TURÓ EXPRÉSTURÓ EXPRÉSNúmero: 1 - 23 d’Abril 2009

El CEIP Turó de Can Mates celebra el seu cinquè Sant Jordi presentant el número 1de la revista. "Ha estat una satisfacció poder dur a terme un projecte com aquest".

Carnestoltes al Turó Colònies de 2n a l’Estartit

Opinió EditorialINNAUGUREM LA REVISTA DE L'ESCOLA !!!!

Així comencen molts contes i així comença la nostra revista. Hi havia una vegada…un grup de mares de l'escola del Turó de CanMates, que van tenir una idea i volien compartir-la amb tothom,nens i nenes, mestres, pares i mares, monitors, etc. Volien fer unarevista que parlés de la vida dins l'escola, de tot el que hi passa iper això van posar fil a l'agulla. Van parlar amb qui calia, van bus-car molta informació, van fer moltes reunions i finalment vancomençar a treballar.

Van pensar que la revista establia un nou lligam de comunica-ció entre les famílies i el centre. També van pensar que era un noumitjà per dinamitzar les relacions ja creades a l'escola i, a més ,posava a l'abast de tothom un instrument d'informació general.

Aquestes mares es van engrescar de tal manera que, tot i fentfeina, també en gaudien i van tirar endavant: aquí una foto…, aquíuna entrevista…, aquí unes lletres..., i van anar fent i anar fentfins que de cop i volta va néixer la revista de l'escola.

Però tenien un problema, posar-li el nom. En una reunió vandecidir que fossin els nens i nenes de l'escola que triessin el nomque li voldrien posar. Tot d'una la revista ja tenia nom : Turóexprés. I conte contat, conte acabat !

Hem fet el número 1 d'una revista, 8 pàgines plenes de notí-cies, fotos, informacions, entrevistes, etc. I tot això parla de lanostra escola, l'escola dels nostres fills/es. Esperem i volem quees parli de la revista, que la integrem dins la dinàmica i el funcio-nament de l'escola. Volem que tingueu ganes de llegir-la, que lagaudiu amb els vostres fills i filles, amb el avis, amb els amics.

Des de l'editorial agraïm el suport de tota la gent i acceptemles valoracions que d'una manera constructiva ens ajudin a millo-rar els propers números.

Sumari2|

3|

4|5|6|

7|

8|

L'EntrevistaMONTSE MONTESINOS, DIRECTORA DEL CEIP TURÓ DE CAN MATES

1.- Com van ser els inicis de l'es-cola? Super feliços. Amb moltail.lusió. Érem una escola petita iteníem molt contacte tots amb tots,així que ha quedat una relació moltsingular. Hi havia molta complicitat.

L'única cosa més feixuga van ser les obres.2.- Digues: el CEIP Turó de Can Mates va representar: un

projecte, un somni, una aventura o un repte. Per què? Home,tot, primer va ser un projecte al cap, produït per un somni. Tambéva ser una aventura que va comportar un repte. Tanmateix vamtenir molt recolzament. No hi van haver dubtes. El més significa-tiu i important va ser prendre la decisió de fer-ho.

3.- Com vas arribar a ser directora de l'escola? Va ser unadecisió de les tres persones que vàrem compartir el projecte. Joera l'única que tenia el títol, ja que sempre he pensat que enaquesta vocació s'ha de passar per tot. En aquell moment, vàremrepartir molt bé les tasques, jo globalitzo més i l'Antònia i la Núriasón més analítiques.

4.- Tasca docent o tasca directiva? M'agrada més la docent,però la tasca directiva s'ha d'entendre i provar. De les tasquesdirectives m'agrada la relació amb les famílies.

5.- Fes-nos cinc cèntims d'un dia a l'escola. Uff!! és com-plicat. A primera hora controlar una mica tot i a tots, que tothomestigui al seu lloc i no hi hagi cap urgència. A més el contactedirecte i humà amb tothom qui ho necessiti. Després obro elcorreu i faig tasques directives com les relacions externes: con-tactes amb l'Ajuntament, Consell Escolar, etc.

Primer hi ha les reunions prèvies i més tard les reunions for-mals. A banda també contacto amb la Núria o l'Olga, amb l'AMPA,amb la comissió de menjador, bé, una mica "tastaolletes". Tambécoordino amb la Tània la infraestructuta de l'escola i el servei deneteja. Això és una mica un resum de les tasques tan internes conexternes del centre. Els dijous a la tarda tinc reunió amb l'equipdirectiu i el divendres reunió pedagògica juntament amb la Núria.

La tasca docent la faig a les tardes amb el grup de P5B, per unamestra que té reducció de jornada, així que també faig informes,parlo amb els pares, etc.

6.- Què és el més difícil que has hagut de fer com a direc-tora del centre? Potser el "posar ordre". Dins la comunitat edu-cativa s'han d'assentar unes bases i, algunes vegades, aquestes noqueden prou enteses o bé s'han de tornar a remarcar. Jo em sentoresponsable una mica de tot i a l'hora d'arbitrar de vegades nosurt com jo voldria. Un mal record seria el seguiment de les obres.

7.- Treballaries en algun altre centre? Per què? No, no tin-dria cap sentit per mi. Formo part d'un equip, no sóc directora devocació i crec en la rotació del lideratge.

8.- Recomana'ns un llibre per Sant Jordi. El silenci deGaspar Hernàndez. Escolto el seu programa de ràdio a les vuit delvespre, i m'agrada molt.

9.- Un sentiment per compartir. L'amistat. Donar sensedemanar res a canvi, sense rebre.

10.- Una última reflexió. Estic contentíssima del procés decreació de la revista de l'escola per un grup de persones que sónun exemple de com fer bé les coses.

pàg. 2

OpinióEditorial: Inaugurem la revista de l’escola.L’entrevista: Montse Montesinos, directora del CEIPTuró de Can Mates.InfantilPetons i Abraçades.La recepta de cuina (gaspatxo).Recomanem un conte.CarnestoltesL’arribada del rei carnestoltes.La desfilada de les disfresses.

Primària 2nColònies de 2n a Marcel Maillot (l’Estartit).Recomanem un conte.

Primària 1r i 3rVisita al Pou d’Art. Recomanem una música.Retalls: Fitxa personal: Alberto professor de música.

Posar nom a la revista.ContraportadaL’article: El rendiment escolar: tasca compartida. Unavegada més la Dolors Olivé ens ajuda a mirar i entendreel món infantil". Mestra, Psicopedagoga, Formadora del'ICE de l'UAB.

Infantil

Gaspatxo

Ingredients:

6 tomàquets1 ceba2 cogombres1 pebrot2 gots d´aiguaSal4 cullerades d´oli3 cullerades de vinagreLa quarta part d´una barra

de pa1 Renta els tomàquets i

talla´ls a trossos.

2 Pela els cogombres italla´ls a trossos. Tallatambé el pebrot a trossospetits.

3 Treu les capes exteriorsde la ceba i talla-la a trossos.

4 Al pot de la batedoraposa tots els ingredientstallats i afageix el pa, l´oli,el vinagre i l´aigua.

5 Tritura-ho amb la bate-dora fins que tinguis unacrema solta i suau.

6 Posa-ho a la nevera i ser-veix-ho fred en bols.

Petons i abraçades

recomanem

Un conteMARE, DE QUIN COLOR SÓN ELS PETONS?Eren tocades les nou i, com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la marei se li arraulí al costat. Es delia per gaudir uns instants més d´aquella escal-for coneguda i incomparable.

pàg. 3

Aquest curs estrenem un nou racó a les aules d’educació infantil

dirigit a treballar les emocions:

"EL RACÓ DE FER LES PAUS I PENSAR"

Amb aquesta proposta aprofitem els conflictes que de manera natural

sorgeixen a les aules per tal de gestionar un diàleg sense crits ni mutismes.

"Els sofàs serveixen per fer les paus i ens mirem a la cara amb els ulls

i parlem i ens diem: ho sento molt i després diem perdó i una abraçada. El

nen o la nena que plora diu: no m'agrada que m'ho facis".

"...podem fer les paus amb abraçades, petons i carícies…"

ABANS D'ANAR AL RACÓ DE PENSAR...

-ESTEM NERVIOSOS I NO ENS AGRADA.-EL COR ENS BATEGA MOLT FORT I EL SENTIM.

-NO VOLEM PARLAR AMB NINGÚ.-PLOREM.

DESPRÉS DE PENSAR...

-ENS FEM ABRAÇADES I PETONS.-VOLEM JUGAR AMB ELS AMICS I LES AMIGUES.

-ENS TORNEM TRANQUILS I ALEGRES.-ENS SENTIM MOLT MILLOR.

CARNESTOLTES El rei del carnestoltes, vestit de pagès i acompanyat per primera vegada

d’una comparsa, va arribar a l’escola el dijous 19 de febrer. El podeu veurea la fotografia amb barret de palla i cabells grocs. Els nens i nenes d’educa-ció infantil el van rebre vestits de verdures de tots colors. Plegats van men-jar la tradicional botifarra d’ou.

pàg. 4

Dimarts 24 de febrer a la tarda tot l’alumnat de l’escola va celebrar lagran festa de Carnestoltes a la pista. El bon temps i les ganes de passar-hobé van acompanyar la desfilada on cada comparsa mostrava als companys lesdisfresses. La celebració va acabar amb el ball del “Tio fresco”.

pàg. 5

Primària: 2n

Les Colònies a Marcel Maillot (L’Estartit)

recomanem

Activitats a la platja

Buscant animals marins al litoral rocós

Pujant al Nautilus

Els dies 18, 19 i 20 de març vam anar de colònies.

Quan vam arribar vam estar una estona jugant al pati de lacasa.A la tarda vam anar a la platja i ens van ensenyar moltescoses, vam sopar i estava molt bo.L´endemà vam anar al litoral rocós. Els monitors ens vanexplicar que havíem de trobar animals marins com l' estre-lla de mar, l'eriçó, el cranc, els crancs ermitans... Quanvam acabar, els monitors ens van explicar què feia cadaanimal i què menjava.A la tarda vam fer tallers: arburadura (un circuit depirates), conserva de seitó, un cranc de fang i l'aquari.El divendres vam anar al Nautilus, que és un vaixell on esveu el fons del mar i alguns peixos. També vam veure lesIlles Medes on ens van explicar el nom de totes les illes.Va ser molt xulo.Les dues nits vam fer jocs de nit, havíem de buscar unspeixos pel rei Neptú, va ser molt divertit.Ens ho vam passar molt bé tots els dies. Els monitors erenmolt simpàtics i ens explicaven moltes coses.Tenim moltes ganes que arribin les properes colònies.

Els nens i nenes de l'Espai i la Natura 2nA i 2nB

L’hora de menjarL’hora de l’esbarjo

Un contePer què somio coses lletges?Text: Olga AlamánIl.lustració: Clara RocaEditorial: Destino. Tens cap altra idea per espantar els malsons?

pàg. 6

Primària: 1r i 3r

Visitem Josepa Àlvaro al Pou d’Art

pàg. 7

Les classes de la ciència i de l´univers vamanar al Pou d´Art i vam conèixer l’artista JosepaÀlvaro. Ens va ensenyar els seus quadres d'ara quereprensenten línies corbes i rectes i tenen colors moltsvius. En canvi, els quadres d'abans no tenien formesgeomètriques i els colors eren foscos i tristos.Dies més tard, a l'escola vam fer un calidoscopi.

Els lleopards i els romans de primer vam pintar unquadre de color blau i un de color groc . Vam posar-hifils de llana fent rectes, enroscant-los en uns claus. “Ens va agradar acostar-nos a la manera de treballar d'unaartista i vam aprendre molt amb ella."

Quadres Josepa Àlvaro

Alumnes de 3rAlumnes de 1r

RetallsFitxa personalAlberto, professor de

música a l’escola del Turóde Can Mates.

Un llibre: La Historia Interminable (Michael Ende)Una pel·lícula: The Wall (Pink Floyd)Una cançó: El Extranjero (Enrique Bunbury)Un hobby: La músicaUna passió: ViatjarUn desig: Que els que maten es morin de por (J. Sabina)Una mania: Cantar a totes hores Un defecte: No pensar el que dicUna virtut: Dir el que pensoUn color: Blau elèctricUn animal: L'èsser humàUn planeta: la TerraUna utopia: Que el diccionari detingui les bales(J. Sabina)

recomanemUna música: World Music For Little Ears

Posar nom a la revista Aquest Sant Jordi ha sortit elprimer exemplar de la revista delCEIP Turó de Can Mates.La col·laboracó de l'escola haestat fonamental per posar noma aquesta publicació que ha estatescollit entre tot l'alumnat delcentre. Els nens i nenes de pri-mària, per classes, van fer pro-postes i van escollir-ne una odues que representessin el seugrup. Van pensar molt, ja queeren conscients que el nom

representaria la seva escoladurant anys. Els títols finalisteseren "L'escola per dins","Periodisme al Turó", "Les lle-tres del Turó", "El Tot delTuró", "Inormació del Turó","El cor del Turó", "Tot Turó","Turó exprés" i "La superrevista". Durant una setmanavan estar exposats davant labiblioteca del centre i despréses va fer una votació.Finalment, entre tots, mestresi alumnes, van escollir "TuróExprés".

Per col.laborar amb la revista o finançar-la: revista.turocanmates@gmail.com

El mirador

Han

col.l

abor

at: I

l.lus

trac

iópo

rtad

a:Cr

isti

naN

avar

ro; L

’arti

cle:

Dol

ors

Oliv

é;Re

dacc

ió: I

mm

aGa

rcía

, Txe

llTo

var,

Ann

aPa

stor

, Àgu

eda

Boix

. -D

ipòs

itLe

gal:

B-20

.901

-200

9

Aquest número ha estat finançat per poken. www.pokenespana.comAmb Poken, els teus contactes digitals en tan sols 2 segons..... Xoca-la!!!!

L’articleEl rendiment escolar: tasca compartida.

Avui en dia ja gairebé ningú entén l'escola com un espai on elsnens i les nenes van a rebre instrucció. En altres èpoques podiaentendres així però, en l'actualitat, i amb tots els canvis socials,tecnològics, de ritme de vida que afecten a famílies i docents; ambcanvis en l'estructura i composició de les famílies i en els rols quecada membre ha de realitzar; amb canvis en el sistema educatiu ien la forma d'aprendre... aquesta idea, com algunes altres, ha devariar. Cal una reflexió sobre el que ha canviat en els darrersanys per poder establir modificacions que ajudin a compensaraspectes en la vida dels centres i en el si de les famílies. Aixòno vol dir afegir feina a la complicació de la vida actual. Vol dir atu-rar-se i pensar: què és important i què tan sols és urgent? Què calfer ara i què s'ha fet "des de sempre" i ara té poc sentit? Què ésimportant aprendre?

L’alumnat va a l'escola a socialitzar-se. És important veureque l'espai escolar és, en essència, un espai de relació amb altresiguals que aportaran experiències, capacitats, idees, emocions....altres mirades cap les mateixes coses i, per tant, riquesa. És unapedagogia emmarcada en el constructivisme social que els nostresfills i filles hauran de desenvolupar-se, veient com són prota-gonistes del seu procés en directa interacció amb els altres...i això al llarg de tota la seva vida!!

L'escola, avui en dia, és un espai on l’alumnat intercanvia idees,il·lusions, preferències, experiències... en un joc o activitat que elsfa ser persones valorades, líders, elements indispensables en l'or-ganització, persones capaces i competents en la gestió, personesque sumen des de la tranquil·litat i la serenor de la calma...Totaporta! ...i això s'aprèn interactuant, en grup, amb la idea d'anaraprenent d'una forma no memorística sinó generadora d'esquemescognitius que ens permetin avançar al llarg de tota la vida. Sé quisóc i el que puc fer gràcies als altres que em fan sentir impor-tant quan em tenen en compte, quan em demanen coses que pucfer amb ells, quan valoren la meva experiència i capacitat. Enun temps en el que els avis estan sovint lluny i els pares i maresestan laboralment ocupats... això és molt important ja que no esdóna de forma natural! Treballar la competència i la idea de con-trol que sobre les tasques té cada alumne és una prioritat quepassa per davant de saber "recitar" (que és el que fèiem abans,quan la "ciència " cabia als llibres, quan els alumnes progressavenclassificats, quan sabíem què faríem la resta de la nostra vida als18 anys... això ja no és així!.. cal treballar per l'adaptació ràpida

als avenços científics, a les famílies dinàmiques i complexes,als canvis de feina i domicili... Tot va ràpid, què hi farem!

La família i l’escola ha de veure això clar i treballar-hi dur:. Si donem importància a la feina que fan els nostres

fills i les nostres filles a l'escola i a casa (responsabilit-zem-los de petites coses, de gestos importants que ens fan lavida més agradable: para la taula, recollir, doblegar mitjons,netejar sabates, o preparar esmorzar...); si preguntem i ensinteressem pels seus petits i grans encerts i equivocacions"laborals" (amb els i les companyes, amb les tasques, a músicao Educació Física...); si donem expectatives positives als pro-blemes i neguits que ens plantegen... estem enfortint el seuautoconcepte i autoestima i per tant la seva capacitat depoder abordar situacions noves amb confiança!... estem, pertant, obrint camins!! Des de l'escola cal que valorem cadaencert, cada intent de fer-ho millor i de trobar solucions...sense caure en actuacions que minvin importància, que sancio-nin l'error sense indicar camins de rectificació i que tallin lainiciativa de seguir provant amb estratègies creatives!

. Si creem contextos de vida i treball favorables, on elproblema no és el temps, ni la feina a fer pels altres, ni la com-petició per arribar abans i més enllà.. sinó el goig d'estar, decompartir situacions, feines i problemes (des d'un enfocamentpositiu, d'assumir reptes), de gaudir del que em dius i fas id'anar fent plegats... veient les teves prioritats (objectives ide creixement) i conjugant-les amb les obligacions familiars ...Igual que a l'escola quan veiem les necessitats individuals, lesatenem i les redimensionem d'acord amb la resta d'integrantsdel grup, convertint-les en situacions i ocasions d'aprendre,en oportunitats per viure i veure d'una altra manera (si mésno hauria de ser així!)!

. Si veiem que les necessitats bàsiques estiguin cobertesi generin en els infants la seguretat que necessiten peractuar confiats (aliment, descans, seguretat que els adultsvetllen per ells i no els utilitzen com a "excusa" per aconse-guir ni se sap què!). Cal que el nen/a a l'escola senti que potexpressar-se i que el seu "codi" serà entès, com la formad'expressar de la seva família. Cal que no senti rebuig o críti-ca. Cal que se senti acceptat en la seva singularitat sense queaixò vulgui dir que se li dóna permís per fer el que vol!

Tindrem fills i filles i alumnes amb ganes de ser cada diamillors, de demostrar-nos que poden i volen créixer i seradults que assumeixen (com nosaltres ja hem fet) el reptede tenir un lloc i una funció a la societat, siguin quinessiguin les condicions en què hem de desenvolupar-nos.

!En el fons i en essència...fàcil!.

Per saber-ne més: Salvador Cardús, El desconcert del'Educació.