Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk...

40
>SOZIOLINGUISTIKA KLUSTERRA Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak< MONDRAGON UNIBERTSITATEA HUMANITATE ETA HEZKUNTZA ZIENTZIEN FAKULTATEA mugan bai, baina mugarik ez Txin g udi Ikastola

Transcript of Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk...

Page 1: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

>SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA

Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak<

MONDRAGONUNIBERTSITATEA

HUMANITATE ETAHEZKUNTZA ZIENTZIEN

FAKULTATEA

mugan bai,baina

mugarik ez

Txingudi Ikastola

Page 2: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

© Soziolinguistika Klusterra.........................................Eskerrak: Txingudi Ikastolari kasu hau egiteko izandako lankidetzagatik

Testu hauek Txingudi Ikastolaren onespenaz egin dira

Zuzendaria: Karmele Perez Lizarralde (HUHEZI)

Idazlea: Onintza Enbeita

Koordinatzailea: Oihana Lujanbio Begiristain (Soziolinguistika Klusterra)

Aholkularia: Javier Zarrabeitia (Innobasque)

Itzulpenak: Hitzurun Hizkuntz Zerbitzuak

Diseinua: Zirrimarra estudio grafikoa

Inprimaketa: Leitzaran Grafikak S.L.

ISBN: 978-84-692-6969-5

Erregistro zenbakia: 09/107178

Page 3: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

............................................................. 03K a s u A u r r e r a t u a <

mugan bai,baina

mugarik ez

IkastolaTxingudi

Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak<

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

Laguntzaile / babesle:

Page 4: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 04

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

Askotan egoerak muturrera eraman behar izaten ditugu gaiz-ki ari garela ikusteko, eta behin amildegia ikusita, edo zulo-ra jausi ondoren, gorantz hasten omen da pertsona. TxingudiIkastola inork ez du ertzeraino eraman, baina mugan egonda beti. “Irun da muga”, Junkal Irastorza zuzendari ohiakdioen bezala. Bidasoak bereizten ditu Ipar eta Hego EuskalHerria geografikoki eta psikologikoki. Mugan euskara etaeuskal kultura euskaraz lantzeko sortu zen Txingudi Ikastolamila trabaren erdian, eta hortxe darrai, muga euskalduntzenmugarik gabe.

Mugak norberak jartzen baititu. Irun erdian sortzeko aukera-rik ez eta haren mugan dago Txingudi, baina mugaren ertze-tik herriaren erdiraino iristen jakin du. Inork horretaz pentsa-tu ere egin ez zuen garaian, funtsa aurkitu zuten: euskaranoinarritutako eleaniztasuna. Agian, mugan egoteak eleaniz-tasun derrigorrezkora bultzatu dituelako bertakoak askotan.Txingudikoek jauzia eman zuten eta eskailera bat goragotikbegiratu ziguten: zergatik hizkuntza bi bakarrik ikasi, hiruikasi badaitezke?

Hala egin dute bidea mugaren mugan, eta ibilian erakutsidute ez zirela oker ari. Mila ikasletik gora dituzte, eta behi-nolako Hizkuntza Proiektua, askorentzat buruko mina bainoizango ez zena, liburuetan dago argitaratuta. Ez da beti txa-rra, beraz, mugan egotea. Hizkuntza handi bi hurbil izatearenpresioak, jendearen joan-etorriak, pauso batera herri bat etabestera beste bat izatea… egunero bizitzeak etorkizunerabeste begi batzuekin begiratzeko balio izan die. Mugan dagoTxingudi Ikastola, baina gaur egun, hasierako mugak gaindi-tuta, muga berriekin amets egiten du; gauzak ondo ateraziren seinale.

Page 5: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

azken datuen arabera, % 48,67koa hizkuntza-ren ezagutza ikasleen artean. Datu hori ikasto-lara iristean dakizkiten hizkuntzak kontuanhartuta kalkulatzen da. Ez da beti kopuru ber-dina izaten, baina azken urteetan % 50areninguru horretan mantentzen da. Erabilerarierreparatzeko mintzagramak erabili ziren kla-

sean (ahozko komunikazioa neurtzeko frogak dira mintzagra-mak), eta % 49,34ko proportzioa kalkulatu zuten. EuskalHerriko beste leku askotan bezala, bigarren ziklotik hirugarre-nera erabilera-mailak behera egiten du. Nerabezaroko ateetandaude ikasleak eta joera zabaldua da gaztelaniara jotzea. Izanere, adin horretako erreferentzia nagusia gaztelania izatendute.

Txingudiko lan-taldea, irakasleekin batera, autobus-gidariek,jangelako begiraleek, sukaldariek, kirol-begiraleek, administra-riek, atezainek eta euskara indartzeko tailerretako begiraleekosatzen dute. Irakasleen artean % 100ek daki euskaraz etaerabilera ere % 100ekoa da. Gainontzeko langileen arteanostera, % 55ek daki euskaraz, eta elkarrizketa guztien % 78,70 izaten dira euskaraz. Zenbakiei begira atera dezake-

gun ondorioa da dakitenek erabili egitendutela eguneroko harremanetan. Edozelanere, gaur egun, Txingudi Ikastolaren tamainaikusita, zail egiten zaie % 100ean bermatzeaezagutza eta erabilera: “Zerbitzuetako langi-leak Hezkuntza Ordezkaritzatik edo honekazpikontratatutako enpresetatik bidaltzendituzte, eta guk beti euskaldunak eskatzenditugu, baina, esaterako, autobus-gidariakbegiralearekin gaztelaniaz egiten badu, mur-giltze-prozesua eten egiten da”, azaldu duzuzendariak. Hala ere, “saiatzen gara ten-tsioa mantentzen, ezin dugu tentsiorik galdu.

Langileren batek euskaraz ez badaki, deitzen dugu HezkuntzaOrdezkaritzara edo kontratazioa egin duen enpresara etasaiatzen gara euskaldunak izan daitezela bermatzen”, gaine-ratu du.

Sukaldean eta autobus gidarien eta begiraleen artean izandituzte arazoak euskara bermatzeko. Sukaldariak, jangelakobegiraleak eta autobuseko begiraleak Eusko Jaurlaritzak edoazpi-kontrataziopeko enpresak kontratatzen ditu, baina auto-bus gidariak enpresa pribatuak izaten dira.

Irakasleek aitortzen dute gurasoen harremanetan jaitsi egindela euskararen erabilera, eta horren arrazoia egungo guraso-en artean dagoen aniztasuna da. Astiro-astiro bide hori ere

............................................................. 05K a s u A u r r e r a t u a <

AURKEZPENA ///////////////////

Euskal Herriko beste ikastola askorenmoduan, Txingudi Ikastola ere, euskara galtzenari zen toki batean hizkuntza berreskuratu,indartu eta garatzeko asmoz sortu zen.Ikastolaren ibilbidea estu lotu zaio euskarahedatzeko gogoari. Hala ere, beti egin dute apustua kalitatezkohezkuntzaren alde, eta euskara bera ikastetik aparte, euskarazbizitzen, ikasten eta jolasten ere irakatsi dute.

Euskal Herrian arrunta da elebitasunaz hitz egitea: euskara etagaztelania, euskara eta frantsesa. Txingudiren kasuan, ingelesagehitu zioten binomio horri, eta Ikastolaren funtzionamenduaningelesak zein leku izan dezakeen aztertzera jo zuten. Betiere,oinarrian euskara hartuta, eta euskararentzat onena zer izangoden kalkulatuta. Hortik abiatu zen Hizkuntza Proiektua.Hizkuntza bat eta besteak zein adinetatik aurrera ikasi, zeineremutan erabili, harremanetarako zein hizkuntza erabili… gal-dera asko erantzun dituzte urteetako lanaren ondorioz.

TXINGUDI IKASTOLAKO EGOERA SOZIOLINGUISTIKOATxingudi ikastolako hezkuntza-komunitateaIrun eta Hondarribikoa da batez ere, bainamigrazio berrien ondorioz, egungo ikasleen %5,8 Euskal Herritik kanpo jaiotakoa da. Horiekeuren hizkuntza dakarte, baina bertan ere, osoegoera desberdinean dauden hizkuntza bidaude joan den hamarkada luzeetan: izan ere,gaztelaniak euskarak baino presentzia handia-goa dauka bertako gizartean, eta euskaragutxiengoaren hizkuntza da.

2009an Txingudi Ikastolan egindako diagno-siaren emaitzek azaldutakoaren arabera,Ikastolan % 78,77koa zen erabilera-maila. Ez dira datu txarrak,baina % 100erako bidea egitea da irakasleen grina eta, noski,horixe da Hizkuntza Proiektuaren asmoa.

Txingudiko gurasoak kontuan hartuta, % 42,05koa da euska-raren ezagutza eta % 31,36koa erabilera. Edozelan ere, gurasoeuskaldunen komunitateak seme-alabei transmititu egin diehizkuntza, eta Ikastolara etorri aurretik euskarazko ereduetakohaurtzaindegietan egondako umeak izaten dira. Eskolaz kanpo-ko jardueretan ere, guraso euskaldunek euskara bermatu guraizaten dute, eta gutxienez, jarduerak elebidunak izatea nahi iza-ten dute. Euskaldunak ez direnen artean ere, nabarmena daseme-alabek ikasteko ahalegina egiten dutela, nahiz eta erabi-lerari begira ahalegina eskasagoa izan.

Ikasleen kasuan, Lehen Hezkuntza osoko ikasleen jarreraaztertu izan da batez ere, eta kontuan hartu izan dira gurasoekemandako informazioa eta Ikastolan jaso dena. Horrela, bada,

•......................

Beti egin dute apustuakalitatezko hezkuntzarenalde, eta euskara beraikastetik aparte, euskarazbizitzen, ikasten etajolasten ere irakatsi dute

•...........................................

Euskal Herriko beste lekuaskotan bezala, bigarrenziklotik hirugarreneraerabilera-mailak beheraegiten du. Nerabezarokoateetan daude ikasleaketa joera zabaldua dagaztelaniara jotzea. Izanere, adin horretakoerreferentzia nagusiagaztelania izaten dute

•......................

“Saiatzen gara tentsioa mantentzen, ezindugu tentsiorik galdu. Langileren batekeuskaraz ez badaki, deitzen duguHezkuntza Ordezkaritzara edo kontratazioaegin duen enpresara eta saiatzen garaeuskaldunak izan daitezela bermatzen”

Page 6: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

1988an Kilometroak jaia antolatu zuen Txingudik. Ikastolaberria edo eraikin berria egitea zen helburua, baina inbertsiomaterialarekin konformatu ez, eta trebakuntzan ere inbertituzuten. Teknologia berrien ezarpena eta hizkuntzarekiko kezkaizan ziren landutako gaietako batzuk. “Orduan egon ziren tal-deko batzuek ikusi zuten beste bide batzuk jorratu behar zire-la hizkuntza lantzeko eta euskararen normaltasunean orduraarte egin gabeko hainbat gai zeudela”, gogoratu du Irastorzak.

Arano Derioko Irakasle Eskolan ari zen orduan lanean.Hizkuntzaren didaktikaren inguruko lanak eginak zituen, etaTxingudi Ikastolako Hizkuntza Proiektua garatzeak teorian ikusi-tako hainbat aspektu praktikan jartzeko aukera eskaintzenzuen. Kasualitatez, “Ez dakit nola ere”, Txingudikoek haren berriizan zuten eta Ikastolan hizkuntza-proiektu berria ezartzea pro-posatu zioten. Gaur arte jarraitu du harreman horrek. “Etorrinintzen, eta hemen nago. Hizkuntza Proiektua landu eta abia-razi egin genuen. Hasieran gogorra izan zen, konstantzia han-dia eskatzen zuen, baina merezi izan du”, dio Aranok.

Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman,aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu,berriak egin eta berriro frogatu. Tentsio handianlan egiten zuten, baina gustura zeuden. “Nahigenuen proiektua zen, eta lana gogor eginbehar genuen, baina egiten genuen. Gerora,askoz ere barneratuago daukagu proiektua,orain geure-geurea da, baina merezi izan duhasierako tentsioa ere”, dio Irastorzak. Nekeariaurre egin zioten hasieran, eta orain ere gura-

go lukete proiektuaren gain-gainean egotea. Aranok esatenduenez, “beste proiektu batzuetan gaude eta ezinezkoa da betitentsio horretan lan egitea, baina ondo legoke berriz ere mar-txa hura hartzea. Etengabe aztertu eta sortzea”.

Gurasoek ez dute larregi eskatu nahi. “Guk badakigu irakasle-ak eta zuzendaritza inplikatuta daudela. Hizkuntza Proiektuaaurrera ateratzearren bilerak, lanak… mila gauza egiten dituz-te ordutegiz kanpo, eta guk zer gehiago eskatuko diegu? Zereskatu diezaioket nik euskararekiko duen konpromisoagatikaste betean hiru egunetan bazkaltzeko ere astirik izan ezduen norbaiti?”, dio Izagak. Eta hala esan digu Aranok ere:“Hemen garrantzitsuena da egiten dugun horretan sinestea,proiektuan sinestea”.

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 06

.............................................................••1988ko Kilometroak. Irungo udaletxeko plaza

egingo duten esperantza badute irakasleek, baina ez da erra-za. “Guk hizkuntzari adina garrantzia kulturari ematen diogu,eta, azkenean, kanpoko umeak etortzen direnean eta SantoTomasetan halako edo holako trajea ekarri behar dutela esa-ten diegunean, haien gurasoak etorri egiten dira galdetzera.Dena azaltzen diegu: zergatik, nolakoa den trajea, zein denospatuko dugun eguna… eta orain arte denek parte hartu dutepozarren”, dio Junkal Irastorzak.

HIZKUNTZA PROIEKTUA ////////////////////

AURREKARIAK: KASUALITATEEN BATUKETATxingudi Ikastola 1994an publifikatu zen.Gurasoek zein irakasleek argi esan digute beregaraian ikastola izan ez balitz, orain ez legoke-ela Txingudi egoera honetan. “Hori argi dago.Hasierako lan-taldean zegoen kontzientzia etalanerako gogoa oraingo taldeak hartu du”,diote Rosa Arano hizkuntza-normalkuntzarakoarduradunak eta Junkal Irastorza zuzendariohiak. Biek ezagutzen dute hasieratik HizkuntzaProiektua. Ana Erasun, oraingo zuzendaria, geroetorritakoa da, baina argi ikusten du aurretik egin zela.“Dudarik gabe. Garena gara ikastola izan ginelako, eta izuga-rrizko lana egin zelako”, esan digu.

David Izagak Txingudi Ikastolan ikasi zuen, eta orain hara era-maten ditu umeak: “Ba, gure aukeraren arrazoia hizkuntza da,neurri handi batean. Nik badakit Txingudin bermatuko dutelagure umeek euskaraz egitea eta kalitatezko hezkuntza jasokodutela”.

•..................

“Hori argi dago. Hasierako lan-taldeanzegoen kontzientzia eta lanerako gogoaoraingo taldeak hartu du”, diote Rosa Aranohizkuntza-normalkuntzarako arduradunaketa Junkal Irastorza zuzendari ohiak

•..............................

Aranok esaten duenez,“beste proiektu batzuetangaude eta ezinezkoa dabeti tentsio horretan lanegitea, baina ondo legokeberriz ere martxa hurahartzea. Etengabe aztertueta sortzea”

•..........

“Hemen garrantzitsuena daegiten dugun horretan sinestea,proiektuan sinestea”

Page 7: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

•.........

Ikastolak herrian ere parte hartu nahi du.Herriko eragileekin harremanetan izaten da,eta herrira begirako ekintzak sortzen ditu

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

TXINGUDI IKASTOLAKO HIZKUNTZA PROIEKTUAIkastolan lantzen diren hizkuntzak definitzen ditu HizkuntzaProiektuak; ez euskara bakarrik, baita gaztelania eta ingelesaere. Hizkuntza horietako bakoitzak Ikastolan zein leku izangoduen zehazten du. Bide batez, Ikastolaz kanpo ikasleek zeinegoera linguistiko bizi duten jakiten ere saiatzen da HizkuntzaProiektua, horren arabera, zenbait gauza zehazteko aukeraizango duelako. Batez ere euskara, ingelesa zein gaztelania ira-kasten noiz hasi, noiz erabili, nola landu… agintzen duHizkuntza Proiektuak. “Baina ezin da ulertu Hizkuntza ProiektuaHezkuntza Proiektutik kanpo. Elkarrekin doaz. Izan ere, hizkun-tza hezkuntzaren parte garrantzitsu bihurtzea da kontua, ezaparteko gauza bat balitz bezala lantzea”, gogorarazi diguErasunek, jarraitu aurretik.

Normalkuntza-arduradunarekin batera, Txingudin EuskararenNormalkuntzarako Taldea ere badago, Ulibarri proiektuarenmarkoan lan egiten duena. Normalkuntza Hizkuntza Proiektua-ren zati da, eskutik helduta egiten dute bidea. Hezkuntza-komunitate osoaren ardura dira gainera: hasi zuzendaritzatiketa sukaldeko begiraleenganaino, denek daukate HizkuntzaProiektuaren berri, eta denek funtzionatzen dute euskaraz Ikas-tolaren barruan.

HIZKUNTZA BAKOITZAREN HELBURUAKTxingudiko Hizkuntza Proiektua hiru hizkuntzatan eraiki zen lehe-netakoa izan zen. Ingelesa, gaztelania eta euskara hartzen ditukontuan, baina euskara da ardatza. Lanari ekin zioten, eta egin-dako unitate didaktikoak eta ikasteko metodologia argitaratuegin zizkieten gerora. “Gogoa geneukalako hasi ginen. Elebita-suna apurtu egin behar genuela ikusi genuen”, dio Irastorzak.

Hizkuntzarekin batera, hizkuntza bakoitzarekin lotutako kultura-ri ere erreparatzen diote, baina euskal kulturan inbertitzen dutegehien. Gaztelaniaren eta ingelesaren kultura ere ezagutzensaiatzen dira, baina, batez ere, euskal kultura da ardatza.Ikastolan euskararen erabilera naturala eta orokorra bada ere,Irunen ez da hala gertatzen eta Ikastolak herrian ere partehartu nahi du. Herriko eragileekin harremanetan izaten da, etaherrira begirako ekintzak sortzen ditu. Esate baterako, SantaAgeda bezperan herri guztian ibiltzen dira Santa Eskean.Ekimenak Ikastolaren barruan gorde ordez, herriak ikusi egitendu umeak euskal kulturari lotutako hainbat gauza ikasten aridirela, adibidez.

Hezkuntza-komunitatea euskaraz bizitzea ere ezinbestekoa daHizkuntza Proiektua osorik garatu ahal izateko. Horregatik,Ikastolaren funtzionamenduan zein gobernu organoetan harre-manak euskaraz izaten dira, eta irakasleen arteko zein ikasle-en arteko harremanak euskara hutsean izatea da helburua.

Gurasoei begira argitaratzen den informazioa, adibidez, hizkun-tza bietan idazten da, nahiz eta Ikastola barruko bilera eta aba-rretan euskara hutsekoa erabiltzen ahalegindu. “Euskararik ezduten familietan ere bultzatu egin nahi dugu nolabait hizkun-tzarekiko zaletasuna, eta pentsatzen dugu haiei erraztasunakemanda, nahiz eta gero Ikastolan guk euskaraz eman azalpenorokorrak askotan, lagundu egingo diegula ikusten hizkuntzazer den”, diote irakasleek.

HIZKUNTZA BAKOITZA NOIZ SARTZEN DACURRICULUMEAN?Txingudi Ikastolara doazen lehen egunetik egiten zaie umeeieuskaraz. Ulertzen ez badute, irakasleek baliabide asko dituztekomunikaziorako: hitz egiteko erritmoa, keinuak, mezuaren erre-pikapena, ahoskatzea, ikus-entzunezko euskarriak, galderalaburrak, mezua euskaraz-gaztelaniaz-euskaraz ematea, ikasle-ak gaztelaniaz esandakoa euskaraz errepikatzea, etab. HaurHezkuntzan eta Lehen Hezkuntzako 1. mailan euskara da ira-kasgai gisa irakasten den hizkuntza bakarra. Lehen Hezkuntzako2. mailatik aurrera, astean lautik sei ordura bitartean jasotzendituzte umeek euskara arlo espezifikoari eskainita.

Hona hemen euskara lantzeko asteroko orduen taula:

Gaztelaniari dagokionez, erabilera ez-formala ziurtatuta dauka-te ikasleek herrian eta, kasu askotan, familian ere bai; beraz,4. mailan sartzen da irakasgai gisa eta hiru ordu eskaintzendizkiote astero. 3. zikloan, hiru ordu eta erdi. Eremu ez-forma-lean gaztelaniak duen garrantzia ikusita, erabilera formalariematen zaio lehentasuna Ikastolan.

•.................

Ikastolan lantzen diren hizkuntzak definitzenditu Hizkuntza Proiektuak; ez euskarabakarrik, baita gaztelania eta ingelesa ere.Hizkuntza horietako bakoitzak Ikastolan zeinleku izango duen zehazten du

............................................................. 07K a s u A u r r e r a t u a <

EUSKARAARLOGISA

6 ordugutxienez

5 ordugutxienez

3. maila:6 ordu4. maila:5 ordu

4 ordueta erdi

HaurHezkuntza

LehenHezkuntza1. zikloa

LehenHezkuntza2. zikloa

LehenHezkuntza3. zikloa

GAZTELANIAARLOGISA

4. maila:3 ordu

3 ordueta erdi

LH 2. zikloa LH 3. zikloa

Page 8: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

sentziarik gabeko gune bat sortzen da, eta “hori normalizaziora-ko pausoa da, gure herrian bestelako egoeretan ezinezkoa litza-teke”, gogorarazi digute irakasleek. Izagak dioenez, guraso gehie-nak bat datoz horrekin; batez ere, etxetik euskara daramatenumeen gurasoak. Edozelan ere, etxetik euskararik ez daramatenumeen gurasoek ere ulertzen dute lehen urteetako banaketahori. Hala ere, Izagak azaldu duenez, gaur egun badira zenbaitirakasle bereizketa hori horren garbi ikusten ez dutenak baina,oraingoz, horrela jarraitzeko erabakia hartu dute guztien artean.Dena den, ezin da ahaztu hizkuntza ikasten ari denarentzatgarrantzitsua dela jatorrizko hiztunekin harremanetan egotea,eta euskaldun direnak eta ez direnak elkarrekin egoten dira ikas-gela barruan zein kanpoan hainbat ekimen eta ordutan.

Lehen Hezkuntzako 3. mailatik aurrera kalkulatzen da erdaldungeletako ikasleek euskara finkatuta dutela, eta ikasleak berrirotaldekatzen dira hizkuntza-irizpidea alboratuta. Euskara berma-tzearren egiten dira taldekatzeak beti; ingelesaren eta gaztela-niaren kasuan ez dute horren beharrik ikusten. Arlo gisa irakas-ten dira eta gainerako arloetan dagoen taldeari eusten zaio.Dena den, ingelesa lantzeko gela bereziak daude. Euren gela utzieta beste batera joaten dira ikasleak ingelesa lantzera. Horrela,ingelesaren eremua sortzen da Ikastolan, eta han ingelesez eginbehar dute. Berariazko baliabideak egongo dira bertan irakasle-aren esku: ikus-entzunezkoak, horma-irudiak...

HIZKUNTZA PROIEKTUAREN KUDEAKETA PEDAGOGIKOA Hizkuntzen ikasketa prozesuak elkarri lotuta daude. Askotan,ikasleak ama-hizkuntzatik abiatuta beste bat ikasten ari direne-an, ez dakitena ama-hizkuntzatik hartzen dute. Irakasleek adiegon behar dute hor, hartutakoa ez baitago beti ondo baina,askotan, balio digu horrek. Ama-hizkuntza ondo oinarrituta iza-nez gero, errazagoa da bigarren hizkuntza eta hortik aurrerakoak

..................................................••Ordenagailuen gelako xehetasun bat

•......................

Taldeak bereizteak ahalbidetzen duirakaslearen diskurtsoa antzerako egoerandagoen ikasle taldeari egokitzea, etairakasleak ez du aparteko ahaleginik eginbehar batzuen eta besteen ulermenakbereizteko eta bermatzeko.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 08

Ingelesa Lehen Hezkuntzako 2. mailan sartzen dute eta 6. mai-lara arte lantzen da. Arte Hezkuntza ingelesez lantzen dute,mota horretako irakasgaiek ahozkoa lantzeko aukerak ematendituztelako. Izan ere, Irunen, ingelesa erabiltzeko aukera handi-rik ez dute ikasleek, eta ordu horiek ingelesez emanda lortzendute hizkuntza horretan hitz egiteko gune batzuk sortzea.Ingelesaren orduen erdiak beti dira Arte Hezkuntzakoak etabeste erdiak hizkuntzaren berariazko lanketari dagozkionak.

Hizkuntzen curriculumaren antolaketaz gain, aipatzekoa da, zazpiurte izan arte ama-hizkuntzaren araberako bereizketa egitendutela geletan: etxetik euskara dakartenak eta ez dakartenak.Irastorzak dioenez, “Kontuan izan behar dugu Txingudi Ikastolasortu zenean, inguru honetako haur euskaldunak euskaraz hez-teko sortu zela”. Beranduago hasi ziren gaztelania ama-hizkun-tza zutenak Ikastolaratzen, baina egunetik egunera gero etagehiago izan dira. “Gaur egun Ikastola oso handia da, eta guz-tiok ez gatoz bat hizkuntzari dagozkion kontuetan. Orain badau-de irakasle eta gurasoak bereizketa hain argi ikusten ez dute-nak, baina guk uste dugu ondo dagoela eta gure seme-alabeketxetik daramatena sendotzeko beharrezkoa dela”, esan diguIzagak. “Gainera, haiek zazpi urtera arte hizkuntza sendotzenbadute, gero errazago egingo zaie etengabe euskaraz aritzeaetxean euskararik ez dutenekin ere”, gaineratu du.

Etxean euskararik ez zeukan ikasle kopuruak gora egin ahala,ikasleak etxetik dakarten hizkuntzaren arabera banatzea eraba-ki zen, euskara zekartenek gal ez zezaten. Izan ere, haur euskal-dunak elebidunak izaten dira gehienetan, nahiz eta euskara amahizkuntza izan, eta “erraza da, jolas-orduan edo jantokian edogelaz kanpo gaztelaniara jotzea euskararik ez dakitenekin”,diote Aranok, Irastorzak eta Erasunek. Bereizketa zazpi urteraarte luzatzea ez dute ondo ikusten zenbait irakasle eta gurasok,baina Hizkuntza Proiektuan arrazoitzen saiatzen dira zeintzukdiren horren onurak.

Bide batez, taldeak bereizteak ahalbidetzen du irakaslearen dis-kurtsoa antzerako egoeran dagoen ikasle taldeari egokitzea, etairakasleak ez du aparteko ahaleginik egin behar batzuen etabesteen ulermenak bereizteko eta bermatzeko. Hartara ez ditu bierritmo kudeatu behar aldi berean. Gainera, gaztelaniaren pre-

INGELESAARLOGISA

ordu 1 ordu 1

Ing. Arte H.

LH 1. zikloa

2 ordu 2 ordu

Ing. Arte H.

LH 2. zikloa

2 ordu 2 ordu

Ing. Arte H.

LH 3. zikloa

Page 9: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

ondo ikastea. Horretan oinarritzen da Txingudi IkastolakoHizkuntza Proiektua irakaskuntzari dagokionez.

“Esate baterako, hiru hizkuntzetako batean ikasi badute ikasle-ek adjektiboak zertzuk diren, beste hizkuntzetan lantzen dahori, baina ez hutsetik. Pentsatzen dugu ikasleak badakiela horizer den, nahiz eta hizkuntza bakoitzean ahoskera, hitzak... des-berdinak izan”, azaldu digu erraz-erraz Aranok. Hori baino kon-plikatuagoa baita. “Guk materiala sortu genuenean, klasera era-man genuen eta frogak egin genituen. Unitate didaktiko bakoitzafrogatu eta ondo edo gaizki funtzionatu zuen jakin nahi genuen,azterketak egin genituen, zuzendu, hausnartu…”, gaineratu du.Oinarrian hauxe dago: euskaratik abiatuta ikasi behar direlabeste hizkuntzak, eta, aldi berean, beste hizkuntza horiek lagun-du dezaketela euskara aberasten.

Hiru hizkuntzetarako aukeratutako testu eta komunikazio-egoe-retan igartzen da hizkuntzak bateratzeko ahalegina. “Gainera,planteamendu metodologikoa berdina da hiru hizkuntzetan”,dio Erasunek. Hizkuntzei dagokienez, hiru hizkuntzen artean osa-garriak diren testuak eta komunikazio-gaiak aukeratzen dituztelanerako. Hizkuntzen egoeran erreparatzen dute horretarako.Esate baterako, Irunen, ez da euskara askorik erabiltzen kalean,beraz, eskolak ikasleari falta zaion erabilera-esparrua lantzekotestuak erabiltzen ditu: azalpen-testuak, laburpenak…

Eta ahozkoan berdin. Ikastetxeko esparru guztietan euskara era-biltzea da helburua, beraz, ikasleari gelan zein gelaz kanpo sor-tzen zaizkion komunikazio egoera guztiak euskaraz gauzatu ahalizateko moduko testuak lantzen dituzte. Baita gaztelania etaingelesaren kasuan ere. Hausnarketa berdina egiten da etahorren araberako testuak lantzen dira.

METODOLOGIAAhozko nahiz idatzizko testuak lantzen hasi orduko, ikasleekikasi beharrekoaren gainean zer dakiten aztertzen du irakasleak,eta ikasleari hasieratik azaltzen zaio zertarako balioko duen ika-siko duen horrek. Horrela, eskola-ariketa hutsa baino zerbaitgehiago izango da ikaslearentzat, eta hori beharrezkoa da hiz-kuntzen kasuan. Adinean gora egin ahala, ikasleari askatasunhandiagoa ematen zaio berak irakurri eta bere kabuz ariketakegin ahal izateko eta, beraz, argibideak gero eta gehiago izangodira ariketa bakoitzean. Gero, ikasitakoaren edo sortutakoarenegokitasunari buruzko hausnarketa egiten da. “Hasierako haus-narketak zehatzagoak ziren. Orain egiten ditugu, baina denboradela, ikasketen martxa dela... beti ez dugu emandako guztiazehaztasunez aztertzen. Gainera, orain guk ere materiala men-peratu egiten dugu”, dio Irastorzak. Hala ere, Aranok nahi lukehasierako zehaztasuna: “Ez da erraza. Hizkuntza Proiektua dau-kagu, baina Tokiko Agenda XXI ere badaukagu eta beste proiek-tu batzuk ere badira”.

Hizkuntza idatzian lantzen diren testuetan pauso hauek ematendituzte Txingudin hiru hizkuntzetan: eginkizunaren aurkezpenaeta girotzea eta testu-ereduaren irakurketa. Sortu orduko, ere-dua landuko da gelan eta horretarako ozen irakurtzetik hasikodira ikasleak. Ingelesaren kasuan, bakarrik kasu horretan, ira-kasleak egingo du lehendabiziko irakurketa.

Irakurtzeko testuen kasuan, berriz, ulermena da landu behardena, nola ez. Galderen erantzunak aukeran ematen dira hasie-ran, eta gero, galderek gero eta erantzun garatuagoa eskatukodute. Testuetako hizkuntza-baliabideak lantzea ere garrantzitsuada, eta horretarako ariketak egiten dituzte. Hasieran, ariketahoriek egiteko ematen zaizkien baliabideen gaineko informazioaematen zaie ikasleei, eta horrela, denborarekin, ikasten dutebaliabideak euren kabuz erabiltzen.

Egunetan zehar landu dutenaren sintesia ere egiten dute. Horikusten du irakasleak non dauden akatsak eta zer gelditu denulertu gabe, ezer gelditu baldin bada behintzat. Azkenik, ariketaguztiak egin ondoren, landutako komunikazio-egoeraren, girotze-lanen… ondotik, testua idatziko dute ikasleek eredu horri jarrai-tu eta irakasgaiari dagokion hizkuntzan.

Ahozko hizkuntza lantzeko sekuentzietan antzerakoak dira pau-soak: eginkizunaren azalpena, gaiaren ezagutza eta hiztegiarenulermena, ereduaren aurkezpena eta esapideak ikastea.

........................••Ingurumenarekin

lotuta ere badituztezenbait proiektu, etaEskola JasangarriarenZiurtagiria eskuratudute

•.....................

“Esate baterako, hiru hizkuntzetako batean ikasibadute ikasleek adjektiboak zertzuk diren, bestehizkuntzetan lantzen da hori, baina ez hutsetik.Pentsatzen dugu ikasleak badakiela hori zerden, nahiz eta hizkuntza bakoitzean ahoskera,hitzak... desberdinak izan”

•..........

Testuetako hizkuntza-baliabideaklantzea ere garrantzitsua da, etahorretarako ariketak egiten dituzte ............................................................. 09K a s u A u r r e r a t u a <

Page 10: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

KULTURAHiru hizkuntza ez ezik hiru hizkuntza horiei lotutako kulturak erelandu nahi dituzte eta horiek errespetatzen irakatsi nahi duteTxingudin. Ikastolaren oinarrian euskara dago, eta, horrekinbatera, euskal kultura. Zer da hori, baina? Galdera horrek milaerantzun posible ditu. Txingudik honela definitzen du: Euskal kul-tura dira berez geureak ditugun manifestazio kulturalak, etaeuskaldunok gauzak ikusi eta bizitzeko dugun modua.Euskalduntasunetik abiatuta kultura unibertsalari leihoa irekinahi dio Txingudik.

Beraz, Euskal Herriko ondare kulturala ezagutarazteko ahaleginaegiten dute eta ikasleak inguruan kokatzen dituzte: lurraldetasu-na, bakoitzaren bizipenetatik hasi eta ikuspegi zabalagoetarajoatea, inguru fisikoa eta naturala lantzea, inguru ekonomikoa-ren garrantzia… Kultura-nortasuna ere lantzen dute: komunitatebateko, hau da, euskal komunitateko kideak dira eta hala senti-tzeko ahalegina egiten dute.

Gaztelaniak transmititzen duen kultura ia ziurtatu egiten duteinguruak eta familiak, baina Ikastolan ere lantzen dira hainbatgauza: atsotitzak, ipuinak, kondairak… Gaztelania erabiltzenduten munduko lekuak ere aztertzen dira: Hego Amerika,Espainiako komunitateak... Ingelesaren kasuan, hizkuntza horihitz egiten duten herrialdeetako zenbait ohitura eta berezitasu-nez hitz egiten dute eskolan.

EREMU EZ-FORMALAEuskara normalizatzeko edo ikasleen hizkuntza natural eta nagu-si bihurtzeko derrigor landu behar dira ikasgelatik kanpoko ere-muak ere. Horretan, indar handia egin du Txingudik. Klaseaneuskaraz egin arren, askotan ikasleek gaztelaniara salto egitekojoera izaten dute handik kanpora daudenean. Batez ere, irakas-lerik gabe dauden momentuetan.

•......................

Bide batez, adi egoten dira irakasleak eaumeek jolas egiten dutenean zeinhizkuntza-mota, esaera… erabiltzenduten. Aberatsak badira ez dago arazorik,baina ez badira, landu egin behar diraumeek hiztegi zabala izan dezaten beti

.............................••Ikasleak jolas-orduan

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 10

..............................................................................••Irunen egonagatik, naturatik hurbil dago Txingudi Ikastola

Etxean, kalean… gaztelaniaz egiten duten ikasleek ez dute eus-karazko eredurik jaso klasez kanpo eta eredu horiek nonbaitlandu behar ditu. Horretarako, Ikastolan hainbat eskolaz kanpo-ko ekintza antolatzen dituzte: hizkuntza indartzeko tailerra,antzerkia, kirola… Neska-mutilek, ekintza horietako edukiakikasteaz gain, euskararen beste esparru batzuk ikusi eta lantze-ko aukera izaten dute halakoetan. Hizkuntza ez-formala, besteerregistro batzuetakoa, entzuten dute ekimen horietan, etahorrek aukera ematen die irakasleei ere, beti euskaraz egindezatela eskatzeko ikasleei. Erregistro guztiak eskaintzen zaizkieeta erregistro guztiak erabiltzeko aukera dute.

Haur eta Lehen Hezkuntzan, hizkuntza ez-formala jolasean era-biltzen dute. Ikasgelan bertan, jolasak erabiltzen dira adin horre-tan eta landu nahi den hizkuntzaren atala lantzeko erabiltzendira jolasak. Bide batez, adi egoten dira irakasleak ea umeekjolas egiten dutenean zein hizkuntza-mota, esaera… erabiltzenduten. Aberatsak badira ez dago arazorik, baina ez badira, landuegin behar dira umeek hiztegi zabala izan dezaten beti.

•..............

Kultura-nortasuna ere lantzen dute:komunitate bateko, hau da, euskalkomunitateko kideak dira eta halasentitzeko ahalegina egiten dute

Page 11: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

Begiraleek euskaraz ondo egiten dutela bermatzen duteIkastolakoek. “Lan handia egiten dute normalkuntza-arlotik. Izanere, guk kontratatzen dugu jende euskalduna, adibidez, bainagero gu ez gara eskolan izaten ea nola ari diren ikusteko.Irakasleek zaintzen dute ea ondo ari diren hizkuntza aldetik etaeuren arloko eduki aldetik, eta horren arabera esaten digutehalakok edo holakok ez du ikasleekin lan ondo egiten edo baiedo behar dena”, dio Izagak.

Gelaz kanpoko bestelako ekintzetan ere euskararen presentziabermatu egiten da. Arratsaldean kirol ekintzak eta bestelakoakizaten dituzte ikasleek, eta guztiak euskaraz izaten dira.Begiraleekin batera aztertzen dira kiroletako hiztegi teknikoa etaikaslea gaztelaniaz ari denean euskaraz egitera pasa dadin era-bil daitezkeen zenbait estrategia.

IKASTOLAKO EREMU INSTITUZIONALAIkastolako klaustroak, pedagogia-batzordeak, zikloetako koordi-nazio-bilerak eta goi-batzordea, denak dira euskaraz. Horietansortzen den informazioa zein materiala ere euskara hutsean sor-tzen dira. Goi-batzordean gurasoak eta zerbitzuetako ordezkariakere badaude, baina euskara hutsean funtzionatzen dute. Gurasoelkarteak ere bai. Gurasoek zuzenean parte hartzen duteIkastolaren funtzionamenduan eta Ikastolak ere nahi du hori.Izan ere, ikasleak euskarara bideratzeko, beharrezkoa daIkastolaren eta familiaren arteko lotura, eta horretan aritzen diraTxingudikoak.

............................................................. 11K a s u A u r r e r a t u a <

.................................••Ikasleak tailerrak egiten

•.........

“Batzuetan euren elkarrizketan sartu etaeuskarara ekartzen dituzu. Zigorrik etamehatxurik gabe, natural”, dio Aranok

Hizkuntza Proiektuak funtzionatzeko eta guztiek euskaraz egitendutela ziurtatzeko, jolas-orduan euskaraz egitea oso garrantzi-tsua da. Horretarako, ezin da beti ikaslearen gainean egon, etaezin da inoiz zigorra erabili: “Batzuetan euren elkarrizketan sartueta euskarara ekartzen dituzu. Zigorrik eta mehatxurik gabe,natural”, dio Aranok. Jolas-orduko ahaleginek laguntzen duteikasleek euskaraz hitz egiteko ohitura har dezaten. Azken finean,han defendatuko du bere burua, besteak kritikatuko ditu, erron-kak botako ditu, ekintzak gidatuko ditu... ikasleak, eta horretanguztian euskara erabili dezan lortu behar du Ikastolak.

Hainbat ekimen egin dituzte Txingudin jolas-orduetan euskara-ren erabilera bultzatzeko. Jolasen zerrendak egin zituzten etaadinka sailkatu, eta gero, asteko ordu bete eskaintzen zaie jokohoriek irakasteari. Horrek bideratzen du euskaraz aritzeko jokoakjakitea eta, gainera, jolas-ordua zaindu egiten dute irakasleek.Ez bakarrik umeek ez dezaten arazorik izan, baita euskaraz aridirela ziurtatzeko ere.

Jantokiari dagokionez, aipatzen dute urtetik urtera gehiago dire-la jantokian jaten duten umeak. “Hori kudeatzea bakarrik lanhandia da. Hainbat txanda egin behar da eta, gainera, beste ele-mentu batzuk izan behar dira kontuan. Dudarik gabe eskertze-koa da irakasleek egiten duten ahalegina”, dio David Izagak.

Jantokian gelditzen diren ikasleek ordu bi egiten dituzteIkastolan, jolastokian edota jantokian bueltaka, eta euskarabigarren hizkuntza dutenentzat, batez ere, denbora asko da gaz-telaniara salto egiteko. Hainbat eskolaz kanpoko ekintza antola-tzen dituzte eguerdi sasoi horretan eta begirale guztiak dira eus-kaldunak. Ez hori bakarrik, Ikastolak begirale guztiei ematen dieHizkuntza Proiektuaren berri. Jangelako zein bestelako begirale-en gidaritzapean tailerrak egiten dituzte: mahai-jolasak, koreo-grafiak, eskulanak, esku pilota…

Badago euskararen erabilera sustatzeko tailer berezia ereUrtxintxa Eskolak ematen duena. Jolasak egiten dituzte egunero,eta Lehen Hezkuntzakoek musika, irratia… lantzen dituzte taile-rretan. Batean zein bestean, euskara erabiltzen dute.

Page 12: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

ONDORIOAK ETA ERRONKAK /////////////

Txingudi Ikastolako Hizkuntza Proiektuak aurrera jarraitzen du,baina gaur egun, ez da Ikastolaren proiektu bakarra. Asko hazida Ikastola eta horrek zaildu egiten du Hizkuntza Proiektuahasierako urteetan bezain zehatz garatzea. Dena dela, bestela-ko betebeharrak ahaztu gabe, aurrera darraite proiektuarekin.Bere egunean berritzailea izan zen Txingudi Ikastolaren proiek-tua eta, oraindik ere, ikastetxe gutxitan abiatu da eleaniztasu-nerako proiekturik. Egia da, hala ere, Euskal AutonomiaErkidegoan eta Nafarroan gero eta kolektibo eta erakundegehiagok egin dutela eleaniztasunaren aldeko hautua.Euskararen Gizarte Erakundeen Kontseiluak ere, EuskoJaurlaritzako Hezkuntza Sailari ikasle eleaniztunak sortzekoproiektua aurkeztu zion 2008an.

Ikastolaren Hizkuntza Proiektua aztertuta, zenbait ondorio ateraditugu:

• Irakasleek behin eta berriz errepikatu arren, egiten denhorretan sinestea dela Txingudi Ikastolako HizkuntzaProiektuak funtzionatzeko gakoa, argi dago lana delagako nagusia. Sinesten dute egiten duten horretan, etalan egiten dute gogotsu. Emaitzak argiak dira.

• Hirugarren hizkuntza sartzeak bi hizkuntzaren artekolehia ahaztarazi, eta hizkuntza bakoitzari leku bat emandio. Horrela, hiruretatik bat da komunikaziorako tresnanagusi eta besteak lagungarri eta osagarri bihurtzendira. Ez dago elkarren artean etsai den hizkuntzarik.

• Ikastola izateak eta orduko lan-taldea mantentzeakhasieran, batez ere, ahalbidetu zituen talde-lana, hasi-tako prozesuen jarraipena eta garapena. Akaso orain,hain handi bihurtuta, hainbeste landu ezin dena.

• Hizkuntza Proiektu hau ez da ona euskararentzat baka-rrik, gaztelaniaren hutsuneak eta ingelesaren erabileraere bildu egiten ditu.

• Baliabide gehiago izateak lagunduko luke. Hizkuntza-normalkuntzarako arduraduna, Rosa Arano, HizkuntzaIndartzeko Programako irakaslea ere bada. Beraz,Normalkuntzako orduak Hezkuntza Saileko LanpostuZerrendan islatzen ez diren bitartean, ezin zaio nahiadina denbora eskaini Hizkuntza Proiektuari.

• Herriaren erdian ez egoteak eta hainbeste ikasle izate-ak, hainbat arlotan indar handia eskatzen du: jantokianhiru txanda, egunero autobus mordoa… hori guztiaantolatzen ere denbora behar da, eta ezin da denborahori beste gauza batzuetan erabili. Ikastola hain handia

izateak eguneroko lanean indar handia inbertitzea eska-tzen du.

• Tentsioa mantentzea garrantzitsua da. “HezkuntzaOrdezkaritzaren gainean egon behar duzu, autobus-konpainiaren gainean. Tentsio hori galtzen duzunean,nahi gabe, berehala hasten da euskararen erabilerazapuzten”, Erasunen berbetan.

• Hasierako ilusioak, Ikastolako lan-taldeak eta gogoakunitate didaktiko bakoitza mimatzea ahalbidetu zuten.Orain, hori ez da posible.

Irakasleek esan dute, normalean, inplikazioa era naturaleanulertzen duena dela Ikastolara lanera joaten dena. Hala ere,badakite, hilabete hemen, astebete han eta datorren kurtsoabeste nonbait egingo dutenentzat ez dela erraza HizkuntzaProiektu osoa barneratzea eta lantzea. “Dena dela, ez duguarazorik izan. Kontrako jarrerarik ez dago, baina batzuetan, osodenbora laburra egiten dute hemen”, azaldu digute. Izagak ere,gurasoa den aldetik, ikusten du hori, baina badaki askotansaihestezina dela.

Horregatik izango da, akaso, beharrezkoa gurasoek zuzeneanparte hartzea Txingudiren kudeaketan. Irakasleak hara etahona ibiltzen dira eta egungo taldea ez da finkoa, nahiz eta ira-kasle asko Txingudi Ikastola izan zen garaitik dauden. HizkuntzaProiektua eta Ikastolak euskararekin duen jarrera finkatzekobeharrezkoa da erabakiak talde iraunkorragoetan hartzea.Egun Ikastolan, zuzendaritzaz gain, goi-batzordea ere badago,eta hor gurasoek parte hartzen dute. Hizkuntzaren normalkun-tzarako taldean ere bada gurasoen kide bat. Hori gakoa izango

•..................

Hirugarren hizkuntzasartzeak bi hizkuntzarenarteko lehia ahaztarazi,eta hizkuntza bakoitzarileku bat eman dio

•..................

Hizkuntza Proiektu hau ez daona euskararentzat bakarrik,gaztelaniaren hutsuneak etaingelesaren erabilera erebildu egiten ditu

.............................................. ...............Euskararen Norma l i zaz io 12

Page 13: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola mugan bai, baina mugarik ez

da aurrera begira ere. Joan-etorriaren erdian, hasierako filoso-fiari eutsi egin beharko diote bertakoek, lehengoek eta berriek.

Dena dela, Txingudi Ikastolako Hizkuntza Proiektuari hasierakotentsioa berreskuratzea ondo letorkioke. Izan ere, HizkuntzaProiektua abiatu zen urteetan, unitateak frogatu eta zuzenduegiten ziren. Orain halako zerbait egiteak ahalbidetuko lukeunitateak eguneratzea eta testu berriak jorratu ahal izatea. “Ezdira liburu zaharrak”, pentsatuko dute askok, eta hala da.Munduak daraman abiaduran, baina, Izagaren ikasle garai har-tan eta bere umeen ikasle garai honetan ez dituzte umeekmundua ikusteko modu berdinak. Horregatik, agian, hasierakotentsio hura berreskuratuz gero, materiala eguneratu egingolukete.

Horrez gain, egungo migrazio berriek, nahi eta nahi ez, hizkuntzaasko ekarri dituzte gurera eta hiru hizkuntzen aldeko apustua-ren ostean, interesgarria litzateke ikustea ea baden laugarrenbat sartzeko aukerarik. Adibidez, DBHtik aurrera, frantsesa (hur-biltasunagatik) edo beste hizkuntza bat sartu daiteke curriculu-mean. Agian, lortzen den maila ez da izango euskara, gaztelaniaeta ingelesaren parekoa, baina oinarria finkatu daiteke. Biziditugun gizarteek aniztasunera garamatzate, eta halako ekime-nek gero eta ate gehiago irekiko dizkigute elkarbizitzarako.

Lan handia dakar Txingudi Ikastolak lepo gainean, eta elkarriz-ketatutako irakasleak eta gurasoen ordezkaria pozik daude lanhorren parte izateaz. Aurrerantzean, hala ere, asko dago egite-ko. Jendearen joan-etorriak segitzen du eta euskarak gero etahizkuntza gehiagorekin bizi beharko du. Orain arteko lekuan etamoduan haziko da Txingudi: mugan, baina mugarik gabe.

•......................

Hala ere, badakite, hilabetehemen, astebete han eta datorrenkurtsoa beste nonbait egingodutenentzat ez dela errazaHizkuntza Proiektu osoabarneratzea eta lantzea

•..............

Jendearen joan-etorriaksegitzen du eta euskarak geroeta hizkuntza gehiagorekinbizi beharko du

............................................................. 13K a s u A u r r e r a t u a <

........................................................................................••Txingudi Ikastolako hasierako urteetako irakasle eta ikasle taldea

Page 14: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan
Page 15: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

15 ............................................................... 15

>Caso avanzado en la Normalización del Euskara

en la frontera,pero sin límites

IkastolaTxingudi

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

Page 16: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a16

A menudo nos encontramos en la tesitura de tener que lle-var las cosas al extremo para comprobar que vamos por malcamino, y una vez que vemos el abismo ante nosotros y cae-mos en él, volvemos a recuperarnos poco a poco. Nadie hallevado a Txingudi Ikastola al borde del precipicio, pero esinnegable que siempre se ha encontrado en el límite. “Irúnes la frontera”, tal como afirma la ex directora del centroJunkal Irastorza. El río Bidasoa separa el norte y el sur deEuskal Herria geográfica y psicológicamente. TxingudiIkastola fue creada para fomentar el euskera y la culturavasca en la zona fronteriza, en medio de muchos impedi-mentos, y ahí continúa, enseñando euskera en la frontera,pero sin límites.

Los límites los pone uno mismo. No cabía la posibilidad decrear la Ikastola en el centro de Irún y en su frontera seencontraba Txingudi, pero desde su posición, la Ikastola hasabido descender desde la frontera hasta el mismo centrode Irún. En un tiempo en que ni siquiera se reflexionabasobre ello, la Ikastola encontró su razón de ser: el plurilin-güismo basado en el euskera. Es posible que su situacióngeográfica haya llevado a muchos de sus ciudadanos al plu-rilingüismo. Los creadores de Txingudi dieron el salto y nosmiraron desde un peldaño más arriba: ¿por qué aprendersolamente dos lenguas, si era posible dominar tres?

Así han recorrido su camino, en la misma frontera, y en sutrayectoria nos han demostrado que no estaban equivoca-dos. Cuentan con más de mil alumnos, y lo que en una oca-sión no fuera más que un quebradero de cabeza paramuchos, es decir, el Proyecto Lingüístico, hoy es una reali-dad que ha visto la luz en diversas publicaciones. No siem-pre es algo negativo estar en la frontera. La presión de laproximidad de dos lenguas fuertes, los desplazamientos delas personas, el tener a un paso un pueblo y a otro paso,otro… el vivir todo eso de manera cotidiana ha servido paramirar hacia el futuro con ojos distintos. Txingudi Ikastolaestá en la frontera, pero hoy día, una vez superados los lími-tes de sus comienzos, sueña con nuevas fronteras. Eso sig-nifica que las cosas han salido bien.

Page 17: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

En cuanto a los alumnos, se ha analizadosobre todo la actitud de los alumnos deEducación Primaria, y se han tenido en cuen-ta tanto la información suministrada por lospadres y madres como la que se ha recabadoen la Ikastola. Así, según los últimos datos, elconocimiento del euskera de los alumnos esdel 48,67%. Ese dato se calcula teniendo encuenta las lenguas que dominan los alumnos

cuando llegan a la Ikastola. El porcentaje no siempre es elmismo, pero durante los últimos años se ha mantenido entorno al 50%. Para calcular el uso del euskera se utilizaron“mintzagramas” (pruebas que miden la comunicación oral) enclase, y se calculó una proporción del 49,34%. Como enmuchos otros lugares de Euskal Herria, el nivel de uso des-ciende del segundo al tercer ciclo. Es habitual que los alum-nos que están en los inicios de la adolescencia tiendan al cas-tellano. De hecho, la referencia principal en esa edad suele ser

el castellano.

El equipo de Txingudi, además de los docen-tes, está compuesto por los conductores delos autobuses, los monitores del comedor, losmonitores de deporte, los administrativos, losporteros y los monitores de los talleres derefuerzo del euskera. El 100% de los profeso-res sabe euskera y el uso también es del%100. Sin embargo, entre el resto de los tra-bajadores, el 55% sabe euskera, y el 78,70%de todas las conversaciones se realizan eneuskera. La conclusión que se obtiene una vez

analizados los porcentajes es que los que saben la lengua loutilizan en sus relaciones cotidianas. De todas maneras, hoydía, viendo el tamaño de Txingudi Ikastola, es difícil garantizaren un 100% el conocimiento y el uso del euskera: “LaDelegación de Educación y las empresas subcontratadas porla misma nos envían a los trabajadores de servicios, y noso-tros siempre solicitamos que sean vascoparlantes, pero, porejemplo, si el conductor de autobús habla con el monitor encastellano, el proceso de inmersión se interrumpe”, explica ladirectora. Sin embargo, “intentamos mantener la tensión, nopodemos perderla. Si algún trabajador no sabe euskera, lla-mamos a la Delegación de Educación o a la empresa que harealizado la contratación e intentamos que garanticen quesean vascoparlantes”, añade.

Ha habido problemas para garantizar el uso del euskera en lacocina y entre los conductores y monitores de autobús. Loscocineros, monitores de comedor y monitores de autobús son

PRESENTACIÓN ////////////////

Como otras muchas ikastolas de EuskalHerria, Txingudi Ikastola se creó para recupe-rar, fortalecer y desarrollar el euskera en unlugar donde se estaba perdiendo. La trayecto-ria de la Ikastola se ha vinculado de maneraestrecha al deseo de difundir la lengua. Sinembargo, siempre se ha apostado a favor deuna educación de calidad, y los alumnos, además de aprenderel euskera como lengua, también han enseñado a vivir, apren-der y jugar en euskera.

En Euskal Herria es habitual que se hable de bilingüismo: eus-kera y castellano, euskera y francés. En el caso de Txingudi, seañadió el inglés a ese binomio, y se procedió a analizar el lugarque podría tener el inglés en el funcionamiento del centro,tomando como eje siempre el euskera y calculando lo quesería más beneficioso para el mismo. De ahípartió el Proyecto Lingüístico e innumerablespreguntas al respecto: ¿cuál era la edad idealpara comenzar a aprender determinada len-gua?, ¿en qué ámbitos se utilizaría?, ¿cuálsería la lengua de relación?…. Gracias a lalabor realizada durante años, se ha podidoresponder a estas y a otras preguntas.

SITUACIÓN SOCIOLINGÜÍSTICA DETXINGUDI IKASTOLA La comunicad educativa de Txingudi Ikastola abarca sobre todoIrún y Hondarribia, pero debido a la nueva ola de migraciones,el 5,8% de los alumnos ha nacido fuera de Euskal Herria. Estosalumnos traen su propia lengua, y se encuentran con dos len-guas que han vivido una situación desigual durante décadas:el castellano tiene una presencia mayor en la sociedad, y eleuskera es la lengua minoritaria.

En 2009, según los resultados ofrecidos por el diagnósticorealizado en Txingudi Ikastola, el nivel de uso del euskera eradel 78,77%.

En cuanto a los padres y madres de Txingudi, el conocimien-to del euskera es del 42,05% y su uso del 31,36%. De todasmaneras, la comunidad vascófona ha transmitido la lengua asus hijos, y son niños y niñas que previamente han asistido aguarderías de modelo euskaldun. Asimismo, en las actividadesextraescolares, los padres y madres euskaldunes quierengarantizar el uso del euskera o al menos, que las actividadesque se realicen sean bilingües. Entre los que no son vascopar-lantes, es significativo el esfuerzo que realizan para que sushijos aprendan euskera, a pesar de que el esfuerzo en cuantoal uso sea menor.

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

...............................................................Norma l i zac ión de l Euskera< 17

•..............................

Siempre se ha apostado afavor de una educación decalidad, y los alumnos,además de aprender eleuskera como lengua,también han enseñado avivir, aprender y jugar eneuskera

•...........................................

Como en muchos otroslugares de Euskal Herria,el nivel de uso desciendedel segundo al tercerciclo. Es habitual que losalumnos que están en losinicios de la adolescenciatiendan al castellano. Dehecho, la referenciaprincipal en esa edadsuele ser el castellano

•......................

“Intentamos mantener la tensión, nopodemos perderla. Si algún trabajador nosabe euskera, llamamos a la Delegaciónde Educación o a la empresa que harealizado la contratación e intentamos quegaranticen que sean vascoparlantes”

Page 18: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a18

•......................

Como afirma Arano, “estamos trabajando enotros proyectos y nos es imposible trabajarsiempre rodeados de esa tensión, pero noestaría nada mal volver a recuperar aquelritmo. Analizar una y otra vez el proceso, yser más creativos”

David Izaga estudió en Txingudi Ikastola, y ahora lleva a sushijos al mismo centro: “La razón de nuestra elección es, engran medida, la lengua. Yo sé que en Txingudi garantizarán quenuestros hijos hablen euskera y que recibirán una educaciónde calidad”.

En 1988, Txingudi organizó la fiesta del Kilometroak. El objeti-vo era construir el nuevo edificio de la ikastola, pero no se con-formaron con la inversión material, y también se invirtió en for-mación. Algunas de las cuestiones que se desarrollaron fueronla implantación de nuevas tecnologías y la inquietud con res-pecto a la lengua. “Algunos miembros del equipo se percata-ron de que había que ahondar en otros campos para desarro-llar la lengua, y que había una serie de temas que ni siquierase habían tocado hasta entonces dentro del ámbito de la nor-malización lingüística”, recuerda Irastorza.

Arano trabajaba entonces en la Escuela de Magisterio deDerio. Había realizado diversos análisis en torno a la didácticade la lengua, y el desarrollo del Proyecto Lingüístico de TxingudiIkastola ofrecía la posibilidad de poner en práctica diferentesaspectos que se contemplaban en la teoría. Por casualidad, “nisiquiera sé cómo”, el equipo de Txingudi tuvo conocimiento delmismo y le propusieron implantar un nuevo proyecto lingüísti-co en la Ikastola. Esa relación se ha mantenido hasta hoy.“Vine y aquí me quedé. Al principio fue duro, requería granconstancia, pero ha merecido la pena”, dice Arano.

Se confeccionaron unidades didácticas, se pusieron a pruebaen el aula, se analizaron, se vio en qué fallaban, se corrigieron,se realizaron nuevas unidades y se volvieron a poner a prueba.Trabajaron rodeados de una gran tensión, pero estaban satis-fechos del proceso. “Era el proyecto que queríamos realizar, yteníamos que trabajar duro, pero lo hacíamos de buen grado.Más adelante, hemos asimilado mejor el proyecto, lo hemoshecho nuestro, pero mereció la pena aquella tensión inicial”,afirma Irastorza. Tuvieron que hacer frente al cansancio inicial,e incluso hoy día, en ocasiones, preferirían tener un contactomás próximo con el mismo. Como afirma Arano, “estamos tra-bajando en otros proyectos y nos es imposible trabajar siem-pre rodeados de esa tensión, pero no estaría nada mal volvera recuperar aquel ritmo. Analizar una y otra vez el proceso, yser más creativos”.

Los padres y madres no quieren exigir demasiado. “Nosotrossabemos que los profesores y la dirección están totalmenteimplicados. Todas las reuniones y todos los trabajos que reali-zan para poder sacar adelante el Proyecto Lingüístico….

.........................................................................••Kilometroak de 1988. Plaza del Ayuntamiento de Irun

contratados por el Gobierno Vasco, pero los conductores deautobús vienen contratados por empresas privadas.

Los profesores reconocen que el uso del euskera ha disminui-do en las relaciones con los padres y madres, y la razón de elloreside en la diversidad que existe hoy día entre los mismos.Esperan que poco a poco eso cambie, pero no será tarea fácil.“Nosotros concedemos tanta importancia a la lengua como ala cultura, y, al final, cuando llegan niños de fuera y les deci-mos que tienen que vestirse con el traje apropiado para SantoTomás, los padres y madres acuden a la Ikastola para aclararsus dudas. Nosotros se lo explicamos todo: el por qué de lafiesta, cómo es el traje, qué día es el que vamos a celebrar….y hasta ahora, todo el mundo ha participado de buen grado”,comenta Juncal Irastorza.

PROYECTO LINGÜÍSTICO ///////////////////

PRELIMINARES: SUMA DE CASUALIDADESTxingudi Ikastola se publificó en 1994. Tanto los padres ymadres como los profesores han dejado claro que si en sutiempo no hubiese sido una ikastola, Txingudi no estaría hoy enla situación en la que se encuentra. “Eso está claro. El equipode hoy ha retomado la conciencia y las ganas de trabajar delequipo inicial”, afirman Rosa Arano, responsable de normaliza-ción lingüística y Juncal Irastorza, ex directora del centro. Lasdos conocen el Proyecto Lingüístico desde sus inicios. AnaErasun, actual directora, llegó más tarde al centro, pero veclara toda la labor realizada con anterioridad. “Sin ningunaduda. Somos lo que somos, gracias a que fuimos una ikastolay porque se hizo un gran trabajo previo”, nos comenta.

•..................

“Eso está claro. El equipo de hoy ha retomado laconciencia y las ganas de trabajar del equipoinicial”, afirman Rosa Arano, responsable denormalización lingüística y Juncal Irastorza, exdirectora del centro

Page 19: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Hacen muchas de cosas fuera de horario, ¿quémás podemos pedirles nosotros? ¿Qué puedopedirle yo a alguien que por su compromiso conel euskera no tiene apenas tiempo para comerdurante tres días a la semana?”, dice Izaga. Y asílo ha corroborado Arano: “Aquí lo más importante es creer enlo que hacemos, creer en el proyecto”.

PROYECTO LINGÜÍSTICO DE TXINGUDI IKASTOLAEl Proyecto Lingüístico define las lenguas que se imparten enla Ikastola; no solamente el euskera, también el castellano y elinglés. Especifica el lugar que tendrá cada una de ellas en elcentro. Al mismo tiempo, el Proyecto Lingüístico también inten-ta saber cuál es la situación lingüística de los alumnos fuerade la Ikastola, porque gracias a esa informaciónpodrá ir definiendo su ámbito de actuación. ElProyecto Lingüístico intenta definir sobre todocuándo, dónde y cómo comenzar a aprender eus-kera, inglés y castellano. “Pero no se puede enten-der el Proyecto Lingüístico fuera del ProyectoEducativo, porque van parejos. De hecho, el obje-tivo es convertir la lengua en una parte importan-te de la educación, y no aprenderla como si fueraalgo ajeno”, nos recuerda Erasun.

Además de la responsable de normalización, en Txingudi tam-bién existe una Comisión para la Normalización del Euskera,que trabaja en el marco del proyecto Ulibarri. La Normalizaciónes parte del Proyecto Lingüístico, podríamos decir que van dela mano. Además son responsabilidad de toda la comunidadeducativa: comenzando desde la dirección hasta los monitoresde la cocina, todos conocen cuál es el Proyecto Lingüístico, ytodos funcionan en euskera dentro de la Ikastola.

OBJETIVOS DE CADA LENGUAEl Proyecto Lingüístico de Txingudi fue uno de los primeros quese construyó sobre la base de tres lenguas. Abarca el inglés, elcastellano y el euskera, pero el eje principal es el euskera. Enun principio, comenzaron a trabajar y más adelante publicaronlas unidades didácticas y la metodología de aprendizaje.“Comenzamos porque teníamos muchas ganas de hacerlo.Vimos que teníamos que superar la situación de bilingüismoen la que nos encontrábamos”, dice Irastorza.

Junto con la lengua, tienen en cuenta la cultura relacionadacon cada una de ellas, pero la máxima inversión se realiza entorno a la cultura vasca. Asimismo, también se intenta conocerla cultura castellana y la inglesa, pero el eje fundamental es lacultura vasca. A pesar de que el uso del euskera en la Ikastola

•.................

El Proyecto Lingüístico define las lenguas quese imparten en la Ikastola; no solamente eleuskera, también el castellano y el inglés.Especifica el lugar que tendrá cada una deellas en el centro

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

sea natural y esté generalizado, en Irún no suce-de así y la Ikastola también quiere participar enla vida cotidiana del pueblo. Para ello, mantienencontactos con los agentes locales, y organizaactividades de cara al pueblo. Por ejemplo, la vís-

pera de Santa Águeda se recorren las calles de Irún para cele-brar la festividad. En lugar de mantener dichas actividades úni-camente dentro de la Ikastola, los irundarras ven que los niñosy niñas aprenden infinidad de cosas relacionadas con la cul-tura vasca.

Por otro lado, para poder desarrollar el Proyecto Lingüístico ensu totalidad es indispensable que toda la comunidad educati-va viva en euskera. Por ello, tanto en el funcionamiento propio

de la Ikastola como en los órganos de gobierno,el objetivo es que las relaciones entre profesoresy alumnos se mantengan en euskera.

La información que se destina a los padres ymadres, por ejemplo, se escribe en las dos len-guas, a pesar de que se intenta que en las reu-niones internas de la Ikastola y en otras activida-des se utilice solamente el euskera. “Queremosimpulsar de alguna manera un apego a la lenguaen las familias que no hablan euskera, y creemos

que si les damos facilidades, a pesar de que luego las expli-caciones generales que demos en la Ikastola sean en caste-llano, les ayudaremos a ver en qué consiste la lengua”, afir-man los profesores.

¿CUÁNDO SE INTRODUCE CADA LENGUA EN ELCURRICULUM?En Txingudi Ikastola se habla en euskera a los alumnos desdeel primer día. Si no entienden lo que se les dice, los profeso-res cuentan con infinidad de recursos para la comunicación: elritmo a la hora de hablar, los gestos, la repetición del mensa-je, la pronunciación, los apoyos audiovisuales, las preguntasbreves, ofrecer el mensaje en euskera-castellano-euskera,repetir lo que el alumno dice en castellano en euskera, etc.Tanto en Educación Infantil como en el primer nivel deEducación Primaria, el euskera es la única lengua que se ense-ña como asignatura. A partir del segundo nivel de EducaciónPrimaria, los niños tienen entre cuatro y seis horas de clase enel área específica de euskera.

A continuación se muestra una tabla en la que se detallan lashoras que se imparten en la asignatura de euskera:

•.............

“Aquí lo másimportante es creeren lo que hacemos,creer en el proyecto”

•...................................

La Ikastola tambiénquiere participar enla vida cotidiana delpueblo. Para ello,mantienencontactos con losagentes locales, yorganiza actividadesde cara al pueblo

EUSKERACOMOÁREA

6 horasmínimo

5 horasmínimo

3º nivel:6 horas4º nivel:5 horas

4 horasy media

EducaciónInfantil

EducaciónPrimaria1º ciclo

EducaciónPrimaria2º ciclo

EducaciónPrimaria3º ciclo

............................................................... 19Norma l i zac ión de l Euskera<

Page 20: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

“Además, si se les refuerza la lengua hasta los siete años,luego les resultará más fácil hablar euskera en casa”, añade.

A medida que fue aumentando el porcentaje de alumnos cuyalengua materna no era el euskera, se decidió agrupar a losalumnos según su lengua materna, para que los que sabíaneuskera no lo perdieran. De hecho, la mayoría de los niños eus-kaldunes suelen ser bilingües, a pesar de que su lengua mater-na sea el euskera, y “es fácil que en el comedor y en el recreorecurran al castellano para comunicarse con los que no sabeneuskera”, dicen Arano, Irastorza y Erasun. A algunos profesoresy padres y madres no les parece adecuado que la división seprolongue hasta los siete años, pero en el Proyecto Lingüísticose intenta razonar cuáles son los beneficios de esa decisión.

El dividir los grupos posibilita al profesor adaptar el discurso algrupo de alumnos que se encuentra en la misma situación, yasí, el profesor no tiene que hacer ningún esfuerzo extraordi-nario para distinguir y garantizar la comprensión de unos yotros. De esa manera, no tiene que gestionar dos ritmos dife-rentes. Además, se crea un espacio sin la presencia del caste-llano, y “eso es un paso hacia la normalización que en nues-tro pueblo no sería la posible en ninguna otra situación”, nosrecuerdan los profesores. La mayoría de los profesores estánde acuerdo en ello. Según dice Izaga, la mayor parte de lospadres y madres están de acuerdo con ello; sobre todo, lospadres y madres cuyos hijos tienen el euskera como lenguamaterna. De todas maneras, en el caso de los alumnos cuyalengua materna no es el euskera, se entiende que se realiceesa división durante los primeros años. Sin embargo, segúnexplica Izaga, hoy día algunos profesores no ven tan clara lanecesidad de dicha división, pero por ahora, entre todos se hadecidido mantenerla. De todas maneras, no hay que olvidarque para el alumno que está aprendiendo una lengua esimportante mantener contacto con los hablantes de la misma,y que tanto los euskaldunes como los no euskaldunes suelenestar juntos dentro del aula y fuera de la misma en diversasactividades.

Se calcula que a partir del 3º nivel de Educación Primaria, losalumnos de las aulas cuya lengua materna no es el euskera yahan aprendido la lengua, y se vuelve a agrupar otra vez a losalumnos sin tener en cuenta criterios lingüísticos. Los agrupa-mientos se hacen siempre con el objetivo de garantizar el usodel euskera; en el caso del inglés y del castellano no se con-templa esa necesidad. Se imparten como área y se mantieneel grupo tal y como está agrupado en otras áreas. De todasmaneras, existen aulas especiales para aprender inglés, dondeacuden los alumnos para recibir las clases.Así, se crea un áreaespecífica de inglés dentro de la Ikastola, y en esa zona losalumnos tienen que hablar inglés. Se ponen a disposición delos profesores recursos específicos: audiovisuales, murales…

En lo que se refiere al castellano, los alumnos tienen garanti-zado el uso informal en el pueblo y, en muchos casos, tambiénen la familia; por tanto, se introduce en el 4º nivel como asig-natura y se estudia durante tres horas a la semana. En el ter-cer ciclo, tres horas y media. Vista la importancia que tiene elcastellano en el ámbito informal, en la Ikastola se da prioridadal uso formal.

El inglés se introduce en el 2º nivel de Educación Primaria, yse estudia hasta el 6º nivel. La Educación Artística se imparteen inglés, porque ese tipo de asignatura brinda la oportunidadde desarrollar la oralidad. De hecho, en Irún, los alumnos notienen muchas oportunidades de utilizar el inglés, y al impar-tirse esas horas en inglés, se crea un espacio donde se puedausar la lengua. La mitad de las horas de inglés correspondena la Educación Artística y la otra mitad, al desarrollo específi-co de la lengua.

Además de la organización del currículo de las lenguas, cabesubrayar que, hasta los siete años, se dividen los grupos dealumnos según su lengua materna: los que tienen el euskaracomo lengua materna por un lado, y los que no lo tienen, porotro. Según Irastorza, “Tenemos que tener en cuenta que cuan-do se creó Txingudi Ikastola, su objetivo era educar en euske-ra a los niños euskaldunes de la zona”. Más adelante comen-zaron a matricularse en la Ikastola niños y niñas cuya lenguamaterna era el castellano, y han ido aumentado cada vez másen número. “Hoy día la Ikastola es muy grande, y todos noestamos de acuerdo en las cuestiones que conciernen a lalengua. Hoy día hay profesores y padres y madres que no ventan claro que se haga dicha separación, pero nosotros consi-deramos que está bien y que sirve para reforzar la lengua quenuestros hijos traen desde casa”, nos comenta Izaga.

CASTELLANOCOMOÁREA

4º nivel:3 horas

3 horasy media

EI 2º ciclo EI 3º ciclo

INGLÉSCOMOÁREA

1 hora 1 hora

Ing. Ed. Art.

EP 1º ciclo

2 horas 2 horas

Ing. Ed. Art.

EP 2º ciclo

2 horas 2 horas

Ing. Ed. Art.

EP 3º ciclo

•......................

El dividir los grupos posibilita al profesoradaptar el discurso al grupo de alumnos quese encuentra en la misma situación, y así, elprofesor no tiene que hacer ningún esfuerzoextraordinario para distinguir y garantizar lacomprensión de unos y otros...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a20

Page 21: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

GESTIÓN PEDAGÓGICA DEL PROYECTO LINGÜÍSTICO Los procesos de aprendizaje de las lenguas están vinculadosentre sí. A menudo, cuando los alumnos están aprendiendouna lengua partiendo de su lengua materna, recurren a lamisma para todo aquello que no saben. Los profesores tieneque estar muy atentos en ese punto, porque lo que los alum-nos seleccionan puede que no sea adecuado, pero a menudo,nos sirve. Si los alumnos cuentan con una buena base en sulengua materna, será más sencillo aprender la segunda lenguay a partir de ahí, sucesivamente las siguientes. En eso se basael Proyecto Lingüístico de Txingudi Ikastola en lo que respectaa la enseñanza de las lenguas.

“Por ejemplo, si los alumnos han aprendido en alguna de lastres lenguas lo que son los adjetivos, también lo aprenderánen las demás lenguas, pero sin comenzar desde cero.Consideramos que el alumno ya sabe lo que es un adjetivo, apesar de que la pronunciación y las palabras en cada lenguasean diferentes”, nos explica con gran sencillez Arano. Porquees más complicado que todo eso. “Cuando creamos el mate-rial, lo llevamos a aula e hicimos diversas pruebas. Queríamosprobar cada unidad didáctica y queríamos saber si funciona-ba bien o mal, las analizamos, las corregimos, reflexionamossobre ello..”, añade. Lo que subyace es que hay que aprenderlas demás lenguas partiendo del euskera, y, al mismo tiempo,las demás lenguas pueden ayudar a enriquecerlo.

El esfuerzo por compatibilizar las lenguas se percibe en los tex-tos seleccionados para las tres lenguas y en sus contextos decomunicación. “Además, el planteamiento metodológico es elmismo en las tres lenguas”, afirma Erasun. Para ello, se selec-cionan textos y situaciones de comunicación que son comple-mentarios entre las tres lenguas, y se tiene en cuenta la situa-ción de cada una de ellas. A modo de ejemplo, en Irún no seutiliza mucho el euskera en la calle, por tanto, en la Ikastola se

............................................••Detalle del aula de ordenadores

.......................••Txingudi Ikastola

desarrolla diversosproyectos relacionadoscon el medio ambiente, yha recibido el Certificadode Escuela Sostenible

•..............................

“Por ejemplo, si los alumnos han aprendido enalguna de las tres lenguas lo que son losadjetivos, también lo aprenderán en las demáslenguas, pero sin comenzar desde cero.Consideramos que el alumno ya sabe lo que esun adjetivo, a pesar de que la pronunciación ylas palabras en cada lengua sean diferentes”,nos explica con gran sencillez Arano

...............................................................Norma l i zac ión de l Euskera< 21

utilizan textos para desarrollar los ámbitos de uso que careceel alumno: textos explicativos, resúmenes…

Y en cuanto al ámbito oral, sucede lo mismo. El objetivo es uti-lizar el euskera en todos los ámbitos del centro, por tanto, setrabajan textos de manera que el euskera pueda responder atodas las situaciones comunicativas que puedan surgir alalumno fuera del aula. Lo mismo sucede con el castellano y elinglés. Se hace una reflexión similar y se desarrollan textos quese adapten a las necesidades comunicativas.

METODOLOGÍAEn cuanto se empiezan a trabajar los textos orales y escritos,el profesor analiza lo que saben los alumnos, y desde el prin-cipio se explica a los alumnos qué utilidad tiene lo que vaaprender. Así, lo que aprendan será algo más que un meroejercicio realizado en el aula, y eso es algo totalmente nece-sario en el ámbito de las lenguas. A medida que se aumentaen edad, se concede una mayor libertad al alumno para quelea y realice por sí mismo los ejercicios, y por tanto, las indi-caciones irán aumentado en cada ejercicio. A continuación, serealiza una reflexión sobre la idoneidad de lo aprendido o cre-ado. “Las reflexiones iniciales eran más precisas. Ahora lasseguimos haciendo, pero debido a cuestiones de tiempo y lamarcha habitual de las clases no siempre analizamos todocon detenimiento. Además, ahora dominamos el material queutilizamos”, dice Irastorza. Sin embargo, Arano quisiera seguircontando con la precisión inicial: “No es fácil. Contamos conun Proyecto Lingüístico, pero también tenemos la AgendaLocal XXI y otras proyectos”.

Page 22: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

En Txingudi, los textos que se trabajan de manera escrita en lastres lenguas siguen el proceso siguiente: se presenta y se sitúaen contexto la tarea a realizar y se realiza una lectura delmodelo textual. Una vez creado, se trabajará el modelo en elaula y para ello el alumno comenzará a leer el texto en vozalta. En el caso del inglés, solamente en ese caso, el profesorrealizará la primera lectura.

En el caso de los textos destinados a la lectura, el objetivo estrabajar la comprensión de los mismos. Así, al comienzo, seofrecen las respuestas de las preguntas sobre el texto, y másadelante, las preguntas cada vez requerirán unas respuestasmás elaboradas. También es importante desarrollar los recur-sos lingüísticos de los textos, y para ello, los alumnos realizanejercicios.Al principio, se ofrece información de los recursos deque disponen los alumnos para realizar esos ejercicios, y así,con el tiempo, aprenden a utilizar los recursos por propia ini-ciativa.

También redactan una síntesis del trabajo que han realizado alo largo de los días. Así el profesor puede detectar dónde estánlos errores y qué es lo que ha quedado sin entender, si es queha quedado algo. Para finalizar, después de hacer todos losejercicios, de desarrollar la situación comunicativa, la contex-tualización… una vez realizado todo, los alumnos escribirán eltexto siguiendo ese modelo y en la lengua que corresponda ala asignatura.

Los pasos a dar son similares a las secuencias utilizadas paradesarrollar la lengua oral: explicación de la tarea, conocimien-to del tema y comprensión del modelo, y aprendizaje de locu-ciones.

CULTURAAdemás de las tres lenguas, también se quieren desarrollar lasculturas inherentes a las mismas y enseñar a respetarlas enTxingudi Ikastola. El euskera es el eje fundamental de la ikas-tola, y, junto con ello, la cultura vasca. Sin embargo, ¿en quéconsiste dicha afirmación? Esa pregunta tiene miles de res-puestas posibles. Txingudi lo define así: La cultura vasca sedefine como el conjunto de manifestaciones culturales queson propiamente nuestras, y la manera en que tenemos loseuskaldunes de ver y vivir las cosas. Txingudi quiere abrir laspuertas de la cultura universal, partiendo de su carácter eus-kaldun.

Por tanto, se intenta dar a conocer el patrimonio cultural deEuskal Herria, y situar a los alumnos en su entorno: territoria-lidad, comenzar desde las vivencias propias de cada uno parair abriéndose a otras más generales, desarrollar el entorno físi-co y natural, la importancia del entorno económico… Se desa-rrolla asimismo una identidad cultural: somos miembros de lacomunidad vasca y se realiza un esfuerzo para sentirlo así.

El entorno y la familia garantiza en la mayoría de los casos lacultura que transmite el castellano, pero en la Ikastola tambiénse desarrollan otros aspectos: refranes, cuentos, leyendas…Asimismo, se analizan los lugares del mundo donde se utilizael castellano: Sudamérica, las comunidades autónomas deestado español… En el caso del inglés, en la escuela se hablasobre diversas costumbres y tradiciones de los países de hablainglesa.

ÁMBITO INFORMALSi se quiere normalizar el euskera y que se convierta en unalengua natural y principal para los alumnos, también se debentrabajar los ámbitos externos al centro. Txingudi Ikastola incidemucho en ello. A pesar de hablar euskera en clase, a menudo,los alumnos tienen tendencia a pasarse al castellano cuandose encuentran fuera del centro, sobre todo, en los momentosen que el profesor no está presente.

Los alumnos que en casa o en la calle hablan castellano nocuentan con un modelo en euskera fuera del aula, y esosmodelos los tienen que encontrar en algún otro lugar. Para ello,en la Ikastola se organizan una serie de actividades extraesco-lares: taller para el refuerzo de la lengua, teatro, actividadesdeportivas… Los chicos y chicas, además de aprender los con-tenidos necesarios para dichas actividades, ven que el euske-ra también se utiliza en otros ámbitos y tienen las oportunidad...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a22

•..........

También es importante desarrollar los recursoslingüísticos de los textos, y para ello, losalumnos realizan ejercicios

•..........

Se desarrolla asimismo una identidad cultural:somos miembros de la comunidad vasca y serealiza un esfuerzo para sentirlo así.

.........................................................••Aunque ubicado en Irun, Txingudi Ikastola

está situado en un entorno natural

Page 23: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

de desarrollarlos. En dichas actividades escuchan una lenguainformal, que se utiliza en otros registros, y eso brinda la opor-tunidad a los profesores para pedir a los alumnos que seexpresen siempre en euskera. Se les ofrecen todos los regis-tros y así, tienen la posibilidad de utilizarlos.

En Educación Infantil y Primaria, los alumnos utilizan la lenguainformal durante sus juegos. En el mismo aula, se utilizan jue-gos que correspondan con la edad y con el ámbito de la len-guas que se quiera desarrollar. Durante el proceso, los profe-sores están atentos para ver qué lengua utilizan los niñoscuando están jugando, qué tipo de expresiones utilizan. Si sonelaboradas no hay ningún problema, pero en caso contrario,hay que desarrollarlas para que el alumno tenga un léxico lomás amplio posible.

Con el objetivo de que el Proyecto Lingüístico funcione y segarantice que todos hablan euskera, es muy importante quedurante el recreo se hable en euskera. Para ello, no se puedeestar siempre pendiente del alumno, y jamás se debe utilizarel castigo: “A veces, entras en su conversación y los dirigeshacia el euskera. Sin castigos ni amenazas, de manera natu-ral”, comenta Arano. El trabajo que se realiza durante el recreoayudará que los alumnos se habitúen a hablar euskera. Al finy al cabo, el alumno tendrá que defenderse a sí mismo en esassituaciones, criticará a los demás, lanzará retos, realizará unaserie de acciones, y la Ikastola debe lograr que utilice el eus-kera en todas esas situaciones.

............................................................... 23Norma l i zac ión de l Euskera<

•..........................

Durante el proceso, los profesores están atentospara ver qué lengua utilizan los niños cuandoestán jugando, qué tipo de expresiones utilizan.Si son elaboradas no hay ningún problema, peroen caso contrario, hay que desarrollarlas paraque el alumno tenga un léxico lo más amplioposible

........................................••Alumnos en la hora de recreo

..............................••Alumnos en un taller

Durante los recreos de Txingudi se organizan una serie de acti-vidades para fomentar el uso del euskera. Se confeccionan lis-tas de juegos y se clasifican por edades, y a continuación, seofrece una hora semanal para aprender dichos juegos. Esoconlleva conocer juegos para utilizar el euskera, y además, losprofesores cuidan el recreo, no solamente para que los alum-nos no tengan problemas, sino para garantizar también quehablen euskera.

En lo que respecta al comedor, cada año son más los niñosque se quedan a comer en la Ikastola. “Solamente la gestióndel comedor origina mucho trabajo. Hay que organizar los tur-nos, y además, hay que tener en cuenta otra serie de elemen-tos. Sin lugar a dudas, hay que agradecer el esfuerzo que rea-lizan los profesores”, dice David Izaga.

Los niños que se quedan al comedor pasan dos horas más enla Ikastola, en el patio o en el comedor, y para los que el eus-kera es su segunda lengua, sobre todo, es demasiado tiempopara evitar que recurran al castellano. Durante el mediodía seorganizan diversas actividades extraescolares, y todos losmonitores son euskaldunes. No solamente eso, la Ikastolatambién da cuenta de su Proyecto Lingüístico a todos ellos.Así, se realizan talleres bajo la dirección de los monitores delcomedor o del resto de los monitores: juegos de mesa, coreo-grafías, trabajos manuales, pelota a mano…

También contamos con un taller específico para el fomento deluso del euskera que imparte Urtxintxa Eskola. Se realizan jue-gos todos los días, y los alumnos de Educación Primaria apren-den música y hacen el taller de la radio, entre otras activida-des. Tanto en uno como en otro, utilizan el euskera.

•.........

“A veces, entras en su conversación y losdiriges hacia el euskera. Sin castigos niamenazas, de manera natural”, comenta Arano

Page 24: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

La Ikastola garantiza que los monitores hablen bien euskera:“Realizan una gran labor desde el punto de vista de la norma-lización. De hecho, nosotros contratamos a gente euskaldun,pero luego nosotros no estamos presentes en el aula para vercómo funcionan. Los profesores controlan si se manejan bienen el uso de la lengua y dentro del contenido de su área, ysegún el control que realizan nos informan si trabajan bien conlos alumnos o cuáles serían los aspectos a mejorar”, diceIzaga.

Asimismo, se garantiza la presencia del euskera en las demásactividades extraescolares. Durante las tardes, los alumnosrealizan actividades deportivas o de otro tipo, y todas se reali-zan en euskera. Junto con los monitores, se analiza el léxicotécnico de los diferentes deportes y también se analizan lasdistintas estrategias que se podrían utilizar para que el alum-no cuando habla castellano se pase al euskera.

ÁMBITO INSTITUCIONAL DE LA IKASTOLALos claustros de la Ikastola, las comisiones pedagógicas, lasreuniones de coordinación de los ciclos y la junta directiva,todas se desarrollan en euskera. Tanto la información como elmaterial que se genera en las mismas se crean en euskera. Enla junta directiva participan los padres y madres y los repre-sentantes de los trabajadores de servicios, pero funcionansolamente en euskera, así como en la asociación de padres ymadres. Los padres y madres participan directamente en elfuncionamiento de la Ikastola y es algo que fomenta el centromismo. De hecho, para orientar a los alumnos hacia el euske-ra, es necesario crear un vínculo entre la Ikastola y la familia,y en ello trabajan los miembros de Txingudi.

CONCLUSIONES Y RETOS ////////////////////

El Proyecto Lingüístico de Txingudi Ikastola sigue adelante en sutrayectoria, pero hoy día, no es el único proyecto con el quecuenta la Ikastola. La Ikastola ha crecido mucho y eso dificultaque el Proyecto Lingüístico se desarrolle de manera tan especí-fica como en sus comienzos. De todas maneras, sin olvidar otrotipo de obligaciones, el centro sigue adelante con su proyecto.En su época, el proyecto de Txingudi Ikastola fue totalmenteinnovador y, todavía, pocos centros escolares cuentan con unproyecto plurilingüe semejante. Es cierto, sin embargo, quecada vez es más frecuente que un mayor número de colectivosy organizaciones realicen una apuesta a favor del plurilingüis-mo. El Consejo de Organismos Sociales del Euskera, por ejem-plo, presentó en el año 2008 al Gobierno Vasco un proyectopara fomentar que los alumnos sean plurilingües.

Una vez analizado el Proyecto Lingüístico de la Ikastola, hemosextraído las conclusiones siguientes:

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

• A pesar de que los profesores repitan una y otra vez quela clave del funcionamiento del Proyecto Lingüístico deTxingudi Ikastola es el de creer en lo que se hace, locierto es que el trabajo es la clave de todo. Creer en loque se hace, y trabajar con entusiasmo. Los resultadosson evidentes.

• La introducción de la tercera lengua supera la compe-tencia entre dos lenguas, y le da a cada una el lugarque le corresponde. Así, una de las tres lenguas es laherramienta principal para la comunicación y las otrasdos se convierten en lenguas complementarias. No haylenguas que sean opuestas entre sí.

• El que en sus inicios fuese una Ikastola y se mantuvie-se el equipo de trabajo inicial posibilitó el trabajo enequipo, el seguimiento de los procesos iniciados y sudesarrollo. Quizá ahora, debido a que se ha convertidoun centro de grandes dimensiones, impide que eso sigasiendo así.

• Este Proyecto Lingüístico no es beneficioso solamentepara el euskera, sino que subsana también las caren-cias que pueda tener el castellano y el uso del inglés.

• El contar con mayores recursos nos ayudaría. La res-ponsable de normalización de lenguas, Rosa Arano, esa su vez profesora del Programa para el Refuerzo de laLengua. Por tanto, mientras las horas que se inviertenen esa tarea no se vean reflejadas en la Relación deFunciones de los Puestos de Trabajo del Departamentode Educación, no se puede invertir todo el tiempo quese quisiera al Proyecto Lingüístico.

• El no estar situados en el centro del pueblo y tener tan-tos alumnos nos exige incidir de manera importante endiversos ámbitos: tres turnos en el comedor, un núme-...............................................................C a s o A v a n z a d o e n l a24

•..................

La introducción de la terceralengua supera la competenciaentre dos lenguas, y le da acada una el lugar que lecorresponde

•......................

Este Proyecto Lingüístico noes beneficioso solamente parael euskera, sino que subsanatambién las carencias quepueda tener el castellano y eluso del inglés

Page 25: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

•......................

Sin embargo, saben que para el profesorque pasa un mes aquí y otro allí, cadasemana en un centro distinto y el cursopróximo en algún otro lugar no es sencilloasimilar el Proyecto Lingüístico en suglobalidad y desarrollarlo

Txingudi Ikastola en la frontera, pero sin límites

ro diario grande de autobuses… Se necesitamucho tiempo para organizar todo eso, y porello, ese tiempo no puede utilizarse para otrascosas. El tamaño de la Ikastola hace que hayaque invertir mucho trabajo en las labores coti-dianas.

• Es importante mantener la tensión. “Hay queestar al tanto de la Delegación de Educación,de la compañía de autobuses. Cuando sepierde esa tensión, el uso del euskeracomienza enseguida a disminuir”, en palabrasde Erasun.

• La ilusión inicial, el equipo de trabajo de laIkastola y sus ganas posibilitó que cada uni-dad didáctica se confeccionara con granmimo. En la actualidad eso no es posible.

Los profesores afirman que, normalmente, la persona queacude a trabajar a la Ikastola entiende su implicación en lamisma de manera natural. Sin embargo, saben que para elprofesor que pasa un mes aquí y otro allí, cada semana en uncentro distinto y el curso próximo en algún otro lugar no es sen-cillo asimilar el Proyecto Lingüístico en su globalidad y desa-rrollarlo. “De todas maneras, no hemos tenido ningún proble-ma. No existen actitudes contrarias a la misma, pero a veces,pasan muy poco tiempo aquí”, nos han explicado. AsimismoIzaga, que también es madre de la Ikastola, percibe lo mismo,pero sabe que es inevitable en ocasiones.

Quizá por eso sea necesario que los padres y madres partici-pen directamente en la gestión de Txingudi. Los profesores sedesplazan de un centro a otro, y el equipo actual no es fijo, apesar de que muchos de los profesores provienen de laTxingudi Ikastola inicial. Para que el Proyecto Lingüístico y laactitud que tiene la Ikastola hacia el euskera arraigue es nece-sario que las decisiones se adopten en grupos más perma-nentes. Hoy día, la Ikastola, además de la dirección, está com-puesta por la junta directiva, y los padres-madres participan enla misma. En el equipo para la normalización de la lengua tam-bién hay un representante de los padres y madres. Eso seráfundamental también de cara al futuro. En medio de todos losdesplazamientos de los miembros del equipo de la Ikastola,los que permanezcan en ella tendrán que alimentar la filosofíainicial, tanto los veteranos como los novatos.

Aún así, sería conveniente que el Proyecto Lingüístico deTxingudi Ikastola recuperará su tensión inicial. De hecho,durante los años en que se inició el Proyecto Lingüístico, sepusieron a prueba las unidades y se corrigieron. Si ahora sehiciera algo similar, se podrían actualizar las unidades y seplantearían nuevos textos. “No son libros viejos”, pensaránmuchos, y están en lo cierto. Sin embargo, teniendo en cuen-ta la velocidad en la que gira el mundo, la visión que teníanlos niños en la época de la infancia de Izaba y la de los niñosactuales ha variado mucho. Por ello, quizá, si se recuperará latensión inicial, podríamos actualizar el material.

Además de ello, las nuevas migraciones han traído nuevas len-guas a nuestro entrono, y después de la apuesta realizada afavor de las tres lenguas, sería interesante ver si existe la posi-bilidad de incluir una cuarta. Por ejemplo, a partir de la ESO,se podría introducir el francés (por la proximidad) o algunaotra lengua en el currículo. Quizá, el nivel que se obtuviera nosería equivalente al euskera, castellano o inglés, pero se podrí-an establecer unas primeras bases. La sociedad en la que vivi-mos nos conduce a la diversidad, y las iniciativas de este tipopuede llevarnos a abrir cada vez más puertas a la convivencia.

Txingudi Ikastola tiene una gran tarea por acometer, y los pro-fesores y padres y madres entrevistados están contentos consu participación. De ahora en adelante, sin embargo, quedamucho por hacer. Los desplazamientos de las personas no seinterrumpen, y el euskera tendrá que convivir cada vez con máslenguas. Txingudi crecerá en el lugar y de la manera que lo hahecho hasta ahora: en la frontera, pero sin límites. ............................................................... 25Norma l i zac ión de l Euskera<

•..........

Los desplazamientos de las personasno se interrumpen, y el euskera tendráque convivir cada vez con más lenguas

............................................................................................••Profesores y alumnos de las primeras promociones de Txingudi Ikastola

Page 26: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan
Page 27: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

15 ............................................................... 27

>Cas Avancé dans la Normalisation de L’Euskara

à la frontière,mais sans

limites

IkastolaTxingudi

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

Page 28: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a28

Il nous faut, bien souvent, vivre une situation extrême, voirequi nous pousse dans l’abîme, pour commencer à réagir etprendre conscience de nos erreurs. Txingudi Ikastola ne s’estjamais laissée emporter au fond de l’abîme, mais il faut bienadmettre qu’elle s’est toujours trouvée au bord du précipi-ce. « Irun est une ville frontière », tel que l’affirme l’ex-Directrice de l’établissement, Junkal Irastorza. Le fleuveBidassoa sépare le nord et le sud du Pays Basque, géo-graphiquement et psychologiquement. La création deTxingudi Ikastola visait la promotion de l’euskara et de laculture basque, dans une zone frontalière, jonchée d’obsta-cles. Et elle continue aujourd’hui d’enseigner l’euskera à lafrontière, mais sans limites.

Les seules limites sont les limites de chacun. Vu qu’il s’avé-rait impossible de créer l’Ikastola dans le centre de la villed’Irun, Txingudi Ikastola s’est installée à l’extérieur, à la fron-tière de la ville. Mais elle a su néanmoins pénétrer en pleincœur d’Irun. À une époque où la question des langues nefaisait l’objet d’aucune réflexion, Txingudi Ikastola trouvait saraison d’être : le plurilinguisme, avec l’euskara comme lan-gue principale. Il est probable que la propre situation géo-graphique de la ville ait poussé naturellement les citoyensau plurilinguisme, mais les fondateurs de Txingudi Ikastolaont voulu faire un pas en avant et aller bien plus loin : pour-quoi apprendre uniquement deux langues, s’il est possibled’en maîtriser trois ?

Et c’est ainsi que Txingudi Ikastola a amorcé sa tâche, à lafrontière. Et le temps a montré que son choix n’était paserroné. Elle compte aujourd’hui plus de mille élèves et leProjet Linguistique, autrefois un terrible casse-tête pourd’aucuns, est actuellement une réalité, qui a donné lieu àdiverses publications. Comme quoi la frontière n’est pastoujours un inconvénient. La pression des deux langues for-tes voisines, la libre circulation des personnes, l’existencede deux villes de part et d’autre de la Bidassoa… et le faitde vivre tout cela au quotidien, a permis de voir l’avenir avecd’autres yeux. Txingudi Ikastola, fière de son succès, rêveaujourd’hui de conquérir de nouvelles frontières.

Page 29: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

•.........................

La Directrice. «Nous nous efforçons toutefoisde remédier à cette situation, car nous nevoulons courir aucun risque. Si un travailleurne connaît pas l’euskara, nous appelonsaussitôt la Délégation de l’Éducation oul’entreprise de sous-traitance pour leur prierde nous envoyer du personnel bascophone» ............................................................... 29Norma l i sa t i on de L’Euskara<

PRÉSENTATION //////////////

Comme beaucoup d’autres ikastolas duPays Basque, Txingudi Ikastola est crééedans le but de récupérer, de renforcer et dedévelopper l’euskara là où la langue basqueétait en net recul. La trajectoire de l’Ikastolaa toujours été orientée vers la diffusion de lalangue, mais en veillant toujours à offrir une éducation de qua-lité et avec l’objectif non seulement de faire apprendre aux élè-ves la langue basque, mais de leur apprendre également àvivre et à jouer en euskara.

Au Pays Basque, le bilinguisme est chosehabituelle : euskara et espagnol, euskara etfrançais. Txingudi Ikastola a ajouté l’anglais.Et son souci de le faire avec toutes lesgaranties, sans entraver le bon fonctionne-ment de l’établissement et avec toujourscomme axe principal l’euskara, l’a conduit às’interroger sur la démarche la plus adéqua-te et profitable. Une réflexion qui a débou-ché sur le Projet Linguistique, pour tenter derépondre à de nombreuses questions : Quelest l’âge idéal pour commencer à apprendreune langue ? Dans quels domaines l’utiliser ? Quel doit être lalangue principale ?... Le travail réalisé durant des années apermis de répondre à ces questions et à d’autres.

SITUATION SOCIOLINGUISTIQUE DE TXINGUDI IKASTOLA La communauté éducative de Txingudi Ikastola est formée depersonnes provenant principalement d’Irun et de Hondarribia,mais elle compte actuellement 5,8% d’élèves nés hors du PaysBasque, comme conséquence de la vague d’immigration queconnaît la région. Ces élèves, qui apportent leur propre langue,se retrouvent face à deux autres langues qui ont vécu dans unesituation d’inégalité durant deux décennies : l’espagnol, à pré-sence majoritaire dans la société, et l’euskara comme langueminoritaire.

En 2009, selon les résultats du diagnostic réalisé par TxingudiIkastola, le niveau d’usage de l’euskara était de 78,77%.

Quant aux parents de Txingudi Ikastola, 42,05% connaissentl’euskara et 31,36% l’utilisent. Il s’agit, pour la plupart, deparents bascophones, qui ont transmis la langue à leursenfants, des garçons et des filles qui proviennent de garderiesfonctionnant en basque. Et ces mêmes parents bascophonessouhaitent que les activités extrascolaires de leurs enfants sedéroulent en basque ou qu’elles soient bilingues. Quant auxnon bascophones, il faut souligner leur souci de faire en sorteque leurs enfants apprennent l’euskara, malgré leur usage res-treint de la langue et les conséquences que cela implique.

Pour ce qui est des élèves, les analysesont principalement porté sur les élèves dePrimaire, en tenant compte aussi bien desinformations fournies par les parents quede celles collectées à l’Ikastola. Ainsi, selonles dernières données, la connaissance del’euskara chez les élèves qui s’inscrivent àTxingudi Ikastola est de 48,67%. Ce pour-

centage est calculé sur la base des langues maîtrisées par lesélèves à leur arrivée à l’Ikastola. Un pourcentage qui varie, bienentendu, d’une année à l’autre, mais qui se maintient depuisdes années autour de 50%. Leur niveau d’usage de l’euskara,

calculé en classe grâce à des « mintza-grammes » (des tests qui permettent d’éva-luer le niveau de communication orale), estde 49,34%. Comme pratiquement partoutau Pays Basque, le niveau d’usage descendentre le deuxième et troisième cycle de for-mation. Il est habituel, en effet, que les ado-lescents recourent plus facilement à l’es-pagnol, qui est généralement, durant cettepériode de leur vie, la langue de référence.

L’équipe de Txingudi Ikastola est formée,outre des enseignants, des chauffeurs d’au-

tocar, des moniteurs de cantine, des moniteurs sportifs, dupersonnel administratif, des concierges et des moniteurs desateliers de renforcement de l’euskara. Tous les enseignantsconnaissent l’euskara et 100% d’entre eux l’utilisent égale-ment. Pour ce qui est des autres travailleurs de l’établissement,55% connaît l’euskera et 78,70% de la totalité des conversa-tions se déroulent en euskara. Ces pourcentages montrent queles personnes qui connaissent la langue basque l’utilisentdans leurs relations quotidiennes. Étant donné la taille actue-lle de Txingudi Ikastola, il s’avère parfois difficile d’assurer à100% la connaissance et l’usage de l’euskara : « La Délégationde l’Éducation et les entreprises de sous-traitance nousenvoient des travailleurs pour couvrir certains services qui nesont pas toujours bascophones, bien que nous leur en faisonsexpressément la demande. Mais si, par exemple, le chauffeurd’autocar parle avec le moniteur en espagnol, il est évidentque le processus d’immersion s’interrompt », explique laDirectrice. « Nous nous efforçons toutefois de remédier à cettesituation, car nous ne voulons courir aucun risque. Si un tra-vailleur ne connaît pas l’euskara, nous appelons aussitôt laDélégation de l’Éducation ou l’entreprise de sous-traitancepour leur prier de nous envoyer du personnel bascophone »,ajoute-t-elle.

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

•.........................

En veillant toujours à offrirune éducation de qualité etavec l’objectif non seulementde faire apprendre aux élèvesla langue basque, mais deleur apprendre également àvivre et à jouer en euskara

•..........................................

Comme pratiquement partoutau Pays Basque, le niveaud’usage descend entre ledeuxième et troisième cyclede formation. Il est habituel,en effet, que les adolescentsrecourent plus facilement àl’espagnol, qui estgénéralement, durant cettepériode de leur vie, la languede référence

Page 30: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

ment. Toutes deux ont vécu les débuts du Projet Linguistique.Ana Erasun, l’actuelle Directrice, est arrivée plus tard, mais ellereconnaît tout le travail réalisé antérieurement. « Il ne fait pasde doute que nous sommes ce que nous sommes grâce àl’Ikastola d’origine et au travail préalable réalisé », déclare-t-elle.

David Izaga est un ancien élève de Txingudi Ikastola, dont lesenfants sont aujourd’hui inscrits dans ce même établisse-ment : « La langue est la principale raison qui a motivé notrechoix. À Txingudi Ikastola, je suis sûr que nos enfants parleronteuskara et qu’ils recevront une éducation de qualité ».

En 1988, Txingudi organise la fête du Kilometroak. L’objectifétait de construire les nouvelles installations de l’Ikastola, maisles organisateurs décident d’aller au-delà, de ne pas se limiterà un investissement matériel et d’investir également en forma-tion et réflexion sur certaines questions telles que, notamment,l’implantation des nouvelles technologies et le déploiement dela langue. « Certains membres de l’équipe ont exprimé lanécessité d’approfondir d’autres domaines pour faciliter ledéveloppement de la langue, qui n’avaient pas encore étéabordés dans le cadre de la normalisation linguistique »,raconte Irastorza.

Arano travaillait à l’époque à l’École des Maîtres de Derio. Ilavait réalisé diverses études sur la didactique de la langue etle Projet Linguistique Txingudi Ikastola offrait la possibilité demettre en pratique certains aspects théoriques. Et c’est tout àfait par hasard, « nous ne savons pas réellement comment »,que l’équipe de Txingudi Ikastola a eu connaissance de ces tra-vaux et a proposé à son auteur d’implanter un nouveau projetlinguistique à l’Ikastola. Une relation qui subsiste encoreaujourd’hui. « Je suis venu et j’y suis resté. Il a fallu travaillerdur au début et faire preuve de constance. Mais cela a valu lapeine », affirme-t-il Arano.

Des unités didactiques sont élaborées, testées en classe et,ensuite, analysées, afin de voir ce qu’il convenait d’améliorer.De nouvelles unités, revues et corrigées, sont réalisées et ànouveau testées dans les classes. Un travail intense, mais fina-lement très satisfaisant. « C’était le projet que nous voulionsréaliser. Nous avons travaillé dur, mais nous étions très moti-vés. Postérieurement, nous avons assimilé mieux le projet etnous l’avons fait nôtre. Tous ces efforts initiaux ont valu lapeine », affirme Irastorza. Il leur a fallu surmonter la fatigue ini-tiale, mais aujourd’hui encore, ils préféreraient ce contact plus

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a30

Il y a eu, en effet, certains problèmes pour assurer l’usage del’euskara parmi le personnel de cuisine, les chauffeurs et lesmoniteurs d’autocars. Le personnel de cuisine, ainsi que lesmoniteurs de cantine et d’autocar, sont embauchés par leGouvernement Basque et les chauffeurs d’autocar par desentreprises privées.

Les enseignants avouent que l’usage de l’euskara a reculédans les relations avec les parents, compte tenu du fait qu’ilsproviennent aujourd’hui d’origines diverses. Ils espèrent fairechanger progressivement cette situation, mais la tâche ne seraguère facile. « Nous accordons autant d’importance à la lan-gue qu’à a culture. Ainsi, lorsque nous accueillons des enfantsétrangers et nous leurs demandons, par exemple, de venir encostume typique le jour de la Saint-Thomas, les parents vien-nent nous voir pour demander des explications. Nous leur par-lons de la festivité, des détails du costume, de la journée decélébration… et tout le monde finit par participer de bon gré »,raconte Juncal Irastorza.

PROJET LINGUISTIQUE //////////////////////

PRÉLIMINAIRES : RÉSULTAT D’UN CUMUL DEHASARDSTxingudi Ikastola est devenue publique en 1994. Tous lesparents sont d’accord sur le fait que si, à l’origine, l’établisse-ment n’avait pas été une ikastola, il ne serait pas ce qu’il estaujourd’hui. « C’est clair. L’équipe actuelle a pris le relais, avecle même esprit et la même envie de travailler que l’équipe ini-tiale », affirment Rosa Arano, responsable de NormalisationLinguistique et Juncal Irastorza, ex-Directrice de l’établisse-

•......................

Tel que l’affirme Arano, «nous menonsactuellement d’autres projets et il s’avèreimpossible de travailler toujours avec la mêmeprofondeur. Mais ce serait bien de pouvoirrécupérer le rythme d’autrefois, d’analysersans cesse le processus et d’être plus créatifs»...................................................................

••Kilometroak 1988. Place de l’Hôtel de Ville d’Irun

•..................

«C’est clair. L’équipe actuelle a pris le relais, avecle même esprit et la même envie de travaillerque l’équipe initiale», affirment Rosa Arano,responsable de Normalisation Linguistique etJuncal Irastorza, ex-Directrice de l’établissement

Page 31: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

............................................................... 31Norma l i sa t i on de L’Euskara<

vailler dès le début, car nous étions très motivés.Nous voulions surmonter la situation de bilinguis-me existante », raconte Irastorza.

La langue est enseignée dans son contexte cultu-rel, mais en investissant davantage en culture basque. En s’ef-forçant également de faire connaître aux élèves la cultureespagnole et anglaise, avec cependant toujours la culture bas-que comme axe fondamental. Car si l’usage de l’euskara àl’Ikastola est naturel et généralisé, il n’en est pas de même àIrun. Raison pour laquelle Txingudi Ikastola tient également àparticiper à la vie quotidienne de la ville, en maintenant, pource faire, des contacts avec les acteurs locaux et en organisantdes activités destinées à toute la population. Ainsi, par exem-ple, la veille de la Sainte-Agathe, les enfants parcourent encortège les rues de la ville d’Irun pour célébrer cette festivité.Une excellente occasion de montrer à la population que lesenfants apprennent également une infinité de choses liées à laculture basque et que ce type d’activités ne doit pas néces-sairement être limité à l’intérieur de l’enceinte de l’Ikastola.

Par ailleurs, afin de pouvoir déployer pleinement le ProjetLinguistique, il est indispensable que toute la communautééducative vive en euskara. Pour ce faire, toutes les relations,entre enseignants et élèves, avec les organes de gouvernement

et à tous les niveaux de fonctionnement del’Ikastola, doivent être maintenues en euskara.

L’information destinée aux parents est cepen-dant bilingue, bien que tout le monde s’efforcede n’utiliser que l’euskara dans les réunionsinternes et autres activités auxquelles lesparents participent. « Nous tenons à promouvoirla langue basque auprès des familles qui neparlent pas euskara, à les faire découvrir notrelangue, même si nous leur donnons les explica-

tions générales en espagnol, pour leur faciliter les choses »,affirment les enseignants.

COMMENT EST INTRODUITE CHAQUE LANGUE DANS LEPROGRAMME DES COURS ?À Txingudi Ikastola on s’adresse aux élèves en euskara dès lepremier jour. S’ils ne comprennent pas les explications qu’onleur donne, les enseignants disposent d’une infinité de res-sources pour la communication : le rythme de la phrase, lesgestes, la répétition du message, la prononciation, l’appui des

proche. Tel que l’affirme Arano, « nous menonsactuellement d’autres projets et il s’avère impos-sible de travailler toujours avec la même profon-deur. Mais ce serait bien de pouvoir récupérer lerythme d’autrefois, d’analyser sans cesse le pro-cessus et d’être plus créatifs ».

Les parents, quant à eux, veillent à ne pas être trop exigeants.« Nous savons que les enseignants et la Direction sont totale-ment impliqués. Nous sommes conscients de toutes les réu-nions et de tous les travaux qu’ils réalisent pour faire avancerle Projet Linguistique… Et ils font énormément de choses horsdes horaires des cours. Que pouvons-nous demander deplus ? Que demander à quelqu’un qui est tellement engagé enfaveur de l’euskara qu’il ne dispose pratiquement pas detemps pour déjeuner trois fois par semaine ?, s’interroge Izaga.Et Arano le confirme: « Le plus important ici c’est de croire ence que nous faisons, de croire au projet ».

PROJET LINGUISTIQUE DE TXINGUDI IKASTOLALe Projet Linguistique définit les langues à dispenser àl’Ikastola : l’euskara, mais aussi l’espagnol et l’anglais. Et ildétermine la place réservée à chacune d’entre elles dans leprogramme des cours. Mais le Projet Linguistique vise égale-ment à connaître la situation linguistique des élèves hors del’Ikastola, car cette information permettra dedéfinir les domaines d’action. Le ProjetLinguistique vise principalement à définir quand,où et comment commencer à apprendre l’eus-kara, l’anglais et l’espagnol. « On ne peut toute-fois comprendre le Projet Linguistique hors duProjet Éducatif, car ils vont de pair. De fait, l’ob-jectif est de faire en sorte que la langue soit par-tie intégrante de l’éducation et de ne pas se limi-ter à l’apprendre comme une matière externe »,rappelle Erasun.

Outre une personne responsable de la normalisation, TxingudiIkastola possède également une Commission pour laNormalisation de l’Euskara, que travaille dans le projet Ulibarri.La normalisation fait partie du Projet Linguistique. La normali-sation et le Projet Linguistique sont étroitement liés et sous laresponsabilité de toute la communauté éducative : depuis laDirection jusqu’aux moniteurs de cuisine. Tous les participantsconnaissent le contenu du Projet Linguistique et tous fonction-nent en euskara à l’intérieur de l’Ikastola.

OBJECTIFS DE CHAQUE LANGUELe Projet Linguistique de Txingudi Ikastola est l’un des premierscomprenant trois langues : l’anglais, l’espagnol et l’euskara,cette dernière étant cependant l’axe principal. Le travail débu-te bien avant la publication des unités didactiques et de laméthodologie d’apprentissage. « Nous avons commencé à tra-

•.............

«Le plus important icic’est de croire en ceque nous faisons, decroire au projet»

•...................................

Le Projet Linguistiquedéfinit les langues àdispenser à l’Ikastola:l’euskara, mais aussil’espagnol et l’anglais.Et il détermine la placeréservée à chacuned’entre elles dans leprogramme des cours

•..................

Txingudi Ikastola tient également à participer àla vie quotidienne de la ville, en maintenant,pour ce faire, des contacts avec les acteurslocaux et en organisant des activités destinéesà toute la population

Page 32: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a32

Il faut en outre mentionner que, jusqu’à l’âge de sept ans, lesélèves sont divisés en groupes en fonction de leur languematernelle : d’une part ceux ayant l’euskara comme languematernelle et, d’autre part, les non bascophones. SelonIrastorza : « Il ne faut pas oublier que, lors de la création deTxingudi Ikastola, l’objectif premier était de former en euskarales enfants bascophones de la région ». Postérieurement, desenfants dont la langue maternelle était l’espagnol ont com-mencé à s’inscrire à l’Ikastola. Et leur nombre n’a cessé d’aug-menter. « Aujourd’hui, l’Ikastola est très grande et nous nesommes pas tous d’accord sur certaines questions concer-nant la langue. Certains enseignants et parents ne sont paspartisans de cette séparation, mais nous, nous considéronsqu’elle permet de renforcer la langue basque que nos enfantsapportent de la maison », explique Izaga. « Si on renforce lalangue jusqu’à l’âge de sept ans, les enfants parleront plusfacilement l’euskara à la maison », ajoute-t-elle.

Vu que le pourcentage d’élèves dont la langue maternelle n’é-tait pas l’euskara ne cessait d’augmenter, l’Ikastola décide degrouper les élèves en fonction de leur langue maternelle, afinque ceux sachant l’euskara ne le perdent pas. Compte tenu,d’ailleurs, que la plupart des enfants bascophones sont bilin-gues, bien que leur langue maternelle soit l’euskara et qu’« ilsrecourent facilement à l’espagnol, à la cantine ou à la récréa-tion, pour communiquer avec les enfants que ni ne parlent paseuskara », affirment Arano, Irastorza et Erasun. Certains enseig-nants et parents n’apprécient pas que la division se prolongejusqu’à l’âge de sept ans, mais le Projet Linguistique défendles bienfaits de ce choix.

Sans oublier que cette division en groupes permet à l’enseig-nant de mieux adapter son discours aux élèves se trouvantdans une situation similaire et de lui éviter des efforts supplé-mentaires pour s’assurer la compréhension des uns et desautres. Il ne doit pas, ainsi, gérer des rythmes différents. Et celapermet, de plus, de créer un espace sans la présence de l’es-pagnol, « ce qui représente un pas en avant vers la normalisa-tion, qui serait impossible autrement dans notre ville », décla-rent les enseignants. La plupart des enseignants sont d’accordlà-dessus. Et, selon Izaga, la plupart des parents aussi etnotamment, bien entendu, les parents des enfants dont la lan-gue maternelle est l’euskara. Pour les élèves dont la languematernelle n’est pas l’euskara, cette division durant les pre-mières années semble acceptable. Bien que certains enseig-nants, avoue Izaga, ne la considèrent plus nécessaire aujourd’-hui, ils ont décidé tous ensemble de maintenir cette division.De toute façon et compte tenu de l’importance pour l’élève quiapprend une langue de garder le contact avec les locuteurs decette langue, tous les enfants, bascophones et non bascopho-nes, partagent tous ensemble diverses activités, en classe ethors de classe.

audiovisuels, les questions brèves, l’offre du message en eus-kara-espagnol-euskara, la répétition en euskara de ce quel’élève dit en espagnol, etc… Tant en Maternelle qu’en Primaire,toutes les matières sont dispensées en euskara. À partir de ladeuxième année de Primaire, les enfants ont quatre à six heu-res de cours en euskara.

Ci-dessous, le tableau détaillé des heures de cours dispensé-es en euskara :

Quant à l’espagnol, son usage informel par les élèves est assu-ré dans la ville et bien souvent dans la famille. Il n’est doncintroduit qu’en 4ème, trois heures par semaine. Et trois heures etdemie en troisième cycle. Compte tenu de l’importance de l’es-pagnol dans le domaine informel, l’Ikastola accorde priorité àson usage formel.

L’anglais est introduit en 2ème année de Primaire et il est enseig-né jusqu’en 6ème. Les cours d’Éducation Artistique sont dispen-sés en anglais, car il s’agit d’une branche qui permet de déve-lopper l’oralité. À Irun, les élèves n’ont pas souvent l’occasiond’utiliser l’anglais et ces cours constituent donc un espace oùpouvoir utiliser cette langue. La moitié des heures de cours enanglais sont consacrées à l’Education Artistique et l’autre moi-tié au développement spécifique de la langue.

COURSEN

EUSKERA

6 heuresminimum

5 heuresminimum

3ème:6 heures4ème:5 heures

4 heureset demie

Maternelle Primaire1er cycle

Primaire2ème cycle

Primaire3ème cycle

COURS ENESPAGNOL

4ème:3 heures

3 heureset demie

2ème cycle 3ème cycle

COURSEN

ANGLAIS1 heure 1 heure

Anglais Ed. Art.

Primaire 1er cycle

2 heures 2 heures

Anglais Ed. Art.

Primaire 2ème cycle

2 heures 2 heu

Anglais Ed. Ar

Primaire 3ème cy

•......................

Sans oublier que cette division en groupespermet à l’enseignant de mieux adapter sondiscours aux élèves se trouvant dans unesituation similaire et de lui éviter des effortssupplémentaires pour s’assurer lacompréhension des uns et des autres

Page 33: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

On estime que, à partir de la 3ème année de Primaire, les élèvesdont la langue maternelle n’est pas l’euskara ont appris la lan-gue et ils sont regroupés, sans tenir compte des critères lin-guistiques. La séparation vise uniquement à assurer l’usage del’euskara. Cette séparation n’est pas nécessaire pour l’anglaisni l’espagnol. Il existe d’ailleurs des classes tout spécialementréservées aux cours d’anglais, autrement dit, des espaces, àl’intérieur de l’Ikastola, où tous les élèves doivent parleranglais. Les enseignants ont à leur disposition, pour leur facili-ter la tâche, diverses ressources spécifiques : audiovisuels,muraux…

GESTION PÉDAGOGIQUE DU PROJET LINGUISTIQUELes processus d’apprentissage des langues sont interreliés.Bien souvent, lorsque les élèves apprennent une langue enpartant de leur langue maternelle, ils recourent à cette derniè-re pour tout ce qu’ils ne savent pas. Les enseignants doiventêtre très attentifs à cette question et veiller à ce que les élèvesutilisent les références correctes, qui ne sont certes pas cellesque nous souhaitons mais qui peuvent toutefois servir. Parconséquent, si les élèves possèdent une bonne base dans leurlangue maternelle, il leur sera plus facile d’apprendre une deu-xième langue et d’autres successivement. C’est le principe surlequel repose le Projet Linguistique de Txingudi Ikastola enmatière d’enseignement des langues.

« Par exemple, si les élèves ont appris les adjectifs dans l’unedes trois langues, ils les apprendront également dans les deuxautres, mais sans partir de zéro. Nous considérons, en effet,que l’élève sait ce qu’est un adjectif, bien que la prononciationdes mots soit différente dans chaque langue », explique trèssimplement Arano. Car c’est, en réalité, bien plus compliqué.

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

« Lorsque nous avons élaboré le matériel de cours, nous l’a-vons testé en classe. Nous voulions mettre en pratique chaqueunité didactique et vérifier son fonctionnement, l’analyser et lacorriger, réfléchir sur les résultats… », ajoute Arano. La leçontirée de tout ce travail est qu’il faut apprendre les autres lan-gues en partant de l’euskara et que les autres langues peuventaider à enrichir l’euskara.

On perçoit ce souci de rendre les trois langues compatiblesdans les textes retenus pour chacune des langues et leurs con-textes de communication. « De plus, la démarche méthodolo-gique est identique dans les trois langues », affirme Erasun.Pour ce faire, les textes et situations de communication choisissont complémentaires entre les trois langues. Par exemple, vuqu’à Irun, l’euskara n’est guère utilisé dans la rue, l’Ikastola uti-lise des textes visant à développer les domaines de la vie quo-tidienne de l’élève où l’on constate cette carence, à l’aide detextes explicatifs, de résumés…

Et il en est de même pour l’oral. L’objectif est d’utiliser l’euska-ra dans tous les domaines, hors de l’Ikastola également. Lesenseignants travaillent, par conséquent, de telle sorte quel’euskara puisse répondre à toutes les situations communica-tives susceptibles de surgir hors de classe. En espagnol et enanglais, l’idée est la même : les textes sont dûment adaptésaux besoins communicatifs des élèves, dans toutes les situa-tions de leur vie.

MÉTHODOLOGIEToutes les activités, orales et écrites, réalisées en classe sontanalysées par l’enseignant, qui explique au préalable aux élè-ves l’utilité pratique de ce qu’ils vont apprendre. Le but est dene pas limiter les cours à de simples exercices en classe, carla pratique de la langue apprise est absolument indispensable.Au fur et à mesure que l’enfant grandit, il se voit accorder uneplus grande liberté pour réaliser seul toute une série d’exerci-ces, conformément aux indications du professeur. Avec tou-jours une réflexion postérieure sur les progrès atteints. « Lesréflexions initiales étaient, certes, plus précises. Aujourd’hui,nous continuons à les faire, mais par manque de temps et afinde respecter le bon déroulement des cours, nous n’analysonspas toujours tout en profondeur. De plus, nous maîtrisons............................................................... 33Norma l i sa t i on de L’Euskara<

•..............................

«Par exemple, si les élèves ont appris lesadjectifs dans l’une des trois langues, ils lesapprendront également dans les deux autres,mais sans partir de zéro. Nous considérons,en effet, que l’élève sait ce qu’est un adjectif,bien que la prononciation des mots soitdifférente dans chaque langue», explique trèssimplement Arano

..................................................••Salle de classe équipée d’ordinateurs

Page 34: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a34

CULTUREOutre les langues en soi, Txingudi Ikastola veille également àfaire découvrir les différentes cultures et à apprendre à les res-pecter. L’euskara étant cependant l’axe fondamental del’Ikastola, de même que, par conséquent, la culture basque. Enquoi consiste la culture ? Un terme qui admet une pluralité desens et de multiples usages. Txingudi Ikastola la définit ainsi :La culture basque est l’ensemble des manifestations culture-lles qui nous caractérisent et notre manière à nous, les bas-cophones, de voir et de vivre les choses. Txingudi Ikastola tientà ouvrir les portes de la culture universelle, en partant de soncaractère basque.

En commençant donc par faire connaître le patrimoine cultureldu Pays Basque et en situant les élèves dans leur communau-té. En abordant la territorialité - à partir de l’expérience dechacun pour s’ouvrir progressivement aux autres plus généra-les -, l’environnement physique et naturel, l’importance de l’en-vironnement économique… Tout en développant une identitéculturelle : nous sommes membres de la communauté basqueet nous devons en être fiers.

L’environnement et la famille assurent, dans la plupart des cas,la culture transmise par l’espagnol, mais l’Ikastola veille àdévelopper d’autres aspects : dictons, contes et légendes…Les élèves découvrent les autres endroits du monde où l’on

........................••Txingudi Ikastola

mène divers projetsliés à l’environnementet elle possède lacertification «ÉcoleDurable»

..............................................................••Txingudi Ikastola est située dans la commune

d’Irun, dans un environnement naturel

•..................

Tout en développant uneidentité culturelle: noussommes membres de lacommunauté basque etnous devons en être fiers

•..........

Avec également des exercices visant toutspécialement à développer les ressourceslinguistiques des textes

mieux maintenant le matériel que nous utilisons », expliqueIrastorza. Arano voudrait cependant revenir à la précision ini-tiale: « Mais ce n’est pas facile. Nous avons un ProjetLinguistique, mais aussi maintenant l’Agenda Local XXI et d’au-tres projets ».

À Txingudi Ikastola, les textes écrits sont travaillés conformé-ment à la même démarche dans les trois langues. En premierlieu, présentation et contexte de la tâche à réaliser et lecturedu modèle textuel. Ensuite, travail du modèle en classe encommençant par la lecture du texte à haute voix. En anglais, etuniquement dans cette langue, c’est le professeur qui procèdeà la première lecture.

L’objectif des textes destinés à la lecture est de travaillerensemble leur compréhension, à l’aide, dans un premiertemps, de questions-réponses relatives au texte, pour arriverensuite à des questions réclamant des réponses de plus enplus élaborées. Avec également des exercices visant tout spé-cialement à développer les ressources linguistiques des textes.Au début, on montre aux élèves comment utiliser les ressour-ces à leur disposition pour la réalisation de ces exercices, afinqu’ils finissent par les utiliser seuls, de leur propre initiative.

Les élèves doivent également présenter une synthèse du travailréalisé, afin que le professeur puisse détecter les erreurs et cequi n’a pas été bien compris, le cas échéant. Et pour terminer,une fois tous les exercices réalisés et la situation communica-tive, la contextualisation, etc… maîtrisés, les élèves rédigentleur propre texte, selon le modèle appris et dans la languecorrespondante.

La même démarche est appliquée à la langue orale : explica-tion de la tâche à réaliser, connaissance du thème, compré-hension du modèle et apprentissage de locutions.

Page 35: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

............................................................... 35Norma l i sa t i on de L’Euskara<

parle espagnol : l’Amérique Latine, les communautés autono-mes de l’État espagnol… Les cours d’anglais abordent égale-ment les différentes coutumes et traditions des pays anglop-hones.

DOMAINE INFORMELPour normaliser l’euskara et faire en sorte qu’il devienne unelangue naturelle et la langue principale de communicationpour les élèves, il est indispensable de travailler d’autresdomaines externes à l’Ikastola. Txingudi Ikastola veille tout spé-cialement à favoriser l’usage de la langue, à tout moment,compte tenu du fait que les élèves ont tendance à passer àl’espagnol hors de l’établissement scolaire, notamment lors-que les enseignants ne sont pas présents.

Les élèves parlent espagnol à la maison ou dans la rue parcequ’ils ne disposent pas d’un modèle en euskara hors descours. Il faut, par conséquent, leur fournir ces modèles. Pour cefaire, Txingudi Ikastola organise toute une série d’activitésextrascolaires : ateliers pour le renforcement de la langue,théâtre, activités sportives… Les enfants apprennent ainsi nonseulement les contenus nécessaires pour la participation à cesactivités, mais ils ont également l’occasion de constater quel’euskara est utilisé dans d’autres domaines. Le langage utilisédans ce type d’activités est plus informel, les registres sont dif-férents à ceux appris à l’école et cela permet d’encourager lesenfants à toujours s’exprimer en euskara. En offrant la possibi-lité d’utiliser divers registres, on favorise l’usage de la languedans tous les domaines.

En Maternelle et en Primaire, les élèves utilisent un langageinformel pour jouer. Les jeux en classe sont sélectionnés enfonction de l’âge des élèves et de la langue à travailler. Lesenseignants sont très attentifs à la langue utilisée par lesenfants pendant qu’ils jouent, au type d’expressions utilisées.Si elles sont élaborées, pas de problème, mais si ce n’est pasle cas, ils veillent à les faire développer, afin d’élargir au maxi-mum le lexique de l’élève.

Pour que le Projet Linguistique soit un succès et pour s’assurerque tous les élèves utilisent l’euskara, il est très important queles enfants parlent euskara pendant la récréation, sans toute-fois exercer une surveillance excessive ni recourir aux puni-tions : « Il suffit parfois d’entrer dans leur conversation et deles réorienter vers l’euskara. Sans menaces ni punitions, toutnaturellement », explique Arano. Le travail réalisé pendant larécréation permet d’habituer les enfants à parler euskara. Lebut est de faire en sorte que l’élève puisse se défendre seulhors de classe, critiquer et donner son avis, lancer des défis,s’engager, participer à diverses activités… Et l’Ikastola doit vei-ller à ce qu’il utilise l’euskara dans toutes les situations.

Pendant la récréation, Txingudi Ikastola organise égalementtoute une série d’activités pour encourager l’usage de l’euska-ra. Des listes de jeux sont élaborées, en fonction de l’âge desenfants, et une heure par semaine est consacrée à l’apprentis-sage de divers jeux, qui seront ensuite partagés en euskara. Latâche des enseignants pendant la récréation ne se limite doncpas à garantir la sécurité des enfants, mais à s’assurer égale-ment qu’ils parlent en euskara.

Quant à la cantine, elle accueille chaque année un plus grandnombre d’enfants. « La gestion de la cantine implique un énor-me travail supplémentaire. Il faut organiser plusieurs serviceset tenir compte de toute une série d’éléments et de circons-tances. Nous ne pouvons que remercier les enseignants pourleurs efforts », souligne David Izaga.

Les enfants qui mangent à l’école passent deux heures de plusà l’Ikastola, dans la cour et à la cantine, et pour ceux dontl’euskara est la deuxième langue, la tentation est grande derecourir à l’espagnol. Raison pour laquelle diverses activitésextrascolaires sont organisées à midi ; tous les moniteurs sontbascophones et totalement impliqués dans le ProjetLinguistique de l’Ikastola. Des ateliers, encadrés par des moni-teurs, sont ainsi organisés : jeux de table, chorégraphies, tra-vaux manuels, jeu de pelote…

......................................••Élèves pendant la récréation

•.....................

Les enseignants sont très attentifs à la langueutilisée par les enfants pendant qu’ils jouent,au type d’expressions utilisées. Si elles sontélaborées, pas de problème, mais si ce n’estpas le cas, ils veillent à les faire développer,afin d’élargir au maximum le lexique de l’élève

•.....................

«Il suffit parfois d’entrerdans leur conversation et deles réorienter vers l’euskara.Sans menaces ni punitions,tout naturellement»,explique Arano

Page 36: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a36

Txingudi Ikastola compte également un atelier spécifique pourla promotion de l’usage de l’euskara, dispensé par UrtxintxaEskola tous les jours, où les élèves de Primaire jouent, font dela musique, animent une émission de radio, parmi d’autresactivités, et toujours en euskara.

L’Ikastola s’assure que tous les moniteurs parlent bien euska-ra : « Leur tâche est essentielle pour la normalisation de l’eus-kara. Nous embauchons des personnes bascophones, maisnous ne sommes pas toujours présents pour les voir travailler.Les enseignants sont chargés de vérifier leur usage correct dela langue dans leur domaine et de nous informer des aspectsà éventuellement améliorer », explique Izaga.

La présence de l’euskara dans les autres activités extrascolai-res est également assurée. Les après-midi sont consacrés auxactivités sportives ou autres, mais toujours en euskara. Lesmoniteurs en profitent pour passer en revue le lexique techni-que des différents sports et utilisent toutes sortes de stratégiespour faire passer à l’euskara les enfants qui s’expriment enespagnol.

DOMAINE INSTITUTIONNEL DE L’IKASTOLALes réunions d’enseignants de Txingudi Ikastola, lesCommissions Pédagogiques, les réunions de coordination descycles et du Comité de Direction se déroulent toujours en eus-kara, avec la participation de représentants des parents et destravailleurs des services sous-traités. L’Association des Parentsd’Élèves fonctionne également en euskara. La participationdirecte des parents est fondamentale. Pour aider les élèves àvivre en euskara, il est indispensable de créer un lien entrel’Ikastola et la famille et tous les membres de Txingudi Ikastolacentrent leurs efforts dans ce sens.

...............................••Élèves dans un atelier

Page 37: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

............................................................... 37Norma l i sa t i on de L’Euskara<

CONCLUSIONS ET ENJEUX ////////////////

Le Projet Linguistique de Txingudi Ikastola suit son cours, maisce n’est pas le seul projet mené par l’Ikastola, qui a énormé-ment grandi, ce qui complique le développement du ProjetLinguistique, tel qu’il a été conçu au départ. Sans toutefoisnégliger ses autres obligations, Txingudi Ikastola poursuit sonprojet, innovant lors de sa création mais encore aujourd’hui,puisque les établissements scolaires avec un projet plurilinguesimilaire sont rares, malgré l’accroissement du nombre decollectifs et d’organisations qui défendent le pluralisme, telque notamment le Conseil des Organisme Sociaux del’Euskara, qui a présenté en 2008 au Gouvernement Basqueun projet pour la promotion de l’enseignement plurilingue.

L’analyse en profondeur du Projet Linguistique de TxingudiIkastola nous permet de tirer les conclusions suivantes :

• Quoique les enseignants répètent sans cesse que lesuccès du Projet Linguistique de Txingudi Ikastola estd’y croire, c’est grâce au travail que les progrès sontpossibles. Croire au résultat et travailler avec enthou-siasme sont les clés de la réussite.

• L’introduction de la troisième langue permet de sur-monter la concurrence entre deux langues en accordantà chacune la place qui lui revient. L’une des trois lan-gues est l’outil principal de communication et les deuxautres deviennent des langues complémentaires, sansnullement s’opposer entre elles.

• Le fait d’avoir débuté comme Ikastola et d’avoir conser-vé l’équipe de travail initiale a facilité le travail en grou-pe, le suivi des processus et leur développement. Avecle temps, l’Ikastola a grandi et sa taille actuelle ne per-met plus de continuer à travailler de la même manière.

• Ce projet Linguistique est profitable pas seulement pourl’euskara : il permet également de remédier aux caren-ces d’usage de l’espagnol et de l’anglais.

• Pouvoir disposer de ressources additionnelles aideraitcertainement. La responsable de la normalisation deslangues, Rosa Arano, par exemple, dispense à la foisdes cours de renforcement de la langue. Tant que tou-tes les fonctions réellement exercées ne sont pas recon-nues et ne figurent donc pas dans la Liste des Postesde Travail du Département de l’Éducation, les responsa-bles du Projet Linguistique ne pourront à y consacrertoutes les heures nécessaires et souhaitées.

• Le fait que l’établissement se trouve à l’extérieur de laville et le grand nombre d’élèves inscrits impliquent l’im-plantation d’une logistique adaptée : trois services decantine, un grand nombre d’autocars… Et beaucoup detemps d’organisation consacré à toute une série detâches quotidiennes, au détriment de la formation elle-même.

• Il est fondamental de ne jamais baisser la garde. « Avecla Délégation de l’Éducation, avec la compagnie d’auto-cars. Si l’on baisse la garde, l’usage de l’euskara com-mence à diminuer », alerte Erasun.

• L’équipe de travail initial de Txingudi Ikastola, son illu-sion et sa motivation ont permis de créer un projetdidactique avec le plus grand soin. Ce n’est plus possi-ble aujourd’hui.

Les enseignants affirment que, normalement, les personnesqui viennent travailler à l’Ikastola considèrent leur implicationtoute naturelle. Mais pour les enseignants intérimaires, quipassent un mois ici et un mois ailleurs, voire chaque semainedans un établissement différent ou qui ne seront plus là l’an-née prochaine, ce n’est pas facile d’assimiler ni de développerle Projet Linguistique dans sa totalité. « Nous n’avons jamaisrencontré de problèmes, pas d’attitudes opposées au projet,mais c’est vrai que certains passent très peu de temps cheznous », expliquent certains professeurs. Izaga, qui est aussimère d’élève, perçoit parfois cette même sensation, mais ellereconnaît que c’est inévitable.

•.....................

L’introduction de la troisièmelangue permet de surmonterla concurrence entre deuxlangues en accordant àchacune la place qui luirevient

•.....................

Ce projet Linguistique estprofitable pas seulementpour l’euskara : il permetégalement de remédier auxcarences d’usage del’espagnol et de l’anglais

Page 38: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

Txingudi Ikastola à la frontière, mais sans limites

Raison pour laquelle il s’avère indispensable que les parentsparticipent directement à la gestion de Txingudi Ikastola.Certains enseignants se déplacent d’un établissement à l’au-tre et l’équipe n’est pas toujours la même, bien que beaucoupde professeurs proviennent de l’équipe initiale. Pour consoliderle Projet Linguistique et la philosophie de l’Ikastola à l’égard del’euskara, il faut que les décisions soient prises par une équi-pe permanente. Outre la Direction, l’Ikastola compte aujourd’-hui un Comité de Direction, auquel participent les parents. Et ily a également un représentant des parents au sein de l’équipede normalisation de la langue. Son rôle est fondamental pourl’avenir, puisque les membres de ce Comité seront plus per-manents, ils ne se déplaceront pas comme certains membresdu corps enseignant, et c’est à eux d’alimenter la philosophieinitiale de l’Ikastola, aux côtés des vétérans.

Il convient, par ailleurs, de récupérer l’ambiance initiale duProjet Linguistique de Txingudi Ikastola, cette constante remiseen question des unités didactiques, leur correction et adapta-tion. Il conviendrait peut-être de mettre à jour le matériel etd’envisager de nouveaux textes. « Il ne s’agit pas de vieux liv-res », penseront d’aucuns et c’est vrai, mais compte tenu de lavitesse d’évolution du monde, il faut admettre que la vision desenfants de l’époque et celle des enfants d’aujourd’hui est biendifférente. D’où la nécessité, peut-être, de revoir et d’actualiserle matériel, comme au début.

Par ailleurs, l’immigration amène de nouvelles langues et il fau-drait peut-être envisager l’introduction d’une quatrième languedans le programme des cours. Par exemple, à partir de l’ESO,le français (compte tenu de la proximité), ou une autre. On n’a-rriverait peut-être pas à atteindre le même niveau qu’en eus-kara, espagnol ou anglais, mais il s’agirait de fournir une pre-mière base. La société dans laquelle nous vivions nous pous-se à la diversité et ce genre d’initiatives peuvent nous aider àouvrir de nouvelles portes et à promouvoir la coexistence.

Txingudi Ikastola s’est engagée dans une énorme tâche, maisles enseignants et parents interrogés sont satisfaits de leurcontribution. Et ils sont tous conscients qu’il reste encorebeaucoup à faire. Le personnel continue à se déplacer et l’eus-kara doit coexister avec un plus grand nombre de langues.Txingudi Ikastola continuera à croître : à la frontière, mais sanslimites.

...............................................................C a s A v a n c é d a n s l a38

•......................................

Mais pour les enseignantsintérimaires, qui passent unmois ici et un mois ailleurs,voire chaque semaine dansun établissement différent ouqui ne seront plus là l’annéeprochaine, ce n’est pas faciled’assimiler ni de développerle Projet Linguistique danssa totalité

•..............

Le personnel continue àse déplacer et l’euskaradoit coexister avec un plusgrand nombre de langues

........................................................................................••Enseignants et élèves des premières promotions de Txingudi Ikastola

Page 39: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan
Page 40: Txingudi Ikastola - Soziolinguistika K.Unitate didaktikoak prestatu, klasera eraman, aztertu, zerk huts egin duen ikusi, zuzendu, berriak egin eta berriro frogatu.Tentsio handian lan

SOZIOLINGUISTIKAKLUSTERRA<

2004ko martxoan, euskararen kudeaketaren alorreko hainbat erakundekbultzatuta, Soziolinguistika Klusterra izeneko elkarte edo klusterra sortu genuen.Bere zeregin nagusia, soziolinguistika arloari dagokion ezagutza sortzea etagaratzea eta arloko eragileen arteko ezagutza eta lankidetza sareak osatzeada. Soziolinguistika Klusterrak, gaur egun, 20 erakunde eta 110 norbanako ditubazkide. Erakunde horien artean, izaera eta mota desberdinetakoak daude:

> Unibertsitateak: EHU-UPVko Gizarte Psikologia eta PortaeraZientzien Metodologia Sailak, EHU-UPVko Soziologia II Saila,EHU-UPVko Hezkuntzaren Teoria eta Historia Saila, MondragonUnibertsitateko Humanitate eta Hezkuntza Zientzietako Fakultatea

> Administrazioak: Hernaniko Udala, Tolosako Udala

> Formazio eta ikerketa erakundeak: Eusko Ikaskuntza, UEU, AztikerIkergunea, Gipuzkoako Urtxintxa Eskola, AEK, Euskal HerrikoIkastolen Konfederazioa, EBETE

> Aholkularitza enpresak: Elhuyar Aholkularitza, EMUN Kooperatiba,ARTEZ Euskara Zerbitzua

> Elkarte profesionalak: NETeLE, Topagunea. Euskara ElkarteenFederazioa, Euskara Kultur Elkargoa

> Finantza erakundeak: Gipuzkoa Donostia Kutxa

Euskararen Normalizazio Kasu Aurreratuak proiektuaren helburu nagusia euskaraplanekin abiatu diren erakundeen esperientzia ezagutzera ematea da. Erakundehauek lortutako arrakastaren gakoei buruz gogoeta suspertu eta euskararennormalizazioan baliagarriak diren ikuspegi eta praktikak hedatu nahi diraenpresa, unibertsitate eta administrazio arloan. Kasuek, azken batean, ikasketabultzatu nahi dute, esperientzia eta hausnarketaren bidez.

www.soziolinguistika.org/kasuak