Tribuna Maresme 268

FOTO: OLGA BOIX

TRIBUNAmaresmemesames

Número 268. Octubre 2012

La històrica manifestació de l’11S ha generat un nou escenari polític amb eleccions anticipades el 25N.(Opinió. Pàgs. 2 a 7)

L’endemàde la Diada

SALUT. Inaugurada a Argentona una nova unitat d’ITA que està dedicada a Trastorns de la Conducta Alimentària i Trastorns de Conducta.

COOPERACIÓ. Crònica de la periodista Anna Lladó d’una estada solidària a Gurgaon (Índia) treballant en una ‘communnity radio’.

ENTREVISTES. Conversem amb l’escriptora premianenca de novel·la negra Susana Hernández.

NOVES SECCIONS. ‘Planeta Lletra’, nou espai de creació literària. /TRIBUNA amb Valors.

GASTRONOMIES. Arrenca el Calamarenys 2012, jornades gastronòmiques dedicades a aquesta proposta culinària que s’allarguen fins al 28 d’octubre.

SECCIONS. Espais especials dedicats a la Gent Gran, Motor i Mascotes, entre d’altres informacions d’interès de la comarca del Marersme.

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. [email protected].

[email protected]. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNAmaresmemesames

Amb el suport de

30.123 EXEMPLARS

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

OPINIÓ

L’endemà de la Diada

TRIBUNA Maresme, periòdic mensual d’informació i opinió comarcal, dedica aquest mes d’octubre el seu tema central d’Opinió a analitzar els efectes de la passada Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, enmig d’uns moments molt importants per al nostre futur. Dins aquestes pàgines monogràfi ques, diverses persones de la comarca vinculades a la revista hi expressen la seva opinió i punts de vista sobre el que ha estat aquest 11 de Setembre d’enguany, emplaçat en la cruïlla d’un nou canvi d’escenari polític, enmig també d’un moment molt complicat.

Qui té por de la democràcia?

Amb l’editorial del Diari “Mundo” demanant al govern espanyol que impulsi una reforma del Codi Penal que permeti l’empresonament del president de la Generalitat, si porta endavant un referèndum sobre la in-dependència sense l’ autorització de l’estat, s’acaba la present legislatura. Artur Mas, amb un llenguatge del tot entenedor i planer, ha explicat en les darreres setmanes el que ha suposat el darrer cop de porta a les peticions

fetes des de Catalunya. Mas ha dis-solt el Parlament, convocant noves eleccions, que han estat defi nides com a plesbiscistàries, per a fer pos-sible l’estat propi, comprometent-se a convocar un referèndum d’autode-terminació “prioritàriament” durant la propera legislatura, defensant el dret de la nació catalana a constitu-ir-se en estat, explicant que es tracta de tenir la mateixa sobirania que Di-namarca, Finlàndia, Eslovènia o els Països Baixos. Durant el debat, és ben cert que el President no ha uti-litzat la paraula independència, però això no li ha impedit parlar clar i allò que deia ho hem entès tots. Proposa com a mètode, l’ estricta aplicació de la democràcia: Som una nació i serem sobirans (o independents) si així ho decideix la majoria. I la res-posta de l’altra banda, ha estat la de sempre. En comptes de dir ‘parlem-ne’ o de respondre a la petició de de-

mocràcia amb més democràcia. Es respon que ni parlar-ne. Utilitzant arguments ètnics i tractant d’esclaus als que fa temps van decidir ser ca-talans (‘que ens els tornin!’, algú ha dit amb un fort rampell totalitari). I després intentant fer por. Que si els militars, les pensions, els page-sos sense subvencions i l’expulsió de la Unió Europea. Algú ha acabat dient: Si ho feu, enviarem en Mas a la presó. Els hauríem d’agrair que fa-cin la campanya a favor del “Sí”, de manera tan altruista i gratuïta. Ja ho va dir el President: “Ara no ens hu-miliaran. Ara no votarà el congrés de diputats espanyols. Ara votarà el poble de Catalunya”. El debat elec-toral dels propers mesos no serà el de la independència, sinó el de la democràcia, conceptes que tothom comprovarà que estan íntimament relacionats. Em podeu dir qui té por de la democràcia?

LLEVANTADESLLEVANTADES

JORDI SURINYACHI ROMANS

Advocat

08 CatalunyaL’alcalde d’Arenys de Munt s’ha adreçat al Parlament Europeu per tractar la independència.

11

12

14

16

19

26

28

30 SeccionsMotor, Gent gran i Les nostres mascotes, entre d’altres apartats habituals de la revista.

GastronomiesL’edició 2012 del Calamarenys es desplega en la seva 17a convocatòria per la comarca.

FiresPremià de Mar promou el Mercat del Mar i la Fira comercial de tardor.

MúsicaEl quartet musical Coriolà, de Premià de Mar, musica un poema de Pau Gener al Sona 9.

ArtCalella acull una exposició d’art tradicional religiós./En marxa la col·lectiva Sant Lluc a Mataró.

EntrevistaParlem amb l’escriptora premianenca de novel·la negra Susana Hernández.

CooperacióLa periodista Anna Lladó explica un projecte de cooperació amb una emissora de l’Índia.

SanitatInauguren la nova unitat per a Trastorns de la Conducta Alimentària de l’ITA.

3 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012

Amb el cap ben fred

No és cap disbarat assegurar que tothom tenia molt clar quin seria el resultat de la reunió de Mariano Rajoy i Artur Mas. No hi va haver sorpreses. Estava cantat que les posicions eren molt allunyades. El pre-sident del govern espanyol havia explicat que no estava gens d’acord amb les seves propostes. Tots dos havien manifestat què volien i què no acceptarien.

A partir d’aquí, s’ha obert un nou escena-ri que ara caldrà omplir de contingut. Entre els últims moviments, a Artur Mas li ha to-cat decidir què havia de fer i com fer-ho. Si anticipar les eleccions buscant una majoria que doni legitimitat al camí de la indepen-dència –la decisió que fi nalment ha pres–, o si el més important és trobar solució al fi nançament per poder sortir de l’actual si-tuació de crisi econòmica que estrangula la capacitat de gestió del govern català.

La negativa de Mariano Rajoy ha donat peu a tot tipus d’especulacions i propostes. “No podem obviar el problema que exis-teix, cal resoldre’l amb el cap ben fred”, afi rma Rosell, president de la CEOE. Per la seva banda els partits polítics de l’arc parlamentari català també es manifesten, però no ho fan en la mateixa línia. Hi ha qui creu que no és moment de parlar d’in-dependència, que calen buscar fórmules d’entesa i que no hem de deixar-nos em-portar per les circumstàncies, i d’altres que són més radicals i aposten obertament per la independència i per l’estat propi.

És evident que a aquestes alçades no hi ha marxa enrere. Cal avançar, però sin-cerament crec que cal fer-ho amb el cap ben fred, valorant pros i contres i cercant el màxim consens possible. El seny català ens ha de servir una vegada més per pren-dre les decisions més encertades per a tots, que el que decidim sigui el millor i que no ens n’haguem de penedir.

El procés d’independència s’accelera

El debat és damunt de la taula i per primera vegada en la història re-cent s’assumeix la possibilitat d’una Catalunya en peu d’igualtat amb la resta d’estats de la Unió Europea. La Dinamarca o Holanda de la Medi-terrània està en marxa, i les properes eleccions al Parlament marcaran el tret de sortida legislatiu en aquesta direcció. Un centenar de diputats so-biranistes sobre els 135 que té la cam-

La gestió de l’escenari

La manifestació de l’11 de Setembre va suposar una evident transposició de sobirania des del Parlament cap al carrer. L’allau de persones que van sortir, la claredat del missatge de la gernació, l’evident to europeista i l’absència del més mínim incident han ultrapassat clarament el llistó de la política representada al Parlament català. El mandat dels manifestants al president és ara enormement su-perior al de la cambra. Amb declara-cions i posicionaments més o menys

oportunistes o tacticistes, la classe política està estudiant com gestionar aquest escenari.

La negativa del govern de l’estat a qualsevol mena de negociació sobre aquesta nova realitat ha deixat el go-vern d’Artur Mas en una immillora-ble posició per avançar les eleccions. És la seva aposta política immediata; les justifi ca l’esgotament de la legisla-tura pel no de Rajoy i, de passada, po-den tapar la nefasta gestió de la crisi econòmica del seu govern. En aquest aspecte, involuntàriament, l’inde-pendentisme li ha fet clarament el joc a en Mas. A més, l’ambigüitat del discurs dels socialistes, la falta d’un lideratge clar i la crisi provocada pel procés de substitució dels membres històrics de l’organigrama del partit i del grup parlamentari, deixa el prin-cipal grup de l’oposició en una situa-ció electoral confusa de la qual no en pot sortir res de bo. El vot de càstig al

Partit dels Socialistes de Catalunya de part del seu electoral fi del pot ser històric.

ERC, SI i el PP són els partits que tenen més clara la seva posició. Des de l’antagonisme polític, és clar, to-tes tres formacions malden per acos-tar cap als seus postulats la majoria de CiU. Amb un llenguatge insòli-tament clar com poques vegades, la proposta d’Iniciativa per Catalunya perquè el Parlament acordi un pro-cés que tendeixi a convocar un re-ferèndum és una aposta raonable per convertir la veu del carrer en la de les urnes, la veu més legítima. Però les urnes que veu Mas no són immediatament consultives, sinó legislatives. I en un escenari d’elec-cions anticipades l’efervescència de la Diada, evidentment, tendirà a dis-soldre’s en la brega electoralista. En Mas hi surt guanyant, però en Rajoy també.

bra seria una potència parlamentària rellevant per afrontar el referèndum amb garanties d’èxit. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet un salt impensable fa 22 mesos quan pre-nia posessió del càrrec. La força dels fets, malgrat la seva aposta per l’aus-teritat aprimant l’estat català del ben-estar, l’ha dut a una cruïlla històrica empès pel milió i mig de persones que van sortir a Barcelona al crit d’inde-pendència en una Diada emocionant. Malgrat les retallades d’aquí i d’allà, els atacs recentralitzadors i el malson d’una crisi ingovernable per la deixa-desa de les institucions públiques, el país té nervi. L’independentisme és transversal, com anys enrere ho va ser el catalanisme o el sobiranisme d’un temps ençà. La independència, amb la consulta a celebrar-se durant la le-gislatura que s’obrirà després del 25-N, marca una nova etapa no exempta dels més furibunds atacs i d’una cam-panya de la por que s’escolarà per tots

els racons, a cada conversa de bar, a cada sobretaula familiar, a cada con-venció d’empresa, a cada vestidor de futbol els caps de setmana.

La classe política catalana, tan criticada per la seva miopia davant la irrupció de moviments com el 15-M, allunyada del carrer quan la gent més volia ser escoltada, ha donat un missatge il·lusionador de la mà del president Mas. No tenia més remei? Sigui com sigui, el fracàs de l’autono-misme en la pell del 129è president de la Generalitat és una oportuni-tat col·lectiva. Ara toca preservar aquest valuós gest, haver trencat amb Madrid (ahir Zapatero, avui Rajoy), comprometre’s amb el referèndum (haurem d’estat atents als programes electorals) i convocar comicis perquè el poble s’expressi democràticament. Assistim a moments històrics, mentre l’Espanya intervinguda intenta evitar el rescat i l’Europa dels mercats s’afo-na com mai no ens hauríem imaginat.

SAÜL GORDILLOPeriodista

www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

BLOC SENSE FULLS TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

RAFAEL VALLBONAPeriodista i escriptor

casavbn.blogspot.com

CASA DE VBN

OPINIÓ

4 OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME

El seny no és el contrari de la reivindicació

Amb un respecte extrem pels partida-ris de l’independentisme com a forma d’autodeterminar-nos com a nació i reconeixent el que signifi ca milió i mig de persones manifestant-se per aquest objectiu, no es poden oblidar d’altres estratègies per resoldre els problemes de la relació Catalunya-Espanya. El joc democràtic dins l’àmbit català haurà de decidir la forma, i si toca independèn-cia, doncs, independència.

És la independència la millor solu-ció? És positiu sortir del mercat comú espanyol? Seria bo quedar fora de la Unió Europea si Espanya interposa el seu dret de vet a la nostra potencial in-corporació de Catalunya com a nou es-

tat membre? Les millores en la balança fi scal serien superiors a les pèrdues que es podrien ocasionar en una balança fi s-cal avui molt superavitària?

Tenen avui espai solucions pacciona-des com la d’una mena de Commonwe-alth amb Espanya o alguna forma confederal amb la qual compartíssim la política exterior i defensa i les altes instàncies d’apel·lació en cas dels tribu-nals, per posar alguns exemples a discu-

tir, però que no ens obligués a sortir del mercat comú espanyol?

Es pot acusar a algú de ser menys pa-triòtic per defensar l’aposta de fórmules intermèdies on, per exemple, en matèria de solidaritat interterritorial, s’estigués a mig camí entre l’anomenat espoli fi scal i el cupo basc? No es pot menystenir l’antiga política del peix al cove i el lluitar tenaç-ment i imaginativa pels petits objectius concrets que mica en mica, un cop sumats,

fan un bon feix. És el camí dels que no po-den parlar d’igual a igual per desproporció de mitjans (que no pas de dignitat).

Catalunya, que de vegades és la ter-ra del seny, té també rampells de voler arreglar els grans problemes amb solu-cions de reformatar tot el disc dur. Una terra que va donar el Criteri de Balmes, corona de la pedagogia del sentit comú, és també la de la Nova Icària de Narcís Monturiol i del cripto-cristianisme del socialisme utòpic dels cabetians cata-lans. Una infl uència, aquesta darrera, que acabar donant un Eixample d’en Cerdà o la fraternitat del cors d’en Cla-vé. Una actitud que de no trobar l’alçada justa acaba fent la fi d’Ícar, qui va esclafar impotent contra la dura realitat del terra després de no haver volgut seguir el con-sell del seu pare de no apropar-se massa al sol, quan van escapar-se del laberint del Minotaure amb unes ales de ploma i cera que s’havien fabricat. A títol indi-vidual, un ben pot aventurar-se pels ca-mins que tant poden portar a Ítaca com a una patacada de magnitud del Colós. El problema sorgeix quan el viatge es fa amb criatures. Caldrà doncs, com es diu en castellà, “agudizar el ingenio”.

Els eufemismes del president Mas (que no són tals)

El president Mas evita pronunciar la paraula “independència”. Parla de “te-nir un estat”, “construir un estat propi” i d’aconseguir “estructures d’estat”. Al-guns l’acusen de seguir en l’ambigüitat, jugant a “la puta i la ramoneta”. Però jo

començo a sospitar exactament el con-trari: quan Artur Mas fa servir una pa-raula i no una altra és perquè en el seu cap té esbossada una solució pròpia a la problemàtica catalana, diferent al con-cepte clàssic d’independència. Pensa en una “independència a la carta”. Una nova entitat europea que comptarà amb alguns atributs propis dels estats però no pas tots. No li caldrà, segons el seu parer, tenir un exèrcit, perquè el més probable és que en 10 o 15 anys en tin-guem un d’europeu i li sembla una mica absurd reproduir una d’aquestes estruc-tures d’estat tendents a desaparèixer. Altres, de fet, com disposar d’un potent aparell mediàtic propi, ja el posseïm.

Quines són, doncs, les estructures d’estat que no tenim? En primer lloc l’Agència Tributària pròpia, ja previs-

ta en l’acord de l’Estatut –consorciada amb l’espanyola– però mai posada en marxa. De moment sembla que Rajoy tanca la porta a aquesta opció, però tard o d’hora el govern espanyol mourà fi txa en aquest tema, a risc que Catalunya re-alment abandoni l’Estat espanyol. I així anar fent. Per això també Mas parla de “transició nacional”, perquè aquest pro-cés podria dilatar-se anys i panys. Pot-ser, com teoritza Joan Majó, no caldrà ni demanar cadira a la ONU perquè tota la Unió Europea hi acudirà amb un sol representant conjunt.

Allò que ens ofega d’Espanya, buscar com treure’ns-ho de sobre; allò en què puguem seguir col·laborant, endavant; allò que creiem que és anacrònic mal-grat fos un atribut clàssic de les inde-pendències, no cal. Una solució espe-

cífi ca per a una problemàtica singular. Tot això, suposant que Mas pugui tirar endavant l’esbós que pugui tenir previst al seu cap, perquè en política rarament s’aconsegueix l’objectiu fi nal, més si hi ha d’haver pacte amb una altra força que estira en sentit contrari –per repac-tar dins Espanya però també per seces-sionar-se, caldrà parlar i pactar.

Si Artur Mas diu “estat propi” en comp-tes “d’estat independent” és per alguna cosa. Si diu que intentarà construir “es-tructures d’estat” en comptes de procla-mar la independència és per alguna cosa. Si diu que ens hem d’emancipar d’Espa-nya, més que separar-nos-en, també deu ser per alguna cosa. Les paraules tenen la seva importància. En aquest cas, el nom fa la cosa. La independència de Catalunya serà d’un nou tipus o no serà.

OPINIÓ

LARIERA48

JOAN SALICRÚ

joansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

LARIERA48

RAMON REIXACH

Historiador i economista

VIA FORA!

6 OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESMEOPINIÓ

Llibertat i Progrés

Estar a favor de la llibertat és estar a favor que el poble expressi lliurement el seu fu-tur. És un dret mínim tan escarransit que fa posar vermell argumentar-ho política-ment. I tanmateix, hi ha forces polítiques, socials i sindicals d’esquerres que s’hi oposen. Encara.

El 51% de catalans tenen decidit que di-ran sí en un referèndum sobre la indepen-dència. Són dades rellevants extretes del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), d’aquest estiu: el 70% dels ciuta-dans que votarien a favor de la indepen-dència se situen a l’esquerra, l’11% a la dreta i el 17% es defi neix de centre.

Ara que pel catalanisme la reforma d’Espanya és una via esgotada, que el pacte entre Catalunya i Espanya és una idea descartada, i que Espanya és un ins-trument no útil pel nostre futur, l’inde-pendentisme està en auge entre una bona part de la gent que mai no n’ha sigut i que optava per altres solucions.

En aquests moments, es produeix la pa-radoxa que el camí cap a la independèn-cia sigui comandat gairebé en exclusiva, o d’una forma molt majoritària, per una sola formació política. Hi hauria d’haver un cert refl ex entre la composició social i les opini-ons als mitjans de comunicació, i sobretot, i és aquí on em vull centrar, una correlació amb les organitzacions polítiques.

Què passa amb les organitzacions po-lítiques? Són un refl ex de la composició social de l’independentisme que ens indi-quen les enquestes? Evidentment no. Què passa amb les esquerres al Parlament? Esquerra està pel dret a decidir i per la independència; Iniciativa no és indepen-dentista en el seu conjunt però està a favor

que es pugui celebrar un referèndum; i el PSC, es nega encara a acceptar aquest mí-nim d’exercici democràtic, segons la po-sició ofi cial. No cal dir, que part de l’elec-torat, simpatitzants i militants socialistes eren pels carrers de Barcelona, l’Onze de setembre, reclamant l’estat propi.

Tothom necessita temps per resituar-se políticament, i els socialistes també, la realitat empeny i no s’atura. Un primer pas és acceptar la voluntat de la majoria i els mecanismes per poder-ho expressar. Sense subterfugis. El següent pas, contri-buir a construir un Estat propi per tal de bastir una Catalunya diferent, més justa i igualitària: dues cares d’una mateixa mo-neda per la gent (independentista) d’es-querres.

No ens han respectat mai com a na-ció, ens hauran de respectar com a Estat. Aquest és un sentiment estès i majoritari a la societat catalana. És moment de ser molts, de ser majoria, de ser plurals i que les organitzacions d’esquerres hi contri-bueixin.

Xocolata

En Mas ha donat un cop de timó en desoir Madrid els seus cants de sirena. Ara cal-drà lligar-lo curt, fi xar el rumb i tenir mà ferma. L’eufòria desencadenada després que dos milions de persones es llencessin al carrer aquest 11 de setembre per dema-nar un Estat Propi dins de la CEE, sembla que fi nalment ha estat prou contundent per fer moure peça al principal partit del nostre País. Per fi , aquells qui es perpetu-aven en l’ambigüitat han hagut d’escollir i decidir. I tot apunta, i així ho esperem tots, que han escollit deixar de menjar garrofes com a una regió pobre d’Espa-nya, per passar a menjar xocolata com a

un Estat ric d’Europa. La veritat és que fa temps que es feia difícil entendre què n’esperaven treure d’anar alimentant un autonomisme que, fa massa, tothom sabia mort i enterrat. Però bé, sortosament per a tots, per a ells ha arribat aquell tan anhe-lat “ara sí que toca” i si no ens hem estat de criticar-los en temps pretèrits, “ara també toca” lloar-los en el present i esperar po-der seguir-ho fent en un futur. Llàstima de tant de temps perdut.

Ara que el poble català ha aconseguit forçar per fi els seus dirigents a passar aquell feixuc full de la història on es tro-bava ancorat, ens trobem davant d’una nova pàgina en blanc que caldrà escriure. I si al timó necessitarem dirigents amb mà ferma, tampoc ens ha de tremolar el pols al poble, que com a cal·lígrafs som els qui acabarem escrivint aquest nou passat-ge de la nostra història, de la història de Catalunya. I el poble, de la mà de l’ANC, ja ha demostrat la seva capacitat per fer-ho.

D’aquí a poc des de l’àmbit polític se’ns demanarà que fem confi ança a qui tots ja

sabem, però amb això no n’hi haurà prou. Qui políticament està enlairat allà on ara es troba, essent conscient que no hi és per la seva voluntat, haurà de restar obert a aquelles altres forces polítiques, que amb o sense representació parlamentària, sí que l’han dut a ser-hi. Caldrà, doncs, su-mar fi ns on mai s’havia aconseguit. No seria de rebut, que els qui duen tant de temps esperant compromesos en la lluita per la independència, ara quedessin ex-closos per aquells qui tot just estan arri-bant.

La màgia de la gent ha destruït l’encan-teri fent que ja tothom pugui esdevenir independentista de tota la vida, però no oblidéssim pas a aquells qui han lluitat sempre contra la màgia dels efl uvis de Madrid, aconseguint no caure en l’encís del malefi ci.

I tot això ho dic a fi de bé, no fos cas que aquella sensació ja compartida per tots de la dolçor de la xocolata desfent-se dins la boca, se’ns converteixi per art de màgia en la xocolata del lloro.

SERGI PENEDÈS

Gerent d’empresacultural i exregidor d’ERC a Mataró

JUGANT A ESCRIURE

FERRAN PLANELL

Escriptor


La diada dels de fora

En Xavi –ell es fa dir així– és un meu amic. A la manifestació de l’11 de se-tembre hi devia haver uns quants Xavis. També força Maries. Tenint en compte que vàrem ser més d’un mi-lió i mig, hi havia tota mena de noms. Tant d’aquí com d’allà. I és que el cert és que, més enllà del que molts ens vo-len fer creure, va ser una manifestació plural. Plural en edats, plural en orí-gens socials, plural en nacionalitats i plural en llengües. La insistència amb què es remarca el fet que s’hi va mani-festar una minoria (tenint en compte que som uns set milions) em cansa.

Érem molts. I molt diversos. Hi ha-via, fi ns i tot, algun turista. Els turistes que es manifestaven, és clar, no tenien cap mena de sentiment de pertinença a Catalunya. Ara bé, hi ha qüestions que transcendeixen les fronteres i que són motiu sufi cient perquè qualsevol persona es vulgui manifestar, vingui d’on vingui. Els turistes que van ser a la manifestació de la Diada, no ho

feien pas a favor de la independència de Catalunya (en concret), sinó per defensar un dret com ho és la identi-tat personal i la identitat com a poble, o per defensar un dret internacional com ho és l’autodeterminació dels pobles. A la manifestació de l’11 de se-tembre cadascú tenia el seu propi mo-tiu per cridar independència.

En Xavi, aquest amic meu del qual us parlava, no és pas català. Ni tan sols viu a Catalunya. És alemany i, en realitat, tampoc es diu Xavi. Va conèi-xer Catalunya i el català a través de la música. Obrint pas (bonica metàfora) va ser la porta que li va obrir el nostre país. Jo el vaig conèixer aquest estiu, feia 4 dies que era a Catalunya i havia vingut per assistir a un curs intensiu de català. El passat 11 de setembre en Xavi va venir des d’Alemanya per as-sistir a la manifestació. De la mateixa manera que ho van fer els lleidatans que van llogar un autobús, els catalans d’arreu del món que van manifestar-se a les principals capitals internacionals o els barcelonins que van agafar el me-tro per acostar-se al centre.

Aquesta última Diada va ser impor-tant perquè va ser un clam a la unitat (dels ciutadans), un crit de llibertat, un dir: aquí hi som tots, perquè tots volem arribar al mateix lloc. Sigui quin sigui el nostre punt de partida, tenim clara la nostra meta.

Optimisme

La història de la humanitat demostra clarament que sempre ha estat pos-sible superar totes les situacions de crisi, per més dolentes i negatives que hagin estat.

Això no vol dir que no cal preocu-par-nos per res del que està succeint, creient que el que ha de passar, passa-rà sense que nosaltres tinguem neces-sitat de participar-hi. Pensar d’aquesta manera seria molt decebedor. Suposa-ria acceptar la nostra renuncia a viure vitalment i a creure que la nostra vida no té sentit.

Nosaltres, els catalans, en aques-ta crisi hi tenim un gran paper. No-més cal recordar el que catalans il-lustres ens han dit de Catalunya. En Pau Casals l’any 1971: “Sóc català. Catalunya va tenir el primer Par-lament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions uni-des”. En Pep Guardiola: “Si ens ai-xequem ben d’hora, ben d’hora i no

hi ha retrets i no hi ha excuses i ens posem a pencar, som un país impa-rable”. Finalment en Joaquim Maria Puyal: “Si superem les nostres dife-rències, la força de la unió del po-ble és irreductible... si els catalans anem junts, som imbatibles.”

Tenim el seny i la rauxa que ens permet ser del tot optimistes. El seny de posar al mal temps bona cara. El de saber que el món no s’ha fet en un dia i que si cada dia ens aixequem ben d’hora... som un país imparable, i que si els catalans anem junts som imbatibles. El d’haver fet la revolució industrial i ara voler fer la digital. Te-nim però, sobretot, el seny de saber que la pela és la pela i que la nostra independència, ens permetria su-primir gairebé del tot les retallades actuals.

Per aconseguir tot això ens fa falta la rauxa de voler fer una cosa i fer-la, sense esperar a tenir del tot les res-postes a totes les nostres preguntes. Ens fa falta la il·lusió de voler ser un poble lliure, tot i ser interdependents en el si de la Unió Europea. Ens fa falta l’empenta necessària per ser fi -nalment nosaltres mateixos, catalans disposats a compartir amb altres po-bles propers les nostres inquietuds vitals, des d’un ampli reconeixement de cadascuna de les seves peculiari-tats.

MARIA MEDINALlicenciada enCiències Polítiques

Twitter: @m_medinaroca

OPINIÓ

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

[email protected]

CRÒNIQUES8

L’alcalde d’Arenys de Munt i impulsor de les consultes independentistes, Josep Manel Ximenis, s’ha adreçat per escrit al president del Parlament Europeu, Mar-tin Schulz, i al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barro-so, per reunir-se amb ells per “iniciar converses” i expressar la voluntat del municipalisme català d’esdevenir “un estat lliure i independent en igualtat de drets i obligacions que els altres estats independents del món, mentre el Parlament de Catalunya no hagi assumit la plena sobirania nacional”. Ximenis vol coordinar des d’Arenys de Munt la presència en aquesta trobada de representats de municipis declarats “territori català lliure i sobirà”.

L’escrit de Ximenis a Schulz i Barro-so arriba després que el ple de l’Ajun-tament d’Arenys de Munt aprovés el 13 de setembre la Declaració d’Inde-pendència del Principat de Catalunya i es declarés Arenys de Munt territori català, lliure i sobirà. L’objectiu de les trobades amb els màxims representats europeus és el de començar a negociar la independència de Catalunya dins la

El passat dimarts 18 de setembre va te-nir lloc la xerrada d’Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Els efectes de l’espoli fiscal i social en la ciutadania; propostes per sortir de la crisi econòmica. L’auditori de Tecnocampus Mataró-Maresme es va omplir amb unes 250 persones que van escoltar amb interès les explica-cions, rigoroses però també amb un toc d’humor, del president d’ERC.

L’acte va començar a tres quarts de nou amb la presentació del mateix per part de Francesc Teixidor, cap de llista d’ERC a Mataró a les darreres eleccio-ns municipals, i Carles Roy, empresari impulsor de Catalunya diu prou.

Un auditori atent va escoltar les expli-cacions d’Oriol Junqueras que va expo-sar que tenim motius per preocupar-nos, però també per a l’esperança. També va parlar de l’economia alemanya com a

model a seguir, i la va comparar amb la grega, que és tot el contrari. Catalunya és el país més auster del món, “en els darrers 5 anys Catalunya ha tingut 8.000 milions de superàvit a la Se-guretat Social. Tot i això, Espanya ha tingut dèficit”, va exposar Junqueras.

“El nostre problema no és d’excés de despesa sinó de manca d’ingressos”, va afirmar Junqueras. La nostra feblesa és el sector públic, el 50% dels nostres impostos marxen de casa nostra, tenim un dels IRPF més elevats, l’IVA és un dels més elevats d’Europa i a sobre tenim manca d’ingressos. Tot i així hi ha algun signe positiu, i va posar com a exemple que les exportacions han pujat.

El president d’ERC va afirmar que “tenim la sensació d’estar molt a prop de la independència, estem il·lusionats”, però si volem guanyar, la nostra actitud ha de ser buscant argu-

ments per calmar la por, la incertesa i el neguit. “La Unió Europea està obli-gada a vetllar pels drets dels euro-peus, i nosaltres ho som”, va recordar Junqueras, i en aquest sentit va afirmar que “Catalunya necessita un mandat democràtic” i “l’Estat Espanyol no té capacitat per negociar, està molt endeutat, i no pot fer amenaces”. “Sabem que la negociació serà dura,

El republicà Oriol Junqueras passa revista a l’espoli fiscal amb una conferència a TecnoCampus

però tenim gent preparada”, també va afegir.

El conferenciant també va acostar a l’auditori les diverses opcions de sor-tir-se’n en aquest nou escenari polític, deixant clar que “un consens sobrat sobre la independència donaria mol-ta confiança externa”.

Text i foto: ERC.

L’alcalde d’Arenys de Munt demana reunir-se amb Barroso per començar a negociar la independència de Catalunya

Unió Europea.Arenys de Munt ja ha informat de les

seves intencions a l’Assemblea Nacional de Catalunya, a Òmnium Cultural i a les associacions municipalistes i ha dema-nat a tots els municipis que s’han decla-rat “territori català, lliure i sobirà”, que s’adrecin a l’Ajuntament d’Arenys de Munt per organitzar-se i participar

Universal d’Autodeterminació a l’Eu-ropa comunitària i de la qual en són fundadors Flandes, Escòcia, Euskadi i Catalunya.

ALELLA ES DECLARA TERRITORI CATALÀ LLIURE

Afegint-se al que ja han fet d’altres municipis del Maresme com Premià de Dalt o Argentona, el Ple de l’Ajun-tament d’Alella va aprovar el passar 27 de setembre una moció presentada per ERC+SxA i CiU per a la declaració d’in-dependència de Catalunya, en la qual es va declarar el municipi territori català lliure i es va acordar hissar l’estelada a la casa pairal dels germans Lleonart, bressol d’aquells alellencs que el 1714 lluitaren per les llibertats de Catalunya. La votació de la moció va ser aprovada amb els vots a favor dels sis regidors d’ERC+SxA i els tres regidors de CiU, l’abstenció de Gd’A i els vots en contra del PP i del PSC. Precisament, l’acte de col·locació de l’estelada es va fer el diu-menge 30 de setembre.

Text: ACN/Redacció. Foto: ACN.

conjuntament d’aquestes relacions in-ternacionals.

Segons ha informat l’Ajuntament d’Arenys de Munt, es compta també en aquest procés amb el suport del Eu-ropean Partnership for Independence (EPI), al·liança conformada pels movi-ments socials dels territoris més signi-ficants en la lluita per a exercir el Dret

L’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, amb el diputat Uriel Bertran.

9 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 CRÒNIQUES

Can Pa amb TomàquetUn luxe culinari a l’abast de tothom

Can Pa amb Tomàquet és un restaurant que es troba en un racó molt agradable de Vilassar de Mar. Els clients d’aquest popular establiment hi són �dels durant els 25 anys, des que van començar aquesta proposta culinària els seus propietaris, en Justo i la Inma.

Can Pa amb Tomàquet, durant aquest quart de segle, s’ha fet el seu lloc i són moltes les persones de Vilassar de Mar, el Maresme i de fora la comarca, que l’han descobert i s’hi han quedat com a clients. Precisament, com a testimoni de tots aquests anys de trajectòria, poden veure’s nombroses fotogra�es exposades a les parets del restaurant.

Pel que fa a la carta de can Pa amb Tomàquet, s’hi poden trobar molts plats diversi�cats i exclusius. El restaurant

està regentat pel propi Justo, una persona molt propera als seus clients, als quals considera com amics.

D’altra banda, una de les màximes de l’establiment és que els clients s’hi trobin com a casa, gaudeixin dels àpats i puguin fer-hi tertúlia �ns a altes hores,

en un ambient molt agradable i distès. En aquest sentit, la cuina roman oberta des de les 18h �ns a les 2 de la matinada. També es disposa de l’avantatge d’un pàrquing a 150 metres, amb tiquet de descompte per als clients.

C/ Santa Isabel, 20 · VILASSAR DE MAR · Tel.93 759 28 04 · www.canpaambtomaquet.esDIMECRES TANCAT


Foment revoca el projecte per desdo-blar la carretera N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva. D’aquesta mane-ra, l’Estat confirma les sospites i tira enrere la proposta perquè la considera excessivament cara. Segons argumen-ta el Ministeri en l’anunci publicat al BOE, cada quilòmetre d’A-2 en aquest tram de gairebé 9 costaria 22,7 MEUR, quasi el triple del màxim que permet una ordre ministerial. A més, Foment argumenta que l’N-II entre Montgat i Tordera és titularitat del Govern i no competència de l’Estat. Com a alterna-tiva “racional”, Foment detalla que està redactant un estudi informatiu per unir la B-40 a Granollers amb la futura A-

CRÒNIQUES

M1TV, Mataró Ràdio i el TecnoCampus reforcen la cooperació per crear sinergies i enfortir el servei públic que ofereixenM1TV, la televisió de Mataró i el Mares-me, reforçarà la cooperació amb Mataró Ràdio i el parc TecnoCampus Mataró-Maresme, respectivament. Els dos con-venis signats el passat 18 de setembre per part de l’alcalde, Joan Mora, com a president del Consorci Digital Mataró-Maresme (l’ens rector d’M1TV), per una banda amb Mataró Audiovisual (l’ens gestor de Mataró Ràdio) i, per l’altra, amb l’Entitat Pública Empresa-rial TecnoCampus, aportaran un refor-çament del treball en comú en aquelles branques d’activitat en què hi ha punts de coincidència. L’alcalde, Joan Mora, va destacar que “aquests acords van en la direcció correcta, i mostren l’aposta del consistori pels mitjans públics lo-cals, buscant la màxima eficiència”.

El primer dels convenis, firmat entre la televisió i la ràdio de la ciutat, preveu un intercanvi de continguts, equipa-ments i serveis. Amb aquest conveni, Mataró Ràdio i M1TV, la televisió de Mataró i el Maresme, formalitzen una

nova etapa de col·laboració amb l’objec-tiu d’enfortir la cobertura informativa en benefici dels ciutadans. A partir del conveni es fixen les pautes per establir sinergies entre Mataró Ràdio i M1TV, compartint continguts i equipaments i afavorint la difusió de la programació dels dos canals públics, que mantindran la independència de les seves respecti-

ves redaccions. El president l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovi-sual, gestora de Mataró Ràdio, Joaquim Fernàndez, va agrair la “voluntat de co-operació que han mostrat des del prin-cipi els professionals dels dos mitjans”.

Pel que fa a l’acord entre M1TV i el TecnoCampus, es basa en les sinergies que es produeixen entre el mitjà de co-

municació i una de les branques d’acti-vitat del parc: el món audiovisual. Fruit de l’acord, el TecnoCampus cedeix un dels seus locals a M1TV perquè hi ubi-qui les seves instal·lacions i el seu plató, a canvi d’una contraprestació de serveis. En primer lloc, el plató cedit pel Tecno-Campus ha estat completament equipat amb material propietat d’M1TV. Els alumnes del Grau de Mitjans Audiovi-suals de l’Escola Politècnica de Mataró en podran fer ús, i a més podran realitzar pràctiques a M1TV, un factor clau per a la professionalització d’aquests estudis. A més, M1TV produirà i emetrà con-tinguts per encàrrec del TecnoCampus, per contribuir a la difusió de les seves activitats. Miquel Rey, en qualitat de vi-cepresident de l’Entitat Pública Empre-sarial TecnoCampus, ha signat l’acord i ha destacat que “aprofitar el planter de la universitat a M1TV” és una oportuni-tat per a totes dues bandes.

Text: TecnoCampus Mataró Maresme.

Foment tira enrere el projecte per desdoblar l’N-II entre Tordera i Maçanet2 a Maçanet a través d’un “itinerari de gran capacitat”.

Recentment l’Estat va admetre que s’estava “replantejant” el projecte cons-tructiu d’aquest tram, aprovat des del 27 de maig del 2009. El passat 23 de setem-bre, el ministeri de Foment va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un anunci on revoca la tramitació del pro-jecte perquè, segons detalla, hi ha “nous condicionants” que el fan inviable.

El primer, és que una ordre del mateix Ministeri del 17 de desembre per ga-rantir l’eficiència en l’execució d’obres públiques estipula que hi ha un cost mà-xim de pressupost per quilòmetre.

Com a alternativa, Foment “es com-

promet” a redactar un estudi infor-matiu per definir un “itinerari de gran capacitat” que enllaci la B-40 des de Granollers cap al nord i amb l’autovia A2 a Maçanet de la Selva. “Suposa do-nar prioritat a l’itinerari de discorre per l’interior en comptes de l’itinerari cos-ter”, detalla Foment. Aquesta alternati-va deixaria sense connexió amb carre-tera desdoblada municipis com Lloret de Mar o Blanes.

“Constitueix l’alternativa racional als trams de carretera N-II Montgat-Tordera i Tordera-Maçanet de la Sel-va”, subratlla el Ministeri a l’anunci del BOE.

Text: ACN


L’hospital de 3.000 m2 disposa de 79 llits per a pacients de trastorns alimentaris, obesitat i trastorns de conducta

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va inau-gurar el passat 14 de setembre la nova unitat infanto-juvenil per a Trastorns de Conducta Alimentària i Trastorns de Conducta de l’Institut de Trastorns Ali-mentaris (ITA) a Argentona. Fins ara, el centre d’ITA estava ubicat a Cabrils, però l’augment de pacients i l’obertu-ra de nous programes de tractament han motivat el canvi a les instal·lacions d’Argentona.

El nou centre, amb 79 llits i 3.000 m2, suposa per ITA una ampliació i millora dels seus serveis i instal·lacions. L’hos-pital d’Argentona acull dos programes de tractament diferents: per a pacients de trastorns alimentaris per a adoles-cents i joves; i la Unitat de Trastorns de Conducta. Els pacients de cada progra-ma es troben dividits en diferents espais de l’hospital, amb sales d’estar i teràpies de grup separades per mantenir l’espe-cificitat de cada tractament.

En el nou hospital s’ofereix assis-tència tant en règim d’hospitalització complerta com Hospital de Dia en tots els seus programes terapèutics. El con-seller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va destacar que “ITA represen-ta un element essencial en l’atenció d’aquestes patologies, els trastorns de l’alimentació”. “No només hi hem de fer atenció quan es produeix la malaltia sinó donar resposta als fac-tors de risc i les seves solucions”, va afegir comentant la tasca que es realitza des de l’Institut amb les famílies.

Montse Sánchez, directora d’ITA, va voler posar de manifest que la nova uni-tat “té com a objectiu respondre a les necessitats i demandes actuals amb un compromís d’innovar, millorar i especialment adaptar-se a les noves manifestacions dels trastorns de la conducta alimentària”.

Dins del seu programa de trastorns alimentaris, ITA acull nens i joves fins a 21 anys, amb patologies com ano-rèxia, bulímia, Trastorn de Conducta Alimentària no Especificat (TCANE) o obesitat. Els pacients estan a la seva majoria en règim d’hospitalització, se-guint un tractament molt personalitzat per cada un d’ells, amb un treball tera-pèutic format per sessions de psicote-ràpia individual i de grup, tractament psiquiàtric i mèdico-nutricional, temps d’oci organitzat i tallers dedicats a trac-tar aspectes relacionats amb el menjar i

Inaugurada la nova unitat per a Trastorns de la Conducta Alimentària a Argentona

la imatge corporal. En l’última fase del tractament, ITA introdueix estratègies de tipus rehabilitador per a cobrir una sèrie de necessitats com la integració social i laboral.

Text i foto: ITA. Montse Sánchez, directora d’ITA; Boi Ruiz, conseller de Salut i Ferran Armengol, alcalde d’Argentona.

CRÒNIQUES


REPORTATGE / COOPERACIÓ

Emetent des de Gurgaon, Índia

Lluny de fer negoci amb un mitjà de comunicació, existeix una emissora de ràdio, anomenada Gurgaon Ki Awaaz, que va ser el que em va portar a l’Índia. Situada a la ciutat de Gurgaon, a uns 30 quilòmetres de Nova Delhi, és una anomenada “community radio”. És a dir, i com diuen allà, una emissora feta per la comunitat i per a la comunitat, la classe més humil i treballadora, la ma-joria, d’aquesta ciutat índia amb fama de “rica”. Una riquesa, per cert, ben di-ferent de la que entenem aquí. Pobre-sa, brutícia, carrers de sorra, pol·lució, barraques, però també, i puntualment, centres comercials espectaculars, auto-pistes quilomètriques i alguns gratacels, símbol del potencial d’un país emergent com és l’Índia.

A Gurgaon Ki Awaaz, hi vaig estar dues setmanes, coneixent el funciona-ment d’una “community radio”, l’ano-menat, també, tercer model, a banda del de la ràdio comercial i la ràdio pública. Sota la tutela i fi nançament d’una ONG i donacions voluntàries, l’emissora co-breix les mancances, ja sigui a nivell de salut o d’educació, entre d’altres, dels 2 milions d’oients als quals arriba. Un exemple en el qual vaig col·laborar és l’emissió d’un programa perquè els oients segueixin un curs gratuït d’anglès per la mateixa ràdio, passin diversos exàmens i, fi nalment, rebin un certifi cat que els ha de permetre progressar pro-fessionalment o, com a mínim, millorar

el seu nivell d’anglès. Tot i ser, ara fa anys, una colònia

britànica, l’idioma és una barrera en aquesta zona de Gurgaon, on parlen hindi. Una barrera, per cert, que vaig poder comprovar, amb dies en els quals la comunicació era nul·la o a base de senyals. Al fi nal, però, si vols o volen alguna cosa, t’acabes entenent. Viure i conviure amb la comunitat més humil i pobre de Gurgaon, sense entendre el seu idioma, va ser més complicat que sobreviure a les temperatures d’aquells dies, al voltant dels 45 graus o, fi ns i tot, superiors. També va ser més complicat el tema de l’idioma que circular pels carrers de la ciutat amb un trànsit que mai havia vist i en el qual s’hi veuen im-plicats cotxes, motos, autobusos, bicis, gossos, vaques o altres animals, perso-nes que arrosseguen un carret o la seva mateixa botiga ambulant o simples vi-anants que caminen pel mig del carrer amb tota la tranquil·litat del món. Tam-poc hi falta el transport que utilitzava amb més freqüència i que és típicament

indi: els anomenats “shared auto”, una mena de motocicleta de tres rodes amb una carcassa on seuen els passatgers. És ben petit, però un dia vaig comptar que hi anàvem 15 persones. Un altre dia, en vaig veure un amb 18. I circulen amb una relativa normalitat, això sí.

A Gurgaon Ki Awaaz ni volen fi nan-çament del govern ni de cap autoritat, ja que, un altre dels seus objectius és po-der qüestionar-los, si és necessari. Els oients ho fan, així com també formen part de la informació que ofereix l’emis-sora. A l’hora de parlar de l’estat del trànsit, per exemple, són els oients els que truquen en directe per explicar com està la zona on es troben i és el Servei de Trànsit el que escolta la ràdio per sa-ber com està la circulació a la ciutat de Gurgaon. En defi nitiva, exemples que demostren el creixement del fenomen de les “community radio” a l’Índia i el prestigi que tenen entre els seus oients. A més, exemples que aporten, també, idees per als mitjans de comunicació d’aquest i d’altres països.

Anna Lladó és periodista de Cabrera de Mar. Treballa de redactora, locu-tora i presentadora a Ràdio i Televisió d’Andorra. El passat mes d’agost va participar en un projecte a l’Índia com a cooperant, que ens explica en aquest reportatge.

dio i El passat

mes d’agost va participar en

A dalt, dues locutores de Gurgaon Ki Awaaz, emetent en directe. Al mig, estudi i control

tècnic. A baix, Una locutora de la ràdio prenent notes per a un reportatge amb un grup de dones.

CRÒNIQUES


El Rotary Club de Mataró Maresme va celebrar el passat dijous 20 de setembre la Primera Jornada d’Economia i Em-presa a la seva seu, l’Hotel Atenea Port de Mataró. L’acte va aportar informació, idees i nous enfocaments per trobar so-lucions a la problemàtica de l’economia i les empreses, generada principalment per la prolongació de la crisi econòmica i financera. La competitivitat, la dimen-sió empresarial, el finançament, la in-ternacionalització i les perspectives del mercats, són conceptes claus en aquest context que van tractar-se.

La sessió va suposar un èxit de con-vocatòria amb més de 120 assistents provinents principalment de Mataró i el Maresme. Miquel Vilaseca, president del Club, va agrair ponents i assistents la seva presència donant per inaugurada la Jornada. El periodista mataroní Pep Andreu, d’m1tv, va fer una presentació del context actual i va ser el moderador de l’acte. Per la seva banda, el president del CIDOB i de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, Carles Gasò-liba, va parlar sobre les perspectives de l’economia, al seu parer febles per als propers trimestres i dels necessaris es-

Jornada d’economia i empresa Rotary Club de Mataró Maresme

forços de competitivitat. Per a Gasòliba, també, la innovació, els mercats exteri-ors i la indústria del turisme són claus per a sortir de la crisi.

El president de la patronal CECOT, Antoni Abad, va fer èmfasi en la res-ponsabilitat que tots els agents econò-mics tenen a procurar increments de productivitat i eficiència. Així, les bases de la nostra economia són sòlides i cal un constant esforç per diferenciar-nos

i avançar. També, la cooperació entre empreses i professionals és per a Abad un concepte fonamental. D’altra ban-da, el president de la patronal Cerclem, Ramon Praderes, va fer una defensa de la capacitat d’adaptació d’empresaris i empleats, ja que les oportunitats estan arreu i cal saber identificar-les, i les no-ves tecnologies les faciliten, així com que la determinació i perseverança fan avançar, sent clau el rigor pressupostari

dels projectes.Finalment, el director de Banca Pri-

vada i Gestió d’Actius de Catalunya-Caixa, Oriol Dalmau, va explicar que el desapalancament de les empreses i economies ha frenat el creixement, que són necessàries noves fonts per a l’apor-tació de recursos propis a les empreses que havien tingut forta dependència del crèdit de les entitat financeres, i que les economies emergents continu-en oferint oportunitats i les empreses i administracions han de gestionar efici-entment per aprofitar-les. Així mateix, l’increment de les exportacions, la di-ferenciació dels productes i serveis i es-tratègies de localització de les empreses són claus, segons també va assegurar. Per clausurar l’acte, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va centrar la seva ponèn-cia defensant el rigor en la gestió dels projectes, públics i privats. La transpa-rència en aquestes gestions és cabdal i ha de ser una exigència dels ciutadans, segons va afirmar.

La Jornada va comptar amb la col-laboració de CatalunyaCaixa.

Text: Rotary Cub de Mataró Maresme.

CRÒNIQUES

L’ENTREVISTA14

ENTREVISTA A SUSANA HERNÁNDEZ, ESCRIPTORA DE NOVEL·LA NEGRA

“La novel·la negra és un vehicle esplèndid per fer crítica social”

Què hi trobarà el lector en aquesta nova entrega de les dues policies protagonis-tes de Curvas peligrosas?

Misteri, acció, humor, relacions per-sonals… En aquesta nova entrega la trama policíaca és més intensa, ja que a més, la ‘sisena víctima’ és una persona de l’entorn més proper de Santana.

Té intenció de seguir escrivint novel·les amb aquestes dues protagonistes?

Sí, he signat per tres llibres de la sèrie amb Alrevés Editorial. Si en el futur n’hi ha més, molt millor

És habitual que les dones protagonitzin novel·la negra, però no en parella. Per què ha escollit, precisament, una parella de dones com a protagonistes de les se-ves novel·les?

Tot i que ningú s’ho creu, no ho vaig fer de manera premeditada ni amb cap intenció especial. Mai vaig pensar que fos un fet excepcional. Suposo que tinc

més facilitat per narrar l’univers feme-ní.

Evasió o compromís social? Alternar els dos elements és possible? Quina és la mi-llor fórmula, per a vostè, per fer novel·la negra?

I tant que és possible. De fet crec que enguany la novel·la negra és un vehicle esplèndid per fer crítica social. La fór-mula mixta em sembla molt adequa-da, entretenir, que és fonamental en la novel·la negra, no ho perdem de vista, però al mateix temps reflexionar sobre diversos aspectes de la societat. Hen-ning Mankell és un mestre en aquesta combinació.

Estem vivint un moment d’or de les sè-ries televisives. Se sent influenciada per les sèries? Per quines? I literàriament?

Les sèries m’encanten i sempre m’han agradat molt. Ara, efectivament hi ha un bon grapat de sèries de molt bon nivell.

L’autora Susana Hernàndez, de Premià de Mar, acaba de publicar la novel·la Contra las cuerdas, segona entrega de la sèrie iniciada amb Curvas peligrosas i protagonitzada per les subinspectoras Rebeca Santa-na i Miriam Vázquez. Assassins en sèrie i relacions personals es donen cita en un relat que aposta pel registre trepidant actual de les sèries te-levisives, sense defugir l’entramat de relacions personals. Parlem amb ella del seu nou treball.


És evident la infl uència del cinema i la televisió en la meva manera d’es-criure, molt visual. És un tret força comú en autors i autores nascuts a fi nals dels seixanta i principis dels setanta. No puc dir una sèrie en con-cret que m’hagi infl uenciat, és més aviat en general, el ritme, els tipus de diàlegs. Literàriament pel que fa a la novel·la negra o policíaca per a mi són referents, Vàzquez Montalbán, Chandler, Mankell, Higsmith.

El lector del segle XXI, ja infl uït per les noves tecnologies, demana una narrativa més ràpida, que enganxi, perquè si no deixa la història?

És un fet que no es pot deixar de banda. No es pot escriure com a co-mençament del segle XX, el lector és un altre i el ritme dels temps, també. Això no vol dir menysprear la tèc-nica narrativa, però sí que cal saber adequar-la al gènere literari i al tipus de lectors. Una novel·la negra que no enganxa a les primeres pàgines, no funciona.

Text: Albert Calls.Foto: Cedides.

LA NOVEL·LA: Contra las cuerdasAlrevés Editorial, 2012. Ha sortit editada el mes de setembre.

És un nou lliurament de la sèrie iniciada amb Curvas peligrosas (Odisea Editorial, 2010) i prota-gonitzada per les subinspectoras Rebeca Santana i Miriam Vázquez.

Santana i Vázquez s’enfronten a un violador i assassí en sèrie que actua a la Costa Daurada i a la ciutat de Barcelona. La sisena víctima de l’assassí és algú de l’entorn més proper de Santa-na. La complexitat del cas, les seves implicacions emocionals i la carrera desesperada per sal-var a una persona estimada, no seran els únics obstacles que haurà de salvar la subinspectora. Confl ictes sentimentals, un misteriós acosador i un gir inesperat en la complicada relació amb la seva mare, acorralaran a Santana contra les cordes.

Humor, acció, misteri i peripècies personals de les protagonistes, formen el fresc d’aquest nou lliurament narratiu de Susana Hernández.

“No es pot escriure com a començament del segle XX, el lector és un altre i el ritme dels temps, també”

Susana Hernández ha publicat les novel·les: La Casa Roja (Pre-mi Ciutat de Sant Adrià, 2005), La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain, 2007) i Curvas peligro-sas (Odisea Editorial, 2010). En-guany s’ha reeditat en e-book La puta que leía a Jack Kerouac (Literaturas.com, 2012) i publi-cat Contra las cuerdas (Alrevés Editorial, 2012). Ha guanyat di-versos premis de novel·la, relat i poesia. Actualment col·labora en diverses publicacions i mitjans com a crítica literària i redactora i imparteix tallers i seminaris d’es-criptura.

Les protagonistes de Curvas peligrosas i Contra las cuerdas són dues policies –una jove i una veterana–, amb problemàtiques personals molt diferents, però que desenvolupen una intensa re-lació professional que els permet exercir el seu ofi ci amb encert. Rit-me televisiu i assassinats en sèrie, marquen la nova entrega.

EL PERFIL

L’ENTREVISTA

CULTURA16

Calella mostra al públic l’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’

EL SENTIT DE LA ICONA SEGONSLA TRADICIÓ BIZANTINALa icona dins la tradició bizantina té una di-mensió teològica que va molt més enllà d’una simple representació com la que s’observa en un quadre. El nom icona amb grec eikon, vol dir imatge, es tracta d’aprofundir en el sentit d’aquesta imatge per endinsar-nos en el de la icona. La primera imatge a observar és la icona del Crist, perquè en ell trobem el misteri de l’Ho-me-Déu que fa possible la representació de Déu incognoscible amb la seva imatge encarnada.

El Fill roman després de la seva encarnació, consubstancial al Pare, i és en aquest intercanvi sinergètic entre el creat i l’increat, on trobem el fonament de l’art iconogràfic.

El primer problema que se’ns planteja és que Déu en la seva essència és infinit i il·limitat i no el podem circumscriure; és a dir, no el podem tocar ni besar perquè és intangible. Ho explica l’evangelista Joan quan diu: A Déu no l’ha vist mai ningú, el Fill únic, aquell que és en el si del Pare, l’ha manifestat. En aquests mots se’ns po-sen en evidència dues afirmacions –antinòmi-ques per una banda–, no poder veure ni conèi-xer; i per altra, el poder veure i conèixer a aquell que ens ho revela.

La iconografia és inseparable d’aquesta veritat que al mateix temps és el fonament de la fe cris-tiana. L’iconògraf, per plasmar aquesta realitat transcendent, segueix una tècnica i una tradició. I no pinta seguint la seva imaginació, sinó models antics per mantenir el lligam amb el prototip.

La icona està il·luminada des de l’interior per la llum increada, representada per les aurèoles i l’or. És la forma d’expressar exteriorment el que els nostres ulls no poden veure, només a través de la contemplació i la participació en el misteri representat en la imatge. A més, la perspecti-va inversa posa el punt de fuga no al fons de la imatge, sinó en l’espectador, convidant a parti-cipar, a incorporar-nos-hi. Per tant, la iconogra-fia tradicional, el que fa és plasmar en la nostra realitat una imatge com a vincle d’unió amb la seva realitat transfigurada.

Taller d’iconografia de la Santíssima Trinitatwww.esglesiaortodoxa.es

L’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’, pot visitar-se a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell (plaça de l’Ajuntament, 1 - 3), de Calella. Estarà oberta des del dia de la inauguració, dissabte 20 d’octubre, fins al 9 de desembre. L’horari és de dimecres a dissabtes, de 6 a 9 del vespre, i diumenges i festius, d’11.30 a 2 del migdia.

Sota el títol ‘Art sacre, la tradició avui’, s’aplega el treball artístic d’un grup de persones a les quals uneix la producció d’obres d’art de caire religiós. Està integrat per alumnes de l’escola d’icones de la Santíssima Trinitat; Neculai Saftiu (professor del centre), que participa també amb les seves icones; Francesc Faijula, que hi presenta una petita mostra del que són les seves escultures; Joan-Carles Osuna, amb diferents taules de pintura medieval, entre romànic i gòtic; i Amparo Morató, amb minia-tures sobre pergamí.

La tècnica utilitzada en les obres que es mostraran a l’exposició i refe-rent a la pintura sobre fusta (icones, romànic i gòtic), és comuna i es trac-ta de pigments amb un aglutinant que és l’ou (pintura al tremp d’ou). Va ser la que més es va fer servir en l’època medieval i va conviure amb la pintura a l’oli, fins que les facilitats de treball que proporcionava als pintors, la va fer la més emprada.

Pel que fa a les miniatures, en quant

al seu procediment, segueixen elabo-rant-se com a l’edat mitjana, però la seva funció com a il·lustració de texts va anar minvant fins gairebé la seva desaparició, amb la invenció de la impremta, en perdre’s la reproducció

manual de llibres. D’altra banda, les escultures en fusta i policromia, o bé amb fang, han variat molt poc en el seu procés des de l’antiguitat, però sí la seva forma.

Text: Redacció. Fotos: Cedides

17 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 CULTURA

Suport empresarial, acompanyament a l’emprenedor i espai co-working

ACTIVA WORK

Mossèn Jacint Verdaguer, 148. Plaça Dr. Ferràn - Local 12 08330 Premià de Mar (Barcelona) · Tel. 93 754 75 96

[email protected] · www.activawork.com

Activa Work té tot el que necessites per començar o impulsar amb èxit el teu pro-jecte, treball o negoci, partint de la teva idea. No et quedis aturat i aprofi ta l’opor-tunitat que t’ofereixen en el seu àmbit d’assessorament a les empreses. A més, amb la recent incorporació al seu equip de l’economista i experta en assessora-ment, Maria Luque, han potenciat l’àrea d’acompanyament a l’autònom empre-sari i emprenedor.

INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ I ASSESSORIA EMPRESARIAL • Servei de Creació d’empreses: confec-ció i estudi del Pla d’Empresa, capitalit-zació de l’atur, alta d’autònoms, tràmits administratius per a l’inici del projecte, traspassos, constitució de societats, con-tractes de compra-venda.• Gestió d’Ajuts i fi nançament.• Certifi cats digitals.• Suport i Consolidació empresarial.• Assessorament especialitzat: mercantil, fi scal, comptable i laboral.• Espai per a l'Emprenedor – Espai Co-working.• Domiciliació d’Empreses, secretaria virtual.• Formació.

I una vegada has iniciat el teu pro-jecte o si ja ets un empresari constituït des d’Activa Work proposem unes tarifes adequades a la situació actual LOW COST a l’àrea fi scal-comptable:

• 50 €/mes Empresaris en Mòduls.• Des de 60 €/mes Empresaris i Professionals en Estimació Directa Simplicada.• I des de 120 €/mes Societats Mercantils (SL, SLU, SLP, SA).

Aquestes tarifes inclouen:• Llibres comptables obligatoris, compta-bilitat ajustada al Codi de Comerç.

Dijous 18 d’octubre. De 10 a 11’30h.Ponent: Maria Luque (Economista)

Apunta-t’hi!

Organitzem puntualment esdeveniments i networkings gratuïts Estigues informat mitjançant la nostra web o xarxes socials.

Com fer-me autònom?

A l’esquerra de la imatge, Maria Luque, a la dreta Nuria Pallarés

• Liquidació i presentació de tots els im-postos: IVA, IRPF, Impost de Societats, Al-tes i modifi cacions Censals, Intracomuni-tàries, Intrastat, Declaracions de tercers.• Atenció a requeriments d’Hisenda: ins-peccions, gestions, requeriments d’infor-mació, recursos.• Registre Mercantil: Presentació dels Comptes Anuals i Llibres Obligatoris, Lli-bre d’Actes i Llibre de Socis

L’ESPAI CO-WORKING, en el qual pots començar a treballar ja amb un espai professional al mínim cost i amb tots els servis, des de 125 euros al mes, és una ofi cina compartida que permet comen-çar l’activitat a autònoms, emprenedors i freelance. Alhora, es pot llogar la sala de reunions per hores i rebre suport en la difusió del negoci en comunicació i In-

ternet.

SUPORT INTEGRAL: disseny gràfi c, suport informàtic i tot el que es necessiti a Internet són altres dels serveis que

s’ofereixen des d’Activa Work amb la voluntat de promoure

tots els detalls a l’inici d’un negoci o activitat.

Activa Work és al Maresme, a Premià de Mar. És un espai de treball compartit per a professionals independents, emprene-dors i empreses en creixement que bus-quen el mínim cost i màxim benefi ci per poder desenvolupar la seva activitat.

I una vegada has iniciat el teu pro-jecte o si ja ets un empresari

t des d’Activa Work tarifes

ó

Des de 60 €/mes Empresaris

la difusió ternet.

SUPORT

sóns’ofereixen

ambtots els detalls a

La mostra col·lectiva Sant Lluc 2012 acull obres de 80 artistes de diferents disciplines i tècniquesL’obertura de la nova edició de la mostra col·lectiva Sant Lluc 2012, el passat dijous 13 de setembre, va donar el tret de sortida a la temporada cultural i artística de Caixa Laietana a Mataró.

Aquesta exposició constitueix ja tota una tradició i continua amb l’habi-tual èxit de convocatòria. Enguany, ha comptat amb la participació d’un centenar d’artistes, d’entre els quals el jurat n’ha triat 80 perquè puguin ex-posar les seves obres a l’Ateneu Caixa Laietana. Les peces han estat elabora-des en diferents disciplines artístiques com escultura, pintura, dibuix, gravat, ceràmica... i en diverses tècniques.

Any rere any, la comissió organit-zadora de l’exposició ret homenatge als artistes per la seva fi delitat a la col-lectiva i per la seva trajectòria artística en el seu àmbit. Enguany la col·lectiva compta amb l’escultor i ceramista mataroní Emili Badia com a artista convidat, que mostra una selecció de les seves obres més representatives en la disciplina escultòrica.

El certamen, de lliure participació, va inaugurar-se el dijous, 13 de setem-bre, a l’Ateneu Caixa Laietana (carrer Riera, 92. Mataró) i es podrà visitar fi ns el 4 de novembre. L’horari de visi-ta serà de 17:30 h a 20:30 h de dilluns a dissabte i els festius d’11.30 h a 13:30 h i de 18:30 h a 20:30 h. L’entrada és gratuïta.

Enguany el jurat ha considerat de-serta la selecció d’artistes joves, els quals ha considerat, això sí, mereixe-dors de reconeixement però no per exposar la seva obra a la mostra col-lectiva jove de l’any que ve.

La Col·lectiva Sant Lluc va ser ins-tituïda l’octubre de 1946, organitzada per l’Associació Sant Lluc per l’Art, i des d’aquella data s’ha anat celebrant

gairebé sense interrupcions, conver-tint-se en un dels esdeveniments cul-turals més arrelats a Mataró. 30 ANYS DE VIDA ARTÍSTICA DE JOSEP SERRA, A L’ATENEU

L’Ateneu de Caixa Laietana acull l’ex-posició “Necessitat Vital” que celebra els 30 anys d’obra exposada de l’ar-gentoní Josep Serra. Es tracta d’una exposició que neix de la necessitat de l’artista de mostrar el treball pictò-ric i la plasmació en la seva obra del constant aprenentatge i l’enriquiment personal a través de les experiències viscudes amb altres persones.

És una exposició intimista d’un cre-ador al qual només li interessa expres-sar les seves emocions i que connecta amb l’espectador en la mesura en què aquest en vulgui gaudir.

Segons Pere Pascual, crític d’art, “Una intimitat com sols pot oferir un creador a qui només li interessa expressar emocions humanes. Una intimitat que sols saben expressar-la els veritables artistes. I no ho dubtin, en Josep Serra n’és un”.

Aquest projecte de celebració cons-ta de tres exposicions, la primera de les quals és a l’Ateneu, on s’hi podran veure les obres més recents dels úl-tims tres anys repartides en dues plantes segons si són obres de gran format o sobre paper.

Pel que fa a les altres dues exposi-cions, l’una serà al Museu del Càntir d’Argentona i Casa Gòtica on s’hi ex-posarà l’obra fi ns a sis anys enrere i l’altra a la galeria Setba de Barcelona, amb l’obra dels últims sis anys.

La inauguració de l’exposició va fer-se el passat 20 de setembre a les 19.30 h a l’Ateneu de Caixa Laietana. Podrà visitar-se fi ns el 4 de novembre.

Font: Fundació Caixa Laietana.

MAR

TA T

EIXI

DÓ


NÚRIA CUYÀSProfessora de català a Òmnium

Cultural Mataró-Maresme

TRIBUNA ÒMNIUM

LA LLENGUA CATALANA A LES AULES

“Fa quatre anys vaig decidir no parlar més en català”. Aquesta frase me la va deixar anar un alumne de quart de secundària ara fa uns mesos. La meva primera pregunta va ser com podia haver arribat a quart sense parlar català i encara no n’he obtingut res-posta. A part del fet de passar de curs sense fer servir la llengua vehicular de l’escola, la meva reflexió es va centrar en la visió que té aquest alumne de la llengua catalana. La veu com una imposició.

Últimament sentim moltes notícies sobre la situació del català a l’escola. Pares que volen que els seus fills estudiïn únicament en castellà, la sentència del Tribunal Suprem sobre la llengua vehicular en l’educació. La llengua s’ha convertit en una discussió le-gislativa i cultural. Una cosa hem de tenir clara: si una llengua no s’ensenya, acabarà morint. I no hi ha res pitjor per a una cultura que la llengua desaparegui.

Només fa tres anys que em dedico a ense-nyar català i ja n’he pogut palpar la situació a les aules i com els alumnes viuen i senten aquesta llengua. Em dedico sobretot a en-senyar català a adults però també he estat a escoles de secundària. La visió de la llengua d’uns i altres és totalment diferent. A les es-coles i instituts es té molt clar que el català es fa servir a les aules, és la llengua dels tre-balls i exàmens i la llengua per adreçar-se al professorat. Ara, no descobreixo res de nou si dic que, un cop se surt de classe, el caste-llà passa a ser la llengua més utilitzada.

Per als adults, en canvi, aprendre cata-là significa obrir portes per poder trobar feina. Per a ells, el català es converteix en una oportunitat de futur. I no només això, en molts casos és una opció d’enriquiment personal.

S’ha d’ensenyar als alumnes que el català no és una imposició sinó una riquesa cultu-ral i que han d’aprofitar l’oportunitat que els ofereix l’escola. No només es faran un favor a ells, també faran un favor al bé cultural i social més important que posseïm.

El crític d’art Francesc Miralles diu que al “món de l’art s’imposen valors que no tenen res a veure amb la cultura”

Després de repassar la història de l’art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i les galeries han gestionat la compra-venda d’obres artístiques a partir del segle XVIII -coincidint amb la deca-dència de les monarquies, la aristo-cràcia i l’Església com a principals suports econòmics dels artistes-, el crític i historiador Francesc Miralles va anar desgranant el creixent divor-ci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d’art a la conferència que el passat 14 de setembre va protago-nitzar a la Nau Gaudí de Mataró.

La independència econòmica dels artistes va germinar en una nova te-màtica a les obres d’art, fins alesho-res monopolitzades pels retrats, les escenes militars o les figures religio-ses. Els creadors van tenir la lliber-tat de mirar el seu entorn i escollir què pintar o esculpir, i van néixer les primeres corrents artístiques. Però aquestes novetats van portar apare-llades les obres de petit format i un increment ingent del nombre de pe-ces d’art. Van ser aquests fets els que van transformar el món de l’art, cre-ant la necessitat de donar sortida a la gran quantitat d’obres que s’havien produït i de permetre la supervivèn-cia dels artistes que les havien creat. Es va generar un nou fet econòmic al voltant de la creació i la producció artística que fins aleshores no havia existit. Les subhastes, els marxants i les galeries van entrar així en escena.

Però segons va assegurar Miralles, va ser després de la segona guerra mundial quan l’escenari artístic pren

un nou i definitiu rumb, amb el relleu de París com a capital artística del món, a favor de Nova York. Miralles va dir també que “de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar la economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord-ameri-cana a Europa i al món”, sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d’art, la qual cosa “portarà a la disbauxa actual”.

Segons Miralles, “ara es venen marques, ja no es venen obres d’art”, i va il·lustrar aquesta reflexió amb diversos exemples, com l’art d’Andy Warhol o l’interès de la Col-lecció Saatchi per impulsar la carre-ra d’artistes com en Damien Hirst, un dels més cotitzats al panorama artístic actual, que compta fins i tot amb un equip de més de 140 perso-nes que es dediquen a produir obres amb la seva signatura “creant pro-ductes comercials, el que és igual a una degradació del concepte cultural”. Va explicar també que és així com “la marca supleix el judici

crític”, alhora que la figura des-prestigiada de l’intel·lectual “ha perdut la seva credibilitat ètica”.

El crític d’art va acabar la seva con-ferència comentant que si l’art local no és cotitza igual que el de d’altres parts del món és perquè “no hi ha un entramat econòmic al darrera”.

Aquestes activitats se sumen a d’altres ja en marxa a la Nau Gaudí com les visites guiades per a grups o el programa endegat amb les esco-les, que permet oferir visites adapta-des als tres cicles educatius, i tallers també per a cada cicle. A més, el ter-cer diumenge de cada mes s’ofereix una activitat familiar que adapta els tallers escolars als nens que visiten la Nau.

El Consorci Museu d’Art Con-temporani de Mataró va iniciar la programació de les exposicions el novembre de 2010, i des d’aleshores han estat gairebé 10.000 les perso-nes que han visitat la Nau Gaudí.

Text: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.

El valor i el preu de les obres d’art a “els dijous de la Nau Gaudí”

CULTURA

19 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 CULTURA

El concurs organitzat per la revista ‘Enderrock’ fa parada al Mercat de Música Viva de Vic

El quartet de Premià de Mar Coriolà han escollit musicar un poema de Pau Gener, ‘Algun dia et vindran a caçar’, i versionar al català la cançó ‘The Wol-ves’, de Bon Iver, en la semifinal del concurs que descobreix nous talents de l’escena musical catalana, el Sona 9. El líder del grup, Carles Chacón, ha explicat a l’ACN que els Coriolà estan molt contents d’haver arribat fins aquí i ha destacat que el Sona 9 ha servit perquè el grup “s’unís molt”. El concurs, organitzat per la revista Enderrock, ha fet parada al Mercat de Música Viva de Vic, mentre que l’última de les semifinals tindrà lloc al BAM, durant la Mercè.

Els Coriolà són un quartet de Pre-mià de Mar que aprofundeix en el pop banyat de folk i rock. Segons els experts musicals, Coriolà ha des-envolupat un estil propi amb molta personalitat combinat amb un lirisme contundent. Grups com The New Ra-emon i Mishima estan presents en el seu imaginari musical.

El líder i compositor del grup, Carles Chacón, ha explicat a l’ACN que Coriolà té una fe desmesurada en el seu projecte. “Creiem en totes i ca-dascuna de les cançons que fem, en tota i cadascuna de les paraules que diem i en els acords que toquem”, puntualitza. A la vegada, però, Chacón també admet que “un no vol esperar gaire, perquè si ho fa, llavors arriba la decepció”. És per això que asse-nyala que estan contents d’haver arri-bat fins aquí i haver pogut consolidar “l’aventura” de Coriolà.

El poema que van escollir, ‘Algun dia et vindran a caçar’, de Pau Gener,

el van triar perquè “des d’un primer moment, l’estructura del poema, la cadència de les paraules i la sono-ritat lligaven molt”. “Ens va sug-gerir molt”, afegeix. “El poema de Pau Gener transmet amenaça, una amenaça sense concretar”, puntu-alitza. De fet, per Chacón tot i que el poema és molt fosc en algunes ocasi-ons, “soterrada hi ha una esperan-ça”. Tot plegat, “una mica contra-dictori”, però a Coriolà “ens agrada aquest joc de contraris”.

Pel que fa a la versió del Bon Iver, Chacón n’és un fan confés. La raó “és senzilla”. “Passa una mica el ma-teix que amb el Pau Gener, la cançó comença molt petita, amb molt si-lenci, ambiental, però poc a poc va creixent fins que al final es descon-trola”, explica. “I això ens encanta”, sentencia. A més, Chacón assegura que “hem aconseguit respectar l’es-sència de l’autor, allò que ell volia transmetre però, a la vegada, ens l’hem fet nostra”.

Preguntat sobre l’estil de Coriolà, el seu líder ha explicat que “més que amb etiquetes, ens agrada jugar amb con-ceptes”. “És una música molt suau, però molt intensa, incandescent, molt ambiental i que, de cop, s’ac-celera i se’n va de les mans, cavalca com un cavall desbocat”, ha descrit. Chacón assegura que els agrada “jugar amb els extrems, ser lírics però amb contundència”.

Aquests concerts semifinals decidi-ran les cinc bandes que afrontaran la recta final del Sona 9, amb una sèrie de proves que els tindran ocupats du-rant tot el mes d’octubre i que decidi-ran els finalistes de l’edició del 2012 de la plataforma per a bandes emer-gents més important de Catalunya.

Text i foto: Laura Busquets / ACN

Els Coriolà musiquen Pau Gener i versionen ‘The Wolves’ de Bon Iver en la semifinal del Sona 9

El grup Coriolà damunt l’escenari de la Plaça de la Catedral durant el Mercat de Música Viva de Vic.

L’Institut Nova Història i els Cinemes Girona de Barcelona inauguren les jorna-des de cinema dedicades a la falsificació de la història de Catalunya que tindran lloc els dies 6 i 7 d’octubre del 2012.

Jordi Bilbeny i Carme Sansa, entre d’altres participants destacats, realit-zaran ponències intercalades entre la projecció de diferents documentals realitzats els darrers anys pels inves-tigadors de l’Institut Nova Història: Enigma Cervantes, Colom i la casa reial catalana, L’apropiació del descobriment d’Amèrica. Una conspiració d’estat?, i 42º. La història prohibida.

Les jornades sobre la falsificació de

la història s’adrecen a tots els públics i pretenen difondre els mecanismes de censura dels estats i la magnitud de les conseqüències que aquesta censura ha provocat al llarg de la història. El treball de recerca i les noves tecnologies ens permeten, avui per avui, accedir i con-trastar molta més documentació que abans i evidenciar les múltiples contra-diccions de la història oficial. Mica en mica es va revelant una nova història que aborda les contradiccions, les qües-tiona i suggereix o demostra una nova història que no ens deixarà indiferents.

Text: Institut Nova Història.

Jornades sobre la falsificació de la història

L’historiador i investigador arenyenc, Jordi Bilbeny, en una de les seves intervencions públiques.


HOTEL ELÈCTRIC

(Vilassar de Mar) o A. Sunyol (el Masnou), majoritàriament pertanyents a una generació de joves que tingueren com a patriarca a Terenci Thos i Codina (Mataró).

Assemblees catalanistes a banda, que ens situen ja en un moment clar de tendència a la politització del moviment, els episodis mobilitzadors a la comarca seran sens dubte la defensa del Dret o la campanya de Ripoll, però també els documents que es redactaren: el Missatge a Irlanda, el Mis-satge a la Reina o el Missatge al Rei dels Hel·lens, però sobre tot les Bases de Manresa. Quant a l’adscripció político-social, si bé el moviment el dominen els regionalistes conservadors catòlics, també hi ha presència dels federalistes i de sectors progressistes, que trobarem adherits al Missatge a Irlanda, on hi veurem obrers, botiguers, artesans…

Finalment, la relació entre els diferents nuclis locals i, especialment els seus promotors, conduirà a la creació de l’Associació Catalanista de la Costa de Llevant (1897) la primera entitat catalanista de caràcter comarcal.

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

Orígens del catalanisme polític al Maresme

Si bé els orígens del catalanisme polític, que remunten als anys 70 del segle XIX, són eminentment barcelonins, poc a poc es consolidaran grups catalanistes arreu. El Maresme tindrà un paper destacat articulant-se un incipient moviment catalanista al Masnou, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys, Canet, Sant Pol i Malgrat. En aquestes poblacions s’hi creà algun tipus d’entitat que promogué activitats culturals i mobilitzadores. A Calella o Premià de Mar n’hi haurà intents i a la resta de pobles sempre trobarem algú disposat per a les grans ocasions. Generalment, les entitats neixen impul-sades pels prohoms de cada poble, personatges d’activitat constant que aconsegueixen aglutinar els simpatitzants del moviment. Moltes d’aquestes associacions crearen un òrgan de premsa que els feia de portaveu i gran difusor.

Els impulsors solien ser de professió liberal: els M. Serra (Canet), B. Gombau (Sant Pol), F. de P. Calbetó (Arenys), M. Casas (Malgrat), J. Puig i Cadafalch (Mataró), J. Arús

A Roma con amor(Woody Allen, 2012)

Les darreres produccions de Woody Allen fan la impressió de ser calculades estratègies comercials. L’americà, que ja fa uns quants anys que es dedica al Grand Tour europeu, segueix amb la mitjana d’un fi lm per any. Però, no ens enganyem, Allen ens pre-senta darrerament pel·lícules a mig gas, amb alguna idea divertida, algun moment interessant... però són productes que, en última instància, esdevenen un anunci tutti colori de les ciutats que paguen el fi lm: Barcelona, París, Roma i, properament, Sao Paulo.

El problema de A Roma con amor, i de totes les darreres franquícies d’Allen, és la poca qualitat dels seus guions: històries mínimes, esquemàtiques i redactades a corre-cuita perquè la màquina no s’aturi. Allen estira dels tòpics de la ciutat en qüestió, en aquest cas Roma, per on fa passejar els protago-nistes. Però el retrat perd en profunditat psicològica (que lluny ens queda ja Manhattan!) i els personatges són simples titelles que passegen per la ciutat, sovint convertits en turistes, que observen o interactuen amb la fauna local.

Simptomàticament el seu nou fi lm es presenta en capítols, segons Allen com a homenatge als fi lms col-lectius signats per Fellini, Rossellini o Bellocchio entre d’altres. El problema és que, donada la precarietat ar-gumental, Allen opta per barrejar-los durant el mun-tatge. Un experiment que fracassa per la disparitat argumental i només alguns actors li salven algunes escenes. Aquest seria el cas de Roberto Benigni en la que serà la seva interpretació més continguda, Pe-nélope Cruz, cada cop més diva romana, o el tàndem Ellen Page i Jesse Eisenberg. Deixarem per un altre dia els ominosos tòpics sobre els italians de poble i de Roma com a ciutat chic.

JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

El dibuixant Marià Ribas i la serena abstracció de Salvador Valente

Bona part dels afeccionats i professionals de la història, els pot sorprendre que en una columna d’art es parli de l’histo-riador i arqueòleg Marià Ribas, prou conegut al Maresme, pel seus descobriments en aquest àmbit, juntament amb un bon equip de col·laboradors amateurs, però amb gran entu-siasme, alguns d’ells, continuadors del seu mestratge.

Si més no, però, la visita a l’exposició Vil·la romana de Tor-re Llauder, de res rústica iluronesium, que fi ns al proper 28 d’octubre romandrà oberta al Museu de Mataró (Can Serra), permet admirar la magnífi ca qualitat que, com a dibuixant manifestava Ribas, a fi i efecte de poder demostrar amb precisió infi nita i detalls a la centèsima, com eren en conjunt els mosaics, les monedes, les àmfores, les decoracions, etc., de bona part de les seves troballes.

L’exposició commemora el 50è aniversari del descobri-ment (1961) del jaciment situat al Clos Arqueològic, al barri de Pla d’en Boet de Mataró, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i que pren el nom de la casa pairal fortifi ca-da al segle XVII, construïda al voltant d’una torre de defensa del segle XVI, l’anomenat mas Llauder.

Per tant, visitar la mostra és de gran importància per co-nèixer el passat més remot de Mataró, però també, permet “descobrir” la sensibilitat i subtilesa exquisida de Ribas, on

ART AL MARESME

a base de traç ferm i segur, i d’una capacitat d’observació infi nita, exhibeix el seu art particular, mitjançant diverses vessants: la d’historiador, la d’arqueòleg –era membre de l’equip d’arqueologia de la Diputació de Barcelona–, i l’artís-tica. Qualsevol arqueòleg ha de saber dibuixar curosament, però a través de l’obra de Ribas, també es capta la passió que sentia per la seva feina, i el desig de deixar a la posteritat quelcom preuat i únic: el seu esperit d’investigador, seguint com a dibuixant, el purisme més absolut del classicisme.

Com a sorprenent contrast de tècnica i temps, la Sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, ofereix fi ns a mit-jans d’octubre la mostra Temps de Salvador Valente, pintor nascut a Montevideo (Uruguay) el 1945, fi del a la Biennal Torres Garcia, on ha estat seleccionat en totes les convo-catòries, i que mostra una abstracció, d’intensa extracció onírica, tot partint d’un sentiment plàstic i estètic, amb cert joc geomètric, mitjançant una lluminositat aguda, nítida i brillant. La gamma de colors, de tons pastel, és una autenti-ca recreació visual, que l’artista ha sabut plasmar en la tela a través de la tècnica mixta, i un ús de l’espàtula molt acurat i delicat. Una obra serena, molt apaivagada, que convida a la placidesa i a la contemplació, i on els títols de les obres són molt signifi catius: Temps solitari, temps d’inici, temps de sons... faula del temps.

CULTURA


«Un dia magnífi c», va pensar en veure la claredat enlluer-nadora que l’esperava a l’altra banda de les cortines. Es va afanyar a empolainar-se per no perdre ni un sol minut i va baixar al garatge, on guardava els estris. Va recollir la canya, que estava penjada a la paret, al costat de les fotos de grans peixos i premis emmarcats; el cistell que contenia els esquers i les mosques, ordenats per colors i mides, i el cubell de les cap-tures. Després ho va carregar tot al cotxe, va obrir la porta del garatge i es va permetre tornar a respirar profundament amb un somriure als llavis. Llavors va posar rumb cap a la ciutat.

L’edifi ci s’imposava, esplèndid, amb tots els seus vidres refl ectint la llum del sol i unes quantes gavines girant al seu voltant. Va entrar a la recepció i va saludar la Mariona, que estava atrafegada revisant unes factures que li havia portat l’encarregat de la màquina del cafè.

–Bon dia, senyor Rub... –i es va quedar amb la boca oberta i els ulls com a plats en veure’l amb els mitjons quasi fi ns als ge-nolls, l’armilla amb les butxaques plenes de cimbells i plomes i un barret descolorit.

Va pujar a l’ascensor i va picar el setè pis. La gent que es-perava al vestíbul s’apropava a la porta, encuriosida, mentre ell taral·lejava la cançó que sonava al fi l musical. En aturar-se l’ascensor, va sortir i es va dirigir travessant tot el passadís cap al seu racó, deixant a banda i banda les mampares i els boxs. Mitja ofi cina va deixar tot el que estava fent i el va seguir incrè-

PLANETA LLETRA. TRIBUNA MARESME US OFEREIX CADA MES RELATS D’AUTORS ACTUALS DE LA COMARCA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PLANETA LLETRA.

d’Òscar NavasDIA DE PESCA

dulament amb la mirada. L’altra mitja va intentar no ennue-gar-se amb l’esmorzar i va córrer darrere seu.

Les vistes eren impressionants. Primera línia de mar. Un cubiculum privilegiat. Sempre ho havia pensat. Va deixar els estris al terra i va córrer el fi nestral per deixar entrar l’aire fresc i la remor de la mar. Llavors va desplegar la canya i li va acoblar el rodet de llarga distància. Seguidament va enfi lar una cuca a l’ham i quan va comprovar que l’alçada de la planta era sufi cient per fer un llançament, el va executar amb la mateixa precisió que posava en tot el que feia a la seva vida. La bobina i la maneta giraven com boges.

El director, en veure des del seu despatx el rebombori que s’havia muntat, va sortir de la peixera i va dirigir-se cap a aquell racó. Allà va trobar el Sr. Rubio, a qui havia acomiadat el dia abans i havia citat per signar els papers aquell matí, assegut a la seva cadira d’esquenes a tota la gentada i espe-rant que piqués el primer. Ell va mirar de reüll i va continuar impassible amb la seva nova ocupació. Ara ja el podien acomi-adar amb un bon motiu, no pel fet de ser massa gran per un comercial dinàmic o de no arribar a objectius, sinó per anar a pescar a la feina. Tenia tantes ganes de veure-ho escrit a la carta d’acomiadament... I amb una mica de sort, fi ns i tot, cauria un sard.

«Un dia magnífi c, i tant». Va pensar de nou, mentre els seus excompanys encorbatats el miraven.

‘Una senyora de Barcelona’, d’Elvira Elias

L’Ajuntament d’Arenys de Mar i Publi-cacions de l’Abadia de Montserrat, són els impulsors de l’edició del llibre de memòries Una senyora de Barcelona, la història d’Emília Cornet i Palau (1881-1976), esposa del pintor, dibui-xant i crític d’art Feliu Elias i Bracons (1878-1948), escrites per la seva fi lla, la il·lustradora Elvira Elias.

Es tracta d’un petit però intens volum de memòries que donen testimoni d’un període cronològic que se situa entre el darrer terç del segle XIX i l’any 1948, moment crucial en la història. S’hi ex-plica des del casament dels seus pares fi ns a la mort del seu marit. Emília Cornet ens acosta en primera perso-na alguns dels episodis més destacats de la seva vida, de la seva família i de la societat en la qual va viure. A través d’aquestes pàgines memorialístiques, per les quals passen rellevants per-sonatges de la vida cultural i artística catalana del moment, els lectors poden convertir-se en testimonis d’un món i d’una manera de fer, viure i pensar avui totalment desapareguts. L’edició és a cura de Joan Miquel Llodrà Nogueras.

Text: Redacció

CULTURA

NOVETATS EDITORIALS

OPINIÓ22

Catalunya al punt de mira

Dies intensos des de la manifestació multi-tudinària del passat 11 de setembre. La visita a Madrid del president de Catalunya, Artur Mas, al d’Espanya, Mariano Rajoy, i la porta tancada d’un acord pel pacte fi scal, han ac-celerat unes eleccions catalanes que veurem manifestar-se durant aquests dies i que por-taran com a cavall de batalla el dret d’auto-determinació i independència de Catalunya. A l’espera de veure quines propostes fan els partits, es constaten diversos fronts, fi del refl ex d’una Catalunya diversifi cada que emparada en el marc constitucional, ha anat evolucionant i en la qual ara, una part im-portant de la població, demana una evolució de model d’encaix amb Espanya.

Però també és cert que al creixement de l’independentisme fi ns a la centralitat política, no pot deixar-se de banda d’altres sensibilitats polítiques existents, com la constitucionalista –qui pensa legítimament que Catalunya és Espanya– o també la via federalista. Les eleccions posaran sobre la taula el refl ex de la percepció que té de tot plegat la societat catalana, a través de les diverses opcions polítiques i alhora qui vol que dirigeixi el nostre futur.

Però més enllà dels resultats electorals, el camí que s’encara no és fàcil, en un moment marcat per una profunda crisi econòmica i una fractura evident entre una part impor-tant dels catalans i Espanya i la certesa que a l’altra banda no s’entén que Catalunya reclami un espai propi per les seves peculi-aritats com a nació, quan no es qüestionen aquestes o directament s’intenten esborrar-les. L’horitzó es veu complex i difícil, però també encarat com mai en una direcció que posa a l’eix central una Catalunya que no vol desaparèixer i es nega a renunciar a tenir personalitat pròpia.

El que per a uns és una clara via oberta cap a la Catalunya independent, per a d’al-tres es visibilitza com un mur sense sortida. Caldrà, doncs, escoltar la veu de la ciu-tadania a través de les urnes i tenir com a referència el resultat que se n’obtingui. No pot oblidar-se, tampoc, que una part im-portant de la societat catalana, a través de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), empeny des de l’àmbit de la societat civil tot el procés i continuarà la seva tasca, al marge dels resultats electorals. I tot plegat en un escenari europeu, dins el context democrà-tic i pacífi c que caracteritza els catalans, com han pogut constatar arreu del món; i en el marc d’unes altres eleccions, al País Basc, que també seran determinants en els processos d’encaix nacionals d’Espanya.

EDITORIAL

L’escola que necessita el país

Aquest curs 2012-13 a les escoles es presenta una situació extremada-ment difícil. Les mesures que s’estan aplicant des del Departament d’En-senyament conjuntament amb el Govern de Madrid, si es mantenen en el temps, faran retrocedir l’Esco-la Catalana a molts anys enrere.

El camí per fer una escola inclu-siva que aconsegueixi reduir les xi-fres de fracàs escolar, s’allunya amb l’augment d’alumnes per classe, amb la reducció de professorat i amb l’endarreriment de la cobertura de les baixes per malaltia. Com es pot afi rmar que no afectarà a l’atenció de l’alumnat?

La manca d’una oferta formati-va més enllà de l’obligatòria fa que el nivell dels nostres joves –que ni estudien ni treballen– s’estanqui mentre el mercat laboral demana gent cada vegada més ben prepa-rada. És així com aconseguirem un jovent competent?

L’empitjorament de les condici-ons laborals del professorat, rebai-

xant el sou, augmentant una hora més de classe i reduint hores de pre-paració, és una manera de menyste-nir la professió. Es podrà mantenir la “il·lusió” en la difícil tasca de fer de mestre?

La pèrdua d’ajuts a les famílies implica l’encariment del cost edu-catiu en un moment de greus difi -cultats econòmiques en un 25% de les llars catalanes. Així es millorarà la cohesió?

La manca d’inversió en edifi caci-ons noves i en l’arranjament d’edi-fi cis condiciona el dia a dia en les relacions escolars. Els espais estan adequats a les necessitats educati-ves del segle XXI?

I, per acabar-ho d’adobar, el mi-nistre Wert, sense que s’hagi acabat d’implantar la darrera reforma, vol

tornar a canviar la llei d’Educació. Per a què? Per continuar retallant més?

Per sort, cada vegada hi ha més famílies que prenen consciència del problema i s’adonen que aques-tes mesures, retrògrades i injustes, afecten directament l’educació dels infants. Hem d’enfortir el model d’escola pública que ofereixi igual-tat d’oportunitats.

Hem de construir el país mitjan-çant persones ben formades i amb una educació sòlida i per això ens cal una acció decidida que impulsi l’educació preparant els infants i joves per esdevenir ciutadans euro-peus de ple dret.

Només ho podrem aconseguir amb la unió de la Comunitat Edu-cativa i el reclam de tota la societat.

Amb vas llarg i tres glaçons

No sóc habitual consumidor d’a-quelles begudes que els puristes en diuen “combinats”, però quan en prenc mantinc fi delitat quasi abso-luta, d’ençà que el vaig conèixer, al gintònic. (“Conèixer-la és estimar-la”, que deia la presentació publici-tària de la tònica).

L’enamorament va ser ràpid. Vas llarg de tub, tres glaçons, tònica de marca de difícil pronunciació i gi-nebra, en aquells moments, Giró, of course, que amb el temps va anar

essent substituïda per marques de més nom que tots tenim al cap.

Però de fa un temps que estic meditant trencar aquesta fi delitat. El gran plaer que és gaudir d’un gintònic comença a esvair-se da-vant l’examen al qual un és sotmès en el moment de la petició per part d’aquell cambrer, que amb la fe del convers, et presenta carta de gine-bres, de tòniques, elecció del gust que personalitzarà el combinat... tot per acabar amb una copa baló, d’aquelles que abans sols servien pels sempre femenins “San Francis-co”, i a més, tot diluït amb una tona de glaçons de gel per fer-li perdre tota la seva potència.

Però és clar que la moda és la moda. Si fa poc era necessari ser expert en vins o whiskys si volies mantenir cert nivell de sibarita, ara si no domines l’enciclopèdia del gintònic ets un “mindundi” que estàs del tot en “orsai”. Per això, i

no volent desfer-me del plaer que la beguda m’ofereix, m’he plante-jat que la propera vegada que algú vulgui omplir-me el cap de la nova i retòrica litúrgia, el tallaré en sec i simplement li demanaré: “un gintò-nic, amb vas llarg, tres glaçons, i de Giró, per favor”.

I el que passa amb el gintònic té un clar paral·lelisme amb bona part dels fets culturals. Molta pa-rafernàlia, litúrgia buida però es-pectacular, aparença en grau mà-xim, però amb una essència del tot desnaturalitzada per tots aquests glaçons d’embolcall amb què es vol emmascarar la buidor de concep-tes.

Potser doncs, serà qüestió de fer el mateix davant de molts actes cul-turals i demanar-los en estat pur. És a dir, amb vas llarg i sols amb tres glaçons. Encara que signifi qui no estar a la moda que ens volen im-posar.

ANNA OLIVERAS

Directora de l’Escola Pública Camí del Migde Mataró

ACN

TRANSPORT PÚBLIC

PERE PASCUALwww.perepascualpic.blogspot.com


TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de reflexió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més articles i informació a www.valors.org

Per què abandonen els nostres joves els estudis d’una manera tan nombrosa i, sobretot, tan a la lleugera? Quan ho feien en l’època de creixement econò-mic, alguns deien que els era molt fàcil trobar una feina ràpi-da i ben remunerada. Però això solament era cert en part. Molts abandonaven les escoles simple-ment per no fer res, integrant les fi les dels anomenats “ninis”. Per això mateix ara, en una època de crisi, continuen els abando-naments, malgrat que prou bé que sabem tots plegats que els primers en ser acomiadats a les crisis i els darrers en ser contrac-tats a les èpoques de creixement són els pitjor formats.

En el rerefons d’aquest com-portament hi ha, sens dubte, una pobra valoració (per no dir una valoració negativa) de la formació intel·lectual. Disposem de molts arguments que ens animen a pensar que el fracàs escolar no afecta més als menys capacitats intel·lectualment, sinó als intel·lectualment menys motivats, que no és pas el ma-teix. Per exemple, quan pre-gunten els nostres joves per les raons del seu abandonament, el 70 per cent es limita a dir que “no volia seguir estudiant”. Això és tot. Davant aquestes afi rma-cions confesso que jo, que sem-

pre m’he negat a acceptar que la pobresa hagi de ser el destí de ningú, m’he sentit desarmat.

Hi ha una dita molt estesa entre els estudiants negres dels Estats Units: “Un negre amb un llibre sota el braç està fent de blanc (is acting white)”. Especi-alment a les barriades deprimi-des de les grans ciutats els ado-lescents diuen això molt serio-sament perquè els proporciona un clar senyal identitari: han fet de l’antiintel·lectualisme un tret d’auto-reconeixement, un valor col·lectiu. Amb el rebuig del llibre poden posar de manifest un tarannà orgullós davant el qual els estímuls dels professors tenen ben poques possibilitats d’èxit. ¿Com es pot animar a estudiar a aquell que troba en el fracàs un motiu d’orgull? Entre els estudiants jamaicans d’An-glaterra treure bones notes es

considerat molt poc masculí, de manera que els estudiosos han de ser molt valents per suportar tota mena d’ironies excloents sense enfonsar-se. Han d’es-tudiar superant els actes de sabotatge intel·lectuals amb què els seus companys reafi rmen la seva suposada superioritat.

Amb els alumnes que rebut-gen tota activitat intel·lectual escolar, alguns han provat, amb un èxit divers, premiar econòmi-cament el bon comportament, posant preu a les seves bones notes o premiant tota la classe, per exemple, amb classes gra-tuïtes del permís de conduir. Reconec que davant situacions desesperades sovint cal recórrer a solucions extremes, però molt em temo que per aquesta via se’ls pot fer creure en la dignitat del diner, difícilment en la digni-tat del coneixement.

Assisteixo a l’acte d’homenat-ge de la fi gura de Joan Peiró i Belis (Barcelona, 1887), el líder anarcosindicalista, que va viure a Mataró en els anys de la República i de la Guerra Civil. L’acte –en record del setantè aniversari del seu afusellament, a Paterna– esdevé un ple exer-cici de “memòria històrica” per a molts mataronins, de moltes conviccions, que sempre han vist amb bons ulls l’eminent fi gura de Peiró i sobretot el seu rebuig a la violència que després es va desencadenar.

El que no es pot admetre de cap de les maneres és “oblidar el passat”, sotmetent-nos voluntà-riament a l’amnèsia col·lectiva, que massa sovint s’ha promocio-nat, ben segur per esmorteir les males consciències ancorades en uns temps perniciosos.

En el decurs de l’acte s’escolta de fons la cançó Fosses de silen-ci, del cantautor Pau Alabajos, on es diu literalment: “No des-cansarem, seguirem recuperant la memòria saquejada”. En un altre fragment, escoltem que es diu: “Encara queda gent que vol seguir investigant, que no es conforma amb el silenci, com una versió ofi cial”. Hauria de ser aquesta òbviament la reacció

de tot ciutadà ja que per raons més que lògiques està obligat a conèixer -ho dic així de forma contundent- la realitat del que va succeir i els desafi aments que se’n derivaren. El que importa és no renunciar de cap de les maneres a la “memòria històri-ca”, però sense avivar els res-sentiments, ni atiar la revenges polítiques o personals, ni esti-mular les venjances individuals.

El que és absolutament neces-sari és abonar el terreny de l’au-tocrítica, saber donar la volta o capgirar les situacions pretèrites i fer els esforços indispensables per a continuar esbrossant els camins de la reconciliació a fi i efecte de bastir entre tots una societat millor, més lliure i més justa, amb el reconeixement dels drets de tota persona, sense exclusions de cap ordre i sense pal·liatius de cap mena.

Difícil però no impossible. Simplement penso que és im-prescindible.

Estímuls educatius desesperats En record de Joan PeiróNo podem renunciar a la “memòria històrica”, però cal fer-ho sense reconstruir ressentiments i velles revenges GREGORIO LURI

Pedagog

RAMON SALICRÚ I PUIG

OPINIÓ

TRIBUNA AMB

APUNTS24

L‘artritis reumatoide és una malaltia reumàtica que afecta múltiples articu-lacions del nostre cos i que és crònica, per tant, no es pot curar. Al nostre país, se’n diagnostiquen cada any uns 7.500 casos nous, que equivalen a l’1% de la població. Pot aparèixer a qualsevol edat, des d’infants de mesos fins a gent gran de més de 80 anys, però es dóna so-bretot en dones entre 30 i 50 anys, i pot causar un deteriorament notable de la qualitat de vida perquè dificulta les ac-tivitats diàries. A diferència de l’artrosi, ocasionada pel deteriorament propi de l’edat avançada, l’artritis reumatoide no té una causa clara. El que sí que se sap del cert és el seu origen genètic i que es pot heretar. L’herència, però, no és di-recta, sinó que en famílies en què algun membre la pateix, la resta de familiars tenen una certa predisposició a desen-volupar-la, segons la Dra. Anna Lafont, metgessa adjunta del servei de reuma-tologia de l’Hospital de Mataró. ARTICULACIONS INFLAMADES DE FORMA PERMANENTL’artritis reumatoide es podria definir com una inflamació permanent de les articulacions de causa desconeguda, produïda per un excés de líquid lubri-cant que fabrica un tel que hi ha a les articulacions dels nostres ossos. En una persona sana, aquest líquid facilita el lliscament de les caretes articulars entre els cartílags i per tant redueix la fricció. Amb l’artritis reumatoide augmenta la

producció i les característiques d’aquest líquid, que es converteix en corrosiu: primer afecta i lesiona els cartílags i pot arribar fins arribar a l’os. Això danya les articulacions del nostre cos, sobretot en adults en mans, peus, genolls i espatlles.

APARICIÓ RÀPIDA I SOBTADAEn unes setmanes l’activitat diària que realitzem, com cosir, cordar-te una ca-misa ens costa molt, que va acompanyat de dolors ens les articulacions amb les quals fem aquella activitat. El quadre típic, seria un dolor i inflamació de les mans quan ens llevem, i som incapaços de tocar-nos amb els dits la palma de la mà. Això pot durar hores, fins que po-dem arribar a fer-ho. Al principi només pot aparèixer en una mà, però en pocs dies també, el mateix quadre s’origina en l’altre. Segons vagin passant les set-manes afecta els peus, posteriorment els genolls i pot arribar a les espatlles.

Pel que fa als nens, quan veiem que un infant té dolor en un genoll i que està inflamat sense una causa traumàtica, i que evoluciona amb més dolor i infla-mació, seria convenient de portar-lo al pediatra per fer-li una bona revisió i ori-entar el quadre.

Hi ha proves diagnòstiques específi-ques que ens poden ajudar a diagnos-ticar-ho, com seria els factors reuma-toides, unes proves de laboratori, que pot determinar la presència d’uns mar-cadors. Cal destacar que la presència d’aquests factors no vol dir que podem patir la malaltia, però ens poden donar una alerta de realitzar un seguiment més directe d’aquests pacients.

L’artritis reumatoide no es cura, però la podem controlar

SALUT

A banda dels fàrmacs, els malalts po-den millorar la qualitat de vida si se-gueixen aquests senzills consells:

• No posar-se coixins sota els genolls• Utilitzar estris que els permetin fer menys força per manipular objectes quotidians.• Aplicar calor a les mans i fred als ge-nolls, en cas que tinguin dolor agut. I sempre en aquests casos, reposar.• Descansar unes 10 hores a la nit.• Fer una migdiada d’una hora i mitja.

PERE LÓPEZ

Dra. Anna Lafont, metgessa adjunta del servei de reumatologia de l’Hospital de Mataró

“Blancanieves”, rodat a Mataró, representarà Espanya als Oscar

El film, mut i en blanc i negre, explica la història de Carmen, una jove amb una infància, turmentada per la seva terrible madrastra. Va rodar interi-ors a Mataró, en concret a una casa particular situada al número 1 (bis) del carrer de Sant Francesc d’Assís. El rodatge a la capital del Maresme va tenir lloc l’1 i 2 d’agost de 2011.

La coproducció catalana ‘Blan-canieves’ del director basc Pablo Berger serà la candidata de l’Estat en la 85a edició dels premis Oscar a la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. Així ho ha anun-ciat el president de l’Acadèmia del Cinema, Enrique González Macho, juntament amb els actors Barbara Lennie i Alberto Amman. Blanca-nieves s’ha imposat a El artista i la modelo de Fernando Trueba i Gru-po 7 del sevillà Alberto Rodríguez. El film, mut i en blanc i negre, rein-venta el conte dels germans Grimm, explica la història de Carmen, una jove amb una infància turmentada per la seva terrible madrastra. Des-prés de fugir del seu passat, comen-ça un viatge acompanyada d’una colla de nans toreros.

Text: ACN/Redacció

CINEMA

25 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 APUNTS

Ja tornem a estar al mes d’octubre, com des de fa 5 anys, organitzem la camina-da popular contra el Càncer de Mama. Aquest any el diumenge 21 d’octubre. Amb la novetat que tindrem dos recor-reguts: el tradicional, com sempre sorti-da al Parc Nou a les 9 del matí, amb el recorregut de plaça Granollers, ronda O’donnell, Lluís Companys, plaça La-ietana, passeig Marítim i el Callao. I el llarg, que partirà igualment a les 9 del Parc Nou i seguirà plaça Granollers i d’aquí enfilarà cap a avinguda Puig i Ca-dafalch, plaça Badajoz, ronda President Tarradelles, ronda del Cros, Via Sèrgia, rotonda del Rengle, passeig de Marina, passeig Marítim, i finalitzar al Callao.

Estem molt il·lusionats de pensar que cada any la gent respon de forma sorprenentment exponencial. En molts casos ja estan esperant aqueta cita que poc a poc es va convertint en un clàssic mataroní. Ens agrada veure que aquest és un dia per gaudir de la companyia dels amics, familiars, éssers estimats, que tots estan per la nostra/seva causa i que junts donem coratge a les persones que en aquests moments estan en trac-tament, que estan esperant diagnòstics,

Cinquena caminada contra el càncer de mama

que estan a l’espera de ser intervingu-des, o les que estan convalescents. Ens hi unim i els fem costat, encara que sigui de manera testimonial.

Aquest dia, també remou sentiments. Molts recordarem que en caminades anteriors, hi varen assistir persones que ja ens han deixat, és llei de vida. Però mentre hi ha vida hi ha esperança i mal-grat tot, sempre ens queda el record.

També ens voldríem agrair moltíssim la col·laboració de totes les persones i entitats que tot i que no es veuen, fan possible que aquest esdeveniment es pugui dur a terme. Són moltes les per-

sones que porten dies treballant perquè tot pugui sortir bé.

Per acabar, vull recordar que els fons que es recullen d’aquests actes, es rein-verteixen en el benestar de les persones afectades, de forma que podem seguir oferint els nostres serveis d’art-terapia, psicologia, reflexoteràpia, tallers d’au-toajuda, reiki, xerrades divulgatives, acolliment, voluntariat...

Moltes gràcies a tots i totes, us espe-rem el dia 21 d’octubre.

SOLIDARITAT

MONTSERRAT CHIVA BOSCHPresidenta de Maresme Oncològic

Segona edició del RECUWATT

El II Congrés RECUWATT (Reci-clatge i Energia) sobre valorització energètica dels residus se celebra-rà el 4 i 5 d’octubre a l’Auditori del TecnoCampus Mataró-Maresme.Inclourà per primer cop una reunió de ciutats espanyoles amb plantes de valorització energètica.

RECUWATT està organitzat pel Consorci per al Tractament de Re-sidus Sòlids Urbans del Maresme i l’Agència de Residus de Catalunya, i compta amb la col·laboració i parti-cipació de prop de quaranta entitats tant públiques com privades. Es va estrenar l’any passat amb excel·lents resultats, tant pel que fa el nombre d’assistents com d’entitats.

L’objectiu del certamen és conso-lidar-se com a trobada professional de referència al sud d’Europa sobre valorització energètica de residus. La segona edició tindrà com a po-nents experts d’una desena de pa-ïsos, amb la voluntat de tractar els aspectes de més interès.

MEDI AMBIENT

CONSORCI PER AL TRACTAMENT DERESIDUS SÒLIDS URBANS DEL MARESME

T

26 OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESMEAPUNTS

FIRES COMERCIALS

Mataró celebrarà finalment la “Shopping Night” el proper dissabte 6 d’octubre

La pluja, que va caure insistentment durant tot el dia, va obligar a suspen-dre la vetllada de botigues obertes i les activitats d’animació al carrer orga-nitzades pels botiguers en motiu de la campanya Mataró Opportunity Wee-kend, MOW.

L’Institut Municipal de Promo-ció Econòmica (IMPEM) i la Unió de Botiguers de Mataró (UBM) van acordar el passat 1 d’octubre tornar a reprogramar el dissabte 6 d’octubre la celebració de la “Shopping Night”, que formava part de la campanya de promoció turística MOW.

Aquest dissabte que ve les botigues tornaran a oferir les promocions, des-comptes i ofertes especials, actuacions de música en directe, DJ, desfilades, tallers per a infants, pallassos i degus-tacions i ple de propostes per a gaudir, que el dissabte anterior a la tarda no van portar a terme a causa de la pluja.

Per tant, aquest proper dissabte es comptarà amb les botigues obertes entre les 9 i les 12 de la nit i es repro-gramaran les activitats i espectacles complementaris de dinamització co-mercial al carrer.

Tot això, acompanyat de menús a 12 € oferts pels restaurants participants al Shopping Night.

En total hi participen més de 170 botigues del centre de Mataró i un to-tal de 27 establiments de restauració.

Les activitats reprogramades, les botigues participants així com el de-tall de cadascuna d’elles, els restau-rants, els aparcaments, etc. ho podreu anar seguint a través del www.facebo-ok.com/mow.shoppingnight i del web www.mataro.cat/mow.

Text: Unió de Botiguers de Mataró.

Premià de Mar celebra el Mercat del Mar i la Fira comercial de tardor

Per vuitè any consecutiu, el propers 6 i 7 d’octubre, Premià de Mar celebrarà el Mercat del Mar, la fira d’actes ins-pirats en els antics mercats de pobles mariners. L’edició d’aquest any pre-senta algunes novetats, com ara una exposició de maquetes de vaixells a la plaça de la Sardana; un viatge noc-turn en vaixell per observar els estels des del mar amb les indicacions d’un astrònom; la projecció de la pel·lícula Ocèans a l’Espai l’Amistat; i una con-ferència sobre la subhasta cantada del peix a Montgat. D’altra banda, també s’ampliaran els tallers i activitats in-fantils a la fira del Club Nàutic i a la plaça de la Sardana.

Durant tot el cap de setmana, diver-sos indrets del poble acolliran actes relacionats amb l’entorn mariner. Dis-sabte, matí i tarda, els vaixells històrics

Rafael i Jolie Biche faran sortides mar endins que permetran als passatgers gaudir del paisatge premianenc des del mar. Mentrestant, també dins el recinte del port, hi haurà la tradicional subhasta de peix a l’antiga, diversos ta-llers i un espectacle musical.

Diumenge al matí es farà una visi-ta guiada que sortirà de la plaça de la Sardana per conèixer el Premià ma-riner. Al migdia es farà una musclada popular a la plaça de la Sardana, i al vespre una cantada d’havaneres i rom cremat. Els comerços de Premià sor-tiran també diumenge a la rambla de la Lió amb la Fira de Tardor i oferiran els estocs de temporades passades a un preu reduït, així com les novetats de temporada.

D’altra banda, durant tot el cap de setmana la tradicional fira d’artesans del Mercat del Mar oferirà tot de pro-ductes típics a la plaça de la Sardana. A més de la fira hi haurà música en directe, tallers infantils, cercaviles i animació.

Finalment, diversos establiments de

restauració de la vila oferiran un menú mariner.

FIRA COMERCIAL DE TARDORDurant tot el diumenge 7 d’octubre, els comerços de Premià sortiran també diumenge a la rambla de la Lió amb la Fira de Tardor i oferiran els estocs de temporades passades a un preu reduït, així com les novetats de temporada i promocions. A més a més, s’organit-zaran diferents activitats com: taller de polseres a l’estand de Depuntetes; massatges a l’estand d’el Taller de Ioga; taller de dibuix a l’estand d’exclusives Catalunya; taller de maquillatge de fantasia a l’estand d’Inalbis; màster class gratuïta d’esgrima medieval d’es-pasa llarga, a càrrec d’inalbis Taller de Teatre; exhibició de balls a càrrec de Escola de Ball Loli; taller de salsa gra-tuït i exhibició de capoeira a càrrec de l’Acadèmia Escola de Ball.

Text: Redacció

XV EDICIÓ DE LA FIRA FORA ESTOCS A VILASSAR DE MAR

Vilassar Comerç organitza la XV Edició de la Fira Fora Estocs, que enguany es celebrarà el dissabte 6 d’octubre de les 10 de mati fins a les 8 de la tarda, i estarà ubi-cada a l’Avinguda Eduard Ferrés. Un total de 37 carpes, una de les quals serà carpa de serveis, ocu-paran el llarg del passeig, oferint com cada any, productes i serveis al millor preu!

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut!

Informeu-vos [email protected] 902 908 043

www.protectoramataro.orgBOMBER: de mida petita, grandet d’edat però en-cara amb molt per donar, juganer i molt simpàtic, vine a conèixe’l. Necessita una llar. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

El BIBLOS va entrar de cadellet a la protectora i no-més ha sortit un cop en adopció, en què va ser edu-cat amb reforç negatiu. És un gos que només vol viure la vida de cadell, ja donat que s’ha passat la meitat de la seva vida a la gàbia i l’altra meitat amb una educació potser massa dura per un cadellet. Té molta vitalitat i és molt sociable amb tothom. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

AMETLLA, va entrar que era gairebé un cadell, però com que era una mica poruga ningú no la va adoptar, passen els anys i ara que ja és adulta continua veient la vida com passa entre reixes. Només necessita una família tranquil·la que visqui a un lloc tranquil, i si visqués amb un altre gos se-ria ideal. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

27 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 APUNTS

Després d’uns quants anys de crisi econòmica i social, el problema (o drama) dels habitatges sobreocupats, més coneguts com pisos ‘patera’, s’ha convertit en negoci per alguns pro-pietaris, greus molèsties pels veïns i drames pels ocupants, ja que no tinc cap dubte que a ningú no li agrada viure indignament i en condicions precàries. Aquesta crua realitat so-cial ha augmentat amb els pas del temps i falta de solucions a l´actual crisi, obligant moltes persones –i no tan sols indocumentades– a viure en un habitatge amb més persones, mol-tes vegades desconegudes.

El problema, en línies generals, presenta el següent patró: uns inqui-lins, en situació econòmica precària, que conviuen en un mateix pis amb deplorables condicions higièniques i d’espai; un arrendatari que procedeix a subarrendar el pis a aquells amb afany de lucre, un arrendador que no es preocupa massa pel fet que el seu pis estigui sobreocupat i dels proble-mes que això genera, i una xarxa de perfil mafiós que s’encarrega de posar en contacte tots aquests actors. Tan-mateix, sempre existeix una comuni-tat de propietaris que pateix de ple

els problemes que es deriven d’aquest nefast fenomen i que veu alterada la seva convivència i tranquil·litat.

Davant de tot això, existeixen pos-sibles solucions legals. Es pot plan-tejar una reclamació judicial contra el propietari-arrendador del pis per incompliment de la Llei de Propietat Horitzontal i dels estatuts de la co-munitat. Això sí, serà molt important i convenient que l´acció sigui inter-posada per la mateixa Comunitat de Propietaris, mitjançant acord de la seva junta.

Actualment, hi ha quantioses sen-tències judicials que ordenen el ces-sament de la sobreocupació del pis i el desallotjament dels seus ocupants.

Que ningú desitja patir molèsties i sorolls excessius quan està a casa seva és evident, però donat el cas existeixen mitjans legals que perme-ten combatre aquesta desagradable i patida situació, en què pren gran im-portància fixar pautes de conducta dels afectats davant aquest creixent problema social.

MÓN LEGAL

Pisos ‘patera’ i el patiment comunitari

XAVIER CASAS MARTÍNEZJCM ADVOCATS. www.jcmadvocats.es

PORTS

La Mataró Marina Barcelona per a superiots acull des d’aquesta setma-na el primer vaixell que hivernarà en la modalitat de marina seca a l’expla-nada d’aquest equipament. Es tracta d’un catamarà de 18 metres d’eslora per 9,5 de mànega que cohabitarà durant uns mesos amb la resta de vaixells de gran eslora que romanen a l’aigua durant llargues estades en aquest amarrador que gestiona Va-rador 2000 en el moll de ponent del port de Mataró.

Varador 2000 preveu que durant les properes setmanes arribaran més unitats per fer la hivernada en aquest nou dry dock, ubicat a poca distància de Barcelona i amb una qualitat de serveis i seguretat de primera línia. La modalitat de marina seca està molt estesa als països europeus i tot just ara comença a agafar embranzi-da al nostre país.

A banda de l’activitat d’hivernada en sec d’embarcacions, la Mataró Marina Barcelona afronta una se-

gona temporada d’activitat durant la qual es preveu incrementar el nom-bre de vaixells de bandera estrangera que escolliran aquesta base nàutica per hivernar.

L’amarrador té capacitat per a una vintena de vaixells de 20 a 50 metres d’eslora en llargues estades. Actual-ment, la Mataró Marina Barcelona és l’únic equipament d’aquestes ca-racterístiques que funciona durant els mesos d’hivern entre Barcelona i França.

Text: Varador 2000.

L’amarrador per a superiots de Mataró estrena l’hivernada de vaixells en marina seca

GASTRONOMIES28

Món legal

El Calamarenys es consolida a la resta de la comarcaLes XVII Jornades Gastronòmiques del Calamar, que es presenten aquest proper divendres, arriben farcides de novetats.

La primera d’elles és que aquestes jor-nades gastronòmiques amplien el seu centre d’interès i, a més de dedicar-se al calamar d’Arenys, també inclourà altres varietats de peix de la nostra comarca. Aquesta diversifi cació dels productes també ha contribuït a am-pliar el radi d’acció del Calamarenys, que es consolida per tota la comar-ca amb la col·laboració del Consorci Costa del Maresme. Així, fi ns a 15 res-taurants d’Arenys de Mar, i 24 addicio-nals dels municipis d’Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet, Malgrat, Premià de Mar, Sant Cebrià, Teià i Vilassar de Mar, participen en aquesta cita gastro-nòmica.

L’inici del Calamarenys coincidirà

amb la presentació dels actes que tin-drà lloc el proper divendres 5 d’octu-bre, a les 7 de la tarda, a la Sala Josep M. Arnau del Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar, a càrrec de les regi-

dories de Turisme i Fires i de Promoció Econòmica d’Arenys de Mar. A partir de llavors i fi ns el 28 d’octubre, els res-taurants adherits oferiran plats i menús amb el calamar d’Arenys i el peix del Maresme com a ingredients principals.

Arenys de Mar, com en anteriors ocasions, ha preparat un programa d’actes complementaris que també in-clou algunes novetats. És el cas del ta-ller de cuina de calamar i peix d’Arenys (6 d’octubre a les 12h), la Fira del Ca-lamarenys (dies 19, 20 i 21 d’octubre) o el concurs de tapes de calamar (20 d’octubre a les 18h). Activitats que s’afegeixen a la subhasta pública de peix (13 d’octubre a les 12h), la fi deua-da popular (13 d’octubre a les 20h) o la ruta de la tapa del calamar, que tant d’èxit va registrar l’any passat en la seva primera edició.

Podeu trobar més informació al web www.calamarenys.com.

Text: Ajuntament Arenys de Mar

El passat divendres 21 de setembre es va estrenar la tercera edició de la Set-mana del Vi DO Alella amb un munt de novetats. Una de les més signifi ca-tives és la duració de l’esdeveniment, que aquest any s’allargarà fi ns el diu-menge 7 d’octubre. Pel que fa a l’oferta d’activitats, s’ha passat de les 45 que es van programar l’any passat a les 67 d’aquesta edició. Ha destacat especi-alment la xerrada “Productes de qua-litat, productes de proximitat”, oferta per la prestigiosa cuinera Carme Rus-calleda el dilluns 24 al Masnou, però s’ha comptat amb suggerents propos-tes tan originals com el I Concurs de Fotografi a DO Alella, el I Torneig de Pitch&Putt DO Alella o la xerrada inaugural que Xavier Picazo, enòleg del celler Joaquim Batlle, va oferir el divendres 21 al Corte Inglés del Portal de l’Àngel. Completen aquesta àmplia oferta activitats com cinefòrums, ses-sions d’iniciació al tast de vi, tasts ma-ridatge temàtics, visites a cellers, pas-sejades per les vinyes, activitats per a

tota la família i un munt de propostes gastronòmiques que van molt més en-llà del simple fet d’oferir un plat i una copa de vi que hi harmonitzi, entre moltes altres.

Una altra de les novetats d’aquest any és l’expansió de l’àmbit en què se celebra la Setmana del Vi, que en

aquesta ocasió creix fi ns als 18 muni-cipis del Maresme i el Vallès Oriental, incloent la participació de 4 pobla-cions que no formen part de la DO Alella. El programa complet es pot consultar a www.doalella.cat.

Text: Consorci DO Alella.

Una tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella amb més dies, més activitats i més municipis

LA PROPOSTADE L’ÀVIA REMEI

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

INGREDIENTS: 200 g de pastanagues bullides i aixafades amb una forquilla; 4 ous; 100 g de nous picades i esmicolades; 200 g de sucre; 150 g de farina; 1 sobre de llevat; 150 g de mantega; sucre en pols per al guarniment.

PREPARACIÓ: Barregem la mantega, una mica fosa, amb el sucre i el rovell d’ou i ho remenem. Tot seguit, hi tirem les nous i la pastanaga. Ho remenem altre cop i hi afegim la farina, a poc a poc. Hi incorporem el llevat. Muntem les clares a punt de neu i les barre-gem amb la pasta. Untem un motlle amb mantega o oli de gira-sol.

Aboquem la pasta i ho posem al forn a temperatura alta de 200º, però cada 10 o 15 minuts anirem abaixant la temperatura. Ha d’estar al forn entre 30 i 40 minuts aproxi-madament. Comproveu amb un escuradents o punxó si el pastís és cuit. Si surt neta l’agulla és que ja està, si no, el deixarem al forn una mica més. El guarniment el farem amb sucre en pols.

Hem de procurar que les pastanagues siguin tendres, i si són fetes, els traurem el tronxo del mig.

PASTÍS DEPASTANAGUES

AMB NOUS

TITIANA PANSA BLANCA

CARACTERÍSTIQUES. To de color més pujat a causa de què part del vi fermenta en roure. Presenta bona capacitat per formar corona d’escuma en la superfície. Té un nas molt

suggeridor, destacant aromes afruitats amb lleugeres notes torrades. En boca és ampli, estructurat i llarg.

ELABORACIÓ. Verema manu-al, premsat de raïm sencer, fermentació a baixa tempe-ratura en inox i roure són les característiques principals del procés d’elaboració del vi base. El producte reposa en les antigues caves de Parxet a Tiana, fi ns que a la degus-tació demostra estar en el seu moment òptim, en el qual procedim al seu dego-llament i a la seva expedició al mercat.

afruitats amb lleugeres notes torrades. En boca és ampli, estructurat i llarg.

29 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 GASTRONOMIES

MOTOR30

Arriba la 4a edició de la Fira MotorTotal

En més de 4.500 metres quadrats, que-daran representades 21 marques punte-res del sector (Mercedes, Smart, Audi, Volkswagen, Chevrolet, Ssangyong, Vol-kswagen Comercials, Mitsubishi, Seat, Lancia, Jeep, Dodge, Chrysler, Ford, Hyundai, Peugeot, Fiat, Renault, Dacia, Opel, Tata i Skoda), consolidant així a Mataró com a capital automobilística.

Una exposició amb el principal ob-jectiu de potenciar el sector i on els con-cessionaris exposaran vehicles d’ocasió, quilòmetre 0 i nous en condicions ex-cepcionals i amb les màximes garanties de qualitat.

Aquest gran aparador obrirà les seves portes el dijous 4 d’octubre a les 16.00

hores fins les 20.00 hores. El divendres 5, dissabte 6 i diumenge 7 la fira restarà oberta al públic en horari ininterrom-put d’10.30 hores a 20.00 hores.

Passem moments complicats, i és per això que des de l’organització de Mo-torTotal i dels expositors participants, amb la intenció d’ incentivar la venda, tots aquells que comprin el seu vehicle els dies de la fira podran estalviar-se la pujada del 3% de l’IVA.

A més, durant els dies de la fira, els més “petits de la casa” i no tan petits, podran passar-s’ho d’allò més bé en les dues atraccions del parc infantil que hi haurà instal·lat.

Text: MotorTotal

Del 4 al 7 d’octubre l’Espai Firal del Nou Parc Central novament acollirà entre 250 i 300 vehicles exposats a la venda, en la quarta edició de la fira dedicada al vehicle d’ocasió, km.0 i nou en condicions excepcionals.

El Pla Pive, en marxaEl nombre de cotxes venuts a Cata-lunya el setembre només ha estat de 6.068 unitats, cosa que suposa una caiguda del 35,8% en relació amb el setembre de l’any passat, segons l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac). En l’acumulat dels nou primers mesos les vendes han sumat 81.372 cotxes, un 8,2% menys que el 2011. En el con-junt de l’estat espanyol les vendes tan sols han arribat fins les 35.146 uni-tats, un 36,8% menys que el setembre del 2011 i el nombre d’operacions de venda més baix que fins ara s’havia registrat en les sèries d’aquesta patro-nal. Aquestes caigudes es van donar a conèixer el mateix dia que entra en vigor el pla Pive, que vol corregir aquesta tendència a la baixa.

Els concessionaris de venda de cotxes esperen que el pla Pive que el govern espanyol va aprovar i que va entrar en vigor a partir del passat 1 d’octubre, corregeixi aquesta tendèn-cia a la baixa de les vendes. L’incentiu aprovat pel govern suposa concedir a fons perdut un ajut de 2.000 euros per unitat de cotxe venut que sigui

eficient mediambientalment i sempre i quan es retiri del mercat un auto-mòbil de més de 12 anys d’antiguitat. Anfac ha explicat que més del 65% dels turismes que es venen a l’Estat es podran acollir al pla Pive. Els ve-hicles que poden rebre un descompte de 2.000 euros per unitat són cotxes de gasolina, dièsels, elèctrics, híbrids, de gas, sempre sota la condició que tinguin una eficiència energètica de classe A o B.

La caiguda de les vendes d’aquest mes de setembre es registra després d’un mes d’agost que davant l’augment de l’IVA a partir de l’1 de setembre va permetre donar un respir als conces-sionaris que en el mercat català van veure com les xifres milloraven un 7,6% en relació amb l’agost del 2011.

El director de comunicació d’Anfac, David Barrientos preveu que entre les ofertes comercials dels fabricants afegides al pla Pive es podrà corregir la tendència negativa d’aquest any i tancar el 2012 amb un resultat positiu i millor que el 2011.

Text: ACN

31 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 MOTOR

MB MOTORS presenta el nou Mercedes-Benz Classe A

El passat dijous 20 de setembre es va presentar el nou Mercedes-Benz Classe A, en una jornada celebrada al Circuit de Catalunya, on els clients i convidats del concessionari oficial MB MOTORS, van gaudir amb l’ino-blidable experiència de poder rodar a la pista del circuit amb el nou Classe A, un cotxe que destaca per l’expressi-vitat de les seves línies esportives, un interior innovador, i els més alts aven-ços tecnològics. El Classe A és el cotxe amb l’equipament de sèrie més com-plet i amb els extres més innovadors del mercat, oferint els consums més baixos del segment dels compactes.

Text: Redacció

Seat presenta el nou León, la gran aposta de futur de la filial del Grup Volkswagen Seat ha escollit el Saló de l’Automò-bil de París per presentar la seva gran aposta de futur, el nou León. La terce-ra generació del León és un cotxe total i no guarda similituds amb el que es fabricava fins ara. Segons va explicar aquest dimecres el president de Seat, James Muir, en la vigília de la inaugu-ració del Saló, es tracta del model que millor combina el nou disseny i la mi-llora tecnològica de la marca.

El cotxe, com les anteriors dues generacions del León, es fabricarà a Martorell sobre una nova plataforma de producció del grup Volkswagen que ja s’ha instal·lat a la planta catalana. La filial del grup Volkswagen preveu repetir l’èxit de vendes de les anteriors generacions del model i fabricar unes 200.000 unitats anuals que se sumin a l’1,3 milions que ja s’han venut fins ara.

El nou model, que competirà amb el nou Volkswagen Golf també presentat a París, arribarà al mercat espanyol a principis de l’any que ve, però ja aquest mes de novembre es començarà a ven-dre a Alemanya, Àustria i Suïssa, apro-fitant l’empenta d’aquestes economies,

especialment l’alemanya.Seat, que també ha estrenat a París el

nou logotip de la companyia, ha equi-pat el nou model amb tecnologies in-novadores com ara els fars integrals de LED, sent el primer en fer-ho de la seva categoria, o la tecnologia Star/Stop per fer-lo més eficient.

El León tanca un any farcit de nove-tats per a Seat. I és que l’empresa està a punt de començar la comercialització del nou Toledo, un dels seus models

més venuts, i ja ha començat a vendre aquest 2012 el Mii, un utilitari petit que substitueix l’Arosa, i també ha re-dissenyat lleugerament l’Ibiza, el seu model més popular.

Amb totes aquestes novetats, Seat espera certificar definitivament la seva recuperació i deixar enrere els núme-ros vermells que ja fa anys que acom-panyen a la companyia.

Text: ACN

LES NOSTRES MASCOTES32

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR

VENDA DE PINSOS

CLÍNICAVETERINÀRIASANT JOAN

HOSPITALITZACIONSi URGÈNCIES

Tel. 629 33 96 97

c/ Lluís Jover, 76 Vilassar de Mar

Tel. 93 750 22 90

14a Desfilada de Gossos d’Amics dels Animals de Vilassar de Mar

Natur Center inicia un nou projecte

El proper dissabte 6 d’octubre la botiga d’animals Natur Center de Cabrera de Mar inicia un nou pro-jecte dedicat a la formació, l’ense-nyament, l’educació i la conscien-ciació envers la natura, seguint amb l’esperit heretat del Parc de les Aus de Vilassar de Mar. Amplia les se-ves instal·lacions amb 300 metres quadrats addicionals situats al ma-teix centre, on es desenvoluparan activitats diverses al llarg de l’any. Amb aquestes activitats programa-des durant l’any aproparan la passió i l’amor que des de Natur Center s’entén per la natura cap a la gent que ens envolta diàriament.

Durant tota la tarda del proper 6 d’octubre estarà obert al públic aquest nou espai per informar de les diferents activitats que es faran al llarg de l’any: desfilades de moda; presentacions de productes; espai d’interacció amb animals; activi-tats de Nadal; cursos d’educació per a gossos; xerrades formatives sobre diversos temes (gossos, gats, aqua-riofília, petits mamífers,...); jorna-des festives, trobades i concentra-cions; projectes de col·laboració per la preservació d’espècies; con-cursos.

Text: Redacció

El proper dia 28 d’octubre tindrà lloc la 14a Desfilada de Gossos d’Amics dels Animals de Vilassar de Mar. Aquesta desfilada va néixer fa 14 anys com a fes-ta d’aniversari de la protectora. Teníem la necessitat de compartir amb els nos-tres voluntaris, socis i altres amants dels animals aquesta celebració. L’objectiu és conscienciar sobre la responsabilitat que implica la tinença d’animals: la im-portància de identificar-los amb el xip i la placa, la necessitat d’esterilitzar-los per evitar cries no desitjades, el res-

pecte als altres ciutadans... i donar una oportunitat de trobar una nova llar als animals perduts o abandonats convi-dant sempre a altres protectores.

L’acte, com cada any, començarà amb una desfilada de gossos per donar en adopció procedents de diferents gos-seres i tot seguit desfilaran els gossos amb amo que podran optar a 4 premis: el més maco, més simpàtic, mes rar i més semblant al seu amo. Com ja és habitual comptem amb la col·laboració desinteressada del Pep Plaza com a

presentador.Aquests temps de crisis profunda

ens posa a totes les entitats sense ànim de lucre en una situació molt delicada. Gràcies a la força dels voluntaris i de les persones que ens ajuden amb les seves aportacions econòmiques podem tirar endavant aquests éssers vius. Aques-ta situació però no ens treu l’alegria de celebrar, un nou any amb tots vosaltres, aquesta festa. Us hi esperem!

Text: Amics dels Animals.

Un moment de la desfilada de l’any passat, que també va comptar amb la presència de Pep Plaza com a presentador de l’acte.

33 TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 LES NOSTRES MASCOTES

El CAAD Maresme necessita voluntaris per ajudar durant la celebració del Saló d’Adopcions Animaladda

L’activitat es durà a terme durant els dies 26, 27 i 28 d’octubre

El Centre d’Atenció d’Animals Do-mèstics de Companyia (CAAD) del Maresme tornarà a participar en el Saló d’Adopcions Animaladda que se celebrarà a Barcelona del 26 al 28 d’octubre. És un saló en el qual el CAAD Maresme intentarà trobar una llar definitiva per als gossos i gats que hi té acollits. El Centre, ubicat a Argentona, necessita voluntaris i vo-luntàries per ajudar en el benestar dels animals durant els dies de cele-bració de l’Animaladda.

Les tasques a realitzar són les se-güents: Tenir cura dels animals: pas-sejar-los, pentinar-los, alimentar-los i donar-los molt d'afecte. Per un dia ells són els protagonistes; Passejar els gossos a la passarel·la d’adopció; Col-laborar en l’atenció dels visitants que s’acostin a l’estand del CAAD. Els trà-mits oficials d’adopció sempre els farà personal del CAAD.

L’Animaladda se celebra els dies 26,

27 i 28 d’octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona. El CAAD Maresme ja està organitzant diferents torns de treball.

Les persones interessades es po-den posar en contacte amb el CAAD Maresme per correu electrònic: [email protected] in-dicant les seves dades personals (nom i telèfon de contacte) i la seva disponi-bilitat horària.

Text: CADD del Maresme-Argentona.

GENT GRAN34

2012 Any Europeu de l’Envelliment Actiu

Possiblement, l’augment de l’esperan-ça de vida és una de les grans consecu-cions assolides pels països de la Unió Europea. Malgrat això, aquest gran avenç aconseguit gràcies als esforços i la solidaritat de les diferents generaci-ons, en aquests darrers anys també s’ha convertit en un dels reptes més impor-tants i a la vegada apassionants que en les properes dècades hauran d’abordar els governs i les societats europees, a fi d’afrontar amb enginy i eficàcia les con-seqüències derivades del ràpid incre-ment de la població major de seixanta anys i del seu progressiu envelliment.

Per aconseguir aquest repte, el 6 de setembre de 2009, la Comissió Europea va declarar l’any 2012 Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat In-tergeneracional. En aquest sentit, amb l’objectiu d’impulsar la participació en aquesta celebració, va promulgar la De-cisió núm 940/2011/UE del Parlament Europeu.

Així, doncs, la Comissió Europea, en el marc d’aquesta Declaració, va instar les institucions governamentals dels estats membres de la Unió a promoure i impulsar des de tots els estaments i àmbits de la societat el principi d’enve-lliment actiu. És per això que el Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Família del Departa-ment de Benestar Social i Família, fidel al compromís amb les persones grans, participa també en aquesta celebració juntament amb les entitats i els organis-mes que des de tot el territori català tre-ballen per a la gent gran del nostre país, institucions, organismes i ens locals de tot Catalunya hi estan convidats a adhe-rir-si a la commemoració.

Text: www.gencat.cat

Un nou ‘Ple de l’experiència’ amb caràcter reinvindicatiu

La gent gran reclama al Parlament solucions davant els efectes de la crisi sobre el col·lectiu

El col·lectiu de gent gran va reclamar al Parlament solucions davant els efectes que la crisi econòmica els està provo-cant, com la reducció de prestacions i l’increment de càrregues impositives. Els representants del Consell de la Gent Gran van fer aquesta reclamació en el marc del ‘Ple de l’experiència’, que es va celebrar al Parlament coincidint amb el Dia de la Gent Gran, el passat 1 d’octubre. Entre d’altres, van criticar l’euro per recepta, els problemes amb la llei de la dependència i les preferents, entre d’altres. El conseller de Benes-tar, Josep Lluís Cleries, ha assegurat que “amb els recursos que genera Catalunya i unes estructures d’estat sòlides i pròpies” es podria “donar la resposta que es mereixen”.

El ‘Ple de l’experiència’ se celebra anualment al Parlament amb l’objec-tiu de donar veu a aquest col·lectiu. L’acte va ser presidit per la presidenta del Parlament i el conseller Cleries. En representació del Consell de la Gent Gran de Catalunya van inter-venir Joan Cals, Rosa Maria Lunas i Montserrat Pastallé, que van parlar sobre la promoció de la qualitat de vida, la participació activa i les afecta-cions de la crisi.

Durant les seves intervencions van cridar l’atenció sobre les conseqüènci-es de la crisi, la reducció de prestacions i l’increment de càrregues impositives perquè “afecten de manera particu-

lar” les persones grans de forma di-recta o perquè han d’ajudar als seus fa-miliars amb dificultats econòmiques.

En concret, van criticar la forma com s’aplica la nova taxa de l’euro per recep-ta perquè “per manca d’equitat gene-ra un desequilibri en les persones grans que tenen economies febles”. També van reclamar solucions davant els problemes d’aplicació de la llei de la dependència, els desnonaments o les preferents, problema que han conside-rat “urgent” perquè s’han de “tornar els diners als seus propietaris”.

D’altra banda, van considerar que cal actuar contra la imatge estereo-tipada del col·lectiu i aconseguir que se’ls vegi com ciutadans de ple dret i “no només com a objectes d’atenció assistencial”.

Tant el conseller Cleries com De

Gispert van agraïr la tasca i la solidari-tat d’aquestes persones, especialmen-ten el moment actual. Cleries va voler fer un “reconeixement a la generosi-tat i al compromís que la gent gran fa per tirar endavant moltes famíli-es” i va considerar que per superar els reptes actuals “és indispensable la solidaritat entre les generacions”.

A més, i relacionat amb el debat polític i social actual, el conseller va assegurat que “com més sobirania tingui Catalunya més benestar so-cial tindrà la seva gent, i per tant, la seva gent gran”. “De què ens ser-veix legislar o publicar normatives si després deslleialment uns altres vénen, ens passen el rasclet i acaben laminant els nostres anhels?”.

Text: ACN

fundació privada

casa pairal

C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia

Fisio - Animació

TRÀMITS LLEIDE LA

DEPENDÈNCIA


Quina informació hem de donar al malalt d’Alzheimer?Possiblement aquesta és una de les preguntes més fre-qüents que es fan, tant els professionals responsables d’atendre els malalts com els seus familiars.

La informació que cal donar al familiar ha de ser generosa i adequada als diferents estadis evolutius de la malaltia. El metge ha d’afavorir la comunicació i fo-mentar la proactivitat. Les llistes de preguntes poden servir de gran ajuda. Un familiar ben informat podrà entendre el que li ocorre al malalt i prendre les decisi-ons més adequades.

El fet de conèixer la malaltia facilitarà que la persona afectada pugui seguir millor el tractament farmacolò-gic i no farmacològic i comprengui les dificultats que pot comportar-li la malaltia en la seva vida quotidiana. A més, pot estar més animat en la planificació del seu futur. Finalment, un malalt que coneix la seva afecció acceptarà mesures de protecció, tant per a ell com per als altres, com ara deixar de conduir.

Però, d’altra banda, el mal pronòstic de la malaltia podria aconsellar minimitzar la realitat per no danyar una persona a qui el patiment la converteix en molt vulnerable. També és possible que en el moment del diagnòstic la persona ja no sigui capaç de compren-dre o recordar informació mitjanament complexa. La falta de consciència de malaltia que presenten molts d’aquests malalts seria un altre element a favor per no informar sobre la malaltia i limitar-nos a donar consells generals referents a la vida quotidiana.

A nivell pràctic és recomanable fer servir un llenguat-ge senzill però no infantil. És molt important insistir en la causa orgànica i aclarir al pacient que no és boig. Segons la meva experiència, la malaltia d’Alzheimer s’ha de pre-sentar com un procés heterogeni, de llarga evolució i amb possibilitats de tractament que modifiquen el seu curs evolutiu i milloren el confort del malalt. La informa-ció s’ha de basar en les necessitats del present sense in-sistir en els aspectes evolutius més severs sobre els quals el malalt difícilment tindrà capacitat de projecció.

En definitiva, el més important en relació a la in-formació que ha de rebre una persona afectada de malaltia d’Alzheimer és el paper que aquest procés informatiu ha de tenir en el tractament global del seu patiment. I, especialment, a ajudar-lo a viure amb la dignitat que es mereix.

DR. SALVADOR ALTIMIR LOSADAGeriatre. Fundació Germans Aymar i Puig

GENT GRAN

Un equip de l’Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú està investigant com re-duir la quantitat de fàrmacs ad-ministrats per controlar les con-ductes disruptives dels malalts d’Alzheimer o amb demència. Ho fan a través del projecte AMPMD, aules multisensorials per a gent gran amb demència, que és pio-ner a l’Estat en l’àmbit de la geria-tria i l’atenció a les demències. Va començar al 2009 i ja porta dos anys de recorregut en què s’han observat beneficis en els pacients. I a finals del 2012 s’avaluaran els resultats que permetin mesurar els efectes de la sala multisenso-rial i elaborar una pauta terapèu-tica substitutòria de fàrmacs. El projecte compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”.

Fins ara, era habitual aplicar teràpia multisensorial a nens o persones amb discapacitat física o intel·lectual, però no en per-sones grans amb deteriorament cognitiu o demència.

En aquests camps més tradici-onals està constatat que les sales produeixen un efecte beneficiós en els usuaris, generant un entorn de calma i benestar, provocant canvis de conducta positius, com és la reducció de l’agressivitat, i afavorint un clima d’intimitat que convida a la comunicació i a la creació de vincles entre el tera-peuta i l’usuari.

Per fer-ho en persones grans amb deteriorament cognitiu o demències com Alzheimer els in-vestigadors s’han d’adaptar al per-fil d’aquests pacients. A diferència dels altres grups de pacients, els ancians van tenir durant la seva vida plenes facultats per experi-mentar sensacions a través de tots

els seus sentits. No obstant això, amb l’edat, els és difícil a causa de la malalties, que fa que la persona es retregui, s’aïlli i adopti conduc-tes repetitives o les anomenades conductes disruptives.

El grup d’investigadors de l’Hospital Sant Antoni Abat del Consorci Sanitari del Garraf (CSG) ha adoptat una manera diferent d’interactuar amb els pacients dins de la sala, on els elements s’introdueixen progres-sivament i s’orienten a les seves preferències. Per això, és molt im-portant el treball previ dels neu-ropsicòlegs, que han de conèixer la història de vida del pacient, els seus gustos, i aquelles coses que li agradaven i que pot tornar a re-viure dins la sala.

En una primera fase es va estu-diar l’abordatge en pacients amb diferents graus de deteriorament cognitiu i de demència, afavorint la introspecció i la comunicació, el tancament de duels, i obrint al-tres canals de comunicació.

Aquesta segona fase té com a finalitat elaborar un Programa d’Estimulació General que per-meti “prescriure” el treball en l’espai multisensorial i adaptar-lo

a les individualitats de cada per-sona. En aquesta fase s’estudia a persones amb Alzheimer i de-mència en estat avançat, que ge-neralment queden al marge de les teràpies convencionals.

Per a la investigadora i neuropsi-còloga de l’equip, Frida G. Bockel, “l’objectiu és arribar a aquests pacients per disminuir el retra-ïment sever, que està demostrat que accelera el deteriorament. Volem conèixer qui eren abans de la malaltia, i rescatar la per-sona que hi ha darrere de cada pacient amb estímuls sensori-als significatius “.

El projecte, aules multisenso-rials per a gent gran amb demèn-cia (AMPMD), que és pioner a Espanya en l’àmbit de la geriatria i l’atenció a les demències, va co-mençar l’any 2009 i ja porta dos anys de recorregut en què s’han pogut observar beneficis en els pa-cients amb diferents nivells de de-mència. A finals del 2012 s’avalua-ran els resultats d’aquesta segona fase, que permetin mesurar els efectes de la sala multisensorial i elaborar una pauta terapèutica.

Text i foto: ACN

Investiguen com reduir els fàrmacs en malalts d’Alzheimer mitjançant teràpies multisensorials

Una doctora de l’equip d’investigació de l’Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, amb un pacient a l’espai multisensorial.

36

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu [email protected].

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

DIVERSOSCONCERTS

ALELLA. ESGLÉSIA DE SANT FELIUConcert benèfic a favor de Càritas. Dissabte 27 a les 21h. Coral Polifònica Joia d’Alella. Aportacions voluntàries per recaptar fons per a Càritas.

EL MASNOU. VINS I DIVINS (C. BARCELONA, 3)Jam session, amb vi DO Alella. Dijous 4 a les 21.30h. Tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella. Gaudiu de la música de cantautors mentre degusteu les especi-alitats de la casa amb una carta de vins DO Alella.

MATARÓ. SALA PETITA CLAPPulso devil + Coriolà. Dijous 4 a les 22h. L’actitud rockera de Pulso Devil i la rauxa de Coriolà seran els protagonistes del banc de proves d’octubre.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍMúsics de casa. 4a edició. Divendres 5 a les 21h. Concert a benefici de Càritas Mataró. Organitza: Càritas Interparroquial de Mataró.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALMarina Rossell canta Moustaki. Dissabte 6 a les 21h. Preu: 20 € platea / 18 € amfi-teatre. Organitza: Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme.

MATARÓ. CLAPBreakdown Collapse + Bellako + The Rise of brutality. Dijous 11 a les 22h. El millor ‘metal’ de la comarca es cita en aquest concert.

MATARÓ. SALA PRIVAT3r cicle d’autor. Antonio Orozco. Diven-dres 12 a les 23h. Preu: 24 €. Organitza: El Dau Associació Cutlural i Sala Privat.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍCicle de concerts simfònics. Orquestra de cambra Gèrminans. Divendres 19 a les 21.30h. Preu: 17 €.

MATARÓ. CLAPFalsalarma. Divendres 19 a les 23h. Estil directe, ritmes amb missatge i una posada en escena demolidora, són les cartes de presentació d’un grup consolidat entre els grans del hip hop espanyol.

MATARÓ. CLAPNyandú. Dijous 25 a les 22h. Els guanya-dors de la darrera edició del Sona9 arriben al Clap amb el seu disc de debut.

PREMIÀ DE MAR. ESCOLA DE MÚSICAConcert d’inauguració. Dijous 4 a les 19h. Amb l’actuació de Corals de l’Escola i el grup de Vent Ensemble, a més d’altres par-ticipacions d’instrumentistes de l’Escola.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATHomeless. Divendres 26 a les 22.30h. Formació de sis musics del Maresme que destaquen pel seu rock sureny i un country tradicional.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANATrobada de Country Aveca. Diumenge 28 d’11h a 14h.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSV Concert d’Amics de la Sardana. Dissabte 6 a les 18.30h. Homenatge al pare Robert de la Riba en el centenari del seu naixement, amb la Cobla Sabadell.

PREMIÀ DE DALT. SC SANT JAUMEKOKCIÓ. Dimecres 31 a les 21h. Cultura gastronòmica amb la tradició popular de la Castanyada. Sopar estrella per recaptar fons i poder dur a terme el projecte de KOKCIÓ.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEProjecció, veredictes i premis del V Concurs de curtmetratges. Diumenge 7 a les 18h. Organitza: Arts i Lletres.

PREMIÀ DE DALT. BARRI DEL REMEIFestes del barri del Remei. Del 12 al 14 d’octubre. Divendres 12 a les 12h: Missa en honor a la Verge del Remei.A les 17.30h: Espectacle infantil La Mascarada. A les 23.15h: Gran Nit de Ball amb l’Orquestra Venècia. Dissabte 13 a les 10h: Torneig infantil de Petanca. A les 11h:Jocs infantils i maquillatge de cares. A les 16h: Inflables i toro mecànic. A les 23.15h: Gran Nit de Ball amb l’Orquestra Aquario. Diumenge 14 a les 11h: Cursa d’Orientació. A les 18h: Festival de Playbacks.

PREMIÀ DE MAR. DIVERSOS INDRETSVIII Fira “Mercat del Mar”. DISSABTE 6. De 10h a 14h i de 16h a 21h: Fira d’artesans amb ambientació marinera. A les 11h: Cer-cavila pregó. De 10h a 13h i de 16h a 20h: bateig de Mar amb dos vaixells històrics, el Rafael i el Jolie Biche. De 10h a 13h: volta pel port a rem i volta pel port a vela. A les 11h: sardinada popular i glop de vi, espec-tacle escènic per l’acadèmia “Casting”. A les 12h: subhasta de peix “a l’antiga” de la Confraria de Pescadors Verge del Carme. A les 12:30h: Jocs mariners. A les 17h: Cercavila d’inici “On són els cavallets de mar?”. A les 18h: L’hora del conte: El mariner de Sant Pau. A les 19h: Gimcana amb trencada de l’olla de les monedes. A les 19:30h: Musclada popular i glop de vi. A les 20h: Cercavila de cloenda amb molta animació. A les 20h: “Observació d’estels des del mar”. 2 hores de navegació en vaixell en què un astrònom ens ensenyarà a orientar-nos.

PREMIÀ DE MAR. DIVERSOS INDRETSVIII Fira “Mercat del Mar”. DIUMENGE 7. De 10h a 14h i de 16h a 21h: Fira d’ar-tesans amb ambientació marinera. A les 10:30h: Visita guiada pel Premià mariner. D’11h a 13h: Taller d’estampació amb motius mariners. A les 12h: Cinema del Mar: Ocèans, llargmetratge documental. A les 12h: Conferència “La subhasta cantada del peix a Montgat”. 12:30h: Danses marineres amb reclutament de tropes. A les 13h: Musclada popular i glop de vi. A les 17h. Cercavila amb els cavallets de mar. A les 19h: Havaneres amb La Taverna i rom cremat.

PREMIÀ DE MAR. RAMBLA DE LA LIÓ Fira Comercial de Tardor. Diumenge 7 de 10h a 21h.Tallers diversos per a petits i

ALELLA. OFICINA DE TURISMEActe inauguració de l’Espai Enoteca de l’Oficina de Turisme. Dissabte 6 a les 12h. Amb la col·laboració de Rosa Vila, somme-lier. Gratuït.

ALLELLA. SKATE PARK3a Competició d’Skate d’Alella. Dissabte 20 de 10h a 15h.

ALELLA. CAN LLEONARTLliurament dels Premis Literaris Alella 2012. Diumenge 21 a les 12h Can Lleonart. XVI edició del certamen de poesia Alella a Maria Oleart. XII edició del certamen de poesia Alella a Guida Alzina. IX edició del certamen de relats curts d’astronomia Alella a Isidre Pòlit.

CABRERA. CARREFOUR PLANETEspecial cuina Knorr. Del 27 al 15 d’octu-bre de 10 a 22h. Els assistents podran as-sistir a sessions de cuina de la mà de xefs i degustar gustoses i senzilles receptes.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPALEspectacle ‘Il·lusions’. Diumenge 28 de 16h a 21h.

CABRERA DE MAR. Festa del quinto. Dimecres 31 a la tarda.

CABRILS. BIBLIOTECACentenari de Pere Calders. Divendres 26 a les 20.30h. Contes de la veritat oculta amb l’Albert Estengre. Festival Muntipolar.

EL MASNOU. C/ALMERIA, PERE GRAU, SANT FELIP I SANT MIQUELLa Botiga al Carrer. Dissabte 6 a les 10h. Exposició i parades dels comerços en diferents carrers del Masnou.

EL MASNOU. C/BARCELONA, ROGER DE FLOR, JAUME BERTRAN I PÇA. DE LA LLIBERTATFira d’Artesania del Masnou. Dissabte 6 i diumenge 7 de 10h a 21h.

EL MASNOU. CASINO DEL MASNOUXVI Jornades de Salut Mental. Diumenge 7 a partir de les 11h. Acte per apropar les malalties mentals a la societat.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSEntrada lliure a la Seu Fundació Caixa Laietana. Dissabtes 6 i 20, i diumenge 28 de 10h a 12h.

MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓFesta de Sant Simó. Del 20 al 31 d’octubre hi haurà activitats ben diverses a l’ermita marinera: havaneres, concerts corals, activitats esportives i lúdiques per tota la família, tómbola, entre d’altres.

MATARÓ. PLAÇA SANTA ANNA164 anys del ferrocarril. VIII Fira Ferrovi-ària. Dissabte 27 d’11h a 20h.

PREMIÀ DE DALT. PARRÒQUIA I LA BENÈFICAFesta Homenatge a la Gent Gran. Diu-menge 21. A les 11 h: Missa a la Parròquia cantada per la Coral Primiliana de Veus Femenines i en finalitzar aperitiu. A la tar-da, a La Benèfica, repartiment de plaques a tots els socis, que en el transcurs de l’any compleixin 80 anys. Espectacle i berenar.

PREMIÀ DE DALT. LA BENÈFICACelebració de la Castanyada i Balls de Saló. Dissabte 27 a les 18h

ALELLA. CAN LLEONARTCurs d’astronomia. Dissabte 6 d’11 a 13h. El curs consta d’una sessió teòrica i dues pràctiques. Més informació: Oficina de Turisme d’Alella (93 555 46 50).

ALELLA. CAN LLEONARTCuina Hindú amb el restaurant Solko. Dimecres 10 de 18 a 20h. L’Òscar Farina ens ensenyarà a fer alguns plats de cuina hindú. Preu 17€. www.canlleonart.com

ALELLA. CAN LLEONARTClub de tast Alella. Vins de Toro. Dijous 11 de 21h a 23h. Tastarem vins de la DO Toro de la província de Zamora. Preu: 12€ + 8€ material. A càrrec de Rosa Vila, sommelier.

ALELLA. GARDEN CENTER ARENASTaller. El jardí mediterrani i la tardor. Di-marts 16 de 17h a 19h. Aprendrem què cal fer amb les plantes i jardins quan s’acosta la tardor. Preu: 10€ www.canlleonart.com.

ALELLA. CAN LLEONARTTaller d’aquarel·la a l’aire lliure a la tardor. Dissabte 20 de 9.30h a 12.30h. Descobrim les possibilitats creatives de l’aquarel·la pintant els colors de la tardor. Preu: 12€. www.canlleonart.com.

CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEUActivitats Associació D’ones de Cabrera de Mar. Patchwork: Dijous de 18h a 20h. Kun-dalini Ioga: Dilluns i dimecres de 19.30h fins 21h. Tai-Txi: Dijous de 10h a 12h. Iniciació a la fotografia: Dimarts de 18h a 20h.

MATARÓ. TECNOCAMPUSTaller d’interpretació. 19 d’octubre (5 sessions de 3 h). Amb Esteve Rovira i Jordi Planas, director i actor de La Riera. Adequat per a tots aquells aficionats a la interpretació teatral que vulguin treballar la interpretació davant d’una càmera.

PREMIÀ DE DALT. ESPAI SANTA ANNATaller Comunicació verbal i prevenció de la violència. Dimarts 16 i dijous 18 de 15h a 18.45h. A càrrec de l’Anna M. Vidal, del Centre d’Estudis d’Educació Corporal.

PREMIÀ DE DALT. ESPAI SANTA ANNAXerrada Taller Ser pares i mares avui dia: un diàleg entre dones i homes. Dimecres 17 de 15h a 17.30h.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECAInici del Taller d’escriptura creativa. Dijous 4 a les 18.30h. A càrrec de Susanna Hernández. Cal inscripció prèvia.

TEIÀ. CASAL ASACTaller de punts de llibre super original. Dijjous 11 a les 18h.

TEIÀ. CMC LA UNIÓCuina de verdures. Divendres 19 i 26 de 19.30h a 21.30h. Descobrirem com cuinar les verdures, plats senzills i nutritius. Preu: 31€. Material inclòs.

VILASSAR DE DALT. CAN RAFARTTaller de suport per a persones que cuiden a una persona dependent a casa seva. Dilluns 15 a les 16:30h. Impartirà el taller un psicòloga de la Fundació Hospital. Més informació: 93 750 71 35.

VILASSAR DE DALT. CENTRE OBERTTaller de panallets. Dimarts 30, 17.30h.

CURSOS I TALLERS

grans. A les 12h i a les 17:30h: Masterclass d’esgrima medieval d’espasa llarga. A les 12:30h i a les 18h: Exhibició de balls. A les 19h: Taller de Salsa i exhibició de Capoeira.

VILASSAR DE DALT. PARC DE CAN RAFARTFesta solidària i II Mercat de 2a mà. Dissabte 6 de 9h a 14h. Amb activitats d’aventura per als més petits. Inscripcions: [email protected]. Orga-nitzat per: Solidaris amb Burkina amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Secció de Muntanya de la Massa CCV i el Club Farra-O.

VILASSAR DE DALT. PATI DEL MUSEU Fira del Bolet i la Natura. Diumenge 28. Mostra de bolets i fira d’artesans. Orga-nitzat per: Amics dels bolets de Vilassar de Dalt – Museu Arxiu Vilassar de Dalt. Més información a: www.vilassar.cat.

VILASSAR DE DALT. CENTRE OBERTCastanyada terrorífica. Dimecres 31 a les 17:30h. Passatge del terror i berenar. T’atre-veixes a descobrir el passatge del terror?

VILASSAR DE MAR. AV. EDUARD FERRÉSXV Fira Fora Estocs. Dissabte 6 de 10h a 20h. Al voltant de 40 botigues vendran durant la jornada els productes de “Fora Estocs” al millor preu.

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETSCORRELLENGUA 2012. Dissabte 6. A les 18h: Cercavila de cultura popular fins a la plaça del Círcol. Plaça Àngel Guimerà. A les 19h: Bitlles catalanes, tirolines... Plaça del Círcol. A les 20.45h: Lectura del manifest del Correllengua. Plaça del Círcol. A les 21h: Sopar popular. Botifarrada i servei de bar durant tota la nit. Plaça del Círcol. A les 22h: Concert amb El Veïnat i Caribús.

VILASSAR DE MAR. ESPAI CULTURAL CAN BISA CORRELLENGUA 2012. Diumenge 7 a les 19h. Recital de poesia, actuació dels Ssstrèpits de l’AVAL i berenar popular amb galetes i moscatell.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORTxaló Txaló. Divendres 5 a les 22h. Docu-mental creat per un grup d’alumnes de l’Institut Garrotxa sobre el seu viatge fins al Panjar, per conèixer el país d’on pro-venen dos dels seus companys de classe. Presentarà la projecció en Xavier Besalú, professor de pedagogia de la Universitat de Girona, i ens acompanyarà la Toma Calm, professora de l’Institut i creadora del projecte educatiu Ull, canvi i acció.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR.Somnis atrapats. Divendres 19 a les 22h. Salt és el teló de fons d’aquest documental que ens parla dels somnis atrapats dels immigrants. Amb en Marc Faro i l’Anna Teixidor, directors i guionistes d’aquest documental. Presentarà l’acte en Natxo Vila, professor de psicologia i pedagogia de la Universitat de Girona i coneixedor de la realitat social de Salt.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORA las puertas de Paris. Divendres 26 a les 22h. De Marta Horno i Joxean Fernández (directors i guionistes). Aquest documental pren consciència de la parcel·la de la societat que sempre es queda a les portes...

37

ALELLA. CAN MANYÉTranslacions. Fins al 14 d’octubre. Una proposta artística a l’entorn del vi d’Artur Muñoz.Visita guiada per l’artista: Diumen-ge 7 d’octubre a les 12h.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Sant Lluc 2012. Fins al 4 de novembre.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Josep Serra. Necessitat vital. 30 anys. Fins al 4 de novembre.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANIArt contemporani de Catalunya 1970-1979 (II). Fins al 19 de maig del 2013. Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Exposició d’Antoni Batllori Jofré. Del 15 d’octubre al 12 de novembre.

PREMIÀ DE MAR. PREMIARTExposició col·lectiva. Del 5 al 14 d’octubre. De pintura i escultura, a càrrec de R. Aguilar, J Mª Font, J Bas, A Bachs i R Perarnau.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORUn llop a la tauleta de nit. Del 3 al 31 d’octube. L’exposició, localitzada al voltant d’una tauleta de nit, pretén mostrar com és i com ha estat aquest animal, símbol i aque-tip en una societat canviant com la nostra.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAAmb ull de peix. Del 29 setembre a 28 octubre. Mostra de fotografia submarina de Marc Casanovas. Inauguració el 7 d’octubre, a les 12h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Emociones Sureñas / Emocions del Sud. Del 4 octubre al 5 novembre. Exposició d’il·lustracions de Blanca Ros. Inauguració el 5 d’octubre a les 19h.

EXPOSICIONS

ALELLA.El Bosc de la Roca d’en Toni a la Tardor. Diumenge 14 a les 9.30h. Sortida sende-rista i naturalista (Òrrius, Cabrils, Vilassar de Dalt). Informació: Oficina de turisme d’Alella. [email protected] [email protected].

ALELLA.Travessa Oix-Beget. Dimecres 17. Acom-panyats d’en Ramon Rodríguez, guia de Giroguies. Travessa per l’Alta Garrotxa d’Oix fins a Beget. Pel camí veurem ermites romàniques, arbres monumentals, masos plens d’història, camins centenaris i natura sempre al voltant nostre. Dificultat mitja. Preu: 22€ (transport). Cal inscriure-s’hi amb antelació. www.canlleonart.com.

CABRERA DE MAR. PLAÇA DE LA FÀBRICAPassejades per Cabrera. Tots els diu-menges d’octubre de 10h a 12h (aprox). Sortida Pl. de la Fàbrica.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUMEExcursió, sortida al Montseny. Dissabte 13 a les 8h. Cal portar l’esmorzar. Organit-za: Grup de Muntanya.

PREMIÀ DE DALT. PARC DE LA SERRALADA Sortides Guiades 2012 Parc Serralada Litoral: El Bosc de la Roca d’en Toni a la tardor. Diumenge 14. Punt d’informació de Can Lleonart (Alella). Tel. 935 554 650. Places limitades. Sortides gratuïtes.

PREMIÀ DE DALT. PARC DE LA SERRALADA Sortides Guiades 2012 Parc Serralada Litoral: El cim del Castell de Burriac. Diumenge 28. Punt d’informació de Can Boquet. Tel. 656 903 642.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL ENTITATSMatinal familiar a Olzinelles (Parc Na-tural del Montnegre). Diumenge 7 a les 8h. Dificultat baixa: per a tota la familia. Desplaçament en cotxe. Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: Montaltrek.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL ENTITATS Comanegra i Puig de les bruixes (Alta Garrotxa). Diumenge 21 a les 7h. Des de Beget pujarem aquest dos cims de la mateixa serralada. Dificultat mitja. Des-plaçament en cotxe. Cal portar esmorzar i dinar. Sisku Calopa 660 328 148. Organit-za: Montaltrek.

TEIÀ. CMC LA UNIÓPassejades per conèixer les herbes remeieres. Dissabtes 20 i 27 d’octubre. Plantejat com una activitat lúdica i cultural de divulgació del coneixement de les plantes comestibles, aromàtiques i reme-ieres. El preu pels dos dies és de 20€ (18€ empadronats a Teià). Cal fer l’inscripció a la CMC La Unió abans del 16 d’octubre.

VILASSAR DE MAR. ESTACIÓ RENFESortida gratuïta a Barcelona. Diumenge 7 a les 9h. Per visitar el Palau Güell, d’estil modernista, recentment restaurat.

VILASSAR DE MAR. CENTRE CÍVIC LLUÍS JOVER Sortida a Sant Corneli amb dinar i visita al Museu Mina de carbó de Cercs. Diumenge 21 a les 8h. Preu sense entrada al Museu: 36€ i amb entrada al Museu: 42€. Informació i inscripcions al tl. 667 750 708 (Sra. Blanca).

SORTIDES

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROPresentació del llibre Bitácora de un Masón, de Gaspar Galland i Hiram Muad-dib. Dijous 4 a les 19h.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROTertúlia literària: Homes i ratolins, de John Steinbeck. Dijous 25 a les 19.30h.

CABRILS. BIBLIOTECACom era abans Cabrils. Divendres 5 d’octubre a les 17h. Moderada per en Joaquim Forcada.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESPresentació del llibre Paraísos a ciegas, de Juan Antonio Masoliver Ródenas. Dimecres 10 a les 19h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESEspectacle: Contes sorneguers d’en Pere Calders. Dimecres 24 a les 19h. A càrrec de Carme Pla. Per a públic adult.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPALIsrael i Palestina: un conflicte intermina-ble? Dijous 11 d’octubre a les 19h. A càrrec d’Arantza de Odriozola.

MATARÓ. HOTEL ATENEA PORT MATARÓLa Caravana solidaria a l’Africa Occiden-tal. Experiència personal en cooperació solidària. Dijous 4 a les 20h. A càrrec del Dr. Roque Pascual Salazar, membre del Rotary Club de Santa Coloma de Gramanet, que participant a la Caravana Solidaria a l Africa Occidental. Va ser segrestat, junt amb dos companys mès, durant un llarg període de temps, i feliç-ment alliberat.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI Els dijous de la Nau Gaudí. Gaudí arqui-tecte. Dijous 11 a les 19.30h. Conferència a càrrec de l’arquitecte Manuel Brullet. Organitza: Consorci Museu d’Art Contem-porani de Mataró.

PREMIÀ DE DALT. SALA D L’ORFEÓPresentació del llibre Plantes aromàti-ques, 80 aplicacions a la cuina. Divendres 19 a les 19.30h.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Presentació del llibre: Micciones. Dijous 25 a les 19H. A càrrec de l’autor Vicente Llamero.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓTertúlies en català: llegim Pere Calders. Dilluns 15 a les 19h. Per a alumnes dels nivells Bàsic 3 i Elemental o persones que parlen català amb certa vacil·lació i volen practicar-lo d’una manera diferent. Cal inscripció prèvia a l’Oficina de Català.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓLectures en veu alta. Dimarts 16, 23 i 30 a les 18.30h. Llegirem el llibre Una Mochila para el Universo, d’Elsa Punset. Ho organit-za: Mar de Dones.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓTertúlies en català: llegim Pere Calders. Dimarts 16 a les 19h. Per a alumnes dels nivells Intermedi i Suficiència o persones que parlen català amb certa fluïdesa i volen practicar-lo d’una manera diferent. Cal inscripció prèvia a l’Oficina de Català.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORClub de lectura. Divendres 19 a les 18h. Aquest mes debatrem la novel·la Cometas en el cielo, de Khaled Hosseini. La Ivana Ares i la Rosa Villaplana condueixen aquest espai.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRERTertúlia literària. Dijous 18 a les 19h. Tertúlia sobre Poemas y antipoemas de Nicanor Parra amb la col·laboració voluntària de Daniela Augusta Cavalli.

XERRADESTEATRE

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Entretrès. Dissabte 13 a les 21h, i diumen-ge 14 a les 19h. A càrrec de l’Associació Juvenil de Teatre del Masnou (AJTEM). Preu: 5€.

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET (FONTANILLS, 77-79)Pep Bou presenta Bufaplanetes. Dissabte 27 a les 22h, i diumenge 28 a les 19h. Preu: 10€.

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Risamblea de soluciones. Diumenge 7 a les 19h. A càrrec d’Enreda Teatro. Preu: 5€. Dos actors interpreten deu personat-ges absurds, cinc parelles que, en clau bufonesca, reflecteixen la realitat dels temps que corren. Punts de venda d’entra-des de la programació de l’Espai Escènic ca n’Humet: Anticipada: Queda’t www.que-dat.cat. Taquilla: Espai Escènic Ca n’Humet (Dues hores abans de l’espectacle).

MATARÓ. SALA CABANYESThe Last Five Years. Divendres 26 i dis-sabte 27 a les 21.30h, diumenge 28 a les 18.30h. Preu: 9€.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEII Marató Jo Butaca. Dissabte 20 i diu-menge 21 a les 10h. Segona marató de la Secció Jo Butaca, amb diverses actuacions.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATTerra baixa. Divendres 5 a les 21h. Drama d’Àngel Guimerà que planteja magistral-ment l’oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta). .

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATREEl diari d’Anna Frank. Dissabtes 6 i 20 a les 22h, diumenges 7 i 21a les 19h. A càrrec de la companyia senseoficinibenefici. Direcció: Ana Domenech.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT L’Es3. Dissabte 20 a les 19h. A càrrec de la companyia Trifaldó. Espectacle per a tots els públics on es combinen diverses tècniques de circ amb tocs d’humor i dansa acrobàtica.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAEl Teló de Pedra. Dissabte 6 a les 22h. De la Cia. Teatre en Blanc i Negre. Centrada en la pintura rupestre del Paleolític, mostra un tema enormement desconegut per a la majoria de la societat: els rituals màgics i la filosofia que amaguen entre les seves misterioses línies. Preu: 12€ - Anticipada: 10€. Més informació a: www.teatrelamassa.cat i www.teatreblancine-gre.com.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAFuita. Dissabte 20 a les 22h, i diumenge 21 a les 18h. De Jordi Galceran a càrrec de la Cia. La Cúpula de Guastavino. És una obra fresca i divertida, tota una anima-lada! Preu: 12€ - Anticipada: 10€. Més informació a: www.teatrelamassa.cat.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAGiselle. Ballet de David Campos. Dissabte 27 a les 22h. Preu: 24€ - Anticipada: 20€. Més informació a: www.teatrelamassa.cat i www.balletdc.com.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAHora del conte: La castanyera i Els tres porquets se’n van als Pirineus. Dimarts 30 a les 17.30h.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROL’hora del conte: Històries d’Italia. Dime-cres 17 a les 18h. A càrrec de Carles Alcoy.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Hora del Conte: Xup-xup de contes. Divendres 5 a les 18h. Gatunes. Contes en llengua d’origen. Divendres 19 a les 18.

EL MASNOU. PLAÇA DE RAMÓN Y CAJALVI Festa Solidària Pro DISMA. Diumenge 21 a les 10h. Activitats per als infants.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPALL’hora del conte: Raspall i altres contes de Pere Calders. Dissabte 6 a les 12h.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANAEls dijous a la biblio. Dijous 4: En Tito mag, de Guido van Genechten. Dijous 11: En Pinko i el seu gos, de Josefina Aldecoa. Dijous 18: La aventura del pollo Kiko, d’Irene Blasco Grau. Dijous 25: El llop que volia ser xai, de Mario Ramos.

MATARÓ. CA L’ARENASPassatgers a bord. Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 18h. Activitat familiar (a partir 5 anys).

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇAMimiX. Diumenge 7 a les 12h. Circ amb KaTRasKa CIA. Un inspector desafortunat vol descobrir el gran misteri. Preu: 6 €.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte. Dimarts 9 a les 18h: Mou-te, dent, mou-te, a càrrec de Mercè García. Dimarts 16 a les 18h: El Nen que menjava poc. Dimarts 23 a les 18h: Nyam-nyam! a càrrec de Lola Casas. Dimarts 30 a les 18h: D’això no en vull.

MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVESL’hora del conte. Dimecres 10 a les 17.30h: La zebra Camil·la. Dimecres 17 a les 17.30h:L’aniversari del Senyor Guilla-mó. Dimecres 24 a les 17.30h: L’ovelleta que va venir a sopar. Dimecres 31 a les 17.30h: A dormir, monstres!

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAPresentació de Cançonetes embarbussa-des, de Lola Casas. Dissabte 20 a les 18h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALSTOP. Una nova aventura dels Supera-gents de la Ketty. Espectacle pedagògic i divertit de la Companyia “Gralla”. Diumen-ge 30 a les 18h. Entrades a RACC Mataró.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL.The Magomic Show. Diumenge 21 a les 18h. Clown. Comèdia inspirada pel món de la màgia i l’art del clown. Preu: 6 €.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇAPere Flaix. Tele-Salut. Diumenge 28 a les 12 h. Binixiflat titelles. Preu: 6 €.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Taller infantil: Coneguem els bolets. Dijous 18 a les 18h.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓL’hora del conte: Alícia Patapam. Dime-cres 17 a les 18h. A càrrec de Mònica Torra.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATGomagom. Dissabte 27 a les 21.30h.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATREClic! Diumenge 28 a les 18h.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORL’hora del conte: Els tres porquets. Di-marts 16 a les 18h, a càrrec de Ivana Ares. El gegant del pi. Dimarts 30 a les 18h.

INFANTIL

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS16è Festival de titelles Vilassar de Mar Firobi. Del 19 al 21 octubre. Divendres 19 a les 17h: Berenar del Firobi. Pl. de l’Ajuntament. A continuació, inauguració del 16è Festival amb El tresor del pirata, de la cia. Somriures Nòmades. Pl. de l’Ajuntament. Dissabte 20 d’11h a 13h Tallers de la Sol. Pl. Àngel Guimerà. A les 11.30h El Bavastell antic, de la cia. Galiot Teatre. Torre d’en Nadal. A les 12h: Pinotxo, premi Drac d’or Ara Titelles, de la cia. Titelles Sebastià Vergés. Davant la Biblioteca Municipal. A les 13h: Post, de la cia. Engruna Teatre. Pl. del Círcol. A les 17h: Raspall, de Pere Calders, a càrrec de la cia. Teatre Nu. Espai Can Bisa. A les 18h: El príncep feliç, de la cia. La Baldufa. Ateneu Vilassanès. A les 19h: El Bavastell antic, de la cia. Galiot Teatre (2a representació). Torre d’en Nadal. A les 20h: L’aventura de l’aigua, de la cia. Titerekulti. Carrer Sant Joan. Diumenge 21 a les 11.30h: Lilit, de la cia. El Petit Nagual. Davant la Biblioteca. De 12h a 13.30h: Cal lleó, de la cia. La títera. C. Sant Joan. De 12h a 14 h: Sie7e, Premi de Lleida, de la cia. Imedio Teatro. Pl. del Círcol. A les 17h: La rateta que..., de la Cia. B. Espai Can Bisa. De 17h a 19h: Sie7e, Premi de Lleida, de la cia. Imedio Teatro. Pl. del Círcol. A les 18h: Cómicos de la legua, de la cia. Los titiriteros de Binéfar. Ateneu Vilassanès. 19.15 h Inici cercavila de cloenda del Festival amb l’AVAL i Ssstrèpits. Davant de l’Ateneu Vilassanès.

38

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fi txer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: [email protected] en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat benefi ciats amb el premi. Un cop confi rmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notifi cació, podran identifi car-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de setembre van ser: JORDI COSTA FORNAGUERA, FRANCESC RIVIÈRE I TELL, CARLES MARROT BUXADÉ, MARC ANDRÉS CASANOVAS.

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

CUIDADORA. Señora catalana con experiencia muy dinami-ca se ofrece para el cuidado o acompañamiento personas may-ores con demencia o minusvalia. Con coche. 685.84.77.33.

SEÑORA BUSCA TRABAJO. Señora con referéncias, se ofre-ce para trabajar de limpieza. Tel.615.26.37.94 - 93.790.98.36.

TREBALLDEMANDA

DIVERSOS

VACÍO PISOS, GRATIS. Re-cojo lo que ya no quieres, muebles, ropa, electrodomés-ticos, libros, menaje del ho-gar, herramientas, juguetes. [email protected]

HERBALIFE. DISTRIBUIDOR INDEPENDENT. Truqui per pro-ductes o Oportunitat de Negoci Independent. Tel.629.32.42.52.

ESPAI DE MATERNITAT I CRI-ANÇA MIMA’M. Tallers Mas-satge Infantil i Refl exologia Podal Infantil, assessorament portanadons, Acompanyament doula. www.espaimimam.com. Tel.650.95.92.88

TRABAJA DESDE CASA. Puedes informarte en www.adiosalosjefes.com o llamar al 638651712 y preguntar porla Sra. Isabel, también puedes de-jar tus datos en el 93.100.23.04.

SALUT IBELLESA

ENSENYAMENT

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

20%descompte

Dillunstarda i dijous

INTERCAMBIO clases italiano por clases guitarra. Nativa italia-na. 610.83.92.78.

REFORÇ ESCOLAR MATARÓ. Mestres amb experiència en docència s’ofereixen per a fer reforç de Primària. Intervenció psicopedagògica. Seguiment fa-mília-escola. 636.05.96.67.

CLASES DE RUSO. Clases de ruso con profesora nativa, experi-encia y seriedad. presenciales o por Skype, precios economicos. [email protected].

CLASSES PARTICULARS DE MÚSICA: Llenguatge musi-cal, guitarra i baix, cant. Clas-ses fl exibles i econòmiques. [email protected]

ATENCIÓ PSICOLÒGICA. Ramon Domingo, doctor en Psi-cologia per la UAB Diagnòstic i tractament d’infants adolescents i adults Tel.665.51.58.69.

TERAPEUTA ENERGÈTICA. Sanergia, reiki, canalitzadora, terapia regresiva, fl ors de bach. Proba una neteja d’aura i un reequilibrat de chakres gratuit. 677.08.19.72.

LLOGUER DE DESPATX de 17 metres. Modern, Nou i molt ben situat. Amb tot inclòs. 470 €/ mes. A la Plaça Dr Ferran. Pre-mià de Mar. Tel.93.754.75.96

PLAÇA D’APARCAMENT a Mataró. C/ Velàzquez 75. Plaça gran. 15.000 €. Tel.685.80.76.13.

TRASPÀS FRUITERIA MATARÓ. Traspàs complet, bàscules, ne-veres, estanteries. Situada zona comercial, envoltat de botigues. Oportunitat. 9500€ Preu negoci-able. Tel.639.79.04.86.

IMMOBLES

SERVEIS PROFESSIONALS

TRADUCTOR DE RUSO. Tra-ducciones ruso-español para particulares y empresas (pà-ginas web, correspondencia, folletos publicitarios, etc.) [email protected].

REPARO ORDINADORS POR-TATILS. Si tens algun problema amb el teu ordinador portatil o de sobretaula no el llencis!. Preus econòmics, recollida a domicili [email protected].

INSTAL·LACIONS I MANTENI-MENT. Electricitat, aigua, gas, calefacció i climatització. Instal-lador autoritzat. Preus econò-mics. Truqui sense compromís. Salvador. 619 517 680.

PSICOPEDAGOGA - ORIENTA-CIÓ EDUCATIVA. Psicòloga col-legiada, amb àmplia experiència ofereix: reforç escolar, reeduca-cions psicopedagògiques, as-sessorament a pares. Sessions a domicili. [email protected]

PINTORES DEL MARESME. Piso completo 3-4 habitaciones

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

material incluido 500 euros cali-dad, limpieza y experiencia nos adaptamos a su economia. Sr. Roberto 647.76.48.50.

PINTOR MISTERAPID. Pre-cios realmente muy econo-micos limpio rapido y de toda confi anza experiencia y puntualidad,pisos comunidades excelentes acabados. Sr. Molins. 697.85.08.88.

TÉCNICO INFORMÁTICO A DO-MICILIO. Reparación de portati-les, torres,confi guraciónes pro-blemas con internet etc... [email protected]

TRANSPORTS I MUDANCES. Faig transports amb camió grúa 18t o camió amb caixa tanca-da. Disponible 24h. Preu a ne-gociar. Interessats truqueu al 639790486.

VOLS UNES BONES FOTOS?. Sóc el teu fotògraf per els teus millors records: Casament, fes-tes, events d´empresa, retrats... www.fototendencias.jimdo.com.

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

COMPRAVENDA

VENDO PATINETE. Práctica-mente nuevo. Precio 20 euros. Tel.677.59.89.37.

COMPRO VINS I LICORS Be-nedictine, Calisay, Chartreuse i Karpy a 30€/ampolla.Ampolles velles i sense obrir. També com-pro altres licors, caves i vins vell. [email protected]

VENC LOT DE JOCS DE LEGO. Venc lot de jocs de Lego per valor de mes de 600€ per 250€. Amb caixes 3409, 7262, 7257, 7418, 7414, 7417, 5986, 4508, 6473, 4970, 6433, 4709, 4728, 4853, 4850, 45. [email protected]

TEBEOS, CÒMICS, JOGUINES PER COMPRAR. Tebeos antics, còmics Superherois, Manga, àl-bums de cromos, llibres,postals,calendaris de butxaca, monedes Scalextric. Tel.630.93.06.16.

COMPRO VIDEOJOCS ANTICS. Coleccionista compra vide-jocs antics (NINTENDO, MSX, SEGA, SPECTRUM, ETC). paso a recollite’ls (ZONA MARESME). Pago 3 euros per joc. [email protected]

ES VEN IMPRESSORA BRO-THER MULTIFUNCIÓ. Model 9850CDN Fax-Impressora-Es-càner-Fotocopiadora. 4 car-tuxos mig ús + 3 cartutxos nous color. Perfecte estat. Recollida a Arenys de Mar. Preu 300€. [email protected]

Tribuna Maresme 268

Documents

Transcript of Tribuna Maresme 268