TROBADA LLARS D’INFANTS...castanyera. Representació per part dels infants del conte disfressats...

TROBADA LLARS D’INFANTS

Escoles Verdes 14 d’abril del 2015 17:30-20:00

EBM La Ginesta C/ Figueres, 2 - REUS

Trobada de Llar d’Infants d’Escoles Verdes

EBM La Ginesta Reus

LLIM Els Eixerits Castellvell del Camp

LLI L’Estel de Mar Creixell

LLIM La Gruneta Amposta

LLI de FCP Lledó Valls

LLI del Col Vedruna Sagrat Cor Tarragona

Cel Rogent , Assessores del Programa Escoles Verdes a Tarragona i Terres de

l’Ebre

PROGRAMA

17:30 Benvinguda i presentacions dels assistents i de la sessió

17:40 Breu visita per la Llar d’Infants La Ginesta

17:50 Intercanvi d’experiències i idees per part de les llars assistents

18:45 Pausa

19:00 Una llar d’infants sostenible, contextos d’acció

La relació amb l’entorn a la Llar d’Infants

19:50 Precs i preguntes


Intercanvi d'experiències d'educació per a la

sostenibilitat a la Llar d'Infants

“La llar d’infants més sostenible d’Europa”


Acostumem a reduir el concepte de

sostenibilitat a tot allò que fa referència a

l’equipament o les instal·lacions

Però la idea de la sostenibilitat al centre educatiu va

molt més enllà...

Treballar la sostenibilitat representa apropar els infants a una concepció global

del medi ambient i ajudar-lo a fer seves les normes de respecte pels materials,

de no malbaratament dels recursos, l’enginy per trobar respostes creatives amb

els materials a l’abast i el coneixement del seu entorn proper.


GESTIÓ ORGANITZACIÓ I

PARTICIPACIÓ

CURRÍCULUM ENTORN

Seminari de Coordinació d’Escoles Verdes

Què diu el currículum de Llar d’Infants sobre

l’entorn?

ÀREA DE DESCOBERTA DE L’ENTORN

Aquesta àrea posa l’accent en la descoberta de l’entorn a través de

l’EXPLORACIÓ dels seus elements naturals i socials, de la

curiositat i la iniciativa, cosa que implica sensibilització, observació,

manipulació, transformació, raonament i anàlisi progressiu,

representació i evocació, gaudi i satisfacció, amb una concreció

cada vegada més gran dels elements a descobrir i dels processos a

realitzar d’acord amb les seves possibilitats exploratòries

cognitives, motrius i comunicatives

Una de les capacitats que l’alumnat d’educació infantil ha d’haver

assolit en acabar aquesta etapa educativa és Observar i explorar

l’entorn immediat natural, i físic, amb una actitud de curiositat i

respecte i participar, gradualment en activitats socials i

culturals


Continguts de l’àrea •Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies

vivències, establint relacions entre objectes segons les seves característiques

perceptives.

•Observació i exploració de l’entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia

acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les

conseqüències que se’n deriven.

•Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a què estan

sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes).

•Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes,

materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns

esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic.

•Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany,

mostrant interès i curiositat.

•Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels

objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves

propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències

en funció de les característiques i els atributs.

•Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l’ús

de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes


Què ens suggereixen aquests continguts?

Les activitats

quotidianes aporten el

coneixement bàsic

sobre l’entorn proper

Elements de

l’entorn faciliten

els primers

conceptes

matemàtics:

ordenar, comparar,

agrupar,

classificar, ... Com entren

a participar

les famílies

per a

presentar-

nos el seu

entorn

proper

Quins material

posem a l’abast per

a fomentar aquest

coneixement

Com aprofitem les

situacions que es

generen a l’escola

Destinar

ambients o

racons a les

activitats

exploratòries

Utilitzar

elements de

l’entorn que

incentivin

l’exploració

sensorial i

l’experimentaci

ó

Planificar

sortides a

l'entorn

proper


Cal que a llar d'infants prioritzem la DESCOBERTA

D'ELEMENTS NATURALS DE L'ENTORN que són, per a

l'infant, intrínsicament atractius i motivadors.

Res no interessa més a l'infant que la vida, per tant és

imprescindible que en els espais interiors i exteriors es

pugui oferir la possibilitat de descobrir-la

Podem potenciar aquests

descobriments als espais exteriors:

hort, pati, jardí

I podem dotar l'aula d'un espai

permanent de natura, podem

apropar l'entorn als infants


ÚS DELS MATERIALS NATURALS A L'AULA


DOTAR L'AULA D'UN RACÓ PERMANENT I CANVIANT DE NATURA

- Que reflexi els canvis que es van donant al llarg de les estacions i que

fomenti l'experimentació

- L'infant aprèn gràcies a la interacció amb l'espai

- L'infant és molt sensible a les qualitats d'aquest espai, tot allò que

hi disposem ha de ser capaç d'emocionar-lo, de generar-li preguntes

i de motivar-lo a l'experimentació

-És bàsic facilitar material oberts: que potencien diferents actuacions.

-Paraules clau (referents al terme espai): Amable (sentir-se bé)

Relacional (que permeti la relació)

Acollidor

Comunicatiu

Empàtic

Que té i conserva memòria

Polisensorial (estímuls a tots els nivells, no només el

visual).

*Característiques dels espais i materials extretes de la teoria de Loris Malaguzzi


Una estètica no tant entesa des de la

bellesa, sinó des dels valors que es

potencien en aquest espai.

És clau dotar l'espai d'element de

l'entorn proper de l'infant, que ell

després pot trobar i reconèixer en al

seva realitat quotidiana.

El racó de la Natura; Amb L’hort, el

compostador, les herbes aromàtiques i els

animals (cargols, cucs de seda i peixos) es

pretén que els infants de l’escola bressol

tinguin la possibilitat d'exercir i desenvolupar

altres capacitats i accions cognitives i

actitudinals per aconseguir un coneixement

més interioritzat amb el qual construiran una

millor valoració i respecte cap al medi

natural. Tocar, mirar, interaccionar i pensar

als diferents racons de la Natura que trobem

al centre són activitats que faciliten

l’adaptació al nostre entorn, com també el

desenvolupament psíquic i l’aprenentatge en

general

L’aire lliure, ofereix innombrables estímuls, la

majoria d’ells, fruit de la casualitat del propi entorn.

Però, si afavorim l’entorn i l’enriquim, els jocs

secrets es multiplicaran.

L’expressió “sortir al jardí” conté la meravella del

que representa: sortir de la rutina diària, de les

activitats organitzades i del temps quadriculat. La

veritable màgia és que tot apareix sense adonar-

nos-en. Els infants que surten al jardí no estan

obligats a res, només surten i gaudeixen. Els

aprenentatges que es donen al jardí, sovint són

fruit de les casualitats quotidianes, d’anècdotes

que s’arriben a convertir en vertaders

aprenentatges. Aprendre també vol dir esdevenir-

se en el fet espontani.


EL RACÓ A LA TARDOR

-Les fulles que cauen dels arbres.

Per què cauen? Quina textura tenen? Fan olor? Quin color

tenen? Què podem fer amb les fulles?

-Les castanyes i els moniatos.

D'on vénen? Què en farem? Ens les menjarem? Podem

posar castanyes dins un pot? Són totes iguals? Podem

pintar amb moniatos?

-Els fruits secs

-Les carbasses.

Com són les carbasses?

-Plantarem les faves? Plantarem

pèsols?

-Tastarem els caquis, les magranes,...?

-Com són els bolets?

-Podem buscar cargols a l’hort?

Podem programar

activitats

d'experimentació i

descoberta punutals i a

més podem dotar el racó

d'elements de la tardor

que estiguin a l'abast

dels infants: fulles

seques, castanyes,

moniatos, carabasses de

diferents mides i

colors,...


FITXA DE L’ACTIVITAT DEL MONIATO

JUSTIFICACIÓ:

El moniato és un fruit de la tardor que any rera any l’utilitzem per tocar-lo,

tastar-lo,observar-lo. olorar-lo i veure la seva particularitat que com la patata

i la pastanaga són arrels i viuen sota terra.

Podem notar la diferència de textura de quan són crus o bé cuits de freds i

calents. . .

MATERIAL:

- Moniatos crus

- Moniatos cuits freds i calents

ACTIVITATS:

Observació i experimentació.

Repartirem entre els infants moniatos perquè els observin, els hi explicarem

les seves característiques, farem notar les seves diferències de quan són crus

o cuits, de si són freds o calents. . . Els moniatos creixent a dins de la terra?.

Si posem un moniato amb aigua fa arrels i li creixen les fulles? Sortiran les

flors de la planta del moniato?


FITXA DE L’ACTIVITAT DEL MONIATO

Llenguatge plàstic.

Podrem pintar un moniato, amb pintura, amb dacs. . . També omplir una imatge

amb paper de seda perquè sigui amb relleu o volum. De quin color és el

moniato?

Llenguatge matemàtic.

Tenim molts moniatos? Són grans? Són petits? En tenim un? Dos? Tres?

Llenguatge verbal.

Vocabulari: Moniato. Color marró. Arrels. Fred. Calent. Tou. Dur.

Implicació de les famílies juntament amb el infants.

Podem de proposar a les famílies que juntament amb els seus fills/es

disfressin un moniato i que el portin a l’escola per poder fer una exposició de

moniatos disfressats.


FITXA DE L’ACTIVITAT AMB CASTANYES

JUSTIFICACIÓ:

Les castanyes fruit destacat i típic de la tardor, any rera any l’observem el

toquem, el tastem i l’olorem i en fem notar la seva particularitat que es fruit

que el collim de l’arbre i que viu tancat en una càpsula de punxes que el

protegeix.

MATERIAL:

- Castanyes crues

- Castanyes cuites

ACTIVITATS:

Observació i experimentació.

Tindrem castanyes en un cistell a l’abast dels infants perquè puguin observar la seva

textura fina de fora i que acaba en punxa i que la part de baix és diferent mes rugosa i

d’un altre color i la de dintre és fina però també un xic peluda, que per menjar-les cal

treu la pell que també té un altre textura no tan fina. També tindrem la possibilitat

de veure on creixen i que estan amagades dins una càpsula que les protegeix i

que punxa, i podem posar un to de màgia. Si en tenim també podem observar les

fulles del castanyer.Quin sabor tenen les castanyes ens agraden? Podem fer un

taller amb xocolata i cobrir les castanyes amb xocolata a canviat el sabor?


FITXA DE L’ACTIVITAT AMB CASTANYES

Llenguatge plàstic.

Podem pintar castanyes, fer caretes amb el dibuix d’una castanya, amb boles

de paper de seda marró fer boles i posar-les fent un mural representant

castanyes perquè sigui amb volum.

Fer un taller amb xocolata i omplir la silueta d’una castanya gran amb xocolata

Llenguatge matemàtic.

Tenim moltes castanyes dintre del cistell? Són grans ? Són petites ? a n’hi ha

moltes? Poques? Contem-ne tres? De quin color és la castanya?

Llenguatge verbal.

Vocabulari: Castanyer, castanya, calenta, freda, Dura, tova, Explicació del conte de la

castanyera. Representació per part dels infants del conte disfressats de castanyera

Cançó del marrameu, vora el foc tinc la mainada, quan ve el temps de collir

castanyes, . . . . . .

Implicació de les famílies.

Que cada infant porti un davantal i un mocador per poder fer de castanyera.

Sortida al barri http://web.terrassa.org/web-pame/eduterrassa/projectes_premiats2008-09/Valors_Natura/projecte_valors_natura_0-

3_anys.pdf


Què pot tenir el racó d'hivern?


I el de primavera?

Només s’estima

allò que es respecta,

només es respecta

allò que es coneix i

només es coneix

allò que ens ensenyen a descobrir


TROBADA LLARS D’INFANTS...castanyera. Representació per part dels infants del conte disfressats...

Documents

Transcript of TROBADA LLARS D’INFANTS...castanyera. Representació per part dels infants del conte disfressats...