Tribuna Maresme Mes a Mes 243

TRIBUNAmaresmemesames

Número 243Setembre 2010

Més informació a www.tribunamaresme.com

FESTA DE LA VEREMA. Monogràfic especial de la XXXVI Verema: la sommelier Rosa Vila ens explica els secrets del vi, entre d’altres temes / COMERÇ. Conversem amb el coordinador de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, Carles Rocabert / PATRIMONI. Un tram de la Via romana de Parpers ja és visitable / FIRA. Canet de Mar obre la tercera edició de la Fira Mercat Modernista

ÀngelsBarcelói el periodisme

02 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNAmaresme | 03

EDITORIALLa tradició del vii el Modernisme

La XXXVI Festa de la Verema i la 3a Fira Mercat Modernista de Canet de Mar són dos bons exemples de la interrelació que es dóna al Maresme entre patrimoni, territori i una immillorable manera de dinamitzar la promoció econòmica alhora que es projecta el nom de la comarca portes enfora. En el cas d’Alella, la Verema s’ha tornat tota una tradició que en aquesta nova edició de la festa ve acompanyada en paral·lel de la creació d’un Consorci de la DO. Aquest ens haurà de permetre afrontar nous reptes per a la dinamització i promoció del vi de la DO. Molt més recent en el temps, la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar és una aposta que ha anat fent via i que permet que aquest municipi de l’Alt Maresme reivindiqui any rere any la potencialitat del seu patrimoni, i convidi, alhora que es visita el poble, a conèixer l’oferta comercial del municipi. En aquest mateix número de TRIBUNA Maresme entrevistem el coordinador de l’Àrea de comerç de la Diputació de Barcelona, Carles Rocabert, que apunta algunes de les amenaces i oportunitats del comerç de proximitat en uns moments de grans canvis en l’economia i de forta crisi. Precisament, l’esforç que des dels consistoris es fa en promoció econòmica, són importants inversions de futur. L’aposta pel comerç de proximitat demana, però, més, molt més, ultrapassa les competències de l’administració local i és més necessària que mai en aquests moments.

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. [email protected]@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

SUMARI

04EntrevistaParlem amb la coneguda periodista maresmencaÀngels Barceló sobrela comunicació avui.

10ComerçEntrevistem el coordinador de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, Carles Rocabert.

12La ViaRomanade Parpers

14OpinióUna àmplia selecció amb articles de temàtiques de la comarca. L’opinió de l’actualitat vista pels seus protagonistes.

22Rosa VilaLa sommelierens acosta als valors del món dels vins ila proposta que ofereix la DO Alella.

24DO AlellaEntrevistem al president de la DO Alella, Joan Antoni Pérez Roura, en el marc de la XXXVI Verema

26Canetes vesteix de Modernisme per celebrar la tercera edició de la Fira Mercat, carregada de propostes per a tots els públics.

34MascotesComerç solidari per ajudar els animals abandonats i les persones més desfavorides

36Agendaamb actes i propostes dels municipis dels pobles del Maresme, ordenats per dies i també per epígrafs temàtics

19La XXXVIFesta de la Veremaarriba a Alella per recordar la importància del vi de la DO.

28Secció d’Ensenyament amb informació i la millor oferta comercial Amb el suport de

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

AJU

NTA

MEN

T D

’ALE

LLA

ACN

04 | TRIBUNAmaresme

GENT DEL MARESME

On se sent millor, a la ràdio o a la te-levisió?

És una pregunta que, per mi, té una res-posta complicadíssima. Ara mateix em sento millor a la ràdio perquè puc fer peri-odisme i a la televisió ja no se’n pot fer. Em sento millor a la ràdio perquè és l’únic es-pai on puc fer la feina que jo sé fer, però a mi m’agrada molt fer televisió. I és curiós perquè tot i que ja hi sóc des del 2005, a la ràdio, continuo sentint-me més còmoda o amb la sensació de tenir més recursos a la televisió que a la ràdio, però clar, allà hi he estat molts anys, més de 20.

Vostè ha fet gairebé de tot en l’ofici periodístic. Com a enviada especial, quins actes que ha cobert destacaria?

Viure en directe la guerra dels Balcans o, fins i tot, la primera guerra del Golf o la mort del papa Joan Pau II. Crec, però, que el que més va impactar, el que més recorda la gent pel que va suposar, va ser retrasmetre en directe la caiguda de les torres bessones. A mi em va enganxar fent un informatiu en directe quan va començar a sortir fum d’una de les fines-tres, i a partir d’allà es va desencadenar tot el que es va desencadenar. Per a mi ha estat una de les feines més complica-des perquè jo estudio molt quan em pre-paro les coses, la improvisació no me la crec, i allò no m’ho vaig poder preparar, evidentment, perquè va passar mentre estava en directe. Tenia la sensació que jo estava transmetent el mateix que ha-gués fet qualsevol ciutadà que mirés la televisió en aquell moment, hi havia es-tones que no sabia pràcticament què dir perquè no em creia el que estava passant. Aquest és un esdeveniment que a tots els que treballàvem aquell dia ens va marcar especialment.

Entrevista a la periodista Àngels Barceló

“La ràdio amb piles no desapareixerà mai”

Parlem ara de la TDT, que ha donat un gir a l’oferta televisiva. La qualitat creu que se n’ha ressentit?

Absolutament. Però la qualitat de la televisió crec que fa molts anys que està ressentida. De fet, vaig abandonar la te-levisió voluntàriament, un dia vaig de-cidir que no volia treballar en un mitjà en el qual no es pot fer periodisme, en-trevistes o no es poden tocar els temes a fons. Ja fa temps que protesto, penso que la televisió ha de tenir de tot, ha de tenir

Àngels Barceló és una periodista amb una intensa trajectòria als mitjans de comunicació audiovisuals. Corresponsal, presentadora de telenotícies, entrevistadora i comunicadora tot terreny, va començar a Catalunya Ràdio i TV3, passant per Telecinco, Cuatro i Canal +. Actualment treballa a la SER, fent ‘Hora 25’, el degà dels programes informatius a la ràdio espanyola, un nocturn de 8 a 12 amb informació, anàlisi, entrevistes i notícies. Barceló viu a cavall entre Cabrera de Mar i Madrid. Hem pogut parlar amb ella sobre la seva experiència en el món de la comunicació.

TRIBUNAmaresme | 05

entreteniment i entreteniment fins i tot que a molta gent no li agradi, però també ha de ser una cosa molt equilibrada. Amb l’arribada de la TDT se n’ha ressentit la qualitat, clar, perquè hi ha molts més ca-nals, però cap canal cuida la qualitat, al contrari, tots han agafat gairebé el model dels canals que ja teníem, en un moment en què jo crec que la programació televi-siva és molt dolenta, molt dolenta.

Les noves tecnologies de la comunica-ció han imposat també nous registres.

Sí, internet ens està modificant a tots. Quan m’aixeco, el primer que faig, abans de baixar a baix a fer el primer cafè, és connectar-me, a veure què, al marge que hagi escoltat a la ràdio les notícies. Com a consumidors ens ha modificat els hà-bits, i com a treballadors estem obligats a canviar, perquè jo no puc sortir a expli-car qualsevol cosa que internet ja ho ha donat abans. Com a periodista, me n’as-sebento abans a través de pàgines web, és a dir, hem de canviar tots una mica el xip, no una mica, una mica molt el xip. I nosaltres, a la ràdio mateix, hem de cons-truir una altra manera de fer ràdio, una altra manera d’entendre, entre altres co-ses perquè la joventut no escolta la ràdio o molt poc. No dic que no l’escolta per-què sempre que ho dic a la ràdio sempre truquen joves dient que l’escolten. Però els joves, com a molt, escolten música i la ràdio parlada com l’entenem nosaltres els costa molt. Potser els hem d’entrar a través de la via d’internet.

Aquesta batalla, doncs, pensa que la guanyarà internet a la televisió i a la ràdio?

A la ràdio jo crec que no la guanyarà. Et poso un exemple: poc després del ter-ratrèmol de Xile vaig entrevistar la pre-sidenta, Michelle Bachelet, i en mig de l’entrevista va dir una cosa que a mi em va arribar moltíssim: “Suerte tuvimos de la radio a pilas, porque se cayeron las redes, se cayeron todos los sistemas y la gente con la radio a pilas se enteró de lo que estaba pasando.” Per això jo penso que la ràdio no desapareixerà mai, però, sobretot, la ràdio amb piles, penso que no desapareixerà mai. Jo crec que tots els mitjans conviuran, el que passa és que tots s’hauran d’anar adaptant a la nova manera d’entendre la comunicació.

Abans parlàvem de l’oferta. Com més oferta informativa, més la pluralitat?

No. No té res a veure. Tu abans parlaves de la TDT, jo crec que una prova són les tertúlies polítiques que es fan a la TDT, és a dir, la pluralitat és inexistent. No hi ha pluralitat, és molt difícil, però està en tots els mitjans. Quan vaig arribar a Madrid es parlava molt del periodisme de trinxeres i jo deia: “Home, no serà tant”, o “Potser això canviarà”, però continua sent perio-disme de trinxeres. Vull dir que tu ets a un costat o a un altre i si tu no hi ets perquè mai t’has posicionat, ja s’encarregen ells de posicionar-te, de situar-te a un lloc, amb unes etiquetes. Això és així.

Parlem dels orígens. Com va arribar al periodisme?

De casualitat. Jo no tenia vocació de periodisme. Quan vaig acabar de fer COU, havia de preinscriure’m a una uni-versistat i a mi m’agrada molt l’esport, m’agrada molt el futbol, sóc molt del Barça i vaig pensar que si em feia perio-dista podria ser periodista esportiva i po-dria anar darrere del Barça i vaig pensar: “M’hi dedicaré”. Anava a dir que mai he fet periodisme esportiu però no és cert, vaig fer l’Eurocopa i ara he fet el Mun-dial amb Cuatro, però, de fet, mai no he tocat el periodisme esportiu i la vocació em va anar entrant a mesura que hi vaig anar treballant, però va ser per pura ca-sualitat, em vaig apuntar a periodisme com em podria haver apuntat a qualsevol altra carrera. No tenia una vocació clara. La vocació se m’ha fet amb els anys.

Aleshores va entrar als mitjans pú-blics catalans.

Vaig començar a treballar a Catalunya Ràdio. Feia quart de carrera i va ser quan va començar a funcionar la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i em vaig assabentar que feien unes proves de re-dactors a Catalunya Ràdio. Hi vaig anar, vaig dir que sabia escriure perfectament català, cosa que era falsa perquè jo sóc d’educació castellanoparlant, i em va sortir bé, vaig tirar endavant. D’allà em van dir que hi havia uns càstings a TV3 i vaig anar-hi, però des de quart de car-rera, per això em queda una assignatura per acabar la carrera, perquè em vaig po-sar a treballar i vaig dir: “Ja ho faré, ja ho faré” i no la vaig acabar mai.

L’audiència determina que els pro-grames existeixin o no. És el millor barem?

No. Jo abans comentava que vaig de-cidir deixar la televisió voluntàriament. Un dia vaig entrar al despatx del meu cap i li vaig dir: “Plego, me’n vaig”, no tenia cap altra feina quan vaig decidir això. “Me’n vaig, aquest és un mitjà en el qual estic patint molt”, i entre altres coses, estava patint molt pel tema de l’audièn-cia. Cada matí, quan era a Telecinco i feia

l’informatiu del vespre, de dos quarts de nou o de les nou, tenia les audiències, i un cap que no entenia perquè un dia anava bé i un altre dia anava malament, i jo li deia: “Doncs les notícies són aquestes”, i ell responia: “No hi pots fer res?”, i jo li tornava a dir: “Home, sí, sí que puc fer, puc modificar l’ordre de les notícies, puc donar-li més importància a alguns fets que jo considero que no són notícia...” I això era el que em demanaven i això era el que jo no estava disposada a fer. És a dir, va arribar un moment en què confec-

cionava l’escaleta del meu programa no pensant en l’actualitat, no pensant perio-dísticament, sinó pensant en l’audiència, i aquest va ser el dia que vaig dir: “Això no, això no és així”, i vaig deixar-ho.

L’audiència porta recursos econò-mics. Suposo que aquest sistema no canviarà.

No. Jo ho entenc, sobretot a les pri-vades. Ells han de guanyar calers i si els guanyen és d’aquesta manera. Doncs ca-dascú amb la seva empresa pot fer el que

Amb l’arribada de la TDT se n’ha ressentit la qualitat, clar, perquè hi ha molts més canals, però cap canal la cuida

Tu ets a un costat o a un altre i si tu no hi ets perquè mai t’has posicionat, ja s’encarregen ells de posicionar-te

Gent del Maresme. Àngels Barceló

06 | TRIBUNAmaresme

vol. Però jo no vull formar part d’aquest joc ni vull estar-hi, jo me’n vull anar a dormir cada nit ben tranquil·la.

Tornant a la televisió, els reality show, la premsa rosa, és realment el que vol la gent o és el que els donen?

Jo no ho sé, és allò de què va ser pri-mer l’ou o la gallina. Però la gent s’ho mira. Sempre dic el mateix, la gent s’ho mira i són els programes que tenen més audiència, llavors, clar, els programadors aposten per aquests perquè saben que això els funcionarà a nivell d’audiència i els farà entrar calers. Jo crec que l’única clau seria que tots es posessin d’acord, els retiressin i posessin un altre tipus de programa. Recordo que quan Telecinco va començar amb això dels realities, que vam ser els primers, jo era allà i amb els companys de redacció, amb els periodis-tes, dèiem: “Això ha de ser temporal”,. Estic parlant del 98 o 99, és a dir, fa 10 anys i dèiem: “No, no, això ha de ser una moda”. No, no ha estat una moda, això continua sent així. Però la gent s’ho mira, i a mi no em serveix que després ho criti-quin, a més en tinc moltes converses, amb amics, amb família, allò quan seiem a tau-la i tothom diu: “Oh, és que aquell progra-ma que fan...”. “Bé, però tu te’l mires, no? perquè si no, no me n’estaries parlant”. Llavors no sé quina és la solució, que els prohibeixin per decret, però com que jo estic en contra de les prohibicions… però potser és l’unica manera (riu).

Des de la seva experiència com a en-trevistadora, què s’ha d’aconseguir de l’entrevistat?

Que et digui el que tu vols que et digui. Jo quan m’assec davant d’un entrevistat sempre em plantejo que és el que vull que m’expliqui. Llavors, buscar la fórmula perquè t’ho digui. Cada cop és més com-plicat. El meu gènere, malauradament, és l’entrevista política i és impossible que et diguin res. Jo hi ha dies que faig una entrevista a un polític que a la segona pregunta li diria: “Sap què li dic? que ja se’n pot anar”, perquè no em dirà res. És que, a més, ha arribat un punt en què jo ja sóc molt directe, perquè és la nostra fei-

na. Li fas la pregunta, no et contesta, l’hi tornes a fer, i a la quarta vegada li dius: “Deixo d’insistir, oi?, perquè continuaré insistint i vostè no em contestarà, no?”. Llavors, el que has de conseguir és això. Jo disfruto molt més fent entrevistes a gent anònima, a gent que ha fet coses que val la pena explicar, que tenen ganes d’explicar-ho i, en aquest camp, a mi el que m’agrada és que el convidat se senti a gust, generar un clima de tranquil·litat i de comoditat, que ell vagi parlant i se’n oblidi, que és a la ràdio i que allò ho està escoltant molta gent. Però això és a l’en-trevista que no és política, a l’entrevista política tu vols el titular i fas l’entrevista pensant en el titular, que per això l’has convidat. I això cada cop és més difícil. Si te’l volen donar te’l donaran encara que tu no els facis la pregunta.

S’han professionalitzat més el polí-tics, potser?

Ells sí. Tu si convides un polític i imme-diatament et diu que sí és que alguna cosa vol. Llavors, quan li fas l’entrevista, potser tu no li anaves a fer una pregunta, o no li anaves a fer al començament, sobre aquell tema en concret i ell ja s’ho fa venir bé per enviar-te el missatge. En canvi, el dia que tu el vols perquè doni explicacions d’una cosa determinada, no te les dóna.

Catalunya, en relativament pocs anys, ha viscut una evolució important en els seus mitjans públics. Vostè que hi ha treballat, com els veu actualment?

Els segueixo molt poc, si et sóc sincera, perquè visc a Madrid més que aquí. De la ràdio en puc parlar menys perquè és veritat que Catalunya Ràdio la segueixo molt menys. Fa molts anys sí que la se-guia quan treballava aquí, però a Madrid la segueixo molt poc. Però a la tele hi ha una cosa que és evident i és que allà se-gueixen treballant professionals que hi són des del començament. Jo crec que hi ha un nivell de professionalitat a TV3 i a Catalunya Ràdio també, no en tinc cap dubte, brutal. L’altra cosa és el que els polítics o la gent que els polítics han de-signat perquè portin aquestes empreses, deixin fer als seus treballadors. De fet, tu vas a Madrid i quan et diuen: “Jo m’he criat a TV3 o jo he sortit de TV3”, és una garantia que aquella persona funciona, ho sap fer, i això continua sent així afor-tunadament. L’altra cosa és com ho gesti-onen els polítics. Jo crec que tot això que van fer de canviar el sistema de triar els que dirigien TV3, el consell aquest que no recordo com es diu, que al final és que cada partit polític aporta la seva quota, a mi això em sembla lamentable. Però em sembla tan lamentable com el que ha

passat ara mateix, que ho han acordat al Congrés, a Catalunya hi ha hagut molta bronca, a Catalunya i a totes les televi-sions públiques; a Televisió Española hi ha hagut sempre molta bronca amb els blocs electorals. Doncs això els partits polítics han volgut que això es faci tam-bé ara a les televisions privades. Així no anem bé, així no ens deixen fer la nostra feina. Per això et dic que jo crec que hi ha molt bons professionals tant a TV3 com a Catalunya Ràdio, no en tinc cap dubte, l’altra cosa és com els partits polítics, i no poso cap sigla, volen que es gestionin aquestes empreses. Creu, doncs, que ha estat un error apli-car un mecanisme així als mitjans?

Crec que sí. Penso que les empreses privades de comunicació les porten gent que en sap, gestors que en saben , i així els va, i així els funciona. Telecinco és modè-lica en quant a guanys. T’agradarà o no t’agradarà la programació però és modè-lica en guanys perquè la gent que està al capdavant són professionals. Aquí, com que tothom vol la seva quota, doncs és el que passa, hi ha els embolics que hi ha, que si un dimiteix, que si l’altre dura no sé quant, passa a tot arreu. Però hauríeu de veure Telemadrid, és per tallar-te les venes, jo al vespre en arribar a casa veig

Jo quan m’assec davant d’un entrevistat sempre em plantejo que és el que vull que m’expliqui

Jo disfruto molt més fent entrevistes a gent anònima, a gent que ha fet coses que val la pena explicar, que tenen ganes d’explicar-ho


TRIBUNAmaresme | 07

l’últim informatiu, el de tancament, el de la una de la matinada i no dono crè-dit al que s’emet, és un insult, és un insult a l’ofici de periodista, a la intel·ligència dels ciutadans... és una cosa brutal.

Què és el que no ha fet encara com a professional del periodisme i li agra-daria fer?

No ho sé perquè tampoc m’he plante-jat mai el que volia fer. He fet les coses perquè m’han anat sorgint. Vaig estar a la ràdio, només vaig ser-hi nou mesos, però perquè em va sorgir la possibilitat d’anar a la tele. Me’n vaig anar a la tele i, quan portava 13 anys allà, em va sortir la pos-sibilitat d’anar a Madrid a treballar amb una altra televisió d’àmbit estatal, però jo mai em marco què és el que vull fer. El que si és veritat és que sóc molt de cicles, quan vaig abandonar la tele va ser perquè havia acabat un cicle; això sí que ho tinc clar, quan ja no disfruto fent el que estic fent. Però el que em queda per fer... em queden per explicar moltes coses que em continuaran sorprenent. Abans posava l’exemple de les torres bessones, quan va acabar tot aquell dia tan llarg la que ara és cap d’informatius de TV3, he treballat amb ella molts anys i som molt amigues, em va trucar i em va dir: “Podemos reti-rar-nos ja, no?”, i jo li vaig dir: “Et diria que sí, perquè alguna cosa més gran que això jo crec que no ho veurem”, però sí, sempre hi ha alguna cosa que et continua sorprenent, llavors, el que em queda per fer és continuar explicant coses que em continuïn sorprenent.

La premsa no passa pels seus millors moments. S’ha de reinventar, potser?

La premsa té un problema, al marge de reinventar-se, que jo crec que tam-bé ho necessita, que la crisi econòmica està sent especialment dura amb aques-ta professió nostra. Els professionals bons van plegant, la precarietat laboral està a l’ordre del dia i no amb la gent que comença sinó amb la gent que ja porta molts anys. Llavors jo crec que aquesta professió nostra i els mitjans el que hau-ríen de fer és aturar-se tots un moment i dir: “Què volem ser? Què volem fer?”,

primer en quant a garantir la seguretat dels treballadors, la seguretat econòmica dels treballadors i unes mínimes garanti-es, després no consentir que se’ns toregin els polítics. Hi ha un seguit de coses que tenim a la llista que hauríem de resoldre i que no resolem. Crec que reinventar-se no és la paraula, el que hauríem de fer és aturar-nos un moment i mirar com ens en sortim, d’aquest mal moment.

Aconsellaria als joves que estudiïn pe-riodisme?

A mi m’agrada molt anar a les universi-tats a fer xerrades, perquè la perspectiva que dóna la gent que està en actiu és molt bona per a la gent que està estudiant.

Fins fa un parell d’anys quan acabava de fer una xerrada, sempre hi havia algú que s’aixecava i et preguntava: “Faig bé en vo-ler ser periodista?”I jo sempre deia: “Sí. És el teu somni? Has de ser periodista”, i entenc per ser periodista des de treba-llar a la ràdio municipal de Cabrera, fins presentar un informatiu a prime time en una gran cadena, això és fer periodisme, és igual on el facis, a Cabrera, a Madrid... però des de fa un parell d’any, quan em fan aquesta pregunta, tinc els meus dub-tes, perquè veig en la precarietat amb què treballen els joves avui dia i és molt difícil tirar endavant, molt difícil. Jo estic envoltada de gent jove que treballa amb mi, quan jo vaig començar tothom ho feia

amb precarietat però sabies que amb els anys allò aniria canviant, però ara... jo ho recomano perquè si és el que tu vols ho has de fer i te’n sortiràs, però no ho sé, ara no sóc tan contundent com era abans.

Mentre entrevistava algú, ha passat un mal moment?

No, mal moment no, sempre et que-des, a vegades, amb el mal regust, com t’he comentat abans, sobretot quan en-trevistes algun polític, aquest regust que no he aconseguit que em digués el que jo volia que em digués... Tot i que amb els anys m’està sortint el que en castellà es diu “me está saliendo callo”. Llavors, sóc molt més bèstia, ja passo gairebé de ser


08 | TRIBUNAmaresme

ben educada, bé, ben educada ho con-tinuo sent però vaig molt més directa. Sempre et quedes amb el regust de si a la gent “Li haurà arribat? He aconseguit que m’expliqués allò?”, però no, mal mo-ment tampoc. A mi m’agrada molt l’en-trevista, a mi de tot el que faig en les qua-tre hores de programa el que és per a mi més agradable és quan puc entrevistar algú, a mi m’agrada molt l’entrevista.

S’hi sent a gust al Maresme. Què hi troba a faltar?

Mira, jo estic de vacances no fa un mes encara, fa tres setmanes i l’altra dia em preguntaven: “Baixaràs algun dia a Barcelona?”, perquè no baixo a Barcelona, jo faig Madrid-Cabrera, no trobo a faltar Barcelona en concret, no trobo a faltar les grans ciutats, jo aquí hi tinc de tot i a mi la veritat és que aquest poble m’ha donat una cosa i és la tranquil·litat. Vaig marxar a treballar a Madrid que la meva filla tenia tres anys i el fet que la meva filla hagi crescut en un ambient com el de Cabrera a mi això m’ha donat molta tranquil·litat, perquè no només tenia una xarxa familiar que em donava suport si jo tenia algun pro-blema o si la meva filla tenia algun pro-blema quan jo no hi era, sinó que tenia una xarxa d’amics del poble. És a dir, jo podia trucar a qualsevol lloc, a qualsevol amiga, a qualsevol mare, com que et co-

neixes més amb la gent és un entorn molt menys hostil i a mi això m’ha facilitat moltíssim la vida, jo estic encantada.

Treballant a Madrid té una perspec-tiva probablement diferent de la situ-ació actual de tensió que es viu entre Catalunya i Espanya.

Crec que està tot molt exagerat. Jo vaig arribar a Madrid el 97, a més, marxant de TV3 i hi va haver gent que no ho va en-tendre. Des que vaig marxar a Madrid no hi ha setmana que no hi hagi algú que em pregunti: “Com et tracten a Madrid?”, i jo sempre he de dir el mateix: “Perfecte”.

Jo a Madrid em dic Àngels Barceló, no he hagut de canviar el meu nom, jo enraono català als llocs públics, als taxis, jo no he tingut mai cap problema. Hi ha un pro-blema de... no vull dir pedagogia perquè està molt gastat, però sí que crec que ells no entenen, no ja la realitat catalana sinó el sentiment, i no parlo d’un sentiment nacionalista ni independentista, parlo d’un sentiment catalanista. Els costa en-tendre-ho. Costa molt explicar-ho. Però jo crec que es pot explicar i que es pot entendre. Ara, també et dic una cosa, els polítics, ni d’allà ni d’aquí, ajuden gens que s’entenguin aquestes coses. I des-prés, que qualsevol malentès també es cura o s’acaba entenent si vas d’un lloc a l’altre, si fas molts trajectes d’Ave o abans quan agafaves el pont aeri.

És optimista, doncs, en aquest mo-ment?

Jo sí sóc optimista. Però és que tenim un problema i el problema, insisteixo, continuen sent els polítics, els d’aquí i els d’allà. L’altre dia vaig veure una entrevis-ta a TV3 que li feien al Quim Gutiérrez, que és un actor català, criat a TV3 com jo i que ara triomfa a Madrid, i el periodista li va preguntar: “Deu ser dur ser català a Madrid?”, i el Quim deia: “No, no”, i és que no és dur ser català a Madrid. Sí que tens un plus d’estar-te no justificant però sí explicant moltes vegades. A Madrid hi

ha gent que no entén que jo agafi el te-lèfon i parli en català amb la meva filla i t’ho pregunten, però ho pregunten per ignorància: “Ah, però tu amb la teva filla parles català?”, i dius: “Clar”, però no t’ho pregunten allò “ho estàs fent perquè jo sóc davant”; no, no, t’ho pregunten per ignorància, és a dir, ells no entenen que nosaltres entre nosaltres parlem català. I jo crec que són coses que s’han d’expli-car i que no es poden explicar ni des de la crispació, ni des dels mals entesos, ni des dels mals rotllos. I ara és un mal mo-ment, el que ha passat amb el Constitu-cional, la sentència de l’Estatut, sempre és un mal moment, sempre hi ha alguna cosa i sempre és un mal moment, però també et dic que jo sóc optimista i penso que tot és molt més fàcil i jo, o el Quim Gutiérrez o el Josep Maria Pou o el Lluís Homar..., és que et diria molta gent que ens trobem a Madrid i que parlem d’ai-xò moltes vegades i que no passa res, no passa absolutament res, tot és molt més fàcil, I jo aquí, sóc embaixadora de Ca-brera a Madrid, no para de venir gent de Madrid a casa meva i veuen que van a Can Roig a comprar i que resulta que els parlen en castellà perquè saben que no els entenen i no passa res. Vull dir que tot és molt més fàcil.

Text: Albert Calls Fotos: Enric Puche

Sempre et quedes amb el regust de si a la gent Li haurà arribat? He aconse-guit que m’expliqués allò?

A Madrid em dic Àngels Barceló, no he hagut de canviar el meu nom, enraono català als llocs públics, als taxis, no he tingut mai cap problema


TRIBUNAmaresme | 09

uDIJOUS, 9 DE SETEMBRE

Conferència: “L’economia catalana, un model malgrat tot”a càrrec del senyor Francesc Cabana i Vancells, historiador.Saló de Sessions de l’Ajuntament (La Riera, 48), a les 20 h

Organitzen: Ajuntament de Mataró i Òmnium Cultural

uDISSABTE, 11 DE SETEMBRE

XVI Cursa popular Intersport MataróSortida a les 9 h al passeig del Callao (CN Mataró)Organitzen: Intersport Mataró-Ronda 43 i Centre Atlètic Laietània.Col·labora: Institut d’Esports.

Ofrena Floral a Rafael CasanovaOfrena institucional i de les entitats.A la plaça de Rafael Casanova davant el monòlit,a partir de les 10.30 h

Concert del Jove Cor i Grup Instrumental Iluro de l’Aula de Música MasafretsA la plaça de Santa Anna, a les 19 h

DIADA NACIONALDE CATALUNYAONZE DE SETEMBREDE 2010

Falç

de

final

s del

s. X

IX, 4

0 x

20 c

m. M

useu

de

Mat

aró

/ Fot

ogra

fia: S

ergi

o R

uiz

L’ESPAI DE VALORS

Aquest mes, ‘Valors i esports’

Ho teníem pendent, perquè els es-ports i tot el que rodeja aquest món són una part molt important de la nostra societat. Havíem parlat de temàtiques com l’esforç, molt vin-culades al camp esportiu, però no havíem dedicat mai el monogràfic d’un Valors a aquest àmbit. Inici-em aquest curs 2010-2011 saldant aquest deute amb un monogràfic protagonitzat per José Luis Blanco, l’atleta català que l’1 d’agost es va endur la medalla de bronze en els 3.000 metres obstacles als cam-pionats europeus d’atletisme de Barcelona. L’altra peça del mono-gràfic és un reportatge del nostre company Toni Rodon sobre l’Iluro Hoquei Club, una entitat mataroni-na que ha fet un gir de 180 graus en la seva estructuració gràcies a un treball de reflexió a partir dels valors. Una autèntica proesa co-mandada pel president de l’entitat, Oriol Cortada, que ens serveix per explicar fins a quin punt els esports poden ser un vehicle adequat per treballar valors essencials de la con-vivència humana.

Per a Valors s’obre un curs impor-tantíssim, que veurà néixer dues noves iniciatives molt importants. La primera és una sèrie de televisió al voltant dels valors que produirem per a la xarxa de televisions locals Comunicàlia. L’altra és la posada en marxa d’un cicle de conferències ti-tulat Economia i valors, que durem a terme al Tecnocampus Mataró-Ma-resme de bracet de la Fundació Bufí i Planas amb seu a Dosrius. El publi-cista Lluís Bassat serà l’encarregat d’obrir-lo el 21 d’octubre a les set de la tarda. Us hi esperem.

Associació cultural Valors

www.valors.org

10 | TRIBUNAmaresme

Carles Rocabert i Shelly és el coordinador de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona. Tècnic comercial en arts gràfiques durant 35 anys, va ser alcalde de Cabrera de Mar entre 1999 i 2007 (ERC), president del Consorci de Promoció Turística del Maresme entre 2005 i 2007, vicepresident del Consell Comarcal del Maresme i president de l’Escola Universitària del Maresme entre 2006 i 2007. Parlem amb ell de la tasca que es fa des de la Diputació de Barcelona entorn el comerç, un dels sectors econòmics més importants del nostre país, que representa l’11% del PIB i el 12% dels llocs de treball. Precisament, el comerç de proximitat genera proporcionalment més llocs de treball que d’altres formats comercials i es troba en un important moment de canvi que analitzem en aquesta entrevista.

El comerç de proximitat ho té cada cop més difícil? Hi ha qui apunta que està condemnat a mort.

El comerç de proximitat és com la sal de la vida dels nostres pobles i ciutats. Sense aquest comerç no seríem com som. Dificultats? Quin sector econòmic no en té? Cal una adaptació constant a les noves tendències, necessitats i canvis de costums.

La nova llei de comerç aprovada pel

COMERÇ

“El tracte directe, el consell, la recomanació, la confiança, són

valors que tenen més futur que mai”

Entrevista al Coordinador de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, Carles Rocabert

Parlament de Catalunya a finals del 2009 garanteix el model comercial ca-talà de proximitat al regular que les no-ves implantacions comercials s’han de fer en trama urbana consolidada (TUC). Allà on vivim les persones és on hi ha d’haver el comerç.

Quins són els problemes principals amb què s’enfronta aquest tipus de comerç i que vostès detecten?

La dificultat de ser coneguts, l’adapta-ció als canvis d’hàbits de la ciutadania, trobar personal disposat a fer l’horari comercial i el relleu generacional, són potser les amenaces més importants que té el comerç de proximitat.

Sense que serveixi de generalització, ja que hi ha empreses exemplars que es-tan fent molt bé la seva feina, detectem una manca de formació i professionalit-zació en molts dels negocis. Les dimen-sions són excessivament petites, tant en metres quadrats com en nombre d’esta-bliments gestionats per la mateixa em-presa. Això repercuteix negativament a l’hora de gestionar les compres, com per poder oferir una gamma tan àmplia com es pugui de productes.També detectem que costa molt que in-verteixin en promoció i que ho facin co-ordinadament a través de les associaci-ons de comerciants, que són imprescin-dibles per fer front a la competència dels

ENRI

C PU

CHE

TRIBUNAmaresme | 11

www.reformasdecor.comAv. del Maresme, 147-159 (Ctra. N-II, frente estación)

08302 MATARÓ · [email protected]. 93 757 45 12 · 692 05 81 55

COCINA COMPLETADe 20 a 25 mts. de pared. 3 mts. lineales de muebles altos y ba-jos (modelos a escoger). Grani-to y electrodomésticos (encime-ra, horno, campana y fregadera todo inox Teka). Electricidad y fontanería. Bajar techo (alumi-nio). Mano de obra incluida.

BAÑO COMPLETODe 15 a 20 mts. de pared. Mue-ble marrón o blanco lacado de promoción. Sanitarios: bidé, ino-doro, plato ducha o bañera y gri-fería Victoria. Electricidad y fon-tanería. Bajar techo (aluminio). Mano de obra y mámpara vidrio incluido.

fontanería. Bajar techo (alumi-nio). Mano de obra incluida.5.900€

Mano de obra y mámpara vidrio incluido.3.800€

REFORMA COMPLETA DE SU VIVIENDA

BAÑO COMPLETO.

COCINA COMPLETA.

PUERTAS: Colocación de 5 puertas haya o similar + vi-driera con maneta incluida.SUELOS: Colocación de gres o parquet, 65 m2 (aprox.) de vivienda.VENTANAS: Colocación de 6 ventanas de aluminio en blanco (1x1,20 mts. aprox.)

SUPER OFERTA DE PROMOCIÓN: 19.800 €

CON ESTA OFERTA LE PINTAMOS EL PISO

Si usted es mayor y la bañera es un obstáculoLe colocamos un plato de ducha en un solo día. Y este mes, con el recorte del anuncio le regalamos la mampara.

POR 1.190 €

parcs comercials o les grans superfícies. Aquests sí que inverteixen grans sumes en la seva promoció.

I les oportunitats que aquest tipus de comerç té, quines serien?

La proximitat per si mateixa ja és un gran valor. Poder anar a comprar sense emetre CO2 ha de ser el futur. Anar a un parc comercial consumeix 10 vegades més energia que anar a un mercat mu-nicipal.

El tracte directe, el consell, la recoma-nació, la confi ança, són valors que tenen més futur que mai.

Qui millor que un bon professional per detectar els canvis en les necessitats de la clientela? La gran capacitat d’adap-tació s’ha demostrat en el temps. Els forns de pa en serien un exemple.

Quin suport donen des de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona al comerç de proximitat?

Treballem amb i per als ajuntaments. Proporcionem suport tècnic i econòmic per modernitzar i dinamitzar el comerç urbà, els mercats municipals, els mercats setmanals i les fi res locals, la majoria de les quals són realment fi res-mercat.

En col·laboració amb les cambres de Comerç, també a través dels ajunta-ments, oferim formació al comerciants.

Treballem pel prestigi de la professió, oferint formació de nivell universitari adreçada als tècnics municipals, direc-tors de mercats i fi res, i dinamitzadors i gerents dels centres o eixos comercials urbans.

El gran enemic d’aquest tipus de co-merç són les grans superfícies i els canvis d’hàbits?

La diversitat de formats comercials ha estat positiva. Tothom ha de poder triar on vol anar a comprar. Les admi-nistracions han de vetllar per mantenir un bon equilibri i per garantir que els centres del pobles i ciutats siguin vius i dinàmics, ja que són garantia de cohesió social i prosperitat.

Els canvis d’hàbits necessiten una

adaptació que ja s’està produint, però cal fer-ho amb més intensitat i rapidesa. La formació és cabdal, com també ho és treballar conjuntament associacions i ajuntaments.

L’encaix amb la legislació europea fa por als comerciants petits i mitjans. Què es pot fer des de l’administració catalana en la seva defensa?

La nova Llei de Comerç, ja esmentada, crec sincerament que garanteix el model de comerç català de proximitat. Excep-tuant productes especials com els auto-mòbils, tota nova implantació s’ha de fer dins de la ciutat. Els municipis tenen la facultat i obligació de delimitar dins la trama urbana consolidada (TUC) els usos comercials. D’ells depèn com seran els nostres pobles i ciutats en el futur, també comercialment.

Quins valors es poden potenciar amb el comerç?

Des de l’Àrea de Comerç promocio-nem els Mercats Municipals com a in-tegradors, saludables, sostenibles i res-ponsables. Aquest valors són extensibles a tot el comerç de proximitat.

Us heu preguntat mai com serien els

carrers principals i els centres dels nos-tres pobles i ciutats sense comerç?

La seguretat, la llum, la netedat, la vianalització generen vida perquè el co-merç de proximitat és vida.

Els mercats locals s’han d’adaptar als nous temps? Com? No hi ha cap més camí?

I tant, molts ja ho han fet i estan triom-fant. Els horaris, les gammes de produc-te, els productes ecològics, el producte de proximitat, la dimensió de la parada, l’ampliació de serveis com el servei a do-micili, l’aparcament... són instruments per millorar l’oferta. La captació de nous clients i la seva fi delització no és possi-ble sense canvis. Avui no s’entén que un Mercat Municipal no obri almenys dues tardes a la setmana.

La interrelació amb les grans àrees comercials sembla prou difícil. El co-merç local i urbà i les grans superfí-cies poden coexistir sense que el peix més gran es mengi el més petit? Això no sembla així.

Si el peix petit és àgil i professional no se’l menjarà ningú. Si està al cas, farà múscul, és farà més fort i segurament ja no serà tan petit. Exceptuant alguns co-merços molt especialitzats, que potser s’ho poden permetre, la tendència hau-ria de ser cap a la professionalització i gestió de més d’una botiga. Una botiga és una empresa i com a tal s’ha de gesti-onar. Per això donem tanta importància a la formació.

La qualitat i no el preu ha de ser un referent del comerç local? Hi ha un consumidor per a productes de quali-tat encara que siguin més cars?

Sí i no. La qualitat sempre és un bon referent. Però existeixen models de co-merços de proximitat on el preu és el principal valor. La proximitat és un valor per si mateixa i tant s’hi pot comprar per preu, per servei, com per qualitat, o per una combinació –cadascú la seva– de les tres. Sempre ha existit un consumidor per productes de qualitat que normal-

ment són més cars. En el futur n’hi haurà més, sobretot al voltant dels productes d’alimentació. Els productes ecològics, els locals d’altes qualitats nutritives i or-ganolèptiques, l’artesania alimentària i no alimentària tenen un gran futur.

Aquest consum de productes d’alta qualitat alimentària i artesanal no serà exclusiu de les rendes altes.

La proximitat amb Barcelona difi cul-ta el creixement del comerç de l’en-torn metropolità, com és el cas dels pobles del Baix Maresme, per exem-ple. Es pot plantar cara a aquest gran mercat que és Barcelona?

Ja s’està fent. Qui ho diu que no tin-guem un bon comerç a l’abast? A la ma-joria de poblacions es pot trobar de tot. Molt més del que es trobava 20 anys enrere.

Potser el que manca, en alguns muni-cipis, és promoció del seu comerç, donar a conèixer el que ja tenen i aconseguir invertir tendències que es van generar anys enrere. Cal que apostin pel que segurament és el sector econòmic més important que tenen i promocionin con-juntament comerç, serveis i restauració.

Les noves tecnologies faciliten un mercat global. Els comerciants es-tan en aquesta sintonia o encara falta molt camí per recórrer?

Hi ha de tot. En general hi ha molt camí per recórrer. Tampoc ens hem de desenlluernar per les noves tecnologies. Sempre és positiu tenir una web, però no tothom comprarà –especialment alguns productes– per internet. L’experiència –moltes vegades sensitiva– de la compra directa ajuda a la socialització i no hau-ríem de perdre aquesta experiència.

De totes maneres cal estar a l’aguait. Les noves generacions, nascudes amb el teclat a les mans, poden invertir algunes tendències –almenys durant uns anys i fi ns que no es socialitzin– i comprin la roba per internet amb les ofertes ja exis-tents de provadors virtuals.

Albert Calls

La diversitat de formats comercials ha estat positiva. Tothom ha de poder triar on vol anar a comprar

S’ha de vetllar per mantenir un bon equilibri i garantir que els centres del pobles i ciutats siguin vius i dinàmics

Anar a un parc comercial consumeix 10 vegades més energia que a un mercat

12 | TRIBUNAmaresme

PATRIMONI DEL MARESME

Una intervenció arqueològica patrocinada per Caixa Laietana consolida i fa visitable un tram de la Via Romana de ParpersL’obra ha estat promoguda per la Generalitat de Catalunya i realitzada per l’empresa mataronina Àtics. Compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona

Àtics ha realitzat aquesta passada pri-mavera la intervenció arqueològica per fer visitable una de les vies més impor-tants que es conserven a Catalunya: la Via Romana de Parpers. Els treballs ser-viran per acabar d’establir la cronologia d’aquest camí.

La restauració i consolidació del tram 9 de la Via Romana de Parpers, incoada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Monument Històric des de 1994, ha consistit en treballs de desbrossament, obertura i adequació del camí d’accés i la interven-ció arqueològica, impulsada pel Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. Un equip de tècnics d’Àtics, dirigit per

Francesc Busquets i Miquel Gurrera, ha estat l’encarregat de realitzar les tasques arqueològiques.

El propòsit de la intervenció a Par-pers, segons expliquen d’Àtics, és “poder convertir la Via Romana en un museu a l’aire lliure (parc arqueològic), per-fectament integrat en el seu medi na-tural, amb diversos nivells de lectura pel visitant: des d’una senzilla passe-jada per un camí o ruta històrica, una lliçó didàctica dels diferents sistemes i tècniques constructives usades des dels temps dels romans fins al segle XVIII per construir una via, fins a un jaciment on els especialistes pogues-sin posar en pràctica els seus coneixe-

ments teòrics d’una forma pràctica”. Segons explica el director del projec-

te, Francesc Busquets: “La intervenció en aquest tram és una dècima part del que s’ha de fer, també una prova pilot que ens permetrà veure què hem de fer amb les altres parts.”

D’aquesta manera, les persones que visitin el lloc “es trobaran el tram aca-bat a tocar de carretera, a la collada de Parpers”, comenta Busquets, i afe-geix que aquestes tasques “han de con-tribuir a establir els orígens de la via”. De fet, no s’ha acabat d’estudiar defini-tivament el camí històric que té orígens romans, però segurament referents més antics: medievals o prehistòrics i també

trams més moderns. Els treballs arque-ològics, per tant, contribuiran a explicar el jaciment i establir-ne la cronologia definitiva.

UN JACIMENT CABDALEl jaciment arqueològic del vell camí de muntanya de Parpers, un dels més im-portants que es conserven a Catalunya, està situat a la part nord del terme mu-nicipal d’Argentona i uneix el litoral del Maresme amb el Vallès. Era el pas natural per enllaçar la Via Augusta i les poblacions costaneres (Iluro) amb mu-nicipis romans de l’interior, com Aqua Calidae, l’actual Caldes de Montbui.

La data exacta de la seva construcció es desconeix, però hi ha constància de la seva existència el segle II dC gràcies a un mil·liari trobat a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, en el qual s’hi pot llegir el nom MV Sergius, iden-tificat com el cònsol romà que l’any 120 dC governava la Hispània Citerior. D’al-tra banda, també hi ha inscrita la indica-ció “XXI” milles romanes, equivalents a la distància que hi ha des del lloc de la troballa fins a Mataró.

Aquesta via es va continuar utilitzant fins a finals del segle XIX fins que va entrar definitivament en desús en cons-truir-se la carretera comarcal C-1415 Mataró-Granollers.

El tram de via que encara conserva restes d’enginyeria discorre des d’uns 200 metres abans d’arribar al Coll de Parpers, per la banda d’Argentona, fins a la propietat “Bell Racó”, prop de la Riera de Pins. Es tracta aproximadament d’un quilòmetre de recorregut amb un pen-dent que acusa desnivells del 8 i el 10% conforme s’avança en l’ascensió i també hi destaca la forta erosió que les aigües han produït en aquesta vessant.

“La Via de Parpers és un dels pocs exemples de camins històrics. Sabem, però, que és un camí amb molta tra-jectòria, que comencen al Maresme i lliga la plana del Vallès i el litoral. La seva importància també està reco-neguda en la seva incoació com a Bé Cultural d’Interès Nacional”, assegu-ra Busquets. Afegeix que el projecte de

TRIBUNAmaresme | 13

la Via Romana de Parpers neix el 2002-2003, quan l’Ajuntament d’Argentona encarrega un projecte d’estudi, restaura-ció i difusió del BCIN.

D’altra banda, al llarg de tot el tram de la Via es conserven nombroses res-tes dels murs de contenció que soste-nien la calçada, bastits amb una sòlida mamposteria. En alguns d’aquests murs encara s’observen, damunt del seu coro-nament, pilons guarda-rodes de secció cònica i d’una alçada d’un metre. També s’hi troben 10 contraforts de secció tri-angular i planta rectangular que sosteni-en aquests murs, entre d’altres aspectes constructius.

També, l’amplada mitjana de la via és d’entre cinc i cinc metres i mig. El pavi-ment no s’ha conservat a causa, segons es creu, del fet que feien servir el mateix sòl natural de sauló que l’erosió natural ha anat degradant posteriorment fins fer-lo desaparèixer. Tanmateix, s’han conservat les restes de clavegueram sub-terrani.

Pel que fa a les obres de fàbrica, en aquest tram existeixen dos ponts per salvar el Fons de la Gallega i un petit rierol. Tots dos presenten les mateixes característiques constructives i són d’un sol ull. Segons sembla, entre els segles XVI-XVII les voltes d’aquests ponts es van enfonsar. El de més al nord va ser eliminat i l’altre, en canvi, va ser reparat.

En els treballs arqueològics s’ha po-gut documentar el desaigua subterrani que travessa la Via Romana i el pou de recollida d’aigües. Curiosament, en el procés d’excavació d’aquest es va recu-perar una moneda que data l’amortitza-ció i inutilització d’aquesta conducció: és de quatre quarts de Barcelona, de l’època de José Bonaparte (1808-1813), amb l’escut de la ciutat comtal i la data de 1813. També es va excavar un mur del

tram de la Via Romana que estava com-pletament cobert per sauló i vegetació i que havia quedat amagat.

La Via Romana de Parpers és un dels camins més importants que es conser-ven a Catalunya d’època romana. Ha es-tat estudiat des de finals dels segle XIX. Les primeres notícies documentals da-ten de 1887 i 1891, gràcies als estudis de Josep M. Pellicer i de Francesc Carreras i Candi. Posteriorment, van tenir lloc di-versos estudis i aixecaments topogràfics per part de la secció arqueològica del Museu de Mataró i del Servei d’Arqueo-logia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest jaciment permet situar-se en un entorn històric i arqueològic únic i molt inusual, ja que les restes arqueolò-giques més conegudes són edificis o fins i tot ciutats mentre que aquí estem davant d’una via de muntanya amb totes les se-ves dificultats tècniques de construcció i la fantàstica integració i adaptació al medi orogràfic natural d’aquesta zona.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE ÀTICSL’empresa mataronina, especialitzada en la gestió i difusió del patrimoni ar-queològic i històric, va rebre fa tres anys el Premi Puig i Cadafalch de Patrimoni per la recuperació de la Muralla del s. XVI dins del projecte de transformació del sector de Can Xammar, a Mataró. Recentment, Àtics ha fet intervencions arqueològiques al castell de Sant Ferran de Figueres i excavacions a l’Era d’en Serralta del nucli antic de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta darrera actuació ha permès posar al descobert una de les torres i part de la muralla medieval de la vila, construïda a mitjan segle XIII. Ac-tuacions, entre d’altres, a la qual cal su-mar la de la Via Romana de Parpers.

Text: Albert Calls. Fotos: cedides

La Via de Parpers és un dels camins més importants que es conserven a Catalunya d’època romana

La intervenció arqueològica en aquest tram és una dècima part dels treballs que s’ha de fer

Aquesta via es va continuar utilitzant fins a finals del segle XIX fins que va entrar definitivament en desús en construir-se la carretera comarcal C-1415 Mataró-Granollers

14 | TRIBUNAmaresme

OPINIÓ

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

ANUNCISESCOMBRARIES

No em refereixo, amb el títol, al lamen-table anunci promocional de “La Teva” d’aquest estiu, aquell dels joves remu-llant-se en una piscina amb una care-ta de rostres coneguts de TV3. Molts d’aquests rostres, per cert, precisament durant l’estiu és quan han fet vacances i per tant la “promo” ja passa a ser d’un absurd total. Faig referència al fet que d’un temps ençà sovintegen les publi-citats de productes que ens volen des-lliurar de les pitjors olors que es poden enfilar per les narius. Tot té dret a ser anunciat, però el problema és la forma, desagradable amb ganes. Des d’aquell que amb gran èmfasi proclama “¡Cómo apestan las tuberías!”, i aquell element que tapant-se el nas diu “¡Qué peste, qué peste!” (ho escric en castellà perquè, su-poso que per estalviar el tràngol als que posen veus, aquests anuncis no estan ni doblats). El que s’emporta la palma i el palmó, però, és el d’aquella noia de ca-mes estilitzades que tot ballant es pre-gunta en veu en off en què es deuen fixar d’ella els nois. En els ulls? En els movi-ments? I mentre tenim la vista clavada en les cames realçades pels llargs talons, l’única conclusió a la qual arriba la pre-ciositat en qüestió és que de segur que no es fixen en les seves pèrdues d’orina. El primer cop que el va veure, un amic va escopir la cervesa que en aquell mo-ment tenia a la boca. Sembla que s’es-forcin perquè –encara més– canviem de canal quan comença la publicitat. Per quin mar deu estar nedant la noia que entre aigües cristal·lines ens oferia fa anys un conegut gel de bany?

Xavier AmatPeriodista

De ben petit vaig créixer embolcallat d’allò que se’n diu sentiment indepen-dentista. A casa, com a moltes altres llars, tenien encara el record molt viu d’haver patit el fet de veure desballes-tada una esperança, una República Catalana que havien arribat a tocar amb els dits. Llavors encara s’explica-ven històries tot havent sopat i si bé ara se m’esborronen —no sóc persona de gran memòria—, recordo perfecta-ment el pessigolleig que m’envaïa sols escoltar la paraula Catalunya.

Tot plegat m’ha dut durant anys a somniar amb una independència que sabia impossible. Però el món dels somnis és quelcom màgic i de tant en tant em seduïen entre els llençols despertant-me pensant, qui sap si potser un dia...

Ara farà un any, a Arenys de Munt

me’ls van estroncar —els somnis. Des de llavors, ja no somnio. Per somniar s’ha d’estar dormint i ara el que cal és desvetllar-se. Cal que ens llevem enèrgics del llit que ens ha mantingut en estat letàrgic, perquè ara sí que sé possible allò que se’m feia impossible. Ara, de veritat, tenim la independèn-cia a tocar dels dits.

Arenys de Munt ha passat a escriu-re el seu nom en majúscules dins la història de Catalunya. En aquesta lo-calitat maresmenca es va donar el tret de sortida del que ha de ser l’última etapa d’una de les curses més desit-jades, temudes, odiades, prohibides, rebutjades i sobretot llargues. Una cursa en la qual, després de creuar la meta, podrem desprendre’ns de la fei-xuga càrrega que ha suposat fer-la en-fundats dins del mallot independen-

tista. El demà que ara s’albira és una Catalunya amb Estat propi, és una Catalunya on ja no caldran etique-tes que facin veure diferències entre la seva gent, és una Catalunya on els seus ciutadans —tots i no només uns quants— senzillament seran allò que haurien d’haver estat sempre, CATA-LANS.

Tan sols cal un últim esforç. Con-vertim aquestes eleccions en un re-ferèndum. Votem sense pors i dipo-sitem un SÍ a les urnes. La papereta existeix, cerqueu-la.

Cap a la independència?

Ferran Planell

Escriptor

Condemna de l’agressió a Marcos BlázquezAmics i amigues, en escriure aques-tes ratlles encara sento l’impacte de la trista notícia de l’agressió soferta pel nostre company regidor de l’Ajun-tament de Caldes d’Estrac, Marcos Blázquez, el passat 1 d’agost. Des d’ara quedarà tristament inscrita en la peti-ta però gran història local com una de les seves diades negres, no només pel fet lamentable que representa qualse-vol agressió, sinó per la important càr-rega simbòlica que comporta el fet que l’agredit sigui una persona noble, una bona persona, que l’únic delicte a ulls dels seus agressors hagi estat ostentar el càrrec de regidor del nostre poble.

Des de l’1 d’agost hem comptat amb el temps necessari per avaluar els fets i, al marge que la justícia dictamini sentència al respecte, nosaltres, en

tant que representants del poble de Caldes, tenim la obligació d’assere-nar i aconsellar que la normalitat i la convivència imperin en el nostre municipi.

Caldes d’Estrac és i ha estat un poble pacífic, de convivència i inte-gració, malgrat l’intent d’alguns d’al-terar la normalitat. Condemnem la violència, en tots els seus aspectes. Ni a Caldes ni enlloc hi hauria d’haver espai per als violents. Pot existir tota la discrepància que es vulgui, tota la diversitat que faci falta, però mai la violència. Cal entendre la diferència entre adversaris i enemics. Ni un gest cap els violents, ni una mostra de su-port, si no volem que ells mateixos i el conjunt de la societat ho interpreti com una justificació.

L’atac patit pel nostre company de govern va ser un atac directe a la lli-bertat i contra la democràcia, contra un representant dels caldencs i cal-denques i del seu Ajuntament, que mereix la nostra més absoluta repro-vació i la de tots els homes i dones de bé de Caldes. Més enllà de la discre-pància i de la diferència, hi ha el res-pecte i la llibertat. Llibertat individual i llibertat col·lectiva que s’exerceix de forma conjunta aplicant els principis bàsics de comportament democràtic, uns principis que ens uneixen a tots.

Joaquim Arnó (CiU)Alcalde de Caldes d’Estrac

TRIBUNAmaresme | 15

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

CAN PEPETA principis del segle passat, ho ex-plica l’historiador Joaquim Llovet en el llibre Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània, els teatres més actius a la ciutat eren el Teatre Principal, l’Eu-terpe, els de les societats Nova Constància i Ateneo Obrero. A tots ells oferien representacions de sarsuela i òpera, a part d’altres espectacles. Però el setè art era ja a les portes.

Inicialment el cinema va instal-lar-se en locals d’animació, soci-etats recreatives, o en barraques provisionals, de la mateixa mane-ra que ho va fer en la pràctica to-talitat de ciutats i poblacions que s’obrien al nou espectacle.

A nivell de ciutat el Salon Inter-nacional (1906) i el Cine Gayar-re (1908), conegut popularment com “Can Pepet”, foren les sales que dedicaren la seva activitat al cinematògraf, com era presentat públicament l’anomenat setè art.

El Cine Gayarre, a la Rambla, va ser un dels primers locals dedicats a l’exhibició de pel·lícules. Estem parlant de l’època del cinema mut. En aquells anys el cinema és con-vertí en el màxim esbargiment del mataronins.

L’any 1929 es projectà a Mataró El Cantor del Jazz, la primera pel-lícula de cinema sonor, amb algu-nes escenes parlades o cantades a través d’un sistema rudimentari que permetia escoltar música i veu encara que de forma poc per-feccionada. Era el naixement del cinema sonor, del gran invent que trencava amb el passat d’un tipus d’espectacle d’imatges en movi-ment amenitzat únicament per

música en directe a través de pia-no o d’altres instruments musicals que servien per crear un clímax determinat davant l’acció del que podíem veure en la pantalla.

Avui tot això és història. El ci-nema amb el pas dels anys ha anat avançant tant des del punt de vista tècnic com artístic i les pel·lícules que tenim oportunitat de veure en les actuals sales d’exhibició tenen poc a veure amb aquell cinema convencional i rudimentari.

En l’actualitat la ciutat, després d’haver viscut una etapa d’es-plendor, s’ha quedat sense cines al centre urbà; només el cinema Foment, des de no fas pas gaire temps torna a programar un pa-rell de dies a la setmana. Ha dei-xat de programar-se la Mostra de Cinema, organitzada per l’IMAC, un esdeveniment cinematogràfic importat que havia aconseguit consolidar-se, però que avui és in-viable econòmicament parlant.

Tristament hem de recordar “Can Pepet”, l’antic cinema Gay-arre, on generacions de mataro-nins vam aprendre a estimar el cinema, i ja és també història. A part que avui la ciutat, al centre i eixample, s’ha quedat sense cine-ma si no fos per l’esforç que el Fo-ment Mataroní ha estat fent per mantenir altra vegada viva la llan-terna màgica forjadora d’il·lusions i fantasies...

Manuel Roca i CuadradaPeriodista

Residències geriàtriques a debatCal establir d’una manera clara que l’en-velliment comença quan s’entra en una situació de discapacitat o dependència. Normalment aquesta situació fins fa molts pocs anys acostumava a iniciar-se al vol-tant dels 60 anys, mentre que en l’actualitat ho fa passat els 80. En cap cas la gent gran activa, tingui l’edat que tingui, es considera una persona vella, sinó tot el contrari. El concepte negatiu que la societat actual té dels vells (la gent gran dependent) no ha canviat gens ni mica, fins i tot per part de la pròpia gent gran activa, que per qüesti-ons d’edat estan més propers a ser-ho. No fa massa anys era la família qui amb més o menys bona voluntat tenia cura dels vells, d’acord amb una cultura tradicional que avui dia ha canviat totalment. La gent gran dependent acostumava a viure i morir en el propi domicili atesa per la seva família. Per a les persones pobres o desvalgudes existi-en els asils regentats per ordres religioses que de forma benèfica en tenien cura.

El desmuntatge de la família tradici-onal ho ha canviat tot, i això ha provocat la pèrdua clara de l’ajuda mútua familiar considerada com una columna bàsica de convivència social. Així avui dia el nucli familiar, no tan sols aparca els seus pares en residències geriàtriques, sinó que mas-sa vegades també ho fa amb els seus fills a les escoles. L’augment de l’esperança de vida, juntament amb l’esmentat desmun-tatge dels tradicionals entorns familiars, i la clara manca d’interès de la gent gran activa pels vells, ha deixat en mans de l’economia de mercat l’aparcament dels vells en residencies geriàtriques. El model actual d’aquestes residències, amb llargs

corredors amb habitacions, des d’una perspectiva optimista es podrien assimilar a hotels, mentre que des d’una altra més pessimista, a presons, que quan estan més ben dotades de serveis es qualifiquen d’or.

Aquest model d’aparcament en residèn-cies comença a ser qüestionat en molts països de la UE, fins a l’extrem que a Di-namarca una llei de l’any 1987 prohibeix la seva construcció. A finals de l’any 2008 l’IMSERSO va crear un grup d’experts multidisciplinari de diferents autonomies per plantejar i cercar nous models d’aten-ció sociosanitaria per a gent gran depen-dent, per substituir les actuals residències que ràpidament laminen l’autoestima dels seus usuaris.

Per plantejar un nou model de residèn-cies geriàtriques és necessari, en primer lloc, reconèixer com un problema a resol-dre el model d’aparcament actual. Només després d’haver acceptat que el problema és real i existeix, és quan cal realitzar una àmplia investigació, imprescindible i ne-cessària per començar a plantejar alter-natives vàlides per a la seva resolució. En aquests moments el principal problema és que no existeix com a tal i per aquest motiu la principal tasca que s’ha de fer és divulgar-lo. El model actual d’aparcament en residències geriàtriques atempta con-tra la dignitat humana. No serveix. Cal apostar per un nou model més humà.

Josep Aracil i Xarrié

President d’[email protected]

16 | TRIBUNAmaresme

Món legal

El govern espanyol aprova indemnitzacions per a nombrosos afectats per la talidomida durant els anys seixantaEn una de les visites d’un client al nos-tre despatx —a qui assessorem des de fa anys— aquest es queixava del que ell entenia com “la mala sort” que l’havia acompanyat al llarg de la vida.

Ens explicava com, ja des de la seva gestació al si matern i arran de la ingestió per part de la seva mare d’un fàrmac per pal·liar les nàusees els primers mesos de l’embaràs, va ser víctima d’una anomalia congènita anomenada focomèlia, carac-teritzada per la carència o excessiva cur-tedat de les extremitats.

Segons sembla, aquest medicament contenia una substància activa anome-nada talidomida, que va causar greus malformacions corporals a uns 3.000 nens espanyols a finals de la dècada dels anys 50.

A més, el nostre client ens explicava que sent encara una persona jove, quan tenia trenta anys, va patir un greu acci-dent cardiovascular que el va deixar en una cadira de rodes i que, encara avui, el fa objecte de contínues intervencions

quirúrgiques i importants limitacions físiques, com ara debilitat muscular i motriu.

Aquest client mai no es va plantejar la possibilitat que la ingestió de l’esmen-tat fàrmac, per part de la seva mare, fos la causa de les seqüeles patides 30 anys després.

No obstant això, el fet que al despatx tinguéssim coneixement de successos semblants ens va permetre informar-lo de l’existència d’un Reial decret aprovat pel govern espanyol aquest passat mes d’agost, pel qual s’indemnitza als qui acreditin haver estat afectats per la tali-domida. Els ajuts que recull el decret van des dels 30.000 fins als 100.000 euros, depenent del nivell de discapacitat de la persona afectada.

El termini per a la reclamació, però, és realment breu: comença amb l’entra-da en vigor del Reial decret, és a dir, el 5 d’agost del 2010, i s’acaba el 30 de se-tembre del 2010.

És per això que instem qualsevol per-

sona que pugui haver patit algun tipus de malformació corporal durant la dèca-da dels 60, fruit de la ingestió materna de la substància activa talidomida, que iniciï ràpidament els tràmits per a la sol-licitud d’ajudes, en defensa dels seus le-gítims drets i interessos.

El cas real explicat aquí ens dóna exemple de la importància dássessorar-se convenientment en aquells supòsits que, com léxposat, s´hagi patit o es pa-teixi una malaltia crònica de complicat tractament i que en molts casos s´ha contret en la primera etapa de la vida. I és que cada cop més, láctual legislació estatal i comunitària mira d’alleugerir el drama dáquestes persones amb la fixa-ció díndemnitzacions econòmiques.

Núria Moreno RomeroBufet Casas-de Doria & [email protected] 799 77 25

T

TRIBUNAmaresme | 17

L’any 1972, a Barcelona, i en el si de l’Esbart Lluís Millet, es constituïa un moviment de divulgació folklòrica amb el nom de Jornades Internaci-onals Folklòriques (JIF), que treba-llava sota el lema de Les danses dels pobles pel nostre poble.

Enguany celebrem la 38a edició de les Jornades que portaran durant onze dies a gairebé 20 poblacions de dife-rents comarques catalanes i Andorra les danses de set grups folklòrics vin-guts de Níger, Illa de Pasqua, la Repú-blica del Daguestan, Polònia, Mèxic, Andorra i Catalunya.

L’acte inaugural va celebrar-se el passat 2 de setembre a l’envelat de la platja de la ciutat de Calella (Mares-me) i les poblacions maresmenques de Pineda i Malgrat també acullen ac-tuacions de diferents grups folklòrics els dies 3 i 10. L’acte final enguany se celebrarà a l’avinguda de la Catedral de Barcelona el diumenge 12 de se-tembre.

En el decurs dels actes de les JIF-Catalunya, que es duen a terme arreu Catalunya, esclaten per tot el país manifestacions de cultura popular, i fa que a les poblacions que acullen les Jornades se celebrin actes durant aquests dies com sardanes, ballets, etc. i que el ressò folklòric arribi fins més enllà de la nostra terra.

Des de Llívia fins a Sant Carles de la Ràpita, i des de Barcelona fins a Bellpuig, durant onze dies s’apleguen més de 50.000 espectadors a l’entorn de les Jornades. Al llarg de les 37 edi-cions de les JIF, hi han participat més de 200 grups d’un total de 66 països i set comunitats autònomes. Els marcs escollits per a les diferents actuacions són molt diversos, van des de places públiques, a pavellons municipals, passant per teatres, casals, etc.

Us esperem a tots a les Jorna-des Internacionals Folklòriques de Catalunya 2010!

ADIFOLK

Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

18 | TRIBUNAmaresme

ART AL MARESME

Una atractiva antològica a Salvador Pujol Gal-Art (http://galeriadearteantigue-dadesycolec.blogspot.com), inicia la seva temporada d’exposicions amb ‘Pe-núltima’, una petita retrospectiva que s’exhibirà fins a finals de setembre, al seu espai de la ronda O’Donnell, 89, de Mataró.

Les referències pictòriques més cone-gudes de Salvador Pujol –autodidacte, amb inicis al 1969– s’han centrat en el paisatge, especialment el natural. I si bé el seu paisatgisme és extremada-ment compacte, de perspectiva i espai comprimit, amb un cromatisme treba-llat, massís i consistent, que dóna com a resultat l’expressió d’una obra molt teatral, la selecció de treballs que pre-senta ‘Penúltima’ defuig en bona part d’aquesta visió, per mostrar a l’especta-dor una obra lluminosa i mediterrània, amb un paisatge urbà, que domina amb serenor, una paleta que juga amb tons suaus i molt càlids, i amb una pinzella-da petita, curosa i perfilada. Una obra de fàcil observació, sense entrebancs psicològics ni significacions amagades, decorativa i plàcida.

Però si l’espectador és encuriosit, no

deixarà d’observar que la solitud és el denominador comú d’aquesta mostra: la d’una cashba al Marroc, d’una font al passeig del Callao, d’una cala a la Costa Brava, unes barques varades, la buidor d’uns carrers... tot i que uns balandres naveguen en l’obscuritat, il·luminats pel seu reflex.

Una exposició que exhibeix obra de diverses èpoques, concisa i explícita, ben triada, que sense oblidar el seu par-ticular paisatgisme, ofereix una imatge de plenitud pictòrica, que endinsa el vi-sitant a una vida contemplativa de l’en-torn, que no de la existència humana.

Marta Teixidówww.croniquesmataronines.blogspot.com

L’any 1998 es va inaugurar la monu-mental escultura de 34 metres d’alça-da situada a la porta Laietana, 12 anys després ningú posa en dubte que ha esdevingut la veritable icona, símbol i emblema de Mataró.

El 13 de juny de 2000, ara fa 10 anys, va morir Rovira-Brull després d’una llarga malaltia, deixant un extens lle-gat del qual destaca l’obra pública com la Laia i els dos murals del vestíbul de la fàbrica Tíntex SA, que avui, un cop traslladats, es poden contemplar a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

És destacable també el seu prolífic treball en el camp de la publicitat, el disseny gràfic, el cartellisme i la il-lustració, així com l’obra que ha deixat en el camp de les arts plàstiques, pin-tura, collage, gravat....

La reproducció que s’ha fet ara a es-cala de Laia l’Arquera està realitzada en ferro tallat amb làser i pintada al foc. A la base hi ha la signatura de l’au-tor tampografiada. Té una alçada de 55 cm i un pes de 2 kg, es presenta en cai-xa de transport de fusta amb tapadora lliscant que inclou texts descriptius de l’escultura original i biografia de l’ar-tista en català, castellà i anglès.

La proposta és iniciativa de la fa-mília de l’artista i es pot adquirir ja a través de la pàgina web www.laialar-quera.cat, i es preveu que propera-ment es pugui comprar a la botiga de Turisme de l’Ajuntament de Mataró, ja que actualment s’està en converses amb l’IMPEM perquè pugui trobar-se en aquest espai.

Redacció

S’ha fet coincidint amb la commemoració dels 10 anys de la mort de Rovira-Brull, l’artista que va crear el monument que hi ha a l’entrada de Mataró.

La reproducció de Laia l’Arquera, a la venda

TRIBUNAmaresme | 19 XXXVI FESTA DE LA VEREMA

La Festa de la Verema reuneix en tres dies tots els ingredients per passar-ho bé i gaudir del millor que ofereix el nostre territori. Són més d’una trentena d’activitats que conjuguen tradició, festa, gastronomia i difusió de la cultura del vi. La proposta Tapes + Vi, la visita guiada en anglès a un celler de la DO, el bateig dels Trabucaires del Vi d’Alella i la primera Cursa de la Verema són algunes de les novetats del programa d’enguany, que té com a aperitiu la I Festa Vinalia Rvstica, una recreació de les festes romanes del vi que es va celebrar al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT els passats 4 i 5 de setembre.

La festa de la gent i de la terra

És la festa més coneguda i concorreguda d’Alella i el millor altaveu per promocio-nar el vins, la gastronomia, el patrimoni i el paisatge del municipi. És la festa de la gent i de la terra i una cita esperada pels amants dels vins d’arreu de Catalunya. El vi i la vinya seran com sempre el prin-cipals protagonistes de la XXXVI Festa de la Verema que se celebra a Alella els dies 10, 11 i 12 de setembre. La festa ar-riba a la seva trenta-sisena edició en un moment d’algidesa per al territori, amb

la projecció que ha generat la recent cre-ació del Consorci DO Alella i quan s’aca-ba d’estrenar l’Oficina de Turisme, dues plataformes que han de donar empenta al turisme enològic de la zona.

Entre la trentena d’activitats, la majo-ria vinculades a la identitat vitivinícola del poble, destaquen algunes novetats, com ara la proposta Tapes + Vi en què participen diversos bars del municipi, o l’ampliació de l’oferta de visites guiades als cellers, amb la incorporació de Signat

i una visita en llengua anglesa al celler Alella Vinícola. L’edició té altres estre-nes, com la primera Cursa de la Verema, una iniciativa promoguda pel Centre Ex-cursionista d’Alella que es farà diumenge 12 de setembre i que preveu un recorre-gut de prop de 15 km pel Parc de la Ser-ralada Litoral.

La Festa de la Verema viurà el naixe-ment d’una nova entitat: els Trabucaires del Vi d’Alella. Fa molts anys que Alella es desperta el diumenge festiu amb la

pólvora sorollosa dels trabucs dels Tra-bucaires de Sant Andreu de Palomar, habituals a la nostra festa. Enguany, la despertada serà també l’estrena de la nova colla alellenca. L’entitat tindrà com a padrins en el seu bateig a la Coordi-nadora de Trabucaires de Catalunya, la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu de Palomar, la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella i els Diables del Vi d’Alella.

INAUGURACIÓ DEL 10 DE SETEMBRE El tret de sortida oficial de la festa és divendres, 10 de setembre, a les 19h. La plaça de l’Ajuntament és l’escenari de la inauguració, un acte que inclou els ele-ments més tradicionals i característics de la Festa de la Verema: la proclamació de la pubilla, la trepitjada de raïm pels hereus i pubilles i la benedicció del pri-mer most. A més, es lliuraran els premis a la millor tasca de conreu de la vinya i al millor aparador. L’actor Abel Folk serà el pregoner i l’encarregat d’obrir la celebra-ció. L’acte d’inauguració comptarà amb la presència de Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat.

Finalitzada la inauguració, arriba el moment d’obrir la Mostra de vins DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques instal·lada a l’Hort de la Rectoria, un dels espais més concor-reguts de la festa. S’esperen milers de visitants que podran degustar durant tres dies els vins i caves que elaboren els cellers Alella Vinícola, Alta Alella, Joaquim Batlle, Parxet, Roura i Signat, i els plats que ofereixen una quinzena de restaurants, cinc bars i dues pastisseries. Els tiquets es poden adquirir a l’estand de l’Ajuntament. També es posa a la ven-da el XXXVI Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

AJU

NTA

MEN

T AL

ELLA


DIVENDRES 10 SETEMBRE

18 a 23 h. Porxada, rambla d’Àngel Guimerà, plaça dels Germans Lleonart i plaça d’Antoni Pujadas

Fira d’artesans

19 h. Plaça de l’Ajuntament

Acte d’inauguració dela Festa de la VeremaAmb la presència de l’Hble. Sr. Jordi Ausàs, Conseller de Governació i Administracions Públiques.

· Pregó a càrrec d’Abel Folk, actor.· Proclamació de la pubilla del 2010 acompanyada de les dames d’honor, hereus i la pubilla del 2009.· Trepitjada del raïm pels hereus i pubilles i benedicció del primer most.· Lliurament dels premis a la millor tasca de conreu de la vinya i al millor aparador.

20 h. Hort de la Rectoria

Mostra de vins de la DO Alella, caves de la zona i especiali-tats gastronòmiques.

20 h. Hort de la Rectoria

Venda del XXXVI Porróde la col·lecció del Casal d’Alella.

23 h. Pels carrers d’Alella

Correfoc dels Diables del Vi d’AlellaRecorregut: sortida de la Riera de la Coma Fosca cantonada amb les Quatre Torres, Santa Eulàlia, Balmes, plaça de l’Església, Dom Bosco, Riera Fosca i final amb castell de focs a la Riera Principal.


Ball amb l’orquestraLa Salseta del Poble Sec

DISSABTE 11 SETEMBRE

9 a 23 h. Porxada, rambla d’Àngel Guimerà, plaça dels Germans Lleonart i plaça d’Antoni Pujadas

Fira d’artesans

9.30 h. Davant de la plaça d’Antoni Pujadas

Visita al celler Alta AlellaInscripcions del 30 d’agost al 8 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 euros. Places limitades. 10 h. Davant de la plaça d’Antoni Pujadas

Visita al celler RouraInscripcions del 30 d’agost al 8 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 euros. Places limitades.

10 h. Oficina de Turisme

Itinerari “Gaudí i l’empremta del Modernisme a Alella”A càrrec de Salvador Ribas. Inscripcions del 30 d’agost al 8 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 euros. Places limita-des.

10.30 h. Oficina de Turisme

Visita al celler Alella VinícolaInscripcions del 30 d’agost al 8 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 euros. Places limitades.

10.30 h. Davant plaça d’Antoni Pujadas

Visita al Parc ArqueològicCella Vinaria CATInscripcions del 30 d’agost al 8 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 euros. Places limitades.

10 a 14 h i 17 a 21 h.Parada del bus Can Lleonart

Banc de sang

11 h. Pati de Can Lleonart

Onze de setembre Diada Nacional de CatalunyaOfrena floral i cantada dels Segadors a càr-rec de la Polifònica Joia d’Alella i els Grallers d’Alella. Coca i cava per a tothom.


Presentació dels Trabucairesdel Vi d’Alellaacompanyats dels Diables del Vi d’Alella i la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Tim-balers d’Alella.

12.30 a 14 h

Tapes + ViDiversos bars del municipi ofereixen tapes pensades per degustar-les amb vi DO Alella.

18 a 20 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Activitat infantil. Taller de circLa companyia La Pantomima ens porta tot el necessari per ser bons malabaristes i equili-bristes. Podrem practicar amb xanques, ma-ces, anelles, diàbolos, barra d’equilibri...

18 h. Can Lleonart

Presentació de vinsde la DO AlellaA càrrec de Roser Huguet, secretària del Con-sell Regulador, i enòlegs dels cellers de la DO Alella. Inscripcions del 30 d’agost al 8 de se-tembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 10 euros. Places limitades.

20 a 23 h. Hort de la Rectoria




23.30 h. Plaça de l’Ajuntament

Ball amb l’orquestra Empordà Fusió

DIUMENGE 12 SETEMBRE

8 h

Despertada i bateig dels Trabucaires del Vi d’Alellaamb els seus padrins: Coordinadora de Tra-bucaires de Catalunya, Trabucaires de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Gra-llers de Sant Andreu de Palomar, Colla de

Les propostes gastronòmiques s’enri-queixen enguany amb un nou ingredient festiu: Tapes+Vi. Vuit bars del poble ofe-riran dissabte de 12.30 a 14h una selec-ció de tapes pensades per degustar amb vi DO Alella. El preu de cada tapa-mari-datge és de 4€.

Les parades d’artesania també formen part del paisatge de la Festa de la Vere-ma. La Mostra d’Artesans amplia l’espai d’exposició amb la incorporació de la plaça d’Antoni Pujadas al recorregut fi-raire que s’estén a la Porxada, la rambla d’Àngel Guimerà i la plaça dels Germans Lleonart. Són més de 70 expositors amb articles de bijuteria, cistelleria, antigui-tats, roba i alimentació, entre d’altres.

VISITES ALS CELLERSDifondre el vins de la DO i el patrimoni alellenc és un dels principals objectius de la festa. Per fer-ho s’organitzen diferents actes: les visites als cellers i els itineraris per la ruta de la Vall de Rials i el patri-moni modernista, la presentació de vins de la DO i la conferència del convidat: Fermí Puig, xef dels restaurant Drolma i Petit Comitè. Per participar en les visites i en la presentació cal inscriure’s abans del 8 de setembre a Can Lleonart.

La banda sonora de la Festa de la Ve-rema la posaran La Salseta del Poble Sec, l’orquestra Empordà Fusió i el grup d’havaneres Mar i Vent. El menú festiu té altres ingredients com la plantada i cercavila de gegants, amb la participació d’una desena de colles geganteres d’arreu de Catalunya; l’estrena dels Trabucaires del Vi d’Alella; el correfoc dels Diables del Vi; la botifarrada popular; la I Cursa de la Verema; la trobada d’intercanvi de plaques de cava i un taller de circ.

La Festa de la Verema d’Alella tindrà enguany un aperitiu molt especial: la pri-mera Festa Vinalia Rustica. El Parc Ar-queològic Cella Vinaria CAT ens va con-vidar a celebrar la verema com ho feien els romans fa més de 2.000 anys. Així, el 4 i 5 de setembre vam tenir l’oportunitat de tastar alguns dels ingredients de les festes que els romans dedicaven a la vinya.

Font: Ajuntament d’Alella

PROGRAMA D’ACTES

TRIBUNAmaresme | 21 10/11/12 DE SETEMBRE. ALELLA

Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella i Diables del Vi d’Alella.

9 a 23 h. La Porxada, rambla d’Àngel Guimerà, plaça dels Germans Lleonart i plaça d’Antoni Pujadas

Fira d’artesans

9 h. Poliesportiu Abelardo Vera

I Cursa de la VeremaEl Centre Excursionista d’Alella organitza una cursa de 14,5 km pel Parc de la Ser-ralada Litoral. Inscripcions i informació a: http://ceateam.blogspot.com.


Botifarrada popular


Itinerari “La ruta paisatgística de la vall de Rials”a càrrec de Rafael Barnadas. Inscripcions del 30 d’agost al 8 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 euros. Places li-mitades.

9.30 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Visita al celler Parxet(Santa Maria de Martorelles). Inscripcions del 30 d’agost al 8 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 euros. Places li-mitades.

9.30 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Visita al celler Joaquim BatlleInscripcions del 30 d’agost al 8 de setem-bre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 eu-ros. Places limitades.

10 a 14.30 h. Pati de Can Lleonart

Trobada d’intercanvi de plaques de cava

10 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Plantada de gegantsXVIII Trobada de colles geganteres. Co-lles participants d’Arbúcies, Collbató, El Masnou, Juneda, Molins de Rei, Navarcles, Sant Feliu de Guíxols, Sant Miquel de Balenyà i Teià.

10.30 h. Oficina de Turisme

Visita al celler SignatInscripcions del 30 d’agost al 8 de setem-

bre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 eu-ros. Places limitades.


Visita en anglès al celler Alella VinícolaInscripcions del 30 d’agost al 8 de setem-bre de 9 a 14 h a Can Lleonart. Preu: 4 eu-ros. Places limitades.

12 h. Pels carrers d’Alella

Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’AlellaRecorregut: plaça d’Antoni Pujadas, Riera Principal, Riera de la Coma Fosca, Dom Bosco, Balmes, Santa Eulàlia, Torrent de Vallbona, Les Heures, rambla d’Àngel Guimerà, Empedrat del Marxant, Torrent de Vallbona, Santa Madrona, Balmes, pla-ça de l’Església i final a plaça de l’Ajunta-ment.

12 a 14.30 h. Hort de la Rectoria


12 a 14.30 h. Hort de la Rectoria


17.30 h. Plaça de l’Ajuntament

Sardanes amb la cobla PremiàTrobada de colles veteranes.


Conferència “La cuina a la Catalunya d’avui” a càrrec del convidat de la festa, el cuiner Fermí Puig.






Havaneres amb el grup Mar i VentRom cremat a càrrec de Quico Lluch.


Garnatxa blancaTons verdosos típics dels vins de la zona. Bona estructura aromàtica gràcies a una exposició de cara al mar i una altitud de 308 m, que n’assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb els dies molt calorosos, alleugerits per la brisa marina, el foranell, i les nits fresques. La varietat aporta aromes primaris de base crítica (mandarina i pomelo, entre d’altres), amb notes molt acusades de fruita madura (préssec i plàtan). La lleugera criança en fusta de roure francès li aporta tocs de vainilla i de cacau, mentre que el terròs li dóna els gustos especiats i minerals.Excel·lent estructura de boca, amb pas ample i darrer gust molt persistent.

Pansa blancaTons verdosos típics dels vins de la zona.Bona estructura aromàtica gràcies a una exposició de cara al mar i una altitud de 308 m, que n’assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb els dies molt calorosos, alleugerits per la brisa marina, el foranell, i les nits fresques.Estructura gustativa àcida molt ben compensada amb gustos ametllats i de compotes de fruites. La lleugera criança en fusta de roure francès li aporta tocs de vainilla i de cacau, mentre que el terròs li dóna els gustos especiats i minerals.

PicapollVi de gran expressió del terrer-sauló molt minerariltzat, amb records bosquetants.Conreu orgànic a 308 metres d’alçada. Rebent el foranell (la continua brisa marina) amb una excel·lent exposició solar i canvi de temperatura nocturna-diürna molt acusat.Sobre una base de poma verda destaquen els aromes de flors blanques (gessamí, flor de taronger, muguet).En boca és molt untuós, carnós, amb reflexes ametllats, d’albercoc i pruna seca. Darrer gust molt persistent amb notes xocolatades.D’aquest vi se n’han embotellat 1.100 ampolles.

Entrevista a Rosa Vila, sommelier

Quina és la funció del sommelier?La primera funció del sommelier és

tastar vins i recomanar-los als seus “cli-ents”. Aquests poden ser d’un restaurant, alumnes d’un curs de tast, propietaris de cellers que et demanen el seu parer, oients de programes de ràdio i televisió…

La cultura vitivinícola està molt allu-nyada de la societat actual?

Cada cop menys, gràcies a la informa-ció que es pot trobar en tots els mitjans i també a la xarxa. I els cellers amb les seves presentacions també intenten arri-bar al consumidor final.

El vi és un complement del menjar o el menjar un complement del vi?

Això és un xic complicat. Per mi, en un àpat el vi i el menjar sempre han de te-nir una bona harmonia, que tinguin una bona complicitat.

La DO Alella ha fet ara un pas amb la creació d’un consorci, contribuirà això a millorar la implantació del vi?

El Consorci de la DO Alella, de recent creació, crec que pot ser l’impulsor. Ha tingut una gran resposta de pràcticament tots els municipis de la DO. Però el que cal és que tots aquests municipis tinguin cons-

ciència que formen part de la DO, no en l’àmbit “executiu”, sinó que la gent del car-rer estigui més conscienciada. D´aquesta manera tindrem més consumidors.

Al Maresme sembla que no es consu-meix prou vi de la DO Alella, per què creu que passa això?

Crec que no s’ha sabut transmetre al client final que els vins de la DO són vins de qualitat, de proximitat, els que tenen les nostres arrels i són els vins laietans que ja bevien els romans. Penso que aquest diàleg ha fallat per algun costat, la “corretja de transmissió” ha petat.

L’enoturisme o la formació de la cultu-ra vitivinícola són algunes de les claus per impulsar tot aquest entorn?

L’enoturisme, la formació, no només la que s’imparteix a l’institut, sinó la del tu a tu, la del copa a copa, donant a tastar els vins i fer-los conèixer. Tot pot impulsar que els vins de la DO tornin a formar part de totes les taules que tenim a les proxi-mitats del nostre territori.

La crisi ha afectat la producció? La crisi ha afectat no la producció sinó

la venda del producte. Al consumidor li costa més gastar uns diners en una am-polla de vi si va al restaurant. Estem co-mençant una nova cultura del consum de vi, fins fa poc consumiem els vins en els restaurants, des d’uns anys ençà com-prem els vins a les botigues i els consu-mim a casa, això és el que ens trobem en sortir a vendre els vins.

La DO Alella té prou prestigi interna-cional?

La DO Alella, a segons quina part del món viatges, la recorden com una pione-ra del mercat exterior, i fins els anys 70 va tenir forta repercussió. Actualment no crec que sigui massa representativa fora, però sí que hi ha punts concrets im-portans de venda en el mercat exterior.

D’on neix la seva vocació de sommelier?Sempre quan començo un tast ja dic

que abans de néixer jo, ja tastava o més ben dit, flairava, perquè la meva mare

L’alellenca Rosa Vila ha estat la pri-mera dona sommelier a Catalunya i compta amb una intensa trajectòria com a professora d’enologia i viticul-tura (Escola d’Hosteleria Hoffmann, Universitat de Barcelona, Universitat Catalana d’Estiu, entre d’altres). Ha estat sommelier a l’Escola de Res-tauració i Hostalatge de Barcelona i a l’Hotel Regal East Asia Hotel, de Xangai (Xina). També és especialista en maridatges i en crear harmonies a través dels vins. Desenvolupa una important tasca de divulgació de la viticultura a través dels mitjans, entre els quals destaca, al Maresme, Mataró Ràdio. Amb el rerefons de la Festa de la Verema d’Alella, la som-melier ens acosta la màgia i la textura dels nostres vins.

“Tots els vins són bons, i el que no reuneix prou condicions per ser begut, pot ser el millor vinagre”


Cava Parxet Brut Nature

ajudava el químic de l’època a Alella Vi-nícola a seleccionar els vins tastant-los. El meu olfacte sempre ha estat un xic de “gos” i després de participar en alguns concursos, cursets i fer pràctiques a ce-llers, em vaig anar formant.

De tota manera la cultura de la vinya i el vi a casa es vivia intensament, el pare tenia vinyes, els avis, els oncles, i l’època de la verema era un esborgit de gent.

No cal dir que el meu primer maridat-ge o harmonia entre vi i plat va ser el “pa amb vi i sucre”, que per molts de nosal-tres era el berenar de cada dia.

Quins són els elements per determi-nar que un vi és bo?

Jo sempre parteixo de la base que tots els vins són bons, i el que no reuneix prous condicions per ser begut, pot arribar a ser el millor vinagre. Costa molts sacrificis arribar a poder fer una ampolla de vi.

Hem d’aprendre a paladejar i a assa-borir, a prendre’ns el temps necessari en els menjars?

Per poder disfrutar d’un àpat, que comporta disfrutar d’un plat i un vi, re-quereix que no tinguem pressa, que esti-guem pendents de les sensacions que ens desperten les aromes que despren aquell plat per després poder-les potenciar amb el vi que l’acompanyem. Aquest exercici requereix temps.

Algú que vol entrar en el món del vi, quin és el primer pas que ha de do-nar?

Jo li recomanaria que fes una passe-jada per les vinyes i després sácostés aquests dies a algun celler, i s’amarés de les aromes que fa, la flaire del most, els grans dins la premsa, el moviment al ce-ller o lárribada del raïm.

Si tot això li fa papallones a l’estómac, trobem escoles per tot Catalunya que poden donar-nos formació.

La Festa de la Verema és una bona es-tratègia per acostar la cultura vitivi-nícola a la societat en general?

La Festa de la Verema durant un cap de setmana s’acosta a un munt de gent que després no els acabem dénganxar al carro del consum de vins de la DO Alella. Aquest any és la 36a i esperem que a tra-vés del Consorci els canalitzem.

Com es preveu la collita per a aquest any?

Aquesta collita és molt estranya, tot va una mica fora de temps, a causa de les últimes pluges, hi ha varietats que han madurat més tard que aquests dos últims anys. I sembla que també hi ha menys quantitat de raïm segons a quins llocs. Bona Verema i salut!

Albert Calls

La recepta de l’Àvia Remei

El cava recomanat

CARACTERÍSTIQUES: To molt pàl·lid amb reflexos verds, bombolla molt fina i persistent amb tendència a formar corona d’escuma. Nas delicat i personalitzat en què la Pansa Blanca caracteritza el segell d’Alella. A la boca és fresc, lleuger, equilibrat i molt sec, no és agressiu. ELABORACIÓ: El premsat del raïm sencer i la fermentació a baixa temperatura permeten obtenir els vins base necessaris per barrejar-los adequadament i, amb la personalitat que aporta la Pansa Blanca de la DO Alella, dur a terme el tiratge i la criança a les nostres caves de Tiana durant un mínim de dos anys. Expedit al mercat sense addició de cap tipus de sucre, de manera que tenim un Nature complet, amb zero grams de sucre. VARIETATS: Ma-cabeo, Parellada, Pansa Blanca.

INGREDIENTS: Llagostins extres, 2 gots de cava sec, 1 cullerada rasa de pebre vermell dolç, Sal, oli, 2 fulles de llorer, El suc d’una llimona. PER LA SALSA: 1 raig d’oli, 1 cullerada de farina, 1 tomàquet ratllat, 1 ceba, 1 cullerada petita de pebre vermell dolç, 1 copa petita de conyac, 1 got de brou de peix.

LLAGOSTINS AL CAVAPREPARACIÓ: En una cassola poseu el cava sec, el suc de la llimona, les fulles de llorer i el pebre vermell dolç. Poseu al foc i coueu-lo de 13 a 15 minuts. Afegiu els llagostins i deixeu que coguin de 4 a 5 minuts amb la cassola tapada, apaguem el foc i ho guardem.

PER FER LA SALSA: Tindrem preparat un brou de peix suau. Fregim en una paella una ceba i a mig coure hi afegirem un tomàquet mig ratllat. Hi posem un pols de pebre vermell dolç, una cullerada de farina i hi afegim el brou de peix. Remenem sense parar una estona amb el foc baix. Rectifiquem-ho de sal si és necessari i es pot passar pel minipimer. Es recomana posar la salsa en una salsera i servir-ho calent.

Pots consultar més receptes de l’Àvia Remei a la seva pàgina web: www.aviaremei.com


Quin és el paper de la DO Alella dins el Consorci que s’ha creat i quines vies de col·laboració s’han establert?

Com que una de les finalitats del Con-sorci es basa en la dinamització econò-mica, promoció i potenciació dels vins amb DO Alella, tant dins el nostre àmbit territorial com també a la resta del país, el

d’una manera prou important. Però també influeix en la davallada de vendes i la cada cop més gran i variada oferta de producte. En definitiva, més competència.

L’especialització és la via de treball per al futur de la DO d’un territori petit, com el d’Alella?

Sí, és clar. Precisament per tot el que estem dient: la competència, la crisi, evi-dentment les reduïdes dimensions del territori. Cal posar en valor les caracte-rístiques diferencials del producte, que hi són.

El turisme i el vi s’han d’interrelacio-nar més encara?

Naturalment. I més en una zona com la nostra en la qual el vi és una de les atrac-cions importants.

Quins reptes es planteja a hores d’ara la DO Alella?

Els reptes són clars. El Consell Regula-dor es proposa donar, afegir un nou caire a la seva funció en benefici del vi dels nos-tres cellers. Hem de promocionar i donar a conèixer la DO per totes les vies possi-bles. I la creació del Consorci ens ajudarà molt a fer-ho. I els nostres cellers, seguir amb la seva trajectòria d’oferir un produc-te de qualitat i de treballar per continuar innovant. A més, s’incorporen a la nostra DO dos cellers més. Un d’ells ja traurà el seu vi aquesta campanya 2010, l’altre pos-siblement a la propera Verema.

També el CR ha presentat a l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) un projecte d’ampliació geogràfica de la DO. Aquesta ampliació s’estén per 10 muni-cipis de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. Tot plegat és una bona empenta per la DO Alella.

Entrevista a Joan Antoni Pérez Roura, president del Consell Regulador de la DO Alella

“Hem de promocionar i donar a conèixerla DO per totes les vies possibles”

Parlem amb el president del Consell Regulador de la DO Alella (CRDO), Joan Antoni Pérez Roura. La DO Alella identifica el vi de la zona i està reconeguda des del 1953, quan va crear-se el CRDO Alella. Pé-rez Roura ens explica el nou escenari de difusió de la DO, després de la creació del Consorci DO Alella i ens parla del sector.

Consell Regulador té un paper important, com és lògic, ja que és l’eix de la denomi-nació d’origen.

Quant a les vies de col·laboració, estem en procés d’establir-ne, ja que en aquests moments som als inicis del Consorci, però el CRDO col·laborarà amb tot el que cal-gui per tal d’ajudar a les tasques comunes del Consorci. I està obert a tota iniciativa que calgui per tal de dinamitzar la DO.

El Consorci és l’ens institucional que calia per donar una empenta a la pro-jecció de la DO?

Per descomptat que sí. Al Consell ens fan falta col·laboracions institucionals. Tota iniciativa que serveixi per ajudar a la projecció de la DO és interessant i si, com en aquest cas, parteix de les institucions locals de la zona, millor encara.

Hi ha un dèficit de coneixement dels vins de la DO Alella al Maresme? Com es pot resoldre?

Al Maresme, al Barcelonès i a la resta del país. Hem de treballar units els cellers i el Consell. A banda de la promoció que faci cada celler del seu producte, el CR com a “entitat oficial” pren una nova di-mensió, en no estar implicada cap marca en concret; afavoreix una difusió desinte-ressada i dóna una connotació addicional de prestigi. Cal potenciar la seva difusió a tot el país i a l’estat espanyol.

Un altre punt que es desconeix, és que la DO Alella no està formada únicament per municipis del Maresme, sinó que també en formen part diversos pobles del Vallès Oriental.

La crisi també ha tocat el sector, fins a quin nivell?

Evidentment, la crisi ha afectat el sector


Marquès d’Alella inicia la seva 30a VeremaLa coneguda empresa del Maresme va fer la seva primera veremada l’any 1981. Des d’aleshores han passat 30 anys, tot un procés de consolidació que fa que avui en dia Marquès d’Alella i PARXET siguin referents en el món vitivinícola.

Al cor de les ampolles de Marquès d’Alella s’hi troba el clima mediterrani de la DO, on la pluviometria no sobrepas-sa els 600 mm anuals i la temperatura mitja anual és de 15ºC. Cada parcel·la on es conrea el raïm també té les seves condicions particulars que poden fer-ne variar o matisar les característiques i que demanen una acurada tasca en el conreu, la selecció i el procés que ha d’acabar esdevenint el vi que finalment arriba al consumidor.

La zona d’Alella està formada per sòls, en general, pobres en nutrients, amb es-cassa retenció d’aigua i amb un pH mode-rat. La seva textura és variable: entre are-nosa grollera (el sauló) a la part marítima i argilo-arenosa en la plana vallesana. Precisament, en aquest territori, PAR-XET té 200 hectàrees de vinya distribu-ïdes entre els 18 municipis de la DO.

Les varietats de raïm que PARXET té plantades en aquestes hectàrees són principalment la Pansa Blanca, però tam-

bé el Macabeu i la Parellada, varietats de cicle mitjà i llarg. També s’han introduït amb resultats excel·lents la Chardonnay i el Pinot Noir, que són varietats de cicle curt.

El sistema de conducció de la vinya que es fa servir és l’espatllera o emparrat, tot i que en les vinyes més antigues, les vi-nyes estan en vas. També s’hi realitza un abonat organo-mineral amb aportacions de matèria orgànica provinent dels sar-ments podats i una aportació mineral de nitrogen, potassi i fòsfor.

En relació a d’altres aspectes tècnics que cal destacar, hi ha el fet que se sembra herba en les vinyes (civada, festuca…) per limitar el vigor i la producció i augmentar el potencial qualitatiu dels ceps o s’aplica una protecció fitosanitària raonada, que requereix un coneixement profund de l’hàbitat i el cicle biològic de les malalties i paràsits com de les característiques cli-màtiques de la zona.

L’ELABORACIÓ DEL CAVA. En la verema cal controlar molt bé la sanitat del raïm i els paràmetres de maduració, principal-ment l’acidesa, el pH i la concentració de sucres. També, el control de sanitat del raïm és primordial perquè el producte

acabat comporta dues fermentacions i una criança llarga. Per això, a PARXET, en el procés d’elaboració del cava se se-lecciona el raïm a la recepció en bodega en taula de selecció.

D’altra banda, el premsat es fa amb raïm sencer en premsa pneumàtica. Així, poden realitzar un decantat estàtic a bai-xa temperatura, per evitar oxidacions i inicis incontrolats de fermentació. De la mateixa manera, la fermentació amb temperatures molt baixes i controlada els permet un procés d’autoclarificació ja que aquesta s’allarga molt, obtenint un vi

base més complex i amb major espuma-bilitat.

TRADICIÓ I MODERNITAT. La tècnica desen-volupada al llarg dels anys i la progressiva incorporació dels avenços del món vitivi-nícola permeten a PARXET donar com a resultat una variada gamma de productes que s’han guanyat un ampli espai de con-sumidors que saben valorar-los. Trenta veremades després, Marquès d’Alella i PARXET són noms propis que continuen defensant, dia a dia, qualitat i prestigi en-mig de la DO Alella, al cor del Maresme.

26 | TRIBUNAmaresme

FIRA MERCAT MODERNISTA DE CANET DE MAR

Tot a punt per a la 3a Fira Mercat Modernista

El 18 i el 19 de setembre Canet tornarà a vestir-se d’època i es traslladarà, per ter-cer any consecutiu, a finals del segle XIX i principis del segle XX. Celebren la ter-cera Fira Mercat Modernista. L’ambien-tació es concentra als carrers del centre històric, tot i que es manté la pujada amb trenet al Castell de Santa Florentina per fer-ne de nou visites guiades. Les rieres Gavarra i Sant Domènec, carrer Ample, Vall, Castanyer, de la Font i les places Macià i Universitat s’ompliran d’activi-tat al voltant de la Fira Mercat.

La inauguració serà el divendres a la tarda. A partir de les 7, a la terrassa de la Casa Roura hi haurà una xerrada sobre el moviment artístic modernista català i una exhibició de ball de principis de segle XX que consistirà en tango i mi-

longues. El ball seguirà aquest mateix dia de la inauguració, perquè a la plaça Universitat es recrearà un Cafè Tango de l’època. Divuit parelles de ballarins reproduiran gestos, costums, vestits i músiques d’aquell moment primerenc de tango. La jornada acabarà amb un es-pectacle d’època.

Dissabte 18 i diumenge 19 són els dos dies sencers de fira. A partir de les 10.30 i fins les 14.30 al matí i de 17.00 a 21.00 hores a la tarda, trobareu les parades d’artesans i promoció modernista als carrers del centre, que donen forma a la Fira Mercat.

La 3a Fira acabarà diumenge al ves-pre amb una cercavila i desfilada popu-lar dels personatges que s’hauran vestit d’època durant tot el cap de setmana. Se

sortirà de la plaça Universitat i s’acaba-rà a la riera Sant Domènec. Hi haurà un concert de cloenda amb ball a l’antiga a la riera Sant Domènec.

Homenatge a JujolCoincidint amb la tercera edició de la Fira Mercat Modernista, l’Àrea de Cul-tura ofereix una exposició titulada Ho-menatge a Jujol.

L’organitzen l’Associació Artesans de Gràcia i és una mostra de l’obra de l’arquitecte, dibuixant i escultor moder-nista Josep Maria Jujol. L’homenatge a l’artista es farà del 15 al 26 de setembre a la casa museu Domènech i Montaner. L’acte inaugural de la proposta serà el proper dimecres 15 de setembre a les 7 de la tarda.

PROPOSTES• Fira de dibuix i pintura.

• Espai ciutats modernistes.

• Exposició “Homenatge a Jujol” i “Dracs i colors, Maresme modernista”.

• Exposició de les lones gegants i els cilindres modernistes.

• Espais ambientals: platja Cavaió, espai lúdic infantil, la Taverna de Cal Marsenc, Cafè Teatre, La Moderna, taverna de la Fira, la Taverna Negra.

• Rutes i visites guiades: masia Roco-sa, panteons modernistes del cementi-ri municipal, centre històric, carrilet al Castell de Santa Florentina.

• Gimcana modernista.

• Cercaviles, passejades i desfilades.

• Pianola modernista.

• Espectacles i animacions infantils i teatre.

• Actuacions de música i cant

• Trobada d’intercanvi de plaques de cava, especial temàtica modernista.

• Vermut i ballada de sardanes.

TRIBUNAmaresme | 27

Albert Lamana i Grau (UMdC), és regi-dor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de Canet de Mar, municipi que afronta la tercera edició de la Fira Mercat Modernista. Aquesta propos-ta és un punt de trobada entre pa-trimoni i dinamització comercial que congrega anualment un públic multi-tudinari i comença a convertir-se en un referent en el seu àmbit.

“Esperem a partir d’aquest any fer un salt important en promoció de Canet i obrir les portes a patrocinadors importants que ens projectin”

Entrevista a Albert Lamana i Grau, regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de Canet de Mar

Podem dir que amb aquesta edició la Fira Mercat Modernista de Canet s’ha consolidat?

Crec que podem dir que si una cosa es consolida és perquè assoleix els objec-tius que es plantegen en el seu origen. En el cas de la Fira Modernista, s’han assolit amb escreix, ja que per una banda hem tornat a posar Canet com a referent patrimonial del nostre país amb l’ajut de les institucions, i per altra banda, la gent de Canet i les seves associacions se l’han fet seva i són l’ànima d’aquest esdeveni-ment. Quines novetats hi trobarà el visi-tant?

Les principals novetats es troben en el camp de la participació popular, la recreació d’espais modernistes i de les diferents activitats que es desenvolupen

a l’entorn de la Fira, així com en la am-pliació de les visites guiades, on podrem descobrir portes endins diferents cases modernistes. I quins són els actes que comencen a ser tradicionals?

En una fira hi ha d’haver sempre tra-dicions, com són les Rutes del nostre patrimoni, la visita amb carrilet al Cas-tell de Santa Florentina, les Rutes a peu, però sobretot, la participació ciutadana, que és la força més important. Tot i la situació de crisi, quins seri-en els projectes de futur d’aquesta proposta que alterna la dinamització comercial i la promoció cultural i pa-trimonial?

Els projectes de futur passen per continuar consolidant el pla de dina-mització de Canet, i potenciar els altres valors com són les arts escèniques, amb una passat de referència i que pot esde-venir un futur important per consolidar empreses del sector al nostre municipi, sense oblidar potenciar les nostres plat-ges, la nostra oferta nàutica, així com la natura i el senderisme. També enguany començarà la reforma de la Casa Museu Domènech i Montaner, amb la futura incorporació d’una part del patrimoni del gran fotògraf Eugeni Forcano. Crec, doncs, que tenim encara molt potencial per explotar.

El públic que s’atrau, principalment d’on és?

El nostre propòsit durant la Fira Mo-dernista és captar públic de la comarca, perquè vegin Canet com a punt d’esca-pada propera amb una bona oferta de comerç, restauració, hostaleria i lleure, i convidar-los a visitar Canet durant tot l’any. Val a dir però que la nostra pro-jecció actual des del punt de vista del patrimoni aporta durant tot l’any públic d’arreu del món. Actualment estem no-tant un interès creixent del públic asiàtic i sobretot europeu. L’objectiu que es planteja la Fira Mer-cat Modernista és ser un referent a nivell català?

Sens dubte aquest seria un dels nos-tres reptes i esperem a partir d’aquest any fer un salt important en promoció de Canet i obrir les portes a patrocina-dors importants que ens projectin publi-citàriament, que és el camí a seguir per a esdevenir una festa d’interès nacional. Què incentiva més la Fira, el consum en el propi municipi o la projecció ex-terna?

Durant els dies de la Fira, sense dubte la projecció externa, estar a l’aparador ens dóna una quota mediàtica important i ens serveix per atraure la gent durant altres dies de l’any, que és quan vénen a passejar, menjar i comprar amb més

tranquil·litat. És la idea de sembrar ara per recollir durant l’any. El seu objectiu és treballar amb la intenció de mostrar el seu patrimo-ni modernista únicament o s’obren a promocionar el Modernisme en ge-neral, col·laborant amb d’altres mu-nicipis?

Canet és un dels referents del país en l’empremta modernista i formem part de les nou Rutes Modernistes de Catalunya amb ciutats com Barcelona, Terrassa, Reus i Mataró, entre d’altres, i partici-pem conjuntament amb les institucions per difondre i millorar la projecció ex-terna de Catalunya internacionalment. El patrimoni modernista de Canet de Mar és prou conegut, però què caldria fer per difondre’l molt més encara?

Continuar treballant com s’està fent, intentar ser a tot arreu i no perdre l’oca-sió de vendre la marca de Canet on si-gui possible, tenint presència en tots els esdeveniments que tinguin relació amb el Modernisme. Durant aquest any hem tingut representació directa als princi-pals esdeveniments com ara les Fires Modernistes de Terrassa, Barcelona i la Festa de l’Hospital de Sant Pau i alguns actes del Palau de la Música.

Albert Calls

28 | TRIBUNAmaresme

ENSENYAMENT

Comença el curs escolar 2010-11per a 1.241.958 alumnes catalans

El nou curs escolar va començar aquest dimarts 7 de setembre per als més d’1.200.000 alumnes del sistema edu-catiu català. Des de les nou del matí els 3.170 centres d’ensenyament tornen a estar habitats i els 88.467 docents treba-llen cara a cara amb els seus estudiants. La tornada a classe s’ha produït una set-mana abans, en compliment del nou ca-lendari escolar. El curs actual comença també amb una altra gran novetat per a 100.000 alumnes de primer i segon d’ESO, ja que als seus centres el paper dels llibres de text ha estat reemplaçat per ordinadors portàtils. El nou calenda-ri aturarà per primera vegada el curs una setmana durant el mes de març.

La població escolar ha crescut aquest inici de curs en 27.325 alumnes. El per-centatge de nouvinguts se situarà en-guany pels volts del 13%, és a dir, decrei-xerà per segon any consecutiu. El rècord l’expliquen les 40.000 matrícules en l’Institut Obert de Catalunya i els 6.000 alumnes més que enguany cursaran es-tudis professionalitzadors. Aquest és el

curs en què entrarà en funcionament el nou calendari escolar.

S’ha registrat també un increment d’estudiants d’ensenyaments professio-nalitzadors, que arriben ja a la xifra de 122.059 alumnes. Incrementa també molt especialment la matrícula d’alum-nat a l’Institut Obert de Catalunya amb una previsió de més de 20.000 estudi-ants d’arreu del país.

El servei d’educació de Catalunya compta aquest curs amb 88.467 places

docents a jornada sencera, 67.054 de les quals corresponen als centres públics i 21.413 a l’escola concertada. A la xifra global caldria afegir els professionals que treballen a les llars d’infants de titularitat municipal, 837 arreu de Catalunya amb una oferta de 63.520 places públiques.

Educació ha invertit més de 315 mi-lions d’euros en obres de centres que entraran en funcionament el curs 2010-2011. S’han fet actuacions en 75 centres educatius: 37 noves construccions i 38

grans ampliacions i adequacions. En un centre s’hi han fet dues actuacions. Tam-bé s’han fet obres de reforma i millora en 407 centres educatius al llarg de l’any amb un inversió total de 21 milions d’eu-ros. I per últim s’han fet actuacions en una dotzena de centres educatius per un valor de 12 milions d’euros.

Aquest curs es posen en funciomanent 11 instituts-escola. Un dels principals beneficis d’aquesta fusió de l’educació obligatòria és que els alumnes un cop fi-nalitzin l’educació primària ja no hauran de canviar de centre ni, en molts casos, desplaçar-se de municipi per tal de cur-sar l’ESO.

Pel curs 2010-2011, l’oferta de pla-ces a les llars d’infants públiques, és de 63.520 places. A Catalunya existeixen 837 escoles bressol públiques, gairebé el triple que l’any 2004. Aquestes places s’han creat gràcies a la col·laboració en-tre el govern de la Generalitat i els ajun-taments que han volgut participar en la creació i consolidació de l’oferta pública.

ACN

ACN

TRIBUNAmaresme | 29 Ensenyament

27 anys de trajectòria avalen la Fun-dació IFO, especialistes en inserció, formació i orientació que et permeten entrar en el món laboral amb totes les garanties per trobar la primera feina o per reorientar el teu currículum cap a altres especialitats.

A IFO podràs trobar-hi una oferta molt diversificada: cursos per accedir a Grau Mig o Superior i l’ESO, aprendre català o fer repàs i reforç escolar, for-mació especialitzada (pàgines web, ofi-màtica, màrqueting i vendes…), forma-ció contínua per a treballadors, cursos subvencionats tant per a persones que estan en actiu com a l’atur i tot el ne-cessari per superar les oposicions que t’has plantejat.

En uns moments en els quals els grans canvis socioeconòmics han pro-vocat crisi i incertesa, la millor opció per accedir al mercat laboral és for-mar-se, una premissa que des d’IFO tenen clara: la millor manera de com-batre l’atur és moure’s.

Inserció, Formació i Ocupació són les tres idees que donen nom a IFO. Entre les estratègies que proposen als seus alumnes per superar el seu nivell formatiu-professional hi ha un servei d’orientació i assessorament de cara a un futur laboral que demana aprenen-tatge i capacitat de canvi.

D’altra banda, l’àmplia oferta de cur-sos d’IFO està destinada a qualsevol persona que tingui ganes de millorar i té entre els seus puntals les noves tec-nologies, absolutament fonamentals en el món laboral d’avui en dia.

CURSOS I ALUMNES, EL MILLOR AVAL. Més d’una cinquantena de cursos i més de mig miler d’alumnes avalen la tra-jectòria d’IFO, que ofereix formació personalitzada i dirigida en grans àrees com informàtica, gestió empresarial, disseny, creació multimèdia, reforç es-colar, disseny de moda i màrqueting de vendes.

Les instal·lacions de més de 500 metres quadrats compten amb tot el material necessari per poder realitzar l’aprenentatge i alhora que els alumnes se sentin còmodes en aquest espai ubi-cat a Arenys de Mar.

També és important destacar que Fundació IFO compta amb el suport a escala nacional del Servei d’Ocupació de Catalunya i també de subvencions i avals europeus; precisament, va rebre

el suport explícit de la Unió Europea com a centre pioner en la formació personalitzada i la seva clara aposta per les noves Technologies.

D’altra banda, el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya confia en el centre arenyenc al Maresme com un dels dos que col-laboren amb el programa ACTIC. És a dir, que qui ho desitgi s’hi pot exa-minar per obtenir l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, un cer-tificat àmpliament requerit en proces-sos d’oposicions a càrrecs dins i fora de l’administració. Tanmateix, IFO és també un centre reconegut pel Servei d’Ocupació de Catalunya.

No ho dubtis, INSERCIÓ, FORMA-CIÓ i OCUPACIÓ són les tres claus que t’ofereix IFO per plantejar-te un futur laboral millor.

FUNDACIÓ IFO: Platja de Cassà, 18 · Arenys de Mar

Tel. 93 792 48 22

FORMACIÓ QUALIFICADA PER ACCEDIR AL MÓN LABORAL

A Fundació IFO ho tenen clar, la millor manera de combatre l’atur és moure’s

30 | TRIBUNAmaresme Ensenyament

Consells per a la tornada a l’escola

La tornada a l’escola després d’unes llar-gues vacances pot ser difícil, però si apro-fitem els seus aspectes positius, podem aconseguir que els nens la visquin amb entusiasme i il·lusió. Per a molts nens, un nou curs també representa una nova escola, de vegades la primera, amb nous professors o nous amics. I els canvis sem-pre generen un cert grau d’ansietat, de manera que requereixen un temps més o menys llarg d’adaptació. Segons reconeix el Dr. Xavier Viñallonga, cap de Pediatria Ambulatòria de USP Institut Universi-tari Dexeus, “aquests processos seran molt diferents segons l’edat del nen, i no seran iguals per al petit que va a la guarderia que per al que ja va a l’es-cola, ni per descomptat per al novell, que hi anirà per primera vegada, que per al veterà”. Fomentar hàbits saluda-bles d’alimentació, son i estudi, escollir la motxilla adequada i, si és possible, portar el nen a les escoles bressol amb una edat superior als 18 mesos, són algunes de les principals recomanacions dels experts.

La tornada a l’escola és el millor mo-ment per a l’establiment o la recuperació de rutines i hàbits saludables d’alimen-tació, son i estudi. És recomanable que l’esmorzar es faci a casa, asseguts a taula, i que sigui complet a base de làctics, ce-reals (pa) i fruita (millor sencera que en suc). D’altra banda, cal assegurar les ho-res de son necessàries per a cada nen, que seran diferents segons l’edat però han de permetre que el rendiment durant el dia sigui el correcte. A més, llegir un conte, un còmic o un llibre abans d’anar a dor-mir pot ajudar a fomentar l’hàbit de la lectura.

Referent a l’estudi, és fonamental que sigui un hàbit diari: s’aprèn més i millor si s’estudia una mica cada dia que si es deixa tot per al final. El lloc per fer els deures i per estudiar ha de ser tranquil, còmode i ben il·luminat. La postura correcta també és important per evitar dolors d’esquena. Per estudiar, el mòbil i l’ordinador han de romandre desconnectats. “No obstant això, mai s’ha d’oblidar que un aspec-

te bàsic en la vida del nen és el joc, és importantíssim que els pares juguin amb els seus fills, i que aquests també juguin amb altres nens. Així mateix, és essencial insistir en la importància de l’activitat física, que no només sig-nifica practicar un esport, sinó també caminar, córrer o ballar”, segons el Dr. Viñallonga.

L’ELECCIÓ DE LA MOTXILLAEl mal ús de la motxilla no provoca defor-mitats de la columna vertebral, però no obstant això, una motxilla mal portada o amb un pes excessiu pot acabar produint mal d’esquena. Les més adequades són les que porten tirants adaptables, amples i encoixinats, també és bo que incorporin cinturó i que disposin de diferents com-partiments per a col·locar el material escolar, els llibres més pesats han d’anar a la part interior, enganxats a l’esquena. Com explica el Dr. Viñallonga, “la mida de la motxilla ha de ser proporcional a la mida del nen, i ha de quedar ben

subjecta, amb la part més baixa a uns 5 cm per sobre de la cintura. El seu pes no ha de superar el 10% del pes del nen petit o el 15% del nen més gran”. Les motxilles amb rodes poden representar una alternativa però tampoc s’ha de so-brecarregar i per dur-les és millor anar canviant de mà.

LA LLAR D’INFANTS I LES MALALTIESDurant el primer any de guarderia fa la impressió que els nens estan sempre ma-lalts, però, en general, les patologies que pateixen solen ser banals. La majoria de les vegades pateixen refredats comuns, gastroenteritis lleus i altres infeccions víriques de poca importància. No obstant això, no tots els nens són iguals i, encara que l’edat i la susceptibilitat individual influeixen, hi ha factors protectors que els pares poden utilitzar. Per exemple, si el nen comença la guarderia a partir dels 18-24 mesos, el seu sistema immunolò-gic està més format que si la iniciació és durant el primer any de vida. Si la seva incorporació es fa de manera progressiva durant la primavera és menys probable que adquireixi malalties infeccioses que si comença el curs a temps complet a la tardor o a l’hivern.

D’altra banda, un nen que ha rebut lac-tància materna durant un temps prolon-gat i que fa una alimentació variada, està més protegit. “Moltes de les malalties infantils clàssiques, com la tos ferina, el xarampió, la rubèola, les galteres o la varicel·la, de vegades presenten complicacions importants, però ac-tualment es poden prevenir amb les vacunes. I el mateix passa amb bona part de les malalties greus que poden afectar els nens, com la meningitis, per això és important que abans de l’inici del curs els pares s’assegurin que l’es-tat de vacunació del seu fill sigui el correcte”, afirma el Dr. Viñallonga.

ACPG

ACN


L’associació Maresme Oncològic té com a finalitat la d’estar al costat de les per-sones afectades i dels seus familiars. Des del seu inici, s’han valorat les persones com a eix principal de la nostra feina.

Tots els tallers que s’estan duent a ter-me són gratuïts per a tots els nostres socis i tot això és possible gràcies a les quotes que paguen els socis, aportacions volun-tàries, donacions i el que recaptem gràci-es a festes, loteria, caminada….

Com que ara estem al mes de setembre, mes en què la majoria de les persones, després de les vacances, pensem en un inici de curs o en refer projectes o inici-ar-ne algun de nou, és bo que us puguem presentar els tallers que iniciarem d’aquí a poc i les persones que els condueixen.

TALLER D’ARTTERÀPIA. La terapeuta Sil-vana Capitani Passolas, psicòloga i artte-rapeuta, porta a terme aquest taller que funciona setmanalment, els dilluns de 15:30 a 17:00.

A les persones que hi assisteixen, nor-malment se’ls demana que s’expressin mitjançant l’art. Això no vol dir que ha-gin de tenir tècnica ni coneixement d’art, sinó que s’expressin com se sentin més a gust, amb aquarel·les, retalls de pa-pers, materials reciclats, dibuixos sobre diferents elements… Amb aquestes tèc-niques, s’aconsegueix que les persones prenguin consciència de si mateixes i que es puguin expressar amb plena llibertat, per anar fent sorgir els seu propi jo.

TERÀPIA DE REIKI. Es porta a terme gràcies al conveni que es va signar amb l’associ-ació de Terapeutes de Reiki a Catalunya, i a la nostra associació està supervisat i conduït per Albert Viñallonga i Rosalia Casals. És gratuït i obert a tots el socis afectats, el dies que està disponible són els dilluns a la tarda de 16:00 a 20:00 i els dimarts al matí de 9:00 a 12:00. Per inscriure’s només cal concertar hora, o bé presentar-se directament a l’associació, el dimarts o dijous de 5 a 8 o bé telefonar.

La teràpia de Reiki es basa en l’energia vital que tots portem amb nosaltres. Els terapeutes aconsegueixen que es canalit-zi aquesta energia i el receptor d’aquestes teràpies pot aconseguir alleugerar ten-sions físiques i mentals, proporcionant pau, acceptació d’un mateix, equilibri en el benestar…

TALLER DE MANUALITATS. Gemma Esclusa és una persona molt dinàmica i amb molta creativitat, experta en decoració, i la seva aportació al taller ha estat de gran estima. Amb noves tècniques els assistents apre-nen a decorar diferents elements, mit-jançant tècniques de decoupage, pintura, vidre, metalls… Per aquest nou període, hi haurà altres tipus de manualitats que seran consensuades amb els assistents a aquests tallers. Aquesta activitat té lloc cada dimarts de 17:00 a 19:00.

Els tallers de Maresme OncològicTALLER DE CREIXEMENT PERSONAL. La psicòloga Esther López, que col·labora amb Maresme Oncològic des de l’inici, condueix aquest grup quinzenalment. Per aquest període, encara està per defi-nir exactament el dia de la setmana i les hores, que normalment són de 17:00 a 19:00.

En aquest taller es tracta de treballar l’autoestima personal, buscar allò del que hem d’estar orgullosos, aprendre a valo-

rar-nos, gaudir del dia a dia…Cal tenir en compte que després del pro-

cés de la malaltia, en aquest cas el càncer, canvien moltes coses; cal que les persones prenguin consciència que la vida segueix, sense més problemes. Al darrere hi ha un historial, però això no ha de afectar al dia a dia. Aquest procés tant el passen els ma-lalts com els seus familiars. El treball es fa en grup, normalment treballant textos, comentant fets, aportant cada un dels as-

sistents el seu granet de sorra.Com podeu veure, hi ha un ventall im-

portant de coses a fer. S’està treballant per poder ampliar aquests tallers i poder donar més suport. Per tot això, sempre són benvingudes les idees que ens pu-gueu aportar, l’associació Maresme On-cològic està oberta. El nostre lema és Et fem costat.

Maresme Oncòlogic

32 | TRIBUNAmaresme Ensenyament

La meitat dels estudiants catalans de secundària estudiaran aquest curs amb llibres digitals

Un total de 97.818 alumnes catalans d’ESO estudiaran amb llibres digitals el proper curs escolar (2010-2011), una xifra que representa gairebé la mei-tat dels 240.000 alumnes que cursen secundària en els centres educatius de Catalunya. El conseller d’Educa-ció, Ernest Maragall, ha destacat que “100.000 nous alumnes tindran una nova realitat a les seves aules i canvia-ran la seva forma de treballar, d’apren-dre, de progressar i de relacionar-se amb el mestre”. Aquesta xifra dobla els 45.000 estudiants que l’any passat van canviar el format analògic, el tradicio-nal llibre de paper, pel digital, i significa que 616 centres educatius dels 1.162 centres públics i concertats existents a Catalunya, s’han adherit ja al programa “eduCat1x1”. En nombre d’alumnes, 76.021, corresponen a centres de titula-ritat pública i la resta, 21.797, a centres concertats.

El cost dels llibres en format digital és menor al del format en paper i oscil-la entre els 20-30 euros per lot fins als 110 euros. D’aquesta manera, mentre que l’any passat la despesa en llibres va ser de 24 milions d’euros, aquest any ha estat de 3.700.000 euros, dels quals una mica més de 2.700.000 han estat pagats per la Generalitat. Maragall ha recordat que abans un lot habitual costava “entre 250 i 300 euros” i ha accentuat l’esperit de la digitalització a les aules “d’igualar, a l’aula i a casa, als alumnes” perquè permet que les famí-lies tinguin “el mateix per un preu vuit vegades inferior”.

La majoria d’instituts, en concret 311, han optat per paquets de llibres amb un preu menor als 30 euros, de mane-ra que el pagament d’aquesta quantitat que ha destinat el Departament d’Edu-cació per a cada alumne ha implicat que l’adquisició dels nous llibres represen-tin un cost zero.

ACPG

Els pares de Catalunya i Madrid pagaran més per l’ensenyament dels fills que els de la resta de l’estat La tornada a l’escola serà més cara per a les famílies que resideixin a Madrid (1.072 euros) i Catalunya (1.057 euros), on el cost mitjà per fill superarà els mil euros, mentre que en l’extrem oposat se situa Canàries i Galícia, amb un despesa mitjana per alumne de 688 euros en el primer cas, i de 700 euros, en el segon.

Aquestes dades es desprenen d’un es-tudi sobre la “tornada a l’escola” realitzat per la Federació d’Usuaris Consumidors Independents (FUCI), que agafa com a referència 200 escoles públiques, con-certades i privades de tot el territori na-cional, amb la intenció de conèixer l’im-pacte econòmic de l’inici del curs escolar

a les famílies. El desemborsament mitjà a Espanya és de 820 euros per alumne.

Segons aquesta radiografia, el cost mit-jà per fill en edat escolar es fixa en 820 eu-ros, un 6,2% més que l’any passat, un aug-ment que, per FUCI, “es deu a l’incre-ment de l’IVA en dos punts i l’augment constant del preu dels carburants”. La

xifra final de despesa de l’estudi inclou el cost dels llibres de text, el material esco-lar, la matrícula (en el cas d’escoles pri-vades), l’uniforme o despesa en roba, el menjador escolar i el transport. A més de Madrid i Catalunya, la tornada serà més cara a la Comunitat Valenciana (972), el País Basc (928) i Navarra (880). ACPG


L’educació musical incideix en el creixement personal dels infants des del punt de vista cognitiu i emocional. A partir d’una educació musical primerenca la persona pot desenvo-lupar diversos elements que poden ajudar-la a estructurar la ment i a millorar-ne el rendi-ment i l’aprenentatge.

Anna Duran (EMM Can Ponsic) diu que d’una banda s’emfasitza l’aprenentatge de l’organització temporal i de l’organització i percepció de l’espai. Per altra banda, també s’incrementa la capacitat d’estar atent, con-centrat, fent un ús més precís de l’escolta. Pel que fa als aspectes emocionals fa referència a la comunicació, l’expressivitat i la seguretat amb un mateix, entre d’altres. La música és un element social, com a tal, promou la rela-ció entre les persones i la seva unió.

La música és un llenguatge expressiu que permet comunicar emocions i sentiments.

Per això pot ser útil usar-la com a mitjà per a desenvolupar la intel·ligència emocional i l’afectivitat. L’estat emocional de la persona afecta el seu creixement i això pot repercutir en el seu aprenentatge, en la formació de la seva identitat i personalitat i en la seva inter-relació amb la societat.

Si es té en compte el component afectiu en l’educació musical es pot proporcionar a l’in-fant un context en què pugui sentir benestar i equilibri, que el beneficiïn com a persona i potenciïn el seu aprenentatge.

Si es crea un bon clima a l’aula, un clima emocionalment equilibrat, es poden millorar les condicions de treball i d’aprenentatge i pro-porcionar un ambient de benestar que promo-gui la salut personal de l’infant i del grup.

Isolda Cabero i OlayaProfessora d’Iniciació a la Música

Aula de Música de Vilassar de Mar

Infants, joves i adults “fan música” com a ac-tivitat extraordinària, des del lleure o amb perspectives professionals, per tal d’accedir a una disciplina artística que és font de sa-tisfacció, desvetlla la sensibilitat i ajuda a descobrir i desenvolupar les pròpies capaci-tats. L’escola de música s’insereix de ple en el conjunt de factors que componen l’educació dels infants al costat de la família i de l’esco-la de règim general. És transmissora de va-lors artístics i humans, col·labora en la tasca d’ajudar els infants en l’educació per a la vida, a donar suport als alumnes joves en la recerca del seu lloc en el món i a motivar-los perquè la música formi part del seu projecte de vida. L’aprenentatge de la música ajuda els alum-nes de totes les edats a aprendre a viure en el

present, a ser capaços de trobar reptes ade-quats, a superar l’esforç de l’aprenentatge, a recuperar-se i aprendre dels errors, a sentir-se motivats, a despertar la curiositat, a gau-dir de la pràctica individual i valorar la tasca d’equip, a agrair i donar reconeixement per allò assolit, a establir lligams afectius i musi-cals amb els altres i a ser capaços d’expressar musicalment els seus aprenentatges. Dins del procés global de l’educació, l’aprenentat-ge i la pràctica de la música afavoreix i ajuda a la construcció de l’autoestima, a despertar nous nivells de consciència, a clarificar la pròpia identitat i a confiar en les pròpies po-tencialitats artístiques i humanes.

Meritxell Vinaixa i PlanasDirectora de l’Aula de Música de Vilassar de Mar

Fer música

La música ens cuida

L’educació de la música i el moviment promou una àmplia gamma d’habi-litats que els nadons necessiten per desenvolupar-se en el camp social, sensorial i emocional.

La creativitat i la improvisació són eines de gran valor per atendre la diversitat i en l’experiència gru-pal potencien habilitats socials com la interacció, la comunicació verbal i no verbal i la pròpia personalitat. Familiaritzar-se amb un repertori de cançons o danses no només trenca amb la falta de moviment dels infants d’avui, sinó que amplia les capacitats de reconèixer, discriminar i memorit-zar. Les pràctiques musicals, doncs, esdevenen un pont entre el treball a l’aula i la realitat de l’entorn de cada infant.

Sembla lògic vincular l’oïda a la música però a la classe de música i moviment el sentit tàctil i visual tam-bé hi són presents, lligats als elements motors. Els processos en xarxa de tots els sentits, beneficien la memò-ria i l’assimilació dels continguts. En aquest procés d’estimulació dels sen-

tits i d’aprenentatge rítmicomusical els infants desenvolupen habilitats vàlides per a altres àmbits educatius.

Sembla màgic que un infant dema-ni a l’adult una cançó, un joc, un conte o el so d’un instrument repetidament i sense cansar-se’n. Aquest desig del nadó no només crea plaer sinó segu-retat. En base a aquestes necessitats, la classe de música i moviment ofe-reix recursos que reforcen el vincle emotiu mare/pare-fill/a, aportant nous elements i reestablint tradici-ons, com les cançons de bressol i els jocs de falda.

La classe de música i moviment proporciona als pares, mares, na-dons i educadora un punt de trobada per compartir experiències musicals i culturals, estimulant els sentits a través del joc, el ritme, els sons, la creativitat i l’expressió, possibilitant la formació de ciutadans més empre-nedors, crítics i feliços.

Roser Ramos i Salvadó Professora de Música per

Nadons i Iniciació a la MúsicaAula de de Música de Vilassar de Mar

Música i moviment

Estímul decidit pels aprenentatges significatius dels nadons

34 | TRIBUNAmaresme

Pl. Josep Tarradellas, 21-2708340 Vilassar de Mar

Tel. 93 750 23 72

Roser Turrau i BalañaMª Lluïsa Tauler i Daunis

Gemma González i Anadón

Medicina internaAnàlisis · Cirurgia

NutricióVISITES A DOMICILI

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

VENDA DE PINSOS

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem: 93 759 86 36 (Servei gratuït)

La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha decidit llençar-se en el món del comerç solidari per ajudar els animals abandonats dels seus refu-gis. Per aquesta raó, ha iniciat una cam-panya altruista de recollida de material nou o de segona mà en bon estat per vendre’l a preus molt econòmics en uns encants solidaris. Alhora, aquesta inici-ativa pretén facilitar la venda de mate-rial a les persones amb menys recursos econòmics i potenciar el reciclatge.

És el primer cop que el magatzem de la SPAM, a Cabrera de Mar, viu tanta activitat. Des de fa uns dies i gràcies a la crida realitzada per Facebook, desenes de persones solidàries s’axpropen als refugis diàriament per oferir material que ja no utilitzen a casa. Al magatzem, la presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, i un grup de voluntaris, classifiquen tot el material perquè tinguin lloc, ben aviat, uns encants solidaris a Mataró.

“No és el primer cop que organit-zem uns encants solidaris, però ara més que mai necessitem fons i re-cursos per tirar endavant els nostres animals”, assegura Sílvia Serra en rela-ció als difícils moments que es viuen des que la crisi econòmica va començar.

Mobles antics, roba, llibres, objec-tes de decoració de la llar i fins i tot col·leccions senceres de porcellana es poden trobar ara mateix al magatzem. “Però no val a badar, necessitem molt més material per vendre en els propers encants solidaris”, diu Serra, creadora ella mateixa del grup d’amics

dels encants solidaris del Facebook. En aquest sentit, la presidenta assegu-ra “que les xarxes socials d’internet estan ajudant moltíssim en aquesta crida de material”.

Amb els diners es podran realitzarpatis per a gossos nouvingutsEl constant degoteig d’animals recollits al carrer des que va començar el 2010 ha requerit que la protectora faci més esforços que mai per distribuir-los. A començaments d’any, la SPAM va haver d’iniciar la creació de nous patis en un dels seus refugis per ubicar els animals nouvinguts. I els diners que s’aconse-gueixin en els encants solidaris perme-tran finalitzar aquestes instal·lacions tan necessàries per mantenir el nivell de benestar dels gossos.

A data d’avui, la SPAM ha recollit 1.216 gossos i 523 gats dels 32 municipis catalans en els quals realitza el servei de recollida i acollida d’animals rodamóns. D’aquests, només ha pogut retornar als seus propietaris 449 gossos perquè ana-ven degudament identificats amb el xip. Pel que fa als gats, només se n’han retor-nat 16. Si comparem les dades amb les del mateix període del 2009, s’aprecia l’augment més que considerable d’ani-mals: 774 gossos i 454 gats.

A més, la crisi i la irresponsabilitat també han provocat que la SPAM hagi recollit fins a 53 animals exòtics i pe-riurbans com ara conills, ànecs i fins i tot rèptils.

SPAM

La SPAM es llença en el comerç solidari per ajudar els animals abandonats i les persones més desfavorides

LES NOSTRES MASCOTES

TRIBUNAmaresme | 35

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

36TRIBUNAmaresme

el necessari per ser bons malabaristes i equilibristes. Xanques, maces, anelles, dià-bolos, barra d’equilibri...

L’hora del conte. El Pirata Kim. Dimarts 21 a les 17.30 h a la biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Quim Arnau.

MÚSICAHavaneres: Els Cremats presenta el seu espectacle 12/12. Dissabte 11 a les 22 h al parc arqueològic Cella Vinaria CAT. El seu darrer treball discogràfic, Havaneres i can-çons cubanes, despulla la música antillana i sud-americana per tornar-la a vestir de qua-tre veus mediterrànies i guitarres clàssiques que marquen un estil molt propi.

SORTIDES I VISITESItinerari. Passejada per la història d’Alella. Dissabte 9 d’octubre a les 10 h a Can Lleonart. A càrrec de Cristina Armengol, llicenciada en Humanitats i DEA en Història Medieval. 4 € (gratuït per als menors de 18 anys). Cal inscriure-s’hi abans 4 d’octubre.

ARENYS DE MAR

ACTES, DIA A DIAFira del col·leccionista. Diumenge 12 a les 10 h Davant el Calisay. Punt de trobada dels interessats en el món del col·leccionisme.Exposició de col·leccions. Intercanvi. Com-pra i venda de peces de col·lecció.

Festa del carrer sant Rafael. Divendres 17 i dissabte 18.

Tertúlia de novel·la: Rere els murs de Núria Esponellà. Dilluns 20 a les 19 h a la Biblioteca. A càrrec de Teresa Montmany, amb la presència de l’autora.

Demostració de la tècnica d’estampació en cera. Una vida de batik. Del palau del sul-tà als pobles de Java. Diumenge 26 a les 11 h al Museu Marès de la Punta. Taller-demos-tració d’estampació de la tècnica d’estam-pació d’un batik utilitzant tints d’origen ve-getal. Demostració de les diferents fases de realització d’un batic: estampar amb cera, tintar, tornar estampar amb cera, tornar a tintar....i finalment treure la cera i veure el resultat de l´ estampat.

4t. Concurs Biennal de Fotografia d’Arenys de Mar. Divendres 1 d’octubre a les 20 h a la sala d’exposicions del C.C. Calisay. Inauguració de l’exposició de les 50 millor fotografies i lliurament de premis

CURSOS I TALLERSTaller Sóc dona i estic bé amb el meu cos. Dijous 16 a les 18.30 h a la biblioteca. Taller que permet reflexionar sobre “dietes mi-racle”, consum de productes d’estetica,la pressió social per tenir un cos extremada-ment prim i jove, i el risc d’acabar patint transtorns de comportament alimentari.

Taller: Musicoteràpia. Dissabte 25 a les 17 h a la sala d’actes de la biblioteca. Dirigit a tot tipus de persones. Els objetius d’aquest taller és aconseguir un equilibri emocional i perso-nal elaborant mecanismes de control i reduint els factors externs que siguin font d’estrès.

EXPOSICIONSExposició: Una vida de Batik. Del palau del sultà als pobles de Java. Fins al 26 de setembre al Museu Marès de la Punta.Al centre de Java (Indonèsia), el batik és des de fa segles un art de cort, fet per artesans que viuen als poblets de muntanya o de les grans planes arrosseres. És un compendi de coneixements populars i màgics que alimenten les arts de palau i alhora en re-sulten ennoblits.

INFANTILTeatre infantil: En Pere beneit. Dissabte 18 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Bi-nixiflat Teatre (25è aniversari). Preu: 5€.

Teatre infantil: El gegant sempre té gana. Diumenge 19 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Binixiflat Teatre. Preu: 5€.

Inici de la temporada de l´Hora del conte. Dijous 23 a les 18 h a la biblioteca. Ioga per a pares i fills, a càrrec de Josefina Torres.

Teatre infantil: El peix d’or. Dissabte 25 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Bini-xiflat Teatre (25è aniversari). Preu: 5€.

Teatre infantil: Rita, la rínxols i els tres óssos. Diumenge 26 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Binixiflat Teatre (25è aniversari). Preu: 5€.

Teatre infantil: Pere Flaix, tele-salut. Dissabte 2 d’octubre a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Binixiflat Teatre (25è aniversari). Preu: 5€.

Teatre infantil: Informe Caputxeta. Diu-menge 3 d’octubre a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Binixiflat Teatre (25è aniversari). Preu: 5€.

MÚSICAAudició de sardanes a càrrec de la cobla Marinada. Diumenge 12 a les 11.45 h al passeig Xifré (davant l’Ateneu Arenyenc).

III Sinera Swing Festival. Divendres 17 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Workshop de Lindy Hop, amb Dj’s que faran ballar els rit-mes del Swing. Preu: 15 € entrada general i 12 € per els socis de l’ateneu i del Festival de Jazz.

III Sinera Swing Festival. Dissabte 18 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Workshop de Lin-dy Hop, amb Dani Alonso & Super Combo. Preu: 15 € entrada general i 12 € per els socis de l’ateneu i del Festival de Jazz.

III Sinera Swing Festival. Diumenge 19 a les 19 h a jardins del Xifré. Workshop de Lin-dy Hop, ball amb la Sant Andreu Jazz Band, un concert per concloure el III Sinera Swing Festival. Gratuït.

SORTIDES I VISITESHerbes per a la salut. Dissabte 18 a les 16 h davant del Calisay. Passejada per un indret proper per aprendre a reconeixer “in situ” les herbes remeieres mes corrents a la nos-tra zona i les seves propietats curatives.

ARENYS DE MUNT

ACTES, DIA A DIAXXVI Fira d’Artesania Catalana. Dissabte 11 durant tot el dia.

Lliurament d’un obsequi a la puntaire de més edat. Dissabte 11 a les 13 h a la riera.

1r Aplec per la Independència. Diumenge 12 durant tot el dia.

Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Diu-menge 12 de 10 h a 14 h a la sala municipal. Es donarà com a obsequi a tots els donants un tiquet per a la Festa del Donant del dia 19.

Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Di-lluns 13 de 17 h a 21 h a la sala municipal. Es donarà com a obsequi a tots els donants un tiquet per a la Festa del Donant del dia 19.

Setmana Solidària: Despertada amb els Trabucaires de la Reinmaixença. Diumen-ge 19 a les 12 h del pont a l’Eixample.

Setmana Solidària: Festa del Donant de Sang. Diumenge 19 a les 14 h a l’Eixample. Organitza: Voluntaris per Arenys de Munt. Venda de tiquets 13 i 14 de setembre a la sala municipal.

Correllengua 2010: Conferència La Llei del Cinema en Català. Dissabte 25 a les 19 h a Can Borrell. A càrrec de Miquel Reniu.

Celebració del 5è aniversari de Donaviva. Diumenge 26 a les 17.30 h, sala municipal.

XXII Marxa Popular Termes d’Arenys de Munt. Diumenge 3 d’octubre a les 7.30 h a la plaça de l’església.

Fira Artesana. Diumenge 3 d’octubre de 10 h a 14 h a la plaça de l’església.

CURSOS I TALLERSTaller d’autonomia personal Art teràpia. Dimarts 14 de 18 h a 20 h, sala municipal.

Aula Cultural 2010-2011. Cursos formació d’adults. Info i inscripcions a l’ajuntament.

EXPOSICIONSUn any de consultes populars. Fins al 12 de setembre a la sala d’exposicions. Organit-za: Comissió Organitzadora de l’Aplec per la Independència.

Exposició del Grup Fotogràfic Arenys de Munt. De l’11 al 26 de setembre a la sala d’exposicions.

Una volta al món en 15 mercats. Fins al 19 de setembre al mercat municipal.

MÚSICAAudició i ballada de sardanes. Dissabte 11 a les 18 h a la plaça de l’església. Amb la cobla Les Casenoves.

Ball de l’Esplai Verge del Remei. Diumen-ge 19 a les 18 h a la sala municipal.

SORTIDES I VISITESTrobada de Malalts i Gent Gran. Diumen-ge de 12 h a 17 h al Santuari de Lourdes. Organitza: Càritas Arenys de Munt.

TEATRE I DANSAClònica d’humor, de Pep Plaza. Dissabte 2 a les 22 h al Centre Moral. Preu: 15€ platea 12€ amfiteatre. Venda d’entrades a l’ajun-tament (de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h).

CABRERA DE MAR

ACTES, DIA A DIARecital. Desvetllant poemes: lectura de les sardanes més populars. Dijous 9 de setembre a les 19 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de Núria Feliu.

Ballada de sardanes. Dissabte 11 a les 18 h a la plaça Nova. Amb La Nova del Vallés.

Contes per adults. Que n’és de bonic, viu-re al camp! Dijous 16 a les 20 h a la biblio-teca Ilturo. Festival multipolar de contes per adults. A càrrec de Carles Alcoy.

Ballada de sardanes. Diumenge 19 a les 18 h a Cal Conde. A càrrec de La Verama.

Conferència al racó de pares. Rutines, hà-bits i normes. Dijous 23 a les 18 h, bibliote-ca Ilturo. A càrrec de Covi Folqué Serrano.

Tertúlia literària. Indignació, de Philip Roth. Dijous 30 a les 20 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de l’escriptor Toni Sala.

CABRILS

ACTES DIA A DIATertúlia Com era abans Cabrils. Divendres 17 a les 16.45 h a la biblioteca. Moderada per Joaquim Forcada.

Tertúlia literària La solitud dels nombres primers, de Paolo Giordano. Divendres 17 a les 18 h a la biblioteca. A càrrec de Francesc Ponsa.

Festival de contes del Maresme Multipo-lar. Contes per adults Psique: una força que empeny. Divendres 17 a les 20.30 h a la biblioteca. A càrrec d’Albert Estengre.

Correllengua 2010. Dissabte 18 a les 21 h a La Fàbrica. Lectura del Manifest i concert a càrrec de Toni Subirana.

Amics de la República Dominicana, veu-ra-la per viure-la. Divendres 24 a les 20.30 h a la biblioteca: Inauguració de l’exposició i presentació de l’ONG. L’exposició roman-drà oberta fins el 9 d’octubre.

Inauguració de la renovada seu del Mu-seu - Arxiu de Cabrils coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni. Diumen-ge 26 a les 11 h al Museu - Arxiu de Cabrils.

CALDES D’ESTRAC

ACTES, DIA A DIAVisita a l’exposició, presentació de la col-lecció de mocadors i taller-demostració d’estampació. Diumenge 12 de setem-bre a les 12 h a la Fundació Palau. Visita a l’exposició Palau Oller, polièdric amb el seu comissari i presentació de la col·lecció de mocadors d’Isabel De Pedro a partir de

dissenys de Palau Oller. Taller-demostració d’estampació de mocadors a càrrec del Mu-seu de l’Estampació de Premià de Mar.

CINEMACinema a la fresca: Planet 51. Divendres 10 a les 22 h al Parc Joan Margall.

EXPOSICIONSPau Oller, polièdric. Fins al 19 de setembre a la Fundació Palau. Horari: Dimarts a dis-sabte de 10:30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

TEATRE I DANSAActuació de l’Esbart dansaire d’Arenys de Munt. Diumenge 12 a les 19 h a l´esplanada de Can Muntanyà.

CANET DE MAR

ACTES DIA A DIAMissa votiva. Diumenge 12 a les 12 h al santuari de la Misericòrdia. Missa cantada per l’Orfeó Misericòrdia.

Inauguració exposició Homenatge a Ju-jol. Dimecres 15 a les 19 h a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (xamfrà riera Buscarons amb Gavarra).

3a Fira Mercat Modernista. Dissabte 18 i diumenge 19 de 10.30 h a 14.30 h i de 17 h a 21 h al centre històric de Canet de Mar. Activitats variades relacionades amb el Mo-dernisme. Fira de dibuix i pintura, espai ciu-tats modernistes, exposicions, espais ambi-entals, rutes i visites guiades, gimcana mo-dernista, cercaviles, passejades i desfilades, pianola modernista, espectacles i animaci-ons infantils i teatre, actuacions de música i cant, trobada d’intercanvi de plaques de cava, especial temàtica modernista, vermut i ballada de sardanes. Més informació a www.canetdemar.cat/firamodernista.

Inauguració exposició Dracs i colors, Ma-resme modernista. Dissabte 18 a les 19h a la sala d’exposicions municipal (plaça dels Americanos).

CINEMAEl documental del mes: God bless Iceland. Divendres 10 a les 21.30 h a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits. Entrada gratuïta.

El documental del mes: El último aplauso. Divendres 17 a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits. Entrada gratuïta. Confirmar horari.

CURSOSTaller de manipulació d’aliments. Diven-dres 1 d’octubre de 9 h a 13 h. Inscripció del 20 al 30 de setembre al Centre Cívic i Cultural Vil·la Flora. Més informació: [email protected].

Curs d’accés als Cicles de Formació de Grau Mig. Del 4 d’octubre al 30 d’abril de 2011. Matriculació a partir 6 setembre a l’Escola d’acults, Centre Cívic i Cultural Vil·la Flora.

Curs auxilia d’infermeria en geriatria. Inici 6 d’octubre. Preinscripció del 13 al 28 de setembre al Centre Cívic i Cultural Vil·la Flora. [email protected].

Taller per a persones emprenedores. Data d’inici: 11 d’octubre. Inscripció gratuïta. In-formació i inscripció al Centre Cívic i Cultural Vil·la Flora. [email protected].

Cursos organitzats per l’Associació de dones Sàlvia 2009-2010. Anglès, taller de teatre, informàtica, dansa Bollywood, ioga, gimnàstica, reiki, ioga per l’embaràs, tècniques pictòriques, horticultura ecolò-gica, bijuteria, gantxet i mitja, patchwork. Informació i inscripcións: Sàlvia (pl. Manén, s/n). [email protected].

Gimnàstica per a gent gran. Informació i inscripcions: Esplai gent gran (c/Vall, 24).

EXPOSICIONSDracs i colors, Maresme modernista. Fins al 22 de setembre a la sala d’exposicions municipal. Exposició de Marga Cruz, fo-tògrafa, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme. Horari de 19 h a 21 h. diumenge 19 de 12 h a 14 h. Inauguració dissabte 18 a les 19h.

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de setembre. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a [email protected] abans del dia 22 de cada mes en curs i seran publicades.

ALELLA

ACTES, DIA A DIAInauguració de l’exposició Veure vi, d’Isabel Sabaté. Dijous 9 a les 20.30 h a Espai Rectoria.

XXXVI Festa de la verema. Del 10 al 12. Vegeu pàgines 19, 20 i 21.

Setmana del vi DO Alella. Conferència. Present i futur de la DO Alella. Dimecres 22 a les 19 h a la sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de Portal de l’Àngel. A càrrec de Josep Maria Pujol-Busquets, enòleg i propietari del celler Alta Alella.

Setmana del vi DO Alella Concert de tango amb vi d’Alella. Divendres 24 a les 21.30 h a Vins i Divins (c/Barcelona, 3 El Masnou). Amb Cecilia Ledesma (veu) i Jorge Blengini (guitarra).

Setmana del vi DO Alella. Excursió amb segways (patinet elèctric). Dissabte 25 de setembre. Inscripcions fins al 23 a [email protected] o 93 555 28 84. Preu: 25 €.

Setmana del vi DO Alella. Sopar maridat-ge amb blancs de la DO Alella. Dissabte 25 a la nit al Restaurant Cuinalella. Cal fer reserva (93 540 94 22).

Setmana del vi DO Alella. Sortida-tast de vins. Diumenge 26 a les 10 h a Can Lleonart. Arquitectura, vinyes i paisatge, a càrrec de l’arquitecte Salvador Ribas.

Setmana del vi DO Alella. Xerrada-tast de vins. El terrer dels Alella. Dilluns 27 a les 20 h a Cal Marquès (passeig Joan Carles I, 13 El Masnou). A càrrec dels enòlegs Vicenç Galbany (Alta Alella) i Xavier Garcia (Alella Vinícola).

Setmana del vi DO Alella. Maridatge de vins amb xocolata. Dimarts 28 a les 21 h a Espai DI.VI (Antoni Borrell, 1 Alella). A càrrec de Rosa Vila, sommelier.

Setmana del vi DO Alella. Cinefòrum. Guerra de vinos. Dimecres 29 a les 21 h a Can Malet (Sant Felip, 2 El Masnou). Des-prés de la pel·lícula parlarem de vins amb Jordi Pujolràs, enòleg.

Setmana del vi DO Alella. Tast de vins d’Alella elaborats amb pansa blanca. Dijous 30 a les 20 h al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT: Inscripcions fins al 29 a [email protected].

Setmana del vi DO Alella. Sopar maridatge amb vins DO Alella.Divendres 1 d’octubre a la nit al Restaurant Orfila (Roger de Flor, 43 El Masnou). Cal fer reserva (93 555 01 88).

Setmana del vi DO Alella. Visita amb tast de vi. Dissabte 2 d’octubre de 10 h a 14 h al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT.

Setmana del vi DO Alella. Sopar maridat-ge amb negres de la DO Alella. Dissabte 2 d’octubre a la nit al Restaurant Les Terras-ses d’Alella. Cal fer reserva (93 540 78 57).

Setmana del vi DO Alella. Anem de verema! Diumenge 3 d’octubre a Can Boquet Alella. Cal fer reserva: [email protected] o 93 555 28 84.

Inauguració de l’exposició Sonocromatis-me, l’art d’escoltar colors i pintar sons, de Neil Harbisson. Dijous 7 d’octubre a les 20 h a Can Manyé, espai d’art i creació. Fins al 24 d’octubre. www.canmanye.cat

CURSOS I TALLERSTaller de cuina romana + Tast de vins + Parc a Taula. Dijous 7 d’octubre ce 18 h a 20h al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT. Meditrinalia. Preu de la sessió 12 €. Inscrip-ció prèvia: [email protected]

EXPOSICIONSExposició: Alimentum, menjar i beure a l’època romana. Fins al 16 de setembre. Horari de 10 h a 19h. Parc Arqueològic Cella Vinaria-CAT. Gratuït.Més informació: www.cella-vinaria.cat.

INFANTILActivitat infantil. Taller de circ. Dissabte 11 de 18 h a 20 h a la plaça d’Antoni Pujadas. La companyia La Pantomima ens porta tot

TRIBUNAmaresme | 37

25TRIBUNAmaresme

DIADA NACIONALALELLADISSABTE 11: Ofrena floral i cantada dels Segadors a les 11 h al pati de Can Lleonart. A càrrec de la Polifònica Joia d’Alella i els Grallers d’Alella. Coca i cava per a tothom.

ARENYS DE MARDIVENDRES 10: Duet de tenora i viola de roda a les 20 h al parc de Lurdes. A càrrec de Jordi Molina i Marc Egea.

DISSABTE 11: Ofrena floral a les 11 h al parc dels Països Cata-lans. Concert de cançò catalana a les 19 h al club de pesca Mar-Sport. A càrrec de la coral Esperança.

ARENYS DE MUNTDISSABTE 11: Acte Institucional a les 11 h plaça de l’església.

CABRERA DE MARDIVENDRES 10: Vivaldi. 33è Festival de Música del Maresme a les 22 h a Can Bartomeu. Amb Anton Serra (flauta) guanyador de diversos concursos internacionals i amb més de 500 concerts. Ha tocat amb destacats solistes internacional i grups de cambra i ha estat convidat com a solista per nombroses orquestres.

DISSABTE 11: Lectura del Correllengua 2010 a les 11 h al Parc de Les Corts. A continuació Ofrena floral a Rafael Casanova. Finalitzada l’ofrena es cantarà Els Segadors amb el Cor Parro-quial Sant Feliu. Presentació de la guia Un passeig amb els escriptors de Cabrera de La Guardiola a la Fàbrica a les 12.30 h a la plaça de l’ajuntament. Sardanes amb la Nova Vallès a les 18 h a la plaça Nova.

CABRILSDISSABTE 11: a les 19 h a la plaça del Mil.lenari. Amb Havaneres a càrrec del grups Els Pirates i cremat per a tothom.

CALDES D’ESTRACDISSABTE 11: Recepció a l’ofrena floral a les 12.30 h a la Pèr-gola del parc de Can Muntanyà. A les 13 h: ofrena floral. A les 13.30 h: comiat. A les 20 h a l’esplanada de Can Munta-nyà: selecte concert de La Principal de la Bisbal. A les 24 h a l’esplanada de Can Muntanyà: ball de gala amb l’orquestra La Principal de la Bisbal.

CANET DE MARDISSABTE 11: Acte institucional a les 11 h davant l’ajuntament. Ofrena floral a les 11.45 h a la plaça 11 de setembre. Audició de sardanes amb la Cobla Premià a les 12 h a la plaça 11 de setembre. 24a. Edició del concurs de cuita de cargols a les 18 h al carrer Ample. Degustació de cargols a les 20.30 h al carrer Ample. Preu tiquet: 3€.

EL MASNOUDISSABTE 11: Ofrena floral de totes les entitats de la vila. a les 11.30 h a la plaça de l’Onze de Setembre. Amb la col·laboració de la Coral Xabec de Gent del Masnou.

MATARÓDIJOUS 9: Conferència L’economia catalana, un model mal-grat to a les 20 h al Saló de Sessions de l’ajuntament. Acte acadèmic de la Diada. Conferència a càrrec de Francesc Cabana i Vancells, historiador.

DISSABTE 11: Ofrena floral a les 10.30 h a la plaça de Rafael Casanova. Al llarg del matí se succeiran les ofrenes florals d’entitas ciutadanes. A partir de les 10.30 h hi haurà l’ofrena institucional amb motiu de la Diada. El Club d’Opinió Jaume Llavina repartirà entre els assistens a l’acte l’Opuscle de poe-sia patriòtica. Concert de la Diada a les 19 h a la plaça santa Anna. A càrrec del Jove Cor i Grup Instrumental Iluro de l’Aula de Música Masafrets.

DIUMENGE 12: Ballada de sardanes amb la Cobla Iluro a les 19 h a la plaça de Santa Anna.

PREMIÀ DE DALTDISSABTE 11: Ofrena floral al monument 11 de setembre de 1714 al passeig de Can Balet.

PREMIÀ DE MARDISSABTE 11: Ofrena floral al monument Rafael de Casanova a les 12 h a la plaça de Can Manent. Ballada de sardanes amb la Cobla Premià a les 19.30 h a la plaça de l’ajuntament.

SANT ANDREU LLAVANERESDISSABTE 11: Sardanes i ofrena floral a les 11.45 h al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. A les 11.45 h: Sardanes. A les 12.30 h: Ofrena floral al monument de Rafael de Casanovas. A les 13 h: Sardanes.

SANT VICENÇ DE MONTALTDISSABTE 11: Acte institucional a les 12 h a l’avinguda 11 de Se-tembre. Entrada dels Gegants, a càrrec de la Colla de Gegan-ters. Lectura del Manifest, a càrrec de l’alcalde. Ofrena floral. Interpretació del Cant d’Els Segadors, a càrrec de l’Orfeó Par-roquial. Audició de sardanes. Vermut popular.

VILASSAR DE MARDIVENDRES 10: Sardanes amb la cobla Sabadell a les 22 h a la plaça de l’ajuntament.

DISSABTE 11: Ofrena floral a les 12 h al jardí del Museu de la Marina. A continuació, ofrena de l’Ajuntament i acte institucio-nal amb la presència de la Coral Englantina i l’AVAL. Recital de poesia, 150 anys del naixement de Joan Maragall a les 18.30 h a la Torre d’en Nadal. A càrrec de La Tropa Teatre.

Exposició Homenatge a Jujol. Del 15 al 26 de setembre a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (xamfrà riera Busca-rons amb Gavarra). Artesans de Gràcia.

Pintures de Salvador Castellà. Fins al 19 de setembre a l’Estudi Tenas 1694 (c/Bonaire, 7). Horari: Dimarts a dissabte de 18.30 h a 21 h, diumenges d’11.30 h a 14 h.

Ball a l’esplai. Diumenge 12, 19 i 26 a les 18 h a l’Esplai de la gent gran. Preu: 2€.

SORTIDES I VISITESSortida a Galícia. De dimecres 15 fins a diumenge 19. Informació: Esplai de la gent gran. Preu: 275€.

TEATREFugades. Dimecres 22 a les 19 h. Informació i venda: Àrea de Cultura - Vil·la Flora, de di-lluns a divendres de 10 h a 13 h.

EL MASNOU

ACTES, DIA A DIAInauguració pistes d’skate i de voleibol al parc esportiu Pau Casals. Dissabte 11 a les 12.45 h al parc esportiu Pau Casals.

Circulació del trenet. Diumenge 12 d’11 h a 13.30 h al parc temàtic Caramar.

I Fira de Salut i Bellesa. Dissabte 18 i diu-menge 19 a la plaça del Mercat Vell. Dissab-te la temàtica girarà al voltant de la salut i el benestar, i diumenge de la perruqueria i la bellesa. A la plaça hi haurà un petit escenari on els expositors faran activitats. Durant els dies anteriors a la fira hi haurà xerrades, tallers i col·loquis de diferents te-mes relacionats amb la salut i el benestar físic i mental.

XIX Festa del Trenet. Diumenge 19 a les 12 h al parc temàtic Caramar.

Jornada de portes obertes. Diumenge 26 a les10 h al carrer Ernest Lluch, 40 (Teià).

Circulació del trenet. Diumenge 26 d’11 h a 13.30 h al parc temàtic Caramar.

CINEMACinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERSTaller d’enologia + Parc a taula. Dimarts 14, 21 i 28 de 20 h a 22 h al Carrer d’Ernest Lluch, 40 (Teià). A càrrec de l’enòleg Jordi Pujolràs (president del Comitè de Tast del Consell Reguladors de la DO Alella). Inscrip-ció a: [email protected].

Inscripcions als cursos i tallers 2010-2011 de l’Associació de les Arts i l’Artesania del Masnou. Dimecres 22 i dijous 23 de 18 h a 20 h a Can Malet, 3a planta. Preu matricula: 20 €. Cuina, restauració de mo-bles, marqueteria i estampació, plàstica en anglès, dibuix i pintura, fil i agulla, ioga i pilates, composicions amb flor seca i flor natural, decoració de ceràmica i vidres, patchwork i labors, art creatiu plàstic, es-criptura creativa, iniciació a la ceràmica, conèixer les plantes remeieres. Informació: Lluïsa Domínguez (tel. 654 235 050). Dijous i divendres (de 10 a 13 h i de 16 a 18 h.)

EXPOSICIONSLa representació dels cossos de les dones. Del 15 al 24 de setembre al centre d’atenció primària d’Ocata (Torrent Can Gaio, 17), i del 25 fins al 30 de setembre al centre d’atenció primària del Masnou (sant Miquel,125). Ex-posició sobre la representació dels cossos de les dones als mitjans de comunicació.

MÚSICAConcert Joves intèrprets de l’estudi mu-sical Carmen Amo i Anna Remartínez. Divendres 10 a les 19.30 h a la sala capitular de l’ajuntament.

Sardanes amb la Cobla Marinada. Diven-dres 10 a les 22 h a la plaça d’Ocata

Havaneres amb el grup Els Cremats. Dis-sabte 11 a les 22 h al carrer d’Ernest Lluch, 40 (Teià). Organ: Centre d´Acollida Turísti-ca del Masnou, Alella i Teià i Cella Vinaria.

TEATRE I DANSADiumenge amb lletres. Diumenge 26 a les 19 h a Gent del Masnou. Vetllada artística,

literària, musical... A càrrec de persones del grup Rauxa, grup escènic de Gent del Masnou. Preu: Gratuït.

MATARÓ

ACTES, DIA A DIAInauguració de l’exposició col·lectiva de gravat. Divendres 10 a les 20 h a la Sala-taller de la Presó. Fins al 30 d’octubre.

Presentació del primer gestor energètic Envi a càrrec de Cliensol. 15 setembre a les 11h, a la nau Minguell.

Inauguració de l’exposició Col·lectiva Sant Lluc 2010. Dijous 16 a les 19.30 h a Ateneu Caixa Laietana. Fins al 31 d’octubre.

Inauguració de l’exposició col·lectiva d’olis. Divendres 17 a les 20.30 h al centre cívic de Cerdanyola. Fins al 30 setembre.

Festa del carrer Concepció. Divendres 17 a diversos indrets. Fins al dia 19.

Festa del carrer d’Amàlia. Divendres 17 a diversos indrets. Fins al dia 19.

Festa del carrer de Sant Pelegrí. Divendres 17 a diversos indrets. Fins al dia 19.

Mostra de dansa tradicional dels Països Catalans. Dissabte 18 a la plaça de l’ajunta-ment a les 18 h.

Veus i guerres. Dissabte 18 a les 20 h a Ca l’Arenas. Recital a càrrec de Manuel Patricio i Carles Soriano, amb l’acompanyament musical del grup Delirics.

Conferència El patrimoni artístic de Montserrat durant la Guerra Civil. Dime-cres 22 a les 19.30 h a Ca l’Arenas.

Inauguració de l’exposició Raül Roncero. Divendres 24 a les 20 h a Espai F. Fins l’1 de novembre.

Romería de la Virgen de las Maravillas. Dissabte 25 a diversos indrets. Fins dia 26.

XXII Trobada de puntaires. Dissabte 25 a les 16.30h a la plaça de l’ajuntament.

Inauguració de l’exposició CAPS.A. 25 anys. Dissabte 25 a Can Palauet a les 20 h. Fins al 14 de novembre.

3r Festival artístic de la gent gran. Diu-menge 26 a les 17 h al Teatre Monumental. Acte conjunt de les diferents agrupacions culturals de la gent gran de la ciutat, amb corals, teatre, poemes i grups de play-back. Entrada lliure prèvia recollida d’invitació a les oficines de Benestar Social.

Conferència El compromís cívic de la gent gran. Dimecres 29 a les 19 h a la sala d’ac-tes de Caixa Laietana. A càrrec del Dr. Salva-dor Cardús, sociòleg.

Conferència Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. Dijous 30 a les 19 h a la bibli-oteca pública Pompeu Fabra.

CINEMACinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

CURSOS I TALLERSOrganitza els teus arxius i carpetes en Windows. Dimecres 29 de 17.30 h a 19.30 h al Centre de Cultura Caixa Laietana. Taller d’ampliació a la informàtica. Més informa-ció i inscripcions al 93 7908474 o al Centre de Cultura de Caixa Laietana.

Matrícula oberta a l’aula de teatre de l’IMAC. Curs 2010-2011. Matriculacions dels antics alumnes fins al 17 de setembre. Preinscripcions dels nous alumnes fins al 17 de setembre. Matriculacions dels nous alumnes del 22 al 28 de setembre. Cursos de teatre i dansa. Cursos especialitzats. Més informació: Aula de Teatre de l’IMAC (c/ Juan Meléndez Valdes, 2) de dilluns a divendres de 18 h a 21 h, tel: 93 757 08 73 i [email protected].

EXPOSICIONSPenúltima. Homenatge a Salvador Pujol. Fins al 12 de setembre a Gal-Art.

Miquel Arnal. Works 1992.2009. Fins al 7 de novembre a Ateneu Caixa Laietana. Fotografies.

Col·lectiva Sant Lluc 2010. Del 16 de setem-bre al 31 d’octubre a Ateneu Caixa Laietana. Inauguració dijous 16 a les 19.30 h.

Sàhara, una realitat. Del 30 de setembre al

21 de novembre a la sala d’exposicions de Caixa Laietana. Fotografies de Xènia Solà i Albert Canalejo.

Montse Salguero: fotografia. Fins al 25 de setembre a Casal Aliança.

Passió pel dibuix: Albert Alís, Francesc Bas, Josep Mª Codina, Alberto Romero i David Vergés. Fins al 9 d’octubre al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics.

Exposició col·lectiva de gravat. Del 10 de setembre al 30 d’octubre a la sala-taller de la presó. Inauguració divendres 10, 20 h.

Visions vietnamites. Fotografies de Jaume Ba-dia i Vicenç Semper. Fins 26 octubre a l’UEC.

Col·lectiva d’olis: M. Rosa Casarramona, Rosa M. Cot, Rafel Floriach. Del 17 al 30 de setembre al centre cívic de Cerdanyola. Inauguració divendres 17 a les 20.30 h.

Pintura a l’oli, pastel i aquarel·les. Fins al 26 de setembre al Foment Mataroní. Alum-nes del curs 2009/2010 Foment Mataroní.

FESOCA. Fins al 2 d’octubre a la biblioteca Pompeu Fabra. Exposició commemorativa del 30è aniversari de FESOCA, Federació de Persones Sordes de Catalunya, i del cente-nari d’Àngel Calafell, fundador.

Pesca i vida a la costa catalana a la prime-ra meitat del segle XX. Fins al 26 de setem-bre a la biblioteca pública Pompeu Fabra. Aquesta exposició pretén mostrar com eren la vida i l’entorn de la costa catalana a prin-cipis del segle XX.

Raül Roncero. Del 24 de setembre a l’1 de novembre a Espai F. Exposició individual de l’artista guanyador de la 9a Mostra d’Art Jove. Presentació de l’obra amb producció becada per l’IMAC. Inauguració divendres 24 a les 20 h.

CAPS.A. 25 anys. Del 25 de setembre al 14 de novembre a la sala d’exposicions de Can Palauet. Artistes: J. M. Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon. A cura de Pilar Bonet. La CAPS.A. és una de les primeres revistes ob-jecte a nivell estatal que neix a principis dels 80. Un dels recursos més notables i àgils, alhora que poc coneguts, de l’art contem-porani. Inauguració dissabte 25 a les 20 h.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les ex-posicions de la nova temporada 2009-2010 de Ca l’Arenas. Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Mos-tra la salvaguarda del patrimoni artístic du-rant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Menjador: El mar-tiri de sant Cugat de Jordi Arenas. Fins al 26 de setembre. Mostra d’esbossos de Jordi Arenas per refer la pintura de l’altar major de Santa Maria que es va destruir durant la Guerra Civil.Sala 1: Marià Fortuny. Crònica de la guerra d’Àfrica (1860). Fins al 26 de setembre. En col·laboració amb el Museu d’Art i Història de Reus, es mostra un dels episodis de la guerra d’Àfrica, quan Marià Fortuny va rebre l’encàrrec de cobrir la cam-panya que va iniciar a l’exèrcit espanyol com a pintor professional. Sala 2 i La gale-ria. Para Bellum 12 mm. 6a Intervenció. Fins al 26 de setembre. Exposició de l’artista Pep Dardanyà Alsina, on presenta la instal·lació vídeo-fotogràfica Postdata.

Postal de gegants. 25 anys. Colla de Gegants i Nans de Mataró. Fins al 12 de setembre a Can Palauet. La mostra gira a l’entorn d’un dels actes més emblemàtics de Les Santes, la Postal de Gegants, fent una mirada a la seva trajectòria des dels inicis fins a data d’avui i fent un repàs a les 25 postals rebudes fins ara dels gegants convidats a les Festes de Mataró.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A la biblioteca Pública Pompeu Fabra. Expo-sició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metere-ològica i el mesurador del CO

2 atmosfèric,

instal·lats a Mataró, dins el Projecte Euro-peu Carboschools+.

INFANTILEls dijous a la biblio: Coneix la història de Catalunya a través dels contes. Dijous 9 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana.Vine a preparar-te per la diada!

Som la Creu Roja de l’Art. Dimarts 14 a les 19 h a Ca l’Arenas. Activitat familiar recoma-nada a partir de 5 anys.

L’hora del conte a l’estiu: A l’estiu tota cuca viu. Dimarts 14 a les 18 h a la biblioteca pú-blica Pompeu Fabra.Recull de contes diver-tits per refrescar les caloroses tardes d’estiu: El rei Reiot, La cabra Montessina, La cua, Sopa

de pedres. A càrrec de Blai Senabre.

Els dijous a la biblio: El cassó del Gerard, de Isabelle Carrier. Dijous 16 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. El Gerard sem-pre arrossega un cassó. Un dia, li va caure al damunt...i de llavors ençà, el cassó s’enca-lla pertot arreu. Un dia, se n’atipa...

L’hora del conte a l’estiu: Una onada de contes. Dimarts 21 a les 18 h a la biblioteca pública Pompeu Fabra.A cops d’onada la mar Mediterrània ens recorda que no som respectuosos amb el medi, que estem mal-tractant el fons marí i que tot té un límit. A càrrec de Santi Rovira.

Els dijous a la biblio: Per què diuen que els llops són dolents?, de Quentin Grèban. Dijous 23 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. El llop no ha sentit el rumor que corre entre els animals: un monstre terrible es menja tots els animal que es creuen pel seu camí! Un conte sobre els rumors i les pors que ens creem.

L’hora del conte a l’estiu: Els forats de la Terra. Dimarts 28 a les 18 h a la bibliote-ca pública Pompeu Fabra.Activitat de “Tot l’any lectura”. La narradora, amb una bos-sa gegant plena de butxaques, explicarà les aventures d’un cargol que passeja per tots els racons de la terra buscant regals perduts de nens i nenes que han anat d’excursió. A càrrec d’Ada Cusidó.

Els dijous a la biblio: La sorprenent i veri-table història d’un ratolí anomenat Pérez, d’ Ana Cristina Herreros. Dijous 30 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Què fa el Ratolí Pérez amb les dents que recull a la nit? Vine a descobrir-ho a través de la sor-prenen i veritable història d’aquest ratolí!

MÚSICALa Suerte de Ágata. Dijous 9 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 3 €.

Pablo Lacolla Trio. Diumenge 12 a les 20.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 3€.

Panorâmica. Dijous 16 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.Preu: 3€.

Banc de proves: J River Band + Cauta. Di-jous 16 a les 22 h a la sala peptia del Clap. Inici de temporada del Bancs de Proves.

Passi And The Band+Momen V-XV&La Banda Tarumba. Divendres 17 a les 23 h a la sala gran dels Clap. Dos grups mares-mencs conformen el cartell de l’inici de la temporada de concerts.

Duet Tritó. Dissabte18 a les 20.30 h al Fo-ment Mataroní.

Cicle Col·lectiu de Músics del Maresme: So-kritt i Unbounded Sadism. Dissabte18 a les 23 h a la sala gran del Clap. Preu: 5€.

Cartunes. Diumenge 19 a les 20.30 h. 3€.

Nuar. Dijous 23 a les 21.30 h a Café Cultural el Dau. Preu: 3€.

Banc de proves: Va com va + Eduard Flo-tats i L’Encant de les Fades. Dijous 23 a les 22 h a la sala petita del Clap.

L’entorn d’Isaac Albéniz. Grup Tactum Ensemble. Divendres 24 a les 21.30 h al Foment Mataroní.

The Black Rose Road + Furious people. Divendres 24 a les 23 h a la sala gran del Clap. Una nit de bon metal i punk.

La Bundu Band. Dissabte 25 a les 23 h a la sala petita del Clap. Els vencedors del con-curs GiraMaresme 2010 seran els protago-nistes d’aquest concert. Entrada lliure.

Òpera i sarsuela en concert. Orquestra Aula Lírica i quatre veus solistes Diumenge 26 a les 18 h al Foment Mataroní.

Miss Q. Diumenge 26 a les 20.30 h a Café Cultural el Dau. Preu: 3€.

Sagrada Familia. Dijous 30 a les 21.30 h a Café Cultural el Dau. Preu: 3€.

SORTIDES I VISITESRuta per la història de Mataró. Diumenge 12 a les 11 h a l’ajuntament de Mataró.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 18 a les 12 h al clos arqueològic de Torre Llauder. Organitza IMAC-Museu de Mataró.

Destrucció, espoli i salvaguarda del pa-trimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Dissabte 18 a les 19 h a Ca l’Arenes.Visita guiada a càrrec d’Assumpta Montellà, comissària de la mostra.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 25 a les 12 h al clos arqueològic de Torre Llauder. Dins les Jornades Europees del Pa-trimoni a Catalunya 2010.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

38TRIBUNAmaresme

la Gent Gran 2010. Fins al 31 d’octubre al Casal de la Gent Gran.

MÚSICABalls de Saló. Diumenge 26 a les 18 h al centre cívic El Gorg.

SORTIDES I VISITESCap de setmana a les Gorges de Carança (França). Dissabte 18 i diumenge 19. Difi-cultat mitja (no recomanat per a menors de 10 anys). Cal fer inscripció prèvia. Coordina-dor: Sisku Calopa (660 32 81 48).

Excursió cultural al Castell de Montesquiu i a la Casa-Museu de Mn. Cinto Verdaguer. Dimecres 22 a les 7.30 h a l’av. Verge de Montserrat. Inscripcions de dilluns a diven-dres, d’11 h a 12 h al Casal de la Gent Gran. Preu: 38€ socis Xurravins, 40€ no socis.

Sortida a Calella. Dissabte 25 i diumenge 26. Participació dels Geganters en la Fira del Món Geganter.

TEATRE I DANSAAudiència i-Real, de Toni Albà. Dissabte 11 a les 22h al centre cívic El Gorg. Venda anti-cipada d’entrades del 6 al 10 de setembre a l’ajuntament de 9 h a 13 h. Preu: 15 €.

TEIÀ

ACTES DIA A DIAFira Verda. Diumenge 12 de 10 h a 14 h a la plaça de la Cooperativa. Fira Agroecològica del Maresme. Productes de proximitat, eco-lògics i artesanals. Més informació: www.cistellaverda.com.

VILASSAR DE DALT

EXPOSICIONSEntre llums. Fins al 10 de setembre al Cen-tre Cultural de Vilassar de Dalt. El fotògraf Jaume Cusidó ens mostra un recull d’imat-ges de paisatges i viatges on la recerca de la màgia de la llum ha estat el principal ob-jectiu.Una exposició on el format també és molt important ja que són 30 fotografies re-troiluminades amb tecnologia LED sobre un suport Luminpanel APPHOTO de 40x60cm.

Del dibuix a la fotografia. Antoni Prats Janer. Fins al 24 d’octubre al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Mostra el caràcter més intimista de l’artista Antoni Prats Janer (1916-2001) i la interrelació en-tre el dibuix i la fotografia en el seu procés creatiu. A finals dels anys seixanta, l’Antoni Prats, conegut per la seva trajectòria pictò-rica, aplicarà també els seus dots artístics a la fotografia. L’exposició compara un seguit de dibuixos i fotografies i mostra un Vilassar de quaranta anys enrera. Inauguració: di-mecres 25 a les 18h. Horari de Festa Major: de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h. Dissabtes de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h i diumenge de 12h a 14 h.

VILASSAR DE MAR

ACTES, DIA A DIAContes per a adults: La part bona de les coses dolentes. Dijous 9 a les 21.30 h a la biblioteca municipal Ernest Lluch. A càrrec

PREMIÀ DE MAR

ACTES, DIA A DIALliga fotogràfica. Dijous 9 a les 20 h al Cen-tre Cívic. Tema “VACANCES”.

Conferència De la nació a l’estat nació. Divendres 10 a les 20 h al Centre Cívic. A càrrec de Miquel Strubell i Trueta.

Projecció de fotografies de Ramon Reyes Fotografia de viajes. Divendres 24 a les 20 h al Centre Cívic.

Aprèn a ballar country amb els Mosque-ters del Country. Diumenge 26 de 12 h a 14 h a la plaça de la Sardana.

CINEMACinema al Patronat Teatre. Consulteu pro-gramació www.patronat.voluntariat.org.

Concurs de curts de Premià Jove. Dilluns 27 de setembre finalitza el termini d’inscrip-ció. Info: www.premiademar.cat

EXPOSICIONSExposició temporal Mosaics del Pájaro de Hierro. Fins al 26 de setembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Mostra els treballs de mosaic artesanal fet pels alum-nes del taller premianenc.

Exposició de pintures de l’artista masnoví Jordi Oltra. Del 10 al 19 de setembre a la Sala Premiart.

Fotografia de viajes. Del 15 al 30 de setem-bre, al Centre Cívic. Exposició de fotografies a càrrec de Ramon Reyes. Projecció de foto-grafies divendres 24 a les 20 h.

Últims treballs de Santi Domínguez. Del 24 de setembre fins 3 d’octubre, Sala Premiart. Exposició de últims treballs de gran format de l’artista premianenc Santi Domínguez.

INFANTILPloramiques. Diumenge 26 a les 18 h al Patronat Teatre. Titelles a càrrec de la com-panyia L’Estaquirot.

MÚSICATrinco, trinco. Diumenge 12 a les 18.30 h a la plaça Ernest Lluch. Cançons tradicionals.

Festa final d’estiu 2010. Divendres 17 A partir de les 22 h a la platja del Bellamar. El Premià Jove us convida a acomiadar l’estiu amb concerts a la platja.

Cuentos para pensar... con música. Dis-sabte 18 a les 19 h al Patronat Teatre. Narra-cions acompanyades de música en directe. A càrrec del grup d’adults de l’escola de te-atre Inalbis i amb la col·laboració del Taller de Músics de Premià.

30è Aplec de Sant Mateu. Diumenge 19 a les 11 h a l’ermita de sant Mateu. Sardanes amb les cobles Ciutat de Mataró i Premià.

Concert de Natjazz. Dissabte 2 d’octubre a les 22.30 h al Centre Cívic.

SORTIDES I VISITESL’església vella de Tiana i el seu entorn. Diumenge 19 sortida a les 10 h del Centre Cívic amb vehicle particular.

SANT ANDREUDE LLAVANERES

ACTES DIA A DIAParlem amb l’alcalde. Dissabte 18 a les 12 h a la sala de plens de l’ajuntament. Espai

El Modernisme a Mataró. Diumenge 26 a les 11 h a l’ajuntament de Mataró.

Recorregut pels llocs emblemàtics en temps de la Guerra Civil. Dimarts 28 a les 10.30 h a l’av. de Jaume Recoder cantona-da amb Camí Ral.

TEATRE I DANSAPolíticament incorrecte. Diumenge 19 a les 18.30 h a la sala Cabañes. De Ray Cooney, a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral d’Arenys de Munt. Preu: 9€.

S.O.S - Companyia Teatral Sergi BDN. Diu-menge 19 a les 18.30 h al Foment Mataroní. Preu: 6 €, 5€ socis i jubilats.

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAMissa i processó. Diumenge 12 a les 11 h a la parròquia de sant Pere. Commemoració de la Creu Gloriosa i, després de la missa, processó capelleta del sant Crist.

Festa Solidària. Diumenge 12 durant tot el dia al pati de Sant Jaume. Fira, dinar i, a la tarda, projecció de la pel·lícula Indígenes quan la terra camina.

Inauguració de l’exposició Poemes il-lustrats. Dijous 16 a les 19.30 h a l’Espai d’Arts i Lletres de Sant Jaume.

Inauguració de l’exposició Alimentum. Menjar i beure en època romana. Diven-dres 17, 19.30 h, museu de Premià de Dalt.

Dia de les Seccions de Sant Jaume. Dissab-te 18 a les 11 h a Sant Jaume. Festa de les Seccions de Sant Jaume tot el dia.

Aplec Sant Mateu i Sardanes. Diumenge 19 tot el dia a la ermita de sant Mateu. Ac-tuació de dues cobles.

Tertúlia de llibres. Divendres 24 a les 21 h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume.

III Festa Ibèrica. Diumenge 26 durant tot el dia al poblat ibèric de la Cadira del Bisbe. Activitats simultànies sobre temàtica ibera i tast de gatronomia ibèrica.

CINEMACinefòrum. La cinta blanca. Divendres 17 a les 21.30 h, Sala de l’Orfeó de Sant Jaume.

Cinema en català. Dissabte 25 a les 22 h al teatre Sant Jaume. Pel·lícula a determinar.

EXPOSICIONSPoemes il·lustrats. Del 17 al 27 de setembre a l’Espai d’Arts i Lletres de Sant Jaume. In-auguració dijous 16 a les 19.30 h.

Alimentum. Menjar i beure en època ro-mana. Del 17 de setembre al 14 de novem-bre al museu de Premià de Dalt.

Exposició de fotos de Premià de Dalt. Abans i ara. 1910-2010. Durant tot l’any al bar restaurant Sindicat.

Exposició de pintura de Santos Díez. Fins al 15 de setembre, Biblioteca Jaume Perich.

MÚSICAFestival de Música del Maresme. Dissabte 25 a les 21 h a l’església de sant Pere. Assai Quartet (violí, viola, violoncel).

SORTIDES I VISITESPelegrinatge a Lourdes amb l’Hospitali-tat. Del dijous 23 al dilluns 27.

Caminada a Montserrat. Divendres 24 i dissabte 25. Sortida a les 20 h a la plaça de la Vila. Tornada a les 14 h aprox. Preu ins-cripció: 16€ (1€ es destinarà a la Marató de TV3). Inscripcions a instal·lacions Cortada.

de debat i diàleg obert a tota la població.

Xerrada Llei de garanties. Dimarts 21 a les 15 h a la sala d’actes de la biblioteca.

Reunió informativa Voluntaris per la llen-gua. Dimarts 21 a les 18 h a la sala de plens de l’ajuntament. Aquest programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conver-sar amb persones interessades en millorar el seu nivell de català.

Pedala contra el canvi climàtic. Diumen-ge 26 a les 9 h al passeig de la riera (car-ril bici). Pedala contra el canvi climàtic és el nom que aglutina les pedalades que se celebraran als municipis de Catalunya amb motiu de la Setmana i que proposa una pedalada simultània a tot Catalunya, amb un missatge comú per sensibilitzar sobre el fenomen del canvi climàtic, donar suport a la proposta de reducció d’emissions de CO2 a Catalunya i promoure l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

54è Homenatge a la vellesa. Diumenge 26 a les 11.30 h a l’esglèsia parroquial. Mis-sa Solemne.Tot seguit. Espectacle musical, dinar de germanor i ball.

CURSOS I TALLERSSessions de Ioga, taller d’art, curs de teatre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pintura i classes de gralla i tabals.

EXPOSICIONSObjectiu infinit. Fins al 26 de setembre a la sala d’exposicions del Museu Arxiu (carre-tera de Sant Vicenç, 14, Can Caralt). L’am-biciosa i intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals.”

SANT VICENÇDE MONTALT

ACTES, DIA A DIAFesta per la Independència. Divendres 10 a les 21 h a l’esplanada a tocar del camp municipal de futbol. Conferència, a càrrec de l’historiador Jaume Sobraqués. Sopar a la fresca. Recital de Dídac Rocher. Marxa amb torxes fins l’av. 11 de Setembre.

Club de Feina. Dimecres 15, 22 i 29, de 10 h a 13 h al Telecentre.

Els Geganters visiten la gent gran. Dissab-te 18, 16.30 h a la Residència Vora Balís.

25è aniversari de la primera ascensió ca-talana a l’Everest. Dissabte 18 a les 19 h al centre cívic El Gorg. Homenatge a l’alpinis-ta Toni Sors. Estrena de l’audiovisual Toni Sors, un santvicentí al cim de l’Everest. Tot seguit al Pavelló Municipal Toni Sors: des-cobriment d’una placa commemorativa.

Inauguració del nou mercat setmanal dels dissabtes. Dissabte 25 d’11 h a 13 h a l’avinguda Toni Sors. Activitats lúdico-festi-ves per a menuts i grans.

CURSOS I TALLERSTaller de jardineria ecològica. Dilluns 13, 20 i 27, de 18 h a 20 h, centre cívic El Gorg.

Taller de conversa en anglès. Dimarts 14, 21 i 28, de 10 h a 12 h. Dijous 16, 23 i 30, de 10 h a 12 h al centre cívic El Gorg.

Taller de català. Divendres 17 i 24, de 10 h a 11.30 h al centre cívic El Gorg.

Taller de balls de saló. Divendres 17 i 24, de 19 h a 20.30 h al centre cívic El Gorg.

EXPOSICIONSExposició de fotografies de la Setmana de

de Carles Alcoy. Festival Multipolar http://festivalmultipolarmaresme.blogspot.com.

Campanya de donació de sang. Dissabte 18 de 10 h a 14 h i de 17 h a 21 h Unitat mò-bil mèdica al carrer Narcís Monturiol amb av. Montevideo (Banc de Sang i Teixits de Catalunya).

Trobada del Cos de Portants de tot Catalunya a Vilassar de Mar. Diumenge 19 a la Parròquia Sant Joan.

Ofici i festa de la capella del Crist. Diu-menge 19 a les 17 h a la Capella del Crist i Roses Vila, finca El Molí.

Campanya de donació de sang. Dimarts 21 de 17 h a 21 h. Unitat mòbil mèdica al carrer Narcís Monturiol amb av. Montevideo.

III cursa policial Vilassar de Mar. Dissab-te 25 a les 9.30 h a diferents carrers de Vilassar de Mar. Les inscripcions es tanquen el 16 de setembre o abans si s’arriben als 150 inscrits.

Fira Fora Estocs. Dissabte 2 d’octubre a l’Avda. Eduard Ferrés, des de les 10 h fins a les 20 h. Activitats infantils durant la tarda. Organitza: Vilassar Comerç.

CURSOSTaller del Mercat. Dilluns 20 al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. Taller dedicat a la tardor. Més informació: www.mercatflor.com.

Activitats regulars als locals de Pl. Carles Trias, 40, baixos. Dilluns de 20 h a 22 h: Sevillanes. Dimarts de 17 h a 19.30 h: Jocs de taula (gent gran) i de 18.30 h a 20 h: Ioga. Dimecres de 18 h a 20 h: Taller de re-ciclatge i de 20 a 22 h: Teatre adults. Dijous de 17 h a 19.30 h: Jocs de taula (gent gran) i de 20h a 22 h: Sevillanes. Divendres de 17.30 h a 18.15 h: Guitarra infants, de 18.15 h a 21 h: Guitarra adults i a les 21 h: Cine-ma. Dissabte (quinzenalment) de 18 h a 21 h: Biodinàmica (gimnàstica). Diumenge de 19 h a 22 h: Ball.

EXPOSICIONSPensaments de dona. Fins al 18 setembre a la biblioteca municipal Ernest Lluch. D’Eva i Marta Monràs Ortiz, autores locals.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Ex-posició permanent. Museu de la Mina Vella. Horari: dimecres a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h, dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h.

INFANTILEspectacle musical infantil Ralet Ra-let. Diumenge 19 a les 17.30 a l’Ateneu Vilassanès. De la cia Samfaina de colors. Concert de música tradicional per introduir als infants en el gaudi de la música en viu. Permet l’observació de la interpretació i del coneixement dels diferents instruments (acordió diatònic, mandolina, guitarra, vio-la de corda, gralla...) i l’aprenentatge de les diferents sonoritats.

MÚSICAConcert: Itinerari musical per Occitània. Divendres 17 a les 19.30 h a la biblioteca municipal Ernest Lluch. A càrrec de Mirabèl, que farà un recull de cançons i melodies pels diferents racons d’Occitània. Gratuït.

Actuació de la cobla Iluro a la Casa Pairal. Dissabte 25 a les 17.30 h a la Casa Pairal. La primera part del concert serà de sardanes i la segona de valsos i polques.

12a. Setmana de la Gent Gran. Del 26 de setembre al 3 d’octubre. Organitza: Regido-ria de Serveis Socials, Sanitat i Família.

Fira Fora estocs. Dissabte 2 d’octubre de 10 h a 20.30 h a la av. Eduard Ferrés-av. Montevideo.

Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu: [email protected] i d’entre els correus rebuts es sortejaran 2 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: Silvia teixidó Gallego, Mariano Fernandez Gallego

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: [email protected] en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu elec-trònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop con-firmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: Anna Dominguez, Carles Marrot Buxadé, Maria Fernandez Guardia, Lluis Palet Villacampa

TRIBUNA MARESME

et convida a PARADISE

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TCONCURSOS

clas

sific

ats

39TRIBUNAmaresme

MOTOR

TREBALLOFERTA

SERVEIS PROFESSIONALS

REFORMAS626 01 62 85

COMPRAVENDA

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

SALUT I BELLESA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

Pedicura ambpeeling gratis

DIMECRES

20%descompte

Servei perruqueria

DIVERSOS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERST’ajudaré a: des de penjar els qua-dres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

INFORMÀTICA

ES PRECISEN PERSONES per venda productes de cos-mètica, perfumeria francesa i bisuteria. Activitat indepen-dent bones comisions pro-ductes amb demanda. [email protected]

SE BUSCA PELUQUERA. Perruqueria Cliseida busca pe-luquera con experiencia para proxima apertura, el 01/08 en Mataró. Tel.664.13.08.25. s a i d z a h a r @ g m a i l . c o m . Tel.664.13.08.25

TREBALLDEMANDA

IMMOBLES

PINTOR MISTERAPID. Pre-cios anti-crisis realmente muy económicos, limpio, rápido y de toda confianza experiencia y puntualidad:piso, torres, etc. Sr. Molins. Tel.697.85.08.08. [email protected].

VETERINARIA ANSELM CLAVÈ. c/ Anselm Clavé, 78 L1, 17300 Blanes (Giro-na). Teléfono: 972 33 84 98.

ENSENYAMENT

FES-TE TERAPEUTA D’ATA-RAXIA. Curs de formació teórico-práctica en 18 mò-duls. Dies Feiners o en cap de setmana. Vina a fer un mòdul de prova gratuït sense compromís. [email protected]. Tel.93.755.08.86

CLASSES DE REPÀS. Dono classes de repàs de primà-ria i ESO a 10 euros l’hora. Sóc llicenciada i tinc experi-ència. [email protected]. Tel.676.02.11.69

CLASSES PARTICULARS. Jordi Barros. Intensius: juliol, agost i setembre. Tel.93.750.13.25

SI TIENES ENTRE 40 Y 60 AÑOS y quieres conocer gente nueva y salir a divertirte, sali-mos los Sábados a cenar y a bailar. Y si no eres de los que salen por la noche, hacemos actividades los domingos y festivos. Tel.627.73.80.81 (Án-geles).

OFERTA DE PRÉSTEC 3% taxa d’interès. Oferim préstecs a un baix tipus d’interès del 3%,. [email protected]

MUCHOS HABLADORES PERO POCOS ESCUCHA-DORES. Abundan los ha-bladores escasean los escu-chadores me ofrezco como escuchador. A saber... http://muchoshabladoresypocoses-cuchadores.blogspot.com. Tel.657.11.91.92

COMPTABLE. S’ofereix comp-table amb molta experiència, laboral, impostos per internet i organització administrativa. Tel.658.35.62.59

PASEJADORA I CANGUR DE MASCOTES. M’ofereixo per passejar i cuidar a la teva mas-cota quan tu no hi siguis. Molta experiència (auxiliar de clínica veterinaria). Preu:10 euros/hora. [email protected]. Tel.627.18.35.93

SENYORA DE FER FEINES amb experiència. Treballo per hores. Només trucades. Tel.625.65.17.70

SEÑORA ECUATORIANA con documentos en regla se ofrece para canguro, limpieza, para llevar casa como fija, interina, tengo referencias y mucha ex-periencia. Tel.663.47.57.01

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

COMPRO Tebeos antiguos, cómics de superheroes, Manga, álbumes de cro-mos, libros, calendarios de bolsillo, programas de cine, Scalextric. Tel.630.93.06.16. [email protected]

SE VENDE Lote de electro-domésticos usados un mes en perfecto esado: frigorífico Edesa + lavadora Zanussi de 7kg + secadora Zanussi. Todo por 780 euros. Gran oferta. Tel.972.30.08.23

SE VENDE sellos de correos actuales para todo tipo de franqueo (cartas, paquetes, certificados, ect), con un 10% de dto. sobre el valor del se-llo. [email protected]. Tel.615.11.78.18

ATARAXIAMAR Terapies Na-turals. Vine a descubrir com ser més tu mateix, tu mateixa, neu-tralitzant emocions perjudicials. 1ª sessió gratis si dius que vens de TRIBUNA [email protected]. Tel.93.755.08.86

AIRE DE LUZ Centre Teràpi-es Naturals. Un nou espai à Mataró. Teràpies energètiques (Reiki, Par Biomagn..), terà-pies man. (quirom., drenatge limf.), teràpies consciencia (ioga,taixi.). T.647.46.68.18

MASSATGE AYURVEDA. Mas-satge amb olis de la Índia indi-cat per a ciàtica, lumbàlgia, es-tres, depressió, ansietat, migra-nyes, insomni. Tel.627.93.60.41

COMPRO COCHE de particu-lar en buen estado, máximo 3.000 euros. Tel.652.07.94.30. [email protected].

VENC IMPECABLE HONDA SCOOPY 49 CC amb només 15.000 Km, és del any 2000, impecable, ITV passada, té tota la documentació al dia. 800 euros. [email protected]. Tel.659.59.60.57

ES VEN PEUGEOT SPEED-FIGHT 49 cc a peces. Tota la moto sencera per 150 euros. No està disponible pel seu funcionament. [email protected]. Tel.605.24.60.65

COMPRO COCHE de par-ticular en buen estado, máximo diez años, pago al contado. Tel.652.07.94.30. [email protected].

MATARO CENTRO. Ven-do solar para construir una casa o como inversión. Solar de 4, 6X19. Precio: 250.000 euros. Particular 616.43.95.28. [email protected].

TORDERA. Venda de solar edificable en urbanitazació Les Farreras. Parcel·la de 800 mts plana molt assolellada, urbanit-zació amb llum i aigua. 42.000 euros. [email protected].

ARENYS DE MUNT. Pàrking a prop l’Obrador. 65 euros/mes. Tel.677.20.90.28

ALP. Venda lloguer aparta-ment 88 m2,3 habitacions, ar-maris encastats, sala d’estar llar de foc, 2 banys, terrassa, jardí, parquing i boniques vis-tes. [email protected]. Tel.670.87.01.93

Urgencias: 615 053 440. [email protected]. Tel.972.33.84.98

MÚSICA PER FESTES, BALLS I CASAMENTS. Cantant i Mú-sic professional / Duet noia Els millors èxits i la música més marxosa. www.ballsifestes.com. 10 anys d’experiè[email protected]. Tel.93.114.60.86

Tribuna Maresme Mes a Mes 243

Documents

Transcript of Tribuna Maresme Mes a Mes 243