TRIBUNAmaresmemesames

Número 245Novembre 2010

Més informació a www.tribunamaresme.com

INNOVA 360º. Monogràfic amb una entrevista a la presidenta de TecnoCampus, Alícia Romero / ENTREVISTA. Sergi Centelles, fill del fotoperiodista Agustí Centelles / EL PREMI ILURO es declara desert, però concedeixen un accèssit / FEDERICO TRILLO. Parlem amb el polític durant la seva visita a Mataró / ‘LA RIERA’. Presenten el llibre de la telesèrie, que inclou les receptes del restaurant / PATRIMONI. El tramvia de Mataró restaurat, torna a la plaça Granollers.

Les eleccionsautonòmiques

des del MaresmeEls candidats de la comarca a les eleccions al Parlament

de Catalunya, expliquen les seves propostes

OLG

A BO

IX

02 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNAmaresme | 03

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

SUMARI EDITORIAL

El destí polític de Catalunya a les mans dels ciutadansEl proper 28N Catalunya tornarà a viure unes eleccions que permetran als seus ciu-tadans escollir els representants polítics que han de dirigir el govern del país els propers quatre anys. Aquestes eleccions vénen en un moment d’intensa crisi econòmica que en un marc estrictament molt més ampli que el català i l’espanyol ve colpejant-nos en els darrers temps. No han contribuït precisa-ment gaire a favor tots els presumptes casos de corrupció que s’han viscut darrerament i que han enterbolit la percepció que té la ciutadania de la gestió pública. També, la crispació i la confrontació política han estat a l’ordre del dia sense que s’hagi pogut tro-bar un altre tipus de to. Tots aquests factors segurament contribuiran en el fet d’anar a votar o no el proper 28N, però cal no oblidar que la societat democràtica, el pacte social que tenim, té un dels seus pilars principals en l’opció a escollir els propis representants, independentment que després aquests com-pleixin o no amb les expectatives que s’hagin posat en ells. D’altra banda, sobre les urnes del 28N, s’hi mou un cop més el fantasma de l’abstenció. Per aquest motiu és bo recordar, com ja s’està fent des de les institucions i les forces polítiques, de la importància que té per als catalans poder dipositar la papereta que cadascú cregui convenient. Participar, doncs, el dia 28N a les eleccions per al Par-lament de Catalunya, és un dret, però també un deure dels ciutadans i ciutadanes que cal exercir en benefici de la nostra societat.

0428NEls candidats maresmencs de les principals forces polítiques expliquen les seves propostes per a les eleccions autonòmiques.

10Agustí CentellesEl llegat del fotoperiodista pioner, vist a través del seu fill Sergi, amb motiu d’una exposició de la seva obra al Masnou.

12Premi IluroEl guardó, declarat desert, però el jurat atorga un accèssit.

14‘La Riera’Presenten el llibre de la telenovel·la de TV3 en el qual es poden trobar secrets de la sèrie i les receptes del restaurant.

20INNOVA 360°Torna la tercera edició del Fòrum Innova360°. També, el passat 3 de novembre, va inaugurar-se TecnoCampus.

15Federico TrilloConversa amb el conegut polític popular durant la visita que va fer a Mataró als militants i simpatit-zants del seu partit.

27MascotesLa mort de dos indigents a Mataró per les mosse-gades causades pels seus gossos commocional’opinió pública.

30GastronomiesEl Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme entrega els seus premis anuals en el marc d’una vetllada celebrada a l’hotel NH.

32Festes MajorsArenys de Munt, Teià i Sant Andreu de Llavane-res ja tenen a punt les seves respectives festes majors, carregades de propostes i activitats.

18‘La Treseta’ El popular tramvia torna restaurat a la plaça Granollers.

28ClimatitzacióMonogràfic sobre climatització. Com combatre l’arribada del fred.

28N. AUTONÒMIQUES 201004 | TRIBUNAmaresme

El 28 de novembre, els ciutadans de Catalunya podrem votar per escollir els repre-sentants polítics del nostre Parlament. És una important fita electoral en uns moments d’in-certesa marcats per la forta crisi econòmica i a Catalunya, especialment, pels moviments socials que han impulsat les consultes sobi-ranistes iniciades a Arenys de Munt i que han posat l’independentisme a l’eix central de la vida política. Precisament, en aquest context, a les forces polítiques tradicionals s’han afegit d’altres de noves en un marc sociopolític dife-rent i, per a algunes, és en aquestes eleccions autonòmiques que passen la seva primera prova electoral.

Conscients de la importància que tenen per a la nostra societat i per a Catalunya aquestes eleccions, TRIBUNA Maresme ha convocat els candidats maresmencs dels principals partits que es presenten i els hem demanat que ens expliquin les seves propostes, especialment des de l’òptica i el posicionament de la nostra comarca.

Aquest monogràfic n’és el resultat i vol contribuir a posar llum sobre les opcions que plantegen les respectives forces polítiques en un mes que acaba convergint amb l’exercici democràtic del dret del vot.

És cert que no són temps massa bons per a la política i que desengany i descrèdit planen sobre la nostra societat, però els valors de-mocràtics que ens regeixen continuen sent un dels pilars que ens aguanten i tenen un dels seus fonaments en el dret a poder escollir els nostres representants polítics. La cita, per fer-ho, doncs, el 28 d’aquest mes, és ineludible.

Els candidats del Maresme al Parlament català, s’expliquen

Les propostes dels principals partits polítics, segons els candidats maresmencs

El proper diumenge 28 de novembre, Catalunya deci-deix. I els ciutadans podem decidir continuar com fins ara, o podem decidir canviar, perquè Catalunya ho ne-cessita. Des de CiU creiem fermament que, després de set anys de tripartit, Catalunya reclama un canvi i el Maresme també. Un canvi en profunditat, de projecte, de lideratge, d’actituds, de maneres de fer, de prioritats i d’estratègies. Les eleccions no només han de servir per a un canvi de sigles o de polítics. L’important són els can-vis profunds, de continguts, de valors, d’estils... perquè ho necessitem.

Segons les darreres dades del servei de l’observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme, l’atur supera el 15% a la comarca. Aquesta dada no la podem assumir com a país, per aquest motiu des de CiU ens marquem com a prioritat més immedia-ta lluitar contra l’atur. De fet, els quatre eixos priorita-ris de l’acció política de CiU són la lluita contra la crisi econòmica, la defensa de l’Estat del Benestar, l’aposta pel dret a decidir i un Govern fort amb complicitat ciu-tadana.

Contra la crisi econòmica fem un aposta clara per la formació i la reducció del fracàs escolar, reforçant l’au-toritat del mestre i el coneixement de llengües, i creiem que calen crear condicions per tornar a generar ocu-pació. Necessitem reformes estructurals i per aquest motiu apostem per la moderació fiscal, sense oblidar les empreses i el seu finançament, l’activitat productiva i la reducció de la morositat. Catalunya necessita també una economia creativa, amb innovació, recerca, univer-sitats, TIC, i cal que el govern de Catalunya estigui al costat dels sectors productius, garantint la inversió en les infraestructures que necessitem.

Per defensar l’Estat del Benestar que tant ens ha cos-tat aconseguir, CiU aposta per l’atenció primària, la re-ducció de les llistes d’espera, el paper dels professionals de la salut dins el sistema i, sobretot, per aprofitar els actius del país, fent possible la col·laboració público-privada. Creiem en el dret a escollir i en un model català de la dependència.

CiU sempre ha defensat el dret a decidir del poble de Catalunya, i amb la sentència del Tribunal Constituci-onal s’ha tancat la via de relació entre Catalunya i Es-panya. Per aquest motiu volem un dret a decidir sense cap més límit que la democràcia i en aquelles matèries que comptin amb el suport majoritari de la societat ca-talana.

L’aposta de CiU per a la propera legislatura és poder gestionar els nostres propis recursos. Volem un govern fort, amb lideratge, amb capacitat per a gestionar les nostres infraestructures, reformant les administracions públiques, des de l’austeritat, evitant duplicitats, amb agilitat i amb garantia d’eficàcia en la prestació del ser-vei d’interès públic.

Volem refer el país, sumant els esforços i les iniciati-ves de tota la societat, perquè confiem en el país i la seva gent. Catalunya té molts actius. Volem aprofitar l’em-penta de la societat catalana i posar-la en valor.

CIU, EL CANVI QUE CATALUNYA RECLAMA

Joan Morell (Pineda de Mar) és dipu-tat i candidat de CiU al Parlament de Catalunya. Número 26 a la llista de Convergència i Unió per Barcelona.

28N. AUTONÒMIQUES 2010 TRIBUNAmaresme | 05

El proper 28 de novembre els catalans i catalanes decidirem quin Parlament i quin Govern volem per als propers anys. Però no només, decidirem sobre-tot quin projecte per Catalunya volem. El projecte dels socialistes és el de la justícia social, el catala-nisme integrador i els ponts de diàleg federal. Sota aquests principis hem treballat aquests darrers anys i sota aquests principis aspirem a continuar governant.

Ens avala la feina feta. El pressupost d’inversió al Maresme el 2010 és de 104 milions d’euros mentre que el 2003 era de 44. Noves escoles i millores en els centres, nous equipaments de salut, habitatge públic, millores en el transport, inversió en els bar-ris, més mestres, metges i mossos d’esquadra... però sobretot una manera de governar que té en compte el territori i treballa amb el consens dels municipis. La prova és l’”Acord per la millora de la mobilitat al Maresme” entre la Generalitat i el Consell Co-marcal, on hem decidit i definit totes les mesures per tal de resoldre els reptes que tenim en mobili-tat: la via cívica de l’antiga N-II, la connexió entre els pobles, el transport públic per carretera i per tren, o la comunicació amb Girona, Barcelona i els Vallès. Continuar desenvolupant aquestes mesures

serà clau en els propers anys i és el nostre propòsit. Entenem que les infraestructures i la comunicació són oportunitats de progrés econòmic i social.

Comptem amb el potencial i el talent del Ma-resme. Considerem que hem de saber aprofitar les nostres oportunitats per continuar avançant en ciutadania, cohesió, qualitat, benestar i en progrés per a tothom. Per això volem ser allà on es prenen les decisions sobre el nostre territori. Per continuar reivindicant-nos. Formem part d’una regió que és i ha de ser un dels motors d’Europa i el Mediterrani, la Regió Metropolitana de Barcelona, aquesta és la nostra oportunitat.

Però el primer repte en els propers anys, per la gent del Maresme i per Catalunya, és superar la crisi econòmica, i no de qualsevol manera. Hem de sortir més forts i més capacitats. Per això continu-arem donant suport als que la pateixen, els treba-lladors, les famílies i les empreses. I per això estem treballant ja per un canvi en el nostre model econò-mic: més formació dels joves, més capacitació dels treballadors i treballadores, més competitivitat de les empreses. Superarem la crisi si confiem en les nostres capacitats com a societat, i en tenim, per-què som una societat emprenedora.

Creiem que el país, i els pobles del Maresme, necessiten respostes responsables i pensades per afrontar els nous reptes. Vivim temps en què ne-cessitem actuar amb intel·ligència i responsabili-tat, crear confiances i seguretats. Creiem sincera-ment que la millor manera de treballar per al país i per al Maresme és des d’un catalanisme integrador. Volem consolidar el nostre sistema de benestar perquè és la base del progrés i la cohesió, i defen-sem un projecte federal d’entesa amb els pobles d’Espanya.

Justícia social, catalanisme integrador i ponts de diàleg federal. Aquesta és la nostra proposta que volem compartir amb tots els que pensen així i que són la majoria.

CONFIANÇA EN LA GENT DEL MARESME

Consol Prados (Mataró) és diputada i candidata del PSC al Parlament de Catalunya. Número 13 per Barcelona.

28N. AUTONÒMIQUES 201006 | TRIBUNAmaresme

UN MARESME VIU EN UN PAÍS LLIURE

En les properes eleccions al Parlament els ciutadans decidiran, amb el seu vot, quin camí emprendrà el país en els prò-xims anys. La greu crisi econòmica que patim, la mort de la via autonomista i la necessitat d’iniciar un procés d’in-dependència seran probablement les qüestions amb més presència als mit-jans, però el vot de la ciutadania deter-minarà també el futur de la comarca.

Què farem amb l’autopista? Cal una nova Ronda Maresme? Des d’Esquer-ra en els darrers anys hem proposat un nou model de mobilitat on es prioritza el transport públic, amb millores de la xarxa ferroviària, creació de carrils bus a la C-32 per afavorir el transport públic, i estendre el servei. Bona part d’aquestes reivindicacions han estat in-closes en el Pacte per la Mobilitat sig-nat al Consell Comarcal, però hem vist amb sorpresa com la Ronda Maresme ens ha estat posada sobre la taula amb un plantejament de tot o res per part del PSC, sense abans haver realitzat les millores en el transport públic que es consideraven prèvies ni comptar amb el consens territorial. En aquest context, Esquerra rebutja la proposta de Ronda Maresme i demana que es prioritizin les inversions en la xarxa de rodalies i la resta del transport públic.

La crisi econòmica ens ha fet més evident que mai el repte de desenvo-lupar un nou model econòmic soste-nible. Moltes empreses avui ja han fet el salt, i hi ha experiències de suport públic importants, però cal anar més enllà. Desenvolupar un pla de millora dels polígons industrials, afavorir la implantació d’indústries intensives en tecnologia i donar suport als clústers, un pla de suport al turisme per millo-rar els establiments, oferir més quali-tat i allargar la temporada per generar ocupació estable, i reforçar el suport a l’agricultura, aconseguint que els page-sos rebin un preu just pels seus produc-tes, són els reptes més importants.

Som una comarca intensament po-blada, però alhora mantenim un ric patrimoni natural. En la propera legis-latura haurem d’afrontar les ampliaci-ons del Parc Natural del Montnegre-Corredor i una solució definitiva a la regeneració de platges, per superar les mesures actuals de dragatge, que mal-meten el fons marí, afecten a la pesca i són altament ineficients en relació a la despesa que suposen.

En els darrers anys la població de la comarca ha crescut de manera impor-tant, i per tant, les necessitats educati-ves. Al costat de la inversió en la millo-ra de les nostres escoles i construcció de les que siguin necessàries, haurem de fer un esforç per ampliar i descen-tralitzar els serveis educatius d’aten-ció a la diversitat. Els nostres mestres estan carregant a les seves esquenes el repte de mantenir la cohesió social i la integració en un moment de crisi. Cal reforçar i ampliar aquests serveis per-què puguin seguir realitzant aquesta tasca i es millorin els resultats. I des-envoluparem també la llei de la depen-dència, de la qual es beneficien més de 130.000 persones a Catalunya, perquè arribi a tothom.

El Tribunal Constitucional ha senten-ciat que l’avenç nacional de Catalunya dins de l’estat espanyol és inviable. És més evident que mai que si volem desen-volupar-nos com a poble hem d’apostar per l’estat propi. Creiem que hi arriba-rem a través d’un procés democràtic, on s’hi puguin expressar totes les opcions i que haurien d’acceptar tots els demò-crates i posem com a primera condició per a l’establiment d’acords després de les eleccions la convocatòria d’un refe-rèndum sobre la independència.

Pere Aragonès (Pineda de Mar) és diputat i candidat d’Esquerra al Parlament de Catalunya. Número 7 per Barcelona.

SOLUCIONS PER AL MARESME I CATALUNYA

Des del Partit Popular de Catalunya és molta la feina feta fins ara, hem intentat sempre ser rigorosos i cohe-rents amb el nostre programa i amb les idees que defensem. Aquests úl-tims anys han estat molt difícils per al Maresme i per a Catalunya amb una gran taxa d’atur i amb una crisi que els partits d’esquerra no han sa-but gestionar. Ara, però, no toca par-lar del passat sinó del futur davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya i donar als maresmencs i catalans una proposta raonable per als propers anys amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida. El Partit Popular de Catalunya hem elaborat un programa que tracta tot tipus de problemàtiques però per al Maresme em centraré en quatre àm-bits que considero més importants per a la comarca: mobilitat, segure-tat, immigració i economia.

Pel que fa a la mobilitat defensem una ampliació de freqüència en els trens de rodalies ampliant a doble via des d’Arenys de Mar fins a Blanes allà on sigui possible, el tren orbital entre Mataró i Granollers, ampliar la freqüència en el transport d’auto-busos i crear un carril VAO des del Masnou fins a Barcelona. Creiem, a més, que és de justícia que l’autopista sigui gratuïta per als maresmencs en desplaçaments comarcals fins que no hi hagi una alternativa gratuïta a l’au-topista tal com marca la llei. Volem que aquesta via alternativa es faci amb informes d’impacte mediam-biental i sobretot en consens amb el territori.

En matèria de seguretat, la Ge-neralitat ha de complir la ràtio de mossos per habitant a la nostra co-marca. Aquest és un assumpte molt important ja que en els últims anys, amb la crisi, han augmentat de forma considerable els robatoris a les cases del Baix Maresme i als agricultors a

l’Alt Maresme. A dia d’avui no hi ha prous mossos i cal augmentar la par-tida pressupostària en seguretat.

La immigració s’ha convertit en un tema molt controvertit en els últims temps, però per al PP no és cap no-vetat i seguim dient el que hem dit sempre: cal una immigració legal, regulada i ordenada, pel bé dels pro-pis immigrants i pel bon funciona-ment de l’administració. Hem de ser conscients que els recursos del nos-tre país són limitats i que no podem donar drets a algú que ha infringit la nostra llei entrant de manera il·legal. Hem de deixar de mirar cap a un al-tre costat i tractar el problema. Està en joc l’estat del benestar i la nostra convivència.

En economia volem recuperar el caràcter emprenedor que ha tingut sempre Catalunya i nosaltres con-fiem aquesta recuperació a les pe-tites i mitjanes empreses i als autò-noms, que són els que creen el 80% de l’ocupació al nostre país. Volem intervenir el menys possible i redu-ir-los càrregues i pèrdues de temps. Abaixarem els impostos, això suposa deixar els diners a les butxaques dels ciutadans perquè puguin consumir, així augmenten les vendes de les em-preses, per tant, han de produir més i necessiten mà d’obra i es crea així ocupació.

En definitiva, el model que defen-sem per a Catalunya i el Maresme és aquell que ens va portar als millors anys de benestar i prosperitat de la democràcia. Mentre altres partits parlen de territori i fronteres nosal-tres preferim parlar de persones i els seus problemes reals.

Diego Sánchez Simón (Pineda de Mar), regidor de Pineda, conseller comarcal, president del PPC del Maresme i candidat al Parlament de Catalunya. Número 18 per Barcelona.

TRIBUNAmaresme | 07

28N. AUTONÒMIQUES 201008 | TRIBUNAmaresme

POLÍTIQUES SOCIALS I ECOLÒGIQUES

La nostra comarca és un bon referent del conjunt de problemes i ‘oportunitats’ del país i també la crisi n’afecta la majoria de les persones. Les causes estan en un sistema econòmic basat en l’especulació immobiliària i financera que ha destruït bona part del teixit industrial tradicio-nal, en especial el gènere de punt i d’al-tres indústries petites i mitjanes, que en alguns casos van tancar per la compe-tència deslleial dels productes asiàtics de mala qualitat, fomentada per la ma-joria dretana que controla ara la UE, o perquè resultava més atractiu vendre la fàbrica i invertir en construcció.

Des del govern del PSOE, amb el su-port de CiU i amb la pressió del PP, la Banca i la gran patronal, es vol carregar el cost de la crisi a les espatlles dels tre-balladors i dels sectors socials més des-afavorits, amb retalls de les prestacions socials, inversions públiques, sous i pen-sions, l’acomiadament lliure, allargant l’edat de jubilació... Per contra, no es vol abordar una reforma fiscal per fer que les rendes més altes i els rendiments del capital especulatiu assumeixin l’aporta-ció necessària per activar les polítiques socials i d’inversió, ni es vol intervenir sobre el sector de la banca i les caixes per facilitar el crèdit.

Per a ICV-EUiA el primer objectiu del govern de la Generalitat és crear ocu-pació estable amb salaris dignes. Pro-posem un acord amb els agents socials per impulsar una nova economia “verda i social” i ajudar al canvi cap a sectors productius innovadors, vinculats a les noves tecnologies, als productes de pro-ximitat i qualitat, en el sector agrari o en el sector tèxtil més avançat que queda a la comarca.

La preservació i millora del medi am-bient, la lluita contra el canvi climàtic, l’estalvi i l’eficiència energètica, la gene-ració d’energies alternatives, la gestió ambiental tant en l’àmbit de la prevenció, reciclatge i recuperació com en el submi-nistrament i tractament d’aigües, són una necessitat i una oportunitat de generar inversió i ocupació, on tenim experiència

i gent preparada i emprenedora.En el sector de la construcció apostem

per centrar els esforços en la rehabilitació integral del parc d’habitatges i en la pro-moció d’habitatges de lloguer amb pro-tecció oficial, públics i privats. Proposem una nova llei de barris, amb més recursos per la millora integral dels espais públics, equipaments, edificis i de les activitats econòmiques de petit comerç, autònoms, etc., que hi donen vida i feina.

Davant l’onada de desnonaments de famílies que no poden pagar la hipoteca, som l’única força política que ha pro-posat que es puguin mantenir en el seu habitatge amb suspensió de la hipoteca mentre no tinguin feina o amb la recon-versió en contractes de lloguer.

Considerem que els serveis socials, educació, sanitat i pensions han d’ampli-ar-se i no retallar-se; són un sector pro-ductiu més, de vital importància per fer possible la nova economia verda i social. Més treballadors socials, més mestres i més metges suposen millor atenció, també gent més formada i preparada per assumir els canvis tecnològics, ocupació de qualitat i més benestar social.

El nostre territori és el nostre patri-moni i un element essencial per man-tenir una producció de qualitat i una oferta turística i de serveis digne, fent-ho compatible amb unes bones infraes-tructures. Volem potenciar el transport públic i ferroviari, millorant l’actual i construint la línia orbital, alhora que ens oposem a una nova autovia paral·lela a l’actual autopista que amb un nou carril i sense peatges interns seria suficient.

El proper 28N està a les nostres mans decidir entre resignació o esperança. Hem de decidir si ens en sortim reta-llant drets o garantint-los. Si guanya el mercat o la democràcia.

Salvador Milà (Mataró) és diputat i candidat d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya. Número 7 per Barcelona.

Trobant-nos a pocs dies de les eleccions al Parlament de la Generalitat, em pregunto: en què pensem quan anem a votar? Què ens passa pel cap mentre agafem un sobre i cerquem el DNI a la cartera?

Malauradament, les xifres de partici-pació dels últims comicis ho deixen clar: una gran part de la població catalana no té clar a qui votar, en gran mesura per total descontentament amb la classe política actual. Dintre d’aquesta hi ha ciutadans que exerceixen el seu dret a vot deixant un gran buit al sobre, altres mostren la seva insatisfacció oblidant el camí cap el col·legi electoral. El Maresme no és una excepció, l’anterior crida a les urnes va es-tar marcada per una abstenció del 42%, la xifra més alta dels últims 25 anys, seguida del trist 46% de les municipals del 2007.

Alguna cosa deuen fer malament els nostres polítics perquè l’abstenció a les urnes no deixi de pujar... és clar.

Ciutadans neix el 2006 responent al crit mut d’una població en contra de les imposicions de qualsevol tipus, insatis-feta amb la gestió d’un govern creat per purs interessos partidistes, decebuda de veure no complir les lleis, farta de políti-ques d’esquenes als seus problemes diaris i cansada, molt cansada de veure com el projecte de creació d’un país imaginari s’emporta gran part dels seus impostos en ‘ambaixades’ arreu, publicitat identitària i excloent, i minibars als cotxes oficials.

Com a ciutadana de Catalunya em rebel·lo contra aquesta situació, em

rebel·lo per aconseguir el que haurien de ser drets fonamentals i no premis, drets com no haver d’esperar dos anys per re-bre visita mèdica, drets com retolar el meu establiment en la llengua que més beneficiï el meu negoci, drets com esco-laritzar els meus fills en la multiplicitat de llengües en què el president Montilla escolaritza els seus, drets com conèixer a on van a parar els meus impostos de manera clara i transparent, drets com una llei de dependència justa i arribant a tothom, drets i llibertats de la ciutadania amagats rere una cortina de fum de debat identitari i construcció nacional.

La conclusió a la qual arribo és la se-güent: només ens queden dues opcions ja conegudes i una de nova. Les dues co-negudes són: quedar paralitzats a casa nostra per la desil·lusió que ens envolta o votar a desgana a la que creiem l’opció menys molesta.

La tercera opció, la nova, és Rebel·lar-se, cridar prou. Deixar clar que no estem disposats a no participar o participar de forma còmplice en el manteniment d’una classe política mal habituada a uns ciuta-dans conformistes i permissius. La Revo-lució Taronja ja és aquí.

EN QUÈ PENSEM QUAN ANEM A VOTAR?

Verónica Ruiz (Mataró), membre de l’Agrupació del Maresme i la de Joves de Ciutadans. Número 14 per Barcelona.

28N. AUTONÒMIQUES 2010 TRIBUNAmaresme | 09

LA INDEPENDÈNCIA ÉS SUPERVIVÈNCIA

Conviure amb l’Estat Espanyol és un mal negoci, econòmic i moral. Cada ciutadà català perd 3.000 € anuals, cada unitat familiar mit-jana 12.000 €, cada jubilat 200 € mensuals. Cada treballador, el 9% de l’IRPF. Cada empresa, el 25% de la presió fiscal que suporta i un 20% menys de guanys. L’espoli a Catalunya equival a 666 €/segon, 2.500.000 €/hora, 60.000.000 €/dia, equivalent a 15 escoles o 7 geriàtrics o 1 hospital comarcal (cada dia). És un autèntic disba-rat. A cada aturat de casa nostra li correspondrien més de 25.000 € lliures d’impostos si es repartís l’equivalent anual que ens sus-treuen. El nostre dèficit fiscal se situa en un 10,20% del PIB; a Alemanya només es permet un màxim d’un 4%, a Austràlia, a Canadà i als EEUU, entre un 2% i un 2,5%. Enguany els ajun-taments haurem de tornar 5.200 milions mentre només en rebrem 4.400. Entre nombrosíssims des-propòsits i greuges que ens in-fringeixen, el nostre eix ferroviari és precari (que ho preguntin als usuaris), manquen moltes infra-estructures –com el passadís me-diterrani–, i estem cosits a cop de peatge. El grau d’execució de les inversions d’Espanya a Catalunya és del 32% en transport i del 70%

en la resta, mentre que en d’altres comunitats arriba al 120%.

Joaquim Ferrer i Gironès, Josep Maria Ainaud de Lasarte, entre molts altres, han anat re-collint sentències, maniobres i disposicions per part d’Espanya contra el nostre país. La recent sentència del TC ens ha endar-rerit 30 anys: és una vulneració del nostre codi civil, de la nostra llengua, de la nostra identitat, de la nostra justícia... L’Estatut ha estat escapçat com ho serà la Llei d’Acollida, la Llei del Cinema, la Llei d’Immersió lingüística... Espanya només ens vol perquè paguem, però ens menysté i ens maltracta. Eliseu Aja (Fòrum Babel) serà el nou representant de Catalunya al TC. No han adoptat ni adoptaran mai una ac-titud favorable vers al nostre país. Cal dir “prou”, cal plantar-se, cal rebel·lar-se, ordenadament i progressiva, des del treball ben fet, des de l’estratègia plantejada excel·lentment i, sobretot, amb pas ferm, sense arronsar-se.

Gestionem misèria: els nos-tres avis pateixen moltes pri-vacions, només s’ha aplicat un 50% de la Llei de Dependència. Els joves preparats se n’han d’anar a l’estranger, enguany s’inverteixen 63 milions menys

en universitats i 7% menys en investigació. La manca d’una política de formació permanent ens situa amb un 50% d’aturats irrecol·locables...

La comarca pateix de manca de mobilitat i transport públic; les platges requereixen altres so-lucions, com espigons submer-gits; l’endegament de les nostres rieres és insuficient; les depu-radores i incineradores estan sobrepassades; la pagesia malda per sobreviure en un territori ofegat; el dret a l’habitatge -en tenim dèficit– demana polítiques socials més decidides; hem per-dut massa empreses i la nostra borsa d’atur no para de créixer... hem agafat els pitjors hàbits i ens hem tornat febles i conformats en un entorn general de desgo-vern. Cal endreçar el país, cal reordenar-lo, des de l’eficàcia i la feina ben feta, des de l’educació en els valors que ens ensenyaren els pares i els avis, per esdevenir aquella societat “culta, noble, lliure, desvetllada i feliç” a què es referia Salvador Espriu.

EL MARESME AVANÇA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Quan als 18 anys vaig afiliar-me al PSAN, aleshores el partit in-dependentista de referència, recordo que el Maresme desta-cava per ser un dels indrets dels PPCC, on hi havia un nombre més alt de militants. Diversos dirigents hi vivien com Fèlix Cucurull. Han passat més de 30 anys, molta repressió i molta lluita intel·ligent, molts errors i pors, però Arenys de Munt ha esdevingut el punt concèntric on ha esclatat l’impacte pel dret a l’autodeterminació, i com una gran onada ha anat arribant a tots els racons del Principat en forma de consultes per la inde-pendència. Més de mig milió de persones han perdut la por i ja hi ha votat a favor. Lluny queda l’època en què érem uns quants centenars d’independentistes ofegats dins la gran força del catalanisme autonomista domi-nant, que ara en boca de J. Pujol confessa el seu fracàs. Espanya ni ens entén, ni ens vol enten-dre, ni ens pot entendre, perquè els interessos de Catalunya i Es-panya són contraris, ells són la metròpoli i nosaltres la colònia explotada, ells se senten orgu-llosos de tenir un esclau a les seves ordres i nosaltres ens hem de limitar a demanar almoines. Només després de la indepen-dència podrem ser bons veïns.

Vaig participar en la campa-nya de Mataró Decideix, condu-ïda per Alfons López Tena, que va tenir un èxit inqüestionable. La manifestació del juliol d’en-guany i l’aparició de SI em van fer decidir a prendre el com-promís de passar del treball pel país en entitats cíviques com els Grups de Defensa de la Llen-gua, Escola Catalana d’Òmni-um Cultural, la FOLC, etc. a presentar-me a les Primàries

Carles Móra és alcalde d’Arenys de Munt i candidat al Parlamernt per Reagrupament. Núm. 2 per Barcelona.

de SI. És un honor haver estat la persona que viu al Maresme més votada (he triat Argentona com la meva casa dels propers anys i tinc a Mataró la meva nova família), i és un honor pel que he dit al principi, i perquè és una comarca estratègica per entendre i estendre el nou país que volem construir. A tocar de la capital, en ple corredor me-diterrani, mirant al mar català i agafant les regnes del país més autèntic: el d’Espriu i les mun-tanyes assardanades, el de la genialitat de Puig i Cadafalch, la sensibilitat de Lola Anglada, l’emprenedor Miquel Biada...

SI, el projecte de Joan La-porta i de tots els altres, com la Solidaritat de 1906, vol unir els catalans de diverses ideologies i creences en un front comú per la Independència, perquè no es tornin a repetir tripartits eixorcs amb independentistes escla-vitzats al si de governs autonò-mics, perquè Espanya ens deixi de robar 22.000 euros anuals, perquè al nostre país es respecti el medi ambient i no ens facin empassar autopistes de 10 car-rils al voltant d’Argentona, per fer una Catalunya independent que contribueixi al benestar i la justícia social que només pot ser possible des de la sobirania. Perquè els joves tinguin futur. Per proclamar la independència en la propera legislatura i sot-metre-la a referèndum ratifica-tori, per difondre sense descans els avantatges de l’estat propi, per promoure la regeneració política i democràtica.

Jordi Solé (Argentona), candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Nª14 per Barcelona.

10 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIESGENT DEL MARESME

L’edifici Els Vienesos, del Masnou, mostra fins al 22 de novembre l’exposició ‘Agustí Centelles, fotoperiodista’, centrada en l’obra d’Agustí Centelles (1909-1985). És considerat un dels pioners del foto-periodisme modern a Europa i les seves imatges són les més representatives i famoses de la Guerra Civil. Se l’ha arribat a posar al costat de fotoperiodistes com Robert Capa. Centelles i la seva família estan vinculats al Maresme a través de Premià de Mar. Parlem del seu llegat i obra amb el seu fill Sergi i de la polèmica que va suscitar la controvèrsia pel fons fotogràfic entre Generalitat i Estat.

Quina part del fons d’Agustí Centelles es mostra a l’exposició del Masnou?

Una selecció d’obres positivades dels ne-gatius originals, que vaig positivar jo mateix fa anys.

I de cara a un futur, on s’anirà exposant el fons?

Aquesta exposició ha estat itinerada, re-centment, a Mataró i Lloret. Està a disposició de tots els Consells Comarcals de Catalunya i diferents ajuntaments, la cedim de manera gratuïta. Tenim resposta de Vilassar de Dalt, Gandesa i l’Hospitalet de Llobregat.

Quina accessibilitat té l’arxiu? Els experts el poden consultar? Es mostra amb expo-sicions puntuals?

L’arxiu fotogràfic històric d’Agustí Cente-lles en els negatius originals va ser dipositat al Centro Documental de la Memoria His-tórica, ens del Ministerio de Cultura que prepara diferents exposicions i posar tot l’ar-xiu a disposició de tothom al “núvol”.

De tot el conflicte per la pugna de l’arxiu entre Generalitat i Estat n’ha quedat un mal regust. Quina ha estat la seva posició?

La nostra posició va quedar definida en una carta oberta a tota l’opinió pública que vam enviar a tots els mitjans de comunicació i està penjada al nostre bloc. (http://centelle-sosso.blogspot.com).

Però potser una part de l’opinió pública no ho ha entès i ha determinat que han prevalgut els interessos econòmics.

Els interessos econòmics no han estat de-terminats en cap moment, el que ha decidit l’operació ha estat la manca de voluntat polí-tica d’àmplia difusió i màxim reconeixement

institucional. Les ràpides negociacions amb la Fundació Vila Casas i l’Ajuntament de Barcelona, són un clar exemple de la manca d’importància dels aspectes econòmics.

Ha faltat sensibilitat de les institucions per preservar l’obra d’Agustí Centelles?

Sí, exceptuant la col·locació d’una pla-ca a la seva memòria per l’Ajuntament de Barcelona en el seu estudi del carrer Ciutat de Balaguer.

L’obra del seu pare està tenint, al final de tot aquest procés, el reconeixement que es mereix?

Durant els passats sis mesos hem tingut més exposicions i reconeixements que en tota la vida del meu pare.

Quins records li queden de la vessant de fotoperiodista del seu pare?

L’honestedat, compromís, gran professi-onalitat, gran humilitat i sentit de justícia, i la decepció que l’únic reconeixement que va tenir en vida li va arribar l’any 1984, al rebre el Premio Nacional de Artes Plástica en Fo-tografía, que li va concedir el Ministerio de Cultura. Ell l’esperava més proper.

La relació dels Centelles amb el Maresme de quan ve?

Els anys 30 va fer un reportatge sobre l’ex-portació de patates a Anglaterra. Li va plaure molt el clima i la llum d’aquesta comarca. La seva esposa volia tenir casa i hortet (el con-cepte del President Macià) i la comarca del Maresme va ser el lloc escollit. Tota la famí-lia Centelles viu a Premià: avis, fills i néts.

Text: Albert Calls. Foto b/n: Col·leccióparticular família Centelles i Martí.

Entrevista a Sergi Centelles, fill del fotoperiodista Agustí Centelles

“En uns mesos hem tingut més exposicions i reconeixements que en tota la vida del meu pare”

A dalt, els fills de Centelles, Sergi i Octavi. A baix, el fotoperiodista Agustí Centelles.

AGU

STÍ C

ENTE

LLES

I M

OLI

NER

O

TRIBUNAmaresme | 11

12 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIESCULTURA

Visions pictòriques del Masnou i Amadeu Casals

Dins l’àmbit pictòric, els paisatges urbans, especialment els que es relacionen amb edificacions diverses, no gaudeixen del fa-vor general del públic. Però si es defuig de la visió diària de cases i edificis, l’espectador, es pot trobar gratament sorprès, i contemplar la proximitat de la seva llar, des d’una òptica força pintoresca.

La Casa de Cultura del Masnou (Passeig Prat de la Riba, 16) exhibeix fins al proper 13 de Novembre Racons, de Xavier Rodés, un artista multidisciplinar amb experiència en galeries com la Parés o l’Anquin’s de Barcelona.

Emprant com a material l’oli s/fusta, i en formats que van del 20 x 27 al 50 x 61 cm aproximadament, i altres, Rodés mostra una sèrie d’indrets del Masnou, de forma lineal i geomètrica, proporcionada, gens sobtada, amb gran domini de l’espai i la perspectiva. Un cromatisme, dolç, brillant i vitalista. Una pinzellada dúctil i primmira-da. Una temàtica on abunda la serenor i la calma, sense quasi presència humana, deixant a les formes i ombres urbanístiques el protagonisme absolut.

Dins la mostra, es troben contrastos interessants. Obres com Àngel, o Jardí Crepuscular, Patins, Camí enno-vulat o Horta, mostren més paisatge “natural”, mentre que parets, portes i finestres tenen presència activa a Cul de sac, Porta blava i Xibeca. Una de les litogràfies núme-rades i signades de Llums del Masnou (un treball excel-lent), serà sortejada amb motiu del concurs organitzat per esbrinar la localització de més racons presents a les obres exposades.

En un altre àmbit, també és de destacar la tasca que està realitzant la família de l’aquarel·lista Amadeu Casals en pro de la selecció i classificació de l’obra d’un dels pin-tors més significatius i amb més prestigi de la comarca del Maresme, i d’arreu de Catalunya. Artista de traç fort i enèrgic, amb agilitat quasi màgica, d’aparença senzilla, però de sublim elegància en moltes de les seves obres, impactant en d’altres, envoltant l’impressionisme, sen-se oblidar l’abstracció en encisadora mixtura amb tons expressionistes.

Marta Teixidówww.croniquesmataronines.blogspot.com

ART AL MARESME

El 52 Premi Iluro es declara desert

Com és habitual, la convocatòria del Premi Iluro va reunir una no-drida representació de públic per a l’acte acadèmic de concessió del guardó que va atorgar-se a l’Ateneu Caixa Laietana el passat dijous 28 d’octubre.

A l’edició d’enguany de l’Iluro es presentaven un total de set obres, però el jurat, presidit per Antoni Pladevall, que va comentar un a un els treballs presentats, va conside-rar que tot i els valors que reunien no complien els requisits per rebre el premi, declarant-lo desert.

Pladevall va apuntar de l’obra a la qual es va donar l’accèssit, De la ci-vitas d’Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona), entre la Tetrarquia i els Carolingis, de Joan Bonamu-sa, que “és un treball molt me-

ritori, un gran inventari, però massa tallat”. De la resta d’obres presentades, el president del jurat va ressenyar les seves virtuts i que “aquest any totes tractaven un tema mataroní”. Pladevall va afe-gir que “després d’un intens debat es va decidir no atorgar el premi i sí l’accèssit”.

Per la seva banda, l’historiador mataroní Josep Maria Fradera va oferir una conferència sobre la fi-gura de l’historiador Jaume Vicens Vives, en el marc del centenari del seu naixement. Amb el títol ‘El lloc d’Industrials i polítics (1958) a la represa catalana dels anys cin-quanta. Una lectura des de la dis-tància’.

Fradera va aprofundir, així, en la figura de Vicens i Vives a partir

d’una de les obres emblemàtiques del reconegut historiador, incidint amb tocs crítics en la percepció de Vicens i Vives sobre la burgesia catalana de l’època i fent en algun moment un paral·lelisme amb la situació política actual més recent. Fradera va recordar també que la tasca de Vicens i Vives es mou al voltant de la inquietud i l’obsessió del vell problema de la unitat polí-tica peninsular i que planteja que “calia una altra explicació del passat si es volia vèncer aquella mena de fatalisme d’un poble pe-tit”. Vicens i Vives, també segons Fradera, “en el seu treball mos-tra les virtuts però no la feblesa i les mancances de la burgesia ca-talana. Alhora que, “el seu llegat neix com a operació intel·lectual per tocar la política”.

L’acte de concessió del premi va comptar amb diversos parlaments més, com la intervenció del pre-sident de Caixa Laietana, Jaume Boter de Paulau o de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron.

Albert Calls

El guardó de monografia històrica comarcal instituït per Caixa Laietana es tanca el 2010 amb la concessió d’un accèssit a l’historiador mataroní Joan Bonamusa, per la seva obra ‘De la civitas d’Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona), entre la Tetrarquia i els Carolingis’. L’autor està vinculat al teball de salvaguarda patrimonial i arqueològic de Mataró i el Maresme. El reconeixement consisteix en 3.000 euros i la publicació de l’obra.

TRIBUNAmaresme | 13

www.reformasdecor.comAv. del Maresme, 147-159(Ctra. N-II, frente estación)

08302 MATARÓreformas-decor@hotmail.com

COCINA COMPLETADe 20 a 25 mts. de pared. 3 mts. lineales de muebles altos y ba-jos (modelos a escoger). Grani-to y electrodomésticos (encime-ra, horno, campana y fregadera todo inox Teka). Electricidad y fontanería. Bajar techo (alumi-nio). Mano de obra incluida.

BAÑO COMPLETODe 15 a 20 mts. de pared. Mue-ble marrón o blanco lacado de promoción. Sanitarios: bidé, ino-doro, plato ducha o bañera y gri-fería Victoria. Electricidad y fon-tanería. Bajar techo (aluminio). Mano de obra y mámpara vidrio incluido.

fontanería. Bajar techo (alumi-nio). Mano de obra incluida.5.900€

Mano de obra y mámpara vidrio incluido.3.800€

REFORMA COMPLETA DE SU VIVIENDA

BAÑO COMPLETO.

COCINA COMPLETA.

PUERTAS: Colocación de 5 puertas haya o similar + vi-driera con maneta incluida.SUELOS: Colocación de gres o parquet, 65 m2 (aprox.) de vivienda.VENTANAS: Colocación de 6 ventanas de aluminio en blanco (1x1,20 mts. aprox.)

SUPER OFERTA DE PROMOCIÓN: 19.800 €

CON ESTA OFERTA LE PINTAMOS EL PISO GRATIS

Le

colo

cam

os

un

pla

to

de

du

cha

en u

n s

olo

día

. Y

est

e m

es, c

on

el r

eco

rte

del

an

un

cio

le r

egal

amo

s la

mam

par

a.

Po

r só

lo1

.19

0 €

Tel. 93 757 45 12 · 692 05 81 55HORARIO:

De Lunes a Viernes de 9 a 13h y de 16,00 a 20,00h.Martes y jueves tardes cerrado

Sábados de 10 a 14h.

Si

ust

ed

es

ma

yor

y la

ba

ñe

ra e

s u

n o

bst

ác

ulo

L’ESPAI DE VALORS

Economiai valors

Temps enrere vam dedicar dos nú-meros de la revista a parlar sobre la crisi. El primer per a fer un diag-nòstic de quins valors ens havien portat a la crisi econòmica actual i el segon per a apuntar quins valors ens farien falta per sortir de la crisi i, sobretot, per canviar la nostra manera de guanyar-nos les gar-rofes. Ara, amb el cicle Economia i valors que vam obrir el passat 21 d’octubre amb Lluís Bassat al Tecnocampus Mataró-Maresme, pretenem incidir de nou sobre la qüestió. Cada mes tindrem un convidat de primera línia que, des de la seva perspectiva, ens ajudarà a donar llum sobre aquest interro-gant que tenim plantejat sobre els nostres caps: com ens en sortirem, de tot això? La conferència de Lluís Bassat versava sobre la creativitat i és a aquest valor que dediquem el monogràfi c del mes de novembre a Valors. Ho fem amb una trans-cripció dels millors moments de la xerrada de Bassat i també amb una entrevista a una artista excel-lent com és Maria del Mar Bonet, a la qual ha entrevistat la nostra companya Maria Salicrú-Maltas. La propera cita del cicle Economia i Valors serà el 25 de novembre i la professora de IESE Núria Chinchilla en serà la protagonista. Com sem-pre, a les 7 de la tarda al Centre de Congressos del Tecnocampus Mataró-Maresme, un parc tecno-lògic creat precisament per afavo-rir el canvi de model productiu al qual fèiem referència línies enre-re. Us hi esperem!

Associació cultural ValorsMés informació awww.valors.org

14 | TRIBUNAmaresme

Presenten el llibre de ‘La Riera’, amb els orígens i secrets de la família i les receptes del restaurantLa Riera no és solament un llibre de re-ceptes, és la història d’una família que ha crescut al voltant dels fogons d’una cuina professional; la de la fonda de Sant Climent, la població (fictícia) del Maresme on passa l’exitosa sèrie de fic-ció a la sobretaula de TV3.

En el nou llibre que acaba de publi-car-se de la mà de l’editorial Cossetània Edicions, escrit en primera persona, la Mercè Riera -el personatge protagonis-ta que interpreta l’actriu Mercè Sampi-etro- ens transporta al passat de la seva família, sobre el qual s’escriu la trama que ens mostra la sèrie cada tarda. Tam-bé, al costat de la història de la família, es proposen uns plats molt reals. Plats del receptari tradicional català i d’altres pensats expressament per a La Riera pels responsables culinaris de la sèrie.

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, es va presentar el passat 20 d’octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. A la presentació hi varen assistir Jordi Roure, cap de Dramàtics de TVC, Tana Collados, Esteve Rovira, Núria Furió, Núria Bàguena, Oriol Carrió i Mari Pau Pigem i Jordi Planas, actors de la sèrie. Jordi Roure va destacar el treball i l’es-forç que s’ha dut a terme per tirar en-davant una sèrie amb la cuina com a fil conductor: “A Catalunya el tema de la cuina ha estat molt important, per això vam creure que seria bo que la cuina fos el fil conductor d’aquesta sèrie”, va assegurar.

Esteve Rovira va parlar sobre la vo-luntat dels responsables de la sèrie de connectar amb els espectadors: “S’ha aconseguit que la sèrie surti de les pantalles per entroncar amb els es-pectadors i teixir, d’aquesta manera,

complicitat amb ells”, va explicar.Per la seva banda, Tana Collados va

fer referència a les receptes de cuina que apareixen a la sèrie: “En un mo-ment en què la cuina es troba en un punt tan dolç, fou un encert em-

marcar la sèrie en un restaurant”, va afirmar, alhora que va afegir que “tots els plats que hi surten són abso-lutament menjables”.

Cossetània/TRIBUNA Maresme

A dalt, un moment de la telesèrie (foto: Pep Ribas i Jordi Soteras) . A baix, una de les fotos del llibre (Meritxell Arjalaguer) i la portada.

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci

oblidar el que han viscut!

ABEL: Mascle jove, amb molt bona planta. És molt sociable, carinyós i li agrada molt jugar. Porta al refugi més de dos anys, el van aban-

donar i segueix amb el mateix bon caràcter. És una gos perfecte per a tota la família.

PERSU: La van aban-donar a les portes d’un veterinari. Pre-ciosa persa, molt bona i tranquil·la, es deixa fer de tot però ara està molt espan-

tada. Ja té una certa edat i per aquest motiu la seva adopció és gratuïta. Necessita una família que li doni el carinyo que necessita.

Informeu-vos a info@protectoramataro.org

o en el 902 908 043 o www.protectoramataro.org

CHUMBA: Mestis-sa de galgo, la van trobar al carrer. És bona, una mica tími-da i molt bonica. No-més per adoptants especials que tinguin

molta traça, ja que va tenir un passat difícil i necessitarà teràpies per superar la por. La seva adopció és gratuïta.

LAYETANA: Molt bona i tranquil·la, li encanta la companyia de les persones i sempre re-clama carícies. És una preciosa siamesa, una mica gran d’edat però encara li queden

anys per endavant, excepte si es queda a la nostra gatera, on a conseqüència de l’estrès pot emmalaltir o fins i tot morir. La tenim a una casa d’acollida esperant una família que li doni tot l’amor que ella es mereix. La seva adopció és gratuïta.

TRIBUNAmaresme | 15

Ara que està al Maresme, on van néi-xer les consultes sobiranistes, com les percep des de fora de Catalunya?

És un moviment minoritari, marginal. Són consultes il·legals, però pacífiques. L’entesa entre Catalunya i Espanya és una necessitat. L’independentisme no condueix a port segur, és un desastre per a Catalunya. La inmensa majoria no han anat a votar. És la confusió del PSC i del tripartit. A Catalunya, és un gran engany. Ningú discuteix que el PP dóna una res-posta positiva a aquest moment. Anar amb el PP és anar sense una necessitat d’aventures.

El PP ha trobat finalment la seva línia política a Catalunya?

Catalunya té una gran oportunitat

CRÒNIQUES

Entrevista a Federico Trillo (PP)

“L’entesa entre Catalunyai Espanya és una necessitat”

El dirigent històric del PP, Federico Trillo, va ser a Mataró el passat 4 d’octubre, en companyia dels mili-tants locals d’aquesta formació po-lítica. Trillo és un polític de dilatada trajectòria. Va ocupar els càrrecs de president del Congrés dels Diputats i va ser ministre de defensa. També, el 2006 i en nom de la seva forma-ció política, va ser qui va interposar recurs d’inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Ley Orgáni-ca de reforma de l’Estatut d’Autono-mia de Catalunya. Vam poder parlar amb ell sobre la seva percepció de la situació política i la relació entre Catalunya i Espanya.

de trobar-se amb si mateixa. S’han de respectar les regles del joc i no s’ha de forçar res. El PP és una força inèdita a Catalunya. Hi haurà un nou govern a Madrid i volem ser decisius, tenir una nova oportunitat de governar. Tenim un equip molt renovat. I els companys de Catalunya se senten ofesos quan no se’ls considera catalans.

Per tant, quins objectius es plantegen per a Catalunya?

Ser decisius. Entrar al nou govern, com estem governant al País Basc. El PP modera els excessos dels uns i dels altres, ocupa el centre, la frontissa, l’equilibri.

Vol dir que es tornarà “a parlar el ca-talà en la intimitat”, com en l’època d’Aznar?

Li recordo que en el tema de l’Estatut nosaltres hem estat exclosos del procés i la sentència del Tribunal Constitucional ha estat amb majoria socialista.

Però la relació entre Catalunya i Es-panya no és que passi pels seus millors moments.

Ha d’acabar l’allunyament. Jo a Catalunya em trobo com a casa. Però s’ha d’acabar que hi hagi persones que se sentin dolgudes i desplaçades, no és manera de persones civilitzades, lliures i democràtiques.

Com veu la situació del Partit Popular a Mataró?

En un moment de creixement del PP a Catalunya. A Mataró subratllo el pla del front marítim, plantejat pels meus com-

panys. Som branques del mateix tronc comú.

L’economia, en aquests moments, és el gran problema de l’Estat.

Contrasta com els anys de gestió del govern van en paral·lel amb la destrucció de treball i el dèficit. No hem d’inventar-nos res els del PP. Amb el govern actual el país s’està enfonsant i amb nosaltres creixia. Com més aviat siguem decisius per a Catalunya, millor. Ara anem a pit-jor i cada dia serà una ruïna. La base és la confiança i Zapatero genera desconfian-ça general en tot. La situació és molt greu i molt urgent. Demanem eleccions gene-rals per acabar la sagnia. Fins i tot des del seu propi partit els ho demanen.

Fa uns dies, el líder del seu partit, Ma-riano Rajoy, afirmava que hi hauria gent del PSOE que els votaria.

Els militants del PSOE tenen una de-cepció profunda, estan confosos i aban-donats.

Hi ha com una obsessió des de deter-minats sectors per retallar poder a les autonomies.

El PP governa a Galícia, València i d’altres comunitats. I a qui governa en aquestes comunitats no se’ls pot culpar dels mals governs centrals i autonòmics. Cal avançar cap a una etapa de coses fructíferes i de benestar. Una altra cosa és el debat de les articulacions de l’Estat. Si el problema és el tema econòmic, cal asseure’s i parlar-lo.

Albert Calls

16 | TRIBUNAmaresme

La nova pel·lícula de Carles Bosch és una aproximació a la malaltia d’Alzheimer, amb Pasqual Maragall com a personatge principal

A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família

comencen una croada contra la malaltia, i des del primer moment, Bicicleta, cullera,

poma es converteix en testimoni d’excepció. Amb

intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa

retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la

seva lluita personal.

Bicicleta, cullera, poma recull dos anys d’intensa lluita de Pasqual Maragall, la seva família, la seva fundació –Fun-dació Alzheimer Internacional-Pasqual Maragall- i la comunitat científica mun-dial, per intentar posar fi a la pandèmia d’Alzheimer. Dirigida pel cineasta Carles Bosch i realitzada per la productora Cro-mosoma, la pel·lícula és una aproxima-ció a la malaltia d’Alzheimer que aborda tant la perspectiva científica com els as-pectes humans i emocionals de l’etapa posterior al diagnòstic.

El documental compta amb els testi-monis en primera persona de Pasqual Maragall i de la seva esposa Diana, així com dels seus tres fills i l’entorn més proper que, juntament amb científics i altres malalts, ofereixen un relat emotiu i valent.

Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat a fer que els cien-tífics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10. Una pel·lícula dura, però optimista malgrat tot. La pel·lícula ha guanyat el premi de l’Associació de Donants de Sang de Guipúscoa a la so-lidaritat amb menció especial.

El director: Carles BoschCarles Bosch és cineasta i periodista. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment es graduà en periodisme a l’Escola Oficial de Periodis-tes de la mateixa ciutat. Inicià la seva activitat professional com a reporter de la revista Interviu per passar a treballar, anys després, a TV3 com un dels princi-pals reporters del programa 30 minuts.

Aquí va cobrir alguns dels esdeveniments internacionals més transcendents, com la Primera Guerra del Golf, les guerres de Bòsnia i Kosovo, així com la Revolució Zapatista. L’any 2002 va dirigir la seva primera pel·lícula documental, Balseros, a partir de les filmacions realitzades per a televisió entre els anys 1994 i 1996. Aquest any presenta al Festival Interna-cional de Cinema de Sant Sebastià el seu tercer llargmetratge documental: Bici-cleta, cullera, poma.

El protagonista: Pasqual MaragallPasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona el 1941, tercer en una família de vuit germans, néts del poeta Joan Maragall. Casat el 1965 amb Diana Gar-rigosa, té dues filles i un fill. L’any 1982 va ser alcalde de Barcelona i el 1986 la capital catalana va ser elegida com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. Des del primer moment, Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador dels jocs (COOB’92). El 1997 Pasqual Maragall va donar per acabada l’etapa com a alcal-de. Entre el 2003 i el 2006 va ser pre-sident de la Generalitat de Catalunya.

Sota el seu mandat es va aprovar en re-ferèndum el nou Estatut d’autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006.

El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Ma-ragall va anunciar en una roda de prem-sa a l’Hospital de Sant Pau que patia un principi d’Alzheimer. En el mateix acte va afirmar que dedicaria tots els seus esforços a combatre la malaltia. L’abril de 2008 es va presentar la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer, dirigida pel Dr. Jordi Camí.

Textos: redaccio@acpg.catFotografies cedides per Cromosoma

«Bicicleta, cullera, poma»

FitxaDirecció i guió: Carles BoschProducció: Oriol Ivern i CROMOSOMA, S.A.Coproducció: Televisió de Catalunya / Televisión Española / XTVLProtagonistes: Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, Teresa Gómez IslaDuració: 106 m.

TRIBUNAmaresme | 17

18 | TRIBUNAmaresme

Caixa Laietana promou la restauració de l’emblemàtic vehicle de transport.

GASTRONOMIESREPORTATGE

1

Patrimoni històric de Mataró i del Maresme

El tramvia de Mataró retornarestaurat a la plaça Granollers

El popular tramvia de Mataró tornarà restaurat a la seva ubicació de la plaça Granollers el proper dissab-te, 6 de novembre, en el marc d’una festa popular que començarà a dos quarts de 12 del migdia. El vehicle de transport recorda una època no tan llunyana en el temps i com a símbol d’iden-titat i referent històric ens acosta al passat més recent de la capital de la comarca.

El tramvia, patrimoni de Mataró i del Maresme, reviurà de nou, als antics Burots (actual plaça Granollers), el seu esplendor a l’aire lliure. Des del seu emplaçament en aquest espai, mostrarà als ciutadans que hi passen diàriament el testimoniatge d’una altra època que el pas del temps ha desplaçat, però no en la memòria.

Després d’un període en el qual va ser retirat del seu emplaçament, el tramvia ha passat per un seguit de treballs de restauració que li han renovat la imat-ge, rejovenint aquest mitjà de transport i permetent que continuï conservant-se en bon estat.

FESTA POPULAR DE BENVINGUDA

Serà el proper dissabte, 6 de novembre, a dos quarts de 12 del migdia, quan es farà una festa popular per donar la ben-vinguda al tramvia restaurat. Hi haurà

música, animació, xocolatada i una so-rollosa tronada a càrrec de l’empresa castellonenca Pirotècnia Tomàs.

Tothom que s’acosti a l’acte també podrà escoltar els músics de Gum-bo Jass Band i la “troupe” teatral La Paparra, grup d’animació argentoní, que desfilaran en cercavila des de la plaça de Santa Anna fins a la plaça de Granollers, passant per la Riera i els carrers d’Argentona i de Jaume Isern, festejant la restauració del tramvia nú-mero 3, conegut popularment amb el nom de “La Treseta”, aquest mitjà de transport que els mataronins tenen en tanta estima.

EL PROCÉS DE RESTAURACIÓ

Fruit d’un conveni de col·laboració es-tablert entre Caixa Laietana i l’Ajunta-ment de Mataró, aquest tramvia (1928-1965) s’ha convertit en un element de

referència del paisatge urbà que perdu-ra en la història i la memòria col·lectiva des del seu emplaçament a la rotonda de la plaça Granollers, on va ser col-locat el 13 de novembre de 1994.

“La Treseta” es va treure de la roton-da a finals de l’any passat amb l’objectiu d’iniciar un procés tècnic que ha consis-tit en el sanejament i la restauració de l’emblemàtic vehicle. Segons expliquen els promotors de la iniciativa, Caixa Laietana, “la intervenció ha permès consolidar i reforçar tota l’estructu-ra, substituint les parts més malme-ses per la corrosió i el rovell. S’han refet, polit, netejat i impermeabilit-zat les zones vulnerables a l’aire hu-mit, les pluges i l’acció depredadora dels insectes. Han estat reparats o substituïts tots els elements de la carrosseria que havien de suportar les condicions més adverses de la intempèrie i desgast dels materials,

TRIBUNAmaresme | 19

FOTO 1. “La Treseta”, l’emblemàtic tramvia de Mataró, estrena una nova imatge després de ser restaurat. (Foto: Enric Puche). FOTO 2. Una imatge antiga del popular tramvia, element molt important del patrimoni històric mataroní. (Foto: Alfons Güell). FOTOS 3 i 4. A través d’un procés tècnic s’ha sanejat i restaurat el tramvia. (Fotos: Fabrès Serveis Integrals, S.L.). FOTOS 5, 6 i 7. Interior i detalls de “La Treseta”, que tornarà a la plaça Granollers. (Fotos: Enric Puche)

2

3

4

5

6 7

ELS ORÍGENS DE ‘LA TRESETA’El tramvia número 3 va ser cons-truït a Lió (França) i havia circulat per València abans de la seva in-corporació a la línia de Mataró a Argentona, quan es va inaugurar. Era el més petit de la flota. Quan es van liquidar els béns de la companyia, va passar a mans de l’Ajuntament de la ciutat.

Inicialment, després de la seva exhibició a l’estand de Caixa Laie-tana de la Fira, va romandre molts anys en un indret del Parc Central, a l’ombra dels eucaliptus, fins que va ser ubicat definitivament a la rotonda de la plaça de Granollers, molt més protegit dels actes incí-vics.

“El popular tramvia de Mataró evoca un passat entranyable i és un clar referent de vida ‘slow’ i excursions amables a la font pi-cant d’Argentona per compartir un tastet d’aigua amb anissos, en una època de menys trànsit i corredisses. Ara que s’ha recupe-rat l’entorn de la font, el pou, la mina i la veta d’aigua picant, tots aquells records s’associen al tram-via que continua viu en la sensibi-litat de la gent gran”, asseguren des de Caixa Laietana.

D’altra banda, l’Associació d’Amics del Tramvia també vetlla per tot allò que hi fa referència i moltes coses relacionades amb l’antic transport, com ara les fo-tografies, postals i antics bitllets, encara avui són objecte de col-leccionisme, en el marc d’un entorn cultural que perpetua al Maresme la tradició que hi ha al voltant del món del tramvia, el ferrocarril i el transport públic col·lectiu.

Tanmateix, també és indiscu-tible que el tramvia va apropar molt més dues poblacions histò-ricament agermanades com són Mataró i Argentona. Precisament, un cop jubilat, el número dos de la línia, reconstruït i preservat pels argentonins, es pot veure a la plaça Nova. Per la seva banda, el número tres, “La Treseta”, res-plendent de vermell, el seu color característic com el seu company de viatge, reconstrueix la memò-ria dels mataronins i reivindica amb una certa nostàlgia un altre punt neuràlgic de l’antic recorre-gut. Els tramvies són el passat del Maresme, però també una mostra del seu patrimoni i la seva histò-ria, que és de tots plegats i que cal conservar.

com els tancaments exteriors, plan-xa galvanitzada o engranatges, entre d’altres”.

D’altra banda, un segon àmbit de tre-ball del tramvia ha estat el de fusteria, ebenisteria, serralleria, pintura, vidres, llautons, motllures, fanals i tota mena de detalls, així com la incorporació de la il·luminació de baix consum. Les tasques les ha fet, sota supervisió mu-nicipal, l’empresa mataronina Fabrés Serveis Integrals.

Finalment, també, “una de les nove-tats és el tancament de vidre en subs-titució de les falses portes, la qual cosa permet visualitzar millor les plataformes d’accés, tal com eren en origen”, afegeixen de Caixa Laietana.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Mataró ha reconduït el sistema de reg automàtic de la plaça de Granollers perquè no afecti el tramvia, com abans passava, i ha resolt la il·luminació noc-turna de la zona on estarà reubicat, amb l’objectiu d’arrodonir tot el projecte.

UNA PEÇA HISTÒRICA

“La Treseta” és un enllaç directe amb la història de la capital del Maresme. La línia de tramvies va ser una iniciativa de l’empresari Eduard Fortí, fill predi-lecte d’Argentona i es va inaugurar el 27 de maig de 1928, en un solemne acte als Burots. La companyia va resistir econò-micament fins a mitjans dels anys 60.

La davallada del negoci, l’evolució incessant del trànsit de cotxes i el col-lapse circulatori que provocava el pas del tramvia, van accelerar el seu final. Precisament, un temporal que va ha-ver-hi la nit del 9 i el 10 d’octubre de 1965 va causar greus desperfectes a la línia, que va destruir el pont de la Riera d’Argentona i inundar les cotxeres de la Ronda Prim.

“Fou amb més d’un esgarip que li pen-jaren el RIP”. Així, amb les populars sigles llatines del requiescant in pace, posava punt i final l’escriptor mataro-ní Joaquim Casas, a “l’auca veraç del tramvia / mataroní que corria / per anar

catric-catrac / fins al peu de Burriac”, publicada el 1977 per Caixa Laietana, amb il·lustracions de l’artista Manuel Cuyàs.

Aquesta auca va ser editada amb motiu de la Fira de Mataró, on es va presentar el tramvia supervivent, re-cuperat i restaurat per Caixa Laietana després de llargues i fructíferes nego-ciacions. Va ser aleshores que multitud de mataronins van tenir ocasió de tor-nar a pujar al tramvia i visitar l’interior del popular mitjà de transport que es conservava en perfecte estat, com ho està actualment.

Text: Redacció

20 | TRIBUNAmaresme Innova 360º

Del 18 al 21 de novembre de 2010 es durà a terme una tercera edició del Fòrum Innova360°. Durant aquests dies es vol convertir Mataró en un punt de trobada, un referent en innovació. La novetat principal d’enguany és el canvi d’ubicació del Fòrum, que tindrà lloc al Centre de Congressos del nou Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus Mataró-Maresme. El Fòrum Innova360° reunirà experts destacats en innovació, emprenedors i emprenedores i talent empresarial capaç d’impulsar projectes competitius. També es té com a objectiu que els ciutadans i ciutadanes puguin conèixer com Mataró incorpora en el seu dia a dia elements innovadors que milloren la seva qualitat de vida.

Pots consultar la programació d’INNOVA 360° a: http://www.tecnocampus.cat/web/innova360/

FÒRUM INNOVA 360°

La presidenta de la Fundació TecnoCampus Mataró Maresme (TCM), Alícia Romero, explica en aquesta entrevista algunes de les directrius d’aquest nou projecte que va inaugurar-se el passat dimecres, 3 de novembre, amb la presència de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. TCM és la nova punta de llança de la capital de la comarca en tecnologia i coneixement, que alhora ha de ser un important dinamitzador de promoció econòmica. En l’entrevista, Romero també ens explica algunes de les claus del fòrum INNOVA 360º.

TecnoCampus (TCM) inaugura en un moment que la situació econòmica és la prioritat. El nou parc generarà llocs de treball, és evident, però quines es-pectatives tenen en aquest aspecte?

El TecnoCampus és el resultat d’una planificació a anys vista per part de mol-tes persones, entre les quals vull desta-car l’exalcalde de Mataró, Manuel Mas i la primera presidenta de la Fundació TCM, Pilar González. El fet de pensar-ho fa més de 10 anys ha fet possible que

avui estem ja treballant en un nou model econòmic més basat en el coneixement, fet que ens ha d’ajudar a generar riquesa i llocs de treball en el territori. És difícil donar xifres concretes, però ja d’entrada unes 300 persones treballen a les empre-ses i institucions que han firmat compro-misos en ferm per instal·lar-se a les dues torres empresarials del parc.

La formació dels centres universitaris de TCM s’adapta al mercat?

Aquesta és la intenció. El que volem no és tenir com més estudiants millor, sinó que els que tinguem estudiïn graus o màs-ters que els serveixin per ser més compe-titius en el mercat laboral, i alhora satisfer demandes del mercat. L’exemple més clar és el nou grau d’Infermeria posat en mar-xa aquest curs, en els propers 10 anys cal-dran 25.000 infermeres a Catalunya.

TCM aporta un nou eix de centralitat a Mataró i al Maresme. La proximitat a Barcelona també és un dels factors im-portants del parc. Quina relació s’esta-blirà amb la capital de Catalunya?

Clarament Barcelona és una oportu-nitat, no una amenaça. Per tant, treballa-rem per aprofitar els avantatges que ens genera aquest factor. Al capdavall, som part de la gran Barcelona, i ja estem ence-tant línies de col·laboració amb la capital. Fa unes setmanes vàrem entrar a formar part del BCN Triangle Econòmic, per exemple. I de manera semblant, la proxi-mitat amb Granollers i el Vallès Oriental resulta d’una gran importància que cal saber aprofitar. En aquest cas, també fa mesos que hi treballem.

Amb el parc, Mataró ha creat una nova àrea de la ciutat. Quina previsió tenen del creixement de la zona?

La crisi ha alentit plans de desenvolu-pament urbanístic com els del propi sec-tor del Rengle i també els d’Iveco-Pegaso, però no tenim cap dubte que tot el front

Entrevista a la presidenta de la Fundació TecnoCampus, Alícia Romero

“Hem de basar el nostre model econòmicen la innovació, la creativitat i el talent”

TRIBUNAmaresme | 21 Innova 360º

marítim, així que es recuperi una mica el marc econòmic, serà un nou espai de desenvolupament social i econòmic de la ciutat. Tenim previstes zones residenci-als amb equipaments i espais pel terciari, reforçant així la convivència d’usos.

D’altra banda, en aquests moments de globalització, quina relació establirà el TCM amb el món, amb el mercat internacional?

La internacionalització és una de les línies estratègiques del parc. Cal, no obs-tant, reforçar aquesta mentalitat global, i ho estem fent. Per una banda, en l’àmbit dels estudis universitaris amb convenis amb universitats estrangeres, potenciant la mobilitat d’estudiants i professors o per exemple amb el nou Màster en Em-prenedoria i Innovació, que imparteixen professors d’arreu d’Europa, tant acadè-mics com professionals i emprenedors. També en l’àmbit empresarial estem treballant per aconseguir intercanvis entre incubadores perquè els nostres emprenedors realitzin experiències a al-tres països. Aquesta és la línia que volem seguir.

Els emprenedors, el coneixement i les noves tecnologies, són els puntals d’aquest equipament. Són també la clau en el creixement econòmic de Mataró i el Maresme?

Així ho creiem i la situació actual no fa

més que reforçar aquesta creença. Hem de posar el coneixement en el centre de l’economia. Hem de basar el nostre mo-del econòmic en la innovació, la creativi-tat i el talent. Per aquest motiu l’equip de govern de la ciutat, amb l’alcalde, Joan Antoni Baron al capdavant, no ha vol-gut alentir les obres del parc com alguns suggerien, tot el contrari, de manera de-cidida ha volgut continuar amb aquest projecte clau que permetrà transformar el nostre model econòmic.

TCM serà un espai dinamitzador de propostes. La cultura també hi serà present?

Òbviament, la cultura com podria estar absent d’un projecte que té en la universitat un dels seus puntals? Sense anar més lluny, només cal fixar-se en la programació del centre de congressos del parc aquestes primeres setmanes: s’hi ha celebrat des dels Premis Blocs Catalunya, fins a un homenatge al poeta Federico García Lorca.

El sector privat ha encaixat bé amb el projecte de TCM?

Per ara hem tingut una gran acollida tant per part d’empreses que han volgut ser des del primer dia al parc, llogant es-pais, com de firmes que han apostat per celebrar actes al nostre centre de con-gressos, entre ells grans empreses com CatalunyaCaixa, el BBVA o Menarini

Diagnósticos. Per tant, i sabent que ens queda molt camí per fer, la valoració és positiva.

FÒRUM INNOVA 360°

Parlem del fòrum INNOVA 360º. Po-dem dir que ja s’ha consolidat aquesta proposta?

L’Innova 360º és un marc de diàleg entre empreses i emprenedors i alhora un espai de trobada ciutadana. En aquest sentit creiem que sí, que s’ha consolidat.

Quines novetats presenten aquest any?

La programació s’està acabant d’en-llestir, però sens dubte el fet que per primer cop se celebri l’Innova 360º a la nova seu del TecnoCampus ja serà un al-licient perquè tots els públics als quals ens adrecem ens visitin. Aquest any, per ser el primer que celebrem al parc, de-dicarem gran part de la programació a parlar dels sistemes d’innovació als ter-ritoris i del paper dels parcs en aquests. A més, serà el primer any que portem a ter-me la Nit amb Visió conjuntament amb la FAGEM i, per aquest motiu, entrega-rem alguna categoria nova pel què fa als premis. Esperem que aquests dies ser-veixin per fer xarxa entre emprenedors, estudiants, investigadors i empresaris.

Albert Calls

Una oportunitat globalAmb l’obertura del nou complex Tecno-Campus es dóna el tret de sortida a un dels projectes que han estat bandera de l’administració com a eix de desenvolu-pament pel Maresme i que des del sector de les Noves Tecnologies (TIC) ente-nem que ha de ser el gran dinamitzador pels propers anys.

Ara toca que universitat, administra-ció i empresaris aprofitem de debò el nou ecosistema per a la creació i el desenvo-lupament d’un sector i d’unes empreses TIC que siguin realment globals molt més enllà del territori on neixen i creixen. Hem d’aprendre que en aquest sector allò que no és excel·lent, que no és el millor, difícilment podrà competir i créixer.

Per aconseguir aquest èxit ara tenim l’entorn que permetrà que la universitat transmeti encara més il·lusió als seus alumnes, que l’administració faciliti en-cara més l’activitat que realment sigui d’alt valor afegit i amb possibilitats de retorn, i que l’empresa sigui capaç de re-inventar-se una i altra vegada mirant més lluny a cada volta.

Així doncs, a partir del proper mes de desembre ens trobareu ja traslladats a l’edifici de negocis El Rengle, al Tecno-Campus, per continuar treballant, apre-nent i creixent junts.

Carles GüellDirector Güell Consulting i opentiendas.com

22 | TRIBUNAmaresme Innova 360º

Ara fa quatre anys i per Acord del Govern de la Ge-neralitat es creà la Fundació TicSalut (www.ticsa-lut.cat) amb seu a Mataró. TicSalut té per missió contribuir a l’assoliment de la plena incorporació del sistema sanitari català a la Societat del Conei-xement i com a objectiu general, impulsar el des-envolupament i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el treball en xarxa en l’àmbit de la salut, avançant cap a un mo-del basat en l’atenció personalitzada i humana per a tota la ciutadania.

TicSalut és presidida per la Consellera de Salut, Marina Geli, i l’integren diversos departaments de Generalitat que es relacionen en els àmbits de la sa-lut i les tecnologies de la informació i la comunica-ció, així com les principals agrupacions d’hospitals i centres sanitaris, el Servei Català de la Salut i l’Ins-titut Català de la Salut. Alhora cal posar de relleu que la vicepresidència rau en mans de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. De fet, la ubicació de la fundació a la capital del Maresme forma part d’un acord institucional per posicionar el nou Parc Cien-tífic i de la Innovació Tecnocampus com a pol català de les TIC en la salut i el benestar.

La nostra fundació, de la qual en Josep Mañach n’és el director, articula les seves actuacions en qua-tre funcions principals com són la d’observatori, amb l’elaboració d’un mapa de tendències interna-cionals del sector; la innovació, amb la posada en marxa d’un pla de telemedicina i teleassistència; la normalització, amb la creació de l’Oficina d’Estàn-dards i Interoperabilitat i la participació en projec-tes europeus i les relacions internacionals.

A més a més, TicSalut ha constituït i dinamitza tres consells assessors: el Consell d’Empreses, el Consell de Professionals de la salut i Ciutadans i el Consell Científic, aquest darrer incorporant perso-natges de relleu internacional en el nostre àmbit. Amb tota aquesta activitat volem obrir nous camins per al sector i el sistema de salut a Catalunya. Ben aviat la fundació instal·larà les seves oficines al re-cent estrenat Parc Tecnocampus al polígon d’El Rengle. Serà una fita important per a la nostra enti-tat i ens volem que també sigui motiu de satisfacció i de noves oportunitas per a aquest territori.

Joan Cornet i PratPresident executiu de la Fundació TicSalut

La fundació TicSalut i el nou Parc Tecnocampus

El millor assessorament per no perdre’s en el món de les TIC

Prop de 20 anys anys d’experiència fan que l’equip de Sala, Assessor Informàtic, pugui oferir als seus clients solucions que millorin la productivitat i la rendibilitat del seu negoci. Els sectors amb els quals treballen més són els serveis, l’industrial i de l’educació.

Són especialistes en solucions integrals per a petites i mitjanes empreses que no tenen departa-ment informàtic. També en solu-cions específiques i suport extern a empreses mitjanes i grans, que sí que en tenen.

ATENCIÓ PERSONALITZADA I ESPE-CIALITZACIÓ. El valor afegit que aporten als clients és l’especialitza-ció en les seves necessitats, que els permet donar la solució adequada a cada cas. La seva eficàcia es basa en l’aliança del triple domini tecnolò-gic, de negoci i funcional. També, el servei que realitzen es fonamenta en valors com la innovació, l’acom-panyament, la metodologia prova-da o la cobertura al país (o en el cas de punts de venda TPV, quan cal, el

servei Help-Desk es troba situat en diferents països).

AVANTATGES COMPETITIUS, MILLO-RAR EL RENDIMENT. Des de l’equip de Sala, Assessor Informàtic S.L., recorden que “conservar els avantatges competitius permet millorar el rendiment”, motiu pel qual “despleguem tota l’ener-gia, el saber-fer i l’experiència en compartir les nostres solucions i serveis. I gràcies a aquesta filo-sofia, les marques més diverses i més prestigioses confien en no-saltres”.

D’aquesta manera, aspectes com l’experiència i coneixement del mercat, la gestió de projectes espe-cialitzada en el sector, flexibilitat i agilitat en la gestió o poderoses aliances estratègiques amb com-panyies mundials com Microsoft, IBM, HP, Cisco, SAGE, Metrolo-gic, etc., contribueixen que puguin donar el millor servei.

PIONERS EN SOLUCIONS GLOBALS. Tots aquests aspectes han fet que

l’equip de Sala, Assessor Informà-tic es converteixi en poc temps en empresa pionera en la recerca de solucions globals.

“El nostre èxit ha estat fide-litzar els nostres clients. Saben que compten amb nosaltres per ajudar-los a trobar solucions, per rendibilitzar i millorar les seves infraestructures. La nos-tra filosofia és fer-nos aliats de les il·lusions dels nostres clients, escoltar-los, analitzar la seva in-fraestructura i fer una proposta adequada a les seves necessitats reals”, asseguren.

D’altra banda, en el larg llistat de serveis que ofereixen hi ha soluci-ons TIC en els apartats de produc-ció, organització, infraestructures, serveis, solucions per innovar l’em-presa, de compres, logística, màr-queting o vendes.

SALA, ASSESSOR INFORMÀTIC S.L.Batista Roca, 50 · MATARÓ

Tel. 93 741 52 50 · www.sala.cat

Sala, Assessor Informàtic S.L., és una empresa de serveis que té l’experiència i la capacitat de gui-ar els seus clients perquè aquests puguin disposar de les infraestruc-tures TIC (Tecnologia i Comuni-cacions) adequades, millorant la rendibilitat del seu negoci en uns moments en els quals les noves tecnologies canvien constantment i poden ser el millor aliat o el pitjor obstacle.

T

TRIBUNAmaresme | 23 Innova 360º

CENTRAL. Edifi ci el Rengle. Carretera de Barcelona, 53 P3 local 5-6 · 08302 MATARÓMARESME. Plaça Josep Tarradellas 57, local 1 · 08340 VILASSAR DE MAR

BARCELONA. Carrer Casp 130 (edifi ci coacb) planta altell · 08013 BARCELONAT. 93 759 69 34 · F. 93 759 09 78 · info@elrengleconsultors.com · www.elrengleconsultors.com

El Rengle Consultors aposta pel projecte Tecnocampus i les TIC

El present és el passat; el futur ja és el present. Les TIC (tecnologies de la informació i comuni-cació) són l’actual eina de treball de la majoria de les empreses anomenades ‘grans’ i hauran de ser l’eix vertebrador de les petites i mitjanes empreses en un temps molt breu. Aquestes noves eines de treball neixen amb la correspo-nent legislació que vetllarà per la protecció dels usuaris, empresaris, professionals... La Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) és l’encarregada de regular aquest sector. Per tant, cal que tots els empre-saris la coneguin i la facin seva, de manera que aquell que més la compleixi més possibilitats de comerç i expansió comercial tindrà. EL REN-GLE CONSULTORS s’ha especialitzat en l’asses-sorament en TIC a les empreses, sense deixar d’oferir els serveis habituals que les empreses requereixen (assessoria fi scal, comptable, labo-ral, jurídica, assegurances...). EL RENGLE CON-SULTORS, format per professionals d’àrees molt

diverses, aprofi ta la proximitat del Tecnocam-pus de Mataró-Maresme i de la zona de negocis del Rengle per oferir el millor assessorament proper al client i sobretot actualitzat amb totes les prestacions de les noves tecnologies.

D’altra banda, amb la incorporació de profes-sionals especialitzats en les TIC, EL RENGLE CON-SULTORS ofereix l’assessorament necessari per tal que els empresaris compleixin amb l’actual Reglament que desenvolupa la Llei de Protecció de Dades (LOPD). Les noves tecnologies hauran d’anar molt lligades a la protecció de dades de les persones. EL RENGLE CONSULTORS ha desen-volupat una estructura professional dedicada a l’adaptació de tot tipus d’empresaris a la LOPD.

EL RENGLE CONSULTORS vol formar part d’aquest nou impuls que el Maresme vol donar a les empreses i a les noves tecnologies, adap-tant-se i apropant-se a tots els nous i no tan nous empresaris que vulguin competir al més alt nivell empresarial.

TREBALLAR AMB PROFESSIONALS SURT

MÉS ECONÒMIC

OBRIM LA NOVA SEU A L’EDIFICI EL RENGLE DE MATARÓ A PRINCIPIS DE 2011

FISCAL COMPTABLE I LABORAL

• Optimitzem els costos de l’empresa.• Som el teu departament de gestió i comunicació amb Hisenda i Seguretat Social.

JURÍDIC - LEGAL

• Professionals juristes al servei de la teva empresa.• Som el teu departament jurídic extern.

CONSULTORIA EN PROTECCIÓ DE DADES, COMERÇ ELECTRÒNIC

I NOVES TECNOLOGIES

• Actualitzem la teva web per aportar confi ança a l’usuari complint amb la LSSI-Ce.• Adaptem la teva empresa a la Llei de Protecció de dades.

CORREDORIA D’ASSEGURANCES

• Som els interlocutors entre l’empresa i la companyia.• Optimitzem els costos en la contractació d’assegurances.

24 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIESOPINIÓ

ANÒNIMSempre que sentia el mot “anònim” em venia al cap la novel·la del Lazarillo de Tormes. Em devia causar impacte això que un text tan important no tingués autor conegut. Ara la irrupció d’inter-net ha fet de l’anonimat una manera de viure, la d’aquells que han trobat aques-ta via per escriure coses pel broc gros, sense cap mena de control, insultant a tort i a dret. La reflexió es fa impossible en aquest espai, és un pim pam pum en què guanya el que dispara amb pisto-la de més calibre. És curiós com molts mitjans de comunicació que gaudien –m’estalvio el present– de cert prestigi, en els quals per publicar-hi una carta al director pràcticament s’havia de passar un test psicotècnic, permeten a la xarxa que tothom comenti qualsevol notícia, i a canvi de què? D’unes quantes visites més, la d’aquells que hi entren una vega-da i una altra per mirar si han respost a la seva ocurrència, i per tornar-s’hi. De nou, es confon la llibertat d’expressió amb la llibertat d’insult, i en molts casos amb la llibertat d’escampar porqueria, que fins i tot per aquest camí tan poc creïble alguna cosa pot quedar. Reconec que és una bona manera de desfogar-se, a més d’un li deu haver estalviat el psicò-leg, però si us plau, si teniu una mica més de seny que de rauxa, no hi perdeu ni un minut. Si algú signa de manera anònima un comentari a internet –o amb pseudò-nim, que és el mateix– no esteu malau-radament davant un nou talent literari, sinó d’algú que s’amaga perquè no té res interessant a dir i el seu únic mèrit és re-conèixer-ho negant fins i tot el nom que li van posar els seus pares.

Xavier AmatPeriodista

DES DEL SEIENT DEL COSTAT (06)

En la meva infantesa era manifesta-ment tímid. Encara ara, no acabo d’en-tendre què em va moure aquell cop a presentar-me per a delegat de classe. Una campanya electoral circumscrita en una única promesa, la de pressionar per a què canviessin el mànec trencat del pany de la porta, va ser tot el que se’m va acudir expressar davant dels companys. A més, per no ser, no va ser ni tan sols original. Creient-me en pos-sessió d’una idea brillant, havia comès la imprudència de parlar-ne en públic. La resta de candidats també ho van afegir en les seves exposicions. No vaig obtenir cap vot. Ni el meu propi. Senzi-llament em va semblar lleig votar-me a mi mateix. Evidentment, per aquella època, en això de la democràcia anava amb el lliri a la mà. Estàvem immersos encara en plena dictadura.

Indefectiblement els anys passaren, i si bé la timidesa seguia allà, ben arra-

Argumentar que una part dels residus municipals són biomassa i que pel fet de cremar-los a una incineradora no dei-xen de ser-ho, fa alguns anys no s’accep-tava per bona part dels sectors ecolo-gistes del nostre país. Una incineradora era una instal·lació “dolenta” i tot el que s’hi cremés a dins era “dolent” i “nociu” independentment del seu origen.

Afortunadament la directiva eu-ropea 2009/28/CE ha tancat aquest debat. Aquesta normativa posa fil a l’agulla perquè l’any 2020, a la Unió Europea, un 20% de l’energia que es consumeixi sigui d’origen renovable. Aquesta norma enumera quines fonts energètiques són d’origen renovable i entre elles cita la biomassa. A continu-ació la defineix, i entre d’altres coses, la biomassa és “la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals”.

Democràcia, una pantomima?pada com un paràsit persistent, també és cert que havia après a dissimular-la. Espaiant classes i sempre acompanyat del meu millor amic, quan no ens tro-bàvem fent una visita turística pels bars de facultats veïnes, estàvem al de la nostra preparant una assemblea o altra. Recordo perfectament aquella en què, tornant precisament del bar de l’Escola Tècnica d’Enginyeria Indus-trial, micròfon en mà, vaig anunciar: “Els enginyers s’han solidaritzat amb nosaltres.” Ovació. Ja dominava l’art de la manipulació. La transició era un fet i la democràcia encapçalava cartell d’imminent estrena.

Ara, havent ja traspassat el mig se-gle, ignoro fins a on he arribat a estar segur de mi mateix. He votat i he fet votar molts cops. Malauradament en massa, d’aquests cops, m’ha quedat un regust de boca amarg. Que lluny que està ja aquella primera vegada que vaig

participar en el joc de la democràcia. Avui, en ple procés electoral, penso en totes les normes, criteris i limitacions que se’ns imposen; constato les dife-rències d’oportunitat segons diners o rèdits electorals previs; pateixo, quan escolto que personatges com Belén Esteban podrien irrompre amb nota-ble èxit dins l’escenari polític. Llavors, se m’acudeix que del seu sentit literal “govern del poble” poca cosa en queda. Democràcia, sí, i sempre, però, crec molt sincerament que ara que la con-siderem del tot ja instaurada ens hau-ríem de plantejar recuperar aquella essència que va encisar els grecs.

Punt i final a un debat superat!Aquesta fracció és la d’origen biogè-

nic. Per exemple: la fusta, els productes fets amb cel·lulosa (bolquers, compre-ses, paper de cuina, mocadors, paper i cartró, restes vegetals diverses...), tot això té origen vegetal i, per tant, ha absorbit CO2, o sigui, que no té efectes negatius sobre el canvi climàtic. Com diu Europa aquesta part és biomassa i, per tant, quan es crema a la incinerado-ra manté aquesta propietat, permetent una recuperació energètica que malau-radament no s’aprofitarà en cas d’anar a parar a un abocador. Diversos estudis que s’han fet han permès consensuar que a casa nostra podem dir que un 50% de la fracció resta dels residus municipals són d’origen biogènic i, per tant, segons diu la norma europea són biomassa. També aquells que es cre-men a la Planta de Brossa de Mataró.

Des del Consorci de Residus del Maresme hem apostat pel reciclatge, i per tractar aquells residus que ens arribin a la planta amb la tecnologia més moderna per tal de derivar-los als centres de reciclatge corresponent, però això no és incompatible per reco-nèixer que la fracció de rebuig que en resulti té una part que és biomassa. I que això és aprofitable per d’aquí a 10 anys aconseguir que del 20% de l’ener-gia renovable que consumim, una part pugui venir d’aquestes restes crema-des a la incineradora. Europa ha posat punt i final a un debat que ja hauria de formar part del passat.

Ferran Planell

Escriptor

Carles Salesa

Director tècnic Consorci per al Tractament de RSU del Maresme

TRIBUNAmaresme | 25

Quasi tots tenim la falsa creença que pel fet de tenir les coses de valor a prop nos-tre estan més segures, però si analitzem algunes situacions veurem que en el 90% dels casos es tracta d’una percepció falsa.

Contínuament sentim a dir que hi ha hagut robatoris a cases particulars i els lladres s’han emportat tots els objectes de valor que han trobat a l’armari del dormitori, a la tauleta de nit o en una pe-tita caixa forta. En canvi, poques vega-des sentim que hi hagi hagut pèrdues de béns a les caixes de seguretat dels bancs.

El mateix sol passar en incendis, inun-dacions o altres incidents, situacions en les quals sovint es perden objectes de va-lor, ja sigui de valor material o sentimen-tal, i també informació valuosa per als seus propietaris.

Si traslladem aquesta falsa percepció de la seguretat al món empresarial, i en concret al relacionat amb la conserva-ció i custòdia de dades i documents, ens adonarem que en la majoria de les ocasi-ons preferim tenir les dades i documen-tació a la mateixa seu de l’empresa en lloc d’adoptar sistemes molt més segurs, com pot ser utilitzar sistemes de CLO-UD COMPUTING i SAAS.

Aquest prejudici o recel és a causa quasi sempre de la desconfiança que ens genera el fet de no “veure” o “saber” on són les dades, i es soluciona comptant

amb la confiança d’un proveïdor que ga-ranteixi i identifiqui la localització del CLOUD i la fiabilitat del SAAS.

SAAS: Obri un explorador d’Internet, introdueixi la seva clau i tindrà la seva empresa disponible: CRM, correu, do-cuments, ERP... Consideri les implicaci-ons: tan sols disposant de qualsevol dis-positiu amb connexió a Internet perme-trà als usuaris treballar a ple rendiment i des del lloc del món on es trobin.

Tanmateix, aquest sistema li garan-teix que les seves dades estiguin sem-pre segures i accessibles, tractades pels millors professionals i complint la nor-mativa vigent. Hem de tenir en compte també els avantatges d’economització d’infraestructures que comporta.

CLOUD: Oblidi’s de les complicacions i els costos d’ampliar i mantenir física-ment els seus servidors. Això és respon-sabilitat d’un proveïdor com nosaltres, la infraestructura compartida fa que funci-oni com una utilitat. Vostè només paga pel que necessita, les actualitzacions són automàtiques i el canvi de requeriments comprèn un procés senzill.

Els prejudicis envers al ‘SAAS’ i ‘CLOUD’ que cal trencar

La seguretat es troba en la proximitat?

Lluís Sala Gerent de Sala Assessor Informàtic

info@sala.cat

És evident que tothom té dret a opinar respecte d’un conveni urbanístic que proposa l’Ajuntament, i encara més les persones que viuen en l’àmbit proper a la zona afectada. Però a hores d’ara portem escoltades moltes d’opinions, i amb sinceritat haig de dir que encara no n’he sentit cap de convincent que ens hagi de convèncer que el conveni que volem signar no és prou bo per a la col·lectivitat. El que sí que hem sentit han estat malentesos, mitges veritats i arguments distorsionats, molts d’ells interessats. Que quedi clar que el pro-cés seguit per l’aprovació del conveni compleix rigorosament la normativa urbanística, i també quedi clar que no és cert que l’objectiu perseguit sigui afavorir una empresa privada i man-tenir el conveni en l’opacitat. El docu-ment encarregat d’analitzar i preveure la ubicació dels futurs equipaments públics del municipi és el nou POUM que estem redactant, i en aquest ja es preveu on han d’anar el futur institut de secundària, el poliesportiu i el nou ca-sal per als grans, a més de tots els altres equipaments que necessitarem.

Amb el desig d’aclarir malentesos, exposo els beneficis que obté l’Ajun-tament amb el conveni de La Genera, més enllà de la valoració econòmica, calculada en més de 3.150.000 € per un perit expert en valoracions. Són els següents:1. S’incrementa el percentatge legal d’habitatges de protecció pública, de manera que del 30% obligat s’ha passat al 42% del sostre residencial a destinar a habitatges de protecció pública. Però, per altra banda, el conveni possibilita que tot el 42% del sostre residencial sigui de titularitat municipal, és a dir, que sigui el propi Ajuntament qui si-gui el propietari del solar on es podran

construir els 37 habitatges de protecció pública, quan la normativa urbanística vigent tan sols obliga a cedir a l’admi-nistració local el 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon. Aquí rau el gran benefici que obtindrà l’Ajuntament, be-nefici que clarament va més enllà de les obligacions legals que imposa la legis-lació urbanística catalana. 2. Creació i urbanització d’una nova zona verda, a càrrec exclusiu dels pro-pietaris de la finca de La Genera.3. Retenció de la ubicació del nou club de tennis dins del terme municipal de Cabrera de Mar, amb una previsió d’inversió en les noves instal·lacions de més de 5.000.000 € i la consegüent generació d’activitat econòmica i llocs de treball directes i indirectes.4. Cobrament d’un cànon de 40.000 € anuals, que s’adequarà anualment a l’IPC.5. Reversió a l’Ajuntament de Cabre-ra de Mar del sòl i de totes les instal-lacions que compondran el nou club de tennis, quan s’acabi la concessió del dret de superfície.6. Possibilitat de crear una escola mu-nicipal de tennis i, per tant, aconseguir preus assequibles per als cabrerencs que vulguin practicar aquest esport.

L’Ajuntament mai ha rebutjat el dià-leg amb ningú, i sempre ha estat obert a escoltar les opinions de tothom. Tots els que han volgut venir a la Casa Gran del poble han estat ben rebuts.

CABRERA DE MAR

Responent a la Plataforma dels Espais Públics de Cabrera de Mar sobre el conveni amb el tennis La Genera

Jaume Borràs i Ferré1r tinent d’alcalde. Regidor de Patrimoni i Urbanisme Ajuntament de Cabrera de Mar

26 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

125 ANYS DE LESSERVENTES DE MARIA

L’any 1885, ara fa 125 anys, arribaven a Mataró les Serventes de Maria, congregació religiosa que té com a missió vetllar ma-lalts a domicili de forma gratuïta, fundada per Santa Soledad Torres Acosta a Madrid, i presents a Catalunya des de 1881.

Va ser concretament el 30 d’octubre de 1885 quan van arri-bar amb tren des de Barcelona les primeres monges a la seva primera residència a la nostra ciutat, ubicada al carrer de sant Joan cantonada Camí Ral, una de les artèries principals de la ciutat en aquella època. Es tractava d’una casa que havia he-retat dels seus avantpassats Lluís de Llauder i Dalmases i que va cedir a la comunitat de les Serventes de Maria.

No seria fins el dia de Sant Josep de l’any següent quan tindria lloc l’acte solemne de benedicció de la capella de la residència de les Serventes de Maria, dedicada a la mare de Déu de la Salut. Les cròniques de l’època deixen constància de l’esdeveniment ciutadà que va significar aquest acte que va ser presidit per l’arxipreste de la Basílica Parroquial de Santa Maria, doctor Bonaventura Castellà.

La tasca que han portat a terme les Serventes de Maria des del primer moment ha estat molt valorada pels mataronins que els van saber fer costat sempre, aconseguint que l’any 1899 la comunitat es traslladés a la seva nova i definitiva residència ubicada a la part antiga de la ciutat coneguda po-pularment com “horta dels Genovesos”, avui carrer Onofre Arnau. El complex conventual va ser obra del reconegut ar-quitecte Emili Cabanyes, persona molt vinculada a la ciutat. El convent i l’església són els que en l’actualitat acullen la co-munitat de les Serventes de Maria.

Amb motiu dels 125 anys de presència a Mataró, el passat 24 d’octubre va tenir lloc l’acte commemoratiu amb la cele-bració de l’eucaristia en acció de gràcies presidida per Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona.

No hi ha cap dubte que la labor portada a terme al llarg d’aquests 125 anys per les Serventes de Maria a la nostra ciu-tat vetllant malalts ha de ser mereixedora del nostre reconei-xement per la seva desinteressada tasca d’ajut en situacions sempre difícils per a les famílies. Possiblement hi ha perso-nes que ignoraven la seva tasca silenciosa, rigorosa, d’atenció i companyia als malalts i que, amb motiu de l’efemèride, les deuen haver descobert.

Manuel Rocai CuadradaPeriodista

MÓN LEGAL

La violència de gènere, un problema de totsL’any passat, en el marc dels actes commemoratius del “Dia contra la violència de gènere”, l’Associació de Veïns del Palau em va convidar a fer una con-ferència en qualitat d’advocada de família adscrita al torn espe-cial de protecció a la víctima de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró. La conferència va girar entorn a la violència domèstica i la seva especial incidència en els processos judicials de família.

Després d’una breu exposició sobre l’evolució legislativa al nostre país dels temes de pro-tecció de violència de gènere, vaig referir-me molt especial-ment al cas d’Ana Orantes, una dona que va ser assassinada el 1997 pel seu exmarit, el qual, després que ella intervingués en un programa de televisió on va relatar que patia abusos per part d’aquest, va decidir acabar amb la seva vida ruixant-la amb gasolina. Aquest succés va ser el detonant, després d’una impor-tant mobilització social, perquè el govern anunciés la reforma

del Codi penal en matèria de violència domèstica i instés les víctimes a denunciar.

No obstant això, lluny de po-der ser optimistes amb els més que notables progressos legals i socials per a l’extinció d’aquest flagell social, el balanç a dia d’avui és desolador. De fet, en el que portem d’any són ja 58 les dones assassinades per les seves parelles i 24 els fills orfes que aquesta mena de violència ha generat.

Després de nombrosos in-tents de regular legalment unes mesures que resultin adequades per donar cobertura a la dona víctima de la violència de gène-re, arribem a la trista conclusió que, ara per ara, estem lluny de superar velles i anquilosades concepcions de la nostra soci-etat, com ara el fet que moltes dones, fins i tot avui en dia, man-tenen aquest fals i de vegades idíl·lic sentiment, potenciat per les pel·lícules de Hollywood, que necessiten ser “protegides” pels homes, mentre aparquen

processos vitals d’autoreafirma-ció i d’independència personal i econòmica.

Tot això fa que, lluny de si-tuar la dona en un autèntic pla d’igualtat respecte a l’home, fent que neixin llaços de cooperació necessaris entre uns i altres, les desigualtats persisteixin i es cre-ïn vincles de submissió perso-nal de les dones envers els seus companys, la qual cosa consti-tueix, de vegades, una excessiva càrrega per a ells.

La violència domèstica, o de gènere, no és un tema que perta-nyi a l’àmbit privat de les perso-nes, ja que cal que tingui una res-posta activa per part de la socie-tat. Denunciar aquesta mena de violència allà on es produeixi, tal com afirmava l’exvicepresidenta Fernández de la Vega, i donar la cara per les dones maltractades, és donar la cara per la societat.

Voldríem fer extensiu a tothom que la caminada que vàrem organitzar des de l’Associació Maresme Oncològic, ha estat un èxit de participació.

La nostra primera idea era arribar al número de 2.000 persones, xifra que superava els 1.725 participants de l’edició del 2009. Per sorpresa nostra, aquesta xifra ja l’havíem supe-rat el dimecres 13 d’octubre, cosa que ens va fer plantejar d’ampliar les incripcions fins a 500 persones més. No es tracta d’un problema de quantitat de

samarretes i inscripcions, sinó que també parlem d’una orga-nització logística per preparar entrepans per a tothom i coure 2.500 botifarres que omplen aquest entrepans. Podem dir que n’hem sortit airosos, amb uns grups de col·laboradors excel·lents, que a les 5 del matí ja varen començar a preparar-se per no deixar cap caminant sense el seu entrepà.

Podem dir que gràcies a la bona voluntat de tothom, hem superat els nostres pro-pis objectius, aconseguint la

inscripció de 2.550 persones, entre grans i nens, persones que varen caminar molt felices perquè sabien que ho feien per una gran causa: “fer costat” als amics, companys familiars... que estan passant pels tracta-ments de quimioteràpia, radio-teràpia, postoperatori, i d’altres que aquell dia estaven a l’espera per ser operats.

Gràcies a tots.

3a Caminada contra el Càncer de Maresme Oncològic

Núria Moreno RomeroAdvocada de FamíliaBufet Casas-De Dòria & advocats associats

Junta de Maresme Oncològic

TRIBUNAmaresme | 27

GASTRONOMIESLES NOSTRES MASCOTES

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR

VENDA DE PINSOS

Els gossos de la SPAM fan teràpia amb presos

La notícia va commocionar l’opinió pú-blica i va copar portades dels mitjans del país. La nit del passat 22 d’octubre, la Po-licia Local de Mataró i els Mossos d’Es-quadra van trobar en una zona il·legal d’horts i barraques al carrer Galícia, prop de Mataró Park, els cadàvers de dos indi-gents: un home de 60 anys i una dona de 55, que convivien amb 25 gossos en pèssi-mes condicions. Les posteriors investiga-cions de la policia autonòmica i l’autòpsia van revelar que la parella havia mort per les mossegades de gossos.

Es dóna el cas, però, que tant la Protec-tora d’Animals de Mataró com els agents rurals ja havien alertat l’Ajuntament de les males condicions en què estaven aquesta vintena de gossos i des de la Pro-tectora van assegurar, també, que tenien 14 gàbies preparades per anar-los a reco-llir tan aviat com s’acabessin els tràmits de l’Ajuntament que permetessin fer aquesta gestió. Arran dels fets, el consis-tori també va precisar que els terrenys on

La SPAM ha començat una col·laboració amb la presó de Quatre Camins que con-sisteix a posar a la pràctica un programa de teràpies assistides amb un grup d’in-terns d’aquest centre penitenciari. Du-rant un any, els gossos de la protectora aprendran normes bàsiques d’obediència de la mà dels presos que han volgut par-ticipar-hi.

El programa s’adreça a interns de dife-rents mòduls, seleccionats pels assistents socials del centre. En total, hi participa-ran 8 grups d’usuaris amb perfils molt diferents, amb un total de 10 persones i 5 gossos per grup.

La SPAM imparteix un curs d’educa-ció bàsica en obediència de gossos. Els

presos hauran de tractar amb gossos que no tenen cap noció en educació. L’objec-tiu, passat el curs, és que aquests animals estiguin educats i posseeixin un tempera-ment equilibrat, corregint les conductes que siguin necessàries.

El curs conté part teòrica i pràctica.L’octubre de 2011 hauran passat 80 pre-sos per la formació. Aquestes iniciatives, a més de beneficiar els presos de Quatre Camins, ajudarà alguns gossos de la pro-tectora a trobar família més fàcilment, ja que els animals amb un bon compor-tament i educació, aconsegueixen ser adoptats abans que la resta. El programa el subvenciona la Caixa de Pensions a través de la seva Obra Social. SPAM

La Protectora havia alertat de les males condicions en què es trobaven els gossos que van matar els dos indigents de Mataró

van estar trobats els cossos i hi ha instal-lades diferents barraques, horts i tancats amb gossos, són de propietat privada i que des de 2009 hi ha intervingut diver-ses vegades a través de diferents serveis municipals.

Referint-se a aquest aspecte i a l’es-pera d’aclarir-se les circumstàncies, va explicar-se que els animals es trobaven en un engabiat rudimentari, en pèssimes condicions i per causes que es desconei-xen al tancament d’aquest article, es van escapar i van atacar la parella.

Durant l’operació policial que va fer-se després de la troballa dels cadàvers, un dels gossos que mostrava una actitud de violència va ser abatut per la policia i un altre va ser ferit. Tant el que estava ferit com la resta d’animals es van traslladar a la Protectora de Mataró. Posteriorment, el jutge va ordenar que es sacrifiquessin el grup de gossos més violents, mentre la resta es van posar en adopció.

Redacció/ACN

GOSSOS, MISÈRIA, AGRESSIVITATL’agressivitat no és gratuïta, sobretot en el cas dels gossos. La gent de la Protectora de Mataró ha viscut el trist accident on dues persones han perdut la vida en mans de gossos en estat agressiu. Curiosament, això passava al costat del centre municipal d’acollida de Mataró, una zona on el veïnat de la Llàntia coneix tots els racons i pro-tagonistes de la història, i fins i tot els gossos. El lloc dels successos ja estava en mans de serveis socials i la protecto-ra, a l’espera de retirar-ne els animals. Però no es va arribar a temps per des-gràcia.

És un fet molt freqüent que al costat de les misèries humanes ens acompa-nyin gossos, especialment, que supor-ten les nostres febleses com uns es-claus víctimes dels nostres capricis. En aquest cas, eren ni més ni menys que 25 els gossos que convivien amb els di-

funts, en unes condicions no correctes ni per a uns ni per als altres.

Ara, hauríem de meditar sobre el que ha passat, aconseguir que els avi-sos dels veïns, denúncies i queixes ar-ribin a ser escoltades, encara que sigui amb motiu d’irregularitats envers als animals. No traslladem les nostres mi-sèries als més febles, aquestes poden tornar-se en contra nostre a través dels que menyspreem o maltractem. Tenir un ésser viu en captivitat, lligat o sense menjar o tractar-lo a cops de bastó és maltractament, un maltractament que pot generar agressió. El perquè de tot plegat apunta cap aquest sentit. Refle-xionem-hi.

Sílvia Serra

Presidenta de l’SPAM

28 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIESCLIMATITZACIÓ

Com podem reduir el nostre consum?

Evidentment, la clau per l’estalvi de la climatització és un bon aïllament, però en aquest aspecte poc podem fer nosal-tres com a usuaris de l’habitatge, així que això ho deixem als tècnics.

Tenim el bon costum de ventilar la casa cada dia per tal de renovar la casa, i és una molt bona rutina però cal saber com fer-ho: només són necessaris per ventilar uns 10 minuts; el moment del dia dependrà de la temperatura externa, a l’hivern millor fer-ho al migdia i a l’es-tiu a primera hora del matí.

És totalment necessari apagar la cale-facció a la nit i encendre-la un cop venti-lada la casa i totes les finestres tancades.

Si teniu un pis de propietat, estalviarí-eu fins a un 25% d’energia si canvieu els vidres de les finestres i en col·loqueu de dobles, a part de millorar el confort tèr-

mic també millorareu l’acústic. Cal tenir en compte que el 40% de les fugues de calor es produeixen a través dels vidres i les finestres.

Si les finestres són de fusta i no s’ajus-ten bé podeu col·locar a tot el perímetre de la fulla de la finestra, una cinta estan-ca que al tancar la finestra s’infla i la fa hermètica.

Utilitzeu persianes/porticons i corti-nes: deixeu entrar el sol el màxim a l’hi-vern i impediu la seva entrada a l’estiu.

Si heu d’escollir entre un ventilador tradicional i un aparell d’aire condicio-nat escolliu el primer. El consum és molt inferior i evita problemes d’al·lèrgies o molèsties que apareixen amb l’aire con-dicionat si no es fa un bon manteniment de la instal·lació.

Els aparells d’aire condicionat, pel seu

consum energètic i per la seva complexa problemàtica ambiental (emeten gasos residuals que afecten la capa d’ozó i el canvi climàtic) fan que sigui la nostra última alternativa. I si us és imprescin-dible, compreu-lo de refredament eva-poratiu, d’aquesta manera estalviareu energia.

La temperatura de confort dins d’una vivenda ha de ser entre 19º-20º a l’hi-vern i 25º a l’estiu. Per cada grau que augmentem la calefacció o refrigeració consumim un 8% més d’energia.

Se’n troben poques, però les calefac-cions centralitzades de gas són les que permeten un funcionament més econò-mic, ja que cada radiador l’utilitzem de manera autònoma als altres. Totes les instal·lacions centralitzades són les més recomanables, però en el nostre país

tendim a voler tenir cada un, la nostra instal·lació privada... Aquest pensament costarà de canviar.

Encara que no sigui centralitzada, hem de tenir el costum d’apagar els ra-diadors de les estances on no hi estem fent vida! Mai cobriu un radiador amb un moble o elements decoratius ja que estem perdent molta eficiència de la instal·lació. I és molt poc recomanable la calefacció elèctrica per la seva baixa eficiència energètica en el procés de ge-neració d’electricitat.

El termòstat és un aparell que ens automatitzarà l’encesa i l’apagada de la climatització quan arribem a la nostra temperatura de confort.

Clara RamonedaArquitecta Tècnica

www.clararamoneda.com

TRIBUNAmaresme | 29

Hivern i energia solar són compatibles?Fred, pluges, neu i poc sol. A l’hivern el consum d’energia es dispara a con-seqüència d’un major ús de l’aigua calenta i de la calefacció. Però, com compatibilitzar aquest increment de la despesa energètica amb una instal·lació de panells solars?

Els avantatges mediambientals i econòmics d’una instal·lació solar són més que coneguts. És la més utilitzada de totes les alternatives renovables (en contraposició als tradicionals sistemes de calefacció i aigua calenta) sobretot des que l’actual Codi Tècnic d’Edificació imposà la seva instal·lació almenys per escalfar l’aigua sanitària.

La seva generalització a Espanya no és gens estranya. Al cap i a la fi, la posi-ció privilegiada del país permet que els seus habitants gaudim d’un dels majors índexs de llum solar del continent euro-peu. Però, com a qualsevol altre lloc, el sol no sempre apareix i existeix el risc de quedar-se sense subministrament si es perllonguen els cels coberts durant dies o setmanes.

Aquesta situació hipotètica és, se-gons els experts, poc probable: si la instal·lació solar tèrmica ha estat realit-zada de manera adequada, atenent a les necessitats de l’habitatge que abasteix, és possible cobrir el 95% de la deman-

da d’aigua calenta en un any. En canvi, si el temps no acompanya, garantir el subministrament de calefacció solar durant tot l’any és més complicat.

Per tal d’evitar imprevistos, és reco-manable comptar amb un equip de re-colzament amb el que escalfar aigua en aquest 5% de dies en els quals pot ser necessari i donar un cop de mà a la cale-facció quan el sol triga en aparèixer.

Per norma general, el mercat ofereix tres tipus de solucions: 1. Escalfadors d’aigua, tant de gas com elèctrics, que s’utilitzen en instal·lacions solars que no-més proveeixen aigua calenta. 2. Calde-res mixtes, que donen servei de calefac-

ció i d’aigua calenta sanitària mitjançant un bescanviador. 3. Termo acumuladors de gas propà, en els que la calor de la combustió es transfereix a l’aigua grà-cies a un llarg serpentí d’intercanvi im-mers dins del tanc d’aigua. L’escalfament d’un termo acumulador de gas és tres vegades més ràpid que el seu equivalent elèctric, i amb energia solar disponible és pràcticament instantani.

Les necessitats de cada habitatge marcaran quina és l’opció més adient, tenint sempre en compte que es tracta d’un sistema de suport a la font primària d’obtenció d’energia

Font: www.repsol.com

TIPUS D’ENERGIA SOLAR

ENERGIA SOLAR TÈRMICA. És la capta-ció de la radiació solar per l’escalfament d’aigua a baixa temperatura, destinada a l’aigua calenta sanitària o calefacció; en el cas d’una instal·lació domèstica.

Aquesta aigua calenta s’emmagatzema en l’acumulador (o dipòsit d’aigua calen-ta) i via intercanvi de circuits, subministra aigua calenta sanitària (banys, cuines, etc.) i com a suport de la calefacció. Si aquesta calefacció és en terra radiant els

resultats són espectaculars, amb un supe-rior estalvi energètic i millora del confort en la llar.

A més de ser un sistema absolutament ecològic, el seu estalvi energètic és impor-tant, en la nostra comarca del Maresme aquest pot suposar fàcilment el 60% d’es-talvi del cost energètic consumit.

ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA. És la captació de la radiació solar per convertir-la en electricitat. Per la legislació actual, l’obtenció d’aquesta electricitat s’ha de connectar a la xarxa i vendre-la a les com-

paniyes distribuïdores d’energia.En aquells habitatges que pel seu em-

plaçament no estan connectats a la xarxa elèctrica, poden acumular-la en bateries per a poder-la usar en el moment que es precisi i posar en marxa ordinadors, punts de llum, rentadores, etc.

En tots dos casos, cal tenir un bon assesso-rament tècnic i de personal amb qualifica-ció provada. Cada instal·lació és diferent i cal obtenir el major rendiment i estalvi. Re-comanem la web d’Instal·lacions Segarra, S.L. www.germans-segarra.cat

30 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIESGASTRONOMIES

UN NOU CELLER: BOUQUET D’ALELLA. Una masia del segle XIII, Can Bo-quet, acull el darrer celler que s’ha in-corporat a la DO Alella. Els germans Teresa i Toni Cerdà han volgut, sota el nom de Bouquet d’Alella, elaborar els seus propis vins i fomentar activitats d’enoturisme a l’entorn d’una finca que des dels anys 80 proveïa de raïm altres cellers de la comarca. El passat 20 d’octubre es va acabar la verema de les prop de 14 hectàrees de vinya del celler, d’on sortiran les més de 5.000 ampolles de la primera anyada. Segons Toni Cerdà, responsable de l’apartat tècnic del celler, la previsió

El cava recomanat

INGREDIENTS: Ossobuco, Oli i Sal, Mantega, 1 llimona, 1 ceba, cebetes, 2 o 3 pastanagues,3 tomàquets, Her-bes (farigola, sajolida i llorer), Vi blanc sec o de taula, Brou de carn o aigua, Alls i juliverts, Farina blanca, Pebre, Ametlles (opcional, si fem picada).

PREPARACIÓ: Agafem els talls d’ossobucco i fem un tallet pel cantó a l’amplària perquè al fregir el tall la carn no s’encongeixi. En un paella escalfem oli. Passem els talls per farina blanca i els fregim. Un cop fregida la carn, la guardarem a part. Colem l’oli i sofregim una ceba grossa. Després afegim els tomàquets partits per la meitat, les pastanagues trossejades, les herbes i la raspadura de llimona.

A continuació tornem la carn a la cassola. És igual que ens quedi un tall sobre l’altre, ja que només es tracta que la carn es cogui, ja la posarem bé més endavant. Tirem el vi blanc, el brou o l’aigua i una mica de pebre. Tapem la cassola i deixem que cogui aproximadament 1 hora, fins que la carn estigui tova. Posem cebetes a bullir amb poca aigua, la justa perquè les cobreixi, amb una mica de mantega, unes gotes de suc de llimona i sal. Agafem l’oli sobrant de fregir la carn, colat, i salte-gem les cebetes, que guardarem per a guarnició. Tra-iem la carn de la cassola i la posem en una de més gran per tal que, ara sí, els talls quedin bonics i ben posats. Traiem les herbes del suc i ho triturem tot procurant que quedi molt ben colat.

Després ho tirem per sobre la carn i les cebetes, que ja tindrem repartides per sobre. Espolsem per sobre una mica de julivert picat, i si volem es pot fer una picada. És un plat de bona presentació i molt bo, però ens l’hem de menjar quan estigui ben calent.

Més informació a la web de l’Àvia Remei:www.aviaremei.com

La recepta de l’Àvia Remei

OSSOBUCO AMBSALSA I CEBES

VARIETATS DE RAÏM: macabeu (35%), xarel·lo (30%), parellada (30%) i chardon-nay (5%). CRIANÇA: 24 mesos sobre pòsit. PRODUCCIÓ: 35.000 ampolles.

FASE VISUAL: color groc pàlid, brillant. Bombolla molt fina que forma una corona molt persistent. FASE OLFACTIVA: intens, fruita i flors blanques, matisos especiats, fruits secs, notes d’herbes i pell de cítrics. FASE GUSTATIVA: potent, cremós (bombo-lla ben integrada), acidesa excel·lent i final amarg. Per servir entre 6 i 8°C. PVP: 13 €

Signat Reserva 5 Estrelles

El Gremi d’Hostaleria i Turisme entrega guardonsEl Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme, que contribueix a fer comarca i identitat de forma cons-tant i des de la gastronomia, que també és una forma de cultura, va entregar el passat 26 d’octubre els seus guardons, en el marc de la Festa de l’Empresari de l’Hostaleria i el Turisme 2010, que va celebrar-se a l’hotel NH – Ciutat de Mataró.

El màxim responsable del Gremi d’Hostaleria i Turisme, Antoni Grau-pera, va destacar en el seu parlament que “davant l’actual situació car-regada d’incertesa, cal resistir i tirar endavant, ara és el moment d’aguantar i fidelitzar clients, en el qual allò més important és salvar les empreses”. Graupera també va explicar que l’any que ve se celebraran els 75 anys del Gremi i que “en temps de crisi cal més unió”.

Els guardonats entregats durant la festa en l’àmbit d’associacionisme em-presarial, per la seva fidelitat al Gremi i la permanència durant 25 anys a l’entitat, al Bar El Clauer (Vilassar de

Mar), el Frankfurt La Riera (Mataró), el Bar Sala Cabañes (Mataró), el Bar Hermanos Blázquez (Mataró) i el res-taurant Caminetto (Mataró). Per part de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, van entregar-se dues forquilles de pla-ta, en reconeixement a la tasca feta al capadavant d’aquesta entitat, a Josep Abril, del Restaurant Xeflis i Josep Maria Pla, del Restaurant Spla. En l’apartat de la indústria hostalera, en reconeixement a la seva activitat in-dustrial en el món de l’hostaleria, es va

guardonar a Joan Lloret, de l’empresa Hostelmar, de Mataró. En l’àmbit de turisme, el premi va ser per a l’Hotel NH Ciutat de Mataró. En el d’enti-tats i empreses, per a Caixa Laietana. Finalment, en l’apartat d’Hostaleria i Restauració, en reconeixement al seu mestratge culinari, la promoció gastronòmica al Maresme i la cuina del calamar i l’organització del Ca-lamarenys, es va premiar Joan Majó, del Restaurant Can Majó (Arenys de Mar). Albert Calls

EL MÓN DEL VI AL MARESME

és elaborar dos vins blancs amb les varietats autòctones de Pansa Blan-ca i Garnatxa blanca, i un negre amb Cabernet Sauvignon i Syrah. Tant la privilegiada ubicació del celler, a tocar del centre d’Alella, com el seu destacable espai interior, en fan un emplaçament ideal per a les diferents activitats de divulgació i lleure que els germans Cerdà hi tenen previst desenvolupar. Una iniciativa a seguir. CUPATGES TV: LA CULTURA DEL VI A LA TELEVISIÓ. Un nou espai per als que ja segueixen l’actualitat vinícola i un punt de referència per als qui volen

apropar-se al fascinant món dels vins: la sommelier Anna Vicens conduï-ra els 26 programes de Cupatges TV que s’emetran fins a l’abril, i que ens acostaran a diversos aspectes de la cultura del vi. En cada programa, de 26 minuts, enòlegs, sommeliers i gas-trònoms ens guiaran de manera dinà-mica visitant diferents cellers de les denominacions catalanes, fent tastos comentats, recomanacions, humor... Cupatges TV és un programa produït per la revista homònima, la producto-ra gironina Imago i Utopia Global. Al Maresme es pot seguir al Canal Cata-là Maresme cada dimecres a les 11h i a les 17:30h.

Arnald Garcia

TRIBUNAmaresme | 31

Can Pa amb TomàquetUn referent de la cuina popular al Maresme

Can Pa amb Tomàquet, a Vilassar de Mar, és un restaurant que va ser fundat l’any 1986 per Justo Ruiz i Immaculada Serrano i que amb el pas dels anys s’ha anat convertint en tot un referent de la cuina popular, tant al Maresme com fora de la nos-tra comarca, on aquest establiment també és prou conegut, com demos-tra la variada procedència dels seus clients.

Cal buscar els ingredients de l’èxit d’aquest restaurant en una tra-jectòria que s’ha basat sempre en l’aposta pels productes de qualitat, juntament amb un tracte cordial que permet un ambient distès en el qual els clients s’hi poden sentir ben còmodes. Per aquest motiu, Can Pa amb Tomàquet és avui un restaurant pel qual ja han passat generacions de la mateixa família, que conserva l’esperit inicial d’acostar la cuina ca-talana als seus clients, on s’hi va a menjar per gaudir de les seves sabo-roses propostes, però també a com-partir un espai del temps de lleure amb els amics i familiars.

LA TRADICIÓ DE LA CUINA CATALANA I EL CARISMA DE JUSTO RUIZ

Can Pa amb Tomàquet s’inspira, tal com es desprèn del seu mateix nom, en els costums i en la tradició de la

cuina catalana. Així, prenent com a referent el conegut clàssic català, el pa de pagès sucat amb tomàquet i oli, han bastit tota una sèrie de plats als quals acompanya.

Però abans d’arribar a la carta ac-tual del restaurant, hi ha hagut un procés que parteix de l’experiència i les inquietuds de Justo Ruiz, un home que va vincular-se al món de la restauració ben aviat i per atzar i que, des de llavors, no ha deixat d’aprendre i d’evolucionar. De fet, el restaurant és un reflex de la seva personalitat i de la seva manera de fer afable i atenta amb la clientela.

L’ÈXIT DE LA PROXIMITAT AMB EL CLIENT

El cuiner vilassarenc, en un principi, va començar servint només plats freds, pa amb tomàquet amb diver-ses varietats d’embotits, però a poc a poc, la seva voluntat de superació professional el va fer anar ampliant la carta amb diferents especialitats. La majoria, prou conegudes per la població catalana, però també de creació pròpia basada en els seus anys d’experiència.

Ja de molt jove, després d’emigrar d’Almeria, el lloc on va néixer, Justo

va començar a treballar al món de la cuina. La seva primera feina a l’Hotel Europe de Comarruga va ser l’inici d’una llarga trajectòria que el va dur a cuinar a diferents ciutats, fins que va començar treballar en el servei de menjador escolar dels col·legis pú-blics de Vilassar de Mar.

El següent pas va ser muntar el seu propi negoci amb la seva dona, Immaculada Serrano. Tenint en compte la situació professional que hi havia en aquell moment a Vilassar de Mar, van arribar a la conclusió que necessitaven crear un nou lloc, un nou concepte de restaurant que oferís menús populars a preus asse-quibles per a tot tipus de públic. Des d’aleshores, el prestigi que el tracte i la bona gastronomia li han donat, no ha deixat de créixer i ha fet de Can Pa amb Tomàquet un lloc que fidelitza els seus clients.

Avui en dia, amb l’establiment posicionat, l’èxit i la bona acollida d’aquest popular establiment es troba en tres factors: el tracte al client amb amabilitat i sense hipocresies, que dóna com a resultat un ambient dis-tès en el qual tothom s’hi pot trobar a gust; posar a la taula aliments de qua-litat i que els clients puguin veure que el plat que se’ls ha servit és del dia i, per últim, un servei de taula ràpid i la total dedicació al negoci per part dels seus propietaris i treballadors.

C/ Santa Isabel, 20 · VILASSAR DE MARTelèfon 93 759 28 04 · www.canpaambtomaquet.com

TRIBUNAmaresme | 32 FESTA MAJOR D’ARENYS DE MUNT

Arenys de Munt celebra la seva festaDIVENDRES 5 NOVEMBRE

A les 19.15 h, a Can Borrell

Lliurament de la Capa de Sant Martí a Joan Manel Sala-Bellsolell, com a represen-tant dels Bellsolell dels darrers mil anys. A con-tinuació, breu ressenya amb el títol “El llinat-ge Bellsolell de la Torre”, a càrrec de Francesc Forn i Salvà.

A les 19.45 h

El patrimoni: responsabilitat pública i factor d’identitatConferència a càrrec del doctor Jaume Dantí, professor titular d’Història Moderna de la Uni-versitat de Barcelona, i inauguració de l’expo-sició d’imatges del mas Bellsolell de la Torre.

DISSABTE 6 NOVEMBRE

A les 9 h, a la plaça de l’Església

Sortida a buscar bolets

A les 11 h, a la plaça de Catalunya

Taller de titellots medievals

A les 11.30 h, a la plaça de l’Església

Inauguració del Mercat Medievala càrrec de Pegasus Mercats Temàtics.

A les 12 h, a la plaça de Catalunya

XV Mostra de Rellenod’Arenys de Munt

A les 13 h, al Mercat Municipal

Lliurament de premis del concurs Del mercat a la taula.

De 17 a 21 h, a la Sala d’Exposicions

Exposició dels boletstrobats a la sortida del matí.

DIUMENGE 7 NOVEMBRE

Durant tot el dia, a la plaça de l’Església, la plaça de Catalunya i el carrer Generalitat

Mercat Medievala càrrec de Pegasus Mercats Temàtics.

A les 10 h, al parc de Can Jalpí

XXXI Cross dels Arenys

De 10.30 a 14 h, a l’Eixample

Exposició Caninapuntuable per al títol de millor gos de Catalunya, organitzada per la Reial Societat Canina de Catalunya. (Inscripcions de partici-pants de 9.30 a 10.30 h.)

De 10 a 14 h, a la Sala d’Exposicions

Exposició dels bolets trobats a la sortida de dissabte.

A les 11 h, a la Sala Municipal

Festa Country PopularOrganitzada per Grup de Country Arenys de Munt i Alquímia.

III Concurs de TruitesOrganitzat per l’Associació de Botiguers i Co-merciants d’Arenys de Munt.

A les 19 h, a la Sala d’Exposicions

Xerrada micològicaa càrrec de l’Escola de Natura del Montnegre i el Corredor.

Dijous 11 A les 10.30 h, a la Pista Poliesportiva del CEIP Sant Martí

Exhibició de partits d’hoquei patinsen commemoració del 50è aniversari de l’ho-quei a la vila.

A les 11 h, a l’Església Parroquial

Ofici de Sant MartíCantarà la Coral del Remei, amb l’acompa-nyament de l’orquestra Montgrins. L’ofici serà retransmès en directe per Ràdio Arenys de Munt.

A les 12.15 h, a la plaça de l’Església

Pregó de Festa Majora càrrec de la Colla de Geganters d’Arenys de Munt.

A les 12.30 h, a la plaça de l’Església

Audició i ballada de tres sardanesAmb l’orquestra Montgrins. Ballada de la Dan-sa d’Arenys de Munt, amb les espolsades.

A les 19 h, a la Sala Municipal

Concert de Festa Majoramb l’orquestra Montgrins.

A les 22 h, a la Sala Municipal

Ball de Festa Major amb l’orquestra Montgrins.

A les 22 h, al Centre Moral

Amigues?teatre a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Adaptació del Centre Moral.

DIVENDRES 12 NOVEMBRE

A les 11 h, a la plaça de l’Església

Taller de joguines recicladesamb Guixot de 8.

A les 18 h, a la Sala Municipal

Espectacle de titelles A càrrec de Binixiflat, en el seu 25è aniversari. Hi haurà pica-pica en finalitzar l’acte.

A les 23 h, a la nau de GUSAM

Nit Jove

DISSABTE 13 NOVEMBRE

A les 11 h, a la plaça de l’Església

Inflables

A les 17 h, a la plaça de l’Església

Cercavila de gegantsamb la Colla de Geganters d’Arenys de Munt i xocolatada a la rbla. de l’Eixample en finalit-zar la cercavila.

A les 21 h, a la nau de GUSAM

Nit Jove

A les 22 h, a la Sala Municipal

Ballamb Cristian & Domenech

A les 22 h, al Centre Moral

Amigues?teatre a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Adaptació del Centre Moral.

DIUMENGE 14 NOVEMBRE

A les 8 h, al parc de Can Jalpí

Cursa BTTOrganitzada pel Club Ciclista Arenys de Munt.

A les 11.30 h, a la plaça de l’Església

LIV Concurs de Colles SardanistesBàsic d’Honor per al Campionat de Catalunya, amb la Cobla Premià.

A les 17 h, a la Sala Municipal

Espectacle infantilA càrrec d’Àngel Daban.

A les 19 h, al Centre Moral

Amigues?teatre a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Adaptació del Centre Moral.

DIVENDRES 19 NOVEMBRE

A les 19.30 h, a la Sala Municipal

10è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica

DISSABTE 20 NOVEMBRE

A partir de les 10 h i durant tot el dia, a la Sala Municipal

10è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica

DIUMENGE 21 NOVEMBRE

A les 10 h, al parc de Can Jalpí

Desfilada caninaDemostració d’Agility i desfilada de cavalls, or-ganitzades per Tot X Ells, botiga i perruqueria d’animals.

DILLUNS 22 NOVEMBRE

A les 12 h, a la parròquia de Torrentbò

Ofici solemne en honor a Santa Cecília, patrona de Torrent-bò, amb cantada de goigs i aperitiu popular.

TRIBUNAmaresme | 33 FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ DE TEIÀ. DEL 5 AL 14 DE NOVEMBRE

Teià commemora Sant MartíA la 1h al pavelló poliesportiu El Cim

Concert joveL’orquestra Gira-sol i un discjòquei s’encarrega-ran d’allargar la nit fins que no puguem més.

DIUMENGE 7 NOVEMBRE

A les 8h a l’avinguda Roca Suárez-Llanos

XXIV Trobada de gegantsA les 11.30h faran la cercavila per la Riera fins el parc de can Godó on a les 13h faran la gran ba-llada de colles.

A les 9h al CEIP El Cim

Torneig de dòmino de Sant MartíObert a tothom.

A les 17h al pavelló poliesportiu El Cim

Festa popularJocs, xocolatada, música,...una tarda per a tota la família.

A les 18h a la CMC La Unió

Ball per a la gent granEl duet Gigi i Alexa no ens deixaran indiferents i ens faran ballar tots els temes de sempre.

DILLUNS 8 NOVEMBRE

A les 18h a la Biblioteca Can Llaurador

Bocabadat! Taller de màgia, a càrrec del Màgic Cambras, per apropar l’art de l’il·lusionisme als més petits.

A les 20h al CEIP El CimTaller de rellenoAprèn a fer el relleno tradicional de Festa Major, i si ja en saps, vine a comparar la teva recepta

DIMARTS 9 NOVEMBRE

A les 11h a la CMC La Unió

Visita guiada al fons Batllori

A les 18h a la biblioteca Can Llaurador

Hora del conte i taller

A les 20.30h a la ca la Cecília

Tast de cervesesIntroducció al món de la cervesa i tast de nou cerveses diferents per aprendre a reconèixer els diferents estils. Preu: 12 € places limitades.

DIVENDRES 5 NOVEMBRE

A les 19h a la CMC La Unió

Els Batllori Jofré de TeiàInauguració de la primera exposició temporal que acull el nou Fons Batllori a la CMC La Unió.

A les 20h a la plaça del Mil·lenari

Pregó de festa majorL’Ernest Tarradas serà l’encarregat de convidar-nos a la Festa, explicant-nos els seus records i compartint unes quantes anècdotes.

A les 21.30h al pavelló poliesportiu El Cim

Sopar de pagès

A continuació

Ball de festa majorL’Orquestra Metropol ens farà ballar fins ben tard; tots els èxits per a tots els públics!

DISSABTE 6 NOVEMBRE

A les 9h a la CMC La Unió

XVI passejada popularRecorregut per fonts del poble i del Vedat.

A les 11h a can Cambray

Baixada de vehicles sense motorTreballa’t una andròmina que corri (almenys que rodi), guarneix-la amb una mica de gràcia, dis-fressa’t a to i avall que fa baixada!

A continuació a la plaça d’Ordidores i Teixidores

Guerra de bombardes

A les 18h al Teatre de la Flor de la Palma

Concert de coralsAmb les corals de Teià i el cor Giravolt de Montcada i Reixac.

A les 20.30h a la plaça Sant Martí

CorrefocRecorregut: Víctor Català, Torrent de Casa Bru, plaça Catalunya, Riera i Parc de Can Godó.

A les 23h a la Biblioteca can Llaurador

Concert per a adultsA càrrec de Jay Wallis Trio.

A les 23h al parc de can Godó

Cercatasques

DIMECRES 10 NOVEMBRE

A les 14h des del campanar de l’Església

Repicada de campanes

A les 18h a la CMC La Unió

Shreck 3. Feliços per sempreCinema infantil. Preu entrada: 3 €.

A les 21h a la CMC La Unió

Mis tardes con MargueritteCinema d’autor. Preu entrada: 4€.

DIJOUS 11 NOVEMBRE

A les 9h des del campanar de l’Església

Repicada de campanes

A les 11h a l’Església de Sant Martí

Ofici solemne de Sant MartíPresidit pel Reverend Rector de la Parròquia.

A continuació a la plaça Sant Martí

Ballada de sardanesAmb la Cobla Canigó.

A partir de les 12h a la plaça Sant Martí

XXX concurs de rellenoDesprés hi haurà tastet per a tots els assistents.

A les 19h a la CMC La Unió

Entrega del Tei de plata

A les 21h al Teatre Societat La Flor de la Palma

Ball dels llancers

A les 22h al carrer Pere Noguera

Comiat de festaLes entitats de Teià diran adéu a la festa major i fins a l’any vinent. Després repartirem pa amb vi i sucre per acabar ben dolços i nostàlgics.

DIUMENGE 14 NOVEMBRE

A les 9h a la plaça d’Ordidores i Teixidores

Teialada. Pedalada popular Cursa no competitiva amb bicicleta de muntanya pel Parc de la Serralada Litoral.

A les 12.30h a la plaça d’Ordidores i Teixidores

Minipedalada

TRIBUNAmaresme | 34 FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE LLAVANERES. DEL 19 AL 30 DE NOVEMBRE

Crida a la Festa Major de Sant AndreuDIVENDRES 19 NOVEMBRE

17.00

Dakar 2011Presentació dels equips participants al ral·li

DISSABTE 20 NOVEMBRE

12.00 h a la biblioteca municipal

L’hora del conteBuscant tres peus al gat, amb el rondallaire Ulldistret.

18.30 h a la biblioteca municipal

Cine FòrumUn buda (Argentina, 2005), de Diego Ra-fecas.

22.00 h a la sala polivalent del Casal de Llavaneres

XIII Mostra de Teatre Dani TàpiasL’inspector, de Nikolai Gógol, a càrrec de la Companyia Inestable.

DIUMENGE 21 NOVEMBRE

08.00 h des del pati del Casal de Llavaneres

Marxa popular Sortida: a les 8 h marxadors i a les 9 h cor-redors.

12.00 h al parc del passeig de la Mare de Déu de Montserrat.

12a Promoció de Productes Típics de LlavaneresDegustació de pomes farcides, bolets, coca de Llavaneres, vi i cava. Hi col·labora: La Do-na per la Dona, restauradors i pastissers de Llavaneres. En cas de pluja es traslladaria l’ac-te a la sala polivalent del Casal de Llavaneres.

12.15 h a la plaça de la vila

Ballada de sardanes amb la Cobla Iluro.

18.00 h XII al pavelló municipal

Desfilada de Moda Tope Models

DIMARTS 23 NOVEMBRE

19.15 h a l’auditori de Can Caralt

Audició d’alumnesOrganitzat per: Escola Municipal de Música.

DIMECRES 24 NOVEMBRE

19.15 h a l’auditori de Can Caralt

Audició d’alumnes Organitzat per: Escola Municipal de Música.

DIJOUS 25 NOVEMBRE

19.30 h a la plaça de la vila

Lectura del manifesti encesa d’espelmes Dins el marc de les Jornades per a la No-vio-lència.

DIVENDRES 26 NOVEMBRE

17.00 h al Casal de la Gent Gran

Xocolatada i ballamb música a càrrec de Jordi Bruch.

19.00 h a la sala d’exposicions de Can Caralt

Inauguració de l’exposicióde Josep Mora “Fotografies dels anys 60 i 70”. L’exposició es podrà visitar fins el 9 de gener.

21.00 h Pels carrers del poble

Correfocamb Els Banyuts de Llavaneres. Itinerari: parc de Ca l’Alfaro - pg. de la Mare de Déu de Montserrat - plaça de la Vila - c. de Clòsens - av. de Catalunya - El Casal de Llavaneres.

22.00 h a la sala polivalent del Casal de Llavaneres

Nit jove

DISSABTE 27 NOVEMBRE

10.00 h a la sala polivalent del Casal de Llavaneres

Torneig de ràpides d’escacs

16.00 h a l’institut de Llavaneres

Torneig de tennis de taula

17.30 h Pels carrers del poble

Correguspira infantil amb Els Banyuts de Llavaneres. Itinerari: apar-cament del passeig de Jaume Brutau - pg. de la Mare de Déu de Montserrat - plaça de la vila - c. de Munt - pg. de Joaquim Matas - El Casal de Llavaneres.

18.30 h a la sala polivalent del Casal

Espectacle infantil

19.30 h a la sala polivalent del Casal

Xocolatada popular

22.00 h a la sala polivalent del Casal

Animació de ball oberta a tothom.

DIUMENGE 28 NOVEMBRE

09.30 h des de l’aparcament del passeig de Jaume Brutau.

Marxa cicloturista de les ermites

10.00 h al Casal de la Gent Gran

Gran simultània d’escacs per a tothom, a partir de 9 anys, amb la parti-cipació del mestre Viktor Moskalenko.

10.00 h al pavelló municipal

Arts marcialsExhibició de taekwondo i hapkido, amb la par-ticipació de la selecció catalana de hapkido, campiona d’Espanya.

12.00 h Pels carrers del poble

Cercavila amb els gegants d’Argentona, Cardona, Cervelló, Piera, Sa-grada Família de Barcelona, Sant Cugat Sesgarrigues, Ullastrell i Sant Andreu de Llavaneres. Itinerari: El Casal de Llavaneres - av. de Catalunya - pg. de la Mare de Déu de Montserrat - c. de Clòsens - c. del Doctor - pg. de Joaquim Matas - c. de Munt - plaça de la vila. Un cop a plaça es batejarà el nou gegantó de Llavaneres.

DILLUNS 29 NOVEMBRE

22.00 h al temple parroquial

Concert de música clàssica commemoratiu de l’any del cardenal Vives, amb Camerart - Orquestra del Maresme.

DIMARTS 30 NOVEMBRE

08.00 h pels carrers de Llavaneres

Matinades

09.00 h al Club de Golf Llavaneres

XVII Torneig de Golf Sant AndreuModalitat de joc per punts;

10.00 h a 14.00 h al parc de Ca l’Alfaro

Ludoteca infantil

11.30 h al temple parroquial

Celebració solemne de l’eucaristia Presidida per Mn. Andreu Oller Salud, forma-dor del Seminari Conciliar de Barcelona. L’Or-feó Parroquial El Delme, de Sant Vicenç de Montalt, interpretarà la “Missa Pontificalis”, de Lorenzo Perosi.

17.30 h a la sala polivalent del Casal

Acte de felicitació dels Andreus i les Andrees.

18.00 h a la sala polivalent del Casal

Presentació i projecció del 2on DVD Sobre la història de Llavaneres Mirar enrere: festes i tradicions.

DIUMENGE 5 DESEMBRE

09.00 h als terrenys de sota el pont de l’autopista

XIX Tres Hores de Resistència de Ciclomotors

17.30 h a la sala polivalent del Casal de llavaneres

Actuació del grup artístic Esperit de Joventut

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

35TRIBUNAmaresme

Hora del conte. Dijous 25 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca.

MÚSICA I DANSAMostra de Cant Coral. Diumenge 7 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de la Coral L’Esperança + corals convidades. Preu: 2€.

Concert de Santa Cecília. Dilluns 22 a les 17.45 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec del conjunt de guitarres de l’Escola de Música d’Arenys i l’Orquestra de l’Escola de Música de Llavaneres.

SORTIDES I VISITESVols conèixer els refugis i búnquers de la guerra civil d’Arenys de Mar? Diumenge 21 a les 9.30 h al pati del C.C.Calisay. A càrrec del Grup Búnquer Arenys. Visita guiada als refugis del Geriàtric i del convent dels Caputxins. Inscripcions a la Bibliote-ca P. Fidel Fita fins el 20 de novembre.

TEATREMòdul 3. Divendres 5 a les 16.45 h al Teatre Prin-cipal. A càrrec de l’aula de teatre jove de l’espai jove. Una obra que tracta els tòpics del món de les recluses des d’un punt de vista humorístic amb alguns tocs absurds.

No et vesteixis per sopar. Dissabte 13 a les 22 h i diumenge 14 a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia. de Teatre del Centre de Canet de Mar. Preu: 7 €. També el 14 de novembre a les 19 h.

Cuidado con las personas formales. Dissabte 20 i diumenge 21 a les 22 h al Teatre Principal. A càrrec del Grup Artístic Carles Xena d’Arenys de Mar.Preu: 7€.

Teatre: Sigues infidel i no miris amb qui. Dis-sabte 27 i diumenge 28 a les 22 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia. de Teatre del Centre Moral d’Arenys de Munt. Preu: 7€.

CABRERA DE MAR

ACTES, DIA A DIAConferència: Una alimentació sana per als nos-tres fills. Dijous 4 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec d’Oscar Bueno Vital. Adreçat a famílies amb infants entre 0 i 3 anys.

El safareig. Dijous 18 a les 21.30 a la cuina de Can Bartomeu. La xerrada estarà guiada per la terapeuta Teresa Camp. Aportació: 1€ per pagar el té i la xocolata.

Per una vida sense violència envers les dones. Trenquem el silenci! Dijous 25 a les 20.30 h a l’envelat municipal. Lectura del manifest contra la violència de gènere. A càrrec de la regidora de Serveis Social, Elisabet Cusí. Lectura dramatitza-da: T’imagines la vida sense ell? d’Isabel Clara Simó, a càrrec del TAC.

CINEMACine-fòrum amb la pel·lícula- documental ¿No queríais saber por qué las matan? POR NADA, de Mercedes Fernández-Martorell. Dijous 25 a les 19 hores a l’envelat municipal. L’antropòlo-ga i directora,una de les principals expertes en violència masclista a Espanya, creu que ha de “repensar-se” la manera en què es tracta actual-ment als maltractadors i treballar amb ells com si fossin “víctimes de si mateixos”, en ser aquest l’origen de la seva violència.

CURSOS I TALLERSEscola d’adults: Cursos d’informàtica, aprendre a parlar en públic, català per a adults, anglès i escriptura literària. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.

Escola de pintura: Pintura i manualitats. Dilluns i dimecres de 16 h a 20 h, dimarts i dijous de 9 h a 12 h, a Can Bartomeu. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.

Escola de música. Informació i inscripcions a emcabrerademar@hotmail.com.

Taller de la memòria. Dimarts de 17.30 h a 19 h a l’Espai Social de la Gent Gran (Av. Pare Jaume Català, 30-36 local 3). Inici: 19 d’octubre. Inscrip-cions a Serveis Socials.

Dansa del ventre. Dilluns i dimecres (a escollir) de 19 h a 20 h a l’Envelat Municipal. Més infor-mació: estther@telefonica.net.

Bridge. Dimarts de 19 h a 20 h al Centre Social per la gent gran. Més informació: estther@telefonica.net.

Taller d’imatge personal. D’octubre a juny un dissabte al mes de 9 h a 13 h. Més informació: teresa@campvila.com.

Ioga per a gent gran. Dimarts i divendres de 9.30 h a 11 h al Casa d’Avis. Gratuït. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.

Puntes de coixí. Dilluns i dijous de 16 h a 19 h al

CURSOS I TALLERSNit de beats. Experimenta amb el hip hop. Dissabte 27 de 17 h a 20 h a Can Manyé. Espai d’art i creació. Taller a càrrec de Joan Pedrosa ‘El Chavo’, productor musical i discjòquei, i Ori-ol Domènec, dissenyador i videojòquei. Obert a majors de 12 anys. Inscripcions a Can Manyé o pomersm@alella.cat.

EXPOSICIONSTransicions fragmentades. Del 5 al 21 de no-vembre a Can Manyé. Exposició de fotografies sobre l’Equador de l’artista Birte Pedersen. Visi-tes comentades 6, 7 i 14 de novembre a les 11 h. Horari: dimecres, dijous i divendres de 17.30 h a 20.30 h. Dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h. Inauguració divendres 5 a les 19.30 h.

Instants de Natura, de l’ADENC (Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura). Del 2 fins al 23 de desembre a Can Manyé, espai d’art i crea-ció. Les 61 millors fotografies presentades a la cinquena edició del concurs Instants de Natura. Inauguració dijous 2 de desembre a les 20 h.

INFANTILHora del conte. Ka-ke-ki Kontes. Dimarts 23 a les 17.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Mireia Peña, del grup La perleta i els mitjons.

MÚSICA I DANSACicle de concerts de música clàssica. B3 Clàssic Trio. Divendres 5 a les 21 h a Can Lleonart. Amb Joanjo Albiñana (piano), Joan Borràs (clarinet), i David Johnstone (violoncel). Preu: 4€ (gratuït per als menors de 18 anys).

El Bolòdrom. Divendres 5 a les 22 h al Casal d’Alella. Concert amb els grups Don’t Wanna Stop (punk-rock, Vilassar de Dalt), Sunglasses for Music (rock-pop, Montgat i Tiana), The Clo-udfields (pop-Indie, Alella).

Concert de música clàssica. Divendres 12 a les 21 h a Can Lleonart. Conjunt XXI! Simfonisme de cambra. Formació de 13 músics, de violins, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, fa-got, trompa, trompeta, piano i percussió. Preu: 4€ (gratuït per als menors de 18 anys).

Cicle de concerts de música clàssica. Divendres 26 a les 21 h a Can Lleonart. Concert de piano de Hisako Hiseki. Preu: 4€ (gratuït per als menors de 18 anys).

SORTIDES I VISITESSortida cultural a la província de Tarragona. Dissabte 20 a les 7 h a la Pl. d’Antoni Pujadas. Visites guiades al Castell de Miravet i al celler modernista de Pinell de Brai. Preu: 35€ sòcies i 45€ no sòcies. Inclou transport i dinar.

Sortida guiada. El patrimoni botànic del Parc de la Serralada Litoral. Dissabte 20 a les 9 h a Can Lleonart. Inici al punt d’informació de Can Boquet (Vilassar de Dalt) i visita al torrent de Can Maimó, a càrrec de Toni Marí. Durada, 4 hores. Cal inscripció prèvia al telèfon 93 555 24 51. Acte organitzat amb motiu de la celebració de l’Any Mundial de la Biodiversitat. Gratuït.

ARENYS DE MAR

ACTES, DIA A DIAAudiència Pública: Ordenances Fiscals i línies generals sobre el Pressupost Municipal de 2011. Dijous 4 a les 20 h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Amor hermètic: Salvador Espriu. Divendres 5 a les 20 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Fina Rius.

Inauguració de l’exposició Zeit und Wege (Temps i Camins). Divendres 5 a les 20 h a la Sala Exposicions del C.C.Calisay. A càrrec de Jens Shaefer. Fins al 28 de novembre.

Per què la necessitat del diàleg interreli-giós? Dissabte 6 a les 17 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Xerrada a càrrec de Manu Andueza, educador i teòleg cristià i Joan Miquel Llorente pensador musulmà.

XXXIè Cros dels Arenys. Diumenge 7 a les 10 h al Parc Can Jalpí.Organitzat per Ajuntament d’Arenys de Mar, Ajuntament d’Arenys de Munt i Penya Apa Anem-hi.

Inauguració de l’exposició: Un rinoceront tro-bat a Arenys de Mar. Diumenge 7 a les 12 h al Museu Mollfulleda de Mineralogia. Fins al 28 de novembre.

Presentació de La mirada tàctil. Diumenge 7 a les 12 h al Museu Mollfulleda de Mineralogia. Presentació del mòdul sensorial que facilita l’ac-cés de les persones amb dificultat visual.

Conferència d’Història Contemporània: Crisi dels imperis atlàntics i constitucions modernes (1770-1830). Dimecres 10 a les 18 h a l’Auditori

ALELLA

ACTES, DIA A DIAInauguració de l’exposició Transicions frag-mentades. Divendres 5 a les 19.30 h a Can Ma-nyé. De l’artista noruega resident a l’Equador Birte Pedersen. Fins al 21 de novembre.

Les plantes aromàtiques i remeieres d’Alella. Dimecres 10 a les 20 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Conferència a càrrec de Rafel Barnadas. Acte organitzat amb motiu de la celebració de l’Any Mundial de la Biodiversitat.

Presentació de la delegació d’ONCOLLIGA-Alella/Dones Solidàries. Dijous 11 a les 19.30 h a Les Golfes de Can Lleonart. Durant l’acte el Dr Albert Tuca, oncòleg de l’Institut Català d’Onco-logia (ICO) i president del Comitè Científica d’ON-COLLIGA pronunciarà la conferència La situació ac-tual del càncer a Catalunya. Perspectives de futur.

Equador, d’allà i d’aquí: una aproximació al país i a la comunitat equatoriana a Catalunya. Dijous 11 a les 20 h a Can Manyé. Xerrada a càr-rec de Natàlia Esvertit, historiadora.

Club de lectura. La pasión d’Artemisia, de Susan Vreeland. Dijous 11 a les 21 h a la Bibliote-ca Ferrer i Guàrdia.

Recollida de menjar per a Càritas d’Alella. Di-vendres 12 i dissabte 13 de 10 h a 13 h davant dels supermercats Sorli, Caprabo i Can Jana.

Conferència. Aliments funcionals: de l’ús a l’abús. Dimecres 17 a les 19.30 h a la Sala d’Ac-tes de l’Institut d’Alella. A càrrec d’Àbel Mariné, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la UB. Oberta a tothom. Dins de la Setmana de ciència i del programa Parlem d’educació.

Banc de Sang. Dissabte 20 de 10 h a 20 h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Martí Gironell, l’arqueòleg de la cuina dels ju-eus. Dimecres 24 a les 19.30 h a la Biblioteca. Xerrada a càrrec de l’escriptor Martí Gironell.

Acte reivindicatiu amb motiu del Dia Interna-cional contra la Violència envers les Dones. Di-jous 25 a les 12 h davant del local de l’Associació de Dones Montserrat Roig. Lectura de manifest, penjada de pancarta i col·locació d’una corona.

Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. Dijous 28 a les 18 h a la Pl. de l’Ajunta-ment. A càrrec de Gabriela Riera, estudiant de l’Institut Alella. Encesa d’espelmes en record de les víctimes de violència masclista. Espectacle Mal-son, a càrrec de la companyia Xalana Rodant.

Bus consum. Divendres 26 de 10.30 h a 13.30 h a l’aparcament de davant de Can Lleonart. Ofici-na mòbil d’atenció al consumidor.

Plantada d’arbres. Diumenge 28 a les 11 h a la pedrera. Acte organitzat amb motiu de la cele-bració de l’Any Mundial de la Biodiversitat.

Com superar un maltractament? Dimecres 1 de desembre a les 19 h a Can Lleonart. Xerrada a càr-rec de Marta Sugrañes, membre del Consell Mu-nicipal de les Dones de Sant Vicenç dels Horts.

Inauguració de l’exposició Instants de Natura, de l’ADENC. Dijous 2 de desembre a les 20 h a Can Manyé, espai d’art i creació. Conferència Passat, present i futur de la biodiversitat a la Mediterrània. Acte organitzat amb motiu de la celebració de l’Any Mundial de la Biodiversitat. Fins al 23 de desembre.

Mirades al món. Del 18 al 21 de novembre. 3es Jornades de Cooperació. Dijous 18 a les 20 h a la Biblioteca: Presentació de les jornades. Tau-la rodona. La cooperació a debat. A càrrec de Francesc Mateu, president de la Federació Ca-talana d’ONG per al Desenvolupament i director d’Intermón Oxfam, i David Llistar, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització i autor del llibre Anticooperación. Divendres 19 a les 20 h a Can Manyé: Cinefòrum. Crudo, el verdadero precio del petróleo (Equador, 2009). Desprès de la projecció es farà un debat amb la presència de Marc Gavaldà, llicenciat en Ciències Ambientals per la UAB i investigadors de conflictes ambien-tals relacionats amb el petroli. Dissabte 20 a les 11 h a Can Lleonart: Taller. Som els éssers hu-mans egoistes? A càrrec d’Arcadi Navarro, vice-director Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC). A les 18 h a Can Lleonart: Xerrada. Les dones d’El Salvador: una lluita exemplar. A càrrec de Fara González, alellenca becada amb una estada soli-dària. Diumenge 21 a les 11 h a la Pl de l’Ajunta-ment: Presentació dels projectes desenvolupats amb el suport de l’Ajuntament d’Alella. A les 11.30 h: Xocolatada popular de comerç just. A les 12h: Espectacle infantil. Pau i el país dels valors, a càrrec de Jaume Ibars. Del 5 al 21 de novembre a Can Manyé: Exposició sobre l’Equador. Transi-cions fragmentades, de Birte Pedersen.

CINEMAProjecció de la pel·lícula Camins de glòria (USA 1957). Dijous 28 a les 19.30 h a Can Lleonart. Director: Stanley Kubrick.

J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Josep M. Fradera de la Universitat Pompeu Fabra.

Salvador Espriu i la llengua catalana. Divendres 12 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Con-ferència a càrrec de Sebastià Bonet, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la UB.

L’univers en un gra d’arròs. Dissabte 13 a les 19 h a l’Institut els Tres Turons. Observació astronòmica i conferència a càrrec de Jordi Lo-pesino. Després de la conferència hi haurà una observació astronòmica de la Lluna i l’estel doble g Andròmeda.

Fira del Col·leccionisme. Diumenge 14 a les 10 h davant la plaça del Calisay.

Conferència de Sociologia : De la família a les famílies. Sociologia de la institució familiar ac-tual. Dimarts 16 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay - Riera del Pare Fita, 31. A càrrec de Jordi Collet de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Què puc fer davant un problema de consum? Dimecres 17 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Conferència a càrrec de M. Jesús Cayuela, tècnica de consum.

Vols conèixer els refugis i búnquers de la guer-ra civil d’Arenys de Mar? Dijous 18 a les 20 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. Presentació del Grup Búnquers Arenys a càrrec de Ramon Bru-guera, Joan Miquel Llodrà i David Castañeda.

Síntesi històrica de la llengua catalana. Diven-dres 19 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Conferència a càrrec de Josep Moran Doctor en filologia catalana.

Conferència d’Ecologia : Ecosistemes amena-çats. Dimarts 23 a les 18 a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Jordi Bartolomé de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dia internacional de la no violència contra les dones: Concert de Raquel Xiberta. Dijous 25 a les 19.30 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A les 19 h tindrà lloc l´encesa d´espelmes.

Presentació del llibre: Una història immo-ral. Divendres 26 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. A càrrec del seu autor Víctor Alexandre.

El futbol des dels mitjans. Divendres 26 a les 20 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. Conferència a càrrec de Lluís Canut, periodista.

Presentació del Catàleg de Minerals de Catalunya del Museu Mollfulleda de Minera-logia. Dissabte 27 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Una mostra única per a conèixer les espècies minerals del nostre país.

El caçador d’estels de Khaled Hosseini. Dilluns 29 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. Tertúlia a càrrec de Paquita Zaragoza.

Conferència d’Ecologia : Energies alternatives, n’hi haurà prou. Dimarts 30 a les 18 h a l’Audito-ri J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Miquel Barceló de la UPC.

CURSOS I TALLERSTaller de música per nadons de 2 a 12 mesos. Dissabte 27 a les 11 h a la Sala d’actes de la Bibli-oteca. A càrrec de Laia Torres. Inscripcions a la Biblioteca (places limitades).

EXPOSICIONSZeit und Wege (Temps i Camins). Del 5 al 28 de novembre a la Sala Exposicions del C.C.Calisay. Horari: divendres de 18 h a 21 h, dissabtes i diu-menges de 12 h a 14 h i de 18 h a 21 h . Inaugura-ció divendres 5 a les 20 h.

Exposició de pintura: Tutuneko! de Guillem Roche. Del 5 al 28 de novembre a la Sala expo-sicions Lloveras. Horari: divendres, dissabtes i diumenges de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h.

Exposició: Un rinoceront trobat a Arenys de Mar. Fins al 28 de novembre al Museu Mollfulleda de Mineralogia. Mostra les restes de la mandíbula d’un rinoceront llanut troba-des a Arenys de Mar, les primeres trobades a Catalunya, que formen part de la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Inau-guració diumenge 7 a les 12 h.

Carmen Tórtola Valencia, passió pel col-leccionisme. Fins al 25 de setembre de 2011 al Museu Marès de la Punta. Col·lecció de puntes que la ballarina va reunir al llarg d’anys i que va ser adquirida pel Col·legi de l’Art Major de la Seda que la va dipositar al Museu d’Arenys de Mar el 1992.

INFANTILHora del conte. Dijous 4 a les 18 h a la Sala d’ac-tes de la Biblioteca. A càrrec de Carme Vera.

Circ: Can Resmés. Dissabte 6 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia. El Circ Petit. 5 €.

Hora del conte: El mag Tomàs presenta els seus titelles. Dijous 11 a les 18 h Sala d’actes de la Bi-blioteca. A càrrec del titella Mag Tomàs.

Hora del conte. Dijous 18 a les 18 h a la Bibliote-ca. A càrrec de Carme Ortega.

Casal d’Avis. Info. i inscripcions a l’Ajuntament.

Gimnàstica: Activitat física Gent Gran. Dilluns i dijous de 10.45 h a 11.45 h al Pavelló Municipal. Gratuït. Manteniment Adults. Dilluns i dijous de 16 h a 17 h al Pavelló Municipal. Informació i ins-cripcions a l’Ajuntament.

INFANTILL’hora del conte. Els dijous a les 18 h a la Biblio-teca Ilturo. Dijous 18: ¿Por qué hay tantas piedras en el fondo de los ríos? Adaptació de Belen Díaz d’un conte popular del Txad, a càrrec de Raquel Recolons.

13a Tertúlia Literària: La última noche, de James Salter. Dijous 25, 20 h, Biblioteca Ilturo.

MÚSICA I DANSASardanes. Diumenge 7 a les 12 h a la Plaça Nova. Amb l’agrupació sardanista Cobla Premià.

Tardes d’envelat: Sheila. Diumenge 14 a les 18 h a l’Envelat Municipal. Organitza: Associació de Gent Gran.

Mostra Musical de Santa Cecília. Dijous 18 a la tarda a l’Escola de Música.

TEATREAssassí insospitat. Diumenge 21 a les 19 h a l’En-velat Municipal. Grup de Teatre Grillats.

CABRILS

ACTES DIA A DIAInauguració de l’exposició de fotografies: Pre-senta el teu gat. Divendres 5 a les 18 h a la Biblioteca. Xerrada: El món dels gats a Cabrils. Divendres 5 a les 19 h a la Biblioteca.

Festa de presentació del CEIP L’Olivera a la xarxa d’escoles verdes. Divendres 12 a les 15.45 h al CEIP L’Olivera.

Tertulia Com era abans Cabrils. Divendres 12 i divendres 26 a les 16.45 h a la Biblioteca.Mode-rada per Joaquim Forcada

IX Setmana Intercultural. Hora del conte per adults: Històries per la interculturalitat. Diven-dres 12 a les 20.30 h a la Biblioteca. A càrrec de Xavier Demelo. Taleia Cultura. Sopar intercultu-ral i ball amb música tradicional catalana. a les 21.30 a la Fàbrica. Preu: 5€. Percal 2010+Pre-sentació de l’Assemblea de joves de Cabrils. Dissabte 13 a les 22 h a la Fàbrica. Entrada gratu-ïta i servei de bar.

El amigo americano, de Patricia Highsmith. Divendres 19 a les 18 h a la Biblioteca. Tertúlia literaria a càrrec d’Enric Santolària. Cloenda de l’exposició Presenta el teu gat. Divendres 19 a les 19 h a la Biblioteca.

Ball amb Quim el Marxós. Diumenge 21 a la Fà-brica. Preu 3€. Organitza l’Associació de Jubilats i Pensionistes. Obert a tothom

Dia Internacional contra la Violència de Gène-re. Dijous 25 a les 17.30 h al Casal de Jubilats i Pensionistes. Xerrada: La violència: Causes i con-seqüències. A càrrec de Ramon Buscallà.

Tertúlia en anglès. Tots els dilluns de 18.45 h a 19.45 h a la Biblioteca Pública. Tertúlia en francès. Tots els dimarts i dijous de 18.45 h fins a 19.45 h a la Biblioteca Pública.

CURSOS I TALLERSIX Setmana Intercultural. Taller de cuina. Dimarts 9, dimecres 10 i dijous 11 a les 19.30, divendres 12 a les 18 h, al Casal de Jubilats i Pensionistes. A càrrec de Mescladís.

IX Setmana Intercultural. Taller: Fem un regal: consum responsable. Dimecres 10 a les 18 h a l’Altell. A càrrec d’Intermon-Oxfam.

EXPOSICIONSExposició Presenta el teu gat. Del 5 al 19 de no-vembre a la Biblioteca. Inauguració Divendres 5 a les 18 h. Cloenda divendres 19 a les 19 h. Orga-nitza ADAINC, Protectora Cabrils.

INFANTILHora del conte dedicada als gats. Divendres 5 i 19 a les 18 h a la Biblioteca.

Dia Internacional de la Infància. Fem Tabola! Divendres 19 a les 15 h a la Fàbrica. A càrrec de La Tabola. Pels alumnes de 1er a 3er. de Primària dels CEIP’s L’Olivera i Mas Maria.

SORTIDES I VISITESItinerari literari: Els poetes del Montseny a Viladrau. Dissabte 13 des de la Biblioteca. A càr-rec de Taleia cultura. Cal fer inscripció.

Visita comentada a l’IRTA. Dissabte 27 a les 10 h des de la Biblioteca. A càrrec de Pere Cabot. Organitza el grup de Tertúlia Com era abans Cabrils. Cal fer inscripció.

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de novembre. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

36TRIBUNAmaresme CALDES D’ESTRAC

ACTES, DIA A DIALectura poètica: Tardor- Natura i Vida. Data i lloc a confirmar. Amb la participació de: Maribel Bueno, Fabio Manni, Irene Xampeny i el col-lectiu Strak Teatre.

Colla de geganters i grallers de Caldes d’Estrac. Informació sobre les sortides al web http://webs.gegants.cat/caldesdestrac

Conferència: Actualitat dels clàssics literaris. Dissabte 6 a les 19 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural.

Parada de venda de roba de l’Índia. Diumenge 7 d’11 h a 14:30 h a la plaça Joan Maragall. A càrrec de l’associació El somriure dels nens. La recaptació va destinada a la construcció d’una escola i orfenat a l’Índia.

Els diumenges de la Fundació. Diumenge 7 a les 12 h a la Fundació Palau.

Xerrada: Déu meu, quin estrés! Dimecres 10 a les 17:30 h a l’Equipament de Promoció Econò-mica i Cultural

Jornades del bolet. Dissabte 13 i diumenge 14. Informació al web: www.caldetes.cat.

Marketing i vendes per a PIMES i comerços en l’era de la sobreinformació. Dimecres 17 les 17 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultu-ral. Xerrada a càrrec d’Alvaro de Guirior, neuro coach, soci director de Coach i Companyia.

Xerrada sobre el món dels pessebres. Diumen-ge 21 a les 18 h a l’Equipament de Promoció Eco-nòmica i Cultural. Organitza: Arrels Cultura.

CINEMACine club: Te doy mis ojos. Divendres 5 a les 22 h a la Sala Cultural. Versió original subtitulada.

CURSOS I TALLERSInici del taller de la memòria. Dilluns 8 a les 10:30 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. A càrrec de la Psicòloga de Serveis So-cials, Pilar de Vilar. Es realitzarà tots els dilluns. Per a més informació i inscripcions cal trucar a la Treballadora Social (93 791 00 05).

Inici del taller de suport per a persones en si-tuació d’atur. Dimarts 9 a les 16 h a la Sala Cul-tural. A càrrec de la Psicòloga de Serveis Socials, Pilar de Vilar. Es realitzarà tots els dimarts. Per a més informació o inscripcions cal trucar a la Treballadora Social (93 791 00 05).

Inici del taller per a cuidadors. Dimarts 9 a les 17:30 h a la Sala Cultural. A càrrec de la Psicòloga de Serveis Socials, Pilar de Vilar. Tots els dimarts. Per a més informació o inscripcions cal trucar a la Treballadora Social (93 791 00 05).

XIX Taller de Bonsais. Fins al 24 de juny. Dime-cres de 20 h a 22 h a la caseta de Can Muntanyà. Organitza: Amics del Bonsai.

EXPOSICIONS Dracs i colors. Maresme modernista. A l’Equi-pament de Promoció Econòmica i Cultural. Dates de l’exposició i inauguració al web www.caldetes.cat

Antoni Tàpies. Mira la mà. A la Fundació Palau. De dimarts a dissabte de 10:30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10:30 h a 14 h.

INFANTILHora del conte: Cinc Continents. Divendres 5 a les 18:30 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec de Roger Coromines.

Hora del conte: Les portes del cel. Divendres 19 a les 18:30 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec d’Ada Cusidó.

MÚSICA I DANSABall popular. Dissabtes 6 i 20 a les 19 h a la Sala Cultural. Organitza: Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat de Caldes d’Estrac.

Escola de sardanes. Diumenges 7, 14, 21 i 28 a les 11:30 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Obert a tothom.

SORTIDES I VISITESSortim a passejar. Dimecres 10, 17 . Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament.

EL MASNOU

ACTES, DIA A DIAConferència Centelles x Centelles. Divendres 5 a les 19 h a l’edifici Els Vienesos. Visita guiada a l’exposició Agustí Centelles, fotoperiodista. A càr-rec d’ Octavi i Sergi Centelles, fills del fotoperio-dista. Es podrà visitar fins al 22 de novembre.

1a Jornada de Cooperació Internacional. Dissabte 6 a les 10 h a la Sala de Conferències (Edifici Centre).

Celebració de les noces d’or. Dissabte 6 a les 12 h a la Sala capitular. Homenatge a les parelles que celebren els cinquanta anys de convivència.

Dissabtes d’Acció. Dissabtes de Play. Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 17 h a Ca n’Humet.

Exposició de pintures de Cristina Camarero. Dissabte 6 a les 18 h a Gent del Masnou. Fins al 26 de novembre.

Parlem de bolets. Dissabte 6 de novembre a les 19 h a Gent del Masnou. Taula rodona i mostra gastronòmica.

XIII Trobada Anem a Buscar Bolets. Diumenge 7 a les 8 h a la Pl. Marcel·lina de Monteys.

Reunió de la Comissió de Festes. Dilluns 8 a les 20 h a Ca n’Humet.

Club de lectura: Tannöd, el lloc del crim, d’ An-drea Maria Schenkel. Dimecres 10 a les 19 h a la Sala polivalent de l’Edifici Centre (1a planta). Di-rigirà la tertúlia l’escriptora M. Carme Roca.

Clausura de l’exposició Racons, de Xavier Ro-dés. Dissabte 13 a les 20 h a la Casa de Cultura.Veredicte del concurs Racons del Masnou i visita comentada a l’exposició.

Ple de Tardor. La lliçó. Disabte 13 a les 22 h a la Sala polivalent de Ca n’Humet.

Jornada Via Zero. Circulació del trenet. Diu-menge 14 d’ 11 h a 13.30 h al Parc Caramar.

Deixalleria mòbil. Dimarts 16 a les 10 h a l’apar-cament Amadeu I. Fins al 21 de novembre.

Festa de presentació de les Jornades per a la Memòria 2010. Divendres 19 de 23 h a 3 h a Ca n’Humet. Concert de Pennycocks (Punk’77-BCN) i Bang Bang (Neo-Rockabilly-El Masnou).

Pintada del Gernika. Dissabte 20 d’11 h a 14 h al Carrer de Sant Rafael. Activitat inclosa dins les Jornades per a la Memòria 2010.

Xerrada col·loqui: Mitjans de comunicación i democracia. Dissabte 20 a les 19 h a Ca n’Hu-met. Dins les Jornades per a la Memòria 2010.

XII Trobada d’Intercanvi de Plaques de Cava. Diumenge 28 a les 10 h al carrer de Pere Grau. Presentació i venda d’ampolles de cava Lincon amb la placa commemorativa de la trobada, on-zena de la sèrie de vaixells de la marina del 1800. Edició limitada. Altres activitats de la Trobada: Visita al parc Caramar i circuit ferroviari Alfons Aragó (el trenet de cinc polzades). Inscripcions i informació: Unitat de Promoció Econòmica.

Circulació del trenet. Diumenge 28 d’11 h a 13.30 h al Parc temàtic Caramar.

Deixalleria mòbil. Dimarts 30 a les 10 h a La Nimfa. Fins al 5 de desembre.

CINEMACinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consulteu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERSTallers per emprendre 2010. Màrqueting: punt de partida. Dimarts 9 de 16 h a 19 h a l’ Edifici Centre. Taller adreçat a persones empre-nedores i empreses. Fins l’11 de novembre. Cal inscripció prèvia a la Unitat de Promoció Econò-mica: p.economica@elmasnou.cat.

Taller d’enologia. Aprèn i gaudeix dels secrets del vi. Dimarts 9, 16 i 23 de 20 h a 22 h al carrer d’Ernest Lluch, 40 (Teià). A càrrec de l’enòleg Jordi Pujolràs (president del Comitè de Tast del Consell Reguladors de la DO Alella). Inscripció a: reserves@cella-vinaria.cat.

Taller de bijuteria. Dimecres 3, 10, 17 i 24 a les 18 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Espai obert per crear braçalets, collarets, etc., amb una tallerista especialitzada.

Taller de cuina romana. Pomona. Dijous 11 de 18 h a 20 h al carrer d’Ernest Lluch, 40 (Teià). Inscripció a: reserves@cella-vinaria.cat.

Taller de muntatge de bijuteria. Dissabtes 13 i 27 a les 10 h a l’Edifici Centre. Organitza: La Colla de l’Hort. info@sarplataygemas.com.

Taller de patchwork de Nadal. Dissabte 13 a les 10 h. Informació: pitipoc@hotmail.com.

Créixer amb tu: Una alimentació sana per als nostres fills i filles. Dilluns 15 a les 17.30 h a la Sala polivalent de l’escola bressol municipal La Barqueta. Xerrades taller adreçades a pares i mares d’infants de 0 a 3 anys. Cal inscripció.

Curs d’escriptura creativa (adults), nivell 1. Di-mecres 17 a les 19 h a la Biblioteca Pública Joan Coromines. A càrrec de Lola Andrade. Gratuït. Cal reservar plaça.

Taller de gallines de Patchwork. Dissabte 20 a les 9 h. Organitza: La Colla de l’Hort.

Taller de fimo i muntatge de les peces. Dis-sabte 20 a les 10 h a Edifici Centre.Informació: maderadefusta@hotmail.com.

Créixer amb tu : Rutines, hàbits i normes. Dilluns 22 a les 17.30 h a la Sala polivalent de l’escola bressol municipal La Barqueta. Xerrades taller adreçades a pares i mares d’infants de 0 a 3 anys. Cal inscripció prèvia.

Créixer amb tu : Taller de massatge infantil. Dilluns 29 a les 17.30 h a la Sala polivalent de l’escola bressol municipal La Barqueta. Xerrades

taller adreçades a pares i mares d’infants de 0 a 3 anys. Cal inscripció prèvia.

EXPOSICIONSAgustí Centelles, fotoperiodista. Fins al 22 de novembre a l’edifici Els Vienesos. Visita guiada divendres 5 a les 19 h.

Exposició de pintures de Cristina Camarero. Fins al 26 de novembre a Gent del Masnou. In-auguració dissabte 6 a les 18 h.

Racons. Fins al 13 de novembre a la Casa de Cultura. Quadres dedicats al Masnou del pintor masnoví Xavier Rodés. Clausura de l’exposició dissabte 13 a les 20 h.Veredicte del concurs Ra-cons del Masnou.

INFANTILTitelles: El vestit nou. Dissabte 6 de 17 h a 19.30 h a l’edifici Els Vienesos. Espectacle familiar basat en el conte El vestit nou de l’emperador. Berenar de comerç just.

Infants al Parc. Diumenge 7 de 12 h a 13.30 h a la Pl. Ramon i Cajal. Construïm joguines amb material reutilitzable i juguem amb jocs gegants. iumenge 14 de 12 h a 13.30 h al Parc de la Nimfa. Construïm instruments amb material reutilitza-ble. Taller de percussió. Circuït rodat.

Contacontes al Museu. Ençà i enllà, contes i sons d’arreu del món. Divendres 12 a les 18 h al Museu Municipal de Náutica del Masnou. Activi-tat adreçada a infants de 3 a 9 anys.

Jo també cuino. Taller de cuina per a infants de 3 a 11 anys. Dissabtes 13 i 27 d’11.30 h a 13 h a l’escola bressol municipal La Barqueta. Es faran 2 grups segons edats. Places limitades, cal inscriu-re’s a la Regidoria d’Infància.

Espectacle infantil: Pam i Panki, els drets dels infants. Diumenge 14, 11 h al carrer d’Ernest Lluch, 40 (Teià). Amb les pallasses d’Alaigua Teatre.

Teatre familiar: La pastisseria i els follets. Diu-menge 14 a les 18 h a Ca n’Humet.

Manualitats sobre la biodiversitat per a pú-blic infantil. Divendres 19 a les 18 h a la Sala polivalent de l’Edifici Centre (1a planta). Activi-tat emmarcada dins la Setmana de la Ciència a Catalunya 2010. Activitat adreçada a infants de 6 a 12 anys. Places limitades. Cal reservar plaça.

Espai Petita Infància, per infants de 0 a 3 anys. Dissabte 20 a les 11 h a l’escola bressol municipal La Barqueta. Espai amb jocs i materials tous on podreu conèixer i intercanviar experiències amb mares i pares d’infants de Criança Dolça.

Conte + taller + xocolatada Passegem pel món. Dissabte 20 a les 18 h a l’escola bressol munici-pal La Barqueta. A càrrec de Mon Mas.

Infants al Parc. Diumenge 21 d’11.30 h a 13.30 h a la Pl. Espanya. Taller de bijuteria i comple-ments. En cas de pluja es farà a Ca n’Humet.

Contacontes : Quins contes més bèsties. Dissab-te 27 a les 18 h a l’escola bressol municipal La Barqueta. A càrrec de Noemí Cavaller.

Taller d’epigrafia llatina. Diumenge 28, 11 h al carrer d’Ernest Lluch, 40 (Teià). Inscripció a: reserves@cella-vinaria.cat. A partir de 8 anys.

SORTIDES I VISITESCastanyada al Garraf. Dimecres 17 a les 8 h. Info i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet..

Visita al Museu Cusí de Farmàcia. Dissabte 20 de 10 h a 14 h a Laboratoris Alcon (Camil Fabra, 58). El nucli central del Museu és una farmàcia del segle XVIII. També hi ha la biblioteca, amb més de 10.000 volums, i diferents col·leccions re-lacionades amb la farmàcia i la medicina. Cal fer reserva prèvia a jordi.dolz@alconlabs.com.

TEATRETeatre: Hacia Otóntoron. Dissabte 20 a les 21 h a Ca n’Humet (sala polivalent). Amb Ángela Mesa i Xaby Cámara. Activitat inclosa dins les Jornades per la Memòria 2010.

Teatre: Diumenge amb lletres. Diumenge 28 a les 19 h a Gent del Masnou. Vetllada artística, literària, musical...

MATARÓ

ACTES, DIA A DIAMonogràfic. Parlem del piano en el bicentenari de Schumann i Chopin. Dimarts 2, 9, 16, 23 i 30 a les 18 h a Can Palauet. A càrrec de Joan Vives, mú-sic, locutor-redactor de Catalunya Música i divulga-dor musical. Dimarts 9: La veu dels nous temps: el piano romàntic. Dimarts 16: Fréderic Chopin (1810-1849). El pianisme integral. Dimarts 23: Robert Schumann (1810-1856). El pianisme lliure al servei de la poètica romàntica. Dimarts 30: El piano, ins-trument de percussió? (de Debussy a Cage).

Els dijous del MEM. Crisi econòmica i formació professional. Dijous 4 a les 19 h a la Sala d’actes de Caixa Laietana. A càrrec d’Oriol Homs, sociò-leg, director general de la Fundació Cirem i ex-pert internacional sobre formació professional.

Fira mercat de tardor. Dissabte 6 i diumenge 7 a la Pl. de l’Ajuntament.

El Tramvia de Mataró, retorna restaurat. Dis-sabte 6 a les 12 h a la Pl. de Santa Anna. Festa popular i xocolatada.

Inauguració de l’exposició Juli Moragas: pin-tures. Dissabte 6 a les 19.30 h al Casal l’Aliança. Fins al 27 de novembre.

XV Diada castellera dels Capgrossos de Mataró. Diumenge 7 a les 12 h a la Pl. de Santa Anna. Amb els Castellers de Sants i els Marrecs de Salt. A les 9.30 h a la pl. Sta. Maria: Matina-des. A les 10 h a la seu de Capgrossos: Esmorzar. A les 11.15 h des de la seu de Capgrossos: Cerca-vila. Després de l’actuació de la Diada, dinar a la Residència Sant Josep, espectacle de la Canalla, festa i ball i passi de DVD.

Monogràfic musical: Música sublim segles XVI i XVIII. Dilluns 8, 15 i 22 h a les 18 h a Les Esman-dies Casal de Barri.

125 anys de Missió a l’Àfrica. Dimecres 10 a les 20 h a la Sala d’actes de Caixa Laietana. Conferència a càrrec de F. Ramos, M. Mañach i M. Montells, missioneres de la Immaculada Concepció.

Com ser infeliç? Dijous 11 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Conte per a adults a càr-rec de Carles Alcoy. Festival Multipolar.

Els dijous del MEM. Models familiars, models educatius. Dijous 11 a les 19 h a la Sala d’actes de Caixa Laietana. A càrrec de Cristina Brullet, doctora en sociologia, llicencidada en Pedagogia i Filologia Hispànica.

Les xarxes socials, un nou espai públic per al ca-talà. Dijous 11 a les 20 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Conferència a càrrec d’Anton Ferret Baig.

La lectura. Dijous 11 a les 20.30 h a l’Escola Pia de Mar. A càrrec d’Emili Teixidor.

VII Setmana Cultural Cerdanyola. Del 12 al 21.

Festa Major de la cultura tradicional catalana. Divendres 12 a les 15.30 h a la Pl. de José López Miravete.

Inauguració de l’exposició L’art de la geologia, de Maria Oms. Divendres 12 a les 19.30 h a la Sala-taller de la Presó. Fins al 5 de desembre.

3r Simpòsium sobre promoció i difusió de la cultura tradicional catalana. Dissabte 13 a les 10 h al Centre Cívic Pla d’en Boet.

Festa índia de la tardor. Dissabte 13 a les 17 h a la Pl. de l’Ajuntament.

Visita a l’exposició: Destrucció, espoli i salvaguar-da del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Dissabte 13, 19 h, Ca l’Arenas.

Presentació de l’Agenda Llatinoamericana 2011. Dilluns 15, 19.30 h, Centre Cívic Pla d’en Boet.

Inauguració de l’exposició Nous camins. Qua-dres de Catherine Lorton. Dimarts 16 a les 20 h a Gal-Art. Fins al 6 de desembre

Llegeix amb nosaltres: Adreça desconeguda, de Kressmann Taylor. Dimecres 17 a les 19 h a la Bi-blioteca Pompeu Fabra. Activitat literària. 3r cicle de tertúlies de lectura fàcil: Nivell intermedi.

L’acció de Joaquim Folch i Torres en la salvaguar-da del patrimoni del Museu d’Art de Catalunya. Dimecres 17 a les 19.30 h a Ca l’Arenas. Xerrada emmarcada dins el cicle Art i Guerra, a càrrec de Mercè Vidal Jansà, professora d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.

Inauguració de L’art es menja. Dijous 18, 17 h al Mercat de la pl. de Cuba. Fins 4 de desembre.

Recital poètic tardor: Heroïnes quotidianes. Dijous 18 a les 19 h a al Biblioteca A càrrec de la Cia. Delícies. Adelaida, veu i Jordi, saxo.

Els dijous del MEM. Potenciar la resiliència des de l’escola. Dijous 18 a les 19 h a la Sala d’ac-tes de Caixa Laietana. A càrrec de Jorge Barudi, neuropsiquiatra y terapeuta familiar, director del Centro EXIL de Barcelona e Instituto IFIV i autor de nombrosos llibres sobre el tema.

XVI Cicle Llegir la literatura. De Joan Maragall a Màrius Torres. Dijous 18 i 25 a les 20 h a Òm-nium Cultural. Dijous 18: Una veu encara viva. Maragall i la poesia popular. A càrrec de Tònia Passola. Dijous 25: Josep Carner i la dignitat li-terària d’un dels clàssics de la poesia catalana. A càrrec de Jaume Aulet.

XXVIII Setmana de Música Antiga. Divendres 19 a les 19 h al Museu Arxiu de Santa Maria. El cant de les pedres: els sons d’una catedral al llarg de l’Edat Mitjana. Conferència de Màrius Bernadó.

Inauguració de l’exposició Sueños de semilla, de Nieves G. Nau. Divendres 19 a les 19.30 h al Col·legi d’Aparelladors. Fins al 19 de desembre

Presentació del catàleg i conversa entorn la CAPS.A. Divendres 19, 19.30 h a Can Palauet.

Inauguració de l’exposició de gravats de Núria Hurtado. Divendres 19 a les 20.30 h al Centre Cívic de Cerdanyola. Fins al 30 de novembre.

4t mercat d’intercanvi de punts de llibre. Dis-sabte 20 d’11 h a 13 h a la Biblioteca.

VI trobada gegantera de tardor. Dissabte 20 a les 17.30 h al Col·legi Cor de Maria.

Presentació de la guia De bon rotllo. Dimarts 23 a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra.

Llegeix amb nosaltres: L’odissea, d’Homer, versió de Joan Alberich. Dimecres 24 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. 2n Cicle de tertúlies de lectura fàcil: Nivell elemental.

50è aniversari de la inauguració de la Capella del Sagrament. Dimecres 24 a les 20 h a l’es-

glésia de Santa Anna. Recital de poesia religiosa amb acompanyament musical, a càrrec de Josep Maria Cusachs.

Recital poètic Tardor: Maragall íntim. Dijous 25 a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. A càrrec de Georgina Cardona, veu i Pep Poblet, saxos.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. Dijous 25 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fa-bra. Xerrada-debat per analitzar científicament les dades de concentració de CO

2 atmosfèric que

s’estan recollint a Mataró.

Els dijous del MEM: Immigració, canvi de cicle, nous reptes. Dijous 25 a les 19 h a la Sala d’ac-tes de Caixa Laietana. A càrrec d’Oriol Amorós, secretari per a la Immigració del Departament d’Acció so de Catalunya.

III Trobada de Gegants de la Colla de Gegan-ters de Laietània. Divendres 26 a les 19.30 h i dissabte 27 a les 17 h a la Plaça de Santa Maria.

Inauguració de l’exposició: Taller de gravat. Divendres 26 a les 20 h a l’Espai f . Fins al 6 de febrer de 2011.

Sopar i lliurament premis Mega Porra Castellera 2010. Divendres 26, 21 h a la seu de Capgrossos.

50è aniversari de la inauguració de la Capella del Sagrament. Dimecres 27 a les 20 h a l’Esglé-sia de Santa Anna.

Fira de pessebres i ornaments de Nadal. Del 27 novembre al 23 desembre a la Pl. Santa Anna.

Monogràfic musical: Música sublim segles XVI i XVIII. Dilluns 29, 18 h Les Esmandies Casal.

CINEMACinema al Foment Mataroní. Consulteu la pro-gramació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

CURSOS I TALLERSTaller d’auto enregistrament. Divendres 5. Or-ganitzat pel Centre de Formació Tres Roques amb ol·laboració de la Casa de la Música de Mataró.

11è curs de bolets. Dies 8, 9, 10 i 11 de novem-bre a l’Espai F de 19.30 h a 21 h i el dia 13 de novembre sortida matinal al camp. Inscripcions gratuïtes a imac@ajmataro.cat.

Escola de Castells. Dimarts 9,16, 23 i 30 de 20 h a 22.30 h a la seu dels Capgrossos.

Taller de Castells. Divendres 12 a les 18.30 h a Escola del Pi (c/Dalí s/n, Dosrius).

Taller dins el programa Mataró fa recerca so-bre el canvi climàtic. Diumenge 14 de 9 h a 14 h, punt de trobada al passeig del Callao s/n. Inscrip-cions gratuïtes a imac@ajmataro.cat.

Taller d’iniciació a la informàtica. Dilluns 15, 22 i 29 de 10.30 h a 12 h a Centre de Cultura Caixa Laietana.

Taller d’imatge digital I. Dimecres 24 de 17.30 h a 19.30 h a Centre de Cultura Caixa Laietana.

Laietana Net i Laietana Borsa. Dimarts 30 d’11 h a 12 h a Centre de Cultura Caixa Laietana.

Taller de la memòria. Dimecres i divendres de 17 h a 18.30 h a Espai Caixa Laietana.

EXPOSICIONSEl català és Chévere. Del 2 al 23 de novembre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Vell, o bell? Les mil cares de la brossa. Del 4 al 27 de novembre a Tres Roques Centre de Forma-ció Permanent.

26a exposició de bolets del Maresme. Del 6 al 14 de novembre a Espai F. Sortida oberta a tothom que vulgui col·laborar en la recol·lecció de bolets per l’exposició dissabte 6 a les 8 h al passeig del Callao s/n.

Juli Moragas: pintures. Del 6 fins al 27 de no-vembre al Casal l’Aliança. Inauguració dissabte 6 a les 19.30 h.

Nous camins. Quadres de Catherine Lorton. Del 16 de novembre fins al 6 de desembre a Gal-Art. Inauguració dimarts 16 a les 20 h.

L’art es menja. Del 18 de novembre fins al 4 de desembre al Mercat de la pl. de Cuba. Inaugura-ció dijous 18 a les 17 h.

Sueños de semilla, de Nieves G. Nau. Del 19/11 fins al 19/12 al Col·legi d’Aparelladors. Inaugura-ció divendres 19 a les 19.30 h.

Exposició de gravats de Núria Hurtado. Del 19 fins al 30 novembre al Centre Cívic de Cerdanyola. Inauguració Divendres 19 a les 20.30 h.

100 anys d’estelada. Del 22 de novembre al 3 de desembre a Òmnium cultural.

La vaca cega i altres poemes de Joan Maragall. Del 24 de novembre al 23 de desembre a la Bibli-oteca Pública Pompeu Fabra.

Ara ve Nadal. Del 26 de novembre al 16 de ge-ner a l’Ateneu Caixa Laietana.

Taller de gravat. Del 26 de novembre fins al 6 de febrer de 2011 a l’Espai F. Exposició col·lectiva dels alumnes del Taller de gravat de l’IMAC del curs 2009/2010 i la participació d’artistes gra-vadors provinents de la Catalunya Nord a través de la Biblioteca de Ceret. Inauguració divendres 26 a les 20 h.

L’art de la geologia, de Maria Oms. Fins al 5 de desembre a la Sala-taller de la Presó. Inaugura-ció divendres 12 a les 19.30 h.

37TRIBUNAmaresme

Works 1992.2009, de Miquel Arnal. Fins al 7 de novembre a Ateneu Caixa Laietana. Àmbit zero. Fotografies.

Borgit. Quadres d’Imma Banet. Fins al 9 de no-vembre a Gal-Art.

Keiko Ogawa, pintures. Fins al 15 de novembre al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Inauguració divendres 15 a les 19.30 h.

Quadres de Margarita Riera. Fins al 15 d’octu-bre a Gal-Art.

Sàhara, una realitat. Fins al 21 de novembre a la sala d’exposicions de Caixa Laietana. Fotografies de Xènia Solà i Albert Canalejo.

CAPS.A.- la literatura i l’art - mataró 1982-1985. Fins al 28 de novembre a la sala d’exposi-cions de Can Palauet. Artistes: J. M. Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon. A cura de Pilar Bonet. La CAPS.A. és una de les primeres revistes objecte a nivell estatal que neix a principis dels 80. Es va presentar a diferents ciutats de Catalunya involu-crant-hi diferents col·lectius i artistes.

Art i guerra. Primera planta fins al 10 de setem-bre de 2011: Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Dissabte 13 a les 19 h visita guiada a càrrec d’Assumpta Montellà, comissària de la mostra. Al Menjador fins el 12 de desembre: El Baptisteri de Sant Josep i els primers encàrrecs d’escultura religiosa (1944-1948), de Jordi Are-nas. Sala 1 fins al 12 de desembre: Mans cridant, de Pere Fradera. Sala 2 i La galeria fins al 12 de desembre: WARLIKE, Atles d’un món difícil. Exposició col·lectiva comissariada per Jordi Font Agulló i Magdala Perpinyà, i organitzada i produ-ïda per l’IMAC. Amb la projecció de Más muertas vivas que nunca de Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto i les pel·lícules Plan Rosebud 1: La escena del crimen i Plan Rosebud 2: Convocando a los fantasmas, de Maria Ruido.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició so-bre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesura-dor del CO

2 atmosfèric, instal·lats a Mataró, dins

el Projecte Europeu Carboschools+.

INFANTILEls dijous a la biblio: El país de la tardor, de Xavier Blanch. Dijous 4 a les 17.30 h a la Bibliote-ca Caixa Laietana.

Club gomet vermell. Dijous 4, 11, 18 i 25 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Et convido a casa! Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 18 h a Ca l’Arenas. A partir de 5 anys.

Taller El poblet dels follets i els xampinyons rodamóns. Diumenge 7 de 10 h a 14 h a la pl. de l’Ajuntament. A càrrec de Gest Lúdic l’Obrador.

L’hora del conte. 13è aniversari de la bibliote-ca. Dimarts 9 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Conte Negra Nit, de Dorothée de Monfreid. A càrrec de Mercè García.

L’hora del conte: Nino, el rey de todo. Dimecres 10 a les 18 h a la Llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: L’Amèlia vol un gos, de Tim Bowley. Dijous 11 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana.

Festa Infantil. Dissabte 13 a les 17 h a seu dels Capgrossos.

No toquen mis manos. Diumenge 14 a les 12 h al Casal l’Aliança. Espectacle d’ombres xinesses.

L’hora del conte. 13è aniversari de la biblioteca. Dimarts 16 a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fa-bra. Conte d’aniversari. A càrrec de Blai Senabre.

L’hora del conte: Com reconèixer un monstre. Dimecres 17 a les 18 h a la Llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: Una de nassos,de Ma. Àngels Gil. Dijous 18 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana.

El rodamón, un viatge màgic. Diumenge 21 a les 18 h al Teatre Monumental.

L’hora del conte. 13è aniversari de la bibliote-ca. Dimarts 23 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Històries de l’almanac. A càrrec de La Tabola.

L’hora del conte: A prop. Dimecres 24 a les 18 h a la Llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: Carlota a l’internat, de Pierre Le Gall i Éric Héliot. Dijous 25 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana.

L’hora del conte. 13è aniversari de la bibliote-ca. Dimarts 30 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. La gran fàbrica de les paraules, d’Agnès de Lestrade. A càrrec de Josep Roca.

MÚSICA I DANSAMaria Rodés. Dijous 4 a les 21.30 h a Cafè Cul-tural El Dau.

Guadalupe Plata + Fuckin’ Bollocks. Dijous 4 a les 23 h a la sala petita del Clap.

Músics de casa 2. Divendres 5 a les 20.30 h al Foment Mataroní. Concert benèfic.

Very Pomelo. Divendres 5, 23 h a la sala petita del Clap. Grup del Mes de les Cases de la Música.

Dual + André Ventura. Dissabte 6 a les 23 al Clap. Cicle col·lectiu del músics del Maresme.

Ballem en família. Diumenge 7, 11 h, Can Gassol.

Ivette Nadal. Dijous 11, 21.30, Cafè Cultural El Dau.

New Wave Band + Jacobo Sellarés. Dijous 11 a les 22 h a la sala petita del Clap. Banc de Proves.

The New Raemon + Joan Colomo. Divendres 12 a les 23 h a la sala gran del Clap. Dues propostes de l’escena indie catalana.

XXVIII Setmana de Música Antiga. Dissabte 13 a les 20.30 h al Foment Mataroní. Els plaers de les muses: la música i la dansa. Amb Diatessaron.

Belmonte. Dissabte 13 a les 21 h al Teatre Mo-numental. Espectacle de dansa de la Cia. Gela-bert-Azzopardi.

Gossos. Dissabte 13 a les 23 h a la sala gran del Clap. Presenten el seu darrer treball.

Concert de tardor. Diumenge 14 a les 12 h al Teatre Monumental. Amb Coral La Nota i Banda de l’Agrupació Musical del Maresme. Música pop dels 70, bandes sonores dels 80. Gratuït.

XXVIII Setmana de Música Antiga. Diumenge 14 a les 18 h a la Basílica de Santa Maria. The Fairy Queen - Una masque de Henry Purcell. Amb Sali Cervià i Llorenç Blasi, narradors; Laia Frigolé i Olga Miracle, sopranos; German de la Riva, ba-ríton; el Cor Ciutat de Mataró, sota la direcció de Jordi Lluch; i el Conjunt Barroc del Cafè.

El Niño de la Hipoteca. Diumenge 14 a les 20.30 h a Cafè Cultural El Dau.

Lulú. Dimarts 16 a les 20 h al Teatre Monumen-tal. Retransmissió en directe des del Gran Teatre del Liceu d’aquesta òpera en tres actes. Entrada gratuïta. Limitada a l’aforament.

Litus. Dijous 18, 21.30 h al Cafè Cultural El Dau.

(Lo:Muêso) + Two Dead Cats. Dijous 18 a les 23 h a la sala petita del Clap.

Delafé y Las Flores Azules. Divendres 19 a les 23 h a la sala gran del Clap.

Nova Orquestra Simfònica. Dissabte 20, 21 h al Teatre Monumental. Concert amb repertori de Lied català, òpera, sarsuela i cançò napolitana.

Blues de Circ. Dissabte 20, 22.30 h a la sala gran del Clap. Una aposta per la música en directe i les arts escèniques amb sis acròbates i cinc músics.

Discconcert: Dabaucabuc. Diumenge 21 a les 17.30 h al Clap. Jove formació rumbera.

XXVIII Setmana de Música Antiga. Diumenge 21 a les 18 h a la Basílica de Santa Maria. Danses de vells i nous móns. Amb Rafael Bonavita.

Josep Thió. Diumenge 21, 20.30 h, Cafè El Dau.

Show must go on. Dimarts 23 a les 10 a la sala gran del Clap. Alumnes de l’IES Thos i Codina as-sistiran a aquesta audició sobre la historia de la música moderna. Organitza: Buch Música.

Concert de Santa Cecília. Audició d’alumnes. Dimarts 23 a les 18 h a l’Auditori La Saleta.

Rojas. Dijous 25, 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

Fizzy Rock Band + Sickbeat. Dijous 25 a les 22 h a la sala petita del Clap. Banc de Proves.

Quartet vocal Ègara i Joan Casals, orgue. Dis-sabte 27, 18 h, Monestir Immaculada Concepció.

XXVIII Setmana de Música Antiga. Diumenge 28 a les 18 h a la Basílica de Santa Maria. El carnaval de Madrid (delícies ibèriques del segle XVIII). Amb Rubato Appassionato.

El cantar del arriero. Diumenge 28 a les 18 h al Foment Mataroní.

Dani Flaco. 28, 20.30 h a Cafè Cultural El Dau.

SORTIDES I VISITESLes seccions del Museu Arxiu de Santa Maria. Dissabte 6, 18 h al Museu Arxiu de Santa Maria.

Ruta Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Dis-sabte 6 a les 10 h a l’Ajuntament.

Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Dissabte 13 a les 19 h a Ca l’Arenas. Visita guiada a càrrec d’Assumpta Montellà.

Ruta per la història de Mataró. Diumenge 14 a les 11 h a l’Ajuntament.

El Modernisme a Mataró. Diumenge 28 a les 11 h a l’Ajuntament.

Vil·la romana de Torre Llauder. Tots els dissab-tes a les 12 al Clos Arqueològic de Torre Llauder.

Vil·la romana de Torre Llauder. Tots els dissab-tes a les 13 al Clos Arqueològic de Torre Llauder.

Ruta audioguiada per Mataró i Ruta comercial audioguiada. Cada dia de la setmana des de l’Oficina de Turisme (La Riera, 48). Informació: turisme@ajmataro.cat.

Una volta pel món del gènere de punt. Tots els dijous de 15 h a 19 h, Fundació Jaume Vilaseca.

TEATRECompanyia Endavant Teatre. Dissabte 6 i 20 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

Memorias de un Chicokiller. Dissabte 13 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

El mal menor. Divendres 19 a les 21 h a Can Gas-sol. De loscorderos s.c.

Mort, l’obra. Diumenge 21 a les 18.30 h al Fo-ment Mataroní. De la Cia. Paradoxa

Adulteris. 12 i 19 a les 21.30, 13 i 20 a les 21.30 h i 14 i 21 a les 18.30 h a la Sala Cabañes.

Natale in casa cupiello. Divendres 26 a les 21 h al Teatre Monumental. D’Eduardo de Filippo.

Direcció: Oriol Broggi. Una de les comèdies de l’any, segons la crítica i el públic. A les 19 h Café amb menbres de la cia.

Monòlegs, Ja som aquí! Pep Rubio i Carlos Pé-rez. Dissabte 27, 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAXIV Exposició i tast de bolets. Dissabte 6 i diu-menge 7 a les 11 h a la SC Sant Jaume.

Inauguració Exposició d’oli i acrílic MIRADES, de Pilar Chamorro. Divendres 12 a les 19 h l’Espai Arts i Lletres de Sant Jaume. Oberta fins al 21 de novembre.

Converses de tardor. Divendres 12 a les 20 h la Sala l’Orfeó. Xerrada sobre Intel·ligència Emocio-nal, a càrrec del psicòleg Sr. Jaume Martí.

Assemblea de Premià de Dalt Decideix!. Dissab-te 20 a les 12 h al Teatre de Sant Jaume.

Tertúlia El cultiu de la planta ornamental a Premià de Dalt. Dissabte 20 a les 19 h a Corma. Els contertulians seran Jaume Riera, Joan Roig, Ricard Puig, Jaume Rexach, Josep M. Llanas.

Festa Oncolliga: Festa solidària contra el càn-cer. Diumenge 21, 10 h al pati de Sant Jaume.

Celebració dels Aniversaris de Matrimoni. Di-nar de germanor. Diumenge 21 a les 12.30 h. Noces d’or i d’argent, i números remarcables, com 30 o 40 anys. Més informació a la Parrò-quia de Sant Pere.

Xerrada contra la violència de gènere. Dime-cres 24 a les 20 h a la Sala l’Orfeó. Lectura del manifest contra la violència de gènere. Dijous 25 a les 20 h a la plaça de la Fàbrica.

Inauguració de l’exposició de pintura Art ver-sus Art d’Enric Vila i Joan Pasqual. Divendres 26 a les 19.30 h al Museu de Premià de Dalt. Fins al 30 de gener de 2011. Grup de lectura sobre El Malandrín Blanco, Divendres 26 a les 20 h a la Sala l’Orfeó.

Lliurament dels Premis Literaris Marià Manent i Valerià Pujol. Dissabte 27 a les 20 h a la Sala l’Orfeó.

CINEMACicle de cinema dedicat a les dones. Divendres 19 i dissabte 20, 21.30 h, Teatre de Sant Jaume.

Cinema en català My Way, de José Antonio Sal-got. Dissabte 27, 22 h al Teatre de Sant Jaume.

CURSOS I TALLERSTaller de Feng Shui. Dimecres 10 a les 18.30 h a la Biblioteca. A càrrec de Carme Navarro.

Cursos i tallers de la regidoria de Cultura. Dibuix i pintura, tai txi, txi kung, tapping, salsa cubana, bricolatge, horticultura... Informació: Oficina d’Atenció al Ciutadà. Tel. 93 693 15 15.

AAVV Barri del Remei. Country, labors, manua-litats... Tel.93 751 23 30

AAVV barri Santa Anna Tió. Punt de creu, gan-xet i quadres tridimensionals. Activitats gratuïtes i obertes a tothom. Tel.: 93 751 00 79 (Conchi).

Associació de la Gent Gran. Tallers, classes for-matives i varietat de cursos. Tel.: 93 751 31 87.

Gimnàs del Poliesportiu. Aeròbic, balls de saló, fitness, hazz, jazz funky, hip hop, manteniment... Informació i inscripcions: 93 752 37 99.

Societat Cultural Sant Jaume. Cursos teatre in-fantil, ball en línia, idiomes... Tel.: 93 751 69 10.

EXPOSICIONSExposició d’oli i acrílic MIRADES, de Pilar Chamorro. Fins al 21 de novembre a l’Espai Arts i Lletres de Sant Jaume.

Art versus Art d’Enric Vila i Joan Pasqual. Fins 30 de gener de 2011 al Museu de Premià de Dalt.

Alimentum. Menjar i beure en època romana. Fins 14/11 al Museu de Premià de Dalt.

Exposició de fotos de Premià de Dalt. Abans i ara. 1910-2010. Durant tot l’any al bar restau-rant Sindicat.

INFANTILCinema infantil en català: ICE AGE 3 L’origen dels dinosaures. Diumenge 7, Teatre Sant Jaume.

Teatre infantil: El soldadet de plom, de Festuc teatre. Diumenge 21 a les 18 h al Teatre de Sant Jaume.

MÚSICA I DANSADanses del Món. Dissabte 6, 11.30 h al Teatre de la SC Sant Jaume. Castanyada de danses. Concert de tardor. Diumenge 14, 17.30 h a la Sala l’Orfeó. A càrrec del Cor de Cambra del Maresme.

Concert de professors. Dimarts 23 a les 17.30 h a l’auditori de Can Figueres. Per a nens de 4 a 7 anys. Han de venir acompanyats d’un familiar.

Concert de professors dedicat a la Rosa Bel amb motiu de la seva jubilació. Dimarts 23 a les 19.30 h a l’auditori de Can Figueres.

PREMIÀ DE MAR

ACTES, DIA A DIAXerrada amb Albert Sánchez Piñol. Dijous 4 a les 19 h a la sala Salvador Moragas de la Bibliote-ca Martí Rosselló i Lloveras.

2a Nit de la Poesia. Divendres 5 a les 20.15 h al Centre Cívic. Recital de poemes a càrrec de poe-tes premianencs amb l’acompanyament musical de Domènec Carrillo.

Lectures en veu alta. Dimarts 9, 16, 23 i 30 a les 18.30 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Es llegirà La invención de los derechos humanos de Lynn Hunt, dirigit per Mar de Dones.

Internet segura. Dimecres 10 a les 18 h a la Bibli-oteca Martí Rosselló i Lloveras. Xerrada especial-ment adreçada a pares i educadors. A càrrec de la Policia de la Generalitat – Mossos d’esquadra.

Setmana de la Ciència. Diumenge 14 a les 11 h al Museu de l’Estampació. Jornada de portes obertes amb visites guiades a l’exposició perma-nent, dedicada a la història, ciència, tècnica, art i disseny d’estampació, i a l’exposició temporal Quipu. El llenguatge dels nusos.

Massatge sonor. Dissabte 20 a les 11 h al Taller de Ioga (Dr. Fleming, 22). Utilitzant el poder curatiu del so del bols de quars i tibetans, el diggeridoo, etc.

Presentació de les Coincidències insòlites. Diu-menge 21 a les 12 h al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Dos objectes del Museu de l’Estampació de Premià de Mar i el Museu de la Pell d’Igualada que estan relacionats entre sí: un paper estampat del segle XIX i un guadamassil de cuir estampat.

El respeto y la dinámica de grupos. Dimecres 24 a les 19.15 h al Centre Cívic. Conferència a càrrec de Rafael Suárez Júdez.

Inauguració de l’exposició Marques de fàbrica estampades. Un record a Josep Ratera. Diu-menge 28 de novembre a les 12 h al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

CINEMACinema al Patronat Teatre. Consulteu la progra-mació de cinema a la cartellera del Patronat o a la pàgina www.patronat.voluntariat.org.

CURSOSMaster class: En harmonia amb la tardor amb ioga i chi kung. Divendres 12 a les 19 h al Taller de Ioga (Dr. Fleming, 22). L’objectiu del taller és mostrar com el ioga i el chi king ofereixen eines per estar en harmonia amb les estacions, aconse-guint un major benestar físic, mental i espiritual.

Curs d’introducció al teixit precolombí. Dissabte 27 i diumenge 28 al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Introducció als telers, interpretació dels gràfics, preparació de l’ordit, els llisos, pràctica de disseny i realització de dissenys etnogràfics.

EXPOSICIONSExposició d’Antoni Torrents. Del 5 al 14 de novembre a la sala Premiart. Pintures a l’oli de l’artista premianenc.

Fòssils. Del 18 de novembre al 2 de desembre al Centre Cívic.

Exposició de Francesc Puig. Del 19 al 28 de no-vembre, a la sala Premiart. Pintures acrílics de l’artista de Premià de Dalt.

Quipu. El llenguatge dels nusos. Fins el 20 de novembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Recorregut per l’art de teixir amb nusos. Mostra els treballs tèxtils de l’artesana premia-nenca Pilar Roch, que recupera tècniques i oficis del passat.

Marques de fàbrica estampades. Un record a Josep Ratera. Des del 28 de novembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Mostra una col·lecció de motlles d’estampació i motllades, en una retrospectiva d’homenatge a Josep Ra-tera, creador de la Fundació Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil (CRIT).

INFANTILEl mag dels colors. Diumenge 14 a les 12 h al Museu de l’Estampació. Contacontes i joc a càrrec de M. Àngels Gil, contacontes i escripto-ra. La sessió se centrarà en els colors i el dibuix. També es practicarà l’estampació amb diferents tipus de verdures, hortalisses i fulles. Tot seguit: Taller d’estampació i tintura. La biodiversitat al Museu: experimentem amb colorants naturals i recuperem tècniques antigues de tintura.

MÚSICA I DANSAV Festival de Música de l’Associación Grupo de Ayuda Mútua contra la ansiedad y depresión. Dissabte 27 a les 17 h a la sala d’actes del Centre Cívic. Concerts a càrrec de la Sant Andreu Jazz Band i de Marc Sarreto i Clàudia Dube: quan la incapacitat és inferior al poder de superació. Acte presentat per Anna Hernández, periodista i directora de “Catalunya sense barreres” de Ràdio Estel.

DESTAQUEM

Mirades al món. 3esJornades de CooperacióALELLA. Del 18 al 21 de novembre.

Dijous 18 a les 20 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia: Presen-tació de les jornades. amb Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament i director d’Intermón Oxfam, i David Llistar, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització i autor del llibre Anticoope-ración. Divendres 19 a les 20 h a Can Manyé: Cinefòrum. Crudo, el verdadero precio del petróleo. Dissabte 20 a les 11 h a Can Lleonart: Taller. Som els éssers humans egoistes? A càrrec d’Arcadi Navarro, vicedirector Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC). A les 18 h a Can Lleonart: Xerrada. Les dones d’El Salvador: una lluita exemplar. A càrrec de Fara González, becada amb una estada solidària. Diumenge 21 a les 11 h a la plaça de l’Ajuntament: Presentació dels projectes desenvolupats amb el suport de l’Ajuntament. A les 11.30 h: Xocolatada popular de comerç just. A les 12h: Espectacle infantil. Del 5 al 21 de novembre a Can Manyé: Exposició Transicions fragmentades, de Birte Pedersen.

Setmana de la CiènciaPREMIÀ DE MAR. Diumenge 14 a les 11 h al Museu de l’Estampació

Jornada de portes obertes. A les 12h, conte i joc “El mag dels colors” a càrrec de M. Àngels Gil. Tot seguit, taller d’estampa-ció amb matèries vegetals i de les 11 a les 14h, visites guiades al museu i exposició Quipu. El llenguatge dels nusos.

GossosMATARÓ. Dissabte 13 a les 23 h a la sala gran del Clap.

Presenten el seu darrer treball titulat Dia 1. Els manresans ja compten amb quinze anys de trajectòria. Dia 1 és el seu desè treball d’estudi, cuinat amb calma, però amb un excel·lent re-sultat. El seu darrer disc és un cant a l’optimisme en un temps de crisi, on plantegen un discurs positiu davant dels proble-mes que ens envolten.

Agustí Centelles, fotoperiodistaEL MASNOU. Fins al 26 de novembre a l’edifici Els Vienesos.

Conferència Centelles x Centelles, a càrrec d’ Octavi i Sergi Centelles, divendres 5 a les 19 h.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

38TRIBUNAmaresme

les 19.15 h a l’Escola de Música. Can Caralt.

SORTIDESXIX Marxa Viladrau-Llavaneres. Dissabte 13 a les 4 h al passeig de Jaume Brutau, davant del CAP.Tradicional travessa pels parcs naturals del Montseny i el Montnegre-Corredor. Data límit d’inscripció: dimecres 10.Preu: 33€. Inclou au-tocar, avituallaments, dinar d’escudella i carn d’olla, cotxe escombra i obsequi. La festa acaba amb un pica pica al Casal de Llavaneres inclòs també en el preu.

SANT VICENÇDE MONTALT

ACTES, DIA A DIAClub de Feina. Dimecres 3, 10, 17 i 24 de 10 h a 13 h al Telecentre.

Xerrada Hàbits del son de la gent gran. Diven-dres 5 de 17 h a 19 h al Casal de la Gent Gran. Amb l’assessorament del Dr. Eduard Estivill.

Round Table en francès. Divendres 5 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Corinne de Bailliencourt.

Cicle de xerrades sobre l’holística de l’ésser humà: cos ment i esperit. Divendres 5 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. 1a Xerrada: Nutrició. A càrrec d’Assumpció Vidal.

Campanya de donació de sang. Diumenge 7 de 10 h a 14 h al rebedor del 1r pis de l’Ajuntament.

La seguretat dels aliments a la llar. Dimecres 10 a les 18 h al Casal de la Gent Gran. Xerrada a càrrec de MENJASA (professionals dietistes i nutricionalistes).

Round Table en anglès. Divendres 12 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec d’Anna Estivill.

La cuina de Sant Vicenç. Dimecres17 a les 18 h al casal de la Gent Gran. Presentació i tast de plats.

Tertúlia política: El món de la cultura i la inde-pendència. Dimecres 17 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg.

Round Table en català. Divendres19 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Montse Macanàs i Pius Morera.

Trofeu Sant Vicenç de Montalt de Patinatge Artístic. Diumenge 21 matí i tarda al Pavelló Mu-nicipal Toni Sors.

Cicle de xerrades sobre l’holística de l’ésser humà: cos ment i esperit. Divendres 26 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. 2a Xerrada: Fitoteràpia. A càrrec de Ramon Puig.

Clínic de Gimnàstica Artística. Dissabte 27 matí i tarda al Centre Cívic El Gorg i al Pavelló Municipal Toni Sors.

CURSOS I TALLERSTaller de conversa en anglès. Dimarts 2, 9, 16, 23 i 30 i dijous 4, 11, 18 i 25 de 10 h a 12 h al Centre Cívic El Gorg.

Curs d’iniciació a la informàtica. Dimarts 2, 9, 16 23 i 30 i dijous 4, 11, 18 i 25 de 10 h a 12 h i els mateixos dies de 18.30 h a 20.30 h al Te-lecentre.

Taller de balls de saló. Divendres 5, 12, 19 i 26 de 19h a 20.30 h al Centre Cívic El Gorg.

Curs avançat II d’informàtica. Dimecres 3, 10, 17 i dilluns 8, 15, 22 i 29, de 18.30 h a 20.30 h al Telecentre.

Curs de català (nivell Suficiència) Dimecres3, 10, 17 i 24 dilluns 8, 15, 22 i 29 de 19 h a 21 h al Centre Cívic El Gorg.

Taller de català. Divendres 5, 12, 19 i 26 de 10 h a 11.30 h al Centre Cívic El Gorg.

Curs d’anglès per a viatjar (nivell II). Dilluns 8, 15, 22 i 29 de 15.15 h a 16.45 h al Centre Cívic El Gorg.

Taller de jardineria ecològica. Dilluns 8, 15, 22 i 29 de 18 h a 20 h al Centre Cívic El Gorg.

Curs de Formació per a l’Ocupació: Servei

Country a la plaça. Diumenge 28 de 12 h a 14 h a la plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.

SORTIDES I VISITESSortida fotogràfica a la Fageda d’en Jordà. Diumenge 14 a les 7.45 h al parking del Sorli. Organitza: Grup Fotogràfic Argent.

Sortida a buscar bolets. Diumenge 21 a les 10 h des del Centre Cívic amb vehicle particular. Els boscos de la Sant Mateu s’han omplert de bolets ben variats, si voleu conèixer-ne les espècies més interessants, sobretot des d’un punt de vista gas-tronòmic i micològic, no podeu faltar.

TEATRENegroni de Ginebra. Dissabte 6 a les 22.30 h i diumenge 7 a les 19 h al Patronat Teatre. Obra de treatre de Maria-Antònia Oliver, dirigida per Ana Domènech, que explica, en clau d’humor, una situació familiar que pot recordar la pel-lícula Endevina qui ve a sopar.

Moments Màgics. Diumenge 28 a les 18 h al Patronat Teatre. Charlie Mag crea un escenari sobrenatural capaç de suscitar sentiments de misteri. Jocs d’enginy, humor i un toc de ro-manticisme en plena penombra, convertiran cada moment en pura màgia.Elements estranys i exòtics, però a la vegada fascinants. Apareixen i desapareixen, es transformen, canvien de color, aparença i textura.

SANT ANDREUDE LLAVANERES

ACTES DIA A DIAMenjar bé quan ets gran. Dijous 4 a les 18 h al Casal de la Gent Gran. Xerrada a càrrec del Col-legi de Farmacèutics. Amb Montserrat Iracheta.

Parlem amb l’Alcalde. Dissabte 6 a les 12 h a la Sala de plens de l’Ajuntament. Espai de debat i diàleg obert a tota la població.

Els mites de la nostra alimentació. Dijous 11 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. Confe-rència a càrrec de Jac Oliva.

Promoció de Productes Típics. Dissabte 20 i diumenge 21 al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. Fira gastronòmica.

Festa Major de Sant Andreu 2010. Del 21 al 30 de novembre.

Oficina Mòbil d’Informació al Consumidor. Di-vendres 26 a les 12 h al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. Fins a les 13.00 h.

Inauguració de l’exposició: Josep Mora, foto-grafies de Llavaneres dels anys 60 i 70. Diven-dres 26 a les 19.30 h a Can Caralt. Fins al 9 de gener de 2011.

CURSOS I TALLERSActivitats a El Casal. Sessions de Ioga, taller d’art, curs de teatre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pintura i classes de gralla i tabals. casaldellavaneres@hotmail.com

EXPOSICIONSJosep Mora, fotografies de Llavaneres dels anys 60 i 70. Fins al 9 de gener de 2011 a Can Caralt.

Viu el Delta. Del 29 fins el 21 de novembre a Can Caralt. Exposició de fotografies

INFANTILL’hora del conte Dissabte 6 a les 12 h a la Biblio-teca. Amb la rondallaire Noemí Caballer.

L’hora del conte: Buscant tres peus al gat. Dis-sabte 20 a les 12 h a la Sala infantil de la Bibliote-ca Municipal. A càrrec d’Ulldistret.

MÚSICA I DANSAAudició d’alumnes. Dimarts 23 i dimecres 24 a

d’atenció a les persones. Cures pal·liatives i Higiene del malalt enllitat. Dijous 11, 18 i 25 i divendres 12, 19 i 26 matí o tarda al Centre Cívic El Gorg. Inscripcions: fins al 10/11 a l’Ajuntament.Matrícula: 20€. Imparteix: Sersa Mediació.

Seminari: Seguretat en Internet i en operaci-ons telemàtiques. Divendres 19 de 18 h a 22 h al Telecentre.

EXPOSICIONSExposició de fotografies de la Setmana de la Gent Gran 2010. De l’1 al 30 de novembre al Casal de la Gent Gran.

Menja bé, tu hi guanyes. Fins al 15 de novembre a la Biblioteca Municipal La Muntala.

INFANTILL’hora del conte. Dimecres 3, 10, 17 i 24 a les 17.30 h a la Biblioteca Municipal La Muntala.

Espectacle infantil Heidi. Dissabte 6 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de la Companyia de Teatre La Roda. Preu: 2€.

Nico, el reno que quería volar. Diumenge 14 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Cinema. 2€.

MÚSICA I DANSABalls de saló al Cívic. Diumenge 21 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg.

Concert familiar de Santa Cecília. Dijous 25 al gimnàs del CEIP Sant Jordi a les 18 h. L’Escola Mu-nicipal de Música L’Oriola celebra Santa Cecília a les escoles, CEIPs Sant Jordi i Sot del Camp i a l’Escola Bressol Municipal Els Garrofers.

SORTIDES I VISITESExcursió matinal familiar al Turó de l’Home. Diumenge 7 a les 8 h al pàrquing del c/ Ginesta. Cal portar esmorzar i calçat de muntanya. Cal fer inscripció prèvia. Josep Grau: 666 77 12 81.

Sortida a Girona. Diumenge 7. Participació dels Geganters en les festes de Sant Narcís.

II Marxa Popular Cims dels Tres Turons. Diu-menge 14 a les 8 h a la Plaça del Poble. 2 Recor-reguts: Familiar de 8 km i un de 16 km per als mes caminadors. Hi haurà 3 avituallaments, esmorzar de butifarra i record de la Marxa. Sisku Calopa (660 328 148), Robert Subirón (610 455 914).

Excursió al pic de Bastiments (Ripollès). Diu-menge 21 a les 7 h al pàrquing del c/ Ginesta. Dificultat mitja-alta (no recomanat per a menors de 12 anys). Cal portar esmorzar i dinar. Cal fer inscripció prèvia. Sisku Calopa (660 32 81 48)

Excursió cultural: La Ruta del Modernisme d’Olot. Dimecres 24 a les 7.30 h a l’Av. Verge de Montserrat Inscripcions: de dilluns a divendres d’11 a 12h, al Casal de la Gent Gran. Preu: 37€ socis Xurravins; 40€ no socis. Preincripció : Preu 8€ (Socis 6€). Recarrec el dia de la Cursa 4€. Nens de menys de 6 anys 3€ . Més informació: Sisku Calopa (660 328 148) Josep Bellonch (626 635 955) Robert Subirón (610 455 914).

TEATRE Catalunya sense barreres - l’Obra. Diumen-ge 7 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de l’equip del programa de ràdio de l’ONCE Catalunya sense barreres.

VILASSAR DE DALT

ACTES, DIA A DIAEl cel nocturn de tardor i hivern. Divendres 5 a les 19 h al Museu Arxiu Municipal. Xerrada i ob-servació. Desprès de la xerrada, si les condicions atmosfèriques ho permeten, farem una observa-ció pràctica del cel a les afores de Vilassar.

CINEMAMis tardes con Margueritte. Divendres 12 a les 22 h al Teatre La Massa. Cinema d’autor. Direc-ció: Jean Becker. Amb: Gérard Depardieu.

CURSOS I TALLERSTaller de ciència sorprenent. Divendres 19 a l’Institut Jaume Almera. A càrrec de Manuel Belmonte Nieto.Activitat emmarcada dins la 15ª Setmana de la Ciència. Entrada lliure.

INFANTILShrek: el capítol final. Diumenge 14 a les 12 h al Teatre La Massa. Cinema en català. Públic fa-miliar. Preu: 3€.

L’Hora del conte: Bruixes i bruixots. Divendres 19 a les 18.30 h a la biblioteca Pau Piferrer. A càr-rec d’ Assumpta Mercader Solà.

TEATREChicago, anys 20. Dissabte 6 a les 22 h al Tea-tre La Massa. Teatre musical a càrrec de la Cia. Merche Rams. Preu: 10€. Anticipada: 8€.

Dani Pérez. Cazando gamusinos. Dissabte 13 a les 22 h al Teatre La Massa. Preu: 12€. Anti-cipada: 10€.

Chapertons. Goma gom. Dissabte 20 a les 22 h al Teatre La Massa. Teatre còmic. Preu: 10€. Anticipada: 8€.

VILASSAR DE MAR

ACTES, DIA A DIAContes per a adults: Nit de difunts. Divendres 5 a les 21.30 h a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. Amb Martha Escudero.

Inauguració exposició fotogràfica Vilassar de Mar en blanc i negre. Divendres 12 a les 19 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch.

Dinar solidari per a Càritas. Dissabte 20 a les 14 h. Venda de tiquets a l’església, al despatx parro-quial i a la rectoria (C. Sant Roc, 35).

Lliurament de premis de la fase final de la XX-VII Mostra Literària del Maresme. Diumenge 21 a les 18.30 h a l’Ateneu Vilassanès.

Dia internacional contra la violència de gène-re. Dijous 25 a les 11 h a l’Ateneu Vilassanès (aforament limitat): Lectura del manifest i pre-sentació de la Comissió que atén les dones vícti-ma de maltractaments a càrrec de Roser Vallès, regidora de Serveis Socials, Família i Sanitat. A continuació, representació de l’obra de teatre Còmplices, amb text d’Isabel Clara-Simó.

Noves masculinitats. Divendres 26 a les 20 h al Museu de la Marina-Museu Municipal. Xerrada-col·loqui a càrrec de M. Dolors Renau.

CURSOSNoms de dona. Dimecres 10 de 10 h a 12 h al Centre social Mn. Josep M. Galbany. Taller d’ar-teràpia a càrrec de Montse Tarter.

Àlbums fotogràfics a internet. Dimecres 10 de 16 h a 18 h a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. Taller de Bits. (Nivell mig) Inscripció prèvia.

Activitats regulars als locals de Pl. Carles Trias, 40, baixos. Sevillanes. Informàtica per a adults (2n nivell). Jocs de taula (gent gran). Ioga. Taller de reciclatge.Teatre adults. Taller de la memòria. Guitarra infants.Guitarra adults. Cinema. Biodi-nàmica (gimnàstica). Ball.

Activitats a L’Estudi, Associació per a les Arts Decoratives del Maresme (Sant Josep, 26). Pin-tura decorativa. Complements decoratius per a la llar de patchwork.

Activitats a Vilassart (Narcís Monturiol, 23). Tallers per a infants (ceràmica, dibuix i pintu-ra) i classes per a adults (tècniques mixtes, oli, aquarel·la, dibuix, pastel, ceràmica, escultura i pintura artística).

Activitats a l’Ass. Cívica i Social Gent Gran (Sant Pau, 22). Manualitats, ioga, pintura, salut, escacs, informàtica, internet...

Activitats a l’Ateneu Vilassanès. Patchwork.. Manualitats (pirograbat i pintat de roba, seda, fusta, vidre i altres). Puntes de coixí.

Activitats a l’Ass. Puntaires Centre Cívic Pas-seig (Camí Ral, 19) Puntes de coixí tradicionals i contemporànies, frivolité i malla.

Activitats a l’Ass. Cívica i Social Lluís Jover (Llu-ís Jover, 22). Puntes de coixí ...

Ssstrèpits. Soterrani del Vaixell Burriac (AVAL). Classes de percussió per a adults. Més informa-ció: tl. 635276828 (Uri) o ssstrepits@aval.cat

Aula de Música(Narcís Monturiol, 23). Cor Vila Azari, música coral. Arpa, guitarra, piano, violí, bateria, saxo, trompeta… Els divendres a les 19 h La Banda, grup instrumental de vent.

Centre Parroquial (Sant Josep, 13) Els dimarts a les 21.30 h Assaig Cor Parroquial Sant Joan.

Cooperativa L’Obrera (Coral Englantina). Els dijous a les 21 h Assaig Coral Englantina.

Grups de conversa a la Biblioteca Municipal E. Lluch. Grup de conversa en alemany, en anglès 1 i 2 (adults), en francès (adults).

Canasta. Els dimecres al primer pis de l’Ateneu Vilassanès.

Campionat de dominó. Divendres de novembre a l’Ateneu Vilassanès (Ateneu Vilassanès)

Voleu portar un capgròs o una figura de ge-gant o geganta? Els dimecres a les 22 h al soter-rani del Vaixell Burriac (AVAL)

EXPOSICIONSVilassar de Mar en blanc i negre. Del 10 novem-bre al 8 desembre a la Biblioteca Municipal E. Llluch. Exposició fotogràfica del grup de Viladona Una mirada particular. Inauguració divendres 12 a les 19 hores.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent al Museu de la Mina Vella. De dime-cres a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h; dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h.

INFANTILL’hora del conte: L’Elmer. Divendres 5 a les 18 h a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. A càrrec de M. Àngels Gil. (A partir de 4 anys).

Alícia al país de les meravelles Diumenge 7 a les 17.30 h a l’ Ateneu Vilassanès. Teatre per a infants a càrrec de la Cia. La Trepa.

Desconcert. Diumenge 14 a les 17.30 h a l’Ate-neu Vilassanès. Música per a infants a càrrec del Duo Desconcerto.

L’hora del conte: Tots diferents, tot iguals. Di-vendres 19 a les 18 h Biblioteca Municipal Ernest Lluch. A càrrec de Sílvia Cantos.

Nascuts per llegir: Espai Nadó. Taller per a mares i pares de nadons fins a 10 mesos. Més informació a la Biblioteca Municipal, tel. 93 750 68 34.

Club de lectura infantil. Premi Atrapallibres + Club de lectura jove. Premi Protagonista Jove. Inscripcions obertes.

MÚSICA I DANSAVa de jazz i música moderna a la Sala petita. Diumenge 14 a les 19 h a la Sala petita de l’Ate-neu Vilassanès. Concert de jazz, a càrrec d’Anna Rossi Quartet.

X Concert de Santa Cecília en memòria d’Ernest Lluch. Divendres 19 a les 20.30 h a l’Ateneu Vilassanès. A càrrec d’alumnes i professors de l’Aula de Música.

Concert de Santa Cecília amb el Cor Parroqui-al. Dissabte 20 a les 20 h a l’Església Parroquial (Parròquia Sant Joan).

SORTIDES I VISITESSortida al TNC (sala Gran) per veure Agost, de Tracy Letts. Divendres 10 de desembre. Punt de trobada: Passeig dels Pins, a les 19 h. Inscripci-ons: tel. 93 750 24 87.

TEATRESalvem les balenes... I el meu matrimoni què?. Dissabte 20 a les 19.30 h a l’ Ateneu Vilassanès. Teatre comèdia professional amb Carme Contre-ras, Ramon Godino, Laura Sancho i Joan Sureda, de la Cia. Apunta Teatre.

Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu: promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 2 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els guanyadors de l’edició d’octubre van ser: J. Carmen Ruiz Muñoz i Esmeralda Moreno Van Der Velden (Pase un mes individual). Valentina Molina Nevado, Lorena Verga Molina, Ismael Llamas Duran, Mercedes Duran Gutierrez (Doble 15 días)

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició d’octubre van ser: MERCEDES DURAN GUTIERREZ, MARC ANDRÉS CASANOVAS, ANDRÉS MOLINS SIBILLA, M. DEL MAR ALARCÓN TENÉS.

TRIBUNA MARESME

et convida a PARADISE

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TCONCURSOS

clas

sific

ats

39TRIBUNAmaresmeTREBALL

OFERTA

TREBALLDEMANDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

OPORTUNITAT DE TRE-BALL. Es necessiten dis-tribuidor/es per companyia de productes naturals. aloediamants@myflpbiz.com. Tel.669.87.48.31

FREDERICM. Si t’agrada la cosmètica, la perfumería fran-cesa i la joiería. Fes-te distri-buidor/a. Activitat indepen-dent. Dinerets extres. Anima’t i no dubtis. siscu.fes@wanadoo.es. Tel.606.09.68.51

CONSERGE. Busco trabajo de conserge, electricista y pintor con exp. y para cui-dado personas mayores. pabloesperante@hotmail.com. Tel.615.36.56.50

BUSCO TRABAJO URGENTE. Soy Amanda tengo 21 años, busco trabajo en Mataró, de lo que sea manipuladora, repo-nedora, limpieza etc. ganas de trabajar. Tel.696.15.92.89

CHICO BUSCA TRABAJO. Me ofrezco reparación or-denadores (formateo, virus, actualización programas,etc), enseño niños/adultos windo-ws, internet, correo electronico 12 euros/hora. fab1-@hotmail.com. Tel.662.95.33.99

AYUDANTE DE COCINA SE OFRECE. Joven de 25 años, con 4 años y medio de experiencia en bares/restaurantes,algunos localiza-dos en el Mataro park. Dispo-nibilidad horaria, Mataró y cer-canias. martinyfabi@hotmail.com. Tel.663.42.70.21

SEÑORA BUSCA TRABAJO. Me ofrezco para limpieza, plancha a domicilio, ayudante de cocina o fregaplatos. Mata-ró y cercanías. Contacto Laura 618.007.330. rodrilau@hotmail.com. Tel.618.007.33

COMERCIAL. Cerco fei-na. Tracte cara al públic més de 10 anys. Tasques de comercial, delegat ofici-na i gerent en el sector im-mobiliari. Zona rod. Barc. i Girona.. m_rotger@hotmail.es. Tel.666.43.66.78

CHICO RESPONSABLE con furgoneta se ofrece para ha-cer todo tipo de transportes y pequeñas mudanzas,muebles,electrodomesticos, etc. Tel.693.81.33.20.

MARKETING - COMUNICA-CIÓ. Comandament intermig en actiu cerca una nova etapa professional en un departament de gran empresa o PYME. Per-fil molt versàtil. Anglès nivell Advanced. Tel.606.78.16.15

COMPRAVENDA

COMPRO MAQUINARIA DE HOSTELERIA de ocasión. In-teresados/as llamar al 654 311 506 o 666 452 600.

COMPRO TEBEOS ANTI-GUOS, comics de superhe-roes, manga, libros, álbumes de cromos, calendarios de bolsillo, Scalextric y juguete en general. Tel.630 930 616. rogelioblanco@terra.es.

MOTOR

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

COMPRO COCHE par-ticular en buen estado, maximo diez años, pago al contado, enviar datos o lla-mar.. alfandper@yahoo.es. Tel.652.07.94.30

VENDO PEUGEOT 206 HDI. Diesel, 4/2002, 104000 km, plateado, impecable, coche no-fumador, siempre garaje, ITV hasta 2012, reproductor CD, AA, elevalunas eléctricos. etc. cochisekira@hotmail.com. Tel.93.555.00.66

IMMOBLES

LLOGUER PLAÇA DE PAR-KING al C/ Mediterrani de Sant Vicenç de Montalt (MON-TALPARK). 75 euros/mes. g u t i _ 2 0 0 3 @ h o t m a i l . c o m . Tel.649.96.45.27

PARKING PER LLOGAR ARENYS DE MUNT prop l’Obrador per només 50 euros/mes. Tel. 677.20.90.28.

SALUT I BELLESA

TERAPEUTA NATURISTA. Medicina tracicional chi-na -T.M. -Reiki -Crecimiento personal -Limpias i técnicas energéticas -Soporte en crisis -!a visita 20 E i consec. 35 E. pierdelafrancesca@hotmail.com. Tel.93.760.02.30

MASSATGE AYURVEDA. Massatge amb olis de la Índia indicat per a ciàtica, lumbàlgia, estres... Tel.627.93.60.41

DIVERSOS

CONTROLA TU PESO sin dejar de comer. Sobrepeso Si quie-res ganar peso, perder o solo por mejorar tu salud, garantía de satisfacción y seguimiento personalizado gratuito. Ideal para los. vallesherbal@hotmail.com. Tel.652.45.80.27

CHICO PASEANTE DE PE-RROS. ¿No tienes tiempo para pasear a tu perro?, confía en mi, tengo experiencia y pue-do ayudarte. Mataró 8 euros/hora. Tel.662.95.33.99 Fabián. gsheperd@hotmail.com.

DEMANEM ESTRUCTURA. Ens agradaria que algú ens pogués regalar una estructura vella, per aprofitar i fer un hi-vernacle. Treballem amb me-nors en situació de risc social. secretaria.serra@fundacioprojecteivida.org

PERSONAL SHOPPER BAR-CELONA I GIRONA. Som una empresa de nova creació que hem convertit una passió en una professió: som espe-cialistes en moda i disseny que t’assessorem en les teves comp. info@laurapersonalshopper.com. Tel.627.418.48

OBTENIR PRÉSTEC GARAN-TIT EN 24 HORES. Es tracta d’una companyia de préstecs privats que atorguen préstecs als estudiants, cooperar orga-nismes, empreses i companyi-es que necessiten després. accessfinanceloan200@gmail.com

PAINTBALL. paintball girona paintball barcelona despe-didas de soltero alojamiento rural www.globalaventura.net. info@globalaventura.net. Tel.972.16.82.89

INFORMÀTICA

REFORMAS626 01 62 85

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERST’ajudaré a: des de penjar els qua-dres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

SERVEIS PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. pintor con más de 30 años de ex-periencia, limpieza, rápidez, trabajos de paleteria´reformas´oferta. Piso completo con 3 dorm 500 euros c/pintura. rubenmarch i@gmai l .com. Tel.627.34.96.30

LLOGUER CAMERES VIDEO HD des de 70 euros. Gravació d’espectacles a tota Catalunya. Toni Gómez. Tel. 665.029.421 barcelonadigital@gmail.com.

CONSTRUCCIÓN DE CASAS a medida, construcción inte-gral, llaves en mano, proce-so de diseño personalizado. Precio único CALIDAD-COM-PROMISO-EXPERIENCIA. info@bdaconstrucciones.com. Tel.93.515.95.92

FESTES I ANIMACIONS TOP GUAY. Festes infantils i per adults, activitats, tallers, fes-tes temàtiques,pallassa peca. Aniversaris i entitats.www.top-guay.com. Tels. 93.760.14.30 / 678.84.64.29.

ARQUITECTURA, CONS-TRUCCION, INTERIORISMO. Proyectos de arquitectura, construcción de viviendas, proyectos de obras mayores, menores, interiorismo, paisajis-mo, urbanismo. Construcción de casas. info@mdtarquitectos.com. Tel.93.515.95.92

VETERINARIA ANSELM CLAVÈ. c/ Anselm Clavé, 78 L1, 17300 Blanes (Giro-na). Teléfono: 972 33 84 98. Urgencias: 615 053 440. info@veterinariablanes.com. Tel. 972.33.84.98