Tribuna Maresme 271

32
FOTO: OLGA BOIX TRIBUNA maresme mesames Número 271. Gener 2013 Mataró estalvia en llum ENTREVIS TA. Marta Miquel, cooperant de Vilassar de Mar, parla de l’associació Pont Solidari al Món. LA GRAN NEVADA . Mataró recorda amb una triple exposició l’impacte que va causar la nevada del 62. PREFERENTS . Un 80% dels afectats a Mataró són jubilats o aturats amb el 75% dels estalvis bloquejats. EL TREN. L’Ateneu Caixa Laietana prorroga l’exposició sobre el tren i l’amplia amb noves peces. ‘TIANA NEGRA’. El municipi serà l’escenari del primer festival de novel·la negra catalana. ENSENYAMENT . Pàgines especials dedicades al sector de l’educació. Un estudi de la Diputació de Barcelona posiciona la capital del Maresme com la ciutat més eficient en gestió lumínica.

description

Tribuna Maresme Mes a Mes

Transcript of Tribuna Maresme 271

Page 1: Tribuna Maresme 271

FOTO: OLGA BOIX

TRIBUNAmaresmemesames

Número 271. Gener 2013

Mataró estalviaen llum

ENTREVISTA. Marta Miquel, cooperant de Vilassar de Mar, parla de l’associació Pont Solidari al Món.

LA GRAN NEVADA. Mataró recorda amb una triple exposició l’impacte que va causar la nevada del 62.

PREFERENTS. Un 80% dels afectats a Mataró són jubilats o aturats amb el 75% dels estalvis bloquejats.

EL TREN. L’Ateneu Caixa Laietana prorroga l’exposició sobre el tren i l’amplia amb noves peces.

‘TIANA NEGRA’. El municipi serà l’escenari del primer festival de novel·la negra catalana.

ENSENYAMENT. Pàgines especials dedicades al sector de l’educació.

Un estudi de la Diputació de Barcelona posiciona la capital del Maresme com la ciutat més efi cient en gestió lumínica.

Page 2: Tribuna Maresme 271

CRÒNIQUESMataró redueix un 30% el consum de l’enllumenat públic en el darrer any

Mataró ha previst tancar l’any amb una reducció del 30% en el consum de l’enllumenat públic, el que suposa un estalvi de prop de 280.000 en la factu-ra. Això ha permès al consistori afron-tar amb recursos propis les inversions fetes en matèria lumínica i que encara quedi un romanent fi nal d’estalvi net d’uns 60.000 euros. Aquests són els principals rèdits de la gestió de l’en-llumenat que es fa a la ciutat, basada en la instal·lació de més bombetes led, la reestructuració de fanals en zones “sobreil·luminades” o la regulació te-lemàtica dels fl uxos de llum durant les nits, entre d’altres. Les dades situen Mataró com la ciutat més efi cient en gestió de l’enllumenat, segons un estu-di de la Diputació de Barcelona.

En el darrer any s’han canviat a Mataró els llums de prop de 400 fa-nals per implantar-hi tecnologia led. Es tractava, a més, d’uns punts de llum que fi ns ara funcionaven amb

dues bombetes de 100 volts cadas-cuna i, amb el pas als led, el consum per fanal s’ha reduït fi ns als 33 volts. Amb aquests ja són més de 1.000 els punts de llum que funcionen amb tec-nologia LED a Mataró, d’un total de 16.500 que hi ha a la ciutat.

Un altre avenç és en relació a la re-gulació dels fl uxos de llum. Gairebé la totalitat de l’enllumenat públic que hi ha a Mataró (un 97%) no funciona a ple rendiment, sinó que la intensitat de les bombetes es redueix de manera telemàtica un 30%, de mitjana, segons explica el cap de Planifi cació del Ser-vei de Manteniment, Joaquim Sendra. D’aquesta manera s’ajusta el consum a l’ús real que es fa de la via pública.

En la línia d’estalviar raigs de llum innecessaris, també s’ha aprofundit en la reestructuració de lluminàri-es en zones considerades “sobreil-luminades”, especialment en zones verdes. Un dels canvis més signifi -

catius en aquest àmbit és el que s’ha fet, en diverses fases, al Parc Central. En total ja s’hi han suprimit uns 130 punts de llum i s’ha reduït la potència dels fanals, el que es tradueix en un estalvi del 73% del consum.

Aquestes són els canvis més des-tacats d’un conjunt de millores per a les quals s’han invertit 254.000 eu-ros. Aquest cost, però, es compensa amb l’estalvi assolit enguany, que serà d’uns 280.000 a fi nal d’any. Si a aques-tes xifres se li sumen els diners rebuts en concepte de subvencions per part d’altres administracions -uns 37.000 euros-, resulta un saldo positiu net de 60.000 euros.

L’AVAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONASegons un estudi de la Diputació de Barcelona, la gestió de l’enllumenat que es fa a Mataró és la més efi cient d’entre un conjunt de 18 grans ciutats

Un estudi de la Diputació de Barcelona situa la capital del Maresme com la ciutat més efi cient en gestió lumínica

Un carrer del centre de Mataró il·luminat amb tecnologia LED.ACN

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. [email protected].

[email protected]. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNAmaresmemesames

Amb el suport de

30.123 EXEMPLARS

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

04 Nevada del 62La capital del Maresme commemora la gran nevada de 1962 amb tres exposicions.

06

08

11

12

14

16

22

29 Agenda de ReisUna selecció amb els actes que tanquen el cicle nadalenc, amb les cavalcades de Reis.

MotorMaresme Lesseps presenta el nou Seat León, que alterna una línia molt estètica i pràctica.

EnsenyamentL’augment de taxes situa l’educació superior de Catalunya entre les més cares d’Europa.

Llibres de VolianaVoliana Edicions, l’editora argentonina, presenta les novetats dels darrers mesos.

El trenLa mostra sobre el tren a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró s’amplia.

Novel·la negraTiana promou aquest mes de gener el primer festival de novel·la negra en català.

L’entrevistaParlem amb Marta Miquel, presidenta de l’associació Pont Solidari al Món.

PreferentsUn 80% dels afectats per les preferents de Mataró són jubilats o aturats.

Page 3: Tribuna Maresme 271

3 TRIBUNAMARESME GENER 2013

que han participar en la mostra dels ‘cercles de comparació intermunici-pal’, com ara Barcelona, Badalona, Ter-rassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers o Manresa, entre d’altres.

Per segon any consecutiu, Mataró és la ciutat que té una millor tecnolo-gia per a la gestió eficient de les instal-lacions, i també la ciutat que, proporci-onalment, utilitza més bombetes LED. A Mataró representen un 8,28% del total, mentre que la presència de leds a la resta de ciutats és, de mitjana, de no-més un 1,84%. Tot i això, Sendra asse-gura que encara queda molt recorregut

per fer en aquesta matèria.Altres dades rellevants que es des-

prenen de l’estudi són les relacionades amb el cost de l’enllumenat. L’Ajunta-ment de Mataró només destina a l’en-llumenat públic l’1,9% de la seva des-pesa corrent, i el cost anual per ciutadà és de 13,8 euros.

LLARGA TRAJECTÒRIAActualment la majoria de ciutats dis-posen de sistemes de gestió eficient en gairebé totes les matèries, però el fet que Mataró se situï al capdavant del rànquing es deu a la feina que s’arros-

sega d’anys enrere, segons detalla Sen-dra. La gestió telemàtica, que permet modificar a distància l’horari d’encesa i apagada dels punts de llum, així com altres paràmetres de control, o la de-tecció de funcionaments anormals i avaries, es va implantar l’any 2006 i mica en mica s’han anat desenvolupant també aparells per detectar el robatori de cable.

D’altra banda, la presència de LEDS a Mataró data de l’any 2002, quan es va col·locar la primera làmpada artesanal al capdamunt de l’escultura Laia l’Ar-quera. Quan encara aquesta tecnologia no estava plenament desenvolupada, a Mataró ja es va construir un primer led casolà per mirar d’abaratir el cost que suposava el lloguer d’una grua per canviar la bombeta convencional cada vegada que es fonia.

En aquest sentit, segons una com-parativa interna del Servei de Man-teniment de l’Ajuntament de Mataró, entre els anys 1998 i 2009 el parc de l’enllumenat públic va créixer un 61%, mentre que el consum elèctric es va in-crementar només en un 13%, una dada que reflecteix que tot i l’expansió de l’enllumenat, sovint, cap a noves zones de creixement urbà, el consum no s’ha disparat en la mateixa proporció.

Text: Jordi Pujolar/ACN

PIONERS EN IMPLANTAR TECNOLOGIA, COM LA TELEGESTIÓ

En els darrers anys, Mataró ha estat pionera en la im-plantació de millores tecnològiques, com la telegestió, la instal·lació de làmpades amb tecnologia LED, el desenvolu-pament d’aparells per detectar i evitar robatori de cable i el control del consum energètic. La telegestió permet mo-dificar a distància l’horari d’encesa i apagada dels punts de llum i altres paràmetres de control evitant desplaçaments; detecta i transmet al servei de manteniment funciona-ments anormals i avaries reduint el temps de reparació, i possibilita un seguiment del consum i d’altres paràmetres elèctrics de cada quadre per controlar la despesa elèctrica i augmentar la seguretat de les instal·lacions. Mataró va

començar a implantar-la al 2006 i al 2007 tot l’enllumenat públic estava telegestionat.

Durant el 2012, aprofitant les actuacions pròpies de man-teniment de l’enllumenat, s’han fet actuacions de millora de les instal·lacions per fer-les més eficients. El cost d’aques-tes actuacions (254.642 €) ha estat àmpliament superat per l’estalvi que produeixen les millores, de manera que al 2012 s’estalviaran aproximadament 263.000 € de consum elèctric que, si s’afegeixen als prop de 14.000 € d’estalvi per la reducció de la potencia a contractar i als 37.511,49 € rebuts de subvencions d’altres administracions donen un saldo positiu net per l’Ajuntament de prop de 60.000 €.

OLGA BOIX

CRÒNIQUES

Entra en funcionament amb un any de retard la depuradora de l’Alt Maresme

La depuradora de l’Alt Maresme és ja una realitat i ja dóna servei sanejant les aigües residuals de Calella, Pine-da de Mar, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat de Mar. El seu cost total ha estat de més de 47 MEUR, dels quals 14,4 milions provenien del Fons de Cohesió de la Unió Europea. L’obra ha consistit en la construcció d’una depuradora amb tractament biològic, dissenyada per a un cabal de 50.000 m3/dia, així com també la construc-ció de prop de 10 quilòmetres de xar-xa de col·lectors. El projecte inicial era molt més ambiciós, però l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua (ACA) va ha-ver d’anar retallant el pla per l’actual context de crisi econòmica.

L’ACA i els ajuntaments afectats van haver de renunciar, entre d’altres, a dotar l’equipament del tractament terciari de les aigües residuals, fet que hauria permès reaprofitar el 100% de l’aigua tractada. La instal·lació és se-micoberta i incorpora les millors tec-nologies disponibles, al mateix temps que no afecta cap espai protegit. La planta sanejarà les aigües residuals, i s’abocaran posteriorment al mar.

Aquesta és la novena estació depu-radora en servei a la comarca del Ma-resme, juntament amb les plantes de Mataró, Teià-Maresme Sud, Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tordera, Òrrius i Sant Genís de Palafolls. La frontera entre les comarques del Maresme i La Selva acullen, a més, la primera estació dessaladora de Catalunya, que es va inaugurar l’any 2003.

El Programa de sanejament d’ai-gües residuals urbanes 2005, aprovat per la Generalitat el 2006, té l’objec-tiu de completar i millorar el saneja-ment de tota la població catalana.

Text: ACN

Page 4: Tribuna Maresme 271

4 GENER 2013 TRIBUNAMARESMECRÒNIQUES

Aquest Nadal de 2012 fa 50 anys de la gran nevada del 1962. Aquest fet extraordinari és encara molt viu en el record de moltes persones del país; de manera especial, per a molts vilatans de pobles costaners on es van assolir gruixos de neu mai vistos.

Cinquanta anys després, Mataró ho recorda amb una gran exposició a tres seus de la ciutat on hi ha fotografies dels paisatges i instantànies quotidia-nes d’aquells dies, que es podrà veure des del 21 de desembre al 27 de gener del 2013.

Precisament, el Museu Arxiu de Santa Maria mostra el fons fotogràfic d’Albert Mayol. Foto-Cine Mataró de la UEC ha fet una selecció de les mi-llors fotografies del 1r concurs “Ciutat de Mataró” amb motiu de la nevada i l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) presenta a Can Palauet una exposició que recull material existent a arxius i hemeroteques, però sobre-tot contribueix al relat de la memò-ria amb les fotografies i el testimoni d’aquells que encara recorden aquella efemèride.

Durant els mesos de novembre i de-sembre es va fer una crida als ciutadans a participar a l’exposició convidant-los tant a aportar fotografies i records de la nevada, com també a compartir el testimoni d’aquell fet històric a la ciutat. És per això que es va habilitar un plató per enregistrar amb vídeo aquests records. D’aquesta manera, a les sales de Can Palauet el visitant pot mirar fotografies i també visualitzar els vídeos dels diferents testimonis.

Els voluntaris que han participat a l’exposició han lliurat prop de 800 fotografies i s’han fet més d’una 30 d’enregistraments videogràfics dels records d’aquell Nadal tan especial.

La nevada del 62 en una triple exposició a la capital del Maresme

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

L’exposició de La nevada del 62 tindrà una sèrie d’activitats complementàri-es com ara la mostra de llibres i revis-tes que van recollir i publicar aquest fet històric, fa 50 anys, a la ciutat de Mataró i que s’ha pogut veure fins al 30 de desembre a la Biblioteca Públi-ca Pompeu Fabra per anar posterior-ment a Can Palauet. També a la bibli-oteca es dedicarà l’hora especial del conte a la neu amb contes a càrrec de Josep Roca els dies 16 i 23 de gener de 2013, a les 18 h.

Per acabar, s’oferirà la possibilitat als visitants que després de veure l’ex-posició tinguin ganes de deixar el seu testimoni perquè s’afegeixi a l’exposi-ció, ho puguin fer a través del plató que es muntarà els dies 3 i 12 de gener de 18 a 19 h.

Text: Redacció /ACNFont: Ajuntament de Mataró

MATARÓ REVIU LA NEVADA DEL 62 EN CODI QR

50 anys després de la gran nevada del 62, que a les poblacions costane-res va ser especialment impactant, Mataró ho vol recordar d’una ma-nera també poc habitual. Es proposa un viatge en el temps a través de les noves tecnologies. Així, en set punts diferents de Mataró s’han col·locat codis QR que permeten veure aquell mateix indret a través d’una fotogra-fia presa en aquell punt fa 50 anys.

El codi QR és un sistema digital de codificació i emmagatzematge d’informació a través d’uns codis de barres que es poden descodificar amb una aplicació de telèfon mòbil. Els punts triats des d’on reviure la nevada del 62 amb aquest sistema són la Muralla de la Presó, la Riera, la plaça de Santa Maria, la plaça Gran, la Rambla, el camí Ral i la plaça de les Tereses.

Detenen dos falsos revisors de gasAgents dels Mossos d’Esquadra de Pre-mià de Mar van detenir el passat 19 de desembre Carlos Javier AS, de 26 anys, nacionalitat cubana i veí de Montcada i Reixac; i José PD, de 37 anys, nacio-nalitat espanyola i veí de L’Hospitalet de Llobregat com a presumptes autors d’un delicte d’estafa i furt.

Els fets van tenir lloc quan es va re-bre avís de la Policia Local de Vilassar de Dalt que una anciana havia sofert un robatori a casa seva i hauria retingut un dels presumptes autors dels fets. Al domicili s’hi va adreçar una dotació po-licial que en arribar al lloc, va contactar amb la víctima, que els va manifestar que unes persones havien trucat al seu domicili manifestant que eren treballa-dors de l’empresa del gas i que anaven a fer la revisió. Els individus duien una targeta identificativa que suposada-ment els acreditava com a revisors del gas. La dona els va deixar entrar, tot i tenir sospites que la duien a dubtar de la veracitat dels revisors.

Segons els Mossos, després de fer una suposada revisió de la caldera, radia-dors i altres aparells li van fer signar uns papers en blanc, en format de factura i li van dir que ja ho omplirien deguda-ment un cop signat. La propietària va perdre de vista un dels presumptes tre-balladors, veient-lo poc després baixant escales avall de la planta superior de la casa.

Més tard, la propietària va comprovar que en una de les habitacions les portes de l’armari es trobaven obertes i que li faltaven diverses joies. Davant de tots aquests fets, la dona va retenir un dels homes tancant la porta de casa seva amb clau, i va avisar a la Policia Local, mentre que l’altre home va aconseguir marxar del domicili. Quan van arribar a casa de la víctima els mossos van trobar a un dels falsos revisors retingut per la dona i van procedir a la seva detenció.

Text: ACN

Page 5: Tribuna Maresme 271

5 TRIBUNAMARESME GENER 2013 CRÒNIQUES

Page 6: Tribuna Maresme 271

6 GENER 2013 TRIBUNAMARESMECRÒNIQUES

El passat 4 de desembre, al local de la Fundació Caixa Laietana del carrer san-ta Teresa de Mataró, va tenir lloc la pre-sentació del llibre de Sor Lucía Caram Mi claustro es el mundo, amb la presèn-cia d’unes 200 persones de públic.

En l’acte, que va ser presentat per Lluís Mas, president de l’Associació Lli-bre Viu, hi va intervenir Maria Alasia, de plataforma Editorial, que va explicar com es va gestar aquest llibre. Pilar Iz-quierdo, mataronina i des de fa uns anys

La plataforma ciutadana Estafaban-ca, que agrupa el col·lectiu de veïns de Mataró que es consideren estafats arran de la comercialització de par-ticipacions preferents de les entitats financeres, han fet públic un cens es-tadístic que permet conèixer quin és el perfil dels afectats. Segons aquestes dades, es tracta majoritàriament de persones grans i sense estudis. El 80% dels afectats són persones jubilades o que estan a l’atur i que tenen bloquejat el 75% dels seus estalvis. De mitjana, cada família té invertits en productes tòxics uns 31.600 euros, segons les da-des facilitades per la plataforma. Els afectats per les preferents es manifes-ten cada dissabte a la tarda al centre de la ciutat.

Estafabanca compleix deu mesos de vida, durant els quals s’ha intentat ajudar i assessorar a les persones afec-tades per productes financers de renta fixa, com les participacions preferents,

el deute subordinat o les obligacions subordinades. També durant aquest temps s’han recollit dades dels afectats per fer una radiografia del col·lectiu.

Pel que fa a la edat, es tracta majorità-riament de persones grans. El 72,4% té més de 60 anys i la mitjana d’edat és de 63 anys. En relació a la formació acadè-mica, les dades també són contundents. El 30,6% no va anar mai a l’escola, men-tre que un 41,8% no va acabar l’ense-nyament primari. “Tres quartes parts són tècnicament persones analfabetes funcionals”, asseguren des de la plata-forma.

Les dades que fan referència a la situ-ació laboral dels afectats també van en aquesta línia: el 62,2% són pensionistes i estan jubilades; mentre que del 37,8% que sí estan en edat de treballar, un 46,9% estan a l’atur (un 17,7% del total). En total, prop del 80% de persones sen-se feina. De mitjana, els diners invertits són un 31.600 per família, el que repre-

El 80% dels afectats per les preferents a Mataró són jubilats o aturats que tenen bloquejats el 75% dels seus estalvis

La plataforma que agrupa el col·lectiu denuncia que el 90% dels contractes es van fer amb l’antiga Caixa Laietana

coordinadora de projectes de la Funda-ció Rosa Oriol, entitat lligada a Sor Lu-cía Caram. Francesc Rogés, llibreter de vell i soci fundador de l’entitat promo-tora de la presentació, Llibre Viu, que va fer una radiografia literària del llibre. I Sor Lucía Caram, religiosa contempla-tiva, persona molt mediàtica i alhora molt compromesa amb les necessitats d’aquelles persones de Manresa i roda-lies que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica que ens afecta a tots.

Precisament, en la intervenció de la religiosa, aquesta va desgranar els mo-tius que l’impulsaren a escriure el seu retrat autobiogràfic des de petita a la seva Argentina natal, passant per Va-lència fins arribar a Manresa on, segons assegura, ha trobat la seva segona pàtria i on se sent plenament identificada. Fi-nalitzat l’acte, Sor Lucía, va compartir les seves experiències tot signant i dedi-cant llibres als assistents.

Text: A.C. Llibre Viu

Sor Lucía Caram presenta el seu llibre a Mataró

senta un 74,6% dels seus estalvis.Per entitats bancàries, a Mataró el

89,2% dels afectats per les preferents són clients de l’antiga Caixa Laietana, ara Bankia. Un 5,4% tenien els seus es-talvis a Catalunya Caixa, un 4,1% a La Caixa, i un 1,4% al Banc Popular. “No

és una contradicció que l’Obra Social de Caixa Laietana restauri el patrimoni religiós del Maresme i alhora abandoni els seus estafats? N’estan orgullosos?”, es pregunten.

Text i foto: ACN

Imatge d’arxiu d’una acció de protesta contra una entitat bancària.

Page 7: Tribuna Maresme 271

7 TRIBUNAMARESME GENER 2013 CRÒNIQUES

JOAN SALICRÚjoansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

El nombre d’assalariats registrats a Mataró, segons dades publicades a l’informe de conjuntura socioeco-nòmica del Servei d’Estudis i Plani-fi cació de l’Ajuntament presentat el juny de 2012, era en dades de setembre de 2011 de 28.399 perso-nes. D’aquests, la indústria manu-facturera, la del tèxtil, comptabilit-zava 3.999 llocs de treball, nucleats al voltant de 563 empreses, essent la tercera secció econòmica de la ciutat rere el comerç (6.319) i l’àm-bit sanitari (5.023) i mantenint-se com la principal indústria de la ciutat.

El tèxtil que molts donen per mort, doncs, segueix sent la tercera font de generació de llocs de feina a la ciutat, concretament el 14 per cent del total. Amb una lleugera tendència a minvar, cert, però el tercer lloc en el rànquing.

També és cert que l’any 2000 hi havia prop de 10.000 assalariats mataronins treballant en l’àmbit del tèxtil i que ara tan sols en són 4.000, però el fet és que si una activitat econòmica és capaç de generar 4.000 llocs de treball en el context actual deu ser que té cert vigor i capacitat de tirar endavant. “Es tracta de la principal divisió econòmica dins del sector industrial i continua sent una de les més im-portants de tota l’economia ma-taronina”, afi rma l’informe. Poca broma. Molt alerta, doncs, amb els que volen donar el tèxtil per mort a casa nostra, a causa sovint de la desinformació i, sobretot, de l’au-toodi que els habitants d’aquesta ciutat practiquen envers si matei-xos, entestats a no creure en les seves pròpies possibilitats.

Per tot això trobo que és un en-cert total el títol —jugant amb l’ex-pressió catalana que denota que un procés continua— que Sergio Ruiz ha volgut donar a la seva mostra, Punt i seguit, inaugurada el passat 19 de desembre a la sala d’exposi-cions del Col·legi d’Aparelladors i a l’espai cultural El Públic. Una ex-posició que em recorda els millors treballs sobre la ciutat amb què en Sergio ens sorprenia als integrants de la redacció de Mataró Report —editada per Capgròs de 1996 a 2006— cada dos per tres; ell, a través de les imatges, ens feia veure el paper que pot arribar a jugar la fotografi a en les publicacions de proximitat, també. Una excel·lent forma de fer, també, periodisme.

I una mostra, com bé deia en Jordi Rovira a la presentació a la sala d’exposicions del Col·legi, que demostra el compromís que en Sergio ha tingut i segueix tenint amb la professió i amb la ciutat, en aquest cas un compromís que és també una crida a adonar-nos-en que allò que ens ha fet forts en el passat encara manté un fort vigor en el present econòmic de la ciutat. I que, per tant, la supervivència del tèxtil és, contra el que molts volen fer-nos creure, un antídot contra els pessimistes i els apocalíptics que, sumats a la terrible crisi que estem vivint, són els últims aliats que necessitem en aquests moments.

Gràcies, Sergio, per tota la feina d’aquests anys i per dibuixar-nos un somriure a la cara amb aquest missatge d’esperança.

‘Punt i seguit’: qui ha dit que el tèxtil és mort a Mataró?

Abans de donar a conèixer els noms, en l’acte de presentació del guardó, l’edi-tora de ‘El Tot Mataró’, Mari Carme Rodríguez, va recordar els motius pels quals es va posar en marxa el certamen que arriba a la seva quarta edició. “Era important reconèixer la feina i la impli-cació dels mataronins i mataronines”, va assegurar, abans de destacar una de les novetats que diferencia aques-ta convocatòria de les anteriors. “En aquesta edició no es donarà el premi a títol pòstum”, va dir recordant dos dels guanyadors que van rebre el reconei-xement anteriorment, Pep Manté i el Pare Joan Herrero.

Per la seva banda, l’encarregat de re-velar els 15 noms que opten enguany al reconeixement va ser el periodista de ‘El Tot Mataró’ Cugat Comas, que va destacar que aquest 2012 només hi ha un nom repetidor, el d’Antoni Vilà de Càritas Interparroquial, i una ca-torzena de noms nous. A més, per pri-mera vegada a la història del premi hi ha una candidatura exaequo, la de les

waterpolistes olímpiques Marta Bach i Roser Tarragó. A més de les esportis-tes, acompanyades del gimnasta Javier Gómez, i hi ha candidats de diferents àmbits. En l’aspecte social apareixen Tenés, Ibran, Merino o Riera, repre-sentant entitats hi ha Castellví, Gua-nyabens o Escoda i en l’apartat cultural hi ha els actors Babou Cham i Clara De Ramon, el músic Joan Vives o l’histori-ador Joan Giménez. El mestre Ramon Salicrú completa la llista.

La fase de votació del certamen re-peteix l’esquema de les darreres edici-ons amb la possibilitat de votar una ve-gada per persona i dia a través de web o a l’ofi cina del Tot i de forma il·limitada mitjançant missatges SMS. Amb l’en-trada de l’any nou començaran a “cau-re” els candidats amb menys suports i fi nalment de l’1 al 10 de febrer hi haurà la votació fi nal entre els 3 candidats fi -nalistes. Ara toca votar el preferit dels 15. I, el més important, fer-ho regular-ment.

Text i foto: El Tot Mataró.

15 candidats opten a ser el ‘Mataroní de l’Any 2012’ S’ha fet una selecció d’entre 41 noms proposats per 148 persones

Mari Carme Rodríguez i Cugat Comas durant la presentació.

Page 8: Tribuna Maresme 271

L’ENTREVISTA8

ENTREVISTA A MARTA MIQUEL, METGE I COOPERANT

“Qui dóna avui rebrà demà i podrà tornar a donar i a rebre”Marta Miquel és metge al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) i cooperant a l’Índia i al Nepal. Des de fa un any, aquesta veïna de Vilassar de Mar presideix l’associació PONT SOLIDARI AL MÓN, fundada al novembre de 2011 amb la voluntat de col·laborar en els projectes que l´ONG CITTA té a Índia i Nepal i amb l´escola Maristas Sagrada Familia de Limpio, a Paraguai. D’aquesta manera volen unir els esforços i potenciar la col·laboració en projectes en què els seus membres ja estaven treballant a nivell personal. Actualment acaba de tornar d’una estada en una de les regions més pobres del Nepal on, amb un equip quirúrgic, han equipat un quiròfan i han operat a persones que no tenen accés a la cirurgia.

Com neix la idea de crear l’associació Pont Solidari al Món?

Una companya també metgessa es-tava col·laborant en un projecte a nivell personal i familiar, per a un grup de nens i nenes amb dificultats per seguir el rit-me del curs escolar, en una àrea on hi ha molta pobresa, a Limpio, població pro-pera a Asunción, a Paraguai. Jo feia dos anys havia començat un projecte de col-laboració amb l’ONG CITTA que treba-lla des de fa anys a l’Índia. Tenia diversos col·laboradors, tant en qualitat de volun-taris “in situ”, com donacions en mate-rial, sobretot sanitari i també donacions econòmiques. Una cosa que havia co-mençat a nivell individual, va començar a créixer, motiu pel que ens va semblar que ens podria ser útil crear una associ-ació, un primer primer graó, per difondre amb més entitat la nostra feina i arribar a més gent, i perquè la transparència de la nostra activitat amb les donacions que estàvem rebent quedés registrada. Hem pogut constatar que la gent és molt so-lidària, però sabem que vol saber com i on arriba la seva ajuda, cosa que implica

tenir les idees clares, canalitzar-les molt bé i treballar dur perquè els projectes als quals servim siguin de tots, nostres i dels nostres socis col·laboradors.

Aquest primer any d’existència de l’enti-tat com el valora?

No ens podem queixar. L’Associació tenia tres projectes, seguir amb la col-laboració que ja estàvem fent a Limpio, continuar amb el suport als estudis Uni-versitaris d’en Babu a l’Índia, i un pro-jecte nou, instrumentalitzar i operar en un quiròfan en una zona remota i molt pobre, a 3.000 m d’alçada dins de la ser-ralada de l’Himàlaia, a l’est del Nepal.

Aquest últim d’una envergadura con-siderable, hi ha molt pocs quiròfans al món a aquestes alçades, les dificultats eren molt grans, només disposàvem d’un edifici, una taula quirúrgica i un llum, només s’hi arriba en una petita avioneta i no tots els dies perquè en aquestes mun-tanyes la climatologia és complicada. S’havia d’adequar tot l’edifici, comprar tot el material quirúrgic, instrumental, bisturí elèctric, aspirador, taules, tot el

material d’esterilització, d’anestèsia i tota la medicació, fer-hi arribar tot un equip de casa, cirurgians, anestesista, in-fermeres i metges. Ha estat una quimera però ho hem aconseguit i hem operat 56 persones que mai haguessin tingut accés, per les dificultats econòmiques extremes que pateixen, a la cirurgia, ja que s’han de desplaçar amb l’avioneta a la ciutat més propera, cosa que les seva economia no els ho permet.

Estem molt satisfets, hem pogut por-tar a terme tots tres projectes, no sen-se dificultats, amb la inestimable col-laboració dels nostres socis, fundacions que ens han donat el seu suport, empre-ses que han participat, i un grapat de professionals que han treballat de ma-nera completament altruista perquè al Nepal el projecte fos un èxit. El primer any l’Associació ja té 15 socis.

Ha estat difícil unificar les diferents tas-ques de cooperació que s’havien estat fent per separat abans de crear l’enti-tat?

No hem tingut cap dificultat. Teníem

els projectes molt clars, a principi d’any ens reunim, decidim en què i com tre-ballarem, quines tasques s’han de tirar endavant, les proposem als socis i si a tots i totes els sembla bé ho aprovem i ens posem a la feina. L’associació treballa a l’Índia, al Nepal i al Paraguai. Hi ha diferències en les man-cances que tenen aquests tres països?

Tots tres països tenen greus mancan-ces. A l’Índia i al Nepal hem treballat sobretot en sanitat. Si tens diners a l’Ín-dia pots tenir accés a la mateixa o millor sanitat que aquí a casa nostra. Però si ets pobre només pots anar als hospitals del govern a les grans ciutats o a petits dispensaris a les àrees rurals, que no te-nen ni les més mínimes condicions higi-èniques, per citar una de les deficiències més bàsiques. El Nepal és el tercer país més pobre del món. A la regió on hem estat la desnutrició de la població és ge-neral, la vivenda, insalubritat de l’aigua, les tradicions xamàniques i la pobresa extrema, a la qual s’hi han d’afegir les duríssimes condicions climatològiques

Page 9: Tribuna Maresme 271

9 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012

de petites poblacions aïllades i dissemi-nades pels pendents de les muntanyes, ens ha impressionat moltíssim.

El Paraguai és un país subdesenvo-lupat però no tant com el Nepal, tot i així les dificultats econòmiques dels pobres fan que els nens i nenes amb els quals treballem no puguin accedir a un tractament de logopèdia, neurològic, o psicològic, i que en els casos en què es necessita ajuda amb medicació no hi puguin tenir accés.

A grans trets es podria dir que el Paraguai es troba a mig camí entre l’Ín-dia i el Nepal, però el Nepal és el que es troba amb mancances més greus.

L’ENTREVISTA

des quan creuaven la porta de l’hospital ja era massa tard.

A més a més vaig millorar les condici-ons del quiròfan, els llits, la higiene de la cuina, van poder reparar una ambulàn-cia, una pila de cosetes que van agrair moltíssim. L’any següent vam treballar en el projecte “Ulleres per Juanga” revi-sant la vista i donant ulleres graduades adequades a cada un dels dèficits visu-als. La cara de algunes persones que ve-ien que la seva vaca no era un bulto gros per primera vegada des de feia temps no té preu.

L’agraïment de totes les persones amb les quals he tractat tot aquest temps no

Parli’ns una mica de la seva experiència personal... Com es va iniciar en el món de la cooperació?

Sempre he volgut anar a fer de coope-rant, els fills, la família i la feina només em permetien col·laborar amb un apa-drinament a la Fundació Vicenç Ferrer. Però va arribar un dia en què les meves obligacions familiars podien passar a segon terme, podia demanar un permís sense sou de sis mesos a la meva feina i marxar. Vaig triar l’Índia, m’havien par-lat d’un xicot americà que dirigia una ONG amb una filosofia de treball que m’agradava. Vaig visitar el seu projecte a Orisa, a l’oest de l’Índia, un hospital petitet i una escola que donava un gran servei a una població rural i tribal de 25.000 persones.

El primer projecte que vam decidir tirar endavant va ser la formació en Pri-mers Auxilis de tota la població i dels nens i nenes de l’escola. Aquella gent arribaven a l’hospital quan s’accidenta-ven o es trobaven greument malalts en braços d’algun familiar o dins d’un cis-tell de vímet portat sobre les espatlles de dos homes penjat d’un pal de bambú, caminant camps a través des de la seva població, sense cap coneixement d’as-sistència a ferits o malalts. Moltes vega-

“Aquí a casa nostra també hi ha molta gent que necessita ajuda, la crisi va colpint cada dia a més persones. Però tenim una societat catalana que té la virtut de ser solidària”

“Quan estic al Nepal no els parlo de la nostra crisi perquè em fa vergonya. Aquella pobra gent no tenen res, de res, de res, estan greument malalts, totalment abandonats pels seus governs, i ningú parla d’ells”

Imatge d’una de les actuacions de cirurgia solidària al Nepal.

Page 10: Tribuna Maresme 271

10 DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMEL’ENTREVISTA

es pot descriure amb paraules. Rebem molt més del que donem i aprenem molt més del que ens pensem.

Fins hi tot els nostres socis i amics s’emocionen al llegir el nostre bloc, quan els fem seves les nostres vivències des d’aquests móns tan desvalguts.

La crisi actual està situant a moltes perso-nes al llindar de la pobresa. Això ha afec-tat o creu que pot afectar la cooperació a l’estranger?

I tant que afectarà, ja hi està afectant a dia d’avui. Se’ns fa cada dia més difícil aconseguir ajuda per tirar endavant els nostres projectes. Dels nostres gover-nants sentim com cada dia retiren més ajuts destinats a cobrir les necessitats dels més pobres i això és molt greu, però és molt més fàcil tirar per aquí que reduir alguns pressupostos que tots sabem que per a ells son més importants i preuats.

Aquí a casa nostra també hi ha molta gent que necessita ajuda, la crisi va col-pint cada dia a més persones. Però tenim una societat catalana que té la virtut de ser solidària i ara que ens necessitem els uns als altres, hi ha molta gent que s’està movent molt per col·laborar.

Haig de dir però que quan estic al Ne-pal no els parlo de la nostra crisi perquè em fa vergonya. Aquella pobra gent no tenen res, de res, de res, estan greument malalts, totalment abandonats pels seus governs, i ningú parla d’ells.

Vostè és metge i atén persones que no poden accedir a la sanitat, però a més de la salut l’associació té altres objectius....

L’objectiu principal d’aquesta Asso-ciació és la de canalitzar la solidaritat dels nostres amics socis cap a aquests projectes. Junts coneixem altres soci-etats llunyanes i diferents de la nostra, aprenem a comprendre la diversitat del nostre món, i així entre tots facilitem al màxim el desenvolupament dels qui no han pogut anar a escola, no han po-gut tenir accés a l’assistència sanitària, anar a l’hospital quan estaven malalts o que mengen molt poc quan tenen gana. Treballem perquè la falta de mitjans no sigui un inconvenient que generi sofri-

ment, desànim i limitacions a les per-sones, que per haver nascut en països diferents al nostre, viuen amb grans di-ficultats. Treballem per millorar la seva salut i l’educació, pilars fonamentals per aconseguir el progrés de la societat.

També fem de pont en necessitats concretes de gent del nostre país que ens arriben, per exemple un Banc dels Aliments del Vallès Oriental necessita-va un bagul congelador i un soci en po-dia facilitar un.

Volem aconseguir un món més just per a tothom, aquesta és la filosofia de les persones que ens hem unit en aquesta as-sociació. No tenim seu pròpia, ni telèfon, ni cap sou, no generem cap despesa que pugui minvar els recursos de què dispo-sem per invertir-los íntegrament en els projectes del Pont Solidari al Món.

De les petites bones accions en sur-ten grans beneficis. Qui dóna avui rebrà

demà i podrà tornar a donar i a rebre. Si aquesta cadena infinita la fem rodar sen-se parar, tindrem un món molt millor.

Com es pot col·laborar amb Pont Solidari al Món?

Participant en els nostres projectes, di-fonent la feina que fem, o fent-vos socis. No hi ha cap quota estipulada, podeu do-nar la quantitat que vulgueu pel projecte que més us agradi, només un cop, un cop a l’any, per trimestres o cada mes.

Al nostra web/bloc trobareu el formu-lari per a fer-vos socis. També es pot fer un ingrés al compte de l’Associació Pont Solidari al Món: Triodos Bank, núm. de compte: 1491 0001 27 2025892825 o fer la vostra donació amb PayPal.

Si voleu parlar amb nosaltres per un altre tipus de col·laboració podeu posar-vos en contacte amb l’Associació a tra-vés de l’email [email protected],

telèfon 670 296 275 o al web http://pontsolidari.blogspot.com.

Quins són els principals objectius que es planteja l’associació per a l’any entrant?

Els tres projectes que hem tirant en-davant fins avui tenen una durada d’al-menys tres anys. Seguirem ajudant els nens i nenes que necessiten una atenció especial per seguir la seva escolaritat a Limpio, treballarem perquè a l’Hospital del Nepal tinguin un laboratori d’Anàlisis Clíniques que posarem en marxa l’estiu de 2013, quan tornarem a al Nepal per treballar ja amb cirurgians i anestesistes nepalesos, que han de donar continuïtat al projecte i seguirem donant suport a en Babu en els seus estudis universitaris.

En Babu és un noi orfe de 18 anys que des dels 8 ha viscut acollit a l’Hospital de Juanga, a Orisa, l’Índia. Un accident li destrossà una cama, la seva àvia no po-dia pagar l’assistència mèdica, les ferides es van infectar i tres setmanes més tard el responsable de l’hospital de l’ONG CITTA a Juanga, el va trobar en braços de la seva àvia en un temple implorant ajuda. Després de diverses operacions es va anar recuperant. El portaven a coll a l’escola que CITTA té davant de l’hos-pital, on ha seguit els seus estudis.

En Babu és molt intel·ligent, volia fer estudis universitaris però no té família. L’any passat ens vam comprometre a pa-trocinar la seva carrera. Pont Solidari al Món col·laborarà econòmicament per-què pugui assistir a la universitat.

Si ens arriba alguna altra demanda, la valorarem i si està al nostre abast, treballarem per donar-li camí si és a les nostres mans, com l´ajuda puntu-al a la familia de l´Alí d´Hospitalet del Llobregat, que se’ls va cremar la casa. Els vam ajudar fent difusió de les seves necessitats urgents de roba de casa i ves-tir, estris de cuina i mobiliari, però som una associació petita i aquests projectes ja ens ocupen l’energia i esforços dels que disposem per ara.

Text: Albert Calls/Sílvia TarragóFotos: Cedides.

Diverses imatges de classes de primers auxilis a l‘escola i poblats de Juanga.

T

Page 11: Tribuna Maresme 271

CULTURA11

Els escriptors Lluís Llort i Àlex Martín són dues de les persones que ja han con-firmat la seva participació a “Tiana Ne-gra”, el primer festival de novel·la negra catalana, que se celebrarà els propers dies 25 i 26 de gener en aquesta locali-tat del Maresme.

El director del festival, l’escriptor illenc Sebastià Bennasar, explica que amb l’esdeveniment es vol “prestigiar” la literatura negra que es fa en català i donar-li un espai en el qual poder deba-tre.

“És molt important que s’orga-nitzin festivals culturals, sobretot literaris, en tot Catalunya amb la intenció de crear una xarxa estable i vertebradora, en la qual els muni-cipis haurien de tenir un paper molt destacat”, assegura també Bennasar.

Tiana aposta pel primer festival de novel·la negra en llengua catalana

Durant els dos dies que durin les jor-nades dedicades a la novel·la negra en llengua catalana, s’oferiran una desena d’activitats relacionades amb el gènere, com una trobada entre lectors i autors o una tertúlia sobre les col·leccions de novel·la negra en català amb Jordi Ca-nal, Àlex Martín i Jordi Rourera.

Es dóna el cas que “Tiana Negra” se celebrarà pocs dies abans del festival de referència BCNegra, motiu pel qual els seus organitzadors volen convertir-se en “pòrtic” del ja tradicional festival barceloní.

D’altra banda, el festival del Mares-me, que compta amb la col·laboració de diferents editorials com Meteora, té també l’objectiu de consolidar-se com a referent de la literatura negra catalana.

Text: Redacció.

PROGRAMA TIANA NEGRA

DIVENDRES 25 DE GENER

19.00 h. Inauguració del festival a càrrec de les autoritats.

19.30h. Conferència inaugural: La novel·la negra en català avui. Un gènere en molt bon estat de salut. A càrrec de Sebastià Bennasar.

20.30h. Entre la ficció i la no ficció. Projecció del documental del programa ‘30 minuts’ de TV3 sobre Tor, la muntanya maleïda, i anàlisi del llibre de Carles Porta, ‘Tor, 13 cases i 3 morts’. Amb la col·laboració de la periodista tianenca Gemma Liñan.

DISSABTE 26 DE GENER

11 a 13.00h. Trobada entre lectors i autors. Presentacions i esmorzar amb Lluís Llort, Sebastià Bennasar i Jaume Benavente, que presentaran les seves darreres obres.

17.00h. Les col·leccions de novel·la negra en català: La Cua de Palla, La Negra de La Magra-na i Crims.cat. A càrrec de Jordi Canal, Jaume Rourera, Àlex Martín.

18.00h. Investigadors singulars. A càrrec de Salvador Balcells, Pau Vidal i Marc Moreno.

19.30h. Va de negrotes: activisme i difusió del gènere, edició i creació. A càrrec de Anna Maria Villalonga, Marta Banus i Ma Dolors Sàrries.

Page 12: Tribuna Maresme 271

12 DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

Aquesta singular mostra ensenya al pú-blic visitant la projecció de Mataró com a ciutat industrial després de l’arribada del primer tren de la península l’any 1848 i s’hi han incorporat noves peces del llegat del col·leccionista mataroní Josep Castellsaguer, en concret un trac-tor per llaurar i segar camps de cultiu i una secció del motor i l’aparell d’impul-sió d’un vaixell de vapor europeu mogut per pales.

Els visitants de la nova proposta cul-tural de l’Ateneu Caixa Laietana hi tro-ben, a més, algunes joies de màquines de tren i de vapor i maquetes que sor-prenen pel seu gran valor. En paral·lel, l’exposició aprofundeix amb panells in-formatius en el context històric i d’evo-lució que va comportar el ferrocarril.

A la mostra, entre d’altres peces de gran valor s’hi poden veure la locomo-tora “Júlia” de cinc metres i mig de llar-gada, la locomotora “Duches” de tres metres, un tractor a vapor, una locomo-tora d’un metre i mig i diverses vitrines

L’exposició sobre el tren a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró es prorroga i s’amplia amb noves peces

amb maquetes de trens en miniatura i màquines de vapor.

La planta baixa de l’Ateneu de Caixa Laietana acull aquesta exposició des del passat 27 de novembre, sota el títol “El Tren: el progrés industrial a Mataró”. Precisament, des de la seva inauguració, fa tres setmanes, per la mostra hi han passat 30.000 persones i més de 13.000 han visitat la maqueta modular de més de 40 metres engranats del Grup Ferro-viari de Mataró, instal·lada a la primera planta de l’Ateneu.

La col·lecció privada de Castellsaguer inclou tota mena d’enginys mecànics i destaca com una de les més importants a nivell europeu. A l’exposició hi desco-brim algunes joies de màquines de tren i de vapor i maquetes que sorprenen pel seu gran valor.

Josep Castellsaguer, que ha dedicat bona part de la seva vida a la col·lecció de peces i maquinària tant d’aviació com de màquines de tren i vapor, ja ha exposat a l’Ateneu en altres ocasions.

Ha estat un gran èxit de públic, tant de persones que s’hi han apropat a títol individual com de grups que han fet visites concertades. Per l’exposició hi han passat 30.000 persones i més de 13.000 han visitat la maqueta mo-dular. Per aquest motiu, s’amplia fins al 10 de febrer. D’altra banda, la mos-tra sobre el tren i el progrés industri-al a Mataró incorpora, a més, noves peces. La col·lecció privada de Josep Castellsaguer, que s’exposa durant dos mesos, inclou tota mena d’en-ginys mecànics i destaca com una de les més importants a nivell europeu.

Durant aquestes festes l’horari d’ex-posició és l’habitual excepte el dia de Reis amb horari de 18.30 h a 20.30 h.

MAQUETISME FERROVIARIAl primer pis de l’Ateneu, el Grup Ferro-viari Mataró hi exposa una maqueta mo-dular de tren de més de 40 metres engra-nats, fent un circuit tancat, que funciona els dimarts, dijous i dissabtes de 17.30 h a 20.00 h, i els diumenges i festius d’11.30 h a 13.00 h i de 18.30 h a 20.00 h.

La maqueta parteix d’un projec-te de reconstruir la línia d’Arenys a Barcelona, amb elements que s’identifi-quen, però també amb llibertat creativa. L’estació de la capital del Maresme o el túnel de Montgat són alguns d’aquests elements que mostren el treball labori-ós que hi ha al darrera de cada mòdul, que després s’acoblen, unifiquen estils i adapten sobre la marxa al muntatge que es fa, que demana alhora una intensa tasca de planificació.

Text: Redacció / Fotos: Enric Puche

A dalt, una imatge de la maqueta feta pel Grup Ferroviari Mataró. A baix, una de les noves peces incorporades a

l’exposició, un tractor per llaurar i segar camps.

CULTURA

Page 13: Tribuna Maresme 271

13 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012

MAPASONOR:Per una cultura moderna i progressista

Sa cultura popular la mir no com a cultura popular en si mateixa tancada, sinó com una eina per un progrés.I sempre he lluitat per «culturitzar» sa gent, més que per «fer cultura», perquè d’aquesta manera sa gent pogués creure i tenir confi ança en ella mateixa. Si sa gent té una formació completa es realitza més a ella mateixa i impedeix que un altre li faci creure lo que vol. (Toni Torrens, farmacèutic i dinamitzador cultural mallorquí a “Una persona amb un sac penjant”, llibre-DVD de Mapasonor editat per Cara-mella).

La cita és d’un dels gurús ideològics de l’associació de creació documental Mapasonor amb qui compartim la seva visió de la cultura. I ara encara més que, sota el xantatge polític de la crisi, els conservadors aprofi ten l’excusa per carregar-se de base la cultura crítica i progressista.

Mapasonor som una associació audiovisual de Mataró que defenem la construcció d’una societat civil forta des de la veu de les persones, amb acti-vitats de defensa dels drets humans, d’educació per la pau o promoció de les cultures d’arrel. Hem realitzat més de 12 documentals inclosos en projectes sobre l’Afganistan, Tunísia, Palestina o el Senegal; també materials peda-gògics, un llibre o un CD-ROM interactiu sobre músiques a la Mediterrània i altres, i també fem tallers pedagògics o xerrades.

Creiem en el treball en xarxa des d’una fi losofi a associativa, col·laborant amb associacions properes als nostres objectius. No estem condicionats pel pressupost per portar a terme els nostres projectes, i amb la nostra dedicació voluntària destinem els recursos de l’entitat a produccions autogestionades. Així doncs, el context actual de crisi econòmica no amenaça la nostra continu-ïtat, sinó al contrari: sempre hem sabut treballar amb baix o nul pressupost, i defenem l’autogestió com a forma de dinamitzar la cultura.

Malgrat tot no defenem que, políticament, aquest sigui l’estat ideal de la cultura: qualsevol entitat pública amb un mínim de decència democràtica té l’obligació de destinar recursos al foment d’una ciutadania amb capacitat crítica. Però aquest no és el context actual on les forces polítiques conserva-dores, des de l’Estat Espanyol, fi ns a Catalunya o a Mataró, desmunta sense dissimular-ho tots els eixos de producció cultural progressista. Com si elimi-nar els ridículs pressupostos que es destinen a la cultura fos una necessitat de la crisi.

Caldrà que demostrem que aquesta capacitat de construir cultura crítica existeix, siguin quines siguin les condicions, i Mapasonor sentim que aquesta és la nostra responsabilitat. Si les nostres polítiques públiques sols estan interessades en una cultura acrítica som nosaltres qui, en lloc d’estar tot el dia plorant, hem de construir paral·lelament una cultura crítica. Això sí, sense deixar de reclamar la responsabilitat política i fi nancera dels que, suposada-ment, ens representen.

SAGAR MALÉ. Mapasonor, Associació de Creació Documentalwww.mapasonor.cat · [email protected]

ENTITATS

Els 50 anys del Col·legi Parroquial Sant Feliu de Cabrera de Mar, explicats en un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés

Fundada l’any 1961 per Mn. Raimon Canalias, l’escola Sant Feliu de Cabre-ra de Mar ha organitzat tota una sèrie d’activitats per a celebrar el seu 50è aniversari. El curs 2011-2012 ha estat farcit d’actes i alguns d’ells són dels que seran recordats durant força temps, com la “II Marxa Cabrera-Montserrat” que aplegà més de 40 membres de la comunitat educativa, o la realització de ‘cinc cinquantes’ simultanis, fets amb persones a diferents indrets de la po-blació, els quals van ser fotografi ats des d’un helicòpter.

Però sens dubte una de les fi tes més destacades de l’efemèride ha estat la publicació del llibre dels 50 anys de l’escola. Aquest ha estat il·lustrat per la reconeguda Pilarín Bayés amb el seu es-til característic. És ja un llibre més de la col·lecció de Petites Històries –la núm. 273– que fa molts anys que publica l’edi-torial Mediterrània. Pel que fa al text, s’ha comptat amb la participació d’un bon nombre de mestres i antics pares.

Acompanyant les il·lustracions, el llibre relata el més destacat que ha suc-

ceït en els 50 anys de l’escola i ho fa en diferents apartats: ‘Els primers anys de l’escola’, ‘El col·legi es fa més gran’, ‘De celebració en celebració’, ‘La Fira de Santa Llúcia i el pessebre vivent’, ‘Cris-tiana, catalana i activa’ i ‘Encarant el fu-tur amb un treball de qualitat’.

L’escola, de la qual el rector de Ca-brera Mn. Raimon Canalias encara és el titular, compta avui amb més de 600 alumnes d’educació infantil, primària i secundària i un claustre de mestres i professors ben actiu. Sense perdre els orígens i amb una AMPA també il-lusionada, malgrat les difi cultats actuals que vivim, hi ha la ferma convicció de continuar la tasca educativa fent avan-çar projectes innovadors: incorporant les novetats digitals, difonent la sos-tenibilitat formant part de les escoles del Maresme amb el distintiu d’Escola Verda, potenciant el coneixement de llengües estrangeres, treballant amb les altres escoles catalanes associades a la UNESCO, etc.

Text: David Farell i Garrigós

CULTURA

Page 14: Tribuna Maresme 271

14 DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

PLANETA LLETRA. TRIBUNA MARESME US OFEREIX CADA MES RELATS D’AUTORS ACTUALS DE LA COMARCA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PLANETA LLETRA.

Algú que vaig conèixer un dia em va dir que no podem dir la pa-raula maleïda perquè cada cop que la pronunciem li estem do-nant més força, més valor del que ja té, es fa més protagonista en el nostre dia a dia. Així que jo ja l’he eliminat del meu vocabulari.

Tots hauríem de fer el mateix… I és que us heu adonat de la quantitat de vegades que l’arribem a anomenar durant el dia? És impressionant, no hi ha ocasió en que no s’introdueixi dins una conversa, o la sentim a través dels mitjans de comunicació. Acaba sent avorrit sentir-ne parlar, però sembla que no ens en cansem. No començaria a ser hora que la releguéssim per passada de moda, per cansina?

Jo sí, ja me n’he atipat i cada cop que va agafant forma, dono un gir a la conversa i acabo parlant del temps. Oh!, les trivialitats sense substància m’apassionen… A mi també, vés quina casuali-tat, oi? Deu ser per això que ens caiem tan bé, però si et plau, no l’anomenessis pas “a Ella” que ho espatllaries.

No vull rendir-me als seus peus com fa el món sencer. Digueu-me incauta, kamikaze, poc realista, però no vull viure subjugada al seu poder, JA N’HI HA PROU! Sé que no desapareixerà del meu present, probablement tampoc del meu futur i sóc conscient que hem arribat aquí per estirar més el braç que la màniga però, com que no hi puc fer res ara mateix, he optat per ignorar-la.

Si algú dels meus lectors donen per suposat que dic tot això perquè no m’afecta, s’equivoquen de ple a ple… Gràcies a Ella he tardat mig any a tornar al món laboral i quan me n’he volgut aprofi tar, considerant que era un bon moment per comprar o per arreglar coses fetes malbé, tampoc no me n’he pogut sortir benefi ciada.

Us convido a passar d’Ella, a eliminar-la del vostre cercle, que faci el que vulgui, total… també ho farà. Però d’una cosa podeu estar-ne segurs: ella mateixa s’avorrirà d’aquest joc i un dia ja no serà entre nosaltres. Es posarà a hivernar un parell o tres de dè-cades fi ns que es decideixi a tornar a ressorgir. Però mentrestant, ara i aquí, procurem ser feliços com si mai no l’haguéssim cone-guda. Al cap i a la fi hi ha moltes altres temes per parlar: potser de la fi nal de Copa? Us sembla bé? Doncs, som-hi nois, us convido a obviar-la.

Pels segles dels segles, Amén.

LA PARAULA PROHIBIDA

IMMA OLIVERAS

Aquests darrers mesos hem tret tres novetats a Voliana Edicions, l’editora d’Argentona: el recull Clips. Contes i descomptes de Jaume Terradas, professor d’ecologia a la Universi-tat Autònoma; un deliciós passeig d’un home madur que conserva tota la ironia i la saviesa de la humanitat que se sap imperfecta però que gaudeix amb un còctel d’amor, sexe (des)acomplexat, píndoles de la veritat i un raig de passió a l’hora en punt. Innocència, fantasia, tragèdia, farsa… La vida. La nostra i la dels animals i, fi ns i tot, la imaginària re-fl exió dels objectes inanimats. En aquestes històries, escriu l’autor: “es parla de gent, de nens i d’adults, d’homes i dones. Es parla d’esperances, de vegades absurdes, de som-nis poètics o macabres, del desig, de la guer-ra de sexes més crua, de l’avorriment, de la vellesa, la desesperació i la mort, del terror, del crim i les seves relacions amb el poder”.

Sociolingüística per a joves del segle XXI del professor Jordi Solé i Camardons, en actiu al Maresme, parteix de l’èxit de ven-des dels anys 90 Sociolingüística per a joves, però ara totalment posat al dia en relació als canvis sociolingüístics esdevinguts aquests darrers anys, és a dir l’accentuació de la pressió genocida d’Espanya, l’enfortiment de la consciència sociolingüística catalana en el marc d’internet i la persistència dels hàbits lingüístics deslleials en les relacions entre catalans. La necessitat d’independèn-cia política és ara més evident que mai ja

Tardor a Voliana Edicionsque com s’afi rmava en el llibre anterior “In-dependència o mort... de la llengua”.

Aquest desembre ha aparegut El vol de l’Esparver, una novel·la històrica del pro-fessor i escriptor Francesc Mompó, que narra una història situada els darrers anys abans del 1707, que és com dir el 1714 dels valencians. Francesc Mompó, ens regala, com escriu Toni Teruel: “una obra de ma-duresa d’escriptor consumat, en què narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall d’Albaida del País Valencià, entre les ter-túlies de la burgesia, sempre benestant, a Xàtiva, el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera, i els amors complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre Silvestre –l’Es-parver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab, que lluiten per una re-lació ideològicament incompatible i pros-crita en el marc incomparable d’una socie-tat convulsa que defensa els propis furs en la desfeta d’Almansa, anorreats pel Decret de Nova Planta, a començament del segle XVIII”. Uns temps foscs que van condicio-nar l’esdevenir contemporani del país.

Voliana Edicions, per tant, es va consoli-dant, amb el permís dels lectors, com a peti-ta editorial de Països Catalans compromesa amb la llengua catalana, el país, la veritat, la bondat i l’obra escrita ben feta.

Text: Jordi Solé i Camardons

Zona Maresme y BarcelonaConsulte precios llamando

al 698.41.70.23 (watsapp)[email protected]

TRANSPORTESGRANDES Y PEQUEÑOS

CULTURA

La lectura de poemes que tracten sobre la pàtria comptarà amb Núria Feliu, Teresa Meca, Elisenda Sala, Ferran Planell, Francesca Puig, Júlia Riera, Eulàlia Camps, Carme Poveda, Montse Morera i Montse Assens. Conduirà l’acte Mariona Borràs.

D’altra banda, els alumnes de l’Escola de Música local amenitzaran l’acte interpre-tant peces musicals. Alhora, s’inaugurarà també l’exposició de pintures de caire pa-

triòtic cedides pels artistes de l’AAPD a be-nefi ci de l’ANC, que es posaran a la venda el mateix dia.

El recital, d’entrada lliure, que entrellaça poesia, música i pintura, es farà proper 13 de gener a les 12 del migdia, a la Sala Au-ditori de Can Figueres (c/ Riera Sant Pere, 88), de Premià de Dalt. L’organitza Premià de Dalt per la Independència.

Text: ANC

L’ANC de Premià de Dalt organitza el proper 13 de gener el Primer Recital de poesia patriòtica

Page 15: Tribuna Maresme 271

15 TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012

fou signat per vint-i-cinc vilatans. Però el Centre es dissolgué poc després.

Antoni Sunyol va tenir un paper destacat en el moviment catalanista formant part activa en nombroses associacions i iniciatives com el Foment Catalanista (1891) o presidint l’As-sociació de Propaganda Catalanista l’any següent. Esdevin-gué un dels líders de la Unió Catalanista a la qual es vinculà de ben aviat. Presidí la Junta Permanent el 1897 i fou dele-gat pel Masnou a l’Assemblea de Manresa on intervingué destacadament. En traslladar la residència a Barcelona hi centrà la seva activitat. Fou delegat i membre d’algunes de les comissions ponents en les assemblees de Reus, Balaguer, Olot, Girona, que presidí, Terrassa i Barcelona. El 1897 signà el Missatge al Rei dels Hel·lens i al tombar el segle, davant la crisi de la Unió, que donaria pas a la creació de la Lliga Regionalista, s’hi mantingué fi del malgrat donar suport als partidaris de la intervenció electoral intentant establir un pont entre les dues tendències.

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

El primer catalanisme polític (2):

El MasnouCom s’anirà repetint arreu, les primeres notícies del catala-nisme les trobem vinculades a personalitats del poble que, amb els anys, aglutinaran al seu entorn nuclis catalanistes i impulsaran el moviment fi ns a convertir-lo en polític i modern al tombant del segle XX. A Masnou, la fi gura capdavantera serà Antoni Sunyol i Pla (1859-1918), un pilot i comerciant que es distingí pel seu activisme catalanista. Va col·laborar en publicacions com La Renaixensa, La Costa de Llevant o El Poble Català, i el 1880 s’havia adherit al Primer Congrés Catalanis-ta. Fou el principal promotor i president el Centre Català de Masnou fundat el 1887 com a sucursal del de Barcelona.

Les grans accions mobilitzadores del catalanisme tingue-ren al Masnou una embranzida destacada. El Missatge a Irlanda (1886), per exemple, comptà amb l’adhesió de vint-i-tres masnovins. El Centre Català del Masnou s’arrenglerà amb la Lliga de Catalunya i Antoni Sunyol n’ocupà la presi-dència (1887). El Centre s’adherí al Missatge a la Reina que

Joaquim Bartra: Sentit de l’humor singular i exquisit

“L’humor més audaç per l’espectador més intel·ligent”. Amb permís del lema de la famosa revista satírica La Codor-niz d’entre els anys 40 i 80 del segle passat (La revista más audaz para el lector más inteligente), la segona tanda de dibuixos que Joaquim Bar-tra exhibeix a l’Ateneu Caixa Laieta-na fi ns quasi fi nals d’aquest mes de gener –la primera va ser al març de 2009 sota un títol sense gaires com-plicacions: Més dibuixos– continua mantenint una ironia elevada a la màxima potència, amb un sentit de l’humor càustic i sarcàstic, que podria perfectament enquadrar-se amb el tarannà de l’esmentada publicació.

Ple de detalls únics que fa que l’espectador hagi de fer l’esforç de parar atenció a cada una de les obres –en algu-nes, fi ns i tot s’ha de mirar amb lupa per copsar particulari-tats i expressions de rostres– en tots i cada un dels treballs, no tan sols hi ha minuciositat, sinó temperament de tots els estils, amb una bona dosi de “mala llet” generalitzada.

ART AL MARESME

Bartra no se n’està de fer una crítica a la societat; n’ha po-gut copsar masses misèries a través de la seva professió. La seva mirada d’advocat de 75 anys, per tant ja jubilat, el seu traç, àgil i dinàmic, però alhora ferm i curós, fa que l’obra de Bartra sigui perfectament encabida com una branca més de l’art, concretament de la caricatura i el dibuix satíric.

Però si el dibuix és acre i corrosiu, els títols no tenen pèrdua i arrodo-neixen la provocació i la mordacitat de l’obra de Batra. Així podem trobar apel·latius com “Un món feliç”, on es veu un munt de gent passant per un laberint estret, “Error bíblic ”, una sin-gular i esperpèntica visió de Salomé portant el cap de Juan el Bautista. La lascívia de “El botxí sentimental”, la dura crítica als artistes abstractes amb “Flora i el pintor de moda – Retrat”, o

l’enrenou quasi teatral, però dur i punyent d’“Homes, dones, i bèsties”, són exemple de l’aguda crítica de Bartra al món que li ha tocat viure, i que plasma sense contemplacions ni demanar permís a ningú, punxant i burleta, per a gaudi de parroquians i nous coneixedors de la seva obra.

JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art

HOTEL ELÈCTRIC

La vida de PI

Partint d’un bestseller d’èxit de Yann Martel, Ang Lee ens presenta La vida de Pi, una cinta que ba-scula entre el fi lm de catàstrofes i el relat d’iniciació a parts iguals. Pi és un jove que sobreviu a un naufragi i passa més de 200 dies perdut a l’oceà en companyia d’un tigre que també s’ha refugiat al bot salvavides. I aquest és el punt més fort de la pel·lícula: l’epopeia del jove enfrontat a un món fantàstic i meravellós malgrat les situacions de perill que experimenta. I aquí és on el realitzador taiwanès demostra el seu domini de la càmera per explicar una història i el seu poder per crear imat-ges captivadores.

Però Lee, suposem que seguint la idea original del llibre de Martel, ens posa un parany en ama-gar-nos fi ns al fi nal l’esfereïdora història real que ha quedat sublimada dins el relat de Pi. Com a espectadors del fi lm (com a lectors) aquest fet no ens suposa cap problema. Els éssers humans neces-sitem la fi cció, ens alimentem de mites i d’històries i per això som capaços d’acceptar la fascinant aventura del nàufrag. En part perquè, com a relat d’iniciació, no ens costa veure els paral·lelismes entre de la lluita home-animal i l’autoconeixement i domini de les emocions del pas a l’edat adulta.

Però, per altra banda, Lee i Martel ens diuen que si ens creiem aquesta història és que som ca-paços de creure en déu. I aquí comença el dilema (quin déu?) perquè al principi del fi lm hem vist com Pi s’interessa per totes les religions alhora sense casar-se amb cap (fi ns i tot la de la ciència, que ve representada pel seu matemàtic nom). I aquest úl-tim gir porta la pel·lícula al naufragi en el pantanós sincretisme del new age més recalcitrant.

MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

CULTURA

Page 16: Tribuna Maresme 271

ENSENYAMENT16

La despesa mitjana per alumne en l’educació pública va ser de 822 €

La despesa mitjana per alumne a l’Es-tat en l’educació pública durant el curs escolar 2011/2012 va ser de 822 euros, mentre que en les escoles de titulari-tat privada concertada va ser de 1.549 euros per alumne i a les aules privades sense concert el cost va ascendir fins als 3.627 euros, segons l’Enquesta sobre la despesa de les llars espanyoles en edu-cació que elabora l’Institut Nacional d’Estadística. En termes relatius, el 42,7% de la despesa el van efectuar es-tudiants en aules de titularitat pública, el 21,6% ho van fer en aules provades concertades i el 35,7% en aules prova-des sense concert.

En total, a les llars espanyoles es van gastar 13.142 milions d’euros en béns i serveis relacionats amb els reglats, amb una mitjana de 1.319 euros per estudi-ant. Pel que fa als estudis no reglats, la despesa va ser de 376 milions d’euros, uns 484 euros per estudiant.

Durant el curs passat, prop de 10 mi-lions d’alumnes van cursar estudis d’en-senyament reglat, dels quals el 68,6% va acudir a aules públiques, el 18,4% en aules privades concertades i el 13% en aules privades no concertades. Pel que fa l’ensenyament no reglat, va comptar amb quasi 777.000 estudiants.

L’ensenyament universitari és el que va generar una major despesa per alum-ne, tant en aules públiques (1.339 euros per alumne), com en aules privades sen-se concert (5.664 euros per alumne). Pel que fa les aules privades concerta-des, el nivell més car va ser l’Educació infantil de segon cicle amb 1.765 euros per estudiant.

Text: ACN

La pujada de les taxes universitàries situa Catalunya amb l’educació superior més caraLa pujada de taxes universitàries que ha patit el sistema universitari català aquest curs, situa Catalunya com el novè país amb l’educació superior més cara d’Europa i el quart de l’Europa dels 15. L’estudi, elaborat amb dades del curs 2011-2012, assenyala que la nova política de preus ha augmentat les desigualtats i es posa al nivell de països anglosaxons o de l’est d’Europa. Segons l’autor, Enric Tello, són països que tenen en comú ‘’poca qualitat de-mocràtica i organització de la societat civil’’ i no només correspon a debilitat econòmica del país sinó també ‘’fragi-litat política’’. L’estudi també constata que els països on és més car seguir un grau o un màster disposen de menys beques per als estudiants.

Turquia, Eslovènia, Hongria, Irlanda, Lituània, Regne Unit i Ro-mania són els set països europeus on l’educació superior és més cara i els es-tudiants paguen entre 2.000 i 18.000 euros. És el grup de països més cars d’Europa on, després de la pujada de taxes del 66% que ha patit el sistema universitari català aquest curs, s’hi suma per la cua Espanya i Catalunya. Així, segons un rànquing que ha ela-borat l’Observatori del Sistema Uni-versitari (OSU) en base a les dades de la Comissió Europea del curs passat, Catalunya seria el novè país més car d’Europa i el quart d’entre l’Europa dels 15. En estudis de màster, el preu mitjà català també és al quart lloc més car de l’Europa dels 15.

Segons ha explicat Enric Tello, un dels autors de l’estudi Estudiar a Eu-ropa. Preus de matrícules i beques a

les universitats europees, a banda dels països de cultura anglosaxona on el discurs ‘’neoliberal’’ ha calat fort, tot aquest grup de països es caracteritzen per ser societats civils ‘’desmuntades i amb poca capacitat de defensar-se’’ com a societat i com a opinions públi-ques d’aquest missatge de pensament únic. Per Tello, són democràcies ‘’molt febles’’ on pesa més la mala situació social que no pas l’econòmica.

Per això, Tello ha alertat del fet que Catalunya, i per extensió l’estat espa-nyol, se situï dins del grup d’aquests pa-ïsos, on no hi ha ‘’qualitat democràtica’’. També s’ha volgut desmarcar del model imposat per Cameron, on després de la gran pujada de taxes, que va comportar grans mobilitzacions dels estudiants, la davallada de matrícules a les universi-tats britàniques és del 6,6%.

Tello ha volgut desmentir l’argu-ment que si pugen els preus públics es destinen més ajudes i més pressupost a

beques per als estudiants, i ha destacat que els països amb la universitat més cara, són els que tenen menys beques i ajudes, i que en canvi, els països on estudiar és gratuït, són els que conce-deixen més beques.

L’estudi de l’OSU assegura que és fals que els preus alts es compensin amb beques més generoses, i ho xifra amb el percentatge d’alumnes espa-nyols o catalans beneficiari d’una beca. Així, només el 23% dels espanyols i el 18% dels catalans cobra algun tipus de beca. Tello també ha alertat de la proliferació de beques préstec, és a dir, crèdits dels bancs amb l’aval del go-vern que es dóna a països com els Es-tats Units, ja que deixa els estudiants amb una situació molt ‘’crítica’’ si es té en compte que només un 22% dels matriculats es gradua i per tant, els estudiants poden quedar sense títol i amb deutes de 25.000 dòlars.

Text i foto: ACN

Estudiants catalans en la segona jornada de Selectivitat.

Page 17: Tribuna Maresme 271

17 TRIBUNAMARESME GENER 2013 ENSENYAMENT

ENGLISH CORNER

The English Corner és una escola d’idi-omes dedicada a oferir el millor servei en l’aprenentatge d’idiomes i estades a l’estranger. Les classes es divideixen per nivell de coneixement i edat.

S’ofereixen classes per a nens a partir dels 18 mesos amb especialista nadiua en educació infantil, nens en edat escolar, adolescents i adults. Tots els professors de The English Corner tenen les llicenciatures corresponents a més de diversos anys d’experiència dins i fora d’Espanya.

Les nostres instal·lacions d’última generació ofereixen aules de multi-mèdia climatitzades, espai infantil, biblioteca i videoteca de préstec i or-dinadors. Tots els nostres grups són reduïts, augmentant així la capacitat d’aprenentatge dins d’un entorn na-diu, amable i professional.

Preparem alumnes per als exà-mens internacionals de Cambridge i de TIE. També organitzem estades a l’estranger, des de cursets d’estiu fins a l’any acadèmic en instituts de renom internacional, o permanències amb famílies d’acolliment durant els mesos de vacances.

ENGLISH CORNERVilassar de Mar · 93 754 21 84

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS. REPÀS TOT L’ANY

Ofereix classes particulars de repàs i de preparació per a exàmens oficials per a totes les edats i nivells. El repàs de qual-sevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS Vilassar de Mar. 93 750 13 25

Ensenyament implantarà orientacions curriculars a les llars d’infants per harmonitzar un mateix perfilEnsenyament va presentar el passat mes de desembre ‘Currículum i orien-tacions en Educació Infantil’, un recull d’orientacions pedagògiques a través de les quals es busca donar les pautes als educadors per tal d’aplicar un ma-teix model a totes les llars d’infants de Catalunya i garantir així que tots els nens reben l’ensenyament adequat per aquesta etapa. Espot ha assegurat que aquestes orientacions “no suposen cap trencament” sinó que recullen tot allò que ja s’estava fent a les guarderies.

El document explica què és i quina és la funció d’una llar d’infants, quina és la relació que s’ha de donar entre els infants i els adults, els professors i els educadors, quina ha de ser la comu-nicació entre la guarderia i la família, com s’han d’organitzar, quin ha de ser el ritme d’acollida d’un nen, quin espai i quins objectes han de tenir al seu vol-tant, propostes lúdiques i els aspectes més curriculars com quin ha de ser el projecte educatiu, les àrees a tractar o com organitzar les unitats didàctiques.

Espot ha incidit en el fet que en aques-

ta etapa de l’educació la part curricular entesa de la mateixa manera que a la resta d’etapes no existeix ja que el que es busca a les llars d’infants és aconse-guir “processos maduratius, psicològics i fisiològics” dels nens, així com que adquireixin la capacitat de compartir i de relacionar-se amb la resta. Aquest és l’esperit de les orientacions.

Aquest document estarà disponi-ble a la xarxa per a tots els educadors i es començarà a implantar al gener.

Espot ha explicat que, com es fa ha-bitualment, s’escollirà una mostra de llars d’infants per avaluar el funcio-nament de les orientacions. En el cas que hi hagi guarderies que no el se-gueixin no es preveuen sancions i ha assegurat que “es pot parlar d’altres models”. Malgrat això però ha afirmat que aquestes orientacions es fan amb l’objectiu d’aconseguir un mateix perfil de guarderies a Catalunya.

Text i foto: Maria Belmez / ACN

La UOC prepara una xarxa virtual internacional d’universitats que permetrà intercanviar continguts i professorsEl 31 de desembre d’aquest passat 2012 Imma Tubella va deixar de ser la rectora de la UOC després de set anys de man-dat. En el seu relleu deixa sobre la taula un projecte internacional en el qual el seu equip ha treballat els últims temps i que no ha acabat de tancar perquè sigui el proper rector qui faci seu el projecte i el pugui llançar si hi està d’acord.

La primera part del projecte con-sisteix que la UOC ofereixi el seu co-neixement a universitats tradicionals d’arreu del món perquè ofereixen tam-bé oferta en línia. Tubella ha explicat

que això no vol dir que deixin d’oferir ensenyament presencial sinó que ten-deixin cap a la hibridació i que enten-guin que apostar pel virtual no vol dir penjar només continguts a la xarxa sinó portar a terme un “canvi de cultu-ra” i de relació entre professors i alum-nes. Aquesta iniciativa està pensada especialment per universitats a països subdesenvolupats, on hi ha molta de-manda d’estudiants però no es poden construir universitats presencials.

La segona part consistirà que després de construir aquestes plataformes es

creï una xarxa virtual internacional en-tre totes les universitats que permetrà tenir materials i continguts conjunts, així com professorat. L’acreditació però la farà cada universitat a nivell local perquè l’objectiu és que la gent que es formi es pugui quedar al seu país.

Fins el moment, la UOC ha parlat amb Camerún, Congo, Mali, països de l’Amèrica Llatina i Austràlia, entre d’altres, per posar en marxa el pro-jecte, que comptarà en principi amb finançament internacional.

Text: Maria Belmez / ACN

La directora general d’Educació Infantil i Primària, Alba Espot

Page 18: Tribuna Maresme 271

OPINIÓ18

EDITORIAL

2013Amb l’entrada de l’any nou es deixa enrere un 2012 molt dur, marcat sobre-tot per la pressió econòmica en el dia a dia dels ciutadans i pels darrers mesos de sacsejada política que han donat a Catalunya un nou escenari a la Genera-litat, força imprevisible fi ns al moment, que ara ja ha començat a donar les seves primeres passes.

Parlar del 2013 d’avançada, més enllà dels bons desitjos que es donen només arrencar el nou cicle, és arriscat. Les previsions, sovint contradictòries i les promeses vagues i imprecises, en boca d’alguns polítics i lligades més al rèdit electoral que a la realitat, són de difícil credibilitat.

D’altra banda, les notícies ens parlen cada dia d’una situació molt complexa al nostre territori més proper, a l’euro-zona, al món. Països que fi ns ara vèiem com inqüestionables i poderosos tron-tollen, ens replantegem els punts de posicionament personals i col·lectius i veiem grans estafes i estafadors i la manca d’ètica absoluta campant lliure-ment i portant-nos a l’abisme.

El Maresme no és tampoc gens aliè al refl ex i la rèplica del que arriba des de la macroeconomia i les seves con-seqüències ens afecten a tots. Hem vist el temps dels ajustaments més propers que semblen no tenir fi nal, l’encariment de la vida, les difi cultats econòmiques, la pèrdua de treball i d’esperança, i tot apunta que tardarem a sortir-nos-en del sot.

És cert que en aquest context, social-ment no es pot caure en el pessimisme, encara que des de la perspectiva indivi-dual sovint és difícil no fer-ho. A favor, però, tenim un teixit emprenedor i una societat civil que ha demostrat d’altres vegades l’empenta per superar-se. I pel que s’està veient, també, tenim al davant la construcció d’un nou context social i polític, fonamentat en d’altres valors que permetin emergir del forat en el qual es-tem i la previsió de no tornar-hi a caure.

La nostra societat no pot permetre’s injustícies com les que veiem dia a dia i sobretot la inexistència d’un horitzó de futur. Calen molts canvis i no solament polítics, molta autocrítica i moltes noves direccions. Veurem si en el nou any que acaba d’arribar, com a mínim, s’encaren de manera defi nitiva i creïble, que facin renéixer una certa esperança en aquesta societat per la qual tant s’ha lluitat.

Construir la utopia

He llegit fa uns dies el llibre L’Estat perfecte, de Josep Ramon Abuin, un treball que, fent un repàs històric de fets signifi catius del passat humà, vol proposar una alternativa a l’ac-tual estat de coses, a aquest sistema social i econòmic que ens ha portat a una situació d’injustícia i de misè-ria. Condicions que han estat sem-pre presents en la vida humana al llarg de la nostra història, però de les quals ara som més conscients que mai a nivell global.

Mirant la història amb una certa perspectiva, no en tinc cap dubte que la por sempre ha estat l’element que s’ha fet servir pels poderosos per reduir a la Humanitat. El poder sempre ens ha intimidat. Ho ha fet l’església, els governs, el poder eco-nòmic... Aquest és el context en què hem viscut des de fa molts segles, el de la por.

El nostre temps no és una excep-ció, però hi ha factors específi cs que el caracteritzen. La globalització ha accelerat el domini del poder eco-nòmic sobre la política i els ciuta-

dans. El poder fi nancer ho domina tot, mogut per la cobdícia i la irres-ponsabilitat, i els governs estan al seu servei. Els grans mitjans de co-municació són l’altra cara de la ma-teixa moneda, desplegant tot el seu poder per tenir-nos entretinguts, uniformitzats, acovardits.

Però la globalització, gràcies a la revolució tecnològica, permet tam-bé anar més enllà dels límits fi ns ara existents en la circulació de la informació i crear una consciència global de la problemàtica que ens afecta a tots com humanitat. Hi ha un espai il·limitat de pensament i creació impensable abans, que fa que ens puguem commoure, mo-tivar, mobilitzar i rebel·lar alhora. Aquesta consciència global és la gran esperança. En els propers anys ens esperen canvis radicals i pro-funds. La gent ja no estarà disposa-da a obeir cegament, i el nou “renai-xement” ja no serà una cosa només d’una elit social o cultural.

És per tant un moment fascinant, que ens dóna una oportunitat fi ns ara mai viscuda de canviar de veri-tat les coses per acabar amb allò que deia al principi: el domini de la hu-manitat per la por.

És obvi que per damunt de tot hi ha una gran tasca individual de cadascú de nosaltres. Una tasca de pensar, de refl exionar sobre qui som de veritat; al voltant de la nostra relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i

amb el món; sobre el patiment humà i el sentit de la vida. Hem de tenir el coratge d’afrontar el nostre propi canvi personal, d’enfrontar-nos a la nostra part fosca. Tots la tenim. Tots ho som tot. I això no ho podem fer des del coneixement, sinó des del “desaprendre” transformador, des d’una posició en que sabem el que sabem que sabem, i entenem el que entenem que entenem, que ens per-metrà ser partícips actius dels pro-jectes comuns de la humanitat.

Fins ara només la por ens ha im-pedit avançar. És per això que és l’element amb el qual els poderosos han jugat per evitar el despertar i no posar al centre de les nostres vides la refl exió i l’acció ètica i ecològica en el nostre conviure. La por genera injustícia, mentre l’amor generarà un futur millor i més humà.

Ens toca a cadascú de nosaltres canviar els aspectes que ens corres-ponguin fent el viatge interior, el de l’autoconeixement, que ens donarà la força i capacitació que ens faran lliures. La injustícia i el patiment han de ser l’estímul pel nostre despertar col·lectiu, per prendre la decisió d’exercir el nostre poder individual d’escollir ser la nostra millor versió. Però hem de ser conscients que el nostre creixement comporta pagar un preu: el d’estar disposats a en-frontar-nos al Sistema. No hi ha un altre camí... si no és que acceptem viure fora de la nostra essència.

Les mobilitzacions ciutadanes reivindicant millores marcaran el pols del segle XXI.

ACN

EL QUART CAMÍ

PAULÍ MOJEDANO

Twitter: @pmojedano

ACN

Page 19: Tribuna Maresme 271

19 TRIBUNAMARESME GENER 2013 OPINIÓ

El dilema A Catalunya, qui més qui menys, s’ado-na que els seus diners no s’hi queden. S’entén que si això passés, segurament es podria evitar una part important de les seves retallades, com clarament es veu que passa a Euskadi. En la situa-ció de crisi actual la majoria de la ciu-tadania es troba davant d’un gran pro-blema, se li planteja un difícil dilema que ha de resoldre. Per simplifi car la qüestió es podria assimilar a un tema de pesca. Per superar la penúria, que cada vegada afecta a més gent, què cal fer? Repartir peix o ensenyar a pes-car? És evident que a una persona que s’està morint de gana, abans que això succeeixi, cal donar-li peix. Però, per quant de temps? Una societat ha de re-córrer a la caritat per sobreviure, sense cap tipus de dubte és una societat sen-se futur. Les persones que creuen que en aquests moments el que toca fer és solucionar la crisi, sobretot l’atur, te-nen una visió limitada del problema. És sospitós que la majoria de polítics

que més aferrissadament afi rmen que primer cal superar la crisi, pertanyen a partits clarament nacionalistes es-panyols, que anteposen els interessos d’Espanya als de Catalunya.

Cada vegada hi ha més catalans que aposten per adquirir els estris necessaris per pescar. Estimen que si als catalans se’ls ensenya i aprenen a pescar, al disposar d’un territori ade-quat per aconseguir una bona pesca, podrien superar la vergonya d’haver de recórrer al peix de la caritat per fer possible una vida digna. També cre-uen que la pesca s’hauria de distribuir entre la seva ciutadania, per superar la xacra de l’atur, conservar l’estat del benestar i millorar el sistema de pen-sions. En aquests moments Catalunya ha d’afrontar aquest dilema, viure del peix de la caritat o fer-ho de la pròpia pesca. Els dos plantejaments són com-patibles, no són excloents. Per poder gaudir de serveis socials de qualitat, és imprescindible que siguin els pro-pis catalans qui pesquin el peix que necessiten. Si ho fessin així, es podria recuperar la dignitat humana, provo-cada per l’actual espoli fi scal, que con-demna a una part important de la seva població a viure, de forma vergonyosa, de la caritat dels altres. Una Catalunya independent és l’aposta per resoldre el dilema. Aconseguir-ho és possible. Nosaltres podem, fem-ho!

Defensem l’escola en català

Si ni en els pitjors moments de repres-sió a la nostra llengua van aconseguir eradicar-la, va ser perquè a cada racó on traspuava un mot, l’abnegació del poble el recollia i el bressolava en la seva intimitat. Es pot prohibir allò que hom pot fer o mostrar en públic, però no pas allò que hom fa en el seu àmbit més personal. Si els règims autoritaris i dictatorials no pogueren amb ella, pensar que dins d’una democràcia ho poden arribar a aconseguir sols hi cap dins de ments eixelebrades. Tant se val si qui ho pretén dur a terme és un monarca, un dictador o un ministre. El català és la llengua d’un poble que no està disposat a renunciar a la seva identitat, i per tant, res ni ningú no po-drà fer-lo desaparèixer.

Però, amb el seu ús intimista no n’hi hagués hagut prou per arribar a la si-tuació de la qual actualment gaudim. Per a ser on som ara, ha calgut lluitar

de valent. No hi ha espai ni temps su-fi cient per a reconèixer la tanta feina feta des de la signifi cació de molts i des de l’anonimat d’encara molts més. Com encertadament ens recordava fa pocs dies en la cloenda d’un acte de l’ARC la seva presidenta, Montse Medalla, molts dels qui ens vam veure obligats a estudiar en castellà, pogué-rem aprendre català gràcies als in-signes editors de publicacions com el ‘Patufet’ o el ‘Cavall Fort’, però també gràcies a l’interès dels nostres pares a facilitar-nos-en l’accés. Després, el col·lectiu de mestres del qual ella en formà part, va fer possible allò que semblava tan difícil. Primer comen-çaren fent mans i mànigues per ense-nyar el català amb més voluntat que coneixement i després s’esforçaren, esperonats per la recent reinstaurada Generalitat, a adquirir el nivell neces-sari a fi de normalitzar-lo. Els mitjans de comunicació ajudaven enorme-ment a empènyer el carro; qui, dels que hi érem, no recorda el naixement de l’Avui o l’emissió del primer capítol de Dallas per TV3?

Després de tanta gent que s’hi ha deixat la pell, no defallirem pas ara que estem traçant l’últim tram del camí cap a la nostra llibertat. Ara, amb totes les nostres forces i com sempre hem fet, defensarem més que mai l’es-cola en català.

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

[email protected]

JUGANT A ESCRIURE

FERRAN PLANELL

Escriptor

Page 20: Tribuna Maresme 271

20 GENER 2013 TRIBUNAMARESMEOPINIÓ

Societat civil, de nou

En els darrers mesos i per la meva con-dició de membre d’Òmnium he tingut la sort de tractar amb gent que està tirant endavant noves iniciatives en el camp de la cultura a Mataró. Estic pensant en el bar El Públic, la gent de Llegim i Piulem o la nova llibreria Dòria Llibres. Són en només una mostra, i per tant me’n dei-xo molts, disculpeu-me. Tots ells tenen en comú que en els darrers temps s’han animat a dedicar temps o diners, o totes dues coses, en iniciatives relacionades amb la cultura, i que estan tenint èxit, tenint en compte que aquesta paraula en el món cultural té un abast molt re-latiu.

Quan parles amb la gent que hi ha dar-rere d’aquests projectes, hi veus, o jo hi veig, una espurna als ulls. Suposo que és la passió o les ganes de fer quelcom que sents que val la pena. Això té, sens dubte, molt de mèrit. Però també he tractat amb persones que treballen en entitats amb molts anys al darrere. Penso en la Sala Cabanyes, el Museu Arxiu, el Foment, la Biblioteca de la Caixa Laietana, aquí per força me n’haig de deixar moltes, discul-peu-me de nou.

En aquestes persones també he vist aquesta il·lusió, aquesta espurna que en dic una mica romànticament. En ambdós casos, noves i velles entitats, es tracta del que s’anomena la societat civil, aquesta paraula que entre tots hem gas-tat de tant fer-la servir, però que existeix, i que per molts anys. I no sé si per sort o per desgràcia però és aquesta societat civil, de la qual Òmnium orgullosament forma part, la que, sí o sí, haurà de tirar del carro aquest any 2013 que acabem de començar. Bon any a tots.

Interdependència

La convivència és símptoma de salut social, benestar i felicitat col·lectiva. Crec que a Catalunya podem donar-li un aprovat a la nostra convivència política, però hem de mantenir-la i millorar-la amb més respecte i to-lerància, fi ns i tot perdonant. Per sentir-se feliços, les societats ne-cessiten amics dins del grup, aquest sentiment d’amistat entre catalans i la resta d’espanyols, és el que en situ-acions extremes com la crisi actual, ens redueixen la possibilitat del suï-cidi col·lectiu separatista.

La necessitat dels altres (el con-trari, el soci, l’adversari, el compa-triota…) és intrínseca, necessària i consubstancial a la convivència.

Dret a decidir i reactivació econòmicaOriol Junqueras, en el seu discurs del debat d’investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generali-tat de Catalunya, va deixar ben clar que el pacte d’estabilitat que ERC li ofereix té com per objectius priori-

taris el dret a decidir i la reactivació econòmica.

Govern i ERC, des de l’oposició, estan disposats a treballar pels ma-teixos objectius, malgrat les diferèn-cies existents en els plantejaments econòmics i socials, així com ideo-lògics d’ambdues formacions políti-ques. No serà fàcil, però la realitat és aquesta.

És evident que el Govern de la Ge-neralitat de Catalunya, presidit per Artur Mas, haurà de fi lar molt prim a l’hora d’elaborar el full de ruta per al nou mandat, ja que les prioritats que li ha marcat ERC a canvi del seu su-port, encara que sigui des de l’oposi-ció, l’obligaran a incrementar ingres-sos, suavitzar les retallades, complir amb el dèfi cit fi scal que li exigeix el

Govern de l’Estat, reactivar l’econo-mia, garantir l’estat del benestar i plantejar-se seriosament la consulta sobre el dret a decidir, una de les exi-gències d’ERC.

Tot plegat necessita d’un treball d’equip, - nou govern - coordinat, coherent i que a més sigui capaç d’aconseguir la implicació d’altres forces parlamentàries.

Artur Mas no ho té gens fàcil, però hem de confi ar que aquests dos anys de govern que han precedit a la nova legislatura hauran servit per mesu-rar, amb menys risc d’equivocar-se a l’hora de prendre decisions.

Estem iniciant una nova legislatu-ra amb molts reptes.

El nostre futur hi està en joc.Siguem-ne conscients.

Catalunya sense Girona no seria Catalunya, seria una altra cosa i vi-ceversa. Encara més, avui, gràcies a les comunicacions, s’han reduït les distàncies i la globalització és un fet “in crescendo”. La interdependència és major i segueix augmentant pro-gressivament.

Crec que hem de millorar les rela-cions entre els espanyols mantenint unes bones i fl uïdes comunicacions i buscar activitats conjuntes que uneixin i apropin. L’Administració ha de ser equitativa, sense favoritis-mes entre els seus administrats, s’ha de fomentar la solidaritat enfront de l’individualisme buscant el bé comú de la societat.

Entre la covardia de la dependèn-cia i la temeritat de la independèn-cia, tenim la virtut de la interdepen-dència.

La interdependència ens dóna la nostra condició social, vivim en so-cietat i som gregaris, pertanyem a una societat cada dia més propera i variada, solament interrelacionant-nos amb els altres podem suprimir el nostre egoisme. La generositat és

la virtut no solament de donar, sinó també d’entendre els altres. La inde-pendència no deixa de ser una forma d’egoisme al no voler compartir i en-tendre’s.

A més, la interdependència en po-sitiu ens recorda que l’èxit dels altres és el meu triomf. Així hem vist fa poc, com el triomf de la selecció espanyo-la de futbol, ha estat l’èxit del Barça, del Real Madrid, etc.

Així com l’univers està en expan-sió, el creixement de la nostra socie-tat és imparable, la unitat europea és fruit entre altres coses de l’expansió, la qual disminueix la pressió inter-na de les nacions que la integren en créixer el seu marc.

La varietat d’Espanya ens en-riqueix, som mútuament respon-sables i compartim uns valors i principis, una història i cultures, una socioeconomia i política, una situació geofísica i climàtica, que en diferents posicions, desenvolupem sempre junts des de fa centenars d’anys.

Som un permanent moviment in-terdependent.

TRIBUNA ÒMNIUM

ANTONI POUS SALTOR

President d’Òmnium Mataró Maresme

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

CARLOS SÚNICOPartit Popular Català

PARTITS POLÍTICS

Page 21: Tribuna Maresme 271

21 TRIBUNAMARESME GENER 2013 OPINIÓ

TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació

cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de refl exió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més

articles i informació a www.valors.org

TRIBUNA AMB

Desigualtats, crisi i incoherències

El Director General de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya adverteix de la incoherència que suposa pretendre créixer econòmicament mentre no es lluiti per les desigualtats i les injustícies socials.

Fa poques setmanes l’IDESCAT, en la seva enquesta anual sobre les condicions de vida a Catalunya, ens revelava que la taxa de pobresa a casa nostra ha crescut un 3% des de l’any 2006. El creixement més important s’ha produït entre 2010 i 2011, i la desigualtat entre els estrats més pobres i els més rics de la societat és ja de les més altes d’Europa.

La crisi ens està encaminant cap una fractura social. Però, segons l’economista nord-americà Jeff rey Sachs, al darrere de l’actual crisi econòmica hi ha una crisi moral i, per això, de poc serveix tenir una societat amb lleis, eleccions i bons mercats, si les elits econòmiques i polí-tiques no es comporten amb respecte, honestedat, i solidaritat cap a la resta de la població. Per això sosté que sense una restauració dels valors de responsabilitat social no podrà haver-hi una recuperació econòmica signifi cativa i sostenible.

Rabrugam Rajan, execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, ja va preveure l’any 2005 la crisi actual en assenyalar que la resposta política a les desigualtats estava essent erròniament

facilitar l’endeutament dels sectors més pobres perquè poguessin mantenir el seu nivell de consum. La desigualtat, per altra banda, té com efecte desactivar les capa-citats col·lectives que posen en valor els recursos humans i físics que generen des-envolupament econòmic i progrés social.

En defi nitiva: les desigualtats socials, els valors inadequats, el desprestigi de l’esfera pública, de la política i de la di-mensió social de les persones no són la conseqüència de la crisi, sinó que en són l’origen, estan a la base de la crisi que vivim, i també de la seva solució. Per això de la manera com s’afrontin dependrà el futur de la nostra societat.

Mentrestant, però, persisteix una situa-ció d’irracionalitat. O dit d’una altra ma-nera, d’incoherència. Perquè es continuen mantenint unes polítiques econòmiques i socials que han demostrat la seva ine-fi càcia per aconseguir desenvolupament econòmic i social. Unes polítiques que no posen la cohesió social i la lluita contra les desigualtats al centre de l’acció pública. Només la resistència al canvi, la poca humilitat per reconèixer els errors, i el

servilisme a les elits econòmiques i fi nan-ceres expliquen que es mantinguin unes polítiques econòmiques nefastes per a la cohesió social i la represa econòmica.

En la cruïlla històrica que viu Catalunya també tenim l’oportunitat de recuperar els valors socials, el compromís cívic i les polítiques redistributives que en l’onada neoliberal dels anys vuitanta vam deixar en segon terme. No ens podem permetre seguir tenint 632.000 aturats o una taxa de risc de pobresa del 22%. El president Mas deia l’altre dia que els sectors econò-mics del país s’hauran d’anar acostumant al canvi de mentalitat del país. Seria bo que aquesta evolució mental, aquesta nova mirada sobre el nostre futur col-lectiu, també estigui relacionada amb aquest canvi de valors i de prioritats que tant necessitem. Que comprenguem que sense equitat no hi ha progrés econòmic. I que la superació de les desigualtats no serà tant el resultat del fi nal de la crisi, sinó la condició prèvia per sortir-ne.

TONI CODINA. Director Gral. de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Imatge d’arxiu en la qual es veu la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, reclamant acompanya-da dels representats de diverses entitats catalanes, que es faci efectiva la sentèn-cia del Suprem sobre el 0,7% de l’IRPF. / Laura Roma (ACN).

Page 22: Tribuna Maresme 271

APUNTS22

MOTOR

Disseny, tecnologia, seguretat i funcionalitat configuren aquest cotxe que s’ha dissenyat perquè alterni una línia molt estètica amb els elements més pràctics i la nova tecnologia d’automoció d’un vehicle que tothom pot disfrutar.

Maresme Lesseps va celebrar l’arribada del nou Seat León el passat 13 de de-sembre, en plena campanya de Nadal. I ho va fer mostrant aquest elegant cotxe que va presentar el president-fundador del grup Lesseps i recentment nomenat president de la Federación de Asociaci-ones de Concesionarios de la Automo-ción (FACONAUTO), Jaume Roura.

A l’acte també va comptar-se amb la presència del responsable de productes de Seat, Cristian Calvo i d’Armand Fer-nández, responsable, en aquest cas, del servei als clients de la coneguda marca d’automoció.

En la seva intervenció, Roura va des-tacar la importància de Seat d’estar “sota el paraigua de Volkswagen. És un gran orgull”, així com l’entrada del nou Seat León al mercat alemany –on es comercialitza des de novembre amb gran èxit de vendes–, que va definir com “la casa gran del mercat de l’automò-bil”. Per a Roura, també, Seat és la mar-ca que cal potenciar perquè genera llocs

de treball i els beneficis es queden a casa. “No pot deslligar-se la trajectò-ria de Seat a la construccio del país”, va assegurar.

Per la seva banda, Cristian Calvo i Armand Fernández van destacar del nou vehicle característiques a tenir en compte, com que dins el segment no hi ha cap cotxe amb tants avantatges tèc-nics, la gran tecnologia que té al seu ser-vei, així com l’esperit jove d’aquest nou cotxe que ha estat dissenyat al Centre Tècnic de Martorell amb l’ADN de la marca Seat.

Tecnologia i disseny són sens dubte dues de les paraules claus que definei-xen el nou Seat León, a les quals cal afegir seguretat. Des de 14.990 euros fins a 30.000 poden trobar-se diverses variables d’aquest vehicle que compta, a més, amb uns fars full led que il·luminen molt la carretera i suposen una tecnolo-gia pionera que eleva el llistó tecnològic del moment.

També, entre d’altres millores tèc-niques, el cotxe disposa d’un assistent de bord que avisa si es fa una sortida involuntària de carril, que ajusta els llums curts o llargs quan sigui necessari o que detecta la fatiga del conductor. I tot això, amb acabats aerodinàmics, una àmplia gamma d’accessoris i la consci-ència ecològica incorporada en aquest vehicle plenament del segle XXI.

Text: Redacció / Fotos: J.M. Ponce

Maresme Lesseps dóna la benvinguda al nou Seat León, el vehicle del segle XXI

Alguns dels models del nou Seat León, en l’acte de presentació a Maresme Lesseps. A baix a l’esquerra, Armand Fernández, Jaume Roura i Cristian Calvo parlant del nou vehicle.

Page 23: Tribuna Maresme 271

23 TRIBUNAMARESME GENER 2013 APUNTS

MÓN LEGAL

Després de les festes de Nadal vénen les rebaixes d’hivern, que encara que estem en època de crisi, són esperades per molts per poder adquirir el produc-te desitjat a un preu ajustat. Qui més qui menys comprarà aquella peça de roba o estri tecnològic anhelat a un preu més assequible. Ara bé, hem de tenir molt clar que, durant aquest període mante-nim els mateixos drets com a consumi-dors que la resta de l’any.

Així doncs, la primera premissa a te-nir en compte és que, durant les rebai-xes es redueix el preu del producte... i res més! A títol d’exemple, podem tenir en compte les següents indicacions a l’hora de comprar en rebaixes:

Els preus sempre han de constar indi-cats en el producte, tant l’anterior com el rebaixat.

El període de rebaixes ha de tenir una duració entre una setmana i dos mesos,

dins les dates fixades per la Generalitat.Els establiments que ofereixen pro-

ductes rebaixats han de mantenir les mateixes condicions i garanties que ofereixen durant la resta de l’any.

La publicitat emesa en temporada de rebaixes vincula a l’establiment anun-ciant, a efectes de respectar les condi-cions, preus i qualitats dels productes oferts; tota vegada aquesta publicitat té valor contractual, fins el punt que el consumidor pot exigir legalment el compliment estricte d’allò publicitat.

En quant a les devolucions de produc-tes adquirits en rebaixes, hem de tenir clar que regeixen les mateixes condi-cions que les establertes durant la res-ta de l’any i podem tornar tots aquells productes amb defectes abans de la seva adquisició, no estant obligats a acceptar xecs de canvi de producte o per imports a gastar en l’establiment venedor, sino

que tenim dret a la devolució del preu pagat. En cas de no existir defecte previ a la compra, la botiga té dret a decidir so-bre la devolució. Per això, serà molt im-portant informar-nos sobre les condici-ons fixades per l’establiment al respecte. En els supòsits de compres a distància, tenim set dies de termini per retornar el producte si no ens satisfà, té defectes o no respon a les nostres expectatives.

Les rebaixes obren un període molt

interessant per adquirir allò que de-sitgem i a un preu immillorable, però no hem de caure en el parany d’accep-tar una reducció dels nostres drets o la qualitat dels productes a canvi de pagar menys. Tots hi sortirem guanyant!

Bones compres i bones festes!

Les retallades en el finançament dels projectes institucionals per mor de la crisi estan perjudicant greument el des-envolupament dels projectes de l’ús de la bicicleta en l’entorn urbà. Això no és cap novetat, però no deixa de ser una parado-xa que demostra, o bé la incapacitat del sector públic per entendre i gestionar el desplegament de la bici, o bé la mala fe dels dirigents polítics, que prefereixen orientar les escasses inversions cap a àm-bits de mobilitat més perjudicials, cars i ineficaços, com el vehicle privat, però més rendibles electoralment; faltaria més. Les polítiques locals ara van cap aquí.

L’augment irracional de les tarifes del Bicing, la supressió de carrils bici amb excuses peregrines com que ‘fa

augmentar la contaminació’ (sic?), la paralització de projectes en marxa fins l’abandó i posterior degradació de les infraestructures ja existents, la congela-ció de qualsevol diàleg amb el sector i la falta de manteniment d’infraestructu-res ja existents que, a més, suposen una posada en valor ciutadà, paisatgístic i fins i tot econòmic del territori, són al-gunes de les derives que estan prenent les noves polítiques municipals de mol-tes viles, ciutats, Consells Comarcals i Diputacions Provincials de Catalunya.

El gir a la dreta de les darreres elecci-ons locals no ha beneficiat gens ni mica el foment i difusió de l’ús de la bicicleta arreu del país. Un any i mig després de l’última renovació dels consistoris s’es-tà veient clarament quin és el model de mobilitat de la dreta: rendir-se a la poderosa indústria de l’automòbil i els

Dies de rebaixes… amb garanties

DIES DE BICI

Amb la crisi la bici hi està perdent

RAFAEL VALLBONAwww.diesdebici.blogspot.com

Es podrà passar en bici pel Port Velllquan hi facin la marina de luxe?

seus grups de pressió premiant l’ús del vehicle privat, castigar sense miraments els que reclamen el dret a una forma de mobilitat més sana, sostenible i barata bo i desprestigiant-los públicament si cal per intentar frenar l’imparable allau de ciclistes que habiten els carrers, ca-mins i carreteres del país.

Amb la crisi la bici hi perd, estranya paradoxa que posa de manifest quina és la voluntat real del poder local en aquest aspecte. L’excusa de la falta de diners per paralitzar el desplegament de la mobilitat ciclista és tan pernicio-sa com els diners que s’estan gastant o deixen de cobrar del vehicle privat. Tot plegat és un engany piramidal.

XAVIER CASAS MARTÍNEZ. AdvocatJCM ADVOCATS. www.jcmadvocats.es

FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE CABRERA DE MARDISSABTE 19 GENER

10.00 h, a la plaça de la FàbricaInflables per als més petits

17.00h, a Can Martinet Tornejos de ping-pong, futbolí i jocs d’ordinador

19.00 h, a l’Envelat MunicipalConcert de Festa MajorA càrrec del Grup Santi Arisa.

23.00 h, a l’Envelat MunicipalBall de Festa MajorA càrrec del Grup Santi Arisa. Tiquet entrada al ball: 5€ amb dret a un refresc o cervesa.

DIUMENGE 20 GENER

09.00 h. a la plaça de la FàbricaIV Cursa popular Sant Vi

10.00 h. a la plaça de l’AjuntamentBotifarrada de Festa Major

11.00 h. a l’EsglésiaMissa Solemne

12.00 h. a la plaça de l’EsglésiaSardanes amb La Cobla Premià.

19.00 h. a l’Envelat MunicipalConcert de JazzAmb grup Woody’s Tribute Jazz Band.

Page 24: Tribuna Maresme 271

24 GENER 2013 TRIBUNAMARESME

EMPRENEDORS

Activa Work ha superat l’etapa inicial i ja no alberga únicament un grup de professionals, sinó que les sinergies que s’han creat entre les persones que s’han trobat en aquest espai han estat tan for-tes, que molts d’ells han col·laborat i treballat junts en interessants projectes empresarials.

Dins el procés d’evolució d’Activa Work, cal destacar que ha ampliat la seva zona oberta de treball amb despat-xos tancats que poden llogar els profes-sionals que vulguin estalviar fins a un 70% en despeses d’oficina.

Un altre dels avantatges que proposa aquest centre de co-working és que en la seva activitat de suport empresarial ofereix periòdicament interessants no-vetats i propostes.

Pel que fa a serveis que s’ofereixen a emprenedors, autònoms i pimes, a preus molt assequibles, destaquen: in-formació, orientació i assessoria em-presarial; servei de creació d’empreses: confecció i estudi del Pla d’Empresa, capitalització de l’atur, alta d’autònoms, tràmits administratius per a l’inici del projecte, traspassos, constitució de so-cietats, contractes de compra-venda; gestió d’ajuts i finançament; certificats digitals; suport i consolidació empresa-rial, assessorament especialitzat: mer-cantil, fiscal, comptable i laboral; espai per a l’Emprenedor – Espai Coworking; domiciliació d’empreses, entre d’altres

àmbits especialitzats.Activa Work està avalat per diverses

institucions públiques i recentment ha estat autoritzat pel Ministerio com a Centre d’Informació i Xarxa de Crea-ció d’Empreses (CIRCE), alhora que els han confirmat el conveni d’adhesió com a Punt d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT).

D’altra banda, Activa Work acull un equip multidisciplinar de professionals treballant que presten servei integral de tot el que té relació amb la creació d’un negoci rendible i eficient amb la creació del Pack Corporatiu, creació i posicio-

Activa Work, l’espai per a l’emprenedor a Premià de Mar

Plaça Dr. Ferràn - Local 12 08330 Premià de Mar (BARCELONA)Tel. 93 754 75 96 [email protected]

La 1a visita d’assessorament és gratuïta fins el mes de març

Us espai obert d’ajuda, tramitació i gestió per a emprenedors i empresaris

Destaca la flexibilitat del treball, l’adaptabilitat a les noves formes de començar un negoci o per fer-lo rendible i segur

nament web i serveis de comunicació i premsa, gestió de marca, logotip, serveis de disseny gràfic, paquet de papereria i serveis i suport informàtic.

Text: Redacció

L’any passat, Activa Work va obrir a Premià de Mar les seves portes. Nascut com un centre de negocis-’coworking’ que va crear-se amb la idea d’allotjar professionals en una oficina compartida, ha evolucionat com un espai pensat per a emprenedors i de suport empresarial que és tot un referent a la zona.

APUNTS

Page 25: Tribuna Maresme 271

25 TRIBUNAMARESME GENER 2013 APUNTS

El Dr. Chandrakant Pawar, metge hindú especialitzat en medicina ayurvèdica, visita el Maresme

Amb el tancament de l’any, el mes de desembre, el Dr. Chandrakant Pawar va passar consulta de medicina ayurvèdica al Centre de Teràpies Nova Imatge (c/ Navarra, 68) del Masnou.

Durant la seva estada a la comarca també se li va fer entrega d’una placa re-cordatori en un acte públic a Pineda de Mar, on el Dr. Chandrakant va fer una petita xerrada.

El metge hindú especialitzat en me-dicina ayurvèdica va aprofitar la seva estada a la comarca per fer turisme i conèixer el territori, així com poder ex-perimentar els costums i tradicions ca-talanes durant aquest dies de Nadal, tal com explica Maria Ojeda, del Centre de Teràpies.

El Prof. Dr. Chandrakant. S. Pawar és fundador i director de Shashi Clinic Pa-lus, president de Shri. Vasant Yashwant Patil Medical Foundation i director de Shivam Charitable Hospital, així com també president d’International Insti-tute of Ayurved Medicine, a Palus, Índia, entre d’altres càrrecs d’aquets àmbit de la salut.

Text: Redacció.

MEDI AMBIENT

A grans trets, podríem classificar els ocells del nostre territori en insec-tívors, que s’alimenten bàsicament d’insectes, granívors, que ho fan de lla-vors i granes, i rapinyaires, que ho fan d’altres animals.

Pel que fa als ocells granívors i in-sectívors del bosc, els camps i els parcs i jardins, troben al propi medi prou aliment durant gairebé tot l’any. Úni-cament hi ha un període que tenen més problemes per trobar els seus nutrients, concretament als mesos d’hivern, generalment entre novembre i febrer.

És en aquets període quan podem ajudar a aquests ocells, instal·lant al nostre jardí, terrassa o balcó una men-jadora amb els seus aliments preferits. Així, a més d’ajudar a aquests animals a passar l’hivern, també ens pot per-metre de poder-los observar amb faci-litat, identificar-los i introduir-nos en les seves costums.

COM PODEM FER UNA MENJADORA? La més senzilla serà agafar un filferro o un cordill i enfilar una desena de ca-cauets crus. La instal·larem, com totes

les menjadores, en un lloc on difícil-ment hi puguin arribar els gats, i veureu com, en poques setmanes, malleren-gues blaves i carboneres, i alguna ma-llerenga emplomallada s’entretenen a picar un a un les baines i a emportar-se les llavors.

Una altra opció, és agafar una bossa reixada, com la de les que contenen mandarines, i omplir-la de cacauets crus. Una altra menjadora, molt inte-ressant de fer amb nens, és agafar mit-

ja closca de coco i omplir-la amb llard de porc que haurem prèviament fos amb una mica d’escalfor. L’omplirem de cacauets i el deixarem refredar, per, finalment, penjar-lo al nostre punt d’observació.

També podeu comprar-ne una i om-plir-la de diferents tipus de llavors, i segons les que hi poseu, tindreu la visi-ta d’unes o altres espècies d’ocells.

A la xarxa, podeu cercar més infor-mació de quins aliments interessen als nostres petits veïns emplomallats, per tal d’aconseguir menjadores molt fre-qüentades i diverses.

Podeu aprofitar que els ocells vi-siten la vostra menjadora per fer-li fotos, gravar-los o observar-los, espe-cialment si teniu nens. Però aneu en compte! Que no se us vegi massa, i no feu moviments bruscos!

Recordeu, però, que en arribar la primavera, a finals de març, caldrà que traiem aquest recurs alimentari addi-cional, fins al proper hivern.

Menjadores d’ocells

ORIOL BASSA. ENGINYER I [email protected]

JORDI BAUCELLS

SALUT

Page 26: Tribuna Maresme 271

26

GASTRONOMIES26

LA RECEPTA

INGREDIENTS: Mongetes blanques del ganxet, bolets assortits o una classe sola (rovellons petits), rap, oli, sal, pebre negre o blanc, vi blanc sec, 1 ceba, 2 tomàquets madurs, Alls i julivert, 2 fulles de llorer, fa-rina blanca.

PREPARACIÓ: Posarem les mongetes amb remull el dia abans. Un cop remullades les bullirem amb aigua que no tingui calç i hi tirarem sal. Tingueu en compte que bullin molt a poc a poc. Un cop cuites deixarem que es refredin amb el mateix suc, ja que així quedaran més senceres.

PREPARACIÓ DEL RAP: En una cassola po-sarem oli. Al rap, un cop net, hi tirarem sal i pebre i el passarem per farina blanca abans de posar-lo a la cassola. Els tomàquets els farem a trossos (3 o 4 talls). Tirarem un raig de vi blanc sec, brou de peix o una mica de aigua. Tallarem 2 alls i posarem 2 fulles de llorer. Deixarem que faci xup-xup una esto-na. Apagarem el foc. Un cop nets els bolets els farem un bull i també els passarem per la paella amb un raig d’oli i uns alls tallats petits i julivert, i un pols de sal. Escorrerem les mongetes però guardarem una mica de suc. Amb cura tirarem les mongetes a la cassola i si queden curtes de suc n’hi tira-rem una mica del de les mongetes.

MUNTATGE DEL PLAT: La presentació la deixem a la creació i gust de cada cuiner o cuinera, així com la composició del plat.

MONGETES DEL GANXET ESTOFADES AMB BOLETS I RAP

ROURA ROSAT “MERLOT 2007” Clarea. D’entrada resulta ser una

paraula desconeguda per a molts. El clarea és un producte dolç proper al vermut que s’elabora amb vi i una sèrie d’herbes i sense ad-dició d’alcohol vínic.

L’enòleg de Can Roda, En-ric Gil, explica que “el cla-rea, a l’inici, va començar com un producte pensat per al consum de la fa-mília, però veient l’èxit que va tenir, vam decidir produir-lo per a la seva comercialització”.

El vi base que ha donat lloc al nou producte està elaborat amb Pansa Blanca de vinyes velles, la varietat autòctona de la DO Alella. “Hem intentat recuperar la tradició tan mediterrà-

nia del ‘vermutet’ però cercant una graduació més baixa de la dels vermuts tradicionals de 15 o

16º”, comenta Gil. Es presenta en ampolles de 0,5 litres, amb tap de rosca i s’aconsella pren-dre fresc, amb un glaçó i durant

un aperitiu abans de l’àpat o bé durant la sobretaula.

De color daurat intens i llàgrima potent, les aromes són franques d’herbes aro-màtiques, record vegetal, fi -nal de fustes cremades, cara-mel cremat i fi nal cítric (pell de taronja). En boca, esdevé suau, amb equilibri entre alcohol, amargor i dolçor, de post gust potent i record fi nal de fruits secs torrats.

Text: Pansa Blanca.

Can Roda llança al mercat un nou producte elaborat amb Pansa Blanca

La DO Alella a la Guia de Vins 2013

El passat mes de novembre es va pre-sentar en públic l’edició 2013 de la Guia de Vins de Catalunya a la discoteca Otto Sutz de Barcelona. La guia es po-drà adquirir ben aviat a totes les llibre-ries del país, però ja s’han fet públiques les qualifi cacions i són cinc els vins amb DO Alella que superen el 9,45 que els permet situar-se en el Top 100 dels més de 1.700 vins tastats per l’equip que elabora la guia. Entre els blancs jo-ves hi trobem el Marfi l Clàssic (9,51), el Marquès d’Alella Pansa Blanca (9,50) i el Foranell Pansa Blanca (9,49). La nota més alta se l’endú el Bouquet d’A Blanc+ (9,56), que és també el millor blanc amb fusta. També supera la nota de tall el Marfi l Violeta (9,48). El millor negre, segons els autors de la guia, és el Serralada de Marina 93 ceps, que amb una excel·lent nota de 9,34 s’ha quedat força a prop del podi.

Text: D.O. Alella

Una de les sorpreses gastronòmiques maresmenques d’enguany ha estat que el restaurant calellenc El Hogar Gallego ha aconseguit el reconeixe-ment d’un ‘sol’ a la prestigiosa Guia Repsol 2013.

D’altres restaurants catalans com Can Jubany, de Nandu Jubany, i Àbac, de Jordi Cruz, s’han sumat també al selecte club de restaurants amb tres sols de la guia Repsol 2013. De fet, només n’hi ha 25 a Espanya, entre els quals fi guren El Celler de Can Roca, Sant Pau, Hispània i Via Veneto.

El Hogar Gallego és un local de referència a Calella per la barreja de modernitat i tradició amb el peix i el marisc que proposa el seu xef, Toni Gordillo.

TRES GENERACIONS DE RESTAURADORSEls fundadors d’aquest restaurant calellenc, Saúl Bernárdez i Sara Bu-gallo, van arribar a Calella provinents de Galícia l’any 1966. El primer nego-ci d’aquest matrimoni va ser un petit bar al carrer Sant Antoni, on servien begudes i tapes cuinades a l’estil de la seva terra.

Els dos fi lls de la parella, Emilia i Carlos, van treballar-hi seguint els

preceptes dels seus progenitors fi ns els anys 70, dècada durant la qual el negoci va fer el primer salt qualitatiu. La família va adquirir uns locals al carrer Ànimes el 1977, on va crear el restaurant conegut com El Hogar Ga-llego, que ha estat ampliat i renovat des de llavors en diferents ocasions.

En aquella època ja havia entrat a formar part de la família l’actual xef de cuina, Antonio Gordillo, casat amb Emilia. Antonio Gordillo és un cuiner autodidacta que s’ha conver-tit en l’ànima de la cuina. L’estimació

pels fogons ha arribat a una tercera generació amb Toni Gordillo, fi ll del xef, que aporta a la cuina els conei-xements apresos a l’Escola d’Hosta-leria Arnadi Hofmann Restaurant de Barcelona i, alhora, l’experiència i la innovació adquirits després d’haver treballat al costat de Ferran Adrià (El Bulli), Santi Santamaria (El Racó de Can Fabes), Jean Luch Figueras (Jean Luch), i Olivier Roellinger (Les Maisons de Bricourt).

Text: Redacció / Foto: cedida

El restaurant El Hogar Gallego, de Calella, reconegut amb un ‘sol’ de la Guia Repsol

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la po-pular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més recep-tes seves a la web www.aviaremei.com

Toni i Antonio Gordillo.

TIPUS I CRIANÇA: Vi rosat jove de la varie-tat Merlot. Sagnia de raïm Merlot escuada amb maceració de vuit hores i fermentació

10 dies a 15-16o C.

CARACTERÍSTIQUES: De color rosa intens i super-fície brillant, i una aroma d’intensitat mitjana amb

records de fruites ver-melles. Té una bona entrada, és viu, amb bona aroma de boca i retrogust franc de per-sistència mitjana. És un vi que acompanya bé els entrants, fumats i anxoves, arrossos i pastes, o carns i peix, especialment peixos poc elaborats i ma-risc. També és ideal com a vi d’aperitiu.

10 dies a 15-16o C.

CARACTERÍSTIQUES: color rosa intens i super-fície brillant, i una aroma d’intensitat mitjana amb

Page 27: Tribuna Maresme 271

27 TRIBUNAMARESME GENER 2013

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu [email protected].

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

DIVERSOSCONCERTS

CABRILS. CENTRE CÍVICBall de la Gent Gran. Diumenge 20 a les 18h.amb Quim el Marxós.

EL MASNOU. CA N’HUMETConcert de gospel. Dissabte 26 a les 20h. Cor de gospel de l’escola Emma Calvo. Preu: 4 €. A benefici d’ESQUIMA.

MATARÓ. EL CLAPLeo i Marc. Un duet a piano i veu és la aposta pel disconcert de gener. Diumenge 13 a les 17.30h. Preu: 3€.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALBig Band Jazz Maresme Meets. Diumen-ge 13 a les 19h. Concert amb repertori habitual de la banda i noves composicions guardades especialment per a aquest dia. Preu: 12€ anticipada / 14€ taquilla.

MATARÓ. EL CLAPPaul Fuster + StepMother. Divendres 18 a les 22h. Concert presentació del 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Preu: 9€ antici-pada / 12€ taquilla.

MATARÓ. EL CLAPMine! + Coriolà. Dissabte 19 a les 23h. Una nit de pop amb dues bandes catala-nes que prioritzen les melodies i les lletres de les cançons per sobre de tot. Preu: 6€ anticipada / 8€ taquilla.

MATARÓ. EL CLAPBebe. Dijous 24 a les 22h. Ens presenta, en clau acústica, el seu darrer “un pokito de rocanrol”. Preu: 15€ / 18€ taquilla.

MATARÓ. SALA CABANYES50è aniversari de l’Escola de Música de Mataró. Dissabte 26 a les 18h.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍQuartet Sonor. Dissabte 26 a les 20.30h. Quartet de corda. Peces de música clàssica i cinema.

MATARÓ. EL CLAPSiniestro Total. Dissabte 26 a les 23h. Preu: 15€ anticipada / 18€ taquilla. Gran final del 13è aniversari de la Sala Clap amb Siniestro Total.

PREMIÀ DE DALT. LA BENÈFICABalls de saló Dissabte 26 a les 18h. A càrrec del duet Sheila.

PREMIÀ DE DALT. AUDITORI CAN FIGUERESAudicions dels alumnes de l’Escola Muni-cipal de Música. Dimarts 29, dimecres 30 i dijous 31 a les 17.15h i a les 18.30h i dj. també a les 19.45h.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATBall. Dissabte 12 a les 22.30h.

VILASSAR DE DALT. ESGLÉSIA PARROQUIALCantada de la coral Mareny. Diumenge 13 a les 12.30h.

VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAU-ESPAI CULTURAL CAN BISAConcert de cant i guitarra amb cançons de diferents autors i estils, a càrrec de la soprano Rosa Maria Mateu. Divendres 4 a les 19h.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSVa de jazz i música moderna. Diumenge 20 a les 19h. a càrrec d’Insòlit Trio.

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTAlella recupera els Tres Tombs. Dissabte 26 a les 12.30h. Benedicció a càrrec de Mossèn Josep Fàbregas. Trobada: de 9h a 11.30h a la Riera Principal, davant de la plaça d’Antoni Pujadas on es farà un esmorzar de traginers (Preu 3€. Carreters i Cavallistes gratuït).

CABRERA. CARRERS DEL CENTRE DEL POBLEEls Tres Tombs. Diumenge 3 febrer a les 11h.

EL MASNOU. MERCAT MUNICIPALSorteig de la campanya ‘Queda’t a comprar al Masnou’. Dissabte 5 a les 12h. Els deu guanyadors gaudiran de 300€.

EL MASNOU. CARRER DE SANT RAFAELFesta dels Tres Tombs. Diumenge 20 a les 12h. Festa popular dels Tres Tombs, amb la benedicció dels animals. Es faran les tres voltes al carrer de Sant Rafael i el capellà beneirà els cavalls i, després, la resta d’animals. La concentració de la resta d’animals serà al carrer de l’Esperança.

MATARÓ. SALA D’ACTES DE CAN PALAUETPregó 2013 dels Tres Tombs. Dilluns 7 a les 20h. A càrrec de l’actor Joan Pera.

MATARÓ. EL PÚBLICJuguem a El Públic amb Artijoc. Dilluns 14 a les 20.30h. Jocs participatius i en grup.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE SANT JAUMEHomenatge a en Jesús Fuxet i Compte. Diumenge 13 a les 19h.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. ERMITA DE SANT SEBASTIÀ VII Aplec de Sant Sebastià. Diumenge 20 a les 10h. Inauguració de la reforma de la sagristia. A les 10h: Missa a l’ermita. A les 11h: Ballada de sardanes.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORTrobada Amics de la ciència de Teià. Divendres 11 a les 18h. La Teresa Escalas Tramullas, doctora en Ciències Químiques a la UAB, condueix aquest espai.

VILASSAR DE DALT. DIVERSOS INDRETSFesta de Sant Antoni Abat. Dilluns 17. A les 9:30h. Repicada de campanes i salu-tació a les autoritats. A les 10.15h: Sortida de Can Lota amb la bandera per dirigir-se església. A les 11h: Ofici Solemne. A les 12.30h: Reunió de cavalleries a can Rafart. A les 13h. a la plaça de la Vila: Solemne benedicció. Seguidament, els tradicionals Tres Tombs. A les 17h: Cafè Concert al Centre Vilassarenc ‘La Massa’ a càrrec de l’Orquestra La principal de la Bisbal.

VILASSAR DE MAR. SALA MN. J. M. GALBANYEntrega de premis de Vilassar Comerç. Dijous 3 a les 21h. Lliurament dels premis del sorteig de Nadal, del concurs de dibuix del trenet i del IV concurs d’aparadors.

VILASSAR DE MAR. HÍPICA ROSSELLEls Tres Tombs. Diumenge 20 a les 9h. Botifarrada. A les 11.30h: Tres Tombs. Hípica Rossell, Ronda Vilassar, Maria Vidal, Sant Genís, Escultor Monjo i Montserrat. Els Tres Tombs transcorreran pels carrers Sant Josep, Mare Caterina Coromina, riera d’en Cintet, Santa Coloma, Sant Francesc, Dr. Masriera, Anselm Clavé, Sant Joan i Sant Josep. A les 13h: Benedicció d’animals a la Plaça de l’Església.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAMés dibuixos. Fins al 20 de gener. Mostra de Joaquim Bartra.

MATARÓ. BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRAXirinacs: la resistència i la consciència. Fins al 31 de gener. Xirinacs és un exemple de fidelitat i compromís envers el país, la seva gent i la seva llengua. Durant tota la seva vida va lluitar, des de la paraula i la no violència, per l’assoliment de les lliber-tats del nostre poble i per la seva dignitat.

MATARÓ. UEC MATARÓ50 anys de la nevada de l’any 62. Fins al 27 de gener.

MUSEU ARXIU DE SANT MARIALa nevada del 62. Fins al 27 de gener. Fotografies d’Albert Mayol.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DE DALT Exposició temporal “DigiPhoto – Premià de Dalt”. Fins al 3 de febrer. A càrrec de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Horari: Dimarts a divendres de 17h a 20h. Dissabtes d’11h a 14h i de 17h a 20h. Diumenges d’11h a 14h. Més informació: [email protected] www.museu-premiadedalt.com.

PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART I CAN ROURACom a casa, homenatge a Didier Lou-renço. Dissabte 12 a les 18 h, a la Sala Premiart: Inauguració de l’exposició. A les 19 h, a Can Roura: Copa de celebració i taula rodona amb la participació de l’autor i altres persones que parlaran de la seva obra. Fins al 27 de gener a la sala Premiart.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓEspero, enyoro, estimo. De l’11 de gener al 10 de febrer. Exposició de Rosalia Po-més. Inauguració: 11 de gener a les 19 h.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. SALA D’EXPOSICIONS DE CAN CARALTBiodiversitat en insectes de l’Amazònia. Divendres 18 a les 19h. De Joan Condal. Fins el 10 de febrer.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU VILASSAR DE DALTXXXIX Pessebre Monumental de can Ba-nús. Fins el 20 de gener. Horari: Dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h i de 18h a 20.30h. Organitza: Secció Pessebrista del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL ERNEST LLUCHEls germans Grimm: Exposició biogràfica i d’il·lustracions. Del 9 al 31 gener. Produïda pel Goethe Institut.

EXPOSICIONS

ALELLA. CAN MANYÉTaksu off Bali, un ritu compartit. De l’1 al 20 de febrer. una impressionada i particular mirada a la comunitat balinesa de l’artista alellenca Rosa López Calull. Inauguració: Divendres 1 de febrer a les 19.30h. Visita comentada per l’artista: 10 de febrer. Taller familiar: 17 de febrer. Més informació a www.alella.cat.

CABRILS. BIBLIOTECAMarines del Maresme. Fins el 30 de ge-ner. Exposició de pintura de Ramon Arnau.

EL MASNOU. SALA JOAN COMELLAS (EDIFICI CENTRE)L’Holocaust a Europa. Del 19 de gener al 10 de febrer. Exposició sobre l’Holocaust, cedida pel Memorial de la Shoah de París. Aquesta exposició explica l’extermini dels jueus a Europa durant el nazisme i la barbàrie dels camps de concentració mitjançant plafons i una pel·lícula. Inau-guració dissabte 19 amb una conferència a càrrec de Josep Calvet, historiador de la Universitat de Lleida, titulada “Rutes d’evasió a través dels Pirineus”. Es faran visites guiades per a escoles amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i altres camps.

MATARÓ. C/SANT JOSEP, DAVANT LA SEU DE CULTURAInauguració de l’exposició 13/13. Di-vendres 25 a les 18h. CAPS.A. proposa 13 microaccions (d’arts visuals, poesia, dansa, teatre, literatura...) que tindran lloc durant tot l’any 2013 a diversos espais de la ciutat. En aquesta primera acció es projectaran vídeos de diversos creadors mataronins a les parets del carrer de Sant Josep.

MATARÓ. CA L’ARENASInauguració de l’exposició La sal, la sorra i el paper de vidre. 3a intervenció. Divendres 25 a les 19.30h. Fins al 24 de febrer. Amb obres de Joan Fontcuberta, Maider López i Josep Maria Martín.

MATARÓ. CAN PALAUETLa nevada del 62. Fins al 27 gener. 50 anys després, recordem un fet extraordi-nari encara molt viu en el record de molts mataronins.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ.Col·lecció Bassat. Art contemporani de Catalunya 1970-1979 (II). Fins al 19 de maig. Mostra de peces d’alguns dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAEl tren: el progrés industrial a Mataró. Fins al 27 de gener. De la col·lecció d’En-ginys Mecànics. Recerca i recuperació de Josep Castellsaguer. Maqueta modular del Grup Ferroviari Mataró.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÉCNICSPunt i seguit. Fins al 15 de gener. Mostra del fotògraf mataroní Sergio Ruiz.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÉCNICSInauguració de la exposició En la penom-bra. Inauguració divendres 18 a les 19.30h. Fins al 16 de febrer. Dibuixos i pintures de Camil Giralt.

ALELLA. CAN LLEONARTCinema en versió original. The Iron Lady. Dimecres 23 a les 20h.

ALELLA. CAN LLEONARTCinema en versió original. Bienvenue chez les Ch’ts. Dimecres 6 de febrer a les 20h.

ALELLA. CAN LLEONARTCinema social. Incendies. Dijous 7 de febrer a les 19.30h. adaptació de l’obra de Mouawad Wajdi, una commovedora història sobre l’horror que produeix la guerra en una persona i la força de la resistència. La producció teatral del text, sota el títol Incendis, ha estat l’obra d’èxit de la temporada passada a Catalunya. (Doblada al castellà). Cicle programat per la Comissió de Cooperació Internacional de l’Ajuntament d’Alella.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMECinefòrum: Fènix 11*23. Divendres 18 a les 22h.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRECinema: Títol a determinar. Dissabte 12 a les 22.30h. i diumenge 13 a les 19h.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRECinema: Títol a determinar. Dissabte 26 a les 19h. i a les 22.30h.

CINEMA

ALELLA. LOCAL DE L’ASSOCIACIÓ DE DONES MONTSERRAT ROIGPresentació del taller de reflexoterapia podal. Dimecres 16 a les 18h. Gratuït.

EL MASNOU. ELS VIENESOSArtteràpia. Divendres 4 a les 17 hores. Taller d’art per experimentar i aprendre. Preu: Gratuït.

EL MASNOU. NIU IOGATaller de txi-kung: Què és el txi-kung? Dissabte 26 a les 18:30 hores. Gratuït. Taller presentat i guiat per Ester Sánchez, amb una llarga experiència impartint classes regulars de tai-txi i txi-kung, titu-lada per l’Associació Catalana de Tai-txi i txi-kung, i llicienciada en dansa pel Conser-vatori Superior de Barcelona. Informació o inscripció en web: www.niuioga.com, email: [email protected].

PREMIÀ DE DALT. LOCAL DE L’ASSOCIACIÓ D’ARTISTESTaller gratuït de pintura. Dijous 3, 10, 17, 24 i 31 de 17h a 19h. A l’antic Servei de Cultura a Can Figueres.

PREMIÀ DE DALT. LA BENÈFICAClasses d’informàtica i fotografia. Dilluns 14 de 19h a 20 h. A càrrec d’en Manel Avellana.

VILASSAR DE MAR. CENTRE SOCIAL LES PINEDES-LA XINESCA Segona part del curs Informàtica per a la gent gran. Dissabte 19. Principis d’informàtica bàsica, internet, xarxes socials, cercadors i correu electrònic.

CURSOS I TALLERS

Page 28: Tribuna Maresme 271

28 GENER 2013 TRIBUNAMARESME

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERASL’hora del conte. Dimecres 9 a les 18h. A càrrec de M. Àngels Gil.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRELa Xarxa presenta: Robin Hood. Diumen-ge 27 a les 18h. Espectacle de la compa-nyia Veus Veus. Anglaterra està dominada pel malvat Príncep Joan. Robin Hood, l’heroi que robava als rics per a repartir la seva fortuna als pobres, juntament amb Fra Tuck i els proscrits del bosc de Sherwood (Little John entre ells), organitza una revolta per acabar amb les malifetes del Príncep Joan i així poder casar-se amb Lady Marian, retinguda a palau en contra de la seva voluntat. Entrada socis 4 €, entrada no socis 6 €.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. SALA INFANTIL DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte: El cul d’en Jaumet i altres contes. Dissabte 12 a les 12h. Amb la rondallaire Assumpta Mercader.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORTeià explica contes: Endevina, endevina-lla. Dimarts 15 a les 18h. La Montse Gràcia ve carregada amb una pila d’endevinalles i alguna sorpresa. Al final de la narració es donarà a conèixer el resultat de la Panera Cultural de Teià. A continuació: Taller: Crea la teva joguina. Farem joguines amb material reciclat. A càrrec d’Ivana Ares. Per fer el taller cal tenir carnet de biblioteca i fer una inscripció a: [email protected].

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRERFlash de contes. Divendres 11 a les 18.30h: El més petit de tots a càrrec de Dolors Llimona. Sessió adreçada als nens i nenes de 4 a 6 anys. Divendres 25 a les 18.30h: Contes a càrrec de Maria Altés. Sessió adreçada als nens i nenes de 4 a 6 anys.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL ERNEST LLUCHL’hora del conte: Caca i cul. Divendres 18 a les 18h. A càrrec de Laia Ventura. Per a infants a partir de 4 anys.

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADASVisita guiada al MNAC de Barcelona. Dimarts 22 a les 10:30h. Preu sòcies: 5€. No sòcies: 15€.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSVisita cultural a la Seu de Caixa Laie-tana. Casa Coll i Regàs. Diumenge 27 de 10h a 12h.

PREMIÀ DE DALT. SC SANT JAUMESortida del Grup de Muntanya. Dissabte 12 a les 8h.Organitza: Grup de Muntanya de la Societat Cultural Sant Jaume.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTAMatinal familiar a : El Paller de Tot l’Any (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt). Diumenge 13 a les 8h. La Serra de l’Obac, ens sorprèn sempre amb els seus paratges i camins salvatges i primitius.Gaudirem també de unes bones vistes sobre el massís de Montserrat. Dificultat Baixa : Per a tota la família. Desplaçament en cotxe. Coordinador: Lluis Ibañez 690 93 17 52. Organitza: MONTALTREK.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTANordik walking a : La façana marítima. Diumenge 20 a les 9h. Caminarem a prop del mar, mentre ens acaroni el sol dels matins d’hivern i els nostres sentits s’omplin de l’olor de la salabror del mar.Dificultat Baixa : Per a tota la família. Des-plaçament en cotxe. Es necessari portar bastons de Nordik Walking. Montaltrek pot llogar els bastons per 4€, sempre que s’indiqui fins a 4 dies abans de la sortida. Coordinador: Josep Grau 666 77 12 81. Organitza: MONTALTREK.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTARaquetes de neu a Vallter 2000. Diu-menge 27 a les 7h. En sortida pujarem per el Coll de Mantet i anirem al Pic de la Dona per a continuar cap al Coll de la Geganta i tornar a Vallter. Dificultat Mitja. No recomanat menors de 15 anys. Desplaça-ment en cotxe. Cal portar esmorzar i dinar. Coordinador: Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: MONTALTREK.

VILASSAR DE MAR. C. SOCIAL LES PINEDESExcursió La Barcelona màgica de Gaudí. Dimarts 15. Organitza: Associació de Veïns de La Xinesca.

VILASSAR DE MAR. C. CÍVIC LLUÍS JOVERSortida al Gran Teatre del Liceu. Diumenge 27 a les 8.45h. Visita guiada pels seus espais més representatius. Preu: 25€. Reserves: Sra. Blanca (667 750 708)

SORTIDESXERRADESTEATRE

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPALIV Festival de Playbacks per playbagri-llats. Dissabte 12 a les 19h.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPALLaura a la ciutat dels Sants, de Miquel Llor. Dissabte 2 de febrer a les 21:30h i diumenge 3 de febrer a les 18h.. A càrrec del TAC (Teatre d’Aficionats de Cabrera). Escrita el 1931, és el text més conegut de tota la producció del seu autor i la millor novel·la catalana d’una generació d’escriptors que la guerra civil va escindir. Entrada lliure.

EL MASNOU. TEATRE DEL CASINO DEL MASNOUTeatre sense animals. Dissabte 26 a les 22h i diumenge 27 a les 19h. Cinc es-quetxos humorístics que es mouen entre l’absurd, la sàtira i l’humor àcid. Organit-za: GAT El Masnou. Preu: 6 € no-socis i 4 € els socis.

MATARÓ. SALA CABANYESEls Pastorets de Mataró. Dissabte 12 a les 19h, diumenges 6,13, 20 i 27 a les 17h. Preu : 15€ platea i llotges / 12€ amfiteatre.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍVeus les línies? Diumenge 20 a les 18.30h. A càrrec de la companyia Punt i Seguit, de Terrassa. Dins la IX Mostra de Teatre Amateur. Preu: 6€ /5€ socis i jubilats.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALOperetta. Dissabte 26 a les 21h. De Jordi Purtí.Una divertidíssima i singular manera d’interpretar òpera. Un camàlic deixa un piano en un escenari abandonat. De l’instrument en surten personatges tots vinculats al món del teatre. Junts inter-pretaran amb la complicitat de les més famoses obertures, àries i cors d’òpera. Preu: 21€ platea / 17€ amfiteatre.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATSé de un lugar. Dissabte 19 a les 21.30h. Premi Butaca al millor espectacle de petit format 2012. Sé de un lugar, d’Ivan Morales, planteja una pregunta que tots ens hem fet com a mínim un cop a la vida: és possible l’amor després de l’amor?

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRELa casa de Bernarda Alba. Dissabte 19 a les 22h i diumenge 20 a les 19h. A càrrec de la Flor de la Palma, grup amateur de Teià.

VILASSAR DE MAR. CAN MADRONAEls Pastorets, l’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Dissabte 12 a les 22h i diumenge 13 a les 18h. Organitza: Associació Cultural Nats el 51.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAHora del conte. En Patufet i hivern. Dimarts 22 a les 17:30h. amb Silvia Serra.

CABRERA. BIBLIOTECA ILTUROSota les sabates. Dimecres 23 a les 18h. Adaptació de contes de Toon Tellegen a càrrec de la narradora Ada Cusidó.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROVols ser un Atrapallibres? Dijous 31 a les 18h. 2a trobada de nens i nenes partici-pants al premi ‘Atrapallibres’ 2012-13.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANALlegim el conte. Dijous 10 a les 17.30h: El punt, de Peter H. Reynolds. Dijous 17 a les 17.30h: El fantasma, d’Enric Lluch amb les il·lustracions de Rodrigo Luján. Dijous 24 a les 17.30h: El grúfal, de Júlia Donald-son amb les il·lustracions d’Axel Scheffler.Dijous 31 a les 17.30h: En Tito domador.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇABlau cel groga llimona. Diumenge 13 a les 12h, A càrrec de la companyia L’Estenedor. Preu: 7€. Organitza: Binixiflat Titelles.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte: La Galipàndria d’en Siset. Dimarts 15 a les 18h. Conte d’Ami Hest, a càrrec de Sílvia Barragan. Kara-ganda. Dimarts 22 a les 18h. Conte de Pep Molist, a càrrec d’Isabel Tudurí. La poma vermella. Dimarts 29 a les 18h. Conte de Feridun Oral, a càrrec de Montse Margalef.

MATARÓ. CAN PALAUETUn passeig de contes de neu. Dimecres 16 a les 18h. Records de la nevada de 1962. Hora del conte especial amb motiu de l’exposició La nevada del 62, amb el conte Neva!, de Pia Vilarrubias. A càrrec de Josep Roca. Dimecres 23 a les 18h: En Gatet i la neu, de Joel Franz Rosell. A càrrec de Josep Roca.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALMinimón. Diumenge 20 a les 18h. De Nats Nus dansa. A la Lua li agrada descobrir l’univers de fantasia que s’amaga a les habitacions dels nens. Preu: 7€.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALEn un lugar de la Mancha i El Quixot. Diumenge 27 a les 12h. Fantasia simfò-nica per a narrador i banda composta per Ferrer Ferra, a càrrec de la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme amb la col·laboració dels alumnes de l’Aula de Teatre, on es descriuen els episodis més coneguts d’aquest clàssic de la literatura universal. Preu: 6€.

INFANTIL

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAClub de lectura. Família, de l’autor xinès Ba Jin. Dijous 10 a les 21h.

ALELLA. CAN LLEONARTTertúlia. Georg Friederich Haendel. Dijous 24 a les 20h. A càrrec de Joan Vives, músic, divulgador musical i locutor-redac-tor de Catalunya Música.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA‘Biblioteques amb DO’. Dimecres 6 de febrer a les 20h. Xerrada La Jove de les espècies i la cuina d’hivern, a càrrec de M. Pilar Ibern Gavina. Com donar calidesa i salut en l’estació hivernal amb maridatge d’història de la gastronomia afrodisíaca i llibres i pel·lícules.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROTertúlia en català. De mica en mica s’om-ple la pica, de Jaume Fuster. Dimecres 23 a les 19h a la Sala Espai de Suport.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROTertúlia literària. Collita roja, de Dashiell Hammett. Dijous 31 a les 8h. Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària: La punyalada, de Marià Vayreda. Divendres 11 a les 18h. A càrrec de Raquel Picolo.

CABRILS. BIBLIOTECAPresentació del llibre Vivències d’una xarnega integrada i altres memòries d’Àfrica, de Carme Rovira. Divendres18 a les 18h. A càrrec d’Isabel Rodríguez. Amb l’assistència de l’autora.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESCatalunya i Europa. Dimarts 15 a les 18:30h. A càrrec del sociòleg Salvador Giner, seguida d’un col·loqui obert a la participació del públic assistent.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESTrobada amb el poeta Joan Margarit. Dimarts 15 a les 19.30h.

MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANAL’Església davant el nou escenari polític. Dilluns 28 a les 20h. A càrrec d’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. SALA D’ACTES DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL Presentació de la novel·la: La cadira ver-da. Dissabte 19 a les 12h. De la llavaneren-ca Susana Gil Micó. L’autora recorda en aquesta novel·la amb ambientació històrica les seves vivències de joventut a la fàbrica de Can Saladrigas del Poble Nou de Barcelona, on va viure fins els 20 anys amb la seva família.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORClub de lectura. Habitacions tancades, de Care Santos. Divendres 18 a les 18h.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECAConversa amb Muriel Villanueva i Perarnau, autora de La Gatera. Dimarts 15 a les 19h. Guanyadora del XXXI Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2011.

Page 29: Tribuna Maresme 271

29 TRIBUNAMARESME GENER 2013

✭ ALELLAPatge Reial. Recollida de les cartes per als Reis d’Orient. Dijous 3 de 17h a 19h i divendres 4 d’11h a 14h a la Plaça de l’Ajuntament.

Taller de fanalets. Divendres 4 de 17h a 20h a Can Gaza. Gratuït i sense inscripció. Organitza: Esplai Guaita’l.

Taller de Fanalets. Dissabte 5 de 10:30h a 13:30h a Can Gaza (2n pis). Gratuït i sense inscripció. Organitza: Esplai Guaita’l

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18:30h inici passeig del Germans Aymar i Puig. Recor-regut: passeig del Germans Aymar i Puig, Can Lleonart, Riera Principal, carretera BP-5002, Rambla d’Àngel Guimerà, C/ les Heures, Torrent de Vallbona, Empedrat del Marxant i Empre-drat del Marxant i Plaça de l’Ajuntament, on saludaran des del balcó de l’Ajuntament. Segui-dament, aniran al Casal on els infants podran lliurar les seves cartes als Reis Mags d’Orient.

✭ ARENYS DE MARConcert de Reis del Cor Adàmaris. Divendres 4 a les 21.30h al Convent dels Frares Caputxins. El Cor de noies Adàmaris us ofereix un concert de música coral d’autors diversos amb acompanya-ment d’arpa. Preu: 3 euros.

Arribada dels Reis de l’Orient. Els Reis de l’Orient que porten coses a la gent! Dissabte 5 a les 18h a la part alta de la Riera. Després del seu recorregut per la vila i un cop saludades les autoritats, els Reis recolliran les vostres cartes a la sala polivalent del C.C.Calisay a partir de les 19.30h.

Els Pastorets d’Arenys de Mar. Diumenge 6 a les 18.30h. al Teatre dels Seràfi cs. Preu: 6€.

✭ ARENYS DE MUNTCavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18h. des de la Zona Industrial Torrent d’en Puig fi ns a l’Ei-xample i la plaça de l’Església. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes a la plaça de l’Església.

✭ CABRERA DE MARRecepció del Patge Reial. Dijous 3 de gener a les 19h al Centre Cívic del Pla de l’Avellà. Entrega al Carter Reial de les Cartes per a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient.

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 19h pels carrers del centre del poble, sortint de la roton-da del Sindicat. Bus gratuït Pla-Centre-Pla entre les 18.30h i les 21.30h.

✭ CABRILSVisita del Patge Reial. Dijous 3 i divendres 4 de 17.30h a 19.30h al Complex Esportiu Illa Activa.

Taller de Fanalets. Divendres 4 a les 11h al Centre Cívic. A càrrec de Diverta.

Cercavila de SSMM Els Reis Mags d’Orient. Dissabte 5 a les 18h pels carrers i places del casc urbà. Al fi nalitzar, al Centre Cívic: Entrega de cartes als Reis Mags.

✭ EL MASNOUCarters reials i arribada del Patge Xumet. Dijous 3 de gener a les 18h a la plaça d’Ocata. També el 4 de gener.

Fira d’artesania de Reis. Divendres 4 a les 9.30h a la carretera de Barcelona i a la plaça de la Llibertat. Tot per fer els darrers regals i per preparar un bon dinar amb productes artesanals.

Patge reial al Mercat. Divendres 4 de gener durant tot el dia al Mercat Municipal. Vine a portar la teva carta als Reis d’Orient. De 10h a 13 h i de 17h a 20h, el patge reial estarà al Mercat per tal que tots els nens i nenes que ho vulguin li puguin entregar la seva carta als Reis d’Orient.

Tortell de Reis. Dissabte 5 de gener al Mercat Municipal.Vine al Mercat a menjar tortell.

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 de gener a les 17.30h. Arribada en vaixell de SS. MM. Els Reis Mags d’Orient. A partir de les 17.15 h, el Patge Xumet us espera a la plaça d’Europa per rebre a SS. MM. Podreu gaudir dels timbalers i bas-toners del Masnou. Després del recorregut de la Cavalcada, a la plaça d’Ocata actuaran els timbalers i els bastoners a l’hora prevista per a l’arribada de SS.MM. Els Reis Mags d’Orient, a les 21 h.

✭ MATARÓLliurament de cartes als Patges Reials. Dime-cres 2 a la Plaça de l’Ajuntament de 17h a 20h. Consulteu dies i indrets de recollida de cartes a www.mataro.cat/nadalapunt.

Llegim el conte: Els tres Reis d’Orient de Lluís Farré, amb les il·lustracions de Mercè Canals. Dijous 3 a les 17.30h a la Biblioteca Caixa La-ietana.

Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dissabte 5 a partir de les 17:30h des de la plaça de Puerto Rico. La comitiva sortirà de la plaça de Puerto Rico i recorrerà els carrers de la ciutat fi ns arribar a l’Ajuntament, on Ses Majestats faran els seus discursos.

L’hora del conte especial: Reis 2013. Dimarts 8 a les 18h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Con-tes d’hivern. Hora del conte fredolica. Cal venir amb abric per escoltar les històries i els contes que de ben segur ens deixaran amb el nas glaçat. A càrrec de Gina Clotet.

✭ PREMIÀ DE DALTEspectacle infantil i visita del Patge Reial. Divendres 4 de gener a les 11.30h a la plaça Mil-lenari. Acció vinculada al Pla de Barris.

Cavalcada de SSMM Els Reis d’Orient. Dis-sabte 5 a les 18h entrada al Barri Santa Anna – Tió. A les 19h: Entrada al Barri del Remei. A les 20h: Arribada a la plaça de la Vila. Visita dels reis mags a l’església. Tot seguit lliurament dels regals dels Reis.

✭ PREMIÀ DE MAREl fanalet de Reis. Dimecres 2 de 16h a 18h al Museu de l’Estampació.

Patge Reial. Dimecres 2 i dijous 3 de 18h a 20h a la plaça de la Sardana (en cas de pluja, al Centre Cívic).

Patge Reial. Dijous 3 i divendres 4 al matí, en horari comercial, al mercat de Sant Joan.

Rebuda de S.M. els Reis de l’Orient. Dissabte 5 a les 17h als jardins del Palmar.

Rebuda de S.M. els Reis de l’Orient. Dissabte 5 a les 17.30h a l’Ajuntament de Premià de Mar.

Gran Cavalcada de Reis. Dissabte 5 sortida a les 18.30h de la plaça Joan Coromines.

Pessebre vivent. Dissabte 5 a partir de les 18.30h a la plaça dels Països Catalans. Organit-za: Escola de Teatre Kampikipugui.

L’hora del conte: Per Reis… un munt de contes. Dimecres 9 de gener a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de M. Àngels Gil.

✭ ST. ANDREU LLAVANERESCavalcada de Ses Majestats d’Orient. Dissabte 5 a les 18.30h pels carrers de Llavaneres i la pla-ça de la Vila. En cas de pluja, l’acte es trasllada-rà a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres.

✭ ST. VICENÇ DE MONTALTCavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18h, des del Camí del Padró. Recorregut: Camí del Padró, Ps. dels Pins, Maresme, Costa Daurada, Riera del Gorg, plaça del Poble, Sant Antoni i plaça de l’Es-glésia. Pels vols de les 19h, a l’Església de Sant Vicenç, els Reis oferiran al Nen Jesús or, encens i mirra. Tot seguit, a la plaça de l’Església. Benvin-guda de l’alcalde als Reis Mags. Lliurament de les cartes dels nens i nenes als Reis.

✭ TEIÀVisita del patge reial i taller de fanalets. Dijous 3 a les 18h a la Casa Municipal de Cul-tura La Unió. Avança’t a entregar la carta als ajudants reials, que tinguin temps per preparar tots els regals.

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18h al Com-plex esportiu Sant Berger. Nens i nenes, arriben els Reis Mags a Teià.

✭ VILASSAR DE DALTCavalcada de Reis i concurs de fanalets. Dis-sabte 5 de gener de 2013. Sortida: a les 17.30h de l’Hospital de Sant Pere. Arribada a Plaça: 19h. Recorregut: Sortida des de l’Hospital de Sant Pere, C/ Santa Maria, C/ Pius XII, C/ Mu-rillo, C/ Manuel Moreno, C/ Anselm Clavé, C/ Mestra Viladrosa, C/ Àngel Guimerà i arribada a la plaça de la Vila. Animeu-vos i feu el vostre fanalet per rebre els Reis. Aquest any hi haurà un obsequi per a tots els participants que es lliurarà el diumenge 13 de gener a l’Església Parroquial.

✭ VILASSAR DE MARRecollida de joguines per a la campanya de Reis a la Xinesca, que seran lliurades a Càritas Diocesana, Parròquia de Sant Joan... Dijous 3 de 17h a 20h al Centre Social Les Pinedes (C. Santa Eulàlia, 142).

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 17:30h. Sortida a les 17.30 h des del polígon industrial Els Garrofers, 18.15 h Casal de Curació, 19 h Casa Pairal, 19.45 h Església, 20.15 h plaça de l’Ajuntament.

Els reis al MaresmeUna selecció dels actes que es celebren a la comarca

Page 30: Tribuna Maresme 271

30 GENER 2013 TRIBUNAMARESME

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

BUSCO TRABAJO. Mujer seria y responsable. Tengo 47 años y muchas ganas de trabajar. Dispongo de vehiculo pro-pio. Busco trabajo estable por la zona del Maresme. email: [email protected]

AUXILIAR DE EMFERMERIA EN GERIATRIA. Ofrezco mis servicios como auxiliar de ge-riatria para trabajar cuidando personas mayores. Carolina. [email protected].

SEÑORA BUSCA FAENA: Lim-pieza, canguro, auxiliar de coci-na, friega platos. Trabajos serios, horarios y precios a convenir. Con referencias. Tel.627.13.35.94.

CUIDADOR DE PERSONAS MAYORES. Sr. de 50 años busca trabajo para cuidar de personas mayores. fl [email protected]

CUIDADORA. Sra. responsable busca trabajo para cuidar perso-nas mayores o niños, en mataró y cercanias. Tel.622.81.66.93.

NOI BUSCA FEINA: Ajudant de cuina, quart fred, renta-plats, pica, cambrer o ajudant, dependent, mosso de magat-zem amb carnet de carretoner. Tel.625.28.19.81.

TREBALLDEMANDA

DIVERSOS

LLOGO TERRENY AGRÍCOLA ARGENTONA de 10.000 m2, totalment pla, amb aigua i llum. En plena producció d’horta. [email protected]

ESPAI DE MATERNITAT I CRI-ANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Refl exologia, assessora-ment portanadons, Acompanya-ment doula. www.espaimimam.com. Tel.650.95.92.88

VACÍO PISOS, GRATIS. Vacío pi-sos, gratis, recojo lo que ya no qui-eres, muebles, ropa, libros, elec-trodomésticos, menaje del hogar... [email protected]

OPORTUNITAT DE NEGOCI. Crea el teu propi negoci treba-llant desde casa o l’ofi cina de l’empresa, per a més informa-ció truca al 638651712 i pre-gunta per la Sra. Isabel. [email protected]

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fi txer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: [email protected] en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat benefi ciats amb el premi. Un cop confi rmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notifi cació, podran identifi car-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de desembre van ser: MARIA DEL MAR ALARCÓN TENÉS, DAVID BASTIDA GONZALEZ, PILAR MOLINS GRAUPERA i NOEMÍ CAUPENA VIDAL.

SALUT IBELLESA

SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO (titulado). Repara-cion de PCs y portátiles confi gu-racion de ADSL o cualquier otro problema, hardware o software. [email protected]

HERBALIFE distribuidor inde-pendiente. Entregamos sus pedi-dos en toda España peninsular a domicilio en 24-48 horas labora-bles solicite sin compromiso infor-mación en: www.controla-tupeso.com. [email protected]

SERVEI DE PSICOLOGIA INTE-GRAL. Resolució de confl ictes i crisis, personals o de parella. Te-ràpies de creixement conscient. Preu a convenir. 93.757.00.71.

PINTORES DEL MARESME. Piso completo 3-4 habitaciones material incluido 500 euros pro-fesionalidad y experiencia lim-pieza, nos adaptamos a su eco-nomia. Sr. Roberto 674.76.48.50.

PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy económicos, lim-pio, rápido y de toda confi anza, experiencia y puntualidad. Pisos, comunidades, casa, etc. Sr. Mo-lins 697.85.08.88.

JARDINER AUTONOM. Podes, manteniment disseny,etc. www.la-fl orametller.net. Tef.615.615.639.

UCREATE. DESENVOLUPA CREATIVITAT. Ets emprende-dor? Vols que una empresa et subvencioni o t’ajudi a tirar enda-vant el teu negoci. Uneix-te a la nostra web. [email protected]

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

20%descompte

Dillunstarda i dijous

COMPRA · VENDA

VENDO PATINETE. Práctica-mente nuevo. Precio 20 euros. Tel.677.59.89.37.

VENC EL CAPITAN TRUENO 55 de la 1ª Edició (del 59 al 66), i els primers 32 (primer volum, i tapes) del facsímil-Dan, del 80. Altres còmics. Econòmic. [email protected]

VENC LOT DE JOCS DE LEGO. Venc lot de jocs de Lego per valor de mes de 600€ per 250€. Amb caixes 3409, 7262, 7257, 7418, 7414, 7417, 5986, 4508, 6473, 4970, 6433, 4709, 4728, 4853, 4850, 45. [email protected]

VINILS ORIGINALS BEATLES. Particular Ven discos dels Beat-les i d’altres anys 60/70 Dóno in-formacio a interessats. Bon preu. [email protected]

VENDA MOTOR FUERABORDA. Vendo motor Tohatsu: 8 CV, 2 ti-empos. Caña corta. Año 2005. En muy buen estado y pasada re-visión mantenimiento recientemen-te. 600 €. [email protected]

VENC TALLER S/P. Venc taller de viseras i fornitures per gorres. [email protected]

RENAULT CLIO III. 100CV 1.4L 3.600€. Pack Dynamique febre-ro 2006 gasolina / 115.000Km / Pack Look / Llantas 16”/ ESP / ABS / Tapicería ISOFIX / ITV hasta 2014. Siempre ha dor-mido en garaje/no fumador. [email protected]

OBJECTES BRICOLATGE. Venc objectes de bricolatge a molt bon preu. Serres, clau anglesa, martell paleta, tornavís, ulleres prot., etc, També bons ganivets de cuiner. [email protected]

TEBEOS, CÒMICS, MAN-GA, ETC... Compro tebeos antics,còmics,Manga, àlbums de cromos, llibres, postals, ca-lendaris de butxaca, monedes, Playmobil, soldats de plom, per comprar. Tel.630.93.06.16.

VENTA DE VIDEOJUEGOS. Ven-do videojuegos de Mega Drive, Super Nintendo y Neo Geo CD, pedir lista de titulos y precios en [email protected].

LLIBRES DE 2ª MÀ. Llibres molt barats variats, sobre tot d’au-toconeixement i salut natural. [email protected]

COMPRO VINS I LICORS Be-nedictine, Calisay, Chartreuse i Karpy a 30€/ampolla. Ampolles velles i sense obrir. També com-pro altres licors, caves i vins vell. [email protected]

Page 31: Tribuna Maresme 271

31 TRIBUNAMARESME GENER 2013

Page 32: Tribuna Maresme 271