionista de Lleyda, Año I . Lleida .

EL CONJUNT RUPESTRE DE LA ROCA DELS MOROS

3 9

CABRÉ AGUILÓ, J . (1915) : «El arte rupestre en España», Comisión de Inves-tigaciones Paleontológicas y Prehistóricas, I . Madrid .

MARIANO VIDAL, L . (1908) : «Las pinturas rupestres de Cogul», a Anuaride !'Institut d'Estudis Catalans, pp. 544-550. Barcelona .

ROCAI . ORT, C . (1908) : «Las pinturas rupestres de Cogul», a Butllet,'del Cen-tre Excursionista de Catalunya, XVIII, núm . 158, març, pp. 65-73 . Bar-celona .

VIÑAS, R . ; SARRIA., E . ; ALONSO, A . (1983) : «La pintura rupestre en Cata-luña», Barcelona .

La necròpolis neolítica del Pla del Ri ude les Marcetes (Manresa, Bages)IMMA GUITART i PERARNAU

INTRODUCCIÓ

A l'estiu de l'any 1980 bo i realitzant labors forestals al Pla del Riu d eles Marcetes, bosc propietat de la família Altimiras, un camió quedà ensor-rat en uns buits del terreny. Fou així com es descobriren tres enterrament sen fossa . Els protagonistes d'aquella feta llevaren els aixovars i colgaren d ebell nou les despulles dels inhumats . De manera circumstancial l'any 198 6establírem relació amb la família Altimiras que, molt amablement, ens mos-trà la part que guardava dels materials arqueològics recuperats sis anys enre-ra —consistents en una destral de serpentina, un cassis amb doble perfora -ció de suspensió, dues fulles de sílex retocades, un microlit trapezoïal i do spenjols de defensa de senglar (Fig . 1)— i ens informà de la seva intenci óde fer boïga a l'indret del descobriment . Davant aquesta notícia i davant l apresència de diversos forats de clandestins a la vora, es cregué convenien trealitzar una excavació d'urgència a fi de localitzar les possibles restes d eles tres fosses (fosses 1, 2, 3), recuperar els materials antropològics que fore nde nou enterrats i prospectar el sector immediat . Així doncs el 22 de marçdel 1986 s'iniciaren els treballs arqueològics que es dugueren a terme en due scampanyes sota el patrocini del Servei d'Arqueologia de la Generalitat d eCatalunya . El resultat d'un total de 38 dies de treball fou sens dubte de signepositiu, puix malgrat no trobar les restes òssies que l'any 1980 foren altrecop enterrades es localitzaren cinc noves fosses, quedant així al descober tuna necròpolis de 8 sepulcres, dos amb inhumació doble y sis amb inhuma -ció individual .

El jaciment es troba en una barriada del terme municipal de Manresaanomenada Viladordis, les seves coordenades són 1° 51' 48" de longitud es ti 41° 43' 10" de latitud nord al full 363 a escala 1 :50 .000 publicada pel Ser-vei Cartogràfic de l'Exèrcit .

42

1MMA GUITART

Avui dia aquest indret del Pla del Riu, a uns 200 metres del riu Llobrega ti a la seva vessant dreta, se'ns presenta poblat de coníferes, però fins l'arri-bada de la filoxera fou conreu de vinya . El terreny geològic on es troben exca -vades les fosses és una terrassa fluvial d'argiles, sobre un llit de graves el qua lno ha estat assolit en cap de les fosses descobertes .

Cal advertir que aquesta necròpolis no s'ha de confondre amb els sepul-cres citats per Bosch Gimpera (1915-1920) i posteriorment recollits en e ltreball d'A .M . Muñoz (1965),' el de les Marcetes i el dels Horts de Vilador-dis, situats en la mateixa propietat, distants però del Pla del Riu aproxima-dament 1 km, un vers el NO i l'altre vers el SE .

DISTRIBUCIÓ DELS SEPULCRE S

Es constata una concentració de les 8 fosses en una àrea de 175 m' is'observa una disposició quasi lineal amb unes distàncies de 2 a 4 metre sentre elles . Una distribució semblant s'ha documentat a Can Rogent d eCanyamàs (Barcelona), '- on es localitzaren quatre enterraments en filera adistàncies de 2,5 m les més pròximes i 3,70 m les més separades, i a San tGenís de Vilassar (Barcelona),' on es descobriren dues línies paral•leles dis-tants 4,4 m amb unes cinc sepultures cadascuna separades de 5 a 6 metres .

Com a la majoria de necròpolis fins ara conegudes atribuïbles a aquest acultura del neolític mig-recent i final català, tampoc al Pla del Riu s'ha cons-tatat el fenomen que una fossa sigui tallada per una altra de posterior. Aques tfet sembla convertir-se en argument en pro d'alguna mena de senyalitzaci óexterna, ja sigui en forma d'esteles, tal i com s'ha documentat a la necròpo-lis dels Valls de Riudecols, ja sigui amb qualsevol altre sistema .

TIPOLOGIA DELS SEPULCRE S

Cal parlar d'homogeneïtat morfològica, puix totes 8 sepultures han esta tobertes a les argiles quaternàries sense que cap, com ja hem indicat, hagiarribat a assolir les formacions calcàries o «tortorà» . Hi ha, però, una varian ttipològica que les divideix en dos grups, en funció de l'existència o no d'un acobertura :

1 . Fosses amb cobertura:

Dins aquest grup cal fer una distinció segons la tipologia de la coberta .La informació oral (malauradament no disposem de cap mena de documen -

1. BOSCH GIMPERA (1915-1920) : Anuari de l'I.E.C, vol VI, pàgs . 469 . A. M . MUÑOZ (1965) :La Cultura Neolítica Catalana, pàgs . 137-138 .

2. A . M. MUÑOZ (1965) : citat, pàgs . 30-31 .3. A . M. MUÑOZ (1965) : citat, pàgs . 26-27 .

LA NECRÓPOLIS NEOLÍTICA DEL PLA DEL RIU DE LES MARCETES

4 3

tació gràfica de les tres fosses descobertes accidentalment l'any 1980) parla ,en el cas de les fosses 1, 2 i 3, d'un conjunt de lloses disposades forman tcom un «arc o cúpula». Les fosses 5 i 8, excavades per nosaltres, presentave nuna coberta ben diferent consistent en unes lloses planes que sortiren, res-pectivament, a 30 i a 20 cm de fondària respecte al nivell actual del bosc .Les de la fossa 5, dues de fragmentades i incompletes amb unes dimensionsde 1,20 x 0,50 x 0,10 m i 0,77 x 0,55 x 0,08 m, presentaven el contor ntreballat . Les de la fossa 8 sortiren fragmentades en diversos trossos i unamica desplaçades del lloc on aparegueren les restes òssies .

2 . Fosses sense cobertura:

Les fosses 4, 6 i 7 no presentaven cap mena de cobertura, però creie mque aquesta manca no es pot afirmar categòricament, puix cal considera rla possibilitat que la llosa o lloses els fossin llevades amb motiu del conre ude vinya .

Pel que fa a les dimensions i forma de les fosses, topem amb l'inconve-nient que cap de les excavades per nosaltres presentava cap mena de delimi-tació. Ni tan sols s'aprecià una diferenciació en la coloració o duresa de le sargiles . No obstant això, a partir de la superfície que ocupaven els esqueletsi els aixovars hem pogut constatar en totes una forma de base ovalada, am bunes mides d'1,40 x 1,50 m la fossa 4 amb inhumació doble, i aproximada-ment 1,40 x 0,80 m les fosses amb inhumació individual . Especial esmentcal fer per a la fossa 5, la qual presentà un sòl de base dur preparat, en cur sd'anàlisi, de forma irregular i inclinat, amb un desnivell a la zona on repo-saven els peus del sebollit de 5 cm respecte la part superior on hi reposav ael cap .

Voldríem assenyalar que aquesta manca de delimitació de les fosses 4 ,5, 6, 7 i 8 contrasta amb les fosses 1, 2 i 3, les quals aparegueren totalmen tbuides . El fet que el camió s'ensorrés confirma aquesta dada .

Quant a les fondàries dels sepulcres hi ha una oscil . lació des de 0,50 mla més superficial fins a 1,60 la més profunda, la resta es troba a un nivel lforça homogeni entre els 0,80 i els 0,90 m de fondària . Referent les fosses1, 2 i 3, ens han informat que la base estava més o menys a uns 40/50 c mrespecte del nivell del terra del bosc .

ELS MATERIALS ARQUEOLÒGIC S

Pel que fa als aixovars, cal dir que els materials són els típics i represen-tatius d'aquesta cultura dels sepulcres de fossa, llevat potser de dues pece sd'ornament personal : un penjoll de variscita (Al PO 4 2H 2 0 segons l'anàlis iefectuat pel laboratori de mineralogia i gemmologia de l'Escola Politècnic ade Manresa) de secció ovalada i perforació troncocònica, amb la particula-

44 IMMA GUITART

ritat de presentar una part d'una antiga perforació, i una dena en forma d ebarrilet elaborada sobre serpentina.

La distribució deis materials per fosses és la següent :

Fosses 1, 2 i 3 (Fig . 1 )

Dels aixovars procedents d'aquestes fosses tan sols en coneixem la par tque ens mostrà la família Altimiras i que ja hem relatat .

Fossa 4 (Fig . 2 )

Aquesta fossa amb inhumació doble oferí el següent aixovar :

microlit triangular de sílex fosc amb retoc marginal unilateral i secci ótrapezoïdal . És l'únic triangle documentat a la necròpolis ;dos microlits trapezoïdals de sílex blanc i melat, amb retoc marginal uni-lateral i seccions trapezoïdals . La base petita també està retocada ;sis microlits trapezoïdals de sílex grisós, negrós i melat, amb retocs mar-ginals unilaterals i seccions trapezoïdals . Les bases petites no presente nretocs ;microlit trapezoïdal de sílex blanc amb retocs marginals unilaterals i sec -ció trapezoïdal . Presenta la base petita amb retoc invers ;ascla de sílex negrós i cremat, amb retocs marginals a un sol costat . Pos-siblement es tracti d'un element de falç ;fulla de sílex grisós amb retocs marginals i alterns a ambdós costats . Desecció triangular i de 45 mm de longitud ;dena de serpentina en forma de barrilet ;vas ceràmic carenat de fons convex, amb coll i vora exvasada . De pastafina i rogenca . Morfològicament comparable al tipus 12 de la taula d'A .M .Muñoz (1965) . Diàmetre de boca = 10 cm, diàmetre màxim = 14 cmi l'alçada és de 12,5 cm .

Fossa 5 (Fig . 3 )

Aquesta fossa amb inhumació individual donà els següents materials :

vas ceràmic amb coll i vora exvasada, espatlla i fons convex . Sobrel'espatlla té quatre nanses de llengüeta amb perforació vertical «subcu-tànea». La pasta és rogenca i presenta ambdues superfícies brunyides iespatulades excepte el fons per la part exterior erosionada . Excel•lent estatde conservació . És comparable amb el tipus 16 de la taula d'A .M. Muñoz(1965), si bé amb algunes diferències en el nombre de nanses (en el nostr ecas quatre i no dos) i en el nombre de perforacions d'aquestes nanse sde llengüeta (una sola en el vas manresà mentre que en els presentat sen el treball de l'esmentada autora les llengüetes tenen doble perfora-

ab,

FOSSES 1,2, 3

FILI

FOSSA 7

.4IIIIIIIII...

FO$811 $

~h.

FI13$A 1

Ah. «Ah.

Jlk4

46

IMMA GUITART

ció) . Diàmetre de boca = 9 cm, diàmetre màxim = 14 cm i l'alçada é sde 11,5 cm ;petita ascla de sílex melat i secció trapezoïdal amb retoc marginal unila-teral . Sembla tractar-se d'un microlit trapezoïdal fragmentat ;quatre espàtules d'os a partir de meitats longitudinals de metatarso sd'òvid, amb les parts terminals polides ;un punxó d'os de sus polit ;un punxó a partir d'una meitat longitudinal de metatars d'óvid .

Fossa 6 (Fig . 4 )

L'esquelet exhumat d'aquesta fossa s'acompanyava dels materials següents :

dos microlits trapezoïdals de sílex blanc i rosat, amb retoc marginal uni-lateral . La base petita no presenta retocs . Seccions triangulars ;fulla de sílex melat amb retocs unilaterals marginals i secció trapezoïdal .Presenta llustre de cereals a la banda esquerra. 8 cm de longitud ;un penjoll de variscita que ja hem descrit anteriorment ;una espàtula d'os fragmentada d'antic .

Fossa 7 (Fig . 4)

Enterrament individual que tan sols donà una fulleta de sílex melat, sen-se retocs però amb senyals d'ús, de secció trapezoïdal i amb 55 mm d elongitud .

Fossa 8 (Fig . 4 )

Ben escàs fou també l'aixovar que es recuperà d'aquesta fossa amb inhu-mació individual . Tan sols una ascla de sílex de color vinós amb retocs mar -ginals alternants i llustre de cereals .

La posició de l'aixovar respecte els esquelets es presenta constant en e lsentit que totes les peces es troben repartides en la meitat superior de le sfosses, és a dir, en la zona compresa entre la pelvis i el cap dels sebollits .Els dos vasos ceràmics han coincidit en aparèixer a la banda dreta i a l'alça -da del colze. La indústria òssia (punxons i espàtules) sorgí tant a la fossa 5com a la 6 sobre l'espatlla esquerra de l'inhumat, amb la particularitat qu eles 6 peces de la fossa 5 estaven juntes formant ventall i mig colgades pe lterra preparat de base esmentat . En alguns sepulcres de les comarques giro -nines s'ha constatat un fenomen semblant . J. Tarrús informa que una for-ta concreció calcària cobreix a vegades la peça o n'uneix diverses en unamassa. 4

4 . TARRÚS, J . (1981) : El neolític a les comarques gironines, pàg . 98, a «El Neolític a Cata-lunya», Taula Rodona de Montserrat 1980.

LA NECRÒPOLIS NEOLÍTICA DEL PLA DEL RIU DE LES MARCETES

4 7

RITUS FUNERARI : POSICIÓ DELS ESQUELET S

S'observa una gran uniformitat en la posició i orientació dels sebollits :cap al NE, peus al SO (amb un grau diferencial d'uns 25°) i cos en decúbi tsupí amb les extremitats inferiors flexionades . També és una constant el queels peus estiguin ben plans sobre el terra, com si estiguessin en posició fun-cional, i que les cames, plegades com hem dit, estiguin enlairades de maner aque els genolls es troben més alts que el cos .

L'estudi d'aquesta necròpolis és encara en una fase preliminar . Esperemen un futur pròxim donar dades més concretes, especialment en ternes co més el cas del reompliment de les fosses, tema aquest basat exclusivament e nl'anàlisi antropològic i sens dubte de gran interès .

EI recinte fortificat ibèric de Puig Castellet(Lloret de Mar, la Selva) .Excavacions 1975-1986JOSEP M . LLORENS i RAMS, ENRIQUETA PONS i BRU N

SITUACIÓ DEL JACIMEN T

El recinte ibèric està situat en un petit pujol de 195 m d'altitud, que for-ma part de la Serralada Litoral Catalana . Es troba a dos quilòmetres de l avila de Lloret de Mar, protegida al Nord-oest per l'esmentada Serralada .

El recinte s'adapta al relleu en un vessant suau que mira al Nord i mol ta prop del cim del pujol . El puig que corona el recinte no és precisamentel punt més alt de la rodalia, car a pocs metres d'ell es troba un altre pujo l

d'altura superior als 200 metres . La instal . lació del recinte, protegit i a l avegada dissimulat pel seu propi promontori, li dóna una situació especial ,ja que des de la seva posició domina una àmplia panoràmica, de 180°, espe-cialment cap a Sud i Sud-oest, amb un radi de 7 km i una gran visibilita tdirigida cap a mar. En les cares Nord i Oest la visibilitat queda limitada auns 300 metres per la línia de cota de 200 metres d'altitud de «Roca Gros -sa». En els extrems de visibilitat es troben els jaciments ibèrics de «Mont -barbat» a 6,5 km de distància cap a l'interior, i Turó Rodó en la costa i a

2,5 km. La longitud visible de la costa és de 7 km de línia recta, i en un pun ta 5,5 km de Turó Rodó s'hi troba un altre jaciment ibèric, «Sant Joan d eBlanes», a uns 7 km del recinte ibèric del «Puig dels Castellets» .

L'elecció d'aquest punt concret per a la construcció del recinte fou selec-cionada entre les moltes ubicacions que podien haver-ho estat dins la ma-teixa zona .

EL SUBSÒL 1 L'ENTOR N

El subsòl és generalment d'origen hercinià i està format per roques gra-nítiques, de gra mitjà i petit, fàcilment descomposades en sauló . Els relleus

`o

J .M . LLORENS, E . PON S

sobresortints estan formats per roques més dures i més resistents a l'erosi ói travessats per dics .

En conjunt es tracta d'un terreny molt àcid, la qual cosa ha dificulta tla conservació de les restes orgàniques i per tant la recollida de dades arqueo -lògiques importants . No es pot precisar en aquest jaciment res relaciona tamb la fauna (domesticació, ramaderia, caça, menjar), o amb els cereals (agri-cultura, dieta vegetal) .

Per a la construcció, en canvi, s'observa un aprofitament del sòl, espe-cialment en l'extracció de blocs de pedra dura per al sòcol de les parets, ia uns pocs km es troben paquets d'argila de potència important, i que s'ha nexplotat per a l'elaboració de la vaixella, i en una part important de la cons-trucció en terra : tapial per a parets i cobertes, sòls i paviments, llars i final -ment toves per a la coberta dels forns .

La població vegetal formaria part del clima mediterrani i eurosiberià, sem -blant a l'actual però menys degradat . Està composta de 22 espècies princi-pals de les quals 19 pertanyen al boscatge d'estepa, propi de sòls secs i silico -sos . L'anàlisi antracològica ha determinat l'existència principal de roure (avu iinexistent), alzina i bruc, utilitzats especialment per a la construcció, encar aexistents .

El sòl que cobreix el jaciment és de categoria sorrenca i s'ha format pe rl'alteració del subsòl granític . És un sòl erosiu i per tant pot produir nivell sgruixuts de sedimentació mentre no trobi cap obstacle . D'aquesta maner ales depressions queden totalment cobertes . De caràcter àcid, crea inconve-nients a l'hora de la recollida de dades arqueològiques : degradació de le sconstruccions de terra i del material ceràmic a torn ; del material orgànic l ainformació és totalment nul . la .

El mètode arqueològic emprat —quadriculació per metres quadrats i l asituació del sistema tridimensional dels objectes— ha permès definir i dife-renciar els nivells edafològics, els nivells superficials de cobriment, els nivell sd ' alteració i els nivells arqueològics i ha fet possible assenyalar àmbits o uni -tats limitades, elements o fets, nivells de destrucció, d'ocupació, d'habilita-ció, de preparació de sòls, etc .

L'estudi edafològic detectà també una capa freàtica, en el subsòl del jaci-ment, element observat en l'excavació per la presència d'unes depression sexcavades en la zona central, lliure de construccions . Una part d'aqueste sdepressions foren realitzades per l'extracció de l'aigua i en alguns casos fore ncobertes durant l'època de funcionament o abans del procés de destrucciódel lloc .

L'ESTRUCTURA DEFENSIVA . EL CONCEPTE DE RECINTE FORTIFICAT

El concepte de recinte fortificat, tal com és usat en referir-nos a Pui gCastellet, defineix aquells assentaments que, supeditats a una funció de tipu sdefensiu, presenten una organització interior que permet que hom hi pugu idesenvolupar activitats domèstiques i artesanals similars a les que puguin

EL RECINTE FORTIFICAT IBÈRIC DE PUIG CASTELLET 5 1

unitats familiars

52


tenir lloc en un poblat . L'estructura defensiva (conjunt format bàsicamen tpels panys de muralla, les torres i els accessos) en serà l'element més impor-tant . Tots els altres aspectes i elements li estaran subordinats .

El perímetre defensiu de Puig Castellet té una longitud total de 83 m ,dels quals 75 corresponen als diversos panys de muralla . Delimita la mà-xima superfície possible i d'aquí li ve l'angle obtús que forma el pany demuralla N .

L'entrada principal al recinte s'obre en el sector Est, el de més fàcil accés .Està formada per un corredor que gira en angle recte i està protegida pe runa torre rectangular no exempta i tres portes .

Hom ha pogut determinar dues fases a l'estructura defensiva de PuigCastellet :

Fase 1: S'emmuralla el turó per les seves bandes Est i Nord, i es delimit auna entrada principal, l'amplada de la qual és d'1,10 m. Simultàniament e sconstrueix la torre NE a l'angle de la fortificació. Aquesta torre protegeixalhora l'entrada i el conjunt del recinte . Tot el sector Oest queda sense emmu -rallar, protegit pel fort pendent natural del turó.

Fase 2: En un moment posterior, que potser pugui situar-se a l'entor ndel 218 a.C ., el recinte és tancat per la banda Oest, aquesta remodelació afect aels espais 7 i 9-10 . Els murs laterals de ponent dels espais 6-6 bis, 7 i 9-1 0són revestits amb un parament extern fins a assolir el gruix d'l m que é sl'habitual a 1'emmurallament . L'avantsala de l'espai 7 és anul . lada amb u nmur transversal . L'interior queda convertit en un espai buit . El mateix s'esdevéamb l'espai 9-10 . L'envà central perd la seva obertura i l'espai 9 resta tancat .

Per tal de delimitar una nova entrada es construeix l'anomenada «torre »Oest que estreny l'àrea coberta entre els espais 6-6 bis i 7 fins 2,40 m i servir àper a recolzar un forn construït en substitució del de l'antesala de l'es-pai 7, arrasat amb la remodelació .

Simultàniament, o potser una mica abans, s'obre un punt de la murall aNord per donar sortida a les aigües pluvials que s'hi acumulaven . Un mure tsecundari dissimula aquesta obertura, alhora que permet la lliure circulaci óde les aigües cap a l'exterior del recinte .

Després de la remodelació de l'estructura defensiva que constitueix la sev asegona fase, el recinte quedarà totalment envoltat per la muralla i esdevin-drà pràcticament inexpugnable .

LA DISTRIBUCIÓ DE L'ESPA I

El recinte fortificat de Puig Castellet es presenta sota una forma penta-gonal, limitada per panys de muralla en tres dels seus cantons (un d'ells e lnord, en angle obtús) i pel promontori que envolta el pujol . La superfíci elimitada per aquests panys de muralla es de 650 m 2 (de 24 a 30 metres d elongitud per 19-33 metres d'amplada) .

Aquest perímetre defensiu, estrictament adaptat al relleu, protegeix u nassentament format per un total d'11 unitats o espais rectangulars d'una,

EL RECINTE FORTIFICAT IBÈRIC DE PUIG CASTELLET

5 3

dues o tres habitacions disposades perimetralment per aprofitar al màximles condicions ambientals d'exposició i orientació solars, així com el reduïtespai disponible.

En la zona central, àrea de circulació i comunicació entre els diverso sespais, foren ubicades diverses estructures excavades en el subsòl, fosses, sit -ges, pous i un dels forns amb què compta el lloc i que formen part de l ainfrastructura d'equipament bàsic .

La comunicació amb l'exterior quedava assegurada per una entrada prin-cipal (sector E), protegida per una torre, i el sector Oest, obert en un princi-pi i finalment fortificat, deixant una entrada secundària .

Les característiques de les diverses unitats o espais queden resumides així :

CASESEstructura arquitectònica: 2 o 3 habitacions .Activitat: Principal domèstica . Complementària laboral .Elements bàsics: Domèstics. llar, vasos de cuina, equipament s

(raconeres . . .) .Laborals: Instrumental lític divers (molins,

polidors), pondera, fusaioles .Espais: 0, 3, 4 (fase I) . 0, 1, 3, 6-6 bis, 7, 9-10 (fase II) . 0, 1 ,

2, 3, 6-6 bis, 10 (fase III) .

ESPAIS DE TREBALL (col•lectius )Estructura arquitectònica. 1 habitació .Activitat: Laboral (transformació/emmagatzematge) .Elements bàsics. Transformació:

llar, instrumental líti c(molins, polidors . . .), pon -dera, fusaioles.

Emmagatzematge: àmfores, grans vasos amà .

Espais: 2 (fase I) . 2, 11 (fase II) . 8, 11 (fase III) . (2 : transforma-ció ; 8 i 11 : emmagatzematge) .

ESPAIS D'ÚS COMUNITARI (col•lectius )Estructura arquitectònica: 1 habitació.Activitat: col . lectiva .Elements bàsics: llar, materials diversos, especialment d ecaràcter singular (cap foguers) .Espais: 4 (fases II i III) .

ESPA IS COMPLEMENTARISEstructura arquitectònica: 1 habitació .Activitat: (documentada) drenatge.Espais: 5 (fase III)

54


EL MATERIAL ARQUEOLÒGIC 1 EL TREBALL QUOTIDI À

La cultura material, formada especialment per recipients ceràmics i objec-tes lítics, denota una economia de subsistència i la presència de recursos pre-caris, quant a la producció i a la tecnologia .

La desaparició d'una bona part de la matèria orgànica fa que la infor-mació sigui insuficient per definir els treballs agrícoles, ramaders i domès-tics, i aquestes activitats són només apreciades a través de la cultura material .

El material arqueològic es compon de categories diverses :— el material ceràmic està compost de recipients i vasos per a la cocció

i conservació d'aliments, i per emmagatzematge (àmfores) ;— el material lític és relativament abundant i es compon d'artefactes per

a polir, fregar, esmolar i transformar productes : molins, pondera, afiladors ,polidors, contrapesos de xarxa, àncora, etc ., així com objectes de quars pera tallar, ganivets, truncadures que no serveixen, objectes per encendre el foc .Aquests últims amb una tècnica de talla precària són útils, no necessaris .

— el material metàl . lic és bastant escàs . Hi ha objectes de bronze pera l'ornamentació —fíbula—, objectes de tocador —pinces i «scalptoria»—,i altres elements púnics, com una moneda cartaginesa i un fragment de nan -sa ; el ferro es redueix a objectes molt particulars i és també escàs : ganivets ,puntes i guaspes per a armes, i claus per a la construcció. En el recinte s'hantrobat concentracions importants d'escòria a l'interior de l'espai i prop dela llar, a l'espai 3 en l'antesala prop del forn i a l'espai 7 prop del forn tam-bé, les quals assenyalen una activitat metal . lúrgica . Un altre material metàl.li caparegut és el plom per a la restauració de ceràmica de luxe .

El material ceràmic és el més ordinari i representa un percentatge moltimportant de la cultura material . Es compon de dos tipus principals : el cerà-mic fet a mà, força uniforme, i el ceràmic elaborat al torn format especial -ment per vaixella de taula i de luxe i àmfores per emmagatzematge. En aquestúltim cas distingim dues procedències diverses, la indígena —vasos comuns ,vasos de la costa catalana i àmfores ibèriques— i la d'importació —vasosde vernís negre i àmfores de procedència púnica o itàlica .

El material ceràmic a mà representa un 55% de la fragmentació total ,percentatge que augmenta considerablement si comparem la mida mitjanai petita dels vasos a mà amb la mida més gran de les àmfores .

Els vasos ceràmics fets a mà han resultat molt fragmentats, però un estu-di analític de les seves parts ha permès establir algunes formes . En genera lpodem dir que els vasos ceràmics fets a mà són força uniformes, amb unacocció escassa (apenes 600°) i un acabat irregular. La pasta es compon d'u ndesgreixant abundant . De cada 100 vasos hem calculat que 17 estaven deco-rats i que 15 d'ells amb l'aplicació de cordó imprès o llis, al voltant del vas .D'aquests 100 vasos, 37 portarien sistemes dobles de suspensió per a ltransport .

El material a torn es presenta encara més deteriorat a causa de l'alteració


5 5

del sòl, i és difícil fer un percentatge. En l'estudi analític, s'ha pogut establi rles formes principals que sobresortiren en el Puig del Castellet . las ceràmi-ques de vernís negre procedeixen del taller de Roses i la resta del materia lés de procedència italiana o cartaginesa, la qual cosa fa evident una relaci ócomercial mediterrània a través de les connexions més íntimes amb la zon aestablerta .

També es dóna un conjunt de materials extraordinaris que per ser únic ssón fàcils de relacionar cronològica i culturalment, com són la presència d'un asola moneda de bronze, d'origen cartaginès, una joia (penjoll d'argent) am bfigura humana, d'origen púnic (déu Bes?), alguns granets de collaret de pas -ta vítrea, etc .

Dels instruments lítics, la majoria procedeixen de les rodalies en un rad ide 5 km, especialment rierencs del Tordera, i la majoria corresponen a útil sque transformaven els productes alimentaris —molins, ganivets—, pulimen-tació de la ceràmica —polidors—, polimentació dels metalls —esmoladors—,i altres elements menys corrents que ens porten a pensar en la pràctica tèxti l—pondus i fusaioles de terracuita— i la indústria pesquera —peces per axarxa, àncores, etc .— .

LES FASES CONSTRUCTIVE S

Hem pogut determinar tres fases successives de construcció dins del curttermini d'ocupació de Puig Castellet . De totes maneres no és possibl ed'atribuir-les a un moment precís dins d'aquest marc cronològic . Nomé spodem assenyalar-ne l'ordre relatiu . A partir del moment en què es comen -ça l'edificació, modificacions i noves construccions se succeeixen de maner agairebé continuada .

Fase constructiva 1: L'edificació del recinte comença per les muralles Es ti Nord, i delimita l'entrada . El primer espai construït fou la torre NE, a lqual s'afegeixen, per aquest ordre, el 0, el 3 i el 4, que en aquest prime rmoment consten d'una sola habitació i estan dedicats a l'habitatge (secto rNord) . Pel sector Est s'edifica l'espai 2, també d'una habitació i destinat auna funció laboral, possiblement de transformació . Altres equipaments :fosses 1 (per a drenatge o deixalles), 9 i 10 (per a l'obtenció d'aigua) .

Fase constructiva 2: No hi ha variacions en l'estructura defensiva . S'afe-geixen les avantsales dels espais 0 i 3 . A la de l'espai 3 hi és construït unforn artesanal . Més endavant té lloc la divisió longitudinal de les sale sd'aquests espais. En el sector Est es construeixen els espais 7 (amb el for ndomèstic) i 9-10.

L'espai 4 perd la seva funció d'habitatge i esdevé un lloc d'ús col . lectiu .S'edifiquen també els espais 6-6 bis en el sector Nord i a l'est l'espai 1, qu ecobreix la fossa 1, i l'espai 11 .

És el moment més complex . Trobem 6 espais d'habitatge (0, 1, 3, 6-6 bis ,7 i 9-10), 2 espais laborals d'emmagatzematge/transformació (2 i 11) i 1 d'ús

56

J.M . LLORENS, E . PON S

FASE 1

FA 51 .

FASE 3

PERÍMETRE DEFENSI U

SECTOR E

SECTOR N

TORRE N E

ENTRADA E

SECTOR N

TORRE

N

ENTRADA N

ESPAI S

UNITATS

ESPAI

0

ESPAI

1

ESPAI

2

ESPAI

3

ESPAI

4

ESPAI

5

ESP 6-6 bit .

ESPAI 7

ESPAI E

ESPAI 9-10

°;I :aan : . . .,::•.

. .::. :...:::RFr.q:::: .. ..:: r :r

.. ^s:,,: . .. .. £~.k

¡ .i ï̂.

+ ::•:: :: : : r

• : ::• :. ••:

n

Ti... .. ..^l-

£i s

ESPAI I tFOSSES

NNNN ~ INNNNINIINIIIIII

II ENERIIIININNNININIIINIINt'

IIIIIIIN INNIIIIIIIiI

IIINNIIINNIINIIINIIIIIIQ!IINIININiIII

NIIINNI

'y

1, ,

L I;lll!~Ii~liI1116iI11iIIl I'I : 1 '!III!u ;i

MNNININIINIIINNIIIIFORN S

oe ..««di .

Defensa

It bitacid

ComPlen<ntar i

Fofsa

Fig. 2 . — Fases de construcció del recinte de Puig Castellet (Llore( de Mar) .


5 7

comunitari (4) . S'anul . len les fosses 1, 9 i 10 i entren en funcionament lesfosses 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, totes elles a l'àrea central .

Fase constructiva 3 : Es produeix la remodelació de l'estructura defensi -va que comporta 1'emmurallament total . Paral . lelament, i per tal de mante-nir el mateix nombre d'habitatges, tot i l'anul . lació dels espais 7 i 9, s'afe-geix un accés tancat amb pals davant dels espais 10 i 2, que possiblemen tesdevenen llocs d'habitatge. Es construeix el 8 (magatzem) i es limita el 5(àrea de desguàs) . En els altres no hi ha alteracions . Tindrem, doncs, 6 espai sd'habitatge (0, 1, 2, 3, 6-6 bis i 10), 2 de laborals (8 i 11) i 1 d'ús comuni-tari (4) . Es mantenen les fosses 2, 4 i 5 i el forn de l'espai 7 és substituï tper un altre adossat a la «torre» Oest .

EL MARC CRONOLÒGI C

Els límits cronològics de l'ocupació del recinte de Puig dels Castellet shan estat fixats mitjançant l'estudi dels materials d'importació, que perme-ten una datació fiable.

El conjunt de ceràmica de vernís negre és atribuïble al taller de les pàte-res de les tres palmetes radials de Rhode (s . III a .C .) a excepció d'un frag-ment de kylix àtic (s . v-tv a .C .) i una lluerna d'algun dels tallers occidental s(s . III a .C.) .

Les àmfores púniques i púnico-ebusitanes (PE-16, Mañà Cl i D) associa-des a la greco-itàlica ens situen així mateix en un context del s . III . L'absèn-cia de campaniana A i de productes del taller de les petites estampilles en spermet centrar la cronologia en la segona meitat del s . iii a .C . (aproxima-dament 250/240-210/205 a .C .) . En cap dels casos sobrepassaria els límits de l200 a.C .

Dins d'aquest límit d'uns 50 anys hem pogut definir amb precisió due sfases en l'estructura defensiva, clarament diferenciables en el temps . La pri-mera correspon als moments fundacionals, mentre que la segona, una d eles últimes reformes detectades, pertany a l'etapa final de l'ocupació . Pro -posem per això una data cap al 218-217 a .C . coincidint amb el desembarca -ment i les primeres campanyes dels romans a la zona .

Per al conjunt del recinte s'han determinat globalment tres fases cons-tructives . Pel que fa a l'organització i distribució interna no es pot precisa rcronològicament d'una manera absoluta . Només és possible d'assenyalar un acontinuïtat molt notable entre les diverses fases, perceptibles amb notorie-tat, mitjançant l'anàlisi detallada de les construccions i del registre estrati-gràfic .

58


BIBLIOGRAFI A

NONELL, C . (1971) : «Excavaciones en Lloret de Mar», a Noticiario Arqueo-

lógico Hispánico, XIII-XIV, pp. 247-256 .DOMÈNEC, J . (1976) : «Les excavacions del poblat ibèric del Puig Castellet» ,

a Lloret Gaceta, 20, pp . 7-8 .PONS 1 BRUN, E . (1977) : «La distribució de la casa ibèrica al poblat de Pui g

Castellet (Lloret de Mar)», a XX Assemblea Intercomarcal d'Estudio-sos, pp. 256-276 . Sant Feliu de Guíxols .

PONS, E . ; TOLEDO, A . ; LLORENS, J . M . (1981) : El recinte fortificat ibèri cde Puig Castellet (Lloret de Mar) . Sèrie Monogràfica 3 . C .I .A . de Girona .

• La petita història de l'arqueologia a Lloret de Mar. J . DOMÈNEC .• Pla urbanístic, J . M . LLORENS 1 E. PONS.• El material ceràmic a mà, A. TOLEDO, X . COLOMER i E. PONS .• El material ceràmic a torn, J . M . NOLLA .• El material lític, J . MAROTO 1 M . T. GENís .LLORENS, J . M . (1986) : Tècniques de construcció i planificació urbanístic a

d'un recinte fortificat ibèric. Puig Castellet (Llore( de Mar). Tesi de Lli-cenciatura . Universitat Autònoma de Barcelona .

LLORENS, J . M . ; PONS, E . ; TOLEDO, A . (1986) : «La distribución del espa-cio en el recinto fortificado ibérico de "Puig de Castellet" (Lloret de Mar-la Selva-Girona», a Arqueología espacial, 9 . Teruel .

GENIS, M. T. (1985) : «Els objectes lítics ibèrics d'Ullastret i Puig Castellet» ,

a Cypsela, 5 . Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona .LLORENS, J . M.; PONS, E . (1987) : «Un recinto fortificado ibérico : Puig

Castellet-Lloret de Mar», a Arqueología, Madrid (en premsa) .PONS, E . ; LLORENS, J. M. (1987) : «El Puig Castellet : un recinte fortifica t

ibèric», a Tribuna d'Arquelogia . Generalitat de Catalunya . Barcelona .

La seqüència estratigràfica de la cov ade les Pixarelles (Tavertet, Osona)ANNA MARIA RAURET(Institut d'Arqueologia . Universitat de Barcelona)

INTRODUCCI Ó

La cova de les Pixarelles es troba en el terme municipal de Tavertet a l acomarca d'Osona .

Aquesta cavitat també es coneix com la Balma de Balà o les Balmes d eles Pixarelles . Es troba en el camí que baixa cap a la riera, resseguint la bas ede la cinglera per un corriol que es dirigeix a Tavertet .

La cavitat és formada per dues galeries, excavades sobre la diàclas iNW-SE, amb dues boques d'entrada, una de gran i, pràcticament inaccessi-ble, la més petita (fig . 1) . És situada a 660 m d'alçada sobre el nivell del ma ra la vessant dreta de la riera de Balà, petit afluent del Ter.

Les cavitats són el resultat de les formes de dissolució situades a la con-fluència de plans d'estratificació i diàclasis .

Es troba en una zona corresponent a 1'Eocè inferior, de conglomerat svermells a la base, per sobre les sorrenques dures i les calcàries nummulíti-ques que coronen la plataforma superior. La successió de falles que ha sofertl'antic massís ha remogut les primitives formes . El relleu és variat per causade la diferent textura del material, que ha permès obrir-se camí al riu Te rformant penyassegats i meandres de gran bellesa .

Els materials de la zona són eocens del Terciari . La base són pissarre spaleozoiques roges, calcàries roges i sorrenques grises amb intercalacions d econglomerats rojos detallats en el pas del Paleozoic a 1'Eocè inferior. A con-tinuació afloren les calcàries de Tavertet de color gris amb nummulites i asobre, margues amb nummulites intercalades amb sorrenques margoses iargiles de color gris blau . Finalment, les arenisques grises de gra gros am bintercalacions d'elements calcaris i alveolines i per sobre les típiques mar-gues de Vic.

60 ANNA MARIA RAURE T

Fig. 1.

L'entorn de la cova es caracteritza per un clima humit . L'acció humanana canviat la vegetació autòctona de castanyers per alzines i roures i una gra nvarietat d'espècies, ja que la zona on és situada la cova podem considerar-l acom zona de contacte entre el prepirineu i la vegetació mediterrània . Que -den encara alguns faigs com a testimoni de l'antic clima més humit i mé sfred que l'actual . La variació climàtica soferta indica un canvi en la faun ade la regió en les etapes prehistòriques . La cova és orientada al Sud i repil . luminació més o menys indirecta a la zona d'entrada, però no arriba fin sa l'interior. Es troba en un indret ben visible desde les zones properes i l avisió des de l'interior permet un ample camp d'observació fins l'altre ves -sant del riu .

Per la seva morfologia es pot classificar com a cova, formada per un agaleria estreta que condueix a l'entrada, de dimensions més reduïdes .

La cova, coneguda d'antic, va ésser descoberta com a jaciment arqueo-

LA SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÀFICA DE LA COVA DE LES PIXARELLES

6 1

lògic a l'any 1973 quan els Srs . Martí Cassany, Clos i Castany hi varen fe rles primeres troballes, i ho van comunicar a l'Institut d'Arqueologia de l a

Universitat de Barcelona .La primera campanya d'excavació es va realitzar a l'any 1974 . Per pro-

blemes financiers i qüestions burocràtiques no s'ha començat a portar a ter-me un trebal sistemàtic en el jaciment fins a 1983, i es van realitzar tres cam -

panyes fins a 1985 . Els tràmits de tancament del recinte per a la seva proteccióde moment han impedit continuar els treballs arqueològics, que esperempoder reemprendre aviat . '

La cova porta un nom, Pixarelles, que si tenim en compte el Costumari

Català de Joan Amades, es diu que es un ésser malvolent i «que és semblanta la mort i confusible amb ella», potser aquesta identificació és la que v afer pensar amb una cavitat relacionada amb la mort i per tant en un prime rmoment, encara que amb dubtes, que se li donés l'atribució de cova sepulcral .

Després de les campanyes d'excavació realitzades creiem que es tract a

d'una cova d'habitació, ocupada durant diferentes períodes però de forma

no continuada .

LA SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÁFICA

Donades les condicions de la cova, les accions clandestines realitzade si els mitjans de què es disposava, l'excavació del jaciment es va planteja ren primer lloc com un estudi estratigràfic encaminat a obtenir una seqüèn-cia que permetés el coneixement i el desenvolupament de les fases de 1'Eda ddel Bronze catalana, ja que el material provinent de la majoria de les cove sera conegut, però no la seva posició estratigràfica i les seves associacions ;també mancaven una sèrie de datacions absolutes que permetessin un conei-xement més acurat de la cronologia d'aquest període . Durant la primera cam-panya de 1983 es va estudiar la zona de l'entrada, i es va poder determina rl'existència d'un moment d'ocupació d'època romana tardana, per l'apa-rició de petits fragments de ceràmica comuna romana i algun possiblefragment de sigillata clara així com unes petites monedes datables entr eel 330-340 d .C . Aquesta fase sembla —a on s'ha excavat— que es pot deter-minar per a tota la cova .

A les campanyes d'excavacions de 1984 i 1985 és quan realment s'ha nobtingut els resultats que s'havien plantejat com objectiu investigador en ini -

1 . Voldríem agrair als nostres companys la seva col . laboració, i molt especialment a Ramo nÁlvarez, així com a Ramon Serra, Eudald Riera, Teresa Magadan, Dolors Salgot, Lourdes Bures ,Víctor Bulet, Xavier Fàbrega i Tomás Portillo, per la seva dedicació en tots els treballs d'excava-ció. A J . M . Gurt per la classificació de les monedes i a F . Tuset per la de les ceràmiques roma-nes. A Josep M . Miró, que estudia la fauna del jaciment i de qui són les indicacions respect eals ossos. Al Laboratori de Datació per Radiocarboni i especialment a J . Mestres i a J.F. Garcíaper les indicacions respecte a les mostres datades i les opinions respecte a les cronologie sobtingudes .

62

ANNA MARIA RAURE T

ciar els treballs . L'excavació dels quadres A i 13 ha permés determinar qu ela cova fou habitada en quatre etapes diferents i l'excavació del quadre Wha determinat l'existència de dues etapes més . Podem parlar actualment d esis períodes que van des del final del món romà fins al Neolític final .

Al llarg dels treballs s'han determinat divuit estrats en els quadres Ai B (fig . 2) i quatre en el W que representen una successió de vint-i-dos estrats ,dels que només sis corresponen a ocupació arqueològica . Fins ara no s'hapogut encara conèixer el moment inicial d'habitació de la cova .

Quadres A i B

Els estrats d'ocupació corresponents a l'estrat 1V, que representa e lmoment de la fase romana datable aproximadament pel material numismà-tic entre 330-340 d .C .

L'estrat VIII correspon a l'hàbitat del Bronze final amb l'aparició de cerà -miques acanalades, raspallades, amb incisions molt grolleres i cercles impre-sos . En aquest estrat s'ha excavat part d'una llar de foc construida amb tre spedres . Al seu voltant és on s'havien dipositat la majoria de les ceràmique sen abundant fragmentació .

L'estrat XIII correspon al Bronze Mitjà . És el que més material ha pro-porcionat . Ceràmiques de cordons, impressions, incisions, un separador decollaret en ambre i un element de sílex .

En aquesta fase l'assentament devia tenir un espai delimitat i acondicio-nat, ja que s'han trobat els forats de pal molt ben retallats a la dura concre -

Fig . 2.

LA SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÀFICA DE L .A COVA DE LES PIXAREILES

6 3

ció que servia de sòl . També n'hi ha que són poc profunds . En tot cas, aquest selements marquen un microambient dins la cova .

L'estrat XVII representa un moment del Bronze antic amb l'aparició d eceràmiques molt fines i més ben elaborades quant a selecció d'argiles i coc -ció que en èpoques precedents . L'aparició d'una granadura de collaret d epetxina retallada fa pensar en un moment inicial d'aquesta fase, però la inde-finició del material arqueològic fa que la cronologia absoluta hagi de se rl'element únic per donar una valoració cronològica . En aquesta etapa tam-bé la cova va ser condicionada retallant una banqueta dins la concreció cal-cària . També s'han determinat igualment forats per aguantar uns pals qu efan pensar en la possibilitat de definir ambients dins la cova .

Quadre W

El treball en aquest quadre ve condicionat per la primera campant rea-litzada a la cavitat, per causa dels forats clandestins existens .

En aquest indret, a la part més allunyada de l'entrada s'han observat do smoments d'ocupació. L'estrat II, amb l'aparició d'una punta d'os que po tcaracteritzar el moment Eneolític, però sense material ceràmic ni d'altra mena ,fa difícil en aquest indret de la cova parlar d'una ocupació humana si l amanca de material és evident .

A l'estrat IV és d'on es va determinar un foc i al seu voltant l'aparici óde ceràmiques corresponents a dues formes que caracteritzen el moment fina ldel Neolític i, més concretament, del grup de Veraza, que sembla ocupa run ampli espai a la regió de I'Aude, a França i part del Nord de Cataluny a(fig . 3a) .

LA CERÀMICA

Analitzarem ara el material arqueològic corresponent a les etapes d'ocu-pació humana de la cova .

L'escassa quantitat de fragments de ceràmica que proporcionen els nivell sestudiats es pot explicar pel reduit espai excavat, condicionat pels forats fet spels excavadors clandestins que van inutilitzar la zona més adient de la cavi -tat per a ésser utilitzada com a hàbitat .

El nostre interès s'ha centrat fonamentalment en l'estudi de les etape sde ('Edat del Bronze que intentem sistematitzar a Catalunya .

L'estrat VIII ha proporcionat quasi exclusivament ceràmica, mentre qu eles restes de fauna són escadusseres . D'un total de 397 fragments, un 78 010no tenen forma i tan sols un 22% corresponen a formes . Les formes podendistribuir-se en un 44% que corresponen a vores, un 14% a les bases i u n5 1 0 a les nanses . D'aquestes ceràmiques que corresponen a formes, un 51 %són decorades .

De tot el material ceràmic de l'estrat VIII les formes decorades correspo-nen a un 11%, les vores a un 9% i les bases a un 3% .

64 ANNA MARIA RAURET

Fig. 3. — Vasos del Neolític final (dalt) i del Bronze final (baix) procedents de laCova de les Pixare!!es (Tavertet).

Entre les ceràmiques fines podem classificar les acanalades, amb els típic splats tapadora i les formes troncocòniques i una peça més globular amb deco -ració d'acanalats externs que presenta una decoració en guirnalda, formadaper uns semicercles (fig . 3b), que no és molt freqüent entre les ceràmique sd'aquest tipus a Catalunya, encara que per la decoració el paral . lel més sem-blant el trobem al jaciment de Ca l'Estrada a Argentona, però no en la for-ma. Hi ha ceràmiques amb decoració incisa, impresa, superfícies raspalla -des . Les decoracions més freqüents són els motius en forma d'espina de peix ,ziga-zaga, combinat amb cercles i cercles impressos .

Juntament amb aquestes ceràmiques hi ha grans recipients per emma-gatzemar, sempre de pastes més grolleres .

De l'estrat XIII tenim ben documentada la ceràmica grollera, de gran sgerres, a vegades amb incisions poc marcades a la vora . Les vores són rectesi planes . N'hi ha amb decoració de cordons a la base de la vora que acostu-ma a ésser ampla . Hi ha formes troncocòniques, bases planes i les decora-cions estan a la mateixa vora ; són incisions o tetons en forma d'orelleta ala mateixa vora . Hi ha també decoracions a base d'incisions a la superfíci edels vasos, fetes amb diferents tècniques .

LA SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÁFICA DE LA COVA DE LES PIXARELLES

6 5

Aquest és l'estrat amb més ceràmica amb un total de 1070 fragments qu ees reparteixen de la forma següent : un 88% són informes i només un 12%

són formes . D'aquestes, un 5% són decorades . De les formes un 6% sónvores i un 2% són bases .

Entre les formes decorades un 18% corresponen a bases, un 50% a voresi un 4% a nanses. A l'estrat XVII d'un total de 367 fragments els infor-mes són un 63% i les formes un 37% . Del total un 19% correspon a cerà-miques decorades, el 15% són vores i un 5% són bases .

D'entre els fragments amb forma, un 53% corresponen a ceràmiques deco -rades i d'aquestes un 42% són vores, un 13% són bases i un 4% són nanses .

La ceràmica fina és la més abundant ; hi ha perfils en S, recipients care-nats, i són corrents els vasos petits . La ceràmica grollera correspon a basesplanes i a decoracions a base de mamellons .

Les decoracions són variades, ungulacions, algunes formant algun motiu .També hi ha decoracions incises finíssimes en forma d'espiga .

Del quadre W l'estrat II no ha proporcionat ceràmica en el lloc excava t

per ara .A l'estrat IV hi ha dos recipients fragmentats, un correspon a un bol am b

una incipient carena i l'atre pertany a una gran gerra amb decoració de mame -

llons col . locats en diagonal a la superfície externa del vas . Aquestes ceràmi-ques semblen cada vegada més característiques del grup de Veraza i aquestamateixa associació la trobem en el jaciment d'Ouseillan a Valentines a l aregió de l'Aude.

LA FAUN A

La fauna de la cova de les Pixarelles, actualment en estudi, ha propor-cionat unes primeres indicacions, així i tot s'ha de tenir en compte que l apetita quantitat de material fa que la mostra potser no sigui del tot represen-tativa .

Una característica general és la fragmentació de les restes, que és domi-nant a tots els nivells, normalment són estelles de 3 cm i les grans diàfisi sestan partides longitudinalment . Les restes es consideren deixalles de cuin adipositades en els sòls d'ocupació. En tots els diferents estrats els ossos tene nsenyals de cremació i descarnació. Hi ha animals domèstics i salvatges . Entreles restes dominen sempre els ovicàprids, excepte en l'estrat XVII, a on laproporció més gran correspon a bòvids . Els bòvids semblen relativemen treduïts i les mesures més petites de les que es donen en els diferents perío-des. Aquesta variació no s'observa en els ovicàprids . Alguns autors relacio-nen la mida dels bòvids amb el clima, els petits indiquen èpoques de seque-ra, en aquest cas esperem poder-ho confirmar en els estudis pol•línics en curs .

D'altres restes es documenten proporcionalment així, en el quadre W,estrat IV hi ha un predomini d'ovicàprids en un 59,5%, Bos Taurus en un

66

ANNA MARIA RAU RE T

24,4% i sus en un 16% . De l'estrat II, la majoria de fragments són indeter-minables .

Dels quadres A i B a l'estrat XVII la majoria del ossos són costelles debòvids, encara que es determinen ovicàprids i algun sus . En el nivell XII Is'altera el predomini d'animals, són els ovicàprids els dominants, encara peròhi són presents el Bos Taurus i el sus . En el nivell VIII hi ha Bos Taurus ,ovicàprids, desapareix el sus, hi ha restes de canis familiaris . Les restes d efauna hi són en mínima proporció respecte altres nivells .

De restes vegetals només podem documentar la troballa d'un aglà cre-mat, que ens fa pensar més en un element casual que portés una branca pe rencendre el foc que no pas en restes de l'alimentació d'aquestes gents de l'Edatdel Bronze, encara que cada vegada és més freqüent trobar-ne en els jaci-ments d'aquest període.

LA CRONOLOGI A

Com indicàvem, un dels objectius de la investigació era poder, a travé sde la seqüència estratigràfica, obtenir una seriació de dades pel métode de lC14, i donar una sèrie de datacions en un mateix jaciment que poguessi nservir de pauta per una millor interpretació de les fases de l'hàbitat en cov ade l'Edat del Bronze a Catalunya .

Disposem ara de les datacions següents, realitzades en el Laboratori d eDatació per Radiocarboni de la Universitat de Barcelona .

Mostra Quadre Estrat Data P.B. Data B.C.Interval dates

calibrades B.0

IAB-101 -104-105- A Vlll 2870 ± 100 920 ± 100 1360- 81 510 8IAB-106 A XIII 3150 ± 120 1200 ± 120 1680-113 0IAB-110 B XIII 2980 ± 130 1030 ±

130 1565-

83 5IAB-109 A XVII 3500 ± 230 1550 ± 230 2320-14301AB-100 -103 W IV 3940 ± 220 1990 ± 220 2915-1965

Aquestes dates obtingudes per cronologia absoluta encaixen dins l'esque-ma que podríem establir per cronologia relativa .

La data del Bronze Final del 920 ± 100 entra dins la cronologia establer-ta per la fase IIIA del 950, en què les ceràmiques amb acanalats interns s'h ipoden incloure, encara que hem de tenir en compte que les datacions cone-gudes no són en jaciment en cova .

La fase del Bronze Mitjà teòricament se situa entre el 1500-1200 a .C ., le s

LA SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÀFICA DE LA COVA DE LES PIXARELLES

67

dates absolutes obtingudes 1200 ± 120 o 1030 ± 130 són indicatives d'aques tperíode.

En aquest cas, com en els nivells que corresponen al Bronze Antic, el smaterials arqueològics donen un ample marge de classificació i en la zon aexcavada no hem documentat peces que permetin una cronologia relativ amassa fixa . La data de 1550 ± 230 per al Bronze Antic queda potser pe rl'etapa més recent d'aquesta fase, si tenim en compte la cronologia relativ aque s'atribueix a aquest període de 1800-1500 a .C . Per a l'etapa que pot corres -pondre a un Eneolític no disposem de datacions absolutes, per causa de l amanca de carbons en aquest nivell .

La datació més antiga, fins ara per l'estrat IV del quadre W, és la de l1990 ± 220, data per les ceràmiques del grup de Veraza que pot sembla rrecent, però si tenim en compte que aquests tipus ceràmics en algunes oca-sions acompanyats d'elements metàl•lics perduren llarg temps, la datació en smarcaria una etapa de transició Neolític final-Calcolític que seria acceptable .

El problema és més complex quan entrem en les datacions calibrades ,però aquest ho és per tota la Península en general, perquè manquen dade scalibrades, i no volem entrar ara en valoracions, ja que sembla prematur .Encara que els intervals amplis segueixen marcant unes seriacions cultural stal i com les hem referit .

CONCLUSIONS

La cova de les Pixarelles, segons els resultats obtinguts fins aques tmoment, és un jaciment que seria ocupat des del Neolític final fins al Bron-ze final de manera interrompuda, per les condicions de la cova, i esporàdi-cament en un moment romà tardà . Podrien ser uns grups de gents ramade-res amb varietat d'animals i que evidentment aprofitarien els producte ssecundaris, assentats a temporades a la cova per raons encara difícils de deter-minar en l'actual estat de la investigació, i que acondicionaren el seu hàbi ta diferents espais de la cova, com ho assenyalen els forats de pal, els fogar si la llar documentada . Molts interrogants encara se'ns plantegen, referits a lseu origen i relacions amb altres grups de la comarca i zones properes .

Immillorable és la situació de la cova, ja que gaudeix de la via de pe-netració N-S que des del Pirineu segueix la via del Freser, per on arribare ninfluències europees a la Península, i la via del Ter com a eix transversal .

La possibilitat de recursos agrícoles, cacera, pesca i ramaderia fan de l azona una àrea important, i si a més a més afegim que les possibilitats d'explo -tació minera hi són relativament pròximes, l'indret es converteix en un llo cd'especial atenció.

No volem incloure aquí resultats dels materials procedents de les expo-liacions, però aquests indiquen alguns aspectes que en l'àrea d'excavació n ohan estat documentats, com és l'aixovar metàl•lic, doncs tot el material cone-gut només es pot classificar tipològicament i no associat als nivells establerts .

68

ANNA MARIA RAURET

Fins ara doncs tenim documentades fases d'habitació des del Neolíti cFinal, Eneolític, Bronze Antic, Mitjà i Final, així com un moment romà tar-dà en una seqüència estratigràfica realitzada a la cova i amb una sèrie d edatacions absolutes que ens poden marcar una pauta per aclarir la successi óhistòrica en aquesta comarca .

BIBLIOGRAFI A

RAURET, A.M. (1982) : «La cova de les Pixarelles», a Les excavacions arqueo -lògiques a Catalunya en els darrers anys. «Excavacions Arqueològiquesa Catalunya» 1, pp . 147-148 . Barcelona .

RAURET, A .M . ; MESTRES, J . ; GARCÍA, J .F. (1987) : Relationship betweencultural, C-14 calibrated C-14 dates of a stratigraphical series from aBronze site Pixarelles cave, Catalonia (Spain) . Groningen (en premsa) .

La pintura mural a la Gál .liadel 44 a .C. al 69 d .C.(resum)ALIX BARBET

La pintura mural apareix a la Gàl•lia Narbonesa, a mitjan segle 1 a .C .És un art romà, d'importació, fidel al «II estil pompeià», en què les arqui-tectures fictícies en perspectiva —«trompe 1'oeil»— estructuren la paret, am briques imitacions de marbre i d'aparell com a Glanum .

La moda arribà ràpidament a la Vall del Roine, però es canvià per le snovetats que arribaven de Roma vers el 15 a .C ., característiques del «III esti lpompeià» . La pintura es converteix en un art decoratiu que rebutja, duran tun temps, la imitació de l ' arquitectura i es decanta vers els motius ornamen-tals : plafons plans ornamentals amb figures volants, orles, quadrets de pai-satge idílico-sagrats . . .

La primera generació de pintors continua lligada a un estil sobri (regi óde Lyon) ; la segona, que ha creat un repertori local, enriqueix considerable -ment la seva paleta i el tractament dels temes (regió de Burdeus, Vienne idel Centre) . S'estén llavors fins la Gál . lia «chevelue» —cabelluda—, que fin saquest moment no semblava haver tastat aquest art ; el canelobre prim i deli-cat es carrega d'umbrel . les amb fistons, a on hi trobem graciosos animals ;els frisos es multipliquen a les zones inferiors de les parets .

La segona meitat del segle 1 d .C . veu el retorn de les arquitectures fictí-cies aèries, el «IV estil pompeià» molt festejat sota Neró, vers el 45 d .C .

Els aspectes més sumptuosos, quadres mitològics o arquitectures fan-tàstiques, no són gens copiats a les províncies com la Gàl•lia, a on l'anti crepertori creix i es «regionalitza» . El canelobre juga un paper preponderant ,focalitzant l'ornamentació . Una escola vigorosa sorgeix a la Gál . lia Belg a(Trèves) . El canelobre es pobla de tot un món de sàtirs, victòries, genis, màs-cares . . ., sense comptar-hi els animals variats i els accessoris suspesos .

Aquesta moda durarà fins a principis del segle 1 d.C .

7(1

ALIX BARBET

BIBLIOGRAFI A

BARBE T, A . (1974) : «Recueil Général des peintures murales de la Gaule, 1 ,Narbonnaise, 1, Glanum», XXVIIe suppl . à Gal/ia, Paris .

SABRIÉ, M. et R. (1985) : «Recueil Général des peintures murales de la Gau-le Narbonnaise », suppl . à la Revue de Narbonne .

BARBET, A . : «La diffusion du llle style pompéien en Gaule», Gal/ia, 40.

EI Fòrum Provincial i el Circ de Tarragona .Actuacions 1981-1986XAVIER DUPRÉ i RAVENTÓS

La superposició de bona part del que es coneix com a Part Alta de l aciutat de Tarragona —amb tot el que aquesta realitat comporta— a les res -tes del Fòrum Provincial i del Circ romans ha estat la causa fonamental d'un asèrie d ' intervencions arqueològiques realitzades al llarg dels anys 1981-1986pel Servei d'Arqueologia . Donada la gran quantitat d'actuacions realitzade si el poc espai disponible ens limitarem a fer-ne una breu descripció tot ava-luant el que cadascuna d'elles ha significat com a aportació al coneixemen td'aquest complex monumental .

FÒRUM PRONVICIAL . RECINTE DE CULT E

1. Carrer de Santa Tecla .' La renovació del clavegueram de l'esmentat carre rfou la causa que motivà aquesta intervenció, la qual si bé no donà cap dadade caire estratigràfic sí que contribuí al coneixement de les estructures alto -imperials del conjunt del Fòrum Provincial .' El carrer de Santa Tecla tall aperpendicularment el pòrtic oriental del recinte dedicat al culte imperial qu eocupa la terrassa més alta . Els treballs realitzats permeteren documentar l'exis-tència de dos murs en opus caementicium, de 2,5 m d'ample, amb la super-fície superior allisada, per tal d'acollir la fonamentació —en opus

1.Intervenció realitzada pel Servei d'Arqueologia sota la direcció de l'autor i d'Anna Pàmies ,el setembre de 1982 .

2. Entenem per Fòrum Provincial el complex arquitectònic, estructurat en dues terrasses ,que era la seu del Conciliem Provinciae Hispaniae Citerioris . El nivell superior era el recint ede culte presidit pel temple dedicat al culte imperial, l'inferior era una gran plaça porticad ade forma rectangular que era el nucli del fòrum . Vegi's X. Du p RF : Forutn Pronvciae Hispa-niae Citerioris a «Los Foros Romanos en las provincias occidentales», València, 1986 (en premsa) .

72

XAVIER DUPR É

quadratum— del mur de fons del pòrtic, en un cas, i de la columnata, e nl'altre. Aquesta actuació permeté determinar l 'amplada del pòrtic o theme-nos que envoltava el recinte de culte . '

2 . Claustre de la Catedral.' Les tasques realitzades consistiren en la docu-mentació d'una rasa, tallada a la roca, que recollia les aigües de la teuladadel pòrtic occidental del recinte de culte.

FÒRUM PROVINCIAL . GRAN PLAÇA

3. Museu d'Art Modern.' Per tal de poder procedir a l'ampliació del Muse ud'Art Modern, la Diputació de Tarragona adquirí una sèrie d'edificis an-nexos a l'actual Museu i procedí a l'inici de la primera fase de reformes .

Realitzades una sèrie de cales de prospecció es va poder comprovar l'exis-tència d'un mur romà de grans carreus, alineat NE-SO, que servia de fona-mentació a estructures constructives d'època moderna . Les característique sdels blocs, en opus quadratum, permetia determinar que es tractava d'u nmur de fonamentació que recolzava sobre la roca natural, prèviament allisa -da. Aquest mur corre paral . lel, a uns 14 m de distància, a l'interior del mu roccidental'de la volta que limita la gran plaça del Fòrum Provincial pel SE .

En analitzar detalladament la planimetria de les construccions actual sque ocupen el sector, vàrem observar l'existència d'una alineació de mur sque corria paral . lela a tres costats de la gran plaça del fòrum, sempre a un s14 m del límit del fòrum . Per aquesta raó vàrem arribar a la conclusió qu eel mur documentat al Museu d'Art Modern havia de correspondre a la fona-mentació de la columnata del pòrtic que envoltava la gran plaça del Fòru mProvincial . 6

4. Carrer de la Destral.' L'any 1983, en ocasió de la renovació del clavegue-ram d'una sèrie de carrers de la Part Alta, es procedí a la obertura d'un arasa al llarg del carrer de la Destral, situat perpendicularment a L'eix del pòrti cNE de la gran plaça del fòrum . En aparèixer un gran mur en opus caementi-cium, força deteriorat per les conduccions dels serveis, ens vàrem limitar a

3. ['excavació realitzada posteriorment per Xavier Aquilué al Col . legi d'Arquitectes, poc smetres al NE de la nostra intervenció, ha estat un pas decisiu per al coneixement d'aquest sec-tor de la ciutat . Vegi's X . AQu :LuÉ : Aportació al coneixement de !a terrassa superior de Tàrrac oa !'època alto-imperial a «Butlletí Arqueològic, 1980-81», Tarragona, 1987 .

4. Intervenció realitzada pel Servei d 'Arqueologia en el marc del Pla de lluita contra ('Atur.Vegi's Tribuna d 'Arqueologia 1984-1985, pp. 39-40, núm . 7 .

5. Excavació realitzada pel Servei d'Arqueologia amb la col . laboració de la Diputació d eTarragona, sota la direcció de l'autor .

6. Excavacions realitzades la primavera de 1987 a la plaça del Rei, pel Taller Escola d'Arqueo -logia (TED'A), han vingut a corroborar la presència d'aquest mur de fonamentació així co mla seva datació en època flàvia .

7. Excavació del Servei d'Arqueologia, sota la direcció tècnica de l'autor .

EL FÒRUM PROVINCIAL 1 EL CIRC DE TARRAGONA

7 3

documentar la seva existència . Posteriorment, un cop realitzada la interven -ció del Museu d'Art Modern, ens adonàrem que el mur del carrer de la Des-tral era la fonamentació de la columnata del pòrtic NE de la gran plaça de lFòrum Provincial .

5. Carrer Major.' La intenció de l'Ajuntament de Tarragona de convertir e lcarrer Major en illa de vianants brindava una oportunitat única perquè aques tcarrer segueix, aproximadament, l'eix de simetria de tot el complex provin-cial . Per aquest motiu es va obrir una cala a l'extrem NE del carrer, en e lpunt on teòricament havia de passar la fonamentació de la columnata de lpòrtic NE de la plaça del Fòrum . A poca profunditat varen aparèixer le srestes del mur, sempre en opus caementicium, tallat per les conduccions delsserveis urbans (aigua, llum, clavegueres) .

Curiosament però aquest mur no tenia els 2,5 m d'amplada caracterís-tics sinó que el seu gruix era de 3,4 m . Però com que ens trobem a l'eix de lcomplex, just davant de l'escalinata de la Catedral (és possible imaginar qu een època romana hi hagués una escala similar que permetés l'accés al recin-te de culte), no és difícil de pensar que les estructures arquitectòniques e naquest sector tinguessin unes característiques que justifiquessin una majordimensió en les fonamentacions .

6. Carrer Pare Iglésies . 9 Paral . lelament a la intervenció descrita anteriormen ti per tal de renovar unes conduccions del subministrament elèctric, es proce-dí a l'obertura d'una rasa al carrer Pare Iglésies . Aquesta actuació posà al

descobert dos murs de grans carreus, paral . lels entre si, i que sens dubte corres -ponen a la part inferior del criptopòrtic existent al sector central del costa tNE de la plaça del Fòrum; és a dir en la franja de contacte entre el recint ede culte —a un nivell superior— i la plaça del Fòrum Provincial . Restesd'aquest criptopòrtic es conserven a l'interior de les cases del carrerCivaderia.' "

Dels dos murs, el més septentrional presentava en la seva cara intern aun revestiment d'estuc pintat . En el decurs de les obres —fora de context —aparegué una placa de revestiment de marbre, sencera, amb els encaixos pe ra les plaques adjacents així com per a les grapes que la fixaven al mur qu erevestia .

7. Antiga Audiència." L'edifici conegut com a Antiga Audiència, situat al'actual plaça del Pallol, se superposa a les restes d'una gran construcci ó

8. Excavació realitzada pel Servei d'Arqueologia amb la collaboració de l'Ajuntament d eTarragona, sota la direcció de l'autor amb ('ajut de Josep Anton Remolà .

9. Intervenció promoguda pel Servei d'Arqueologia amb la col . laboració de l'Ajuntamen tde Tarragona, sota la direcció de l'autor amb l'ajut de Josep Anton Remolà .

10. Vegi's Th . HAUSCHILO (1983) : Arquitectura romana de Tarragona, p . 117, f . 24 y 29 .Tarragona .

Il . Excavació realitzada en tres fases . Dues primeres campanyes realitzades pel Serve id'Arqueologia en col . laboració amb l'Ajuntament de Tarragona, sota la direcció de l'autor, els

74

XAVIER DUPR É

d'època romana, de planta rectangular, que configurava l'angle occidenta ldel Fòrum Provincial . Els treballs realitzats han permès determinar qu el'esmentat edifici és simètric a l'anomenat Pretori, tant per la seva situaci ócom per la seva estructura . Ambdós edificis allotjaven un conjunt d'escalesque facilitaven l'accés des del circ a la plaça del Fòrum així com al sego npis del pòrtic que l'envoltava .

Construcció feta amb la tècnica de 1'opus quadratum sobre fonamenta-cions en opus caementicium . Les estructures secundàries —les caixes d'escala,per exemple— estan fetes en opus vittatum; els paraments interiors de l'edi-fici presenten una decoració d'estuc completada amb elements de marbr ede Carrara (paviment, sòcol, arquitrau) . Destaquen en aquest edifici, pel se udisseny únic, els dintells adovellats amb arc de descàrrega de les diferent sportes . 1 2

L'estudi dels materials i de l'estratigrafia permet determinar que l aprimera ocupació del sector correspon a la segona meitat del segle 11 a .C .A aquesta fase se superposen uns nivells del primer quart del segle 1 d.C . queno es troben associats a estructures arquitectòniques . La construcció de l'edi-fici, que forma part de les estructures del Fòrum Provincial, se situa en l asegona meitat del segle 1 d .C . ; estigué en ús fins a la segona meitat del se-gle v d .C., en què fou amortitzat .

Es tracta d'una excavació de gran importància tant pel coneixemen tde les característiques formals i de les tècniques constructives utilitzade sal Fòrum Provincial, com per a una aproximació a l'evolució històrica de lFòrum .

8 . Carrer d'en Vilarroma." Aquesta intervenció, ubicada al sector sud d el'àrea central de la plaça del Fòrum Provincial, consistí en la realització d'un asèrie de cales de prospecció en els punts afectats pels pilars de fonamentaciódel nou edifici . A dues de les cales es va documentar la presència d'un impor -tant conjunt de materials del segle v d .C .; aparentment un reompliment senseestructures arquitectòniques associades . 1 4

anys 1985-86 . La darrera campanya, de sis mesos de durada, es realitzà l'any 1986, sota la direccióde l'autor i de Josep M . Carreté. Les tasques foren finançades pel Servei d'Arquelogia, l'Ajun-tament de Tarragona i I'INEM . Col .laboraren I'arquòleg Albert Vilaseca, la restauradora Ann aM. Leon, el delineant Josep M . Pena i els estudiants Josep M . Macias, Julio Agraz i AndreuDasca . En l'actualitat el Taller Escola d'Arqueologia (TED'A) està realitzant l'aixecament pla-nimètric de tot el conjunt .

12. Tècnica utilitzada també a l'anomenat Pretori . Vegi's Th . HAUSCHILD, Op. Cit., fig . 5 ,X . DUPRE, Op. Cit ., fig . 5 .

13. L'existència d'un projecte de construcció d'un edifici d'habitatges originà aquesta exca-vació, realitzada pel Servei d'Arqueologia amb la col . laboració de l'Institut Català del Sòl, sot ala direcció de Josep Anton Remolà i de qui escriu .

14. L'excavació en extensió d'aquest mateix solar, la primavera de 1987, pel Taller Escol ad'Arqueologia (TED'A) ha permès determinar l'existència d'una escombrera de la segona mei-tat del segle v d .C ., excavada en el nivell constructiu del Fòrum Pronvicial —d'època flàvia— .La gran quantitat de material de I'escombrera serà de gran valor per al coneixement de l'activi -tat comercial de la Tarraco del segle v .


7 5

CIR C

Fig . 1. — Planta de la gran plaça del Fòrum Provincial de Tarraco . Les fletxesindiquen les falses pilastres que decoren el mur de fons del pòrtic . 1. Museu d'ArtModern . 2 . Carrer de la Destral. 3. Carrer Major. 4. Carrer Pare Iglésies. 5. AntigaAudiència . 6. Carrer d'en Vilarroma. 7. Carrer del Trinquet Vell. 8. Carrer de la Nau.9. Antic Ajuntament. 10. Plaça del Rei. 11. Volta del Pallol. 12. Porta romana de

la plaça del Pallo!.

9. Carrer del Trinquet Ve!!. 1 L'excavació del subsòl de l'edifici del carre rdel Trinquet Vell, núm . 12, fou possible gràcies a l'existència d'un projec-te de remodelació de la planta baixa. Es troba situat a la franja de con -tacte de les estructures del circ i les del Fòrum Pronvicial ; concretament alpeu del mur que delimitava la gran terrassa sobre la qual s'assentava la gra nplaça del Fòrum . Del que significà aquesta intervenció pel que fa al circ, e nparlarem més endavant .

Els treballs realitzats permeteren documentar un tram d'aquest mur d efonamentació del Fòrum, que recolza directament sobre la roca, i està cons -

15 . Excavació realitzada pel Servei d'Arqueologia, sota la direcció de l'autor i de Manue lJaume Massó, amb la col . laboració del delineant Josep M . Pena . Volem agrair al propietar idel local, Francesc Sas les facilitats que ha donat en tot moment .

76

XAVIER DUPR É

truit en opus caementicium fins a una alçada de 8 m; a partir d'aquí el murés d'opus quadratum . A la base del mur, una claveguera —el conducte d ela qual té quasi dos metres d'alt i un d'ample— I'atravessa en direcció NE -SO. Aquesta claveguera, per la seva alineació, sembla que prové del pòrti coriental del recinte de culte i discorre per sota de la plaça del Fòrum i de lcirc fins arribar a una claveguera principal .

Les estructures constructives del circ se superposen a les del fòrum, pro -va irrefutable que aquest fou construït amb anterioritat al primer .

10.Carrer de la Nau .' 6 Fruit d'aquesta intervenció, realitzada en ocasió d ela renovació de la xarxa de subministrament d'aigües del carrer de la Nau,fou la localització de dues habitacions amb paviment d'opus signinum . Lainexistència d'estratigrafia no permet treure grans conclusions al respecte .Com que la cota d'aquestes restes es troba uns quants metres per sota d ela cota de pavimentació de la plaça del Fòrum Provincial, pensem que podri atractar-se de construccions subterrànies .

11.Antic Ajuntament ." L'edifici de l'Antic Ajuntament es troba situat a lcentre del costat NE de la plaça del Fòrum, molt a prop de la intervenci ódescrita en el número 5 . Els treballs realitzats permeteren establir l'existèn-cia d'un mur de grans carreus, d'època tardo-romana, segurament reaprofi-tats de construccions anteriors . Aquestes restes es trobaven obliterades pe rla construcció d'unes estructures associades a un paviment de guix, caracte-rístic del segle xil .

CIRC

12. Voltes de Sant Ermenegild.' 8 El sector conegut com a «Voltes de SantErmenegild» correspon a la meitat meridional de la capçalera del circ romà .Les restes del circ se superposen a un tram de la muralla tardo-republican ade la ciutat i a les restes d'una porta, presumiblement d'època d'August . Le stasques realitzades han consistit en la neteja, excavació i documentació pla-nimètrica del conjunt . En l'actualitat, un cop publicada la primera memò -

16. Excavació del Servei d'Arqueologia, realitzada sota la direcció tècnica d'Anna Pàmiesi Esther Fusté.

17. Actuació realitzada en ocasió de la restauració de l'edifici de l'Antic Ajuntament . Exca-vació del Servei d'Arqueologia amb la col . laboració de l'Ajuntament de Tarragona, sota la direcci ód'Anna Pàmies i de l'autor .

18. Els treballs d'excavació, documentació i estudi d'aquest sector del circ han estat portat sa terme pel Servei d'Arqueologia, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona, sot ala direcció tècnica de l'autor conjuntament amb M . Jaume Massó, M . Lluisa Palanques i Patri-zia A . Verduchi, amb la col . laboració del delineant Josep M . Pena . Vegi's X . DuPRE, M . J .MASSÓ, M . LI . PALANQUES, P. A . VERDUCHI (1987) : «Circ romà de Tarragona . 1 . Les Voltesde Sant Ermenegild», a Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 8, Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya, Barcelona .


7 7

ria científica i gràcies a un conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Dipu-tació i l'Ajuntament de Tarragona, el Taller Escola d'Arqueologia (TED'A )realitza les tasques d'excavació i estudi d 'aquest important monument, l aconstrucció del qual es pot situar a finals del segle 1 d .C ., sota l'imperi d eDomicià .

13. Carrer de Sant Ermenegild. 19 El sector excavat correspon al costat sep-tentrional de la capçalera del circ, les restes del qual en aquest sector e stroben força alterades a conseqüència de les explosions produïdes per le scàrregues col . locades l'any 1813 per l'exèrcit francès .

Dels treballs efectuats en aquesta àrea se'n desprenen dues qüestions fona -mentals : l'existència d'un ampli complex constructiu a base d'habitacion sde planta rectangular cobertes amb volta de canó, posteriors a la construc-ció de la muralla (150-125 a .C .) i anteriors a la construcció del circ . Per ta lde determinar la funció de l'esmentat complex arquitectònic i la seva crono-logia, caldrà efectuar noves excavacions .

La segona qüestió és la realització d'un sondeig estratigràfic que perme-té fixar la data de construcció del circ en època de Domicià .

14.Carrer del Trinquet Ve11. 20 L'edifici del carrer del Trinquet Vell, núm. 12 ,construït a mitjan del segle actual, se superposa a les restes de tres volte sde la graderia septentrional del circ romà . Aquestes voltes, en opus caemen-ticium, s'adossen al mur de contenció del Fòrum Provincial —actuant d econtrafort— i són les substruccions de les grades del circ.

La volta central —l'única totalment excavada— presenta un accés direc-te a l'arena i una escala d'accés a les grades ; ambdós passos presenten para-ments d'opus vittatum, mentre que els murs de suport de la volta són d'opusincertum . La volta central és més ampla que les laterals per tal de no afectarla claveguera del fòrum que passa per sota .

L'estudi del nivell d'abandonament de la volta permet situar-ne l'amor-tització al segle v d .C .

15.Plaça dels Sedassos. 71 Intervenció realitzada arran de l'existència d'u nprojecte de construcció d'un edifici de vivendes, en un solar on es conservenles restes de la graderia septentrional del circ . Les tasques realitzades fore nde gran importància per al coneixement de l'estructura del podium del cos -tat septentrional del circ . La fonamentació del podium és d'opus caementi-

19. Aquest sector fou excavat els anys 1984 i 1986, sota la direcció del mateix equip d'arqueò-legs . En les tasques de 1984 es comptà amb la col . laboració de I'INEM . Vegi's Tribuna d'Arqueo-logia 1984-1985, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1986, p . 36 .

20. Vegi's nota 15 .21. Excavació realitzada pel Servei d'Arqueologia amb la col . laboració de l'Institut Català

del Sòl, sota la direcció de l'autor i de M . Lluisa Palanques i la col . laboració de Josep Anto nRemolà .

78

XAVIER DUPR É

cium, coronat per una filada de blocs d'opus quadratum . Per sobre d'aquest afilada s'aixeca el podium pròpiament dit, lleugerament enretirat respecte ala fonamentació, i totalment construït amb grans carreus de pedra del tipusMèdol . Just davant de la fonamentació del podium, per sota de la cota d el 'arena, s'observa l'existència d'un replè de grans blocs de pedra probable -ment procedents de rebaixar la roca en els punts on era necessari . Es va poderfixar la cota de l'arena en el costat septentrional del circ. 22

16. Fonda Verdú. 23 L'antiga Fonda Verdú —actual Pensió el Circ— es tro-ba situada al número 39 de la plaça de la Font, és a dir, al sector centralde la graderia meridional del circ . Les tasques realitzades consistiren en l aneteja i repicat dels murs laterals del local —corresponents a una volta de lcirc— i en la seva posterior documentació gràfica .

Els dos murs laterals del local facilitaren dues seccions transversals, gai -rebé senceres, de la graderia meridional del monument . El fet més destaca -ble és la documentació de l'existència d'un pòrtic paral . lel a la façana delcirc —desconegut fins aleshores— evidenciat per dos arcs afrontats, en opu squadratum, de 5 m de llum. El canvi de tècnica constructiva en un secto rde la volta, que substitueix el característic opus vittatum per dopus quadra-tum, més resistent, fa pensar en un segon ordre en el sector central d'aques-ta banda del circ, que era la façana monumental que mirava a la ciutat . 2 4

Hem exposat fins aquí un seguit d'intervencions realitzades els darrer sanys pel Servei d'Arqueologia al Fòrum Provincial i al Circ de Tarraco. Pertal d'ésser exhaustius caldria incloure algunes intervencions de menys impor-tància i les excavacions realitzades per Xavier Aquilué 25 i TheodorHauschild 26 a l'àrea del recinte de culte . Evidentment això superaria el pro -pòsit d'aquesta petita intervenció, que té com a objectiu només donar a conèi -

22. Excavacions realitzades l'estiu de 1987 pel Taller Escola d'Arqueologia (TED'A) a l aplaça de la Font, núm. 29, han permès determinar les característiques i les cotes del podiumdel costat meridional . Dades extremadament importants tant pel coneixement de la secci ótotal del podium com per a saber la inclinació existent entre ambdós costats de la pista .

23. Excavació realitzada pel Servei d'Arqueologia sota la direcció de l'autor amb la col . labo-ració del delineant Josep M . Pena . El nostre especial agraïment al propietari del local, Agust íAragonès.

24. Vegi's DUPRÉ, MASSÓ, PALANQUES, VERDUCHI, Op. Cit .

25. Vegi's X . AQuILUÉ, Op. cit.26. Vegi's Th . HAUSCHILD, Op. Cit.


7 9

xer aquest seguit d ' actuacions, la majoria inèdites . Caldrà esperar una micaencara per tal de fer la síntesi que, utilitzant com a base aquestes excava-cions, aporti dades significatives per al coneixement de la realitat històricade la ciutat de Tarragona, la qual, a finals del segle I d .C ., fou capaç de mate-rialitzar un programa de construccions realment espectacular, destinat a ésse rla seu del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris, i del qual, malaurada -ment, encara en sabem molt poc.

L'estat actual de la investigació arqueològic a

sobre la Dertosa romana i la seva àrea

d'influènci a

MARGARIDA GENERA i MONELLS ,JOAN M . VIANNEY ARBELOA i RIGA U

La sessió d'avui té per objecte exposar l'estat actual de les nostres conei-xences sobre la Tortosa d'època romana, no solament respecte al nucli urb àsinó també a la seva àrea d'influència .

INTRODUCCIÓ

Abans d'encetar el tema central de la nostra intervenció, cal fer unes con -sideracions generals sobre l'emplaçament de la ciutat fa més de dos mi l . leni si la distribució del poblament pre-romà a tota la contrada .

A. La situació geogràfica de Tortosa . L'indret que avui ocupa la capita ldel Baix Ebre devia oferir, dos mil anys enrera, unes condicions favorable sper a establir-s'hi :

— la proximitat d'un port natural en el contorn de la costa ;— l'estuari del riu : l'Ebre era una via natural de comunicació amb le s

terres de l'interior.B. Quant a l'antic poblament d'aquest territori, no hem localitzat per

ara cap indici fefaent d'un primer nucli pre-romà en el mateix centre urb à

de Tortosa; en canvi, coneixem diversos jaciments ibèrics als voltants de l a

ciutat actual .A cada costat del riu tenim diversos establiments paleoibèrics, i alguns

amb vestigis encara més antics, com la necròpoli del Mas de Mussols, a l aPalma (l'Aldea), Mianes (Santa Bàrbara, Tortosa), l'Oriola (Amposta), id'altres .

Remuntant el riu trobem diverses estacions també ibèriques però ja d'unafase més tardana (s. 1v-111 a .C .) com les Planetes o Mont de Barrugat (Bítem ,Tortosa), el Castellot de la Roca Roja (Benifallet), a la vora esquerra, i le sValletes (Aldover), entre d'altres, a la vora dreta .

82 M . GENERA, J .M V . ARBELO A

1 . LA TORTOSA ROMAN A

Concretant-nos a la problemàtica que ens planteja l'establiment de Tor-tosa en època romana, ens referirem a les fonts d'informació bàsiques :

1. La història, a partir dels textos clàssics més antic s2. L'arqueologia :

2 .1 . L'epigrafia2 .2 . La numismàtica2 .3 . Els resultats de les excavacions més recent s

1 .1 . Les dades que ens han proporcionat les obres clàssiques més impor-tants són escasses i, sovint, poc precises . L'Ora Maritima d'Aviè esmenta l aciutat de Tyrichae, mercat de l'Ebre, moltes vegades identificada amb Der-tosa, i la Geografia d'Estrabó ens dóna una referència més directa sobreDertosa, entre els anys 65 a .C .-20 d .C . (llibre III, cap. 4 .6) . D'altra banda ,sabem per Plini que els seus ciutadans gaudien del dret romà (Plinius secun-dus, III, 23), i Pomponi Me/a (II, 90) fa constar Dertosa com una de le sciutats regades per l'Ebre.

I .2 .1 . Quant a 1'epigrafia, trobem un bon nombre de làpides en punt sdispersos per la mateixa ciutat i la rodalia . En coneixem una trentena—algunes de les quals molt fragmentades— amb inscripcions llatines qu eens confirmen, en part, les notícies tretes dels autors ara esmentats .

Una altra font de dades, ben coneguda, són els vasos de Vicarel . lo. Enaquest itinerari de Gades a Roma trobem el nom de Dertosam entre lntibi-lim i Subsaltum, dels quals punts dista XXIII milles i XVIII, respectivament .

LA DERTOSA ROMANA 1 LA SEVA ÀREA D'INFLUÈNCIA

8 3

I .2 .2 . La numismàtica ens prova també la validesa d'aquestes dades .A mitjan segle t a .C ., la seca de Tortosa encunyava moneda : asos i semis ,amb les inscripcions : Mun HIBERA/IULIA i ILERCAVONIA . Més tard ,a l'època de Tiberi (14-37 d .C .), apareix una nova emissió d'asos amb e lvaixell i el cap llorejat de l'emperador, i amb les llegendes : TI CAESA RDIVI AUG F AUGUSTUS a l'anvers, i M .H .I . ILERCAVONIA-DERT a lrevers . En els semis, el nom de la ciutat figura a l'anvers : DERT. M.H ., ial revers ILERCAVONIA, amb les representacions de la barca i d'un dofí,un a cada cara .

I .2 .3 . Resultats preliminars de les darreres intervencions

Tot i que les referències sobre les restes arqueològiques localitzades e naquest sector són ben nombroses —particularment pel que fa a les làpide sque romanen encastades en vells edificis—, no responien fins ara a un pl aconjunt de recerca com el que realitza el Servei d'Arqueologia de la Genera-litat d'ençà de l'any 1981 i que se centra en la ciutat de Tortosa i el seu entorn .

L'etapa inicial d'aquest pla té per objecte:

— la recuperació de diversos elements d 'època romana que es trobe naprofitats en diferents construccions ;

— la delimitació de la ciutat romana i la ciutat medieval ;— la datació precisa dels diferents establiments humans .

En primer lloc ens referirem a les intervencions que han tingut lloc din sel nucli de la ciutat i, a continuació, a les que s'han practicat en jaciment ssituats en barris o ravals més o menys allunyats del centre.

1. Plaça de l'Olivera2. Costa de Capellans núm . 43. Costa de Capellans núm . 54. Plaça d'Alfons XI I5. Barrugat6. Casa Blanca

1 . La plaça de l'Olivera

Aquesta plaça, anomenada també de Nostra Senyora de la Cinta, és ala part vella de la ciutat, prop de l'Ebre i al costat de la Catedral ; una deles portes del claustre s'obre a la plaça . Hi conflueixen, pel costat sud-oest ,el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el dela Mercè i el de l'Arc del Romeu .

Aprofitant la cessió a l'Ajuntament dels solars de tres cases que amena-çaven ruïna, aquesta plaça fou eixamplada pel sector sud-oest, i així qued àdignificat un dels accessos a la Seu més utilitzats . La Direcció Genera ld'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat prengué al seu càrrec les tas-ques d'adequació del conjunt .

84

M . GENERA, J .M .V. ARBELOA

Tenint en compte :

a) la situació de la plaça dintre els límits del conjunt històrico-artísti cde la ciutat, i

b) l'existència de notícies sobre diverses troballes en indrets molt pròxims ,

es decidí d'iniciar tot seguit una campanya d'excavacions a la plaça, abansque tiressin endavant les obres esmentades així com les de construcció d'un afaçana artificial entre el carrer de Taules Velles i el de la Rosa .

Entre els anys 1982 i 1984 es va portar a terme la campanya segons aques tpla de treball :

1982 octubr ePrimers sondeigs . Inici de les 3 primeres cales . Només vam arribar a

1,5 m de fondària, però ja va ser prou per a constatar que en aquest pun thi havia restes arqueològiques que requerien un estudi seriós .

1982 novembr eComençava pròpiament l'excavació. Vam anar aprofundint les cales ober-

tes abans . Hi treballàvem mentre l'estat del temps ho permetia . El nivell freàti cera molt alt ; cada vegada la tasca esdevenia més lenta i es feia més difíci ldistingir nivells i materials .

1983 marçAbans que comencessin les obres de la plaça i de la façana artificial, va m

reemprendre els treballs d'excavació fins arribar a més de 6 m de fondàri aen una de les cales . També vam eixamplar la cala I, un metre per cada costa ti la dimensió total arribà als 3 m per 4 m .A partir d'aquell moment, emplenàrem de sorra les tres cales després d'have rrecobert totes les estructures amb porex-pan .Tot seguit foren iniciats els treballs de la façana esmentada, durant els qual sles excavacions quedaren interrompudes .

1983 desembreUn cop acabada l'obra de la façana artificial, vam obrir una quarta cal a

que ens permetés de conèixer una àrea més extensa i la prolongació de le sestructures que havien aparegut dins les cales II i III .

1984 febrer/agos tAmb la tasca realitzada durant aquest període es va donar per acabad a

aquesta intervenció a la plaça de l'Olivera . Aquests treballs han posat al des -cobert una seqüència estratigràfica molt completa amb una disposici ód'estructures que daten de l'època romana del s . i a .C . fins avui .

2 i 3 . Costa de Capellan s

La costa de Capellans és un carrer que va de la plaça de l'Olivera al carre rde la Croera, vorejant els costats est i nord de la Catedral, amb cases que

8 5LA DERTOSA ROMANA 1 LA SEVA ÀREA D'INFLUÈNCI A

Fig . 2. — 1. Plaça de l'Olivera; 2: Costa de Capellans núm. 4; 3 .• Costa de Capellansnúm. 5 ; 4: Plaça d'Alfons XII.

86

M . GENERA, J .M.V. ARBEI OA

tenen la façana anterior mirant a la Seu i els darreres al flanc del turó d ela Suda . Es tracta, doncs, d'una zona on s'han fet algunes troballes interes-sants i susceptible de noves recerques .

Per aquestes raons, entre els anys 1983 i 1985 es va portar a terme unaintervenció en dos punts d'aquest carrer, concretament en els solars que corres -ponien a les cases número 4 i número 5, tots dos ara propietat de l'Ajun-tament .

Núm. 4. Durant els treballs d'excavació del 83, es va comprovar l'existèn -cia d'unes naus subterrànies . En el sondeig fet a l'interior d'una d'aqueste sconstruccions van aparèixer alguns materials d'èpoques diverses, sense deter-minar, però, cap context .

Núm. S. L'any 1985 les obres del pas de ronda que realitzava la Direcci óGeneral d'Arquitectura i Habitatge afectaren aquest solar on, un any abans ,l'Ajuntament havia enderrocat un vell edifici que l'ocupava . Aprofitant aques-ta avinentesa hi practicàrem una intervenció que es concretà en una àrea mol treduïda (12 m 2 ) . Tot i així, els resultats foren molt interessants, ja que estracta del sol punt de Tortosa estudiat fins ara on els nivells romans són pràc -ticament els únics que es conserven . Ens situen en el moment més antic del'establiment romà en aquesta localitat ; és a dir, entre la darrera meitat de lsegle I a .C . i la primera meitat del segle 1 d .C . És molt remarcable la granconcentració de marmorates d'una qualitat excel•lent .

4 . Plaça d'Alfons XII

Al juny de 1986 i amb motiu de l'excavació de la plaça per a la construc-ció d'un pàrquing subterrani al subsòl, es realitzà una intervenció arqueolò-gica que posà al descobert les restes d'una de les fortificacions per a la defens ade la ciutat, que estava situada extramurs, anomenada la «Mitja Lluna» ,que va ser utilitzada entre els segles xvlii i xlx . A la mateixa intervencióvan aparèixer una sèrie d'inhumacions d'època musulmana situades sobreun estrat d'època romana.

L'estrat romà es trobava a partir dels 4 metres de fondària en els dos son-deigs oberts, a part del sector de la Mitja Lluna que s'excavà en extensió .Dins aquest estrat, únicament s'identificaren les restes d'un petit mur depedres i fang del qual es conservava la filada inferior, desfet en part en e lsondeig 2 . Un paviment fet de còdols i un morter molt dolent amb forç asorra, es localitzà per sota la fonamentació de la Mitja Lluna .

Part d'un enterrament en fossa, sense caixa ni protecció de cap tipus docu-mentada, aparegué en el sondeig 3 amb un pobríssim aixovar : una gerret adatable entre els segles 1 d .C . al 111 d.C .

L'escassíssim material ceràmic trobat a l'estrat romà, ens proporciona unmarc cronològic situat entre els segles 1 d.C . i u1 d .C ., i el muret localitza ten el sondeig 2 datat entre finals del segle 11 d.C. i principis del 1u d.C. La

LA DERTOSA ROMANA 1 LA SEVA ÀREA D'INFLUÈNCI A

baixa densitat de materials apareguts en aquest estrat ens indiquen que l azona en època romana es trobava allunyada del centre de Dertosa .

5. Barruga t

Uns 6 km al nord de la ciutat i a la banda esquerra de l'Ebre, hi ha l apartida de Barrugat, que pertany a Bítem, en el mateix terme de Tortosa .

L'any 1931, l'arquitecte Abril i Guanyabens, en la seva publicació Un capi=tol de la meva actuació a Tortosa, es referia a una descoberta de restes arqueo -lògiques que va tenir lloc el 1910 a Barrugat, durant les obres del canal es-querre de l'Ebre.

1 més tard, el gener del 1984, en el període en què no s'utilitzava el canal ,hom va observar que l'esllavissada de les dues vores, causada per un tempo-ral de pluges, havia deixat al descobert les restes de diverses construccions .

A partir d'aquell moment, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat v ainiciar una sèrie d'intervencions per tal de recuperar tot el material arqueo -lògic que es trobava a l'interior del canal i evitar al màxim la destrucció d eles parets i altres estructures, sobretot d'unes termes amb l'hipocaust moltben conservat i amb restes de mosaics, corresponents a una gran vil.la .

Entre les peces aplegades hi ha terrisses fetes a mà, ceràmiques ibèrique stornejades i pintades, ceràmiques de vernís negre, àmfores, sigi l . lates, monede si altres objectes metàl•lics, tègules, tovots, restes d'estuc i fragments de marbre .

6. Casa Blanca

Motivada per les obres de millora del traçat de la carretera de l'eix d el'Ebre (CN-230) en el seu primer tram Tortosa-Xerta, ha estat la intervenci óentre els mesos de maig i juny de 1986 al jaciment de Casa Blanca, Tortosa ,situat a la ribera dreta de l'Ebre, a quatre quilòmetres de Tortosa, a la fald ad'un petit turonet que s'apropa al riu .

Les prospeccions prèvies a la intervenció havien posat al descobert reste svisibles d'estructures romanes (murs en vittatum, paviments en signinum ,canals, etc.) en el tall realitzat en el terreny en obrir l'actual carretera . Igual -ment, nombrosos fragments de ceràmica romana es recolliren a superfíci een la zona afectada pel nou traçat de la carretera (t .s . hispànica, t .s . african aA i D, amphorae, tegulae, comuna, etc.) .

Atesa l'extensió suposada del jaciment, vista la dispersitat de les troba-lles, es planificà la realització d'una sèrie de sondeigs de 2 per 2 metres, equi -distants una vintena de metres, per delimitar el jaciment al llarg del nou tra-çat, i conèixer la seva seqüència estratigràfica . El primer i darrer sondeig saviat ens presentaren l'estrat natural per sota d'un estrat superficial de poc apotència (0,10 a 0,20 metres), limitant el jaciment pel nord i el sud .

El segon sondeig ens proporcionà una sèrie d'aportacions ceràmiques al timperials en els estrats inferiors, a partir del segle 1 d .C ., i unes acumula-cions baix imperials i tardanes en els estrats superiors . El tercer sondeig úni -

87

88

M . GENERA, J .M V. ARBELOA

cament presentà un estrat tardà del segle iv d .C., amb material més anti cbarrejat, situat directament sobre l'estrat natural que apareixia a 1,50 metre sde fondària .

En el quart sondeig aparegueren aviat les restes d'un mur bastit en vitta-tum, del qual es conservava una filada sobre la fonamentació del mateix mur,formada per quatre filades de pedres lligades amb fang . El mur, de mig metred'amplada i sentit sud-est nord-oest, havia estat aprofitat per a situar-hi u n

foc. El sondeig fou ampliat per tal de veure l'extensió del mur, i es va troba run tancament cap al sud-oest en angle recte, i la continuació cap al sud-es td'un mur més petit, de 0,35 metres d'amplada, de pedres i morter, possible -ment separació d'algun àmbit no cobert .

En conjunt, s'ha documentat la presència d'un estrat de potència varia-

ble entre 1 i 1,70 metres, datat a la segona meitat del segle Iv d .C . Per sot ad'aquest, s'ha comprovat la presència d'un altre estrat amb aportacions cerà-miques des del segle í d .C ., datat en el nivell inferior, al tercer quart de lsegle I d .C ., tot i tenir materials anteriors (sondeig 2) .

De tot això es conclou que tenim documentades unes estructures de lsegle iv d .C . (murs) sobre un aterrassament previ, i unes aportacions de mate -rials alt imperials en els nivells inferiors que coincideixen amb els punts d emàxima fondària, possiblement provinents de més amunt, on les restes d eles estructures que es veuen en el tall de l'actual carretera ens indiquen l a

presència d'una vil . la .Amb aquestes dades deduïm que la zona excavada i afectada pel no u

traçat de la carretera CN-230 corresponia a una ampliació de la vil . la fetaper la banda meridional, apropant-se al riu Ebre, realitzada en un momen tencara no precisat del segle iv d .C ., tot i que la vil . la es devia trobar en fun-cionament des del segle i d .C . La presència de materials ceràmics fins a lsegle v d .C . ens fan perdurar fins aquest moment de l'antiguitat tardana l avida de la vil . la .

CONCLUSIONS

Intentant arribar a unes conclusions, sempre tenint en compte que en sbasem en els resultats d'unes excavacions en indrets molt concrets de la ciu-tat, amb totes les limitacions que comporta una excavació urbana i d'urgèn-cia, fem les consideracions següents .

Tot i conèixer el contingut de les fonts històriques antigues, ara per ar ano tenim cap element arqueològic que ens evidenciï l'existència d'un establi-ment d'època republicana dins la ciutat . Fins avui hem trobat alguns mate -rials en els nivells inferiors de la plaça de l'Olivera i a la Costa de Capellan s(ceràmica ibèrica pintada i de vernís negre Campaniana A) relacionats am bestrats posteriors .

Es a partir d'època d'August que trobem un nucli de població ben docu-mentat estratigràficament i relacionat amb estructures . L'exemple més clar

LA DERTOSA ROMANA 1 LA SEVA ÁREA D'INFLUÈNCIA

8 9

que tenim és el solar de la Costa de Capellans núm . 5, amb l'evidència d'u nretall a la roca i la base d'un mur d'opus caementicium que possiblemen tdevia ser estucat, elements datables de la primera meitat del segle 1 d .C . Altresrestes alt imperials les coneixem a la plaça de l'Olivera ; es tracta tamb éd'estructures no monumentals . A partir d'aquest moment, trobem l'ocupa -ció a la resta dels indrets esmentats .

Aquestes dades ens vénen confirmades per la informació obtinguda e nels jaciments de Barrugat i Casa Blanca, on sabem que l'ocupació coinci-deix en la cronologia, tot i la presència d'elements anteriors .

La numismàtica ens proporciona unes dades que corroboren el que he mexposat anteriorment, així sabem que és a voltants de l'any 45 a .C . que laseca de Tortosa encunya moneda, asos i semis, i més tard a l'època de Tibe-ri, entre el 14 i el 37 d .C ., s'encunya una nova emissió d'asos i semis . L'epi-grafia també ens és coneguda a partir d'època alt imperial .

Es gràcies a la numismàtica que sabem que en època cesariana Tortos aesdevé municipium, però l'evidència numismàtica de la concessió del títo lde colonia, anys enrera presentada, no és avui gens clara .

Pel que fa al baix imperi i a l'antiguitat tardana, únicament s'ha cons-tatat arqueològicament a la plaça de l'Olivera, amb perduració fins al se-gle vl d .C ., i als establiments propers de Barrugat (segle vl d .C .) i Casa Blanc a(segle v d .C .) .

BIBLIOGRAFI A

ABRIL 1 GUANYABENS, J. (1931) : Un capítol de la meva actuació a Tortosa ,pp. 33-34 . Tortosa .

AQUILUE ABADÍAS, J . (1984) : «Las reformas augústeas y su repercusión e nlos asentamientos urbanos del nordeste peninsular», a Arqueología Espa-cial, 5, pp . 95-113 . Teruel .

BAYERRI, E . (1932-1956) : Historia de Tortosa y su comarca. 8 vols. Tortosa .BELTRÁN, A . (1950) : Curso de Numismática. 1: Numismática antigua, clá-

sica y de España, 2 ed ., pàg . 356. Cartagena .BLÁZQUEZ, J. M (1976) : Ciudades Hispanas de la época de Augusto .

«Symp. de ciudades augústeas», pp . 289-313 . Zaragoza .CALICÓ, F. X. (1979) : «Catálogo de monedas antiguas de Hispania» (subast a

18 y 19), pàg . 117 .CURTO, A . ; LORIENTE, A . ; MARTÍNEZ, M . A.; Ros, E. (1986) : «Resultat s

de les excavacions arqueològiques portades a terme l'any 1984 a Tortosa(Baix Ebre)», a Tribuna d'Arqueologia 1984-1985, pp. 115-120, Generali-tat de Catalunya . Barcelona .

GARCÍA BELLIDO, A . (1977) : La España del siglo primero de nuestra Era(según P. Mela y C. Plinio) . Col . Austral núm . 744 . r ed. Espasa Calpe .Madrid .

90

M . GENERA, J .M .V. ARBELOA

GENERA MONELLS, M . (1983-84) : «El Jaciment de Barrugat : noves dadesper al coneixement de la Tortosa d'època romana», a Pyrenae, vol . 19-20,pp. 287-288 .

GENERA MONELLS, M . (1984) : «Gran Geografia comarcal de Catalunya» ,vol . XIII . Fund. Enciclop . Cat . El Baix Ebre i el Montsià, pp . 149-151 .Barcelona .

GENERA MONELLS, M . (1985) : «Estat actual de la recerca sobre la Dertosaromana», a Quaderns d'Història Tarraconense, V, Inst . d'Est . Tarrac .Ramon Berenguer IV, pp. 135-144 i V làms. Tarragona .

GIL FARRÉS, O. (1966) : La moneda hispánica en la edad antigua . Madrid .GUADAN, A. M. DE (1969) : Numismática ibérica e ibero-romana. Madrid ,

1 . E . Arqueología (CSIC), pp . 210-211 .GUADAN, A . M. DE (1969) : La moneda ibérica . «Catálogo de numismática

ibérica e ibero romana» . «Cuadernos de Numismática» . r ed ., pág . 106 .Madrid .

HILL, G. E. (1931) : Notes on the ancient coinage of Hispania citerior,pp. 74, 75, làm . XI . The American Numismatic Society . New York .

HÜBNER, A . (1859) : Inscriptiones Hispaniae Latinae . Vol . II, pp . 535-538 .Berlín .

HÜBNER, A . (1905) : Real Encyclopádie der klassischen, «Dertosa», Vol . V,pp. 246-248 . Stuttgart .

MAYER, M . ; RODA, I . (1985) : Consideraciones sobre el conjunto epigráfic ode Dertosa . Actas XVII . C.A.N . (Logroño), pp . 701-737, Zaragoza .

MAYER, M . (1986) : «L'epigrafia romana a Catalunya, estat de la qüestió :darreres novetats», a Rev. Fonaments, V, pp. 167-172 . Curial ed . Bar-celona .

SCHULTEN, A . ; BOSCH GIMPERA, P. (1922) : Avieno. Ora Maritima. Fonte sHispaniae Antiquae. Univ. Barcelona .

TARRADELL 1 MATEU, M . (1976) : Las ciudades romanas en el este de His-pania. «Symposium de ciudades augústeas», pp . 289-313 . Zaragoza .

TARRADELL 1 MATEU, M . (1978) : Les ciutats romanes deis paisos catalans ,pp. 57, 58 . R . A . Bones Letres . Barcelona .

VILLARONGA, L . (1979) : Numismática antigua de Hispania, pàg . 250 . Bar-celona.

VIVES ESCUDERO, A. : La moneda hispánica, Vol . I, pp . 17, 18 : Vol . II, làmi-na CXXV. Madrid .

VIVES, J . (1971) : Inscripciones latinas de la España romana. Universitat Bar -celona . C .S .I .C ., Barcelona .

Les intervencions arqueològique sa la Plaça de Sant Feliu (Girona )CRISTINA BASTIT,* M . TERESA GENÍS, JOSEP M . LLORENS ,ALÍCIA RODRÍGUEZ

1 . LA CAMPANYA DE 1986 1 ELS SEUS ANTECEDENT S

Entre els mesos de juliol i setembre de 1986 tingué lloc a la plaça de San tFeliu de Girona, al peu del campanar de la col . legiata, una campanya d'exca-vació dins del programa de Lluita contra l'Atur (Generalitat d eCatalunya-INEM) .

L'any 1984, el Dr . J . 1 . Padilla havia desenvolupat una campanya en e lmateix sector . Aleshores es descobrí un enterrament tardo-romà de tegulae ,el qual juntament amb els coneguts sarcòfags esculturats que es guarden e nel presbiteri de l'església, permetia formular la hipòtesi de l'existènci aen aquest punt d'una necròpolis romana .

El burg de Sant Feliu, situat al peu de la Via Augusta i ran del vell recint emurat romà de Gerunda —la Força Vella— constitueix un dels sector sd'expansió cap al nord de la ciutat medieval .

Durant la campanya de 1986 s'excavà en extensió una zona de 125 m2

en el centre de la plaça i s'obriren dues cales complementàries : una al peudel campanar, per tal de comprovar la seva fonamentació, i una altra entr eel límit S de l'excavació principal i les escales de la façana de Sant Feliu .Aquesta darrera cala degué restar inacabada a causa de les fortes pluges qu ela inundaren totalment quan ja començava a aparèixer en alguns punts l aroca natural .

Els resultats de la campanya, que presentarem tot seguit, palesen l'inte-rès i la necessitat de noves intervencions en el recinte urbà de Girona sempr eque sigui possible.

* Poc després d'haver estat enllestit aquest treball, la mort va sorprendre Cristina Bastiti Gudayol, jove arqueòloga que havia col . laborat en nombroses ocasions amb el Servei d'Arque-logia . Fem constar aquí el nostre condol . Els qui hem tingut ocasió de conèixer-la no podre moblidar la seva persona .

92

C . BASTIT, M .T. GENÍS, J .M . LLORENS, A . RODRÍGUE Z

II . APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA GERUNDA ROMAN A

Els nivells més profunds de l'excavació han lliurat estructures i material sromans que s'esglaonen en tres moments successius, però aparentment sen-se una continuïtat clara (fig . 1) .

a) Al moment més antic li corresponen les restes d'una claveguera, d ela qual s'han conservat dos trams d'un dels murets laterals (M-53, M-54 )i part del fons d'opus signinum . Segueix una direcció aproximada EW, segu-rament des de la Via Augusta cap al riu Onyar, i el pendent natural del terreny .Reposa sobre un terra estèril situat immediatament per damunt de la roc anatural . Està colgada per uns nivells que presenten materials tardans.

Per la banda Est fou trencada per la fonamentació del campanar de San tFeliu i per l'oest l'extrem del muret lateral es veu també trencat i prop d'un asepultura d'inhumació . Tota la coberta estava malmesa i aparegué, en con -junt, sense material clarament associat (fotografia 1) .

.1®~=jifas e 1puse 2

=fase áGIRONA 86SANT FELI U

Fig. l .— Planta general esquematizada de l'excavació central de la plaça de Sant Feliu ,amb indicació de les diverses fase. (Resten jora de la planta les cales situades al peu

del campanar i ran de les escales de la col. legiata .)

LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES A LA PLAÇA DE SANT FELIU

9 3

Per la datació de la sepultura situada prop del final del tram de mur con -

servat, hauria de ser anterior a l'època d'August .b) Una sepultura d'inhumació, composta per l'esquelet gairebé sence r

amb el crani sobre un imbrex i un aixovar compost per dues gerretes de cerà -mica comuna i una de ceràmica oxidada emporitana, marca el segon moment

romà. L'esquelet estava en posició de decúbit supí i les ofrenes apareixie narrenglerades al llarg de la cama dreta . El conjunt pot ser datat en èpoc ad'August .

Una altra inhumació, molt més malmesa i de datació més incerta apare-gué arran de les escales de l'església, en una de les ampliacions de la zon aexcavada (sector 6) . Tot el sector aparegué molt remogut . L'enterrament estav a

situat dins d'un nivell datable en el segle 1 d .C . i portava associat una peç a

de T.S . Clara forma Hayes 16 (150-200) i una gerreta de ceràmica comuna .Tot i que no es pot asseverar amb certesa la relació directa d'aquestes cerà -

Fotografia 1 . Inhumació d'època d'August, amb les ofrenes.

94

C . BASTIT, M .T. GENÍS, J .M . LLORENS, A. RODRÍGUEZ

miques amb l'enterrament, el fet d'estar dipositades juntes immediatamentper sobre seu i aparèixer garirebé senceres, al contrari de la resta de ceràmic aromana, fa pensar que podrien ser les ofrenes que acompanyaven aquestasegona inhumació . Llevat d'aquestes, les úniques peces romanes senceres só nles que constituïen l'ofrena de l'enterrament ressenyat anteriorment .

Un fet a destacar és que tant una inhumació com l'altra aparegueren e nrelació amb unes zones de combustió de forma circular i estèrils .

c) El darrer moment romà detectat està determinat per les restes de do smurs que possiblement s'unirien en angle recte (M-52, M-55), limitant par td'un espai .

Dos basaments (B-56, B-57), que reposen directament sobre la roca mare ,formats per rierencs lligats amb morter i que conserven una sola filada d'ele-vació formada per carreus més o menys escairats, poden tanmateix situar-s een aquest moment . Novament l'escassetat de material i l'elevat grau de frag-mentació que presenta el poc que s'ha conservat, dificulten la datació . Pe raltra banda, tampoc no és possible de dir a quin tipus d'edifici corresponie naquestes restes . Les construccions posteriors les han malmeses força i única -ment podem proposar una cronologia imprecisa entre les inhumacions i e lsegle Iv-v, al qual pertanyen els fragments de datació més tardana din sd'aquesta etapa romana .

Queda pendent d'aclarir si podria haver-hi alguna relació entre aqueste sestructures i la col . lecció de sarcòfags esculturals a la qual hem fet referèn-cia més amunt .

III . LES ETAPES MEDIEVALS

En passar al món medieval, l'abundor de referències documentals i d'his-toriografia esdevenimencial permet de situar les dades arqueològiques din sd'un marc de referència cronològica relativament segur . El context històricresta assegurat . De totes maneres, si els grans trets de l'evolució històric ade la ciutat de Girona durant els segles medievals han estat l'objecte d'aten-ció dels grans historiadors gironins contemporanis (Vicens i Vives, Sobre-qués) i de treballs encara en curs (Chr . Guilleré per al segle xiv), la infor-mació arqueològica sobre aquests mateixos moments és, encara, mol tminvada. És des d'aquesta perspectiva que els resultats de la campanya d e1986 poden proporcionar, a mesura que s'avanci en llur estudi, un marcde referència inicial per a la investigació arqueològica d'aquesta etapa, pro uimportant, de la història de Girona .

La seqüència estratigràfica de la plaça de Sant Feliu permet determina rtres fases successives que cobreixen, aproximadament, del segle x111 al xvl ,i de manera més precària, per les reformes i construccions modernes, deix aalbirar detalls aïllats dels segles posteriors .


95

a) Fase 1 (segle xiir-1368)

Localitzada en el sector 1, espai delimitat per dos murs perpendicu-lars (M-20, M-22) . Aquests murs, d'un aparell poc acurat i d'un gruix d e0,80-0,90 m, reposen sobre una fonamentació de rierencs que presenta unaspecte esglaonat seguint els desnivells de la roca natural . L'espai interio rno apareix compartimentat . El gruix de les parets pot semblar excessiu pe ra parets d'habitatge . Ara bé, si tenim en compte que aquesta zona de la ciu-tat quedava fora muralla i que no fou fortificada fins al període 1362-138 8i que, a més, estava sotmesa a les freqüents revingudes de l'Onyar, situat apocs metres, la seva consistència queda explicada . Recordem que la mateixaesglésia de Sant Feliu fou fortificada per tal de contribuir a la defensa de lportal de Sobreportes de la Força Vella .

Els dos murs limiten un potent nivell de destrucció, marcat per una granabundor de cendres i carbons i les restes de bigues de fusta totalment carbo-nitzades. L'únic element datable és una vora de ceràmica amb decoració e nverd i manganès .

El moment final d'aquesta fase el dóna un nivell (U .E. 1055) que presen-ta una notable quantitat de fragments de ceràmica de verd i manganès, asso-ciats a d'altres, més escadussers, de pisa blava i daurada valenciana, assimi-lables a l'anomenat estil de Pula (s . xlv) i a alguns de la producció d eManises del s . xv .

El nivell d'incendi, anterior a aquesta data del s . xIV, fixada per la cerà-mica de verd i manganès, pot ser atribuït, amb totes les reserves, a l'ata cde Felip l'Ardit (1285) reportat, entre d'altres, per Bernat Desclot i Ramo nMuntaner.

Un altre factor que contribueix a precisar la cronologia final d'aquest afase és el fet que tant el mur M-22 com el nivell d'incendi són tallats pe rla trinxera de fonamentació del campanar de la col . legiata, la construcciódel qual fou iniciada l'any 1368 .

b) Fase II (1368 final s. xv)

Aquesta és la fase més ben documentada. Apareix a la major part d el'àrea excavada . El seu moment inicial és marcat per la trinxera de fonamen-tació del campanar, datada, com ja hem comentat, el 1368 . Un cop cons-truïda la base octogonal del campanar, el mur M-21, tallant les estructure santeriors, delimita un carrer en direcció S-N, del qual se n'han identifica ttres nivells sobreposats, però impossibles de datar per manca de material .El moment inicial del carrer o via de pas és posterior a 1368 (seguramen tde començaments del segle xv, car cobreix la trinxera de fonamentació de lcampanar) .

El mur M-21 delimita també, juntament amb M-2 un altre espai dins de lqual aparegué el nivell més potent i alhora més interessant d'època medie -val . Cobrint els nivells romans inferiors i els corresponents a la fase I, hom

96

C . BASTIT, M .T. GENÍS, J .M . LLORENS, A. RODRÍGUE Z

localitzà un potent reompliment farcit d'un conjunt de ceràmiques blave si daurades de procedència valenciana (Paterna/Manises) associades a pro-duccions catalanes amb decoració blava, que cobreixen la major part del se-gle xv . Els materials més moderns —ceràmiques de reflex metàl . lic valen-cianes i catalanes— ens porten a finals del segle xv .

Aquest nivell, de més d'1,50 m de potència, contenia, a més de les cerà-miques fines ja esmentades, una sèrie de materials d'ús més corrent forma-da per ceràmiques grises i vidriades sense decoració, que presenten una gam-ma molt variada, tant pel que fa a formes com a motius decoratius ,especialment dins de la sèrie grisa.

La presència de materials datables al llarg del segle xv i d'alguns quepoden arribar a començaments del segle xvi fa factible la hipòtesi que aquestreompliment correspongui a un moment posterior a la guerra civil de 1462-1472, que afectà de manera molt notable el barri de Sant Feliu, segons qu ees desprèn de les fonts documentals . Aquesta hipòtesi resta afavorida pel fetque els materials susceptibles de ser datats en un moment més o menys con-cret del segle xv aparegueren barrejats i sense cap mena de successió estra-tigràfica identificable. Els diversos setges soferts per la Força Vella al llar gdels anys de la guerra afectaren greument aquest sector de la ciutat, de maner aque no començà a ser reconstruït fins ja entrat el segle xvl . Altrament ca ltenir en compte també els efectes dels terratrèmols documentats en 1427, 142 8i 1448 .

El mur M-28, almenys en el seu primer estat, pertany també a aques tmoment .

c) Fase III (a partir de finals del segle xv o començaments del xvt)

La zona excavada serà delimitada definitivament durant la reorganitza -ció urbana de començaments del segle xvi . El mur M-40 marca el momen td'obertura del carrer del Pou Rodó, documentat d'ençà de 1535 i que actual -ment manté la mateixa estructura . Simultàniament, el mur M-28 és perforatper una escala i reforçat per un contrafort semicircular (U.E. 1104) en el pun ton s'uneix als vells murs de la primera fase . Diversos sòls enrajolats, conser-vats en part, garanteixen els límits cronològics indicats . Aquests paviment ssofriren diverses reutilitzacions fins, almenys, el segle passat .

De totes maneres, les diverses reformes d'aquest sector de la ciutat mal-meteren els nivells superiors de la zona excavada, per la qual cosa qualsevo lhipòtesi sobre aquests moments serà sempre arriscada . A tall d'exemple : unpou, un safareig, unes escales, la construcció de la casa que, en ser enderro-cada, permeté l'excavació, són els factors que dificulten els intents de data -ció fiables . Els nivells superiors de l'excavació presentaven una barreja dematerials la cronologia dels quals oscil . la entre el segle xvli i l'època actual .


9 7

IV. ELS MATERIALS MEDIEVAL S

Els nivells medievals, en conjunt, lliuraren un lot de materials molt homo -geni i de gran interès .

Pel que respecta a les ceràmiques, a més de les grises i vidriades d'ús comú ,podem seguir aquesta seqüència :

Finals s . xIII-començaments s . xv :• Sèries amb decoració de verd i manganès i monocromes e n

manganès .• Produccions blaves i daurades valencianes (estil de Pula) .

Segle xv :• Ceràmiques amb decoració blava sobre fons blanc (catalanes) .• Produccions amb decoració en blau (Paterna/Manises) .• Sèries amb decoració blava i daurada (Paterna/Manises) .• Sèries amb decoració de reflex metàl.lic (Valencianes) .

Segles xvl-xvlll :• Pinzell-pinta .• Reflex metàl . lic (catalana)• Sèries blaves (catalanes )• Ceràmiques policromes (produccions italianes i catalanes) .• Produccions locals de Girona i la Bisbal .

Quant al conjunt ceràmic del segle xv, els paral . lels més propers són el sconjunts de la Pia Almoina de Girona (Soler 1981) i del Castell Vell de Lli-nars del Vallès (Monreal-Barrachina 1983) .

Altres objectes recuperats permeten una aproximació a aspectes de la vid aquotidiana dels gironins del segle xv : figuretes de terra cuita, un didal i agu-lles de cap de bronze, fragments de vasos de vidre, un penjoll lític, tres nou sde ballesta de banya, ossos treballats o en procés d'elaboració, morters d epedra i ceràmics i una lipsanoteca de pedra que formava part del mateix reom -pliment, però datable en un moment força anterior, segurament romànica .

V. CONCIUSIó

Les intervencions arqueològiques en el recinte urbà de Girona prossegui-ren des del mes d'octubre fins a finals d'any a l'edifici anomenat les Àligues ,seu de l'antic Estudi General de la ciutat, situat a la plaça de Sant Domènec .Si bé els resultats obtinguts no foren, ni de bon tros, tan interessants co mels de Sant Feliu, ens fan tornar a un punt que ja hem esmentat de passada .El coneixement arqueològic de Girona, sempre limitat a punts on les obre sd'acondicionament de la ciutat permeten una intervenció, és un dels teme spendents d'investigació .

98

C . BASTIT, M .T. GENÍS, J .M . LLORENS, A. RODRÍGUEZ

Som conscients de les dificultats que comporta la recerca arqueològic adins de ciutats vives, però creiem que els resultats de la campanya de 1986 ,per bé que encara en estudi, palesen la importància arqueològica de Girona .Només noves campanyes d'excavació permetran d'aclarir aquells punts fos-cos que encara tenim i que tot just ara poden començar a aclarir-se .

BIBLIOGRAFIA BÀSIC A

AINAUD DE LASARTE, J. (1952) : Cerámica y vidrio. Ars Hispanias, X . Ed .Plus Ultra . Madrid .

FABRE, J. (1986) : Girona entre 4 rius. Ajuntament de Girona. Girona .GONZÁLEZ MARTÍ, M . (1944) : Cerámica del Levante español. I.• Loza. Ed .

Labor. Barcelona .

MONREAL, L . ; BARRACHINA, J . (1983) : El castell de Llinars del Vallès. Uncasal noble a la Catalunya del segle xv. Publicacions de l 'Abadia de

Montserrat . Montserrat .PLA DALMAU, J . M . (1984) : Girona en el transcurs del temps. Ed . Dalma u

Carles . Girona .SOLER, N . (1981) : Ceràmica valenciana del segle xv trobada a la Pia Almoina

de Girona. Diputació de Girona-Delegació de Girona del Col . legi Ofi-cial d'Arquitectes de Catalunya . Girona .

Un dipòsit de bronzes a Llavors í(Pallars Sobirà)JOSEP GALLART i FERNÁNDE Z

SITUACIÓ 1 CIRCUMSTÀNCIES DE LA TROBALL A

El dipòsit aparegué a uns 4 km al sud de la població de Llavorsí (Pallar sSobirà), dins del seu terme municipal, en l'escarpada vessant del costat nor dde la Castelleta, propera al Pui d'Urdosa, en una reduïda zona de pedre sabundants, molt alterades per l'erosió, situada a uns 1 .600 m d'altitud i a lmarge esquerre de la Noguera Pallaresa, prop de la desembocadura en aques triu de la Noguera de Cardós .

La localització del dipòsit l'efectuà un col . leccionista de material bèl . li cresseguint la serra amb un detector de metalls, amb la finalitat de recupera rles restes d'armament de la Guerra Civil que es troben escampades per l azona. Cal dir que el lloc està ple de trinxeres i filferrades i que per tot arre ues veuen restes de bombes, metralla i bales pertanyents a aquesta contes abèl.lica . També a la part superior de la serra hi ha diverses estructures defen -sives de la guerra o del període posterior, destinades a aixoplugar la guarni-ció encarregada de vigilar i controlar els diversos passos naturals que de sd'aquell lloc es veuen . Als pocs dies de la troballa del dipòsit, el seu auto rens lliurà els materials, perquè en realitzéssim l'estudi i ens cal dir que pe rla seva par hem rebut tota classe de facilitats .

En el moment de la descoberta i recuperació dels bronzes del dipòsit ,per part de l'autor de la troballa, es constatà que alguns afloraven a la super-fície i que el conjunt ocupava un espai molt reduït entre mig de les pedres ,sense que s'observés cap tipus de protecció lateral, ni que cap llosa els cobrís .Així mateix no tenien cap mena de disposició, només els braçalets estave nentrellaçats per un d'ells, de manera que formaven una unitat . Pensem qu eencara que els materials del conjunt originàriament s'haguessin dipositatguardant algun ordre, o amb algun tipus de protecció formada per les ma-teixes pedres del lloc, els continus esllavissaments o els mateixos corriments

Ioo

JOSEP GALLART

de pedres a causa de l'erosió ho haurien pogut ben bé alterar tot . Una bon aprova del que diem la tenim en el fet que alguns materials afloressin a l asuperfície .

DESCRIPCIÓ DELS MATERIAL S

El dipòsit consta de 148 elements, entre peces senceres i fragments, am bun pes total de 7,385 kg . Els elements són els següents :

54 botons circulars amb anella1 fragment de fulla d'espasa (trencada en dues parts )4 plaques de cinturó1 cnèmid e1 fragment de placa circula r

77 braçalets de diferents tipu s9 destrals d'aletes1 resta de fos a

Tots els materials presenten un excel . lent estat de conservació. En gene -ral estan coberts per una bella pàtina de color verd fosc brillant, homogè-nia, d'aspecte esmaltat . Des del moment de la seva troballa no han estat sot -mesos a cap procés de restauració, només han sofert una lleu neteja superficia lamb un torn i un raspall de pues metàl . liques, encaminada a treure de l asuperfície dels bronzes la lleugera capa de terra vegetal que els cobria .

Fotografia 1. Conjunt d'objectes del dipòsit de bronzes de Llavorsí

UN DIPÒSIT DE BRONZES A LLAVORSÍ

10 1

També hem realitzat les anàlisis de composició de la quasi totalitat d epeces del dipòsit ; aquestes han estat fetes en els laboratoris de 1'Institut ode Conservación y Restauración de Obras de Arte, que el Ministerio de Cul-tura té a Madrid. Aquestes anàlisis s'han realitzat amb la tècnica no des-tructiva de fluorescència de Raigs X (dispersió d ' energies) ; amb un espec-tròmetre KEVEX model 7000, anàlisi de superfície monoaèria . Els element sque s'han buscat en tots els casos són: manganès, ferro, cobalto, níquel, coure,zenc, arsènic, plata, estany, antimoni, or i plom .

ANÀLISI DELS MATERIAL S

Els botons circulars amb anella són un dels elements més nombrosos de ldipòsit . Els 54 exemplars del conjunt representen el 38,48¾ del total ; d'aquestsen tenim 43 de sencers i 11 fragments . En aquest nombrós conjunt pode mdistingir clarament 7 tipus diferents, que responen, com és lògic en mate -rials d'un dipòsit, a simples criteris formals i no a criteris evolutius, ni cro-nològics .

El tipus que anomenem I, amb 19 exemplars, es caracteritza per teni runa ala ampla, bastant plana, amb un abombament central hemisfèric sem-bla que soldat a l'ala i una anella al revers soldada a aquesta calota central .Estan decorats per una circumferència de punts repussats siutada als extrem smarginals de l'ala . Dos exemplars més, amb la mateixa forma, tipus d'anell ai decoració que els anteriors, però amb un apèndix lateral allargat que sur tde l'ala, constitueixen una variant del tipus general . Aquest apèndix que con-serva les rebaves de fosa, ens dóna una inestimable informació sobre el pro-cés de fabricació de la peça .

Del tipus II en tenim 12 exemplars, caracteritzats per la seva forma quas itronco-cònica, amb la part central destacada, les ales més o menys recte si al revers una anella que sembla fosa amb la part central .

El tipus III, amb 11 exemplars, es caracteritza per la seva forma hemisfè-rica, amb la part central lleugerament destacada i una anella al revers idènti-ca a la del tipus anterior.

El tipus següent, IV, del qual només en tenim un exemplar, té com a carac-terística principal la seva forma cònica, amb el vèrtex arrodonit, les paret slleugerament cóncaves i l'anella idèntica a la dels tipus II i III .

Els tres exemplars del tipus V es caracteritzen per la seva forma de cas-quet d'esfera i l'anella com els anteriors .

El tipus VI, amb 3 exemplars, es caracteritza per la seva forma plana olleugerament corbada i l'anella molt destacada .

L'exemplar que forma el darrer tipus presenta sensibles diferències ambels anteriors, no quant a l'anella o la forma, que és hemisfèrica, sinó pe lfet que està decorat per cinc motllures concèntriques .

A més dels exemplars que acabem d'esmentar tenim dos fragments d'ala

102 JOSEP GALLART

sense cap altra característica, per la qual cosa no els podem situar en ca pdels tipus establerts .

La cronologia dels botons circulars amb anella s'ha de centrar al Bronz eFinal, període en el qual sembla que es comencen a utilitzar, però els seu santecedents s'han de buscar al Calcolític i sobretot al Bronze Mitjà, co mho poden ésser alguns botons d'os amb anella que apareixen a França duran taquests períodes, conjuntament amb els botons amb perforació en V, o am bels típics botons de Durfort . Malgrat que, com assenyalen alguns investiga -dors, durant aquests períodes els botons d'os amb anella no són molt nom-brosos, degut, sobretot, a la mateixa dificultat de fabricació i a la fragilita tde l'anella . Fins al Bronze Final, amb el gran desenvolupament que expe-rimenta la metal . lúrgia del bronze, no es generalitzen els botons circularsamb anella .

Malgrat que no sigui gens rara la troballa de botons amb anella en sepul-tures, hàbitats o dipòsits del Bronze Final II, és sobretot durant el Bronz eFinal 111 quan la seva presència és més habitual i abundant, com ho demos-tra la seva aparició en la majoria de dipòsits d'aquest període, com pode nésser entre altres els de Larnaud (Jura), Reallon (Alts Alps), Jonchères (Bla-not), Notre-Dame-d'Or (Vienne) i Vénat (Charente) . La presència de boton scirculars amb anella en contextos de la Primera Edat del Ferro en el Llen-guadoc o en la Provença ens demostra que la seva producció no s'extingei xde sobte, sinó que es continuen utilitzant, però no amb la mateixa profusi ód'abans .

A Catalunya, tot i que la troballa de botons no és massa corrent, podemassenyalar la seva presència a l'estrat VI de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Térmens) del sondeig de Maluquer-Muñoz-Blasco, encara que en aquest ca sno es tracta d'un botó amb anella sinó de travesser. Un altre exemplar apa-reix al poblat de la Fonollera i en un context més tardà ens cal situar els do sexemplars de la necròpolis d'Agullana .

El conjunt de botons del dipòsit de Llavorsí creiem que s'ha de situa ren el Bronze Final III, moment de màxim esplendor d'aquest tipus de peça .

Les quatre plaques de cinturó del dipòsit representen els elements mé sinteressants del conjunt i ho són pel fet que fins al moment no se n'havi atrobat cap exemplar en tota la Península Ibèrica i perquè la seva àrea de loca -lització, segons la darrera sistematització de F . Audouze, se centra en unazona molt concreta del nord-est de França, circumscrita als Alps i el se uentorn, la qual cosa ve a demostrar l'origen alpí del dipòsit .

Dels quatre exemplars de plaques només en tenim un de complet, tren-cat en tres parts i alhora doblegat, dels altres tres només es conserva la par tproximal . L'exemplar sencer i dos més tenen el cos oval, allargat i molt pla ,només sobresurt una petita protuberància a l'anvers de la zona central d ela part proximal ; tenen també un lleuger estrangulament que divideix la pla -ca en dues parts : la proximal i el cos ; de la vora de la primera hi sobresurtentres o cinc llengüetes que es giraven cap al revers i servien per a fixar la placa


103

al cinturó de cuir. L'extrem contrari, o part final del cos, està rematat pe run garfi . Aquests tres exemplars els podem incloure dins del subtipus 7 d ela sistematització de F. Audouze, tipus estès al llarg de la vall del Roine ique podem situar dins del Bronze Final IIIb, amb clars paral . lels entre altresals dipòsits de Larnaud (Jura), Reallon (Alts Alps) i Chateliers (Amboise) .Tots tres presenten a l'anvers una rica i variada decoració incisa, que ocupapràcticament tota la superfície . En els tres casos la decoració esta emmarca -da per una línia que ressegueix els contorns de la placa i consisteix en l acombinació de puntillats i arcs senzills, dobles o triples superposats, motiu sd'espina de peix, zigues-zagues, línies, etc .

El quart exemplar, del qual només es conserva la part proximal, té form atrapezial i com els anteriors és molt pla, amb una petita protuberància qu esobressurt en el centre de la part proximal . Presenta, com els altres, una ric adecoració incisa, consistent en cinc circumferències concèntriques col . loca -des dins d'una de punts, les quals alhora n'encerclen tres més que tenen co ma centre la petita prominència esmentada. Els dos grups de circumferèncie sestan unides per 8 feixos de grups alterns de 4 o 5 radis . Adossats a aquestmotiu, en direcció a l 'extrem on hi havia el garfi, disposats de forma simè-trica hi tenim dos grups de set arcs concèntrics, emmarcats internament iexterna per una línia de punts, decoració molt semblant a la que du una d eles plaques del dipòsit de Larnaud (Jura) . De la vora de la part proxima lhi sobresurten 6 llengüetes de fixació de les set que devia tenir originalment .Aquesta placa encara que no la podem inscriure en cap dels tipus identifi-cats per E. Audouze, pensem que la seva forma és molt pròxima als subtipu s6 o 8, els quals es caracteritzen pel seu taló rectangular o quadrangular. Pe lque fa a la cronologia, aquesta, com les anteriors, la podríem adscriure a lBronze Final IIIb .

Un dels elements del dipòsit del qual en desconeixem el tipus i funció ,perquè només en tenim una petita part, és un fragment d'una placa plana .Sembla que originàriament tenia una forma més o menys arrodonida, ambpetits orificis circulars organitzats en cercle i situats prop del marge. La deco -ració, gravada, consisteix en circumferències concèntriques i motius arcifor-mes superposats, molt semblant a la de les plaques de cinturó que acabe mde descriure i també a la d'alguns penjolls fusiformes que apareixen als dipò-sits de Larnaud (Jura) o Veynes (Alts Alps), per la qual cosa creiem que l'ori -gen d'aquesta peça és semblant al d'aquelles .

Una làmina de bronze de forma foliàcia i decoració repussada podri atractar-se de la part central d'una cnèmide, a la qual, per a ésser completa ,li mancarien les dues espirals, una a cada banda . Tot i no ésser massa corren tla decoració repussada en aquest tipus de peça, n'hem d'esmentar un exem-plar amb decoració semblant trobat a Harthouse . Pel que fa a la seva crono-logia, hem de dir que el moment d'utilització, segons les troballes d'aques-tes peces en contextos ben datats, el podem situar entre finals del Bronz eMitjà i inicis del Bronze Final .

Un altre dels elements del qual també només en tenim un exemplar, encara

104

JOSEP GALLART

que trencat en dues parts, és un fragment de fulla d'espasa, que correspon-dria a la zona propera a la part distal . Es tracta d'una fulla d'estructura trian-gular, poc ampla, tripartida, amb dos nervis longitudinals, para l . lels als talls ,que sobressurten lleugerament de la superfície . Aquest fragment de fulla ta nreduït, que pertany a una part de l'espasa poc representativa, se'ns fa difíci lde dir a quin tipus pertany ; malgrat això, pels paral . lels que guarda amb u nexemplar del dipòsit de Vénat i amb un altre del de Cezac (Gironde) sembl aque podria pertànyer al tipus anomenat de «llengua de carpa», el qual e spot incloure dins del Bronze Final III .

El grup d'objectes més nombrós del dipòsit és el format pels braçalets ,dels quals, com hem dit, n'hi ha 77 exemplars, això representa el 52,02 %del total . D'aquests en tenim 67 de sencers, que poden en algun cas esta rtrencats en dues o tres parts, i la resta correspon a braçalets incomplets for-mats per un o més fragments .

El primer cojunt de braçalets, amb 11 exemplars, són els que tenen co ma característica principal una mena d'acanaladura fusiforme a la part cen-tral externa, que ocupa tota l'amplada del braçalet i que en cap cas arrib afins als extrems, que acaben amb una mena d'engrossiment cap a l'exterior .Així doncs, es tracta d'uns braçalets de forma ovalada, massissos, oberts ,plans i de secció plano-còncava al centre i rectangular o plano-convexa a l azona que queda entre les puntes de 1'acanaladura i els extrems, on tambées troba la decoració feta incisa i que en alguns casos està molt desgastad aper l'ús . Aquesta consisteix en panells formats per triangles amb els vèrtexafrontats, motius arciformes, rombes i aspes . En alguns casos aquests panell sestan separats per grups de línies transversals i en la majoria de braçalet sla decoració és quasi idéntica a les dues bandes .

En tota la bibliografia suïssa, alemanya i francesa consultada no he mtrobat cap exemplar que tingui la mateixa acanaladura que apareix en aquest sbraçalets de Llavorsí ; només a França apareixen decoracions semblants a le sd'aquests braçalets, en concret en els del tipus anomenat per Briard de «Big-nan» i que se situen entre finals del Bronze Mitjà i inicis del Bronze Final .A Catalunya un braçalet idèntic el tenim en el dipòsit de Sant Aleix, la qua lcosa ens porta a considerar les estretes relacions que hi poden haver entr eels dos conjunts, com veurem més tard, així com la possibilitat que aques tpodria tractar-se d'un tipus de braçalet de difusió estrictament pirinenca .

Braçalets en espirals són un altre dels tipus que trobem en el dipòsit d eLlavorsí . D'aquest tipus en tenim tres exemplars . El primer, format per qua-tre espires, està sencer, la seva secció és circular i s'aprima en la part imme-diata als extrems per a tornar-se a engrossir en la seva part final . El segon ,de forma i secció idèntiques a l'anterior, conserva tres espires i li manca l apart final d'un dels extrems, i el tercer, que només conserva mitja espira ,pertanyent a la part final, té les mateixes característiques que els anteriors .A la Península Ibèrica els braçalets en espiral apareixen amb molta profusi óa 1'Argar; a Europa Central els trobem àmpliament presents a les sepulture sd'Haguenau, i a França en trobem en el Llenguadoc en contextos del Bron-


10 5

ze Mitjà o del Bronze Final, com al nivell IV de la cova de Labeil (Lauroux ,

Hérault).Altres braçalets amb una presència molt minoritària entre els material s

del dipòsit són els dos fragments d'un tipus pla i ample, amb un nervi cen-tral de desenvolupament longitudinal i els extrems molt engrossits . L'úni cparal . lel que coneixem a aquest braçalet és un exemplar del dipòsit d eReallon (Alts Alps) que es conserva al Musée des Antiquités Nationale sde Saint-Germain-en-Laye (França) . També hem d'incloure dins d'aquestgrup de minoritaris un fragment de la part final d'un braçalet pla, obert ,secció rectangular, amb abultament triangular a l'extrem i prop d'aquest l'inic id'un nervi destacat, disposat de forma longitudinal i decorat per un moti utriangular puntillat ; els paral . lels d'aquest braçalet els trobem als dipòsit sde Reallon (Alts Alps) i al de Villar d'Arène (Alts Alps) .

Per acabar amb els braçalets, ens cal dir que n'hi ha un grup molt nom-brós format per braçalets ovalats, massissos i oberts, amb els quals tenin ten compte la seva forma, seccions o decoracions es poden establir grups diver-sos i variats . Bàsicament pel que fa a les seccions podem dir que n'hi h ade secció plano-biconvexa, això és'amb les cares convexes cap a l'interio ri exterior i les planes cap als costats ; també de seccions plano-convexes, lacara plana a l'interior i la convexa a l'exterior ; així mateix de seccions rec-tangulars amb els extrems arrodonits, trapezials, arrodonides i ovalades . El sextrems d'aquests braçalets poden tenir el mateix gruix que la resta, podenser més prims, gairebé acabats en punta o lleugerament engrossits . De la deco-ració podem dir que quasi la meitat no en tenen i la resta presenten decora -ció incisa a la cara externa, en alguns exemplars molt desgastada per l'ús .Amb línies transversals, triangles farcits de línies obliqües amb els vèrte xafrontats, motius arciformes, sèries de línies obliqües para l . leles entre si, algu ncop formant grups aïllats i en altres alternant-se en direccions diferents for-mant zigues-zagues, i també altres motius formats per diversos angles oberts ,paral . lels entre si, organitzats en grups de 2 a 4 o 5, en alguns exemplar safrontats pel vèrtex . Es freqüent la combinació en alguns braçalets de diver-sos d'aquest motius, però en la majoria trobem associats alguns d'aquest smotius amb grups de línies verticals, les quals en quasi tots els braçalets deco-rats les trobem prop dels lleus engrossiments terminals .

Braçalets amb decoracions quasi idèntiques els trobem en els dipòsits d eCabó i de Sant Aleix . Que apareguin en aquest darrer dipòsit conjuntamentamb l'exemplar que hem descrit anteriorment ens fa considerar, com he mdit, les possibles relacions entre els dos conjunts . A França braçalets sem-blants apareixen en contextos que van de la fi del Bronze Mitjà fins al Bron-ze Final 1 i en alguns casos fins al Bronze Final II . Així, els trobem en con -junts funeraris com a la necròpolis de Saint-Paul-de-Varces (Isère) o en dipòsit scom els de Vernaison (Rhóne), Poype Vaugris (Isère), Malassis (Chery, Cher )i Vall d'Orle (Ariege) entre altres .

Altres elements destacats del dipòsit són les destrals, que com ja s'hadit n'apareixen 9 exemplars, els quals representen el 6,08 010 del total ; d'aquests,

106

JOSEP GALLART

5 són d'aletes subterminals i 4 d'aletes terminals . Les característiques de toteselles són la seva forma quasi rectangular, amb el tallant convex i poc amplei les aletes més aviat llargues . Tant les unes com les altres són força corrent sa l 'est i sud-est de França, les primeres durant el Bronze Final IIb i les sego-nes centrades al Bronze Final III . A la Península Ibèrica les destrals d'aques ttipus se centren a Catalunya, on apareixen en dipòsits (Cabó o Ripoll) o só nfruit de troballes sense context, casuals o aïllades com les de Capellades ola del Museu de Girona, o també en indrets d'hàbitat com la de Serinyà ,lligada a un possible fons de cabana del Bronze Final, la qual cosa demos-traria que també es fabriquen en aquesta banda dels Pirineus, com ho corro-boraria la troballa del motlle del riu Sosa .

Per finalitzar amb la descripció i anàlisi dels materials d ' aquest dipòsit ,només ens cal fer esment de la presència entre aquests d ' una resta de fosa .Es tracta del bronze que queda a la part d'entrada d'un motlle bivalve, co mho demostren les típiques rebaves que deixen en els objectes aquests tipu sde motlles . La presència de restes de fundició és una cosa força corrent endipòsits francesos del Bronze Mitjà i del Bronze Final i així en pode mtrobar en els de Vénat (Charente), Praierie des Mauves de Nantes, Saint -Denis-de-Pile i Malassis, per citar-ne alguns dels més importants . La sevapresència en dipòsits de fonedor ens indica fins a quin extrem arribava l arecuperació, per part del meta l . lúrgic, del metall restant de la fosa per a ésse raprofitat novament .

CONSIDERACIONS FINAL S

La presència entre els materials del dipòsit de Llavorsí de peces de claraadscripció alpina, com hem anat constatant al llarg de la nostra anàlisi, am bclars paral . lels en els dipòsits de les zones muntanyenques de la part est d eFrança, sobretot amb el dipòsit de Larnaud, fa que pensem que el seu ori -gen s'ha de buscar en aquesta zona francesa . Pel que fa a la cronologia, en scal dir que després de les diverses consideracions que hem anat fent i tenin ten compte les condicions especials dels dipòsits a l'hora de situar-los cro-nològicament, creiem que el de Llavorsí s'ha d'incloure dins de la darrer apart del Bronze Final III, període en el qual es constitueixen els grans di -pòsits del nord-est de França .

Una altra qüestió és el moment en què el conjunt arribà al nostre paí si es diposità a la terra . Tenint en compte la cronologia i moment d'ús del smaterials més moderns en el seu lloc d'origen i el decalatge forçós que h ad'existir entre aquest moment i la seva arribada al nostre país, la data d edipòsit dels bronzes l'hem de situar en un moment entre finals del segle vil si inicis del vil a .C.

Ens queda de moment sense resoldre la qüestió del perquè es diposit ael conjunt en un indret sense cap traça d'ocupació humana, la qual cosa ,per altra banda, no és exclusiva d 'aquest dipòsit com hem pogut constatar


10 7

en altres llocs . Les raons que podem argumentar per justificar aquest fet só nles mateixes que proposen els nostres col . legues francesos que s'han dedicata l'estudi d'aquests tipus de dipòsits . En el nostre cas sembla clar que es tract ad'un conjunt d'objectes fora d'ús, portats per metal . lúrgics ambulants i pe rtant destinats a la fosa, o portats per comerciants per a ésser utilitzats pera l'intercanvi. Tant en un cas com en l'altre creiem que la seva destinaci ódarrera seria la fosa .

Per altra banda ens cal valorar en la seva justa mesura la presència d'aques tdipòsit en el curs del riu Noguera Pallaresa, que ens pot indicar la impor-tància que com a via de comunicació entre Catalunya i França tingué aques triu durant la prehistòria i que fins ara ha estat poc valorada en favor d'altre svies com al del Segre o la dels Pirineus orientals que compten amb passo smés accessibles . La troballa d'un altre dipòsit (en estudi per nosaltres matei-xos) junt a la Noguera Ribagorçana ens fa considerar la importància qu etambé degué tenir aquest riu com a via de comunicació i que com en el ca santerior tampoc ha estat valorada en la seva justa proporció .

BIBLIOGRAFI A

ARCELIN, P. (1976) : «Les civilisations de l'Age du Fer en Provence», a LaPrehistoire Française II. Les Civilisations Néolithiques et Protohistori-ques de la France, pp. 657-675, dir. J . Guilaine, Paris .

AUDOUZE, F. (1974) : «Les ceintures et ornements de ceinture de 1'Age duBronze en France. Ornements et agrafes des ceintures en matière périssa-ble», a Gallia Préhistoire, 17, pp. 219-283 .

AUDOUZE, F. (1976) : «Les ceintures et ornements de ceinture de l'Age duBronze en France (suite) . Ceintures et ornements de ceintures en bron-ze», a Gallia Préhistoire, 19, pp. 69-172 .

BARRIL, M . (1980): «El molde de hacha de alerones subterminales del RíoSosa (Huesca, España) . Su relación con los tipos aquitanos», a Oskita-nia, 1, pp . 19-36 .

BATAILLE, A. (1964) : «Une nouvelle découverte dans les Hautes-Alpes. Casse-Rousse, cachette de fondeur (fin de 1'Age du Bronze)», a Rhodania ,fasc. 2, pp . 3-21 .

BOCQUET, A. (1963) : La nécropole protohistorique de Saint -Paul-de- Varce .Imp. Allier, Grenoble.

BOCQUET, A. (1969) : «L'Isère préhistorique et protohistorique», a Gallia Pré-histoire, XII, fasc. 1, pp . 121-258, i fasc. 2, pp. 273-400 .

BOUSQUET, N . ; GOURDIOLE, R. ; GUIRAUD, R. (1966) : «La grotte de Labei lprès de Lauroux (Herault) », a Cahiers Ligures de Préhistoire et d 'Archeo-logie, 15, pp. 79-166.

BRIARD, J. (1966) : DépBts de 1'Age du Bronze en Bretagne. La Prairie deMauves à Nantes. Travaux du Laboratoire d'Anthropologie Préhistori-que, Rennes .

108

JOSEP GALLART

BRIARD, J . ; CORDIER, G. ; GAUCHER, G. (1969) : «Un dépót de la fin du Bron-ze Moyen a Malassis, commune de Chery (Cher)», a Gallia Préhistoire,XII, pp. 37-82 .

BRIARD, J . ; VERRON, G. (1976) : Typologie des objets de l'Age du Bronzeen France. Fascicule IIL• Haches (1) . Société Préhistorique Française, Com-mission du Bronze, Paris .

BRIARD, J . ; VERRON, G. (1976) : Typologie des objets de 1'Age du Bronzeen France. Fascicule IV Haches (2), herminettes . Société Préhistoriqu eFrançaise. Commission du Bronze, Paris .

CHARDENOUX, M. B. ; CouRTOIS, J. C. (1979) : Les haches dans la Franceméridionale. Pràhistorische Bronzefunde, Abteilung IX, Band 11 ,Munchen .

COFFYN, A. (1985) : Le Bronze Final Atlantique dans la Peninsule Iberique .Publications du Centre Pierre Paris, 11, Collection de la Maison des Pay sIberiques, 20, Paris .

COFFYN, A. ; GOMEZ, J . ; MOHEN, J. P. (1981) : L'apogée du Bronze Atlanti-que. Le dépót de Vénat . Ed . Picard, Paris .

COROMINAS, J. (1944) : «Hacha de bronce de Seriñá», a Ampurias, IV,pp. 297-299 .

COURTOIS, J. C. (1960) : «Les dépóts de fondeur de Vernaison (Rhóne) etde la Poype -Vaugris (Isère)», a Cahiers Rhodaniens, VII, pp . 3-24 .

CouRTOls, J . C. (1960) : «L'Age du Bronze dans les Hautes -Alpes», a GalliaPréhistoire, III, pp . 47-108 .

COURTOIS, J . C. (1976) : «Compléments pour l'étude du Bronze Final et duPremier Age du Fer dans les Alpes centrales françaises», a IXe Congrèsde l'Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques ,Colloque XXV, pp . 75-92, Nice.

COURTY, G . ; GORNEAU, J . (1920) : «Haches et bracelets de la Catalogne» ,a Butlletin de la Société Préhistorique Française, XVII, pp . 94-96 .

COUTIL, L . (1914) : «La cachette de fondeur de Larnaud (Jura)», a CongrèsPréhistorique de France, compte rendu de la 9e session (Lons-le-Saunier,1913), pp. 451-469 . Paris.

ELUÉRE, Ch . (1974) : «Anneaux de jambe et jambières à spirales de Fran -ce», a Butlletin de la Société Préhistorique Française, 71, pp . 543-566 .

GARDE, A. (1950) : «Découverte d'un dépót ou "cachette" de fondeur d e1'Age du Bronze, à Saint - Deni s-de-Pile (Gironde)», a Butlletin de la Sociét éPréhistorique Franpaise, XLVII, pp. 93-95 .

GUILAINE, J . (1972) : L'Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon ,Ariège . Mémoire n° 9 de la Société Préhistorique Française, Paris .

MALUQUER DE MOTES, J . ; MUÑOZ, A. M. ; BLASCO, C. (1960) : Cata estra -tigráfica en el poblado de «La Pedrera», en Vallfogona de Balaguer, Léri -da . Barcelona .

MARTÍ, E (1970) : «Las hachas de bronce en Cataluña», a Ampurias, 31-32 ,pp. 105-151 .


10 9

MILLOTTE, J . P. ; RIQUET, R . (1959) : «La cachette de bronze de Notre-Dame-d'Or (Indre-et-Loire)», a Gallia Préhistoire, II, pp . 71-80.

PALOL, P. (1958) : La necrópolis hallstáttica de Agullana (Gerona) . Biblio-teca Prehistórica Hispana, vol . I, Madrid .

PONS, E . (1979-1980): «El dipòsit d'objectes de l'Edat del Bronze, de Ripoll» ,a Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXV-XXXVI, pp . 59-78 .

PoNS, E . (1984) : L'Empordà, de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro . Girona.RIPOLL, E. (1960-1961): «Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares :

Capellades», a Ampurias, XXII-XXIII, pàg . 337 .RouDIL, J. L. (1972) : L'Age du Bronze en Languedoc oriental . Memoire

n° 10 de la Société Préhistorique Française, Paris .RUIZ ZAPATERO, G . (1983) : Los Campos de Urnas del NE de la Península .

Universidad Complutense, Departamento de Prehistoria .SCHAEFFER, F.A. (1926) : Les tertes funéraires prehistoriques dans la Fore t

d'Haguenau I. Les tumulus de LAge du Bronze . Haguenau .SIRET, E . i L . (1890) : Las Primeras Edades del metal en el sudeste de Espa -

ña . Barcelona .SouTOU, A. (1963) : «Typologie chronologique de quelques boutons de bronze

du Midi de la France», a Butlletin de la Société Préhistorique Française,LX, pp . 373-384 .

THEVENOT, J . P. (1984) : «Le dépót de Jonchères à Blanot (Cóte- d'Or)», aTransition Bronze Final Hallstatt Ancien: Problemes chronologiques e tculturels, Actes du 109 Congrés National des Sociétés Savantes (Dijon ,1984), pp . 119-128, Paris .

VERRON, G . (1973) : «Méthodes statistiques et étude des cachettes com-plexes de l'Age du Bronze», a L'Homme d'Hier et d'Aujourd'hui, Recui ld'Études en Hommage à André Leori-Gourhan, pp . 609-624, Paris .

Intervenció al castell de Mataplan a(Gombrèn, Ripollès)MANUEL RIU

BREU NOTICIA HISTÒRICA

Des de mitjan segle x1 la família d'Hug II de Mataplana, nét d'Hug 1Dalmau de Berguedà i fill de Bernat Hug, d 'ascendència vescomtal, degu ésenyorejar la vall de Mataplana . Tot i que sabem que des del 1076 els Mata -plana porten aquest cognom, el seu arbre familiar presenta certs punts obs-curs pel fet que, durant set generacions, pares i fills utilitzaren el mateix nomde pila : Hug o Huguet .

El constructor del castell pogué ésser Hug III, que ja s'anomenava «se-nyor de Mataplana», o bé el seu fill Hug IV. De tots ells, el més famós fouHuguet V de Mataplana, el trovador, nascut vers el 1175 i mort el 1213, curio -sament investigat pel professor Martí de Riquer. D'Huguet V sabem que vis -qué al castell que ara ens interessa, car ens el descriu, en el seu poema Abrils ,escrit entre 1196 i 1206, el trovador Ramon Vidal de Besalú . Aquest ens par-la del caràcter de l'amo, de la seva casa i de la seva cort, precisant que ala sala del castell de Mataplana hom jugava als escacs i jocs de taules, i queestava decorada amb tapissos i catifes de diversos colors.

Després de la mort d'Hug VII de Mataplana el 1240, el seu gendre Gal -ceràn d'Urtx casat amb Blanca de Mataplana, comprà al rei Jaume 1 el cas -tell familiar per 20.000 sous melgoresos. 1 llur fill, Ramon d'Urtx, atorg àfranquícies, entre 1289 i 1297, als camperols que anessin a formar un barr ide cases o petit nucli d'habitació agrupada, al peu del castell on encara vivia .Les restes de les cases d'aquest barri poden albirar-se avui a la banda Sud .

Els deutes familiars obligarien al fill de Ramon, conegut per Hug VII Ide Mataplana i emparentat amb els Pallars, a readquirir l'any 1299, als mar -messors del seu pare, el senyoriu de Mataplana per 200 .000 sous . D'aquest

112

MANUEL RIU

període deu datar l'escut «de guella, amb tres palletes d 'or en banda» de lqual en tornarem a parlar. El tercer dels seus successors, Artau de Pallars ,mort el 1353, hagué de pagar 50.000 sous, l'any 1349, abans d'entrar en pos -sessió de la domus de Mataplana . Fou ell qui donà el títol de «baronia» ,vers el 1350, al domini de Mataplana que heretà el seu fill Jaume Rogerde Pallars, el qual es va vendre la baronia al noble Pere Galceran de Pinósl'any 1375 . Aquest se la va vendre el 23 de gener del 1376 a l'abat de San tJoan de les Abadesses, Ramon de Valmanya, per 83 .000 sous .

Des de la meitat del segle xiv hom es refereix a la casa dels Mataplanaanomenant-la domus i no castell, paraula que serveix per a designar les «case sfortes» d'un terme. Els senyors havien deixat de viure-hi i la tenien arrenda-da, amb les terres, al ferrer Joan Guillem de Fabre, el qual tenia cura de l aseva explotació agrícola, com si fos un mas .

LA PRIMERA CAMPANYA D'EXCAVACION S

El juliol del 1986 tinguérem ocasió de realitzar, amb caràcter d'urgència ,la primera campanya d'excavacions arqueològiques a Mataplana, gràcie sa la col . laboració entusiasta del doctor Eudald Maideu i la seva família, pro-pietaris del lloc . Participaren en la direcció i els treballs els professors Joa nF. Cabestany i Prim Bertran, vuit llicenciats i estudiants universitaris, el palet aPere Pons i dos manobres de Gombrèn . Hom prospectà prèviament diverse sestacions arqueològiques de la zona : les restes del mas Querol, l'actual Casalde Mataplana masia moderna, una font medieval, una sèrie de coves habita-bles, les restes d'una teuleria, etc ., i excavà un forn de calç situat al costa tde la pista forestal de Castellar de N'Hug a Gombrèn, a uns 300 metres d edistància de l'actual Casal de Mataplana, i va estudiar-ne el cilindre de càrre-ga, el passadís d'entrada, la boca de foc i la profunditat . El forn, de plant aovalada (3,70 a 3,95 m de diàmetre), fou construït buidant una pudinga ambinstruments de ferro i afegint-hi pedres grosses a la part superior del cilin-dre, bo i arrebossant després l'interior amb una capa d'argila pastada i cre-mada per tal de donar-li consistència . Aquest forn serví per a proporcionar

la calç necessària a les masies de l'entorn fins les darreries del segle xix enquè restà abandonat .

EL RECINTE DEL CASTEL L

El recinte del castell (de 28 x 19 m) restava completament soterrat a una

típica mota feudal, de secció troncocònica, bastida el segle xi al costat meri-dional d'un gran camp, o parti obert, destinat a entrenar-se els cavalls i cava-llers . La mota es bastí aprofitant unes penyes de marga calcària que ha estu-diat el geòleg Eudald Maestro i Maideu, i hom traçà al seu voltant un fossatparcialment excavat a la roca per tal d'aïllar la mota del camp esmentat .

INTERVENCIÓ AL CASTELL DE MATAPLANA

11 3

Fotografia 1 . Castell de Mataplana i ermita de Sant Joan de Mata (Gombrèn). Aspectede la mota i del pati exterior o camp d'entrenament. Foto E. Maideu.

A la banda de sol ixent roman restaurada l'ermita romànica de Sant Joa nde Mata construïda a les darreries del segle xii .

El conjunt del castell era cobert pels enderrocs que impedien veure le srestes dels murs principals, conservats fins una alçada de més de cinc metre sen els sectors W i S . En el transcurs del buidatge poguérem advertir que tot sels materials del primer pis, o planta noble, havien anat caient sobre la plan -ta baixa, enfonsant els sostres i les voltes . Damunt d'aquests materials s'haviaformat una capa d'humus i vegetació arborescent que completà la seva ocul-tació i la desaparició del monument des dels inicis del segle xx, fins a pode rfer creure que el castell dels Mataplana havia estat edificat un centenar d emetres més enllà i al costat dret del camí, on hi ha ara el Casal de Matapla-na . Amb tot, la naturalesa no hauria arribat a temps d'evitar l'espoliaci ód'alguns elements nobles de l'edifici, com les dovelles de les portes i altrespeces ben treballades .

L'inici de la neteja ha tingut lloc en el punt més elevat del turonet semi -artificial on, aprofitant la confluència del mur oriental de l'edifici principa ldel castell amb el mur interior del sector Sud, hem situat el Punt Zero pe rmedir les profunditats des d'aquest punt . En la campanya del 1986 hom acon -seguí situar l'enllosat del pati interior a la profunditat de 5,30 m des d'aquel lpunt, la qual cosa significa que s'han conservat pràcticament sencers algun smurs de la planta baixa del cos principal de l'edifici . Els murs principals

114

MANUEL RI U

són de 90 a 95 cm de gruix, reforçats per banquetes de 40 a 45 cm, i les fila -des inferiors tenen una gruixària de 1,30 a 1,50 metres que els proporcion auna gran solidesa . En alguns punts les peces, mal escairades a cops de mace -ta, formen filades força regulars, si bé l 'alçada és diferent . Abunden les pece sde 30 x 15 cm, amb algunes de 40 x 32 cm . Hi ha dovelles d'arc de sol s18 cm d'alçada, mentre altres en tenen 27 i fins 30 cm, amb gruixos de20 a 25 cm. Pertanyen, doncs, a portes i finestres de mides diferents .

Predominen les pedres calcàries que formen peces allargassades en el sàmbits de planta rectangular dels quals parlarem, coberts amb volta seguid ade mig punt, en ocasions amb peces força irregulars, per la manca de llo-ses de qualitat, i posades en forma de full de llibre i unides amb un fort morterde calç i sorra . La darrera coberta del castell fou de teula corba . Algunesteules careneres, de pasta ocre, tenien uns 25 mm de gruix, la resta osci l . lavaentre els 13 i 17 mm . Dues teules amb restes de vernís parcial verdós i cas -tany degueren formar part del ràfec de la coberta del segle xiv poc abansque s'enfonsés .

En l'enderroc sortien també, a més de les dovelles esmentades, fragment sde bases de pilars, repeus, fragments de cimacis i capitells gotitzants mol tsimples, cantonades escairades, cornises de quart de cercle, motllures de mitj acanya, etc., en peces de talla fina pertanyents al pis superior o planta nobl edel castell, refeta el segle x111 i coberta amb bigues d'uns 20 cm de gruix .

PATI DEL CASTELL . SONDEIG NÚM . 1

Vers el centre del pati interior del castell, a uns 3,20 m de distància de lmur S de tancament del pati, s'obrí una quadrícula de 2 x 2 metres, pe rtal d'observar els nivells d'enderrocs, minuciosament registrats, dibuixats ifotografiats, i es van identificar fins vuit nivells d'enderrocs entre les pro-funditats de 3,30 x 5,30 metres . La major part de les pedres dels enderroc sprocedien dels murs del primer pis del castell, destaquen les peces de tosc atreballada i els carreus de pedra calcària . Les mides d'aquests darrers mos -tren l'existència de filades que oscil . larien des dels 12 fins els 29 cm d'alça-da, pertanyents almenys a dotze filades diferents . La major part de les cons-truccions del castell no sembla que haguessin tingut més que planta baix ai un pis al damunt, quedava coberta la planta baixa amb volta, com he mdit, i el pis amb un embigat fort sostingut per mènsules de pedra ambmotllura de quart de cercle.

L'enllosat del pati, format per grosses lloses (d'uns 50 x 25 cm) posade shoritzontals i unides amb morter de calç, es localitzà com hem dit a l aprofunditat de 5,30 m del Punt Zero, amb una frontissa de ferro forjat iuna peça de pedra calcària que podia ser la base d'una barana de fusta d'un agaleria o balconada que devia mirar al pati des de la Torre principal .

La interpretació que hom pot fer dels enderrocs és que després de l'abandódel castell es produïren una sèrie d'enderrocs parcials successius, en què els


11 5

murs de la planta noble i la teulada van anar caient al pati bo i perfilant-s etres etapes pels canvis de terra i un foc generalitzat, tardà .

TORRE RECTANGULAR . SONDEIG NÚM . 2

El buidatge de la Torre rectangular, construcció primera i essencial de lcastell de Mataplana, sols resta iniciat en una superfície de 4 x 2 metres ,dintre i a la part central del seu àmbit, entre la porta adovellada d'arc d emig punt que la comunicà amb el pati i el mur paral•lel a aquesta que clogu éla torre per la banda W damunt del fossat .

La Torre rectangular, bastida a les darreries del segle xi amb filades de12 a 15 cm d'alçada i murs de 1,20 m de gruix, tenia una superfície habitabl ede 16 x 5 m, o sigui 80 m2. La porta fa 1,20 m de llum i 2,25 d'alçada. Laplanta baixa, com hem dit, restà coberta amb volta de canó seguit i tingu éun sòl d'opus signinum damunt del qual se situà un enllosat tardà. El pri-mer pis deuria refer-se el segle x111 amb un estil i tècnica més refinats, a jut-jar per diversos elements apareguts en l'enderroc interior : cornises o base sde pilar amb motllura de mitja canya, impostes amb motllura bisellada, etc .

El sondeig núm . 2, realitzat des dels 3,80 m de profunditat, en una super-fície de 2 x 1 m al costat interior del mur W no oferí ni un sol fragmen tde ceràmica, ni altres elements remarcables més que el paviment d'opussigninum, molt desfet, a la profunditat de 4,40 m .

En restar practicable la porta, des de la Torre rectangular s'inicià el bui-datge de la zona propera exterior corresponent al pati . Aparegué el revolt óque sostenia l'escala d'accés des del pati a la planta noble de la Torre, am buna volta de quart de cercle i graons de pedra de 25 cm d'alçada es va deixa rla neteja per a la propera campanya . I a uns 4 metres de distància de la portade la Torre, en direcció vers 1'E, aparegueren les restes d'un arc diafragm ade 2,95 m de llum i uns 50 cm de gruix, que degué constituir l'entrada d'u natri cobert, davant de la mateixa porta i en l'àmbit del pati interior.

EDIFICACIONS DEL SECTOR SUD. RECINTE W . SONDEIG NÚM . 3

Hom adossà a la Torre, per la banda Sud, dues construcciones rectangu-lars, de 10,20 i de 8,10 metres de llargada respectivament, separades per u nmur interior de 60 cm de gruixària, al centre del qual hi aparegué una fines -treta de doble esqueixada . Ambdues construccions, que devien tancar el pat iper la banda del migdia, restaren cobertes, a la planta baixa, amb volta d ecanó seguit, l'eix de la qual era disposat longitudinalment d'W a E . La cons-trucció més occidental, o Recinte W, mostra encara restes de dita volta . Enla seva part de sol ixent hom inicià un sondeig (Sondeig núm . 3), davantde la porta adovellada que comunicava el recinte amb el pati . La construc-ció més oriental és possible que fos la primera capella del castell .

116

MANUEL RIU

El Sondeig núm . 3 ens permeté conèixer una altra porta d'accés al pat iinterior del castell, adovellada i amb 1,50 m de llum. Si bé aquest sondeig ,de 3 x 2,5 m, no es va poder acabar i va quedar interromput a la profundi-tat de 3,80 metres, proporcionà alguns elements nous dignes d'esment . Entr eells, molts fragments de l'arrebossat interior de l'habitació, fet per una lleu-gera capa de guix blanc o pintat amb tonalitats vermellenca i negra . Tot ique la humitat continuada ha provocat el desprendiment de les parets, algun sfragments permeten saber com era la decoració d'aquesta estança . Sobre e lfons blanc hi havia pintades ratlles corbes negres, aspes vermelles ; un trèbo lsobre fons negre podria formar part del camper d'un escut . . . Un dels frag-ments, caigut davant la porta, mereix una atenció especial : presenta gai -rebé sencer un escut pintat al tremp sobre el fons blanc de la paret, d'un s20 x 20 cm .

L'escut és de forma triangular, equilàtera i curvilínia . Resta perfilat ambuna línia negra (de 15 mm de gruix) i mostra el camper truncat i dividit horit -zontalment en dues parts desiguals . La superior i major, el camp de la qua lés vermell o de gules, presenta al damunt quatre bandes, palletes, travesseso troncs amb els tanys o nusos corresponents, inclinades de dreta a esquerr ai pintades de negre, amb negre de fum . La part inferior o peu del campe rocupa un terç i és pintada de sable, o sigui de negre .

Aquest fou l'escut dels Mataplana, senyors del castell, pintat, segons en ssembla, a les darreries del segle xiii o als inicis del segle xiv, i trobat enaquest sondeig amb ceràmica de pasta grisa-plomosa i engalba negra ma tper les dues cares, tipus ceràmic que permet fer-nos anticipar la confecci óde l'escut a la segona meitat del segle x►u . Posteriorment, com és sabut, e sva rodejar l'escut d'una àguila bicèfala que aquí no apareix encara, i es va ndaurar les palletes que aquí són negres. En l'actualitat aquest escut i altre sfragments de l'arrebossat són objecte d'estudi per un equip especialitzat qu eexamina els aspectes tècnics .

Altres materials d'aquest sondeig, i en especial les ceràmiques grises del ssegles xii i xiii, seràn objecte d'anàlisi quan s'hagi enllestit l'excavació .

CONCLUSIONS PROVISIONAL S

Hi hagué a Mataplana una etapa inicial, sense gaire documentació, databl ede la primera meitat del segle xl, en la qual, possiblement a l'angle NW de lturonet, hi hagué una primera torre circular, com sembla indicar-ho la dis-posició del terreny ; i a l'angle SE del mateix turonet, i també al seu cim ,hi hagué una església petita, d'una sola nau, amb absis semicircular, distan tuns 15 metres de l'esmentada torre . És possible també que hom hagués apro-fitat dos sortints de les margues calcàries per reomplir el buit que restav aenmig i fer-hi una plataforma plana elevada entre els dos elements esmen-tats, bo i cercant els extrems de les penyes per recolzar-los .

En tot cas, el castell de Mataplana que ha arribat fins als nostres dies


11 7

començà a construir-se el darrer terç del segle xi o els inicis del xn, am bl'edificació de l'esmentada Torre rectangular de l'extrem W de la mota . Des-prés s'hi afegiren les parets principals dels recintes de les cares Nord i Su dque clogueren l'àmbit del pati central . Aquesta Torre restà coberta, a la plant abaixa, amb volta de canó seguida, que arrenca a uns tres metres d'altura d el'enllosat i de la qual resten encara, en alguns punts, les tres o quatre filade sde pedra adossades als dos murs laterals . L'amplada degué ésser d'un s4,35 m i l'eix d'aquesta volta restava orientat de Nord a Sud .

La Torre degué tenir un atri o pòrtic al davant de la porta i un prime rpis, cobert amb sostre de bigues, al qual s'accedia per una bona escala d epedra, situada a l'angle SW del pati, que comunicava amb una galeria . Aquestpis degué ésser restructurat a les darreries del segle xiii . És possible que laprimera coberta d'aquesta torre fos de llosetes planes de 3 a 4 cm de gruix .Però la darrera degué ésser de teules, com la de tota la resta de les edificacions .

A la segona meitat del segle xii es produïa el trasllat de l'església de sdel cim del turonet al peu de la mota, i s'edificava l'ermita romànica actua lde Sant Joan de Mata, documentada des de mitjan segle xiii, però cons-truïda amb anterioritat . Les dues taules d'altar, amb dos àngels, procedent sd'aquesta església, que es conserven a Vic i Barcelona, es consideren de le sdarreries del segle xii o dels inicis del x111 .

Ben aviat, a ambdós costats del pati hom bastiria dues construccions allar-gassades, de planta rectangular, que el clourien per la banda Sud i Nord ,

Fotografia 2. Castell de Mataplana. Angle SW delpati interior amb 1 'escala de puja ral primer pis i l'inici de Van. diafragma a l'esquerra. Foto Prim Bertran .

118

MANUEL RI U

partint des de la Torre rectangular. A ambdós edificis o recintes laterals s'hientrà des del pati per portes adovellades. Desconeixem encara bona part del sdetalls del Sector Nord i del Sector Est on restaria l'entrada principal, possi-blement a l'angle Nordest . La superfície edificada i murada del castell d eMataplana representa uns 532 m 2 , dels quals correspondrien al pati central(d'uns 14 x 7 metres) uns 98 m 2 . L'alçada de la major part de les construc-cions que el rodejaven no degué ésser gaire superior als set metres .

El pati devia restar clos amb les construccions definitives la primera meita tdel segle x111 i és probable que s'enllosés tot seguit . Es de creure que hi hagu éuna cisterna o bé un pou, car la font situada a l'altra banda del camí d'accé sno hauria pogut proporcionar-li aigua en cas de setge, però per ara no l'he mtrobat .

Rodejat de vessants còniques força inclinades i d'un fossat a la part bai-xa, el castell restava ben protegit . El fossat devia tenir una amplada no infe-rior als quatre metres i restava rodejat, exteriorment, per una paret de pedra,al costat de la qual es traçà el corredor o pati exterior d'entrenament del scavallers i la capella actual .

A les darreries del segle xitl s'adossaren tres o quatre cases al peu de lcastell, per la part de migdia, formant el barri a la part contrària al pat iexterior que acabem d'esmentar . També llavors es devia construir un atri a ldavant de la sala principal, amb una galeria solejada al damunt, sostingud aper un arc diafragma apuntat .

A mig segle xiv la família Mataplana sembla que va deixar de viure defi-nitivament al castell . Hi vivia en canvi el clergue que tenia cura de l'ermit ade Sant Joan de Mata . Al darrer terç del segle xlv les construccions del castel leren arrendades i s'havia convertit en una explotació agrícola i pequària . E lbarri del castell, però, encara continuava habitat . Des de llavors, no obstant ,ens sembla que ja no hi va haver construccions significatives .

Per acabar, tan sols voldria afegir que la major part de les restes exami-nades del castell de Mataplana ens duen a pensar que les construccions forenrealitzades bàsicament des de les darreries del segle x1 a les darreries del x111 ,

i que el model de castell que ens ofereix Mataplana és un model diferen tdels que coneixíem atribuïbles a les darreries del segle x i els inicis del se-gle xi . La planta regular, iniciada a Tàrrega a mig segle xi, s'imposarà de sdel segle xn i, en aquest exemple, hi tenim un model força pur del procé sde construcció, que ens cal seguir estudiant . De fet, sols hem començat .

Tribuna Arqueologia 1986-1987

Documents

Transcript of Tribuna Arqueologia 1986-1987