Tribuna Maresme 270

FOTO: OLGA BOIX

TRIBUNAmaresmemesames

Número 270. Desembre 2012

Nadalal MaresmeAGENDA. Actes del cicle nadalenc a la comarca.

EL CORTE INGLÉS. Ajorna les obres a Can Fàbregas.

CAIXA LAIETANA. Immersa en ple procés de transformació.

CAN XALANT. Els artistes demanen la continuïtat del centre.

PATRIMONI. Ramon Coll parla del llegendari maresmenc.

MOBILITZACIONS. Suport multitudinari a l’escola catalana.

CRÒNIQUESL’alta participació marca la jornada electoral

Precisament com arreu del territori de Catalunya, al Maresme van anar a votar una gran majoria de ciutadans, un 71,14%, el que suposa una desena de punts per damunt de la partici-pació registrada al 2010, cosa que demostra l’interès que han suscitat aquests comicis que portaven de re-refons el debat sobiranista, l’impacte de la crisi i les retallades socials que aquesta ha comportat.

A la comarca, en còmput global, les xifres de vots –segons el Consell Co-marcal del Maresme– van ser 217.641 vots a candidatures, 2.780 en blanc, 1.747 de nuls i 90.138 abstencions. D’altra banda, els resultats electorals obtinguts han estat molt similars al conjunt de Catalunya, com ve passant en les darreres convocatòries.

La participació electoral a la comar-ca el 25N ha estat gairebé 10 punts su-perior a la registrada el 2010. CiU ha estat la candidatura més votada, si bé ha perdut prop de 4.000 vots. ERC, igual que al conjunt de Catalunya, ha

experimentat una important pujada que l’ha situat com a segona força. Respecte a 2010 ha guanyat gairebé 18.000 vots. El PSC n’ha perdut més de 2.000 i ha passat a ser quarta força, darrera el PP que ha pujat a la vora de 5.000 vots. ICV també ha registrat un important augment de vots, a la vora de 7.000, i Ciutadans s’ha situat com a sisena força comarcal després d’haver guanyat més de 8.000 vots. Per la seva banda la CUP ha aconseguit el suport de prop de 7.000 maresmencs i ma-resmenques.

Més al detall, pel que fa a candida-tures que han entrat al Parlament, la més votada ha estat CiU, amb 78.395 vots (35,56%), baixa en vots en re-lació a 2010, que va obtenir 82.215 (43.32%).

En segon lloc, ERC ha obtingut 31.265 (14.18%), en relació als 13.360 (7,04%) de 2010.

La tercera força més votada al Ma-resme ha estat el PP, amb 27.457 vots (12,45%), quan el 2010 en va obtenir

22.565 (11,89%).El PSC, amb 26.015 (11,80%) perd

vots, ja que el 2010 va aconseguir-ne 28.466 (15,00%).

ICV-EUiA va rebre un total de 19.148 vots (8,68%), en relació als 12.470 (6,57%) dels altres comicis.

Ciutadans, amb 14.852 vots (6,73%), va augmentar considerable-ment, ja que el 2010 va rebre’n 6.016 (3,17%).

La CUP, que es presentava per pri-mer cop al Parlament, ha obtingut 6.981 vots, el 3,16%.

Pel que fa a forces que no han entrat al Parlament, PxC obté 4.840 vots, en relació als 4.499 de 2010. SI treu 3.107 vots, en relació als 7.167 de 2010.

D’altres forces amb vots són Eb (Escons en blanc), 1.520; PACMA (Partido Antitaurino Contra el Mal-trato Animal), 1.217; PIRATA.CAT, 1.025; UPyD, 649; FARTS.cat, 638; VD, 412 i UCE, 120.

Text: Albert Calls

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. [email protected].

[email protected]. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNAmaresmemesames

Amb el suport de

30.123 EXEMPLARS

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

Resultat de les eleccions autonòmiques, un nou mapa polític que cal veure quina forma defi nitiva pren en els dies a venir, encara que tot apunta cap a un escenari d’acord entre la força més votada, CiU i la segona, ERC, sota el paraigua del sobiranisme. És indiscutible, però, que la principal dada que cal assenyalar de la darrera contesa electoral ha estat l’alta participació que demostra l’interès de la població en aquests comicis.

02 Eleccions 25NAnàlisi dels resultats electorals al conjunt de la comarca i a la capital del Maresme.

05

06

08

09

10

14

16

18 Can XalantL’Ajuntament treballa per defi nir el projecte i els artistes en reclamen la continuïtat.

El trenL’Ateneu Caixa Laietana mostra una exposició sobre el tren i el progrés industrial a Mataró.

LlibresPropostes editorials que presenten els autors vinculats a la comarca aquestes festes.

LlegendesEl premianenc Ramon Coll estudia en un llibre el llegendari i la tradició comarcals.

El Corte InglésLa locomotora comercial ajorna les obres fi ns que s’aclareixi la problemàtica legal.

Solidaritat La Protectora de Mataró prepara un desembre ple de propostes per obtenir suport solidari.

Caixa LaietanaDesprés de la dimissió de Josep Ibern, es troba immersa en ple procés de transformació.

Escola catalanaMobilitzacions al territori català contra la reforma educativa del ministre Wert.

Imatge d’arxiu.

3 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012

A grans titulars, basant-nos en les da-des, tindríem que CiU (28,26%) i PSC (15,97%) aconsegueixen respectiva-ment el pitjor registre en unes autonò-miques a la ciutat (fins ara el llistó per baix era el 2003 per CiU amb un 30,03 i el PSC un 17,98 el 2010); el PP aguanta com a tercera força amb un 14,54 i treu el millor resultat de la seva història en unes autonòmiques a la ciutat; ERC passa a quarta força amb un 10,88 i gai-rebé iguala els seus propis resultats de 2003 i 2006; ICV-EUiA amb un 9,24% passa del quart al cinquè lloc però es manté en la línia que ha obtingut des de les autonòmiques de 1995; Ciutadans puja gairebé 5 punts i queda en sisena posició amb el 8,36% i la CUP treu, per primer cop en unes autonòmiques a la ciutat, un 2,88 %, tot i que queda per sota de Plataforma per Catalunya, que obté un 4,45% després d’aconseguir el 3,46% dels sufragis el 2010. Per la seva banda, SI es queda amb l’1,19% dels vots venint d’un 3,04%.

Amb tot, segurament, la gran novetat dels comicis és l’augment de la partici-pació, mitigant els efectes de l’abstenció diferencial –sectors de població que votaven a totes les eleccions excepte les autonòmiques perquè consideraven que aquests comicis no els pertanyien. A Mataró, en concret, s’ha passat del 59,75% a un 69,81% de participació,

deu punts més. La última vegada, havi-en votat a Mataró 50.511 persones a les autonòmiques, mentre que diumenge passat ho van fer 59.319. Qui més s’ha beneficiat de la irrupció d’aquests nou mil vots més, sembla que assignats molt majoritàriament al bloc espanyolista, és Ciutadans amb 3.000 vots i el Partit Popular, amb 1.500, sense oblidar els 1.700 de la CUP que fins ara no tenien oferta electoral en aquests comicis.

De totes maneres, anant una mica més enllà i comparant l’evolució del vot a Catalunya amb el de Mataró, ens trobem abans que res amb una consta-tació: la victòria de CiU és especialment amarga perquè, en línia amb el que pas-sa amb moltes ciutats de la primera co-rona metropolitana –no de la segona–, la formació nacionalista perd més per-centatge de vots que a Catalunya –un 10,19% envers un 7,75%. Així, la forma-

ció nacionalista passa de 38,45 a 28,26 per cent. En número total de vots, la formació perd 2.718 vots respecte a les eleccions del 2010.

A més, cal dir que respecte les ciutats fins el 2011 governades pel PSC o el tri-partit i que a partir de les passades mu-nicipals van passar a ser controlades per la federació nacionalista –Barcelona, Mataró, Manresa, Igualada i Vilanova i la Geltrú–, és a Mataró on es perd més percentatge de vots (fins i tot a Vilanova guanya mil vots, a Girona ciutat dos mil i a Igualada 200). No són, doncs, uns re-sultats que l’equip de CiU a Mataró pugui mirar amb fredor; impliquen que la capi-tal del Maresme és on els nacionalistes tenen menys consolidat el seu vot de to-tes aquestes ciutats. Els caldrà treballar de valent, des de l’Ajuntament, per con-solidar-lo de cara als propers comicis.

Per la seva banda, malgrat els pèssims

resultats electorals, i en línia amb el que ha passat en localitats de la primera corona metropolitana com Badalona o Santa Coloma, el PSC demostra tocar el seu terra electoral i fins i tot recupe-ra algun vot respecte el 2010, concreta-ment 354, recuperant també algun vot de l’abstenció diferencial –els socialis-tes maresmencs han més que doblat el nombre d’actes electorals respecte el 2010. Fent la comparativa amb la res-ta de Catalunya, on els socialistes han passat del 18,38 al 14,43%, resulta que a Mataró aquesta baixada ha quedat en dos punts clavats, del 17,97 al 15,97. Just al revés que a les autonòmiques de 2010, com vaig explicar fa dos anys, on la trom-pada del PSC a Mataró va ser més forta que altres ciutats similars i va caure 10 punts. Llavors la trompada monumental va ser per al PSC i ara ha estat per CiU, tot i guanyar clarament les eleccions.

Victòria amarga de CiU, també a Mataró

BALANÇ ELECTORAL 25N

Els resultats electorals dels comicis catalans han tingut a Mataró una translació bastant semblant a la de la resta de Catalunya –la ciutat es comporta d’una forma molt similar al conjunt del país–, però com sem-pre hi ha algunes puntualitzacions que convé senyalar.

4 DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMECRÒNIQUES

Enfront d’això, els qui poden estar contents són els membres locals del PP. Amb un 14,54% dels vots, superen per més d’un punt i mig els resultats a Catalunya (12,99%), tot i que no han estat capaços de captar els votants que se n’han anat cap a Ciutadans. Els po-pulars han obtingut molts bons resul-tats en els darrers comicis. Així, a les municipals de 2011 va treure 6.899 i el 15,43%, a les generals de pocs mesos després 13.231 vots i el 22,96% i ara 8.549 vots i el 14,54%. Són uns bons resultats que impliquen que els de José Manuel López han activat al màxim els votants de tota la vida –no tots els pos-sibles– després de l’aposta sobiranista de Mas, guanyant 1.500 vots respecte les anteriors autonòmiques, encara que també és veritat que no tant com a ciu-tats com L’Hospitalet.

Per la seva banda, ERC demostra te-nir un vot tan volàtil com a la resta de Catalunya. Si bé a les anteriors munici-pals el seu electorat la va arraconar fora dels ajuntaments en casos com Mataró, ara li dóna el 10,88 per cent dels vots (venia d’un 5,3% a les darreres autonò-miques), tot i que lluny del 13,68 que Oriol Junqueras obté a nivell català (ve-nia d’un 7%). És a dir que a Mataró, en unes autonòmiques, ERC partia d’uns resultats inferiors als de Catalunya i també puja una mica menys –un 5,58%, envers un 6,68%. De fet, els republicans a Mataró mai han arribat a tenir els ma-teixos percentatges que ERC a nivell nacional, ni tan sols el 2003.

A ICV-EUiA li passa una mica el ma-teix que a ERC, tot i que es demostra que té un electorat més fidel, que manté el vot tant a les municipals, com les au-tonòmiques o les generals. Si bé a nivell nacional obté un 9,89%, a Mataró es queda amb una mica menys, un 9,24%, provinent d’un 7,04% en les anteriors convocatòries –també és veritat que a nivell català partia d’un 7,37%. Els re-sultats dels ecosocialistes, doncs, són pràcticament calcats als que ha obtin-gut en el conjunt del país.

Ciutadans, amb el sisè lloc, és, com

apuntàvem abans, el gran beneficat de la nit electoral a Mataró per part d’aquells electors que s’abstenien tradicional-ment a les eleccions autonòmiques però que si haguessin votat, ho haurien fet per opcions clarament espanyolistes. Així, si a nivell català obtenen el 7,58%, a Mataró treuen el 8,36% (4.921 vots), com a les ciutats de la primera corona metropolitana, emportant-se aquests nous votants que d’altra manera podri-en haver anat a parar a mans del PP. El 2010 a Catalunya havien obtingut el 3,39% i a Mataró el 3,63%, de manera que el camp ja semblava més ben ado-bat a la capital del Maresme que en el conjunt del país. La pròpia nit electoral, segurament amb un excés d’entusias-me provocat pels resultats, l’expopular Juan Carlos Ferrando es va proposar com el recanvi que la ciutat, a parer seu, necessita, durant l’especial que va dur a terme Mataró Ràdio.

Per la seva banda, les dades podrien induir també a interpretar una certa conjunturalitat en el fenomen Platafor-ma per Catalunya; quan la immigració per A o per B apareix dins la campanya, la seva proposta funciona. Si en el can-

vi el clivatge és nacional, perden gaire-bé 2.000 vots respecte les municipals, on en van treure 4.704. Amb tot, amb 2.622, podrien mantenir representació fàcilment a l’Ajuntament. Però el que demostra que aquesta anàlisi és simplis-ta i que Mònica Lora està fent forat a la ciutat és que, a Catalunya, PxC ha bai-xat del 2,4% dels sufragis (75.134 vots) a l’1,65% (60.142 vots), mentre que a Mataró ha pujat gairebé mil vots (de 1740 a 2.622) i en percentatge ha passat del 3,46% al 4,45%. Alerta, doncs, amb infravalorar Mònica Lora. Tot fa pensar que, en unes noves municipals, obtin-dria un suport molt semblant, sobretot tenint en compte que a les generals Lora ja va aguantar 2.534 dels gairebé 5.000 de les municipals.

Finalment, respecte la CUP, s’ha de dir que sorprenentment a Mataró tenen uns resultats fluixos comparats amb el conjunt del país, un 2,88 envers el 3,48% que obté David Fernàndez. En una militància tan conseqüent com la de la CUP, sembla estrany que en ple auge a nivell nacional, a Mataró no si-guin capaços ni de sumar els mateixos 2.482 vots que van obtenir a les dar-reres municipals i es queden en 1.696 vots. En no haver-se presentat el 2010, no hi ha forma de comparar el compor-tament de l’electorat de la CUP en unes altres autonòmiques a Mataró. De totes maneres, les dades porten a pensar en un estancament o en una baixada de la formació independentista a la ciutat, on tenen presència municipal des de 2007.

Molt sintèticament, i ara ja en clau interpretativa respecte Catalunya: a Mataró el que ha passat és que, tot i gua-nyar, CiU baixa més del que era d’espe-rar, el PSC aguanta un punt més que en el conjunt del país, Ciutadans capitalitza els vots de l’abstenció diferencial mal-grat els bons resultats del PP, ERC i ICV que tenen pujades similars respecte els resultats generals, PxC demostra que ha fet forat a la societat mataronina i la CUP no aixeca el vol com era d’esperar.

Text: Joan Salicrú.

CiU (28,26%) i PSC (15,97%) aconsegueixen respectivament el pitjor registre en unes autonòmiques a la ciutat

La gran novetat dels comicis és l’augment de la participació. A Mataró, en concret, s’ha passat del 59,75% a un 69,81% de participació

Ciutadans capitalitza els vots de l’abstenció diferencial malgrat els bons resultats del PP, ERC i ICV, que pugen tots tres

5 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012 CRÒNIQUES

La plaça de Sant Jaume de Barcelona va acollir la concentració més multitudi-nària. Al final de la protesta, el president en funcions, Artur Mas, va rebre al Pa-lau de la Generalitat els representants de Somescola.cat, la plataforma que ha convocat les protestes. El van acompa-nyar els consellers Irene Rigau i Ferran Mascarell. Altres poblacions com Girona, Tarragona, Lleida, Manresa i Tortosa també es van mobilitzar en defensa de la immersió lingüística amb concentracions que han aplegat cente-nars de persones.

La concentració davant del Palau de la Generalitat és una de les més de 60 que s’han fet en municipis d’arreu de Catalunya seguint la crida de la ma-teixa plataforma. Altres poblacions que han acollit concentracions són Arenys de Mar, Figueres, Igualada, La Seu d’Urgell, Manresa, Mataró, Olot,

Palamós, Ripoll, Sabadell, Terrassa, To-relló, Vic i Vilafranca del Penedès.

Precisament, a Mataró, unes 500 persones van participar de la mobilit-zació en defensa del model lingüístic de Catalunya i en contra de l’avantprojecte de llei del ministre Wert.

Tal com va informar Mataró Ràdio, “la capital del Maresme s’ha sumat a la seixantena de concentracions que s’han reproduït aquesta tarda arreu de Catalunya amb la lectura d’un manifest davant de l’ajuntament”. Diferents sec-tors de la comunitat educativa, des de les pròpies entitats, convocades per la Plataforma SOMESCOLA, passant per pares i mares, alumnes, professors i al-guns partits polítics, així com represen-tants del govern municipal, van mostrar el seu rebuig a l’avantprojecte de llei.

Text: Redacció. / Foto: Enric Puche

Més de 60 municipis catalans van ser l’escenari la tarda del passat dilluns 10 de desembre de concentracions en contra de la reforma educativa impulsada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert.

Clam en defensa de l’escola en català i en contra de la reforma educativa del ministre Wert

6 DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

CETEMMSA, 20 anys dedicats a impulsar la innovació

Fundat fa 20 anys a Mataró per impul-sar el creixement i la innovació en el teixit industrial, CETEMMSA ha anat evolucionant fins a ser avui el referent espanyol en electrònica impresa i elec-trònica textilitzada.

El centre treballa estretament per a empreses i fabricants que amb aquesta tecnologia volen incorporar als seus productes noves funcionalitats. Són companyies que pertanyen a sectors econòmics molt diversos, com salut i benestar, automoció i transport, esport professional, seguretat i protecció, tèx-til tècnic, o arts gràfiques.

CETEMMSA és un centre d’inno-vació i tecnologia reconegut pel Mi-nisteri de Ciència i un dels sis centres avançats que formen la xarxa TEC-NIO de la Generalitat de Catalunya. La seva seu social, en el TecnoCampus de Mataró, té 2.800 m2 repartits en quatre plantes a les que es troben els seus laboratoris. En aquests moments, té 88 treballadors, 77% dels quals per-tanyen a l’àrea d’R+D+i.

CETEMMSA, que és una fundació privada sense ànim de lucre, va tenir el 2011 uns ingressos de 6,3 milions d’eu-ros, pertanyent als serveis realitzats a 181 empreses i entitats privades, així com de subvencions per a projectes d’R+D+i en gran part d’origen euro-peu.

Text: CETEMMSA.

Un cop Ibern va renunciar, provisi-onalment va assumir la presidència Jordi Beltran, fins ara vicepresident de l’entitat d’estalvis mataronina. Posteri-orment, la Generalitat ha nomenat una comissió gestora per conduir el procés de reconversió de l’entitat en fundació de caràcter especial, així com la con-figuració i noms dels patrons. D’altra banda, es podria dir Fundació Iluro.

Segons ha transcendit, Bankia, on està integrada Caixa Laietana, acomi-adarà –fins a 2015– 5.000 dels seus 20.000 treballadors i tancarà nom-broses oficines per complir amb les exigències marcades per Europa. Com també han assegurat, un ajustament en els costos és l’única manera de ga-rantir la viabilitat de l’entitat i treba-llen en trobar una sortida el menys traumàtica possible per intentar re-duir el nombre de treballadors que es

quedaran sense feina. Es tracta d’una mesura que arriba marcada per la Co-missió Europea que obliga a reduir en un 60% la mida de les caixes d’estalvi rescatades en un termini de cinc anys.

Més coses que han passat a Mataró durant aquest mes de desembre… com el toc d’atenció que l’alcalde de la ciu-tat, Joan Mora (CiU) va fer a l’entitat, la cloenda de la ‘Nit amb futur’. Mora va assegurar que la ciutat vetllarà perquè no es perdi el patrimoni de la Fundació Caixa Laietana i va empla-çar-los a “reinventar-se” i a “recuperar l’ètica inicial” que va ser l’origen de la seva obra social.

Per la seva banda, la CUP i Cos (Coordinadora Obrera Sindical) van convocar un acte davant del consistori mataroní en el qual van fer públic el seu rebuig als “escandalosos privilegis dels alts càrrecs de Caixa Laietana”

–al qual van afegir-s’hi persones afec-tades per les opcions preferents de la ciutat–, i tots plegats van manifestar-se crítics amb els darrers successos ocorreguts a l’entitat financera.

“El Sr. Josep Ibern, fins ara presi-dent de Caixa Laietana, ha cessat del seu càrrec i rebrà una indemnització al voltant de 500.000 euros, a més a més, quan es jubili, es beneficiarà d’un pla de pensions que li garanteix 2 mili-ons d’euros”, van assegurar mentre fe-ien una crida a la mobilització unitària per posar al descobert l’estafa bancà-ria i reclamant, alhora, que l’Ajunta-ment mataroní reprovi la concessió d’indemnitzacions als alts càrrecs de Caixa Laietana, i que com a mesura de pressió suspengui el pagament dels crèdits pendents amb l’entitat.

Text: Albert Calls / Foto: Olga Boix

La dimissió del president de Caixa Laietana, Josep Ibern, a finals de novembre passat, en ple moment de transfor-mació de les antigues caixes en fundacions de caràcter especial, s’emmarca dins un procés que donarà com a resul-tat un nou escenari per a aquest ens, promotor de moltes activitats socials i culturals de la capital del Maresme.

Mes de canvis per a Caixa Laietana

CRÒNIQUES


Mataró ha estat una de les 200 pobla-cions de Catalunya que va participar el passat 30 de novembre i 1 de desem-bre en el Gran Recapte d’Aliments que organitzen la Fundació Banc dels Ali-ments i l’Obra Social “la Caixa”. Èxit absolut de la convocatòria en la qual van recollir-se 32.000 quilos d’ali-ments a la capital del Maresme, cinc vegades més que l’any passat, segons va informar Mataró Ràdio.

El Gran Recapte d’Aliments és una campanya de recollida d’aliments amb l’objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les perso-nes més necessitades. Actualment, es calcula que més d’un milió i mig de persones (22,4 %) viuen en situació de pobresa a Catalunya.

Aquesta és la quarta edició de la campanya i es va plantejar dos ob-jectius, per una banda, recollir a tot Catalunya 1.400.000 kg d’aliments nutritius de llarga durada (llegums secs, llet, oli i conserves de peix), i per l’altra, sensibilitzar i mobilitzar la població sobre la realitat actual de la pobresa i alhora afavorir una col-laboració continuada amb els Bancs dels Aliments durant tot l’any.

800 van ser els punts de recollida en tot Catalunya, 15 dels quals van es-tar situats a Mataró, 1 al mercat muni-cipal i 14 a supermercats. Per tal de fer efectiva la campanya, es va comptar amb un gran volum de voluntaris a la capital maresmenca, 197.

Cada punt de recollida va comptar amb voluntaris que informaven els clients i anaven recollint les donaci-ons d’aliments que es dipositaren en uns contenidors, que una vegada plens s’anaven buidant i s’emmagatzemaven al mateix supermercat o en un local cedit per l’empresa AMB.

Al llarg de la setmana següent, els aliments es van traslladar a la seu central del Banc dels Aliments de Barcelona per ser aleshores distribu-ïts a les entitats receptores de la pro-víncia que els distribueixen entre les persones necessitades: Càritas Inter-parroquial Mataró, Asalma i la Fun-dació Sant Joaquim.

Text: RedaccióFoto: Ajuntament de Mataró

Mataró participa en el Gran Recapte d’Aliments amb 15 punts de recollida

La delegada comarcal de la Fundació Banc dels Aliments, Núria Manté; La regidora de Família, Benestar Social, Salut i Consum, Olga Ortiz; i la voluntària de la campanya, Isabel Bosch, en la roda de premsa de la campanya.

Els mataronins van contribuir en el Gran Recapte en 32.000 quilos d’ali-ments, nou èxit de participació d’aquesta iniciativa solidària, que va ser promoguda arreu de Catalunya.

CRÒNIQUES


La Policia Local del Masnou, amb la vo-luntat d’augmentar la seguretat als es-tabliments comercials durant les dates pròximes al Nadal, ha engegat la cam-panya “Comerç segur”. En una prime-ra fase, que ja està en marxa, un agent policial visita els comerços per donar a conèixer un conjunt de consells preven-tius als comerciants per millorar la seva

CRÒNIQUES

La Policia Local del Masnou inicia una campanya de vigilància més intensivaseguretat en un període de temps en què, amb motiu de les celebracions nadalen-ques, es preveu més activitat comercial del que és habitual. A més d’explicar-los personalment les mesures de seguretat que cal tenir en compte, l’agent policial que n’informa lliura un díptic informa-tiu als comerciants.

La segona fase de la campanya con-

sisteix a augmentar el temps de presèn-cia i patrulla policial de proximitat a les zones comercials del municipi, i es durà a terme entre el 18 de desembre i el 4 de gener. Aquesta vigilància més intensiva es fa tant amb patrulles de la Policia Lo-cal com dels Mossos d’Esquadra.

Text: Ajuntament del Masnou.

La greu situació econòmica que viu la SPAM obliga l’entitat a buscar noves fórmules d’autofinançament per asse-gurar l’abastiment de pinso i medica-ments per als més de 500 animals que acull. Gràcies al suport del voluntariat, d’empreses privades i oenegés, la pro-tectora s’endinsa en l’agenda nadalenca més solidària que ha viscut mai.

MARATÓ PER RECAPTAR PINSO El 2 de desembre, de 10h a 18h, es va dur a terme la primera marató per re-collir pinso per als animals de la SPAM. A la plaça de Can Xammar, a Mataró, durant tot el dia hi va haver una instal-lació perquè els ciutadans s’hi apropes-sin per fer les màximes donacions de pinso possibles per als gossos i gats de la protectora. Alguns gossos de la pro-tectora hi van desfilar i fer activitats per als més petits. Aquesta activitat va ser possible gràcies al cafè bar Vegalia i a l’oenegé Libera.

PETJADES, LA 2A EDICIÓ DE LA CAMINADA SOLIDÀRIA PER A GOSSOS I PERSONES El 16 de desembre, Mataró rebrà la se-gona edició de PETJADES, la camina-da per a gossos i persones que organit-za la SPAM. Aquest cop, s’amplien les

inscripcions fins a 500 persones, que podran assistir en companyia dels seus gossos. Els voluntaris de l’entitat tam-bé podran realitzar l’itinerari acompa-nyats dels gossos que viuen als refugis de la SPAM, prèvia consulta amb els veterinaris del centre. Les persones ins-crites iniciaran dos tipus de recorregut a escollir: un de 10 km i un altre de 15

km. L’activitat compta amb el suport de Decathlon Mataró, laboratoris Urano, Merial i Vet Plus.

ENCANTS I LOT SOLIDARIEl 27 i 28 de desembre, els Encants Soli-daris de la SPAM s’instal·laran a la plaça Santa Anna, a Mataró. Llibres, objectes de decoració o antiguitats es vendran a

partir de 0,50 € amb l’objectiu de recap-tar diners per als animals de la protec-tora. El 14 de desembre, també hi haurà un estand de divulgació a la Fira Santa Llúcia, al carrer de Barcelona, també a Mataró. A més, el 5 de gener, amb el sorteig de “El Niño”, la SPAM sorteja un lot solidari valorat en uns 300 € i en el qual han participat establiments del Maresme, sobretot de Mataró, així com a d’altres del Barcelonès.

“LA CARA DE L’ABANDONAMENT”El 29 de desembre, a les 18 h, s’inau-gurarà l’exposició fotogràfica “La cara de l’abandonament”, que posa nom als animals de la SPAM que han patit l’abandonament. La coneguda fotògrafa alemanya Carola Schmidt va realitzar aquest treball durant una estada al nos-tre país. L’exposició es farà a Barcelona, a “La Brasserie de La Maison Belge”. Durant la inauguració, l’espai es con-vertirà en un punt de recollida de pinso i medicaments per als animals. L’expo-sició hi romandrà fins el 12 de gener i el que es recapti per la venda de les fo-tografies es destinarà a la SPAM. www.lamaisonbelgebrasserie.com

Text i foto: SPAM.

La SPAM activa un desembre solidari per fer front als deutes i mantenir gossos i gats

Una imatge de la primera edició de la caminada solidària PETJADES, celebrada al maig del 2011.


Ajornat l’inici de les obres de El Corte InglésAl tancament d’aquesta edició, va fer-se públic que l’operador comercial havia notificat a l’Ajuntament de la capital del Maresme l’ajornament de l’inici de les obres dels grans magatzems, que s’ha-vien d’iniciar aquesta tardor al solar de Can Fàbregas, fins que no es resolgui la problemàtica legal que ha generat el trasllat de la fàbrica. Segons fonts mu-nicipals, l’operador encara mantindria el compromís de venir a Mataró i el go-vern té la voluntat de fer tot el possible per facilitar l’arribada de la locomotora comercial.

Cal emplaçar aquesta decisió en la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), qui ha considerat “nul de ple dret” el pla de millora urbana de l’Illa de Can Fàbregas –on han d’anar emplaçats els grans ma-gatzems–, perquè no s’ajusta al pla ge-neral de la ciutat i alhora, assegura que el trasllat de la fàbrica que va fer-se i que va ser força polèmic, vulnera el pla especial del patrimoni.

CRÒNIQUES

La resolució judicial la va donar a conèixer el Col·lectiu Ronda que re-presenta a la Plataforma Salvem Can Fàbregas. Segons van explicar, el jutjat ha dictaminat que el pla no era l’ade-quat per donar cobertura al desmunta-ge i trasllat de la fàbrica que va deixar el solar lliure per facilitar-hi la ubicació d’un futur centre comercial de El Corte

Inglés. També que ha de prevaldre l’in-terès públic de protecció del patrimoni.

Aquesta sentència, però, no és ferma i l’Ajuntament interposarà un recurs de cassació.

UNA ALTRA SENTÈNCIA. Uns dies abans es dóna el cas que va fer-se pública una altra sentència, en aquest cas en

sentit contrari, en la qual un jutjat de Barcelona desestimava un dels recursos presentats per la Plataforma Salvem Can Fàbregas en relació al desmuntat-ge, trasllat, emmagatzematge i part del posterior muntatge de l’edifici, edicles i xemeneia de Can Fàbregas i de Caralt.

Text: Redacció. / Foto: ACN

L’ENTREVISTA10

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

VENDA DE PINSOS

Bon Nadal

ENTREVISTA A RAMON COLL MONTEAGUDO, ARQUEÒLEG I INVESTIGADOR DEL LLEGENDARI COMARCAL

Quin tipus de llegendes agrupa El Ma-resme fantàstic?

Aplega les llegendes que fan referèn-cia als éssers fantàstics, és a dir, encan-tades, dones d’aigua, dimonis, bruixes, sants, marededéus, etc. Tots aquests éssers formen part de mitologies passa-des i presents, i en ocasions es barregen entre ells. Fins i tot en algun cas veiem una mateixa història evolucionar en

el temps, amb versions pertanyents a èpoques diferents. Hem de pensar que cada generació reinterpreta els mites i les llegendes, i que per tant no podem aspirar mai a trobar cap història tal com fou concebuda originalment.

I al segon volum d’aquesta obra, quins mites s’hi podran trobar?

El segon volum és una mica més

“Cada generació reinterpreta

els mites i les llegendes”

Ramon Coll Monteagudo (Barcelona, 1961) és autor de nombrosos treballs de recerca arqueològica i etnogràfica que han estat publicats en forma de llibre i en diverses revistes especialitzades. També ha fet alguna petita in-cursió en l’estudi del còmic, especialment en el que va ser publicat per la desapareguda editorial Bruguera. De la seva obra destaquen títols com Històries i tradicions de la Cisa; Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina; Història arqueològica de Premià, El Jabato. 50 aniversario o His-tòria pintoresca de Premià de Mar, entre d’altres. Actualment treballa com a tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Premià de Mar i acaba de publicar El Maresme fantàstic. Llegendes, el primer d’una obra de dos volums sobre llegendes de la comarca, de la mà de Farell Editors. Es presentarà a la Bibli-oteca Martí Rosselló, el dia 17 de desembre, a les 20 h.


“terrenal”, ja que conté relats protago-nitzats per éssers i fets històrics, que han passat també per la interpretació popular. Així, veurem assalts pirates, el naixement mític d’alguns dels nostres pobles, soldats de la guerra del francès, l’arribada del tren o fins i tot coneixe-rem llegendes de formació força recent, com algunes “inventades” al segle XIX. El segon volum, però, encara trigarà un temps a publicar-se.

Creu, però, que dos volums seran sufici-ents per reunir tot el corpus llegendari de la comarca? Hi ha la possibilitat d’un tercer llibre?

El corpus llegendari de la nostra co-marca és força extens, per això ha estat necessari dividir-lo en dos volums. Amb aquest treball s’ha pretès sistematit-zar el corpus llegendari comarcal, però aquests tipus de reculls mai no poden ser considerats com exhaurits, sempre poden sorgir noves històries fruit de la recerca. Utilitzant les mateixes parau-les de mossèn Jacint Verdaguer: “Són axò llegendetes del poble que cal arre-plegarles totes”. No crec que es publiqui un tercer volum. Vostè ja havia escrit molt sobre les lle-gendes del Maresme, com sorgeix la idea de publicar aquesta nova obra?

Els estudis etnogràfics, o de folklore

no han tingut tradicionalment massa bona fortuna a la nostra comarca. El costumari i les llegendes, quan apa-reixen, gairebé sempre tenen un trac-tament molt secundari, sovint en les monografies locals. A l’any 1999 amb

l’amic Josep Miquel Modolell vàrem publicar el treball titulat Llegendes, fets i tradicions de la Serralada de Marina. Apunts per a una etnografia del Mares-me. I malgrat haver estat un treball re-lativament difós, utilitzat fins i tot per alguns centres escolars, personalment no vaig quedar satisfet del tot amb el tractament excessivament parcial do-nat al tema llegendari, referit sobretot a la zona meridional de la comarca. I em vaig fer el propòsit de fer en el futur una sistematització fins allà on arribessin els meus coneixements.

Quin mètode segueix per recollir tota la informació?

El recull ha estat essencialment bi-bliogràfic, malgrat que també s’hi troba algun de caràcter oral. La recollida ha estat feta bàsicament a partir de les mo-nografies locals, publicacions periòdi-ques com revistes o programes de festa major, passant per algunes edicions poc difoses editades en ciclostil. I aprofito l’avinentesa per agrair les atencions que he rebut per part de les persones que treballen a les biblioteques de la nostra comarca, excel·lents professionals.

Què ha suposat per a vostè la utilització de les noves tecnologies? Han millorat la seva tasca de recerca?

Moltíssim! Amb la digitalització

d’alguns fons antics, consultables per Internet, els documents es poden llegir tranquil·lament a casa. Mai s’invertirà prou en digitalitzar documents poc ac-cessibles!

El seu interès per la història i les tradi-cions li ve de lluny? Com es va iniciar en aquest món?

La història i l’etnografia m’agraden des que tinc ús de raó. Tinc família a Ga-lícia, on anava de petit alguns estius de vacances, i allò que s’explica de les his-tòries a la vora del foc a l’antigor jo ho he viscut en pròpia pell, amb relats sobre dimonis, mouras... Vaig poder copsar que eren ben reals, que formaven part del món d’aquelles persones. Tot i que aleshores no ho entenia massa bé.

L’interès científic pel tema llegenda-ri va venir molt després, en fer l’estudi arqueològic de la cova santuari ibèrica de les Encantades de Cabrera de Mar. En el decurs de la recerca em vaig tro-bar unes històries d’uns éssers llegen-daris que semblaven relacionar-se amb el culte de dos mil anys enrere que es detectava allà. I a partir d’aquí vaig co-mençar a recollir aquestes i altres lle-gendes.

Més recentment s’ha decantat cap a la investigació sobre les revistes de còmic. Creu que en aquestes s’hi troben els mi-

L’ENTREVISTA

El Maresme fantàstic. Llegendes, es presentarà a la Biblioteca Martí Rosselló, el dia 17 de desembre, a les 20 h.

S’ha pretès sistematitzar el corpus llegendari comarcal, però aquests tipus de reculls mai no poden ser considerats com exhaurits

El costumari i les llegendes, quan apareixen, gairebé sempre tenen un tractament molt secundari


tes de la ‘modernitat’?En part, sí. Però semblen uns mites

més efímers, alhora que més personals i artifi cials. Les persones de la meva generació coneixen sobradament El capitán Trueno o El Jabato, que durant la infantesa ens van aportar, entre altres coses, les primeres lliçons d’ètica, d’his-tòria o de geografi a de les nostres vides. Això quan no vàrem aprendre a llegir amb ells. Per contra, segur que la ma-joria dels joves assistents a l’actual Saló del Manga no els coneixen. Com nosal-tres no coneixem els herois i heroïnes que ells admiren.

És una pena que l’actual situació eco-nòmica hagi obligat a paralitzar la cre-ació del projectat Museu del Còmic i la Il·lustració. Perquè el còmic és un patri-moni molt feble, i per tal que es conservi de manera adient s’ha de poder fer des del sector públic.

D’entre totes les llegendes que s’hi po-den trobar a El Maresme fantàstic en té alguna de preferida?

Totes m’agraden, perquè refl ecteixen la mentalitat dels nostres ancestres, i ens expliquen moltes coses entorn de les creences, les pors i els desitjos d’una societat que ja ha desaparegut. Si ha-gués d’escollir potser triaria les de l’àrea de Burriac-Montcabrer, perquè em són molt familiars i també perquè ens

poden explicar algunes coses sobre les creences religioses precristianes.

Creu que els costums i el llegendari cor-ren perill de perdre’s? Que som prou conscients del nostre passat i del nostre llegat cultural?

Si recollim tant el costumari com el llegendari, es posen per escrit i es di-vulguen, no desapareixeran. Però hem d’admetre que la societat que va generar totes aquestes històries ja no existeix,

El llibre El Mareme fantàstic es divi-deix en les següents seccions: En-cantades i dones d’aigua, Tresors encantats, Dòlmens i menhirs, Personatges i éssers fantàstics, Mi-tologia marina, El dimoni, Bruixes i bruixots, Fantasmes i ànimes en pena, La Mare de Déu, Jesucrist, Sants i santes, Miracles i devo-cions i Geologia fantàstica. S’hi poden trobar recollides llegendes d’Alella, Cabrils, Pineda de Mar, Santa Susanna, Arenys de Munt, Dosrius, Teià... de tot el territori comarcal, en defi nitiva.

i que per tant la visió que tindrà una persona actual davant d’una història de bruixes mai no serà la mateixa que tenia una del segle XVII, quan aquests relats es tenien per verídics. Com s’ha dit, el patrimoni –en aquest cas etno-gràfi c– s’ha de recollir, no per tornar-lo a viure, sinó com a demostratiu del que vàrem ser.

Text: Redacció.Fotos: Cedides.

LLEGENDES PER A TOTS ELS GUSTOS

L’ENTREVISTA


Des del Mercat de la Plaça de Cuba us desitgem unes bones festes

ACTIVITATS NADAL A LA PLAÇA DE CUBADel l’1 al 18 de desembreSORTEIG DE NADAL AL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBALa clientela del mercat podrà recollir la butlleta a les parades del mercat per a participar al sorteig de 20 vals de compra de 60 euros. El 19 de desembre a l’espai Demo a les 12 h. és farà el sorteig. Organitza: Asso-ciació de Venedors del Mercat de la Plaça de Cuba. Col·labora: Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

De l’1 de desembre al 5 de gener a l’espai JocTALLERS DE MANUALITATS DE NADALEls divendres de 17 a 20 h. i dissab-tes de 9.30 a 14 h. Preu: gratuït. Cal demanar vals a les parades i al su-permercat. Organitza: Associació de Venedors del Mercat de la Plaça de Cuba. Col·labora: Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

5 de desembre a les 10 h a l’aula de cuina3a TROBADA DEL CLUB DE CUINA DEL MERCATCuina de plats nadalencs. Preu: gratuït. Cal fer inscripció prèvia al 665.98.30.54 o [email protected]. Organitza: Associació de Ve-nedors del Mercat de la Plaça de Cuba. Col·labora: Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

5 de gener de 10 h a 13 h a l’espai DemoEL PATGE REIAL VISITA EL MERCATEl patge reial recollirà les cartes dels nens i nenes. Organitza: Associació de Venedors del Mercat de la Plaça de Cuba. Col·labora: Institut Muni-cipal de Promoció Econòmica de Mataró.

A la Plaça de Cuba podreu trobar els banderins solidaris que ha preparat la Fundació Maresme per decorar el balcó, la fi nestra, l’arbre...

El banderí es vendrà per unitats a un preu de 2€ i per packs de 4 unitats a 5 €. La recaptació anirà destinada a la Fundació Maresme pro persones amb disminució psíquica.

CULTURA14

EMÍLIA ILLAMOLA (Argentona, 1953), ha publicat Fraccions dins el segell edito-rial Viena. És la seva primera obra, en la qual aplega un recull de breus proses poètiques al voltant de reflexions que són sovint neguits, records i anhels, bo-cins de vida.

“Aquest llibre parteix d’una necessitat vital de posar-se a escriure. L’he plante-jat com a narrativa trencada, de la vida quotidiana, de la realitat, amb confluèn-cia d’idees del passat, present i futur”, explica Illamola. Reflexions vitals, mo-nòleg interior i escriptura brevíssima i poètica, es donen cita en aquest volum amb portada de Joan Poch.

L’autora ha estat vinculada al món del llibre des dels anys 70. Va començar a treballar com a llibretera a Cap Gros, botiga de llibres i, poc després, va conti-nuar a la coneguda llibreria Robafaves, de la qual va ser cofundadora i de la qual s’ha desvinculat fa un any després d’una llarga trajectòria professional. Actual-ment col·labora amb Mataró Ràdio.

BEL OLID (Mataró, 1977) ha publicat el recull de contes La mala repu-tació (Proa) que es presenta a la capital del Maresme aquest divendres 14 de desembre, a les 19.30h a Dòria Llibres (c/ Pujol, 9). L’any passat, Olid va guanyar el Premi Documenta amb Una terra solitària. Amb La mala re-putació, guardonat amb el Premi Roc Boronat, reflexiona sobre la dificultat de conviure sense ferir-

Llibres amb DO del MaresmeEls darrers mesos han sortit nombroses novetats editorials d’autors de la comarca. En destaquem alguns dels títols a l’abast dels lectors

se i de trobar un equilibri ideal. “La idea era no donar peixet al lector. Són contes

durs i el que volia era explo-rar la capacitat que tenim les persones de fer-nos mal les unes a les altres, a ve-gades volent i altres sense voler, i fins i tot a nosaltres mateixos, i la dificultat de convivència”, assegura.

Els 13 contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un

món que gira aparentment impertorba-ble i enigmàtic. S’hi evoca un món per-sonal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.

ANDREA RODÉS (1979), de Cabrera de Mar, publica la seva primera novel·la, Lluny de Pequín (Columna). La periodis-ta es va iniciar com a escriptora amb l’as-saig Por la China con palillos (Destino).

En la seva nova obra, l’experiència personal i professional d’Andrea Rodés

–que ha viscut a Pequín treballant com a corresponsal–, es reflecteix en aques-ta primera novel·la en la qual la ficció es barreja amb escenaris i fets reals.

A través de la pro-tagonista, una exe-cutiva catalana de trenta anys forçada a instal·lar-se a Pequín, l’autora aconsegueix donar una visió vero-símil de la Xina actu-al. Des de la perspec-tiva d’una occidental ressentida amb el país per causa d’una antiga ferida, es descriu el món dels expatriats a la Xina així com les seves actituts. Tanmateix, a mesura que l’acció avança, el rancor de la protagonista es va dissipant fins a canviar la seva percepció sobre aquesta cultura mil·lenària.

Rodés és llicenciada en Administra-ció i Direcció d’Empreses i va comple-tar els seus estudis amb un postgrau en història de l’art. Ha estat col·laboradora de diverses webs i revistes d’art, així com dels sumplements cuturals de l’ABC i La Vanguardia. Actualment col·labora amb el diari Ara.

JOAN SAFONT PLUMED (1984), periodis-ta i escriptor mataroní, és l’autor de Per França i Anglaterra. La I Guerra Mun-dial dels aliadòfils catalans. Publicat per A contravent, situa el lector en ple any 1914, a l’inici de la Primera Guerra Mundial. En una Catalunya que veia

Emília Illamola a Dòria Llibres, de Mataró, amb la seva obra.


néixer la mancomunitat, enclavada dins una Espanya neutral, el gran conflicte e u r o - peu es va viure amb pas-

sió, entusiasme i amb una divisió total entre germanòfils i aliadòfils. Precisament, en aquest context, Safont apro-fundeix per mostrar el grup majoritari dels aliadòfils, format per professionals liberals i la petita burgesia,

que van aliniar-se per França i Angla-terra amb la voluntat de situar el país al mig dels ideals nacionals, liberals i democràtics que estaven en joc en la gran confrontació bèl·lica i poder participar, així, en la gran Europa que s’hauria de construir amb la victòria aliada.

Peridistes, dibuixants, polítics i intel·lectuals, molts d’ells membres de la penya Gran de l’Ateneu, edu-cats en cultura francesa, van decidir fundar la revista Ibèria, que del 1915 al 1919 va esdevenir la publicació capdavantera de l’entesa franco-brità-nica. Un treball, el del periodista mata-roní, per acostar-se a la nostra història més recent, de la qual en som hereus.

JOAN BOTTA ORFILA, periodista de Ca-brera de Mar de 25 anys, va guanyar

el Premi Ciutat d’Olot 2011 de novel·la juvenil amb Dues ratlles vol dir positiu, que ara ha publicat La Galera.

La trama narrativa de la història té com a protagonista en Jordi, “que va començar a existir quan dues ratlles van indicar positiu. Un positiu del test d’embaràs que va trastocar per sempre les vides dels seus pares. La seva infan-tesa va ser tan feliç i segura com la que poden oferir uns pares superats i estres-sats. L’adolescència va aportar-li els de-sitjos i els somnis. La joventut, les ganes de menjar-se el món. La primera feina, les ganes de fugir del món i la manera de

fer-ho ràpidament. La maduresa, la descober-ta de les regles del joc i les ganes de guanyar-lo. La vida d’en Jordi tran-sita seguint un guió fins al final indefugible”.

Botta és llicenciat en Comunicació Audiovi-sual per la Universitat Pompeu Fabra. Guionista del programa “El Cafè de

la República”, de Catalunya Ràdio, a la mateixa emissora també ha participat als programes “El Matí de Catalunya Ràdio de l’estiu” i “Tot és molt confús”. Dues ratlles vol dir positiu és la seva primera novel·la, amb la qual debuta al món literari.

GASPARD GALLAND, vincu-lat al Maresme, és l’autor del voluminós llibre Bitácora de un Masón, publicat per La-byrinthus. En ell, Galland, mestre francmaçó, explica la seva trajectòria vital quan després de més de 30 anys en importants empreses multina-cionals i conscient que la rutina l’està ofegant, decideix posar en marxa un somni, donar la volta al món amb el seu veler Odiseo. Escrit en clau autobiogràfica i to novel·lat, aquest treball aprofundeix amb força dins del món francmaçó i alhora ens mostra tot un procés iniciàtic de transformació in-terior, barrejat amb les aventures vitals d’aquesta volta al món, plena d’incidèn-cies i aprenentatges. Obra pensada tant per als lectors de la literatura de viatges, com per aquells que busquin apropar-se a un viatge iniciàtic.

I per acabar, poesia, el recull Paraísos a ciegas, publicat per Acantilado, obra de l’autor masnoví Juan Antonio Ma-soliver Ródenas, autor de referència. En el seu treball, el lector s’acostarà a un llibre que sense cap mena de dubte mostra l’alt nivell i procés de depuració assolit per aquest poeta, narrador, assa-gista, crític i traductor.

No es pot mirar l’abisme sense caure-hi a dins, com es constata en aquest plec

de poemes –perfectament estructurat i concebut com a obra global– que comencen parlant del jo i ens porten cap a la memòria, el pas del temps, Déu i la manipulació que n’ha fet la societat, la mort i la destrucció, però per damunt de tot la pervivència de la paraula escrita, el poder que emana dels versos quan

aquests connecten amb la font vital.No cal ser cap erudit ni crític especi-

alitzat per notar des de les primeres pà-gines d’aquest volum el magma poderós que brolla d’uns poemes que parteixen del punt de partença elemental: el jo en l’espai i el temps; per esquarterar-lo i pro-jectar-lo, vers a vers, en l’amplitud de mi-ralls dels laberints de l’existència, els vels de Maia; cata-pultant el lector pel present, el passat, l’imprecís futur i el buit, destil·lant, alhora, tot plegat, l’amarga i profunda soledat vital que l’home ha de combatre fins a la fi dels seus dies.

Text: Albert Calls

CULTURA

16 DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMECULTURA

El tren i el progrés industrial a Mataró en una exposició a l’Ateneu Caixa Laietana

Els dibuixos del mataroní Joaquim Bartra

Des del 30 de novembre fins al 27 de gener, l’Ateneu Caixa Laietana mostra en la segona planta de l’edifici els dibuixos de l’advocat mataroní Joaquim Bartra.

Amb el seu treball artístic, Bar-tra fa una crítica amb sarcasme intel·ligent a través dels seus petits dibuixos que recreen mul-tituds, desenes de figures amun-tegades creades amb senzilles però detallistes línies. Tots els dibuixos s’acompanyen d’un tí-tol que atorga encara més ironia a la seva obra.

Advocat jubilat que a partir dels 75 anys exerceix la seva gran afició, el dibuix, reconeix en la seva obra dues influències clares: per una banda el dibuix de gent massificada d’Opisso i altres artistes del segle XX, i per altra, la influència de l’expressio-nisme alemany de George Gosz, que es veu en l’expressió que de-nota claustrofòbia d’alguns dels seus dibuixos.

Fins al 27 de gener es pot visitar a la planta baixa de l’Ateneu Caixa Laietana una mostra sota el títol “El Tren: el progrés industrial a Mataró”. Reuneix un seguit d’enginys mecànics fruit del treball de recerca i recuperació del mataroní Josep Castellsaguer. Al tancament d’aquesta edició ja havien passat per la mostra prop de 10.000 persones.

La col·lecció privada de Castellsaguer, que s’exposarà durant dos mesos, inclou tota mena d’enginys mecànics i destaca com una de les més importants a nivell europeu. Els visitants hi descobriran algunes joies de màquines de tren i de vapor i maquetes que sorprenen pel seu gran valor. En paral·lel, l’exposició aprofundeix amb panells informatius en una visió de Mataró com a ciutat in-dustrial després de l’arribada del primer tren de la península l’any 1848.

A la mostra, entre d’altres peces de gran valor s’hi poden veure la locomo-

tora “Júlia” de cinc metres i mig de llar-gada, la locomotora “Duches” de tres metres, un tractor a vapor, una locomo-tora d’un metre i mig i diverses vitrines amb maquetes de trens en miniatura i màquines de vapor.

Josep Castellsaguer ha dedicat bona part de la seva vida a la col·lecció de pe-ces i maquinària, tant d’aviació com de màquines de tren i vapor, ja ha exposat a l’Ateneu en altres ocasions. Explica que “en un viatge a Anglaterra coincidint amb les olimpíades de Barcelona del 92, vaig descobrir un món de dimen-

sions immenses dins la meva afició de tota la vida a la mecànica, que em va portar a la recerca i obtenció d’enginys mecànics de tota mena, i que ara ens il·lustren sobre el fet de la revolució industrial d’aquests darrers segles”.

El col·leccionista també comenta que de jove que li agradaven els trens i que cap a l’any 2003 va incorporar el tema de l’aviació a la seva afició de col-leccionista. Algunes de les seves peces de motors han estat fotografiades i re-produïdes en destacades revistes. “Una de les importants feines que hi ha

17 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012 CULTURA

en el material de vapor és el man-teniment, que és costós. Et trobes, també, que amb algunes peces fas el manteniment quan s’han d’expo-sar”, assegura.

D’altra banda, al primer pis de l’Ate-neu, el Grup Ferroviari Mataró, durant el mateix període de temps, hi exposarà una maqueta modular de tren de més de 40 metres engranats, fent un circuit tancat, que funcionarà els dimarts, di-jous i dissabtes de 17.30 h a 20.00 h, i els diumenges i festius d’11.30 h a 13.00 h i de 18.30 h a 20.00 h.

El president del Grup Ferroviari Mataró, Toni Segarra, explica com la maqueta “parteix d’un projecte de reconstruir la línia d’Arenys a Barcelona, amb elements que s’iden-

tifiquen, però també amb llibertat creativa”. L’estació de la capital del Maresme o el túnel de Montgat són al-guns d’aquests elements que mostren el treball laboriós que hi ha al darrera de cada mòdul, que després s’acoblen, uni-fiquen estils i adapten sobre la marxa al muntatge que es fa, que demana alho-ra una intensa tasca de planificació. El Grup Ferroviari està integrat per una vintena de persones i a banda de solu-cionar totes les qüestions tècniques per fer viables aquestes petites meravelles ferroviàries, un dels principals proble-mes que es troben és el cost de les pe-ces, ja que demanen un esforç econò-mic, segons també explica Segarra.

Text: Redacció / Fotos: Enric Puche

La Revolta Poètica 1964-1982

La Fundació Palau de Caldes d’Estrac va inaugurar el passat 29 de novembre l’exposició ‘La Revolta Poètica 1964-1982’. Aquesta mostra és la història d’un entusiasme. Entre 1964 i 1982 va sorgir a Catalunya, el País Valencià i les Illes, un corrent de renovació cultural que va tenir com a protagonistes la po-esia. És el que hem anomenat la revol-ta poètica. En uns anys marcats per la crisi i el final del franquisme, els poetes van proposar un compromís vital: en-front de l’art polititzat de la postguerra, un esclat d’imaginació i de creació.

La Revolta Poètica 1964-1982 en dibuixa per primera vegada el mapa: els inicis als anys seixanta, en contacte amb la cultura pop; els festivals que van

acostar la poesia a la gent, les revistes que van ser un espai de comunicació entre poetes i artistes i la utopia edito-rial dels anys setanta, quan es van mul-tiplicar les col·leccions i les edicions.

L’exposició presenta la història i les tendències, mostra la relació entre po-etes, artistes i cantants, la recerca de noves formes d’expressió, els punts de trobada i les polèmiques. Ho fa a par-tir d’un treball de recerca que permet treure a la llum una gran quantitat de materials inèdits: fotografies, dibuixos, manuscrits i mecanoscrits, revistes i llibres il·lustrats. Amb un llenguatge dinàmic que recrea el clima d’aquells anys i el connecta amb el món d’ara.

Text: Fundació Palau.

18 DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMECULTURA

Mentre diversos artistes i creadors de la capital del Maresme es mouen per salvar el projecte de Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani, l’Ajuntament de Mataró explica que l’està replantejant, reflexionant sobre el seu model

L’Ajuntament de Mataró, segons va fer públic en una nota de premsa, “en el context econòmic i el reajustament del 2013, s’ha vist obligat a replantejar amb urgència el model de gestió de Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, per tal de ga-rantir-ne la viabilitat, tot refermant el compromís amb aquest equipament ter-ritorial de la xarxa pública d’arts visuals de Catalunya”. Sota aquesta premissa, va decidir no mantenir l’externalització de la gestió del projecte, que des de l’any de la seva obertura, en fa 7, ha portat l’empresa cultural Trànsit Projectes i que s’acaba a finals d’aquest 2012.

La intenció de cara al futur de l’Ajun-tament, segons es diu en el mateix co-municat, “passa per intentar mantenir el projecte de manera més sostenible. En tot cas la configuració d’aquesta nova etapa anirà lligada també a l’apor-tació anual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya”.

El regidor de Cultura, Joaquim Fer-nàndez, explica que en cap cas s’ha fina-litzat el contracte amb l’empresa Trànsit Projectes, sinó que aquest s’ha acabat, després d’alguna pròrroga per arribar a final d’any, i que “ara és un moment en el qual cal reflexionar sobre el model”.

Fernàndez comenta que ha estat en contacte amb la Generalitat i que li han manifestat la voluntat de continuar apostant pel projecte de la xarxa públi-ca d’arts visuals. “Sols no podíem, amb la Generalitat podem continuar treba-llant. Ara volem definir el projecte i quan

Artistes de Mataró es mobilitzen en defensa de Can Xalant

ho tinguem el presentarem i el posarem a debat. I estem interessats que vagi rà-pid”, explica el regidor de Cultura, per al qual, també, “és imprescindible que el nou projecte sigui viable econòmi-cament per la part de l’Ajuntament de Mataró i que tingui una part de difusió i de retorn a la ciutat”, en referència al fet que fins ara els projectes de Can Xalant han estat més de projecció cap enfora.

En paral·lel, artistes residents vin-culats a Can Xalant, han impulsat una petició contra el tancament d’aquest centre, que ha estat signada per més de 1.700 persones, segons recullen en un comunicat, entre les quals es troben personalitats de la cultura.

“Els artistes de Can Xalant consi-derem que la decisió del tancament és totalment inadequada, injusta i denun-ciem que serà molt perjudicial pel sec-

tor de les arts visuals i de la producció cultural de Catalunya. Estem oberts a buscar alternatives de sostenibilitat, perquè som conscients de la situació econòmica actual, i sobretot perquè al mateix temps estem completament se-gurs de la viabilitat i de la importància del projecte. No entenem en cap cas que es decideixi fer desaparèixer un projec-te d’èxit desenvolupat amb la màxima rigorositat i professionalitat”, afirmen en la seva petició.

Dins els actes al voltant d’aquesta mo-bilització, el passat 4 de desembre es va celebrar una reunió oberta a El Públic, amb l’assistència d’artistes, creadors i persones del món cultural de Mataró, en la qual es va explicar la tasca que s’havia fet durant els set anys de l’equi-pament. Diversos assistents van plante-jar la possibilitat d’emprendre accions

de protesta per garantir la continuïtat de l’equipament i del seu projecte.

D’altra banda, una de les associaci-ons mataronines que ja s’ha manifestat a favor que Can Xalant no tanqui és CAPS.A, que reivindica el centre com “un símbol dins el món cultural inter-nacional” i denuncien en un comunicat emès recentment que “de moment no s’hagi proposat cap altre pla d’actuació cultural i que no s’hagi consultat amb les associacions ni artistes de la ciutat d’una manera més àmplia”, alhora que demanen al consistori que reconsideri la decisió.

De moment, Can Xalant té previst un acte de presentació de dues publicaci-ons el dijous 20 de desembre sota el tí-tol ‘The last one’.

Text i foto: Albert Calls

Un moment de l’acte a El Públic, amb els ponents que van parlar de Can Xalant.


Alfred Quintana guanya el V Premi Helena JubanyL’acte d’entrega del guardó, celebrat al local de la colla castellera dels Cap-grossos de Mataró, va comptar amb l’assistència de la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, Montserrat Rodríguez, i va ser conduït pel periodis-ta d’m1tv Pep Andreu.

Joan Jubany i Itxart, president de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, va glossar el perquè i el sentit del premi, i tot seguit la professora Ro-ser Trilla, portaveu del jurat, va llegir l’acta de concessió. En destaca que el jurat va acordar per unanimitat “ator-gar el V Premi Helena Jubany a l’obra d’Alfred Quintana pel seu llenguatge planer, directe i genuí; perquè a partir d’una situació quotidiana ens ofereix un relat de ficció divertit en què s’entre-creuen les emocions dels personatges fins al punt de capgirar sobtadament el que podria ser el desenllaç esperat de la història; perquè la narració pot ser transmesa oralment sense que calgui cap adaptació posterior; i per l’humor i ironia que es respira al llarg de tot el text i que en certs moments arriben a

constituir autèntics gags”.Després d’això, Alfred Quintana va

adreçar unes paraules als assistents i ell mateix va llegir un fragment del conte guanyador.

Finalment, Montserrat Rodríguez, tinenta d’alcalde de Mataró, va cloure l’acte mostrant la seva satisfacció per haver-hi assistit i encoratjant l’organit-zació del certamen.

L’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente ha instituït aquest premi, que convoca cada any, amb el desig de man-tenir viu el record de l’Helena i enco-manar el seu gust pel llibre, la creació literària i l’activitat de narrar de viva veu històries i contes. L’Helena Jubany va ser assassinada, ara fa onze anys, el dia 2 de desembre de 2001 i encara avui, la policia i la justícia no han sabut aclarir l’autoria de la seva mort i han desistit d’identificar i trobar els culpables.

El conte L’Alemany és fàcil va ser pu-blicat íntegrament al diari ARA a l’edi-ció de diumenge 9 de desembre.

Text: Associació Cultural Helena Jubany

L’alemany és fàcilEs lliga més passejant un gos? Es fan amics? Saben idiomes els gossos?

Tot això i moltes coses més ens explica el jove protagonista d’aquesta història, un noi de ciutat, amb qui us podreu identificar de seguida perquè és espavilat, poc cregut i més aviat tímid... I encara que no sapigueu alemany ni tingueu cap animal de companyia, aquest conte, apte per a tots els públics, irònic i divertit, escrit en un català acurat, planer i col·loquial, us farà passar una estona molt agradable. És una petita obra mestra que demana la complicitat del lector. Lle-giu-la!

Lluïsa Esteve. Membre del Jurat del Premi Helena Jubany


HOTEL ELÈCTRIC

Les limusines comunicants

A El capital, la més recent cinta del sempre combatent Costa-Gavras, el banquer protagonista realitza nom-broses transaccions dins d’una limusina. L’automòbil es converteix en el cavall de batalla d’aquest Ro-bin Hood dels rics des d’on, al llarg d’aquest fi lm d’imprescindible visió per entendre el funcionament de la crisi econòmica, tancarà pactes, acomiadarà personal, buscarà noves aliances mentre en traeix unes altres i, en un moment de màxima i deshumanitzada ambició, practicarà una violació. Com era d’esperar, el director de Desaparecido o Amen, realitza un clar al·legat contra els mètodes alienants del neocapitalis-me imperant.

Però com veurem Costa-Gavras no és l’únic que atorga a aquest especial vehicle un valor com a lloc de posada en escena del luxe i de la representació del po-der. La cinta clau, evidentment, ha estat Cosmópolis de David Cronenberg. Eric Packer és el jove director d’una gran multinacional que viatja en limusina per una apo-calíptica ciutat de Nova York dominada per la pobresa i les revoltes. Fa vida a l’interior del vehicle recollint, durant el seu viatge, personatges que el posen al dia dels seus negocis, que li expliquen el funcionament de la macroeconomia o li solucionen altres problemes més terrenals.

Mentre que el protagonista de Cosmópolis s’aïlla de la realitat dins la limusina (una mena de caverna platònica sobre quatre rodes), el Senyor Oscar, a Holy Motors, la fa servir de camerino on es prepara per representar el gran joc de la vida. El director de culte Leos Carax torna amb un artefacte fílmic que denuncia l’empobriment de la cultura i la poca exigència crítica del públic. Ambdues conseqüència, n’estem ben se-gurs, de l’agressiva estratègia de destrucció cultural neocapitalista.

JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

1889. L’entitat va tenir moltes difi cultats i es dissolgué. Martí Casas va participar en l’Assemblea de Manresa presentant esmenes al projecte de les Bases. Repetí en les assemblees següents a Reus, Balaguer i Olot. El 1899, en fundar-se l’Agrupació Catalanista, Casas fi gurava en la directiva, però l’Agrupació, que va donar suport a la candidatura dels quatre presidents i seguí la Lliga Regio-nalista, durà ben poc. Tancant aquesta etapa i en el con-text de dissensió del catalanisme del tombant de segle, el 1902 es constituí L’Oratge, que fou admès en la Unió Catalanista.

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

El primer catalanisme polític (1):

Malgrat de MarAl Maresme, el primer intent d’aglutinar els catalanistes es produí a Malgrat de Mar a l’entorn de 1886. Com pas-sava arreu, el pes del catalanisme cultural encara predo-minava i tot just es defi nia el polític. Prohoms vinculats al Casino Malgratenc es constituïren en delegació del Centre Català de Valentí Almirall a qui restaren fi dels l’any se-güent quan es fundà la Lliga de Catalunya.

El president del Centre Català de Malgrat fou Martí Casas (1845-1922), que l’any següent signava el Missatge a la Reina Regent i que esdevindria alcalde entre 1887 i

Jordi Prat Pons - Classic-Kas: Figuració a través del collage

La defi nició de collage indica que es tracta d’una tècnica artística, que consisteix a encaixar o engalzar elements diversos en un tot unifi cat. Una pràctica que té la seva principal aplicació en la pintura, tot i que per extensió, també pot referir-se a qualsevol altra manifestació artís-tica, i es pot compondre enterament, o només en part, de fotografi es, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d’ús quotidià, etc.

Faig esment amb especial interès del signifi cat de collage, perquè il·lustra a la perfecció l’obra que fi ns el passat 25 de novembre, Jordi Prat Pons, va exhibir en la sala d’exposicions del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, sota el nom de Classic-kas. Un conjunt de peces amb elements publicitaris, en el que es podria con-siderar una crítica als mitjans propagandistes, plasmats amb els més diversos materials, en composicions on es barregen la fi guració amb el “art povera”, i que recorden bastant els treballs artístics de l’italià Mimmo Rotella, del francès Raymond Hains o l’alemany Wolf Vostell en les dècades dels 60 i 70 del segle passat.

La primera exposició que vaig veure de Jordi Prat Pons va ser l’any 2004 a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró, i malgrat els anys que han passat, pocs canvis s’observen en la seva evolució artística. Si a principis del segle XXI, la fi guració quedava difuminada per una tècnica més sem-blant al decollage, on l’abstracció prevalia, i oferia una visió més densa i bigarrada, en la segona dècada d’aquest segle, presenta una recombinació d’elements i fragments

ART AL MARESME

de la realitat, que juga amb el llenguatge visual, dins un plantejament “déjà vu” de les avantguardes del segle XX, trobant paral·lelismes entre l’art i les imatges d’anuncis, mostrats a través d’envasos, personatges o estereotips, com si fossin bodegons o retrats en solitari, de fons cromàticament uniformes, per tal de ressaltar el tema central.

Una obra que sens dubte impacta visualment, on s’aprecia una tasca entregada i apassionada, però sense grans sorpreses en la seva carrera artística, ni signes d’innovació en la investigació cap a altres possibilitats creatives.

CULTURA

OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatge, projectes i instal·lacions

C/ Sant Josep de Calassanç, 3708328 ALELLA · Fax 93 540 51 70Tels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77 [email protected]

Us desitgem un bon Nadal i un feliç 2013

ALELLA

Fira artesana i Mercat Parc a Taula. Dis-sabte 15 de 9h a 20h a la Rambla d’Àngel Guimerà i Plaça dels Germans Lleonart.

Xocolatada popular. Dissabte 15 A les 11h al Pati de Can Lleonart. A càrrec de la Comissió de Festes.

Infl ables infantils i taller de pessebres. Dissabte 15 d’11h a 14h i de 15 a 17h al Pati de Can Lleonart.

Infl ables esportius. Dissabte 15 d’11h a 14h i de 17h a 20h a la Plaça de l’Ajunta-ment.

Parada de manualitats infantils de L’Es-plai Guaita’l per La Marató. Dissabte 15 a les 11h al Pati de Can Lleonart.

Exhibició de Fitkit, patinatge i gimnàs-tica rítmica. Dissabte 15 d’11h a 13h al Poliesportiu Municipal. A càrrec del grup d’alumnes de l’Escola d’Iniciació Esportiva.

Lliurament de premis del concurs de pes-sebres. Dissabte 15 a les 12h a Les golfes de Can Lleonart.

Trobada de Corals. Dissabte 15 a les 21h a l’Església de Sant Feliu. Concert a càrrec de la Polifònica Joia d’Alella, coral el Remei i grup vocal de l’escola de música Ressò.

Fira artesana i Mercat Parc a Taula. Diu-menge 16 de 9h a 15h a la Rambla d’Àngel Guimerà i Plaça dels Germans Lleonart.

Tret de sortida del V Cros d’atletisme d’Alella. Diumenge 16 a les 10h a El Bosquet. A càrrec dels Trabucaires del Vi d’Alella.

“Un pistó per a la Marató”. Diumenge 16 a les 11h a la Plaça de l’Ajuntament. També inclou un taller de pintar per als més pe-tits. (Acte per La Marató de TV3).

Infl able infantil. Diumenge 16 d’11 a 14h a la Plaça de l’Ajuntament.

Brou solidari per La Marató de TV3. Diumenge 16 a les 11h a la Plaça de l’Ajuntament. Brou, croquetes i pinxos de truita, a càrrec de l’Associació de dones Montserrat Roig.

Tasta la DO Alella per La Marató. Diumenge 16 a les 11 h: Espai Divi (Pas-seig d’Antoni Borrell, 1). Preu simbòlic 6€. Activitat a càrrec d’El Somni d’una nit de vins adreçada a professionals i curiosos del món del vi. Inscripcions a: [email protected].

Taller familiar de creació d’estels de Nadal amb material reciclable i exposició d’objectes elaborats amb residus. Diumen-ge 16 de 12 a 14h al Pati de Can Lleonart.

Plantada de Gegants, Capgrossos, Gra-llers i Timbalers d’Alella. Diumenge 16 a les 12h a la Plaça de l’Ajuntament (Acte per La Marató de TV3).

Conferència “Polifenols presents al vi amb propietats protectores del càncer”. Diumenge 16 a les 12h a les Golfes de can lleonart. A càrrec de Rosa M. Lamuela-Raventos, Professora titular del Depar-tament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. (Acte per La Marató de TV3).

Brindis solidari per La Marató. Diumenge 16 a les 13h a la Plaça de l’Ajuntament. A les 18h al Casal d’Alella: Bingo de Nadal. La recaptació d’un cartró es destinarà a La Marató de TV3.

Recollida de joguines per a Creu Roja. Diumenge 16 d’11h a 13h davant del local de l’Associació de Dones Montserrat Roig.

Cloenda d’activitats. Pica-pica, torró i cava. Dimecres 19 a les 18h al Local de l’As-sociació de Dones Montserrat Roig. Gratuït.

ARENYS DE MAR

Taller de reposteria de Nadal. Dissabte 15 de desembre a les 12 h al Mercat Mu-nicipal. Taller de galetes de nadal (Weih-nachtsplätzchen) que en acabar podrem tastar. També donarem la recepta per fer el vi calent amb canyella (Glühwein).

Preparem-nos per Nadal!. Diumenge 16 a les 11 h al pati de l’Escola Joan Maragall. L’AMPA de l’Escola Joan Maragall organit-za uns 4 o 6 tallers per preparar la decora-ció nadalenca.

Taller infantil de Nadal a càrrec de Sussi Piñero. Dimarts 18 a les 18h a la Sala d’Actes de la Biblioteca.

Hora del conte: El caganer a càrrec de Gemma Puig. Dijous 20 a les 18h a sala d’Actes de la Biblioteca.

Pessebre municipal. Del 21 de desem-bre al 6 de gener a Sala Exposicions del C.C.Calisay.

Demostració de cuina de Nadal. Diven-dres 21 a les 18h a la sala d’Actes de la Bibli-oteca. A càrrec de Rosario Montoza i amb la participació de Soraya Real, sommelier.

Poema de Nadal. Divendres 21 a les 21h a l’Església de Santa Maria. Aquest any en fa 50 que en Joan Pera va començar a recitar el Poema de Nadal. .

Despertada del tió. Dissabte 22 a les 12 h al C.C.Calisay.

Festa nadalenca. Dissabte 22 a les 17 h a l’Espai Jove del C.C.Calisay.

Nadales d’arreu a càrrec de Qel Xiberta. Diumenge 23 a les 19h al Teatre Principal. Una cantada de nadales en família. Can-çons, records i moments per a compartir. Un concert que ja esdevé una tradició a la nostra vila amb Qel Xiberta i Xevi Compte.

Els Pastorets d’Arenys de Mar. Dimecres, 26 a les 19 h al Teatre dels Seràfi cs. També el 30 de desembre i 6 de gener.

Arribada del Patge Reial. Dissabte 29 a les 17.30 h a la Plaça de l’Ajuntament. L’emissari dels Reis recollirà les cartes de tots els nens que ja les tinguin a punt.

Concert de Nadal a càrrec del Cor l’Aixa. Dissabte 29 a les 21.30h a l’Església dels Frares Caputxins.

Ball de Cap d’any. Dimarts 1 de genera la 1h a la sala Polivalent del C.C.Calisay. Ar-ribada dels Reis de l’Orient. Dissabte 5 de gener a les 18h a la part alta de la Riera. Després del seu recorregut per la vila i un cop saludades les autoritats, els Reis reco-lliran les vostres cartes a la sala polivalent del C.C.Calisay a partir de 19.30 h.

ARGENTONA

Col.lectiva de Nadal al Cafè Art i Gent. Des del divendres 14 de desembre fi ns al dimecres 9 de gener, el Cafè Art i gent aco-llirà una exposició col.lectiva, en la que, a preus molt econòmics, es poden trobar tre-balls de dibuix, escultura, gravats, pintura i artesania.

Desembre musical. A La Sala d’Argentona. Es tracta dels espectacles La Festa de la Nora, que tindrà lloc el 16 de desembre a les 6 de la tarda, i l’Orquestra de cambra de l’Empordà, el 22 de desembre, a les 8 del vespre. El preu de l’entrada de cada concert serà de 3 euros.

Quan als tions se’ls anava a buscar a muntanya. Diumenge 23 a les 9h sortida a la Plaça de l’Església. Caminada guiada per conèixer les tradicions nadalenques argentonines, i com entendre-les de forma sostenible, fent del bosc un rebost d’idees

El Nadal al MaresmeUna selecció dels actes nadalencs que es celebren a la comarca

El Nadal al MaresmeUna selecció dels actes nadalencs que es celebren a la comarca

i solucions, sense malmetre’l. Proposem als assistents que aporteu un paquet de lleguns secs, arròs o un brik de llet, que es recollirà a l’inici de la caminada, i es donarà a Càrites d’Argentona. Durada: 3,5h. Activitat gratuï-ta. www.naturamaresme.blogspot.com.

CABRERA DE MAR

Fira de Santa Llúcia. Dissabte 15 a partir de les 17h pels carrers del poble.

El Cant de la Sibil·la. Dilluns 24 a les 22.45h a l’Església Parroquial Sant Feliu. Cor Parroquial, Guido Iotti i Josep Maria Gregori. XXIIè Cicle d’orgue. 6è concert.

Patge Reial. Dimecres 2 de gener a les 19h a l’envelat municipal. Entrega al Carter Reial de les Cartes per a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient.

Patge Reial. Dijous 3 de gener a les 19h al Centre Cívic. Entrega al Carter Reial de les Cartes per a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient.

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 19h pels carrers del poble.

CABRILS

Demostració de cuina de Nadal. Divendres 14 a les 10h a la Biblioteca. A càrrec de Pep Masiques. Cal fer Inscripció.

Taller d’ornamentació de Nadal. Dimarts 18 a les 10h a la Biblioteca. A càrrec de Teresa Bisbal. Cal fer inscripció.

XVII Cagatió Popular. Divendres 21 a les 18h a la Plaça de l’Església. Amb l’animació del grup Xarop de canya.

Dinar de Nadal del Soci del Casal. Diu-menge 23 a les 14h al Restaurant Cal Gras. Inscripcions al Casal. Amb bingos solidaris per a la Marató de TV3.

Festa de Cap d’Any! Dilluns 31 a les 11.30h a la Plaça de l’Església. Porteu-vos el raïm de casa; l’Ajuntament posa el cava! Tot seguit al Centre Cívic: Discoteca amb èxits d’ahir, d’avui i de sempre per donar l’entra-da al 2013.

Campanya de recollida de joguines. Fins al 16 al Casals dels Jubilats. Horari: d’11h a 12.30h i de 16.30h a 19.30h de dilluns a dissabte (excepte divendres) i festius de 12h a 14h i de 17h a 20h. Només s’acceptaran joguines en molt bon estat i sense piles.

EL MASNOU

Pessebre del carrer de Sant Rafael. Dilluns 17 a les 9h al c/Sant Rafael. Serà obert del 17 de desembre al 6 de gener de 9h a 20h (sempre que el temps ho permeti).

Nadal per a tothom. Dimarts 18 a les 18.30h a Ca n’Humet (Sala polivalent). Recital poètic i musical de l’alumnat de les escoles del Masnou i de poetes de renom. Preu: Tiquet pro-ajut de 5€, inclou rifa d’una panera solidària.

Caga tió al Mercat. Divendres 21 a les 17h al Mercat Municipal. Vine a Cagar el tió al Mercat del Masnou. Gratuït.

Inauguració de l’exposició de postals de Nadal. Divendres 21 a les 17h a Els Vienesos. Fins al 8 de gener. Horari: de dilluns a dis-sabte de 17h a 21 h.

Fem cagar el tió! Divendres 21 a les 17:30h a Els Vienesos. Tió infantil i xocolatada. Gratuït. Activitat per fer cagar el tió, xoco-latada, cantada de nadales al pessebre i molt més!

Concert de Nadal. Divendres 21 a les 20h a Els Vienesos. Coral infatil de la UNESCO del Masnou, coral Scandicus i la soprano Mar Carrero. Gratuït.

Sopa de pedres i tabals per Nadal. Dis-sabte 22 durant tota la jornada a Roger de Flor, 23. Audició dels tabalers de la Colla de Diables del Masnou i degustació de la sopa de pedres. A partir de les 19h es repartirà la Sopa i seguidament es farà l’audició de tabals, cantada de nadales i altres activitats.

Fira d’Artesania de Nadal. Dissabte 22 a les 10h als carrers de Barcelona, Roger de Flor, plaça de la Llibertat i Jaume Bertran. Fins diumenge a les 20h. Fira d’artesania de Nadal, amb petits regals, alimentació i activitats nadalenques.

Sorteig de paneres de Nadal. Dissabte 22 a les 17h al Mercat Municipal. Entre els usuaris de la Targeta Client del Mercat Municipal, es farà el sorteig de tres magnífi ques paneres amb productes del Mercat. Aquest dissabte el Mercat estarà obert de les 7.30h a les 19h.

Concert de Nadal de la Coral Xabec. Dis-sabte 22 a les 21:30h a la Parròquia de Sant Pere.

Actuació de la Coral Xabec al pessebre de Sant Rafael. Diumenge 23 a les 13h al c/de Sant Rafael.

Un toc de pastorets, de la companyia Toc de Retruc. Diumenge 23 a les 18h a l’Espai Escènic Ca n’Humet. Teatre familiar. Preu: 3€.

Pare Noel al Mercat. Dilluns 24 a les 10h al Mercat Municipal (Itàlia, 50). Fins les 14h.

Nadalem infància. Dijous 27 d’11h a 13h a la Pista esportiva Pau Casals i Espai Fami-liar Ludoteca. Activitats infantils amb jocs i inflables. De 17h a 19.30h: Jocs de taula, jocs cooperatius i inflables.

Nadalem infància. Divendres 28 d’11h a 13h a la Pista esportiva Pau Casals i Espai Familiar Ludoteca. Expliquem contes i in-flables. De 17h a 19.30h: Fes la teva capse-ta d’scrapbooking en família i inflables.

Nadalem infància. Divendres 28 de 17h a 19.30h al Poliesportiu Municipal. Activitats Esportives i visita amb els cotxes de la Policia Local.

Nadalem infància. Divendres 28 de 19h a 20h a les Pistes esportives Països Catalans. Taller de fanalets. A les 20.30h: Cantada de Nadales amb Scanticus.

Nadalem infància. Dissabte 29 d’11h a 13h a la Pista esportiva Pau Casals i Espai Fami-liar Ludoteca. Taller amb material reutilit-zable. De 16.30h a 18h a Pistes esportives Pau Casals: Taller de fanalets. A les 18h a les Pistes esportives pau Casals: Espectacle amb Tanaka Teatre “Contes de Nadal”.

Festa de Nadal Solidària. Diumenge 30 a les 19h a la Plaça Marcel.lina Monteys. Organitza: CCOONG Ajuda al desenvolupa-ment amb la col·laboració de l’Ajuntament

Concert de Cap d’Any de la Jove Orques-tra de Cambra del Masnou. Diumenge 30 a les 19h a l’Espai Escènic Ca n’Humet. Organitza: JOCEM i Ajuntament del Masnou. Concert que dóna la benvinguda l’any 2013 amb un repertori clàssic pensat per a aquestes dates.

L’Home dels nassos. Dilluns 31 de les 17h a 19.30h a les Pistes esportives Pau Casals i Espai Familiar “Ludoteca”.

Carter reial de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dimecres 2 a les 18h a Els Viene-sos. Per a tots els nens i nenes que vulguin fer arribar les seves peticions de regals. També els dies 2 i 3, de 18 a 19.30 h.

Carters reials i arribada del Patge Xu-met. Dijous 3 de gener a les 18h a la Plaça d’Ocata. També el 4 de gener.

Patge reial al Mercat. Divendres 4 de ge-ner durant tot el dia al Mercat Municipal. Vine a portar la teva carta als Reis d’Ori-ent. De 10h a 13 h i de 17h a 20h, el patge reial estarà al Mercat per tal que tots els nens i nenes que ho vulguin li puguin entregar la seva carta als Reis d’Orient.

Tortell de Reis. Dissabte 5 de gener al Mercat Municipal.Vine al Mercat a menjar tortell.

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 de gener a les 17.30h. Arribada en vaixell de SS. MM. Els Reis Mags d’Orient. A partir de les 17.15 h, el Patge Xumet us espera a la Plaça d’Europa per rebre a SS. MM. Podreu gaudir dels timbalers i bastoners del Masnou. Després del recorregut de la Cavalcada, a la plaça d’Ocata actuaran els timbalers i els bastoners a l’hora prevista per a l’arribada de SS.MM. Els Reis Mags d’Orient, a les 21 h.

MATARÓ

XXX Fira de Pessebres i ornaments de Nadal. Fins el 23 de desembre a la Plaça Santa Anna. Exposició i venda d’articles per a la decoració nadalenca, a més de productes alimentaris típics del Nadal com els torrons, les neules i les galetes.

Sorteig de Nadal al Mercat de la Plaça de Cuba. Del l’1 al 18 de desembre. La cli-entela del mercat podrà recollir la butlleta a les parades del mercat per a participar al sorteig de 20 vals de compra de 60 euros. El 19 de desembre a l’espai Demo a les 12 h. és farà el sorteig.

Tallers de manualitats de Nadal. De l’1 de desembre al 5 de gener a l’espai Joc de la Plaça de Cuba. Els divendres de 17 a 20 h. i dissabtes de 9.30 a 14 h. Preu: gratuït.

Fira d’artesania i regal de Nadal. Del 15 de desembre fins al 6 de gener al Parc Central.

3a Trobada del club de cuina del mercat. 5 de desembre a les 10 h a l’aula de cuina de la Plaça de Cuba. Cuina de plats nada-lencs. Gratuït. Cal fer inscripció prèvia al 665.98.30.54 o [email protected].

Festa de l’arbre. Dissabte 15 a les 18h a la Plaça de l’Havana. Guarniment de l’arbre, tió solidari i xocolatada.

Concert de Nadal. Diumenge 16 a les 12 h a Les Esmandies Casal de Barri. Amb el Cor l’Aixa.

La cuina de Nadal. Dimarts 18 a les 20h al Casal de l’Havana. Xerrada a càrrec de Maria José Robledo.

Concert de Nadal. Dimarts 18, dimecres 20 i dijous 21 a les 19h a l’Aula de Música Masafrets.

Concert de Nadal. Divendres 21 a les 19h a l’Auditori La Saleta. Organitza: Escola de Música Liceu Mataró.

Els Pastorets de Mataró. Dissabtes 22 i 29 i dimecres 26 a les 19h, diumenges 23 i 30 a les 17h a la Sala Cabanyes. Un espec-tacle musical de gran format amb tots els ingredients: orquestra i cants en directe, balls, canvis espectaculars d’escenografia, personatges bons i dolents, personatges dramàtics i còmics, efectes especials de

foc, de llum i de so, projeccions. Preu: 15 € platea i llotges / 12 € amfiteatre.

Nadales al carrer. Dissabte 22 a les 19 als carrers del centre de Mataró. Cançons tra-dicionals de Nadal versionades per grups de música tradicional de Mataró.

XXX Setmana de Música Antiga. El Mes-sies de Haendel. Dissabte 22 a les 21h al Teatre Monumental. Concert dels Cors de Cambra de Granollers i Mataró i Cor Ma-drigalista de Mataró, amb la participació de cantaires de la ciutat i de la comarca. Preu: 21€ platea / 17€ amfiteatre.

Concert de Nadal. Dimarts 25 a les 21h a la Basílica de Santa Maria. Amb el Cor Madrigalista de Mataró.

Nadales i tió. Dimecres 26 a les 19h a El Públic.

Els Pastorets. Divendres 28 a les 18h al Col·legi Sagrat Cor de Jesús.

Arribada dels Missatgers Reials. Diu-menge 30 a les 12.30h al Port de Mataró. Els missatgers arribaran per recollir les car-tes dels petits de la casa. També hi hauran activitats familiars i un taller de gòspel.

Poema de Nadal. Diumenge 30 a les 18h a l’Església de Sant Josep. De Josep Maria de Segarra. Amb Ton Armengol i el Cor Ciutat de Mataró.Acte benèfic.

PREMIÀ DE DALT

Pessebre vivent. Dies 22, 23, 26, 29 i 30 de desembre i 1 de gener a la Masia de la Cisa. 2 representacions cada dia: 18h i 19h.

Taller de Cuina Nadalenca. Dimarts 18 de 18h a 20h al local de l’AV del Barri Sta. Maria - Sta. Anna Tió. Acció vinculada al Pla de Barris.

Torronada. Dijous 20 a les 18h a l’Associ-ació de la Gent Gran.

Concert de l’Escola de Música: actuaci-ons dels alumnes. Dijous 20 a les 18h a l’Espai Santa Anna.

Sopar Solidari de Nadal. Divendres 21 a les 20h a la casa del Terçó.

Tarda de Bingo: Tres rifes de Nadal (panera, pernil i cava). Diumenge 23 a les 18h. A l’Associació de la Gent Gran.

Missa de vigília de Nadal. Dilluns 24 a les 19h a l’església parroquial

Missa del Gall. Cloenda amb cant de nadales. Dimarts 25 a les 0h a l’ermita de La Cisa.

Recollida de tiquets per als regals de la Nit de Reis. Dimecres 26 de 12h a 14h a la Plaça de la Vila. Lliurament dels tiquets als baixos de l’antic edifici consistorial.

Sopar de Nadal del Grup de Lectura. Di-vendres 28 a les 21h a la Sala de l’Orfeó.

Revetlla Fi d’any. Dilluns 31 a l’Associa-ció de la Gent Gran.

Festa de Cap d’Any: Cotilló i DJ. Dilluns 31 a les 21.30h al Bar Sant Jaume.

Espectacle infantil i visita del Patge Reial. Divendres 4 de gener a les 11.30h a la plaça Mil·lenari.

Cavalcada de SSMM Els Reis d’Orient. Dissabte 5 a les 18h entrada al Barri Santa Anna – Tió. A les 19h: Entrada al Barri del Remei. A les 20h: Arribada a la Plaça de la Vila. Visita dels reis mags a l’església. Tot seguit lliurament dels regals dels Reis.

PREMIÀ DE MAR

Fira de Nadal. De l’1 al 24 de desembre a la Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Dr. Fleming.

Audicions de Nadal a càrrec dels alum-nes de l’Escola Municipal de Música. Divendres 14: des de les 20 h, a l’Auditori de l’escola. Dilluns 17: des de les 17.30 h, al Centre Cívic; des de les 20.30 h, a l’Auditori de l’escola. Dimarts 18: des de les 17.30 h, al Centre Cívic. Dimecres 19: des de les 20.30 h, a l’Auditori de l’escola. Dijous 20: des de les 20 h, a l’Auditori de l’escola. Divendres 21: des de les 17.30 h, a l’Auditori de l’escola.

Tradicional concert de Nadal a càrrec de la coral Mata de Jonc. Divendres 14 a les 19.30h al Centre Cívic. Organitza: Mata de Jonc (AVECA).

Vetllada nadalenca: Nadal, cançó i tradi-ció. Divendres 14 a les 19.30h a la Bibliote-ca Martí Rosselló. Paraules introductòries de J. Arenas: El Nadal és com una flama. Concert de cançó tradicional catalana i occitana que interpretarà la soprano Olga Miracle amb acompanyament de flautes de Joan Codina. Es podrà disposar d’apar-cament gratuït al Garden Center Batlle. Acabada la representació se servirà un refrigeri. Organitza: Secció Premià d’Òmni-um Cultural.

Un mar de botigues... musicals. Dissabte 15 a les portes de diferents botigues. Petits concerts. Organitza: Comerços Associats de Premià (CAP). Hi col·labora: Escola Municipal de Música, Coral l’Amistat i Taller de Música.

Celebració del Nadal amb les Famílies.

Dissabte 15 a partir de les 16.30h al Casal Benèfic Premianenc. Felicitació de les Festes de Nadal per part de l’alcalde de Premià, el senyor Miquel Buch i Moya. Felicitació de les Festes per part del presi-dent de la Junta de la Fundació, el senyor Jaume Marimón i Caballero. Cantada de Nadales per l’Agrupació Coral l’Amistat. Cantada de Nadales amb residents, famili-ars i treballadors. Fi de festa amb torrons i cava per a tothom. Organitza: Casal Benè-fic Premianenc. Hi col·labora: Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé).

Encesa de la il·luminació i inauguració del pessebre dels jardins de Can Roura. Dissabte 15 a les 19h a Can Roura. Amb cantada de nadales.

Sortida a peu amb els Caminants de Matinada i l’Esplai Parroquial. Diumenge 16 a les 8h a la plaça Nova. 42a. Pujada del pessebre a Sant Mateu. A les 11h es farà la plantada del pessebre i la missa a l’ermita de Sant Mateu. Hi haurà també cantada de nadales. Organitza: Amics de l’Art Pessebrístic, Caminants de Matinada, Esplai Parroquial.

Concert de Nadal, a càrrec dels grups instrumentals de l’Escola Municipal de Música. Dimarts 18 a les 20h a l’espai l’Amistat.

L’hora del conte: Contes de Nadal. Di-mecres 19 a les 18h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de Jordina Biosca.

Taller de plastilina: Nadal. Dijous 20 a les 18h la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec d’Artiscle. Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia.

Concert de Nadal a càrrec de les corals de l’Escola Municipal de Música. Diven-

dres 21 a les 20 hores a l’església de Santa Maria.

Concert de Nadal: El Mesies de G.F. Händel. Dissabte 22 a les 21h a la Sala Gran de l’Amistat. Selecció d’àries i cors. Intervindran la Coral l’Amistat, Camerata Impromptu, orquestra Barcelona Filharmo-nia i els solistes Ulrike Haller (soprano) i Xavier Aguilar (baríton). Sota la direcció de Daniel Antolí. Presentació de Joan Vives. A la sortida compartirem, com és tradicio-nal, coca i vi dolç al vestíbul de L’Amistat. Venda d’entrades anticipades: a la taquilla de L’Amistat els dilluns i els dijous, de 18 h a 21 h, i per internet a www.espailamistat.cat. Preu: 14€. El dia del concert les entra-des valdran 16€ i es podran adquirir 1 hora abans del concert.

Pastorets cap a Betlem! Diumenge 23 a les 18h al Patronat Teatre. De la com-panyia la Roda Produccions. Dos amics molt amics, en Joan i en Carles, es veuran obligats a explicar la conegudíssima histò-ria dels Pastorets. Els problemes vindran quan resulti que la història per a ells no és tan conegudíssima i no tenen cap més ajut que la seva imaginació i la dels espec-tadors.

Inauguració de l’exposició de diorames. Dimarts 25 a les 11h al local del c/Aurora, 20. Construïts pels membres dels Amics de l’Art Pessebrístic. L’obertura de l’exposició es farà el dia 22 de desembre, a les 11h.

Concert de Nadal. Dimarts 25 a les 21.30h a l’església de Sant Cristòfol. A càrrec de la Jove Orquestra de Premià de Mar i dels alumnes de l’Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria.

Concert de Sant Esteve. Dimecres 26 a les 12.30h. A càrrec de l’Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé).

Dinar de germanor de Sant Esteve. Dime-cres 26 a les 13h al Casal d’Avis Can Ma-nent. Inscripcions: Carrer Unió, 40 baixos (serveis socials). Organitza: Creu Roja i Regidoria de Gent Gran.

14è Torneig de Nadal CFS Cover Premià de Mar. Divendres 28 de 9h a 22 h al Pavelló Municipal d’Esports. Organitza: CFS Premià.

Concert de Nadal. Diumenge 30 a les 12 a l’Espai l’Amistat. A càrrec de la Banda de Música de Premià. Preu: 5€.

Ludoteca de Nadal. Dimecres 2, dijous 3 i divendres 4 de gener de 17h a 20h a l’escola Sant Cristòfol (Gran Via de Lluís Companys, 173). Organitza: Regidoria de Promoció Econòmica.

El fanalet de reis. Dimecres 2 de 16h a 18h al Museu de l’Estampació. Tot el material inclòs. Preu: 5€.

Patge Reial. Dimecres 2 de 18h a 20h a la plaça de l’Ajuntament. (En cas de pluja, al Centre Cívic)

Rebuda de S.M. els Reis de l’Orient. Dissabte 5 a les 17h als jardins del Palmar.

Rebuda de S.M. els Reis de l’Orient. Dissabte 5 a les 17.30h a l’Ajuntament de Premià de Mar.

Gran Cavalcada de Reis. Dissabte 5 sortida a les 18.30h de la plaça Joan Co-romines.

Pessebre vivent. Dissabte 5 a partir de les 18.30 hores a la plaça dels Països Catalans. Organitza: Escola de Teatre Kampikipugui.

L’hora del conte: Per Reis… un munt de contes. Dimecres 9 de gener a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de M. Àngels Gil.

PIZZERIA · RESTAURANT · CAFETERIA

Plaça Romà Piera i Arcal, 1 · Tel. 93 751 49 11 · Premià de Mar

SALÓ PER A GRUPS,ANIVERSARIS,CELEBRACIONS...

CUINA ITALIANA

GRAN VARIETAT DE PIZZES

Plaça Romà Piera i Arcal, 1 · Tel. 93 751 49 11 · Premià de Mar

GRAN VARIETAT DE PIZZES

Plaça Romà Piera i Arcal, 1 · Tel. 93 751 49 11 · Premià de MarPlaça Romà Piera i Arcal, 1 · Tel. 93 751 49 11 · Premià de Mar

MENÚ DIARIde dimarts a divendres(Tancat dilluns no festius)

Els desitgem unes bones festes

SANT ANDREU DE LLAVANERES

Obertura del pessebre de l’ermita. Diu-menge 16 a les 11.30 hores a l’Ermita de Sant Sebastià.

Pastorets cap a Betlem. Diumenge 16 a les 18h a la Sala Polivalent del Casal de Llavaneres. A càrrec de la companyia la Roda. Espectacle infantil.

Cantada de Nadal. Dimarts 18 a les 11.30h a la Plaça de la Vila. A càrrec dels alumnes de segon de les tres escoles de primària.

Concert de Nadal 2012. Divendres 21 a les 9.30h al Pavelló municipal. Concert obert a tothom i ofert pels alumnes de l’Escola Sant Andreu, amb motiu de la celebració del Nadal.

Parc de Nadal. Dimecres 26 a les 16.30h al Pavelló municipal. Dies 26, 27, 29 i 30 de desembre. Edats: de 0 a 13 anys. Accés gratuït als menors de 3 anys. Durada: de 16.30h a 20h. Preu: 5€ per dia. Abona-ment per als 4 dies: 16€.

Arribada dels Patges Reials. Divendres 28 a les 18hores al Parc de Ca l’Alfaro. Vine a lliurar la carta per a Ses Majestats d’Orient.

Cavalcada de Ses Majestats d’Orient. Dissabte 5 gener a les 18.30h. pels carrers de Llavaneres i la plaça de la Vila.

VILASSAR DE DALT

XVI Fira de Santa Llúcia. Dissabte 15 i diumenge 16 a la Riera Salvet. Obertura: Dissabte 15 a les 17h. Inauguració oficial: Diumenge 16 a les 11h. Horari: Dissabte de 17h a 21h i diumenge de 9h a 20h. Diumenge al matí: Caga Tió per als més petits. Diumenge a la tarda: arribada del Patge Reial.

Tradicional concert de Nadal l’Aula de Música en un acte conjunt amb la gent gran del Casal de Dia. Divendres 21 a les 17.30h al Casal de la Gent Gran de can Rafart.

Flash de contes. Contes de Nadal. Diven-dres 21 a les 18.30h a la Biblioteca Pau Pi-ferrer. A càrrec de Sílvia Domènech. Sessió adreçada als nens i nenes de 4 a 6 anys.

Pessebre vivent de Can Rafart. Dissabte 22 a les 17.30h a l’Era de Can Rafart. Amb la col·laboració de l’Aula de Dansa. L’acte es clourà amb la inauguració del pessebre de la gent Gran de can Rafart. Hi haurà xocolatada per a tots els assistents.

Caga Tió del Barri de La Galbanya - St. Pere. Dissabte 24 a les 17h a la placeta Mercè Comas.

Pessebre vivent del Club d’Esplai. Dis-sabte 24 de 18h a 20h als Jardins de Can Bruguera. El pessebre el protagonitzen nens, nenes i monitors del Club d’Esplai.

XXXIX Pessebre Monumental de can Banús. Diumenge 25 al Museu Arxiu. Es podrà visitar fins el 20 de gener de 2013.

Els Pastorets de Vilassar. Dimecres 26 i diumenge 30 a les 19h al Teatre la Massa. A càrrec del Ternal Teatre. Espectacle familiar. Venda d’entrades: Lampisteria Riera-Baylach. Taquilla: dues hores abans de l’espectacle.

Sopar de Cap d’Any. Dilluns 31 a les 21h al Casal de la Gent Gran de Can Rafart. Músi-ca en viu des de les 9 del vespre fins les 2 de la matinada.Venda de tiquets al bar de Can Rafart.

Cavalcada de Reis i concurs de fanalets. Dissabte 5 de gener de 2013. Sortida: a les 17.30h de l’Hospital de Sant Pere. Arribada a Plaça: 19h.

VILASSAR DE MAR

Campanya de Nadal de Vilassar Comerç. De l’1 al 24 als comerços associats. Entrega de butlletes per al sorteig de Nadal. Recull la teva butlleta als comerços associats.

Recollida d’aliments per a Càritas par-roquial. Del 10 al 23 a la Parroquia Sant Joan. Horari: de dilluns a dissabte d’11h a 13h i de 18h a 20h, i els diumenges de 9h a 14h i de 19h a 21h.

Mercat nadalenc dels alumnes de sisè. Dissabte 15 durant tot el dia al pati de

l’escola Pérez Sala.

XVIIè Concert de Nadal. Dissabte 15 a les 12.30h a l’Ateneu Vilassanès. A càrrec dels alumnes de l’Aula de Música.

Teatre infantil Conte de Nadal. Diumenge 16 a les 17.30h a l’Ateneu Vilassanès. Amb la companyia Sim Salabim, dins la progra-mació estable de música, teatre i dansa. Recomanat a partir de 5 anys.

Cantada de nadales i decoració arbre de Nadal. Dijous 20 a les 18h als Locals muni-cipals pl. Carles Trias.

Trenet de Nadal de Vilassar Comerç. Dies 22, 23, 24, 26, 27, 28, 29 i 30 de desem-bre, i 2,3,4 i 5 de gener. Horari comercial matí i tarda. Sortida i arribada al carrer Picasso (pl. Jeroni Gelpí). Més informació: www.vilassarcomerciants.cat.

Cagatió. Dilluns 24 a la Plaça de l’Ajunta-ment.

Els Pastorets, l’adveniment de l’infant Jesús. Dimecres 26 a les 20 h, i dissabte 29 i diumenge 30 a les 19 h, a l’ Ateneu Vilassanès. Venda d’entrades 1.30h abans de cada representació a la taquilla.

Nit de Cap d’Any a Vilassar de Mar. Dimarts 1 de gener a partir de les 0.30h a la pista annexa del Pavelló Municipal d’Esports. Gran festa i nou espectacle de llum i so. Entrada gratuïta i servei de bar. Aforament limitat. A les 0.30h: Orquestra Gramola (ball amb versions). A les 3.30h: Sessió Dj. (música per als més joves).

casa pairalfundació privada

C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia

Fisio - Animació

TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

Bones festes

T

OPINIÓ30

EDITORIAL

Crisis econòmica i crisis del sobiranisme

Si els partits catalanistes hegemònics a Catalunya dels darrers 80 anys (CiU en certa mesura hereva de la Lliga, Ac-ció Catalana i sense giragonses UDC; i ERC) volen que la crisi econòmica no passi factura al catalanisme polític l’han de vincular a un nou regeneraci-onisme polític i econòmic, fi ns i tot mo-ral. Cal recuperar, actualitzades, les co-ordenades del president Enric Prat de la Riba, protagonista de l’única respos-ta coherent, efectiva, duradora i sòlida de totes les que es van teoritzar contra el caciquisme, la tupinada i la corrup-ció de l’Espanya de la Restauració.

S’hauran de continuar fent retalla-

des per equilibrar els pressupostos públics i això cremarà políticament el govern que les prengui. I si el go-vern que les pren és catalanista això pot provocar efectes col·laterals en forma de deslegitimació del catalanis-me polític en el seu conjunt. És com-prensible que ERC prengui cauteles i distàncies si vol ser partit d’alternança de CiU. És comprensible que el partit de l’Artur Mas no vulgui estavellar-se sol ja que mentrestant s’ha de gover-nar. Com defugir l’ineludible destí que condueix de les retallades a la pèrdua electoral? Com defugir el mal fat que de la presa de doloroses mesures en política econòmica porta a l’erosió de la credibilitat del catalanisme polític?

Aquest ombrívol atzucac de futur (i el d’un passat electoral molt proper) que vincula la pràctica del govern se-riós amb càstig electoral és la torna de la paradoxa que ha viscut Espanya els darrers trenta anys: la que va vincular la pràctica de governar de forma de-magoga amb tenir èxit electoral, potser una supervivència de l’antic i nostrat clientelisme caciquil. Demagògia que

ha carregat sobre les espatlles de les jo-ves generacions el cost de les medalles que temeràriament molts s’ha posat fent-se passar per bons governants.

Ara, de la mateixa manera que en el seu moment es va premiar els ir-responsables, és fàcil preveure que s’acabarà castigant els responsables. Uns van viure bé i es van fer simpàtics contaminant (pressupostàriament) la generació següent. D’altres els tocarà netejar i pagar els plats. És la paradoxa de la immaduresa, però dels grans, no pas dels joves.

Més enllà dels legítims interessos partidistes i del que signifi ca que cap dels dos és una sucursal de l’altre, CiU i ERC, ERC i CiU han d’analitzar les causes profundes d’aquesta parado-xa d’immaduresa social per tal que el catalanisme que defensen no acabi es-sent també immadur, o un soufl é com va dir el nét del poeta. Encarar aques-tes causes, sense fer l’estruç, és el gran desllorigador per sortir del laberint. Deixo per un altre dia la concreció, de les que crec que són, algunes d’aques-tes causes.

Menyspreu de CiU pel Maresme

Que CiU treiés 50 diputats a les elec-cions del 25 de novembre no s’ho es-perava ningú. Tothom pensava que, com a mínim, mantindria els escons del 2010. Això volia dir treure 35 dipu-tats per la demarcació de Barcelona, però el 25-N la participació va ser més alta i l’electorat va castigar CiU, tot i donar-li una amplíssima victòria. La federació nacionalista ha aconseguit 26 diputats per Barcelona, i el candi-dat del Maresme més ben situat a la llista, Benet Maimí, d’Arenys de Mar, ocupava el lloc 30.

La comarca, per tant, s’ha quedat

sense cap dels 3 diputats de CiU de la breu legislatura passada, un gravíssim accident que només es podrà solven-tar amb la renúncia de fi ns a 4 dels 26 electes. Si pleguen 4 diputats, perquè acabin ocupant responsabilitats en el segon govern d’Artur Mas (o per altres motius), el Maresme recuperaria un dels 3 diputats que CiU tenia fi ns ara. En el moment d’escriure aquest arti-cle ni l’arenyenc Benet Maimí (UDC) ni Joan Morell (CDC), de Pineda de Mar, ni Roger Montañola (UDC), de Premià de Mar, estaran al Parlament en la seva desena legislatura, i això vol dir que cap d’ells defensarà els inte-ressos d’una comarca de 434.000 ha-bitants que li ha proporcionat 78.395 vots a CiU.

Una comarca que ha votat un 35,56% a CiU (cinc punts per sobre de la mitja-na catalana) no tindrà cap maresmenc com a diputat territorial, fet que, des del meu punt de vista, posa de mani-fest tres aspectes. L’escàs lideratge a Convergència i a Unió del Maresme per fer-se valer a nivell nacional a l’ho-

ra de confeccionar la candidatura, la poca habilitat dels responsables d’ela-borar-la (Maimí, Morell i Montañola ocupaven els llocs 30, 31 i 32, respec-tivament, com si cap d’ells fos l’aposta dels seus partits) i la nul·la sensibilitat de CiU per aquesta comarca, desdibui-xada des que Ramon Camp (CDC) i Josep Sánchez-Llibre (UDC) van de-cidir deixar d’actuar en clau territorial.

El Maresme, però, comptarà amb tres diputats escollits per partits de l’oposició. Pere Aragonès (ERC), de Pineda de Mar; Alícia Romero (PSC), de Mataró; i Salvador Milà (ICV-EUiA), d’Argentona; seran els electes de la comarca al Parlament. Aragonès ha superat el pas per les JERC i el puigcercotisme i s’ha consolidat al Par-lament malgrat la renovació del partit. Romero ha rellevat Consol Prados, i la seva entrada, pels pèls, obre un nou es-cenari en clau successòria municipal a l’agrupació del PSC de Mataró. Milà és vella guàrdia supervivent gràcies a una combinació de preparació tècnica i quota territorial.

Entre el seny i la rauxaDesprés del passat 25N, tens pel debat sobiranista de fons i la di-fícil relació Catalunya-Espanya, cal destacar l’alta participació i que ara queda un escenari electo-ral, al tancament d’aquesta edició, encara no conclòs, almenys públi-cament, però que apunta un tipus d’acord entre CiU i ERC.

Es miri com es miri, el sobira-nisme té a les seves mans la direc-cionalitat política del Parlament de Catalunya, si bé l’electorat ha donat la victòria a CiU però amb un toc d’atenció que ha capitalit-zat ERC i que deixa sobre la taula directrius clarament indepen-dentistes i de caire social. A més, la diversitat de vot representada en les forces federalistes i les no sobiranistes, mostren un mapa electoral molt diversifi cat.

La campanya passarà a la his-tòria per intents vergonyosos de manipular el vot, com el ‘suposat esborrany’ que va utilitzar-se contra Artur Mas i que caldrà aclarir.

Ara, però, la pregunta que toca és ‘Cap a on anem?’. En un any que conclou i un 2013 que es pre-senta, segons les previsions, molt dur encara; en uns moments en els quals el paper de les entitats fi nanceres està sent qüestionat per les opcions preferents o les indemnitzacions dels alts càrrecs; quan l’atur continua creixent sense aturador...

Tradicionalment, el seny i la rauxa són dos dels trets essen-cials dels catalans. El seny és àmpliament conegut. I per si algú dubtava de la rauxa, els darrers temps en donen mostra. Caldrà dels nostres governants –i de la societat civil– un savi equilibri entre aquestes dues pulsions per navegar uns tempestuosos temps. Aquest és el nostre desig per a l’any 2013 que d’aquí a uns pocs dies començarà, a l’empara d’un 2012 que s’acaba, ple de fets singulars i d’un context extrema-dament complicat.

RAMON REIXACH

Historiador i economista

VIA FORA!

SAÜL GORDILLOPeriodista

www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

BLOC SENSE FULLS

25N

31 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012 OPINIÓ

No a la majoria excepcional

Les eleccions al Parlament celebrades el diumenge 25 de novembre s'han sal-dat amb un càstig important a Conver-gència i Unió. La federació naciona-lista, que no va parar d’insistir al llarg de tota la campanya en la necessitat de comptar amb una majoria excepcional –fi ns i tot Artur Mas demanava el vot “prestat”– per tal d’aconseguir liderar el seu projecte sense necessitat de re-córrer a posteriors pactes o enteses, no tan sols no l’ha aconseguida, sinó que a més ha sofert un retrocés considerable a les urnes, que s’ha traduït en la pèr-dua de 12 escons dels 62 que tenia.

El “no” a la majoria excepcional ex-pressat a les urnes obliga a CiU més que a la refl exió, a un replantejament en les prioritats del nou govern que haurà de gestionar la Generalitat de Catalunya en la nova legislatura.És evident que caldrà contemplar i estudiar quines són les opcions que garanteixin aquest

pas endavant. Un pas endavant que no va trobar el suport sufi cient, perquè no va ser plantejat amb claredat i va aca-bar no convencent ni tan sols a la prò-pia militància de CiU.

Els ciutadans de Catalunya han de-mostrat ser conscients de la importàn-cia d’aquestes eleccions decisives per al futur del país anant a votar en un percentatge excepcional, inusual en les consultes autonòmiques. És a dir, actuant amb responsabilitat i conven-ciment del que està en joc.

Caldrà sens dubte més pedagogia col·lectiva per part de la classe polí-tica, possiblement alentir el procés d’assolir els objectius que s’havia fi xat Artur Mas, trobar un soci de govern que s’avingui a treballar colze a colze per treure el país de la crisi econòmica que està patint per tal de garantir l’Es-tat del benestar, les polítiques socials, aparcar defi nitivament les retallades que fi ns ara s’han aplicat i fer realitat la convocatòria d’una consulta d’auto-determinació. Són molts, per tant, els interrogants que s’obren en aquests moments i les preguntes que necessi-ten resposta. Ara és l’hora dels polítics. Són ells els que han de demostrar a la ciutadania la seva capacitat de diàleg, d’entesa per governar i de fer possible sortir de la situació que vivim.

Carta a Artur MasBenvolgut Artur Mas,

Benvolgut per moltes coses, per es-timar Catalunya, per ser ara i avui el President de la meva nació, benvolgut per entomar, crec que amb determina-ció, la pilota que el milió i mig de perso-nes de l’11 de setembre et vàrem passar, benvolgut perquè, si aquest projecte va endavant, hauràs de ser tu el que estiri el carro i rebi les primeres patacades. Cer-tament la teva tasca no és fàcil. Hi ha molta feina i l’has de fer ben feta. Ànims, que tens el gruix del poble amb tu!

Els catalans tenim fama històrica de ser dialogants, serens, objectius, de cer-car sempre un punt de trobada i també, per tot això, de rebre l’envestida dels que es creuen per sobre de tots. Això és així, però hi ha d’haver un moment que la dignitat i el respecte s’imposi i aquest moment ja ha arribat per nosaltres. És hora de caminar sols i d’aixecar-nos també sols, quan caiguem.

T’haig de dir que, fi ns ara, no has estat sant de la meva devoció, gens ni mica. Tampoc ho ha estat el teu partit, CIU. Bàsicament per la constant ambigüitat en la qual sempre us moveu per mirar d’abastar el màxim de tendències i créi-

xer, cosa que heu aconseguit. Però això comporta una indefi nició constant per no ferir aquest o l’altre; us envolta d’una teranyina que no us fa prou clars. I això em sembla lleig. Ara, però, cal valorar la situació amb equanimitat. Estem en un altre escenari que no es concreta en partits polítics. Recorda-ho!: la missió que has emprès no és la de CIU, és la de Catalunya sencera.

Sentint les opinions de molta gent, has de saber que hi ha molts dubtes, hi ha incerteses, també n’he sentit que te-nen el pressentiment que ens fallaràs. Mira, vull tant que el nostre projecte arribi a bon terme, que em desprenc de dubtes, d’inseguretats i deixo fl uir la meva vena innocent, confi ada i càndi-da per sumar-me a la pinya que fa falta per coronar el castell.

Això sí, et recordo que només hi ha un camí, un sol camí sense marxa enre-re, si tu n’has de ser el líder, endavant! Però no defalleixis ni et venguis per un plat de llenties, que de ben segur que te’n oferiran. Si estats més petits i dè-bils ho han aconseguit, nosaltres que som forts i tenim un país fet de moltes partícules que quan s’ajunten no hi ha qui ens pari, no hi ha dubte que també ho aconseguirem.

L’objectiu és la independència i jo dono suport a la independència. I li dono des del meu partit, Esquerra, que és independentista de soca arrel i des de sempre. Com deia abans, ara és hora d’anar per feina i d’ajuntar forces, no pas de partits polítics.

Salut i independència!

VICTÒRIA LLIBRE I CANAL

Llicenciada en fi losofi a i antropologia

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista


Hem de seguir picant pedra

Entre realitat i llegenda ens han ex-plicat que Santa Maria del Mar es va aixecar com la “Catedral del Poble”, a diferència de la catedral ofi cial, i el ma-teix poble la va construir per acollir a tota mena de persones, fos quina fos la seva procedència o estatus social. Així mateix s’ha dit que va ésser construïda per les pròpies mans del poble, cadascú aportant el que podia: material, hores de feina, eines, petites aportacions eco-nòmiques, menjar per als artesans i pro-fessionals que hi treballaven... o sigui podríem considerar que, entre tots, s’hi va picar molta pedra.

Al costat d’aquesta “catedral” hi ha el passeig del Born i el Fossar de les Mo-reres, on des de fa molts i molts anys, en dates assenyalades, molt especialment l’onze de setembre hi ha hagut moltes entitats, grups polítics, associacions, persones... que hi han picat molta pedra defensant el/s nostre/s país/os en el de-sig de trobar la seva pròpia Ítaca: l’Estat Propi. En aquest moment cal tenir me-mòria i tenir-los ben presents, tot agra-int-los la seva paciència, perseverança, valentia... perquè sovint han patit càr-regues policials, han estat menystinguts per propis i estranys, se’ls ha marginat, se n’han burlat... Si no fos per aquests “picapedrers” ens quedaria quelcom per construir?

Ara que sembla que hem decidit cons-truir entre tots els que hi vulguin parti-cipar aquesta nova “catedral popular” d’un “nou estat d’Europa” caldrà seguir picant pedra i com Santa Maria del Mar, tots i cadascun de nosaltres, sense exclusions, hi hem d’aportar el nostre gra de sorra. Nosaltres ho seguirem fent d’acord amb el nostre lema: Llengua, Cultura i País.

Els diputats i diputades del Maresme

Ja sabem els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya. M’abstindré de fer cap anàlisi dels resultats, ja que sobre això ja han corregut rius de tinta arreu del món. Sí que vull parlar d’un fet que, com a maresmenc, em crida l’aten-ció: només tres persones de la nostra comarca ocuparan un escó aquesta de-sena legislatura que ara comença. Seran el pinedenc Pere Aragonès (ERC) i els mataronins Salvador Milà (ICV-EUiA) i Alícia Romero (PSC). Segons dades del 2011, al Maresme hi viuen 434.897 persones, que representen un 5,77% de la població de Catalunya. Doncs bé,

L’endemàAvui, l’endemà de les eleccions, toca parlar de resultats. I des d’aquest petit espai en el qual se’m deixa expressar opinions, podria, disfressat d’opinador, fer una anàlisi amb aquella sempre tan suposada neutralitat. De fer-ho, però, trairia la realitat i l’honestedat que encara em queda tot i donada l’edat. Per tant, direm allò que crec s’espera que digui, almenys per una bona part d’aquells qui puc considerar els meus lectors habituals.

Perquè, sinó de tots, sí que d’una bona part d’ells és sabut, que un servidor ha-via pres partit de forma oberta, clara

i decidida per una de les formacions participants i alhora una de les que els resultats han castigat, no només amb un descens en el nombre de vots obtin-guts, sinó fi ns i tot amb el profund cop que suposa haver d’abandonar l’hemi-cicle. La democràcia té aquestes coses i el demòcrates, més o menys dolguts, les acceptem de bon grat.

Per tot això, una primera cosa que he de fer per damunt de qualsevol altra i vull fer ara des d’aquí, és agrair molt especialment a tothom qui m’ha do-nat suport de forma personal, és a dir, pel fet de ser jo qui els ho demanava, aquella confi ança que s’ha traduït amb el seu vot. Un vot que ha estat valent i ple de convenciment per a molts i per a alguns per damunt de tot ha suposat una demostració d’amistat. Les cir-cumstàncies eren de coneguda adver-sitat i de previsibles resultats incerts, i votar al cavall guanyador és fàcil, però a la contra ja no ho és tant. I ara, com tampoc pot ser d’altra manera, toquen

les felicitacions. Felicitats molt since-res a ERC que ha sabut capitalitzar un vot independentista que té clar què vol i no ha estat disposat a córrer cap mena de risc, preferint perdonar els errors d’un passat més pretèrit, que premiar l’il·lusionat treball dut a terme durant aquesta passada legislatura. Ells han estat sense cap mena de dubte, els grans guanyadors d’aquestes eleccions.

Finalment acabaré amb una molt breu anàlisi que no té més sustentació que la sensació que tinc just aquest dia després. Amb tan sols un 48,71% de vot sobiranista, no puc considerar que, de ser aquestes unes eleccions plebisci-tàries, hagi guanyat la independència. En tot cas, i això sí, ha guanyat el “dret a decidir”. Resta molta feina a fer i espero que ens hi trobem tots quan toqui arre-mangar-nos. Nosaltres hi serem, orgu-llosos de la feina que hem fet fi ns ara i delitosos de seguir fent tota aquella que faci falta, fi ns assolir la llibertat del nos-tre poble proclamant la independència.

tres diputats sobre 135 representen no-més un 2,22%. Clar i ras: el Maresme està infrarepresentat al Parlament de Catalunya. Fent un càlcul ràpid, hauria de tenir entre set i vuit diputats.

Aquesta serà la legislatura amb menys diputats maresmencs al Parlament. A la primera, hi havia històrics com els ma-taronins Ramon Camp (CiU), Antoni Cuadras (PSUC), Ramon Pla (CiU), Jesús Prujà (ERC) o Antoni Subirà (CiU), si bé aquest últim residia a Pre-mià de Mar. També hi havia Josep For-nas (ERC, Vilassar de Mar), Paco Frutos (PSUC, Calella) o el carismàtic Antoni Gutiérrez Díaz (PSUC), premianenc de naixement. En total, vuit persones vin-culades al Maresme. Les següents legis-latures també hi va haver una notable representació maresmenca, amb dipu-tats com Francesc Xavier Bada (mata-roní de CiU, tot i que residia a La Pobla de Segur, d’on va arribar a ser alcalde), Rafael Madueño (PSC, Tiana), Max Cahner (CiU, Sant Vicenç de Montalt), Josep Clofent (PSC, Argentona), Joaquim Ferrer (CiU, Alella), Josep

Sánchez Llibre (CiU, Vilassar de Mar), Domènec Sesmilo (CiU, Cabrils), Pere Esteve (CiU, resident a Tiana), Víctor Ros (PP, Sant Andreu de Llavaneres), Josep Mir (PSC, resident a El Masnou), Teresa Capilla (CiU, Vilassar de Mar), Maria Jesús Fanego (PSC, Premià de Mar), Caterina Mieras (PSC, resi-dent a Tiana), Jaume Oliveras (ERC, El Masnou), Teresa Aragonès (ERC, Premià de Mar), Dolors Clavell (ICV-EUiA, mataronina de naixement), Con-sol Prados (PSC, Mataró), Joan López (PP, Mataró), Pere Aragonès (ERC, Pineda de Mar), Salvador Milà (ICV-EUiA, Mataró), Benet Maimí (CiU, Arenys de Mar), Joan Morell (CiU, Pi-neda de Mar) o Roger Montañola (CiU, Premià de Mar).

Aquesta desena legislatura, ja ho hem dit, només hi haurà tres diputats del Maresme al Parlament. Se’ls gira fei-na, sense dubte. I no ho oblidem: tenim l’obligació d’estar atents a la seva tasca parlamentària i a l’atenció que presta-ran a les problemàtiques concretes del nostre territori. Ànims i endavant!

QUIM MASVIDAL I NOGUERASMembre actiu d’Òmnium Montnegre

MIGUEL GUILLÉNBURGUILLOSPolitòleg

JUGANT A ESCRIURE

FERRAN PLANELL

Escriptor

TRIBUNA ÒMNIUM

OPINIÓ


Quina Catalunya? Estem vivint uns moments de transi-ció transcendentals, com mai s’havia donat en la història de la humanitat. L’actual crisi econòmica posa sobre la taula un dels reptes més importants i que una ciutadania socialment com-promesa forçosament hauria d’as-sumir. Pot ser que per fer-ho, encara calgui esperar la gran davallada d’un sistema capitalista obsolet, incapaç de frenar un atur estructural creixent, superior al 25% i que difícilment disminuirà. Els actuals models de producció regits per la llei del mer-cat, converteixen els treballadors en simples mercaderies, que es valoren d’acord amb els salaris més baixos, generats per les ofertes i les deman-des. Haver de recórrer a la caritat és un clar atemptat contra la dignitat humana.

Cada vegada és més evident que la informació és poder. Quan aquesta in-formació es socialitza mitjançant les xarxes socials, un col·lectiu creixent

de la societat s’adona de l’existència d’una minoria perversa i maligna de persones que, en benefi ci propi, ex-ploten a la majoria de la societat. La ciutadania es troba davant d’una im-portant disjuntiva com és la de la par-ticipació política. Cal tenir en compte que rebutjar la política suposa córrer el gran perill de passar tota la vida ma-nats pels qui se’n aprofi ten. Avui dia els pobles que renuncien a defensar la justícia social estan condemnats a pa-tir-la i no val justifi car-se amb excuses ni victimismes.

Ara més que mai, seria molt acon-sellable aplicar el que ens diu el poeta: “caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar”. Camí que en el cas d’una Catalunya independent, podria pro-vocar una fi ta històrica en el territori espanyol. Un inici del seu desmem-brament en territoris més petits. Més manejables i més amigables per una implicació ciutadana que realment desitgi participar en la seva gestió. Catalunya, Euskadi i potser també Andalusia, es confi guren com els ter-ritoris més adequats per fer-ho. En aquests moments però, el gran repte és: quina Catalunya volem? La respos-ta no ofereix dubtes: una Catalunya progressista, moderna, participativa, que defensi l’estat del benestar, la re-distribució de la riquesa i la justícia social.

Pactar el ‘sottogoverno’

Després de dies de cert pànic entre els dirigents i la militància de CIU, que qualsevol podia copsar, sembla que la racionalitat del pacte va obrint-se pas. Mai m’ha semblat preocupant que el nou president d’ERC no vol-gués participar en el govern. Entenia que era sufi cient el ferm compromís d’assegurar la governabilitat i fer pos-sible la consulta. Les crides de CIU demanant que era hora de mullar-se feien patir, ja que podien crear un am-bient de retrets que només afavoria als desfavorables a l’entesa, que hi ha dins de les totes forces. Finalment les declaracions de Junqueras i del pre-sident Mas han posat les coses al seu lloc. Cal parlar amb calma, paciència i prudència. Ara que cadascú ha dit la seva, hem de partir d’un fet nou extra-ordinàriament positiu. Al Parlament hi ha un bloc sobiranista majoritari. I els diputats a favor del dret a deci-

dir encara són més. Hi ha també una majoria social i electoral que ho legi-tima. Per tant, si s’asseguren els grans acords de la legislatura, amb un pacte transparent, no hi fa res que un dels signants no hi sigui al govern. En Mas i en Junqueras són la principal garan-tia que l’acord es compleixi, fent pos-sible que el primer sigui investit en primera votació tot el contrari del que agradaria a Madrid.

Però ara que hi ha obert un procés de negociació, sobretot cal ser discrets i pacients, estudiant altres possibles mecanismes de “participació en el go-vern”, pels que formalment desitgen quedar-ne fora, amb consellers sobi-ranistes sense adscripció partidària i àmbits de decisió on s’acabi de lligar tot plegat. Pactar el “sottogoverno” i majories estables en organismes claus que no són estrictament gover-namentals, pot esdevenir la segona garantia que el procés avanci i permeti assegurar l’èxit dels objectius com-partits.

“Al Parlament hi ha un bloc sobiranista majoritari. I els diputats a favor del dret a decidir encara són més”

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

[email protected]

LLEVANTADESLLEVANTADES

JORDI SURINYACHI ROMANS

Advocat

OPINIÓ

us desitgem unes bones festes i un feliç any nouLES PARADES DEL MERCAT DEL MASNOU


LLUÍS SOLER i 150 signatures més.

OPINIÓ

CARTES DELS LECTORS

Carta oberta a ADIF sobre la remodelació de l’estació de Premià de Mar

La remodelació de l’estació de Premià de Mar és una trista mostra del saber fer espanyol que, amb Catalunya al capdavant, es preocupa més pel disseny dels projectes d’interès públic que de la seva utilitat: ara l’estació no és ni còmoda, ni sostenible, ni efi cient i, a més, plan-teja dubtes sobre la seguretat.

S’ha eliminat, incomprensiblement, el pas soterrat i s’ha deixat com a únic accés a l’estació el creuament amb semàfor de la N-II, facilitant, així, situacions de perill. Mentre a Europa en aquests casos es busquen solucions per a un segon accés alternatiu i segur a les estacions, aquí s’ha prescindit del que ja hi havia.

S’obliga a les persones que vénen de Barcelona a fer un recorregut llarg i complicat per sortir de l’estació, i a l’inrevés per a anar cap a Mataró, que les fa circular per l’andana del costat de muntanya facili-tant, un cop més, situacions de perill en hores punta, fet que s’evita-ria fàcilment obrint una porta al fi nal de les escales. Cal afegir, a més, que la manca de senyalització afegeix un plus de difi cultat al movi-ment dels usuaris dins de l’estació. Senyalització que tampoc s’ha disposat per als invidents, amb uns encaminaments que no indiquen correctament el recorregut entre les andanes i la sortida de l’estació.

Els passamans de l’escala del costat de mar no compleixen la nor-mativa.

S’han mantingut unes andanes estranyament estretes per a una estació que dóna servei a una població de més de vint-i-vuit mil habi-tants.

S’ha suprimit l’accés directe de l’estació a la platja, que un bon nombre d’usuaris i usuàries feien servir.

La manca de protecció solar de l’habitacle de vidre de l’ala nord de l’estació crea un ambient sufocant a l’estiu, fent que sembli un terrari.

Les sofi sticades teuladetes de les andanes no impedeixen que la pluja hi passi entremig.

Les escales mecàniques, que no disposen de mecanisme d’aturada d’emergència, no han entrat en funcionament encara, tot i que les obres ja fa més de dos mesos que van acabar. Aquest fet fa sospitar que, com els ascensors que funcionen un dia sí i quatre no, les esca-les mecàniques tenen possiblement un problema de construcció.

Manquen bancs per seure, i els pocs que hi ha no serveixen per a res quan plou.

No hi ha papereres.Ens agradaria tenir l’ocasió d’interrogar l’arquitecte o arquitecta

responsable sobre l’objecte del projecte.Si us plau, que algú doni explicacions d’aquesta desraó dispensada

amb diner públic.

“On has deixat la bici?”, em diu un excol·lega en veure’m passar amb la Brompton pel port del Masnou camí de Barcelona. “I tu, que vas a peu?”, li responc amb mala bava. És clar, per algú que entrena en bici de carretera dos o tres cops per setmana i que fa Quebran-tahuesos, un paio que pedala amb una bici plegable és poc menys que un indigent del pedal. Ja no diguem els que passegen amb la família el diumenge al matí amb una bici del Decathlon o els ‘iaio-bicis’ que surten amb la colla a esmorzar amb les seves belles bicis d’acer. Els de les bicis de carboni i diverses marxes a les cames de les de classifi cacions, temps i copes de llautó es consideren els au-tèntics ciclistes, els hereus del paradís. La resta no són res, simples passejants invisi-bles, noses.

El que no pensen és que la Federació uti-litza els diners que paguen per una llicència quasi inútil i caríssima per pagar les curses dels que sí que competeixen de veres. Així, les famoses marxes de diplomes penjats en marcs d’Ikea de 50 cèntims són, en realitat, curses il·legals a carretera oberta, plenes de perills i sense cap mena d’inversió, gestió, ni control efi caç per part de la Federació a la qual mantenen. Això és el que considera ciocloturisme els estaments esportius i la premsa del ram.

I la resta d’usuaris de la bici, què són? No és tan o més cicloturisme una ruta de 30 km amb aturades per descobrir l’entorn paisat-gístic i patrimonial? Cada vegada hi ha més gent que fa aquesta pràctica. I un viatge d’es-tiu llarg i calm, què és?

La denominació no fa l’esportista, però ajuda. A França, on fi ns i tot hi ha una fede-

ració de cicloturisme, tot plegat està ben eti-quetat: cicloesportiu per a les marxes amb temps i tal (i cada cop n’hi ha més que no pu-bliquen classifi cacions), i ciclo-randonneur per als que busquen exclusivament el plaer de conèixer el país i gaudir del paisatge a pedals. Tothom conviu i a cadascú el que és seu, diners de les llicències inclosos.

Aquí això no passa. El que no s’entrena, sinó que passeja o volta, no és considerat ni ciclista. I sovint s’aplica el concepte randon-neur al ciclisme d’ultra fons. Quin caos. Ni tant sols els famosos congressos de ciclotu-risme han admès mai obrir el debat entorn al concepte que, en teoria, ells mateixos pro-mouen. Per què? Quin interès hi ha a man-tenir aquesta confusió? Què es pretén, fer fora de la pràctica ciclista a tothom qui faci menys de 5.000 km l’any?

El nombre d’usuaris de la bicicleta no para de créixer. L’ús com a mitjà de transport urbà i el lleure dominical amb amics o família en són els segments responsables. La indústria i l’administració ho estan veient hi posen aten-ció. La Federació i molts dels practicants de ciclisme esportiu no ho admeten. Allà ells, el cicloturisme tranquil, randonneur (‘excursi-onista’, vol dir la paraula francesa) els acaba-rà devorant, encara que no tingui nom propi ni entitat que l’aculli.

De què parlem quan parlem de cicloturisme? Sota el nom de cicloturisme tant s’anomena una passejada dominical, com un viatge amb alforges, una marxa amb classifi cacions i temps (o sigui, una cursa amagada) o una sortida a ritme amb els col·legues. I no tot és el mateix, evidentment.

RAFAEL VALLBONAPeriodista i escriptor

diesdebici.blogspot.com

DIES DE BICI

35 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012 OPINIÓ

Estimat Bou, entranyable Mula

Entrat ja l’hivern, l’oratge més que fres-quejava a la part de l’obac de Burriac, el vent humit del Rocà i les ombres del capvespre de la banda del Montcabrer ajudaven tan com podien. L’ambient, però, del vast estable es feia confortable i la conversa s’esdevenia fl uïda i escaient després de sopar.

‘Sembla que aquest any no hi serem, no ens hi posaran’, bramulà la veu. ‘Vols dir?’, digué l’altra veu del contertulià des del racó del fons de l’establia; ‘i això, a què és degut si més no? Mai havia pas-sat quelcom semblant, en tants anys i panys de fi gurar-hi sempre; no deu ser perquè enraonem en català, oi?’.

‘Ressento un atac a la nostra humil dignitat històrica. Sempre hem format part de la Tradició, almenys del nostre país. No sé on anirem a parar, quins temps que corren, el que hem de sentir i de veure, valguem el Bon Jesuset!, no sé

ARXIPRESTE JOAN

(Església Ortodoxa)

ARXIPRESTE JOAN

(Església Ortodoxa)

pas què pensar, quina tristor, estic ben esbalaïda!’, continuà la veu esbufegant.

‘Diuen que no hi érem, que enlloc està escrit, què sabran tanmateix! Però qui ho ha dit que no hi érem?, qui s’ho ha empatollat el tot plegat del nostre arraconament injust?’, qüestionà la qui aïnava des del fons.

‘Oh!, sembla ésser’, mugí refl exionant el que conduïa la conversa, ‘sembla és-ser l’opinió d’algú molt saberut, que ha-bita a un lloc d’Itàlia, algú important, té un alt càrrec...’ La veu del fons s’expres-sà bramulant mansament, per no tren-

car el silenci sant que sol embolcallar les nits dels volts de Nadal: ‘Estic amoï-nada, tant de gust i tanta il·lusió que em feia sempre cada any, donar escalf al Ni-net i a la Mare!’

Amb gest adient amb la punta de la ferradura, tot prenent un llibre d’una lleixa de l’establia, el qui havia encetat la tertúlia de la sobretaula, s’inserí en la lectura de no sé quina història d’un tal Lluc, anomenat també Joan. A l’exteri-or, glaçava.

Al cap d’una bona estona, el lector deposà les ulleres damunt la menjado-

ra, aixecà el cap i adreçant-se novament al seu interlocutor, digué: ‘Bé vaja, no passis pena!, pel que llegeixo no sembla versemblant l’opinió que nosaltres no hi érem!’, algú va donar escalf a l’Infant i la Tradició del seu Poble ens avala!

‘Què em véns a dir doncs?’, renillà posant-se peülles amunt d’un sol bot, la que fi ns el moment jeia abatuda damunt un gruix de palla amuntegada.

‘Escolta’m i guaita atentament: pel que he extret de la lectura, i encara que potser sí, que en deu d’ésser molt de sa-berut el qui ha dit de nosaltres, que no hi érem, el que sí és segur i sense cap dub-te, és que ell sí que no hi era, fi ns i tot la Tradició no en parla!’, va respondre-li.

Tot d’un plegat sentiren cops a la porta: toc - toc! ‘Qui deu ser a aquestes hores? No són hores d’anar pel món’, es digueren creuant les mirades de fi t a fi t, ‘ja fa estona que s’ha fet fosc i no corre ningú per la contrada’. (...) ‘Qui ha?, què voleu?...’

Amb pas lent i amb la prudència dels que viuen a pagès, a fora vila, retiraren la balda de l’establia, tot obrint un xic una escletxa cap a fora. Davant d’ells es feu present l’Àngel del Portal, majestu-ós i resplendent al bell mig de la fosca, que un xic empipat i manant-los pressa els deia: ‘Au va! Fem-ne via, el Messies és nat! Que en teniu per molt per anar a donar-li escalf ?’

OLG

A BO

IX

APUNTS36

SALUT

Les lesions que un corredor pot pa-tir al llarg de la temporada poden ser agudes o cròniques. Cadascuna es deu a causants diferents i, per tant, la pre-venció i el tractament divergeixen.

Les lesions agudes es produeixen durant l’activitat física, ja sigui durant la pràctica a alt nivell de l’activitat com en els entrenaments. Podem di-vidir-les en lesions musculars, lesions lligamentoses, lesions tendinoses i le-sions òssies.

El tractament inicial que hem de realitzar davant d’una lesió aguda és repòs esportiu (no continuar amb la pràctica esportiva o l’entrenament), compressió (mitjançant un embenat que evita que l’hematoma evolucioni i limita la mobilitat) i gel (amb efec-te antiinflamatori, se’n recomanen tandes de 15 minuts cada hora el més freqüentment possible), elevació (ai-xecar l’extremitat lesionada per evi-tar afavorir la inflamació).

Les lesions cròniques no es pro-dueixen sobtadament. Són degudes a sobrecàrregues, males postures, entrenaments mal estructurats, etc. Els principals causants de les lesions cròniques són excés en la pràctica es-portiva, manca de descans, nutrició inadequada i sabatilles no adients per l’esport que estem realitzant.

La prevenció de les lesions, tant agudes com cròniques, passa per fer un bon escalfament. Els objectius de l’escalfament són prevenció de les le-sions i ser un mitjà de preparació del cos fisiològicament i psicològicament per a la activitat física.

L’escalfament s’entén com una sè-rie d’exercicis previs a l’esforç que realitzarem. En estudis fets es de-mostra que es necessita més força i estirament per trencar una fibra muscular escalfada que freda. Tam-bé és útil per reduir o evitar el dolor muscular.

Fan falta 15-30 minuts d’escal-fament gradual per preparar al cos per l’exercici posterior, encara que existeixen variacions individuals. Amb els anys, haurem d’augmentar el temps d’escalfament, o també si la temperatura del lloc on fem l’exercici es baixa.

En conclusió, les lesions més habi-tuals que un corredor pot patir estan localitzades habitualment en les ex-tremitats inferiors. Poden ser agudes (invalidants) o cròniques (causades per sobrecàrregues). La manera més fàcil d’evitar les lesions són les de realitzar un bon escalfament previ, fer estiraments abans i després de la pràctica esportiva i utilitzar unes sa-batilles adients.

Lesions més freqüents en el corredor MB MOTORS presenta la nova furgoneta Mercedes-Benz Citan

El passat divendres 9 de novembre, a les instal·lacions de MB Motors a Granollers es va celebrar la presentació de la nova CITAN, la furgoneta de repartiment urbà que completa l’àmplia gamma de vehicles industrials de la marca de l’estrella.

Més de 350 convidats varen donar la benvinguda al nou vehicle, que sota els principis de funcionalitat, eficiència, resis-tència i dinamisme, compleix amb uns bai-xos nivells d’emissions contaminants així com una conducció àgil i d’alt rendiment.

La nova CITAN s’obre pas en un seg-ment de vehicles comercials amb un in-terior confortable i quatre possibilitats de motors, que combinen cilindrada, accele-ració i comoditat de funcionament. La CI-TAN posa Mercedes-Benz a l’abast de tot-hom i incorpora de sèrie un seguit d’extres de seguretat i confort que actualment no porta cap altre vehicle de les seves carac-terístiques. Els responsables del concessi-onari varen manifestar que la nova CITAN representa una oportunitat per arribar a un gran mercat al qual fins ara no es tenia accés i que representa la revolució del seg-ment lleuger, ja que les seves característi-ques la fan òptima per a una gran varietat d’usos professionals i d’oci personal.

La vetllada es va completar amb una ex-hibició de “parkour”, especialitat artística urbana en la qual els practicants superan obstacles utilitzant només el seu cos, amb un gran repertori de salts i acrobàcies i la festa de la cervesa, on els assistents varen degustar una gran varietat de les millors cerveses del mercat.

Text: MB Motors.

MOTOR

DR. LLUIS GUIRAO CANOMetge especialista en Medicina Física i Rehabilitació.

Cap del Servei de Rehabilitació i de la Unitat de Medicina Esportiva de l’Hospital de Mataró

Ara que està tant de moda la pràctica del running, cal recordar una sèrie de consells alhora practicar aquest esport

37 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012 APUNTS


MEDI AMBIENT

Quan arriba l’hivern és temporada de ventades i alguna vegada, de nevades. Pot ser que a causa d’aquestes venta-des, nevades i de les pluges continua-des, a alguns habitatges amb jardí hi hagi alguns arbres que poden causar danys molt greus tant a les persones, com als habitatges, vehicles, tanques i fins i tot a les persones i propietats veïnes.

Els danys que poden causar són el trencament del brancatge, i del propi tronc i caure damunt de les persones i les propietats. Per què poden caure uns arbres que poden semblar sans i forts? Per una banda, perquè puguin resultar atacats per insectes i fongs. En aquest cas, això pot passar a qualsevol part del tronc i l’arbre pot trencar-se en pocs

mesos. Per l’altra banda, aquests arbres de creixement molt ràpid, quan arriben a les dimensions de ser tallats, cap als 15 fins a 25 metres, s’incrementa conside-rablement el risc de trencar-se pel mig (com un llapis), ja sigui un dia de vent, neu o molta pluja. A més, en períodes llargs de pluja, poden descalçar-se i tombar-se del tot, amb la qual cosa ca-uen a plom moltes tones de pes.

Però parlem de cada un d’aquests episodis. Per una banda, tenim el tren-cament del brancatge i per l’altra, la cai-guda de l’arbre. Mirem què podem fer en cada cas.

Pel que fa a la caiguda de branques, cal preventivament, aplicar la poda única-ment a les espècies que la suporten sen-se massa problemes, com les moreres i

els plàtans, i evitar-les especialment en aquelles espècies que no accepten l’es-porga generalitzada, com el lledoner, on només s’actuarà en casos puntuals. Una vegada arribats a la tardor, cal fer un check-in del brancatge, revisar-ne l’estat dels acolzaments (on la branca s’enganxa a l’arbre), si hi ha branques seques i, si cal, fer una poda puntual del brancatge mort o trencat.

Pel que fa a la caiguda de tot l’arbre, hem de revisar l’estat del terra de l’ar-brat, especialment després de dies de

pluja i de vent, i comprovar si hi ha es-querdes; això podria ser un indici del desarrelament de l’arbre i l’increment del risc de caiguda. En aquest cas, es re-comana avisar un especialista en l’estat de l’arbrat que pugui avaluar l’estat de l’arbre, identificar els risc i determinar quines actuacions s’han d’aplicar per evitar danys majors.

Everis, consultora multinacional d’es-tratègia, negoci i aplicacions tecnolò-giques, ha inaugurat aquest matí el seu nou centre de treball al Tecnocampus Mataró-Maresme. Fa quatre anys, Eve-ris va obrir a la capital del Maresme, en unes instal·lacions que eren l’embrió del futur parc TecnoCampus, el centre especialitzat en el desenvolupament i manteniment d’aplicacions informà-tiques, així com en el suport tècnic de sistemes d’informació. Ara la multina-cional ha decidit traslladar a les noves oficines a la seu del TecnoCampus al Rengle, inaugurades el 2010.

Amb aquestes noves instal·lacions, Everis consolida la seva aposta per Mataró i pel Maresme en general, com

a lloc de treball per als seus professi-onals i com a centre d’innovació de la companyia.

A la inauguració hi han assistit Joan Mora, alcalde de Mataró; Miquel Rey, president de la Fundació TecnoCam-pus Mataró-Maresme; Jaume Teodo-ro, director general del Tecnocampus Mataró-Maresme; Fritz Hoderlein, soci director general d’Everis a Catalunya; i Martí Casamajó, soci responsable de sector públic d’Everis. L’alcalde de Mataró ha agraït l’aposta per la ciutat d’Everis i ha destacat la importància de recuperar les vocacions tecnològiques dels joves. “Avui han de saber que mal-grat el context hi ha gent que pot triar on vol treballar, i molts d’ells han estu-

diat enginyeries com les que es poden cursar al TecnoCampus”, ha apuntat. Per la seva banda, Fritz Hoderlein ha apuntat que la seu a Mataró els permet captar el talent d’enginyers que viuen a Mataró i el Maresme, i pels quals és

un valor afegit a la feina el fet de tenir el lloc de treball prop del domicili. Per la seva banda Miquel Rey ha destacat la participació d’Everis en els consells de titulació universitària, per tal d’adaptar-los tant com es pugui a les necessitats del mercat laboral.

Al centre d’Everis a Mataró avui ja hi treballen 30 professionals, i està previst aquesta xifra pugui augmentar fins a su-perar els 50.

L’obertura del nou centre forma part del pla estratègic de l’oficina de Catalunya, que vol apropar, mitjançant oficines satèl·lit a l’àrea metropolitana de Barcelona, el lloc de treball als seus professionals. Everis Catalunya compta avui amb 1.400 professionals, majorità-riament enginyers en l’àmbit TIC, i va tancar l’últim exercici fiscal (1 d’abril 2011 - 31 de març 2012) amb una factu-ració de 89,7 milions d’euros.

Text: Tecnocampus

Revisió dels arbres del jardí davant les condicions climatològiques adverses

Dibuix de Francesc Navarro per la Federació ADF Maresme.

ORIOL BASSAEnginyer, arborista i naturalista

EMPRESES

Everis inaugura al Tecnocampus Mataró-Maresme el seu nou centre de treball

APUNTS


COMERÇ

Com cada any per aquestes dates, Bulevards de Mataró enceta la cam-panya de Nadal, per a contribuir amb la nostra engruna a l’esperit nadalenc mataroní. Com sempre, obrim les portes de FiraMàgic, el parc infantil d’atraccions situat al Nou Parc Cen-tral. Aquest any hi serà des del 6 de de-sembre fins al 6 de gener. A més a més hi haurà al mateix recinte animacions infantils gratuïtes els dies 16, 25, 26, i 30 de desembre al migdia.

Aquest any, rebem el Nadal amb dues noves accions. Per una banda, la cam-panya “Duros a quatre peles”, que cons-ta d’uns xecs-regal que podeu adquirir a les botigues de Bulevards i alguns establiments de Unió de Botiguers per obsequiar a qui desitgeu. Aquests xecs-regal tenen la peculiaritat de estalviar-te un 20% en el valor real del xec.

Per una altra banda, volem presentar amb orgull la Tómbola de Bulevards, unes butlletes-sorpresa que rebreu al fer una compra als establiments de Bulevards i a les parades de la Fira d’Artesania i Regal de Nadal. Totes les butlletes contindran un d’aquests premis: 10.000 descomptes i obsequis a les botigues de Bulevards de Mataró i a les parades de la Fira d’Artesania i Regal de Nadal; 8.000 entrades de dies

laborables per al parc infantil de Nadal FiraMàgic; 2.000 participacions en el sorteig d’un creuer per dues persones (el sorteig es durà a terme el 05/01/13 a les 17.30 a l’espai de FiraMàgic).

Com cada any també podeu com-prar loteria a les nostres botigues asso-ciades; aquest any apostem pel 99.806, i segur que toca! Per últim, mitjançant els establiments de la nostra associ-

ació, podeu participar en la iniciativa de la Fundació Maresme pro persones amb disminució psíquica adquirint el Banderí solidari d’aquest Nadal.

Per a més detall dels horaris i espec-tacles de FiraMàgic, així com informa-ció de les altres accions consulteu www.facebook.com/bulevardsdemataro.

Text: Bulevards de Mataró.

Campanya de Nadal de Bulevards de Mataró

Un miler de menús solidaris a les taules d’un restaurant de CalellaEl Restaurant Don Corleone de Calella ha decidit posar en marxa una acció social que oferirà cada dia 8 me-nús gratuïts, de dilluns a divendres, i en rotació, a persones prèviament seleccionades pels serveis socials de l’Ajuntament i l’ONG Càritas Calella. Aquesta iniciativa servirà en total uns 960 menús en el mateix establiment fins la fi de la campanya que s’acabarà el 31 de maig del 2013.

El propietari del restaurant, l’uru-guaià Marcelo Bentos, ha explicat que amb aquesta campanya només pretén

aportar dins les seves possibilitats una “col·laboració en uns moments econò-mics difícils per a moltes persones”.

Precisament, l’any 2008, l’establi-ment va ser un dels pioners dels ano-menats ‘menús anticrisi‘ amb preus molt reduïts – d’entre 3 a 5 euros – per a tots els seus clients, una iniciativa que posteriorment es va estendre a nombrosos restaurants del país.

Text i foto: Ramon Teixidó / ACPG

APUNTS


La tecnologia està canviant la manera d’aprendre dels alumnes?

Moltes veus ens asseguren que fi ns i tot estan afectant el funcionament del cervell. Recentment un article del New York Times afi rmava que la majoria dels professors són d’aquest parer. Això no seria necessàriament preocupant si els professors no afegissin que les noves tecnologies estan directament relacio-nades amb la reducció de la capacitat d’atenció dels alumnes. Efectivament, són cada vegada més els docents que constaten que molts alumnes, quan es troben davant d’una difi cultat, en lloc de concentrar-se per trobar la manera de superar-la, opten per la retirada, com si creguessin que el moviment es demostra fugint. Quan es veuen en-frontats a una tasca difícil actuen com si per a ells l’opció més intel·ligent fos abandonar-la per un repte més fàcil. Els mestres senten que cada vegada han d’emprar més recursos per poder man-tenir els alumnes involucrats en una activitat complexa que els demani un esforç estratègic.

A mi em costa creure en la capacitat de les noves tecnologies per modifi car

els aspectes fonamentals de la cognició humana, o, si es vol, per alterar l’arqui-tectura neuronal bàsica, la qual cosa no necessàriament signifi ca que els nostres professors estiguin equivocats.

És important diferenciar amb clare-dat dos aspectes complementaris de l’atenció: una cosa és la capacitat que té una persona per dirigir i mantenir la seva atenció, i una altra és la seva vo-luntat per implicar-se en determinades activitats.

Probablement les noves tecnologies no afecten el que podem denominar com la capacitat bruta d’atenció, sinó a la voluntat de mantenir controlada la nostra atenció.

Podria ser que les noves tecnologies estiguessin educant els seus usuaris en l’expectativa de la gratifi cació im-mediata i, així doncs, en la sospita de que una recompensa llunyana és una premi massa incert i hipotètic. Si això fos cert, el que se’ns estaria confi rmant és quelcom que ja sospitàvem: que la capacitat per a diferir la gratifi cació és un dels factors amb més valor predictiu

de l’èxit d’un alumne.La persona educada en la convicció

que qualsevol esforç ha de ser imme-diatament recompensat, difícilment entendrà el sentit de dedicar un gran esforç per a la consecució d’una grati-fi cació llunyana, encara que pugui ser potencialment gran.

¿Com s’educa la capacitat de pospo-sar la gratifi cació? Doncs, per exemple, amb els jocs de construcció amb blocs o amb qualsevol dels jocs en els quals la recompensa és el resultat reeixit d’una activitat estratègica complexa.

Quan eduquem en la postergació de la gratifi cació no ho hem de fer, òbvi-ament, per masoquisme, sinó perquè sabem prou bé que les creences sobre el que és digne de la nostra atenció profunda també poden ser educades, com pot ser educada, igualment, la capacitat per saber gestionar l’esforç necessari per portar a terme amb èxit diferents projectes.

Petits temples del saber de cada dia, de l’avui, de l’ahir i del demà. Dels primers pentagrames i fl autes dolces, de les taules de multiplicar repetides en veu alta o de les frases analitza-des en una pissarra polsegosa. Llibres nous, biblioteques velles, taules que ja van ser les nostres o parets noves i que s’han d’omplir de sons i de colors.

Temples del saber relacionar-se, del saber ser un animal social. Escoles dels valors: del saber estar, del saber demanar, del saber parar. De posar-se límits en allò sobrer i d’im-posar-se horitzons llunyans en somnis i aspira-cions. Temples per aprendre de memòria, per aprendre a triar, per aprendre a fer de més i de menys. A compartir, a jugar, a guanyar, a perdre. Per créixer i que creixin.

Escoles, llars dels fi lls durant tantes hores al dia. Racons plens de secrets i de records, que canvien poc amb el pas del temps –que canvien poc durant els anys que els alumnes canvien sense parar. Que cal que canviïn amb el temps, que acompanyin els pobles que les omplen i les creen... Que cal que segueixin sent referents– presents i futurs, per als que hi són, els que hi van ser i els que hi seran. Que cal que segueixin essent temples de tot allò que volem que donin als nostres nens, als nostres joves.... i a nosaltres mateixos.

Atanseu-vos-hi si podeu: a les dels fi lls, a les vostres... a trobar-hi records, a parar-hi les orelles... i a pensar-hi el futur.

TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de refl exió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més articles i informació a www.valors.org

TRIBUNA AMB

ISABEL YGLESIASAdvocada

Escoles

GREGORIO LURI

APUNTS

GASTRONOMIES41

La constel·lació Michelin va il·luminar-se el passat novembre pels restaurants catalans. Enoteca i Moments han acon-seguit la segona estrella de la prestigi-osa guia vermella i s’afegeixen, així, al grup dels biestrellats. A més, sis restau-rants han obtingut la seva primera dis-tinció. Són Les Magnòlies, Els Brancs, Dos Palillos, La Lluerna, Koy Shunka i Nectari. Després de l’edició 2012 marcada per la desaparició de les tres estrelles pel tancament d’El Bulli i la caiguda d’una estrella al Can Fabes per la mort de Santi Santamaria, Catalunya ha recuperat posicions. La guia 2013 ha ratificat les tres estrelles d’El Celler de Can Roca, a Girona, i les del Sant Pau a Sant Pol de Mar. De la seva banda, el restaurant d’Alacant Quique Dacosta ha aconseguit entrar al club de les tres estrelles.

La cerimònia de lliurament de les estrelles Michelin s’ha tornat a cele-brar a Madrid, després de dos anys fora de la capital de l’Estat, primer a Sant Sebastià i l’any passat a Barcelona, dues ciutats amb una forta tradició culinària. Hi van assistir la flor i nata de la cuina de la Península i enguany també el di-rector mundial de la Guia Michelin, Michael Ellis, que va presidit la cerimò-nia juntament amb el ministre d’Agri-cultura, Pesca i Alimentació, Miguel Arias Cañete.

L’edició 2013 ha tingut un balanç més positiu per als restaurants catalans, que acumulen 60 estrelles Michelin, set més que l’any passat en què eren 53, gràcies als dos nous restaurants amb dues es-trelles i els sis que entren a la llista amb una estrella.

El Celler de Can Roca de Girona i el Sant Pau a Sant Pol de Mar mantenen

Michelin reconeix els restaurants catalans

les seves tres estrelles. En total al 2013 a tot l’Estat hi ha set restaurants amb tres estrelles Michelin, amb dues no-vetats: els restaurants Quique Dacosta de Dènia i Azurmendi, de Larrabetu, Biscaia.

Els dos restaurants catalans que enguany han aconseguit la seva sego-na estrella són per al xef Paco Pérez d’Enoteca, que es troba a l’Hotel Arts de Barcelona i mantenia la primera es-trella des del 2006, i Moments, de Raül Balam, que es troba a l’Hotel Mandarin Oriental i va obtenir la seva primera es-trella Michelin el 2010.

Se sumen a les dues estrelles que ja tenia Can Fabes de Sant Celoni, Jordi

Cruz a l’ABaC de Barcelona, Paco Pérez també per a Miramar de Llançà, Ramón Freixa, Sergi Arola, Lasarte i Les Cols d’Olot, a Girona.

A més, sis restaurants catalans ob-tenen la seva primera estrella aquest 2013. Són Les Magnòlies d’Arbúcies, Dos Palillos del Raval de Barcelona, La Lluerna de Santa Coloma de Gramenet, Koy Shunka de Barcelona, Brancs de Roses i Nectari de Barcelona.

Després de la cerimònia de lliura-ment de les estrelles Michelin s’ha ser-vit un sopar elaborat per sis restaurants amb dues estrelles Michelin, dos dels quals són catalans: Sergi Arola i Ramon Freixa.

EL FACTOR ‘RUSCALLEDA’La triestrellada Carme Ruscalleda ha celebrat la segona estrella Michelin que ha obtingut el seu fill Raül Balam pel seu restaurant Moments de l’Hotel Mandarín Oriental. Ruscalleda ha afir-mat que “no s’esperaven” aquesta dis-tinció malgrat que sí que treballen “amb l’ambició professional de créixer “per-què sense aquesta ambició no arriba l’estrella”. Ha destacat que el restaurant ha aconseguit la seva segona estrella en només tres anys de vida. El secret, se-gons Ruscalleda, és que es protegeixen els productes d’entorn i la cultura men-tre es posen en marxa idees noves.

Text: ACN / Foto: Roger Pi

Cuiners guardonats amb estrelles Michelin mostrant la guia.


LA PROPOSTADE L’ÀVIA REMEI

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

INGREDIENTS: 1 Pollastre de pagès sencer (Plomat i net). Llard. Oli, sal i pebre negra. Conyac. Cebes i alls. 1 tros de canyella. Herbes aromàtiques. 1 tros de préssec sec. 1 got d’aigua. Pinyons, panses, prunes, albercocs

PREPARACIÓ: Es pot farcir o rostir a trossos.Farcit típic de Nadal: 1 tros de préssec sec (dóna molt bon

gust), panses, pinyons enrossits a la paella amb llard, pru-nes seques remullades, orellanes, panses (no posar tot el farcit dins, només el que hi càpiga i la resta al voltant del pollastre).

Preparació del pollastre: Untar el pollastre amb llard, sa-lar i empebrar, el posarem a una rostidora fonda, amb oli i llard. Les herbes, les cebes tallades grosses, la canyella, un got d’aigua, un cap d’alls amb pell i tallats de la punta, i un bon raig de conyac. Tindrem el forn calent i posarem la rostidora tapada segons el pes del pollastre, sol ser 1 hora per quilo.

Comprovar la cocció i una estona abans posar totes les fruites que us agradin i que ja tindreu preparades. Posarem els pinyons passats per la paella i enrossits una mica a l’úl-tim moment ja que així no es cremaran.

POLLASTRE DE NADAL AL FORN

CELLER CAN RODANEGRE CRIANÇA 2010

De color roig albergínia de capa mitja-alta, amb ribet vermell-iodat i llàgrima

de caiguda lenta. Aromes franques de tipus terciari

amb predomini de notes torrefactes (cafè, cacau en pols, caixa de puros), fruits secs torrats (avellana), especiats (nou moscada) i fons de terra mulla-da. Amb aireació a copa, apareix fons de fruita madura (pruna seca, melme-lada de mora).

De pas en boca sedós i calidesa mitja, els tanins són presents per la maceració, lleugera acidesa cítrica que ajuda a refrescar el vi, llarg postgust i retrogust fi nament vegetal .

El disseny del torró d’autor 2012 de la pastisseria Uñó ha anat a càrrec, enguany, del pintor mata-roní Marc Prat.

Claudi Uñó i Marc Prat el van presentar el passat divendres 30 de novembre. Els ingredients d’aquesta saborosa proposta són trufa, mango i fruita de la passió amb cruixent tropical.

Aquesta creació, inspirada en l’obra del pintor de la capital del Maresme, concretament en la sè-rie que està treballant anomenada Nexus, pren la seva forma fi nal amb la qual arriba a qui vulgui degustar-la, amb trufa suau, fruita de mango i fruita de la passió a la part superior; i sota, amb cruixent suau de praliné amb coco ratllat i neules. Tot plegat, el nou torró aconsegueix una textura de con-trast suau i cruixent.

La nova delícia nadalenca, a la venda des del dia de la seva pre-sentació, amb un pes de la bar-ra de 600 grams, té un preu de 30 euros. Com a novetat, a més, aquest any hi ha un obsequi d’un gravat de l’obra de la mida de la barra del torró.

D’altra banda, Casa Graupera suggereix com a proposta per a aquest Nadal 2012 el seu sugge-rent torró de creació pròpia, amb el nom de Vellut. Segons explica Teresa Graupera, “és un torró de sensacions, amb un nom gairebé tàctil”. Aquesta arriscada aposta, amb especial dedicació pel prés-sec, combina trufa i melmelada, amb un contrapunt de trufa negra per afegir el toc més amarg, i tot plegat combinat amb una cober-tura negra que dóna el punt de trencadís al paladar.

CASA GRAUPERA INAUGURA ESPAI AL CENTRE DE BARCELONA

D’altra banda, entre el 22 de no-vembre i el 28 de desembre, Casa Graupera compta amb un espai per als seus deliciosos productes al centre de Barcelona.

La coneguda marca de neu-les (Joies Gastronòmiques) de Mataró, ha inaugurat Graupera Experience, el seu Pop up Store, a l’espai Cooking (Provença, 249).

Casa Graupera ha creat així un espai únic en el qual al llarg d’un mes es faran tallers, degustacions i venda de productes, projectant les seves creacions gastronòmi-ques al centre de Barcelona, amb una forma molt actual i innovado-ra d’acostar-la al públic.

Text: Redacció / Foto: J.M. Ponce

Unó i Casa Graupera presenten els seus tradicionals torrons per al Nadal

CELLER CAN RODANEGRE CRIANÇA 2010

De color roig albergínia de capa mitja-alta, amb ribet vermell-iodat i llàgrima

ajuda a refrescar el vi, llarg postgust i retrogust fi nament vegetal .

GASTRONOMIES

L’artista mataroní Marc Prat, presentant el torró de la Pastisseria Uño.


La mongeta del ganxet és un dels productes d’horta del Maresme que té Denominació d’Origen Protegida (DOP), fet que l’acredita com a producte de màxima qualitat. Els amants d’aquest llegum de gust suau, fi i persistent estan d’enhorabona.

Cada vegada hi ha més interès a descobrir o redescobrir tots elsvalors a la cuina dels productes maresmencs. Un signe d’això és la creixent participació de municipis i d’establiments a les diferents jornades gastronòmiques que s’hi organitzen. En el cas del fesol o mongeta del ganxet, en aquesta edició hi participaran 12 municipis, 3 més que l’any passat.

Les Jornades Gastronòmiques del Fesol van començar el 16 de novembre i es perllongaran fins al 31 de desembre. Aquesta oferta culinària es pot trobar en els següents municipis: Arenys

GASTRONOMIES

Les jornades gastronòmiques del fesol del ganxet arriben a 12 municipis del Maresme

Des que el celler Can Roda va obrir les seves portes a la preciosa masia modernista del mateix nom, s’ha-via pogut visitar de manera espo-ràdica sota demanda o en ocasions especials, com la Setmana del Vi DO Alella. Conscients de la impor-tància que els consumidors donen a la possibilitat de visitar el celler on es produeixen aquells vins que els agraden, els seus responsables han decidit crear un projecte enoturístic amb vocació de creixement. Durant l’hivern, des del 9 de desembre, Can Roda obrirà les portes un diumenge al mes a les 12 h i els visitants tindran l’oportunitat de passejar per les vi-nyes, gaudir de la imponent presèn-

cia de la casa, visitar el celler i tastar alguns dels vins que s’hi produeixen. De cara a la primavera augmentarà la freqüència de visites i s’oferiran altres activitats d’enoturisme. Per a reserves o informació cal escriure a [email protected].

Text: Pansa Blanca.

Els ‘vins de Nadal’ centren la nova campanya de l’Enoteca d’Alella

L’Enoteca de l’Oficina de Turisme d’Alella anima a descobrir noves aro-mes dels vins blancs i vins negres amb la proposta ‘Vins de Nadal’, l’eix cen-tral de la campanya promocional que es perllongarà fins al 6 de gener. Els vins i caves escollits pels set cellers que hi participen, són: el Cava Marfil Brut Nature, d’Alella Vinícola; el Pri-vat Laietà, d’Alta Alella; el Bouquet d’A Blanc+2011, de Bouquet d’Alella; el Blanc Jove Pansa Blanca Muscat 2011 i Sauló Blanc Criança Pansa Blanca 2010, de Can Roda; el Forane-ll Pansa Blanca, de Joaquim Batlle; el Roura Negre “Tres Ceps” Criança i el Cava Brut Nature, de Roura i el Pansa Blanca, de Serralada de Marina.

Text Ajuntament d’Alella.

El celler Can Roda posa en marxa el seu projecte enoturístic

de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Algunes d’aquestes poblacions, com és el cas de Palafolls, ha organitzat activitats paral·leles i, fins i tot, en motiu de la Mostra Gastronòmica, l’empresa Vins Masens (Vins Castell de Palafolls) ha elaborat un cava Brut

Nature Reserva en homenatge al poble de Palafolls, a la seva gent i la seva cultura.

Per tal de difondre les Jornades Gastronòmiques del Fesol, el Consorci de Promoció Turística i el Consell Comarcal, a través del projecte Productes de la Terra Maresme, han editat un fullet que recull l’àmplia i variada oferta de cada establiment participant i 7 receptes de cuina cedides pels restaurants El Nou-Cents (Mataró), Gaudim (Mataró), Celler del Drac (Canet de Mar), Reverter II (Palafolls), La Teca, plats cuinats (Argentona), La Treva (Mataró) i Botavara (Vilassar de Mar). Cada recepta va acompanyada de la proposta de maridatge amb vins de la DO Alella que fa l’enòleg Jordi Pujolràs.

Text: Consell Comarcal del Maresme


Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu [email protected].

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

DIVERSOSCONCERTS

CABRERA. ESGLÉSIA PARROQUIAL SANT FELIUXXIIè Cicle d’orgue. 4rt concert. Diumenge 16 a les 12h. concepció Rodes, orgue.

CABRERA. ESGLÉSIA PARROQUIAL SANT FELIUXXIIè Cicle d’orgue. 5èconcert. Dissabte 22 a les 21h. Claudia Stoppelhaar, orgue.

CABRILS. CENTRE CÍVICBall de la Gent Gran. Diumenge 16 a les 18h. Amb Quim el Marxós. A més, rifa d’un pernil!

MATARÓ. EL PÚBLICAssociació Jazz Maresme. Dijous 13 a les 21h. Jam session.

MATARÓ. CLAPRoger Blávia Rhythm Complicity. Dijous 13 a les 22h. Concert amb Jordi Bonell, Raynald Colom i Eduardo ‘Dudú’ Penz. Preu: 8 € anticipada / 10 € taquilla.

MATARÓ. CLAPMendetz. Divendres 14 a les 23.55h. Pop, techno. Preu: 10 € anticipada / 13 € taquilla

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA.Sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona. Diumenge 16 a les 12h.

MATARÓ. EL PÚBLICCesk Freixas. Diumenge 16 a les 20.30h. Preu: 6€.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIAXXX Setmana de Música Antiga. Música, malalties i vicis del temps de Haendel. Dijous 20 a les 20h. El Dr. Ferran Algaba, prestigiós patòleg del nostre país, i el Conjunt Barroc del Cafè, explicaran la quotidianitat dels temps de Haendel amb una mirada àmplia, sorprenent i amena. Gratuït. Entrada limitada a l’aforament.

MATARÓ. CLAPPartidaris. Dimecres 26 a les 20h. Preu: 8 € anticipada / 10 € taquilla.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEConcert de Max Turati. Dissabte 15 a les 21.30h.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTBallada de Sardanes. Diumenge 16 a les 12h. Amb la cobla Premià.

VILASSAR DE MAR. PASSEIG DEL VERAL DE L’OCATABall solidari amb La Marató de TV3. Diumenge 16 de 10h a 14h.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ30 anys d’Arpfilms, cinema amateur mataroní. Dimarts 18 i dimecres 19 a les 15h. Projecció dels curts La nevada del 62, Els inicis i Escenes del món. Acte benèfic.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSEntrada lliure a la Seu Fundació Caixa Laietana. Diumenges 16 i 23 de 10h a 12h. Visita cultural.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE PLENSLliurament Premi Càrmina i acte de reconeixement a la figura del Sr. Lluís Marquet. Dissabte 15 a les 18h.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICLligueta corresponent al mes de desem-bre. Dijous 13 a les 20h. Tema: “Places i carrers dels postres pobles”, b/n. Organit-za: Grup Fotogràfic Argent.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERASGran Recital poètic. Dijous 13 a les 18.30h. A càrrec del poetes Justo Ayuso i Juan Fernández. Acompanyament musical a càrrec de Paco Sánchez. Presentació de l’acte a càrrec de Lola Busquets.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT SOCIAL PREMIANENCCinema al Patronat. Dissabte 15 a les 22.30h i diumenge 16 a les 19h. Títol a determinar. La recaptació que es faci anirà destinada íntegrament a la Marató de TV3.

VILASSAR DE DALT. PAVELLÓ DE CAN BANÚSVilassar de Dalt amb LA MARATÓ de TV3. Divendres 14 a les 18h. Flashmob dels alumnes de totes les escoles del municipi des de 1r de Primària fins a Batxillerat. Tot seguit Masterclass de Bodycombat (classe oberta a tothom).

VILASSAR DE DALT. SALA POLIVALENT DE CAN RAFART Presentació del Consell de Vila. Diven-dres 14 a les 19h. Primera trobada dels membres que formen part del Consell de Vila. Un òrgan de participació que contempla el Reglament de Participació Ciutadana.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL E.LLUCHCinefòrum Persépolis. Dijous 13 a les 19h. Basada en el còmic amb el mateix títol, a càrrec de Ramon Alquézar, professor emèrit d’Història Contemporània.

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETSJornades gastronòmiques del fesol del ganxet al Maresme 2012. Fins al 31. Amb la participació a Vilassar de Mar del restaurant Botavara i can Pocurull-xarcute-ria i plats cuinats.

ALELLA. PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA CATFesta Saturnalia. Dissabte 15 tot el dia. Taller infantil, visita teatralitzada, sopar-maridatge de Nadal on combinarem la gastronomia d’aquests dies amb els vins apropiats i aprendrem quines costums tenien els romans per celebrar els ban-quets en aquestes mateixes dades. Més informació a [email protected].

ALELLA. OFICINA DE TURISMEPrimera trobada del Club dels Vins. Diumenge 16 a les 13.30h. Una iniciativa impulsada des de l’Enoteca de l’Oficina de Turisme amb la col·laboració de la som-melier alellenca Rosa Vila, que neix amb la voluntat de convertir-se en un espai de trobada, on els entusiastes i curiosos del món del vi podran compartir experiències i coneixements mentre fan un tast de vins DO Alella.

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS1r Mercat de Segones Oportunitats. Dissabte 22 de 10h a 14h. Articles de segona mà, intercanvi i venda de produc-tes productes artístics (artesanía creativa o obres de qualsevol disciplina artística) i la venda d’articles de marxandatge.

ALELLA. CASAL D’ALELLADóna la nota per la Marató. Divendres 14 a les 21h. A càrrec dels CEP’S Alella. Botifarrada i a continuació Karaoke Sing Stars Marató.

CABRERA. NATUR CENTER3a edició del cagatió caní. Diumenge 23 de desembre.

EL MASNOU. PARC TEMÀTIC CARAMARCirculació del trenet de cinc polzades. Diumenge 23 a les 11h. Fins a les 13h. Or-ganitza: Amics del Ferrocarril del Masnou. Més informació : [email protected].

MATARÓ. Pet-Jades II. 2a Caminada de gossos i persones. Diumenge 16 a les 10h a la Protectora d’Animals de Mataró. Les persones inscrites iniciaran dos tipus de recorregut a escollir: un de 10km i un altre de 15km. Més informació i inscripcions a: http://pet-jades.org

MATARÓ. ACADÈMIA TRIANGLEVII cicle de conferències de cinema clàssic. Election. Dilluns 17 a les 18h. Projecció de la pel·lícula de Johnnie To (2005). A les 20 h, conferència amb Jacint Fornols.

MATARÓ. PLAÇA SANTA ANNAEncants solidaris de l’SPAM. Dijous 27 i divendres 28. Llibres, objectes de deco-ració o antiguitats es vendran a partir de 0,50€ amb l’objectiu de recaptar diners pels animals de la protectora.

ALELLA. CASAL DE JOVES CAN GAZALa sexualitat sense tabús. Dimarts 18 de 18h a 20.30h. Aquest taller proposa plantejar-nos dubtes, reflexions i activitats d’una forma divertida sobre que és la sexualitat. A càrrec d’ Eva Aguilar, Psicòloga, Terapeuta Sexual i de Parella. És gratuït però cal inscripció prèvia a [email protected] o al facebook del Casal de Joves d’Alella. Preu: Gratuït.

CABRERA DE MAR. CAN MARTINET Taller Oportunitats a Europa. Divendres 14 a les 19h. Organitzat per l’Assessoria de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.

EL MASNOU. ELS VIENESOS (C/DE LA SEGARRA, 12)Tallers d’exercicis amb fisioterapeuta, balls i tallers de memòria. Dimecres 19 a les 17:30h. Preu: Gratuït. AFIBROMARE s’adreça persones afectades per fibromiàlgia, dolors reumàtics i fatiga crònica. S’ofereixen activitats per minimitzar els dolors amb tallers amb fisioterapeuta, tallers de memòria, conferències, balls, etc. Per a gener és previst, dimecres 9, 16 i 30, exercicis amb fisioterapeuta, de 17.30h a 18.30h.

EL MASNOU. ELS VIENESOSArtteràpia. Divendres 4 de gener a les 17h. Taller d’art per experimentar i aprendre. L’artteràpia: és un sistema de treball personal en què s’utilitzen diferents llenguatges artístics (pintura, moviment, música, escriptura) com a mitjans d’expressió propis, espontanis i naturals amb la finalitat d’establir vincles emocionals i un diàleg amb un mateix.

PREMIÀ DE DALT. PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL LA FLETXA“Descongela’t”: tallers gratuïts per a joves. Dijous 27, divendres 28 i dissabte 29 d’11h a 14h i de 17h a 20h.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓDecorem els teixits de la llar. Divendres 14 de 16h a 18h. Taller d’adults. Cal portar la roba per estampar, La resta de material està inclòs. Preu: 8€.

PREMIÀ DE MAR. EL TALLER DE IOGATao per a dones. Alliberant les emocions. Diumenge 16 de 10h a 14h. Taller a càrrec de Raquel Buendia, terapeuta i professora de Chi kung. Per aprendre a regular tan física (amb aliments i plantes) com energèticament (amb Qi Gong i Digitopuntura). Preu: 35 euros.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERASTaller de plastilina: el fons marí. Dimarts 18 a les 18h. A càrrec d’Artiscle.Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIUTaller d’edició gràfica. Dissabte 15. Amb Maria Rosa Vila i Manel Soria. Com seleccionar, ordenar imatges i convertir-les en una història visual efectiva i estètica. Inscripcions a l’email: [email protected]

CURSOS I TALLERS

CABRILS. BIBLIOTECAHora del conte: Contes de ratolins. Divendres 14 a les 18h. A càrrec de Joan Boher.

CABRILS. CENTRE CÍVICKaraoke Infantil. Dijous 27 a les 11 al Centre Cívic. A càrrec de Diverta.

CABRILS. CENTRE CÍVICGimcana dels Sants Innocents. Diven-dres 28 a les 11h. A càrrec de Diverta.

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMETFasmenut, curtmetratges per a nens i nenes. Divendres 21 a les 18:30h. Gratuït. L’associació AKONGA proposa la tradicional sessió de curtmetratges dedicada l públic més menut.

EL MASNOU. ELS VIENESOSTallers: Art i família. Dimecres 2 de gener i dijous 3 de gener a les 17h. Activitats artístiques obertes i lliures, per compartir amb la família o els amics una bona estona mitjançant el joc creatiu, simbòlic i experimental. Inscripció a: [email protected]; [email protected].

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANAEls dijous a la Biblio. Tots els dijous a les 17.30h. Dijous 13: El petit avet, de N. Willer, il·lustracions de Fernando Krahn i guió de Núria Font. Dijous 20: Un nen nascut a Betlem, de Liesbet Slegers.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANAEl Conte de la Rotllana. Tots els diven-dres a les 17.30h.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAPresentació del llibre Cançonetes embarbussades. Dissabte 15 a les 18h. Lola Casas, Xavier Rodon, Pere Cabaret i Roger Mas us conviden a gaudir d’aques-tes cançonetes.

MATARÓ. BOTIGA ABACUSPresentació del disc Festa Bruixa. Dissabte 15 a les 18h. Amb les Bruixes Burriac.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALEls tres óssos. Diumenge 16 a les 18h. De Titelles l’Estaquirot. Recreació del conte de la Rínxols d’Or. Preu: 6€.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte. La màgia dels colors. Dimarts 18 a les 18h. Conte escrit i narrat en català i en llengua de signes catalana, a càrrec de Cesca Mestres.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALQuin dia més bonic. Diumenge 30 a les 18h. Espectacle infantil a càrrec de les Bruixes Burriac. Preu: 6 € / 8 €.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORHora del conte: En Tano a la Biblioteca. Dimarts 18 a les 18h. A càrrec de Lola Casas i Joan Campañó.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHL’hora del conte: Contes meravellosos. Divendres 14 a les 18h. A càrrec del Taller de contes per Gent Gran.

INFANTIL


La nevada del 62. Inauguració divendres 21 a les 20.30h. Fins al 27 gener. Consta d’un recorregut per diversos centres que acullen material sobre l’efemèride: UEC, Museu Arxiu Santa Maria i Can Palauet.

BARCELONA. LA BRASSERIE DE LA MAISON BELGELa cara de l’abandonament. Inaugu-ració dissabte 29 a les 18h. Exposició fotogràfica que posa nom als animals de l’Societat Protectora d’animals de Mataró (SPAM). La coneguda fotògrafa alemanya Carola Schmidt va realitzar aquest treball durant una estada en el nostre país. Durant la inauguració, l’es-pai es convertirà en un punt de recollida de pinso i medicaments pels animals. Fins al 12 de gener. El que es recapti per la venda de les fotografies es destinarà a l’SPAM. Més informació a: www.lamai-sonbelgebrasserie.com.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ DE DALTDigiPhoto – Premià de Dalt. Fins al 3 de febrer. A càrrec de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH I ESCALALes fotografies dels racons secrets que hi havia sota la fàbrica. Durant tot el mes. A càrrec de l’Arxiu Pujol – Villà – Puig.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICExposició fotogràfica La Tardor. Fins al 21 de desembre al Centre Cívic. Organit-za: Grup Fotogràfic Argent.

VILASSAR DE DALT. SALA D’EXPOSICIONS DEL CENTRE CULTURALInauguració de pintures del vilassarenc Jaume Bassa. Divendres 21 a les 20h.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIUSant Antoni, 50 anys de la Principal de la Bisbal. Del 25 de desembre fins al 20 de gener.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL E. LLUCHJordi March, dibuixos, humor i polítics gens graciosos. Fins al 5 de gener. A càrrec de Jordi March, dibuixant de la revista “El jueves”, dins de la 2a Setma-na de la Il·lustració.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL E. LLUCHI Concurs de Còmic. Fins al 15 de de-sembre. Exposició d’originals del primer concurs de còmic, organitzat per llibreria Índex dins de la 2a Setmana de la Il·lustració. Veredicte el 14 de desembre, a les 19 hores.

VILASSAR DE MAR. CARRER DEL MONTCloenda de l’exposició Carme Rovira, la puresa del naïf. Diumenge 16 a les 12h. amb una cercavila des de la casa de Carme Rovira fins al cementiri.

PREMIÀ DE DALT. RENFE PREMIÀGrup de Muntanya: recorregut pel rec comtal i parc fluvial del Besòs. Dissabte 15 a les 8h.

PREMIÀ DE DALT. CENTRE D’INFORMACIÓ CAN BOQUET (VILASSAR DE DALT)Sortides Guiades 2012 Parc de la Serralada Litoral: “El Castell de Sant Miquel”. Diumenge 23.

PREMIÀ DE MAR. EL TALLER DE IOGAIoga a la Natura. Retir d’hivern i benvinguda a l’any nou. Del 29 de desembre a l’1 de gener, a La Plana (Sta. Mª d’Oló, Bages). Retir experimental basat en el silenci i en la meditació. Practicarem ioga, chi kung, meditació, creativitat... i també passejades per la natura. Més informació: http://vacacio-nesdeyoga.blogspot.com.es.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL DE LES ENTITATS (APARCAMENT C/GINESTA)Puigsacalm 1515m Pel coll de Bracons (La Garrotxa). Diumenge 16 a les 7h. Dificultat Mitja. No recomanat menor de 8 anys. Desplaçament en cotxe. Cal por-tar esmorzar i dinar. Coordinardor: Sisku Calopa (660 328 148). Org: Montaltrek.

VILASSAR DE DALTRuta prehistòrica per Vilassar de Dalt. Els primers pobladors del Maresme. Dissabte 29. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes passejant amb un arqueòleg per la ruta prehistò-rica de Vilassar de Dalt. Inscripcions a [email protected].

SORTIDES

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAPresentació de la novel·la El crepúsculo de los sentimientos: la odisea de Adela. Divendres 14 a les 20h. Del Dr. Vicente Ayuso Osuna, metge especialista en Cirurgia General; presentació a càrrec del Doctor Ferrán Nonell Gregori.

ALELLA. PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Voluntariats i estades a l’estranger. Dijous 20 de 18h a 20h. En aquesta xerrada et donaran a conèixer els canals, recursos i consells per fer estades de so-lidaritat i/o de voluntariat a l’estranger durant una temporada curta o mitjana. A partir de 18 anys. Gratuït. Cal confirmar l’assistència a [email protected].

CABRERA. BIBLIOTECA ILTURO2a Trobada del Club de Lectura en Cata-là. Dimarts 18 a les 19h a la Sala Espai de Suport. Activitat emmarcada dins el programa Voluntariat per la llengua.

CABRERA. BIBLIOTECA ILTUROTertúlia literaria: El Cor és un caçador solitari, de Carson McCullers. Dijous 20 de desembre a les 19.30h. Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària: Maletes perdudes, de Jordi Puntí. Divendres 14 a les 18h. A càrrec de Raquel Picolo.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESMercè Rodoreda. Dimarts 18 a les 18:30h. Ponent: Margarida Casacuberta. Conferència seguida d’un col·loqui obert a la participació del públic.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESTot un caràcter, d’Imma Monsó. Di-mecres 19 a les 19h. Tertúlia literària. Gratuït. Conduirà la tertúlia l’escriptora M. Carme Roca.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS400 anys d’abastament d’aigua a Mataró. Divendres 14 a les 20h. A càrrec de Rafael Montserrat i Bartra, ex gerent d’Aigües de Mataró.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSDesviament de rieres i projecte de cla-vegueram de Puig i Cadafalch. Mataró inicis sXX. Dissabte 15 a les 20h. A càrrec de Joan Miró i Farrerons, enginyer de camins, canals i ports.

MATARÓ. CAN PALAUETVa ser per Nadal que Mataró es va vestir de blanc. Dijous 20 a les 18h. Presentació del conte de Manuel Cusachs i Agnès Vallès sobre la nevada del 62.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORPresentació del llibre Marionette o l’amiga de Rosseau. Divendres 14 a les 19h. A càrrec de l’autor, Josep Bul-dó i Bros. Novel·la finalista de la XXV edició del Premi de novel·la curta Just M.Casero.

XERRADESTEATRE

ALELLA. CASAL D’ALELLA El sopar dels idiotes, Dissabte 22 a les 22h i diumenge 23 a les 18h. A càrrec de grup de teatre Pàmpol del Casal d’Alella. Preus: socis 3€, no socis 5€.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALBurundanga. Dissabte 15 a les 21h. Una universitària dóna al seu company un potent sèrum de la veritat. La droga farà que el jove confessi ser un terrorista. Un cop acabada la funció hi haurà una xer-rada amb Jordi Galceran, autor del text, i Jordi Casanovas, director del muntatge. Preu: 21€ platea / 17€ amfiteatre.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALBallant a la sorra. Dissabte 29 a les 21h. De Companyia Trànsit. En el centenari del naixement de Carmen Amaya, Maria Rovira ha dibuixat un recorregut poètic i emocionant per la seva vida. Acabada la funció hi haurà una xerrada amb la directora i alguns membres de la compa-nyia. Preu: 11€platea / 9€ amfiteatre.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATOleanna. Dissabte 15 a les 21.30h. De David Mamet. Direcció David Selvas. Oleanna és una de les obres més in-tenses i controvertides del repertori de Mamet. Preu: 20 € / Anticipada 18 €.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATAbsurd. Diumenge 16 a les 21.30h. Preu de l’entrada: 5€. Organitza: Kampikipu-gui, Associació Cultural l’Amistat, Espai Amistat. Activitat de La Marató de TV3.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSABlanca Neu. Diumenge 16 a les 18h. Espectacle de dansa a càrrec de la Cia. Marta Mas. Preu: 12€ - anticipada: 10€. www.telentrada.com.

VILASSAR DE MAR. ESPAI CULTURAL CAN BISA-SALA CULTURAL ROSER CARRAUFestival de màgia solidària amb La Marató de TV3. Divendres 14 i dissabre 15 a les 21.30h, i diumenge 16 a les 12h. Amb la participació de més de 20 mags de totes les especialitats (grans il·lusions, màgia de prop, mentalistes...).

CABRILS. BIBLIOTECAMarines del Maresme, de Ramon Arnau. Del 29 de desembre fins el 30 de gener.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAEl tren: El progrés industrial a Mataró. Fins al 27 de gener. La col·lecció d’En-ginys Mecànics. Recerca i recuperació de Josep Castellsaguer.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAMaqueta modular del Grup Ferroviari Mataró. Fins al 27 de gener.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAMés dibuixos. Fins al 27 de gener. Mostra de Joaquim Bartra.

CAN SERRA. MUSEU DE MATARÓL’arquitectura de l’aigua: un patrimoni per descobrir. Fins al 6 de gener. Petita mostra de les col·leccions municipals re-lacionades amb el tractament de l’aigua al llarg de la història.

MATARÓ. CA L’ARENASLa sal, la sorra i el paper de vidre. 2a intervenció. Inauguració divendres 14 a les 19.30h. Fins al 20 de gener. Amb obres d’Àlvar Calvet, Perejaume, Hannah Collins i Stephen Dean, Hugo Fontela i Joan Rabascall.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS.Punt i seguit. Inauguració dimecres 19 a les 19h. Fins al 15 de gener. Exposició fotogràfica sobre la indústria tèxtil a Mataró. A càrrec de Sergio Ruiz, fotògraf i un dels impulsors de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Mataró.

MATARÓ. UNIÓ EXCURSIONISTA 50 anys de la nevada de l’any 62. Inau-guració divendres 21 a les 19.30h. Fins al 31 de desembre. Consta d’un recorregut per diversos centres que acullen material sobre l’efemèride: UEC, Museu Arxiu Santa Maria i Can Palauet.

MATARÓ. CAN PALAUET

EXPOSICIONS

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Tertúlia literària sobre Donetes = Mujer-citas de Louisa May Alcott. Dijous 20 a les 19h. Amb la col·laboració voluntària d’Ana Díaz-Plaja.

VILASSAR DE MAR. ESCOLA PÉREZ SALACicle de conferències de tardor: Intel-ligència emocional. Divendres 14 a les 20.15h. A càrrec de la psicòloga M. Josep Simón. Conferències obertes a tothom, només es demana una contribució pel viatge de final de curs dels alumnes de 6è.


CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fi txer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: [email protected] en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat benefi ciats amb el premi. Un cop confi rmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notifi cació, podran identifi car-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de novembre van ser: GIMMA PINÓS PUJOL, LAIA VIDAL VILLEGAS, ISMAEL LLAMAS DURAN, SONIA LÓPEZ ALMÉCIJA.

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

NOI BUSCA FEINA: Ajudant de cuina, quart fred, renta-plats, pica, cambrer o ajudant, dependent, mosso de magat-zem amb carnet de carretoner. Tel.625.28.19.81.

SRA BUSCA TRABAJO de lim-pieza (hogares,locales,escaleras) plancha, fregaplatos, ayte lo-cutorio, buzoneo publi, cuidado niños en Mataró y cercanías. Tel 618.00.73.30 Laura .

BUSCO TRABAJO LIMPIEZA. Mataró chica con experiencia limpieza 1 año busco trabajo de limpieza o en otros sectores que no se pida experiencia que sean serios. [email protected]

PALETA AUTÒNOM ECONÒ-MIC. M’ofereixo com a paleta autònom. Preus econòmics. [email protected]

TREBALLDEMANDA

DIVERSOS

MUSICAL D’OR. Gent Gran de Vilassar de Mar. Els participants de la Gent Gran del Musical d’Or, han estat escollits, entre d’altres a participar en un nou programa de TV3, anomenat ACTUA, que tindrà lloc el proper dia 26 de de-sembre (Sant Esteve), a les 20,30 hores. Esperem poder comptar amb vosaltres, gent del Maresme, per obtenir una major audiència.

VACÍO PISOS, GRATIS. Recojo lo que ya no quieres, muebles, ropa, libros, electrodomésticos, menaje del hogar, herramientas, jueguetes. Tel.622.327.353. [email protected]

PERSONAS CON BUENAS RE-LACIONES. Si quieres trabajar, tenemos plazas en red de mer-cadeo, si estas interesado llamar al tel.678.387.353.

OPORTUNITAT DE NEGOCI. Crea el teu propi negoci treba-llant desde casa o l’ofi cina de l´empresa, per a més informa-ció truca al 638651712 i pre-gunta per la Sra. Isabel. [email protected]

OPORTUNITAT DE NEGOCI. Vols guanyar-te uns diners ex-tras?, treballa desde casa, per a més informació www.adiosalos-jefes.com o truca al 638651712 i pregunta per Sra. Isabel.

SALUT IBELLESA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

20%descompte

Dillunstarda i dijous

ARENYS DE MUNT. Lloguer plaça parking per 50€/mes. 677.20.90.28 prop riera.

MATARÓ CENTRE. Pis en venta. Planta baixa de 40 mts2 més 40 mts2 de pati, fantàstica distribu-ció, terra parquet, aire acondici-onat, bomba de calor, fi nca semi nova de set [email protected]

TEN TU PROPIO NEGOCIO. Traspaso bar en Mataró buen precio, por no poder atender. Sra.Mari 615.34.84.66.

SE TRASPASA BAR EN MATARÓ. Bar cerveceria tapas, se traspasa por no poder aten-der, en pleno funcionamiento. Buen precio. 605.94.41.31. Sr. Lorenzo.

PREMIÀ DE DALT. Es lloga casa al nucli antic. 1r pis d’una casa de carrer. Cuina-menjador, 3 hab, 1 bany. Terrassa i terrat. Sense mobles. Tel.606.32.57.11. [email protected]

PREMIÀ DE DALT. Es lloga habi-tació. No fumadors. Ambient molt tranquil. [email protected]

IMMOBLESSERVEIS PROFESSIONALS COMPRAVENDA

RENAULT CLIO III – 100CV 1.4L 3.600€. Pack Dynamique febrero 2006 gasolina/115.000Km/Pack Look/Llantas 16\”/ESP/ABS/Tapice-ría ISOFIX/ITV hasta 2014. Siempre ha dormido en garaje/no fumador. [email protected]

VENC EL CAPITAN TRUENO 55 de la 1ª Edició (del 59 al 66), i els primers 32 (primer volum, i tapes) del facsímil-Dan, del 80. Altres còmics. Econòmic. [email protected]

OBJECTES BRICOLATGE. Venc objectes de bricolatge a molt bon preu. Serres, clau anglesa, martell paleta, tornavís, ulleres prot., etc, També bons ganivets de cuiner. [email protected]

TEBEOS, CÒMICS, MAN-GA, ETC... Compro tebeos antics,còmics,Manga, àlbums de cromos, llibres, postals, ca-lendaris de butxaca, monedes, Playmobil, soldats de plom, per comprar. Tel.630.93.06.16.

VENTA DE VIDEOJUEGOS. Ven-do videojuegos de Mega Drive, Super Nintendo y Neo Geo CD, pedir lista de titulos y precios en [email protected].

VINILS ORIGINALS BEATLES, ETC. Venc LP’s, la majoria 1ª Edició, alguns 2ªed. Beatles, Lennon, McCartney, Dylan. També singles, tots anys 60/70. [email protected]

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

JARDINER AUTONOM. Podes, manteniment disseny,etc. www.la-fl orametller.net. Tef.615.615.639.

UCREATE. DESENVOLUPA CREATIVITAT. Ets emprende-dor? Vols que una empresa et subvencioni o t’ajudi a tirar enda-vant el teu negoci. Uneix-te a la nostra web. [email protected]

PSICOLOGIA INTEGRAL. Servei d’orientació psicològica i de crei-xement conscient. Aportació a convenir. [email protected]

INFORMÁTICO EXPERTO. Arre-glo ordenadores, experiencia y calidad. Tel.678.387.353.

PINTIORES ECONÓMICOS RÁPIDO. Pintores económicos rápidos, puntuales. Pintura de la mejor calidad lavable, pintamos pisos, naves, casas, locales. Responsables. Tel.678.387.353.

TERAPIAS ALTENATIVAS. Par-Biomagnético, talasoterapia, Na-turopatía, Orinoterapia. Holistica. Ver videos testimonios www.ori-noterapia.org. Tel.651.67.36.35.

TECNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO (titulado). Repara-ción de pcs y portátiles confi gu-ración de ADSL o cualquier otro problema, diagnostico gratuito. Tel.610.85.36.62.

INSTAL·LACIONS I REPARACI-ONS. Aigua, gas, electricitat i cli-matització. Instal·lador autoritzat. Salvador 619.517.680

TRADUCTOR DE RUSO. Tra-ducciones ruso-español para particulares y empresas (pà-ginas web, correspondencia, folletos publicitarios, etc.) [email protected].

TRANSPORTESGRANDES Y PEQUEÑOSZona Maresme y Barcelona

Consulte precios llamando

al 698.41.70.23 (watsapp)

[email protected]

Tribuna Maresme 270

Documents

Transcript of Tribuna Maresme 270