Turisme accessible i enoturisme - UAB Barcelona › pub › trerecpro › 2008 › hdl_2072... ·...

Universitat Autònoma de Barcelona

Turisme accessible i enoturisme: Una proposta d’introducció de

l’accessibilitat al Museu de les Cultures del

Vi de Catalunya.

Mònica Molina Hoyo

Doctorat en Humanitats

Treball de recerca

2008

“… l’èxit d’un museu no es mesura pel nombre de visitants que rep, sinó pel

nombre de visitants als quals ha ensenyat alguna cosa. No es mesura pel

nombre d’objectes en exposició, sinó pel nombre d’objectes els quals poden ser

percebuts pel visitant en un entorn humanitzat ...”

Georges Henri-Rivière

« La muséologie selon Georges-Henri Rivière »

Agraïments

El present treball ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un gran nombre

de persones, les quals m’han transmès els seus coneixements de manera

desinteressada i alhora han col·laborat amb el seu granet de sorra en la seva

gestació.

Vull agrair, a la Gemma Cànoves, la meva directora de tesina, el fet d’haver

cregut en el meu projecte des del primer moment i d’haver-me acompanyat i

guiat en la seva consecució.

Esmentar a tothom seria impossible, però no per això vull oblidar persones que

han tingut un paper rellevant en aquest projecte:

Gràcies a Santiago Salgado de Polibea per apropar-me a la realitat i fer-me

creure que un canvi es possible, a la Marta Plans i el Jordi Farré del VINSEUM

per la seva predisposició, a l’Annouck Forcadell de Tourisme et Hanicaps i al

Director del Museu de Tautavel per la seva acollida, a l’Inés Cebrián d’Àlava

Incoming per la seva experiència i al Sr. Antonio Jimenéz Lara, pels seus

coneixements.

Per finalitzar, voldria reconèixer a la meva família, tot el suport que per a mi ha

significat tenir-los sempre al meu costat.

Introducció 4 Objectius i metodologia 6

1. Turisme del vi o enoturisme 10

1.1. El sector vitivinícola a Catalunya 10

1.1.1. Història de la viticultura a Catalunya 10

1.1.2. Les Denominacions d’Origen 11

1.1.3. La DO Penedès 17

1.2. Què és l’enoturisme? 19

1.2.1. Definició del concepte 19

1.2.2. Components de l’enoturisme 19

1.2.3. L’enoturisme a diferent escala geogràfica 21

1.3. L’enoturisme i la seva implantació a Catalunya 25

1.4. Estudi comparat del cas francès: l’enoturisme a la regió

d’Alsàcia i a la regió de Borgonya 35

1.4.1. La Ruta dels vins d’Alsàcia 37

1.4.2. La Ruta dels vins de Borgonya 44

1.5. Recapitulacions 48

2. Turisme accessible 2.1. La discapacitat i l’accessibilitat 50

2.1.1. La discapacitat 50

2.1.2. L’accessibilitat 55

2.1.3. El disseny universal o disseny per a tothom 56

2.1.4. Normativa sobre accessibilitat 60

2.2. El turisme accessible 67

2.2.1. Demanda del turisme accessible 68

2.2.1.1. La discapacitat a Europa 68

2.2.1.2. La discapacitat a Espanya 74

2.2.1.3. La discapacitat a Catalunya 83

2.2.2. Oferta de turisme accessible 94

2.2.2.1. El turisme accessible a Catalunya 96

2.2.2.2. Tourisme et Handicaps: qualitat en l’oferta

de turisme accessible 99

2.2.3. Cas d’estudi: l’accessibilitat per a les 4 discapacitats

del Museu de Tautavel- Centre Europeu de Prehistòria

(França) 104

3. Proposta d’un projecte d’enoturisme accessible al Penedès 114

3.1. Definició 114

3.2. Descripció de la ruta d’enoturisme 114

3.3. Agents implicats en el projecte 116

3.4. El valor del museu com a transmissors de coneixement 122

3.5. Introducció de l’accessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de

Catalunya (VINSEUM) per a les 4 discapacitats. 127

3.5.1. Els mitjans tècnics d’ajuda a la visita 131

3.5.2. Aplicació dels mitjans tècnics al VINSEUM 141

4. Conclusions 165

5. Bibliografia 169

6. Annexes 172

Annex 1. La Carta Europea de Enoturismo. 173

Annex 2. Llei 20/1991,de 25 de novembre, de promoció de

l’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques 176 Annex 3. Taula de deficiències segons l’afectació d’un o més

elements (INE) 186

Annex 4. Taula sobre les discapacitats en relació amb la deficiència

que les genera. 187

Annex 5. Loi n° 75-534 du 30 juin 1975 d'orientation en faveur des personnes handicapées 189 Annex 6. Fitxa d’accessibilitat física del Museu de les Cultures del Vi

de Catalunya. 209

Turisme accessible i enoturisme : Una proposta d’introducció de l’accessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya Mònica Molina Hoyo

Pròleg

El present treball m’ha permès ampliar els meus coneixements en dos vessants

del turisme completament desconegudes per a mi fins al moment, el turisme del vi

i el turisme accessible.

L’estada a la regió d’Alsàcia, durant un congrés sobre turisme rural, em va apropar

a la temàtica de l’enoturisme, activitat molt desenvolupada en aquelles terres. Una

estada sobre el terreny, la qual em va permetre conèixer de primera mà, el

funcionament d’aquest tipus de turisme i les seves especificitats.

Durant la mateixa estada, vaig assistir a la ponència de l’encarregada de Tourisme

& Handicaps del Départament de Pyrénées Orientales (França), la qual va

realitzar una brillant exposició en relació al turisme accessible i la necessitat de la

seva distinció amb una marca de qualitat.

Els dos temes van cridar la meva atenció, de tal manera, que al no voler desdir-me

ni de l’un ni de l’altre, va sorgir la idea de realitzar un projecte en que hi tinguessin

cabuda tots dos.

Així, el projecte d’enoturisme accessible, és el resultat de la unió de dos tipus de

turisme, els quals actualment segueixen vies divergents, però que tal i com es

demostra en aquest treball, comparteixen un pròsper futur en comú.


4

Introducció

El present treball de recerca s’articula a partir de dos marcs teòrics diferenciats:

per una banda l’enoturisme o turisme del vi i per l’altre el turisme accessible. La

vinculació d’aquests dos tipus de turisme donarà com a resultat un producte

d’enoturisme accessible.

Catalunya es una terra on la vinya ha estat present des de temps ancestrals i ha

estat fortament vinculada a la nostra tradició. Un país vitivinícola, on la vinya

s’estén per una bona part del seu territori i on és la principal font d’ingressos de

moltes comarques.

Els productors de vi, com s’ha fet tradicionalment, centren la seva activitat en la

producció de la matèria prima, la seva posterior elaboració i comercialització en

funció de cada cas.

Els petits productors cada vegada veuen més limitats els seus ingressos a raó de

la posició predominant de les grans marques a les quals es veuen obligats a

vendre el gruix de la seva producció de raïm.

Una via per a la diversificació de la producció passaria per introduir l’enoturisme a

l’estratègia d’aquestes empreses. Aquest tipus de turisme revertiria ingressos

complementaris a les rendes percebudes per l’activitat vitivinícola i els permetria

ser més competitius a banda de permetre una major difusió d’aquells cellers

petits i mitjans.

L’accessibilitat aplicada al sector turístic és el segon eix vertebrador d’aquest

projecte, al qual complementa i omple de sentit pràctic.

El turisme és una activitat la qual ha d’estar a l’abast de totes les persones, sense

excepció. La manca de conscienciació, per part de la societat en general, incloent

poders públics i privats, fa que aquest objectiu no sempre es compleixi.


5

Per aquest motiu, la tria d’un element com es el vi, ha estat el resultat de dues

premisses: la revalorització d’un sector arrelat a la nostra cultura i la nostra terra

com es el sector vitivinícola, i per altra, la multisensorialitat intrínseca del vi.

El vi és un producte que es pot comprendre a través dels diferents sentits, el gust,

el color, l’olor i aquest aspecte permet que sigui accessible a tothom, sense

excepcions.

Així, el treball en un primer apartat desenvolupa l’estudi del marc teòric que gira al

voltant de l’enoturisme. Primerament es fa una aproximació al sector vitivinícola

català per passar a estudiar l’oferta existent al territori. S’evidencia la potencialitat

del Penedès com a comarca òptima per a la implantació d’un projecte

d’enoturisme consolidat. Desprès es fa una aproximació al cas francès, prenent

com a exemples l’experiència de la Ruta del Vi a la regió d’Alsàcia i a la regió de

Borgonya.

El segon apartat tracta l’accessibilitat prenent com a base el disseny universal, i

s’estudien els aspectes normatius a nivell autonòmic, estatal i europeu.

S’aprofunditza en el concepte de turisme accessible i en el de turisme per a

tothom.

Posteriorment es duu a terme un anàlisi sobre la demanda de turisme accessible.

del nombre de persones i els tipus de discapacitats que hi han a Catalunya,

Espanya i Europa.

Finalment s’exposa l’estat de l’oferta de turisme accessible a Catalunya i s’estudia

el model francès d’adaptació de l’oferta turística implantat pel govern a nivell

nacional anomenat Tourisme et Handicaps.

El tercer apartat és el nexe d’unió dels dos anteriors i el que exposa la proposta

de projecte d’enoturisme accessible al Penedès. L’accessibilitat al llarg de la ruta

d’enoturisme es farà a nivell teòric donada l’extensió limitada d’aquest treball. No

obstant es presentarà un exemple d’introducció de l’accessibilitat, prenent com a

exemple, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). Aquesta

experiència es traslladarà en el posterior treball de tesi a la totalitat de la Ruta

d’enoturisme al Penedès.


6

El quart i darrer apartat, recull les conclusions derivades del present estudi, tant

de la seva elaboració com de la possible extrapolació a d’altres indrets del territori

nacional com internacional.

Font: Mònica Molina. Vinyes a la Ruta dels Vins de Borgonya. (2007)


7

Objectius i metodologia

Objectius Delimitació del camp d’estudi: Les terres del Penedès, les quals acullen a la seva

demarcació la Denominació d’Origen Penedès, la qual per tractar-se d’una entitat

reconeguda, i amb unes dimensions de producció i comercialització importants, la

fan òptima per al desenvolupament d’un producte d’enoturisme durable.

El punt de partida del present projecte s’organitza al voltant de quatre eixos:

1. Desenvolupar l’enoturisme al Penedès amb la creació d’una ruta dels vins

a través d’una oferta qualificada, prenent com a model de referència la

Ruta dels Vins d’Alsàcia a França.

2. Implicar tots els actors en la creació d’un producte d’enoturisme a la

comarca (viticultors, institucions públiques, equipaments culturals, sector

restauració, allotjament, comerç i població local).

3. Fer accessible, a nivell teòric, l’oferta de la Ruta d’enoturisme al Penedès,

per a persones amb discapacitats o amb necessitats especials.

4. Introducció del concepte complet d’accessibilitat (quatre discapacitats) amb

una proposta pel Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM).

S’evidencien tres aspectes:

1. La potencialitat de l’enoturisme a la comarca de l’Alt Penedès, tenint en

compte els recursos vitivinícoles, d’allotjament, restauració i serveis

complementaris. Es tracta de la Denominació d’Orígen amb més potencial,

tal i com s’ha observat prèviament en el present estudi.

2. La manca de comunicació entre el sector vitivinícola centrat en la

producció i el sector turístic, exceptuant iniciatives a petita escala que

s’originen al sector privat.

3. L’inexistència de productes d’enoturisme adaptats per a persones amb

discapacitats i/o necessitats especials.


8

Metodologia El doble marc teòric, enoturisme i turisme accessible, ha requerit una doble

estructuració del treball. Primerament, he tractat els dos temes de forma

independent, i ha estat el tercer apartat el qual ha fusionat els dos cossos teòrics

anteriors.

Cal a dir, que tots dos marcs teòrics, són temes molt poc tractats tant a Catalunya

com a nivell estatal.

El turisme del vi o enoturisme, és un tema el qual no ha estat estudiat a

Catalunya des del món acadèmic, i sobre el qual es produeix poca informació la

qual es troba generalment dispersa. Així, per tal de poder valorar quina era

l’oferta existent i l’oferta potencial d’aquest tipus de turisme a Catalunya, requeria

fer un balanç de l’estat de la qüestió.

La documentació recollida s’ha elaborat directament, per mitjà telefònic o per

correu, amb les entitats corresponents : Denominacions d’Origen, ajuntaments,

Consells comarcals i Consorcis.

L’estudi comparat entre l’enoturisme a les regions franceses d’Alsàcia i de

Borgonya, es un treball de camp, realitzat a l’agost i setembre de 2007. Aquesta

estada em va permetre copsar les diferències entre els dos models de

desenvolupament del turisme del vi, i trobar la possible aplicació posterior al

territori del Penedès.

El turisme accessible, és un tema el qual comença a generar bibliografia al nostre

país, tot i que encara s’origina des de l’Administració.

La primera part d’aquest segon apartat, es de caire teòric i està basada en la

recerca bibliogràfica, la qual m’ha permès conèixer el significat de la discapacitat i

d’altres aspectes relacionats així com la normativa corresponent.

Per a la confecció de les dades quantitatives relatives a les persones amb

discapacitat tant a nivell europeu, espanyol com català, ha estat necessari la

consulta de les diferents bases de dades estadístiques i la seva posterior

confrontació.

Aquest segon marc teòric també s’ha basat en un estudi de camp realitzat al

Museu de Tautavel-Centre Europeu de Prehistòria (França). Primerament, la


9

Responsable del Comité Départamental de Tourisme des Pyrénées Orientales, la

qual supervisa les peticions d’adhesió a la marca per part dels establiments

turísitcs, em va presentar l’estructura organitzativa de T&H i el seu funcionament,

per tal de disposar dels coneixements teòrics sobre la normativa, abans de

realitzar la visita al Museu.

El tercer apartat, on es detalla la proposta del projecte d’enoturisme accessible al

Penedès, tracto d’unificar els coneixements estrets dels anteriors apartats, per a

crear una nova i original proposta.

Per dissenyar la proposta d’accessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de

Catalunya, em va caldre visitar les instal·lacions diverses vegades i intercanviar

idees i impressions tant amb el Conservador com amb la Responsable de

recursos educatius del Museu.

El resultat final d’aquest treball, és per tant, la suma de molts petits treballs, els

quals han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de moltes

persones, les quals han cregut en el meu projecte.


10

1.Turisme del vi o enoturisme 1.1. El sector vitivinícola a Catalunya

1.1.1 Història de la viticultura a Catalunya

El conreu de la vinya a Catalunya es remunta a l’arribada de la civilització grega a

la colònia d’Empúries al segle VI a.C. No és, però, fins al s.III a.C amb la

colonització dels romans que s’expansiona la producció de vi per tot el territori.

L’Imperi romà, instal·la la seva capital a Tarraco, l’actual Tarragona, des d’on

s’origina un important i pròsper comerç al voltant de l’exportació de vi.

Una cultura al voltant del vi que s’instaura amb força a la societat i la qual patirà

una gran davallada amb la invasió musulmana.

La viticultura es va vincular als monestirs i va suposar un desenvolupament de la

tècnica fins que al s.XVIII van tenir lloc a Catalunya les desamortitzacions.

Aquest moment de la història en que els monestirs perdien les terres i eren

destinades a la producció agrària per part de la pagesia, va permetre un gran

augment de la producció vitivinícola.

El creixement de grans ciutats com Barcelona permetia derivar la producció cap a

l’exportació, tant a altres regions com a les colònies espanyoles a Amèrica.

Durant els segles XVIII i XIX, la producció vitivinícola es consolida com l’únic

motor econòmic de moltes regions catalanes i genera una gran riquesa. Aquesta

però, no reverteix en el sector sinó que s’inverteix en el desenvolupament de la

indústria de la ciutat de Barcelona.

Aquest període de la història de Catalunya es representa curosament a la novel·la

de Noah Gordon titulada “El celler” (2007). La dualitat del treball que el

protagonista realitza a la vinya d’una població del Penedès enrederida a nivell

tècnic en contrast amb el treball del germà que treballa a Barcelona a la indústria

tèxtil gràcies a grans màquines que signifiquen el progrés.


11

L’arribada de la fil·loxera a Catalunya, l’any 1879, va destruir tota la vinya i va

comportar una crisi econòmica i demogràfica a les regions vitivinícoles del país.

Al llarg del s.XX , de mà tant de la iniciativa pública com privada, s’ha rescatat

una cultura del vi que pràcticament s’havia perdut, s’ha recuperat la superfície de

vinya i s’han introduït millores tècniques en la producció. Aquests avenços han

permès, que al s.XXI, Catalunya sigui un dels productors de vi amb més

reconeixement internacional, no tant pel volum com per la qualitat dels seus vins.

1.1.2 Les Denominacions d’Origen de Catalunya

El paisatge de Catalunya, a diferents parts del territori, està conformat pels ceps,

les vinyes i els cellers, i formen part de l’imaginari col·lectiu que s’ha anat

transmetent al llarg de moltes generacions. Aquest ha estat un tret definitori, el

qual ha fet del vi, un símbol més del nostre país.

Actualment, s’empra la Denominació d’Origen d’un vi no tan sols per a conèixer el

seu origen geogràfic sinó també les determinades varietats de raïm amb les que

s’ha elaborat, les pràctiques vitícoles, enològiques i d’envelliment que han estat

establertes prèviament.

En definitiva, el segell de la Denominació d’Origen es una garantia de qualitat. Tot

el procés productiu, des del cep fins al celler, han de trobar-se ubicats dins de la

demarcació de la DO per tal de poder rebre el seu distintiu.

Per poder qualificar-se amb el nom d’una DO en concret, el vi ha d’haver passat

per estrictes controls analítics i de degustació per part d’experts que donen fe del

grau de qualitat del producte en qüestió.

Catalunya té onze denominacions d’origen: Alella, Catalunya, Conca de Barberà,

Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla del Bages, Priorat,

Tarragona i Terra Alta.

Les característiques de cadascuna d’aquestes DO, en funció de la geografia, el

clima i les diferents varietats de raïm, donen com a resultat l’obtenció d’una gran

diversitat de vins catalans.


12

La DO Cava no es contempla en el següent mapa ja que aquest només fa

referència a la producció de vi.

Mapa 1. Les Denominacions d’origen a Catalunya

Font: www.vegueries.com

Durant els darrers anys s’ha apreciat un augment en la producció de vi qualificat.

Aquesta es una aposta per la qualitat i la singularitat dels productes catalans la

qual es apreciada tant pels mercats interiors com exteriors.

Al conjunt de l’Estat Espanyol, en els darrers 15 anys, el vi amb Denominació

d’Origen ha augmentat la seva demanda en un 96 %, tal i com es mostra en la

següent gràfica obtinguda d’un estudi realitzat per a l’Institut Català del Vi

(INCAVI).


13

Gràfic 1. Índex de l’increment anual de vendes de vi amb D.O Espanya (1990)

Font: INCAVI

El vi i el cava representen el tercer sector més important de la indústria

agroalimentària catalana amb uns ingressos d'explotació que superen els 1.100

milions d'euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d'euros anuals.

Catalunya ocupa el primer

lloc de vendes, amb un total

del 23% respecte el total de

vendes del conjunt de l'Estat

espanyol.

Pel que fa al comerç

exterior, Catalunya exporta

més de 260 milions

d'ampolles de vi i de cava a

més de 140 països, sobretot

d'Europa, Amèrica i Àsia.

La superfície de vinya

inscrita a les denominacions

d’origen durant la campanya

2004 (darreres dades

Taula 1. Nombre d'hectàrees de superfície inscrita. 2004

Campanya 2004

Alella 560

Catalunya 8.690

Conca de Barberà 5.871

Costers del Segre 4.622

Empordà 2.070

Montsant 2.020

Penedès 27.729

Pla de Bages 550

Priorat 1.650

Tarragona 7.391

Terra Alta 9.224

Total 70.377

Font: INCAVI


14

publicades per l’INCAVI), comptava amb una extensió total de 70.377 ha, sent la

DO Penedès la més important amb una extensió de 27.729 ha.

També la producció de vi qualificat ha augmentat en 34.575 hl si comparem les

dades de darreres campanyes referenciades, es va passar de 1.685.467 hl

(2001/2002) a 1.720.042 hl (2002/2003). Aquest increment representa un 2%

respecte les campanyes anteriors. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte,

també, la producció de vi per a cava. Segons les dades del Consell Regulador de

la Denominació d’Origen Cava, en la darrera campanya van sortir al mercat 214

milions d’ampolles que, en hl són 1.609.020. Per tant, la producció total de vi

qualificat a Catalunya és de més de 3 milions d'hectòlitres.

Taula 2 . Producció de vi qualificat (xifres en hectolitres)

Campanya 2001/2002 2002/2003

Alella 7.475 8.137

Catalunya 338.353 299.128

Conca de Barberà 52.782 35.154

Costers del Segre 82.794 87.019

Empordà 62.000 60.087

Montsant 48.414 32.968

Penedès 455.172 523.451

Pla de Bages 10.950 11.800

Priorat 4.875* 1.857*

Tarragona 316.543 391.500

Terra Alta 310.984 268.941

Total 1.685.467 1.720.042

Font: Incavi

*La DOQ Priorat qualifica en el moment d'embotellar (per tant, els hl comptabilitzats en aquest quadre són els de les ampolles que sortiran al mercat i, per tant, no correspon a la producció de la collita).

Pel què fa al valor afegit en la comercialització, cal destacar també el gran

increment del nombre d'ampolles de vi que porten una etiqueta on queda

constància del seu origen i la seva qualitat reconeguda i certificada. Aquest

increment es pot veure amb l'augment del nombre de cellers embotelladors

inscrits a Catalunya.


15

L’any 1980, es crea l'INCAVI amb 75 cellers registrats. L’any 2004, les darreres

dades disponibles, el nombre de cellers embotelladors de vins de les

denominacions d'origen catalanes ha ascendit fins a 508.

Taula 3. Evolució del nombre d'elaboradors

Campanya 1980 2001/2002 2002/2003 2004

Alella 3 5 5 5

Catalunya - 91 102 104

Conca de Barberà - 12 15 15

Costers del Segre - 12 14 16

Empordà 5 21 23 23

Montsant - 22 27 31

Penedès 49 189 191 198

Pla de Bages - 7 7 7

Priorat 4 40 44 50

Tarragona 14 22 24 27

Terra Alta - 29 28 32

Total 75 450 480 508

Font: INCAVI

Taula 4. Nombre de viticultors. 2004

Campanya 20041

Alella 137

Catalunya 3.218

Conca de Barberà 2.200

Costers del Segre 638

Empordà 570

Montsant 783

Penedès 5.763

Pla de Bages 100

Priorat 620

Tarragona 2.289

Terra Alta 1.884

Total 18.202

Font: INCAVI


16

Catalunya es el primer productor de vins de qualitat de tot l’Estat Espanyol. El

volum de producció ascendeix a més de 180 milions d’ampolles de vi i més de

200 milions d’ampolles de cava. L’exportació de més de 50 milions d’ampolles

tenen com a destinació més de cent països d’arreu del món. Aquestes dades

permeten confirmar la importància de la indústria vitivinícola del nostre país.

El sector del vi a Catalunya, donada la seva trajectòria històrica, està molt

estructurat. Els productors i els elaboradors, a través de les diferents

associacions, s’organitzen al voltant dels Consells Reguladors de les

corresponents dotze denominacions d’origen.

L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), és un organisme autònom adscrit

al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el qual desenvolupa

tasques de tutela i control del sistema de protecció dels vins amb DO.

Tal i com s’ha donat a conèixer des del la campanya promocional «Catalunya país de vins» iniciada l’any 2002 per aquesta institució, el vi és un dels

ambaixadors més important de les nostres terres, de la nostra forma de viure i de

la nostra identitat.

Per aquest motiu l’INCAVI ha engegat la producció de dotze DVD promocionals,

un per cada Denominació d’Origen del vi elaborat a Catalunya, incloent la DO

Cava. Els DVD tenen una durada de deu minuts i mostren les característiques de

les 12 regions vitivinícoles de Catalunya: les varietats, la producció, la cultura, així

com la tasca que viticultors, enòlegs i elaboradors estan duent a terme.


17

EL PENEDÈS La Denominació d’Orígen Penedès tant en nombre de viticultors, amb 5.763 l’any

2004, com en nombre d’hectàrees de superfície inscrita, 27.729 ha com en

producció de vi qualificat, 523.451 hl, es la més important de la geografia

catalana.

El Penedès representa, a nivell estatal, un 4% del total de la superfície inscrita,

segons dades de la Secretaría General de Agricultura y Alimentación.

Gràfic 2. Distribució de la Superfície Inscrita a

final de la Campanya 2005/2006.

Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

A l’Estat Espanyol es comercialitzen 5 tipus de vi: blanc, rosat, negre, de licor i

espumós. La DO Penedès és el tercer productor de vi blanc de l’Estat, les seves

vendes representen el 9,8% del total. En menor mesura, també cal destacar la

producció de vi rosat la qual representa un 4,4% del total estatal.

Gràfic 3. Distribució del Comerç Total de vi Blanc a l’Estat Espanyol (1.789.035 Hl.)

Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y

Alimentación


18

Pel que fa al comerç exterior de vi blanc embotellat, el Penedès se situa en segon

lloc ,amb un 17,2% sobre el total d’Espanya.

El resum anterior de dades econòmiques i productives, juntament amb el

reconeixement tant interior com exterior, del producte de la DO Penedès, i

l’importantíssim patrimoni històric i cultural, justifiquen la idoneïtat d’aquest

territori per a la implantació d’una ruta d’enoturisme.

Font: Mònica Molina. Vinyes a la Ruta dels Vins de Borgonya. (2007)


19

1.2. Què és l’enoturisme?

1.2.1 Definició del concepte La Red Europea de Ciudades del Vino (RECEVIN), va signar a París, l’any 2006,

La Carta Europea de Enoturismo (veure annex) en la que es recull la següent

definició :

El enoturismo se entiende como todas aquellas actividades y recursos turísticos y

de ocio y tiempo libre relacionadas con las culturas, materiales o inmateriales, del

vino y gastronomía autóctona de sus territorios.

RECEVIN participa a Vintur*, que és l’Espai Europeu d’Enoturisme, i aquest

darrer exposa la següent definició:

L’enoturisme consisteix en la integració sota un mateix concepte temàtic, des

recursos i serveis turístics d’interès, existents i potencials, a una zona vitivinícola.

Per últim, una darrera definició descontextualitzada del món del vi, és la que es

recull a l’enciclopèdia Wikipedia i defineix el mateix concepte:

L’enoturisme és aquell tipus de turisme dedicat a la producció vitivinícola d’una

determinada zona. Es relaciona amb el turisme gastronòmic, cultural (arquitectura

i art) i de salut (enoteràpia). Els turistes coneixen cada zona vitivinícola a través

del consum del vi i de la visita a vinyes i cellers.

Actualment per a designar aquest tipus de turisme també s’utilitzen altres termes

com el de Turisme enològic, Turisme vitivinícola o Turisme del vi.

1.2.2. Components de l’enoturisme

El concepte d’enoturisme està composat per una sèrie de recursos tangibles i

intangibles a partir dels quals es constitueix el propi producte enològic.

Així, conèixer una regió vitivinícola i els seus productes es tradueix amb la

descoberta de nombroses activitats relacionades.


20

Els següent quadre tracta de sintetitzar l’anterior idea:

Taula 5. Activitats derivades dels recursos que conformen l’enoturisme

Recurs Activitats d’enoturisme

El vi

Degustació de vi

Tast de vi comentat per un enòleg

Maridatge de vins amb altres aliments com

el formatge.

El raïm Tractaments de bellesa i salut a partir del

most.

Els oficis i les tècniques de la vinya i del vi

Visita al celler i les caves

Visita al vinyar i aproximació a les

diferents tipologies de cep

Descoberta dels oficis del vi: Toneler,

vinyater, veremador...

Els paisatges de la vinya

Passejades i excursions per les zones

vitivinícoles a peu o en bicicleta.

Sobrevolar els vinyers en globus o en

avioneta

Patrimoni històric i cultural

Visita als museus temàtics ( taps de suro,

plaques, llevataps, etiquetes...)

Descoberta de l’arquitectura (castells,

capelles, cellers modernistes...)

Tradicions lligades al vi Festa de la Verema

Recuperació d’antics contes i llegendes Font: Elaboració pròpia.

L’enoturisme es presenta com un nexe d’unió entre els professionals del vi i els

del turisme.

Pels viticultors, les visites per part des clients a les seves vinyes, els hi permet

donar a conèixer i revaloritzar el seu producte. Sense oblidar el fet que aquestes

visites i degustacions es tradueixen en compres directes a l’establiment i el


21

posterior interès del mateix per a la compra a distància. Vindria a ser una eina de

fidelització que es difumina amb la compravenda amb intermediaris.

Pels turistes, la cultura del vi i tot el que li envolta, suposa un plus de valor a les

seves vacances per la vinculació que té amb l’autenticitat del producte.

1.2.3 L’enoturisme a diferent escala geogràfica

Context internacional L’enoturisme està sòlidament implantat a diferents indrets del món, tan allunyats i

tant dispars com Califòrnia, Argentina, Austràlia o Sudàfrica.

Les empreses que configuren el sector vitivinícola proposen sistemàticament als

turistes la visita al celler i a les vinyes de la propietat, així com el tast i compra

dels seus vins.

L’escala internacional del turisme enològic, però, no serà abordada en el present

estudi sinó que es desenvoluparà a un treball posterior de tesi.

No obstant, cal anotar la importància per a la difusió de l’enoturisme, de la Xarxa

Mundial de les Grans Capitals del Vi (www.greatwinecapitals.com/) la qual està

formada per Melbourne, Bordeus, San Francisco - Napa Valley, Porto, Cape

Town, Bilbao-Rioja, Florència i Mendoza.

Anualment es reconeixen les millors iniciatives empresarials en enoturisme les

quals son premiades amb el “Best Of International Wine Tourism Awards”.

Context europeu Europa és el major productor de vi del món amb una superfície del 45% de vinya,

el 65% de la producció mundial i el 70 % de les exportacions globals, segons

dades extretes del Departament d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la UE

(2006)1. Els principals països productors són França, Itàlia i Espanya.

La següent taula evidencia els diferents volums de producció entre els països de

la Unió. Així, prenent com a referència l’any 2005/06, França en un primer lloc 1 Report on the wine sector. European Commission. Directorate-General for Agriculture and Rural Development.(January 2006)

http://www.greatwinecapitals.com/


22

produeix 53.300 HL del total de 172.787 referents als 25 països de la Unió, amb

molt poca diferència amb Itàlia que produeix 52.600 HL. Espanya amb 39.300 HL

se situaria en un tercer lloc.

Taula 6. Producció total de vi per a l’any 2005/06 i anys precedents. Base 1000 HL

Font: UE. Departament d’Agricultura i Desenvolupament Rural (2006)

Els principals països vinculats en aquest tipus de turisme a Europa i que alhora

són socis de Vintur són: França, Itàlia, Alemanya, Grècia i Espanya.

A nivell europeu, s’han creat en els diversos anys diferents iniciatives per a

consolidar l’enoturisme. Dues de les més remarcables són Vintur i Recevin.

Vintur (www.vintur.org/) és l’Espai Europeu de l’Enoturisme, i té com a objectiu

desenvolupar estratègies i eines pel turisme i la cultura del vi comuns a les ciutats

http://www.vintur.org/


23

i a les regions del vi d’Europa a través de la fundació, el desenvolupament i la

consolidació d’un marc de treball i una estratègia comú.

Recevin (www.recevin.net) és la Red Europea de Ciudades del Vino, la qual està

integrada per ciutats o grups de ciutats de la Unió Europea.

Es tracta de ciutats que tenen una forta dependència econòmica de la

vitivinicultura, amb un mínim de 5.000 habitants i recolzades per una

Denominació d’Origen que exemplifica la qualitat dels seus vins.

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, capital de la comarca, presideix

actualment Vintur i forma part, juntament amb Sant Sadurní d’Anoia, de la xarxa

de Recevin.

Context espanyol A Espanya, l’any 1994 es crea Acevin (www.acevin.org) que en la mateixa línia que el

Recevin associa les ciutats del vi de l’Estat Espanyol. No es però, fins al 2001

que la Secretaría General de Turismo i l’Acevin, comencen a treballar en el que

actualment coneixem com Rutas del Vino de España, de les que posteriorment es

parla en aquest treball.

A partir d’aquesta data, augmenta el nombre de museus del vi i l’obertura de

cellers al públic.

L’oferta d’enoturisme vincula el món del vi a través de les seves caves i cellers i el

món del turisme, a través de les infraestructures turístiques.

En el següent quadre resum podem veure el panorama actual a Espanya:

SECTOR VITIVINICOLA

SECTOR TURÍSTIC

Nombre creixent de cellers oberts

al públic

Creació d’hotels, restaurants i

allotjaments tematitzats al voltant

de la cultura del vi.

http://www.recevin.net/

http://www.acevin.org/


24

Cellers de nova construcció

dissenyats per arquitectes de

reconegut prestigi.

Creació de nous museus del vi i de

centres d’interpretació

Adequació d’antics cellers per a

l’activitat turística i cultural

Consolidació de vinoteques i

enoteques a l’abast del públic en

general.

Petits cellers que reconeixen el

potencial turístic de l’activitat

Serveis de vinoteràpia i els

anomenats Wine Spa.

Agències especialitzades i serveis

receptius per atendre al visitant. Font: Elaboració pròpia a partir d’estudi realitzat per Dinamiza Asesores (2007)2

A Espanya es poden trobar algunes iniciatives vinculades a l’enoturisme

disperses pel territori, les quals es resumeixen a continuació :

Aquesta és una iniciativa promoguda per l’Acevin, el Ministerio de Industria,

Turismo y Comercio amb el recolzament del Ministerio de Agricultura, Pesca y

Alimentación.

Es tracta d’un projecte d’abast estatal i recorre 19 zones vitivinícoles, pertanyents

a 13 comunitats autònomes. Hi col·laboren 1000 empreses i els agents implicats

són cellers, museus, enoteques, allotjaments, restaurants i oferta

complementària. La iniciativa, per tant, requereix d’una unificació i consolidació

dels esforços per a la creació d’una veritable oferta d’enoturisme.

Existeixen altres iniciatives de menor abast geogràfic:

Organitza l’Asociación de Bodegas de Castilla La

Mancha, i participen 30 cellers. www.enoturismocastillalamancha.com

2 El enoturismo en Espanya. I Congreso Internacional de Turismo Enológico. Jerez de la Frontera (2007)

http://www.enoturismocastillalamancha.com/


25

Promociona la Diputación de Valladolid, el

Ayuntamiento de Valladolid, la Cámara de Comercio e

Industria y la Asociación de Empresarios de la

Hostelería. Agrupa les quatre DO de la província i agrupa una cinquantena

d’empreses de tots els sectors. www.valladolidenoturismo.org

Es tracta d’un producte d’enoturisme promogut per 9 cellers i

una agència de marketing els quals treballen l’oferta la voltant

de la DO Calificada Rioja.

Ha estat guardonat amb el premi 2008 Best Of International

Wine Tourism Awards, com a la millor experiència de turisme

vitivinícola. www.paseosdelvino.com

1.3 L’enoturisme i la seva implantació a Catalunya

La situació actual del turisme a Catalunya requereix la introducció de nous

productes els quals permetin ampliar la oferta i desestacionalitzar la demanda, a

banda de crear nous segments de mercat. L’esgotament de l’antic model

tradicional i la major experiència, per tant, exigència del client, reclama la creació

de nous productes. (Vera, et. Al., 1997).

L’enoturisme, en aquesta línia d’innovació i qualitat, es una oferta la qual es pot

adaptar tant als aficionats al vi com a altres viatgers amb interessos culturals i

gastronòmics. Aquest enfocament permet reconvertir l’ús tradicional de la vinya i

les seves instal·lacions, per a crear nous productes derivats com són les rutes

enològiques, les visites a cellers amb tast de vins, els centres de salut i benestar

amb tractaments de vinoteràpia i un llarg etcètera obert a qualsevol possibilitat.

Dinamitzar un producte, en aquest cas el vi, dona pas a la creació o a

l’organització, en el cas d’existir prèviament, de tota una oferta emergent. Aquesta

oferta s’ha de canalitzar i gestionar de manera que es presenti atractiva pel client.

Catalunya com a destinació d’enoturisme presenta un gran potencial. Cal veure,

però, quina es la possible oferta i on es troba ubicada per tal de poder elaborar un

producte d’enoturisme amb garanties de continuïtat en el temps.

http://www.valladolidenoturismo.org/

http://www.paseosdelvino.com/


26

En aquesta línia he dut a terme una recerca prenent com a fil conductor les 11

Denominacions d’Origen relatives al vi. Aquesta tria en el mode de seccionar

l’oferta al territori, mitjançant els límits establerts per les DO, respon a la

necessitat d’establir uns paràmetres per al seu posterior estudi.

L’extensió territorial de cada DO és molt desigual, de la mateixa manera que ho

són els volums de producció i el nombre de viticultors adscrits a les mateixes.

La següent taula dona una visió general la qual facilita el posterior anàlisi sobre

l’estat de l’oferta d’enotursime a Catalunya.

A grans trets es pot constatar que la denominació d’origen Penedès es posiciona

en primer lloc tant en superfície de vinya, com en nombre de viticultors i en

quantitat de producció. No obstant cal remarcar que altres DO amb extensions

més reduïdes elaboren vins de gran qualitat, com es el cas de la DOQ Priorat, la

única denominació catalana amb la distinció Denominació d’Origen Qualificada i

una de les dues espanyoles, juntament amb la DO Rioja.

Taula 7. Les Denominacions d’Origen de Catalunya

Font: RuralCat- Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Per altra banda, cal valorar la jove DO Monstant constituïda al 2002 la qual ha

assolit un alt nivell i reconeixement tant a nivell nacional com internacional. Prop

d’un 70% de la producció embotellada es destina a l’exportació. Els principals

clients del seu vi són Alemanya i els Estats Units.


27

Anàlisi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya per Denominacions d’Origen A l’hora de realitzar l’estudi sobre l’oferta d’enoturisme existent a Catalunya ha

estat imprescindible, per tal de fer-ho operatiu, delimitar l’entorn d’anàlisi.

Mitjançant la vinculació del territori amb les diferents Denominacions d’Origen, ha

estat possible, acotar les diferents iniciatives sorgides tant del sector públic com

del privat

Una altra motivació per segmentar a partir de les DO respon a la viabilitat

d’emprar les mateixes com a eina per a la comercialització dels productes

d’enoturisme.

Tal i com a continuació es detalla, la implicació des dels diferents territoris i de les

pròpies DO, és molt desigual. La iniciativa privada ha estat la pionera en

implantar productes d’enoturisme a Catalunya, mentre el sector públic, es a

l’actualitat, que ha començat a veure i a creure en aquest nou segment emergent

de mercat.

DO ALELLA www.doalella.com

La Denominació d’Origen més petita però una de les més

antigues. Sempre ha estat vinculada, donada la seva proximitat, amb la demanda

barcelonina.

L’Ajuntament d’Alella amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat

de Catalunya organitza des de fa 33 anys la Festa de la Verema. Aquesta

festivitat proposa diversos cursos d’iniciació al tast de vins, un concurs de

tastavins i la visita als cellers de la DO Alella.

Per altra banda, al centre cultural Cal Lleonart amb la col·laboració del Consell

Regulador s’ofereix un curs d’introducció al món del vi.

http://www.doalella.com/


28

El Consistori té aprovat el pla de remodelació integral de l’antic museu del vi, tot i

que fins a la data no s’ha executat cap reforma.

DO CATALUNYA www.do-catalunya.com

El territori d’adscripció es molt més ampli que el de les altres

DO i per tant afavoreix l’experimentació i l’oferta de vins

elaborats amb una gran diversitat de raïm.

El Consell Regulador de la DO Catalunya ofereix a la seva web la informació

esquemàtica de tres rutes diferenciades: “La vinya al voltant dels monestirs de a

l’Edat Mitja”, “La viticultura a Catalunya, 2000 anys d’història”, i “Els cellers

modernistes, les catedrals del vi”. L’objectiu per part de l’organització es

desenvolupar la informació i potenciar l’enoturisme, aspecte el qual es duria a

terme en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Reus.

DO CONCA DE BARBERÀ www.doconcadebarbera.com

La tradició vinícola emmarcada pels monestirs medievals i el

cooperativisme agrari de principis del segle XX atorguen a

aquesta comarca un sòlid llegat. L’afany per la modernització de la producció ha

estat una constant d’aquesta DO des de la seva creació.

La DO juntament amb l’Associació d’Embotelladors de la Conca de Barberà han

editat un tríptic sobre els “Cellers, vins i caves de la Conca de Barberà. Aquest

opuscle recull les dades dels cellers, les hores de visita i la seva ubicació en un

mapa. Per altra banda, s’ha elaborat una carpeta informativa amb les fitxes

descriptives de cada celler.

La plana web de la DO contempla un apartat sobre enoturisme el qual està en via

de ser ampliat i potenciat des de la institució.

http://www.do-catalunya.com/

http://www.doconcadebarbera.com/


29

La darrera aportació, per part del Consell Comarcal, ha estat un mapa amb la

localització dels cellers i alhora, informació relativa a l’oferta de cases de turisme

rurals i restaurants.

DO COSTERS DEL SEGRE http://costersdelsegre.es Denominació que representa els territoris de la demarcació de

Lleida següents: Artesa, Vall del Riu Corb, les Garrigues, el

Pallars Jussà, Raimat i Segrià. Aquestes subzones representen

característiques molt diferents pel que fa tant al clima i el sòl, com a la varietat de

raïm.

El Consell Regulador va redactar quatre rutes d’enoturisme les quals es van

facilitar, tant a Turisme de Lleida com a Lleidatur, per a la seva divulgació.

Per altra banda, Lleidatur a la seva plana web ofereix un apartat dedicat a

l’enoturisme amb un enllaç directe a una proposta d’iniciativa privada.

L’Hotel Bellpuig (www.hotelbellpuig.com), organitza i gestiona aquesta darrera

iniciativa i es tracta de vuit rutes d’enoturisme per les Terres de Lleida. El

producte compren la visita guiada als cellers de la DO Costers del Segre,

restauració amb maridatge de vins i allotjament.

DO EMPORDÀ

Denominació que contempla unes condicions climàtiques

òptimes i de sòl pel conreu de la vinya.

El Consell Regulador de la DO ha realitzat dos estudis de

paisatge, destacant els indrets més interessants, però sense

estar enfocat cap a l’enoturisme. A banda, ha publicat un tríptic amb el llistat de

cellers inscrits a la DO i la seva ubicació en un mapa.

http://costersdelsegre.es/

http://www.hotelbellpuig.com/


30

El Consell Comarcal, des de l’Associació turística Empordà, ofereix les

Escapades gastronòmiques, producte que inclou la visita a cellers però sempre

vinculada a altres productes com restaurants i trulls3.

El Patronat de Turisme Costa Brava Pirineus de Girona, presenta a una mostra

itinerant anomenada “Girona Viva”, on es distribueix informació general de la

província i es presenten els cellers de la regió.

L’oficina de turisme de Figueres organitza, anualment a diferents poblacions, la

Festa de la Verema, per tal de donar a conèixer aquest esdeveniment arrelat al

tradició vinícola i alhora promocionar els vins de la DO Empordà.

El celler Castell de Peralada, com a iniciativa privada, proposa una oferta molt

representativa orientada al producte d’enoturisme. Un Museu del Vi, que es troba

a dins de la propietat, les vinyes, el procés d’elaboració i la criança configuren els

elements que composen aquest producte. El client té a l’abast diferents

configuracions les quals es poden afegir a les degustacions comentades per un

enòleg sobre set opcions de vins i caves diferents.

L’Hotel Golf Peralada (5*) proposa el Wine Spa, un centre de benestar i bellesa

basat en la utilització de derivats del raïm i del vi, per als seus tractaments.

DO MONTSANT www.domontsant.com

Es tracta de la DO catalana més jove, però la qual ha

assolit un reconegut prestigi gràcies als seus moderns

cellers i als joves i innovadors enòlegs que la representen. Les característiques

del sòl i les diferents altituds confereixen un caràcter propi a una producció

escassa però d’alta qualitat.

El Consell Regulador organitza setmanalment degustacions dels vins que

representa, acompanyats dels comentaris d’un enòleg de l’entitat. Els assistents

són obsequiats amb una copa de vi, i un DVD informatiu de la DO.

3 El trull és el local destinat a l’elaboració de l’oli, aquest substantiu també s’utilitza per anomenar el corró de pedra troncocònic que volta en el molí d’oli i esclafa les olives. A les comarques gironines hi ha restaurants ubicats en antics trulls rehabilitats.

http://www.domontsant.com/


31

El Consell Comarcal del Priorat du a terme la promoció de les dues DO les quals

s’enmarquen al seu territori, una es la DO MONTSANT i l’altre la DOQ PRIORAT.

Actualment s’està estudiant la manera de fer una promoció independent de

cadascuna d’elles per tal d’enfortir la diferenciació de les dues marques.

L’Oficina d’informació i turisme del Priorat edita un fulletó titulat “La Ruta del Vi”

amb tota la informació relativa als cellers de la comarca: capacitat, grups, idiomes

de les visites, preus i la seva localització en un mapa.

L’Oficina de turisme de Falset organitza la Fira del Vi de Falset, on es recull una

mostra dels vins de les dues DO de la comarca del Priorat. A banda del tast de

vins es programen exposicions, projeccions i xerrades sobre el món del vi.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha editat un opuscle

específic sobre Enoturisme, “La cultura del vi”, el qual fa un recull de totes les DO

de la província de Tarragona: DO Penedès, DO Montsant, DOQ Priorat, DO

Conca de Barberà, DO Cava, DO Tarragona i DO Terra Alta.

El document ressenya els cellers visitables i les condicions de la visita per a cada

un d’ells. També s’adjunten altres informacions d’interès vinculades al món del vi

com ara, les fires i festes, els espais de caràcter museístic, els centres de

formació en enologia i les vinateries a les comarques de Tarragona.

DO PENEDÈS www.dopenedes.es

Es tracta d’una de les principals Do de Catalunya, amb grans

enòlegs capdavanters, grans cellers i tecnologia punta. El seu

territori s’emmarca a la part final de la Depressió Prelitoral, entre

les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

La vinya és la principal activitat de la zona i representa el conreu principal.

http://www.dopenedes.es/


32

El Consell Regulador col·labora, com la resta de DO’s de Catalunya amb els

actes promoguts per l’Incavi.

El Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès ha llançat la marca

Enoturisme Penedès, iniciativa que té per objectiu revaloritzar tot el món que gira

al voltant del sector vitivinícola i alhora fer-ho accessible als turistes. Aquesta

oferta està actualment en fase de disseny, però estarà caracteritzada per un

conjunt de rutes temàtiques al voltant de l’art, la cultura, la gastronomia i el

turisme de negocis. Una de les iniciatives estarà en línia amb el turisme

accessible.

El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM), ofereix un espai

d’exposició permanent a més d’altres espais destinats a les exposicions

itinerants. Un àmplia oferta destinada a diferents públics en funció de l’edat,

permet un coneixement complet del món del vi, des dels seus orígens fins a

l’actualitat.

L’Acadèmia de Tastavins del Penedès, és una associació amb una llarga tradició

vinculada a la viticultura. Acosta el mon del vi a tots els interessats a través de la

iniciació al tast de vins, amb cursos específics per a joves de 18 a 25 anys. Per

altra banda organitza juntament amb l’Associació Jazz Penedès el Festival Vijazz.

El Festival Vijazz, combina una proposta novedosa i amb molt d’èxit: un festival

de jazz amb concerts gratuïts d’artistes internacionals del jazz amb una gran fira

de vins, caves i productes autòctons del Penedès. A banda es programen

activitats paral·leles entorn al vi i la gastronomia com projeccions, conferències,

tast comentats, visites a cellers i exposicions. La primera edició va ser un èxit

amb una afluència de 25.000 persones durant els tres dies que va durar l’event.

DOQ PRIORAT www.doqpriorat.org

Es tracta de la única Denominació d’Origen Qualificada a

Catalunya. Es un DO que està evolucionant de manera

exponencial en els darrers deu anys. Tot gràcies a la qualitat

http://www.doqpriorat.org/


33

dels professionals que treballen als seus cellers i aprofiten l’originalitat exclusiva

de la zona on es conreen les seves vinyes.

El Consell Regulador delega a l’Oficina de turisme del Priorat la difusió de la

informació relativa a la DO. S’ha editat un nou fulletó el qual recull les dades de

tots els cellers en fitxes individuals. El requisit per constar-hi es tenir obert al

públic un mínim de dos dies a la setmana i contemplar alguna de les tres

modalitats: visita al celler, tast de vins i visites a les vinyes.

DO PLA DE BAGES www.dopladebages.com

La superfície d’aquesta DO es limitada en hectàrees, però la

seva antiga i arrelada tradició vitivinícola ha fet de la qualitat un

motiu per a la seva reduïda producció.

El Consell Regulador organitza tast de vins oberts al públic en general.

Per altra banda, juntament amb l’Ajuntament d’Artés i la Confraria dels vins del

Bages, organitzen la Festa de la Verema del Bages. Aquesta festa recrea

l’aixafada popular de raïm a més d’altres activitats vinculades al món del vi.

Per part de la iniciativa privada sorgeix l’oferta d’enoturisme d’Abadal. Aquest

celler ha creat un departament especialitzat en enoturisme des del qual es

comercialitza: visites a la bodega, recorreguts per les barraques de vinya en 4x4,

jornades enològiques i altres activitats. La darrera innovació ha estat el

“Maridatge dels sentits” espectacle en el que es vincula la música, la

gastronomia,la moda i el vi.

DO TARRAGONA www.dotgn.cat

La tradició de Tarragona per la viticultura i el reconegut

prestigi dels seus vins eren ja coneguts durant l’època de

l’Imperi Romà, on destacaven d’entre els d’altres territoris.

El Consell Regulador des de la seva plana web, vol impulsar

“El Club dels vins de la DO Tarragona”, un punt d’unió de tots els aficionats al vi.

http://www.dopladebages.com/

http://www.dotgn.cat/


34

L’opuscle del Patronat de Turisme Costa Daurada també recull informació

referent a aquesta DO.

DO TERRA ALTA www.doterraalta.com

La Terra Alta es sinònim de l’esperit cooperativista, per aquest

motiu i des de l’època de la Mancomunitat es continua

elaborant una gran part de la seva producció en cellers

cooperatius.

El Consell Regulador recull un apartat a la seva plana web

relativa a l’enoturisme tot i que actualment està sense desenvolupar. En un futur,

una nova ruta del vi de la DO, contemplarà la visita diferents cellers i l’observació

des d’uns miradors situats a les vinyes.

L’Ajuntament de Gandesa organitza anualment la Fira del Vi de Gandesa, amb

una mostra de vins de la DO Terra Alta. S’inclouen tast de vins, balls, concerts i

gastronomia de la comarca.

La Fira dels vins de Batea es una proposta que inclou la presència de cinc

cuiners de reconegut prestigi amb estrelles Michelin, els quals fan una

demostració de maridatges amb els vins de la pròpia DO.

La mostra de la escassa representació de l’enoturisme per les Denominacions

d’Origen catalanes contrasta fortament amb el gran desenvolupament que suposa

aquest sector de negoci per a dues de les principals denominacions franceses.

El proper apartat tracta l’estudi del cas francès a les regions d’Alsàcia i Borgonya.

http://www.doterraalta.com/


35

1.4. Estudi comparat del cas francès: l’enoturisme a la regió

d’Alsàcia i a la regió de Borgonya

Històricament, França s’associa amb el vi i per tenir una cultura vitivinícola

assentada al llarg de tot el territori, a través dels seus paisatges, el seu patrimoni,

la seva cultura i la seva identitat. Aquest concepte resideix en els propis

francesos, els quals consideren el vi com un patrimoni nacional i un producte de

qualitat, sa, autèntic i natural.

Aquesta idea de França i la seva cultura al voltant del vi, no està lluny dels

resultats obtinguts a un estudi realitzat per l’AFIT4. Aquest, es va dur a terme

l’any 1999 i va observar quin era el pes del turisme vitivinícola en la tria d’una

destinació turística, tant pels francesos com pels estrangers. Una dada a

remarcar si es té en compte que es tracta del primer país del món en nombre de

visitants estrangers.

Segons l’AFIT, un de cada cinc francesos, escull la seva destinació de vacances

pel fet de ser un indret vinícola. I el 40% dels estrangers viatgen a França prenent

com un element important el binomi format pel vi i la gastronomia, i el 29% el

reconeixen com un criteri determinant.

Un anàlisi de les exportacions franceses de vi, evidencia la relació que existeix

entre els turistes que viatgen a França i les exportacions d’aquest país. Així,

veiem que el Regne Unit es el primer mercat per a l’exportació dels vins

francesos i el primer mercat de turisme estranger a França.

Alemanya és el tercer mercat de vins i el segon de turisme i Bèlgica se situaria en

quarta posició en tots dos mercats.

Aquesta vinculació entre la demanda de vi i d’una destinació turística, es perfila

com un interessant tema en l’anàlisi del comportament del consumidor, el

tractament de la imatge i un llarg camp d’exploració al qual no pot donar lloc

l’actual treball, però que sempre es pot arribar a desenvolupar en altres de futurs.

4 AFIT: Association française de l'ingénierie touristique.


36

França representa una superfície de vinya de 850.000 ha, amb 5000 cellers els

quals acullen tant públic general com especialitzat. L’assistència mitjana als

cellers, es de 1500 persones per any.

Les iniciatives al voltant de l’enoturisme a França són múltiples i s’inicien des del

Ravivin5, membre de l’organisme europeu Recevin. També prenen part les

associacions interprofessionals vitivinícoles, els Consells reguladors de les

denominacions d’origen, les municipalitats, les oficines de turisme, els cellers

independents, els professionals del turisme, etc.

La ruta dels vins d’Alsàcia enregistra milers de visitants cada any, igual que els

vinyers de Borgonya. La notorietat de l’enoturisme, tant en xifra de visitants com

per la seva consolidació en el temps, han fet que em decantés per l’estudi en

profunditat de les rutes del vi d’aquests dos departaments.

Per altra banda, cal remarcar la diferència entre una i l’altre. Mentre que la Ruta

dels vins d’Alsàcia es vehicula, de nord a sud, a través d’un eix natural que es

l’autopista, l’oferta d’enoturisme a la Borgonya es troba localitzada en rutes

circulars al llarg i ample

de territori. El primer cas,

però, es el que es pot

assimilar al territori del

Penedès i a la seva oferta

d’enoturisme.

Mapa 2. França per

departaments. Font: Fédération nationale des offices

de tourisme et des syndicats d’Initiative

5 RAVIVIN: Réseau Associatif des Villes du Vin. (http://www.ravivin.com). L’objectiu es el de reunir sota una mateixa entitat les ciutats i pobles vitícoles de França al voltant de la imatge del vi.


37

1.4.1 La Ruta dels Vins d’Alsàcia

El turisme vitivinícola a Alsàcia es defineix al llarg dels 170 kilòmetres de la seva

Ruta del vins. El paisatge queda emmarcat per les vinyes, els pobles fortificats,

les típiques “cases à colombages”6, infinitat d’esglésies romàniques i gòtiques i

ruïnes de castells medievals.

Thann, al sud de la regió, es un dels punts d’inici d’aquesta ruta la qual finalitza a

Marlenheim, al nord. El recorregut permet al visitant, en total llibertat, descobrir

els diferents cellers, degustar els seus vins, perdre’s a les seves ciutats

medievals, o esvair-se a través de la xarxa

de senders vitícoles.

Mapa 3. Ruta del vi d’Alsàcia

La regió d’Alsàcia compren tres

Denominacions d’Origen Controlat:

• DO Alsace

• DO Alsace Grand Cru

• DO Crémant d’Alsace

Cada DO compren una sèrie de tipus de raïm

concrets.

Per altra banda, la DO es la garantia de que

els seus vins han estat produïts i embotellats

a la regió i alhora funcionen com a una

marca d’autenticitat pels seus clients.

Cadascuna d’aquestes DO es perfila amb

una personalitat pròpia:

DO Alsace

6 Casa de construcció típica realitzada amb un entramat de fustes disposades amb motius geomètrics.


38

Habitualment el nom fa referència al tipus de raïm emprat en la producció, a part

s’hi poden adjuntar mencions com ara “Edelzwicker” o “Gentil” per la fusió de

diferents ceps blancs. A banda, també poden figurar indicacions geogràfiques

complementàries, com la població o el celler.

DO Alsace Grand Cru

Es tracta de vins els quals han passat per nombrosos criteris de qualitat:

delimitació estricta de les terres de vinya, reglamentació específica de cultiu ... La

marca ha de mostrar sempre el nom del raïm, la collita, i el nom d’un dels 50

cellers els quals estan autoritzats per a l’utilització de la categoria Grand Cru. Per

a la elaboració d’aquests vins només estan permesos quatre tipus de raïm

d’Alsàcia: Riesling, Gewurztraminer, Tokay Pinot Gris i Muscat. Es tracta d’un vi

amb personalitat pròpia que el fa ser molt exclusiu.

DO Crémant d’Alsace

Aquesta denominació fa referència als vins blancs espumosos els quals han

passat per un procés tradicional de fermentació. Principalment s’elaboren amb

Pinot Blanc, però també amb altres varietats com Tokay Pinot Gris, Pinot Noir,

Riesling i Chardonnay.

Actualment aquest vi es el líder dins del sector de vi espumós al mercat domèstic

francès.

L’origen de la Ruta dels Vins d’Alsàcia

Al 1950, els Comités Departamentals de Turisme, l’Associació de Viticultors

d’Alsàcia, i l’Agrupació de Productors-Negociadors del vi d’Alsàcia, van decidir

llançar un itinerari destinat a promoure un producte que vincules el vi, el turisme i

la gastronomia al llarg de tota la regió.

Així, el 1953 es va inaugurar la Ruta dels Vins d’Alsàcia la qual ressegueix de

nord a sud, l’eix natural que descriu el conreu de la vinya a la regió. Delimitada

per dues portes simbòliques, al nord Marlenheim i al sud Thann, travessa un bon

nombre de poblacions vitícoles.


39

La gestió de la Ruta dels Vins d’Alsàcia

Aquesta iniciativa turística reuneix diferents requisits els quals han afavorit l’èxit

aconseguit al llarg dels anys des de la seva creació:

- Es una via natural, un eix de circulació lògic a través del territori. No es

tracta d’un itinerari imposat sobre el terreny.

- Permet descobrir tant el paisatge de la vinya com la dimensió històrico

cultural de les ciutats que l’acompanyen.

- Existeix una “humanització” del concepte de la ruta a través de l’obertura

dels cellers per tal de degustar els seus productes, reforçada per una

dimensió col·lectiva gràcies a les festes del vi i les fires professionals que

tenen lloc a les diferents poblacions.

La Ruta dels Vins d’Alsàcia es un concepte turístic, que rep el suport dels

organismes de promoció turística: Comité Regional de Turisme. Associacions

departamentals de Turisme, Oficines de Turisme,... Per altra banda, intervé

activament el Consell Interprofessional dels Vins d’Alsàcia, a través de diferents

accions:

- La difusió massiva de fulletons informatius orientats al turista via canal

interprofessional i via canal turístic (Comité Regional de Turisme, Comités

Departamentals i Oficines de Turisme)

- L’organització de diferents manifestacions.

El 40 aniversari

Al 1993 es van complir 40 anys d’existència de la Ruta dels Vins d’Alsàcia. Per

aquest motiu es van engegar diverses iniciatives per respondre a diferents

objectius.

L’objectiu principal va ser el de dotar a la Ruta d’una identitat més consolidada i

homogènia. Al llarg dels anys, les variacions del mapa de carreteres havien

desdibuixat sensiblement l’itinerari. En aquesta línia es va dissenyar una


40

senyalització que es va implantar al llarg del territori per traçar de manera visible

aquesta ruta.

Per altra banda, es van llançar rutes per a la descoberta del patrimoni cultural,

vitícola i paisatgístic, i es va contribuir al desenvolupament d’activitats

econòmiques lligades al turisme.

Es duen a terme diferents accions sobre el terreny per tal de consolidar la Ruta a

efectes pràctics:

• El logotip

Es crea el logotip de la Ruta del Vins d’Alsàcia , el qual funciona

com un element de reconeixement i com una signatura. Aquest

recull elements de la ruta, de la vinya i del vi, i constitueix una

propietat col·lectiva de tots els agents implicats, la qual està

confiada al Consell Interprofessional dels Vins d’Alsàcia.

• La senyalització de l’itinerari

La Ruta està senyalitzada tant pel que fa a l’itinerari en la

via principal com a l’entrada dels pobles vitícoles. Es

tracta d’uns panells amb el logo i la llegenda “Ruta dels

Vins d’Alsàcia” o el logo i “Població vitícola”, amb unes

mides de 1,85 x 0,45.

Per altra banda, prop de 130 cruïlles a tot el llarg de

l’itinerari han estat senyalitzades amb indicadors on es

menciona únicament el logo i altres on s’hi afegeix “Ruta

dels Vins d’Alsàcia”.

A diferents punts de l’itinerari s’han integrat panells amb informacions detallades

sobre la regió en qüestió, senyalant les possibilitats de

descoberta turística les quals vinculen el món del vi

amb el patrimoni cultural, tradicional i paisatgístic.

Dins del programa de valorització de la Ruta dels Vins

d’Alsàcia, s’ha realitzat una inversió important en la

dinamització de les dues portes d’entrada a la Ruta,

representades per les poblacions de Marlenheim i


41

Thann. La primera compta amb una petita vinya la qual acull una representació

dels diferents ceps d’Alsàcia. La segona proposa una descoberta geològica de la

vinya i una representació de l’ofici d’elaboració del vi.

• Un mapa desplegable de la Ruta del Vins d’Alsàcia

Les iniciatives del 50é aniversari

Al 2003, la Ruta dels Vins d’Alsàcia va fer 50

anys de la seva inauguració, per aquesta

ocasió el Consell Interprofessional dels Vins

d’Alsàcia va editar nous documents de difusió.

Un nou mapa desplegable de la Ruta dels Vins d’Alsàcia

Es tracta d’un mapa panoràmic amb il·lustracions que complementen els textos

relatius als atractius de la Ruta. El mapa ressegueix totes les poblacions que

estan numerades i situades al mapa. Totes elles tenen algun tret remarcable que

es el que es recull en una petita descripció, juntament amb una sèrie de

pictogrames.

Aquests pictogrames senyalen al mapa els

diferents recursos turístics i d’accès:

o Porta de la Ruta dels Vins d’Alsàcia

o Castell ò ruïnes medievals

o Església o capella remarcable

o Museu

o Panorama

o Grand cru

o Fira o festa del vi

o Sender vitícola

o Autopista

o Nacional

o Ruta dels Vins

o Zones D.O. Alsàcia

o Zones D.O. Alsàcia Grand Crus

Ruta d’enoturisme accessible al Penedès Mònica Molina

42

L’anvers del present mapa, s’inicia amb una introducció sobre la Ruta dels Vins

d’Alsàcia i compren diferents apartats on s’especifiquen tots els recursos

vitícoles de la regió:

• Els senders vitícoles Es tracta de 38 rutes per fer a peu, d’unes dues hores de durada

aproximadament la qual es combina amb l’oferta turística existent: cellers,

allotjament, restauració, etc. Les rutes travessen les vinyes i una infinitat de

poblacions pintoresques. Informació de les diferents rutes al Consell Interprofessional dels Vins d’Alsàcia.(CIVA)

www.vinsalsace.com

• Les festes del vi i les fires de vins Cada any, al llarg de la Ruta dels Vins d’Alsàcia, les diferents poblacions

organitzen la fira del vi. Event que recull el folklore, la gastronomia i la

degustació dels vins de la regió.

A mitjans d’agost té lloc la gran Fira dels Vins de Colmar. Aquest esdeveniment

amb 50 anys d’antiguitat ofereix, durant una setmana, des d’exposicions,

degustacions, i concerts de reconeguts artistes internacionals.

Es possible conèixer la llista completa de festivitats, contactant amb el CIVA.

• L’Escola dels vins d’Alsàcia

Aquesta escola es va crear per tal de donar resposta a la

demanda de formació per a tots els amants del vi. L’oferta

s’adapta a les diferents necessitats i nivells dels

assistents. Així, pretén difondre les tècniques per a la

degustació de vins i el coneixement dels vins de la regió.

L’escola està situada a Marlenheim, prop d’Estrasburg, al

cor del celler d’Arthur Metz. Disposa d’un espai acondicionat per a la

degustació de vins amb tots els elements necessaris. Un sommelier es

l’encarregat d’impartir els cursos, els quals s’estructuren en una part de teoria i

una altra d’exercicis pràctics de degustació.

http://www.vinsalsace.com/


43

L’escola ofereix les seves instal·lacions per a reunions de treball tant de mitja

jornada com de jornada completa, les quals poden ser amenitzades amb

degustacions, sortides a les vinyes, esmorzar o dinar gastronòmic, etc. Un altre

producte a destacar és el Xec Regal el qual dona dret al portador a participar

en un mòdul de formació a la seva elecció per valor de 40 euros.

• Guia anuari Senyalització dels cellers que ofereixen degustació i organització d’events

relacionats al llarg de l’any.

La festa del vi i de la verema, es un esdeveniment que es reprodueix a moltes

poblacions de la regió des de l’abril fins a l’octubre.

La Ruta dels Vins d’Alsàcia, segons la CIVA, rep anualment una mitjana d’entre

3 i 4 milions de visitants, principalment francesos, alemanys, belgues i

holandesos. Els 1100 empresaris vitivinícoles comercialitzen un 19% de la seva

producció en venda directa al consumidor. Aquesta venda es realitza

directament a l’establiment o per telèfon i internet.

Donada la seva llarga trajectòria, la seva notorietat i la implantació en el

territori, la Ruta dels vins d’Alsàcia és un exemple a tenir en compte en

l’elaboració d’un ruta d’enoturisme.

Font: Franceguide


44

1.4.2. La Ruta dels vins de Borgonya

La Bourgogne , amb una extensió de 27188 hectàrees, representa el 3% de la

producció vitivinícola a França i el 0,5% de la producció mundial. Anualment es

produeixen 192 milions d’ampolles de vi blanc, rosat i Crémant. El 49 %

d’aquesta producció es destina a l’exportació. La zona reuneix 100

denominacions d’origen, repartides entre les zones vitivinícoles de Chablis,

Grand Auxerrois, la Côte de Nuits i Hautes-Côtes de Nuits, la Côte de Beaune i

Hautes-Côtes de Beaune, la Côte Chalonnaise i Mâconnais.

La Ruta dels Vins de Borgonya, ressegueix tota la diversitat de la vinya del

paisatge d’aquesta regió i es perfila, a diferència del cas d’Alsàcia, en cinc rutes

d’enoturisme diferenciades.

La localització d’aquestes rutes, tal i com es pot apreciar al següent mapa , es

troba al llarg dels quatre departaments de la regió, i reuneix des de les més

grans caves i cellers fins a les petites i d’aquelles més prestigioses a les més

desconegudes.

Mapa 4. La Ruta dels Vins de Borgonya

La Ruta està

travessada per

infinitat d’indrets

patrimonials,

pobles vinícoles

i caves obertes

al visitant i es

pot realitzar en

cotxe, en

bicicleta o fins i Font: Comité Regional de Tourisme de Bourgogne


45

tot a peu, al ritme de cada visitant. D’aquesta manera es descobreix el

patrimoni, el paisatge de la vinya i els seus cellers.

La Ruta dels vins de Bourgogne, a diferència de la Ruta dels vins d’Alsàcia, es

vehicula a través de cinc circuits diferenciats. No es tracta d’una ruta lineal,

amb un inici i un final de recorregut, sinó que realitza diferents distincions en

funció de les grans zones vinícoles disperses per la regió.

Cadascun d’aquests circuits organitza, de forma independent, tant la seva

creació de producte relacionat amb l’enoturisme com la seva difusió.

De manera excepcional el Consell on s’agrupa tota la informació referent a tot

el territori.

Es genera molta informació al voltant de la Ruta dels Vins però no com a

producte unificat sinó com a subproductes diferenciats. Cadascun d’ells

disposa de la seva web a internet:

Ruta turística des Grands Crus de Bourgogne

(www.route-des-grands-crus-de-bourgogne.com/ )

Ruta turística des Grands Vins de Bourgogne (www.laroutedesgrandsvins.com) Ruta turística de les vinyes d’Yonne (www.tourisme-yonne.com ) Ruta dels vins Mâconnais-Beaujolais (http://suivezlagrappe.free.fr/ ) Ruta de la Nievre (www.pouilly-fume.com ) A banda, s’imprimeix i es distribueix, una gran quantitat d’informació en format

paper, des de les oficines de turisme , els CDT7 i els CRT8. Cadascuna

d’aquestes rutes competeix amb les altres per atraure visitants cap als seus

territoris, raó per la qual es dilueix el concepte de Ruta dels vins de Borgonya

en front del concepte genèric on tenen cabuda diferents Rutes.

7 CDT: Comité Départemental de Tourisme, en aquest cas correspon als departaments : Nievre, Yonne, Côte d’Or i Saône et Loire. 8 CRT: Conseil Régional de Tourisme,en aquest cas de la regió de Bourgogne

http://www.route-des-grands-crus-de-bourgogne.com/

http://www.laroutedesgrandsvins.com/

http://www.tourisme-yonne.com/

http://suivezlagrappe.free.fr/

http://www.pouilly-fume.com/


46

De la mateixa manera que la informació es diversa la senyalització per al

visitant també ho es. Per aquest motiu, en funció del circuit que es realitza, tot i

trobant-se en la Ruta dels Vins de Bourgogne, contempla aquestes diferències:

5 Circuits de la Ruta dels Vins de Bourgogne

Senyalització dels circuits al territori

Ruta turística des Grands Crus de Bourgogne

Ruta turística des Grands Vins de Bourgogne

Ruta turística de les vinyes d’Yonne

Ruta de la Nievre

Ruta dels vins Mâconnais-Beaujolais

Font: Elaboració pròpia

El fet de coexistir una gran varietat de circuits d’enoturisme dins d’un mateix

territori, fa que la senyalització sigui diversa i alhora confusa pel visitant.

A la regió hi ha una oferta relacionada amb l’enoturisme, com en el cas de la

regió d’Alsàcia, la qual permetria crear un eix vertebrador al llarg de tot el

territori. De fet, la Ruta turística des Grands Crus de Bourgogne es el


47

perllongament de la Ruta turística des Grands Vins de Bourgogne les quals

conflueixen a través d’un eix natural nord-sud.

A continuació es fa un anàlisi de l’oferta relacionada al territori:

• Ecole de Vins Bourgogne a Beaune (www.ecoledesvins-bourgogne.com)

L’oferta compren un ampli ventall de cursos, jornades de degustació,

cursos de perfeccionament, caps de setmana de descoberta, etc. Tot

vinculat al tast de vins.

• Bureau Interprofessionnel des Vins de Bourgogne (www.vins-bourgogne.fr/ )

Organisme professional que es dedica a la promoció dels vins de

Bourgogne.

• La Confreria dels Cavallers de Tastevin (www.tastevin-bourgogne.com )

Des de fa 70 anys, la Confreria es dedica a la defensa i a la ilu·lustració

mundial dels vins i dels tradicions de Bourgogne. Comparteixen l’ideal de

qualitat, generositat d’acollida i servei als valors de la cultura i la

civilització.

• Infinitat de festes del vi i mostres gastronòmiques,

disperses pel territori les quals es recullen al folletó

Bourgogne en Fêtes.

• Rutes de senderisme i cicloturisme per les vinyes. ( www.la-bourgogne-a-velo.com) Xarxa de rutes de cicloturisme i vies verdes única a

França: cinc itineraris principals ( la Via verda a

Bourgogne du Sud, el canal del centre, el canal du

Nivernais, el canal de Bourgogne i la Via de les

Vinyes) • Guia “De les vinyes a les caves”. Recull de 311 professionals que

acullen al visitant a les seves propietats per tal d’apropar-los al món del

http://www.ecoledesvins-bourgogne.com/

http://www.vins-bourgogne.fr/

http://www.tastevin-bourgogne.com/

http://www.la-bourgogne-a-velo.com/


48

vi. Una acollida de qualitat garantida que a més inclou una degustació

gratuïta.

1.5 Recapitulacions

Els darrers exemples estudiats mostren dues opcions, molt diferenciades, a

l’hora d’executar un projecte de Ruta dels Vins. L’objectiu era precisament

aquest, veure dos models diferents i valorar la seva possible aplicació al territori

del Penedès.

A la regió d’Alsàcia es va optar per canalitzar l’oferta en un sol producte que fos

la Ruta dels Vins d’Alsàcia. Tots els serveis relacionats al llarg del territori es

van acollir a la mateixa marca. És un producte únic i homogeni, sota unes

mateixes directrius de gestió i explotació. No existeixen productes paral·lels

patrocinats ni per oficines d’informació turística ni per cap altre organisme

públic ni privat. Tots els estaments informen del mateix producte d’enoturisme:

la Ruta dels Vins d’Alsàcia.

Per altra banda, la regió de Borgonya va crear el producte “Ruta dels Vins de

Borgonya” el qual mira de canalitzar els veritables productes que són les cinc

rutes vitivinícoles que s’estenen pels quatre departaments de la regió de

Borgonya: La Ruta turística dels Grands Crus de Borgonya, la Ruta turística

dels Grans Vins de Borgonya, la Ruta turística de les vinyes d’Yonne, Ruta dels

Vins de Mâconnais Beaujolais i la Ruta de la Nievre.

Aquesta darrera opció, a nivell d’imatge de marca, de promoció i de

comercialització, disposa de menys potencial donada la dispersió de l’oferta

d’enoturisme.

Per altra banda, però, permet una oferta més específica de cada regió i no tant

generalitzada per a un mateix territori.


49

Les dimensions del territori del Penedès disten molt de les dels territoris

anteriorment estudiats, però planteja a menor escala una possible reproducció

de l’experiència desenvolupada a la regió d’Alsàcia.

El plantejament de la creació d’una ruta d’enoturisme al Penedès es du a terme

des de la perspectiva de crear una oferta per a tothom, es a dir, accessible per

a totes les persones sense distinció.

L’accessibilitat serà el segon eix vertebrador d’aquest projecte. Així, a través

d’un estudi de la normativa, de la literatura existent i dels diferents casos

pràctics, es farà una proposta de model per a la introducció de l’accessibilitat al

Museu de les Cultures del Vi (VINSEUM).


50

2. TURISME ACCESSIBLE

2.1. La discapacitat i l’accessibilitat

2.2.1. La discapacitat

L’Organització Mundial de la Salut, defineix la discapacitat com:

“La restricció o absència de la capacitat per a realitzar una activitat, en la forma

o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà”.

Generalment però, la manca de capacitats se sol associar amb les persones

amb una discapacitat motriu, i més concretament amb els usuaris de cadires de

rodes. La realitat és, que hi ha un altre gran nombre de persones tant amb

discapacitats permanents (auditiva, visual, mental) com temporals, les quals

veuen minvades les seves capacitats en diferents graus i mesures.

Així, es pot comprovar, que la normalitat de la qual parla la definició de l’OMS

és molt relativa.

La paraula accessibilitat s’entén en relació amb les tres formes bàsiques de

l’activitat humana: mobilitat, comunicació i comprensió.

Tothom, en funció de les nostres capacitats funcionals o mentals, trobem

barreres en la nostra capacitat de moviment, comunicació, expressió,

comprensió de missatges, instruments, etc. En aquests casos, la societat

interposa solucions per tal de pal·liar aquestes disfuncions.

Un exemple seria la traducció de tota la senyalització d’un aeroport a

l’estranger em permet superar la meva incapacitació de comprensió de la

llengua estrangera. Ha hagut una mediació per que jo pugui accedir a aquell

aeroport. En aquest cas no se m’ha exigit que conegués la llengua estrangera,

sinó que la infraestructura s’ha capacitat (ha traduït el text en diferents

idiomes), per que jo pugui accedir.

La incapacitat, en molt casos, és de la societat que no està preparada per

eliminar les barreres de mobilitat, de comunicació i de comprensió per a que

totes les persones, sense excepció, puguin accedir sense dificultats.


51

Existeixen diferents barreres que interactuen a la vida de les persones amb

discapacitat:

• Les barreres intrínseques: són aquelles que es deriven del propi nivell

de funcionalitat física, psicològica o cognitiva de cada persona en funció

del grau i tipus de discapacitat.

• Les barreres ambientals: són aquelles que s’originen per les limitacions

imposades per la societat i l’entorn (barreres al transport, comunicació,

etc) Aquest tipus de barreres són les que priven l’accés al producte

turístic.

• Les barreres interactives: són aquelles sorgides de les limitacions

cognitives o de la parla.

Totes i cada una d’aquestes barreres afecten de manera molt diferent a cada

persona, en funció del tipus de discapacitat i de les seves pròpies capacitats

físiques i psicològiques.

Els quatre tipus principals de discapacitat, es classifiquen segons els àmbits de

l’ésser humà al que afecten:

Discapacitat Intel·lectual

• Funcionament intel·lectual significativament inferior a

la mitja.

• Afecta a altres aspectes del desenvolupament: motor,

perceptiu, cognoscitiu, lingüístic, afectiu i social,

encara que no de forma homogènia.

Discapacitat Física o Motora

• Dificultat per a realitzar activitats motores

convencionals, ja sigui regional o general.

Discapacitat Auditiva

• La deficiència contempla l’oïda i les estructures i

funcions associades a la mateixa.

• En funció del grau es parla de sordera o hipoacusia.

Discapacitat Visual

• La deficiència contempla la vista i les estructures i

funcions associades a la mateixa. Font: Elaboració pròpia a partir de Polibea.


52

Des del punt de la indústria turística, es donen diferents raons per les quals una

persona s’ha de considerar un client amb necessitats especials, tant des d’una

perspectiva de la mobilitat com de la comunicació:

Tenir una deficiència física, sensorial o intel·lectual. Aquelles persones amb

dificultat per caminar, per veure, sentir , manipular objectes, etc. En el cas de

deficiència intel·lectual, pot afectar a les capacitats de comprensió o

comunicació amb l’entorn i també a la mobilitat i la manipulació.

Aquesta característica agrupa el col·lectiu més evident, i el que requereix una

major comprensió de cadascuna de les seves variants per les seves

especificitats.

Per aquest motiu es tractarà més endavant en profunditat. No obstant es

important contemplar les altres raons:

L’edat. La indústria turística ha de fixar els seus esforços en el col·lectiu de

gent gran i dels infants. La situació actual d’envelliment de la població, tant a

Espanya com a la resta d’Europa, lligat amb l’augment de l’esperança de vida,

comportarà una demanda creixent de persones que volen seguir fent turisme

però requeriran atencions especials.

Per altra banda, els nens, es tracta d’un públic objectiu que a la resta d’Europa

disposa d’una àmplia oferta de serveis però que al nostre país encara es té

bastant abandonat.

La condició física. La resistència física, l’agilitat, l’alçada, el pes o la destresa,

són diferents en totes les persones, per aquest motiu el disseny de les

instal·lacions i serveis turístics han de respondre a aquesta demanda plural i no

està fixada per un patró estàndard.

Patir alguna malaltia. Aquesta pot ser una malaltia transitòria o permanent. El

cas de persones que pateixen asma o obesitat, comportaran una menor

resistència física a l’hora de carregar equipatges o caminar llargues distàncies

però en cap cas els impedirà viatjar.


53

Patir un accident. El resultat d’un accident pot esdevenir la pèrdua temporal o

permanent d’alguna capacitat. La persona que es trenca una cama i l’ha de dur

enguixada, seria un exemple de persona amb una necessitat especial per a la

seva mobilitat.

La conclusió seria que totes les persones al llarg de la seva vida passen per

alguna situació en la que la seva mobilitat o la seva capacitat per comunicar-se

es veu alterada, d’una forma o altra, de manera transitòria o permanent.

Per aquest motiu unes instal·lacions turístiques accessibles estan en disposició

d’acollir un públic objectiu molt més nombrós, i tal i com s’ha exposat

anteriorment, el qual va en augment cada dia.

L’accessibilitat és comoditat per a tothom. La gestió, el disseny de les

instal·lacions i la presentació dels serveis turístics que integren l’accessibilitat ,

contribueixen a millorar la qualitat de l’oferta i això beneficia a tota la clientela

en general.

Els cinc grans grups de persones amb necessitats especials per circumstàncies

de mobilitat o de comunicació són:

A). Persones ambulants.

Persones amb dificultats per a caminar amb seguretat, les quals requereixen o

no, bastons o crosses per mantenir l’equilibri. En aquest cas es trobaria la gent

gran, la qual camina lentament i amb poca estabilitat. Persones amb una

deficiència física a les cames com a resultat d’una amputació, de la malaltia de

la poliomelitis, etc. Altres persones, amb una cama enguixada, molt obeses

amb dificultat per a caminar,...

Les dificultats comuns per a aquest col·lectiu van des del terra molt polit i

lliscant d’un hotel, llargs recorreguts a una visita turística,entrar i sortir d’una

banyera.


54

B). Persones usuàries de cadira de rodes. Es tracta de persones que utilitzen una cadira de rodes per desplaçar-se per

que no poden caminar. Dins d’aquest grup hi hauran les persones que estan

impedides per una deficiència congènita o arrel d’una malaltia o accident.

També s’inclouen les persones amb paràlisis cerebral afectats en la capacitat

per a caminar. Per altra banda, cal tenir en compte persones com la gent gran

la qual utilitza temporalment la cadira de rodes per salvar llargues distàncies i

no fatigar-se.

Les principals dificultats d’aquest col·lectiu són: les pendents insalvables, les

portes estretes, les maniobres en espais reduïts com ascensors o banys,

l’alçada de telèfons, armaris, mostradors, etc.

C). Persones amb deficiències sensorials Aquest grup reuneix a aquelles persones que en un major o menor grau, tenen

dificultats per veure o sentir. No totes les persones deficients visuals són

cegues, hi han que tenen restes de visió. El cas es igual per a les persones

amb deficiències d’audició. Aquest darrer cas, al ser una deficiència la qual

passa desapercebuda, moltes vegades troben una certa incomprensió per part

de la resta de la gent.

Les dificultats associades a l’hora de comunicar-se, orientar-se o desplaçar-se

són múltiples i variades.

D) Persones amb discapacitat intel·lectual En aquest grup es troben totes aquelles persones que presenten un

desenvolupament intel·lectual diferent del que correspon a la seva edat, es el

cas de les persones amb Síndrome de Down.

La característica principal podria ser la dificultat per comunicar-se, fer-se

entendre o orientar-se, d’entre altres.

E) Altres persones amb dificultats de mobilitat o comunicació En aquest apartat es contemplen totes aquelles persones que per diverses

causes tenen una necessitat especial:

Una persona que du un nadó a coll o un cotxet es troba els mateixos obstacles

que una persona en cadira de rodes.


55

Una dona embarassada la qual necessita més espai per a moure’s amb

comoditat a dins d’un bany, a un seient d’avió,...

Un nen que no accedeix a les instal·lacions o serveis, ja sigui un rentamans, un

water o el mostrador de recepció.

2.1.2. L’Accessibilitat

L’Accessibilitat és la condició que han de complir els entorns, els processos,

béns, productes i serveis, així com els objectes, instruments, eines i dispositius

per a ésser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en

condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural

possible (Llei 51/2003)9.

La paraula accessibilitat es pot entendre en relació amb tres formes bàsiques

de l’activitat humana: movilitat, comunicació i comprensió.

Tothom, independentment de les nostres capacitats funcionals o mentals,

trobem barreres en la nostra capacitat de moviment, de comunicació, a les

nostres fonts d’informació, comprensió de missatges [...]. Els efectes de dites

barreres poden arribar inclòs a l’exclussió social, a la discapacitació, a

l’estigmatització i a greuges psicològics per a les persones afectades.

L’incapacitat de la societat per a eliminar les barreres de movilitat, de

comunicació i de comprensió és simptomàtica de l’atenció desigual que

mereixen les persones amb capacitats reduides. A la inversa, cada barrera a

l’accès que cau, ens apropa una mica més a la consecució d’una societat

justa.10

L’accessibilitat afecta a tot tipus de persones, amb o sense discapacitat. Una

persona amb un cotxet de nadó que intenta accedir a una botiga, una persona

gran que camina amb bastó i ha de travessar el carrer, una persona estrangera

que no compren la senyalització d’una estació, un nen que no arriba al

9 Llei 51/2003: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2003/12/16/pdfs/A04990-04998.pdf 10 Equip d’experts Helios (1995), Social Integration. Annual Report. Brusseles.


56

mostrador d’un comerç, una dona embarassada que necessita asseure’s per

descansar o una persona que ha patit un accident i es desplaça en cadira de

rodes.

El document redactat per la Comissió de Comunitats Europees l’any 2000,

“Hacia una Europa sin barreras para las personas con discapacidad”11, parteix

de la premisa de que les barreres presents a l’entorn obstaculitzen la

participació social en major mesura que les limitacions funcionals de les

persones.

Un exemple per a il·lustrar l’anterior premisa:

“Una persona amb una discapacitat física, auditiva, visual o mental, salva la

seva limitació funcional mitjançant una cadira de rodes o crosses, un audífon,

llegint els llavis, coneixent el sistema d’escriptura braille, etc. A partir d’aquest

moment, són els museus, els monuments, els restaurants, els allotjaments i

totes les persones que estan al seu càrrec, les quals no estan capacitades, és

a dir, són les discapacitades per atendre’l, per permetre la seva participació

social.”

Reprenent el terme d’accessibilitat, l’any 1963 a Suïssa, es va abordar per

primer cop al Congrés Internacional per a la Supressió de Barreres

Arquitectòniques. A partir d’aquell moment s’han anat desenvolupant altres

declaracions, informes, comunicacions, congressos, etc. per part

d’organitzacions nacionals i internacionals.

Passar de la supressió de barreres a l’accessibilitat universal. Aquest és el

veritable pas per deixar d’identificar accessibilitat amb la simple eliminació

d’obstacles físics.

L’accessibilitat universal pressuposa un canvi cap a un “disseny per a tothom”.

Des de la concepció, tenint en compte el disseny arquitectònic i urbanístic, de

sistemes, de mobiliari,etc.

11 Hacia una Europa sin barreras para las personas con discapacidad. (2000) Comunicación de la Comisión al Consejo, al Parlamento europeo, al Comité económico y social y al Comité de las regiones. Comisión de las Comunidades Europeas.


57

Es tracta d’un canvi de la perspectiva que passa per deixar de dissenyar per a

un tipus de persona estandard la qual no s’ajusta a la diversitat existent, per

passar a dissenyar tenint en compte la diversitat de la població.

El fet de crear dissenys estandards origina desajustos amb la realitat i

requereix grans esforços d’adaptació. No té sentit concebre projectes amb

barreres per haver-les de suprimir posteriorment.

Per tal d’evitar aquest despropòsit, si sistemàticament, des d’un inici, el disseny

incorpora la diversitat de necessitats es crearà una nova consciència de

disseny.

El fet d’abordar l’accessibilitat des de la fase inicial de planificació es rentable

econòmicament. Un edifici totalment accessible és flexible, s’adapta a les

necessitats dels seus ocupants ( i no al revés) i per tant el seu valor de mercat

es superior a un edifici convencional.

Es necessari concebre sense barreres tots aquells serveis, productes i noves

estructures.

El model d’Accessibilitat Universal, es dissenya i planifica, per tal d’assolir la

plena igualtat d’oportunitats per a totes les persones.

Gràfic 4. Del model de supressió de barreres al model d’accessibiliat universal

Font: Elaboració pròpia a partir d’Alonso i Dinarès, 2006.

SUPRESSIÓ DE

BARRERES

Adaptacions d’un disseny standard

ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

Disseny Universal: Adaptació i planificació de projectes per tal de que siguin accessibles des de la seva creació.


58

2.1.3. El Disseny Universal o Disseny per a Tothom

Al llarg de la història, les persones amb discapacitats han estat objecte d’un

tracte diferent respecte al convencional que rebia la resta de la població. S’han

creat productes específics, escoles especials, i d’aquesta manera s’ha construït

un món paral·lel entre “ells” i “nosaltres” el qual resta implícit als enfocaments

convencionals (Connell and Sanford, 1999)12. La realitat, però, es que tots som

diferents tant en aspectes físics com en el desenvolupament de les habilitats.

Per tant la concepció dels espais, els productes i els serveis, s’han de concebre

de manera que es puguin utilitzar pel major nombre de persones i en el major

nombre de situacions possibles.

Els darrers anys del s.XX, un moviment de reivindicació pels drets de les

persones amb discapacitat originat des del mateix col·lectiu, va perfilar el que

als EEUU es coneix com el Disseny Universal i a Europa com a Disseny per a

Tothom.

L’1 d’abril de 1997 es van definir als Estats Units, des del Centre de Disseny

Universal, “Els principis de disseny universal”.

Es recullen set principis:

1. Ús equiparable: El disseny és útil i vendible per a persones amb

diferents capacitats.

2. Ús flexible: El disseny contempla la diversitat de preferències i habilitats

individuals.

3. Simple i intuïtiu: L’ús del disseny es fàcil d’entendre, tenint en compte

l’experiència, coneixements, habilitats lingüístiques o grau de

concentració de l’usuari.

12 CONELL, Betty Rose i SANFORD, Jon (1999) Research implications of Universal Design. Kluwer, New York.


59

4. Informació perceptible: El disseny comunica de manera eficaç la

informació necessària per a l’usuari, atenent a les condicions ambientals

o a les capacitats sensorials de l’usuari.

5. Amb tolerància a l’error: El disseny minimitza els riscos i les

conseqüències que es puguin donar d’accions involuntàries o

accidentals.

6. Sense necessitat de realitzar un gran esforç físic: El disseny pot ser

utilitzat de manera eficaç i confortable i amb un mínim de fatiga.

7. Grandària i espai per a l’accés i l’ús: Que proporcioni unes dimensions

apropiades per a l’accés, la manipulació i l’ús, atenent al volum del cos,

la postura o la mobilitat de l’usuari.

La filosofia del Disseny Universal:

L’accessibilitat desenvolupa efectes positius sobre les persones i sobre els

serveis que se’ls ofereix:

Afavoreix la igualtat d’oportunitats, política que persegueix l’actual Llei

51/2003 d’Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal

(LIONDAU) de l’Estat Espanyol.

Augmenta la qualitat d’ús dels entorns, productes i serveis accessibles.

Els dissenys accessibles són integradors per al major nombre de

Hi ha una diversitat de persones

Si fem un Disseny Universal o Per a Tothom

Els espais, els productes i els serveis estaran a l’abast de TOTHOM


60

persones. Hi han molts exemples que trobem a l’entorn quotidià que ho

ratifiquen: les voreres rebaixades, els autobusos amb plataforma baixa,

els passos de vianants o les entrades de botigues a cota zero, els rètols

de les estacions de tren en caràcters grans, les emissions sonores dels

semàfors, les audioguies als museus, etc.

Augmenta la rendibilitat de l’explotació dels entorns, productes i serveis

accessibles, donat que desprès de la seva creació no requereixen una

inversió per a ser adaptades.

Té efectes positius sobre la sostenibilitat, permet que un mateix disseny

perduri en el temps, a l’abast de cada vegada més usuaris, donat el

procés d’envelliment de la població.

2.1.4. Normativa sobre accessibilitat

A diferent escala es tracta la Normativa:

A nivell internacional

El 20 de desembre de 1993, l’ONU va establir les Normes Uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat13.

La finalitat d’aquestes Normes es garantir a totes aquelles persones amb

discapacitat, en la seva qualitat de ciutadans de les seves respectives

societats, que puguin tenir els mateixos drets i obligacions que la resta de la

població.

La igualtat d’oportunitats, es un procés mitjançant el qual els diversos sistemes

de la societat, l’entorn físic, els serveis, les activitats, la informació i la

documentació es posen a disposició de tothom.

Es coneix com el principi d’igualtat de drets i significa que les necessitats de

cada persona tenen la mateixa importància i per tant constitueixen una base

13Normas Uniformes sobre la igualdad de oportunidades para las personas con discapacidad (1993): http://www.un.org/esa/socdev/enable/dissres0.htm


61

equitativa per a la planificació dels recursos de la societat i la oportunitat de

participació.

Les persones amb discapacitats són membres de la societat i tenen dret a

romandre a les seves comunitats locals. Han de rebre el suport necessari en el

marc de les estructures comuns d’educació, salut, treball i serveis socials.

Per tal d’assegurar la igualtat de participació, l’article 5 de les Normes està

dedicat a les possibilitats d’accés:

L’accés a l’entorn físic es possibilita mitjançant la supressió d’obstacles els

quals no permeten accedir a les vivendes, al transport públic, als carrers, etc.

L’accés a la informació i a la comunicació, mitjançant suports com el Braille,

enregistraments, tipus d’impremta grans i altres tecnologies. De la mateixa

manera s’ha de facilitar l’accés a persones amb deficiències auditives o

dificultats de comprensió.

L’article 10 esmenta la promoció de l’accés a la cultura de les persones amb

discapacitat. Tant en actes com en serveis culturals tals com els teatres,

museus, cinemes i biblioteques.

Les activitats recreatives i esportives es troben recollides a l’article 11 i fa

referència a la necessitat d’accessibilitat tant d’hotels, com de platges, estadis,

gimnasos, etc. la qual inclou el suport del personal encarregat dels programes.

En quant a l’experiència turística, es recullen els següents requeriments:

“Les autoritats turístiques, les agències de viatges, els hotels, les

organitzacions voluntàries i altres entitats que participin en l’organització

d’activitats recreatives o de viatges turístics han d’oferir els seus serveis al

conjunt del públic en general, tenint en compte les necessitats especials de les

persones amb la seva discapacitat. S’ha d’impartir formació adequada per a

poder contribuir en aquest procés”.

El darrer punt, el qual parla sobre la formació, es de vital importància per tal

d’assegurar una experiència turística de qualitat per a totes les persones sense

excepció.


62

A nivell europeu

La Comisión de las Comunidades Europeas amb data 30 d’octubre de 2003 va

presentar la Comunicació sobre “Igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat: un pla d’acció europeu”14.

El present comunicat descriu una sèrie d’iniciatives comunitàries encaminades

a consolidar la integració de les persones amb discapacitats en tots els

aspectes econòmics i socials de la UE.

El col·lectiu de ciutadans amb discapacitat passa d’una posició passiva,

únicament com a beneficiaris d’assistència, a un posicionament actiu, amb una

reivindicació de drets i obligacions.

L’objectiu de la UE consisteix en formar una societat plenament incloent, sense

perdre de vista el fet que la majoria de les accions en el camp de la discapacitat

són principalment competència dels Estats membres i es tracten a escala

nacional.

La Comissió, però, es va marcar en aquesta primera fase del pla d’acció de la

UE en matèria de discapacitat, diversos temes entre els que es tractava

l’accessibilitat de l’entorn públic construït.

S’apunta cap al disseny i la construcció d’edificis en consonància amb el

disseny universal per tal d’afavorir avantatges en múltiples camps.

La disponibilitat d’infraestructures culturals i recreatives accessibles comporta

una millor qualitat de vida i la participació a la vida social i cultural. El Consell a

la seva Resolució del 21 de maig de 2002, exhorta a la Comissió, als Estats

membres i a altres agents a “redoblar esforços per a facilitar l’accessibilitat de

les infraestructures turístiques per a les persones amb discapacitat”.

14 Igualdad de oportunidades para las personas con discapacidad: un plan de acción europeo (2003). Comunicación de la Comisión al Consejo, al Parlamento europeo, al Comité económico y social europeo y al Comité de las regiones. Comisión de las Comunidades Europeas. .


63

A nivell espanyol

La Constitució Espanyola (1978) 15 reconeix als ciutadans la igualtat de tots

davant la Llei i els mateixos drets fonamentals. Així, la Carta Magna, a l’article

19 diu: “Els espanyols tenen dret a escollir lliurement la seva residència i a

circular pel territori nacional”.

La Ley de Integración Social de los Minusválidos (LISMI)16 que es va

promulgar al 1982, va ser a excepció d’altres ordres i decrets que contenien

alguns criteris sobre accessibilitat, el primer reconeixement dels drets de les

persones amb discapacitat.

Aquesta llei dedica tota la Secció Primera del Títol Nové a la movilitat i les

barreres arquitectòniques. Així, l’article 54 estableix que “la construcció,

ampliació i reforma dels edificis de propietat pública o privada, destinats a un ús

que impliqui la concurrència de públic, s’efectuarà de forma tal que resultin

accessibles i utilitzables als minusvàlids”.

Quan es tracta de la projecció d’un conjunt arquitectònic d’edificis i

d’instal·lacions s’haurà de realitzar de manera que sigui completament

accessible.

Es una llei de protecció de la persona mitjançant mesures compensatòries però

no afavoreix la participació activa a la societat.

L’any 2003, es va presentar la Ley de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad.

El mateix any, coincidint amb l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat,

el Govern va presentar el I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012, a

càrrec del Ministeri de Treball i Assumptes Socials a través de l’IMSERSO.

El lema d’aquest Pla, “Por un nuevo paradigma, el Diseño para Todos, hacia la

plena igualdad de oportunidades”, defineix la nova perspectiva amb que

s’afronta la discapacitat i l’accessibilitat. 15 Text de la Constitució Espanyola (1978): http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/c78/cons_cata.pdf 16 Text de la Llei 13/1982 (LISMI): http://www.boe.es/boe_catalan/dias/1982/12/31/pdfs/A00044-00053.pdf


64

Els principals objectius d’aquest pla es basen en :

El respecte per la diversitat humana i la equiparació dels drets de totes

les persones

Les barreres de l’entorn i no les limitacions funcionals de les persones,

són el principal i més greu obstacle per a la participació social.

La llei s’estructura a través de la combinació de tres estratègies les quals

operen en dos àmbits:

• Les condicions ambientals: Desenvolupament de mesures d’accessibilitat

universal i mesures per a la no discriminació.

• Les condicions personals: Desenvolupament de mesures d’acció positiva

(com a resultat de l’encara vigent LISMI).

L’execució del Pla durant el període 2004-2012 comportarà la posada en

pràctica dels canvis necessaris per tal d’assolir els actuals objectius de les

polítiques d’accessibilitat. Un cop transcorregut aquest període, i previ anàlisi

de l’impacte i resultats del Pla, està prevista l’aprovació d’un II Plan Nacional de

Accesibilidad que arribaria fins al 2020 moment en que finalitza el calendari

d’aplicació de les previsions recollides a la Ley de Igualdad de Oportunidades,

no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad.

L’Administració General de l’Estat, desenvolupa funcions de promoció de

l’accessibilitat a través de l’IMSERSO. Tot i que són les Comunitats

Autònomes, les que en matèria d’accessibilitat tenen la competència exclusiva.

A nivell autonòmic

El principi d'igualtat, de la mateixa manera que ho fa el mandat constitucional,

també es troba recollit a l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

(2006)17, en establir que els poders públics de Catalunya han de promoure el

ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la

17 Text de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006): http://www.parlament-cat.net/porteso/estatut/eac_ca_20061116.pdf


65

Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el

Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i

convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els

drets i les llibertats fonamentals.

D'acord amb això, totes les administracions públiques van emprendre a

començaments de la dècada passada un procés de millora de les condicions

d'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda en l'entorn urbà, en

l'habitatge i en els mitjans de transport, que va culminar en la publicació del

Decret 100/198418, del 10 d'abril, de Supressió de Barreres Arquitectòniques.

Aquest Decret tenia per objectiu ésser el punt de partida normatiu en l'àmbit de

la supressió de barreres arquitectòniques, que per una banda emmarcava el

seu desenvolupament posterior i per altra actuava com a instrument per a la

unificació dels criteris i les mesures tècniques a aplicar.

D'altra banda, la Llei 26/1985, del 27 de desembre, de Serveis Socials, inclou

entre les àrees d'actuació la promoció i l'atenció de les persones amb

limitacions físiques, psíquiques o sensorials, i també la promoció de llur

integració social per a aconseguir-ne el desenvolupament personal i la millora

de la seva qualitat de vida.

El creixent envelliment de la població de Catalunya està convertint

l'accessibilitat de l'entorn en una necessitat sentida cada vegada més per un

major nombre de persones. Segons l’estudi realitzat per l’IDESCAT sobre les

Projeccions de població de Catalunya (2004)19, l’esperança de vida de la

població de Catalunya era l’any 2002 de 76,8 anys per als homes i de

83,4 anys per a les dones. Entre els anys 1975 i 2002, l’augment de la vida ha

estat de mitjana, de 5,4 i de 6,7 anys per als homes i les dones respectivament.

Aquest creixement ha estat compatible amb una tendència d’augment de les

18 http://www.boe.es/boe/dias/1984/10/29/pdfs/A31337-31338.pdf 19 http://www.idescat.net/cat/poblacio/projeccions/projeccions.pdf


66

xifres de defuncions, des de 45.618 l’any 1975 fins a 57.278 defuncions l’any

2002, com a conseqüència de l’augment de la població de més edat.

Aquesta accessibilitat, cal potenciar-la per mitjà de la supressió de les barreres

arquitectòniques i de les barreres en la comunicació i per mitjà de la utilització

de mesures tècniques adequades.

La Llei 20/1991,de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques20 inclou el concepte d'ajudes

tècniques com a mitjà d’accés a l'entorn amb un caràcter molt més ampli que el

clàssic de supressió de barreres arquitectòniques, que és conseqüència de

l'aplicació cada vegada més efectiva que els avenços tecnològics tenen en el

camp de l'autonomia individual de les persones amb limitacions.

La transcendència d'aquests objectius, i els seus efectes sobre drets

constitucionals afectats per la reserva material de llei que la Constitució

estableix, especialment pel que fa al dret de la propietat, justifiquen l'existència

d'aquesta Llei, que completa el procés normatiu en l'àmbit de la supressió de

barreres arquitectòniques iniciat amb el Decret 100/1984, del 10 d'abril, alhora

que es fonamenta jurídicament no només en les competències exclusives de la

Generalitat sinó amb les de la resta de l’Estat.

El Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de l’anteriorment

esmentada Llei 20/1991, per a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

Les actuacions relatives a l’accessibilitat s’executen des dels municipis, donat

que es l’Administració local la que s’encarrega de desenvolupar els paràmetres

establerts a les normatives autonòmiques.

20 Text complet a l’ANNEX 2.


67

2.2. El turisme accessible

El Turisme Accessible acull un conjunt d’activitats vinculades al turisme i a l’oci, a

les quals poden accedir totes les persones amb independència de les seves

capacitats, possibilitant la plena participació e integració del conjunt de la societat.

La Organització Mundial del Turisme (OMT), a la Declaració de Manila del 1980

associa per primera vegada turisme i accessibilitat.

L’any 1989, arrel de l’informe “Tourism for all”21, emès per un grup d’experts

britànics en turisme i discapacitat, es va veure la necessitat de fomentar el

disseny de serveis turístics destinats a tot el públic en general, sense distinció

d’edat o discapacitat.

Un turisme a l’abast de tots els públics, dissenya i desenvolupa activitats

turístiques i d’oci, de manera que puguin fruir tota classe de persones amb

independència de les seves condicions físiques, socials o culturals.

Al 2003, es va celebrar l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat. El

Consell de Ministres de la Unió Europea va aprovar el Pla d’Acció Comunitari a

favor del turisme. L’objectiu del mateix marcava la supressió d’obstacles, el

desenvolupament del turisme per a persones amb discapacitat i l’intercanvi

d’informació en aquesta àrea.

Les iniciatives que han estat desenvolupades al llarg d’aquests anys han tingut

com a objectiu principal, la incorporació de les persones amb discapacitat i

mobilitat reduïda a la oferta general del producte turístic (allotjament, transport,

oci, restauració, AAVV, etc).

21 THE ENGLISH TOURIST BOARD (1989). Tourism for All: A Report of the Working Party Chaired by Mary Baker. London: ETB.


68

El concepte de Turisme per a Tothom engloba el turisme accessible i el turisme

social. Aquest darrer tipus de turisme té per objecte facilitar l’accés al turisme per

part de grups desafavorits per raons econòmiques, socials ... La perspectiva

d’aquest tipus de modalitat es molt més àmplia i per tant engloba un públic

potencial molt més nombrós.

La conjunció del turisme accessible i el turisme social possibilita un Turisme per A

Tothom.

Aquest tipus de turisme social, a Espanya ha rebut suport des de les

administracions, però s’han centrat molt en un grup específic, que es el de la

tercera edat.

2.2.1. Turisme Accessible i la seva demanda

L’envelliment de la població mundial i una major sinistralitat derivada de l’ús dels

transports, d’entre altres motius, estan propiciant un augment de les persones

amb discapacitat. Les dades aproximatives, parlen de 500 milions de persones

amb alguna discapacitat al món, a Europa 50 milions i a Espanya se situen al

voltant dels 4 milions (2006).

Actualment, les persones amb discapacitat constitueixen un segment de mercat

pel sector turístic, i el posterior anàlisi de les dades quantitatives tant a nivell

europeu, nacional i autonòmic, reconeix una potencialitat la qual no pot ésser

menystinguda.

2.2.1.1. La discapacitat a Europa

L’anàlisi de les dades s’ha de dur a terme, tenint en compte que cada país empra

mètodes diferents per a la classificació de les discapacitats, per aquest motiu la

divergència d’interpretacions dona lloc a diferències en els resultats obtinguts. La

Comissió Europea, per tal d’evitar aquestes discrepàncies entre els països va

desglossar les discapacitats entre “severes” i “moderades” amb l’objectiu

d’homogeneïtzar les dades.


69

La Comisió Europea, mitjançant l’Oficina d’Estadística de la UE (Eurostat)22 ha

publicat diversos estudis sobre el nombre de persones amb discapacitat.

El primer d’aquests estudis es del 199523, data en que se situava en un 12% la

població discapacitada respecte el total. La diferència entre els països membres

de la UE és molt significativa, ja que Grècia comptabilitzava un 9,3% del total de

població mentre que a Espanya ascendia al 15,2%.

L’any 200124, a partir de l’elaboració d’un Panel de Famílies de la Comunitat

Europea (ECHP) es va redactar el segon estudi sobre població amb discapacitats.

L’estudi es va realitzar a partir d’una mostra de 130.000 ciutadans europeus,

d’entre 16 i 64 anys. L’enquesta demanava si l’entrevistat patia “un problema de

salut crònic, físic o mental, enfermetat o discapacitat i si es veien afectats,

greument o en certa mesura, a les seves activitats quotidianes”.

Les dades resultants d’aquesta enquesta es van creuar amb les dades obtingudes

l’any 1996. Així, de manera aproximativa, es va assenyalar que un 13% de

població de la UE patia algun tipus de discapacitat, greu (4%) o moderada (9%).

Aquest darrer estudi, però, presenta les següents mancances:

• Es tracta d’una apreciació i no es disposa de dades absolutes les quals

sostinguin els anteriors resultats.

• No es representatiu del conjunt de la població, donat que només abarca

l’edat laboral.

• L’estudi s’ha realitzat en domicilis particulars i per tant no contabilitza les

persones que viuen en residències.

• Suècia no va participar a l’enquesta.

L’any 2003, l’Eurostat publica les dades més recents de que es disposa en

matèria de població amb discapacitas a Europa amb motiu de l’Any Europeu de

22 Eurostat: http://epp.eurostat.ec.europa.eu 23 Eurostat 1995 Statistics in Focus 1995/10 Personas con discapacidad: Datos estadísticos. 24 Disability and Social Participation in Europe (2001), E. Cambois. Eurostat.


70

les Persones amb Discapacitat. Es tracta un bloc, “Employment of disabled people

in Europe in 2002”25, dins del EU Labour Force Survey.

Aquest estudi es una aproximació de resultats per a l’Europa dels 25, partint de

les dades sobre l’Europa dels 15 estats membres, Noruega i les 9 noves

candidatures (excloent, Bulgària, Lituània, Polònia i Turquia).

La mostra es realitza a persones d’entre 16 i 64 anys amb alguna discapacitat. La

definició de la que es parteix per tal d’unificar els diferents criteris dels països

implicats és:

Persona amb discapacitat: es aquella que pateix un problema de salut o

discapacitat que és, o es preuveu que sigui, de llarga durada, com a mínim a

partir de 6 mesos de duració (LSHPD)26.

Es distingeixen els següents graus de discapacitat:

• Discapacitat molt severa

• Discapacitat severa

• Discapacitat moderada

• Discapacitat lleu

El següent gràfic mostra el nombre total de persones amb discapacitat a la UE-25,

pel grup de 16-64 anys. Un 15,7%, és a dir, 44,6 milions de persones tenen un

problema de salut o discapacitat de llarga durada.

25 Employment of disabled people in Europe in 2002. (2003). D. Dupré i A. Karjalainen. Population and Social Conditions. Statistics in Focus. Eurostat. 26 LSHPD: Longstanding health problem or disability.


71

Gràfic 4. Percentatge de població de 16-64 anys amb LSHPD de la UE-25 (2002)

Font: Eurostat (2002)

La variació dels resultats entre països, amb el major percentatge Finlàndia

(32,2%) i el menor Rumania (5,8%), pot estar condicionada per la diferent

percepció de la discapacitat en funció dels valors culturals.

Aquest, però, seria un altre cas d’anàlisi, la percepció de la discapacitat en funció

dels diferents aspectes socioculturals i demogràfics de la població europea, el

qual seria interessant reprendre en futures investigacions.

La següent taula multivariable recull dades relatives a la població discapacitada

europea en funció del gènere per edat, sexe, estat civil, educació i estat laboral:


72

Taula 8. Prevalència de la població amb LSHPD de la UE-15. (2003)

Font: Eurostat (2003)


73

Percentatge per grau de discapacitat (LSHPD)

Molt severaSeveraModeradaLleuSense LSHPD

De la mateixa manera que senyalava a l’estudi d’Eurostat del 2001, el present

estudi presenta la mancança de mostrar les dades d’una part de la població. El

següent gràfic mostra com les taxes de LSHDP augmenten amb l’edat dels

subjectes estudiats i que la franja de 60-64 anys es la que aglutina el 30,7% del

total.

Gràfic 5. Percentatge de la població d’entre 16-64 anys amb LSHPD (2001)

Font: Eurostat

Els principals tipus de discapacitat es troben relacionats amb les extremitats

inferiors, seguits del cor, la presió arterial i els problemes circulatoris.

La distribució total de la població amb LSHPD, pel grau de discapacitat és:

Gràfic 6

Font:

Elaboració pròpia (2001)


74

2.2.1.2 La discapacitat a Espanya

El coneixement quantitatiu de la discapacitat a Espanya, fins a la data, el trobem a

l’Encuesta sobre Discapacidades, Deficiencias y Estado de Salud (EDDS 99)27 realitzada per l’INE l’any 1999. Aquest es l’únic treball, fins al moment

publicat, que tracta les dades sobre discapacitat a Espanya. L’antiguitat de les

dades, es evident, ja que en gairebé deu anys, només ha nivell poblacional l’Estat

ha comptabilitzat un increment significatiu, que no quedaria reflexat en les

darreres dades estadístiques.

No obstant, des de l’Administració s’està treballant en la nova “Encuesta sobre Discapacidad, Autonomía personal y situaciones de Dependencia” (EDAD 07), 2008.. Aquesta enquesta ha de servir per actualitzar les dades de l’any 1999, però els

resultats no es preveu que siguin públics fins a finals de l’any 2008, motiu pel qual

no podràn ser inclossos en el present treball.

Amb l’objectiu de donar una visió el més ajustada possible a la realitat, adjuntaré

una estimació realitzada per Jiménez Lara (2008), la qual s’inclourà a l’obra “Los

derechos de las personas con discapacidad”, actualment en edició. Tomo III al

capítol “Las personas con discapacidad en España. Perfil sociodemográfico”, de

l’obra “"Los derechos de las personas con discapacidad. Tomo III”. Editada pel

Consejo General del Poder Judicial, actualment en edició.

La estimació del nombre actual de persones amb discapacitat, es basa en una

projecció de les dades obtingudes per la EDDES 99. Tenint en compte:

- L’increment de la població espanyola

- L’envelliment intern de la pròpia població

- Des de la hipòtesis d’un manteniment sense canvi de les tases de

prevalència específiques per edat estimades pel 1999.

27 Encuesta sobre Discapacidades, Deficiencias y Estado de Salud (EDDS 99), 2000 . INE. Madrid.


75

Jimenez Lara (2008) apunta, que en les proves preliminars a l’enquesta EDAD 07,

s’evidencien unes xifres bastants superiors a les per ell mateix suggerides.

Aquestes xifren el nombre de persones amb discapacitat en 4.431.020, en relació

amb el total de 3.528.221 persones de l’any 1999.

Taula 9. Estimació del nombre de persones amb discapacitat a Espanya. (2008)

ESTIMACIÓN DEL NÚMERO DE PERSONAS CON DISCAPACIDAD ESPAÑA, 1 de enero de 2008. Varones Mujeres Total 00 a 04 26.338 26.482 52.820 05 a 09 22.363 21.448 43.811 10 a 14 17.287 13.252 30.538 15 a 19 25.276 16.560 41.836 20 a 24 29.483 18.364 47.847 25 a 29 49.580 30.040 79.619 30 a 34 80.073 51.553 131.625 35 a 39 77.236 67.601 144.837 40 a 44 82.508 70.519 153.027 45 a 49 90.790 93.157 183.948 50 a 54 93.345 118.934 212.280 55 a 59 123.785 146.027 269.812 60 a 64 172.338 189.175 361.513 65 a 69 155.780 211.129 366.909 70 a 74 181.725 301.218 482.943 75 a 79 234.069 385.553 619.622 80 a 84 201.409 368.241 569.650 85 a 89 128.548 280.357 408.905 90 a 94 45.604 122.566 168.170 95 y más 13.839 47.467 61.306 TOTAL 1.851.378 2.579.642 4.431.020

Font: Jiménez Lara, a partir de la Encuesta sobre Discapacidades, Deficiencias y Estado de Salud 1999 y de las

Proyecciones de población con base al censo de 2001 del INE.


76

Gràfic 7. Piràmide de població de persones amb discapacitat a Espanya. (2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de Jimenez Lara (2008)

El següent anàlisi sobre el nombre de persones amb discapacitats a Espanya el

realitzaré en base a l’ EDDS 99, per tractar-se de les darreres dades oficials de

les quals disposo.

Alhora d’analitzar l’EDDS 99 cal remarcar dues característiques:

- L’enquesta exclou la població resident en establiments col·lectius

(residències).

- Es fa una diferenciació entre discapacitat, deficiència i limitació, segons la

Classificació Internacional de Deficiencias, Discapacidades y Minusvalías

(CIDDM-I)28 de l’OMS29.

28 Discapacidad: “Representa un transtorno a nivel de la persona, como consecuencia de una deficiencia desde el punto de vista del rendimiento funcional y de la actividad del individuo”. Deficiencia: “Representa un trastorno a nivel de órgano. Se refiere a la anormalidad de la estructura corporal y de la apariencia, y a la función de un órgano o sistema cualquiera que sea su causa” 29 Organització Mundial de la Salut


77

Persones amb discapacitat per grups d'edat (1999)

0200000400000600000800000

10000001200000140000016000001800000

Menysde 6anys

De 6 a15 anys

De 16 a44 anys

De 45 a64 anys

De 65 a84 anys

Més de85 anys

La discapacitat, a efectes de l’enquesta, s’entén com:

“Toda limitación grave que afecte o se espere que vaya a afectar durante más de

un año a la actividad del que la padece y tenga su orígen en una deficiencia”

Gràfic 8. Persones amb discapacitat per grups d’edat (1999)

Font: INE

Un anàlisi de gènere revela, segons la present enquesta, que més de la meitat de

les persones amb discapacitat, un 58%, són dones. Tot i que en la franja d’edat

dels 6 als 44 anys, el nombre d’homes amb discapacitat supera al de dones, en

un 32%. A la següent franja d’edat, a partir dels 45 anys, s’inverteix la situació i

les dones amb discapacitat superen als homes en un 60%.

Aquesta desigualtat de gènere, es justifica per la major mortalitat masculina

respecte la femenina, en edats avançades.

Un total de 36 discapacitats30 reconegudes, es classifiquen en 10 grups:

Veure, sentir, comunicar-se, aprendre, desplaçar-se, utilitzar braços i mans,

desplaçar-se fora de la llar, tenir cura d’un mateix, realitzar tasques a la llar,

relacionar-se amb altres persones.

30 Veure Annex 4

Grup d'edat Persones amb discapacitat

Menys de 6 anys 49.577 De 6 a 15 anys 68.284 De 16 a 44 anys 519.495 De 45 a 64 anys 818.213 De 65 a 84 anys 1.691.234 Més de 85 anys 381.418 Total 3.528.221


78

Gràfic 8. Distribució de les discapacitats per grups. Persones de 6 a 64 anys.

(1999)

Font: INE Gràfic 9. Distribució de les discapacitats per grups. Persones de més de 65

anys.(1999)

Font: INE

Les principals discapacitats del total de la població enquestada es relacionen amb

el desplaçament fora de la llar i la realització de les tasques de la llar .

El grup de població infantil de menys de 6 anys, es de difícil estudi, donat que no

es pot conèixer si una discapacitat serà de llarga duració o per contra es tractarà


79

d’una limitació inherent a l’edat. Es per aquest motiu que no es defineixen

discapacitats per a aquest grup d’edat sinó que es parla de limitacions.

La severitat de cadascuna de les discapacitats, anteriorment mencionades, fa

referència al grau de dificultat per a realitzar-la sense ajuda (si no la rep) o amb

ajuda (si la rep). Així es fa la següent classificació:

Discapacitat total: La persona no pot realitzar l’activitat.

Discapacitat severa: La persona té una gran dificultat per a realitzar-la.

Discapacitat moderada: La persona realitza l’activitat sense dificultat rebent una

ajuda o amb poca dificultat.

Segons dades del present estudi, més de la meitat de les persones amb

discapacitats, d’entre 6 i 64 anys, té dificultats per a realitzar les activitats de la

vida diària, tals com aixecar-se/assentar-se, rentar-se, menjar i beure, etc. A la

franja d’edat de més de 65 anys, el percentatge s’eleva al 70%, el 68% de les

quals pateix una discapacitat greu.

Les discapacitats anteriorment esmentades s’originen a partir d’unes deficiències

que es relacionen amb l’afectació d’un o més element. La relació de cadascun

d’ells es troba a l’Annex 2. L’Annex 3 . Recull la taula sobre discapacitats i deficiències. INE

La deficiència, a efectes de l’enquesta, s’entén com:

“Pérdida o anomalía de un órgano o de la función

propia de ese órgano”.

Per exemple: Un retràs mental comporta una

trastorn en el llenguatge d’entre altres.

Gràfic 10. Distribució de les deficiències en grans

grups. Persones de 6 a 64 anys. (1999)

Així es dona que una persona amb una deficiència

pugui tenir vàries discapacitats i el grau de


80

cadascuna d’elles pot ser diferent, en funció de l’afectació.

La distribució de les deficiències en el grup de 6 a 64 anys, presenta una major

importància les deficiències osteoarticulars (32,80%), seguides de les mentals

(16,77%), de l’audició (16,22%) i de la vista (15,26%).

Gràfic 11. Distribució de les deficiències en grans grups. Persones 65 anys i

més.(1999)

De la mateixa manera que el grup d’edat anterior,

la deficiència osteoarticular es la més important

amb un 28,60%. Mentre que les deficiències

relacionades amb la vista i l’oïda sumen un

35,42% del total.

Font: INE

Com a conclusió de les dades extretes de l’Encuesta sobre Discapacidades,

Deficiencias y Estado de Salud (1999), cal remarcar la vinculació entre l’edat

avançada i la discapacitat. El propi envelliment de les persones i les malalties que

comporten l’edat, són el principal detonant per que el nombre de discapacitats

augmentin amb l’edat. Per aquest motiu, cal tenir en compte alhora de projectar

noves infraestructures tant generals com específicament les del sector turístic,

aquesta tendència sociodemogràfica d’envelliment de la població.

La Base de Datos Estatal de Personas con Discapacidad (2000)31, és un altre

document el qual ofereix un informe estadístic general de les persones amb

minusvalidesa reconeguda.

31 Base de Datos Estatal de Personas con Discapacidad (2000). Instituto de Migraciones y Servicios Sociales. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.


81

Taula 10. Nombre total de persones amb minusavalidesa reconeguda a Espanya

(2000)

El tret característic d’aquesta font, es que només té en compte a aquelles

persones que tenen reconeguda oficialment la seva condició de minusvàlid,

mitjançant sol·licitud i posterior dictamen dels

Equips de Valoració i Orientació, amb

l’aplicació del barem i la qualificació del grau

de minusvalidesa.

Font: Base de Datos Estatal de Personas

con Discapacidad. 1999

Els resultats obtinguts entren en conflicte amb els anteriorment presentats sobre

l’EDDS 99, donat que totes les persones amb discapacitat no han sol·licitat el

certificat oficial que els reconegui com a tals. Segons la Base Estatal de Personas

con Discapacidad, a l’any 1999, es comptaria amb un total de 1.255.798

persones, una dada molt per sota de la real.

Una altra característica, és el fet de que la piràmide de població en aquest estudi,

dibuixa el principal nombre de persones amb discapacitat en la franja d’edat de 35

a 64 anys, contràriament al que es pot esperar i del que queda palès en el primer

estudi. Les motivacions per a aquestes divergències, segons indica Jiménez Lara

(2008), poden estar relacionades principalment, amb dos aspectes:

El primer, és que el fet de sol·licitar a l’Administració, la condició de minusvàlid

reconegut amb un grau de minusavalidesa igual o major al 33%, estigui més

requerida en les persones que es volen incorporar al mercat laboral. Aquesta

seria l’explicació que sostindria un major nombre de persones amb discapacitat

per a la franja d’edat de 35 a 64 anys.

En segon lloc, es dona la circumstància de que les persones d’edat més

avançada , d’alguna manera no relacionen el seu estat amb la discapacitat i per

tant, no són demandants d’aquest reconeixement administratiu. Aquest aspecte

estaria relacionat amb el baix nombre de persones amb discapacitat per a la

franja d’edat de més de 65 anys.


82

L’estudi per altra banda, presenta certes mancances les quals fan que les dades

resultants no siguin representatives del conjunt de les persones amb discapacitat

a l’Estat Espanyol:

1. La població objecte d’estudi es xifra en 1.255.798. Són les persones, sobre

un total de 1.415.258, que han estat reconegudes, a data 30 de setembre

de 1999, amb la condició de minusvàlid i un grau de minusvalidesa igual o

superior al 33%.

2. La informació continguda a la Base no recull informació de: Canàries, la

Diputació Foral de Guipúscoa ni la de Biscaia. Inclou dades parcials

d’Andalusia, Galícia, País Valencià, Ceuta i Melilla.

Un darrer document, el qual he considerat interessant incloure en aquest apartat,

és “La Accesibilidad en Espanya: Diagnóstico y bases para un plan integral de

supresión de barreras” 32 de l’any 2002.

Aquest document realitza un tractament global de la discapacitat, idea que he

anat perfilant al llarg de l’exposició del present treball.

Parteix del concepte d’Accessibilitat Integral, la qual defineix de la següent

manera:

“Observación de las técnicas que permiten que un producto, servicio o entorno sea

utilizable o transitable para cualquier persona con independencia del grado o tipo de

pérdida de habilidad de ésta ya sea de tipo físico, psíquico o sensorial”.

En aquesta línia, defineix el grup objecte d’estudi com a “Personas beneficiarias

de la supresión de barreras” (PBSB).

32 “La accesibilidad en España: Diagnóstico y bases para un plan integral de supresión de barreras”.2002.Instituto Universitario de Estudios Europeos (UAB). IMSERSO.


83

Gràfic 12. Persones Beneficiàries de la Supressió de Barreres a Espanya (1999)

Per l’any 1999, el col·lectiu de PBSB, segons l’estudi de l’IUEE, el compondrien al

voltant de 16 milions de persones, el que segons el darrer Padró del 1999,

significaria un 39,1% de la població espanyola. Aquest col·lectiu seria el

beneficiari de la supressió de barreres, del qual, només el 8,8% de la població

correspondria a persones discapacitades.

Les darreres xifres sostenen la teoria, aplicable de manera lineal al sector del

turisme, de que l’accessibilitat és un benefici per al global de la societat

independentment de l’estat físic, psíquic o sensorial, de cada individu.


84

2.2.1.3. La discapacitat a Catalunya

A Catalunya, les dades estadístiques sobre les persones amb discapacitat

provenen de dues fonts: L’Estadística de discapacitats i deficiències . Ampliació

de l’Enquesta de Discapacitats, Deficiències i Estat de Salut a Catalunya,

publicada per l’IDESCAT33 l’any 1999. I l’Estadística de persones amb

discapacitat 2005, realitzada pel Departament de Benestar i Família de la

Generalitat de Catalunya. Estadística de discapacitats i deficiències (1999)

Aquest treball va tenir per objecte el de quantificar la població discapacitada a

Catalunya, mesurar la intensitat, les causes i els efectes, així com conèixer els

perfils de necessitat i l’estructura de població que patia les diferents discapacitats.

L’estudi realitzat per l’INE, EDDS99, va servir de base pel present estudi, tot i que

es varen introduir conceptes més amplis, al voltant de la discapacitat, els quals

permetien un major rang d’informació estadística.

A partir de la Classificació internacional de discapacitats, deficiències i

minusvalideses (CIDDM) es va preparar una relació de discapacitats i deficiències

que reflectís la casuística d’aquests fenòmens a Espanya, mantenint al màxim la

comparabilitat amb l’enquesta anterior, així com en l’àmbit internacional.

La CIDDM estableix tres nivells de conseqüències de la malaltia:

1. La deficiència: Es tracta d’aquells símptomes, senyals o manifestacions

d’una malaltia en relació amb un òrgan o amb una funció d’aquest, sigui

quina en sigui la causa.

La definició, analitzada anteriorment, sobre la deficiència, és qualsevol pèrdua o

anomalia d’un òrgan o de la funció pròpia d’aquest òrgan.

2. La discapacitat: la conseqüència que la malaltia produeix en les capacitats

i autonomia de la persona. 33 Institut d’Estadísitca de Catalunya


85

3. La minusvalidesa: la conseqüència que la malaltia produeix a escala

social i els desavantatges que origina en la persona en relació amb les

altres persones del seu entorn.

L’estudi, alhora d’aplicar la darrera classificació, va presentar una sèrie de

problemes. El fet de realitzar l’estudi en base a les deficiències comportava

adoptar una terminologia molt mèdica, la qual no hagués estat de fàcil

comprensió pels enquestadors, ja que no tenien formació en aquesta especialitat.

I per altra banda, podia donar com a resultat un estudi molt tècnic, el qual estigués

orientat en la vessant més mèdica que no social, que era l’objectiu de l’estudi.

Altres aspectes, com delimitar quan una discapacitat era objecte d’estudi i durant

quant de temps havia de perdurar per que aquesta es consideres com a tal.

Aquests, i d’altres problemes tècnics, per a la posterior explotació de les dades de

la present enquesta, es troben recollits al document original de l’EDDS99.

Els principals resultats, l’any 1999, parlaven d’una població amb discapacitat de

571.324 persones, dels quals 339.553 es trobaven en una franja d’edat de més de

65 anys.

Taula 11. Població amb discapacitat a Catalunya a partir de 6 anys. 1999

Font: IDESCAT-EDDS/1999

Les principals dificultats que presenten les persones amb discapacitats a

Catalunya, segons l’enquesta, són en el desenvolupament de les tasques de la

llar i a l’hora de desplaçar-se fora de casa. Punt en el que coincideixen les dades

amb les anteriorment analitzades a nivell de l’Estat.


86

Els següents gràfics demostren que el grau de severitat de la població amb

discapacitat és mes acusat en la franja d’esdat de més de 65 anys, donat

l’evolució del cicle de vida. I que les persones afectades ho estan principalment,

per una discapacitat moderada o per una discapacitat total.

Taula 12. Població amb discapacitat, de 6-64 anys, segons grau de

severitat.1999 Font: IDESCAT-EDDS/1999

Taula 13. Població amb discapacitat, de més de 65 anys, segons grau de

severitat.1999

Font: IDESCAT-EDDS/1999

A l’hora d’analitzar les dades referents a deficiències, cal tenir en compte, que una

mateixa persona pot estar afectada per més d’una deficiència. Per aquest motiu,

els totals de persones amb discapacitat i els total de persones amb deficiències,

no haurien de coincidir si a l’enquesta s’han tingut en compte el total de

deficiències dels subjectes objecte d’estudi.


87

Taula 14. Població amb discapacitat segons grups de deficiència per edat i sexe a

Catalunya. 1999

Font: IDESCAT-EDDS/1999 Taula 15. Població amb discapacitat segons grups de deficiència per edat i sexe a Catalunya. 1999

Font: IDESCAT-EDDS/1999 Les principals deficiències que afecten a les persones discapacitades a

Catalunya, l’any 1999, són les osteoarticulars, independentment de la franja

d’edat consultada.

Les deficiències mentals i de l’oïda, posteriorment són les que més afecten a les

persones de 6 a 64 anys, mentre que pels majors de 65 anys son les deficiències

visuals i de l’oïda.


88

Estadística de població amb discapacitat (2005)

La present estadística de població amb discapacitat és el resultat d’un treball

d'explotació de la base de dades realitzada a partir d’informació registrada als

serveis de valoració i orientació, dependents de l'Institut Català d'Assistència i

Serveis Socials.

La valoració de la discapacitat es duu a terme a través dels Equips

multiprofessionals de Valoració i Orientació dispersos pel territori. Aquesta

valoració, s'ajusta a la regulació fixada pel Reial decret 1971/1999, de 23 de

desembre, de procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del

grau de discapacitat (BOE nº 22, de 26/1/2000). L'establiment de barems

aplicables, la determinació dels organismes competents per a la valoració i el

procediment que cal seguir, és uniforme a tot el territori nacional.

La tipologia que s'explota estadísticament en aquest document engloba els

col·lectius següents: físics –motòrics i no motòrics–, visuals, auditius, psíquics i

malalts mentals. A les taules s'inclou l'apartat "no consta", en el qual es recullen

les situacions erròniament codificades i aquelles codificacions que no es poden

incloure en cap d'aquests grans grups.

L’anterior treball analitzat, l’EDDS99 per a Catalunya, diferenciava entre

discapacitat moderada, severa i total. En el present treball la distribució es fa en

tres graus, segons es defineix a l’estudi:

Discapacitat entre el 33% i el 64%: persones amb discapacitat amb un nivell

d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si

més no, en un sistema de treball protegit.

Discapacitat d'entre el 65% i el 74%: persones que, en termes generals,

presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral.

Discapacitat igual o superior al 75%: persones molt afectades que són

susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva

integració social.


89

L’edat de la persona amb discapacitat, és una variable a tenir en compte, tal i com

ja s’ha puntualitzat anteriorment en l’anàlisi de les dades estadísitques estatals.

Es necessari abarcar tots els grups d’edat a l’hora de recolpilar dades

estadístiques, per tal de conèixer la realitat de totes les persones durant tot el

cicle de vida i d’aquesta manera assegurar les seves necessitats educatives,

socials, laborals, lúdiques, sanitàries, etc.

Gràfic 13. Nombre total de persones amb discapacitat a Catalunya (2005)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dep. Benestar i Família.

Taula 14. Nombre total de persones amb

discapacitat a Catalunya( 2005)

Segons les dades publicades pel Dep. De

Benestar i Família, a Catalunya l’any 2005 hi

havia registrades 356.530 persones amb

discapacitats, 213.298 de les quals eren majors

de 55 anys.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dep. Benestar i Família.

Edats Número de persones

De 0 a 3 anys 919 De 4 a 5 anys 1.339 De 6 a 16 anys 10.156 De 16 a 17 anys 2.431 De 18 a 19 anys 2.517 De 20 a 34 anys 34.705 De 35 a 44 anys 41.543 De 45 a 54 anys 49.622 De 55 a 64 anys 67.849 De 65 a 74 anys 68.515 De 75 anys i més 76.934 Total 356.530

Nombre total de persones amb discapacitat a Catalunya (2005)

010.00020.00030.00040.00050.00060.00070.00080.00090.000

De 0 a

3 any

s

De 4 a

5 any

s

De 6 a

16 an

ys

De 16 a

17 an

ys

De 18 a

19 an

ys

De 20 a

34 an

ys

De 35 a

44 an

ys

De 45 a

54 an

ys

De 55 a

64 an

ys

De 65 a

74 an

ys

De 75 a

nys i

més


90

El col·lectiu principal a Catalunya, de persones amb discapacitats, segons el

present estudi, és el dels discapacitats físics, incloent motòrics i no motòrics, amb

un 60,5% del total. Seguidament del col·lectiu de malalts mentals (15,6%) i

discapacitats psíquics (11,1%).

Gràfic 14. Percentatge de persones amb discapacitat per tipologia (2005)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Dep. Benestar i Família.

La darrera variable d’estudi, tracta el nombre de persones amb discapacitat,

segons el grau d’afectació. Tal i com s’ha esmentat anteriorment, les dades estan

quantificades en percentatges per a mesurar el grau de severitat de la

discapacitat, a diferència dels paràmetres34 que s’havien emprat a l’estudi realitzat

per l’IDESCAT.

El grup més nombrós el forma el col·lectiu de persones amb una discapacitat del

33% al 64%. I, a diferència de l’estudi precedent, el col·lectiu amb un 75% i més

del grau d’afectació és el menys nombrós.

Una hipòtesi que indiqués el nombre més baix d’afectats en aquesta franja

d’afectació (75% i més), podria justificar-se per una absència de la possibilitat

d’incorporació al món laboral i a les activitats d’oci adaptades a les seves

34 Grau de severitat: lleu, greu i total.

Percentatge de persones amb discapacitat per tipologia (2005)

33,5%

27,0%

8,0%

4,5%

11,1%

15,6%0,3%

Físcs motòricsFísics no motòricsVisualsAuditiusPsíquicsMalalts mentalsNo consta


91

Persones amb discapacitat segons el grau.2005

33% al 64%

65% al 74%

75% i més

33% al 64% 65% al 74% 75% i més

necessitats donat l’alt grau de severitat i per tant, la nul·la petició al Serveis

Socials, motiu que origina que no estiguin comptabilitzats.

Gràfic 15. Persones amb discapacitat segons el grau d’afectació

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Dep. Benestar i Família.

CONCLUSIONS L’anàlisi de les dades estadístiques a nivell europeu s’ha de dur a terme, tenint en

compte que cada país empra mètodes diferents per a la classificació de les

discapacitats, i que la percepció de la pròpia discapacitat, varia en els diferents

contextes. La Comissió Europea, per tal d’evitar aquestes discrepàncies entre els

països va desglossar les discapacitats entre “severes” i “moderades” amb

l’objectiu d’homogeneïtzar les dades.

L’any 2003, l’Eurostat publica les dades més recents de que es disposa en

matèria de població amb discapacitas a Europa amb motiu de l’Any Europeu de

les Persones amb Discapacitat. Les xifres parlen, d’un 15,7%, és a dir, 44,6

milions de persones, d’entre 16 i 64 anys, amb un problema de salut o

discapacitat de llarga durada a la Unió Europea dels 25 membres.

Els principals tipus de discapacitat es troben relacionats amb les extremitats

inferiors, seguits del cor, la presió arterial i els problemes circulatoris.


92

A Espanya, la nova “Encuesta sobre Discapacidad, Autonomía personal y

situaciones de Dependencia” (EDAD 07), la qual ha de servir per actualitzar les

dades de l’any 1999, xifra el nombre de persones amb discapacitat en 4.431.020,

en relació amb el total referenciat, de 3.528.221 persones, de l’any 1999.

Les principals discapacitats del total de la població enquestada es relacionen amb

el desplaçament fora de la llar i la realització de les tasques de la llar . Més de la

meitat de les persones amb discapacitats, d’entre 6 i 64 anys, té dificultats per a

realitzar les activitats de la vida diària. A la franja d’edat de més de 65 anys, el

percentatge s’eleva al 70%, el 68% de les quals pateix una discapacitat greu.

La distribució de les deficiències en el grup de 6 a 64 anys, presenta una major

importància les deficiències osteoarticulars, seguides de les mentals, de l’audició i

de la vista.

La Base de Datos Estatal de Personas con Discapacidad (2000), xifra en

1.255.798 persones, aquelles amb minusvalidesa reconeguda a data 30 de

setembre de 1999.

El document “La Accesibilidad en Espanya: Diagnóstico y bases para un plan

integral de supresión de barreras” (2002), fa un tractament global de la

discapacitat, definint el grup objecte d’estudi com a “Personas beneficiarias de la

supresión de barreras” (PBSB) el qual es xifra en 16 milions de persones l’any

1999. Aquesta xifra representaria un 39,1% de la població espanyola del qual,

només el 8,8% de la població correspondria a persones discapacitades. Aquest

enfocament global de la discapacitat es el que hauria de comprometre a les

administracions en els plans d’accessibilitat.

A Catalunya, l’Institut d’Estadística de Catalunya publica l’“Estadística de

discapacitats i deficiències” (1999), la qual parla d’una població amb discapacitat

de 571.324 persones, de les quals 339.553 es trobaven en una franja d’edat de

més de 65 anys.

Les principals dificultats que presenten les persones amb discapacitats a

Catalunya, segons l’enquesta, són en el desenvolupament de les tasques de la

llar i a l’hora de desplaçar-se fora de casa. En aquests dos aspectes s’estableix

un paral·lelisme amb les dades estadístiques estatals.


93

Les principals deficiències que afecten a les persones discapacitades són les

osteoarticulars, independentment de la franja d’edat consultada.

Les deficiències mentals i de l’oïda, posteriorment són les que més afecten a les

persones de 6 a 64 anys, mentre que pels majors de 65 anys son les deficiències

visuals i de l’oïda.

L’ “Estadística de població amb discapacitat” (2005), publicat pel Departament de

Benestar i Família, propociona les dades més actualitzades sobre el nombre de

persones amb discapacitat a Catalunya, les quals s’han registrat als serveis de

valoració i orientació, dependents de l'Institut Català d'Assistència i Serveis

Socials.

De la mateixa manera que ocorre, a la Base Estatal de Discapacidades, a nivell

estatal, amb el present estudi publicat pel Departament de Benestar i Família,

només es comptabilitza a les persones amb una minusavalidesa reconeguda. Així

es pot obervar que el total de 356.530 persones per l’any 2005 és notablement

inferior a les 571.324 persones de les registrades l’any 1999.

El col·lectiu principal a Catalunya, és el dels discapacitats físics, incloent motòrics

i no motòrics, amb un 60,5% del total. Seguidament del col·lectiu de malalts

mentals (15,6%) i discapacitats psíquics (11,1%).

El grup més nombrós el forma el col·lectiu de persones amb una discapacitat del

33% al 64%.

La inexistència d’una base de dades unificades, tant a nivell estatal com europeu,

impedeix fer una lectura transversal de l’estat de la qüestió. Caldria consensuar

els criteris que defineixen les deficiències, les discapacitats i els graus de

severitat, entre les administracions a diferent escala. D’aquesta manera, les dades

estadístiques s’acostarien més fidelment a la realitat.


94

2.2.2. Oferta de turisme accessible

El turisme és un fenomen social, cultural i econòmic, però alhora és una

experiència personal. L’oferta turística es el mitjà pel qual s’arriba a aquesta

experiència turística i es un conjunt d’elements vinculats a una zona geogràfica:

PRINCIPALS COMPONENTS DEL PRODUCTE TURÍSTIC:

ALLOTJAMENT

TRANSPORT

OCI I RECREACIÓ

AGÈNCIES DE VIATGES

COMERÇ

RECURSOS


Les instal·lacions del sector turístic són un clar exemple de manca d’accessibilitat

en el disseny. Des de l’entrada dels allotjaments amb esglaons o rampes amb

pendents inapropiades fins a les disposicions interiors del establiments. Es donen

portes estretes, passadissos excessivament llargs, sanitaris no adaptats, etc.

Les persones amb discapacitat visual es troben deficiències en l’enllumenat per

un mal us dels colors, del contrast de tons, materials i textures.

Les persones amb discapacitats auditives encara troben més barreres per tal

d’accedir al producte turístic ja que són gairebé inexistents la utilització

d’adaptadors per a afavorir el contacte visual i la comunicació de signes. De la


95

mateixa manera que els mitjans alternatius com els bucles o els sistemes

augmentatius.

El turista amb discapacitat o diversitat funcional, com qualsevol altre turista, ha de

tenir la certesa de poder accedir a un producte turístic amb un entorn i una

comunicació universal i accessible a les seves necessitats per tal de poder-se

desenvolupar de manera autònoma, còmoda i segura.

La realitat de l’oferta turística està marcada per tota una sèrie de barreres a l’hora

de planificar un viatge per part de la persona amb discapacitat i mobilitat reduïda.

Gràfic 16. Barreres en la planificació d’un viatge

.

Font: Elaboració pròpia a partir de

Alonso i Dinarès (2006)

• Internet: Web no accessible • Agències de Viatges: Entorn

inaccessible. Falta de formació del personal en el tracte amb persones d’aquest col·lectiu.

RESERVA

TRANSPORT

DESTINACIÓ

• Desplaçament al punt de partida/origen des del domicili.

• Accés a les terminals de transport: estació, port, aeroport.

• Accés a l’interior del medi de transport.

• Manca de serveis adaptats dins el medi de transport: WC, sistemes informació, emergències, etc

• Accés a l’establiment turístic / sortida

• Interior de l’establiment turístic: habitacions, zones comuns, serveis, zones d’oci, esportives, etc

• Desplaçament per l’entorn físic de la destinació

• Accés als recursos turístics (naturals, culturals, etc) i als genèrics (botigues, supermercats, farmàcies,...)

• Activitats d’oci i culturals (teatre,cinemes, museus ...)


96

2.2.2.1 El turisme accessible a Catalunya

Actualment l’oferta de turisme accessible pel conjunt de les persones amb

discapacitat és pràcticament insignificant en relació amb el conjunt de l’oferta

general. Existeixen iniciatives a escala més local principalment orientades al

col·lectiu dels discapacitats físics, i més concretament als usuaris de cadira de

rodes. No obstant, es comencen a tenir en compte, les discapacitats visuals,

auditives i mentals, en el desenvolupament de nous espais, productes i serveis.

La Generalitat, des de Turisme de Catalunya, va presentar un estudi35 sobre el

turisme accessible a Catalunya, per considerar-lo, un repte social necessari i una

oportunitat competitiva.

L’estudi identifica productes i destinacions turístiques les quals reuneixen les

condicions necessàries per ésser considerades accessibles per a les diferents

discapacitats i per les persones amb mobilitat reduïda (tercera edat,

embarassades, persones amb cotxets de nens, entre d’altres).

L’estudi “Turisme per a tothom” tenia com a objectiu, conèixer els nivells

d'accessibilitat del conjunt de l'oferta turística catalana, mitjançant un diagnòstic

de la situació.

L’anàlisi dels 6.315 equipaments, recursos i serveis turístics localitzats a territori

català, es va dur a terme a través d’enquestes realitzades via telemàtica,

directament amb els establiments. Posteriorment les dades rebudes es van

analitzar i ajustar a la normativa, per així obtenir el grau d’accessibilitat de cada

equipament i recurs turístic en funció de les dades facilitades.

Aquest procediment, sota el meu punt de vista, comporta una manca important

de rigorositat, donat el gran nombre de desviacions que poden produir en el

resultat les diferents apreciacions fetes per cadascunes de les persones

encarregades del conjunt dels equipaments.

El resultat del citat treball, destaca un recull de 8 dels 31 establiments

seleccionats, els quals es caracteritzen per una especial sensibilitat en el camp

35 Catalunya per a un turisme accesible. “Turisme per a tothom”. Turisme de Catalunya. (2007) Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. http://www.turismeperatothom.com/


97

del turisme accessible i que contemplen la majoria dels paràmetres

d’accessibilitat:

L’Ecomuseu del Delta de l’Ebre. Aquest ecomuseu demostra que és possible construir un món sense barreres. Facilitats en tots els àmbits. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/delta_ebre/ El Parc Natural del Garraf. Disposa de dos circuits adaptats per a invidents i persones amb problemes de mobilitat, informació en Braille i elements de suport per desenvolupar els sentits de l’olor, el tacte i l’oïda. www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=10 Vol de Coloms. L'única empresa a l’estat espanyol amb un globus adaptat per a persones amb cadira de rodes o mobilitat reduïda. Cistella adaptada, porta i seients. www.voldecoloms.cat Mapa 5. Les millors pràctiques de turisme accessible a Catalunya.

Font: Turisme de Catalunya (2007) Escola de Vela L’Escala. Disposa de velers "Access" dissenyats a Austràlia, i personal preparat per a l’atenció de persones amb discapacitat. www.nauticescala.com

http://www.voldecoloms.cat/


98

Estació d’esquí de La Molina. Estació pionera que des de fa anys ha apostat per obrir les seves instal·lacions i serveis a les persones amb discapacitat. www.lamolina.com Ruta Centre Històric de Vic. Audioguies preparades per a persones amb deficiència visual i ruta alternativa per facilitar la visita a les de mobilitat reduïda. www.victurisme.cat Monestir de Poblet. Representa un dels exemples més emblemàtic de tot l’estat de com la conservació del Patrimoni no té que estar renyida amb l’accessibilitat. http://www.poblet.cat Abadia de Montserrat. El millor exemple d’accessibilitat al transport ferroviari del país: l’ascens es pot realitzar a través del tren cremallera, i el recorregut per l’abadia en un tren turístic adaptat. www.montserratvisita.com Aquesta es l’oferta de turisme accessible la qual ha estat reconeguda pel

Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya, i la qual s’inclou en un

manual per tal de servir com a clars exemples a seguir.

No obstant, i en la meva clara predisposició d’anar a prendre exemple d’aquells

que tenen l’experiència com a tret diferenciador, he cregut convenient dedicar un

apartat del present treball, al tractament del turisme accessible a França.

A través de la marca Tourisme & Handicaps, el país gal, distingeix a tots aquells

establiments de l’oferta turística que ho sol·liciten, amb l’objectiu de garantir la

seva qualitat, tant des de l’accessibilitat física i/o sensorial, com la correcta

atenció al client.


99

2.2.2.2. Tourisme et Handicaps: qualitat en l’oferta de turisme accessible La marca Tourisme & Handicaps, es crea a França l’any 2001 i es caracteritza

pel seu abast nacional.

L’objectiu de la marca es el de desenvolupar una eina de gestió de la informació

fiable, homogènia i objectiva sobre l’oferta turística

adaptada a les persones amb discapacitats.

La principal particularitat i el fet que la diferencia

d’altres iniciatives, es que pren en compte els

quatre tipus de discapacitats: motora, auditiva,

visual i mental.

La marca Tourisme & Handicaps comparteix doble finalitat:

Pels turistes discapacitats, és una garantia d’una acollida i uns serveis adaptats

a les seves necessitats. La marca es va crear com a resposta a una demanda la

qual exigia poder organitzar i passar les seves vacances i el seu temps lliure en

total llibertat i amb plenes garanties.

Pels professionals del turisme, és una distinció, ja que dona valor i reconeix els

esforços engegats des del sector en matèria d’accessibilitat i d’acollida del

public amb discapacitats.

Quines estructures poden ser objecte de la marca T&H?

• Establiments d’allotjament: hotels, apartaments, cases de turisme rural,

albergs, campings, pensions...

• Establiments de restauració: restaurants, bars, cafeteries, brasseries,

geladeries...

• Recursos turístics: museus, monuments, sales d’exposició, castells,

jardins...

• Recursos d’oci: parcs temàtics, equipaments esportius i recreatius, sales

d’espectacles, piscines, balnearis....

• Recursos naturals: platges, itineraris per parcs naturals, estacions

d’esqui.

• Oficines de turisme i altres entitats públiques.


100

L’any 2007, la comissió nacional havia atribuit la marcaTourisme & Handicaps a

2385 equipaments.

L’oferta es reparteix entre els següents tipus:

Gràfic 17. Tipologia d’establiments acreditats amb la marca T&H. (2007)

11,9%

9,4%

4,4%

4,0%

4,0%

3,0%1,5%

2,5%1,0%

8,1%

50,4%

AllotjamentMuseu-artesanatRestauracióOficina de Turisme i Sindicat d'IniciativaCampingActivitats esportives o a la naturaGranja pedagògica/Parc zoològic i ornitològicParc/Jardí/BoscCastell/Esglèsia/MonumentGastronomia localAltres (centres de congressos, sales de cinema i espectacles, mediateca, tren turístic, etc)

Font : Elaboració pròpia a partir de les dades “Tourisme et Handicaps”(2007) En funció del tipus de discapacitat, l’accessibilitat de l’oferta varia. Així, trobem que un

79% està certificada per atendre la discapacitat mental, un 65% per la tipologia física,

un 43% auditiva i un 25% visual.

Un total de 285 establiments turístics han rebut la certificació de la marca per acollir les

4 discapacitats, xifres que representen el 12% del total.

El funcionament de l’estructura la qual facilita un projecte a nivell nacional com

el de T&H es molt restrictiva i exigent per tal de crear una veritable força de

marca. Cal recordar que la participació es voluntària i que es cada establiment

el que sol·licita la distinció.


101

El procès per a ésser reconegut com a establiment adherit a la marca és el

següent:

1. El Comité Départamental de Turisme de cada departament, diposa d’una

secció encarregada a tal efecte i es l’órgan que rep i tramita totes les sol·licituts.

2. Un equip valida l’accessibilitat de cada establiment en funció d’uns criteris

clarament definits i estipulats, corresponents a cada una de les 4 discapacitats.

3. Si la petició es acceptada, un grup d’evaluadors qualificats, realitzen el

diagnòstic de l’establiment en base a uns referents nacionals.

Els criteris d’accessibilitats, hi ha que són obligatoris i altres recomenats per a

una possible millora.

4. La conclussió dels evaluadors es trasmet a la Comissió Regional d’Evaluació

composada per 7 representants vinculats amb el món de la discapacitat i 7

representats del món del turisme. Aquesta instància regional examina l’idoneitat

tenint en compte la reglamentació i la predisposició per acollir públic

discapacitat del propietari de l’establiment.

Aquestes comissions regionals es reuneixen cada 2 mesos i decideixen quins

expedients transmetre a la darrera evaluació de la Comissió Nacional

d’Evaluació.

5. La Comissió Nacional d’Evaluació de T&H, és la instància que reconeix la

distinció per una, dues, tres o quatre de les discapacitats de l’establiment.

L’otorgament de la marca és per un període de 5 anys, renovable un cop passat

el control de manteniment dels criteris d’acollida i accessibilitat.

6. Finalment, l’associació de Tourisme &Handicaps envia la carta d’adhesió a la

marca i es en aquest moment en que finalitza el procès.


102

L’accessibilitat aplicada als museus:

L’acollida del públic discapacitat als museus, s’ha tingut en compte a França,

des de la llei d’orientació en favor de les persones discapacitades de l’any 75. A

la pràctica però, la difícil tasca d’adaptació de la gran part dels monuments

històrics classificats, estatus de la majoria dels museus nacionals, ha complicat

les tasques d’accessibilitat.

El sentit d’acollida als museus, no s’ha restringit al públic amb discapacitats

físiques únicament, sinó que s’ha ampliat al conjunt de les discapacitats visual,

mental i auditiva, a banda de les persones amb movilitat reduida.

El fet de comptar amb aquest públic i amb les seves especifitats, ha fet

repensar i restablir el conjunt de les exposicions dels museus, per tal d’adaptar-

les als nous requeriments.

L’adaptació museogràfica de les col·leccions, la formació específica tant del

personal d’acollida com dels guies i monitors, té per objecte transformar els

museus en indrets preparats per rebre tot tipus de públic. A més ha de garantir

la plena satisfacció dels seus usuaris i de contribuir al gaudi per la cultura.

Una vegada vist el tractament que es fa de l’accessibilitat als museus, i per tal

d’introduir el cas pràctic d’estudi sobre el Museu de Tautavel, he cregut

convenient enmarcar-lo en el context de gestió cultural que li correspon, que és

el Reseau Culturel/Terre Catalane.

RÉSEAU CULTUREL/ TERRE CATALANE http://www.reseauculturel.fr/ El Réseau Culturel federa les entitats culturals, científiques o naturals, d’identitat

catalana a la regió francesa de Pyrénées Orientales, des de la prehistòria fins al

s.XXI.

http://www.reseauculturel.fr/


103

En línia amb un pla nacional de turisme durable, té per objectiu desenvolupar un

turisme de qualitat i treballar per vincular el món de la cultura i el del turisme.

Això significa que es duen a terme accions relacionades amb el segell nacional

“Qualité Tourisme”, la formació dels actors locals, la comunicació, i també

l’adaptació de l’oferta als diferents públics.

Réseau Culturel/Terre Catalane, realitza accions per tal d’acostar el patrimoni al

conjunt de la població sense diferenciació per qüestions de llengua (estrangers),

d’edat (nens i joves), discapacitat (física, mental, auditiva o visual) o condició

especial (gent gran, embarassades, etc).

Les característiques estructurals de molts dels monuments fan que siguin

inaccessibles amb cadira de rodes, en aquests casos els esforços es

concentren en les adaptacions per a la resta de discapacitats.

Aquest es el principal motiu pel qual tant sols un 2,5% dels monuments històrics

a França estiguin classificacts amb la distinció de Tourisme et Handicaps, tal i

com es pot veure a la Taula 17 de la pàgina 100, sobre la tipologia

d’establiments acreditats per T&H. La llista de monuments accessibles acull 14 establiments alguns dels quals ja

han estat reconeguts per T&H, com són el cas del Museu d’Art Modern de

Ceret, i el Museu d’Art Romànic de St André i la resta els quals estan en curs de

classificació.

Per a l’anàlisi d’accessibilitat he triat el Museu de Tautavel- Centre Europeu de

Prehistòria, per la seva idoneitat a l’hora de mostrar un exemple d’adaptació per

a les 4 discapacitats.


104

2.2.3. Cas d’estudi: l’accessibilitat per a les 4 discapacitats del Museu de Tautavel- Centre Europeu de Prehistòria (França) MUSEU DE TAUTAVEL - Centre Europeu de Prehistòria 66720 Tautavel Tél. : 04.68.29.07.76. Fax : 04.68.29.40.09. E-mail : [email protected] www.tautavel.com

El Museu de Prehistòria de Tautavel presenta 1500 m² d’exposició, i conviden al

visitant a descobrir l’Home de Tautavel, els estris que utilitzava per a la caça, el

seu entorn i els animals que caçaven, al llarg d’una trentena de sales.

A banda, al llarg de l’any, es proposen estades a la regió per a descobrir el

Museu en més d’una sessió i de manera més específica en funció dels

interessos de cada grup. Es realitzen tallers d’animació per tal de transmetre els

coneixements de com tallaven la pedra o encenien el foc.

L’anàlisi d’accessibilitat del Museu estarà dividit en tres apartats:

1. Accions de mediació cultural

2. Accions de condicionament físic i sensorial

3. Comunicació

http://www.tautavel.com/


105

1. Accions de mediació cultural El Museu se serveix d’un ventall d’estris per tal d’acostar el patrimoni i la

cultura, al públic amb discapacitat física, mental, visual i auditiva, i a la resta de

públic amb necessitats especials (nens, gent gran, embarassades, etc).

• Realització de fitxes pedagògiques i de visites adaptades als nens.

A través de jocs de pistes, de contes, d’experiments, els nens, i també alguns

grups de discapacitats mentals, descobreixen com es feia foc a la Prehistòria, la

topografia de la zona, o l’excavació de la cova.

Aquesta és una manera d’implicar, a aquest grup de públic, en la col·lecció del

Museu, des d’una perspectiva lúdica però alhora educativa.

Font: Réseau Culturel/Terre Catalane


106

• Realització de tallers

Es realitzen tallers per a descobrir les tècniques emprades a l’antiguitat per a fer

la terrissa, per encendre el foc i tirar a propulsió, d’entre altres.

Font: Réseau Culturel/Terre Catalane Font: Réseau Culturel/Terre Catalane

• Introducció de motlles i maquetes tàctils

Una manera de transmetre el coneixement es a través del tacte. Aquesta

característica es extensible a tots els individus sense distinció. A banda, el

col·lectiu de persones deficients visuals, mitjançant el tacte poden fer-se una

idea mental de l’objecte del qual es tracta.

Fig 1. Motlle tàctil d’una mandíbula de cavall. 450.000 anys d’antiguitat.

Font: Mònica Molina. Museu de Tautavel (2007)


107

Fig 2. Fig 3. Fig 4.

Font: Mònica Molina. Museu de Tautavel (2007) Fig. Motlle tàctil d’una pedra per tallar Fig. Home de Tautavel. 450.000 anys. I mitja mandívula. Fig. Crani de dona jove, enterrada a l’Abri Pataud. 22.000 anys. • Realització d’una guia de visita per al públic deficient visual en caracters

grans i en braille.

Figs 5 i 6 . Guia de visita en braille



108

• Realització de maletes pedagògiques La maleta pedagògica és un estri el qual permet tractar un tema concret del

museu, i està indicada, tant pel públic escolar com pel col·lectiu de persones

amb discapacitats. És un recurs orientat als grups de visitants i no es troben a

l’abast del visitant individual.

El Museu de Tautavel compta amb una maleta relacionada amb les pells i l’altre

amb les pedres que s’usaven a la prehistòria.

A través de reproduccions tàctils, el públic es fa una idea de quines eren les

pells que s’utilitzaven per a la vestimenta, pel calçat, per la construcció i

aprenen a diferenciar-les.

La maleta pedagògica vinculada a les pedres, en la mateixa línia que l’anterior,

mostra al visitant les diferències i els usos de les pedres en època prehistòrica.

La Fig. correspon a la maleta pedagògica del Claustre i la Catedral d’Elne i

serveix per fer-se una idea del que seria el mateix recurs pel Museu de

Tautavel, recurs del qual no disposo d’imatges, per trobar-se en restauració.

Fig 7. Maleta pedagògica de la Catedral i el Claustre d’Elne.



109

• Audioguies

Servei d’audioguies en 6 idiomes, les quals permeten apropar l’exposició del

Museu d’una manera independent, al ritme de cada visitant. Les persones amb

discapacitat auditiva tenen la possibilitat d’acoblar els seus audiòfons.

Fig 8. Detall audioguia Fig 9. Dipòsit d’audioguies a l’entrada

Font: Réseau Culturel/Terre Catalane Font: Mònica Molina. Museu de Tautavel (2007)

2. Accions de condicionament físic i sensorial Tal i com en el darrer punt s’ha indicat, hi ha un gran nombre de recursos per tal

d’acostar l’ exposició del Museu a tots els públics. No cal oblidar, però, que per

que això es pugui donar, el públic ha de poder-hi accedir i moure’s per les sales

amb comoditat i seguretat.

Aquest apartat tracta les solucions de condicionament físic i sensorial de que

s’ha servit el Museu de Tautavel per fer les seves instal·lacions accessibles a

tota la societat.

L’anàlisi d’accessibilitat física diferencia entre la circulació horitzontal i la vertical.

L’horitzontal fa relació a tots aquells aspectes vinculats a:

- Superfícies: terra, pendent, ressalt, amplada de portes, llargada de

passadissos, obstacles...

- Claredat: zona de circulació mínim 100 lux, contrallums, ombres,

reflexes...

- Acústica: insonorització, soroll ambiental, ressonància...

- Repòs: àrees de repòs.


110

La vertical tracta:

- Ascensors: mides, zona d’espera, botons en relleu i braille,

elements auxiliars com barres laterals, senyals lluminoses i

acústiques...

- Escales: petjada i contrapetjada, baranes a les dues bandes, zona

de descans.

- Claredat: zona de circulació en escales mínim 200 lux.

- Acústica: insonorització, soroll ambiental, ressonància...

-

Excepte en el cas de l’acústica, la resta són aspectes normatius d’obligat

compliment i per tant em remeto a la reglamentació francesa on es fa referència

a la Llei 75.534 del 30 de juny de 1975 i a les posteriors Lleis, Decrets i

Circulars. (Veure Annex 5)

Per tal d’il·lustrar la darrera explicació, presento algunes iniciatives que ha dut a

terme el Museu, en el camp de l’accessibilitat física.

• Plaça d’aparcament reservada per a

discapacitats i rampa d’entrada.

La plaça es troba senyalitzada tant al paviment com amb una placa indicativa.

L’espai a banda i banda, permet fer la

transferència de l’usuari al cotxe, en

condicions de seguretat i comoditat. La

Fig 10. Plaça d’aparcament reservada per a

discapacitats.

La rampa d’entrada cobreix tot el camí des de

la plaça d’aparcament fins a l’entrada del

recinte.



111

• Panell informatiu a l’exterior del Museu. Fig 11

Aquest panell permet disposar d’una informació

completa del Museu (horaris, visites, serveis)

sense la necessitat de desplaçar-se al taulell

d’atenció al visitant del museu.

Font: Réseau Culturel Terre Catalane

• Senyalització d’accessos .Fig.12 L’ascensor està senyalitzat amb inscripcions

en caràcters grans i en color ressaltat del

fons.

De la mateixa manera, s’indica l’existència

d’escales amb un pictograma.


En el camp de l’accessibilitat sensorial, el Museu ha seguit dues premisses:

1. Informació visual i auditiva: mitjançant panells de grans dimensions

s’exposa la informació,amb la utilització de diferents colors, de manera

molt visual. També existeixen pantalles on es projecten audiovisuals,així

com reproduccions en audio que ajuden a ambientar diferents espais del

Museu.

2. Pictogrames i senyalització en un format i una mida unificada al llarg de

tota l’exposició. D’aquesta manera es pretén que la senyalització

esdevingui una cadena d’informació útil pel visitant.


112

Fig 13. Panell explicatiu de l’evolució de l’Home Fig. 14Senyalització

Fig 15. Senyalització de seguretat Fig 16. Pictograma de recurs tàctil. Font Figs.13-16: Mònica Molina. Museu de Tautavel (2007) 3. Comunicació La comunicació és el tercer pilar de l’oferta turística accessible. Es necessari

que el públic objectiu del museu conegui l’existència de l’oferta adaptada, en

cas contrari no li serà possible mai gaudir-ne.

El Museu de Tautavel realitza diferents accions de comunicació, per tal de

donar a conèixer la seva exposició.

- El Pass inter-sites: Le patrimoine en terre catalane.

Aquesta guia editada pel Réseau Culturel edita 500.000 exemplars i cadascun

dels recursos turístics especifica l’adaptació per la discapacitat: motora, visual,

auditiva i mental.


113


- Un tríptic editat l’any 2006-2007, presenta l’oferta cultural

adaptada per a cada discapacitat, els serveis específics per

a la visita. Es va realitzar una edició de 10000 exemplars.

L’anterior cas d’estudi, permet fer-se una idea de les possibilitats reals que

existeixen al voltant de la introducció de l’accessibilitat als museus.

El tercer apartat del treball, es la fusió dels dos anteriors, el de l’enoturisme i el

del turisme accessible, en una proposta de Projecte d’enoturisme accessible al

Penedès.


114

3. PROPOSTA D’UN PROJECTE D’ENOTURISME ACCESSIBLE AL PENEDÈS

3.1 Definició El projecte d’enoturisme accessible s’identifica amb la proposta de la Ruta del

Vi al territori del Penedès.

L’accessibilitat, tal i com s’ha estudiat anteriorment en el present treball, s’ha

d’assegurar al llarg de tota la cadena turística per tal de garantir la plena

satisfacció de tots els usuaris.

Així, prenent com a base l’anàlisi realitzat al voltant de les Rutes del Vi de

Borgonya i Alsàcia, el treball consisteix en perfilar un possible itinerari per a la

configuració de la Ruta del Vi del Penedès.

Posteriorment, definir els agents turístics implicats (allotjament, restauració,

museus, caves i cellers, serveis complementaris, etc) i indicar el nivell

d’accessibilitat dels mateixos.

El darrer pas, i el més significatiu, és la proposta específica per a introduir

l’accessibilitat completa ( discapacitat física, mental, auditiva i visual) al Museu

de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès.

3.2 Descripció de la Ruta A la primera part del present treball he tractat l’enoturisme com a producte

turístic consolidat en altres països, però tot just, força emergent a Catalunya i

alhora a Espanya.

Per tal de perfilar una ruta d’enoturisme al Penedès, cal reprendre el concepte

d’enoturisme.

El terme defineix l’enoturisme com:

Una sèrie de recursos tangibles i intangibles a partir dels quals

es constitueix el propi producte enològic. A partir d’aquesta definició realitzaré la proposta de Ruta del Vi.


115

Primerament, una breu descripció del territori per tal de permetre una ubicació

física del producte turístic.

Posteriorment una identificació de les activitats vinculades als diferents

recursos vitivinícoles, tangibles i intangibles, que em permetran dibuixar l’oferta

disponible d’enoturisme al territori i configurar-la al llarg de la Ruta del Vi.

Mapa 6. Mapa turístic del Penedès

Font: Turismedia

El territori del Penedès i més concretament el de l’Alt Penedès, es troba dividit

per tres grans infraestructures: l’autopista AP7-E1, la carretera nacional N-340 i

la línia de ferrocarril de RENFE.

Aquesta secció del territori configura el desenvolupament del turisme, de la

mateixa manera que s’ha estudiat anteriorment en el cas francès d’Alsàcia. Es


116

crea un flux de circulació natural nord-sud amb els recursos turístics als laterals

els usuaris dels quals conflueixen a les grans vies.

La Ruta del Vi ha d’aglutinar els recursos d’enoturisme que es troben a les

dues bandes de les grans vies de circulació del territori i presentar-les sota un

mateix producte turístic.

Els agents implicats en el projecte El següent diagrama de fluxes mostra la interconnexió que ha d’haver-hi entre

els diferents agents implicats en el projecte. Aquest és un punt a remarcar, la

importància d’un treball conjunt i equitatiu entre tots els agents, per tal

d’assegurar un flux constant i dinàmic.

Gràfic 18. Diagrama de fluxes dels agents implicats al projecte d’enoturisme


El producte d’enoturisme no resideix únicament a les caves i cellers, sinó que

s’ha de poder consumir des de les més variades opcions.

La relació entre tots els agents i la complementarietat dels seus productes és el

que configurarà el veritable projecte de la ruta d’enoturisme i el farà perdurar en

el temps, com a un producte consolidat, de la mateixa manera que ha passat

en altres regions i països.


117

Les institucions públiques han començat a treballar en aquest aspecte, i un

primer pas ha estat, de la mà del Consorci de Promoció Turística de l’Alt

Penedès, crear la marca “Enoturisme Penedès”.

L’entitat ha desglossat el públic potencial d’enoturisme i ha dissenyat productes

específics per a cadascun d’ells. Aquests són els següents:

PAISATGE DEL VI I DEL CAVA Aquesta ruta passarà pels paisatges vitivinícoles més espectaculars del Penedès. PRIMAVERA VITIVINÍCOLA AL PENEDÈS Aquesta ruta combinarà els paisatges del vi i del cava amb els dels ametllers en flor. Es tractarà d’un itinerari estacional, però de gran atractiu per a l'enoturista. UN DIUMENGE VITIVINÍCOLA AL PENEDÈS Creada per a l'enoturista que vol fer enoturisme al Penedès un diumenge o un dia festiu, aquesta ruta recull els cellers i caves es poden visitar, les activitats enoturístiques es poden dur a terme o els comerços i restaurants estan oberts durant aquests dies. WINE AND CAVA ROUTE Aquesta ruta esta pensada per l’enoturista estranger, per tal que pugui ser atès en anglès en els diferents establiments o serveis que configuraran aquesta ruta. HISTORIA I CELLERS HISTÒRICS DEL PENEDÈS Una temàtica creada per a les persones interessades en la història del Penedès i en com ha influït la cultura vitivinícola des dels temps més ancestrals fins a avui en el desenvolupament territorial, econòmic, cultural i social de la comarca. VI CAVA I MODERNISME Aquesta temàtica combinarà l’interès pel món del vi i del cava amb l'art, l’arquitectura i les tradicions del començament del segle XX. Integrarà l’amplia oferta del Modernisme del Penedès amb el vi i el cava. REUNEIX-TE AL PENEDÈS Aquesta temàtica reuneix totes les empreses adherides que puguin oferir espais específics per portar a terme reunions d’empreses en un entorn vitivinícola al Penedès. VINS CAVES I SABORS SINGULARS Una proposta temàtica per als amants de l'enogastronomia. APASSIONATS DEL VI I DEL CAVA Aquesta ruta agruparà aquells cellers que ofereixen una visita realment d’expert, bé perquè la portarà a terme el propietari o l’enòleg directament o bé perquè el contingut de la visita realment tindrà un caràcter molt tècnic. INTRODUEIX-TE EN EL MON DEL VI I DEL CAVA Una temàtica per a no coneixedors del món del vi o del cava que volen introduir-se en el tema a través d’un itinerari relativament curt, de caràcter principalment ludicoeducatiu. GRANS VINS I CAVES DEL PENEDÈS Es tracta de destacar i donar a conèixer l'oferta dels millors vins i caves del Penedès mitjançant visites enoturístiques al mateix lloc d'origen del vi i cava. Font: Enoturisme Penedès


118

Un darrer producte, ha estat el d’Enoturisme accessible, el qual seguint el

mateix esquema dels productes anteriors, aporta dades en relació a: Caves i

cellers, restaurants, allotjament i empreses de serveis turístics.

En quant a aquest producte cal remarcar dos aspectes:

El fet de que el Consorci de l’Alt Penedès, reconeix el públic potencial de les

persones amb discapacitats en la mateixa mesura que els anteriorment

descrits. I tot i que la presència d’empreses enoturístiques accessibles és

testimonial, cal a dir, que aquest és un petit gran pas per a la normalització

d’una realitat.

La perfecció de la proposta, hagués partit de dues premisses,segons el meu

punt de vista:

• No crear un fulletó exclusiu d’enoturisme accessible sinó realitzar un

fulletó inclusiu d’enoturisme, en el que es presentes l’oferta general i se

senyalés aquelles accessibles.

• Fugir del concepte accessibilitat igual a productes únicament per a

persones amb discapacitat física, és a dir, usuaris de cadires de rodes.

És una idea obsoleta que cal superar, per tal de crear una oferta

veritablement accessible a tothom.

Recuperant l’idea del diagrama de fluxes, em proposo seguir estudiant els

agents implicats.

• EQUIPAMENTS CULTURALS Aquest concepte engloba tant aquells equipaments els quals estan vinculats

directament amb l’enoturisme com aquells que els complementen. Aquests

darrers són de gran valor al Penedès i donen un valor afegit al producte final.

A grans trets serien:

◊ Les rutes modernistes de Vilafranca del Penedès, Gelida, i de Sant

Sadurní d’Anoia.

◊ Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola i Parc del Foix.

◊ Monuments i espais: Castell de Gelida, Conjunt arqueològic d’Olèrdola,

Castell de Subirats.


119

Altres equipaments o recursos directament relacionats amb l’enoturisme:

o Els museus temàtics ( taps de suro, plaques, llevataps,

etiquetes...) que es troben al llarg del territori. El VINSEUM com a

museu més emblemàtic ja que recull una exposició global al

voltant de la vinya i el vi.

o Descoberta de l’arquitectura dels cellers modernistes: Albet i

Noya, Antoni Mascaró, Codorniu i Freixenet.

o Festes i tradicions vinculades a la viticultura: Des de la tradicional

Festa de la Verema, i les Fires del vi, fins a l’innovador Vijazz de

Vilafranca del Penedès, on es pot degustar per igual, el vi de la

DO i la música Jazz.

La resta de recursos enoturístics al territori, els quals conformarien el producte

de la Ruta d’enoturisme al Penedès, estarien classificats de la següent manera:

• RESTAURACIÓ: Degustació de vi, tast de vi comentat per un enòleg, maridatge de vins amb

altres aliments com el formatge. o Els diferents restaurants de la comarca, els quals dediquen una

especial atenció a la seva carta de vins. I que alhora aporten un

valor afegit a la seva oferta gastronòmica amb maridatges amb

els vins de la terra.

o L’Acadèmia de Tastavins, acosta el mon del vi a tots els

interessats a través de la iniciació al tast de vins, amb cursos

específics per a joves de 18 a 25 anys.

• ALLOTJAMENT: Passar uns dies envoltat del paisatge de la vinya i gaudir-ne amb una oferta

molt diversificada.

o Cases de turisme rural ubicades a les mateixes explotacions

vitivinícoles, on els propietaris faciliten l’apropament del visitant a

la seva realitat.

o Hotels de totes les categories, per a tot tipus de clients.

o Can Bonastre Wine Resort 5*: és una opció a destacar per la

seva originalitat. Es tracta d’un producte importat de França,

encara es força desconegut al nostre país, el qual basa la


120

gastronomia, ambientació i la decoració a partir del vi. Ofereix un

gran assortiment de tractaments de bellesa i salut a partir del

most. A Catalunya, únicament s’ofereix a l’Hotel Golf Peralada&

Wine Spa.

• VITICULTORS: Els oficis i les tècniques de la vinya i del vi.

o Les diferents caves i cellers les quals obren les seves

instal·lacions al públic en general, amb l’objectiu de donar a

conèixer el procés d’elaboració del vi.

o El VINSEUM organitza sortides a la vinya per observar la seva

evolució en funció de cada estació.

• COMERÇ: Fa referència a totes aquelles empreses que treballen al voltant del

producte del vi en si mateix o del seu procés d’elaboració:

o Enoteques: botigues especialitzades en la venda de vi al detall on

assessoren al client en la compra del seu producte, i on també es

poden realitzar tast de vins.

o Agències receptives especilitzades en enoturisme. Algunes com

Ociovital, organitzen activitats entorn a la gastronomia i el vi. I

altres com VIPP, es dediquen a l’enoturisme vinculat a

convencions i incentius.

o Oci temàtic: Activitats com passejades i excursions per les zones

vitivinícoles a peu o en bicicleta, sobrevolar els vinyers en globus

o en avioneta, etc. Principalment a la comarca desenvolupen

activitats en aquesta línia: Can Rossell Natura, El Molí Tours,

Quatre Passes, Vinomadas i Volarum Penedès.

o Guies turístics i empreses de transport.

• POBLACIÓ LOCAL: Aquest és un element imprescindible, el qual s’ha de tenir molt present

alhora d’engegar un producte turístic el qual s’hagi d’aplicar a tot un territori.

La població local ha de ser partícip del projecte, per que en realitat serà en

la seva persona que estarà el bon funcionament dels allotjaments, els

restaurants, el comerç, etc. Aquest agent, sovint oblidat, és el que ha de fer


121

de principal difusor del projecte, a través del seu coneixement i de la seva

apropiació.

De vegades, la població local no es conscient de fins a quin punt es pot

valorar tot allò que l’envolta. D’altres, si que existeix una consciència del

que es té, però no s’arriba a valorar el suficient i encara menys s’arriba a

pensar que pot ésser motiu d’interès general. Per aquest motiu, cal que

sigui la pròpia població local que prengui consciència d’allò que té i del seu

valor, per poder-lo arribar a valorar. En aquest moment, en que aquesta

valoració està interioritzada, es que la població local pot “vendre” el seu

producte.

Aquest és el cas de l’enoturisme al Penedès. En aquests moments la

població local està començant a apostar, de manera important, per aquesta

especialització.

Per tal de poder oferir un veritable producte d’enoturisme accessible, el

conjunt d’agents implicats en el projecte, haurien de ser accessibles a

tothom.

Desafortunadament això no és així, i des del Consorci de Promoció

Turísitca del Penedès, només s’assenyalen vuit empreses accessibles per a

persones amb discapacitat física.

Cal destacar doncs, la gran tasca que resta encara per fer al territori en vies

de poder oferir un producte enoturístic accessible.

El proper apartat del present treball el dedicaré a desenvolupar una

proposta d’accessibilitat pel VINSEUM. El fet de triar el Museu d’entre tots

els equipaments culturals o de la resta d’agents implicats, no ha estat una

decisió aleatòria. La pròpia condició del Museu, d’ésser un ens transmissor

d’una cultura comú per a tot el territori, que és la cultura del vi, i alhora tant

local, com és la que es refereix al territori del Penedès.

Aquest mateix anàlisi es podria aplicar a la ubicació de les diferents rutes

del vi, amb uns trets comuns sobre els agents implicats però amb les

especificitats de cada zona de Catalunya.


122

3.4 El valor dels museus com a transmissors de coneixements

Primerament, i abans d’encetar la part pràctica d’aquest darrer apartat del

treball, faré una petita reflexió sobre la institució dels museus i la variació de la

seva concepció fins als nostres dies.

A partir d’aquest fil argumental, i de manera lineal, exposaré la meva proposta

d’accessibilitat pel VINSEUM, a la darrera part del treball.

Què entenem per a museu?

L’obra de Montserrat Iniesta (1994), “Els gabinets del món. Antropologia,

museus i museologies”, exposa de manera magistral la interrelació establerta

entre els museus i l’antropologia. Aquesta és la visió que s’ajusta més a la

meva voluntat en el present projecte: l’idea del museu com a fenomen cultural

aglutinador per al conjunt de la societat sense cap tipus d’excepció ni

discriminació. Fruit de l’atzar ha estat que, l’autora del mateix llibre i la directora

del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya ( VINSEUM), siguin la mateixa

persona.

Iniesta (1994), pren el museu com a objecte d’estudi i reflexiona al voltant de

les seves funcions, llenguatges i formes.

Però per comprendre l’evolució del museu com a entitat, cal comprendre el

concepte de patrimoni.

El patrimoni “vehicula un discurs ideològic relatiu al col·lectiu social,

mitjançant la selecció i marcatge “d’objectes”, que són preservats del pas del

temps, ordenats i mostrats, en nom del bé comú i a causa de la capacitat

d’evocació de la col·lectivitat”. (Iniesta, 1994)

El patrimoni del VINSEUM gira al voltant de la viticultura i de la gent del territori,

amb la que ha estat vinculada al llarg del temps fins als nostres dies.

La col·lecció la conformen un conjunt d’eines i màquines vinícoles, fotografies

històriques, un relat audiovisual sobre l’elaboració del vi, i documents gràfics,

d’entre altres, els quals vehiculen un discurs al voltant de la cultura del vi prou


123

coneguda pels seus protagonistes. Però aquesta evocació de la col·lectivitat,

de la que es parlava en la definició de patrimoni, no sempre ha estat així, ja que

el propi concepte de museu ha patit una llarga evolució des dels seus orígens.

L’origen històric del museu el podem trobar al Museion d’Alexandria, el qual

estava consagrat a l’estudi i a la veneració de les muses, i l’autoritat del qual

requeia en un sacerdot nomenat pel rei.

En època grega, encara no es dona una associació entre les peces artístiques i

el museion. No serà fins a l’època romana, a partir del 189 a.C, que el General

Fluvi, construí un temple per a dipositar un dels tresors de les seves

campanyes, i fou que s’estengué amb aquesta idea.(Rowell, citat a Ripley,

1970).

L’Edat mitjana va significar la concentració de les col·leccions a les esglésies i

als tresors dels prínceps.

A partir de la segona meitat del s.XIV, el Renaixement reconeix per primera

vegada el llegat de la cultura greco-romana i s’inicia un interès per l’estudi de

tots els vestigis provinents d’aquesta època.

Les col·leccions canviaran d’ubicació i a diferència que en l’Edat mitjana, ja no

es localitzaran en espais públics i sagrats, sinó que restaran a mans de famílies

nobles, monarques i papes per a gaudi personal.

Del s.XVI al XVIII, es fan populars els gabinets de curiositats, o gabinets del

món, tal i com els designa Iniesta i alhora Hooper-Greehill36.

La Revolució Francesa marca un abans i un després a la història de la

museologia. L’entitat del museu es transforma i esdevé una institució creadora

de consens i al servei del nou poder polític.

El museu modern, tal i com indica l’autora, “separa els productors de

coneixement dels consumidors de coneixement: aquells qui treballen en els

36 The “cabinet of the world” was a form of language, with a complex relationship to the other languages of the world. The encyclopaedic project that Focault identifies in the last few years of the sixteenth century tried to spatialise material knowledge according to cosmological structures, to reconstitute the order of the universe by the way in which words and texts were linked together and arranged in space (Hooper-Greehill, 1992:90)


124

espais amagats de la nova institució tot produint catàlegs, inventaris i

exposicions, dels qui contemplen passivament aquests productes en els espais

públics, ordenats i controlats del museu”.

Al llarg del s.XIX, s’instaura el darrer model de museu per tot Europa i

s’inauguren la National Gallery de Londres (1824) i l’Ermitage de St Petesburg

(1840), d’entre altres.

Una nova etapa en la història dels museus s’obre l’últim terç del s.XIX de la mà

de la revolució industrial, el colonialisme i la Primera Guerra Mundial. El museu

adquireix un nou paper, i s’estableix com a mitjancer en la presa de consciència

de la identitat dels pobles a través de la pròpia història.

El museu modern abandona l’ordenació dels objectes en funció de la seva

aparença visible, tal i com s’havia fet fins al moment, per passar a donar una

identitat a cada peça. La temàtica deixa de ser el referent, i es la relació

funcional existent entre les obres, que permet la seva ordenació en l’espai del

museu.

La Segona Guerra Mundial comporta tota una sèrie de canvis estructurals i

socials, els quals arriben fins als museus. Es fa una reelaboració del concepte

de patrimoni, ampliant-lo a tot allò que intervingués en el desenvolupament

cultural de l’individu, des del medi ambient fins als objectes d’ús quotidià.

La funció del museu doncs, seria la d’expressar a través dels objectes, la

identitat de l’individu com a membre d’una comunitat.

L’evolució fins a la Nova Museologia, on “el museu es consagraria al medi

cultural i natural alhora, i aspiraria a convertir-se en un centre de documentació

pluridisciplinària, obert a la investigació i l’educació, capaç alhora de generar

uns mètodes d’investigació adaptats al medi local (Jessu, 1983;Varine-Bohan,

1973,1976,1978).

Tot i que el terme no fos encunyat fins als anys 80, la nova museologia no es

pot entendre sinó com a un conjunt de tendències que han anat evolucionant


125

des de temps enrere, i que duu el segell inqüestionable del museòleg francès

Georges-Henri Rivière37.

La tasca de Rivière des de la II G.M, fins a la seva mort l’any 1985 va

transformar el panorama museològic francès i internacional i el vincularia

sempre més amb els ecomuseus.

Així, el museu integral serà la suma del territori, el patrimoni i la comunitat, en

detriment a la conjunció que formava el museu tradicional, on eren l’edifici, les

col·leccions i el públic, els principals elements.

L’ecomuseu, formula originària de França, tal i com ja s’ha mencionat, tindrà

com a objectiu “ésser expressió de l’home i de la natura, expressió del temps i

interpretació de l’espai: interpretar l’home en relació al seu àmbit natural i

interpretar la natura en tant que transformada per la societat tradicional i la

societat industrial; analitzar críticament l’evolució històrica de l’home, deixant

oberta la perspectiva del futur [...].En l’aspecte funcional, l’ecomuseu serà un

laboratori per a l’estudi de la història contemporània de la població, un

conservatori per a la preservació del seu patrimoni natural i cultural, i una

escola que associa la població a les seves activitats d’estudi i potencia la presa

de consciència dels problemes plantejats pel seu propi futur”.

Aquesta nova formulació de la museologia, que arribà amb l’ecomuseu, la

trobem a la proposta del que serà el futur Museu de les Cultures del Vi de

Catalunya.

Una proposta que vol introduir els elements innovadors els quals es varen

assenyalar com a mitjà per a renovar l’antiga museologia (Querrien, 1985:198-

199):

• Centralitat de l’home davant de l’objecte

• Concepte de patrimoni com a memòria col·lectiva

• Tendència ecològica

• Interpretació dinàmica dels processos socials

• Participació de la comunitat en la gestió i la recerca

• Centralitat del criteri de territori 37 Al I Congrès Internacional de Folklore de Paris, l’any 1937, Rivière difón els criteris museològics reelaborats, i defineix els futurs plantejaments sobre els ecomuseus.


126

• Importància de la recerca i de la difusió

El VINSEUM convida als seus

visitants, mitjançant l’actual

exposició temporal, a construir el

que serà el futur Museu de les

Cultures del Vi

de Catalunya. Aquest, és un treball

en equip, a través de preguntes,

algunes obertes i sense resposta, i

d’altres que les troben al llarg del

recorregut, on es pretén conèixer els

interessos particulars de cada visitant. Font: Mònica Molina. VINSEUM (2008)

La darrera paraula la té el visitant, amb la proposta que fa la organització del

Museu per a la concepció conjunta de la futura exposició. (Fig. Presentació de

l’exposició del VINSEUM mitjançant cubs expositius)

El Museu vol ser en el seu conjunt un diàleg sobre la cultura del vi on tenen

cabuda aspectes molt variats:

La relació de l’home amb el vi i tot el seu procés, és el principal tema al voltant

del qual gira l’exposició. La memòria col·lectiva sobre la viticultura i el comerç

del vi, un patrimoni popular que es mostra i es dona a conèixer i alhora es

resguarda de l’oblit i la representació

del procés productiu del vi, són alguns

dels components d’aquesta exposició.

Font: Mònica Molina. VINSEUM (2008)


127

La següent part del treball estarà dedicada a la proposta d’accessibilitat pel

VINSEUM. Cal a dir, que es tracta d’una proposta la qual no inclou propostes

de modificació arquitectònica ja que aquest es un aspecte el qual no entra en el

meu camp de formació i pel qual existeixen professionals sobradament formats.

La Normativa autonòmica regula aquests aspectes els quals són d’obligat

compliment per a qualsevol tipus d’edificació.

3.5 Introducció de l’accessibilitat del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) per a les 4 discapacitats.

L’accessibilitat es tractarà en funció de la deficiència, d’aquesta manera la

presentació de les solucions proposades es de més fàcil comprensió que si es

tractessin totes alhora.

Donat que hi ha aspectes que poden afectar de diferent manera a persones

amb la mateixa discapacitat, ja sigui per que el grau de deficiència sigui

diferent o simplement pel tarannà del subjecte en si, les propostes es tractaran

d’una manera homogènia pel conjunt del col·lectiu en qüestió.

Parlaré de solucions, per que en el fons es tracta de resoldre un problema que

té la institució per tal de fer arribar el seu contingut cultural al públic amb

discapacitats. Vindrien a ser, solucions de mediació cultural, és a dir, mitjans

tècnics que ens asseguren una plena comprensió de l’exposició de tots els

visitants.


128

PROPOSTA D’ACCESSIBILITAT PEL VINSEUM

El VINSEUM38, compta actualment amb una exposició de 500 m2, la qual

s’ampliarà en un futur fins als 2000 m2, quan el període d’ampliació hagi

finalitzat.

Fig 17. Façana del VINSEUM

Font: Mònica Molina (2008)

Amb una visió de futur, es que l’equip de VINSEUM, acull la meva proposta

d’introduir l’accessibilitat en el Museu. Partint de la base de l’actual exposició es

projectarà l’exposició definitiva i serà en aquell moment que serà important

d’introduir les solucions que presentaré a continuació.

Les solucions les descriuré a través de la presentació d’uns mitjans tècnics i de

la proposta de canvis en l’exposició actual del Museu.

Cal tenir en compte, però, que tal i com s’assenyala a l’obra “Des musées pour

tous”39, un pla complet d’accessibilitat tindria en compte un ventall d’aspectes

molt més ampli del que tracto i que la present proposta no és més que una

petita aproximació a un aspecte molt concret, que són els mitjans tècnics

d’ajuda a la visita.

38 Museu de les cultures del vi de Catalunya (VINSEUM): www.vinseum.cat

39 Des musées pour tous. Manuel d’accessibilité physique et sensorielle des musées. Direction des Musées de France. Ministère Culture et Communication (1997).


129

El següent quadre resumeix els principals aspectes a l’hora d’introduir

l’accessibilitat als museus:

Taula 15. Introducció de l’accessibilitat als museus

Font: Elaboració a partir de l’obra Des musées pour tous. Manuel d’accessibilité physique et sensorielle des musées.

Direction des Musées de France. Ministère Culture et Communication (1997)

El primer i segon apartat, tracten l’accessibilitat des de l’espai purament físic,

tant dins del propi museu com dels serveis complementaris.

La normativa autonòmica relativa a l’accessibilitat dels immobles en general,

detalla àmpliament aspectes com l’amplada de pas, les rampes, el desnivell,

1. La circulació en els diferents espais del Museu

Accessos i entrada

Circulació horitzontal

Circulació vertical

Senyalització

2. La utilització dels serveis

Recepció

Guixeta

Cafeteria i/o botiga

Guarda-roba

Sanitaris

3. La informació sobre la col·lecció i el Museu

Confecció d’indicacions

Ubicació i situació

Il·luminació general

Sales de conferències i de projecció

Mitjans tècnics d’ajuda a la visita

4. La presentació de la col·lecció: Veure, entendre i tocar.

Ambient visual i acústic de les sales

Presentació de la col·lecció

Il·luminació de la col·lecció


130

les mesures de seguretat, etc, les quals han d’ésser present alhora de projectar

tant noves edificacions com reformes d’antics immobles. Per aquest motiu no

desenvoluparé aquests apartats, a banda de que considero els següents dos

apartats, temes on hi ha una gran manca d’informació i en els que cal

aprofundir i conèixer altres models per tal d’aportar un major coneixement.

El tercer i quart apartat tracten més directament sobre l’accessibilitat

relacionada amb la l’exposició del Museu en si mateixa, i es l’apartat del tercer

punt sobre la Informació sobre la col·lecció del Museu, on em centro en els

mitjans tècnics d’ajuda a la visita sobre els quals desenvoluparé i presentaré

una aplicació pràctica al VINSEUM.

Els mitjans i serveis tècnics relacionats directament amb la col·lecció, es aquell

conjunt de dispositius que permeten fer arribar el contingut de la col·lecció del

museu al visitant.

El tema de l’accessibilitat física al Museu, no ha estat àmpliament

desenvolupat, tot i que per tal de poder disposar d’una idea general de l’estat

del condicionament físic , he elaborat un qüestionari, els resultats dels quals es

troben annexes en el present treball.

He considerat important conèixer els elements bàsics de l’accessibilitat física, ja

que són la base per a una posterior implantació dels mitjans tècnics. Veure ANNEX 6.

Els principals temes a remarcar en relació amb l’accessibilitat física del

VINSEUM es resumirien en els següents punts:

o L’exposició es troba en planta accessible amb certs desnivells al

llarg del recorregut els quals se salven mitjançant quatre rampes.

Una d’aquestes rampes no compleix el grau d’inclinació que

marca la normativa.

o Els canvis de nivell no estan senyalitzats a nivell de terra, amb

bandes de color ressaltat i rugositat .


131

o Hi ha tres espais de pas inaccessibles pels usuaris de cadira de

rodes al llarg del recorregut.

o L’exposició presenta una molt baixa intensitat lumínica i moltes

zones de penombra les quals contribueixen a crear, juntament

amb algunes peces, espais on es fàcil la pèrdua d’orientació.

o El funcionament simultani de les reproduccions audiovisuals

afavoreix un murmuri continu a la sala, el qual pot ser

desconcertant per a persones amb deficiències auditives.

o El sanitari presenta importants mancances relatives a

l’accessibilitat tant d’elements complementaris com per la

inexistència de les barres de recolzament per l’inodor.

El tercer i quart apartat tracten la manera de comunicar el contingut del museu,

sobre la senyalització de les obres, la presentació, la il·luminació, la ubicació,

l’ambientació...i els mitjans tècnics d’ajuda a la visita. Aquest darrer serà el

tema en el que em centraré, per la impossibilitat per qüestions d’extensió de

fer-ho sobre el conjunt d’aquests dos apartats. No obstant, alguns d’aquests

aspectes com la senyalització de les obres, apareixen breument, ja que formen

part de la proposta final d’accessibilitat pel VINSEUM.

PROPOSTA D’INTRODUCCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT AL VINSEUM:

3.5.1 Els Mitjans I Serveis Tècnics D’ajuda A La Visita

Els mitjans i serveis tècnics d’ajuda a la visita es aquell conjunt de dispositius

que permeten fer arribar el contingut de la col·lecció del museu a tots els

visitants, sense excepció. Aquests dispositius són el complement d’una

edificació accessible i d’uns recursos humans formats i sensibilitzats, en

l’acollida del col·lectiu de persones amb discapacitat.

L’accessibilitat es tractarà en funció de la deficiència, d’aquesta manera la

presentació de les solucions proposades es de més fàcil comprensió que si es

tractessin totes alhora.


132

Donat que hi ha aspectes que poden afectar de diferent manera a persones

amb la mateixa discapacitat, ja sigui per que el grau de deficiència sigui

diferent, hi hagi més d’un, o simplement pel tarannà del subjecte en si, les

propostes es tractaran d’una manera homogènia pel conjunt del col·lectiu tot i

ésser conscient de les diferències que s’hi troben dins de cada un d’ells.

Els instruments i serveis descrits no pretenen ser una llista exhaustiva sinó que

es vol donar un primer apunt, de les possibilitats existents al voltant de

l’adaptació dels museus. Cal a dir que el dels mitjans tècnics, és un sector en

constant evolució i que, per tant es del tot impossible fer-ne una presentació

completa i actualitzada.

La següent presentació comprèn des d’instruments molt senzills fins a

instruments altament tecnològics. Hi ha que són de fàcil introducció en el si de

l’exposició i d’altres en que la seva complexitat aniria vinculada amb una

voluntat de la institució per adreçar-se al col·lectiu concret per al que està

dissenyat l’instrument, per exemple la visio-interpretació.

Hi ha instruments adaptats i serveis d’ajuda a la visita, l’aplicació dels quals

permet arribar, tant al conjunt de les persones amb discapacitat, (deficiència

visual, motriu, mental, i auditiva) com a d’altres col·lectius (públic en general,

infants, persones grans i estrangers). Per altra banda hi ha d’altres que són

específics per a cada tipus de deficiència.


133

Instruments adaptats i sistemes d’ajuda a la visita

Aplicació al VINSEUM

TOTES LES DEFICIÈNCIES

Pictograma

Senyalització dels serveis: guixeta, espai museístic, serveis, oficines, etc Concepte reforçat amb

text escrit.

Senyalització dels recursos: material didàctic, audició, reproducció vídeo,...

Senyalització d’un sistema concret d’ajuda a la visita: maqueta tàctil, audioguia, subtitulació...

Panell informatiu a l’entrada: horaris, dies festius, visites guiades, idiomes, serveis especials, en

pictogrames, reforçat amb text. Això permet que persones amb problemes de mobilitat, puguin

estalviar temps i esforç, i altres persones que no tinguin domini de la llengua, tant si són

nacionals com estrangers, puguin disposar de la informació.

Maqueta tàctil

Representació parcial o total d’una obra, objecte, monument, etc realitzada amb diferents

materials per a la seva completa percepció, tant tàctil com visual. Les maquetes es realitzen

amb diferents materials,i és aquesta diversitat tàctil que permet un més ampli apropament a les

obres, objectes i monuments representats.


134

Maletes pedagògiques multisensorials

Recurs que recull dins d’una maleta múltiples objectes per a manipular. Aquests objectes poden

reproduir diferents estris, teles, pedres,i permeten centrar l’atenció sobre un tema concret de

l’explicació.

El fet de disposar d’un conjunt d’objectes molt específics, permet al responsable articular un

discurs centrat en un aspecte molt concret que prèviament ha estat treballat pels assistents.

Audioguia

Aparell d’audio portàtil que permet una descripció mitjançant comentaris, música, sons, etc

Existeixen diferents formats, tipus radio o CD portàtil amb auriculars o bé, el més modern, tipus

telèfon mòbil.

Visites temàtiques i lúdiques

La visita gira al voltant d’un tema concret i es realitza una ambientació i una escenificació que

propicien una millor comprensió.

Les visites orientades al públic amb deficiència mental són perfectament vàlides per a públic

infantil, es poden dissenyar unes fitxes pedagògiques a través de les quals descobreixin el tema

escollit.

Tallers pedagògics adaptats

Tallers dedicats a grups concertats per a desenvolupar un tema concret mitjançant la intervenció

d’un expert en la matèria.


135

DEFICIÈNCIA VISUAL

Equipaments per a l’augment de text

El teleaugment permet a una persona amb deficiència visual llegir qualsevol tipus de document

en suport paper. L’aparell es regula en funció de les necessitats de l’usuari i el tipus de

document. Hi ha diferents tipus, algun d’ells tenen un lector que es desplaça per sobre del text a

augmentar.

La lupa electrònica és un aparell mòbil que compleix la funció d’augment de text. Facilita la

lectura de panells informatius que es troben en caràcters molt petits o amb un text mal contrastat

en qualsevol tipus de suport. Hi ha de moltes mides i poden ser manuals o electròniques.

Imatge i text en relleu

La imatge tàctil, el gravat, el sistema braille i altres tècniques, permeten la representació tàctil

d’un text, planell, decorat i de dibuixos. Aquests suports permeten apropar les obres d’art

mitjançant el sentit del tacte.

Audiodescripció

L’audiodescripció, es un recurs que s’empra per a contextualitzar un espectacle cultural a una

persona amb deficiència visual. Mitjançant la utilització d’un auricular sense cable i amb

infraroig, l’espectador rep d’un relator, la descripció dels decorats, el vestuari, la llum i els

moviments de manera intercalada al desenvolupament de l’esdeveniment. Aquesta mateixa

tècnica pel relat s’utilitza a les audioguies per tal de fer-les accessibles.


136

Multimèdia i internet

Un ordinador amb un sistema informàtic que realitzi la síntesi vocal de text. Les dades que

apareixen per pantalla són sintetitzades i reproduïdes per mitjà d’un canal d’audio. Hi ha

programes que combinen aquesta tècnica juntament amb la d’augment de caràcters de text.

També existeixen teclats i impressores en braille i en caràcters grans.

Visites tàctils

Elaboració d’un recorregut de l’exposició a través del fil conductor que es crea a través de les

peces tàctils més representatives. Per aquesta finalitat, s’han de posar a disposició dels

visitants, guants de làtex que permetin fer un apropament tàctil a la peça original i alhora ajudin

a preservar-la. Una altra opció, anteriorment descrita, es la de realitzar reproduccions de els

peces originals.


137

DEFICIÈNCIA MOTRIU


L’equipament informàtic adaptat inclou teclat i mousse ergonòmic, programa de predicció de mots,

dispositiu de punter, i una gran varietat d’eines adaptades a cada necessitat.

És important l’emplaçament de l’equip, alçada i profunditat del suport, per tal de permetre

l’apropament amb la cadira de rodes.

Materials adaptats pel desplaçament

Es tracta d’un conjunt d’instruments els quals permeten que la visita a un museu, monument o

qualsevol altre indret, es realitzi de manera còmode i segura per a l’usuari: cadires de rodes, cotxets,

bastons...

DEFICIÈNCIA MENTAL


S’han desenvolupat programes informàtics els quals permeten el tractament de text a través de

pictogrames. També es disposa de teclats i mousse alternatius que permeten una completa

comprensió.


138

DEFICIÈNCIA AUDITIVA

Subtitulació

Suport visual mitjançant una pantalla a la que apareix subtitulat tot el text referent a una

representació audiovisual. La subtitulació pot ésser en la versió original o traduïda.

Aquest recurs també és vàlid pel seguiment d’espectacles de tot tipus. L’espectador sosté

una pantalla individual de cristall líquid, o llibre electrònic, on es reprodueix la pràctica totalitat

del text de l’esdeveniment en qüestió.

Bucle magnètic

És un recurs que permet a una persona que duu un audiòfon o un implant coclear, captar els

diferents sons de manera amplificada, canviant el mode de selecció a la posició T o MT de

l’aparell. L’audició del so transmès a través d’un camp magnètic es realitza amb tota claredat,

sense interferència o soroll ambiental de fons.

Un equip de bucle magnètic pot ser instal·lat i utilitzat en qualsevol tipus d’equipament, tant

públic com privat: museus, escoles, sales de reunió, transport públic, cinemes, etc.

Interpretació en llengua de signes

La llengua de signes és una llengua natural d’expressió i configuració gesto-espaial i

percepció visual (o inclús tàctil per a certes persones amb sordcegues), gràcies a la qual les

persones sordes poden establir un canal d’informació bàsica per a la relació amb el seu entorn

social. Mentre que el llenguatge oral s’estableix en un cal vocal-auditiu, el llenguatge de

signes es realitza per un canal gesto-viso-espaial.


139

Visio-guia

Aparell portàtil que difon seqüències de vídeo dels comentaris de l’exposició en llenguatge de

signes acompanyat d’una subtitulació.

Es tracta d’un aparell tipus PDA, de fàcil utilització i que permet al visitant seguir el curs de la

visita amb total llibertat.

Visio-interpretació

La visio-interpretació és un sistema que permet, gràcies a un ordinador, dialogar i transmetre

documents en temps real a un interlocutor distant. Aquesta tecnologia combina l’audiovisual,

la informàtica i les telecomunicacions. Està basat en la visio-conferència per permetre als

intèrprets de la llengua de signes de treballar a distància. L’equip està composat per un

ordinador complet, una webcam i un casc amb micròfon.

.

Visita i tallers en llengua de signes

Un guia o monitor realitza en llengua de signes la mateixa visita o taller que pel públic en

general.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’obra Des musées pour tous.(1997) i Culture et Handicap. Guide practique de l’accessibilité (2007)


140

Quadre. Instruments adaptats i serveis d’ajuda a la visita

Pictograma

Maquetes tàctils


Audioguia

Visites temàtiques i lúdiques

Tallers pedagògics adaptats

Subtitulació

Bucle magnètic

Interpretació en llengua de signes

Visioguia


Visita i tallers en llengua de signes





Audiodescripció


Visites tàctils Multimèdia i internet

Font: Elaboració pròpia a partir de Culture et Handicap40.

La darrera exposició sintàctica del que serien els mitjans tècnics d’ajuda a la la

visita permet diferenciar entre alguns instruments complementaris i d’altres

substitutius.

La introducció del global d’aquests instruments permetrien una accessibilitat del

Museu pels quatre tipus de deficiències: visual, auditiva, mental i motriu.

40 Culture et Handicap. Guide practique de l’accessibilité. P.112-151 Des dispositifs tecniques.


141

3.5.2 Aplicació dels mitjans tècnics al VINSEUM

SOLUCIONS PEL CONJUNT DE LES DEFICIÈNCIES

PICTOGRAMA

• Què és? És un suport de senyalització que informa i orienta al subjecte en l’espai.

L’associació text/imatge ajuda a reforçar el concepte, tot i que no és

imprescindible.

Els pictogrames poden evocar infinitat de conceptes. Dins del museu estaran

vinculats amb el desplaçament: entrar, sortir, circular, orientar-se, i amb els

espais i serveis: sala d’exposició, guixeta, col·lecció accessible per a públic

amb deficiència visual, ascensor, maqueta tàctil, WC, etc.

Es tracta d’una senyalització comprensible per a tothom, i molts dels

pictogrames són homologats i de caràcter internacional.

• Altres destinataris:

Persones analfabetes, infants, persones estrangeres.

• Al Vinseum:

⇒ Disposar just al costat de la porta d’entrada del

Museu un panell el qual inclogui tota la

informació necessària pel visitant: horaris, dies

festius, visites guiades, idiomes, serveis

especials, en pictogrames, reforçat amb text.

Aquesta senzilla introducció, permet que

persones amb problemes de mobilitat, puguin

estalviar temps i esforç, i altres persones que

no tinguin domini de la llengua, tant si són

nacionals com estrangers, puguin disposar de tota la informació sense

haver d’arribar-se fins a la guixeta. Font: Mònica Molina. VINSEUM (2008)


142

⇒ La utilització del recurs del pictograma es podria introduir per a la

senyalització de:

Serveis: guixeta, espai museístic, serveis, oficines,

etc. Concepte reforçat amb text escrit. La fotografia

mostra les indicacions, tot i que els pictogrames són

molt subtils.

Recursos: material didàctic, audició, reproducció

video,...

Sistema concret d’ajuda a la visita: maqueta tàctil,

audioguia, subtitulació, bucle magnètic, etc.

Font: Mònica Molina. VINSEUM

(2008) ⇒ L’exposició es troba dividida en quatre seccions:

1. Boira: els orígens de la vinya

2. Tirs: els treballs que acompanyen els ritmes de la vinya

3. Clos: fer un bon vi es qüestió de ciència i de paciència

4. Moll: de quan el vi s’obre al món i el món s’obre al vi

Aquestes seccions es corresponen amb la impressió del parterre el qual

reprodueix els diferents estats de la

vinificació, tal i com es pot observar a la

fotografia. Aquesta diferenciació la qual

queda lleugerament diluïda per la baixa

intensitat lumínica de les sales es podria

reforçar amb diferents pictogrames que

delimitessin on comença cada sala. Font: Mònica Molina. VINSEUM (2008)

⇒ Senyalització del sentit de la visita, mitjançant fletxes. Creació d’un

planell on es reprodueixin cadascun dels parterre i la ubicació de les

principals peces de referència del Museu. D’aquesta manera s’assegura

una correcte orientació del visitant.


143

MAQUETA TÀCTIL

• Què és? Representació parcial o total d’una obra, objecte, monument, etc realitzada

amb diferents materials per a la seva completa percepció, tant tàctil com visual.

Les maquetes es realitzen amb diferents materials,i és aquesta diversitat tàctil

que permet un més ampli apropament a les obres, objectes i monuments

representats.

La maqueta ha de respondre a unes certes característiques:

- Ha de ser realitzada en 3D, a una escala que pugui ser percebuda per

les persones de manera que la restitució mental

de l’objecte en qüestió sigui el més proper a la

realitat.

- Materials de qualitat tèrmica i tàctil.

- La reproducció ha de ser fidel a la realitat i

respectar el detall de colors, materials, i formes

arquitectòniques.

- El tacte dels contorns i la forma de l’obra s’ha

de poder realitzar sense cap tipus de perill. Cal

neutralitzar qualsevol voraviu.

- El contrast de colors és molt important per a les

persones amb una deficiència visual lleu, les

quals conserven parcialment la visió. Font: Archi-Tact41

- Si es impossible realitzar la maqueta en el material original de l’obra

original, es pot disposar una mostra del mateix al costat per tal de poder

fer una aproximació tant tàctil com visual del material original.

• Altres destinataris:

Tots els públics en general, i sobretot el públic infantil i juvenil.

41 Maqueta tàctil de la Catedral de Clermont-Ferrand (França). Escala 1/100. Dimensions 90x45x90.Materials: contraplacat, alumini pintat, revestiment de plàstic. La maqueta es composa de tres parts mòvis les quals permeten ficar la mà a l’interior per tal de poder explorar les voltes i les columnes. A nivell del cor, un tirador fa possible l’accés a la cripta. Els materials utilitzats a per a la seva realització es troben referenciats a la llegenda tàctil la qual els relaciona amb els materials originals.


144

• Al Vinseum:

⇒ Possibilitat de tocar múltiples instruments vinculats amb el cultiu de la

vinya i la producció del vi. Com un alambí, una bota, un canó granífug,

etc. Aquestes peces poden ser originals i en el seu defecte

reproduccions el més fidels possibles a la realitat i a escala.

El tema de l’apropament tàctil a peces originals dins els museus, té tants

defensors com retractors. Hi ha molts museus, com el cas del Louvre o del

Centre Georges Pompidou, els quals ofereixen visites tàctils, on les obres

són principalment originals. Una part dels conservadors, més aferrats a la

idea de mantenir una distància entre la obra i el visitant, desestimen

aquesta possibilitat per la probabilitat de malmetre el fons expositiu.

Aquestes afirmacions, es desprenen d’una conversa mantinguda amb la

Responsable pel públic amb discapacitats del Museu d’Orsay de Paris. La

qual va quedar reafirmada pel conservador del VINSEUM, en una ocasió en

que li vaig proposar un apropament tàctil a algunes peces de l’exposició,

com les botes o el cup.

Fig 18 a 21: Cup42, alambí, botes i arada

Font: Mònica Molina. VINSEUM (2008) Font: Mònica Molina. VINSEUM (2008)

42 Cup: Recipient sobre el qual hom trepitja el raïm i on el most es transforma en vi (Enciclopedia Catalana).


145



⇒ Realització d’una maqueta tàctil d’una

de les diverses reproduccions de

premses antigues que es troben a

l’exposició. Seria de gran valor, per a

una persona que mai ha conegut una

premsa a mida real, poder comprendre el seu funcionament mitjançant la

seva manipulació. El fet d’encabir la peça dins una vitrina, limita les

possibilitats d’apropament i comprensió de la mateixa, per part del propi

visitant.

⇒ L’exposició compta amb una maqueta de gran format que reprodueix les

Caves Freixenet. L’alçada a la que està situada impossibilita

l’accessibilitat a persones amb cadira de rodes. La realització d’una

reproducció tàctil de la maqueta exposada a una alçada accessible per a

tothom permetria una major comprensió dels diferents departaments i els

processos de producció d’un celler. La maqueta s’ha de poder manipular

i ficar les mans a l’interior per tal de poder fer-se una representació

mental de la construcció, i de la seva distribució. Important, contrast de

materials, tant a nivell visual com a nivell tàctil.

Fig 22. Maqueta de les Caves

Freixenet



146


• Què és? Recurs que recull dins d’una maleta múltiples objectes per a manipular.

Aquests objectes poden reproduir diferents estris, teles, pedres,i permeten

centrar l’atenció sobre un tema concret de l’explicació.

Es tracta d’un suport orientat per a grups de visitants, especialment, grups

d’escolars de diferents edats i de persones amb una mateixa deficiència

comuna.

El fet de disposar d’un conjunt d’objectes molt específics, permet al

responsable articular un discurs centrat en un aspecte molt concret que

prèviament ha estat treballat pels assistents.

• Al Vinseum:

⇒ Seria interessant realitzar una maleta pedagògica que fes un recull de les

principals eines pel conreu de la vinya. Podrien ser originals degudament

tractades per a no suposar un perill o bé reproduccions. D’aquesta

manera es faria una aproximació a cada una de les tasques i les eines

amb les que estan relacionades en el conreu de la vinya i la seva

recol·lecció.

Fig 23. Eines del viticultor


⇒ Infinites possibilitats al voltant d’aquest recurs, en funció del pes específic

que es vulgui fer en un tema concret.


147

Audioguia

• Què és? Aparell d’audio portàtil que permet una descripció mitjançant comentaris,

música, sons, etc Existeixen diferents formats, tipus radio o CD portàtil amb

auriculars o bé, el més modern, tipus telèfon mòbil.

Actualment, es troba en un nombre important de museus, i és un important

recurs de mediació ja que permet la interpretació de les obres exposades per

un locutor preenregistrat. Les explicacions es poden ampliar en funció de la

voluntat del usuari, així es recull la explicació de la peça, la funció, l’origen, el

seu ús, etc.

La utilització de l’audioguia permet al visitant recórrer el museu amb total

llibertat, alhora que enriqueix la seva visita amb les explicacions corresponents.

Permet veure i comprendre la col·lecció al mateix temps.

• Altres destinataris: Tot el públic en general, sense perdre de vista les persones estrangeres, ja que

permet ajustar el ritme i la llengua de la visita a cada usuari. Les persones

cegues o amb deficiència visual, però, troben un suport fonamental en aquesta

eina. Per això és important que l’autor dels comentaris realitzi un discurs clar i

precís, basat en una descripció suficientment completa.

• Al Vinseum:

⇒ Realitzar un enregistrament per a l’audioguia en que es fagi una

introducció històrica sobre la viticultura, i es vagi creant un fil conductor

amb les peces exposades i el discurs expositiu.

⇒ Els responsables del Museu ja van avençar la voluntat d’oferir el servei

d’audioguia a les futures instal·lacions.


148

Visita temàtica dramatitzada

• Què és? La visita gira al voltant d’un tema concret i es realitza una ambientació i una

escenificació que propicien una millor comprensió.

Les visites orientades al públic amb deficiència mental són perfectament

vàlides per a públic infantil, es poden dissenyar unes fitxes pedagògiques a

través de les quals descobreixin el tema escollit.

• Al Vinseum: Es poden crear visites que giren al voltant d’un tema concret el qual tingui

representació al Museu: el procés d’elaboració del vi, el comerç del vi al

llarg de la història o específicament d’un període històric, el vi i la societat

del Penedès, etc

En funció de cada discapacitat, les necessitats tècniques per a

l’escenificació de la visita seran unes concretes.

Tallers pedagògics

• Què és? Tallers dedicats a grups concertats per a desenvolupar un tema concret

mitjançant la intervenció d’un expert en la matèria.

• Al Vinseum:

⇒ Tast de vi. El futur Museu disposarà d’una Aula de Tast, gràcies a la

qual es podran realitzar tast de vi de la mà d’experts professionals.

⇒ Descoberta multisensorial: Un taller per apropar la transformació del

raïm en vi a partir de l’experimentació. La manipulació del raïm,

transmet una sèrie de sensacions tàctils, aromàtiques, gustatives i

visuals, les quals arriben a tots els públics per igual, indiferentment

de la seva deficiència.


149

⇒ Laberint sensorial: Descobrir i

aprendre a conèixer el vi a través

dels sentits: olorar, mirar, tocar,

degustar.

SOLUCIONS PER LA DEFICIÈNCIA VISUAL La col·lecció del VINSEUM té un fort

component visual, ja que es vehicula a partir

d’una successió de blocs lluminosos on es

troba impresa la informació.


Per aquest motiu, cal reforçar el disseny de la senyalització, retolació i ubicació

dels elements, juntament amb els suports d’audio, per tal de que sigui

accessible a les persones amb deficiència visual.

• Al Vinseum:

⇒ La retolació de les obres s’hauria de realitzar en caràcters més grans i

amb color contrastat. Moltes de les explicacions que es realitzen sobre

els cubs lluminosos no són accessibles, a més si es té en conte, la baixa

intensitat lumínica de la sala d’exposició. Els caràcters han de ser mínim

de 5mm d’alçada per a una lectura de 0,50 a 1 metre de distància. En

una posició frontal per a donar accés a persones en cadira de rodes,

persones de talla petita i infants.

⇒ La ubicació de la informació relativa a les obres en molts casos tampoc

es accessible:


150

Figs 24,25 i 26. Difícil apropament, per a les persones usuàries de

cadira de rodes i en general per a tots els públics, a la informació que es

troba impresa a l’interior de la vitrina a peu de peça.


Figs 27 i 28. L’alçada a la que es troba la informació no es accessible. Com

succeeix amb el tercer nivell dels cubs lluminosos. El nivell a on es mostra

tant el diorama, la maqueta de la Fig...., i les reproduccions de premses no

són accessibles per a persones en cadira de rodes ni per a persones de

baixa estatura, com es el cas dels infants.




151


• Què és? Útils que faciliten la lectura d’un text mitjançant una presentació

augmentada amb un suport estàtic (teleaugment) o mòbil (lupa electrònica).

El teleaugment permet a una

persona amb deficiència

visual llegir qualsevol tipus de

document en suport paper.

L’aparell es regula en funció

de les necessitats de l’usuari i

el tipus de document. Font: Culture et Handicaps (2007)

Hi ha diferents tipus, algun d’ells tenen un lector que es desplaça per sobre

del text a augmentar.

La lupa electrònica és un aparell mòbil que compleix la funció d’augment de

text. Facilita la lectura de panell

informatius que es troben en caràcters

molt petits o amb un text mal contrastat.

Hi ha lupes de molts formats: de

butxaca, de sobretaula, manual o

electròniques. Font: Culture et Handicaps (2007)

• Al Vinseum:

⇒ El Centre de Documentació de la Vinya i el Vi podria dotar les seves

instal·lacions d’un teleaugment per tal de fer accessible el seu fons.

⇒ La lupa electrònica seria una solució per a recórrer l’exposició sense

l’inconvenient d’ometre informació escrita.


152


• Què és? La imatge tàctil, el gravat, el sistema braille i altres tècniques, permeten la

representació tàctil d’un text, planell, decorat i de dibuixos. Aquests suports

permeten apropar les obres d’art mitjançant el sentit del tacte.

Un planell en relleu permet la representació d’una edificació, d’una planta o

d’una sala en concret, facilitant el coneixement i la ubicació espacial dels

objectes.

El termogravat es realitza mitjançant la impressió d’un full plastificat al qual

es defineix en relleu, l’objecte que es vol representar. Aquest suport es de

gran ajuda per a senyalitzar l’itinerari a seguir pel visitant.

El relleu aplicat a obres bidimensionals s’ha de

realitzar depurant al màxim les línies, per tal

d’assegurar una fàcil lectura de la imatge tàctil.

Fig 29. Guia tàctil de la Sainte Chapelle de Paris Font: Culture et Handicaps (2007)

En cap cas ha de superar un format DIN-A4.

La presentació dels planells i les imatges tàctils, es poden realitzar

mitjançant dossier individuals a disposició del visitant o bé integrar-les a la

pròpia exposició. En aquest darrer cas, la ubicació ha de ser accessible per

tal de garantir una òptima utilització per part dels visitants.

El grau d’inclinació del suport sobre el que estigui situat el recurs tàctil, no

pot tenir una inclinació superior als 20º. Els suports tàctils han de ser sòlids,

resistents, que proporcionin un contacte agradable al tacte i amb una

correcta alçada i inclinació per a la seva

lectura.

Fig 30. Reproducció dels grafits dels

presoners de la Torre de la Lanterne a La

Rochelle Font: Culture et Handicaps (2007)


153

Fig 31. Parc natural de Romelaere.

Representació de la flora i la fauna.

Font: Culture et Handicaps (2007)

• Altres destinataris: Els planells i imatges en relleu aporten al visitant un enriquiment visual i

sensorial, es per aquest motiu que són indicats per a tots els públics.

• Al Vinseum:

⇒ La reproducció en relleu del planell en planta del projecte arquitectònic

de reforma del Museu, i una vegada inaugurat el nou espai, el planell

definitiu. Ubicat a l’entrada del Museu, permet per una banda conèixer el

projecte del que serà el futura VINSEUM, i per l’altre, fer-se una idea

mental de l’espai a recórrer durant la visita.

⇒ Edició d’una guia del Museu en braille a disposició del client.

⇒ Els principals cartells

informatius i les senyalitzacions

amb la traducció en braille i alt

relleu.

⇒ Retolació de les peces

exposades fora vitrina,de les

maquetes i del diorama en

braille i alt relleu.

Fig 32. Diorama d’un celler monacal

català. Vilafranca, 1953. Font: Mònica Molina.VINSEUM (2008)


154

Audiodescripció

• Què és? L’audiodescripció, es un recurs que s’empra per a contextualitzar un

espectacle cultural a una persona amb deficiència visual. Mitjançant la

utilització d’un auricular sense cable i amb infraroig, l’espectador rep d’un

relator, la descripció dels decorats, el vestuari, la llum i els moviments de

manera intercalada al desenvolupament de l’esdeveniment. Aquesta

mateixa tècnica pel relat s’utilitza a les audioguies per tal de fer-les

accessibles.

• Al Vinseum:

⇒ Els Plenilunis, és un cicle d’actuacions que es projecta al pati del

VINSEUM durant les nits d’estiu i que agrupa representacions de

música, poesia i dansa. El recurs de l’audiodescripció pot apropar

aquesta oferta al públic amb deficiència visual.


• Què és? Un ordinador amb un sistema informàtic que realitzi la síntesi vocal de text.

Les dades que apareixen per pantalla són sintetitzades i reproduïdes per

mitjà d’un canal d’audio. Hi ha programes que combinen aquesta tècnica

juntament amb la d’augment de caràcters de text.

També existeixen teclats i impressores en braille i en caràcters grans.

• Al Vinseum:

⇒ Disposar un ordinador adaptat al Centre de Documentació de la Vinya i

el Vi per a possibles consultes, juntament amb una cabina de lectura.


155

Visita tàctil

• Què és? Elaboració d’un recorregut de l’exposició a través del fil conductor que es

crea a través de les peces tàctils més representatives. Per aquesta finalitat,

s’han de posar a disposició dels visitants, guants de làtex que permetin fer

un apropament tàctil a la peça original i alhora ajudin a preservar-la. Una

altra opció, anteriorment descrita, es la de realitzar reproduccions de els

peces originals.

Les visites tàctils es poden completar amb un taller pedagògic, tal i com s’ha

descrit al primer apartat.

• Al Vinseum:

⇒ Realitzar un recorregut del Museu i apropar-se a cadascuna de les

temàtiques relacionades amb la vinya i el vi, des d’una perspectiva tàctil.

Descobrir les eines i estris de la vinya, les maquetes de les diferents

premses, la gran varietat de botes, els porrons, tots aquells objectes a

través dels quals es vehicula l’exposició poder-los tocar, per tal de

poder-lo aprehendre.

SOLUCIONS PER LA DEFICIÈNCIA AUDITIVA

L’element auditiu de la mateixa manera que el visual, adquireix una gran

importància a la configuració de l’exposició del VINSEUM.

Subtitulació

• Què és? Suport visual mitjançant una pantalla a la que apareix subtitulat tot el text

referent a una representació audiovisual. La subtitulació pot ésser en la

versió original o traduïda.

Aquest recurs també és vàlid pel seguiment d’espectacles de tot tipus.

L’espectador sosté una pantalla individual de cristall líquid, o llibre


156

electrònic, on es reprodueix la pràctica totalitat del text de l’esdeveniment en

qüestió.

Aquest aparells dotats amb un microprocessador pel

tractament de text, reben la informació a través d’un emissor

d’alta freqüència que es troba instal·lat a la sala. Disposen

d’un canal reservat per a persones sordes i un altre per a la

traducció del text en llengua estrangera.

Fig 33. Llibre electrònic Font: Culture et Handicaps (2007)

Figs 34, 35 i 36. Dispositiu de subtitulació individual: microordinador de

tractament de text i emissor d’alta freqüència (esq.) i llibret electrònic

receptor de la informació (dta.)

Font: Association Accès Culture (2007) Font: Association Accès Culture (2007)

• Altres destinataris: Persones estrangeres que no tinguin comprensió de la llengua parlada a

l’esdeveniment.

• Al Vinseum:

⇒ Subtitulació de les reproduccions audiovisuals de l’exposició: introducció

al Museu, el procés de vinificació, el comerç del vi, i els fragments de

pel·lícules relacionades amb el tast de vi.


157

Bucle magnètic

• Què és? És un recurs que permet a una persona que duu un audiòfon o un implant

coclear, captar els diferents sons de manera amplificada, canviant el mode

de selecció a la posició T o MT de l’aparell. L’audició del so transmès a

través d’un camp magnètic es realitza amb tota claredat, sense interferència

o soroll ambiental de fons.

Un equip de bucle magnètic pot ser instal·lat i utilitzat en qualsevol tipus

d’equipament, tant públic com privat: museus, escoles, sales de reunió,

transport públic, cinemes, etc.

El símbol internacional “T” (Fig 37), s’ha de col·locar de manera visible als

espais on estigui instal·lat en sistema de bucle magnètic, per tal de que els

seus usuaris tinguin coneixement de la seva

existència i en puguin fer ús.

El dispositiu de la imatge és un bucle magnètic de

sobretaula, l’ús del qual es apropiat per a mostradors

d’atenció al client, caixers, d’entre altres.


Un sistema de bucle magnètic consta d’un amplificador i d’un bucle.

L’amplificador es connecta a la font de so, com ara un ordinador, una

televisió, la megafonia o un equip d’audio. Aquest amplifica el senyal i

l’envia a la sortida, en forma de corrent alterna, a través del bucle. El bucle

consisteix en un cable aïllat, el qual se situa al voltant del perímetre de la

sala amb una fàcil instal·lació. Els equips portàtils incorporen el bucle en el

mateix aparell i no necessiten cap tipus d’instal·lació. Quan la corrent

alterna de l’amplificador circula a través del bucle, un camp magnètic es

crea a la sala. El camp magnètic produït indueix a la bobina de l’audiòfon,


158

implant coclear i receptor, rebent tota la informació sense cap tipus

d’interferència.

Fig 38. Esquema d’un dispositiu de

bucle magnètic. L’amplificador del bucle

està connectat al sistema de so amb la

que equipada la sala.


• Al Vinseum:

⇒ Equipar la recepció amb un bucle magnètic de sobretaula per facilitar la

comunicació entre el personal del museu i l’usuari.

⇒ Fer la instal·lació del bucle magnètic al perímetre de la sala principal del

museu per tal d’assegurar una correcta comprensió de les reproduccions

audiovisuals. Ja que donat l’alta contaminació acústica que es dona a la

zona d’exposició per la superposició de les diferents reproduccions,

s’impossibilita la correcte comprensió.

Interpretació en llenguatge de signes

• Què és? La llengua de signes és una llengua natural d’expressió i configuració gesto-

espaial i percepció visual (o inclús tàctil per a certes persones amb

sordcegues), gràcies a la qual les persones sordes poden establir un canal

d’informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social. Mentre que el

llenguatge oral s’estableix en un cal vocal-auditiu, el llenguatge de signes es

realitza per un canal gesto-viso-espaial.


159

Cada llengua té el seu llenguatge de signes propi i a banda existeix el sistema

de signes internacional, tot i que és força desconegut per al conjunt de la

població sorda.

La LSE (Lengua de Signos Espanyola) és la llengua gestual que s’utilitza a la

zona del centre i interior de la Península, i té al voltant de 100.000 usuaris. Està

reconeguda legalment des de l’any 2007. A Catalunya, s’utilitza la LSC

(Llengua de signes catalana), per unes 32.000 persones, 7000 de les quals són

sords. Els sords els quals empren la LSE poden comprendre al voltant del 70%

dels termes de la LSC.

• Al Vinseum:

⇒ Programació de visites a l’exposició en llengua de signes.

Visioguia

• Què és? Aparell portàtil que difon seqüències de vídeo dels comentaris de l’exposició en

llenguatge de signes acompanyat d’una subtitulació.

Es tracta d’un aparell tipus PDA, de fàcil utilització i

que permet al visitant seguir el curs de la visita amb

total llibertat.

Fig 39. Visioguia Font: Culture et Handicaps (2007)

L’inconvenient però, es que només es útil per a les persones que coneixen la

llengua de signes local en que està interpretat.

• Al Vinseum:

⇒ Aquest aparell, en el cas de que el Museu no disposi de personal format

en el llenguatge de signes, és una bona alternativa. També es pot

ampliar per a subtitular les seqüències d’audiovisuals de l’exposició i per

anomenar conceptes claus, opció que permetrà als usuaris ampliar el

seu vocabulari tècnic relatiu a la vinya i el vi.


160


• Què és? La visio-interpretació és un sistema que permet, gràcies a un ordinador,

dialogar i transmetre documents en temps real a un interlocutor distant.

Aquesta tecnologia combina l’audiovisual, la informàtica i les

telecomunicacions. Està basat en la visioconferència per permetre als intèrprets

de la llengua de signes de treballar a distància. L’equip està composat per un

ordinador complet, una webcam i un casc amb micròfon.

Fig 40. Equip complet i el seu funcionament


• Al Vinseum:

⇒ Disposar d’un equip complet per a la visio-interpretació al Centre de

Documentació de la Vinya i el Vi.

Visita i tallers en llenguatge de signes

• Què és? Un guia o monitor realitza en llengua de signes la mateixa visita o taller que pel

públic en general.

• Al Vinseum:

⇒ Programació de les mateixes visites i tallers al voltant de la vinya i el vi

però en llengua de signes.


161

SOLUCIONS PER A LA DEFICIÈNCIA MENTAL

El col·lectiu de persones amb deficiència mental comparteix solucions tècniques

amb la resta de persones d’altres col·lectius, no tant sols de discapacitats. Així tota

la programació educativa que es projecta per a grups d’escolars, es perfectament

vàlida per aquest grup.

Les tecnologies de la informació són les que poden realitzar un apropament més

personalitzat a aquest col·lectiu, confeccionant materials que estiguin d’acord amb

les seves necessitats i expectatives.


• Què és? S’han desenvolupat programes informàtics els quals permeten el tractament de

text a través de pictogrames. També es disposa de teclats i mousse alternatius

que permeten una completa comprensió.

• Al Vinseum:

⇒ Disposar d’un equip informàtic amb aquest tipus de programari i recursos

adaptats al Centre de Documentació de la Vinya i el Vi.

SOLUCIONS PER A LA DEFICIÈNCIA MOTRIU Les persones amb deficiència motriu únicament, mantenen la resta de sentits

intactes. Per aquest motiu, a nivell de percepció no tenen cap tipus d’impediment i

com poden realitzar una visita com la resta del públic en general. No és sinó a

nivell físic, en l’accés, la circulació, l’observació, etc en que troben els entrebancs

per a poder conèixer un monument, un museu, una ciutat, en condicions de

seguretat i comoditat.


162


• Què és? L’equipament informàtic adaptat inclou teclat i mousse ergonòmic, programa de

predicció de mots, dispositiu de punter, i una gran

varietat d’eines adaptades a cada necessitat.

És important l’emplaçament de l’equip, alçada i

profunditat del suport, per tal de permetre

l’apropament amb la cadira de rodes.

Fig 41. Espai informàtic accessbile a la Cité des Sciences et de l’Industrie.


• Al Vinseum:

⇒ Disposar d’un equip informàtic amb aquest tipus de programari i recursos

adaptats al Centre de Documentació de la Vinya i el Vi.


• Què és? Es tracta d’un conjunt d’instruments els quals permeten que la visita a un museu,

monument o qualsevol altre indret, es realitzi de manera còmode i segura per a

l’usuari: cadires de rodes, cotxets, bastons...

Servei de préstec de cadira de rodes:

Posar a disposició del visitant que ho requereixi una cadira de rodes fa accessibles

unes instal·lacions que per altra banda no ho serien, i no tan sols a persones amb

una deficiència motriu, les quals ja disposen d’una cadira pròpia, sinó per totes

aquelles persones que poden tenir limitada la seva mobilitat de manera transitòria:

persones amb una cama trencada, gent gran amb dificultat per romandre llargues

estones de peu, dones embarassades, etc.


163

La tria de la cadira de rodes s’ha de realitzar sempre tenint en compte molts

d’aquests aspectes:

o L’ús que se li vol donar serà interior i/o exterior. Les rodes seran de

diferent tipus en funció del tipus de sòl per a les que estiguin

indicades.

o L’amplada màxima que pot tenir en funció dels espais de pas de les

sales.

o El destinatari de la cadira: infants, adults, persones grans.

o El tipus d’estètica de la cadira: un aspecte més o menys mèdic.

Un altre punt estaria relacionat amb la formació que ha de rebre el personal per tal

d’assegurar una correcte utilització de la cadira, tant a l’hora de muntar-la com a

l’hora de conduir-la. Es tracta d’un conjunt de

petites regles que permeten una òptima

conducció de la cadira de rodes que asseguri el

confort del visitant.

La darrera indicació estaria relacionada amb

el manteniment que s’ha de garantir de la

cadira de rodes, tenint en compte que es

utilitzada per diferents persones.

Ajudes per la marxa i el repòs:

Per millorar el confort de les persones amb mobilitat reduïda, l’equipament cultural

es pot dotar d’una sèrie d’ajudes:

o Rampes d’accés: Serveix per a compensar el desnivell. S’ha de

concebre amb una amplada suficient que permeti el creuament d’una

persona usuària de cadira de rodes elèctrica (és més ample que la

manual) i una persona que es desplaça a peu. La inclinació ha de ser

inferior al 4%. (aquest aspecte s’ha tractat a la pàg.....)

o Baranes i punts de recolzament.


164

o Seients i bancs per a descansar.

• Al Vinseum:

⇒ Cadira de rodes a disposició del visitant, la qual permeti fer un seguiment

de l’exposició. Tot i que l’espai físic a recórrer, a l’actual Museu no es molt

gran, si ho es el temps de recorregut ja que demana aturar-se per tal de

poder llegir, veure i escoltar les diferents reproduccions.

⇒ En aquest sentit, s’han col·locat seients a dues de les reproduccions

audiovisuals, i mancaria les tres restants.




165

4. CONCLUSIONS

L’elaboració d’aquest treball, m’ha permés constatar que el desenvolupament de

l’enoturisme a Catalunya es qüestió de temps. L’interés per l’enologia està arribant

a tots els estrats de la societat, donat que ja no es percep com una activitat

exclusiva de la classe alta benestant.

Els cursos de tast de vi, les enoteques, l’obertura dels cellers, i l’apropament del vi

al paladar de conjunt de la societat, es traduirà en un espectacular augment

d’aquest tipus de turisme. Aquesta ha estat l’evolució a la resta de països

vitivinícoles i es la que, tard o d’hora, es donarà a Espanya i Catalunya.

Hi ha un aspecte a destacar, i es el fet que molts altres països ja valoren el nostre

vi i això es tradueix en que algunes denominacions, com la Montsant, la qual

exporta el gruix de la seva producció. Això significa que el nostre vi, no rep el

reconeixement que es mereix a casa seva i això passa per que no hi ha una

consciència de patrimoni vinícola. Aquesta idea ja la va recollir Manuel Vàzquez

Montalbán, tal i com es mostra a l’exposició del VINSEUM, resumint la idea en la

següent frase:


Quan un viatja per les zones vitivinícoles franceses, copsa fàcilment com està

d’arrelat el sentiment de pertinença a la regió, i al producte de la seva terra, el vi.


166

Cadascuna de les persones que viu a la zona, és ambaixador del seu vi, de la

seva denominació, per a cada turista que arriba. Aquest sentiment de posseir

alguna cosa, una cultura vitícola, un paisatge i unes tradicions, les quals són

d’interès per a d’altres persones, va ser el que no vaig trobar al Penedès a les

reiterades visites de camp.

Per vendre un recurs turístic, sigui d’enoturisme o no, s’ha de creure en la seva

existència, si no es impossible de consolidar-lo en el temps. Per aquest motiu, i ja

ho he argumentat en el treball, es tant important treballar amb la població local, i

no d’esquenes a ella, tal i com sovint es fa des de les administracions.

El vi és un element molt sensitiu, ja que es pot veure, olorar i degustar. Per aquest

motiu vaig creure en la seva idoneïtat a l’hora d’apropar-lo a persones amb

discapacitats, que ha estat el meu segon marc d’estudi.

Aquest treball ha estat molt enriquidor per que m’ha permès entrar en el món de la

discapacitat, completament desconegut per a mi, i m’ha fet adonar-me d’aspectes

profundament importants relacionats amb les persones i la seva qualitat de vida.

Persones que viuen molt a prop nostre i que diàriament han de salvar infinitat

d’impediments, els quals serien fàcilment subsanables amb una major consciència

social.

La Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per

l’Assamblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948, a l’article

27.1 diu: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural

de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en

los beneficios que de él resulten”.

Aquesta declaració hauria de matisar que tota persona, significa tota persona

sense cap tipus d’excepció, ni física, ni psíquica ni sensorial. Sense deixar de

banda aspectes més reconeguts avui en dia com, la diversitat segons la religió, el

gènere o la condició sexual, entre d’altres.


167

El turisme, de la mateixa manera que l’esport, l’educació a tots els nivells, i moltes

altres activitats han de ser accessibles per tal d’assegurar una societat basada en

la igualtat i no en la diferència.

Les persones amb discapacitat no són diferents de la resta de persones, els hi

agrada el mateix però no tenen les mateixes oportunitats per a gaudir-ne que la

resta de la població. I això, és un greuge comparatiu envers aquest col·lectiu.

Una persona vinculada a l’accessibilitat un dia em va dir:

“La persona amb discapacitat, ja ha fet el pas per superar la seva discapacitat, es

pot valdre amb una cadira de rodes (o un audiòfon, bastó, gos guia..). Quan

aquesta persona no pot accedir a un establiment, a un monument o a un museu.

Qui es llavors el discapacitat? La persona o el museu? És el museu que ha de

superar la seva incapacitat per a acollir a aquest visitant.”

Aquesta, es la idea que m’ha mogut en la recerca d’aquest treball, i més

concretament en la proposta d’adaptació del VINSEUM. El conjunt d’adaptacions

proposades capacita al museu per acollir a tot tipus de públic.

En la realització d’aquest treball, he tingut l’oportunitat de conèixer a persones

realment compromeses i que m’han sabut transmetre la idea de que es possible

col·laborar en el canvi. El canvi de perspectiva per a un món inclusiu i no exclusiu

per a les persones amb discapacitats. Aquesta es la idea que conservo i sobre la

qual treballaré el meu treball de tesi.


168

5. BIBLIOGRAFIA


169

AFIT (2001) Le tourisme viti-vinicole en France. Destination vignobles.

ALONSO, F. I DINARÈS, M. (2006) El hotel accessible. Guía para su diseño,

organización y gestión. Colección Manuales y Guías Serie Servicios Sociales.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. IMSERSO.

ALONSO, F Imserso (2002) Libro Verde de la accesibilidad en España, Imserso-

Acceplan.

CAISSE NATIONALE DES MONUMENTS HISTORIQUES ET DES SITES (1999) Monuments et publics . Accueillir les publics handicapés. CAMBOIS, E (2001). Disability and Social Participation in Europe. Eurostat. CARIOU, J.J (2006) Le tourisme vitivinicole (oenotourisme) : le regard du marketing. Bordeaux (França). CERMI (2003) Discapacidad y exclusión social en la Unión Europea. Tiempo de cambio, herramientas para el cambio. Colección CERMI.es, nº7. CERMI (2005) Plan de acción del CERMI de turismo accesible para todas las personas. Colección CERMI.es. COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (2000) Hacia una Europa sin barreras para las personas con discapacidad. Brusseles. CONELL, B.R. i SANFORD, J. (1999). Research implications of Universal Design. Kluwer, New York. DINAMIZA ASESORES (2007) El enoturismo en España. Ponència al I Congreso Internacional de Turismo Enológico. Jerez de la Frontera, 3/12/07. DIRECTION DES MUSÉES DE FRANCE (1997). Des musées pour tous. Manuel d’accessibilité physique et sensorielle des musées. Ministère Culture et Communication DUBRULE, P. (2007) L’oenotourisme: Une valorisation des produits et du patrimoine viticole. DUPRÉ,D i KARJALAINEN, A. (2003). Employment of disabled people in Europe in 2002.Population and Social Conditions. Statistics in Focus. Eurostat.


170

ENGLISH TOURIST BOARD (1989). Tourism for All: A Report of the Working Party Chaired by Mary Baker. London: ETB. EUROPEAN COMISSION (2006) Report on the wine sector. Directorate-General for Agriculture and Rural development. FÉDÉRATION NATIONALE DES COMITÉS DÉPARTAMENTAUX DE TOURISME (2004) Conseils pratiques pour réussir une structure adaptée. França. FERNÁNDEZ, L. A. (1999) Introducción a la nueva museología. Madrid. GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Catalunya per a un turisme accessible. “Turisme per a tothom”. Turisme de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. GORDON, Noah (2007). El celler. Editorial Roca. HELIOS, Equip d’experts (1995), Social Integration. Annual Report. Brusseles. HOOPER-GREENHILL, E. (1992) Museums and the shaping of knowledge. Londres: Routledge HOOPER-GREENHILL, E. (2000) Changing values in the art museum: rethinking communication and learnin. International Journal of Heritage Studies, Vol.6, No.1, p. 9-31. IMSERSO, (2002) La accesibilidad en España: Diagnóstico y bases para un plan integral de supresión de barreras. Instituto Universitario de Estudios Europeos (UAB). Madrid. INSTITUTO DE MIGRACIONES Y SERVICIOS SOCIALES (2000). Base de Datos Estatal de Personas con Discapacidad. Colección Documentos. Serie Estadísticas. Observatorio de la Discapacidad. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

INE (2000) Encuesta sobre Discapacidades, Deficiencias y Estado de Salud 1999. Avance de resultados. Datos básicos. INIESTA , M. (1994), Els gabinets del món. Antropología, museus i museologia, Lleida. JIMENEZ LARA, A. (2008) Los derechos de las personas con discapacidad. Tomo III. Capítol: Las personas con discapacidad en España. Perfil sociodemográfico. Consejo General del Poder Judicial (en edición). JESSU, P. (1983), Un point de vue professionnel in DD.AA. Quels musées, pour quelles fins, aujourd’hui?. p. 229-232


171

MARCOS, D. I GONZALEZ, D.J (2003) Turismo accesible. Colección CERMI. Madrid. MINISTÈRE DE LA CULTURE ET DE LA COMMUNICATION (2007) Culture et Handicap. Guide pratique de l’accessibilité. ONCE (2003) Accesibilidad para personas con ceguera y deficiencia visual. Madrid. POLIBEA TURISMO (2004), Guia accesible del viajero con movilidad y/o comunicación reducidas. Editorial Polibea. REAL PATRONATO SOBRE DISCAPACIDAD (2005) Análisis Comparado de las normas autonómicas y estatales de accesibilidad. Madrid. RIPLEY, D. (1970) The Sacred Grove. Essays on Museums, Simon and Schuster, New York. RIVIERE, G. H. (1938) Méthodes muséographiques du Noveau Départament des Arts et Traditions Populaires , I Congrès International de Folklore, Paris. RIVIÈRE, G. H. (1985), Definición evolutiva del ecomuseo, Museum XXXVII, 4: 182-183. RIVIÈRE, G. H. et al. (1989) La muséologie selon Georges-Henri Rivière, Ed. Dunod, Paris. SECRETARIAT D’ETAT AU TOURISME (1999) Tourisme et handicap. L’offre touristique. Conseil National du Tourisme. SUBDIRECCIÓN GENERAL DE CALIDAD AGROALIMENTARIA Y AGRICULTURA ECOLÓGICA (2006). Datos de los vinos de calidad producidos en regiones determinadas. Campaña 2005/06. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. VERA et. Al (1997) Anàlisis territorial del turismo. Editorial Ariel, Barcelona.


172

6. ANNEXES


173

ANNEX 1. La Carta Europea de l’Enoturisme.

LA CARTA EUROPEA DEL ENOTURISMO. PRINCIPIOS GENERALES I. LAS BASES DEL ENOTURISMO

1. El enoturismo se entiende como todas aquellas actividades y recursos turísticos y de ocio y tiempo libre relacionadas con las culturas, materiales o inmateriales, del vino y gastronomía autóctona de sus territorios.

2. Los territorios vitivinícolas deben comprometerse y dar prioridad absoluta a los principios del desarrollo sostenible.

2.1. Los territorios vitivinícolas deben jugar un rol determinante en la conservación, gestión y valorización de los bienes territoriales, y asumir en las experiencias concretas el valor de modelo, tanto en sus objetivos como en la metodología de aplicación, así como asumir su responsabilidad en la relación entre el territorio y su explotación.

2.2. Los recursos territoriales y vitivinícolas deben ser tutelados, preservados y cuidadosamente gestionados, con el fin que puedan estar siempre disponibles para su utilización individual y económica por parte del territorio.

2.3. La utilización de los recursos territoriales y, particularmente, vitivinícolas, no debe perjudicar la supervivencia de otras especies animales o vegetales del ecosistema.

2.4. Los territorios vitivinícolas deben ser tutelados de una forma eficaz y salvaguardados de su vulnerabilidad, consecuencia del desarrollo no sostenible.

2.5. Las zonas vitivinícolas pueden constituirse en entidades de referencia para el desarrollo de un territorio. Los modelos de gestión, definidos sobre bases rigurosamente científicas, deben garantizar la conservación de los ecosistemas en su integridad y complejidad biológica.

3. Las zonas vitivinícolas, para conseguir estos objetivos, deben promover una cooperación eficaz entre ellas y no limitarla únicamente al propio territorio de su ámbito de actuación.

4. Las zonas vitivinícolas han de desarrollar un rol determinante en la difusión de una auténtica “cultura del vino”, que tenga como consecuencia la necesidad de una gestión integral, correcta y esmerada, para su explotación racional, tanto en términos ecológicos como sociales.

II. COMPROMISOS DE LA CARTA EUROPEA DEL ENOTURISMO

Los firmantes acuerdan participar en el desarrollo de un enoturismo bajo los siguientes compromisos:


174

1. PROMOVER UN ENOTURISMO CONFORME A LOS PRINCIPIOS DEL DESARROLLO SOSTENIBLE

La Carta Europea del Enoturismo manifiesta la voluntad de los agentes implicados y de los profesionales turísticos y vitivinícolas, de favorecer un enoturismo en conformidad con los principios del desarrollo sostenible. La Carta Europea del Enoturismo compromete a los firmantes, a establecer una estrategia en el ámbito local a favor de un “desarrollo enoturístico sostenible”, definida como “una forma de desarrollo, planificación u actividad enoturística que respete y preserve durante un largo período los recursos naturales, culturales y sociales y que también contribuya de manera ecuánime y positiva al desarrollo económico y a la total realización de las personas que viven, trabajan o residen en los territorios.

El desarrollo de un enoturismo diseñado de esta manera, necesita una reflexión global, concertada, así como de un refuerzo de todas las interacciones positivas entre la actividad enoturística (sectores vitivinícola y turístico) y los otros sectores económicos de un territorio.

2. AYUDAR A LOS TERRITORIOS Y A LOS SOCIOS A DEFINIR UN PROGRAMA PROPIO DE DESARROLLO TURÍSTICO La adhesión a la Carta debe llevar a la definición de una estrategia común plurianual del desarrollo enoturístico, así como de un programa de actividades a favor y mediante el territorio y las empresas y/o entidades adheridas.

3. SELECCIONAR UNA VISIÓN ESTRATÉGICA COMÚN

La adhesión a la Carta debe llevar a la definición de una estrategia común plurianual del desarrollo enoturístico, así como de un programa de actividades a favor y mediante el territorio y las empresas y/o entidades adheridas. Para ello, las zonas vitivinícolas han de promover el intercambio de las informaciones en términos de datos, conocimiento, modelos de gestión, tecnología y modelos de análisis.

El Sistema Enoturístico está compuesto por el siguiente conjunto de subsistemas: • Territorio • Turismo • Cultura Vitivinícola

Adherirse a la Carta Europea del Enoturismo implica realizar un diagnóstico, consultar e implicar a los socios, establecer objetivos estratégicos comunes, asignar los medios necesarios, realizar un programa de acciones y evaluar los resultados. Para ello, se propone agrupar a los cinco subsistemas antes citados, en dos grandes áreas operativas, para las cuales se propone aceptar un conjunto específico de compromisos:

I. Para el territorio o todas aquellas entidades, tanto de carácter local, regional o nacional que tengan competencias en la planificación y gestión de un territorio. Su compromiso deberá traducirse en la realización de un diagnóstico de las necesidades del territorio (amenazas y oportunidades) elaborado y aceptado por los socios. Éste acercamiento tiene el fin de definir la orientación enoturística más adecuada para el territorio en su conjunto.


175

II. Para la empresa vitivinícola y/o todas las empresas que realicen servicios turísticos: El compromiso deberá traducirse en el diagnóstico sobre la actividad, en el sentido de qué ésta debe adecuar su propia oferta con las expectativas de los clientes y poner en marcha las medidas para la valorización del patrimonio local, así como tener en cuenta el ambiente y el desarrollo sostenible en la gestión de la empresa.

4. LA VOLUNTAD DE DESARROLLAR LA COOPERACIÓN

Adherirse a la Carta significa adoptar un método de trabajo fundado en el principio de la cooperación, que se expresa en todas las fases de definición y actuación del programa de desarrollo enoturístico sostenible. Esto debe traducirse en una actividad y en una cooperación intensa y leales entre los agentes que gestionan el territorio.

Esta Carta Europea del Enoturismo deberá constituirse en el instrumento para activar esta cooperación. Deberá permitir organizar el reparto de las responsabilidades, en tanto en cuanto define el compromiso individual y colectivo de todos los agentes implicados, tanto públicos como privados.

– Agentes del territorio: La estrategia propuesta en una zona enoturística, en el marco de esta Carta, deberá ser necesariamente definida y realizada junto con los representantes de los sectores vitivinícola y turístico, de otros sectores económicos y de los habitantes (residentes) de la zona concerniente, así como con las autoridades. Esta estrategia deberá completarse mediante los acuerdos firmados con los asociados locales, en el marco de un programa de desarrollo enoturístico sostenible.

– Empresas vitivinícolas y turísticas situadas en el territorio: Deberán comprometerse en la reflexión y en la aplicación de los principios del desarrollo enoturístico sostenible, en asociación con el territorio enoturístico.


176

ANNEX 2. Llei 20/1991,de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques Número DOGC: 1526 Data DOGC: 04.12.1991 Pàgina DOGC: 6156 DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA LLEI 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 1527, pàg. 6204, de 9.12.1991). NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC. El president de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent LLEI La millora de la qualitat de vida de tota la població, i específicament de les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació, ha estat un dels objectius prioritaris de l'actuació pública en els darrers anys, en compliment del mandat constitucional del principi d'igualtat desenvolupat pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació per la Llei 13/1982, d'Integració Social dels Minusvàlids, aprovada per les Corts el 23 de març de 1982. Aquest mateix principi d'igualtat ve recollit a l'article 8 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en establir que l'actuació de la Generalitat de Catalunya haurà d'estar orientada a promoure i fer efectiu el principi d'igualtat, removent els obstacles que impedeixin el seu assoliment. D'acord amb això, totes les administracions públiques van emprendre a començaments de la dècada passada un procés de millora de les condicions d'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda en l'entorn urbà, en l'habitatge i en els mitjans de transport, que va culminar en la publicació del Decret 100/1984, del 10 d'abril, de Supressió de Barreres Arquitectòniques. Aquest Decret tenia per objectiu ésser el punt de partida normatiu en l'àmbit de la supressió de barreres arquitectòniques, que per una banda emmarcava el seu desenvolupament posterior i per altra actuava com a instrument per a la unificació dels criteris i les mesures tècniques a aplicar. D'altra banda, la Llei 26/1985, del 27 de desembre, de Serveis Socials, inclou entre les àrees d'actuació la promoció i l'atenció de les persones amb limitacions físiques, psíquiques o sensorials, i també la promoció de llur integració social per a aconseguir-ne el desenvolupament personal i la millora de la seva qualitat de vida. La nostra societat, en el marc general de la millora de la qualitat de vida, està experimentant una decidida evolució cap a la integració de les persones amb mobilitat reduïda, que ha tingut la seva més clara expressió en una creixent voluntat de presència i participació d'aquest col·lectiu en la vida social, que els


177

poders públics han de fomentar enèrgicament, amb una actitud decidida que faciliti la seva integració social. El creixent envelliment de la població de Catalunya està convertint l'accessibilitat de l'entorn en una necessitat sentida cada vegada més per un major nombre de persones. Aquesta accessibilitat, cal potenciar-la per mitjà de la supressió de les barreres arquitectòniques i de les barreres en la comunicació i per mitjà de la utilització de mesures tècniques adequades. Tant la situació de l'envelliment de la població com la situació de persones amb limitacions són aspectes d'una entitat suficient perquè el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals donin un major impuls al seu esforç social i econòmic, de manera que s'adequïn els instruments necessaris per a fer efectiu un entorn per a tothom com una expressió més del principi d'igualtat, mitjançant la creació dels mecanismes de promoció i control específics en l'àmbit de la supressió de les barreres esmentades, que impulsin la voluntat manifestada d'integració social de tota la població, sense cap tipus de restricció. En darrer lloc convé destacar la inclusió al llarg d'aquesta Llei del concepte d'ajudes tècniques com a mitjà d'accés a l'entorn amb un caràcter molt més ampli que el clàssic de supressió de barreres arquitectòniques, que és conseqüència de l'aplicació cada vegada més efectiva que els avenços tecnològics tenen en el camp de l'autonomia individual de les persones amb limitacions. La transcendència d'aquests objectius, i els seus efectes sobre drets constitucionals afectats per la reserva material de llei que la Constitució estableix, especialment pel que fa al dret de la propietat, justifiquen l'existència d'aquesta Llei, que completa el procés normatiu en l'àmbit de la supressió de barreres arquitectòniques iniciat amb el Decret 100/1984, del 10 d'abril, alhora que es fonamenta jurídicament no només en les competències exclusives de la Generalitat, sinó també en la necessitat d'establir un règim sancionador, que per la seva naturalesa ha de ser regulat per llei, i ampliar les de foment, donat que l'experiència assolida des de l'aprovació del Decret 100/1984 ho considera imprescindible per a aconseguir que en la utilització dels béns i serveis comunitaris es materialitzi el principi d'igualtat consagrat constitucionalment. TÍTOL PRELIMINAR Article 1 Objecte Aquesta Llei té per objecte garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l'accessibilitat i la utilització dels béns i serveis de la societat i també promoure la utilització d'ajudes tècniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, mitjançant l'establiment de les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial. Article 2 Àmbit d'aplicació Són sotmeses a la present Llei totes les actuacions en matèria d'urbanisme,


178

edificació, transport i comunicació que siguin realitzades a Catalunya per qualsevulla entitat pública o privada, i també per persones individuals. Article 3 Definicions -1 Als efectes d'aquesta Llei s'entén per accessibilitat la característica de l'urbanisme, l'edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització. -2 Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per barreres arquitectòniques tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones. Les barreres arquitectòniques es classifiquen en: a) Barreres Arquitectòniques Urbanístiques (BAU). Són aquelles que es troben en les vies i els espais lliures d'ús públic. b) Barreres Arquitectòniques en l'Edificació pública o privada (BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels edificis. c) Barreres Arquitectòniques en els Transports (BAT). Són les que es troben en els mitjans de transport. -3 S'entendrà per Barreres en la Comunicació (BC) tot aquell impediment per a l'expressió i la recepció de missatges a través dels mitjans de comunicació, siguin o no de masses. -4 S'entén per persona amb limitacions aquella que temporalment o permanent té limitada la capacitat d'utilitzar el medi o relacionar-s'hi. -5 S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que té limitada temporalment o permanent la possibilitat de desplaçar-se. -6 S'entén per ajuda tècnica tot mitjà que, actuant com a intermediari entre la persona amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació i l'entorn, possibiliti l'eliminació de tot allò que per les seves existència, característiques o mancança li dificulta l'autonomia individual i, per tant, l'accés al nivell general de qualitat de vida. TÍTOL I Disposicions generals sobre accessibilitat Capítol I Disposicions sobre Barreres Arquitectòniques Urbanístiques (BAU) Article 4 Accessibilitat dels espais d'ús públic -1 La planificació i la urbanització de les vies públiques, dels parcs i dels altres espais d'ús públic s'han d'efectuar de manera tal que resultin accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda. A aquests efectes els plans generals d'ordenació urbana, les normes subsidiàries i d'altres instruments de planejament i execució que els despleguen i també els projectes d'urbanització i d'obres ordinàries, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no s'observen les determinacions i els criteris bàsics establerts en aquesta Llei i en els reglaments corresponents. -2 Les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic existents, i també les respectives instal·lacions de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats gradualment, i d'acord amb un ordre de prioritats que tindrà en compte la més


179

gran eficiència i concurrència de persones, a regles i condicions que siguin establertes per reglament. Els ens locals hauran d'elaborar plans especials d'actuació, per tal d'adaptar les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic a les normes d'accessibilitat; a aquest fi els projectes de pressupostos dels ens públics hauran de contenir cada exercici econòmic les consignacions necessàries per al finançament d'aquestes adaptacions. Capítol II Disposicions sobre Barreres Arquitectòniques en l'Edificació (BAE) Article 5 Accessibilitat dels edificis: classes Als efectes de la supressió de Barreres Arquitectòniques en l'Edificació es consideren tres tipus d'espais, instal·lacions o serveis accessibles a persones amb limitacions: els adaptats, els practicables i els convertibles. a) Un espai, una instal·lació o un servei es considera adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autonòma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació. b) Un espai, una instal·lació o un servei es considera practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments abans esmentats, això no impedeix la seva utilització, de forma autonòma, per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació. c) Un espai, una instal·lació o un servei és convertible quan mitjançant modificacions d'escassa entitat i baix cost que no afectin la seva configuració essencial pot transformar-se, almenys, en practicable. Article 6 Accessibilitat dels edificis d'ús públic -1 La construcció, l'ampliació i la reforma dels edificis de titularitat pública o privada destinats a un ús públic s'efectuaran de manera tal que resultin adaptats per a persones amb limitacions. Els elements existents dels edificis a ampliar o reformar l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables. -2 A aquest fi, s'aprovaran per reglament les normes arquitectòniques bàsiques que contindran les condicions a què s'hauran d'ajustar els projectes, i les tipologies d'edificis als quals s'aplicaran aquestes, i també el procediment de control i execució. Article 7 Control de les condicions d'accessibilitat Si les obres realitzades no s'ajustessin al projecte autoritzat i es comprovés que no s'han complert les condicions d'accessibilitat, s'instruirà el procediment establert per la legislació urbanística vigent, amb audiència de l'interessat, i, si no són legalitzables pel fet de no poder-se adaptar a la normativa sobre supressió de Barreres Arquitectòniques, s'ordenarà l'enderrocament dels elements no conformes, en els termes que preveuen els articles 255 i concordants del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, pel qual s'aprova la Refosa dels Textos Legals Vigents a Catalunya en Matèria Urbanística. Article 8


180

Accessibilitat dels edificis d'ús privat -1 Els edificis d'ús privat de nova construcció en què sigui obligatòria la instal·lació d'ascensor hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents: a) Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi les entitats o els habitatges amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari que estiguin al seu servei. b) Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi l'edificació amb la via pública, amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari i amb edificis veïns. -2 Quan aquests edificis de nova construcció tinguin una alçada superior a planta baixa i pis, llevat dels habitatges unifamiliars, i no estiguin obligats a la instal·lació d'ascensor, es disposaran les especificacions tècniques i de disseny que facilitin la possible instal·lació d'un ascensor practicable; la resta dels elements comuns d'aquests edificis hauran de reunir els requisits de practicabilitat. Article 9 Reserva d'habitatges per a persones amb mobilitat reduïda -1 A fi i efecte de garantir a les persones amb mobilitat reduïda l'accés a un habitatge, en les programacions anuals dels de promoció pública es reservarà un percentatge no inferior al 3% del volum total per destinar-lo a satisfer la demanda d'habitatge per aquests col·lectius, en la forma que reglamentàriament s'estableixi. -2 Els promotors privats d'habitatges de protecció oficial hauran de reservar, en els projectes que presentin per a la seva aprovació, la proporció mínima que s'estableixi per a persones amb mobilitat reduïda. -3 Els edificis en què existeixen habitatges reservats per a persones amb limitacions hauran de tenir adaptats els interiors dels esmentats habitatges. Article 10 Garantia de la realització de les adaptacions interiors dels habitatges reservats Els promotors privats d'habitatges de protecció oficial podran substituir les adaptacions interiors dels habitatges reservats per a persones amb mobilitat reduïda per la signatura, en sol·licitar-se la qualificació definitiva, d'un aval d'una entitat financera legalment reconeguda que garanteixi la realització de les obres necessàries per a les adaptacions corresponents. Aquests habitatges podran ser adquirits en primer lloc per persones amb mobilitat reduïda i en segon lloc per entitats públiques o privades amb personalitat jurídica pròpia i sense finalitat de lucre en el termini que ja preveu la legislació vigent, per dedicar-los a miniresidències, pisos compartits o qualsevol tipus d'habitatge destinats a persones amb limitacions. Article 11 Accessibilitat dels elements comuns Els propietaris o usuaris d'habitatges poden dur a terme les obres d'adaptació necessàries per tal que els seus interiors o elements i els serveis comuns dels edificis d'habitatge puguin ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda que hi visquin o hi hagin de viure, sempre que disposin respectivament, i en el seu cas, de l'autorització de la comunitat o del propietari. Capítol III


181

Disposicions sobre Barreres Arquitectòniques en el Transport (BAT) Article 12 Accessibilitat dels transports públics -1 Els transports públics de viatgers que siguin competència de les administracions catalanes han d'observar el que disposa aquesta Llei, sens perjudici de la seva adaptació progressiva a les mesures dictades i a les resultants dels avenços tecnològics acreditats per la seva eficàcia. -2 Les administracions públiques competents en l'àmbit del transport públic han d'elaborar i mantenir permanentment actualitzat un pla de supressió de barreres i d'utilització i adaptació progressiva dels transports públics col·lectius. -3 En qualsevol cas, el material de nova adquisició haurà d'estar adaptat a les mesures tècniques que s'estableixin. -4 En les poblacions en què per reglament es determini haurà d'existir almenys un vehicle especial o taxi condicionat, que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. Capítol IV Disposicions sobre Barreres en la Comunicació (BC) Article 13 Accessibilitat dels sistemes de comunicació i senyalització -1 El Govern de la Generalitat promourà la supressió de les barreres en la comunicació i l'establiment dels mecanismes i alternatives tècniques que facin accessibles els sistemes de comunicació i senyalització a tota la població, per garantir així el dret a la informació, la comunicació, la cultura, l'ensenyament i l'oci. -2 El Govern de la Generalitat impulsarà la formació de professionals intèrprets de signes mímics i guies de sords-cecs, a fi de facilitar tot tipus de comunicació directa al disminuït auditiu, i instarà les diverses administracions públiques catalanes a dotar-se d'aquest personal especialitzat. -3 Els mitjans àudio-visuals dependents de les administracions públiques elaboraran un pla de mesures tècniques que de forma gradual permeti, mitjançant l'ús del llenguatge mímic o de subtitulacions, garantir el dret a la informació. TÍTOL II Mesures de foment Article 14 Fons per a la supressió de barreres arquitectòniques -1 El Consell Executiu, a proposta del Conseller competent, crearà un fons destinat a subvencionar la supressió de barreres arquitectòniques, i per a la dotació d'ajudes tècniques. -2 La meitat del fons esmentat a l'apartat anterior anirà destinat a subvencionar els programes específics que elaborin els ens locals per a la supressió de barreres arquitectòniques en l'espai urbà, els edificis d'ús públic i el transport del seu terme municipal. Aquests programes específics d'actuació estaran integrats, com a mínim, per un inventari dels espais, edificis, locals i mitjans de transport que hagin de ser objecte d'adaptació, l'ordre de prioritats en què es duran a terme i les fases d'execució del pla.


182

-3 Tindran prioritat per a gaudir del finançament esmentat aquells ens locals que es comprometin, mitjançant conveni, a assignar per a la supressió de barreres arquitectòniques el mateix percentatge de reserva pressupostària a què fa referència la Disposició Addicional Segona. -4 L'altra meitat del fons anirà destinada a subvencionar entitats privades i els particulars per a la supressió de barreres, en la forma que s'estableixi per reglament. TÍTOL III Mesures de control Article 15 Llicències i autoritzacions municipals El compliment dels preceptes d'aquesta Llei serà exigible per a la concessió de les preceptives llicències i autoritzacions municipals. Article 16 Visat dels projectes tècnics Els col·legis professionals que tinguin atribuïda la competència en el visat dels projectes tècnics necessaris per a l'obtenció de les llicències a què fa referència l'article 247 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, denegaran els visats si els projectes contenen alguna infracció de les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques. Article 17 Contractes administratius Els plecs de condicions dels contractes administratius contindran clàusules d'adequació al que disposa aquesta Llei. TÍTOL IV Règim sancionador Article 18 Infraccions i sancions -1 Les accions o omissions que contravenen a les normes sobre supressió de barreres constitueixen infracció i seran sancionades d'acord amb el que disposa aquesta Llei. -2 Les infraccions es classifiquen en greus i lleus. -3 Tenen el càracter de greus les infraccions que incompleixin les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques, en les obres d'urbanització i el seu mobiliari de nova construcció, ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús públic, i seran sancionades amb multes d'1.000.001 a 50.000.000 de pessetes. -4 Així mateix, tenen caràcter de greus les infraccions en l'àmbit de la supressió de barreres arquitectòniques en l'edificació, construcció, ampliació o reforma d'edificis de propietat pública o privada destinats a serveis públics o a un ús que impliqui la concurrència de públic. Aquestes infraccions seran sancionades amb multes d'1.000.001 a 50.000.000 de pessetes. -5 L'incompliment de la reserva establerta a l'article 9.2 d'aquesta Llei pel que fa a la reserva d'habitatges de protecció oficial de promoció privada té també el caràcter d'infracció greu i serà sancionada amb multes d'1.000.001 a 50.000.000 de pessetes. -6 L'incompliment de les condicions d'accessibilitat en els edificis de nova


183

construcció o rehabilitats totalment que hagin de ser destinats a l'habitatge constituirà una infracció greu i, per tant, sancionada amb multa d'1.000.001 a 50.000.000 de pessetes. -7 Són faltes lleus les accions o omissions que contravenen a les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques, però que no impedeixen la utilització de l'espai, l'equipament, l'habitatge o el mitjà de transport per persones amb mobilitat reduïda. -8 Les infraccions lleus seran sancionades amb multes de 50.000 a 1.000.000 de pessetes. -9 Per a graduar l'import de les multes es tindrà en compte la gravetat de la infracció, el cost econòmic derivat de les obres d'accessibilitat necessàries, pel perjudici directament o indirecta causat, la reiteració del responsable i el grau de culpa de cada un dels infractors. -10 En les obres que s'executessin amb inobservança de les clàusules de la llicència seran sancionats amb multes en quantia determinada en aquesta Llei el promotor, l'empresari de les obres i el tècnic director d'aquestes. -11 En les obres emparades en una llicència municipal el contingut de la qual sigui manifestament constitutiu d'una infracció greu seran igualment sancionats amb multa el facultatiu que hagués informat favorablement el projecte i els membres de la corporació que haguessin votat a favor de l'atorgament de la llicència sense l'informe tècnic previ, quan aquest o l'informe previ del secretari fossin desfavorable per raó d'aquella infracció. -12 Les multes que s'imposin als diferents subjectes com a conseqüència d'una mateix infracció tindran entre si caràcter independent. Article 19 Procediment sancionador -1 Les infraccions de les normes reguladores de la supressió de barreres arquitectòniques comeses per particulars seran sancionades d'acord amb el que estableixen els articles 133 i següents de la Llei de Procediment Administratiu. -2 Si un ens local fos advertit per l'Administració de la Generalitat d'un fet constitutitu de qualsevol de les infraccions determinades en aquesta Llei, i aquest no iniciés el procediment sancionador en el termini d'un mes, la multa que s'imposi com a conseqüència de l'expedient sancionador incoat per la Generalitat serà percebuda per aquesta. Article 20 Òrgans competents Les autoritats competents per a imposar sancions, i els límits màxims d'aquestes, són les següents: a) Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin de 10.000 habitants, fins a un màxim de 100.000 pessetes; en els municipis que no excedeixin de 50.000 habitants, fins a un màxim de 500.000 pessetes; en els municipis de fins a 100.000 habitants, multes de fins a 1.000.000 de pessetes; en els municipis que no excedeixin de 500.000 habitants, multes de fins a un màxim de 5.000.000 de pessetes, i en els municipis de més de 500.000 habitants, multes de fins a un màxim de 10.000.000 de pessetes. b) La Direcció General del Departament corresponent per raó de la matèria, fins


184

a 25 milions de pessetes, amb independència del nombre d'habitants del municipi. c) El Conseller competent per raó de la matèria, fins a 50 milions de pessetes, amb independència del nombre d'habitants del municipi. Article 21 Destinació de les sancions Els ingressos derivats de la imposició de les sancions previstes en aquesta Llei seran destinats, per les administracions públiques actuants, a la supressió de barreres arquitectòniques en l'àmbit de la seva competència. Article 22 Prescripció Les infraccions greus prescriuen al cap de quatre anys. Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un any. El termini de prescripció començarà a computar-se des del dia en què s'hagués comès la infracció o, si és el cas, des que l'Administració competent n'hagués tingut coneixement. TÍTOL V Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques Article 23 Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques -1 Es crea el Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques com a òrgan de participació externa i consulta, que s'adscriu al Departament de Benestar Social. -2 El Consell estarà integrat per representants de les administracions públiques, de les entitats que agrupen els diferents col·lectius de persones amb disminució i d'experts en aquell àmbit. -3 El Consell té funcions d'assessorament, informació, proposta de criteris d'actuació i foment del que s'estableix en aquesta Llei, com també aquelles altres que se li atribueixin reglamentàriament. -4 El Consell haurà de coordinar amb la Comissió Interdepartamental per a la Supressió de Barreres Arquitectòniques de la manera que estableixi el Govern. Disposicions addicionals Primera El Govern de la Generalitat haurà d'aprovar el Codi d'Accessibilitat, que refondrà totes les normes dictades en la matèria. El Codi d'Accessibilitat haurà de contenir també les condicions tècniques d'accessibilitat de tots aquells usos urbanístics, activitats, transports i edificació continguts als annexos 1 i 2 del Decret 100/1984, del 10 d'abril. Segona El Govern de la Generalitat de Catalunya determinarà anualment un percentatge de les seves partides pressupostàries d'inversió directa en els edificis d'ús públic de la seva titularitat o sobre els quals disposi, per qualsevol títol, del dret d'ús, per a la supressió de les barreres existents. Tercera Els plans d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques que disposa aquesta Llei seran elaborats per les corresponents administracions públiques


185

en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Aquests plans seran revisats cada cinc anys i realitzats en un termini màxim de quinze anys. Quarta El Govern de la Generalitat promourà campanyes informatives i educatives dirigides a la població en general per tal de sensibilitzar-la en el tema de les persones amb limitacions a fi de fomentar la seva integració real a la nostra societat. Cinquena Totes les lleis sectorials que afectin aquesta matèria contindran previsions sobre la supressió de barreres arquitectòniques. Sisena El Govern de la Generalitat establirà en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei un pla de control sobre la supressió de barreres arquitectòniques. Setena El que és disposat en l'article 6 d'aquesta Llei no serà d'aplicació en aquells edificis o immobles declarats béns d'interès cultural o inclosos en els catàlegs municipals d'edificis de valor històrico-artístic, quan les modificacions necessàries comportin un incompliment de la normativa específica reguladora d'aquests béns històrico-artístics. Vuitena Per tal de facilitar la integració laboral de les persones amb limitacions, el Govern de la Generalitat instarà aquelles empreses que disposin de transport propi a garantir la seva accessibilitat als treballadors amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació que hi treballin. Disposicions finals Primera Es faculten el Govern i els Consellers competents per raó de la matèria per a dictar les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament, l'aplicació i el compliment de la present Llei. Segona Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 25 de novembre de 1991 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Antoni Comas i Baldellou Conseller de Benestar Social


186

ANNEX 3. Taula de deficiències segons l’afectació d’un o més elements. INE Font: INE (1999)


187

Annex 4. Taula sobre les discapacitats en relació amb la deficiència que les genera.


188

Font: INE (1999)


189

ANNEX 5. Llei nº 75-534 du 30 juin 1975 d’orientation en faveur des personnes handicapées. 1 Texte intégral de la loi du 30 juin 1975 JOURNAL OFFICIEL DE LA REPUBLIQUE FRANÇAISE LOI n° 75-534 du 30 juin 1975 d'orientation en faveur des personnes handicapées L'Assemblée nationale et le Sénat ont adopté, Le Président de la République promulgue la loi dont la teneur suit : Art.1er.- La prévention et le dépistage des handicaps, les soins, l'éducation, la formation et l'orientation professionnelle, l'emploi, la garantie d'un minimum de ressources, l'intégration sociale et l'accès aux sports et aux loisirs du mineur et de l'adulte handicapés physiques, sensoriels ou mentaux constituent une obligation nationale. Les familles, l'Etat, les collectivités locales, les établissements publics, les organismes de sécurité sociale, les associations, les groupements, organismes et entreprises publics et privés associent leurs interventions pour mettre en oeuvre cette obligation en vue notamment d'assurer aux personnes handicapées toute l'autonomie dont elles sont capables. A cette fin, l'action poursuivie assure, chaque fois que les aptitudes des personnes handicapées et de leur milieu familial le permettent, l'accès du mineur et de l'adulte handicapés aux institutions ouvertes à l'ensemble de la population et leur maintien dans un cadre ordinaire de travail et de vie. L'Etat coordonne et anime ces interventions par l'intermédiaire du comité interministériel de coordination en matière d'adaptation et de réadaptation, assisté d'un conseil national consultatif des personnes handicapées dont la composition et le fonctionnement seront déterminés par décret et comprenant des représentants des associations et organismes publics et privés concernés. Art. 2. - Des dispositions réglementaires détermineront les conditions dans lesquelles sera poursuivie une politique active de prévention contre les handicaps de l'enfance, tant dans le cadre de la périnatalité que dans celui de la pathologie cérébrale et de la pathologie génétique. Le ministère de la santé présentera, dans un délai de deux ans, un rapport sur les conditions dans lesquelles a été poursuivie cette politique ainsi que sur les résultats provisoires obtenus. CHAPITRE PREMIER DISPOSITIONS RELATIVES AUX ENFANTS ET ADOLESCENTS HANDICAPES. § I. - Dispositions relatives à l'éducation spéciale. Art. 3. - Il est inséré dans le code de la santé publique un article L.164-3 ainsi conçu: " Art. L. 164-3. - Les enfants chez qui un handicap aura été décelé ou signalé, notamment au cours des examens médicaux prévus à l'article L. 164-2 ci-dessus pourront être accueillis dans des structures d'action médico-sociale précoce en vue de prévenir ou de réduire l'aggravation de ce handicap. La prise en charge s'effectuera sons forme de cure ambulatoire comportant l'intervention de médecins et de techniciens para-médicaux et sociaux et, si nécessaire, une action de conseil et de soutien de la famille. Elle est assurée, s'il y a lieu, en liaison avec les institutions d'éducation préscolaire. "


190

Art. 4. - Les enfants et adolescents handicapés sont soumis à l'obligation éducative. Ils satisfont à cette obligation en recevant soit une éducation ordinaire, soit, à défaut, une éducation spéciale, déterminée en fonction des besoins particuliers de chacun d'eux par la commission instituée à l'article 6 ci-après. L'éducation spéciale associe des actions pédagogiques, psychologiques, sociales, médicales et paramédicales ; elle est assurée, soit dans des établissements ordinaires, soit dans des établissements ou par des services spécialisés. Elle peut être entreprise avant et poursuivie après l'âge de la scolarité obligatoire. 2 Art. 5. - I. - Sans préjudice de l'application des dispositions relatives aux mineurs, délinquants ou en danger relevant de l'autorité judiciaire, l'Etat prend en charge les dépenses d'enseignement et de première formation professionnelle des enfants et adolescents handicapés : 1° Soit, de préférence. en accueillant dans des classes ordinaires ou dans les classes, sections d'établissements, établissements ou services relevant du ministère de l'éducation ou de l'agriculture, dans lesquels la gratuité de l'éducation est assurée, tous les enfants susceptibles d'y être admis malgré leur handicap 2° Soit en mettant du personnel qualifié relevant du ministère de l'éducation à la disposition d'établissements ou services crées et entretenus par d'autres départements ministériels, par des personnes morales de droit public, ou par des groupements ou organismes à but non lucratif conventionnés à cet effet ; dans ce cas, le ministère de l'éducation participe au contrôle de l'enseignement dispensé dans ces établissements ou services ; 3° Soit en passant avec les établissements privés, selon des modalités particulières, déterminées par décret en Conseil d'Etat, les contrats prévus par la loi no 59-1557 modifiée du 31 décembre 1959 sur les rapports entre l'Etat et les établissements d'enseignement privés, soit en accordant la reconnaissance à des établissements d'enseignement agricole privés selon les dispositions de l'article 7 de la loi no 60-791 du 2 août 1960 relative à l'enseignement et à la formation professionnelle agricole. II. - L'Etat participe, en outre, à la formation professionnelle et à l'apprentissage des jeunes handicapés : 1° Soit en passant les conventions prévues par le titre II du livre IX du code du travail relatif à la formation professionnelle continue dans le cadre de l'éducation permanente et par le chapitre VI du titre 1er du livre 1er du code du travail relatif aux centres de formation d'apprentis ; 2° Soit en attribuant des aides spéciales au titre de leurs dépenses complémentaires de fonctionnement aux établissements spécialisés reconnus par le ministre chargé de l'agriculture. Art. 6. - Dans chaque département, il est créé une commission de l'éducation spéciale dont la composition et le fonctionnement sont déterminés par voie réglementaire et qui comprend notamment des personnes qualifiées nommées sur proposition des associations de parents d'élèves et des associations des familles des enfants et adolescents handicapés. Le président de la commission est désigné chaque année, soit par le préfet parmi les membres de la commission, soit, à la demande du préfet, par le président du tribunal de grande Instance dans le ressort duquel la commission a son siège, parmi les magistrats de ce tribunal.


191

I. - Cette commission désigne les établissements ou les services ou à titre exceptionnel l'établissement ou le service dispensant l'éducation spéciale correspondant aux besoins de l'enfant ou de l'adolescent et en mesure de l'accueillir. La décision de la commission s'impose aux établissements scolaires ordinaires et aux établissements d'éducation spéciale dans la limite de la spécialité au titre de laquelle ils ont été autorisés ou agréés. Lorsque les parents ou le représentant légal de l'enfant ou de l'adolescent handicapé font connaître leur préférence pour un établissement ou un service dispensant l'éducation spéciale correspondant à ses besoins et en mesure de l'accueillir, la commission est tenue de faire figurer cet établissement ou service au nombre de ceux qu'elle désigne, quelle que soit sa localisation. II. - La commission apprécie si l'état de l'enfant ou de I'adolescent justifie l'attribution de l'allocation d'éducation spéciale et éventuellement des son complément, mentionnés à l'article L.543-1 du code de sécurité sociale. III. - Les décisions de la commission doivent être motivées et faire l'objet d'une révision périodique. IV. - Sous réserve que soient remplies les conditions d'ouverture du droit aux prestations, les décisions des organismes de sécurité sociale et d'aide sociale en ce qui concerne la prise en charge des frais mentionnés à l'article 7, premier alinéa, de la présente loi et des organismes chargés du paiement de 3 l'allocation d'éducation spéciale en ce qui concerne le versement de cette prestation et de son complément éventuel, sont prises conformément à la décision de la commission départementale de l'éducation spéciale. L'organisme ne peut refuser la prise en charge pour l'établissement ou le service, dès lors que celui-ci figure au nombre de ceux désignés par la commission, pour lequel les parents ou le représentant légal de l'enfant ou de l'adolescent handicapé manifestent leur préférence. Il conserve la possibilité d'accorder une prise en charge, à titre provisoire, avant toute décision de la commission. V. - Les décisions de la commission peuvent faire l'objet de recours devant la juridiction du contentieux technique de la sécurité sociale, sous réserve d'adaptations fixées par vole réglementaire ; ce recours, ouvert à toute personne et à tout organisme intéressé, est dépourvu d'effet suspensif, sauf lorsqu'il est intenté par la personne handicapée ou son représentant légal pour ce qui concerne les décisions prises en application des dispositions du I ci-dessus. VI. - les parents ou le représentant légal de l'enfant ou de l'adolescent handicapé sont convoqués par la commission départementale de l'éducation spéciale. Ils peuvent être assistés par une personne de leur choix ou se faire représenter. VII.- Cette commission peut déléguer certaines de ses compétences à des commissions de circonscription. Art. 7. - I. - Les frais d'hébergement et de traitement dans les établissements d'éducation spéciale et professionnelle ainsi que les frais de traitement concourant à cette éducation dispensée en dehors de ces


192

établissements, à l'exception des dépenses incombant à l'Etat en application de l'article 5, sont intégralement pris en charge par les régimes d'assurance maladie, dans la limite des tarifs servant de base. au calcul des prestations. En conséquence sont modifiés : 1° L'article 283 du code de la sécurité sociale et l'article 1038 du code rural dans lesquels sont insérés, respectivement entre les alinéas a. et b. et entre les alinéas l° et 2° un alinéa a-I et un alinéa 1°-I ainsi libellés : " La couverture, sur décision de la commission d'éducation spéciale créée par l'article 6 de la loi no 75- 534 du 30 juin 1975, des frais d'hébergement et de traitement des enfants ou adolescents handicapés dans les établissements d'éducation spéciale et professionnelle, ainsi que celle des frais de traitement concourant à cette éducation dispensée en dehors de ces établissements, à l'exception de la partie de ces frais incombant à l'Etat en application de l'article 5 de la loi n° 75-534 du 30 juin 1975. " 2° L'article L.286-I-I du code de la sécurité sociale qui est complété ainsi qu'il suit: " 6° Lorsque le bénéficiaire est un enfant ou adolescent handicapé pour les frais couverts au titre de l'article L.283-a-1.". 3° L'article 8-1 de la loi no 66-509 du 12 juillet 1966 modifié qui est complété par un paragraphe ainsi rédigé: " Font également partie des prestations de base la couverture, sur décision de la commission d'éducation spéciale créée par l'article 6 de la loi no 75-534 du 30 juin 1975, des frais d'hébergement et de traitement des enfants ou adolescents handicapés dans les établissements d'éducation spéciale et professionnelle ainsi que celle des frais de traitement concourant à cette éducation dispensée en dehors de ces établissements, à l'exception de la partie de ces frais incombant à l'Etat en application de l'article 5 de la loi no 75-534 du 30 juin 1975." II. - A défaut de prise en charge par l'assurance maladie, ces frais sont couverts au titre de l'aide sociale sans qu'il soit tenu compte des ressources de la famille. Il n'est exercé aucun recours en récupération des prestations d'aide sociale à l'encontre de la succession du bénéficiaire décédé lorsque ses héritiers sont son conjoint, ses enfants ou la personne qui a assumé, de façon effective et constante, la charge du handicapé. 4 Art. 8. - Les frais de transport individuel des élèves et étudiants handicapés vers les établissements scolaires et universitaires rendus nécessaires du fait de leur handicap sont supportés par l'Etat. Les frais de transport collectif des enfants et adolescents handicapés vers les établissements médicoéducatifs fonctionnant en externat ou semi-internat seront supportés par les organismes de prise en charge. Un décret détermine les conditions d'application du présent article et notamment les catégories d'établissements médico-éducatifs intéressés. § II. Allocation d'éducation spéciale. Art. 9. - I. - L'intitulé du chapitre V-I du titre II du livre V du code de la sécurité sociale est modifié comme


193

suit: Allocation d'éducation spéciale. II. - Les articles L.543-1, L.543-2 et L.543-3 du code de la sécurité sociale sont remplacés par les dispositions suivantes : "Art. L.543-1. - L'enfant handicapé n'ayant pas dépassé un âge fixé par décret ouvre droit, quel que soit son rang dans la famille, à une prestation familiale dite allocation d'éducation spéciale dans les cas suivants : "I° Une allocation d'éducation spéciale est accordée pour l'enfant dont l'incapacité permanente est au moins égale à un pourcentage fixé par décret et qui n'a pas été admis dans un établissement d'éducation spéciale ou pris en charge au titre de l'éducation spéciale. "Un complément d'allocation, modulé selon les besoins, est accordé pour l'enfant atteint d'un handicap dont la nature ou la gravité exige des dépenses particulièrement coûteuses. "2° Une allocation d'éducation spéciale est également accordée pour l'enfant handicapé qui est admis dans un établissement ou encore pris en charge par un service d'éducation spéciale ou de soins à domicile. Cette disposition n'est pas applicable: " Lorsque l'enfant ne présente qu'une infirmité légère ; " Lorsqu'il est placé en internat et que ses frais de séjour sont pris intégralement en charge par l'assurance maladie, par l'Etat ou par l'aide sociale. "Art. L.543-2. - Bénéficient de l'allocation d'éducation spéciale les femmes seules n'exerçant aucune activité professionnelle et ayant un seul enfant à charge remplissant les conditions définies à l'article L.543-1. "Art. L.543-3. - L'allocation et son complément éventuel sont attribués au vu de la décision de la commission de l'éducation spéciale mentionnée à l'article 6 de la loi n°75-534 du 30 juin 1975 appréciant si l'état de l'enfant ou de l'adolescent justifie cette attribution. "Lorsque la personne ayant la charge de l'enfant handicapé ne donne pas suite aux mesures préconisées par la commission de l'éducation spéciale, l'allocation peut être suspendue ou supprimée dans les mêmes conditions et après audition de cette personne sur sa demande. "Les taux de l'allocation et de son complément sont fixés par décret." III. - 1° A l'article L.510.6em du code de la sécurité sociale ainsi qu'à l'article 543-4, les mots: "l'allocation d'éducation spécialisée et l'allocation des mineurs handicapés", sont remplacés par les mots : "l'allocation d'éducation spéciale"; 2° A l'article L.527 du code de la sécurité sociale, les mots: "et ceux qui ouvrent droit à l'allocation d'éducation spécialisée et à l'allocation des mineurs handicapés", sont remplacés par les mots : "et ceux 5 qui ouvrent droit à l'allocation d'éducation spéciale" ; 3° A l'article L.536-l° du code de la sécurité sociale, les mots: "soit l'allocation d'éducation spéciale des mineurs infirmes, soit l'allocation des mineurs handicapés", sont remplacés par les mots : "soit l'allocation d'éducation spéciale". § III. - Assurance vieillesse des mères ayant un enfant handicapé. Art. 10. - A l'article L. 242-2 du code de la sécurité sociale, entre le premier et le deuxième alinéa, sont insérés les deux alinéas suivants :


194

"En outre, sont affiliées obligatoirement à l'assurance vieillesse les mères ayant un enfant handicapé non admis en internat et dont l'incapacité permanente est au moins égale à un taux fixé par décret, qui satisfont aux conditions prévues pour l'attribution de l'allocation de salaire unique ou de l'allocation de la mère au foyer et de leur majoration, hormis la condition d'âge de l'enfant, pour autant que cette affiliation n'est pas acquise à un autre titre et que l'enfant n'a pas atteint l'âge limite d'attribution de l'allocation d'éducation spéciale. "Les mêmes dispositions sont applicables aux mères assumant au foyer familial la charge d'un handicapé adulte dont l'incapacité permanente est au moins égale au taux prévu à l'alinéa précédent et dont le maintien au foyer est reconnu souhaitable par la commission prévue à l'article 14 de la loi n°75-534 du 30 juin 1975, pour autant que les ressources de la mère ou du ménage ne dépassent pas le plafond fixé en application de l'article L. 533, deuxième alinéa, du code de la sécurité sociale.". CHAPITRE II DISPOSITIONS RELATIVES A L'EMPLOI § I. - Modifications de certaines dispositions dit code de travail. Art. 11. - Est inséré dans le code du travail un article L. 119-5 rédigé comme suit: "Art. L. 119-5. - Par dérogation aux dispositions des articles L.115-2, L.117-3 et L.117-7 du présent code, des aménagements sont apportés, en ce qui concerne les personnes handicapées, aux règles relatives à l'âge maximum d'admission à l'apprentissage, à la durée et aux modalités de la formation. Ces aménagements font l'objet d'un décret en Conseil d'Etat qui détermine, en outre, les conditions et les modalités d'octroi aux chefs d'entreprise formant des apprentis handicapés de primes destinées à compenser les dépenses supplémentaires ou le manque à gagner pouvant en résulter." Art. 12. - L'article L.323-9 est abrogé et remplacé par les dispositions suivantes : "Art. L.323-9. - L'emploi et le reclassement des personnes handicapées constituent un élément de la politique de l'emploi et sont l'objet de concertation notamment avec les organisations représentatives des employeurs et des travailleurs, les organismes ou associations de handicapés et les organismes ou associations spécialisés." "Le reclassement des travailleurs handicapés comporte, outre la réadaptation fonctionnelle prévue par les textes en vigueur, complétée éventuellement par un réentrainement à l'effort:" "L'orientation;" "La rééducation ou la formation professionnelle pouvant inclure, le cas échéant, un réentrainement scolaire;" "Le placement." "L'Etat peut consentir une aide financière aux établissements, organismes et employeurs mentionnés a l'article L.323-12 afin de faciliter la mise ou la remise au travail en milieu ordinaire de production des travailleurs handicapés. Cette aide peut concerner, notamment, l'adaptation des machines ou des outillages, l'aménagement de postes de travail y compris l'équipement individuel nécessaire aux 6 travailleurs handicapés pour occuper ces postes. et les accès aux lieux de travail. Elle peut également être destinée à compenser les charges supplémentaires d'encadrement.". Art. 13. - L'article L. 323-10 est complété par un deuxième alinéa ainsi


195

conçu : " La qualité du travailleur handicapé est reconnue par la commission technique d'orientation et de reclassement professionnel prévue à l'article L. 323-11." Art. 14. L'article L. 323-11 est remplacé par les dispositions suivantes: Art. L. 323-11. - I. - Dans chaque département est créée une commission technique d'orientation et de reclassement professionnel à laquelle, dans le cadre de ses missions définies à l'article L. 330-2, l'Agence nationale pour I'emploi apporte son concours. Cette commission, qui peut comporter des sections spécialisées selon la nature des décisions à prendre et dont la composition et les modalités de fonctionnement sont fixées par décret, comprend en particulier des personnalités qualifiées nommées sur proposition des organismes gestionnaires des centres de rééducation ou de travail protégé et des associations représentatives des travailleurs handicapés adultes ainsi que des organisations syndicales. Le président de la commission est désigné chaque année, soit par le préfet parmi les membres de la commission, soit, à la demande du préfet, par le président du tribunal de grande instance dans le ressort duquel la commission a son siège, parmi les magistrats de ce tribunal. Cette commission est compétente notamment pour: 1° " Reconnaître, s'il y a lieu, la qualité de travailleur handicapé aux personnes répondant aux conditions définies par l'article L. 323-10;" 2° " Se prononcer sur l'orientation de la personne handicapée et les mesures propres à assurer son reclassement;" 3° " Désigner les établissements ou les services concourant à la rééducation, au reclassement et à l'accueil des adultes handicapés, et notamment les établissements prévus aux articles 46 et 47 de la loi no 75-534 du 30 juin 1975 ainsi que les ateliers protégés ou les centres d'aide par le travail correspondant à leurs besoins et en mesure de les accueillir. La décision de la commission s'impose à tout établissement ou service dans la limite de la spécialité au titre de laquelle il a été autorisé ou agréé. "A titre exceptionnel, la commission peut désigner un établissement ou un service entrant dans la catégorie de ceux vers lesquels elle a décidé d'orienter la personne handicapée et en mesure de l'accueillir." Lorsque la personne handicapée fait connaître sa préférence pour un établissement ou un service entrant dans la catégorie de ceux vers lesquels la commission a décidé de l'orienter et en mesure de l'accueillir, la commission est tenue de faire figurer cet établissement ou ce service au nombre de ceux qu'elle désigne, quelle que soit sa localisation ;" 4° " Apprécier si l'état de la personne handicapée justifie l'attribution de l'allocation aux adultes handicapés et de l'allocation compensatrice prévue aux articles 35 et 39 de la loi no 75-534 du 30 juin 1975, ou de l'allocation de logement instituée par la loi no 71-582 du 16 juillet 1971 modifiée." " Les décisions de la commission doivent être motivées et faire l'objet d'une révision périodique." " Sous réserve que soient remplies les conditions d'ouverture du droit aux prestations, les décisions des organismes de sécurité sociale et d'aide sociale en ce qui concerne la prise en charge des frais exposés dans les établissements ou services concourant à la rééducation, à la réadaptation, au reclassement et à


196

l'accueil des adultes handicapés ainsi que dans les centres d'aide par le travail et celles des organismes chargés du paiement de l'allocation aux adultes handicapés et de l'allocation compensatrice ainsi que de l'allocation de logement visée ci-dessus sont prises conformément à la décision de la commission technique d'orientation et de reclassement professionnel. L'organisme ne peut refuser la prise en charge pour l'établissement ou le service, dès lors que celui-ci figure au nombre de ceux désignés par la commission, pour lequel l'adulte handicapé ou son représentant manifeste une préférence. Il conserve la 7 possibilité d'accorder une prise en charge, à titre provisoire avant toute décision de la commission." " L'adulte handicapé ou son représentant est convoqué par la commission technique d'orientation et de reclassement professionnel. Il peut être assisté par une personne de son choix." " Les décisions de la commission visées aux 3em et 4em ci-dessus peuvent faire l'objet de recours devant la juridiction du contentieux technique de la sécurité sociale sous réserve d'adaptations fixées par voie réglementaire; ce recours, ouvert à toute personne et à tout organisme intéressé, est dépourvu d'effet suspensif, sauf lorsqu'il est intenté par la personne handicapée ou son représentant pour ce qui concerne les décisions relatives à la prise en charge des frais exposés dans les établissements ou services." " II. - Des centres de réorientation et des équipes de préparation et de suite du reclassement doivent être créés et fonctionner en liaison avec les commissions techniques d'orientation et de reclassement professionnel et avec l'Agence nationale pour l'emploi." " Les modalités de prise en charge des dépenses de fonctionnement de ces centres et équipes sont fixées par décret"; Art. 15. - I. - L'article L. 323-15 est complété par un deuxième alinéa rédigé comme suit: " les conventions conclues en application de l'article L. 920-3 entre l'Etat et les établissements et centres de formation professionnelle déterminent, s'il y a lieu, les conditions d'admission en fonction des difficultés particulières rencontrées par les diverses catégories de travailleurs handicapés." II. - L'article L. 323-16 est remplacé par les dispositions suivantes: " Art. L.323-16. - Les travailleurs handicapés bénéficient des aides financières accordées aux stagiaires de la formation professionnelle et prévues par le titre VI du Livre IX du présent code, sous réserve d'adaptations à leur situation particulière." " En outre, le travailleur handicapé peut bénéficier, à l'issue de son stage, de primes à la charge de l'Etat destinées à faciliter son reclassement et dont le montant et les conditions d'attribution sont fixés par décret." " Ces primes ne se cumulent pas avec les primes de même nature dont le travailleur handicapé pourrait bénéficier au titre de la législation dont il relève." Art. 16. - A l'article L. 323-17, premier alinéa, le mot "ouvriers" est remplacé par le mot "salariés". Art. 17. - L'article L. 323-19 est complété par deux alinéas ainsi rédigés: " Des décrets en Conseil d'Etat déterminent selon quelles modalités et dans quelles limites les établissements, organismes et employeurs mentionnés à l'article L. 323-12 peuvent être exonérés de l'obligation relative à la priorité d'emploi des travailleurs handicapés, prévue au présent article, en passant des contrats de fournitures, de sous-traitance ou de prestations de service avec des ateliers protégés ou


197

les centres d'aide par le travail mentionnés à l'article 167 du code de la famille et de l'aide sociale. " Cette exonération, qui ne peut être que partielle, est proportionnelle au volume de travail fourni aux ateliers protégés ou aux centres d'aide par le travail." Art. 18. - A l'article L. 323-23, les mots : "commission d'orientation des infirmes" sont remplacés par les mots : "commission technique d'orientation et de reclassement professionnel" et les mots: "règlement d'administration publique" par: "décret en Conseil d'Etat ". Art. 19. - Les articles L. 323-30, L. 323-31 et L. 323-32 sont remplacés par les dispositions suivantes: " Art. L. 323-30. - Les personnes handicapées pour lesquelles le placement dans un milieu normal de travail s'avère impossible peuvent être admises soit dans un atelier protégé si leur capacité de travail est au moins égale à un pourcentage de la capacité normale fixé par décret, soit dans un centre d'aide par le 8 travail prévu à l'article 167 du code de la famille et de l'aide sociale." " En outre, des centres de distribution de travail a domicile assimilés aux ateliers protégés peuvent procurer aux travailleurs handicapés des travaux manuels ou intellectuels à effectuer a domicile." " La commission technique d'orientation et de reclassement professionnel prévue à l'article L. 323-11 se prononce par une décision motivée, en tenant compte de la capacité de travail et des possibilités réelles d'intégration, sur l'embauche ou l'admission dans les ateliers protégés ou les centres d'aide pour le travail; elle peut prendre une décision provisoire valable pour une période d'essai." " Art. L. 323-31. - Les ateliers protégés et les centres de distribution de travail à domicile peuvent être créés par les collectivités ou organismes publics et privés et, notamment, par les entreprise. " " Ils doivent être agréés par le ministre du travail. Ils peuvent recevoir les subventions en application des conventions passées avec l'Etat, les départements, les communes ou les organismes de sécurité sociale." Art. L. 323-32 - L'organisme gestionnaire de l'atelier protégé ou du centre de distribution de travail à domicile est considéré comme employeur et le travailleur handicapé comme salarié pour l'application des dispositions législatives, réglementaires et contractuelles en vigueur, notamment en ce qui concerne les conditions de travail et la représentation des travailleurs pour la branche d'activité à laquelle se rattache l'établissement compte tenu de sa production. " Le travailleur handicapé en atelier protégé reçoit un salaire fixé compte tenu de l'emploi qu'il occupe, de sa qualification et de son rendement par référence aux dispositions réglementaires ou conventionnelles applicables dans la branche d'activité." " Le salaire perçu par les travailleurs employés par un atelier protégé ou par un centre de distribution de travail à domicile ne pourra être inférieur à un minimum fixé par décret par référence au salaire minimum de croissance déterminé en application des articles L. 141-1 et suivants." " Un ou plusieurs travailleurs handicapés employés dans un atelier protégé peuvent être mis à la disposition provisoire d'un autre employeur dans des conditions prévues par l'article L. 125-3 du code du travail et suivant des modalités qui seront précisées par décret."


198

Art. 20. - I. - A l'article L. 323-34, premier alinéa, est ajoutée la mention de l'article L. 323-10. II. - Au quatrième alinéa de l'article L. 323-34, les mots: "commission d'orientation des infirmes" sont remplacés par les mots: "commission technique d'orientation et de reclassement professionnel". Art. 21. L'article L. 323-35 est complété, par un alinéa ainsi libellé: " En outre, des décrets en Conseil d'Etat déterminent:" " Les conditions dans lesquelles les indemnités versées par l'Etat en application du titre VI du livre IX du présent code peuvent se cumuler avec les prestations versées au titre d'un régime de prévoyance ou d'aide sociale, y compris celles versées en application des articles 35 et 39 de la loi no 75-534 du 30 juin 1975;" " Les conditions et modalités selon lesquelles les intéressés sont appelés à participer, le cas échéant, aux frais de leur entretien et de leur hébergement pendant la durée du stage de formation ou de rééducation professionnelle." Les conditions d'attribution des primes mentionnées à l'avant-dernier alinéa de l'article L. 323-16. Art. 22. - Il est ajouté à l'article L. 330-2 un alinéa ainsi libellé: " L'Agence nationale pour l'emploi apporte son concours à l'orientation et au placement des travailleurs handicapés." Art. 23. - La fin du dernier alinéa de l'article L. 432-1est ainsi rédigée: 9 " ...ainsi que celles d'emploi et de travail des jeunes, des femmes et des handicapés. " Art. 24. - L'article L. 133-3 est complété par un nouveau paragraphe 15° ainsi rédigé:" 15° Les conditions d'emploi et de travail des personnes handicapées". Art. 25. - I. - le deuxième alinéa de l'article L. 437-1 du code du travail est complété comme suit : " En outre, le comité d'entreprise est consulté sur les mesures prises en vue de faciliter la mise ou la remise au travail des travailleurs handicapés, et notamment sur celles qui interviennent après attribution de l'aide financière prévue au troisième alinéa de l'article L. 323-9." II.-Le premier alinéa de l'article L. 420-5 du code du travail est complété comme suit: " De plus, ils sont consultés sur les mesures prises en vue de faciliter la mise ou la remise au travail des travailleurs handicapés et notamment sur celles qui interviennent après attribution de l'aide financière prévue au troisième alinéa de l'article L. 323-9. " § II.- Dispositions applicables aux services publics et entreprises publiques Art. 26. - L'obligation d'emploi des handicapés s'applique aux administrations de l'Etat et des collectivités locales ainsi qu'à leurs établissements publics quel que soit leur caractère, aux entreprises nationales, aux sociétés d'économie mixte et aux entreprises privées chargées d'un service public. Pour permettre la réalisation effective de cette obligation, les conditions d'aptitude imposées pour les emplois dans les diverses administrations seront révisées. Jusqu'à l'intervention de cette révision, aucun licenciement pour inaptitude physique ne pourra frapper une personne handicapée employée depuis plus de six mois dans une administration ou une entreprise publique ou nationalisée.


199

Aucun candidat handicapé ne peut être écarté, en raison de son handicap, d'un concours si ce handicap a été reconnu compatible, par la commission visée à l'article 27 de la présente loi, avec l'emploi auquel donne accès le concours. Sous réserve des dispositions de l'article 27 ci-après, la titularisation des travailleurs handicapés intervient dans les mêmes conditions que pour les fonctionnaires ou agents des collectivités et établissements publics. Art. 27. - Un décret en Conseil d'Etat détermine la compétence et la composition de la commission technique d'orientation et de reclassement professionnel prévue à l'article L. 323-11 du code du travail lorsqu'elle examine la candidature d'une personne handicapée à un emploi de l'Etat, ou d'une des collectivités ou établissements visés à l'article L. 323-12 (4em) du code du travail ; ce décret peut également attribuer compétence à une commission spéciale pour certaines catégories d'agents. Art. 28. - Des crédits nécessaires à l'adaptation des machines et des outillages, l'aménagement des postes de travail et les accès aux lieux de travail pour permettre l'emploi des handicapés dans les administrations de l'Etat et des établissements publics nationaux n'ayant pas le caractère industriel et commercial, seront inscrits au budget de l'Etat. Art. 29. - L'Etat peut consentir une aide financière aux collectivités locales et à leurs établissements publics n'ayant pas le caractère industriel et commercial, dans les conditions prévues à l'article L 323-9 du code du travail. § III.- Centres d'aide par le travail Art. 30. - L'article 167 du code de la famille et de l'aide sociale est remplacé par les dispositions suivantes: " Art. 167. - Les centres d'aide par le travail, comportant ou non un foyer d'hébergement, offrent aux 10 adolescents handicapés, qui ne peuvent, momentanément ou durablement, travailler ni dans les entreprises ordinaires ni dans un atelier protégé ou pour le compte d'un centre de distribution de travail à domicile ni exercer une activité professionnelle indépendante, des possibilités d'activités diverses à caractère professionnel, un soutien médico-social et éducatif et un milieu de vie favorisant leur épanouissement personnel et leur intégration sociale." " Un même établissement peut comporter un section d'atelier protégé ou de distribution de travail à domicile et une section d'aide par le travail. Nonobstant les dispositions prévues au dernier alinéa de l'article L. 323-32 du code du travail, des équipes de personnes handicapées bénéficiant d'une admission dans un centre ou une section d'aide par le travail peuvent être autorisées à exercer une activité à l'extérieur de l'établissement auquel elles demeurent rattachées suivant des modalités qui seront précisées par décret. " Art. 31. - Sur la base d'un recensement des besoins effectué par les ministères du travail et de la santé, le Gouvernement engagera un programme d'équipement pour développer les centres d'aide par le travail et les ateliers de travail protégé. § IV.- Garantie de ressources. Art. 32. - Il est assuré à tout handicapé exerçant une activité professionnelle, quelles qu'en soient les modalités, une garantie de ressources provenant de son travail. Lorsque le handicapé exerce cette activité soit dans le secteur ordinaire de production, soit dans un atelier protégé ou centre de distribution de travail à domicile, soit dans un centre d'aide par le travail, cette garantie de ressources, différente dans chaque cas, est fixée par rapport au salaire minimum de


200

croissance. Lorsque le handicapé, est non salarié et se livre à un travail régulier constituant l'exercice normal d'une profession et comportant une rémunération mensuelle minimale, cette garantie de ressources est déterminée dans des conditions fixées par décret. Les conventions prévues à l'article L. 323-31 du code du travail en ce qui concerne les ateliers protégés et les conventions passées avec les organismes gestionnaires des centres d'aide par le travail au titre de l'aide sociale devront prévoir, selon des conditions fixées par décret, un système de bonifications permettant de tenir compte du travail effectivement fourni par le handicapé. Art. 33. - La garantie de ressources assurée aux travailleurs handicapés exerçant leur activité soit dans le secteur ordinaire de production, soit en atelier protégé ou centre de distribution de travail à domicile, soit dans un centre d'aide par le travail est considérée comme une rémunération du travail pour l'application de l'article L. 120 du code de la sécurité sociale et des dispositions relatives à l'assiette des cotisations au régime des assurances sociales agricoles. Les cotisations versées pour ces travailleurs au titre des retraites complémentaires sont établies sur le montant de la garantie de ressources. Les cotisations obligatoires versées au titre de la réglementation relative à l'assurance chômage pour les travailleurs handicapés employés dans le secteur ordinaire de production en atelier protégé ou en centre de distribution de travail à domicile sont également établies sur le montant de la garantie de ressources. Art. 34. - L'Etat assure aux entreprises et aux organismes gestionnaires des ateliers protégés, des centres de distribution de travail à domicile et des centres d'aide par le travail, dans des conditions fixées par décret, la compensation des charges qu'ils supportent au titre de la garantie de ressources prévue à l'article précédent et des cotisations y afférentes. CHAPITRE III DISPOSITIONS RELATIVES AUX PRESTATIONS AUX ADULTES HANDICAPES Art. 35. - I. - Toute personne de nationalité française ou ressortissant d'un pays ayant conclu une convention de réciprocité en matière d'attribution d'allocations aux handicapés adultes résidant sur le 11 territoire métropolitain ou dans les départements d'outre-mer, ayant dépassé l'âge d'ouverture du droit à l'allocation d'éducation spéciale prévue à l'article L. 543-1 du code de la sécurité sociale, dont l'incapacité permanente est au moins égale à un pourcentage fixé par décret, perçoit une allocation aux adultes handicapés lorsqu'elle ne perçoit pas au titre d'un régime de sécurité sociale, d'un régime de pension de retraite ou d'une législation particulière, un avantage de vieillesse ou d'invalidité d'un montant égal à ladite allocation. Lorsque cet avantage est d'un montant inférieur à celui de l'allocation aux adultes handicapés, celle-ci s'ajoute à la prestation sans que le total des deux avantages puisse excéder le montant de l'allocation aux adultes handicapés.


201

II. - L'allocation aux adultes handicapés est également versée à toute personne dont l'incapacité permanente n'atteint pas le pourcentage fixé par le décret prévu au premier alinéa ci-dessus mais qui est, compte tenu de son handicap, dans l'impossibilité, reconnue par la commission technique d'orientation et de reclassement professionnel prévue à l'article L.323-11 du code du travail, de se procurer un emploi. III. - L'allocation aux adultes handicapés peut se cumuler avec les ressources personnelles de l'intéressé et, s'il y a lieu de son conjoint dans la limite d'un plafond, fixé par décret, qui varie suivant qu'il est marié et a une ou plusieurs personnes à sa charge. Art. 36. - L'allocation aux adultes handicapés est accordée sur décision de la commission technique d'orientation et de reclassement professionnel prévue à l'article 323-11 du code du travail appréciant le taux d'invalidité de la personne handicapée ou l'impossibilité où elle se trouve, compte tenu de son handicap, de se procurer un emploi. Art. 37. - L'allocation aux adultes handicapés est servie et financée comme une prestation familiale. Elle est incessible et insaisissable, sauf pour le paiement des frais d'entretien du handicapé. En cas de nonpaiement de ces frais, la personne physique ou morale ou l'organisme qui en assume la charge peut obtenir de la caisse débitrice de l'allocation que celle-ci lui soit versée directement. L'action de l'allocataire pour le paiement de l'allocation se prescrit par deux ans. Cette prescription est également applicable à l'action intentée par un organisme payeur en recouvrement d'allocations indûment payées, sauf en cas de fraude ou de fausse déclaration. La tutelle aux prestations sociales, prévue par la loi n°66-774 du 18 octobre 1966, s'applique à l'allocation aux adultes handicapés. Les dispositions des articles L. 409, L. 410 et L, 412 du code de la sécurité sociale sont applicables à l'allocation aux adultes handicapés. Les différends auxquels peut donner lieu l'application des articles 35 et 37 et qui ne relèvent pas d'un autre contentieux sont réglés suivant les dispositions régissant le contentieux général de la sécurité sociale. Art. 38. - Les prestations familiales, la retraite du combattant, les pensions attachées aux distinctions honorifiques, l'allocation de logement, et les arrérages des rentes viagères constituées en faveur d'une personne handicapée et mentionnées à l'article 8 de la loi no 69-1161 du 24 décembre 1969 portant loi de finances pour 1970, n'entrent pas en compte pour l'attribution de l'allocation aux adultes handicapés. Art. 39. - I. - Une allocation compensatrice est accordée à tout handicapé qui ne bénéficie pas d'un avantage analogue au titre d'un régime de sécurité sociale lorsque son incapacité permanente est au moins égale au pourcentage fixé par le décret prévu au premier alinéa de l'article 35 ci-dessus, soit que son état nécessite l'aide effective d'une tierce personne pour les actes essentiels de l'existence, soit que l'exercice d'une activité professionnelle lui impose des frais supplémentaires. Le montant de cette allocation est fixé par référence aux majorations accordées aux invalides du


202

troisième groupe prévu à l'article L. 310 du code de la sécurité sociale et varie dans des conditions fixées par décret en fonction soit de la nature et de la permanence de l'aide nécessaire, soit de l'importance des frais supplémentaires exposés. 12 II. - Les dispositions du paragraphe III de l'article 35 et les articles 36 et 38 ci-dessus sont applicables a l'allocation prévue au présent article, le plafond de ressources étant augmenté du montant de l'allocation accordée. Toutefois, les ressources provenant de son travail ne sont prises en compte que partiellement pour le calcul des ressources de l'intéressé. Il n'est exercé aucun recours en récupération de l'allocation compensatrice à l'encontre de la succession du bénéficiaire décédé lorsque ses héritiers sont son conjoint, ses enfants ou la personne qui a assumé, de façon effective et constante, la charge du handicapé. III. - L'allocation compensatrice est incessible et insaisissable, sauf pour le paiement des frais d'entretien du handicapé. En cas de non-paiement de ces frais, la personne physique ou morale ou l'organisme qui en assume la charge peut obtenir du préfet que celui-ci lui soit versée directement. L'action du bénéficiaire pour le paiement de l'allocation compensatrice se prescrit par deux ans. Cette prescription est également applicable à l'action intentée par le préfet en recouvrement des allocations indûment payées, sauf en cas de fraude ou de fausse déclaration. La tutelle aux prestations sociales prévue par le loi n°66-774 du 18 octobre 1966 s'applique à l'allocation compensatrice. IV. - Les dispositions des articles 189, 191 et 195 du code de la famille et de l'aide sociale sont applicables aux dépenses résultant du versement de l'allocation prévue au paragraphe I. Art. 40. - Un Décret en Conseil d'Etat précise les conditions dans lesquelles le droit à l'allocation aux adultes handicapés et à l'allocation compensatrice visées respectivement aux articles 35 et 39 ci-dessus est ouvert aux handicapés hébergés à la charge totale ou partielle de l'aide sociale ou hospitalisés dans un établissement de soins. Ce décret détermine également dans quelles conditions le paiement desdites allocations peut être suspendu, totalement ou partiellement, en cas d'hospitalisation ou d'hébergement. La suspension du paiement de l'allocation ne retire pas à l'intéressé le bénéfice des avantages prévus à l'article 42 de la présente loi. Art. 41. - La gestion des prestations prévues aux articles 35 et 39 ci-dessus est confiée: 1° En ce qui concerne l'allocation aux adultes handicapés prévue à l'article 35, aux organismes du régime général chargés du versement des prestations familiales. Toutefois, lorsqu'une caisse de mutualité sociale agricole est compétente pour verser à une personne handicapée les prestations familiales dont elle bénéficie ou serait susceptible de bénéficier, cet organisme assure la gestion de l'allocation; 2° En ce qui concerne l'allocation compensatrice visée à l'article 39, aux préfets dont les décisions sont susceptibles de recours devant les juridictions d'aide sociale.


203

Art. 42. - Il est inséré dans le livre VI du code de la sécurité sociale un titre VII intitulé "Bénéficiaires de l'allocation aux adultes handicapés" et comprenant les articles L. 613-13 à L. 613-15 ci-après: " Art. L. 613-13. - Les bénéficiaires de l'allocation aux adultes handicapés qui ne sont pas assujettis, à un autre titre, à un autre régime obligatoire d'assurance maladie ont droit, dans les conditions fixées par le livre III, aux prestations des assurances maladie et maternité telles qu'elles sont prévues par les articles L. 283.a et L. 296. " Art. L. 613-14. - Les bénéficiaires mentionnés à l'article L. 613-13 sont affiliés à la caisse primaire d'assurance maladie de leur lieu de résidence, soit sur leur demande, soit à la diligence de l'organisme débiteur de l'allocation aux adultes handicapés. " Art. L. 613-15. - Une cotisation forfaitaire dont le montant est fixé par décret est due pour chaque assuré bénéficiaire des dispositions de l'article L. 613-13." Art. 43. - I. - La cotisation forfaitaire prévue à l'article L. 613-15 du code de la sécurité sociale est prise en charge de plein droit par l'aide sociale. 13 Il n'y a pas lieu à l'application des dispositions relatives au recours en récupération des prestations d'aide sociale lorsque les héritiers du bénéficiaire sont son conjoint, ses enfants ou la personne qui a assumé, de façon effective et constante, la charge du handicapé. II. - Lorsque la prise en charge par l'aide sociale, au titre de l'article 5 de l'ordonnance no 67-709 du 21 août 1967, des cotisations d'assurance volontaire prévues à l'article 18- III de la loi no 71-1025 du 24 décembre 1971 est demandée par une personne handicapée dont l'incapacité permanente est au moins égale à un pourcentage fixé par décret et dont les ressources excèdent le plafond prévu à l'article 35-III de la présente loi, le montant de la contribution demandée au titre de l'obligation alimentaire, en application des dispositions de l'article 144 du code de la famille et de l'aide sociale, ne peut excéder celui de la cotisation d'un assuré volontaire non hospitalisé depuis plus de trois ans prévue à l'article L. 613-15 du code de la sécurité sociale. Art. 44. - I. Il est ajouté à l'article L. 283.a du code de la sécurité sociale, après les mots: "des frais d'hospitalisation et de traitement dans les établissements de cure", les mots: "de réadaptation fonctionnelle et de rééducation ou d'éducation professionnelle". II. - Il est ajouté à l'article 1038 du code rural, après les mots: "des frais d'hospitalisation et de traitement dans les établissements de cure", les mots : "de réadaptation fonctionnelle et de rééducation ou d'éducation professionnelle". Art. 45. - Il est inséré après le paragraphe I de l'article 8 de la loi no 66-509 du 12 juillet 1966 modifiée relative à l'assurance maladie et à l'assurance maternité des travailleurs non-salariés des professions non agricoles un nouveau paragraphe ainsi rédigé: " I bis. - En outre, font partie des prestations de base les frais exposés dans les établissements et services concourant à l'éducation ou à la rééducation, à la réadaptation et au reclassement des adultes handicapés, en conformité des décisions prises par la commission technique d'orientation et de


204

reclassement prévue à l'article L. 323-11 du code du travail.". Art. 46. - Il est créé des établissements ou services d'accueil et de soins destinés à recevoir les personnes handicapées adultes n'ayant pu acquérir un minimum d'autonomie et dont l'état nécessite une surveillance médicale et des soins constants. Un décret en Conseil d'Etat détermine les conditions d'agrément et de prise en charge de ces établissements ou services au titre de l'assurance maladie. Art. 47. - Un décret en Conseil d'Etat détermine les conditions dans lesquelles sont prises en charge par la sécurité sociale et, le cas échéant, par l'aile sociale, les dépenses exposées dans les établissements recevant des malades mentaux dont l'état ne nécessite plus le maintien en hôpital psychiatrique mais qui requièrent temporairement une surveillance médicale et un encadrement en vue de leur réinsertion sociale. CHAPITRE IV Aide sociale aux personnes handicapées Art. 48. - 1. - L'intitulé du chapitre VI du titre III du code de la famille et de l'aide sociale est modifié comme suit: CHAPITRE VI. - AIDE SOCIALE AUX PERSONNES HANDICAPEES. II. - Les articles 166 et 168 du code de la famille et de l'aide sociale sont remplacés par les dispositions suivantes : "Art. 166. - Toute personne handicapée dont l'incapacité permanente est au moins égale au pourcentage fix2 par le décret prévu à l'article 35 de la loi no 75-534 du 30 juin 1975 ou qui est, compte tenu de son handicap, dans l'impossibilité de se procurer un emploi, peut bénéficier des prestations prévues au chapitre V du présent titre, à l'exception de l'allocation simple à domicile." 14 "Il n'est pas tenu compte, le cas échéant, dans les ressources du postulant, et dès lors que l'objet de la demande est en rapport direct avec le handicap, des arrérages des rentes viagères constituées en faveur de la personne handicapée et visées à l'article 8 de la loi no 69-1161 du 24 décembre 1969 portant loi de finances pour 1970." "Art 168. - Les prix de journée ou toutes autres modalités de financement de l'exploitation des établissements de rééducation professionnelle et d'aide par le travail agréés pour recevoir des bénéficiaires de l'aide sociale aux personnes handicapés sont fixés par voie réglementaire." "Ils comprennent, d'une part, les frais concernant l'hébergement et l'entretien de la personne handicapée et, d'autre part, ceux qui sont directement entraînés par la formation professionnelle ou le fonctionnement de l'atelier, et notamment les frais de transport collectif dans des conditions fixées par décret." "Les frais d'hébergement et d'entretien des personnes handicapés dans les établissements de rééducation professionnelle et d'aide par le travail ainsi que dans les foyers et foyers-logement sont à la charge:" "1° - A titre principal, de l'intéressé lui-même sans toutefois que la contribution qui lui est réclamée puisse faire descendre ses ressources au-dessous d'un minimum fixé par décret et par référence à l'allocation aux handicapés adultes, différent selon qu'il travaille ou non, majoré, le cas échéant, du montant des


205

rentes viagères visées à l'article 8 de la loi n° 69-1161 du 24 décembre 1969 portant loi de finances pour 1970." "2° - Et, pour le surplus éventuel, de l'aide sociale sans qu'il soit tenu compte de la participation pouvant être demandée aux personnes tenues à l'obligation alimentaire à l'égard de l'intéressé, et sans qu'il y ait lieu à l'application des dispositions relatives au recours en récupération des prestations d'aide sociale lorsque les héritiers du bénéficiaire décédé sont son conjoint, ses enfants ou la personne qui a assumé, de façon effective et constante, la charge du handicapé." "Les frais directement entraînés par la formation professionnelle ou le fonctionnement de l'atelier sont pris en charge par l'aide sociale dans les conditions visées à l'alinéa ci-dessus, sans qu'il soit tenu compte des ressources de l'intéressé." CHAPITRE V. DISPOSITIONS TENDANT A FAVORISER LA VIE SOCIALE DES PERSONNES HANDICAPEES. Art. 49. - Les dispositions architecturales et aménagements des locaux d'habitation et des installations ouvertes au public, notamment les locaux scolaires, universitaires et de formation doivent être tels que ces locaux et installations soient accessibles aux personnes handicapées. Les modalités de mise en oeuvre progressive de ce principe sont définies par voie réglementaire dans un délai de six mois à dater de la promulgation de la présente loi. Art. 50. - I. - L'article 2 de la loi no 71-582 du 16 juillet 1971 modifiée relative à l'allocation de logement est modifiée comme suit : "Art. 2. - Peuvent bénéficier de l'allocation de logement sous réserve de payer un minimum de loyer, compte tenu de leurs ressources:" "1° - Les personnes âgées d'au moins soixante-cinq ans ou d'au moins soixante ans en cas d'inaptitude au travail;" "2° - Les personnes atteintes d'une infirmité entraînant une incapacité permanente au moins égale à un pourcentage fixé par décret et celles qui sont, compte tenu de leur handicap, dans l'impossibilité reconnue par la commission technique d'orientation et de reclassement professionnel prévue à l'article L. 323-11 du code du travail, de se procurer un emploi.". (Le reste de l'article sans changement.) 15 II. - Il est ajouté à la loi susmentionnée du 16 juillet 1971 un article 4-1 ainsi rédigé: " Art. 4-1. - les arrérages des rentes viagères constituées en faveur d'une personne handicapée et mentionnés à l'article 8 de la loi no 69-1161 du 24 décembre 1969 portant loi de finances pour 1970 ne sont pas pris en compte dans le montant des ressources de l'allocataire." Art. 51. - A l'article L. 536-5 du code de la sécurité sociale, les mots: "atteint d'une infirmité le rendant inapte au travail et entraînant une incapacité égale ou supérieure à un taux fixé par décret" sont remplacés par les mots: "atteint d'une infirmité permanente au moins égale à un pourcentage fixé par décret ou qui est, compte tenu de son handicap, dans l'impossibilité, reconnue par la commission


206

technique d'orientation et de reclassement professionnel prévue à l'article L. 323-11 du code du travail, de se procurer un emploi". Art. 52. - Afin de faciliter les déplacements des handicapés, des dispositions sont prises par voie réglementaire pour adapter les services de transport collectif ou pour aménager progressivement les normes de construction des véhicules de transport collectif, ainsi que les conditions d'accès à ces véhicules ou encore pour faciliter la création et le fonctionnement de services de transport spécialisés pour les handicapés ou, à défaut, l'utilisation des véhicules individuels. Les contrôles médicaux auxquels sont astreintes, conformément aux dispositions du code de la route, les personnes titulaires du permis de conduire "F", sont gratuits. Le code de la route sera, dans un délai d'un an, modifié de telle sorte que, s'agissant du permis "F", seules les personnes atteintes d'un handicap temporaire ou évolutif demeurent astreintes au contrôle médical périodique de leur aptitude à la conduite des véhicules terrestres à moteur ; les personnes atteintes d'une invalidité ou d'une infirmité reconnue incurable définitive ou stabilisée subiront un examen médical unique. Art. 53. - Les procédures et modalités d'attribution des articles d'orthèse, de prothèse et d'appareillage aux personnes handicapées, quel que soit le régime de prise en charge dont elles relèvent, seront progressivement simplifiées et abrégées dans des conditions fixées par voie réglementaire. Art. 54. - les aides personnelles aux personnes handicapées pourront être prises en charge au titre de l'action sanitaire et sociale des caisses gestionnaires de l'allocation aux handicapés adultes. Ces aides personnelles pourront notamment avoir pour objet d'adapter définitivement le logement aux besoins spécifiques des handicapés de ressources modestes. Les modalités d'application de cette aide seront fixées par arrêté ministériel. Art. 55. - A l'article L. 230-3 du code électoral, les mots: "...et ceux qui sont secourus par les bureaux d'aide sociale" sont abrogés. Art. 56. - En vue de faciliter l'insertion ou la réinsertion socio-professionnelle des handicapés, l'Etat, en collaboration avec les organismes et associations concernés, définit et met en oeuvre un programme d'information régulière du public, en particulier des élèves des établissements d'enseignement, sur les différentes catégories de handicapés et sur les problèmes et les capacités propres à chacune d'elle. CHAPITRE VI DISPOSITIONS DIVERSES ET TRANSITOIRES Art. 57. - Les dépenses de fonctionnement des commissions départementales de l'éducation spéciale et des commissions techniques d'orientation et de reclassement professionnel sont prises en charge par l'Etat. Art. 58. - Sont abrogés: 1° - A compter de l'entrée en vigueur de l'article 9 de la présente loi les articles 168-1 et 177 du code de la famille et de l'aide sociale et l'article L. 711-1 du code de la sécurité sociale en tant qu'il concerne les bénéficiaires du premier alinéa de cet article, sous réserve de l'article 59 ci-après;


207

16 2° - A compter de l'entrée en vigueur des articles 35, 36, 37 et 38 de la présente loi, les articles 7, 8 et 11 de la loi no 71-563 du 13 juillet 1971 modifiée, et l'article L. 711.1 du code de la sécurité sociale en tant qu'il concerne les bénéficiaires du premier alinéa de cet article, sous réserve de l'article 59 ci-après; 3° - A compter de l'entrée en vigueur de l'article 42 de la présente loi, l'article 9 de la loi no 71-563 du 13 juillet 1971 modifiée, ainsi que, en tant qu'elles concernent les bénéficiaires de l'allocation aux adultes handicapés, les dispositions des paragraphes II et III de l'article 18 de la loi no 71-1025 du 24 décembre 1971 portant loi de finances rectificative pour 1971; 4° A compter de l'entrée en vigueur de l'article 33 de la présente loi, les articles 1031-1 et 1038-1 du code rural. Sous réserve des dispositions de l'article L. 323-II-I du code du travail, il n'est pas dérogé, pour l'application de la présente loi, aux dispositions de l'article L.444 du code de la sécurité sociale et à celles du décret no 61-29 du 11 janvier 1961 relatif à la rééducation professionnelle des victimes d'accidents du travail et des assurés sociaux. Art. 59. - les personnes qui, à la date d'entrée en vigueur respectivement de l'article 9 et des articles 35, 39, 42 de la présente loi, sont bénéficiaires de l'allocation mensuelle aux infirmes, aveugles et grands infirmes, de l'allocation supplémentaire ou de la majoration spéciale pour aide constante d'une tierce personne, de l'allocation spéciale aux parents de mineurs grands infirmes ou de l'allocation de compensation aux grands infirmes travailleurs, ne peuvent voir réduit, du fait de l'intervention de la présente loi, le montant total des avantages qu'ils percevaient avant l'entrée en vigueur de ladite loi. Une allocation différentielle leur est, en tant que de besoin, versée au titre de l'aide sociale. Cette allocation sera périodiquement réévaluée dans des conditions fixées par voie réglementaire. Art. 60. - Des dispositions réglementaires déterminent, en tant que de besoin, les modalités d'application de la présente loi et, le cas échéant, les adaptations nécessaires à leur mise en oeuvre dans les départements d'outre-mer. Sauf disposition contraire, elles sont prises par décret en Conseil d'Etat. Art. 61. - Tous les cinq ans, un rapport sera présenté au Parlement, qui retracera les actions de recherche pédagogique et scientifique entreprises en faveur des différentes catégories de personnes handicapées. Ce rapport fera le bilan des résultats obtenus, regroupera les crédits affectés aux études entreprises durant la période précédente et précisera les lignes d'action et de recherche envisagées. Art 62. - Les dispositions de la présente loi seront mises en oeuvre avant le 31 décembre 1977 à des dates fixées par décrets. La présente loi sera exécutée comme loi de l'Etat. (ATTENTION : Des rectificatifs se trouvent en fin de document) Fait à Paris, le 30 juin 1975. Par le Président de la République; VALERY GISCARD D'ESTAING. Le Premier ministre JACQUES CHIRAC, Le ministre d'Etat, ministre de l'intérieur,


208

MICHEL PONIATOWSKI, Le Garde Des Sceaux, ministre de la justice, JEAN LECANUET, Le ministre de l'économie et des finances, JEAN-PIERRE FOURCADE, 17 Le ministre de l'éducation, RENE HABY, Le ministre de l'équipement ROBERT GALLEY, Le ministre de l'agriculture, CHRISTIAN BONNET, Le ministre du travail, MICHEL DURAFOUR, Le ministre de la santé, SIMONE VEIL, Le secrétaire d'Etat aux transports, MARCEL CAVAILLE, Le secrétaire d'Etat aux départements et territoires d'outre-mer, OLIVIER STIRN. Rectificatif au Journal officiel du 1er juillet 1975, 1ere colonne, article 35-I, 1er alinéa, dernière ligne : Au lieu : "D'un montant égal....", lire : "D'un montant au moins égal....". Rectificatif au Journal officiel du 13 juillet 1975, 2eme colonne, article 68, avant-dernière ligne : Au lieu de : "750", lire : "703". Rectificatif au Journal officiel du 1er juillet 1975, 1ere colonne, article 30, article 167 du code de la famille et de l'aide sociale, 1er alinéa, 2eme et 3eme lignes : Au lieu de : "..offrent aux adolescents handicapées.." Lire : "..offrent aux adolescents et adultes handicapées..


209

ANNEX 6. Fitxa d’accessibilitat física del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

ENTRADA

COMENTARIS

1. Si Hi ha escales? 2. No

Nº: 3

1. Si Hi ha una rampa alternativa? 2. No

% inclinació:

Automàtica Manual Porta Giratòria

Gran porta de doble fulla permanentment oberta durant les hores de visita del museu.

1. En una sola planta accessible

2. En una sola planta inaccessible

Escales: Si / No Nº escales:......... Zones pas estret: Si / No Mida:................ cms.

Nº de plantes

3. Més d’una planta

Especificar:


210

MUSEU

COMENTARIS

1. Si Està en planta accessible? 2. No

Porta d’accés Amplada de porta

1,84 cms

Hi ha una rampa alternativa? 3. Si 4. No

Desnivell de 3 cms a la porta d’entrada.

Automàtica

Manual Porta

Giratòria

Mida: 0,929 cms.

Il·luminació constant

Si No

Nivell d’il·luminació

Per sota dels 60 Lux a tota l’exposició

Il·luminació

Senyalització en superfície del sentit de la visita Si No

Les sortides d’emergència estan senyalitzades Si No (1) Senyalització

Té sistema d’emergència visual? Si No

El recorregut presenta desnivells Si ( 2) No Desnivells

Els desnivells estan senyalitzats a nivell de terra Si No (3)

(1). Manca la senyalització de la porta de sortida a la primera sala de l’exposició. (2). Hi ha quatre rampes per salvar els desnivells. Una de les quals presenta un grau d’inclinació superior al permès. (3). Els canvis de nivell no estan senyalitzats amb bandes de diferent color i rugositat. (4). Tres de les cinc reproduccions d’audio, i/o video, no disposen de seients per que el visitant pugui realitzar el seu


21

Descans Hi han habilitades zones de descans:bancs, sofas, tripodes….

Si No (4)

L’exposició permet una circulació horitzontal completament accessible

Si No

Espais de pas i de gir inaccessibles a :

1. Espai frontal a “La vinya és un invent humà?” Mida de pas: 0.63 cms

2. Espai lateral a “La vinya és un invent humà?” Mida de pas: 0.71 cms

3. Entrada a la sala del Moll Mida de pas: 0.75 cms

Existeixen zones de penombra a l’exposició? Si (5) No

Circulació

Existeix contaminació ambiental a l’exposició? Si (6) No

Sortides de socors Si No

Seguretat Extintors accessibles

Si (7) No

visionat en condicions de comoditat. (5) L’exposició presenta una molt baixa intensitat lumínica i moltes zones de penombra les quals contribueixen a crear juntament amb algunes peces, espais on es fàcil la pèrdua d’orientació (6) El funcionament simultani de les reproduccions audiovisuals afavoreix un murmuri continu a la sala. (7). El conjunt dels extintors estan situats a una alçada correcte excepte un.


212


213

SANITARIS COMENTARIS

1. Si

Té sanitari adaptat? 2. No 1. Si

Està a una planta accessible? 2. No Amplada de porta exterior (1): cms

Mides Amplada de porta interior: 0.902 cms

Es pot realitzar un gir de 180º davant el rentamans

1. Si 2. No Espai de gir Es pot realitzar un gir de 180º davant el sanitari 1. Si 2. No

Espai sota pica L’espai sota la pica es accessible per a l’entrada d’una cadira de rodes

1. Si 2. No

Altres elements El comandament de l’aixeta és accessible? 1. Si 2. No (2)

La sabonera és accessible? Alçada:

1. Si 2. No (3)

L’eixugamans és accessible? Alçada:

1. Si 2. No (4)

(1) No hi ha porta exterior, s’accedeix als sanitaris a través del passadís general. (2).La distància de l’aixeta la fa completament inaccessible tenint en compte l’alçada del marbre on està col·locada la pica. (3) i (4). No compleixen l’alçada reglamentària.


214

No Si Dues barres abatibles

Barra abatible, ubicada a: 1. El costat d’apropament 2. El costat oposat d’apropament

Hi ha barres de recolzament pel sanitari

Barra fixa, ubicada a: 1. El costat d’apropament 2. El costat oposat d’apropament

Penjador

Hi ha penjador o espai habilitat per a desar les pertinences? Alçada:

1. Si 2. No

Turisme accessible i enoturisme - UAB Barcelona › pub › trerecpro › 2008 › hdl_2072... ·...

Documents

Transcript of Turisme accessible i enoturisme - UAB Barcelona › pub › trerecpro › 2008 › hdl_2072... ·...