Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt

TRIBUNAM A R E S M E

Número 217. del 30 d’abril al 6 de maig de 2009

El periòdic del Maresme des de l’any 2002 Controldistribució gratuïta

www.tribunamaresme.com

exemplarg r a t u ï t

L’enderroc del teatre L’Amistat, a bon ritmeEs preveu inaugurar el nou equipament de Premià de Mar la primavera de 2010. Pàg. 5

Medi Ambient arranjarà la platja de Premià de MarL’Estat anuncia el compromís de reparar-la després que el municipi es quedés sense subvenció. Pàg. 5

BETTY DO

ÑATE

MARESME. Volen portar els estudis de Medicina i Infermeria a l’Hospital de Mataró Pàg. 2

ALELLA. L’IES Alella formarà especialistes en vi a través d’un curs pioner a Catalunya Pàg. 6

Can Palauet acull el projecte artístic de Martí Anson sobre Can Fàbregas i de Caralt Pàg. 4

OLG

A B

OIX

Presenten el Premi Iluro 2008, ‘Els viatges del capità Moreu’, de Joaquim Llovet

Cultura

pàgs. 8 i 9

Troba la T i guanyaentrades de cinema

pàg. 14

ConcursAlt MaresmeCinc municipis s’uneixen per promoure la maduixa del Maresme

pàg. 7

2 - del 30 d’abril al 6 de maig de 2009

editorial

Periòdic setmanal informatiu del MARESME

Camí Ral 495, 3r 4a · 08302 MataróTel. 93 799 18 40 · Fax 93 799 86 35

publicitat@tribunamaresme.comredacció@tribunamaresme.com

Edita: Grama-Press, S.L. Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.170 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

La formació, clau per al futur del MaresmeL’Hospital de Mataró celebra deu anys de trajectòria i el Con-sorci de Salut del Maresme tre-balla per portar a la capital de la comarca una facultat de Medici-na i una escola d’Infermeria. En cas de fer-se realitat aquest pro-jecte, que està encara en una fase embrionària, els alumnes de Medicina i Infermeria podrien fer les pràctiques de la carrera al mateix Hospital de Mataró. D’altra banda, una segona notí-cia en el camp de la formació és que la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament, el Consell Regula-dor de la DO Alella i sis cellers, van signar el passat 23 d’abril un

Les opcions de formació especialitzada poden acabar sent un sector emergent a la comarca

conveni per engegar el proper curs un cicle formatiu de gestió comercial i marquèting relacio-nat amb el món del vi, pioner a Catalunya. Recentment, també s’anunciava que la Universidad Europea de Madrid està interes-sada en crear una delegació a Mataró. Aquests són alguns dels indicis que les opcions de forma-ció especialitzada van prenent forma a la comarca i que poden acabar sent un sector emergent. Tots els esforços que es destinin a promoure aquest àmbit són més necessaris que mai.

COMARCA

Possibles estudis de Medicina a Mataró

MARESME. Si es fes realitat aquest propòsit, els alumnes de Medicina i d’Infermeria podrien fer les pràctiques de la carrera al mateix Hospital de Mataró. El president del Consorci Sanitari del Maresme, Carles Manté, creu que aquest fet, precisament, seria molt positiu per a l’hospital, ja que l’existència de Metges Interins Residents (MIR) i Llevadores In-terines Residents (LLIR) podria crear-hi “sentit crític”.

MARESME

La crisi no pot amb els llibres ni les roses El Maresme va celebrar el passat 23 d’abril la diada de Sant Jordi gairebé al marge de la crisi. El Mercat de Flor i Planta Orna-mental de Catalunya, amb seu a Vilassar de Mar, va esgotar el mig milió de roses que tenia previst vendre, sobretot les ver-melles. Aquest any ha sorprès veure més punts de venda que mai amb roses molt barates. Pel que fa als llibres, els més venuts van ser El silenci, de Gaspar Hernández, les obres del suec Stieg Larsson o Anatomía de un instante, de Javier Cercas. B.D.

MARESME

La policia de Mataró rep 73 equips de PDA La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Mataró 73 PDA, uns equips amb els quals els agents de la Policia Local de la ciutat podran co-municar-se de manera telemà-tica amb el consistori. Aquests aparells formen part dels 700 equips que la Diputació ha de lliurar a 96 ajuntaments de la provínciade Barcelona. B.D.

El projecte està tot just en una fase embrionària. De moment, el consorci està treballant de la mà del TecnoCampusMataró i ha mantingut contacte amb almenys dues universitats pú-bliques, tot i que no tanca la porta a l’ensenyament privat. No obstant això, Manté reco-neix que el procés és complex i que, per aquesta raó, l’arribada d’aquestes dues titulacions a la capital del Maresme serà un projecte a llarg termini.

MÉS SALUT MENTAL

El que sí que serà més fàcil i imminent és l’ampliació de l’àrea de salut mental, que al mes de maig passarà de 23 a 54 llits. També està en construcció un nou edifici a tocar de l’hos-pital, on es traslladarà l’àrea ambulatòria de salut mental –ara al carrer de Sant Pelegrí–, consultes externes, hospital de dia i drogodependències.

Redacció/ACN

El Consorci Sanitari del Maresme vol oferir estudis de Medicina i Infermeria a Mataró.

L’Hospital de Mataró celebra deu anys com a un dels millors centres sanitaris de Catalunya. Amb aquest balanç, el Consorci Sanitari del Maresme treballa ara per portar a Mataró una facultat de Medicina i una escola d’Infermeria.

BETT Y DOÑATE

ACN

Argentona demanarà canvis a la línia orbital MARESME. L’Ajuntament d’Argentona presentarà noves al·legacions al traçat del futur tren orbital perquè no afecti el territori d’aquest municipi. El consistori proposarà canvis del traçat ferroviari a l’entrada i sortida de la ciutat: al nord, on hi ha el veïnat dels Pins, proposarà desplaçar la línia del tren orbital a l’altre costat de l’autopista per no afectar un

perquè no afecti el polígon in-dustrial. El govern d’Argentona va explicar la seva decisió el 24 d’abril al municipi, durant una trobada de regidors i tècnics de les localitats veïnes per impulsar estratègies conjuntes en matèria urbanística. L’al-legació referent al Cros afecta Mataró, ja que és aquí on el tren s’endinsarà a la ciutat. Per això, Argentona i la capital del Maresme estudiaran la pro-posta. Si és possible l’acord, creuen que podran fer més pressió a la Generalitat.

Redacció/ACN

CABRERA-MATARÓ

Modolell edita un nouestudi arqueològicD’Iluro a Iluro (de Cabrera de Mar a Mataró). Dades sobre el naixement i desplaçament d’una ciutat romana, és el títol del nou llibre que ha publicat l’escriptor i estudiós de la història local Josep M. Modolell. L’obra inclou articles d’especialistes en el patrimoni arqueològic maresmenc com Joan Francesc Clariana, Joan Bonamusa, Rosa-Isabel Garí o Albert Martín. A.C.X.

conjunt de masies i, al sud, on hi ha el barri del Cros, demana-rà moure lleugerament el traçat

ACN

3del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 -

FARMÀCIA

VIAYNACARRER DE LA PLAÇA, 94

93 751 51 94 - 93 751 16 97P R E M I À D E M A R

CENTRE D’ESPECÍFICS

Obert de 9 a 22hTOTS ELS DIES DE L’ANY

MATARÓ

El centre educatiu L’Arboç, municipal

MATARÓ. L’Arboç és un centre concertat d’àmbit comarcal es-pecialitzat en l’atenció de nens i nenes en edat escolar amb lesió neurològica important. El centre, que pertany a la fun-dació El Maresme Pro Persones amb Disminució Psíquica, té com a objectiu donar atenció a persones amb disminució psí-quica i a les seves famílies. Les instal·lacions actuals, situades a la plaça dels Bous, no reu-neixen les condicions adients

MATARÓ

Els populars volen que es faci vela a les escoles El PPC ha proposat que les esco-les de Mataró ofereixen la pràc-tica de la vela com a assignatu-ra. Així, els estudiants podrien practicar un esport a l’aire lliure i els ciutadans sentir-se més a prop del mar i, per tant, del pro-jecte Mataró Marítim, segons la formació, que ja s’ha reunit amb representants del sector nàutic i de les associacions de mares i pares. L’Ajuntament va aprovar aquest projecte l’octubre passat per fer realitat un dels propòsits del PPC: fer de Mataró tot un referent nàutic. B.D.

MATARÓ

Es perd pel Montseny i la troben morta a la nit Els Bombers de la Generalitat van trobar la matinada del 26 d’abril el cos d’una veïna de Mataró que s’havia perdut el dia abans a la tarda al Montseny, a Fogars de Montclús. La víctima, de 30 anys, era en una zona de difícil accés, plena de roques i barrancs. Tot apunta que la noia va caure de manera accidental i que va colpejar-se el cap. B.D.

per atendre els seus usuaris. Per això, l’Ajuntament n’assumirà ara la titularitat, amb el suport de la Generalitat, i traslladarà l’escola a Vallveric, on ara hi ha l’edifici del TecnoCampus.

El nou equipament s’ubicarà al carrer de la Pagesia, en un so-lar de 4.788,61 m2. El projecte, que va ser presentat dilluns pas-sat a la Junta de Govern Local per a la seva aprovació inicial, té un pressupost de 3,3 MEUR i un termini d’execució de 18

mesos. Abans que comencin les obres, el projecte haurà de superar diversos tràmits.

La construcció de les no-ves instal·lacions s’inclou en l’acord que van signar el 20 d’abril la Generalitat i l’Ajun-tament relatiu a les necessitats educatives de Mataró. El De-partament d’Educació avançarà els 3,3 milions d’euros a l’Ajun-tament per finançar l’escola, que ara serà municipal.

Redacció /ACN

L’Arboç s’ubica a la plaça dels Bous, un espai que s’ha quedat petit per a l’escola.

L’Ajuntament construirà al sector de Vallveric les noves instal·lacions del Centre d’Educació Especial L’Arborç. L’escola, que pertany a la Fundació Maresme, es convertirà en un equipament de titularitat municipal.

Comencen a fer horts urbans al Bon Recés

Quatre detinguts per cometre diversos furts

MATARÓ. L’Ajuntament ha començat a adequar una part de les terrasses de conreu de la finca de Bon Recés, al Veïnat de Mata, per habilitar horts ur-bans d’ús social. La construcció dels horts té com a objectiu promoure la participació dels mataronins en la millora am-biental i s’adreça, sobretot, a la gent gran i a les entitats de

caràcter pedagògic, terapèutic o social de la ciutat. Les obres, que han estat adjudicades a l’empresa Ibersilva per més de 228.000 euros i duraran cinc mesos, consistiran a habilitar 65 parcel·les d’entre 30 m2 i 50 m2 per poder fer els horts, entre d’atres actuacions. Els treballs estan finançats pel Fons Estatal d’Inversió Local. B.D.

MATARÓ. La Policia Local ha detingut els últims dies quatre persones per haver comès, presumptament, diversos furts a la ciutat. Els primers detin-guts són els presumptes autors d’un robatori amb violència al centre comercial Decathlon. El tercer detingut, que també hauria actuat en aquest recinte, és un home al qual se l’imputa

un presumpte delicte de furt, de robatori amb força i de sostrac-ció amb ús d’una motocicleta. Finalment, la Policia Local ha detingut un noi de 20 anys per un presumpte delicte de furt i d’atemptat a l’autoritat. El pre-sumpte lladre hauria robat una motocicleta i, en ser localitzat a la Rambla per uns agents, va intentar atropellar-los. B.D.

BETTY DOÑATE

BETTY DOÑATE

4 - del 30 d’abril al 6 de maig de 2009

ENDERROCK TV

El rock català disposa d’una eina de divulgació amb total solvència contrastada. Es trac-te de la revista Enderrock. De fet, Enderrock va nèixer a la dècada dels noranta i va ser la primera revista de rock editada en català. És una publicació de referència per a tots els fans de la música moderna i ha estat guardonada amb el Premi Na-cional de Cultura de la Gene-ralitat. Amb aquesta solidesa i arguments, Enderrock ha fet el salt a la pantalla televisiva. Així, amb el nom d’Enderrock TV, el programa té el format d’un ma-gazín musical, on cada setma-na es convida un cantant o grup del panorama musical català, que esdevé el protagonista i fil conductor del programa de la setmana. A més, Enderrock TV inclou les imprescindibles sec-cions d’actualitat musical, llistes d’èxits, novetats discogràfiques i els millors videoclips realitzats en els últims temps. Enderrock TV tracta totes les modalitats musicals (pop, rock, folk, cançó, jazz, etc) en la llengua pròpia del nostre país. Enderrock TV està produït i distribuït per Co-municàlia. Televisió de Mataró emet el programa els divendres a _ de 12 de la nit i els dissabtes a les 10, també de la nit.

Enderrock TV és un dels programes destacats de les nits del cap de setmana a TVM, la televisió local de referència a la comarca del Maresme.

MATARÓ

L’art al voltant de l’antiga farinera

MATARÓ. El trasllat de Can Fàbregas i de Caralt perquè El Corte Inglés pugui obrir uns grans magatzems alimenta una llarga polèmica ciutadana, però també és la base d’una proposta artística. El maig de 2008, en el marc de la Biennal de Santa Fe (Nou Mèxic - EUA), Martí Anson va construir amb les seves mans una rèplica de l’antiga farinera a escala 1:25.

Can Palauet mostra ara tot aquest procés artístic a través

MATARÓ

Traslladaran la nau, tot i les troballes El Consell del Patrimoni Arqui-tectònic ha donat llum verda al trasllat de Can Fàbregas, en saber que és millor no consevar les restes aparegudes fa uns mesos perquè tenen un estat deficient. L’estudi encarregat per l’Ajuntament documenta la història i les estructures de la fàbrica, d’acord amb tres etapes productives: del 1879 al 1915, dedicada a la indústria farine-ra; del 1916 al 1928, al tint de teixits, i del 1928 al 1981, al paper. El trasllat de la nau començarà al juny. ACN

MATARÓ

Mataró cedirà el relleu sardanístic a L’Escala Mataró va ser proclamada el 26 d’abril 49a Ciutat Pubilla de la Sardana en un acte conduït per l’actor Joan Pera. Aquest dia també va saber-se que L’Escala serà la Ciutat Pubilla de la Sar-dana del 2010. Fins aleshores, Mataró serà el punt de referèn-cia de la defensa i la projecció de la sardana amb la celebració de nombroses activitats. B.D.

de fotografies, maquetes, un audiovisual o reconstruccions de portades de publicacions que no amaguen la ironia. “Tot és copiat, no hi ha res de nou: és una còpia del que ha passat, transportant la còpia real a un altre llenguatge”, va assegurar Anson el passat 24 d’abril du-rant la presentació de la mostra, on es va autodefinir com “el pallasso que fa la broma”.

Per la seva banda, el pre-sident de l’Institut Municipal

de Cultura, Sergi Penedès, va afirmar que “l’exposició és la més internacional i la més local de Mataró”. La polèmica de Can Fàbregas demostra que “la complexitat d’una ciutat és un indicador de la seva madu-resa”, va afegir el regidor.

Durant l’acte inaugural, el pastisser Claudi Uñó va fer una rèplica de la nau en xocolata. Així, els assistents van poder “enderrocar-la” i menjar-se-la.

Albert Calls i Xart

L’exposició recrea la intervenció que ha fet Martí Anson a Nou Mèxic.

Can Palauet mostra el projecte que ha fet l’artista mataroní Martí Anson sobre Can Fàbregas. Tot aquest material va poder-se veure a la darrera edició de la fira ARCO de Madrid. L’exposició porta per títol Martí i la fàbrica de farina.

CEDIDA

OLGA BOIX

Comencen les obres al futur centre de dansa MATARÓ. L’Ajuntament ha ini-ciat el procés de transformació de l’antiga nau de Can Gassol en el primer centre de creació d’arts escèniques de Mataró. L’equipament, que estarà si-tuat a L’Havana, podrà acollir formacions emergents i com-panyies escèniques professio-nals que vulguin residir-hi de manera temporal, com podria ser el cas d’Art Trànsit Dansa,

centre d’arts escèniques tindrà 637 m2 útils i constarà d’una gran sala de treball amb terra flotant, aire condicionat i llum natural. El projecte també pre-veu la reconstrucció d’una part de la façana de la fàbrica, tot recuperant les obertures de les finestres. Les obres, finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), han estat adjudicades a l’empresa Construcciones, Aplicaciones y Refuerzos, amb un pressupost de 891.000 eu-ros i un termini d’execució de vuit mesos.

Betty Doñate

MATARÓ

Productes artesans a la Fira de Sant Ponç La Plaça de l’Ajuntament acolli-rà aquest cap de setmana la 29a edició de la Fira de Sant Ponç. Un total de 58 expositors de tot Catalunya posaran a la venda productes alimentaris elaborats de manera artesana, com ca-ramels, formatge, vinagre, oli, embotit i cava. També es podrà veure com es feien les neules abans. La fira, organitzada per l’IMPEM, obrirà de les deu del matí a les nou de la nit. B.D.

que ja resideix a Mataró i que acaba d’estrenar el seu últim es-pectacle a Barcelona, Désir. El

BETT

Y D

OÑ

ATE

5del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 -

Sant Ramon, 105VILASSAR DE MARTel. /Fax 93 750 14 15Mòbil 679 42 19 70

INSTAL·LACIONSINDUSTRIALS

i ELÈCTRIQUESGAS · AIGUA CALEFACCIÓ

Mn. Cinto Verdaguer, 5Tel. 93 752 27 41 · Premià de Mar

PREMIANENC

NETEJA EN SECBUGADERIA

BAIX MARESME

Les obres del nou teatre, a bon ritme

PREMIÀ DE MAR. L’alcalde, Miquel Buch, va encapçalar el 24 d’abril una visita d’obres a l’edifici de L’Amistat Obrera, en plena reforma des de feia aleshores un mes. L’enderroc de l’immoble donarà lloc a un teatre i a un hotel d’entitats que ha de permetre projectar la cultura del municipi.

La regidora d’Urbanisme, Marisa Ferreras, va explicar que les dates previstes s’estan complint i que no s’ha produït

VILASSAR DE MAR

Informen de les obresi del mosquit tigrea través de GoogleLa Regidoria de Comunicació i Noves Tecnologies de l’Ajunta-ment de Vilassar de Mar està uti-litzant la tecnologia de Google Maps per informar la població, a través del web municipal www.vilassardemar.cat, de les actuacions i obres de millora que s’estan duent a terme. Així, els usuaris poden situar-se en el punt on es realitza cada obra en marxa a la localitat i també obrir una fitxa que conté una foto i una breu descripció de cada actuació que s’està fent. D’altra banda, amb la mateixa tecnologia i per combatre el mosquit tigre, s’ha creat un es-pai que identifica les zones amb aigua estancada de la localitat, susceptibles de desenvolupar les larves d’aquest insecte. L’ac-tuació no és l’única que ha fet el consistori contra el mosquit, ja que el passat octubre va pro-porcionar aigua tractada amb larvicida a les floristeries locals perquè la plaga no afectés la venda de flors durant la diada de Tots Sants. A.C.X.

cap problema pel que fa a la seguretat ni a l’afectació als ve-ïns. “Si no hi ha cap entrebanc, l’enderroc acabarà cap el 8 de maig”, va dir, tot afegint que després començaran els treballs de fonamentació. L’obra física com a tal costarà 2,5 milions d’euros i haurà d’acabar abans del 31 de desembre, ja que està finançada pel Fons Estatal d’In-versió Local (FEIL). La inaugura-ció del teatre es preveu a finals de la primavera del 2010.

Pel que fa als usos, el regidor de Cultura, Ernest Casadesús, va recordar que el teatre serà un espai municipal gestionat per Premià Cultura que tindrà una programació estable i que donarà servei a les entitats.

L’Ajuntament ha conservat de l’edifici algunes pedres singu-lars i dos projectors de cinema que, tot i no tenir massa valor, formen part del passat del po-ble, segons fonts municipals.

Betty Doñate

L’Ajuntament preveu inaugurar el teatre L’Amistat la primavera del 2010.

La rehabilitació de L’Amistat va a bon ritme. L’Ajuntament preveu que l’ender-roc acabarà el 8 de maig per iniciar tot seguit la segona fase de les obres. El consistori en conservarà algunes pedres singulars i dos projectors de cinema.

CEDIDA

BETTY DOÑATE

Medi Ambient arreglarà al final les platges de Premià de MarPREMIÀ DE MAR. El Ministeri de Medi Ambient arranjarà les platges de Premià de Mar. Aquests és el compromís de la directora general de Sostenibi-litat de la Costa i el Mar, Alicia Paz Antolín, que va reunir-se amb l’alcalde, Miquel Buch, el 28 d’abril a Madrid. Els propers dies, tècnics de Costes aniran a Premià per identificar els danys

dels temporals passats i arre-glar-los el més aviat possible.

El 21 d’abril el Ministeri va anunciar que donaria subven-cions a diversos pobles del Maresme pels danys causats per les llevantades de desembre, però Premià no en tenia cap per un suposat “error”. Buch ha valorat “la celeritat i bona predisposició del Ministeri”.

Port i platja de Premià.

CED

IDA

Per l’alcalde, “demostra que el fet que inicialment no s’ha-guessin previst ajuts a Premià no es devia a una mala gestió de l’Ajuntament, sinó a un malentès”, ja que s’han previst amb càrrec a la partida de con-servació i manteniment.

El PSC, el principal grup a l’oposició, ha criticat Buch. “Si s’hagués mogut abans ara

no hauria d’haver hagut d’anar a Madrid”, segons Tomàs Este-ban, per qui “va fer unes críti-ques desencertades per manca d’arguments”. A.C.X.

6 - del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 BAIX MARESME

L’IES Alella formarà especialistes en vi

ALELLA. El nou curs, pioner a Catalunya, porta per nom Grau Superior de Gestió Comercial i Màrqueting Enològic i té com a objectiu donar resposta formativa i professional a les empreses del sector del vi, que a partir d’ara podran disposar de comercials especialitzats per millorar les vendes. Els estudis formaran comercials amb coneixements d’enologia i enoturisme i de la cultura del vi. La teòrica s’impartirà a l’IES

EL MASNOU

Onze associacions del Masnou demanen un centre cívic al poble Onze entitats locals reclamen a l’Ajuntament la creació d’un centre cívic al municipi per organitzar activitats. Les associ-acions, unides en la plataforma Volem Espais, es queixen que Ca n’Humet té límit horari i que no està prou insonoritzat, que els locals del carrer de Cuba són de pagament i que “les males actuacions de l’Ajuntament desmotiven el teixit associa-tiu”, expliquen, tot afegint que el Masnou necessitaria un nou equipament autogestionat per les entitats. Un possible centre cívic seria el Casinet, un edifici municipal que fa anys va ser un centre cultural a més de cinema i que ara no té cap ús. La planta baixa, però, és de l’ONCE, que va comprar-la a l’Ajuntament fa anys. Les associacions estan preparant una jornada festiva, potser el diumenge 24 de maig, a la plaça de la Llibertat. Volem Espais són Xalupa, Akonga, Fascurt, Joves Actives, Club del Ritme Afrollatí, Lleureka, Mi-celulacreativa Vatukem, Caliu, Chapertons i L’Atzavara. B.D.

Alella i les pràctiques es faran a Can Magarola i als cellers de la DO Alella. Podran accedir-hi els estudiants de Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà, titulats universitaris amb estudis relacionats, els majors de 19 anys que superin la prova d’ac-cés a Cicle Formatiu de Grau Superior i treballadors dels cellers de la DO Alella, segons les condicions del conveni. El termini de preinscripcions és del 25 de maig al 5 de juny.

L’acord “és una porta molt important per posar en valor allò que ens diferencia”, va assegurar l’alcalde, Andreu Francisco. El president del Consell Regulador de la DO Alella, Joan Antoni Pérez Rou-ra, també creu que els estudis “donaran prestigi a Alella i a la DO” i ajudaran el sector. I és que “als cellers els interessa te-nir gent capacitada per vendre els seus vins”, va afirmar.

Redacció

El sector vitivinícola d’Alella confia que el curs activarà l’economia dels cellers.

La Generalitat, l’Ajuntament, el Consell Regulador de la DO Alella i sis ce-llers van signar un conveni el 23 d’abril per engegar el proper curs un cicle formatiu de gestió comercial i màrqueting relacionat amb el món del vi.

Andreu Bosch rep un premi de dialectologia

Engega la 2a edició de l’Espais de Poesia

TEIÀ. L’Institut d’Estudis Ca-talans ha concedit a l’alcalde de Teià, el republicà Andreu Bosch, el Premi Francesc de B. Moll de Dialectologia 2009 per la seva tesi de doctorat sobre l’alguerès. El treball amb el qual ha rebut el premi porta per títol La interferència dels parlars sards en el català de l’Alguer en-tre els segles XVII i XVIII. Estudi

del lèxic a través dels Registres de danys de la ‘Barracelleria’ (1683-1829)’. Bosch, que té publicats nombrosos llibres sobre l’alguerès, és professor universitari a Barcelona. A més del reconeixement a la seva tesi de doctorat, l’alcalde també ha rebut un Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona. A.C.X.

ALELLA. Del 5 al 10 de maig es celebrarà a Alella la segona edició de l’Espais de Poesia, un festival que oferirà una quinze-na d’activitats de poesia i mú-sica al CEIP Fabra, Can Gaza, Can Lleonart, Can Manyé i la bibilioteca. El festival ha pro-gramat aquest any l’espectacle Formosa x Formosa, un home-natge poètic d’Ester Formosa

al seu pare, Feliu Formosa; la visita del poeta i físic David Jou; un recital de poesia catalana i castellana o un tast-espectacle de la poesia dels sentits, amb vi, xocolata i música. Gràcies a un treball previ a les escoles, el festival també espera fomentar la lectura i la creació literària convidant els escolars a ser-ne els protagonistes A.C.X.

BETTY DOÑATE

CEDIDA: AJUNTAMENT ALELLA

7del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 -

T

ALT MARESME

La Vallalta s’uneix per les maduixes

ALT MARESME. Un dels pro-ductes gastronòmics del Ma-resme que ha assolit renom internacional és la maduixa, una fruita que avui dia ha de competir amb les que vénen de fora, tot i ser de més alta qualitat pel seu gust i textura. La cuinera Carme Ruscalleda així ho va reconèixer el 29 d’abril a Sant Pol Mar, on es van presentar la 6a Diada de la Maduixa de la Vallalta al Maresme. Segons Ruscalleda,

la diferència de preu entre unes i altres no és comparable amb la gran diferència de pla-er que aporta cadascuna. Per això, la cuinera va reclamar la necessitat de protegir els pocs camps on encara es cultiven les maduixes de Vallalta.

Per promoure les maduixes els cinc municipis que organit-zen les jornades han preparat diverses activitats els dies 2, 3 i 10 de maig. Paral·lelament, restaurants, pastisseries i altres

establiments oferiran productes elaborats amb maduixes.

L’alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Jaume Borrell, confia que les jornades tindran un ba-lanç molt positiu. ”Cada any ha estat més potent que l’anterior i enguany també esperem que sigui com a mínim com l’any passat”, va afirmar. La iniciati-va té el suport del Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme.

ACN/Jordi Pujolar

Les maduixes de la Vallalta es diferencien d’altres de més econòmiques pel seu gust i textura.

Els municipis de la Vallalta, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, s’han tornat a unir un any més per pro-moure la maduixa del Maresme, que es cultiva sobretot en aquesta zona.

ACN

ALT MARESME. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va visitar el 24 d’abril a Tordera les obres de la depuradora de l’Alt Ma-resme. La planta servirà per sanejar les aigües de Pineda, Calella, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat i benefi-ciarà de passada les urbanitzacions de Tordera, ja que la Generalitat hi ha de fer cinc depuradores. Segons Baltasar s’està “en la bona línia” per resoldre la problemàtica de les urbanitzacions. La Generalitat i l’Ajuntament ja estan preparant una reunió. Redacció/ACN

LLAVANERES. L’Ajuntament inici-arà a principis de maig alguns dels projectes finançats pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Entre els més destacats, hi ha la creació d’un parc a Can Rivière; la repavimentació del passeig marítim i la creació de nous d’accessos; la urbanització de la nova rotonda de l’N-II i de l’entorn i la rehabilitació de Ca l’Alfaro. L’execució de les obres anirà a càr-rec d’empreses locals. B.D.

CEDIDA: AJUNTAMENT PINEDA

Les noves depuradores de Tordera, ‘en la bona línia’

En marxa les primeres obres que paga l’Estat

L’acord entre govern i propietaris salva Can Globus i Ca l’EspàrrecARENYS DE MUNT. L’Ajuntament protegirà el Mas Talleda i Vila Josefa, les masies conegudes com Can Globus i Ca l’Espàrrec que una promotora havia d’enderrocar per fer habitatges. El consistori i la pro-pietària del terreny, la immobiliària vinculada al Banc Popular Aliseda, han acordat que sí que s’hi podran fer pisos, però sense tocar les ma-sies, ara municipals. El govern que lidera Arenys de Munt 2000 va pro-posar catalogar les cases al ple del 2 d’abril i l’aprovació va ser unànime. Feia temps que la CUP reclamava al govern la salvació de les masies, però l’acord no ha estat possible fins fa poc, quan Aliseda va comprar els terrenys l’octubre passat. B.D.

Tornen a adjudicar les obres del CEIP Sinera ARENYS DE MAR. La Generalitat ha adjudicat l’execució de les obres de construcció del CEIP Sinera a l’empresa Construcciones Pai. L’ad-judicació dels treballs de l’escola del Bareu es fa ara per més de 3,6 milions d’euros, una mica menys de la xifra prevista. El Govern ha hagut d’adjudicar les obres una altra vegada, perquè la primera empresa adjudicatària, Tiferca, no va acon-seguir avals econòmics i va deixar la construcció a mitges a finals del 2008. Tiferca havia subcontractat Excavaciones Arenys i cap treballa-dor no ha cobrat encara. B.D.

8 - del 30 d’abril al 6 de maig de 2009

El Premi Iluro, instituït per Caixa Laietana, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el passat 21 d’abril en reconeixement a 50 anys de trajectòria d’aquest certamen, pioner a Catalunya, que va ser creat el 1959.

L’acte oficial d’entrega del guardó va celebrar-se al Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la sala principal del Palau de la Generalitat que acull els actes institucionals de més rellevància. En aquesta ocasió, la Creu de Sant Jordi va lliurar-se a 27 persones i 15 entitats.

En representació de Caixa Laietana van assistir a l’acte el president de l’entitat, Jaume Boter de Palau, el president del jurat del Premi Iluro, el Dr. Jordi Nadal, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, i Josep Ibern, director general de Caixa Laietana, entre d’al-

tres persones vinculades a l’entitat financera mataronina.

Boter de Palau va rebre el prestigiós guardó de mans del president de la Generalitat, José Montilla. L’entrega dels premis va poder seguir-se a través d’unes pantalles que van facilitar el seguiment de l’acte des de diversos salons i dependències del Palau. A més, el canal televisiu 3/24 va oferir la transmissió de la ceri-mònia en directe.

La Creu de Sant Jordi s’ator-ga a persones i entitats que destaquen “pels serveis pres-tats a Catalunya en la tasca de la defensa de la seva identitat i de restauració de la seva per-sonalitat o més generalment en el pla cívic i cultural.” És en aquest sentit que el Premi Iluro, el premi d’història més antic, va ser una iniciativa capdavantera quan la cultura

del país encara es trobava en ple procés de normalització.D’altra banda, al llarg de cin-quanta anys el guardó ha do-nat com a fruit una important producció editorial de mono-grafies històriques vinculades amb Mataró i el Maresme, tal com reconeix la distinció ator-gada per la Generalitat.

“Tot país necessita una cer-ta dosi d’èpica que li permeti transcendir l’estricta quoti-dianitat. En l’època present, aquest paper és assumit per aquelles persones i col·lectius que, gràcies al seu capteni-ment, constitueixen un exem-ple per als seus conciutadans”, va assegurar durant l’acte el president José Montilla, refe-rint-se als premis, que són un reconeixement a particulars i entitats que per les seves acci-ons han destacat en el conjunt de Catalunya. / A.C.X.

Carlos Martínez Shaw sintetitza quatre segles de relació comercial entre Catalunya i AmèricaCom ja és tradició, els actes dels premis Iluro compten amb la intervenció d’una destacada personalitat vinculada amb la història.

Amb motiu de la presentació del llibre Els viatges del capi-tà Moreu, de Joaquim Llovet, guardonat amb el Premi Iluro 2008, el passat 22 d’abril, la sala d’actes de Caixa Laietana va acollir la conferència El co-merç entre Catalunya i Amèri-ca: Quatre segles d’intercanvi, a càrrec de Carlos Martínez Shaw (Sevilla, 1945), doctor en Història i catedràtic d’His-tòria Moderna.

La intervenció de Martínez Shaw va servir per introdu-

ir-se en el context de relació comercial en què cal situar el llibre de Llovet, ja que l’obra d’aquest narra els quatre viat-ges del capità Moreu amb el seu bergantí la Puríssima Con-cepció i aporta informació fe-faent del comerç amb Amèrica i els riscos que comportava.

Martínez Shaw va començar la seva conferència apuntant que Llovet “és un referent d’història d’economia maríti-ma i també un magisteri d’his-toriadors”.

“Des del descobriment d’Amèrica els catalans van comerciar-hi des del primer moment”, va assegurar l’histo-riador Martínez Shaw ja cen-

trant-se en el tema de la con-ferència. Seguidament va des-envolupar les diferents etapes que va viure aquesta relació comercial: l’esplendor (1520 -1560); la segona meitat del segle XVI, quan la Carrera de les Índies va veure’s amenaça-da pels atacs corsaris i els vai-xells navegaven en combois (aquest sistema s’anomenava curiosament navegar “en con-serva”); a finals del segle XVII, quan comença la recuperació; el gran moment que suposa el 1756 amb la creació de la Companyia de Barcelona per al comerç d’Amèrica; el 1821-1845 amb noves vies “comer-cials” com el tràfic d’esclaus

Caixa Laietana rep la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat de Catalunya

A dalt, el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, re-bent la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat, José Montilla. A la mateixa imatge, el vicepresident de la Generali-tat, Josep-Lluís Carod Rovira, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras i el conseller d’Interior, Joan Saura.

A l’esquerra, una imatge dels representants de Caixa Laietana i del premi Iluro amb el president de la Generalitat, José Montilla.

A la dreta, el director general de Caixa Laietana, Josep Ibern, el Dr. Jordi Nadal, president del jurat del Premi Iluro i el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, amb la Creu de Sant Jordi.

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i el prestigiós historiador Carlos Martínez Shaw, durant la conferència que aquest darrer va fer durant l’acte de presentació del Premi Iluro 2008.

COMARCA

L’entitat financera amb seu a Mataró rep el prestigiós guardó pels 50 anys de trajectòria del Premi Iluro de monografia històrica local.

RA

QU

EL R

OM

ERO

9del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 -

(Catalunya, amb 150 vaixells negrers tenia una quarta part d’aquest tipus de “comerç” a Espanya); la normalització del tràfic amb Cuba, el Brasil i Nova Orleans i el fenomen dels indians, com el mataroní Mi-quel Biada. D’altra banda, en alguna de les etapes, Martínez Shaw va incidir especialment en la relació de Mataró, Canet de Mar i Arenys de Mar amb el comerç al continent americà.

“Amèrica va ser fonamen-tal per a Catalunya fins a fi-nals del segle XIX. Catalunya hi va comerciar amb fluctu-acions fins al 1898”, va afir-mar Martínez Shaw. I també, com a mostra del gran interès comercial dels catalans en aquest continent, l’historiador va destacar l’etapa de l’aboli-cionisme de l’esclavitud, quan Catalunya reacciona contra els insurgents i es creen casinos de defensa colonials o lligues antiabolicionistes.

A.C.X.

L’historiador Joaquim Llovet narra en ‘Els viatges del capità Moreu’ l’aventura del comerç català amb AmèricaJoaquim Llovet (Mataró, 1921) és conegut per ser un histori-ador rigorós i metòdic que ha guanyat sis vegades el Premi Iluro de Caixa Laietana. En el marc d’una trajectòria de tota una vida dedicada a la recerca històrica, ha col·laborat amb nombroses revistes especialit-zades, és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Real Acade-mia de la Historia de Madrid. D’altra banda, els seus estudis de Mataró i la comarca del Maresme són avui en dia un referent ineludible.

Llovet va guanyar el Premi Iluro per primera vegada l’any 1965 amb l’obra Mataró, 1680-1719: el pas de vila a ciutat i a cap de corregiment. D’altres obres seves dins la col·lecció del guardó instituït per Caixa Laietana són Constructors na-vals de l’exprovíncia marítima de Mataró. 1816-1875; Cartes a Veracruz. Comerç americà i guerra napoleònica en la cor-respondència de Cabanyes, Cortecans, Pasqual i Compa-nyia (1804-1813); La matrícu-la de mar i la província de Ma-rina de Mataró al segle XVIII, i Alsina, March i Cona (1794-1808).

L’any 2000, per iniciativa de Caixa Laietana, es va publicar Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. En aquesta obra cabdal i fent un esforç de síntesi, l’historiador va revisar amb rigor totes les fonts documentals i va reco-pilar la informació essencial i més actualitzada de la capital del Maresme, situant una ve-gada més el seu treball en un llistó molt alt i com a referent.

La relació comercial dels catalans amb AmèricaEl darrer treball de Llovet, Els viatges del capità Moreu. Entre la dominació napolèonica i la insurrecció mexicana (1808-1815) va ser guardonat amb el Premi Iluro 2008. L’obra par-teix dels copiadors de cartes, registres d’operacions mer-cantils i quaderns de bitàcola del pilot i capità de vaixell, Francesc Moreu i Oliver.

Per elaborar la seva obra, Llo-vet ha treballat amb el fons do-cumental conservat al Museu Arxiu Municipal de Calella. L’obra narra els quatre viatges del capità Moreu amb el seu bergantí la Puríssima Concep-ció i aporta molta informació del comerç amb Amèrica i

dels riscos que comportava, ajudant a entendre una època i una relació comercial en la qual participava molta gent i clau per a Catalunya.

”Moreu ho acceptava tot, encara que fos de poc volum i era un bon observador, dels perills de corsari o de com les accions dels insurgents afec-ten el comerç. A Mèxic expli-ca el que sent a dir, els proble-mes i les desgràcies”, explica Llovet.

El temps dedicat a l’estudi dels viatges del capità ha fet que l’historiador mataroní aprofun-deixi en la vida diària i el per-fil psicològic d’aquest mariner de Calella. ”Una vegada, Mo-reu es troba amb un corsari i aquest li dóna pa fresc. Això fa pensar que els pirates no eren tan pirates com semblaven”, explica Llovet. També afegeix que en aquest moment històric hi havia “molta confiança” en

els tractes comercials, ja que la gent invertia diners en les mer-caderies i els recuperava amb guanys. D’altra banda, com apunta l’historiador mataroní, “alguns dels consells del capi-tà Moreu semblen més propis d’un psicoanalista del segle XXI”.

Una vida dedicada a salvaguardar la històriaJoaquim Llovet considera que els seus principals referents són l’historiador i arqueòleg mataroní Marià Ribas i l’Arxiu Municipal. “Quan vaig entrar a l’arxiu recordo que molts documents estaven a terra, que jo collia els lligalls i els anava posant a les prestatgeri-es. Endreçant anava veient el que hi havia”, recorda Llovet.

El Premi Iluro, que l’ha gua-nyat sis vegades, la revista Mu-seu o la relació amb l’editor d’editorial Barcino, que va pu-

blicar la seva obra, són alguns dels itineraris personals que destaca de la seva trajectòria, un recorregut discret però ba-sat sempre en el rigor i en el treball.

“Fa 40 anys, quan l’Arxiu de Calella no funcionava em dei-xaven entrar a dins. En Josep M. Codina em posava moltes facilitats. Fruit d’aquesta feina tinc molt de material que no s’ha publicat, en tinc per fer un altre llibre”, explica Llovet sobre la seva tasca històrica al voltant del temes marítims.

L’historiador, com l’arqueò-leg, ha de capbussar-se en el passat i trobar documents que li permetin explicar el que no coneixem i va succeir. Una tas-ca feixuga que demana molta dedicació; una feina, aquesta, que Joaquim Llovet ha realit-zat amb tenacitat al llarg dels anys.

Albert Calls i Xart

A dalt, l’historiador mataroní Joaquim Llovet signant el seu llibre durant l’acte de presentació, el passat 22 d’abril // A l’esquerra, la portada del llibre Els viat-ges del Capità Moreu // A la dreta, Llovet, Boter de Palau i Baron, conversant a la sala d’actes de Caixa Laietana.

COMARCAR

AQ

UEL R

OM

ERO

CED

IDES

10 - del 30 d’abril al 6 de maig de 2009

FAMÍLIES EN CRISI

El concurs de creditors és una solució?L’actual crisi econòmica està incidint amb especi-al força en moltes famílies que, fins fa ben poc, gaudi-en d’un confortable nivell de vida, però que han vist re-duïts dràsticament els seus ingressos fins al punt de no poder fer front a totes les seves despeses i deutes.

La Llei concursal 20/2003 es presenta, entre altres as-pectes, com una fórmula per assolir una dilació o aplaça-ment del pagament de les deutes, o bé la seva reduc-ció a l’espera de temps mi-llors.

Així, doncs, són diversos els avantatges derivats de la declaració de concurs d’una família (o persona individu-al) en situació d’insolvència, com el fet de paralitzar la ge-neració d’interessos de de-mora respecte els imports corresponents, suspendre temporalment les execuci-ons avalades per béns de la família (fins i tot l’execució de l’habitatge hipotecat) i obtenir la protecció judicial envers la paralització tem-poral dels embargaments i subhastes preteses pels creditors.

La declaració de concurs ens permet disposar d’un termini aproximat de 15 mesos per trobar solucions més profitoses davant la precària situació econòmi-ca, així com preservar un mínim de recursos bàsics per la subsistència famili-ar. L’objectiu serà arribar a l’aprovació d’un conveni o acord amb els creditors i que podrà suposar per la fa-mília una reducció percentu-al del deute i un aplaçament

en el seu pagament de fins a cinc anys.

En tot cas, la convenièn-cia de la familia a acudir a la declaració judicial de concurs es fonamentarà en una anàlisi exhaustiva de la seva concreta situació i una elaborada estratègia de l’assessor especialista en la matèria destinada a assegurar la supervivència econòmica familiar després de presentar un adequat acord als creditors i obtenir la seva acceptació.

En moltes ocasions, la declaració de concurs de la unitat familiar i un pro-cediment ben gestionat pot comportar un “punt i a part” en la situació d’insolvència de l’economia de la familia, ja que després del conveni o en el seu cas, procés de liquidació dels béns famili-ars realitzables, es posa fí a la persecució patrimonial dels creditors i, fins i tot, po-den quedar-ne molts sense cobrar en seu concursal. En canvi, fora d’aquest supòsit de declaració de concurs els creditors podran perseguir els béns i rendes familiars durant molt de temps (15 anys, per norma general).

En conclusió, la Llei con-cursal 22/2003, malgrat les seves deficiències, tam-bé pot ser una bona ajuda legal per a aquelles famílies que es veuen actualment superades pels deutes, una sortida a una situació límit per l’economia familiar.

Xavier Casas i MartínezAdvocat. Soci fundador del Bufet Casas-de Doria & advocats. Administrador concursal. Especialista en dret concursal i mercantil. Camí Ral, 500 1er. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 77 25. cdadvoca@ya.com

El tripartit no aconseguirà enterrar mai Convergència

TRIBUNA D’OPINIÓ

Primer va ser Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, qui en una acte celebrat a la Nau Gaudí presentava el seu llibre La llibertat com a resposta i, pocs dies més tard, Josep M. Cullell, president del Consell Assessor Nacional de CDC (CAN), qui va ser a Mataró en un sopar amb militants del partit.

Ambdós actes els va pre-sentar Joan Mora, president de CiU a Mataró. De Reco-der, va dir que en el seu llibre parla molt clar, mullant-se en allò que els polítics no diuen, i s’obre com a persona. Pel que fa a Cullell, el nostre cap de llista va afirmar que la seva feina és imprescindible pels qui encara estan en ac-tiu.

De les paraules de Recoder, em quedo amb que una soci-etat és lliure quan pot decidir el seu futur. L’alcalde de Sant Cugat no entén com un poble

que té consciència de nació no pot decidir el seu futur. També comparteixo amb ell el fet de fer política per poder participar en la construcció del país, de la ciutat..., amb el convenciment que Catalunya també es construeix des de l’Ajuntament. Segurament és veritat que la política local és la més dura, però també és la que permet un contacte més directe amb els problemes de les persones.

Per la seva banda, Cullell va sopar amb un nombrós grup de militants històrics, molts del quals havien tin-gut responsabilitats, ja fos institucionals o de partit. Els assistents vam poder com-provar que la seva il·lusió es manté intacte quan va dir: “No suporto que aquests del tripartit m’enterrin.”

No va faltar un repàs a la situació mundial de crisi, sobre la qual va dir que “la

ineficàcia d’un govern dividit, on cadascun dels tres socis va per lliure, fa més difícil po-der-hi fer front”. Malgrat tot, es va mostrar més preocupat pel fet que no es compleix la llei, referint-se a l’Estatut, per la crisi política i, encara més, per la crisi de valors.

Cullell va demostrar-nos que no tots els polítics són iguals i que, com ell, n’hi ha molts que no volen ocupar un lloc a l’administració, sinó que només volen aportar la seva experiència i els valors perquè la gent que un altre dia governi siguin capaços de reconstruir el país. Encara que aquest esperit s’estigui perdent, a Convergència es-tem contents perquè encara ens queda molta gent com en Josep M.

Joaquim Fernàndez i OllerRegidor-Portaveu de CiU a

l’Ajuntament de MataróConseller Nacional de CDC

Els darrers actes organitzats per Convergència, celebrats aquest mes d’abril a Mataró, demostren que el partit està ple de vitalitat i passa un bon moment.

Josep M. Cullell i Joan Mora en un dels actes polítics organitzats per CiU.

Joan Miquel Oliver passa amb nota l’examen en solitariLa darrera vegada que Joan Miquel Oliver va trepitjar el te-atre Monumental de Mataró va ser en olor de multituds, tot i que en un segon pla, com a guitarrista dels Antònia Font. Va ser en el marc del darrer Cruï-lla de Cultures impulsat per la Casa de la Música Popular, en un moment en què els mallor-quins estaven a la cresta de l’onada. En aquesta ocasió –el passat divendres 24 d’abril– el

polifacètic Joan Miquel Oliver hi acudia en solitari, molt més despullat musicalment, tan sols acompanyat de baix, llaüt i ba-teria o percussió a banda de la seva elèctrica. De manera que el llistó a mantenir era alt i l’ex-pectació del públic, creixent. Però el cert és que, amb unes cançons senzilles, de melodies suaus i lletres tan surrealistes com les d’Antònia Font, Oliver es va anar posant els més de

300 assistents a la butxaca amb els temes del seu segon disc, Bombón mallorquín, un públic que va agrair la possi-bilitat que el cicle Tranquil·les brindava de poder conèixer molt més profundament aquest creador total. Un músic capaç de generar un ambient dens i contundent i, al cap de pocs moments, jugar amb les sub-tileses de la guitarra de forma magistral, arrencant les rialles d’un públic que, no obstant, no es va acabar de llençar en cap moment.

JOAN SALICRÚwww.diaridelamusica.com

11del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 -

Segway Aventura, el moviment del cos sobre rodes

El Parc del Montnegre i el Corre-dor ofereix la possibilitat de gaudir de la natura de mane- r e s divertides i origi-nals, com, per exemple, mi-tjançant la pràctica del segway, un vehicle que f u n c i o n a amb un petit motor elèctric no contaminant i que es mou amb el nostre moviment. El vehicle prové dels Estats Units, on molta gent l’utilitza a les ciutats, però l’empresa Segway Aventura dóna l’oportunitat de provar al Maresme una modalitat tot terreny ideal per circular pel parc. L’empresa ha disenyat tres rutes. La primera fa uns 8 quilòmetres, dura una mitja hora i s’adreça sobretot a famílies amb nens i nenes que pesin 40 quilograms com a mínim. La se-gona ruta fa uns 12 quilòmetres,

dura una hora i mitja i és de dificul-tat mitjana. La tercera fa 16 quilò-metres, dura dues hores i s’adreça sobretot a joves intrèpids amb ga-nes d’aventura. Totes les rutes

tenen com a atractiu el fet de travessar el Parc del Montne-gre i el Corredor, que amaga

petits tresors com el Pou del Glaç. Però els ca-

mins més llargs po-sen més dificultats per circular i, per tant, més risc, si és el que es busca

al parc. No obstant això, si algú no ha

anat mai amb segway, és millor que provi abans

de circular per un circuit tancat dissenyat molt a prop de les rutes principals.

PER MÉS INFORMACIÓ: www.segwayaventura.comTel. 605 66 67 71 Ctra. BV 5101 Dosrius - Canyamars km. 1,5

TEMPS DE LLEUREPracticar el jòguingAquest esport requereix contínuament els sistemes cardiovascular i respiratori, de manera que oxigena l’organisme, mi-llora la circulació sanguínia i augmenta la capacitat del cor i dels pulmons. A llarg termini, retarda el procés d’enve-lliment, augmenta la densitat òssia, di-namitza el sistema immunitari i prevé malalties arterials. En córrer es cremen més calories que amb qualsevol altre es-port, al voltant d’unes 500 kcal/h a una velocitat mitjana de 10 km/h. A més, corrent a 10 km/h, amb relativa facilitat per respirar, es consumeix al voltant del 30% de greix en 30 minuts. El jòguing és un esport molt complet, ja que es fan servir tots els músculs (clatell, esquena, braços, abdominals, natges, malucs i panxells).

Requeriments per practicar jòguing

· És important disposar d’unes bones sabatilles esportives. S’han d’escollir tenint en compte la forma del peu, l’amortiguació, la seguretat i el confort.· Abans de començar, feu exercicis d’escalfament.· Practiqueu el jòguing de forma pro-gressiva.· En acabar la carrera camineu uns mi-nuts, feu estiraments suaus i beveu mol-ta aigua. ACPG

El modernisme de Camprodon

Un recorregut un xic nostàlgic, però molt interessant, pels xalets mo-dernistes de Camprodon, que trenca la imatge d’uniformitat arquitec-tònica del romànic a la comarca.

Cal situar-se a Camprodon des de Ripoll, a través de la carretera C-26. A finals del segle XIX i a començaments del XX moltes famílies benestants de Barcelona van escollir com a zona d’estiueig Cam-prodon i la seva vall. Allà van començar a construir-se els seus xalets modernis-tes, la majoria encarats al passeig de Maristany, al final del qual es troba la carretera de Llanars i Setcases.

El passeig Maristany és el nucli d’una zona molt ben organitzada, urbanística-ment parlant, amb zones enjardinades i

decoració d’estil modernista una mica per a tot. Per aquesta raó val la pena fer un passeig pels voltants i veure ca-ses premodernistes i modernistes, entre les quals destaquen ca n’Oliveda, can Torrent, el Casal, can Vincke, can Con-de, can Cabot, can Mas de Xixàs, can Guasch i can Maristany. Un altre edifici a tenir en compte és l’anomenat Vora del Ter, que posseeix una petita ermita amb claustre inclòs, tot plegat traslladat des del poble de San Esteban de Gor-maz, de la província de Sòria. També

s’hi van adossar altres edificacions que es van utilitzar per allotjar importants col·leccions, sobretot de ceràmica.

Un altre punt d’alt interès arquitectò-nic a Camprodon és el Pont Nou, cons-truït entre els segles XII i XIII i reconstru-ït quasi en la seva totalitat al segle XIV. Destaca pel seu gran arc de pedra, que mira desafiant al Ter i que està acompa-nyat d’altres arcs als costats, més petits, per facilitar la doble pendent. En una de les puntes s’erigeix una imponent torre de defensa.

Tot seguit cal endinsar-se pel carrer València, el centre neuràlgic de la vila, sobretot des del punt de vista comer-cial. S’ha d’arribar a la plaça de Santa Maria, on es troba l’església gòtica de Santa Maria, construïda al segle XV.

Un altre edifici important de Campro-don és el monestir de Sant Pere, situat darrere de l’església de Santa Maria. Es considera la construcció més interessant de la vila. Conserva encara una església romànica consagrada de l’any 1169. És un temple de planta de creu llatina amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals té la mateixa amplada que la nau, mentre que els altres s’obren al creuer. Damunt del creuer hi ha una cúpula, d’aspecte octogonal des de la part exte-rior, on descansa un campanar quadrat de dos pisos. ACPG

RUTES

12 - del 30 d’abril al 6 de maig de 2009

SALUT i BELLESAL’audiòfondigitalMolts cops hem sentit l’expressió “el meu audiòfon és digital”, pressupo-sant que només pel fet de ser digital, ja era un molt bon audiòfon. Aquesta és una afirmació que en part és certa i en part, no.

És cert que la tecnologia digital apli-cada als audiòfons ens permet gaudir d’unes prestacions molt superiors res-pecte els antics audiòfons analògics; els audiòfons digitals d’alta gamma d’última generació incorporen siste-mes d’amplificació i localització de la parla, sistemes reductors del soroll, cancel·ladors del feedback (xiulet) i molts altres programes informàtics in-closos dins l’audiòfon que modulen el senyal acústic per tal de millorar la comprensió de la parla en persones amb sordesa.

Però que un audiòfon digital pugui fer tot això no vol dir que TOTS els au-diòfons digitals ho facin.

Per posar un exemple, una calcu-ladora és un instrument digital, igual que un ordinador, però tothom té clar que amb un ordinador podem fer mol-tes més coses, oi?

Doncs això és el mateix que passa amb els audiòfons. Hi ha audiòfons digitals molt bàsics, que simplement es limiten a amplificar tots els sorolls, i n’hi ha d’altres que són completament automàtics i permeten entendre mol-tíssim millor en ambients sorollosos.

Abans de comprar un audiòfon, in-formi’s, pregunti sense vergonya, el seu audioprotesista hi és per aclarir-li tots els dubtes.

Xavier Oliver i RàfalesAudioprotesista del Centre

Oficial Widex Oliver de Mataró

La teràpia regressiva o regressions ha demostrat ser una eina molt vàlida per canviar actituds i comportaments que ens condicionen i no sabem per què es produeixen.

A través de simples tècniques de re-laxació, s’obre una porta a les nostres memòries inconscients, revivim fets del passat (siguin de la infància o de l’estat fetal, de l’espai entre vides o d’altres existències) i identifiquem les reaccions corporals, emocionals i els criteris mentals que es van originar en aquests moments.

La presa de consciència d’aquests continguts ens permet alliberar-los, esgotant l’energia psíquica reprimida i desactivar-los, creant nous enfoca-ments i patrons de conducta més sa-tisfactoris.

El gran potencial de la Teràpia Re-gressiva resideix en la sorprenent rapi-desa amb la qual aconseguim connec-tar amb la informació de l’inici i nucli principal de la problemàtica i, sobre-tot, en els estats transpersonals expe-rimentats durant les sessions, en què l’ànima, en no sentint-se identificada amb la personalitat, a través d’un estat expandit de consciència, pot connec-tar amb el Creador o Amor Universal. Això, li permet processar les seves ex-periències objectivament, englobant-les en una entesa més gran, que ja no està limitat per la visió dualista bo o dolent, de la ment racional.

Aquest fet produeix unes transforma-cions profundes i duradores, en què no només s’ha pogut resoldre la nostra problemàtica, siguin fòbies, depressi-

ons, sentiments de culpa, bloquejos, pors infundades, ansietat, reaccions exagerades davant la causa que les origina, relacions conflictives, somatit-zacions etc. sinó que hem aconseguit assolir altres estats de consciència i entrar en contacte amb nivells de sa-viesa interns propis de l’Ésser, que ens permeten sentir la vida des d’una pers-pectiva més profunda i verdadera.

Aquest tipus de teràpia està indicada fonamentalment a totes aquelles pro-blemàtiques que requereixin l’atenció psicoterapèutica, però també com a mètode de desenvolupament personal en el descobriment del camí evolutiu de l’ànima.

Instituto Onírico A.M.ITel. 699 97 10 69

La teràpia regressiva

Tractaments contra la cel·lulitis

LIPOSUCCIÓCel·lulitis localitzada (dura o tova)

És una tècnica quirúrgica que es prac-tica amb anestèsia local o epidural, i que consisteix a introduir una cànula de calibre molt prim, que es connec-ta a un aspirador encarregat de suc-cionar els greixos. La recuperació és molesta i, a vegades, la superfície de la pell no queda uniforme.

MESOTERÀPIACel·lulitis difosa

Es fa mitjançant l’aplicació de mul-tiinjeccions carregades d’ingredients actius, que afavoreixen l’eliminació de líquids i dissolen els greixos su-perflus. No és una tècnica dolorosa, encara que després de les sessions acostumen a quedar uns lleugers

blaus que desapareixen en poc temps. El tractament recomanat és de 10 a 20 sessions setmanals.

ENDERMOLOGIACel·lulitis difosa o després d’una liposucció

És una fórmula de massatge mecanit-zat mitjançant l’acció de dos corrons

Hi ha diversos tractaments per combatre la cel·lulitis, però es-collir-ne un o altre depèn de cada cas:

que treballen amb major o menor intensitat segons la qualitat de la pell i el tipus de problema. Redueix la fi-brosi responsable de la pell de taron-ja, disminueix el volum dels nòduls greixosos i millora l’elasticitat de la pell. El tractament recomanat és de 15 sessions.

ACPG

13del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 -

MARESME GASTRONÒMICMataró tindrà un cava per commemorar l’any del pubillatge sardanístic

Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní i OliveLa jove i dinàmica editorial Cossetània ha publicat el Diccionari del vi i del beure, una eina interes-sant i útil per a tothom que es vulgui instruir en el món de vi i, en aquest cas, amplia el vocabulari i les explicacions a licors i cerveses, te, etc.

L’arbre de camp d’aquest dic-cionari abasta el cicle de les begudes des del seu origen fins al consum, desenvolupat en més de 2.500 entrades. A més de les definicions, inclou un apartat de refranys orde-nats temàticament, vocabularis en castellà, francès i anglès, i adreces d’entitats relacionades amb el món del vi. L’objectiu i les intencions de l’obra són: posar a l’abast de les persones interessades una obra de caire divulgatiu que els aporti infor-mació sobre el complex món del beure. Pel to i el tractament de la informació continguda, no s’adreça únicament als ex-perts i professionals del ram,

sinó a totes les persones curi-oses que vulguin entendre les etiquetes, les contraetiquetes i

les fitxes dels suplements do-minicals, que vulguin trobar informació sobre les menes de raïm usades en vinificació, les zones on s’elaboren vins, les begudes espirituoses més habi-tuals o les cerveses que tenim a l’abast.

Joan Maria Romaní i Olive és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona ha estat ajudant de miniaturis-ta, professor de català i correc-tor editorial. El 1981 va entrar a treballar a la Secretaria de Po-lítica Lingüística, com a socio-lingüista, i des del 2005 fa de tècnic de publicacions i difusió al Consell Assessor per al Des-envolupament Sostenible.

L’Àvia Remei convida a un tastet de pèsolsEls va cuinar al passeig de la Mare de Déu de Montserrat coincidint amb el mercat del passat divendres, 17 d’abril, i els vianants els van poder degustar.

La popular cuinera mataronina Remei Ribas, coneguda com l’Àvia Remei, va cuinar en ple passeig de la Mare de Déu de Montserrat uns pèsols ofegats de Llavaneres i els va oferir als vianants. Aquesta activitat va ser una de les novetats de la 10a Festa del Pèsol. D’altres són el concurs de cuina popular que es va fer el dissabte 18 al matí al carrer de Munt i el sopar popu-lar, que va servir-se a la nit al parc de Ca l’Alfaro.

Font: Ajuntament de Llavaneres

El president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Mataró, Sergi Penedès, i el president de la Federació d’Entitats Sardanis-tes i de Dansa Tradicional de Mataró, Isidre Pujol, van presentar el passat 14 d’abril a l’establiment Vins Santi les ampolles de cava amb xapa i etiqueta commemorativa de l’any del pubillat-ge sardanístic de Mataró.

En total s’han produït 1.200 ampolles de cava Brut Nature “Mas de la Basserola” que porten la imatge creada per a la celebració de “Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009”, que comença aquest mes d’abril.

La distribució del cava es farà als cellers Montserrat (a la plaça de Santa Maria i a la carretera de Mata), al celler Castellví (plaça de Cuba) i al mateix Vins Santi (carrer de Montserrat, 26). El preu de venda de cada ampolla és de 6,90 euros.

El cap de setmana del 25 i 26 d’abril van celebrarar-se els ac-tes de proclamació del pubillatge de Mataró. Durant tot un any s’aniran celebrant altres activitats relacionades amb la difusió i promoció de la sardana.

Redacció

Tot i que els mesos naturals de la maduixa són des del març fins al juliol, des de fa set-manes ja podem trobar als nostres mercats aquesta saborosa fruita, l’origen de la qual l’hem d’anar a buscar a Amèrica i que aquí a la vora es conrea a la comarca del Maresme, especialment.

La maduixa és un aliment que destaca per l’alt contingut en vitamina C, en una pro-porció de 60 mg per cada 100 g consumits. Aquesta és una xifra que la Organització Mundial de la Salut estableix com la indicada per al nostre organisme. També és interessant l’aportació d’hidrats de carboni, que donen al nostre organisme una bona dosi d’energia i de minerals.

En relació amb la vitamina C, cal recordar la seva acció desinfectant i de resistència da-vant les infeccions, a més de ser un poderós antioxidant. A més a més, aquesta vitamina intervé en la formació del col·lagen i afa-

voreix l’absorció del ferro dels aliments, de manera que la vitamina C també exerceix un efecte de prevenció i de millora per casos d’anèmies.

A causa de l’alt contingut en potassi i baix contingut en sodi de les maduixes, resulten molt recomanables per a les persones que te-nen hipertensió arterial.

Per la seva composició -gran part de la ma-duixa és aigua-, té un important efecte diürè-tic, per la qual cosa és un bon complement per a persones amb retenció de líquids.

Les maduixes i maduixots són, també, una excel.lent font de fibra. Com és sabut, la fibra té un efecte protector i de neteja de les subs-tàncies nocives de l’organisme. També acce-lera el trànsit intestinal.

A tot això s’hi ha d’afegir que la maduixa és un aliment escassament calòric, ja que tan sols aporta 34 calories per cada 100 grams que es consumeixin. ACPG

La maduixa, una fruita saborosa amb moltes qualitats

14 - del 30 d’abril al 6 de maig de 2009

CONCURSOS

La T de TRIBUNA del concurs de l’edició anterior estava amagada en l’anunci de “LEON GONZÁLEZ” de la pàgina 11. Els guanyadors de les entrades pels 8 Cinemes Arenys són: Albert Gaspà (Llavaneres), Pilar Molins Graupera (Llavaneres), Eva Sanchez Sache (Mataró).

Els guanyadors poden recollir les entrades identificant-se a la taquilla dels Cinemes Arenys. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la publicació dels guanyadors les entrades caduquen.

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic i indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte.

Cada setmana sortegem 3 entrades de cinema dobles (una per tu i una altra per a un acompa-nyant) pels 8 Cinemes Arenys.

Pots contactar amb nosaltres:

· Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com

· Per correu normal: Camí Ral, 495 3ª planta - 08302 Mataró

· Per fax a: 93 799 86 35

TROBA LA “T”

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automa-titzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

La solució dels sudokus de la contraportada és la següent:

PASSATEMPS

FÀ

CIL

MIT

JÀD

IFÍC

IL

TELÈFONS D’INTERÈS

BOMBERSArenys de Mar 93 795 81 80 (Urg. 112). Badalona 93 388 00 88. Calella - Pineda 93 762 52 53 (Urg. 93 762 30 80). Malgrat de Mar 93 765 58 80. Mataró 93 757 86 86 (Urg. 085) Tordera 93 764 15 19.

POLICIA MUNICIPAL Alella (092) 93 555 24 12 - 629 59 12 12. Arenys de Mar (092) 93 795 99 01. Arenys de Munt 93 793 79 70 - 629 20 47 40. Argentona 93 797 13 13. Cabrera 600 51 61 51. Cabrils 93 753 01 52 - 609 41 15 50. Caldes d’Estrac 93 791 21 21 - 629 35 93 59. Calella 93 769 03 13. Canet de Mar 93 794 00 88. El Masnou 93 555 22 44. Llavaneres 93 792 69 69. Malgrat de Mar 93 765 42 24. Mataró 93 758 23 33 (085). Montgat 93 469 07 07. Palafolls 93 765 76 00. Pineda de Mar 93 762 96 00. Premià de Dalt 93 754 71 81. Premià de Mar 93 741 74 22. Sant Pol de Mar 93 760 05 19. Santa Susanna 680 661 661. Sant Vicenç de Montalt 93 791 04 09. Teià 666 535 858. Tiana 93 395 15 15. Tordera 93 764 06 15. Vilassar de Dalt 93 753 98 38. Vilassar de Mar 93 754 10 20.

CAPAlella 93 555 03 54. Arenys de Mar 93 795 80 74. Arenys de Munt 93.795.02.41. Argentona 93 756 10 92 - 93 756 11 38. Calella 93 766 59 50. Canet de

Mar 93 795 68 67. El Masnou 93 555 74 11. Mataró (La Riera) 93 755 05 19. Mataró (Rocafonda Palau) 93 755 62 07. Mataró (Ronda Cerdanya) 93 741 57 85. Mataró (Ronda Prim) 93 757 87 50. Pineda de Mar 93 767 16 47. Poblenou 93 766 30 32. Premià de Mar 93 754 77 11. Sant Andreu de Llavaneres 93 795 24 27. Teià 93 540 12 03. Vilassar de Dalt 93 750 88 64. Vilassar de Mar 93 754 06 42

HOSPITALSMataró 93 741 77 00. Mataró (St Jaume i Sta Magda-lena) 93 741 91 60. Calella (St Jaume) 93 769 02 01

MOSSOS D’ESQUADRA (088)Arenys de Mar 93 741 89 00. Mataró 93 741 81 00. Pineda 93 741 89 85. Premià de Mar 93 741 81 85

GUÀRDIA CIVIL (062)Calella 93 769 58 96. Canet 93 794 01 97. El Masnou 93 555 02 53. Premià de Mar 93 752 48 55

TAXIRàdio Taxi Maresme 902 45 45 10. Ràdio Taxi Mataró STAC 93 798 60 60. St. Andreu Llavaneres (servei 24h) 670 408 444. Taxi Masnou (parada) 93 540 33 18. Ràdio Taxi Masnou 93 5555 86 86. Ràdio Taxi Premià de Mar 93 752 57 57. Servei taxi Premià de Dalt 678 29 88 08. Ràdio Taxi Calella 93 766 22 88. Ràdio Taxi Arenys Mar 93 792 41 41

LA TIRA

La guanyadora del concurs “Guanya un servei complet de SPA, manicura i pedicura”, del passat TRIBUNA Maresme, 216, és:

Alicia Jiménez LabadoARENYS DE MAR

TRIBUNA Maresme es posarà en contacte amb ella per explicar-li com pot gaudir del seu premi.

Patrocina:

CARTELLERA AGENDA D’ACTIVITATS

EXPOSICIONSARENYS DE MARCoincidències insòlites. Jacint Ver-daguer i la puntaire. Al Museu Marès de la Punta fins al 3 de maig.

Simone de Beavoir, feminista i es-criptora. Del dissabte 2 al 18 de maig a la Sala de Botes del Calisay.

ARGENTONACàntirs bestials. Zoomorfisme en el càntir: de l’edat de Bronze a Picas-so. Al Museu del Càntir d’Argentona fins al 31 de desembre del 2010.

CALDES D’ESTRACApel·les Fenosa. L’espiritualitat de la matèria. Fundació Palau. Fins al 21 de juny.

CABRERA DE MARKim Manresa. Escoles d’altres mons. Fins al 21 de maig. Can Bartomeu.

MATARÓA Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró: Més enllà de l’objecte.. Fins al 13 setembre. Ca l’Arenas: les tertúlies. Fins al 5 de juliol. La col-lecció col·lectiva. Fotografies de Glò-ria Safont-Tria. Fins al 17 de maig. La part de dins. Imatges de Tanit Planas. Fins al 17 de maig. Estances públi-ques i cambres privades. Interiors del Museu d’Art de Sabadell. Fins al 3 de maig. Zona Intrusa. Resultat del projecte Intrusa 2, realitzat per vuit instituts i escoles. Entrada lliure.

Observar el cel. Amb motiu de l’Any Internacional de l’Astronomia. Fins al 31 de juliol a l’Ateneu Caixa Laietana.

Viure a la Mediterrània. Fins al 22 de maig al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics.

Mitja Marató de Mataró. Les millors imatges. A la UEC fins al 20 de maig.

Antoni Lleonart. Paisatges. A l’Ate-neu Caixa Laietana fins al 10 de maig.

Heterogenis i singulars. Art contem-porani. A l’àmbit Zero l’Ateneu Caixa Laietana fins al 10 de maig.

Ral·li fotogràfic nocturn. Imatges del ral·li Mataró Nit Oberta. Fins al 3 de maig a l’Ateneu Caixa Laietana.

Enric Ubach. Pintura. Fins al 30 d’abril al Centre Cívic de Cerdanyola.

SANT ANDREU DE LLAVANERESLa maternitat d’Elna. Bressol de l’exil·li. 1939-1944. Mostra itinerant. Fins al 3 de maig al Museu Arxiu.

SANT VICENÇ DE MONTALTChasing the Dream- Buscant un somni. Fins al 20 de maig a la Biblio-teca Municipal La Muntala. De dilluns a divendres: de 16 a 20h i dimarts, dijous i dissabtes: de 10 a 14h. Produïda per l’Obra Social Fundació La Caixa.

MÚSICAARENYS DE MARBall a l’Ateneu. Dissabte 2 de maig a les 23 h i diumenge 3 a les 18:30h.

Trobada de cançó de taverna i ha-vaneres. Divendres 1 de maig a les 18:30h a l’Ateneu Arenyenc.

MATARÓIx!+Ploeun Catximbes. Dos grups catalans que en una nit oferiran pop, rock i reggae a la seva manera. Dijous 30 d’abril a les 22h a la Sala Clap.

Triangel. Dijous 30 d’abril a les 21 h al Casal Nova Aliança. El trio liderat Ramon Ángel Rey oferirà jazz amb tints llatins i melodrama.

Concert improvisat. Dijous 30 d’abril, a les 21h. Trobada de músics l’últim dijous de cada mes. Entrada lliure. Organitza: Cafè Cultural El Dau.

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA Susana del Haz. Actuació de la soprano en el 10è festival Primavera de les Arts. Dissabte 2 de maig a les 20:45h a l’Església Parroquial.

DIVERSOS

ALELLAClub de tast de Can Lleonart. Selec-cions de vins negres i experimentació amb xocolata. Dimecres 6 de maig de 21.30 a 23h a Can Lleonart. NOTA:

Preinscripció oberta als cursos de primavera de Can Lleonart.

ARENYS DE MAR19a Festa de l’Arròs. Divendres 1 de maig a les 11 a la Plaça de la Sardana del Parc de Lourdes.

EL MASNOUFesta infantil de sardanes. Dissabte 2 i diumenge 3 de maig a les 17h a la Plaça d’Ocata. Xocolatada i tallers.

Espai de debat educatiu. Sobre el Pla Educatiu d’Entorn del Masnou. Dilluns 4 de maig a les 19h a l’Edifici Centre.

MATARÓIX Mostra de Teatre Juvenil. Alum-nes dels instituts mostren treballs escènics sobre clàssics catalans del segle XX. Del 4 al 15 de maig a les 18:30h al Teatre Monumental. Amb la participació de l’actriu Rosa Gàmiz.

Fira del mercat de Sant Ponç. Dissabte 5 i diumenge 6 de maig de les 10 a les 21h a la Plaça de l’Ajun-tament.

L’inventor dels sons. L’hore del conte especial amb motiu del pubillatge de Mataró. Dimarts 6 de maig a les 18h A la Bibilioteca Pública Pompeu Fabra.

Una familia con clase. Nova versió cinematogràfica de la comèdia de Noel Coward sobre les diferències entre la societat britànica i nord-ame-ricana. VOSE. A Cinesa Mataró Parc el dimarts 5 de maig a les 21h

Aparador de lletres. Fins al 30 d’abril, fragments literaris d’onze autors de Mataró als aparadors de la ciutat. L’úl-tim dia, trobada amb els escriptors a l’Ateneu Caixa Laietana a les 20h.

ST ANDREU DE LLAVANERES23a Setmana Catalana de la Vela. Del divendres 1 al diumenge 3 de maig al Port Balís. Es demanen vo-luntaris.

Homenatge a Anna Frank. Pels 80 anys del seu naixement. Projecció i concert a càrrec de La Principal d’Amsterdam. Dissabte 2 de maig al Temple Parroquial. Preu: de 6 a 12 euros.

SANT POL DE MARLucioles. Dansa a càrrec de Jordi Puigdefabregas dins del Primavera de les Arts. Dissabte 2 de maig a les 22h al Museu de Pintura de Sant Pol.

VILASSAR DE DALT Comèdia Negra. Muntatge del Grup de Teatre del Casal. Dijous 30 d’abril a les 22h a La Massa. Preu: 12 euros.

ESTRENA: LobeznoPrimer capítol de la saga de X-Men, en què Lobezno (Hugh Jackman) es reuneix amb altres llegen-des de l’univers dels mutants per enfron-tar-se a forces po-deroses decidides a acabar amb ells. Jackman torna a interpretar aquesta ferotge màquina de combat posseïdora de sor-prenents poders curatius, unes urpes dures com el diamant i una fúria primària coneguda com la còlera del berserker. La pel·lícula es manté fidel al to dels altres films de la saga i accentua les relacions entre els personatges.

L’Agenda d’activitats és una selecció de les propostes que es fan durant el mes. Pots enviar informació dels teus actes a redaccio@tribunamaresme.com.

CINESA MATARÓ PARC C/ Estrasbug, 5 · Mataró. Tel. 902.33.32.31 Dimecres, dia de l’espectador Lobezno (est) 16:00, 17:00, 18:15, 19:30, 20:30, 22:00, 22:45; ds i dg 12:15, 12:30; dv i ds 00:30, 01:00 17 otra vez (est) 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; ds i dg 12:10; dv i ds 01:00 Déjame entrar (est) 22:40 La Reina Victoria (est) 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; ds i dg 12:15; dv i ds 01:00 Un conejo sin orejas (est) 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; ds i dg 12:15; dv i ds 01:00 Una familia con clase (est) 20:00 Cicle cine d’autor Fuga de cerebros 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; dv i ds 01:00 La madre de él 16:00, 18:10 Ponyo en el acantilado 18:20; ds i dg 12:10 Cataluña-Espa-nya ds i dg 12:10 The International 16:30, 19:15, 22:00; ds i dg 12:10; dv i ds 00:45 La sombra del poder 16:30, 19:15, 22:00; ds i dg 12:15; dv i ds 00:45 La montaña embrujada 16:00, 18:15, 20:30; ds i dg 12:10 Señales del futuro 16:00, 20:20, 22:40 Fast & Furious dv i ds 01:00 Al final del camino 22:30 Mentiras y gordas dv i ds 01:00 Monstruos vs alienígenas (3D) 16:00, 18:10, 18:20, 20:20; ds i dg 12:10, 12:15 Más allá de los sueños dv i dg 12:10 Gran Torino 20:10, 22:30 Slumdog Milionaire dv i ds 01:00

8 CINEMES ARENYS Ctra. Nacional II, s/n · Arenys de Mar Tel. 93.792.33.90 · Dijous, dia de l’espectadorLobezno (est) dv, ds i dg 17:30, 20:00, 22:30, 22:30; resta de dies 18:00, 20:20, 22:40 dv i ds: 00: 40 dv i ds 16:00, 18:45, 21:15, 23:45; dg 16:00, 18:45, 21:15 La madre de él (est) tots els dies 20:15, 22:30; dv i ds 00:40 17 otra vez dv, ds i dg 16:00, 18:00, 20:15, 22:30; resta de dies 18:00, 20:15, 22:30 dv i ds 00:40 Ponyo en el acantilado ds i dg 16:00, 18:00; resta de dies 18:00 La montaña embrujada ds i dg 16:00, 18:00, 20:15, 22:30; resta de dies 18:00, 20:15, 22:30; dv i ds 00:40 La sombra del poder ds i dg 16:00, 19:00, 22:00; resta de dies 18:00, 22:00; dv i ds 00:30 El Kaserón dj i dill a dj 18:00 Señales del futuro ds i dg 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; resta de dies 20:15, 22:30; dv i ds 01:00 Monstruos vs alienígenas ds i dg 16:00, 18:00; resta de dies 18:00 Gran Torino dj i dill a dj 22:30 CINE LA CALÀNDRIA C/ Doctor Agell, 7 · El MasnouTel. 93.555.43.01Dilluns, dia de l’espectadorGran Torino dj 20:00, 22:30; dv 19:00, 22:30; ds 18:40, 20:50, 23:00; dg 19:00, 21:15. dll i dm 18:00, 20:15, 22:30 Monstruos vs alienígenas dv, ds i dg 17:00 SALA MOZART C/ Església, 91 · Calella Tel. 93.769.04.91. Dimecres tancatLobezno tots els dies menys dimecres a les 18:10, 20:20, 22:30; els dies festius també a les 16:00

15del 30 d’abril al 6 de maig de 2009 -

CLASSIFICATS

ANUNCIS DESTACATS

1 mòdul: 17,4€(IVA inclòs)

Per contractar la publicitat truca al

93 799 18 40o envia un email a

publicitat@tribunamaresme.com

o per fax al 93 799 86 35

adjuntant el comprovant d’ingrésa favor de: GRAMA PRESS, SL.

CAIXA LAIETANA 2042-0026-96-3300004576i el nom del remitent.

o també acudint a:TRIBUNA Maresme: Camí Ral 495 3a · MATARÓ

ANUNCIS PER PARAULES

GRATUÏTSals particulars

Envia el teu anuncia través de

www.tribunamaresme.com/classificatsi sortirà publicat en aquesta

secció la propera edició

TRIBUNA Maresme es reserva el dret de lapublicació dels anuncis classificats gratuïts

SANT VICENÇ DE MONTALT (URB MONTALPARK). Adosada amuebla-da de 140 m2. 4 habitaciones, 2 baños y aseo. Cocina equipada, comedor salón con chimenea, te-rraza solarium 28 m2, jardín con barbacoa 66 m2. Zona comun. con piscinas, tenis y polideportivo- A 10 min. andando de la playa y renfe. Tel. 649.964.527 (Tomás)

EL MASNOU. Piso con vistas al mar y sol. Junto a ambulatorio y esta-ción. De 70 m2, 2 habitaciones, baño, cocina, salón, trastero. 700 euros. Tel.629.06.05.20 (tardes).

MATARÓ. Se alquila piso Todo reformado, 3 dormitorios, salón, terraza, cocina + lavadero, vistas despejadas y a mar, parket, cale-faccion, ascensor 800 euros/mes. Tel.676.81.84.85

MATARÓ. LOCAL en lloguer. Carrer Argüelles (al costat dels antics jut-jats) de 85 m2 en primera planta. Totalment diàfan. 539 euros/mes. Tel.615.81.55.47

COMPRO COCHES, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago en el actoTel. 619 020 839

SERVEI TÈCNICA DOMICILIReparació, xarxes,

manteniment informàticServeis a empreses

i particulars

Tel.646.17.90.24www.maresmenet.com

MOTOR

CLASSES PARTICULARS. Professor d’anglès, grec clàssic i llatí s’ofe-reix per a classes de reforç o re-pàs. Tel.646.53.70.74

BUSCO TRABAJO. Chico busca tra-bajo de señalización vial, pintura horizontal y vertical, colocación de señales, viondas, pintura dos com-ponentes etc. Tel.664.35.82.05

BUSCO TRABAJO. Se ofrece chica para limpieza, mantenimiento de escaleras, planchados, cuidado de niños, con buenas referencias comprobables. Tel.664.35.82.05

SRA. BUSCA TRABAJO. Con bue-nas referencias y experiancia, como Iterina, fija, para canguro, limpieza y cuidado de mayores. Mataró y cercanías, disponibili-dad.Tel.663.70.67.57

TRADUCCIONES del alemán e in-glés al español y catalán. Todo tipo de documentos. Precio a convenir. Tel.628.70.44.60 (Raquel)

TREBALLDEMANDA

TRABAJOS CASEROS: confeccione desde casa collares, barcos, meche-ros, conejitos, llaveros, rompecabe-zas, puzzles y ranitas. INGRESOS 1.500 euros. Tel. 902.99.99.01

FES-TE FUNCIONARI

C/ Santa Marta, 38 · 08302 MataróTel. 93 755 63 51 · www.som-hi.es

TREBALLOFERTA

AMARRE EN LLOGUER. Es lloga amarre de 7.50 x 2.80 en el Port Esportiu del Masnou. Excel·lent si-tuació. Tel.609.74.10.98

CARRITO DE BEBÉ. Se vende ca-rrito de bebé Casual Play en per-fecto estado. Precio 200 euros. Tel.619.87.86.31

RETALES I EL CABRITILLA. Color ma-rrón ofrezco. Tel.93.316.52.95

VENDO COCHECITO GEMELAR. OFERTA! “bebe confort” + 2 maxi cosi. De segunda mano, en buen estado. Todo por sólo 250 euros! lauracasas17@hotmail.com

COMPRAVENDA

SERVEISPROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge

de casa teva?

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339

ET DONARÉ UN COP DE MÀ

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

PRESTAMOSDINERO EN

EL ACTOGarantía coche, moto, embarcación

INTERÉS BAJOContrato legal, rápido y sencillo

Tel. 689 18 63 23

CARPINTERO AUTONOMOEspecializado en colocaciones de puertas de paso, blindadas, armarios empotra-dos, cocinas, parquet flotante, panelado de paredes y techos.

Trabajos de albañilería, lampisteria, pintu-ra y trabajos verticales de difícil acceso.

CONSULTE NUESTRAS OFERTAS

exposición: c/ Rosselló, 120 ∙ MATARÓTel. 677 60 38 56

juan_manuelcano@hotmail.com

IMMOBLESVENDA

IMMOBLESLLOGUER

VILASSAR DE DALT. Pis cèntric en bon estat, 80 m2, 4 hab, bany i aseo, sala-menjador, terrassa, cui-na, galeria, calefacció. Pàrquing cobert inclós. Zona comunitària amb jardí, piscina, pistes de tenis i equipaments esportius. Parc infantil. 300.000 euros. Tel.670.27.02.46

PREMIÀ DE MAR. Casa a 4 vents 125 m2 en 2 plantes, jardí 60 m2 i terrassa de 15 m2, 4 hab 2 banys. Menjador amb llar de foc. Per entrar-hi a viure. DIRECTE PARTICULAR. 516.000 euros. Tel.645.068.535

ST CEBRIÀ DE VALLALTA- SANT POL. Casa 3 vientos Urb. Vistamar. 90 m2 + 21 m2 gje + 125 m exts (porche, piscina, lavadero terraza). Reforma-da. 3 hab (2 dobles), 1 baño, gran salón-com. 2 ambientes, cocina office con electrodom. integrados. Piscina climatiz. Tel.687.585.722

MATARÓ. Avinguda Perú. PLAÇA PÀRKING EN VENDA. Cotxe gran + moto. 18.000 euros. Cò-mode accés. URGEIX!. Telèfon: 638.92.49.15

MATARÓ. IDEAL INVERSORS. 2 locals al centre. Actualment Bar-Res-taurant 160m2 i oficina 100m2. Es venen amb llogaters. Bona rendibili-tat. 640.000 €. Tel.605.686.187

DECORACIÓ

ARENYS DE MARLLOGUER DE PISOS

D’OBRA NOVAAcabats 1ª qualitat,

2 habitacions. Pàrking opcional.

A partir de 580 euros 93 791 53 00617 47 47 01

BUSQUESTREBALL? BUSQUES

TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalmentINFORMA’T A

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h.

a la Plaça de Cuba, 18 (2on pis) · MATARÓ

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

MES DELCOLOR

dimarts i dimecres

50%descompte

SALUT IBELLESA

CARAVANA. Ocasió, venc caravana ADRIA PRIMA 4D, totalment equipa-da i amb avancé. Tot perfecte estat. 500 euros. Tel.93.799.63.42

OPEL CORSA 1.7 CDTI. 100 cv, 5p. cosmo, impecable, 66.000 km. Abs, E.E, T.C., 4 airbags.. 5.500 euros negociables. Tel.645.78.55.84

FORD FOCUS 1.9 TDDI. Azul 5 puer-tas impecable estado 2004 garantia pocos kilometros. Tel.93.421.49.30

PROFESOR D’ELECTROTÈCNIA. Es busca professor per classes d’electrotecnia, a nivell de grau su-perior. Continguts: trifásica,motors, etc. Barcelona o Maresme interess-ats: 645.01.63.96

PERE I ANGEL. Desembussos, Ins-pecció TV clavegueram, fosses sèp-tiques, transport de residus (ADR). Tel.93.750.20.71

LAMPISTAS. Electricidad, agua, gas, mantenimiento de empresas, domó-tica, servicio urgencias. Rápido y económico. Tel.670.96.76.78

JOSEP SELVA I PUJOL. Instal·lacions industrials i elèctriques. Gas, aigua, calefacció. Tel. 93.750.14.15

DIF

ÍCIL

MIT

JÀ

FÀ

CIL

La solució dels sudokus la trobareu a la pàgina 14. Sudokus extrets de www.websudokus.comSU

DO

KU

STRIBUNA D’OPINIÓ

Manuel Roca CuadradaEscriptor i periodista

La incorporació de la dona en el món del treball en llocs de responsabili-tat, en l’empresariat i sobretot en la política, ha estat un gran avanç de la societat moderna, que els ha per-mès tenir les mateixes oportunitats que l’home.

Fa pocs dies vaig tenir l’oportuni-tat de llegir el llibre de Pilar González Agàpito, que reflecteix l’experiència de les dones que han estat regido-res a l’Ajuntament de Mataró des de 1979, primer Ajuntament democràtic després dels quaranta anys de fran-quisme, fins al 2007.

A casa nostra han estat 20 dones en representació de diferents opcions polítiques. L’experiència i les impres-sions de les vivències són diferents, ja que depenen de la responsabilitat que els va tocar assumir, de la sensi-bilitat, la formació i, òbviament, de la vocació política de cadascuna.

Evidentment no és el mateix estar en el govern, on s’han de compartir responsabilitats amb els altres com-panys, que en l’oposició.

Pilar González Agàpito ha conver-sat amb elles sobre la seva experièn-cia, la seva visió política i les seves competències, conciliació de la vida política i la personal, sobre la llei de la paritat, d’alegries i també d’anèc-dotes.

Des de l’edat de les regidores, pas-sant per la situació familiar, que re-flecteix com s’ho feien per tirar-ho tot endavant (família, fills, feina, càrrec públic, etc.), fins l’obligada renúncia a molts aspectes de la vida privada i del lleure, són elements d’interès que contribueixen a donar sentit al treball i descobrir-nos una realitat.

La seva lectura no tan sols dóna la possibilitat de conèixer les experièn-cies de les 20 dones regidores, sinó –i, personalment, crec que és el més important– de tenir la visió del que va representar en els primers anys de democràcia compartir responsabi-litats i actuar sense prejudicis en un món que els havia estat vedat.

L’experiènciade ser regidora

´́