Tribuna Maresme mes a mes 247

32
TRIBUNA maresme mesames Número 247 Gener 2011 Més informació a www.tribunamaresme.com POLÍTICA. Crisi interna i pluja de retrets i acusacions al PP de Mataró en marxar tres dels seus quatre regidors / PESSEBRISME. Caixa Laietana presenta el llibre Les nostres figures de pessebre / LITERATURA. Avançament editorial del text guanyador del III Premi Helena Jubany / OPINIÓ. L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), analitza el nou escenari polític / EL MASNOU. L’alcalde del municipi, Eduard Gisbert (PSC), no es presentarà a la reelecció després de dos mandats. Cibernètica, art i innovació a TecnoCampus OLGA BOIX Entrevista a Neil Harbisson i Moon Ribas, promotors de la Fundació Cyborg, iniciativa guardonada amb el premi Cre@tic en la seva edició 2010

description

Tribuna Maresme

Transcript of Tribuna Maresme mes a mes 247

Page 1: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresmemesames

Número 247Gener 2011

Més informació a www.tribunamaresme.com

POLÍTICA. Crisi interna i pluja de retrets i acusacions al PP de Mataró en marxar tres dels seus quatre regidors / PESSEBRISME. Caixa Laietana presenta el llibre Les nostres figures de pessebre / LITERATURA. Avançament editorial del text guanyador del III Premi Helena Jubany / OPINIÓ. L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), analitza el nou escenari polític / EL MASNOU. L’alcalde del municipi, Eduard Gisbert (PSC), no es presentarà a la reelecció després de dos mandats.

Cibernètica, art i innovació a TecnoCampus

OLG

A BO

IX

Entrevista a Neil Harbisson i Moon Ribas, promotors de la Fundació Cyborg, iniciativa guardonada amb el premi Cre@tic en la seva edició 2010

Page 2: Tribuna Maresme mes a mes 247

02 | TRIBUNAmaresme

ALELLA: Proxim, CAP, Marfil, Duran Bar, Vinyallonga, Xarel·lo, Mercat Municipal, Ajuntament d’Alella, Garden Arenas, Sorli-discou, Peluqueria Dolors.

EL MASNOU: CAP Ocata, Condis, Farmàcia Ocata, Ca n’Humetc, Pastisse-ria Bautista, Bomboneria Miquel, Can Basomba, Merceria Romeu, Ajun-tament del Masnou, Sabateria Teresa Serra, Associació Botiguers Centre, L’Esbarjo, CAP, Berhouse, Bianco e Nero, Bar Del Barri, Mercat del Centre, Oficina Benestar Social, Edifici Itàlia, Piscina Municipal, Bibliotec, Club Te-nis Masnou, Forn Pomosa,Pastisseria Núria, Mateu Electrodomèstics.

TEIÀ: Biblioteca, Aluminis Teià, Ajuntament de Teià, Cafè del Baix, Club Tenis Barcelona-Teià.

PREMIÀ DE MAR: Papeleria Verge De La Mercè, CAP, Farmàcia Viayna, Premià Motors, Xarcuteria Juan, Mercat Municipal, Premià In, Pastisseria Daunis, Superpressing, El Paller, Llibreria Sinera, No + Vello, Llibreria Ma-rinada, Ajuntament de Premià, Bar de la Plaça, Fruiteria, Primilia, Centre Cívic, Jardineria Mandri, Exclusives Catalunya, Pastisseria Canals, Pizzeria Rigoletto, Satec, Piscina Municipal, Casal Benèfic Premià, Tintoreria Va-per, Adm. Loteria, Vicky Perfumeria, Sorli -discount.

PREMIÀ DE DALT: Panaderia Pascual, Sorli-discou, Club de Tennis, CAP, Centre Sant Jaume, Fleca San Jorge, Ajuntament.

VILASSAR DE MAR: Piscina Municipal, Mobles L’Era, Servei d’Ocupació, CAP, Sorli, Mercat de la Flor (Restaurant Jardí), Pastisseria Falgueras, Can Pocurull, Xarcuteria Manel, Ajuntament de Vilassar, Toco-cotó, Disseny amb Vidre, J.Martin Aluminio, Index, Pere i Angel, Josep Selva, Mercat Municipal, Finques Viser, Eladio TV, L’Espigol, Restaurant L’Atlantida, Can Bofarull, El Rei del Pa.

CABRILS: Xeflis Restaurant, Pizzeria de l’Hort, Ajuntament de Cabrils, CAP, Spal Restaurant, Finques Cabrils, La Concòrdia, Proxim, Sorli-discou.

VILASSAR DE DALT: Daunis, Carnisseria Beltran, Mercat Municipal, Ajun-tament de Vilassar, Bar Tropicana, Finques Tràmit, El Racó de Can Feliu, Piscina Municipal, Papereria Issa.

CABRERA DE MAR: Cooperativa Agrícola, Autoservei Roig, Ajuntament de Cabrera, Ortopèdia, Piscina Municipal, Sastre Verd, Natur Center, CAP, Rest. El Racó del Pla.

MATARÓ: ZONA PLA D’EN BOET: Mossos d’Esquadra, Tecnocampus, Caixa Laietana, Edifici de Vidre, Dinners Restaurant, Gimnàs Paradise, Farmàcia c/ Sant Valentí, Centro Cívico, AB Clinica Dental, Cuadros Vergara, El Racó Del Bierzo. ZONA CERDANYOLA: Bazar Oriental, Javier Equip, Centre Civic / Casal Avis Cerdanyola, Aldafran, Farmàcia Av/ Gatassa, Adm. Loteria, Muebles Eslar, Fet D’ara, Sorrall Gimnàs, CAP Cerdanyola Nord, Cotton Flor. ZONA PERAMÀS: Churreria Gemma, Metges Especialistes, Maxipa, Casal del Barri, Copimar, Biblioteca Pompeu Fabra, Espai Caixa Laietana. ZONA EIXAMPLE: CAP Rda. Prim, Bar Nou Fragola, Farmàcia, Oficina Cen-tral Correu, Eurocampers, Il·lustre Col·legi d’Advocats, Il·lustre Col·legi de Procuradors, Panaderia Paula. ZONA CENTRE: Garriga, Farmàcia Simon, Consell Comarcal del Maresme, Autoescola Marc, Super del Rio, EMDR (Lepant Centre), CETEMMSA, Pa Valls, C.Q.M.C., Geriatric Maresme, Pa Valls, Maxipa, Mercat Plaça Cuba, Garriga, Farmàcia J. Planas, Granja Sant Josep, Fermalli Maresme, Patronat Municipal de Cultura, La Nova Granja de la Riera, Foment Mataroní, Fet a Mà, Forn Uñó, Cafeteria Iris, El Crostonet, La Montserratina, La Coca de Mataró, Tienda de Té, Ajun-tament de Mataró, Oficina Caixa Laietana (c. Palau), Bar Centre Mata-roní, Pastisseria Miracle, Forn Can Bastons, Bar Mcdover, CAP la Riera,

Ferreteria Colomer, Joieria Barcelona, Classic Coffe, Bar Iluro, Farmàcia Santa Anna, Som-hi, Mataro In (Edifici BBVA), Churreria Rosita, CAP Camí Ral, Casal Avis Can Marfá, Bar Sala Cabañes, Cambra de la Propietat, Au-toescuela Beltran, Gimnàs Halteres, Forn Díaz, Club Nàutic de Mataró, Hospital (Antic), Fundació Hospital, OTT, Electrodomèstics M. Bruc. ZONA ESCORXADOR-PALAU: IMPEM, Panaderia Pons, Pastisseria El Pilar. ZONA ROCAFONDA: Casal d’avis / Centre Cívic Rocafonda, CAP, Forn Somi, Fet d’Ara. ZONA MOLINS: La Sirena, Estanc-20, Centre Cívic Molins, Piscina Municipal. ZONA CIRERA: El Pilar, Fet a Mà, CAP Cirera, Forn Rafael. ZONA VIA EUROPA: Bar Crisenc, Casal Gent Gran, Cerrajeros del Maresme, Alu-minis Iluro, Forn Diaz, Optica Denuc, Casal Gent Gran La Llàntia, Hospital de Mataró,

SANT ANDREU DE LLAVANERES: Club de Golf, El Món dels Animals, Sa-lome, Biblioteca, Ajuntament de Llavaneres, CAP, Panaderia Sant Pere, Club Nàutic Llavaneres.

SANT VICENÇ DE MONALT: Bar Casinet, El Món de la Fruita, Centre Cívic El Gorg, Peixateria Guitart, Condis, Ajuntament de Sant Vicenç.

CALDES D’ESTRAC: Ajuntament de Caldes d’Estrac, Fundació Palau, Mer-cat Municipal, Club jubilats Caixa Laietana, Farmàcia Riera, La Cervezeria, Hotel Colon.

ARENYS DE MUNT: Bazar Oriental, Mercat Municipal, Café Rovira, Ajunta-ment d’Arenys de Munt, CAP.

ARENYS DE MAR: Pavelló Municipal d’esports, CAP, Fermat, Mercat Mu-nicipal, Global Fincas, Biblioteca, Fundació IFO, Ajuntament d’Arenys de Mar, Ferreteria Cifec, Confort-10.

TRIBUNAmaresmemesames

Troba’l el primer dijous de cada mes als següents punts de distribució:

També el podeu rebre a casa, pagant només la despesa d’enviament. Feu la sol·licitud enviant un correu electrònic a [email protected]

Page 3: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 03

26Sant Vicençde Montalt celebra la Festa Major carrega-da de propostes.

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. [email protected]@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

EDITORIALEsclaten els problemesinterns del PP de MataróEl Partit Popular de Mataró ha viscut les darreres setmanes una greu crisi interna, després que tres dels quatre regidors del grup pleguessin i passessin a ser no adscrits. En obrir la caixa dels trons, s’ha viscut una pluja d’acusacions i retrets que el que sí que ha evidenciat és la mala cohesió interna. Com a representant del PP a l’Ajuntament de Mataró es queda en solitari el president del partit a la ciutat, José Manuel López, que és, d’entrada, qui haurà de liderar la reconstrucció d’aquesta força política i afrontrar les properes i immediates municipals en uns moments en què els populars han tingut un bon resultat tant a Catalunya com a la comarca. Amb el temps al damunt i després d’haver avaluat els danys, caldrà veure si López pot recomposar la mala imatge que s’ha donat. En tot cas, els episodis que s’han viscut els darrers dies han estat durs i intensos i alguns encara no s’han aclarit del tot. Caldrà la perspectiva d’unes setmanes encara per veure cap a on deriva aquesta formació política que representa un bon nombre de ciutadans de la capital del Maresme. Mentrestant, en l’escenari global de Catalunya el govern d’Artur Mas ha començat aquests dies les seves passes, com reflexiona en un article de TRIBUNA Maresme l’alcalde de Premià de Mar, el nacionalista Miquel Buch. Haurà d’impulsar Catalunya en un dels pitjors moments de la seva història, en mig de crisis globals, problemàtiques socials i noves sentències contra el català, ara a l’ensenyament.

SUMARI

11E. GisbertL’alcalde del Masnou, el socialista Eduard Gisbert, anuncia que no optarà a la reelecció en les properes municipals

12SocietatMoren el regidor de l’Ajuntament de Mataró, Oriol Batista i l’exalcalde i editor de Vilassar de Mar, Jordi Garcia Bosch.

14Avançamenteditorial de l’obra guar-donada amb el III Premi Helena Jubany: Blanc, del periodista sabadellenc Jordi Solé i Comas.

21MascotesLa Protectora de Mataró i Áskal organitzen el primer curs d’entrenament de gossos senyal per a persones sordes

24GastronomiesEl Consell Comarcal edita el catàleg Dolços del Maresme, amb les pastis-series que fan productes artesanals a la comarca.

22EnsenyamentMonogràfic amb te-mes destacats del món de l’ensenyament i l’oferta publicitària dels millors professionals.

15PessebrismeCaixa Laietana presenta el llibre Les nostres figures de pessebre, d’A. Dresaire i J. Montlló.

10M. PlubinsMiquel Plublins ha estat nomenat nou Jutge de Pau de Premià de Mar en substitució de Salvador Trullols.

08Crisi al PPDurs enfrontaments i retrets al PP de Mataró després que tres dels quatre regidors abando-nin el grup municipal.

04InnovacióEntrevista a Neil Harbisson i Moon Ribas, de la Fundació Cyborg

Page 4: Tribuna Maresme mes a mes 247

04 | TRIBUNAmaresme

En què consisteix la Fundació Cyborg?La Fundació Cyborg es divideix en tres

branques, la de creació d’extencions ci-bernètiques aplicades al cos per ajudar a estendre els sentits, percepcions i capaci-tats físiques dels humans, la de fomentar l’ús de la cibernètica en els camps educa-tius i culturals, i finalment la de defensar els drets dels cyborgs. En resum, volem ser una fundació dedicada principalment a convertir els humans en cyborgs.

Què suposa per a vostès i el seu treball l’entrega del premi Cre@tic?

L’entrega del premi Cre@tic suposa poder fer el gran salt de projecte a re-alitat. La importància del premi no és només l’ajuda econòmica sinó el fet de poder instal·lar-nos a la incubadora del TecnoCampus, un espai on podrem com-partir i aprendre molt ja que estarem en-voltats de joves creadors amb projectes innovadors i ambiciosos.

Com crea l’eyeborg i com funciona?El 2003, quan estava estudiant la car-

rera de composició musical experimen-tal a Anglaterra, vaig proposar-li al meu mestre de cibernètica començar un pro-jecte per crear quelcom que m’ajudés a

percebre els colors. El que vam decidir va ser crear un ull cibernètic que transposa directament les freqüències de llum a fre-qüències de so. Per tant, la relació entre el color i el so no és arbitrària, per exemple, el vermell sona FA perquè si poguessim escoltar les freqüències del color vermell la nota seria FA.

Com decideix convertir-se en ciborg?El que realment em converteix en ci-

borg, o sigui, en un organisme cibernè-tic, no és la unió entre l’ull cibernètic i el meu cap sinó la unió entre el meu cervell i el software. Aquesta és la vertadera unió entre el meu organisme i la cibernètica. Una unió que es va anar creant de mica en mica. Per tant, vaig convertir-me en ciborg sense adonar-me’n. Al cap de set-manes d’escoltar contínuament colors, va arribar un moment que vaig deixar de poder diferenciar el meu cervell del sof-tware. La diferència entre la meva ment i la de l’ordinador va deixar d’existir i des d’aleshores no sé on comença el meu cer-vell ni on acaba el software. Sonocromatisme, sonocromatòpsia… ex-pliqui’ns aquests conceptes.

Aquesta unió entre el meu cervell i el

software ha creat un nou teixit neuronal, un nou sentit al meu sistema el qual ano-meno sonocromatisme. El sonocromatis-me és el sentit de percebre el color a través de l’oïda mitjançant una extenció ciber-nètica aplicada, instal·lada o implantada al cos. Per tant, la meva condició mèdica d’acromatòpsic ja no és vàlida per a mi, ja que els acromatòpsics no poden percebre els colors, ara he passat a ser un sonocro-matòpsic ja que sí que puc percebre els colors, en el meu cas a través del so.

No deu ser fàcil acostumar-se a portar l’eye-borg i percebre el món a través dels sons.

Al principi el so dels colors em feia difí-cil escoltar la resta de sons, però en qües-tió de setmanes el cervell va començar a separar els sons sinosoidals dels colors dels altres sons. De fet, el més difícil ha estat haver de portar un ordinador a so-bre durant tant anys, el primer ordinador pesava cinc quilos i el vaig portar cada dia a l’esquena durant dos anys, el segon ja va pesar tres quilos i el tercer només pesa-

GENT DEL MARESME ENTREVISTA A NEIL HARBISSON I MOON RIBASFUNDACIÓ CYBORG. PREMI CRE@TIC 2010

La Fundació Cyborg que impulsen Neil Harbisson i Moon Ribas, que promou l’ús de la cibernètica per millorar les condicions humanes,

va guanyar el premi Cre@tic en la seva edició de 2010, que reconeix les millors iniciatives empresarials

en l’àmbit de les noves tecnologies i la innovació. Artistes innovadors,

el premi els permetrà desenvolupar el seu projecte en el marc del

TecnoCampus. Harbisson és el primer ciborg del món reconegut per

un govern. Té acromatòpsia, una condició hereditària de la visió que des de naixement l’obliga a veure el món en blanc i negre. Des dels

20 anys porta instal·lat un eyeborg al cap per interpretar els colors a

través de notes musicals. Moon Ribas ha estudiat a la Theatreschool

d’Amsterdam - SNDO (School for New Dance Development) i és llicenciada en Coreografia a Dartingon College

of Arts (Anglaterra).

“Les noves tecnologies seran part del nostre cos i extensió del cervell”

NEIL HARBISSON

Page 5: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 05

va un quilo i el portava amb una faixa al cos. Després vaig poder provar-ho amb WIFI amb l’ordinador a distància i ara ja tinc un xip que no li fa falta ni WIFI ni ordinador.

Les noves tecnologies permetran cada cop més superar barreres o en crearan d’altres?

Les noves tecnologies ens ajudaran a superar barreres i ens en crearan d’altres encara més difícils de superar. La cons-ciència d’aquestes barreres són l’element clau per l’evolució de l’ésser humà, és grà-cies a elles que lluitem per superar-nos. El dia que deixem de veure barreres voldrà dir que hem perdut la voluntat de créixer.

S’ha trobat amb incomprensió o mensypreu al plantejar una forma diferent de percebre l’existència, o més aviat l’han entès?

Plantejar al món que sóc un ciborg, fer entendre que un software s’ha convertit en una extensió dels meus sentits i que l’ull cibernètic s’ha convertit en una part del meu cos és una tasca molt difícil de fer entendre. El primer cop que vaig haver de lluitar per fer-me entendre va ser el 2004 quan el govern britànic em va prohibir aparèixer a la foto del meu passaport amb

l’ull cibernètic. Al cap de setmanes de correspondència, cartes de la universitat i del meu metge incloses, justificant que el meu organisme estava unit a la ciber-nètica, el govern va acabar acceptant-me com a ciborg i em van permetre aparèixer al passaport amb l’ull electrònic.

És, doncs, el primer ciborg del món recone-gut per un govern. Pensa que en els anys que vindran –fem una mica de projecció cap endavant– n’hi haurà molts més? Ho afavoriran les noves tecnologies?

Crec profundament que aquest serà el mil·lenni en què els humans deixarem de fer servir la tecnologia com un element extern. Deixarem de fer servir les noves tecnologies com a eina i començarem a fer servir les noves tecnologies com a part del nostre cos i com a extensió del nostre cervell per tal de poder ampliar les nos-tres capacitats i sentits sense la necessi-tat de cap eina.

Sempre ens hem preguntat si somiem en co-lor o en blanc i negre? Vostè somia en sons?

Sí, els meus somnis tenen sons, tot i somiar visualment en blanc i negre els meus somnis sonen de color.

L’HOME CIBERNÈTICNeil Harbisson (Londres, 27 de juliol de 1982) és un artista visual i compositor britànic-català. És el primer ciborg del món recone-gut per un govern. Té acromatòpsia, una condició hereditària de la visió que des de naixement l’obliga a veure el món en blanc i negre. Des dels 20 anys porta instal·lat un eyeborg al cap per inter-pretar els colors. Creix i viu a Mataró, on estudia piano i belles arts. Als 18 anys, poc després d’encapçalar una campanya per a salvar arbres centenaris de la seva ciutat, es trasllada a Dublín (Irlanda), on continua amb els seus estudis de piano. L’any següent és acceptat a Dartington College of Arts (Anglaterra) on estudia com-posició i piano. Durant els seus estudis a Anglaterra coneix a Adam Montandon, un recent llicenciat en cibernètica de la Universitat de Plymouth. Els dos universitaris treballen conjuntament en la crea-ció de l’eyeborg, un sistema cibernètic que Harbisson s’instal·la al cap per a poder percebre els colors a través de sons.

Als 21 anys, Harbisson es converteix en el primer home cibernè-tic reconegut oficialment per un govern després d’insistir i presen-tar diverses sol·licituds a l’oficina de passaports britànica perquè li reconeguin l’aparell que porta al cap com una part més del seu cos i com a part de la seva imatge. Actualment no pot veure colors, però els pot interpretar amb notes musicals mitjançant una pròtesi que no es treu mai del cap i que considera part del seu cos i exten-sió dels seus sentits.

Harbisson i Ribas, junts, desenvoluopen projectes artístics. El més recent l’obra El So del Taronger, guanyadora del 1r Premi a la Creació Escènica 2010 convocat per l’IMAC de Mataró. Des de 2007 duen a terme un projecte europeu que els ha portat a més de 30 països que consisteix en trobar el color i el moviment de les diferents capitals europees.

MOON RIBAS

“Cal l’equilibri entre innovació, tecnologia i els sentiments més humans i inquietuds”

TecnoCampus (TCM) és un espai amb el qual vostès sintonitzen? Creuen que serà una important plata-forma de projecció per a Mataró i el Maresme?

Si que sintonitzem, tot i que fa un temps no ens haguéssim vist relacionats amb el món empresarial del TCM. Ens ha sorprès molt la gran creativitat que hi ha allà. Hem vist que innovació i creativitat estan molt lligades. Tothom que és allà, són persones amb inquietuds, i que volen millorar i canviar els que els envolta. Ens agrada molt poder formar part d’aquest entorn i encomanar-nos les inquietuds.

El TCM és una important plataforma de projec-ció, valorem molt l’oportunitat i el suport que ens dóna. Penso que no només és una platorforma im-

portant de projecció per a Mataró i Maresme, sinó arreu de Catalunya.

Des de 2007 que vostè i en Neil Harbisson duen a terme un projecte europeu que els ha portat per més de 30 països, consistent en trobar el color i el moviment de les diferents capitals europees. Com es materialitza aquesta proposta?

Aquest projecte comença pel tòpic que les ciu-tats són grises, nosaltres no estem d’acord amb aquest tòpic, a les ciutats hi ha molts colors i molta més varietat dels que podem trobar a la natura. Per tal de desmentir aquest tòpic, una nit de Santes vam començar a idear el projecte de les capitals

Page 6: Tribuna Maresme mes a mes 247

06 | TRIBUNAmaresme

més amunt i nosaltres vam pujar. Quan vam baixar, ja no quedava ningú al cam-panar i la porta per baixar estava tancada. Al principi vam pensar que ja tornaríem a pujar, crèiem que potser es faria una al-tra visita, però es va anar fent fosc i ningú pujava, jo patia perquè havia de tornar a casa, no teníem mòbils, i a part era el fe-brer i feia bastant de fred. Vam estar allà quasi tres hores. Durant aquelles tres hores ens van passar moltes coses i vam riure i parlar molt mentre de tant en tant fèiem crits i tocàvem campanes perquè ens vinguessin a obrir. Dins d’aquelles

tres hores, vam parlar de les coses que realment volíem ser i fer, dels nostres objectius i de com poder assolir-los jun-tament, i així encara ho fem.

L’art del segle XXI ha de superar les vies tradicionals i ser més innovador? Cal bus-car nous discursos, nous registres més pro-pers al món en el qual vivim, nous reptes artístics, en definitiva?

Sí, crec que és bo buscar noves formes d’expressió, innovar i trobar alternatives. Però penso que tampoc hem d’oblidar les coses bones de l’art tradicional, les bases

del que ens fa riure i plorar, per moltes innovacions que hi hagi, els sentiments són els mateixos. Crec que la gràcia està en trobar l’equilibri entre la innovació, la tecnologia que avui dia tenim, amb els sentiments més humans i inquietuds més personals. Penso que és bo vincular-se al món on vius, contextualitzar-te amb el que t’envolta, sense deixar de tenir les teves pròpies inquietuds i reptes.

També han organitzat esdeveniments po-pulars com una protesta contra la tal·la dels arbres de Santa Maria. L’art ha de tenir un component de reivindicació? L’artista ha de tenir un cert compromís amb la societat?

No sempre, hi ha obres d’art que nei-xen a partir de reinvindicacions, com per exemple: demostrar que les ciutats no són grises és una reivindicació. Però no tot l’art ha de tenir aquest tipus de com-ponent, l’art és un medi d’expressió, que surt d’un mateix i de les relacions amb el que l’envolta. L’artista no té perquè tenir un compromís amb la societat, l’artista té una relació amb ella, i cadascú es relacio-na o es vincula a la seva manera.

De cara al futur, en quins projectes artís-tics estan treballant?

Volem desenvolupar una mica més El So del Taronger i portar-la a altres llocs. Aquest any posem en marxa la Fundació Cyborg, dins de la fundació tenim pensat organitzar esdeveniments on art i cibernè-tica es trobin. També, tenim pendent aca-bar el projecte de les capitals d’Europa, ja que ens falta explorar l’est d’Europa.

S’ho creu això del món global? Funciona en la creació o la interrelació de les perso-nes, més enllà dels mercats?

A mi m’agrada crear peces que no tin-guin fronteres, per això les nostres obres no fan servir cap idioma, volem que sigui el més internacional possible. Per tant, suposo que sí que crec amb això del món global, m’agrada pensar que tot està a l’abast si t’ho proposes. L’art és el que fa del món un món global, totes les persones riem i ens emocionem, l’art és el que pot arribar a tothom sense diferències.

Text: Albert Calls // Fotos: Olga Boix

Moon Ribas (24 de Maig de 1985) ha estudiat a la Theatreschool d’Amsterdam - SNDO (School for New Dance Development) i és llicenciada en Coreografia a Dartingon Co-llege of Arts (Anglaterra). També ha cursat workshops i tallers amb diversos creadors com: Núria Font; Nigel Charnock de DV8 Physical Theatre Company, Goat Island, Lea Anderson, Fin Walker, Kirstie Simson, Katie Duck; Yuko Kawamoto i Fran Barbe

Harbisson i Ribas es van conèixer de petits als tallers de teatre de la Sala Cabanyes de Mataró. El 2000, després de quedar-se tancats dins el campanar de Santa Maria, decideixen crear i créixer artísticament junts. “Compartint i explorant noves inquie-tuds i desafiant nous reptes artístics”, segons les seves pròpies paraules. Tots dos han estudiat batxillerat artístic a Mataró i han viscut i estudiat al Dartington College of Arts d’Anglaterra. Junts també han organitzat esdeveniments populars com la protesta contra la tal·la dels arbres de Santa Maria de Mataró i la performance/exposició 09-09-09 de 1999 i del 2009. Han creat vàries obres escèniques com Opus 1 estrenada al BAC Theatre de Londres o la recent obra El So del Taronger, guanyadora del 1r Premi a la Creació Escènica 2010 convocat per l’IMAC de Mataró. Des de 2007 duen a terme un projecte europeu que els ha portat a més de 30 països que consisteix en trobar el color i el moviment de les diferents capitals europees.

cercant el color i el moviment que les ca-racteritzen.

Aquesta proposta té diverses formes de materialització, pel que fa al moviment estic creant el Diccionari del Moviment d’Europa, cada capital tindrà una defi-nició de moviment característic que es basarà amb la meva recerca, hi haurà el moviment París, Londres, Belgrad, etc.

Pel que fa al color de les capitals, hi ha una col·lecció de quadres que resumeixen com un píxel els dos colors predominants de cada capital. I pel que fa a la combi-nació de color i moviment, tenim previst crear una peça escènica que abraci les nostres dues recerques.

Han creat vàries obres escèniques com Opus 1 estrenada al BAC Theatre de Lon-dres o la recent obra El So del Taronger, guanyadora del 1r Premi a la Creació Escè-nica 2010, convocat per l’IMAC. Què hi tro-ba l’espectador en aquesta darrera obra?

En aquesta darrera obra l’espectador troba una altra percepció del color de la que estem habituats. Creem imatges vi-suals i les convertim en accions. L’espec-tador es troba imatges i relacions entre persones i objectes poc habituals, volem que aquesta peça desperti els sentits i els sentiments. El So del Taronger explora la relació dels humans amb el color.

Per nosaltres tot el que fem en aquesta peça té una raó, un sentit, però no té per-què ser el mateix que el de l’espectador, perquè cada espectador té unes expe-riències pròpies i personals. I això és el millor per a nosaltres, que els especta-dors percebin i gaudeixin la peça a la seva manera.

La peça està inspirada en la història real d’en Neil, però no vol dir que la peça sigui una biografia d’en Neil, sinó que agafem la seva peculiar manera de perce-bre els colors, i la traslladem a escena.

L’any 2000, després de quedar-se tancats dins el campanar de Santa Maria, vostè i en Neil Harbisson decideixen “crear i créixer artísticament junts”.

Vam anar a una visita guiada que es feia per Santa Maria de Mataró. Quan vam arribar al campanar van dir que qui volgués podia pujar a la torreta que hi ha

Page 7: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 07

Page 8: Tribuna Maresme mes a mes 247

08 | TRIBUNAmaresme

CRÒNIQUES POLÍTICACRISI AL PP DE MATARÓ

Paulí Mojedano, M. Lluïsa Corominas i Ana Martínez anunciaven el passat 20 de desembre que abandonen el PP i passa-ven a ser regidors no adscrits, alhora que denunciaven, amb paraules dures, que des del seu partit “se’ns ha intentat coacci-onar la llibertat, vulnerar els drets i la dignitat, coartant la llibertat de fun-cionar de manera autònoma”. Al grup municipal només quedava José Manuel López, actual president del PP a Mataró.

Segons paraules del fins ara portaveu del grup municipal del PP, Paulí Mojeda-no, el conflicte intern va tenir el seu punt d’inflexió quan ell es va posicionar a fa-vor de Montserrat Nebrera, quan aques-ta encara estava dins el PP.

Els exregidors populars també van as-segurar que havien manifestat el seu mal-estar al partit repetides vegades, però no se’ls havia escoltat. Això els va dur a plan-tar la presidenta del PP, Alícia Sánchez Camacho, en plena passada campanya electoral autonòmica quan aquesta va fer un míting a la capital del Maresme.

Pel que fa al futur dels tres regidors, l’exportaveu del PP de Mataró, Mojeda-no, no va voler aclarir si tenien intenció de presentar-se a les properes eleccions municipals en una altra candidatura, però sí que “estic obert a un projecte per a la ciutat, a seguir-hi treballant”, va assegurar.

EL PP RECLAMA 25.000 EUROS. L’endemà de la renúncia dels tres regidors, el partit

A dalt, M. Lluïsa Corominas, Pau Mojedano i Ana Martínez, el 20 de desembre, anunciant que mar-xaven del PP. Al costat, Alberto Villagrasa i José Manuel López, acompanyats d’altres dirigents comarcals, en la compareixença del dia 21.

Esclata el grup municipal del PP Tres dels quatre regidors del grup municipal anuncien en ple Nadal que deixen la formació política i es queden com a no adscrits. L’endemà, des del Partit, se’ls acusa d’endur-se 25.000 euros, tot i que dues de les regidores que mar-xen asseguren no saber res dels diners. Totes aquestes greus ferides deixen un nou escenari per als populars mataronins, que arrossegaven picabaralles internes des de feia temps.

entra de ple en la batalla. El secretari ge-neral provincial del PP, Alberto Villagra-sa, acompanyat del president del PP de Mataró, José Manuel López i d’altres di-rigents comarcals, afirma que Mojedano va treure el 2 de novembre 25.000€ d’un compte del grup municipal, sense donar cap explicació.

Villagrasa també afegeix que s’havien requerit els diners verbalment i amb un burofax. “Li hem donat l’oportunitat que s’expliqui i si no retorna els diners li demanarem d’una altra manera”, as-segura aleshores, referint-se al fet i que estaven estudiant accions legals.

El dirigent popular també afirma en la seva compareixença que el PP està més fort que mai a Mataró i al Maresme i que els bons resultats de les darreres eleccions ho constaten. Alhora, acusa Mojedano de ”personalisme, de falta de respecte als votants” i “de ser al partit per interes-sos personals”. ”Durant els 15 dies de campanya només estava preocupat per ser cap de llista, cada dia trucava a la central per aquest tema”, diu Villagra-sa, per al qual, quan Mojedano va ser cap de llista a Mataró, “es van obtenir els pitjors resultats des de 1991”.

El PP alhora demana als tres regidors que han marxat que retornin al partit les seves actes. També, s’anuncia que José Manuel López serà el nou cap de grup municipal i es perfila clarament com el possible proper cap de llista, tot i que la decisió es prendrà més endavant.

El conjunt de retrets, però, va molt més enllà, ja que durant l’acte també s’explica que Villagrasa ha hagut de pujar diverses vegades per aclarir temes en els quals hi havia desacord entre el president del par-tit, López, i Mojedano, com el dels ma-croprostíbuls que volien instal·lar-se a Mataró. Les desavinences entre Mojeda-no i López eren públicament conegudes i vénen de lluny. Per la seva banda, els diri-gents populars també aprofiten per negar les acusacions de Mojedano que el punt d’inflexió dels desacords interns fossin el seu suport a Montserrat Nebrera.

LES REGIDORES ES DESMARQUEN. Nou ca-pítol de la crisi quan només saber-se les greus acusacions formulades des del PP, Mojedano les nega i anucia que estudiarà querellar-se. Segons assegura, ell va envi-ar un correu electrònic a Jordi Cornet, de la direcció del partit, en el qual li demana-va que intervingués en la problemàtica a Mataró. També li deia que si no responia en uns dies es consideraven desvinculats d’un acord pres el desembre de 2009 i això permetia que el grup municipal recu-perés la gestió dels diners. D’altra banda, amb aquests diners, segons Mojedano, es va cancel·lar un crèdit de campanya a nom dels regidors.

Finalment, les dues regidores del PP emeten un comunciat en el qual es des-vinculen de la desaparició dels diners.

Albert Calls

Page 9: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 09

Feia molt de temps que als mitjans de comunicació de Mataró i la co-marca es parlava dels problemes interns en el si del Partit Popular de Mataró. Aquests problemes eren certs, existien i malgrat els esforços realitzats per una part del partit i la direcció del mateix han acabat amb una ruptura.

El primer que em cal dir com a mà-xim responsable del Partit a Mataró és que hem donat un mal exemple a la ciutadania, que no hem contribuït a acabar amb la tan ‘cacarejada’ des-afecció dels ciutadans vers la política i que és necessari demanar perdó a tots aquells que ens varen fer confi-ança i també als que no, ja que l’acti-vitat política és una activitat pública i per tant, afecta a tothom.

En segon lloc, voldria analitzar les causes que ens han portat fins aquí. En la meva opinió, l’excés d’indivi-dualisme i personalisme per part de l’anterior portaveu ha estat la clau, i no és quelcom que pensi jo sol, en més d’una ocasió altres repre-sentants polítics han acusat aquest senyor d’apropiar-se projectes i de voler monopolitzar-los quan eren de tota la ciutat, arribant fins i tot a posar en perill la continuïtat dels mateixos. Doncs, bé, molt d’això hi ha hagut en aquesta ruptura; no es tracta que no es pugui pensar di-ferent dins dels partits polítics, es tracta que es deu lleialtat a un pro-jecte en el qual hi caben molts ma-tissos i formes diferents de veure les coses, però no hi cap el fet d’estar

contínuament creant polèmiques i discrepàncies, fent crítiques als mitjans amb l’ànim i la voluntat de fer mal al projecte i finalment boi-cotejant la campanya de les últimes eleccions catalanes, les més impor-tant pel Partit Popular de Catalunya en els últims anys.

I finalment, quin era l’objectiu d’aquesta actitud? Doncs jo no sóc qui per dir el que pensa cadascú, però pel que hem pogut saber l’únic objectiu era mantenir la cadira i el sou quatre anys més. No podem oblidar que aquest senyor era l’únic professional de la política del PP a tota la comarca, per tant, ho po-dran vestir com vulguin, podran emmascarar-lo amb paraules molt maques però cap dels altres “actors”

d’aquesta pel·lícula necessitem te-nir dedicació exclusiva a la política perquè tots tenim la nostra feina al món privat, l’únic que necessària-ment necessita el sou de polític és ell, la resta “milongues” per emmas-carar una situació indignant que a més va acabar amb la desaparició de 25.000 euros del compte del Grup, molt temps abans, per cert, que co-mencés la campanya electoral.

I a partir d’ara, què? Doncs els membres del PP de Mataró ja ens hem posat a treballar en explicar als nostres companys el que ha succeït, i a programar la feina que ens ha de portar a oferir als mataronins i les mataronines unes propostes inte-ressants i engrescadores per la nos-tra ciutat, aquesta és la nostra feina.

OPINIÓ. Un Partit Popular més fort

No recordo qui era que va dir quel-com semblant que com més capaç sigui una persona de dirigir la seva vida conscientment, major serà el seu temps disponible per utilitzar-lo de forma constructiva. Així és. En política, com en la vida, tota l’ener-gia que no es dediqui a crear és llen-çada. Per poder crear es necessita llibertat, consciència, persones amb compromís... però un compromís no amb coses abstractes (partit, apa-rell, ideologia), sinó amb un mateix, amb les persones i amb un propòsit. I es necessiten organitzacions que fomentin valors com la llibertat, el creixement de la persona, la creati-vitat, el talent, cosa no massa habi-tual en els partits polítics.

Vivim en un món ple de normes i reglaments, mentre que, al mateix temps, el que desitgen i necessiten

les persones és desenvolupar la seva aportació en llibertat. Estem en un món de “doble discurs”. Es parla tot sovint de “llibertat”, de “la persona”, “l’interès comú”, és a dir, tot plegat es construeixen abstraccions en nom de les quals sacrifiquem els valors aline-ats de veritat amb l’evolució social.

Per què no es debaten els pro-blemes que afecten la gent amb un mínim de rigor? Per què el debat polític està cada dia més despullat d’arguments que no facin referència a com de dolent és el rival o busquin un impacte mediàtic?

Aquest debat està, inevitablement, en marxa. I la solució no vindrà, se-gur, de la política. Correspon a la so-cietat civil posar-s’hi al davant. Hem de veure les coses deixant de pren-dre com a referències el que està clar que ja no funciona... des de la dreta,

des de l’esquerra. Hem de sortir ja d’aquest plànol i moure’ns, pensar, actuar, des d’una nova perspectiva amb referència pròpia, sense que es mesuri per la seva distància respecte als altres, ni ideològica, ni cultural, ni territorial, senzillament cercant el progrés social i el creixement humà.

Bé, em demanen per què he do-nat el pas de deixar el partit en què he militat durant molts anys i el meu càrrec de portaveu municipal del PPC a Mataró. Doncs perquè me n’he cansat de no trobar respos-tes diàriament a les preguntes que em feia a mi mateix sobre el sentit del que estava fent. Però sobretot perquè sentia que no em deixaven complir honestament i amb les me-ves màximes capacitats amb el com-promís que en forma de programa electoral municipal tenia amb els

electors i ciutadans de Mataró. La crisi que patim no és només

financera, ni ve només dels Estats Units. El descens destructiu que vi-vim a nivell col·lectiu es gesta en l’ac-ció política de cada dia, en les nostres xerrades, actes i assemblees de par-tits, en les nostres accions quotidi-anes. Ens queixem de com de difícil està el món i no assumim les nostres responsabilitats ni la nostra contri-bució diària en aquest estat de coses.

La societat justa i lliure i el sentit de la política el construïm cada dia. El significat més profund està en cuidar allò senzill, allò que depèn de nosaltres cada dia, en cada moment. No vull perpetuar un model pervers en què no crec. La gent vota sigles, és cert. Però vota també el somni d’un món i una ciutat millors que es desfà en el dia a dia sense adonar-nos-en.

OPINIÓ. La revolució del dia a dia

JOSÉ MANUEL LÓPEZ

President del PP de Mataró. Regidor del PP a l’Ajuntament de Mataró.

PAULÍ MOJEDANO SINGLA

Exportaveu del grup municipal del PP a Mataró.

Regidor no adscrit.

Page 10: Tribuna Maresme mes a mes 247

10 | TRIBUNAmaresme

Neix el portal Maresme.cat

El passat 15 de desembre, el Consell Co-marcal va activar el portal Maresme.cat, un projecte del Pla Estratègic Maresme 2015 que té com a objectiu dotar la comarca d’una pàgina web on els residents, els visitants o els possibles inversors trobin la informació necessària. Maresme.cat vol esdevenir la pàgina web de referència de la comarca a l’hora de trobar tots aquells projectes, estu-dis o informes que afectin el Maresme des de diferents vessants: institucions, territo-ri, economia, turisme, cultura, ciutadania i benestar, educació i esport i lleure.

Font: Consell Comarcal Maresme

D’esquerra a dreta, Jaume Boter de Palau, Joan Antoni Baron i Mn. Joan Barat.

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, el president de l’entitat finan-cera Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, i el rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró, Mn. Joan Ba-rat, van signar el passat 23 de desem-bre un conveni de col·laboració pels treballs de restauració de la basílica de Santa Maria. En concret es tracta d’una nova actuació a les teulades i terrats de la Capella de Sant Joan i les cobertes de Sant Josep.

Precisament, el conveni determina que la parròquia de Santa Maria rebrà 100.000 €, dels quals 50.000 € els aporta Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró, els 50.000 € restants. La parròquia de Santa Maria es compro-met a realitzar les obres i intervenci-ons d’aquest projecte que inclou tre-balls del ram de paleta a les teulades i terrats de la Capella de Sant Joan i les cobertes de Sant Josep. La vigència del conveni finalitzarà el 30 de juny de 2011. PLA DIRECTOR DE RESTAURACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA

La parròquia de Santa Maria va en-carregar l’any 2001 un Pla director de restauració a través de la campa-nya “Mataró restaura Santa Maria”. D’aquest document ja s’han executat les tres primeres fases previstes. Per la seva banda, l’Ajuntament va adop-tar, en el Ple de setembre de 2005, una resolució segons la qual es com-prometia a cercar els recursos neces-saris per finançar i executar la rehabi-

La restauració de la basílica de Santa Maria continua amb la millora de les teulades de Sant Joan i Sant Josep Caixa Laietana, la Basílica de Santa Maria i l’Ajuntament de Mataró, han signat un conveni

litació d’aquest edifici que forma part del Patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat i està declarat com Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 1998.

Des de l’acord del Ple de 2005, l’Ajuntament, amb la col·laboració d’altres administracions públiques, coordina els treballs de restauració de la basílica de Santa Maria que promou la parròquia de Santa Maria d’acord amb el Projecte bàsic i d’exe-cució, i estudi de seguretat i salut de les obres de restauració. També es va constituir una comissió per fer el

seguiment de les obres de millora i reforma. D’altra banda, entre els anys 2007 i 2009, prèvies prospeccions ar-queològiques a l’interior del temple, s’han executat els treballs correspo-nents a tres etapes de les fases quarta i cinquena del projecte de restauració. Les intervencions han permès raci-onalitzar el traçat de les línies elèc-triques generals, refer la coberta i la cúpula de les capelles de Sant Josep i, parcialment, la de la Capella de Sant Joan amb la millora dels accessos.

Font: Ajuntament de Mataró

Miquel Plubins, nou jutge de pau de Premià de Mar

Premià de Mar ja compta amb un nou jutge de pau. Es tracta de l’antic regidor i tinent d’alcalde, Miquel Plubins, que va prendre possessió del seu càrrec el passat dimarts 14 de desembre, substituint l’anterior jutge, Sal-vador Trullols, que ho era des del 1998. Mi-quel Plubins és molt conegut a la ciutat pels seus anys de dedicació a la política i a la vida municipal. Precisament, el nou jutge de pau, ha renunciat a la seva militància històrica a Convergència Democràtica de Catalunya, ja que una de les condicions per ocupar el nou càrrec és la de no pertànyer a cap partit po-lític. Durant el Ple de setembre va aprovar-se la proposta de fer a Plubins nou jutge de pau del municipi. Només el PSC va optar per l’abstenció, després de considerar que el seu passat polític no li donava prou independèn-cia pel càrrec pel qual se’l proposava.

Cròniques

Page 11: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 11

L’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), no optarà a la reelecció

Eduard Gisbert no tornarà a presen-tar-se com a candidat dels socialis-tes masnovins. L’actual alcalde del Masnou va anunciar-ho públicament el passat 27 de desembre.

“Tinc la satisfacció d’haver cobert una etapa important de la vida so-cial i econòmica de la vila, i també de la meva pròpia vida”, va assegurar Gisbert. També va afegir que “he pres aquesta difícil decisió perquè estic convençut que és el més adequat. Crec que, en la vida política, és sa-ludable i recomanable que es propi-ciïn els relleus necessaris”, va afegir l’alcalde masnoví.

Eduard Gisbert continuarà la seva tasca fins esgotar un mandat en el qual el PSC governa amb ICV-EUIA. En el període anterior va governar amb un escenari de tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), rellevant en aquell mo-ment una imbatuda trajectòria de CiU a la localitat, amb Josep Azuara com a alcalde.

Gibert va assegurar que en la seva decisió també hi ha tingut pes la vo-luntat de dedicar-se més a la família i que encara ha de pensar com seguirà la seva activitat política. Durant l’acte en el qual va anunciar la seva determina-ció, de la qual va dir “que no es pren de la nit al dia”, també va assegurar que dins el PSC masnoví, per agafar el relleu, “hi ha una persona disposada i una segona que s’ho està pensant”. A partir d’ara, doncs, els socialistes se-guiran el procés per determinar ofici-alment quin serà el seu candidat.

D’altra banda, Gisbert va valorar la seva tasca, especialment en els darrers anys i l’aposta del seu partit, des dels primers moments, per ”la qualitat de vida i l’atenció a les persones”. Tam-bé va recordar els seus orígens amb formació social i cristiana a Cornellà cap a 1962. “Vaig començar a veure injustícies i vaig prendre posicio-nament”, va explicar. Precisament, en aquesta ciutat va contribuir a fun-dar un club d’atletisme i passejant pel carrer un amic advocat laboralista li va demanar compromís polític, que va formalitzar entrant a Convergència Socialista de Catalunya, amb Joan Re-ventós. Albert Calls

Cròniques

Page 12: Tribuna Maresme mes a mes 247

12 | TRIBUNAmaresme

Les lliçons de l’Oriol BatistaRecordo molt bé el dia de les eleccions municipals de 1999, sobretot quan ja havien tancat les urnes. El recompte va arribar als 14 regi-dors i la cara de l’Oriol Batista era tot un poema. “Prepara’t, Oriol, perquè seràs regidor”, li vaig dir, i ell no s’ho creia. I així va ser.

L’havíem anat a buscar no feia massa. Volíem fer més passos en la renovació que el PSC volia fer (i ha de fer sempre) en el sentit d’incorporar al nostre projecte aquells que en la seva vida ja l’estan fent. Potser ni ho sabia, l’Oriol, però el seu compromís amb els més desafavorits, els seus projectes de retornar la dignitat a persones que podrien veure perduda la seva vida, era justament allò que el PSC creu que s’ha de fer. I les seves inquietuds, la seva actitud i la seva activitat ens van seduir.

En formar govern, l’alcalde Mas el va posar davant Benestar Social i Salut. I poc temps més tard, apareixia la primera crisi a la que va haver de fer front, davant les denúncies de males pràctiques a la Gossera municipal. Lluny d’actuar a la defensiva, l’Oriol va li-derar una estratègia per canviar a fons el model en un altre que m’atreviria a titllar de modèlic. Tant en les altres crisis que va viure (penso en l’afer de la legionel·losi) i, sobretot, en el canvi radical en el nostre sistema de benestar social (l’Agència de la Gent Gran, els xec-serveis, les tele-alarmes, el canvi a la Fundació Hospital, les millores en el mapa de salut, etc.) la seva voluntat fou sempre la de tendir al millor possible, esdevenint un referent del PSC als àmbits de salut i benestar social.

Recordo també la campanya de 2007, en la qual el dolor li impedí de participar-hi activament. Després de les eleccions li van diagnos-ticar un càncer i l’endemà de la presa de possessió era intervingut. L’alcalde Baron va signar els decrets per formar govern tot just ser investit, i dilluns va signar-ne uns altres per atribuir les de l’Oriol a dos companys mentre durés la convalescència. En aquest mandat, només pogué exercir un any com a regidor de Via Pública, traient forces d’on podia, encara enfrontat-se amb alguna crisi més i realit-zant el canvi de línies del Mataró Bus.

Fou discret en parlar de la seva malaltia, conscient del fatal des-enllaç i procurant fer la vida més fàcil a tots els qui l’envoltaven, inclosos els que hem estat els seus companys. Aquesta fou la dar-rera lliçó de l’Oriol Batista: el rellevant d’una lluita no és guanyar o perdre, sinó lluitar. I fer-ho amb la dignitat que l’Oriol ho va fer. El plorem i el trobem a faltar. Sí. Molt. Però, sobretot, ens emportem la força de les seves lliçons, l’estima profunda de tanta gent que el va tractar i que res no esborra i la consciència, a més, que el pas de l’Oriol en aquest món ha contribuït a millorar la vida de moltes persones concretes que els feia falta. Descansi en pau.

RAMON BASSAS. Primer Secretari del PSC de Mataró.

Va ser un referent en el camp de l’edició i una persona vinculada al compromís polític i cívic. Jordi Garcia i Bosch va morir el passat 31 de novembre als 82 anys. Va ser el segon batlle de Vilassar de Mar en el període de la demo-cràcia, del 1981 al 1987, pel PSC i amic personal d’Ernest Lluch.

Nombrosos amics van acomi-dar-se de Jordi Garcia i Bosch en un acte que la seva família va con-vocar el passat 2 de desembre a l’Ateneu Vilassanès. Entre els as-sistents, veïns i gent de la cultura, però molts representants del món polític del Maresme: des del dele-gat del Govern de l’Estat a Cata-lunya, el socialista Joan Rangel,

CRÒNIQUES SOCIETATORIOL BATISTA / JORDI GARCIA BOSCH

El regidor i sisè tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, Oriol Batista, va morir el passat 21 de desembre als 38 anys com a resul-tat d’una llarga malaltia. Formava part del grup municipal del PSC.

Oriol Batista va néixer a Mataró el març de 1972, estava casat i tenia un fill i una filla. A causa de la seva malaltia, des de febrer de 2009, exercia com a regidor i sisè tinent d’alcalde sense cap delegació es-pecífica. Les seves competènci-es estaven delegades de manera provisional a Francesc Melero (Policia Local i Protecció Civil) i a Núria Aguilar (Mobilitat).

Batista va entrar a l’Ajunta-ment com a independent a les llistes del PSC el 1999 i va ser re-gidor de Sanitat i Serveis Socials. De 2003 a 2007 es va encarregar de la regidoria de Benestar, Salut

Adéu multitudinari al regidor Oriol Batista

i Consum i Nova Ciutadania i de la vicepresidència de l’Institut Municipal d´Educació.

També va ser responsable del Pla Municipal de Nova Ciuta-dania i del Pla Integral de Ro-cafonda-El Palau i president de GINTRA, així com president de la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i mem-bre suplent del Comitè Consultiu de la Llei de la Dependència. Va ser membre del Consell de Fede-ració del PSC al Maresme.

Llicenciat en Pedagogia, havia treballat a la Residència Infantil Mas Sant Jordi i va ser director d’Educació en el Lleure per la Fundació Pere Tarrés. Membre de l’Associació de Veïns de La Llàntia i de l’Associació Enlleura’t.

Després de saber-se la mort del regidor, l’Ajuntament mataroní va celebrar un Ple extraordinari urgent. També es van dictar dos dies de dol oficial i que les bande-res del consistori i equipaments municipals onegessin a mig pal. El funeral, que va tenir lloc l’en-demà, dimecres 22 de desembre, va comptar amb la presència de centenars de persones que van dir l’últim adéu a Batista. Nom-brosos representants polítics van destacar la seva vàlua, tant a nivell polític com en el terreny personal. Redacció

Emotiu comiat a l’editor i exalcalde de Vilassar de Mar Jordi Garcia i Bosch

fins a l’alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, de CiU.

Treballant d’editor, Garcia va estar al capdavant, amb el seu germà, de la indústria familiar Arts Gràfiques Garcia, iniciada pel seu pare, i va fundar l’editorial Oikos-Tau, de llarga trajectòria. Oikos-Tau va publicar un bon nombre de títols entre els quals destaquen els dedicats al llibre tècnic i la col·lecció de butxaca Què sé?, versió de la francesa Que sais-je?, a més d’un considerable volum d’obres en llengua catala-na i castellana i amb presència en el mercat llatinoamericà. També, van apostar pel llibre en català i de temàtica comarcal. D’altra

banda, Garcia, amic d’infància d’Ernest Lluch, va mantenir amb l’exministre una estreta i amical relació al llarg dels anys.

Les diverses persones que van intervenir en l’acte de comiat de l’exalcalde vilassarenc van voler destacar els seus valors, com a persona de profund compromís polític, amb la cultura i amb la família. L’adéu multitudinari a l’Ateneu va ser a la persona, al familiar i a l’amic, però també a l’activista cultural i polític. A.C.

Page 13: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 13

Page 14: Tribuna Maresme mes a mes 247

14 | TRIBUNAmaresme

El periodista sabadellenc Jordi Solé i Comas va rebre el passat 2 de desembre el III Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser expli-cats, únic premi existent d’aquestes ca-racterístiques, per la seva obra Blanc.

El jurat va acordar per unanimitat, se-gons va explicar la portaveu, Núria Ribas, atorgar el III Premi Helena Jubany a l’obra de Solé i Comas “per la seva prosa fresca, fluida i suggeridora d’imatges; pel seu lèxic en sintonia amb la inten-cionalitat que vol expressar: humor, ironia, tendresa, etc.; i per la capaci-tat, a partir d’un fet real, de capgirar-lo i fer-ne un relat creïble, dirigit en tot moment a un imaginat oient i una possible audiència juvenil”.

D’altra banda, també es va fer esment de l’obra finalista, Història natural i al-tres contes, per la seva capacitat creadora de personatges que fan avançar la narra-ció amb traços calderians.

És previst que l’edició de Blanc surti a la llum a començaments de març de 2011. En tindrà cura l’editorial Tantà-gora. L’edició serà il·lustrada i inclourà, a més del text escrit, la narració oral de l’obra i una versió signada en llengua de signes catalana per a persones sordes.

L’OBRA GUARDONADA. El protagonista del relat guanyador és un noi sabadellenc que està destinat a ser químic seguint la tradició familiar. Des de ben petit els Reis ja li porten jocs de química, però ell té, a més, un altre hobby que l’apassiona encara més: els animals. Així és que un bon dia agafa els Catalans decidit a fer una visita al zoo de Barcelona… i aquesta

AVANÇAMENT EDITORIAL

Blanc (fragments), de Jordi Solé i Comas

En descàrrec meu només puc dir que ho vàrem fer pels nens. Bé, pels nens i pels animals, és clar. Eren la nostra responsabilitat. I, mira, potser sí que vàrem enganyar molta gent. El món sencer, en realitat. I que mentir mai no és una bona solució. Però ara, tants anys després, si giro la vista enrere i penso en aquells dies... ho tornaria a fer, sí. Sense pensar-m’ho ni un instant. Ho tornaria a fer.

* * *

El meu destí, si és que el destí està realment escrit en algun lloc i no és producte de les nostres accions més o menys premeditades, no era pas el de ser biòleg. El pare i, abans que ell, l’avi, havien estat químics. Químics de primera, caldria puntualitzar. S’havien especialitzat en les tintures i s’havien creat una reputació i un patrimoni treballant a les millors fàbriques tèxtils de Sabadell, on encara hi viu bona part de la família. Per això, quan vaig néixer, es va donar per descomptat que seguiria la gloriosa tradició fami-liar [...].

Barrejar productes químics per obtenir colors més bells i resistents no em desagradava, no. Però hi havia una altra cosa que m’apassionava encara molt més que l’Art Familiar: els animals. Em portaven de corcoll des de sempre. Salvatges o domèstics. De sang freda o calenta. Ocells, mamífers o rèptils. Fins i tot als insectes els tro-bava totes les gràcies. I per damunt de tots, el primats. Tan humans [...].

El pare ja havia parlat amb l’amo de l’empresa on treballava [...] per fer-me entrar d’aprenent. El meu destí semblava segellat. I llavors, al final d’aquell estiu de 1965, poc abans de començar a treballar a la fàbrica de tints, vaig fer una cosa que canviaria la meva vida per sempre: vaig agafar els Catalans i em vaig acostar al zoo de Barcelona [...].

CULTURA LITERATURA / MATARÓIII PREMI HELENA JUBANY

Jordi Solé i Comas guanya amb ‘Blanc’, el III Premi Helena Jubany

visita canviarà la seva vida, perquè hi tro-barà l’Altarriba, un personatge curiós que li ofereix feina en veure’l tan embadocat amb les feres. Començarà netejant la gà-bia dels micos i anirà fent mèrits. La seva felicitat serà total quan arribi al zoo el seu habitant més famós, un goril·la blanc.

“Tots sabeu la història de Floquet de Neu o, més ben dit, us penseu que la sabeu, perquè aquesta història amaga un terrible secret… El llibre és una meravella de tan ben escrit, irònic, intel·ligent. Ben segur que no us podreu estar d’acabar-lo”, apunten d’aquesta obra des de l’Associació Cultu-ral Helena Jubany.

L’AUTOR GUARDONAT. Jordi Solé i Comas és periodista i escriptor. Ha estat

col·laborador de la revista Fotogramas, del programa de TV3 El club i del radi-ofònic Versió càmping a RAC1. Actual-ment treballa com a freelance i és lector professional de guions cinematogràfics. Com a escriptor ha publicat Telemanía, las 500 mejores series de TV, Hijo de Di-oses i Barcelona Far West.

EL PREMI HELENA JUBANY. Enguany s’ha convocat la tercera edició del Premi He-lena Jubany. Aquest premi literari ha estat creat per mantenir viu el record de l’Helena Jubany i Lorente encomanant el seu gust per la lectura, la creació lite-rària i la narració oral. L’Helena va ser assassinada el dia 2 de desembre de 2001 a Sabadell.

Redacció

Joan Jubany, president de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, entrega el premi a Jordi Solé i Comas.

Page 15: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 15

El llibre va presentar-lo el passat 16 de desembre a l’Ateneu Caixa Laietana el cap de l’Obra Social de l’entitat, Ricard Navarro. Amb el títol Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya, l’estudi recull una selecció exhaustiva de les 3.000 figures de pesse-bre que ha reunit al llarg dels anys l’As-sociació de Pessebristes de Mataró. Els autors, Albert Dresaire i Jordi Montlló, membres del col·lectiu El Bou i la Mula, van iniciar el 2004 aquest treball de re-cerca, emmarcat dins de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

L’obra, curosament il·lustrada, presen-ta una tria selectiva de les peces inventa-riades i exposa de forma clara, ordenada i entenedora aquest patrimoni cultural, agrupat en capítols temàtics i rigorosos criteris documentals. “Molt sovint, els figuristes de pessebres no són prou tinguts en compte i, amb el seu estudi, Albert Dresaire i Jordi Montlló han fet un pas important, amb un encert i una profunditat envejables”, expressa el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, en la presentació del lli-

Una mirada al pessebrisme de Catalunya

bre. En el pròleg, el Dr. Jaume Aymar, professor titular de la Universitat Ramon Llull, fa un merescut elogi de la tècnica del diorama i el ressò popular que tin-gueren i segueixen tenint els pessebres que va realitzar fra Gilbert Galceran, monjo de Solius, mort el 2009.

Cenyint-se a la col·lecció de l’Associ-ació de Pessebristes de Mataró, entitat fundada el 1935, els autors remarquen la influència de l’Escola de Barcelona i, per extensió, l’Escola Catalana, en la tècnica de fer pessebres. Entenen el pessebris-me com un ens viu, en contínua evolució,

i analitzen l’obra de molts figuristes ca-talans en la col·lecció abans esmentada (Carratalà, Masdeu, Castells, Daniel, Duran, Teixidor, Traité i l’escola oloti-na...), sense oblidar els figuristes de més enllà de Catalunya (Mayo, Pérez, l’escola murciana, l’escola napolitana, Amèrica del Sud...). Un capítol del llibre també s’ocupa dels constructors de figures ma-taronins. L’Associació de Pessebristes de Mataró ha tingut l’honor de ser la pri-mera entitat pessebrista a tenir la seva col·lecció inventariada dins el patrimoni etnològic català.

D’altra banda, la publicació de l’obra coincideix amb l’exposició Ara ve Nadal que es pot veure aquests dies, amb un èxit extraordinari (més de 25.000 per-sones des de la inauguració), a les tres plantes de l’Ateneu Caixa Laietana i la celebració a Mataró de la 41a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, dues raons de pes a les quals també s’afegeix, enguany, el 25è aniversari de la Federa-ció Catalana de Pessebristes.

Redacció / Font: Caixa Laietana

Caixa Laietana presenta l’obra Les nostres figures de pessebre, editada amb col·laboració de l’Associació de Pessebristes de Mataró

Page 16: Tribuna Maresme mes a mes 247

16 | TRIBUNAmaresme

El 22 de desembre Catalunya va viure una estrena històrica

amb Bruc. La Llegenda. Aquesta pel·lícula, dirigida pel jove realitzador català Daniel Benmayor, està inspirada en la llegenda del carboner que

va aconseguir vèncer l’exèrcit de Napoleó a la muntanya de Montserrat. Universal Pictures ha apostat per una producció catalana com a plat fort de la seva programació nadalenca.

El guió de Bruc. La llegenda el firmen Jordi Gasull i Patxi Amézcua. La pel·lícula està protagonitzada per Juan José Balles-ta (Ladrones, El Bola). L’actor, per prepa-rar el personatge de Bruc, va estar durant quatre mesos fent classes de català i en-trenant-se per les escenes més compli-cades d’acció que li havien de permetre saltar per penya-segats, córrer per la muntanya i participar en caceres ferotges en mig de Montserrat.

Altres actors i actrius del repartiment han estat Vincent Perez (Cyrano de Ber-gerac), Santi Millán (Va a ser que nadie es perfecto) i Astrid Bergès-Frisbey (a qui veurem properament a Pirates del Carib 4), entre d’altres.

El llargmetratge és un drama d’acció on el misteri de la causa exerceix de motor principal. La incomprensió s’apodera del protagonista. El dubte creix en els merce-naris. La brutalitat contra la incertesa.

La pel·lícula es va rodar íntegrament durant vuit setmanes en terres catalanes, en localitzacions al voltant de Montserrat, Mura, Collserola, Arnes, Santes Creus, El Bruc, Collbató i Castellterçol, amb la uti-

lització de molta gent local fent d’extres. Acabada la fotografia principal, una se-gona unitat capitanejada per Dani Vilar va seguir filmant durant més de quatre setmanes la grandiosa geografia de Montserrat, buscant la lluminositat exac-ta per a poder retratar les seves majestu-oses agulles i aconseguir el que es volia dels seus paisatges. Es va sobrevolar amb helicòpter la serralada, es van obtenir es-pectaculars preses aèries i es van filmar les escenes amb els llops i el senglar en remotes reserves naturals.

Un cop tot enllestit, es va haver de re-tocar digitalment totes i cada una de les localitzacions i paisatges per retornar-les a tal com eren a principis del segle XIX, esborrant les antenes, repetidors i tot l’impacte de l’home en els últims dos-cents anys. La popular cantant catalana Beth (d’Operación Triunfo) es va afegir també per cantar la preciosa cançó dels títols de crèdit finals de la pel·lícula.

SINOPSI. Quan l’exèrcit de Napoleó des-cobreix que la seva primera derrota es deu a un carboner que, amb el seu redo-

ble de tambor, va sembrar el pànic entre les tropes, Napoleó envia a sis mercenaris curtits en mil batalles amb una sola mis-sió: tallar-li el cap. Després d’assassinar els seus éssers estimats, el grup de mer-cenaris es llança a la seva cerca en tots els llocs recòndits i màgics de la sagrada muntanya de Montserrat. Es converteix així en un símbol de llibertat i esperança pel seu país, que distingeix en ell un he-roi que aconseguí el que ningú no havia aconseguit mai: derrotar l’exèrcit inven-cible de Napoleó Bonaparte.

REPARTIMENT. Formen part del reparti-ment de la pel·lícula El Bruc. La Llegenda, actors com Juan José Ballesta (que in-terpreta al protagonista de la pel·lícula, Bruc), Vincent Pérez (és Maraval), Santi Millán (és De la Mata) i Astrid Bergès-Frisbey (és Glòria).

Juan José Ballesta és un intèrpret madri-leny que va començar la seva carrera molt jove en el món de la televisió. És l’actor més jove en aconseguir el Premi Goya al millor actor revelació i la Concha de Plata al millor actor en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. Actualment protagonitza la sèrie Hispania, d’Antena 3.

Vincent Pérez és actor i director suís de procedència espanyola i alemanya. Es va formar a l’escena teatral de Ginebra i París, aviat es va convertir en un actor re-putat i sex symbol en treballar juntament amb Jacqueline Bisset a La casa de Jade i amb Catherine Deneuve a Indochina. A part de la seva carrera a Europa també ha protagonitzat superproduccions nord-americanes.

Santi Millán és un actor català que va començar la seva carrera amb la Compa-nyia Teatral La Cubana, on va estar deu anys amb espectacles com Cómeme el

coco, negra o Cegada de Amor. El 1999 abandona La Cubana per incorporar-se al show de Buenafuente La cosa nostra. Va treballar a Periodistas i a 7 vidas.

Astrid Bergès-Frisbey és filla de pare català i mare francoamericana. Es va co-mençar a dedicar al món del cinema des-prés de la mort del seu pare, abandonant la seva primera passió, l’osteopatia. En el seu primer paper a la TV-movie Elles i jo interpreta conjuntament amb Daniell Dar-rieux, amb qui es porta 70 anys, a la filla del personatge d’Ariadna Gil. Poc després roda a Cambodja durant quatre mesos Un barrage contre le Pacifique, amb Isabelle Huppert. Actualment està finalitzant el rodatge de la quarta part de Pirates del Caribe, on interpreta a la Sirena.

Textos: Redacció ACPG. Fotos: Cedides per Ikiru Films i Universal Pictures

«Bruc. La llegenda»

FitxaDirecció: Daniel Benmayor. Guió: Jordi Gasull i Patxi Amézcua. Producció: Ant-xón Gómez. Productora: Ikiru Films. Amb la participació de Televisió de Catalunya, Mesfilms, Telefónica, El Toro Pictures, Laurion AIE. Repartiment: Juan José Ba-llesta, Vincent Perez, Santi Millán, Astrid Bergès-Frisbey. Durada: 93 minuts

Page 17: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 17

La Mostra recorda les seves vides passadesL’anunci per part del regidor de Cultura, Sergi Penedès, de la recuperació de la Mostra de Ci-nema de Nous Realitzadors i de la programació estable de cinema al Teatre Monumental, és una bona notícia per als aficionats i per a la salut cultural de la ciutat. La pèrdua d’un certamen de 31 anys no va ser una opció correcta per part de l’IMAC, tal com es va posar de manifest amb les nombroses manifestacions de solidaritat.

La reacció del regidor per recuperar la Mostra, que cal reconèixer que ha estat qua-si immediata, farà possible recuperar l’oferta d’una ciutat mancada de cinema de qualitat. El temps perdut ha provocat un canvi impor-tant en la programació que s’haurà d’acomo-dar a unes noves dates (entre el 17 i el 20 de febrer). Tradicionalment, la Mostra tenia lloc a finals d’any per tal de recollir el millor de les pel·lícules presentades als diversos festivals cinematogràfics internacionals. A més, l’any 2010 ha estat un dels més importants pel que fa a la producció catalana, cada cop més potent i variada, que ens ha ofert títols com Pa negre, Herois, Elisa K, Caracremada o La mosquitera. Aquestes són les més destacades d’una llarga llista d’estrenes, algunes de les quals han acon-seguit, com és el cas d’Oncle Boonmee recorda les seves vides passades, guardons tan impor-tants com la Palma d’Or del Festival de Cinema de Cannes. I la Mostra hauria pogut ser l’apa-rador d’aquesta onada de bon cinema català.

Al febrer el panorama cinematogràfic és un altre: la temporada de festivals encara no ha començat i les estrenes comercials exploten el filó dels diferents premis que es lliuraran (Gaudí, Goya i Oscar). L’escenari suposa un nou repte a l’hora de programar. La comissió de la Mostra haurà d’aprofitar per buscar –com sempre ha fet– aquells títols que marquin les tendències dels propers mesos. Fins ara, el bon olfacte a l’hora de programar ha permès que el certamen mataroní avanci corrents com ara el cinema de no ficció, l’asiàtic o el romanès.

El primer tempteig es produirà aquest ma-teix gener a la primera sessió de presentació de la nova Mostra (off Mostra). El monumental acollirà la preestrena catalana de Blog, d’He-lena Trapé, film guardonat a Donòstia i que compta amb una petita aparició de la mataro-nina Clara de Ramon. Jesús Gonzàlez

ART AL MARESME

TEMPS DECOL·LECTIVES

Moltes sales d’exposicions de caràcter públic i galeries d’art privades dediquen el mes de desembre a les mostres col·lectives, a fi i efecte d’atraure visitants, en el primer dels àmbits, o d’oferir peces artístiques a preus assequibles, en el segon dels casos.

Una exposició col·lectiva és un ampli ventall de possibilitats per a artistes, visitants i compradors. Per als primers, que poden veure l’obra d’altres col·legues o competidors –tot és legítim–, fer-ne comentaris, treure’n idees i conclusions i aplicar-les, o no, a la seva futura producció.

Per als segons, que de forma ocasional poden visitar una sala d’art, una exposició col·lectiva informa de les tendències i estils que els artistes de la ciutat o de la comarca estan treballant en l’actualitat. I per a un possible comprador, una exposició d’aquestes característiques més que

un ventall de possibilitats, és un ampli mostrari on triar i remenar, bé per fer un obsequi, bé per començar una petita col·lecció d’art, fer un segui-ment d’un artista o bé per omplir aquell forat de la paret que no se sap què posar-hi.

El que és segur és que una mostra col·lectiva és un univers infinit de tècniques, temàtiques, estils, continguts, perspectives, espais, volums, pinzellades infinites en forma i gruix, i inesgo-tables cromatismes, sense oblidar escultures o altres matèries artístiques.

Fins pràcticament passat reis, diverses exposi-cions d’aquestes característiques es poden veure a la comarca del Maresme.

A la població de Canet de Mar, l’Estudi Tenas (C/ Bonaire, 7) presenta: Col·lectiva Els dimarts al llimoner de Mataró.

El Masnou ofereix una mostra que si bé no

té els trets primordials d’una col·lectiva, sí que disposa, en canvi, d’una varietat estilística im-portant: la III Exposició Jove Creació 2010.

A la capital, Mataró, la galeria Gal-Art (ronda O’Donnell, 89) exposa: 60 artistes...60 obres. Les sales Casal Aliança (C/ Bonaire, 25) i La Presó (la Riera, 117) gestionades per l’Associació Sant Lluc per l’art ofereixen: Col·lectiva Mini-Art, pintu-ra, gravat i dibuix. A la sala d’exposicions de Can Palauet (C/ d’en Palau, 32) s’exhibeix: L’art en el pessebre mataroní. A Premià de Mar, a la sala d’exposicions Premiart (C/ Sant Antoni, 3) es pot visitar l’Exposició col·lectiva de Nadal. I fins a l’11 de gener, el Museu Monjo ofereix la XL Exposició col·lectiva de Vilassart.

Com es pot comprovar, una aposta important i força extensa per admirar, qualificar, valorar i, si es pot, adquirir.

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosdeunaexposicion.com

Page 18: Tribuna Maresme mes a mes 247

18 | TRIBUNAmaresme

Els resultats de les eleccions del dia 28 de novembre han dibuixat un panora-ma clar a tot el Maresme. Convergèn-cia i Unió ha estat la força més votada a tots els pobles i ciutats, i aquest resultat comarcal, sens dubte, ha contribuït a la victòria clara de CiU a nivell nacional.

El perquè d’aquest resultat, òbvia-ment, no té una explicació en clau co-marcal. Penso que en línies generals, els ciutadans i ciutadanes han apostat per la idea del canvi, però no per la paraula “canvi” com una idea transformadora per ella mateixa, al marge de qui l’exe-cuta i de com s’executa. El canvi que el Maresme i Catalunya ha escollit és ca-minar i Catalunya vol tornar a caminar. El canvi és un mapa, un recorregut, la distància entre dos punts que s’ha de su-perar. El canvi que ens proposava l’Ar-

Un cop que em decideixo a avançar la feina, i van i me la foten enlaire. No, si en-cara serà veritat que en la classe política no s’hi pot confiar. Ja em direu què els costava aquest cop haver fet com sem-pre. Doncs, no, es veu que no; com que un servidor ja tenia l’article preparat, havien d’agafar, i au!, ja el repetiràs. Clar, com que no són ells qui l’havien de fer...

Veureu, començava així: Als nens, de petits, a l’hora de jugar amb ells tenim una certa tendència a deixar-los gua-nyar. Quan ja estan una miqueta més fets, llavors ens entestem a inculcar-los els valors del bo que és participar. Mal-auradament en massa casos el mal ja està fet, i molts, de grans, tenen allò que se’n diu “mal perdre”. Suposo que deu ser per això, que aquells qui no volen perdre mai, s’apunten al carro de la política.

Ja sé que era recurrent, però carai!

Les municipals, una oportunitat imaginable per a Mataró Solidaritat Catalana per la Indepen-dència (SI) ha aconseguit quatre escons al Parlament en només quatre mesos d’existència. Un fet sense precedents a la política catalana donada l’explíci-ta voluntat democràtica de declaració unilateral de independència. No s’han de subestimar els resultats obtinguts. Cal tenir present la ingent campanya en contra de SI orquestrada des d’àmbits subordinats a l’actual estat de depen-dència, així com la manca de recursos econòmics disponibles. Hem comptat, però, amb la il·lusió i l’esforç voluntariós de molta gent.

El municipalisme ha tingut, com a la república del 31, un paper important, amb el moviment de consultes sobira-nistes del darrer any. SI s’ha forjat en aquestes mobilitzacions. Així ho va fer el referèndum del 20 de juny promogut per Mataró Decideix, amb un alt índex de participació. I també la massiva res-posta, al crit d’independència, de la ma-nifestació del 10 de juny contra la sen-tència del Tribunal Constitucional.

Les persones adherides a SI-Mataró ens complau haver participat de tot aquest procés i volem seguir treballant per ampliar la base social necessària per a promoure la declaració d’independèn-cia l’any 2014. Aquesta tasca, però, la durem a terme implicant-nos en el tre-ball diari, de proximitat, des dels ajunta-ments. Perquè som conscients que la mi-llor manera d’impulsar la independència és promovent la participació ciutadana i la regeneració democràtica. Catalunya pateix una espoliació que troba el seu màxim exponent en la manca de recur-sos dels ajuntaments. Mataró n’és una bona mostra.

Se’ns presenta doncs una oportunitat per imaginar la ciutat i el país que vo-lem. Des de la Coordinadora Local de SI apostem per una profunda regenera-ció de la gestió que permetés sotmetre a valoració de la ciutadania el govern municipal, no només cada quatre anys, sinó més sovint a través de dictàmens dels consells. El repte de Mataró va més enllà d’un simple canvi d’actors.

És doncs amb voluntat regeneradora i participativa que hem imaginat, des de la generositat i des del compromís i volun-tat de servei, un procés de reflexió amb el màxim nombre de forces polítiques i socials de la ciutat per impulsar una al-ternativa de govern il·lusionant.

OPINIÓ

Cosme Varela i PinartMembre de la Coordinadora Local de Mataró de Solidaritat Catalana per la Independència

Una Catalunya millortur Mas, està pensat, té una raó de fons, al darrere és ple de la vitalitat i l’energia de tantes i tantes generacions, capaç d’esdevenir un gran motor. I aquest és l’escenari que avui viu Catalunya.

Però perquè les coses han anat així no crec que sigui el més important d’aques-ta història. Per mi, és més important com s’ha començat a administrar la victòria, amb la mà estesa, amb la intenció de su-mar més que restar, amb la voluntat de construir i no destruir, amb humilitat, responsabilitat i esperança, posant-se al servei dels catalans sense exclusions, liderant la mobilització de les energies d’un país per, entre tots, intentar supe-rar aquests moments complicats.

Amb aquest esperit de tirar enda-vant, iniciem una nova etapa que serà crucial pel futur de Catalunya, tant en

el seu conjunt com des dels més de 900 municipis que en formem part. El nos-tre país, ara més que mai, necessita un govern seriós, que treballi pel bé dels ciutadans amb coherència, amb deci-sió, amb valentia, i sempre escoltant el territori. I, com a maresmenc, estic convençut que serà així.

Tinc plena confiança que les coses aniran a millor, molt millor, que el futur és ara més prometedor i Catalunya ha recuperat el lideratge que anys enrere havia tingut i que el somni que tots al-gun dia hem tingut avui és més a prop de fer-se realitat.

Mea culpa (gràcies, Déu meu)aquestes coses o es parlen després d’unes eleccions, o ja les pots guardar al calaix quatre anys més. I a més, què m’havia de fer preveure a mi que en aquestes, sí, en aquestes, més d’un en-tonaria el MEA CULPA.

De veritat que m’han deixat astorat. Tant, que no paro de rumiar-hi. I pen-so: “Home, clar, els resultats han estat els que han estat i realment la patacada ha sigut prou forta com per haver d’ad-metre-la.” Però, tot i així, em costa, què coi! no hi estem acostumats, en aquest país, no, no senyor. I encara sort que, de fet, només ha quedat en un “no recolliré l’acta de diputat” o bé “no em tornaré a presentar”, que no sé que hauria pas-sat si hi hagués hagut alguna dimissió: quin esglai, només de pensar-hi. Sorto-sament, però, i per més malament que ho hagin fet, no patiu per ells. El jove

amb algun que altre equilibri ha acon-seguit quedar-se dins la partida. El més gran, com a expresident que serà ja se’n pot anar si vol. La Llei 6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, li atorga una assignació durant un temps del 80% del sou en ac-tiu i alguna fotesa més per allò que se’n diu “atendre les seves responsabilitats personals amb dignitat i decòrum”. Tot plegat, minúcies que de ben segur l’aju-daran a no trobar tan dur el camí cap a la jubilació amb pensions vitalícies del 60%. Amb article refet, o no, segueix sent veritat: en política sempre es gua-nya. MEA CULPA (gràcies, Déu meu).

Ferran Planell

Escriptor

Miquel Buch i Moya (CiU)

Alcalde de Premià de Mar

Page 19: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 19

Fer-ho fàcilParlar en comptes de cridar. Deixar el mòbil en pau si s’està amb algú prenent un cafè. Mostrar ni que si-gui un xic d’amabilitat si es treballa en un lloc d’atenció al públic. No jutjar una persona als dos minuts de conèixer-la. Posar l’intermitent per indicar que es tomba. Trucar al que espera sentir la teva veu. Respondre aquell correu encara que sigui amb un monosíl·lab, senyal d’un mínim d’educació. Mirar si passa algú pel carrer abans de regar les plantes. Descartar les fotos borroses o pa-tètiques abans de pujar-les al Face-book. Apuntar les dates importants. Deixar el lavabo tal com s’ha trobat, gràcies. Contrastar, abans de creure-s’ho, el que expliquen si es refereix a terceres persones. Al conductor de l’autobús, esperar un minut més a la parada de l’estació de tren si veu que precisament en aquell moment arriba un tren de passatgers. Penjar els horaris a la porta de la botiga. No anar-hi si no t’hi esperen. Situar-se a la dreta en les escales mecàniques. Desintonitzar Intereconomia (i d’altres). Cercar la part bona de cada estació, del fred i de la calor, del sol i de la pluja. No posar centres comer-cials just on hi ha edifi cis catalogats. Servir el cafè amb llet que no sembli una caldera d’en Pere Botero, havent d’esperar un quart d’hora per pren-dre’l. Aturar el vehicle en el pas de vianants. I el vianant, que creui per on ha de creuar, i no apareixent mig d’amagat d’entre els cotxes. Pregun-tar si molesta el fum abans d’encen-dre’l. Abraçar a qui ho necessita. Dir t’estimo de tant en tant.

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

XAVIER AMATPeriodista

Tot i que un any enrere semblava que podria ser Reagrupament qui podria plantejar batalla a ERC en l’espai independentista instituci-onal a la ciutat, fi nalment serà So-lidaritat per la Independència, el moviment electoral impulsat per Joan Laporta, qui presentarà can-didatura el 22 de maig de 2011 a les municipals. El seu possible cap de fi les, Cosme Varela, admet que serà difícil entrar al consistori a la capital del Maresme si Solidaritat es presenta en solitari, de manera que la voluntat seva i de l’equip de la formació de Laporta és crear una candidatura unitària independen-tista.

És clar, això si ara fóssim l’any 2000, posem per cas, tindria un sentit, però és que a desembre de

La primera representació a la nostra ciutat d’Els Pastorets tenia lloc el 25 de desembre de 1916 en un improvisat escenari en les de-pendències del Centre Catòlic de Mataró.

Un grup de joves del Centre, ena-morats del teatre, s’atrevien a posar en escena L’Estel de Natzaret, basat en un text que acabava d’escriure el dramaturg Ramon Pàmies.

L’èxit que va acompanyar les pri-meres representacions va ajudar a crear un ambient que va afavorir la continuïtat de l’espectacle nada-lenc.

Amb els anys l’espectacle s’ha consolidat i des de 1981 són Patri-moni Cultural de la Ciutat. L’Ajun-tament va reconèixer els seus valors culturals i tradicionals que conté i molt especialment la perse-

Candidatures frívoles 2010 ja hi ha dues formacions in-dependentistes a l’Ajuntament de Mataró, Esquerra Republicana, amb dos regidors, i la Candidatura d’Unitat Popular, amb un regidor. Per tant, se suposa que si Solidari-tat vol entrar a l’Ajuntament seria formant part d’una llista comuna amb els republicans i amb la llista assembleària. Això s’endevina di-fícil, si no és que des de la direcció nacional d’Esquerra així ho avala, com a Barcelona. En el cas de la CUP, m’estranyaria molt després de tants anys de lluita amb ERC pel mercat electoral independentista i per la ideologia del laportisme. El més probable és que Solidaritat per la Independència s’acabi pre-sentant en solitari i intenti, això si, sumar als seus 1.500 vots els 570

recollits per Reagrupament el pas-sat dia 28 a Mataró.

Per tant, fent sumes, podria ar-ribar a haver-hi un tercer partit in-dependentista a l’Ajuntament. La pregunta és si això té cap sentit. I la resposta a la pregunta em fa pensar en la frivolitat en què, al meu enten-dre, es munten moltes vegades can-didatures d’última hora de cara a les municipals. Alerta, sóc un entusias-ta que hi hagi quantes més opcions a votar millor, en totes les eleccions. Però s’ha de ser seriós i no ho és improvisar una candidatura local a cinc mesos de les eleccions sense ni un sol contingut local. Quina pro-posta electoral per Mataró farà So-lidaritat per la Independència si es presenta sola? I Ciutadans-Partido de la Ciudadanía?

‘Els Pastorets’ de Sala Cabanyesverança de les diverses generacions de mataronins que han fet possible mantenir-los al llarg de tants anys.

Sincerament creiem que els mataronins ens n’hem de sentir orgullosos. Els Pastorets de Sala Cabanyes són coneguts arreu de Catalunya. Realment no és fàcil aconseguir-ho i especialment man-tenir-ne la continuïtat, ja que per desgràcia són moltes les iniciatives que entitats i associacions ciutada-nes han posat en marxa al llarg dels anys i han acabat desapareixent.

Estem davant d’una tradició que el temps s’ha encarregat d’enfortir, superant qualsevol problemàtica o difi cultat que hagi sorgit. Avui podem parlar d’Els Pastorets de Mataró com del vaixell insígnia de Sala Cabanyes.

Preservar-ho és sens cap mena

de dubte un repte. Amb aquesta voluntat hem d’entendre l’oferi-ment de la secció teatral del Centre Catòlic de brindar la possibilitat a diferents directors teatrals mata-ronins de fer-se càrrec del muntat-ge amb llibertat, per garantir-ne el prestigi, i a la vegada introduir-hi canvis innovadors que mantinguin viu l’interès pels nostres Pastorets.

Enguany el director mataroni Josep Rodri, de qui coneixem di-ferents muntatges escènics relle-vants, ha estat l’encarregat de fer-se’n càrrec i segons pròpies mani-festacions se’ls planteja com “un conte” sense tant pes religiós.

Hem d’esperar que l’encert en el plantejament l’acompanyi i que l’espectacle continuï sent aquest vaixell insígnia de Sala Cabanyes tan entranyable pels mataronins.

TRIBUNADE LA

MEMÒRIA

JOAN SALICRÚ

Llegeix el bloc setmanal LaRiera48 a

MataróNotícies.cat

LARIERA48

MANUEL ROCAI CUADRADA

Periodista

Page 20: Tribuna Maresme mes a mes 247

20 | TRIBUNAmaresme

Fruit d’un intent del legislador d’adap-tar-se als canvis meteòrics que està ex-perimentant la institució de la família, el proper 1 de gener de 2011 entrarà en vigor el llibre II del Codi Civil Català, llei aprovada pel tripartit i que ha ge-nerat moltes expectatives ja que dóna un nou tractament jurídic a l’àmbit de la persona i de la família.

El text reconeix per primera vegada un ampli ventall de famílies: des de la família tradicional (tant heterosexual com homosexual) fins a la família mo-noparental, així com es parla per pri-mer cop de les famílies reconstituides.

Aquesta llei que ha tornat a enfrontar els dos partits majoritaris a Catalunya a paraules de la, fins aleshores Conselle-ra de Justícia, Montserrat Tura, “pre-tén crear una nova cultura de la gestió del conflicte un cop les parelles s´hagin trencat”, mentre que, a criteri de Núria de Gispert, actual presidenta del Parla-ment de Catalunya i membre militant de Unió Democràtica de Catalunya,

Amb l’objectiu d’establir lligams de col-laboració, TRIBUNA Maresme i la te-levisió pública de la comarca, m1tv, van iniciar el passat 1 de gener un acord pel qual els dos mitjans enfortiran la co-municació local i comarcal, des d’una clara vocació de servei a la comunitat i als ciutadans.

Tant TRIBUNA Maresme com m1tv comparteixen l’objectiu comú de verte-

APUNTS

MÓN LEGAL

El nou codi civil català dóna un nou concepte de família i aposta per la guarda compartida dels fills

“aquesta llei suposa una greu intromis-sió a la vida privada de les persones”.

El que es fa del tot evident és que aquest text en matèria de família apos-ta molt clarament pel caràcter compar-tit de les responsabilitats parentals a la cura dels fills com a forma preferent en el cas de la separació dels pares, tren-cant la tendència que automàticament atribuïa l´habitatge familiar al cònjuge que assumia la custòdia dels fills, així com imposa l´obligació de presentar a cadascun dels pares que es separi un “pla de parentalitat” en el qual hi figuri la proposta de cadascun dels progeni-tors sobre la guarda dels fills i la seva participació en la criança i l’educació.

Cal destacar, tanmateix, com a no-vetats importants d´aquesta llei, el nou tractament jurídic de la persona, tal és, el dret a decidir sobre el seu propi cos, els diferents nivells de limitació de la seva capacitat, així com la nova figura jurídica del patrimoni protegit i del nomenament jurídic d’un assistent

(figura diferent del tutor o curador) per a persones amb limitacions en les seves capacitats físiques, intel·lectuals i/o psicològiques.

A banda de les diferents lectures polítiques que ha generat la imminent aplicació de la llei, el que sembla del tot evident és que la fórmula propo-sada pel legislador en aquest nou text, davant d’una societat canviant i dinà-mica com és la catalana, deixa moltes solucions a la pròpia autonomia de la voluntat de les persones implicades, fent que des de la llei es promoguin els acords de divorci o separació amistosa davant el que ha estat fins ara, entenc, una excessiva judicialització en aques-ta matèria.

Núria Moreno RomeroAdvocada de família i mediadora familiar. Bufet Casas-de Dòria & Associats

Els dos mitjans també aposten amb aquest conveni per fomentar conjuntament la vertebració i cohesió social de la comarca

brar i cohesionar socialment el territori a través de continguts informatius d’actu-alitat especialitzats en la proximitat. Per aquest motiu, l’acord de col·laboració que s’ha signat s’estableix en dues línies principals: l’intercanvi de prestacions publicitàries i de continguts de caràcter informatiu, tant en els suports propis dels dos mitjans, paper i televisió, com en els espais web de què disposen.

Amb aquest conveni, m1tv, la tele-visió impulsada pel Consorci Digital Mataró Maresme, segueix una línia estratègica de col·laboració que ha ini-ciat amb els mitjans locals de la comar-ca. Per la seva banda, TRIBUNA Ma-resme continua aprofundint en la seva estratègia comunicativa com a mitjà d’àmbit comarcal.

Redacció

TRIBUNA Maresme i m1tv acorden col·laborar per enfortir la comunicació local i comarcal

A partir del mes de gener, les televisions adherides a la xarxa d’emissores locals Comunicàlia, amb presència a tot Catalunya, podran emetre els 13 episodis de la sèrie Valors.tv, una iniciativa de la revista Valors en col·laboració amb l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i el suport de l’editorial Proteus. Personatges com Joan Pera, Màrius Serra, Martí Gironell o Aisha Miró són els protagonis-tes dels quatre primers episodis, que es podran veure durant el mes de gener. La voluntat és fer viure al convidat un se-guit d’experiències relacionades amb un valor de manera que en finalitzar el recorregut el personatge popular sigui qui n’extregui les conclusions. Un cop emesa, la sèrie es podrà veure també a través d’Internet al canal Vimeo de Valors, a

www.vimeo.com/valors. La sèrie, amb capítols de 25 minuts, la produeix la firma mataronina Clack, la dirigeix i presenta Joan Salicrú, la realitza Eloi Aymerich i dins l’equip tècnic s’hi enquadren Oriol Castillón, Marc Giner, Genís Serra, Ariadna Vázquez, Mònica Porcel, Paula Mayor i Manel Vázquez.

Amb la posada en marxa de Valors.tv, es completa el projec-te comunicatiu iniciat l’any 2004 amb la sortida a la llum de la revista. D’aquesta manera, el que s’anomena Projecte Va-lors consta ara d’una revista, un programa de ràdio, una sèrie de televisió, una web pròpia i presència a les xarxes socials d’Internet més rellevants.

Associació cultural Valors.Més informació a www.valors.org

VALORS.TV: EL PROJECTE ES COMPLETAL’ESPAI DE VALORS

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci

oblidar el que han viscut!

Informeu-vos a [email protected] o en el 902 908 043

o www.protectoramataro.org

ROSITA: Gata ca-rey molt jove i molt tranquil·la, es passa el dia dormint. A la gate-ra no s’hi sent a gust i mostra un caràcter fugisser, però amb les persones és molt afec-

tuosa i agradable. Li falta un ull que li va ser estirpat per una greu infecció, per això entra en la campanya “Els qui ningú vol”.

LORD: De tamany mitjà, és molt jove i actiu, enca-ra que quan va arribar al refugi era molt poruc. És molt sociable tant amb els altres gossos com amb les persones. Té nomes tres anys i mai ha

tingut una bona qualitat de vida, necessita una família que li doni una segona oportunitat.

PERKIS: Estava perdut per Mataró. És d’edat adulta, però encara té molta vi-talitat. És molt simpàtic i divertit, juga tot el dia amb els seus companys i amb les persones té un

caràcter excel·lent. És de mida petita i apte per qualsevol tipus de família. Com que té set anys entra en la campanya de “Els que ningú vol”. La adopció és totalment gratuïta.

GATI: Extremadament afectuós, els nostres vete-rinaris diuen que és un ve-ritable tros de pa. Però en Gati està condemnat. Té leucèmia i l’esperança de

vida és de màxim tres anys. Per això, busquem urgentment una casa per ell que l’ajudi a viure amb dignitat el temps que li queda. No perme-teu que els seus dies acabin dins d’una gàbia. La seva adopció és gratuïta i les despeses vete-rinàries les cobreix la SPAM. Només necessita una llar on el cuidin i el mantiguin sense cap tipus d’estrès.

Page 21: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 21

LES NOSTRES MASCOTES

m1tv i la Protectora de Mataró signen un conveni per iniciar una línia de col·laboració mútua per promoure la tinença responsable d’animals i la seva adopció.

Imatge d’un gos ensinistrat, avisant de l’alarma del despertador.

La SPAM i Áskal creen el primer curs d’entrenament de gossos senyal per a persones sordes És la primera formació d’aquestes característiques a l’estat espanyol

L’Escola Solidària Daina de la SPAM i l’Associació Áskal han posat en mar-xa el primer curs d’entrenament de gossos senyal per a persones sordes. L’objectiu és ensinistrar gossos per-què ajudin a augmentar l’autonomia de les persones amb pèrdua auditiva. És el primer cop a l’estat espanyol que es llença un curs d’aquestes caracte-rístiques.

El curs s’iniciarà el 31 de gener i tin-drà una durada de quatre mesos. Per dur-lo a terme, els alumnes del curs hauran d’escollir cinc gossos que viuen en els refugis de la protectora perquè

siguin ensinistrats com a gossos se-nyal. Segons l’equip de formadors, els animals no han de ser especialment llestos sinó que han de demostrar una atracció especial envers els sons.

En acabar la formació, cinc perso-nes sordes adoptaran aquests gossos completament ensinistrats. D’entre les múltiples ajudes que aporten al propietari, se’n destaquen la senyal d’alerta, el plor d’un nen, el timbre de casa, sorolls d’eletrodomèstics, el des-pertador i les alarmes de la llar.

Dins del curs d’ensinistrament, a més, es donaran coneixements de

llengua de signes i de lectura de llavis per fomentar la comunicació amb la comunitat sorda. Cal destacar que una part dels mòduls del curs l’impartiran els ensinistradors canins Selina Gib-sone i Tom Green, membres de l’equip directiu de l’organització britànica de gossos senyal més important d’Euro-

pa, Hearing Docs UK. El preu de la formació revertirà ín-

tegrament en els animals abandonats dels refugis de la SPAM i l’associació Áskal, que promociona l’ús dels gossos per a persones sordes i que només tre-balla amb gossos abandonats.

Font: SPAM

El passat divendres 17 de desembre, el director-gerent de Mataró-Maresme Digital S.L.U., Joan Catà, i la presidenta de la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM), Sílvia Serra, van sig-nar un conveni que formalitza una línia de col·laboració entre les dues entitats.

La signatura es va fer a les 13 h a les dependències de la cadena m1tv. L’ob-jecte d’aquest conveni és divulgar les ac-tivitats i valors de la SPAM a través del mitjà televisiu. La col·laboració entre les dues entitats estableix que m1tv fo-mentarà temes d’informació i divulgació relacionats amb animals de companyia, la seva tinença responsable i l’adopció. A més, el canal comarcal emetrà espais per publicitar la SPAM i les seves acti-vitats.

El conveni entre les dues entitats tam-bé preveu la realització del programa de televisió titulat Peluts, que està en ante-na des del mes d’octubre a m1tv. Peluts és un magazín de 25 minuts de durada que combina imatges de plató amb reportat-ges molt dinàmics sobre els animals de

companyia. Inclou un reportatge sobre un animal que necessita ser adoptat, un altre sobre una família que ha adoptat un animal companyia, un sobre consells veterinaris i un darrer sobre personatges coneguts que tenen gossos o gats. Peluts, presentat per Laura Ramiro, s’emet cada dimarts a les 9 del vespre per m1tv.

A partir del 12 de gener, el programa farà el salt a la Xarxa de Televisions Lo-cals de Catalunya i s’emetrà en cadena en horari familiar cada dimecres a les 7 de la tarda. Peluts s’emetrà simultà-niament per TV L’Hospitalet, Canal Terrassa Vallès, VOTV Vallès Oriental Televisió, Canal Nord Figueres, Vallès Visió, Menorca TV, CLIP TV, TAC 12, Canal Blau TV/Maricel TV, Canal Reus TV, El 9 TV, GAVÀ Televisió, Conca TV, TV Badalona, Televisió de Girona, Penedès TV, Lleida TV, i, evidentment, m1tv. Peluts també es pot veure per in-ternet amb el servei de televisió a la car-ta a www.m1tv.cat

Font: SPAM

El programa ‘Peluts’ s’emetrà per la Xarxa de Televisions locals de Catalunya

Page 22: Tribuna Maresme mes a mes 247

22 | TRIBUNAmaresme

Les pissarres digitals interactives, una nova eina per fer més atractiu el procés d’aprenentatge

La pissarra digital interactiva està resul-tant una eina molt útil en la tasca diària a l’aula. No hi ha dubte que és un avantatge respecte als recursos que hem fet servir fins ara, el seu ús és molt senzill i intuïtiu, l’èxit està gairebé assegurat.

Es tracta bàsicament d’una pantalla connectada a un ordinador i a un projec-tor que combina els usos de la pissarra tradicional amb els recursos de les noves tecnologies de la informació i la comuni-cació. En aquest moment hi ha diverses tecnologies en el mercat entre les quals destaquen les pissarres tàctils, les elec-tromagnètiques i les que funcionen amb ultrasons o infraroigs. Sigui quina sigui la tecnologia triada finalment, els seus prin-cipals beneficis són fer més atractives i vistoses les classes, augmentar la parti-cipació dels alumnes, la seva aplicació en totes les etapes de la formació, així com l’ús de videoconferències i aplicacions tecnològiques senzilles perquè els pro-fessors puguin adaptar els continguts de les lliçons. Entre els seus inconvenients es troben la baixa disponibilitat de recur-sos educatius o la formació requerida per iniciar-se en l’ús d’aquestes eines. ACPG

ENSENYAMENT

El Suprem insta el govern a complir la sentència del TC perquè el castellà pugui ser llengua vehicular a l’escola El passat 23 de desembre, les CUP i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), van convocar diverses concentracions de rebuig arreu de Catalunya. A Mataró, més de 250 persones es van manifestar davant de l’Ajuntament.

El Tribunal Suprem ha ordenat a la Ge-neralitat adaptar el seu sistema d’im-mersió lingüística en l’ensenyament i l’insta a considerar el castellà la “llen-gua vehicular” en l’educació. Els ma-gistrats consideren que el sistema català s’ha d’adaptar a la “nova situació crea-da” per la sentència del Tribunal Cons-titucional contra l’Estatut. Aquesta és la resposta que dóna l’alt tribunal a les demandes de diversos pares que van de-manar escollir la llengua en què s’edu-cava els seus fills i la “reintroducció” del castellà de manera “proporcional i equitativa” respecte el català. En tres sentències, el Tribunal Suprem ha afir-mat que l’escola “ha de preguntar per la llengua habitual” de les famílies.

“Reduir el castellà a una matèria docent més del currículum de les diferents etapes educatives obliga-tòries i privar-li de la seva condició de llengua vehicular juntament amb el català al territori de Catalunya com ha declarat el Tribunal Consti-tucional donaria lloc a la inconsti-tucionalitat de l’Estatut i de les se-ves normes de desenvolupament en matèria d’ensenyament”, afirmen els magistrats.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a tres famílies que van demanar al Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el castellà es “reintro-duís” a l’educació catalana de manera “proporcional i equitativa” i que els escrits i comunicacions amb el centre es poguessin fer en castellà. La Sala del Contenciós Administratiu del TSJC va desestimar el recurs el desembre del 2008. Ara el Suprem anul·la la de-cisió del Superior de Catalunya. Els pares havien recorregut prèviament diverses resolucions de la conselleria d’Educació per a l’organització dels cursos. Concretament, els seus fills es-tan escolaritzats a l’escola La Salle de Tarragona, a l’Escola Sil i l’Escola del Carme, totes dues a Barcelona i al cen-tre Sant Josep de Calasanç Escolàpies de Sabadell. Els magistrats van aprovar les sentències els dies 20 i 27 d’octubre i 17 de novembre.

En la sentència que té com a ponent

el magistrat Santiago Martínez-Vares García, es considera que “és un fet no-tori i per tant no necessita de prova la certa i evident implantació de la llengua catalana en la societat de Catalunya”. Per aquest motiu, consi-dera el magistrat que no es pot acceptar “l’exclusivitat en aquests moments del català com a llengua única vehi-cular en l’ensenyament”.

Pel TS, a Catalunya “normativa-ment s’exclou el castellà com a llen-gua vehicular i, és obvi, que no té aquesta condició pel fet que deter-minades matèries s’imparteixen en castellà, com és la llengua i literatura castellana”. També segueix argumen-tant l’alt tribunal, “el castellà queda reduït a llengua d’estudi, però no és llengua vehicular o docent”. “El ca-talà ha de ser, per tant, llengua vehi-cular i d’aprenentatge en l’ensenya-ment, però no l’única que gaudeixi de tal condició”, asseguren. ACN

Concentració a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, contra la sentència, el passat 23 de desembre.

T

Page 23: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 23

L’orientació sempre ajuda quan volem anar a un terreny nou o desconegut. Els exemples de la utilitat de l’orien-tació són molts, però aquí em cenyiré a l’orientació vocacional. Aquesta ori-entació tracta d’ajudar, d’acompanyar i d’assessorar els joves que han de pren-dre decisions sobre els seus itineraris educatius i professionals.

L’estudiant jove decidirà sempre, rebi o no orientació. La qüestió no es troba en l’acte de triar i de decidir, sinó com tria i com decideix. Majoritària-ment, el jove inverteix poc temps en el procés de decisió i, a més a més, ho fa a l’últim moment. Aquestes circumstàn-cies generen, al jove, una pressió emo-cional gens positiva i, per tant, l’obliga a reduir-la tan aviat com li és possible. Per superar-la, té bàsicament dues opcions: no decidir o escollir sobre allò conegut, allò que es comenta en el seu ambient més proper: formació professional si no és bon estudiant, universitat perquè treu bones notes, estudiar la carrera de… perquè es gua-nya diners, hi ha molta demanda, po-

Els joves estudiants necessiten orientació vocacional?

drà treballar en el negoci dels seus pa-res, etc. Tots aquests motius són molt raonables però insufi cients per fer una bona elecció.

El procés de decisió ha de prepa-rar-se amb temps, ha d’oferir al jove condicions i activitats que li facilitin l’autoconeixement perquè descobrei-xi i es comprometi amb les seves ne-cessitats, interessos i valors. La seva trajectòria personal, la seva actitud enfront els reptes i el desig d’’arribar a ser’ li diran moltes coses, sempre que es vulgui escoltar. Tampoc hem d’oblidar-nos del món del treball i de les connexions que haurà d’anar co-neixent per donar sentit i signifi cat a la seva elecció: vull estudiar això per dedicar-me després a això altre.No hi ha més felicitat per a un jove que saber què vol estudiar i per què.

J. CastroOrientació [email protected]

APUNTS

L’escola d’idiomes The English Corner prové de l’experi-ència en l’ensenyament de l’idioma anglès obtinguda a Irlanda fa més d’una dècada. Els nostres professors tenen la certifi cació necessària per a l’ensenyament de l’idioma anglès com a llengua estrangera i tenen molta experièn-cia en l’ensenyament tant a Espanya com a l’estranger.

A The English Corner ens avalen els alts resultats en l’èxit de l’aprenentatge. Ens agrada que els nostres alum-nes estiguin exposats al màxim possible a l’idioma an-glès a classe i quan són a l’escola, cosa que garanteix un progrés ràpid en comprensió, comunicació i fl uïdesa. Te-nim personal qualifi cat amb gran i variada experiència en l’ensenyament de l’idioma tant local com internacional.

És molt important per a nosaltres, a The English Corner, que el nostre personal no sigui només excel·lent en l’en-senyamet de l’idioma sinó que també tingui la capacitat per comprendre les necessitats individuals dels nostres alumnes, siguin adults, joves o nens. Oferim cursos d’an-glès per a adults, adolescents, gent de negocis, estudi-ants universitaris, així com també cursos d’espanyol per a estrangers. També tramitem subvencions per a estudi-ants i empreses sense cap cost.

Organitzem viatges a l’estranger i enviem alumnes a escoles acreditades pel departament d’Educació com-petent, tant per cursar des de dues setmanes fi ns l’any acadèmic complet.

Oferim preus molt competitius gràcies als nostres con-tactes directes amb les escoles esmentades i també ga-rantim un servei de qualitat per tal que els nostres alum-nes gaudeixin d’una experiència excel·lent a l’estranger.

C/ Sant Francesc, 37 VILASSAR DE MARTel. 93 754 21 84

Page 24: Tribuna Maresme mes a mes 247

24 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIES

INGREDIENTS:1 quilo d’ametlles crues triturades, 1 quilo de sucre fi, 2 patates mitja-nes, 2 cullerades de suc de llimona, fruita confitada variada.

PREPARACIÓ:Bullim les patates. Quan encara si-guin calentes les tirem damunt del sucre. Mentre les aixafem el sucre s’anirà desfent. Hi afegim les amet-lles triturades i el suc de llimona.

Anem remenant-ho procurant que quedi tan fi com sigui possible. Agafem un motlle rectangular i li posem unes cireretes partides per la meitat i d’altres fruites confita-des, segons els gustos. Deixem que reposi uns dies i ja estarà.

LA PROPOSTADE L’ÀVIA REMEI

Cada mes, a TRI-BUNA Maresme, la proposta culinària de la popular cuine-ra mataronina Àvia Remei. Pots trobar

més receptes seves a la web www.aviaremei.com.

TORRÓ DE MASSAPÀ

El Testuan 2010 és un nou vi de la DO Alella, nascut d’un projecte col·lectiu d’amics de Cabrils que volien recu-perar l’activitat vitivinícola en aquest municipi del Maresme. Es tracta d’un vi blanc 100% Pansa Blanca, provi-nent d’una finca amb vinyes plantades fa quatre anys. D’aquest primer test se n’han fet 300 ampolles, a partir de la collita que es va veremar el 18 de se-tembre. El procés tècnic per a obtenir el vi i embotellar-lo s’ha hagut de fer en instal·lacions cedides per un altre ce-ller de la comarca, esperant que en un futur es pugui realitzar l’activitat en un espai propi. Els seus creadors l’han de-

EL MÓN DEL VI AL MARESME

Els artesans alimentaris obsequien el nostre paladar amb un bon grapat de productes, uns de temporada i altres que es poden consumir al llarg de tot l’any. El Consell Comarcal, a través del projecte Productes de la Terra-Artesa-nia Alimentària, vol donar a conèixer el gran patrimoni gastronòmic que tenim al Maresme i, en especial, aquells pro-ductes elaborats pels nostres artesans alimentaris. Amb aquest objectiu s’ha editat el catàleg Dolços del Maresme.

Boixets de xocolata, coquetes d’A-renys, coca de Llavaneres, masnovines, laietanes, neules, vitralls... són dolços amb nom propi que s’han anat guanyant un lloc preferent a la taula. Alguns d’ells es mantenen com a postres d’àmbit lo-cal i d’altres han aconseguit passar les fronteres del municipi on van nèixer i ja són coneguts arreu.

Aquests productes de pastisseria, juntament amb els torrons d’Ocata, de praliné cruixent, i de Sant Pau o de Babaia queden recollits en el catàleg Dolços del Maresme, que també desti-na un apartat a les estrelles de la Riera, el dolç creat a partir de la telesèrie de TV3 La Riera, que té el seu escenari

natural al Maresme. Cada producte va acompanyat d’una breu explicació de les seves característiques i d’un llis-tat de pastisseries on es poden trobar. El catàleg Dolços del Maresme l’ha edi-tat el Consell Comarcal del Maresme a través del projecte Productes de la Terra-Artesania Alimentària amb el qual també col·labora la Diputació de Barcelona. La publicació, de la qual se

n’han fet 18.000 exemplars, se centra només en les pastisseries que formen part del cens de productors artesa-nals del Maresme que participen en el projecte. El catàleg el distribuiran els productors artesanals del Maresme, el Consell Comarcal i el Consorci de Promoció Turística, que també ha col-laborat en aquest projecte.

Font: Consell Comarcal Maresme.

finit com un “vi fresc, (...), una combi-nació única d’aromes de pera i poma mostrant el punt just entre caràcter i tipicitat”.

Per Quim Colomer, un dels impul-sors del projecte i actual alcalde de Cabrils, el Testuan és fruit de la il·lusió de persones que “teníem algun vincle o record familiar amb el fet de fer vi, i que entenem el projecte com una activitat que ens implica personal-ment”. Recuperar la vinya també su-posa “valorar un element del nostre paisatge que havia anat desaparei-xent, i que té molta significació en un poble amb tanta activitat gastro-

nòmica”. Així, la primera intenció dels impulsors del Testuan és presentar als restauradors de Cabrils el nou vi, men-tre que s’espera augmentar la superfí-cie de vinya en properes anyades: a la finca adjacent hi ha vinyes més velles, tot i que el seu ús s’hauria encara de negociar.

El grup de persones que sota la so-cietat Sapiens the game SCP, s’han agrupat per fer possible aquest Tes-tuan 2010, són Lionel Martin, Andreu Sala, Pierlo Sinigaglia, Miquel Riera, Julien Schmitt, Kike Foncillas i Quim Colomer.

Arnald Garcia

El Maresme més dolç ja té un catàleg

Neix el Testuan 2010, vi blanc de Cabrils

El celler Alta Alella acaba de presen-tar el més nou dels seus productes. Es tracta d’un monovarietal elabo-rat amb la varietat estrella de la DO Alella, la Pansa Blanca.

L’enòleg i propietari del celler, Josep Maria Pujol-Busquets, ha declarat que “aquest és un any especialment bo per a la Pan-sa. És per aquesta raó que hem aprofitat l’ocasió per elaborar aquest vi”.

Tot i que és un vi d’elaboració complexa (maceració pel·licular, criança sobre les lies) arriba al mer-cat a un preu d’allò més competitiu.

L’ampolla costa poc més de 5 eu-ros, cosa que el converteix en un dels DO Alella més econòmics del mercat.

Aquest vi, a més, és el primer de la DO que es ven al nostre ter-ritori amb tap de rosca. “El tap de rosca, com el disseny de les

etiquetes, ajuda a donar-li la imatge que és un vi fàcil, accessible, pensat per prendre a copes, pensat per ser present a tots els restaurants”, afir-ma Pujol-Busquets.

Un vi fresc, agradable, amb molta fruita, que dóna total llibertat d’expres-sió a les característiques de la varietat. Un vi amb la qualitat a què ens té acos-tumats Alta Alella i amb un preu que sorprèn.

Font: Pansa Blanca

Alta Alella Cava Privat llança el Pansa Blanca, un vi de qualitat a preu anticrisi

Page 25: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 25

La ‘fi blada’ a Argentona

El passat 11 de desembre, l’Associació d’Amics de la Vinya i el Vi d´Argentona vàrem realitzar la tradicional fi blada, que consisteix en l’acció de fer un foradet amb un punxó a la bota per extreure una mostra de vi i fer-ne el tast per poder-ne valorar la qualitat. L’acte va tenir lloc a la nova seu social del Casal, al carrer Gran, 28, segona planta.

D’altra banda, en aquesta edició del tast del vi novell d’enguany, vàrem aprofi tar per inaugurar el local social. També, per fer l’entrega als pares de la mainada que van trepitjar el raïm el dia 25 de setembre passat, d’una mos-tra del vi etiquetat amb el nom dels nens i nenes que hi varen participar.

Seguidament, es va fer una xerrada a càrrec del professor de fi losofi a de l’IES Miramar de Viladecans, Fèlix Rabal Queixalos, sobre “El Simposi” (relació entre el vi i la fi losofi a).

En la mateixa jornada, també và-rem poder fer el tast del vi novell. Val a dir que fou un èxit per la gran quan-titat de persones que varen assistir a l’acte, a les quals agraïm la seva pre-sència.

Francesc NavarroAssociació d’Amics de la Vinya i el Vi d’Argentona

AMANIDA DE FAVETESI BOLETS CONFITATS

MARQUÉS DE ALELLA PANSA BLANCAVARIETATS: Elaborat amb Pansa Blanca, la varietat tradicional de la regió d’Alella.

ELABORACIÓ: Aquest vi és elaborat a partir de raïms de les nostres vinyes, veremats en el seu punt àlgid de maduresa. La verema es fa manual, amb taula de selecció, maceració pel·licular mínima de 8 hores, premsat del raïm sencer (sense trepitjar) a baixa temperatura i en atmosfera protectora.

La maceració, per extreure al màxim els compostos de la pell (aroma, sabor), i una fermentació molt lenta sobre mares fi nes són les claus de les seves característiques. El vi ja embotellat és afi nat al nostre celler.

CARACTERÍSTIQUES: A la vista és un vi untuós amb refl exos verdosos característics de la seva joventut. L’aroma és intensa, franca i afruitada, fi del refl ex de la Pansa Blanca madura. A la boca és un vi voluminós, corpulent, llarg i amb un fi nal molt peculiar, una mica amarg, a causa de la seva elaboració.

És un vi amb personalitat, estructurat i potent. Un vi que vol expressar el caràcter mediterrani de la regió i el temperament de la varietat.

Per fer aquest plat primer triem els bolets i els netegem amb un drap humit i els posem a confi tar amb oli, dos grans d’all, una fulla de llorer i un polsim generós de sal, durant uns 35-40 minuts a foc molt baix.

A part, triarem les faves que siguin tendres i petites i les posarem en una olla cobertes d’oli, amb un porro, una pastanaga i unes fulles de menta i les courem a foc baix (just que bombollegi) durant 5-10 minuts, depenent de com siguin de tendres.

Quan tenim les favetes i els bolets confi tats, ja podem muntar el plat. Posem una base de barreja d’enciams i amanim amb un raig d’oli i unes gotes de vinagre de Mòdena, sal i pebre. Hi col·loquem al damunt les favetes i els bolets i unes escates de sal. Ja la tenim a punt per menjar.

INGREDIENTSBarreja d’enciams

Barreja de bolets de temporadaFavetes petites

Fulla de llorerAlls

1 porroPastanaga

Fulla de mentaSal i pebreOli d’oliva

Escates de sal

ADRIÀ COSTA

RECEPTA: Esteve Camps Sala

LA RECEPTA I EL VI

Page 26: Tribuna Maresme mes a mes 247

TRIBUNAmaresme | 26 FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

PROGRAMA D’ACTES

DISSABTE 15 GENER

A les 10h. A la Biblioteca Municipal

Els bòbuls i les margaridassesBibliogimcana familiar. Inscripcions: a la bibli-oteca. Organitza: Biblioteca Municipal.

A les 18h. A la plaça del Poble

Pregó de Festa MajorA càrrec de Sisku Calopa de l’Associació Excur-sionista MontalTrek. Brindis popular, amenit-zat pels Tabalers d’Estractucupak dels Diables de Caldes.

DIUMENGE 16 GENER

A partir de les 10h. Al Pavelló Municipal

2a Prova del Campionat de Catalunya de vol acrobàtic indoor Exhibició de vol d’aeromodelisme. A les 10h. Mànegues de vol acrobàtic de competició. A les 12.30h. Tandes de vols lliures amb música i vols d’exhibició d’avions. A les 17h. Competi-ció de vol aeromusical. Lliurament de premis i recordatoris.

A les 14h. A la pista annexa al pavelló

XVI Escudellada popularPreu tiquet: 10€. Venda de tiquets: dies 3 i 4 de gener, de 9 a 13h, a l’Ajuntament.

DIVENDRES 21 GENER

A les 19h. A la pista annexa al pavelló

Concert amb l’Orquestra Maravella

A les 20.30h. A la pista annexa al pavelló

Sardanes i sessió de ball amb l’Orquestra Maravella.

DISSABTE 22 GENER

A les 10h

Repicada de campanes i petardada

A les 11h. A la parròquia de Sant Vicenç

Ofici solemne en honor de Sant VicençAmb la participació de l’Orfeó Parroquial El Delme que cantarà la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi i els goigs de Sant Vicenç.

En acabat. A la plaça del Poble

Sardanesamb la Cobla Principal de Cassà. Reestrena de la sardana “Els pessebres de Sant Vicenç de Montalt”, que la compositora Isabel Medina i Cantón va dedicar al Museu del Pessebre. Ver-mut popular.

A les 23h. A la pista annexa al pavelló

Ball amb l’Orquestra Girasol

DIUMENGE 23 GENER

A partir de les 10h

Trobada de gegants i capgrossosA les 10h a la Pl. del Poble, Plantada de ge-gants. Colles participants: Sant Andreu de Llavaneres, Girona, Montblanc, Barbera del Vallès, Santa Susanna, Dosrius, Taradell, Teià, Caldes d’Estrac, CEIP Sant Jordi, Argelès-sur-Mer. A les 11.30h. Cercavila de gegants i capgrossos. Recorregut: Plaça del Poble, Sant Antoni, plaça de l’Església, Josep Brunet, riera del Gorg, Mongia, Carretera de Cornellà a Fo-gars, Sant Isidre, Sant Josep, Major i arribada a la plaça de l’Església. Tot seguit, Ball de Colles.

A les 12h. Al Camp Municipal de Futbol

Memorial Toni Colomé

A les 18h. Al Centre Cívic El Gorg

Espectacle de màgia amb el Mag Aritahi.

DISSABTE 29 GENER

A les 12h. Al Casal de la Gent Gran

5è Campionat de CarambolesSemifinal i final. Tot seguit, lliurament de tro-feus als guanyadors.

Tot el dia. A la Pl. de l’Església

Mercat medievalParadetes de venda de productes artesanals, tallers d’oficis, malabars, actuacions musicals, quadres teatrals, ludoteca, caravana de rucs...

DIUMENGE 30 GENER

A les 9h. A l’Av. Toni Sors

X Montalt Bike B.T.T.Dificultat: mitjana - alta. Preu: 19 euros fins al 27 de gener i 24 euros el mateix dia de la cur-sa. Info: 93 791 05 11 o 609 32 62 67.

Tot el dia. A la Pl. de l’Església

Mercat medieval

Al Centre Cívic El Gorg. A les 18h

L’estiuet del senyor MartíComèdia en dues parts i quatre actes, a càrrec de l’Agrupació Teatral Emled. Preu: 5 euros. També diumenge 6 de febrer.

DISSABTE 5 FEBRER

A les 9h

4a Baixada de carretons

DIUMENGE 6 FEBRER

a les 8.30h. A l’Av. Toni Sors

Pedalejada popularDificultat mínima. Botifarrada per a tots.

Sant Vicenç celebra una nova Festa Major

Page 27: Tribuna Maresme mes a mes 247

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

27TRIBUNAmaresme

INFANTILHora del conte: El luthier i el temps. Diven-dres 14 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec de Sherezade.

Hora del conte: Contes solidaris. Diven-dres 21 a les 18 h a la Biblioteca Can Mi-lans. A càrrec de l’Associació Llibre Obert. L’associació presentarà el seu projecte de cooperació.

MÚSICA I DANSABall popular. Dissabte 8 i 22 a les 19 h a la Sala Cultural. Organitza: Agrupació de Pen-sionistes i Tercera Edat de Caldes d’Estrac.

Sardanes. Tots els diumenges d’11 h a 13.30 h a l’esplanada de Can Muntanyà.

SORTIDES I VISITESSortim a passejar. Dimecres 12 i 19. Pas-sejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials. Tel. 93 791 00 05.

TEATRE Strak Show. Diumenge 2 a les 19h a la Sala Cultural. Espectacle de varietés a càrrec d’Strak Teatre. Preu: 4 € amb consumició inclosa. Venda d’entrades anticipades a l’Estanc de Caldes.

EL MASNOU

ACTES, DIA A DIANadal al Mercat Municipal: sorteig de deu lots de Nadal. Dimarts 4 a les 17 h al Mercat Municipal. Amb els tiquets de com-pra que els clients i clientes del Mercat Mu-nicipal dipositin a les urnes instal·lades dins del Mercat i al vestíbul, es farà un sorteig de deu lots de Nadal.

Reunió de la Comissió de Festes. Dilluns 10 a les 20 h a Ca n’Humet.

Tertúlia literària: Flor de neu i el ventall secret, de Lisa See. Dimecres 19 a les 19 h a l’Edifici Centre del Masnou (sala polivalent, 1a planta). Dirigirà la tertúlia l’escriptora M. Carme Roca.

Inauguració de l’exposició monogràfica de fotografia Etiòpia. Divendres 28 a les 20.30 h a Blau (Prat de la Riba, 70). Obres de David Suñol. Fins a finals de febrer.

Dissabtes de Play. Dissabtes 8, 15, 22 i 29 a l’Espai de Trobada de Ca n’Humet, podreu jugar amb la PlayStation. Hi trobareu Evolu-tion 9, el Guitar Hero i molts més jocs.

Tertúlia: Mujeres que corren con los lobos, de Clarissa Pinkola Estés. Dos dissabtes al mes d’11 h a 12.30 h a la seu de Dones per la Igualtat del Masnou. Info: 655 55 00 27.

CINEMACinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERSTaller de ioga kundalini: treballar el cos a través de les postures físiques. Dissabte 22 a les 10 h a la Casa de Cultura. El ioga kundalini està destinat a dones de qualse-vol edat. A través de la respiració, permet millorar la salut física i mental. El taller s’es-tendrà fins al mes de març.

Taller de bijuteria. Dimecres 5, 12, 19 i 26 a l’Espai de Trobada de Ca n’Humet, podreu crear braçalets, collarets, etc. amb una ta-llerista especialitzada.

EXPOSICIONSEtiòpia. del 28 de gener fins a finals de fe-brer a Blau (Prat de la Riba, 70). Exposició monogràfica de fotografia. Obres de David Suñol. Fins a finals de febrer.

III Exposició Jove Creació 2010. Fins als 31 de gener de 2011 a l’Edifici Els Vienesos. L’ex-posició és el resultat del recull de les obres presentades a la tercera convocatòria Jove Creació. Inauguració dissabte 11 a les 19 h.

INFANTILNadalem infantil. Diumenge 2, dilluns 3 i dimarts 4 al CEIP Ocata. Tallers, racons de

la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Montserrat Jordà.

Hora del conte. Dijous 20 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Joan Bosch.

Hora del conte. Dijous 27 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec d’Eve Garcia.

TEATRETeatre: La ciutat dels sants. Dissabtes 22 i 29 a les 21 h i diumenge 23 i 30 a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de Fènix Teatre. Preu: 10 €.

ARENYS DE MUNT

ACTES DIA A DIAPessebre Monumental. Fins al 10 de ge-ner entre la Rectoria i l’Església Parroquial. Obert els festius d’11 h a 14 h i de 18 h a 21 h i els feiners de 19 h a 21 h.

Fira de Sant Antoni Abat. Diumenge 16 a partir de les 10 h a la plaça de l’Església. Venda de productes artesans, benedicció d’animals i els tradicionals Tres Tombs.

Una aproximació científica a l’aigua i a la seva naturalesa subtil. Dijous 27 a les 10 h a Can Borrell. Cicle de conferències de conscienciació. A càrrec d’Antonio Lozano, membre del grup Nayadel, màster en Direc-ció d’Empreses i doctor en Sociologia.

EXPOSICIONSPuntes al vent. Fins al 8 de gener de 2011 a la Sala d’Exposicions. Exposició de l’Associa-ció de Puntaires d’Arenys de Munt.

MÚSICA I DANSABall de l’Esplai Verge del Remei. Diumen-ges 23 i 30 a les 18 h a la Sala Municipal.

CABRERA DE MAR

ACTES, DIA A DIAFesta Major de Sant Vicenç. Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23.

Tertúlia literària: El mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov. Dijous 27 a les 20 h. A càrrec de Toni Sala.

Tres Tombs. Diumenge 6 de febrer al mati.

CURSOS I TALLERSEscola d’adults: Cursos d’informàtica, aprendre a parlar en públic, català per a adults, anglès i escriptura literària. Infor-mació i inscripcions a l’Ajuntament.

Escola de pintura: Pintura i manualitats. Dilluns i dimecres de 16 h a 20 h, dimarts i dijous de 9 h a 12 h, a Can Bartomeu. Infor-mació i inscripcions a l’Ajuntament.

Escola de música. Informació i inscripcions a [email protected].

Taller de la memòria. Dimarts de 17.30 h a 19 h a l’Espai Social de la Gent Gran (Av. Pare Jaume Català, 30-36 local 3). Inici: 19 d’octubre. Inscripcions a Serveis Socials.

Dansa del ventre. Dimecres de 19 h a 20 h a l’Envelat Municipal. Més informació: [email protected].

Bridge. Dimarts de 19 h a 20 h al Centre Social per la gent gran. Més informació: [email protected].

Taller d’imatge personal. D’octubre a juny un dissabte al mes de 9 h a 13 h. Preu: 40€/mes (sòcies 30 €/mes). Més informació: [email protected].

Ioga per a gent gran. Dimarts i divendres de 9.30 h a 11 h al Casa d’Avis. Gratuït. In-formació i inscripcions a l’Ajuntament.

Puntes de coixí. Dilluns i dijous de 16 h a 19 h al Casal d’Avis. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.

Gimnàstica: Activitat física Gent Gran. Dilluns i dijous de 10.45 h a 11.45 h al Pa-velló Municipal. Gratuït. Manteniment

ALELLA

ACTES, DIA A DIAJornades d’Educació Secundària. Dimecres 19 i dijous 20 a Can Lleonart. Orientació i acompanyament a l’alumnat de secundà-ria. Data màxima d’inscripció 14 de gener. Més informació a www.memcat.org.

Inauguració de l’exposició Ànimes de pedra. Divendres 4 de febrer a les 20 h a Can Manyé. De l’escultor Mariano Andrés Vilella. Fins al 20 de febrer. Més informació www.canmanye.cat

Conferència sobre el càncer de còlon. Di-jous 10 de febrer a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec del Dr. Joan Maria Pou, especialista en endoscòpia digestiva.

CINEMALas tortugas también vuelan (Iran 2004). Dijous 27 a les 19.30h a Can Lleonart. Direc-ció: Bahman Ghobadi. Premis: Concha de Oro de San Sebastián. Gratuït.

MÚSICA I DANSAJam Sessions amb l’Associació de Músics d’Alella, Masnou i Teià. Divendres 21 de 18 h a 21 h a Can Manyé. Oberta a tothom, músics i afeccionats.

TEATREItinerari teatralitzat. Francesc Ferrer i Guàrdia a Alella. Dissabte 22 a les 10 h a Can Lleonart. Un recorregut a peu pels indrets de la població relacionats amb la vida del pedagog a partir d’una proposta del col·lectiu Cerquem les Arrels, amb la col-laboració de Dones Solidàries i el grup de teatre Pàmpol del Casal d’Alella. És gratuït però cal inscriure-s’hi a Can Lleonart abans del 14 de gener.

Sortida al Teatre Lliure de Gràcia per veure l’obra Celebració, de Harold Pinter. Dimecres 9 de febrer a les 19.30 h davant la plaça d’Antoni Pujadas. Dirigida per Llu-ís Pasqual i interpretada per Jordi Bosch, Roger Coma, Eduard Farelo, Miriam Iscla, Marta Marco, Àngels Moll, Boris Ruiz, Pep Sais i Clara Segura. Preu: 24€. Inscripcions abans del 6 de febrer. Més informació a www.canlleonart.com.

ARENYS DE MAR

ACTES, DIA A DIARecollida d’ampolles de cava. Diumenge 9 a les 10 h a la Riera, davant el Xifré.

Torneig de Parxís. Divendres 14 i 28 a les 17 h a l’Espai Jove del C.C. Calisay (Riera del Pare Fita, 31).

Patrimoni local d´Arenys de Mar. VIII Lliga Social de Fotografia. Dijous 20 a la Sala de les Bótes del C.C. Calisay. Fins al 30 de gener.

Tertúlia de novel·la: L’elegància de l’eri-çó de Muriel Barbery. Dilluns 24 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec d’Enric Agustí.

CURSOS I TALLERSCurs: Recursos plàstics per l’educació en el lleure. Dilluns 3, dimarts 4 i dissabte 8 a les 16 h a l’Espai Jove del C.C. Calisay. Destinats a monitors de lleure, recursos i tallers. Més informació a l’Espai Jove. Preu: 40€.

EXPOSICIONSCarmen Tórtola Valencia, passió pel col-leccionisme. Fins al 25 de setembre de 2011 al Museu Marès de la Punta. Col·lecció de puntes que la ballarina va reunir al llarg d’anys i que va ser adquirida pel Col·legi de l’Art Major de la Seda que la va dipositar al Museu d’Arenys de Mar el 1992.

INFANTILHora del conte: Les botes d’aigua, de Lluís Ferran de Pol. Dijous 13 a les 18 h a

Adults. Dilluns i dijous de 16 h a 17 h al Pa-velló Municipal. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.

INFANTILL’hora del conte. Dijous 20 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo.

MÚSICAConcert d’orgue a càrrec de Wenceslau G. Nogués. Dissabte 8 a les 21 h a l’Església parroquial.

Concert d’orgue a càrrec de Daniel Pa-rache. Dissabte 15 a les 21 h a l’Església parroquial.

TEATREPlaybakgrillats 2. Diumenge 30 a les 18 h a l’Envelat Municipal. A càrrec del grup de teatre Grillats.

Teatre a l’envelat municipal. Dins la Fes-ta Major d’hivern de Sant Vicenç, el TAC representarà l’obra Hem de buidar la casa. Diumenge 16 a les 18h. I dissabte 22, a les 22h.

CABRILS

ACTES DIA A DIATertúlia en anglès. Dilluns 10, 17, 24 i 31 a les 18:45 h a la Biblioteca.

Tertúlia en francès. Dimarts 11, 18, 25 a les 18:45 h a la Biblioteca.

Tertúlia: Com era abans Cabrils. Divendres 14 i divendres 28 a les 16:45 h a la Bibliote-ca. Moderada per Joaquim Forcada.

Tertúlia literària: Rabos de lagartija, de Juan Marsé. Divendres 21 a les 18 h a la Bi-blioteca. A càrrec de Raquel Picolo.

Inauguració del Museu- Arxiu Municipal. Dissabte 22 a les 12 h al Museu - Arxiu Mu-nicipal.

INFANTILHora del Conte. Divendres 14 a les 18 h a la Biblioteca.

CALDES D’ESTRAC

ACTES, DIA A DIAInauguració de l’exposició Presències i desaparicions. El pintor Joan Vila-Puig a Caldes d’Estrac. Diumenge 30 a les 12:30 h a la Fundació Palau. L’exposició restarà oberta fins l’1 de maig.

Parada de roba de l’Índia. Cada primer diu-menge de mes d’11 h a 14.30 h a la plaça Joan Maragall. A càrrec de l’Associació El Somriure dels Nens. La recaptació va destinada a la cre-ació d’una escola i orfenat a l’Índia.

Petanca. Melés els dissabtes a les 16.30 h a les pistes de la platja del Bassiot. Premi als dos primers classificats de cada grup.

CINEMACineclub a Caldetes: La vida de los otros. Divendres 7 de gener de 2011 a les 22 h a la Sala Cultural. Cicle de pel·lícules d’autor en versió original subtitulada. Preu voluntari: 2 €. Tot seguit espai de debat sobre el tema de la pel·lícula.

CURSOS I TALLERSXIX Taller de Bonsais. Fins al 24 de juny. Horari: dimecres de 20 a 22 h a la caseta de Can Muntanyà. Més informació: Tel. 93 791 36 96 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan Puig). Organitza: Amics del Bonsai.

EXPOSICIONS Presències i desaparicions. El pintor Joan Vila-Puig a Caldes d’Estrac. Del 30 de ge-ner fins al 31 de maig a la Fundació Palau. Inauguració diumenge 30 a les 12.30 h.

Antoni Tàpies. Mira la mà. A la Fundació Palau. Horari: de dimarts a dissabte de 10:30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10:30 h a 14 h.

dibuixos, jocs de taula, Scalextric, PlayS-tation, Wii, jocs d’estratègia, rocòdrom, circuit de cars, inflables, joc simbòlic, racó de psicomotricitat i un espectacle molt es-pecial que es farà cada trenta minuts. Hi haurà cotxes de la Policia i de Protecció Civil. Horaris: Diumenge 2, d’11 h a 14 h i de 17 h a 21 h. Dilluns 3, de 17 h a 21 h. Di-marts 4, de 17 h a 21 h. Més informació a: [email protected].

TEATRETeatre: Diumenge amb lletres, segona temporada. Diumenge 30 a les 19 h a Gent del Masnou.Vetllada artística, literària, mu-sical..., a càrrec de persones que formen el Grup Rauxa (poetes, músics. etc.).

MATARÓ

ACTES, DIA A DIAMercat de la plaça de Cuba. Fins al 5 de gener a l’Espai Demo: Tómbola de Nadal, amb la col·laboració de la Fundació Mares-me. Patge reial: el 4 i el 5 de gener de 10 h a 13 h. Demaneu el val a les parades del mercat.

Fira d’artesania i regal de Nadal. Fins al 6 de gener de 2011 al Parc Central. Ofereix un ampli ventall de productes artesanals i altres articles de regal com bijuteria, roba, joieria en plata i cuir, entre d’altres. Hi par-ticipen uns 70 expositors. Horari: De dilluns a divendres de 17 h a 22 h. Matins de 10 h a 15 h (opcional). Dissabtes, diumenges i fes-tius, de 10 h a 22 h, sense interrupció.

Véns a la tertúlia? Dimecres 12 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.Tertúlia literària: El Maestro y Margarita, de Mikhail Bulgákov, moderada per Toni Sala.

Inauguració de l’exposició Olis, de Miguel Güell. Divendres 14 a les 20.30 h al Centre Cívic de Cerdanyola.

Inauguració de l’exposició Solve et coagu-la, de Joan de la Ossa. Dilluns 17 a les 20 h a la Galeria Gal-Art.

Llegeix amb nosaltres: 50 poemes per sa-ber de memòria, a cura de Jaume Subirana. Dimecres 19 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Tertúlia literària.

Inauguració de l’exposició Construccions líriques. Man Ray/Leandre Cristòfol. L’ob-jecte i l’esperit dadà. Divendres 21 a les 20 h a Can Palauet.

Llegeix amb nosaltres: Robinson Crusoe, de Daniel Defoe (versió de Ramnon Garcia Toga). Dimecres 26 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Tertúlia literària.

Inauguració de l’exposició Zona intrusa 4. Divendes 28 a les 19 h a Espai f . Inaugura-ció i performance.

XV Homenatge a la 3a edat. Diumenge 30 a les 17.30 h al Teatre Monumental. Preu: 3 €.

CINEMACinema al Teatre Monumental. Dijous 6 a les 21 h: Pa negre. Agustí Villaronga (Catalunya, 2010). VO, 108 minuts. Basada en la novel·la homònima d’Emili Teixidó. Festival de San Sebastian 2010: Secció ofi-cial. Dijous 13 a les 21 h: ¿Cuánto pesa su edificio, Sr. Foster? Carlos Carcas i Norber-to López Amado (Gran Bretanya-Espanya, 2010). VOSE, 78 minuts. Documental que narra la trajectòria vital d’un dels arqui-tectes més emblemàtics del segle XXI i de la seva passió per millorar la qualitat de vida a través del disseny. Festival de San Sebastián 2010: Premi TCM del públic a la Millor pel·lícula europea. Dijous 20 a les 21: Blog. Elena Trapé (Espanya, 2010). VO, 90 minuts. Aquesta és la sorprenent histò-ria d’un grup de noies adolescents de 15 anys, de classe mitjana-alta, ben educades, intel·ligents, sensibles i conscients. Festival de Cine de Valladolid: pel·lícula inaugural; Festival de Cinema de Sundance: Premi del Públic. Dijous 27 a les 21 h: Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas. Apichatpong Weerasethakul (Tailàndia-Gran Bretanya-França, 2010). VOSE, 114 minuts. Boonmee ha decidit passar els seus darrers dies en-voltat dels seus al camp. Sorprenentment,

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de gener. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a [email protected] abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

Page 28: Tribuna Maresme mes a mes 247

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

28TRIBUNAmaresme

el fantasma de la seva dona morta sembla cuidar-se d’ell i del seu fill, desaparegut fa temps. Festival de Cannes 2010: Palma d’or a la Millor pel·lícula. Festival de Sitges 2010: Premi de la crítica. Seleccionada per Tailàndia als Òscar 2011. Més informació a www.cultura.mataro.cat.

Cinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

CURSOS I TALLERSCurs monogràfic: La pintura del segle d’or espanyol. Dimarts 11 i 18 a les 18 h a Can Palauet. A càrrec de Mercè Riera. Preu: 4€.

Tallers i demostracions de l’exposició Ara ve Nadal. Fins al 16 de gener laborables de 17.30 h a 20.30 h a l’Ateneu Caixa Laieta-na. A càrrec de Marçal Casanovas.

Tallers de Nadal i lectura de contes. Fins al 16 de gener tots els dimarts a partir de les 17.30 h al Centre de Cultura Caixa Laie-tana.

Taller d’iniciació a Internet. Dilluns 17, 24 i 31 de 10:30 h a 12 h al Centre de Cultura Caixa Laietana. Àmbit digital.

Taller d’imatge Digital I. Dimecres 26 de 17.30 h a 19.30 h al Centre de Cultura Caixa Laietana. Àmbit digital.

Curs de Programació Neurolingüística 2. Dissabtes 22-29 i 5-12-19 de febrer de 9.30 h a 13.30 h a Moviment Educatiu del Mares-me (Rda. O’Donnell, 94 2n ). Data màxima d’inscripció 17 de gener. Més informació a www.memcat.org.

Treballem amb les pissares digitals a l’au-la. Dimecres 26 de gener, 2, 9, 16 i 23 de febrer i 2, 9, 16, 23 i 30 de març de 18 h a 20 h a Escola Les Aigües (Rda. del Cros). Du-rada: 20 h. Curs adreçat a tot aquell profes-sorat que es vulgui iniciar en el treball amb pissarres digitals, impartit per Montserrat Quijo Cortada, llicenciada en Pedagogia Terapèutica i Logopedia. Data màxima d’inscripció 21 de gener. Més informació a www.memcat.org.

EXPOSICIONSOlis de Miquel Güell. Del 14 al 31 de gener al Centre Cívic de Cerdanyola.

Joan de la Ossa: Solve et coagula. Del 17 de gener al 5 de febrer a Gal-Art.

De l’ABC a l’SMS. Del 19 de gener al 9 de fe-brer a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Recorregut a través de la literatura infantil i juvenil per tot el procés d’aprenentatge de l’escriptura i, és clar, de la lectura, i de com aquesta forma part de les nostres vides. Es presenten una selecció de les millors novel-les juvenils de cartes, diaris, mails, o xats. Exposició del Consell Català del Llibre per a Infants.

Ocells del Parc de la Serralada Litoral. Del 20 de gener fins al 6 de març a la Sala d’Ex-posicions Caixa Laietana. Organitza: Parc Serralada Litoral, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Caixa Laietana.

Construccions líriques. Man Ray/Leandre Cristòfol. L’objecte i l’esperit dadà. Del 21 de gener al 20 de març a Can Palauet. Les relacions entre les fotografies-objecte de Man Ray i les escultures objectuals de Leandre Cristòfol. Mostra comissariada per Pilar Parcerisas. Exposició del programa Cultura en gira del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, produïda pel Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Raul Capitani. Del 28 de gener al 20 de fe-brer al Col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics.

Zona intrusa 4. Del 28 de gener al 6 de març a Espai F. És el resultat del treball pedagògic i artístic realitzat a cinc centres de secundària de Mataró durant els mesos d’octubre i novembre de 2010, a cura de Les Salonnières i amb la participació de l’ar-tista performer Pere Cantallops.

Dones grans, grans dones. Fins al 7 de gener a Expo-Espai del Mercat de la plaça de Cuba.

La llarga nit del poble saharuí, de Sergi Bernal. Fins al 7 de gener a Tres Roques.

Exposició Col.lectiva. Fins al 8 de gener a la galeria Gal-Art (ronda O’Donnell, 89). La galeria presenta la seva primera col·lectiva d’art en petit format. Prop d’una cinquan-tena d’artistes, amb diversitat d’estils i temátiques configuren la mostra. Horari: Dilluns a dissabte de 10.30 h a 13.30 h i de

17 h a 20.30 h, diumenges i festius de 10 h a 13:30 h.

El voluntariat a la ciutat de Mataró. Fins al 9 de gener a Sala d’exposicions Caixa Laie-tana. Concurs de fotografia.

Els drets humans a la ciutat. Fins al 9 de ge-ner a la Sala d’exposicions Caixa Laietana.

L’Art en el pessebre mataroní. Fins al 9 de gener a la sala d’exposicions de Can Pala-uet. Mostra de pintura i escultura basada en el pessebre en motiu de la 41a Trobada de pessebristes de Catalunya i Balears que enguany té lloc a Mataró.

Ara ve Nadal. Fins al 16 de gener a l’Ate-neu Caixa Laietana. Exposició de Pessebres. Organitza: Associació de pessebristes de Mataró i Caixa Laietana.

Gravadors i ‘graveurs’. Fins al 16 de gener a Espai F. Exposició col·lectiva dels alumnes del taller de gravat, comissariada per Jordi Rosés i Pilar Lloret, i la participació d’artis-tes gravadors provinents de la Catalunya Nord a través de la Biblioteca de Ceret.

Eduard Novellas: New Figures. Fins al 23 de gener al Col·legi d’aparelladors i arqui-tectes tècnics.

Romà Vallès. Fins al 28 de gener a la Gale-ria Lolet Comas.

Exposició col·lectiva Mini Art - dibuix i gravat. Fins al 30 de gener a Casal l’Ali-ança.

Exposició col·lectiva Mini Art - pintura. Fins al 30 de gener a Sala-Taller de la pre-só.

Col·lecció Bassat 1947-1969. Art contem-porani de Catalunya. Fins al 15 de maig al Museu d’art contemporani de Mataró (Nau Gaudí). Mostra d’un dels fons més repre-sentatius de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Art i guerra. Exposicions de la temporada 2010-2011 de Ca l’Arenas. Destrucció, es-poli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Fins al 10 de setembre a la primera planta. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic du-rant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, local. Comissariada per Assumpta Montellà. Les pintures al fresc de la Capella del Sagrament de Santa Anna (1957-1960). Fins al 3 d’abril al menjador. Mostra dels treballs preparatoris que Jordi Arenas realitzà al fresc del Sagrament de Santa Anna, en motiu del cinquantè aniver-sari de les pintures. Carlos Soriano. Tristes guerras. Fins al 3 d’abril a la Sala 1. Pintu-res de l’artista Carlos Soriano, basades en poemes de Miguel Hernández. WARLIKE. Atles d’un món difícil. 2 a intervenció. Fins al 13 de març a la Sala 2 i la galeria. Cicle comissariat per Jordi Font Agulló i Magdala Perpinyà. Amb el vídeo Pantone-500+2007 de Cristina Lucas, i les fotografies de Secu-rity operation d’Immo Klimk.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Expo-sició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metere-ològica i el mesurador del CO

2 atmosfèric,

instal·lats a Mataró, dins el Projecte Euro-peu Carboschools+.

INFANTILLa Carta als Reis, de Núria Mañé. Dilluns 3 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. La Mercè ha d’escriure la carta als Reis. S’ha de pensar ben bé què hi posa... I tu? Ja saps què demanaràs?

L’hora del conte: Contes de Nadal i Reis. Dimarts 4 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Narrat per Ricard Ferran / Ulldistret.

Mercat de la plaça de Cuba. Fins al 5 de gener a l’Espai Joc. Taller de fanalets: el 4 i el 5 de gener de 10 h a 14 h. Servei de moni-toratge: 4 i 5 de gener de 10 h a 14 h.

Ludoteca de Comerç Mataró Centre. Fins al 8 de gener a l’Escola Pia Santa Anna del Torrent. Horari: de 10.30 h a 13.30 h i de 17.30 h a 20.30h. Demaneu els vals als es-tabliments de Comerç Mataró Centre.

Mans que dibuixen mans que parlen. Dis-sabtes 8, 15, 22 i 29 a les 18 h a Ca l’Arenas. Taller familiar (a partir de 5 anys).

Firamàgic Bulevards de Mataró. Fins al 9 de gener al Parc Central. Laborables de 16.30 h a 20 h. Festius d’11.30 h a 14.15 h i de 16 h a 22 h. Atraccions per a infants. Demaneu els vals als establiments de Bule-vards de Mataró.

L’arbre feliç, de Simsalabim. Diumenge 9 a les 12 h al Casal l’Aliança. Espectacle de titelles, per públic familiar i per nens a partir de 3 anys. Preu: 6 €

L’hora del conte: En Dino dorm a casa d’un amic, de Jane Clarke. Dimarts 11 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Un amic ha convidat en Dino a dormir a casa seva divendres. En Dino està impacient. Veuran El festí dels Terrorisaures i menjaran crispetes de falguera... Però hi ha un pro-blema: en Dino es fa pipí al llit. Narrat per Mercè García.

L’hora del conte: Feres ferotges. Dimecres 12 a les 19 h a Llibreria Robafaves.

Els dijous a la biblio: Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?, de Raquel Díaz Reguera. Dijous 13 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. La Carlota està farta d’ésser una princesa i del color rosa. És que no hi ha princeses que vagin a la ca-cera de dracs voladors o defensin prínceps dels llops?

Club Gomet Vermell. Dijous 13, 20 i 27 a les 18 h a la biblioteca pública Pompeu Fabra. Actualitat a través dels llibres per a nois i noies de 7 a 10 anys.

Parc d’atraccions infantils de Comerç Mataró Centre. Fins al 16 de gener a la Rambla. Demaneu els vals als establiments de Comerç Mataró Centre.

L’hora del conte: L’Ogre i l’àvia Lola, d’Ana Manso. Dimarts 18 a les 18 h a la Bi-blioteca Pública Pompeu Fabra. Un ogre ge-gant que té molt mal geni, destrueix edificis i atemoreix els habitants d’un petit poble. L’àvia Lola és una dona, petita i enginyosa, que cuidarà el gegant i el transformarà. Narrat per Núria Trillas.

L’hora del conte: No vull anar a dormir! Dimecres 19 a les 18 h a la Llibreria Roba-faves.

Els dijous a la biblio: Oh, No! El dentista No! de Stephanie Blake. Dijous 20 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. El nostre estimat Simó té hora al dentista...

Tutticolori, de L’Estenedor. Diumenge 23 a les 12 h a Casal l’Aliança. Preu: 6 €

L’hora del conte: La Talpeta que volia sa-ber qui li havia fet allò al cap. Dimarts 25 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

L’hora del conte. Mariposa Mariposa. Dimecres 26 a les 18 h a la Llibreria Roba-faves.

Els dijous a la biblio: La gran fàbrica de les paraules, d’Agnès de Lestrade. Dijous 27 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Hi ha un país on la gent ha de comprar les paraules per poder-les pronunciar. En Dídac necessita paraules per obrir el seu cor a la preciosa Aura. Però, quines escollirà?

MÚSICA I DANSAAleph Cuántico. Dijous 6 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 3 €. Organitza: Cafè Cultural El Dau

Cicle col·lectiu de músics del Maresme: New Wave Band + Buiffeun Trio. Diven-dres 7 a les 23 h a la Sala Gran del Clap. El primer concert de l’any és la cita mensual amb els grups de la comarca.

Kasiér Ortiz Block Royal 5.15 + Sayhow + Artistes convidats. Dissabte 8 a les 23 h a la Sala Gran del Clap. El hip hop de la ciutat comença fort l’any, una cita ineludible per a la parròquia rapera de Mataró.

Despertadors Atòmics. Diumenge 9 a les 20.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 3 €.

Kibo. Dijous 13 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 3 €.

Banc de proves: Esco-T+Estrip. Dijous 13 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. La nova fornada de grups d’Arenys de Mar copsarà l’escenari d’aquest Banc de proves.

Suport Técnic al Cap d’Any Amazic. Dissab-te 15 a les 17 h al Centre Cívic Rocafonda. La Casa de la Música de Mataró col·labora amb la celebració del nou any amazic.

Màgic Trio. Dissabte 15 a les 20.30 h al Fo-ment Mataroní. Concert de cambra. Preu:12 € /preus especials a consultar.

Exceso + El vicio del Duende + Artista con-vidat: El niño de la hipoteca. Dissabte 15 a les 23 h a la Sala Gran del Clap. Exceso pre-sentaran el seu primer treball acompanyats d’un dels artistes que també ha col·laborat en el disc. Abans actuaran els aragonesos El vicio del Duende.

Discconcert: Nauta. Diumenge 16 a les 17.30 h a la Sala Gran del Clap. El primer Discconcert de l’any el viurem de la ma d’aquest grup catalano-argentí establert a Premià de Mar, que impregnaran la sala amb el seu particular pop rock.

El Fill del Mestre. Diumenge 16 a les 20.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 5 € (4 € anti-cipada). Cantautor.

Pol and Sonora. Dijous 20 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 4 € .

Banc de proves: RFB Town + Lost Passen-gers. Dijous 20 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. La contundèncial del metal i els ritmes de la música negra es barrejaran en aquest banc de proves.

Carmina Burana, de Carl Orff. Divendres 21 a les 21.30 h al Teatre Monumental. Coral Cantiga. Versió per a dos pianos i percus-sió, dirigida per Josep Prats. Preu: 22 €; 20 € pels socis del Foment, els abonats de la Temporada de Teatre del Monumental, Carnet Jove, TR3SC i Òmnium Cultural.

At Versaris & Asstrio. Divendres 21 a les 23 a la Sala Gran del Clap. Després de diverses trobades i proves, aquests dos grups s’uni-ren per tirar endavant la gira Per Principis Elegants.

La Porta dels Somnis. Diumenge 23 a les 20.30 h a Cafè cultural El Dau. Preu: 6 € (5 € anticipada).

Zzas. Dijous 27 a les 21.30 h a Cafè cultural El Dau. Preu: 3 €.

The Clapper’s + PGE Band. Dijous 27 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Dos grups ben peculiars per a una ocasió ben especial.

Albert Pla. Divendres 28 a les 23 h a la Sala Gran del Clap. Un recorregut per les millors cançons del sabadellenc, amb la complici-tat del guitarrista Diego Cortés.

Sarsuela: La del soto del parral. Diumenge 30 a les 18 h al Foment Mataroní. Preu: 23 € /preus especials a consultar. Joventut Líri-ca de Barcelona i Cia. Ferran Rigual.

Miquel Abras. Diumenge 30 a les 20.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 8 € (6 € Atrá-palo).

SORTIDES I VISITESVisita:Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 8, 15, 22 i 29 a les 12 h al Clos arqueològic de Torre Llauder.

Visita: Les seccions del Museu Arxiu de Santa Maria. Dissabte 8 a les 18 h al Museu Arxiu de Santa Maria.

Visita: Ruta per la història de Mataró. Diu-menge 9 a les 11 h des de l’Ajuntament.

Visita: Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 13, 20 i 27 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.

Visita: El modernisme a Mataró. Diumen-ge 23 a les 11 h des de l’Ajuntament.

Ruta audioguiada per Mataró i Ruta co-mercial audioguiada. Cada dia de la set-mana des de l’Oficina de Turisme (La Riera, 48). Informació: [email protected].

TEATREEls pastorets. Dijous 6 i dissabtes 8, 15 i 22 a les 19 h, diumenge 2, 9, 16, 23 i 30 i dissabte 15 a les 17 h, a la Sala Cabañes. Els Pastorets de Mataró, amb text de Ramon Pàmies i música d’Enric Torra i Felip Vilaró, són declarats patrimoni cultural de la ciutat l’any 1981. Enguany la direcció general és de Josep Rodri, la direcció musical de Jordi Lluch i la direcció coreogràfica de Mercè Grané. Preu: 12 € platea i llotges; 10 € am-fiteatre. Representacions a la Sala Cabañes. Horari de taquilla: divendres i dissabte de 20 h a 21 h, festius de 12.30 h a 14 h i una hora abans de la representació. Informació i reserves: 93 790 8502 en horari de ta-quilla o al 618 77 30 13 (de 17 h a 20 h de dilluns a divendres).

Teatre còmic. Dissabte 8 a les 21.30 h a Café Cultural El Dau. Companyia Endavant Teatre. Preu: 3 €

Manel Fernández. Dissabte 15 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 4€ (3€ antici-pada). Monòleg.

Una nit al museu. Diumenge 16 a les 18 h al Teatre Monumental. Cia. Gralla Manu-factures teatrals. Divertidíssima història de dos vigilants nocturns d’un museu que han de custodiar una important obra pictòrica, però una nit és molt llarga i els vigilants no tindran ningú que els vigili... Espectacle per a tots els públics. Preu: 5 €; 4,50 € amb

carnet de Xarxa

Hincorregible umano. Dissabte 22 a les 21.30 h a Café Cultural El Dau. Carlos Pé-rez.

Traïció. Diumenge 23 a les 18.30 h al Fo-ment Mataroní. Latropateatre de Vilassar de Mar. Preu: 6 € (5 € socis i jubilats).

Inventari d’objectes perduts. Divendres 28 a les 21 h a Can Gassol. Companyia La Prodigiosa.Direcció i dramatúrgia: Teresa Urroz. Intèrprets: Teresa Urroz i Gemma Ju-lià.Un suposat departament d’objectes per-duts ens convida a una jornada de portes obertes. Dues científiques, responsables de l’arxiu, acullen els visitants en el seu espai de treball i comparteixen amb ells la passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts. Preu: 6 €. Cicle de petit format.

Manel Fernández. Dissabte 29 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau. Preu: 4 € (3 € anti-cipada). Monòleg.

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAGrup de lectura. Divendres 7 a les 21 h a la Sala de l’Orfeó. Sopar de Reis amb poemes de Joan Maragall.

Tarda de Bingo. Diumenge 9 a les 18 h a l’Associació de la Gent Gran.

Grup de lectura. Divendres 28 a les 21 h a la Sala de l’Orfeó. Comentaran el llibre La solitud dels nombres primers.

Ball i pica pica. Diumenge 30 a les 18 h a l’Associació de la Gent Gran.

CINEMAProjecció pel·lícula. Divendres 21.30 h a la Sala del teatre de la Societat Cultural Sant Jaume. Pel·lícula a determinar.

Cinema en català. Dissabte 29 a les 22 h a la Sala del Teatre de la Societat Cultural Sant Jaume. Projecció de la pel·lícula Trash, del director Carles Torras.

CURSOS I TALLERSCursos organitzats per la regidoria de Cultura. Informació i inscripcions a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament (Pl. de la Fàbrica, 1). De dilluns a divendres de 8 h a 14 h, dilluns i dimecres de 16’30 h a 18’30 h. [email protected].

Cursos organitzats per la Societat Cultu-ral Sant Jaume. Informació i inscripcions a Sant Jaume (Riera de Sant Pere, 147) di-marts, dimecres i dijous de 19 a 21 hores. [email protected].

Pavelló Poliesportiu Municipal. Informa-ció i inscripcions al poliesportiu (Passeig Can Balet, s/n) de dilluns a divendres de 9’30 h a 14 h. [email protected].

BikePark La Poma. Informació i inscrip-cions al BikePark. [email protected]. www.lapomabikepark.com.

Associació de Veïns Barri del Remei. Infor-mació i inscripcións: 93 751 23 30.

Associació de la Gent Gran. Informació i inscripcións al carrer Sant Crist, 2, a les tar-des. [email protected].

EXPOSICIONSExposició de fotos de Premià de Dalt. Abans i ara. 1910-2010. Durant tot l’any al bar restaurant Sindicat.

Poemes il·lustrats. Exposició permanent a l’Auditori de Can Figueres.

MÚSICA I DANSADanses del món. Dissabte 8 a les 11.30 h a la Sala de l’Orfeó.

Concert de Nadal. Diumenge 9 a les 19 h a l’església Santa Mari de Premià de Mar. Organitza: Coral Primiliana de Veus Feme-nines.

Audicions alumnes escola municipal de música. Del 24 al 27 a partir de les 17.30 h a l’Auditori de Can Figueres. Organitza: Esco-la de Música Municipal de Premià de Dalt.

SORTIDES I VISITESExcursió circular a Vilassar de Dalt. Dis-sabte 8 a les 8.30 h sortida al pati de Sant Jaume. Per la cadira del Bisbe, Turó d’en Casas i la Font Colomer. Visita al pessebre

Page 29: Tribuna Maresme mes a mes 247

29TRIBUNAmaresme

de Can Banús i a la recent troballa de tom-bes d’una Necròpolis Romana.

TEATRETeatre Musical. Dissabte 15 a les 21 h i diumenge 16 a les 18 h a l’Associació de la Gent Gran.

PREMIÀ DE MAR

ACTES, DIA A DIALectures en veu alta. Dimarts 11, 18 i 25 a les 18.30 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Es llegirà La invención de los de-rechos humanos de Lynn Hunt, dirigit per Mar de Dones.

Fireta d’atraccions. Fins al 6 de gener a la Gran Via / Joan Prim. Jumping (salts amb arnès elàstic). Scalèxtric (circuit clàssic).

CINEMAAstèrix als Jocs Olímpics. Dilluns 3 a les 18 h al Centre Cívic. Preu de l’entrada: 1€.

Cinema al Patronat Teatre. Consulteu la programació de cinema a la cartellera del Patronat o a la pàgina www.patronat.voluntariat.org.

EXPOSICIONS Marques de fàbrica. Un record a Josep Ratera. Fins al 15 de gener al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Mostra una col·lecció de motlles d’estampació i motllades, en una retrospectiva d’home-natge a Josep Ratera, creador de la Fun-dació Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil.

Olis. Fins al 17 de gener al Centre Cívic. Ex-posició de l’artista Cintia Malonda.

El còmic de Premià. Homenatge a Robert Segura. Del 22 de gener al 27 de febrer al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. L’exposició vol retre homenatge al dibuixant de còmics premianenc Robert Segura.

Acrílics. Del 17 de gener al 3 de febrer al Centre Cívic. Exposició de l’artista Marisol Juanes.

INFANTILLa Xarxa presenta La cigala i la formiga. Diumenge 16 a les 18 h al Patronat Tea-tre. Titelles a càrrec de la companyia Xip Xap. La cigala i la formiga és un conte d’in-sectes, que ens parla de l’amistat, de les diferents maneres de veure la vida i com encarar-la, ens parla de la bondat i de la maldat, de l’egoisme i la generositat.

Tallers infantils. Fins dimecres 5. Amb el lema “1 hora per provar = 1 hora per com-prar”, volem que els premianencs gaudei-xin d’una hora per fer les seves compres. Per això, des de tots els comerços del CAP es regalaran vals d’1 hora perquè els infants puguin provar alguna de les activi-tats que s’ofereixen: balls i anglès.

SANT ANDREUDE LLAVANERES

ACTES DIA A DIAConeix el mercat laboral i troba la teva oportunitat professional al Maresme. Di-vendres 21 a les 10 h a la Sala d’actes de la Biblioteca Municipal. Sessió formativa. Durada: Fins a les 13.00 h.

Parlem amb l’alcalde. Dissabte 22 a les 12 hores a la Sala de plens de l’Ajun-tament de Sant Andreu. Espai de debat i tertúlia obert a tothom.

Oficina Mòbil d’Informació al Consumi-dor. Divendres 28 a les 10.30 h al Passeig de la Mare de Déu de Montserrat. Fins a les 13.00 h.

CURSOS I TALLERSActivitats a El Casal de Llavaneras. Ses-sions de Ioga, taller d’art, curs de teatre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pintura i classes de gralla i tabals.

Informació: [email protected].

EXPOSICIONSLa cultura dels Toraja, fotografies de Joan Condal. Del 14 de gener fins al 13 de febrer al Museu-Arxiu de Llavaneres. Can Caralt. Exposició fotogràfica.

Josep Mora, fotografies de Llavaneres dels anys 60 i 70. Fins al 9 de gener de 2011 a Can Caralt.

INFANTILParc de Nadal 2010. Dilluns 3 i dimarts 4 de 10.30 h a 14 h i de 16.30 h a 20 h, i dimecres 5 de 10.30 h a 14 h, al Pave-lló municipal. Preus: Abonament 20€, entrada diària 5€, entrada de mig dia: 2,5€. Gratuït per als nens i nens menors de 2 anys.

L’hora del conte: Contes de la bona sort. Dissabte 8 a les12 h a la Sala infantil de la Biblioteca Municipal. Amb la rondallaire Norma Cano. En Nil creu en els somnis i un misteriós encontre amb un nan canvi-arà la seva vida i retornarà la màgia a la seva llar.

L’hora del conte: Jeroglificant jeroglífics faraònics. Dissabte 22 a les 12 h a la Sala infantil de la Biblioteca Municipal. Amb el rondallaire Roger Coromines.

MÚSICA I DANSACantada de nadales. Dissabte 15 a les 17.30 h al Casal de la Gent Gran. A càrrec de la coral d’Argentona Llaç d’amistat. Al final del concert, se servirà un refrigeri. Preu: Gratuït.

SANT VICENÇDE MONTALT

ACTES, DIA A DIAClub de feina. Dimecres 12, 19 i 26 de 10 h a 13 h al Telecentre.

Cicle de xerrades sobre l’holística de l’ésser humà: cos, ment i esperit. Diven-dres 14 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. Osteopatia, a càrrec de Laia Arís.

Round table en anglès amb Anna Esti-vill. Divendres 14 a les 19.30 h al Centre Cívic El Gorg.

Round table en francès amb Corinne de Bailliencourt. Divendres 21 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg.

Round table en català amb Montse Ma-canàs i Pius Morera. Divendres 28 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg.

CURSOS I TALLERSCurs de fotografia digital. Dimarts 11, 18 i 25 de 20.30 h a 22 h al Centre Cívic El Gorg. Nivell inicial. A càrrec de Mercè Corachan i Montse Vilert. Inscripcions de dilluns a divendres de 16 h a 22 h a la con-sergeria del Centre Cívic.

Taller d’escriptura. Dijous 20 i 27 de 19 h a 20.30 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Pius Morera, filòleg i poeta. Inscripci-ons: a la biblioteca

EXPOSICIONSExposicions: Pessebres de Catalunya i Coneixem als escultors Castells? Fins al 30 de gener al Museu del Pessebre de Catalunya (C/ Sant Antoni, 7).Visites: vigí-lies de festa i festius, de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h. Resta de l’any: concertar la visita mitjançant una trucada al 617 84 02 94 (Sr. Pons).

La figura, un art a cada país del món. Fins al 30 de gener al Casal de Cultura (Pl. del Poble) 1a planta. Horari: vigílies de festa i festius, de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h. Res-ta de l’any: concertar visita mitjançant una trucada al 617 84 02 94 (Sr. Pons).

INFANTILL’hora del conte. Dimecres 12, 19 i 26 a les 17.30 h al Centre Cívic El Gorg.

MÚSICA I DANSAConcert de música clàssica: Glòria mun-di, Glòria Dei. Diumenge 9 a les 19 h a la parròquia de Sant Vicenç. Música d’Anto-

nio Vivaldi, a càrrec del Cor Madrigalista.

SORTIDES I VISITESMatinal familiar a La Trona (El Figaró). Diumenge 9 a les 8 h sortida del Local de les Entitats (Parquing c/ Ginesta). Anirem cap al Figaró i ens enfilarem deixant als nostres peus el Sot del Bac. Continuarem pujant cap al Coll de Pedradreta, i des d’aqui ja veurem la impressionant mas-sa rocosa de la Trona que ens desafia a conquerir-la. Dificultat mitja. Per a tota la familia. Més informació: Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: Montaltrek.

Raquetes de neu a Cap de Rec (Lles-La Cerdanya). Dissabte 29 a les 17 h sortida del Local de les Entitats (Parquing c/ Gi-nesta). Farem estada al Refugi de Cap de Rec, i el diumenge, farem una sortida en que viurem les sensacions que sentien els exploradors d’Alaska quan atravesaven aquelles masses de neu, calçats amb les raquetes als peus. Dificultat Mitja. Règim de mitja pensió al refugi de Cap de Rec. Recomenat a partir de 16 anys. Cal avisar 10 dies abans per tal de fer la reserva al refugi. Més informació: Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: Montaltrek.

VILASSAR DE DALT

ACTES DIA A DIAInauguració de l’exposició Vegetacions. Divendres 14 a les 20 h a la sala del Centre Cultural. Exposició de fotografies del Ceif. Fins al 30 de gener.

XXXVIè Pessebre Monumental de can Banús. Fins al 16 de gener al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (C/ Marquès de Barberà, 9). Horari: dissabtes, diumen-ges i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h. (5 de gener tancat a la tarda).

Festa de Sant Antoni Abat. Dilluns 17 a partir de les 9.15 h a l’Església Parroquial. A les 9:15 h a l’Església Parroquial bene-dicció senzilla dels panets. A les 9:30 h repicada de campanes. A les 10:30 h sor-tida de Can Lota amb la bandera. A les 11 h Ofici Solemne. A les 12:30 h reunió de cavalleries a la Riera de Targa davant del Bar Manelic. A les 13 h solemne benedic-ció. Seguidament, els tradicionals Tres Tombs. A les 17 h Cafè Concert al Bar del Centre Vilassarenc ‘La Massa’ a càrrec de l’Orquestra La principal de la Bisbal. A les 19:30 h concert de Sant Antoni al Teatre La Massa amb La principal de la Bisbal.

Club de lectura. Dijous 20 a les 19 h a la Biblioteca Pau Piferrer. Llibre escollit: Ar-rels nòmades, de Pius Alibek. A càrrec de Raquel Picolo.

EXPOSICIONSVegetacions. Del 14 fins al 30 de gener a la sala del Centre Cultural. Exposició de fotografies del Ceif.

INFANTILL’hora del conte: El sultà i els ratolins. Di-vendres 21 a les 18.30 h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de Joan Boher.

VILASSAR DE MAR

ACTES, DIA A DIABall amb el solista Joan Anton. Diumen-ge 9 a les18 h al Centre Cívic Lluís Jover.

Campanya de Nadal Vilassar Comerç. Di-lluns 3, dimarts 4, i dimecres 5 matí i tar-da (excepte tarda 5 de gener). Trenet de Nadal. Sortida i arribada davant Biblioteca Ernest Lluch. Els tíquets s’aconsegueixen a qualsevol de les 150 botigues associades. A més sorteig de 4.000 Euros en premis!

Període d’inscripcions al programa d’acti-vitats formatives per a la gent gran que ani-ran de febrer a juny del 2011. Dimecres 19 i dijous 20 de 17 h a 19 h a l’Escola Nàutica.

CURSOS I TALLERSTaller de meditació. Dimarts 18 d’11.30 h a 13 h al Centre Social Josep M. Galbany.

Dins el II cicle ‘Nosaltres, les dones’, a càr-rec de Gemma Mitjans.

Activitats regulars als locals de Pl. Carles Trias, 40, baixos. Sevillanes. Informàtica per a adults (2n nivell). Jocs de taula (gent gran). Ioga. Taller de reciclatge.Teatre adults. Taller de la memòria. Guitarra in-fants.Guitarra adults. Cinema. Biodinàmi-ca (gimnàstica). Ball.

Activitats a L’Estudi, Associació per a les Arts Decoratives del Maresme (Sant Josep, 26). Pintura decorativa. Complements decoratius per a la llar de patchwork.

Activitats a Vilassart (Narcís Monturiol, 23). Tallers per a infants (ceràmica, dibuix i pintura) i classes per a adults (tècniques mixtes, oli, aquarel·la, dibuix, pastel, cerà-mica, escultura i pintura artística).

Activitats a l’Ass. Cívica i Social Gent Gran (Sant Pau, nº22). Manualitats, ioga, pintu-ra, salut, escacs, informàtica, internet...

Activitats a l’Ateneu Vilassanès. Patchwork.. Manualitats (pirograbat i pintat de roba, seda, fusta, vidre i altres). Puntes de coixí.

Activitats a l’Ass. Puntaires Centre Cívic Passeig (Camí Ral, 19) Puntes de coixí tra-dicionals i contemporànies -punt de creu-, frivolité i malla.

Ssstrèpits. Soterrani del Vaixell Burriac (AVAL). Classes de percussió per a adults. Més informació: tl. 635276828 (Uri) o [email protected]

Aula de Música(Narcís Monturiol, 23). Cor Vila Azari, música coral. Arpa, guitarra, pi-ano, violí, bateria, saxo, trompeta… Els divendres a les 19 h La Banda, grup instru-mental de vent obert a tothom

Centre Parroquial (Sant Josep, 13) Els di-marts a les 21.30 h Assaig Cor Parroquial Sant Joan.

Cooperativa L’Obrera (Coral Englantina). Els dijous, 21 h Assaig Coral Englantina.

Grups de conversa a la Biblioteca Mu-nicipal E. Lluch. Grup de conversa en ale-many, en anglès 1 i 2 (adults), en francès (adults). Inscripció prèvia.

Canasta. Els dimecres al primer pis de l’Ateneu Vilassanès.

Voleu portar un capgròs o una figura de gegant o geganta? Els dimecres a les 22 h al soterrani del Vaixell Burriac (AVAL)

EXPOSICIONSAprenem dels avis vilassarencs, a càrrec dels Pioners de l’AE. Atzavara. Del 10 al 29 de gener a la Biblioteca Municipal.

Exposició sobre Els Drets dels Infants, d’Intervida. Del 10 al 29 de gener a la Bi-blioteca Municipal E. Lluch.

XL Exposició col·lectiva de Vilassart. Fins al 9 de gener al Museu Monjo (2n pis). Ho-rari de visita: de dimarts a divendres de 17 h a 20 h; dissabtes d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h; i diumenges d’11 h a 14 h.

Els Nans de Vilassar de Mar van a la Bibli-oteca Ernest Lluch, de l’Associació Vilassa-nesa d’Activitats de Lleure (AVAL). Fins al 8 de gener a la Biblioteca Municipal.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent al Museu de la Mina Vella. De dimecres a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h; dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h.

INFANTILClub de lectura petits lectors (de 6 a 8 anys): Nosaltres també llegim! Dimecres 12 a les 18 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. Es comentarà el llibre ‘Una nit de Reis boja’, a càrrec de Sílvia Cantos. Ne-cessita inscripció prèvia. Biblioteca Muni-cipal E. Lluch

Els Pastorets, L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Dissabte 15 i diumenge 16 a Can Madrona.

MÚSICA I DANSAVa de jazz i música moderna. Diumenge 16, 19 h a la Sala petita de l’Ateneu Vilassa-nès. Pop-folk, a càrrec de Marc Durandeu.

SORTIDES I VISITESSortida al teatre a Barcelona. Informa-ció: Ateneu Vilassanès.

DESTAQUEM

Francesc Ferrer i Guàrdia a Alella. Itinerari teatralitzatALELLA. Dissabte 22 a les 10 h a Can Lleonart.

Un recorregut a peu pels indrets de la població relacionats amb la vida del pedagog a partir d’una proposta del col·lectiu Cerquem les Arrels, amb la col·laboració de Dones Solidàries i el grup de teatre Pàmpol del Casal d’Alella. És gratuït però cal inscriure-s’hi a Can Lleonart abans del 14 de gener.

Homenatge Robert SeguraPREMIÀ DE MAR. Del 22 de gener al 27 de febrer al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

El còmic de Premià. L’exposició vol retre homenatge al dibui-xant de còmics premianenc Robert Segura.

L’arbre feliçMATARÓ. Diumenge 9 a les 12 h al Casal l’Aliança.

Espectacle de titelles de la companyia de teatre infantil i fa-miliar, Simsalabim.

Cineclub GarbíMALGRAT DE MAR. Divendres 14 i 28 de gener a les 22.30h al Centre Cultural de Malgrat de Mar.

El Cineclub Garbí enceta una nova temporada carregada de bon cinema. El cicle l’obre la pel·lícula London River de Rac-hid Bouchareb el divendres 14 de gener. Durant aquest mes també es podrà veure el film Copia certificada, d’Abbas Kia-rostami, protagonitzada per Juliette Binoche i William Shi-mell. La pel·lícula serà projectada el divendres 28 de gener. Més informació: www.cineclubgarbi.org.

Presències i desaparicionsCALDES D’ESTRAC. 30 de gener a la Fundació Palau.

El pintor Joan Vila-Puig a Caldes d’Estrac. Inauguració diu-menge 30 a les 12.30 h. Fins l’1 de maig de 2011.

Page 30: Tribuna Maresme mes a mes 247

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

30TRIBUNAmaresme

ALELLAPatge Reial. Dilluns 3 de 17 h a 19 h a la Pla-ça de l’Ajuntament. Recollida de les cartes per als Reis d’Orient.

Taller de fanalets. Dimarts 4 de 17 h a 20 h i dimecres 5 d’11 h a 14 h al Casal de Joves Can Gaza. Vols fer el teu fanalet per anar a la cavalcada? Només cal que vinguis al Casal de Joves i t’ajudarem a fer-ho. No cal inscripció prèvia.

Cavalcada de Reis. Dimecres 5 a les 18.30 h inici al passeig del Germans Aymar i Puig. Re-corregut: Passeig dels Germans Aymar i Puig, Riera Principal, Rambla d’Àngel Guimerà fins a les Heures, Torrent Vallbona, Empedrat del Marxant i Plaça de l’Ajuntament.

ARENYS DE MARArribada del patge Reial. Diumenge 2 a les 12.30 h al C.C. Calisay. Si ja tens feta la carta porta-li al missatger dels Reis. Durada: fins a les 14 h.

Arribada dels Reis de l’Orient. Dimecres 5 a les 18 h, pel cap d’amunt de la Riera. Després del seu recorregut per la vila i un cop saluda-des les autoritats, els reis recolliran les vos-tres cartes a la plaça de l’Ajuntament. En cas de pluja o mal temps les cartes es recolliran al C.C.Calisay.

ARENYS DE MUNTCavalcada de Reis. Dimecres 5 a les 18.30 h des de l’Eixample fins a la plaça de l’Església. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes des del balcó de l’Ajuntament.

CABRERA DE MARArribada dels Reis d’Orient. Dimecres 5 a la tarda a l’Envelat Municipal.

CABRILSCarta als Reis. Dilluns 3 a les 11 h a La Fà-brica.Espectacle de titelles a càrrec del grup XIP-XAP.

Taller de fanalets. Dimarts 4 a les 11 h a La Fàbrica. Tradicional taller de fanalets per poder il·luminar el camí de SS.MM. els Reis Mags de l’Orient. A càrrec de DIVERTA.

Campament Reial. Dimecres 5 a les 11 h a La Fàbrica. Patges reials i altres ajudants dels Reis Mags faran tallers i jocs per esperar a Ses Majestats.

Cavalcada de Reis 2011. Dimecres 5 a les 18 h pels carrers i places de Cabrils. Arriba-da amb carrosses de SS.MM els Reis Mags d’Orient. Tot seguit, a La Fàbrica, entrega de cartes als Reis i oportunitat de rebre el primer regal de la nit.

CALDES D’ESTRACArribada de ses Majestats els Reis de l’Ori-ent a la nostra vila. Dimecres 5 a partir de les 18 hores. Cal que tots els nens i nenes aneu a rebre’ls amb el vostre fanalet. En acabar la cavalcada us rebran a la Plaça de la Vila on els hi podreu lliurar personalment la vostra carta.

EL MASNOUEnvelat dels carters reials. Diumenge 2, dilluns 3 i dimarts 4 a les 18 h a la Plaça de Marcel·lina de Monteys. Els carters reials ar-riben al Masnou per rebre les cartes dels in-fants de la vila en nom de Ses Majestats els Reis d’Orient. Hi haurà narració de contes a càrrec del GAT.

Taller de fanalets de Reis. Dilluns 3 de 18 hores a 20 hores al Casino del Masnou. Més informació o per informar que hi assistireu: [email protected] o 679 632 929. Preu: Socis: gratuït / No-socis: consulteu.

Nadal al Mercat Municipal: tortell de Reis i caramels. Dimecres 5 a les 9 hores al Mer-cat Municipal. Durant tot el matí, es repartirà tortell de Reis entre la clientela i les parades repartiran caramels per a tots els nens i ne-nes.

Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Ori-ent. Dimecres 5 a les 18 h a la Plaça d’Europa (port esportiu). Els Reis arribaran al Masnou amb vaixell i seran rebuts per les autoritats de la vila i els infants guanyadors del Concurs Escolar de Felicitacions de Nadal. Enguany, la cavalcada finalitzarà a la plaça de Marcel·lina de Monteys, on els Reis rebran les cartes de la mainada del Masnou.Recorregut: Inici al port esportiu, a la plaça d’Europa, carretera d’Alella, carrer de Figueres, Pau Estapé Ma-ristany, Navarra, Primer de Maig, Lluís Millet, Joan XXIII, Almeria, Pollacra Goleta Cons-tança, els Ametllers, Joan XXIII, avinguda de

Pau Casals, plaça de Ramón y Cajal, avingu-da de Pau Casals, plaça d’Espanya, passeig de Romà Fabra, carrer de Navarra, Pintor Domènech Farré, Tomàs Vives, Sant Felip, Capità Mirambell, plaça de la Vila de Madrid, carrer del Capità Mirambell, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Mestres Villà, plaça d’Oca-ta, carrer dels Mestres Villà, Doctor Agell, Sant Miquel i final a la plaça de Marcel·lina de Montenys.

MATARÓ

Missatger Reial. Dilluns 3 i dimarts 4 de 17 h a 19 h a Les Esmandies.

Cavalcada dels Reis d’Orient. Dimecres 5 a partir de les 17.30 h des de la Plaça de Puerto Rico. Carrosses, comparses, patges i carters acompanyaran els Reis d’Orient pels carrers de la ciutat: sortida des de la plaça de Puerto Rico, ronda d’Alfons X el Savi, plaça d’Espanya, Camí de la Geganta, plaça de Granollers, ronda de Leopoldo O’Don-nell, plaça de Manuel Serra i Xifra, Camí del Mig, carrer de Miquel Biada, ronda d’Alfons XII, plaça d’Alexander Fleming, Camí Ral, La Rambla, plaça de Santa Anna i La Riera fins a l’Ajuntament, on els Reis d’Orient faran els seus discursos.

PREMIÀ DE DALT

Arribada Patge Reial. Dilluns 3 i dimarts 4 de 18 h a 20 h al Pati del Sant Jaume. Xocola-ta calenta per a tothom.

Cavalcada de Reis. Dimecres 5. A les 18 h entrada al barri de Santa Anna. A les 19 h en-trada al barri del Remei. A les 20 h entrada a la plaça de la Vila.

14è Pessebre Vivent a la Cisa. Dijous 6 a la Masia Can Cisa. A les 18 h primera repre-sentació. A les 19 h segona representació. Organitza: Associació Cultural i Recreativa Carnestoltes

PREMIÀ DE MAR

Regal dels Reis Mags als infants de Premià de Mar. Dimecres 5 de 16 h a 20 h a l’escola Sant Cristòfol (Gran Via, 173). Tindran obse-qui tots els nens i nenes de 2 a 7 anys empa-dronats a Premià de Mar. Cal dur el val enviat per correu.

Rebuda a Ses Majestats els Reis d’Orient.

Dimecres 5 a les 17 h als jardins del Palmar .

Rebuda a Ses Majestats els Reis d’Orient. Dimecres 5 a les 17.30 h a l’Ajuntament de Premià de Mar

Gran Cavalcada de Reis. Dimecres 5 a les 18.30 h sortida de la plaça Joan Coromines.

Pessebre vivent. Dimecres 5 a les 19 h, a la plaça de la Sardana.

Recollida de joguines. Fins al 5 de gener als locals de Creu Roja (Camí Ral, 240). D’11 h a 14 h de dilluns a divendres; de 16 h a 18 h de dilluns a dijous.

Veniu a gaudir dels pessebres, dels guar-niments i del gran arbre. Fins dijous 6. Or-ganitza: Veïns i comerciants del carrer Sant Antoni.

ST ANDREU LLAVANERES

Cavalcada de Ses Majestats d’Orient. Dime-cres 5 a les 18.30 h pels carrers de Llavaneres i la plaça de la Vila. Sortida: Avinguda de Pau Casals. Arribada: Plaça de la Vila. En cas de pluja, l’acte es traslladarà al pavelló munici-pal.

ST VICENÇ MONTALT

Cavalcada dels Reis d’Orient. Dimecres 5 a les 18 h des del Camí del Padró. Recorregut: Camí del padró, passeig dels Pins, Maresme, Costa daurada, Av. Montaltnou, Romaní, rie-ra del Gorg, Av. Països catalans, Major, plaça del Poble i plaça de l’Església.

VILASSAR DE DALT

Cavalcada de Reis i concurs de fanalets. Di-marts 5. Sortida: a les 17.30 h de l’Hospital de Sant Pere. Arribada a Plaça: 19 h.

Concert de Reis. Diumenge 9 a les 12.15 h a la Parròquia. A càrrec dels alumnes de l’Aula Municipal de música. Durant el concert es donarà conèixer el veredicte del concurs de fanalets i del concurs de pessebres.

VILASSAR DE MAR

Arribada de SM els Reis d’Orient. Dimecres 5 a les 17.30 h al Polígon industrial Els Garro-fers, a les 18.15 h al Casal de Curació, a les 19 h a Casa Pairal, a les 19.45 h a l’Església i a les 20.15 h a la Plaça de l’Ajuntament.

Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu: [email protected] i d’entre els correus rebuts es sortejaran 2 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.

Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els guanyadors dels passis individuals de l’edició del desembre van ser: MA-NUEL LLAMAS CEJUDO, MERCEDES DURAN GUTIERREZ, LUIS PALET VILLACAMPA. Els guanyadors dels passis dobles ser: DOLORS CODINA COMPANY, ELOISA ANGONA PERUCHE.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: [email protected] en un termini mà-xim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades per-sonals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de desembre van ser: NOEMÍ CAUPENA VIDAL, JOSEFA PARERA REIG, DOMINGO MARTINEZ MARÍN, JOSEP MARIA NONAY PONT.

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TCONCURSOS

TRIBUNA MARESME

et convida a PARADISE

Els reis al MaresmeUna selecció dels actes que es celebren a la comarca

Page 31: Tribuna Maresme mes a mes 247

clas

sific

ats

31TRIBUNAmaresme

SERVEIS PROFESSIONALS DIVERSOS

REFORMAS626 01 62 85

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERST’ajudaré a: des de penjar els

quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

TREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

OFERTA DE NEGOCI. Venda d’alta cosmètica, horari flexible, per a dones emprenedores, alts ingressos. [email protected]. Tel.620.11.17.48

TRABAJE DESDE CASA. Ac-tividad Independiente, a tiem-po parcial o completo. No son manualidades. Informese en www.negociofreelance.com. Tel.93.100.02.03

OPORTUNITAT DE TRE-BALL. Es necessiten dis-tribuidor/es per companyia de productes naturals. [email protected]. Tel.669.87.48.31

COMPRAVENDA

MOTOR

NISSAN TERRANO 2.7 tdi todo terreno, estriberes i llan-tes alumini vaca i bola remolc vidres tintats tapissat nou de-fenses ITV FINS DES2011. An-tonio Tel.973.30.82.57. Migdies i a partir 20:30h.

IMMOBLES

VENDA O LLOGUER DE PLA-ÇA DE PARKING per a cotxe i moto situat al carrer Velázquez nº 73, just darrera de la bibli-oteca Pompeu Fabra. Venda: 18.000 euros. Lloguer 60 eu-ros/mes. [email protected]. Tel.685.80.76.13

VENC PIS AMB PARKING I TRASTER. Pis en venda Pla d’en Boet amb pàrking i tras-ter, 2 hab. dobles, calefacció, aire acondicionat, ascen-sor. 190.000 euros. [email protected].

MATARÓ. Piso reformado. 1º piso de altura, 3 hab, comedor con cocina americana, baño con columna hidromasaje, a.a con bomba de calor, calefac-ción, galeria y balcon. 156.287 euros. [email protected]. Tel.607.83.92.25

SALUT I BELLESA

INFORMÀTICA

SEÑORA BUSCA FAENA. Limpieza, plancha, compañia yayos, auxiliar cocina, frega-platos, ayudante locutorio, re-parto de publi. Tel.618.007.330 de 15h a 20.30h.

BUSCO EMPLEO DE CO-MERCIAL u otro estable. Hombre joven, residente en el Maresme, con estudios, bue-na presencia y trato. Busco empleo como comercial u otra oferta interesante con contrato. [email protected]

NOI DE 34 ANYS, busca feina de mosso de magatzem amb carnet teòric i pràctic de les carretilles elevadores, cam-brer i ajudant de cuina. Toni. Tel.625.28.19.81. [email protected].

JARDINERO PARTICULAR (Llavaneres). Mantenimiento, podar, desbrozar, limpieza, plantado de flores y manteni-miento de pecinas. Al mejor precio. Tel.697.30.76.10

CENTRE DE TERÀPIES NA-TURALS A MATARÓ. Aire de Luz es un Centro de Terapias Naturales donde combinamos Terapias Energéticas (Biomag-netismo,..) y Terapias de Cons-ciencia (Kundalini Yoga,..). contacto@ai rede luz .com. Tel.647.46.68.18

VENDO LIBRO de Rafael Al-berti “Sonrie China”, primera edición argentina con un dibu-jo en tinta original del autor y firmado por él. Escucho ofer-tas. [email protected]. Tel.607.77.89.53

BUY 2 GET 1 FREE iPhone 4G 32GB & HTC 4. www.premier-telecom.co.uk. Available pho-nes price: Apple Iphone 4G HD 32GB. 400 USD google nexu. [email protected].

COMPRO tebeos antiguos, cómics de superheroes, man-ga, libros, álbumes de cromos, programas de cine, calenda-rios de bolsillo, Scalextric, Pla-ymobil. [email protected]. Tel.630.93.06.16

VENC UN MOBLE d’entrada de fusta dura marró amb dos calaixos petits i un armari a sota. [email protected]. Tel.645.35.89.74

INSTALACIÓN, REPARACIO-NES ELECTRICAS de vivien-das y pintura, presupuestos gratis. Mataró y todo el mares-me. [email protected]. Tel.615.36.56.50

SERVEI DE TRADUCCIÓ CASTELLÀ-CATALÀ. Servei de traducció i correcció de

textos castellà-català, per a empreses i particulars. Qua-litat màxima garantida, expe-riència, rapidesa, seriositat. [email protected]. Tel.636 710 17

PINTOR PRECIOS REAL-MENTE ECONÓMICOS. pintor anti-crisis 25 años experiencia, piso completo 3 o 4 hab, mas-llar lijar pintar 2 manos,pintura incl y exelentes acabados, 490 eurps. Serio y rápido. Sr. Garci. Tel.673.51.50.79

METGE ACUPUNTOR. Médico general colegiado especialista en acupuntura, homeopatia. Se ofrece a centros para un dia a la semana. Telé. 678.05.06.00

Page 32: Tribuna Maresme mes a mes 247