u.2 LITE

ORÍGENS DE LA POESIA s. XII i XIII

Pàg. 110Exercici 2.1

2.1 Estudia atentament les explicacions de la unitat i, en acabat, respon aquestes preguntes:

a) Quines són les arrels o l’origen de la poesia lírica medieval? Quins continguts incorpora la societat medieval a la lírica?

b) En els segles XII i XIII, quina diferència hi havia entre ser poeta, ser trobador i ser joglar?

c) Entre el segle VIII i el segle XII, a bona part de l’Europa occidental s’utilitzaven les llengües romàniques i també el llatí clàssic. Quins eren els àmbits d’ús de les llengües romàniques i quin estava reservat al llatí clàssic?

d) Quina és la primera manifestació lírica culta escrita en llengua romànica? Quines característiques tenia aquesta llengua en el seu ús poètic? En quins territoris es va usar com a llengua poètica?

e) Quina formació rebien els monjos i els nobles que estudiaven a les escoles monàstiques? Quina activitat cultural es va dur a terme en el monestir de Ripoll?

f) Quines regles havien de conèixer els trobadors per practicar l’art de trobar? Quins eren els gèneres trobadorescos?

g) Quines són les raons que expliquen el fet que a Catalunya es practiqués l’art de trobar seguint el cànon provençal? Quins són els trobadors catalans més destacats?

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANAPàg. 22-27

Guillem de Berguedà Cançoneta lleu i plana

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=116&titol=703

1) De quin tipus de composició es tracta?

2) Resumeix el contingut d’aquesta composició estrofa per estrofa

Cerverí de Girona No el prengueu, el fals marit

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=389&titol=458

Pàg 106 i 110exercici 2.4

2.4 Llegeix atentament el poema «Viadeira» («Cançó de camí) i, després, respon aquestes preguntes:

a) Quin és el tema del poema: l’amor insatisfet, la llibertat de l’amor o el marit no desitjat?

b) Quina és la funció del llenguatge predominant en el poema? A qui es dirigeix el trobador?

c) Quins defectes atribueix el trobador al «fals marit»?

d) Quina alternativa proposa el trobador a Jana?

e) Què és una viadera? Quan es cantava?

2.1 h) Quines són les característiques de l’obra lírica de Ramon Llull?

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANAPàg. 34-27

Ramon Llull A vós, dona verge Santa Maria

http://www.youtube.com/watch?v=vCOumLh0KUA

1) Quin tipus de poema és?

2) A qui s’adreça?

3) Quines tècniques formals i temàtiques aplica l’autor?

4) Quin és l’objectiu de la composició?

2.1 i) Quins valors es transmetien a través de les cançons de gesta? Quin era el seu canal de transmissió?A través de quins textos ens han arribat les mostres que coneixem de les cançons de gesta catalanes?

Tirant lo Blanc : Resum dels capítols XXXIII- LIX, LX, LXI, LXII, LXIII, LXIV, LXV, LXVI i LXVII

Capítols XXXIII- LIX

Tirant torna ....................... després de ser vencedor .............................. però li fa vergonya dir-li-ho. .........................., cosí seu, li ho explica.

Capítol LX

Tirant ofereix al cavaller de .................. la possibilitat de demanar-li mercè i perdonar-li la vida, però ell s’estima més ...................................... que viure deshonrat. Tirant li clava ................................................Tirant s’ofereix per servir a la bella Agnès i li demana ..................................... penyora, en descordar-li la camisa no pot evitar............................... (erotisme).El senyor de ................................. s’ofèn perquè n’està enamorat i l’ha servida fins ara.

Capítol LXI

Es barallen. ................... els separa. .......................... és ferit.

Capítol LXII.

El senyor de les Vilesermes repta ...............................a través d’una ...............................

Capítol LXIII

Tirant demana consell a......................., rei d’armes. Tirant té ..............anys.

Capítol LXIV

Jerusalem li diu que el combat és just perquè és Vilesermes qui ha començat la disputa. Ell no pot fer de jutge i li recomana a ................................. Tirant hi està d’acord si Vilesermes ho troba bé i li dóna la possibilitat.............................. Vilesermes hi està d’acord.

Capítol LXV

Vilesermes tria vestir ...............................però amb mànigues fins als ..........per no entorpir el combat, una corona ..........................i coltellines de............................................ Porten uns simbòlics escuts de paper. El combat és a...................., és a dir, a mort. Vilesermes troba bé que el jutge sigui Clarós de Clarença. Clarós accepta fer de jutge però l’endemà matí, quan el rei i la cort siguin.................: els duels eren .........................per l’església.Tirant fa tornar les armes a Vilesermes perquè les guardi fins al moment de la baralla. L’endemà es troben en........................... Es rifen les armes amb ............

Capítol LXVI

El rei d’armes i el jutge intenten que no es barallin.

Capítol LXVII

Vilesermes li torna a demanar .............................i Tirant refusa donar-li. Comença el combat. Ben aviat, la sang de les ferides tenyeix............................Tirant, sentint-se dèbil, li clava una estocada al cor i Vilesermes una altra al ........................El jutge va a trobar el Rei per explicar-li el cas que Vilesermes és .......... i Tirant ................. La bella Agnès el fa posar en ...................... i el cobreix amb roba seva i de les seves dames. Tirant ...............una mica. Agnès, primer, es posa el cap de Tirant ............. i es lamenta de ser .........................., després fa portar el cadàver de Vilesermes i també reconeix ..........................per obtenir el seu amor. Acabat el consell reial, reten homenatge a ..................... i fan venir metges per a ............... Fan una gran processó amb el cos del mort i el llit del ferit. Es va dir la missa de difunts. Deixen servei a Tirant fins que es recuperi.

ORÍGENS DE LA PROSA s. XII i XIII

Pàg. 122-123Exercici 2.12

2.12 Estudia les explicacions de la unitat i, després, respon aquestes preguntes:a) Quines són les dues raons bàsiques per les quals considerem que Ramon Llull és un personatge excepcional i únic?

b) D’acord amb el seu ideal de vida, quins són els grans objectius que va perseguir Ramon Llull al llarg de la seva vida?

c) Explica l’argument del Llibre d’Evast e Blanquerna. Quin és el grau màxim de perfecció cristiana per al personatge Blanquerna? Què es vol dir amb l’afirmació que el llibre és una autobiografia utòpica de Llull?

d) Què són els ‘eximplis’ (exemples) medievals? Per què els utilitzava Ramon Llull? Què volem dir quan diem que servien per oferir una doctrina en imatge?

e) Explica l’argument del Llibre de meravelles.

Quins objectius perseguia el personatge Fèlix, el protagonista de l’obra?

Què vol dir que el Llibre de les bèsties és un apòleg de contingut polític?

Quins postulats polítics hi defensa Ramon Llull?

f) Quin és el contingut del Llibre d’Amic e Amat? Quins són els personatges que hi apareixen? Quina finalitat havia de tenir cadascun dels versicles d’aquesta obra?

La finalitat de cada un d’aquests versicles era que un ermità pogués fer la seva meditació espiritual diària.

g) Què era l’Art de Ramon Llull? Quin era el seu objectiu?

h) Quin és el contingut de les cròniques medievals?

Quines són les que presenten els trets propis d’unes memòries personals o d’una autobiografia? Què perseguien els reis amb la redacció de les cròniques?

Tirant lo Blanc : Resum dels capítols LXVIII- LXXXIV, LXXXV, LXXXVI – XCVII, XCVIII i XCIX

Resum capítols LXVIII- LXXXIV

Diafebus va explicant altres proeses de Tirant durant les noces..................: mata un .................i quatre nobles. Kirieleison de Muntalbà, que volia venjar-los, mor d’un ...................davant la tomba del seu senyor. Tomàs de Muntalbà el desafia però és vençut i Tirant l’obliga a fer-se.......................................

Capítol LXXXV. Com va ser instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera

Les festes havien acabat, però el Rei vol crear una germandat de ..............................cavallers escollits abans no tornin a casa seva.Un dia de ball, a una donzella no gaire bella li va caure una ......................de la mitja. El Rei mana que la hi lliguin a la cama esquerra, sobre la mitja i a sota el genoll i la portà durant .......................sense que la Reina li retragués res, fins que un criat de confiança li diu un dia que es podia interpretar com una penyora de la dama que no valia res.El Rei ..............................però té la idea de crear un orde de cavalleria sobre aquest fet.Va fer construir una capella sota l’advocació de....................... A l’interior hi havia vint -i sis cadires i al respatller de cadascuna una espasa, un elm i les armes de cada cavaller. El Rei va triar els vint- i- cinc cavallers començant per Tirant. Havien de vestir una roba ............................amb la inscripció Puni soit qui mal y pense ( que sigui castigat qui malpensi). Els cavallers han de portar garrotera i si se n’obliden han de pagar .......................que aniran a parar a la capella de Sant Jordi.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_la_Lligacama

Resum capítols LXXXVI – XCVII

Diafebus acaba d’explicar els capítols de l’orde de la Garrotera a l’ermità i marxen d’aquella terra.

Capítol XCVIII. Com Tirant i els seus companys van deixar l’ermità i tornaren a la seva terra.

Quan passen per ....................són molt ben acollits per cavallers de la ciutat que els expliquen la història de l’illa de ................que va acollir l’orde dels cavallers de ....................de Jerusalem. El soldà d’Alcaire volia treure els cristians de l’illa, correspon a l’episodi real del setge de Rodes per part del soldà d’Egipte el 1444.Els comerciants genovesos també hi estaven interessats perquè el port era bo, les mercaderies interessants i els faria servei per reposar abans de continuar els seus viatges cap a ................i a Beirut. Van armar ............. naus amb la seva gent i van fer veure que necessitaven ................en algunes, que reposaven abans de continuat viatge i n’amagaren la resta abans d’entrar al port. Varen planificar l’atac per al ....................... perquè el castell guardava moltes relíquies, entre elles una espina de la corona de .................., i com que a la missa d’aquest dia es perdonen tots els pecats, pensaren que no trobarien gaire gent defensant el castell.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bodrum

Dos cavallers genovesos de l’orde de Sant Joan es van infiltrar al castell i van canviar les .........................per altres fetes de sabó blanc o de.......................,

http://www.arcobosque.com/ballesta.htm

així, quan les necessitessin, no les podien fer servir per defensar el castell.

A la ciutat hi vivia una senyora que era desitjada per molts dels cavallers de Rodes, el més devot era el frare...................; un escrivà de la nau dels genovesos la conegué i quedà enlluernat. Li oferí joies i diners i la dama li va concedir els seus favors; l’escrivà prometé a la dama encara més béns i ella no se’l creia. Aleshores li fa prometre que no parlarà i li explica les intencions de la flota genovesa.La dama era bona cristiana i va fer avisar Simó del Far que havia de veure’l encara que fos Dijous Sant. Quan arriba li explica el perill que corre la ciutat i ell li ofereix tots els seus béns a canvi d’informació. La dama li ho explica tot i Simó de Far va corrents al castell demanant per veure........................, però ell va reaccionar amb enuig en saber que era fora un dia tan assenyalat i li negà l’entrada les tres vegades que li va demanar fins que un cavaller ancià li recordà que una vegada es va salvar el castell gràcies a un avís nocturn com aquest. Quan el rep el vol fer castigar sense escoltar-lo, però finalment, quan veu que el frare està disposat a morir, l’escolta.

Capítol XCIX : Com el Mestre de Rodes, amb tota la seva religió, va ser deslliurat per un cavaller de l’orde.

El Mestre li promet que serà Mestre després d’ell si el que li explica resulta tan beneficiós com diu. Simó li explica tot i el primer que fa el Mestre és anar a comprovar les ballestes: de cinc-centes només n’hi ha ............. que funcionin. El Mestre va reunir el seu consell i es va decidir fer arrestar els dos frares genovesos que, en veure’s descoberts, van confessar de seguida i van ser llançats en una cel·la on hi havia moltes .................................................vils.

L’endemà, els cavallers estaven esperant els genovesos i tal com entraven de dos en dos els .........................i els llançaven en........................, els uns sobre els altres. Així en van morir molts, però quan el capità dels genovesos veié que no sortia cap dels cavallers que havien entrat, va fer ..........................cap a les naus. El Mestre els fa seguir i n’arreplega uns quants abans no s’embarquin.Els que arriben a les naus fugen cap a................., on hi ha el Soldà; li expliquen tots els fets i aquest decideix atacar l’illa amb cent cinquanta mil combatents.Destrueixen l’illa i li posen setge.El Mestre aconsegueix que surti una nau sense ser vista i demana ajut al Papa, a l’Emperador i a tots els prínceps cristians. Del rei de ................. rep moltes promeses i pocs fets.Els cavallers de la cort del rei de França van a veure el Duc de Bretanya per explicar-li els fets i ell tria quatre cavallers per anar a parlar amb el rei i fer-li saber que el Duc dóna suport als assetjats i hi col·labora amb dos-cents mil escuts. La resposta que reben del rei és que ara mateix no pot ocupar-se’n.Un dels ambaixadors era ..................... i s’informa sobre si seria possible trencar el setge.Essent la resposta positiva, fa armar una nau i l’omple de vitualles i d’armes.El fill petit del rei de França, ...................., era una mica ignorant i molt grosser; un gentilhome que el servia tenia moltes ganes d’anar a Jerusalem i com que Tirant hi passava...

La poesia dels segles XIV i XV

Pàg. 124-137Exercicis 1), 2), 3), 4), 5), 2.20, 2.22, 2.27, 2.28

1) Quina classe social va aparèixer al s. XIV i quin era el nou centre del món?

2) Quin era el gènere més freqüent en el Cançoneret de Ripoll? De quin segle és?

Ex. 2.20 a) (pàg.136)

a) Amb quin objectiu es van crear els consistoris de la Gaia Ciència de Tolosa i de Barcelona? Quin era el contingut de les obres Leys d’amors i Torcimany?

3) Per què va desaparèixer la poesia trobadoresca del sud de França a finals del s. XIII?

4) Quins són els poetes que retornen als trobadors clàssics?

Gilabert de Próixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.

Anselm Turmeda. Elogi dels diners. Antologia poètica (pàg. 15 i 42)

http://www.youtube.com/watch?v=JUAc8Er0BvE&feature=related

5) Què et crida més l’atenció de la vida d’aquest autor?Quina tesi defensa Turmeda en el seu poema?

Jordi de Sant Jordi

6) Quines qualitats destaquen en la poesia amorosa i en les cançons de comiat i d’enyorament de Jordi de Sant Jordi?

Ex. 2.20 b) (pàg.136)

b) Quines són les característiques de la llengua poètica de Jordi de Sant Jordi?

En quins aspectes s’aparta dels tòpics trobadorescos en el poema «Presoner»?

Ex. 2.22 a) b) c) (pàg.136) / Antologia poètica (pàg. 48) Presoner

http://www.youtube.com/watch?v=lJNRMOXCf50&feature=related

a) Explica el contingut del poema: en quina situació es troba el poeta?; a qui o a què atribueix la situació en què es troba?; a qui es dirigeix en la tornada?; què li sol·licita?

b) A la segona estrofa, a través de l’antítesi d’imatges i el contrast entre el passat i el present el poeta expressa el seu estat anímic d’assossegament. Assenyala els versos que contenen aquestes figures retòriques. Quin motiu dóna per trobar-se tan tranquil?

c) Analitza la mètrica (en la versió original) del poema: quin tipus de vers utilitza?; hi ha cesura?; quin tipus d’estrofa formen?; hi ha versos que rimin?

Ex. 2.28 (pàg. 137) Comentari de text Presoner ( per lliurar)

Poetes italians

Ex. 2.20 c) (pàg. 136)

c) Quins són els dos poetes italians més destacats del segle XIV? En quins aspectes els poetes del dolce stil novo s’aparten de la tradició trobadoresca?

Ausiàs March

Ex. 2.20 d) e) f) (pàg. 136)

d) Per què Ausiàs March és conegut com a poeta filòsof? Quina és la seva matèria poètica?Quina és la seva filosofia amorosa? Què es vol dir quan s’afirma que és un poeta escindit?

e) En quins aspectes March s’aparta de la tradició trobadoresca? Quins recursos manlleva als trobadors?

March s’aparta de la tradició trobadoresca en el concepte de poesia, la matèria poètica, el concepte de dona i la llengua poètica.

March manlleva a la tradició poètica imatges, comparacions, estructures, etc. També manlleva l’ús del senyal (el pseudònim de la dona a qui dirigeix el poema).

f) Quines característiques presenta la mètrica d’Ausiàs March? Quina és l’estructura més habitual dels seus poemes? Quines són les bases de la seva retòrica? Quins senyals utilitza?

Així com cell qui es veu prop de la mort (pàg. 50-51) Antologia poètica

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=141&titol=1758

a) A quin cicle pertany?

b) Amb què compara el seu amor per la dama?

c) Quina és l’actitud de la dama?

d) Què farà el poeta?

e) Quina estrofa ha fet servir Ausiàs March?

f) De quants versos?

g) Quantes síl·labes té cada vers?

h) Com rimen?

i) Quin és el tema de la poesia?

j) En un exercici del llibre deia de l’estructura dels poemes d’Ausiàs March : en la primera part, el poeta exposa una anècdota o un exemple; en la segona part, adapta l’anècdota o l’exemple a la seva problemàtica; i en l’última part –normalment, la tornada–, a més de l’endreça amb el senyal corresponent, el poeta fa una síntesi final.Digues en quins versos d’aquest poema podem veure-la.

Colguen les gents ab alegria festes (pàg. 52-56) Antologia poètica

a) Com es divertia la gent de l’època?

b) I el poeta, què fa?

c) Quina figura retòrica representa aquest contrast?

d) Quins exemples de desgràcia fa servir el poeta?

e) Per què eren desgraciats?

f) Per què és desgraciat el poeta?

g) En què pensa el poeta per tal de deixar de sofrir?

h) Quin seria l’únic consol del poeta?

i) Què vol dir la tornada?

j) Busca informació sobre què és el senhal ( o senyal) i quin origen té.

Joan Roís de Corella

1) Quina influència es detecta en la seva poesia? D’on prové? Com se’l considera?

Audició del poema: http://www.youtube.com/watch?v=2-x_RWn7OAs

2.27 Llegeix atentament el poema «Balada de la garsa i l’esmerla» de Joan Roís de Corella (pàg.67) i, després, respon aquestes preguntes:

a) Quins són els trets descriptius que destaca el poeta de la garsa? Quin efecte produeixen aquests trets en el poeta?

b) Quin recurs retòric utilitza el poeta per idealitzar la presència de l’esmerla?

c) Cerca a l’enciclopèdia què era una balada durant l’època medieval i explica com evolucionà fins al s. XV.

d) El cant de la garsa i l’esmerla tracta el tòpic (o lloc comú) del «morir d’amor». Aquest argument l’aplica Ausiàs March en el poema XIII (pàg. 66). Compara’ls i digues quines d’aquestes característiques són més pròpies d’Ausiàs March i quines, de Joan Roís de Corella: to amable/ to dramàtic; contingut moral/ bellesa formal; poesia de la natura / poesia del jo; idealització / realisme; contundència expressiva/ musicalitat; imatges extremes / imatges fastuoses.

Antologia poètica (pàg. 58-59-60)

3) Parts del poema indicant-ne els versos i el contingut.

4) Mètrica i rima

Tirant lo Blanc : Resum dels capítols C- CXVII , CXVIII , CXIX- CXXV , CXXVI i CXXVII

Resum capítols C- CXVIITirant s’emporta el príncep Felip i quan coneix la filla del rei de.............., Ricomana, se n’enamora i, després de diverses proves i dubtes sobre la seva gentilesa, acaba .................-s’hi.

Mentre són a Sicília es reben notícies de l’ assetjada illa de ............i Tirant , gràcies al seu enginy, aconsegueix trencar el bloqueig del port i fer arribar aliments .....................del castell. També cremen una nau dels genovesos al port i el foc s’encomana a altres naus. , es crea una gran confusió i els .......................intenten escapar-se. Tirant els persegueix i fa molts presoners. El Soldà creu que tenen el setge perdut i torna a la seva terra on els seus vassalls indignats acaben destituint-lo i fent-lo morir.....................................

Tirant participa en una expedició victoriosa contra els moros juntament amb els reis de França i de Sicília; després torna a ......................a veure els seus pares i després decideix retornar a Sicília.

Allà li arriba un missatge de l’emperador de ..............................que demana a Tirant que passi al seu servei per fer front als turcs que volen conquerir el seu imperi.L’emperador el rep amb grans honors l li demana que sigui el capità dels seus exèrcits. La cort està portant dol per la mort del príncep hereu i preocupada per l’amenaça dels infidels. Tirant ordena obrir la cambra on són tancades .......................................................per poder afrontar la situació amb optimisme.

Capítol CXVIII : Com Tirant va ser ferit al cor amb una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.

Mentre l’emperador parlava, Tirant no podia treure els ulls dels .............................................i Tirant va quedar enamorat per sempre.

Després van estar escoltant històries d’amor famoses.

Tirant va tornar a la seva posada i estava tan impressionat que no tenia ni gana; el seu cosí Diafebus, preocupat, va a veure’l i Tirant li acaba confessant que està enamorat : “Estimo”. Diafebus se sorprèn perquè Tirant sempre s’havia rigut dels enamorats.

Resum dels capítols CXIX – CXXV

Tirant confessa els seus problemes sentimentals a Diafebus i ell s’informa que Carmesina també està enamorada d’ell, li ho ha explicat a la

seva ...........................................................................................................................Es fan preparatius per la batalla contra els turcs i Carmesina li recomana que es malfiï del duc de........................, padrastre d’Estefania, que alguns cortesans trobarien més adequat per dirigir els exèrcits ja que titllen Tirant d’estranger; Carmesina sospita que hagi tingut alguna cosa a veure amb la mort de l’hereu, son germà.

Capítol CXXVI : Com Tirant va satisfer l’Emperador amb les preguntes que ell li demanava.

Tirant respon l’emperador però no li diu la veritat. Li explica que la seva tristor i la seva malenconia vénen del dia que va conèixer ......................i que un trist sospir que va fer i que ell atribueix al dolor per la mort.................... Tirant diu que fins que hagi venjat aquesta mort no pot tornar a ser ell mateix.L’emperador s’emociona, plora i li agraeix el gest.

En una passejada pels afores de Constantinoble, l’emperador explica a Tirant els orígens històrics de la ciutat, fundada per l’emperador ...........................avi de l’actual emperador ; el primer cristià de la família va ser el besavi.

L’endemà, Tirant s’ha d’encarregar de fer partir les naus que han de portar vitualles a Xipre i, a través de Diafebus, s’assabenta que la princesa el vol veure aquella mateixa tarda.

Ell compra un mirall i se l’amaga a la màniga. Quan es troba amb la princesa ella li diu que vol saber la raó del seu patiment i que, si cal, ho guardarà en secret. Tirant li acaba dient : “Jo estimo”.

Capítol CXXVII : Com la Princesa conjurà Tirant que li digués qui era la senyora que ell tan estimava.

Tirant es treu el mirall de la màniga i li diu a Carmesina que la imatge que hi veurà té seva vida en les seves mans; Carmesina el pren i espera veure-hi ...........................................però no hi veu res més que la seva cara. Llavors va comprendre que Tirant l’estimava i va admirar-se de la manera tan original de declarar-se sense parlar.

Quan arriben La Viuda Reposada i Estefania li demanen la causa de la seva alegria i ella els l’explica. La Viuda Reposada, que és la seva dida, li diu que Tirant no li convé com a marit perquè no és ningú i no té béns propis i que perdre l’honor amb ell sense casar-s’hi encara seria pitjor.

La princesa es va alterar molt amb aquestes paraules i va marxar cap al seu tocador. Estefania la segueix i li diu que les donzelles de la cort han d’estar orgulloses de ser festejades segons les tres menes d’amor : La virtuosa, la profitosa i la viciosa.

La virtuosa és la que fa que el cavaller dansi o entri en batalla pel seu amor i per la donzella fa fets honrosos de nom i fama; ella l’ha d’estimar perquè ell és virtuós.La profitosa és quan un cavaller de bon llinatge estima una donzella i la indueix a fer la seva voluntat amb donatius, només l’estima per al seu profit i , tant aviat com el profit passa, l’amor defalleix.La tercera manera, la viciosa, passa quan és la donzella qui estima el gentilhome o el cavaller per al seu plaer i , si s’aconsegueix que duri i es mantingui amb el pas del temps, és el millor que hi ha.

Estefania ha aconseguit fer riure la princesa i li diu que li explicarà ara les tres qualitats de les dones: la cobdícia, la gola i la luxúria. Li explica històries diverses i quan arriba l’emperadriu demanant per Carmesina li diu que fa mala cara i la consola del seu suposat mal de cap.

L’endemà Tirant fa anar a Diafebus a trobar Carmesina per saber com s’havia pres la declaració. Carmesina es mostra ...........................................i quan Diafebus li explica a Tirant decideix anar a veure-la al vespre. La princesa està amb Estefania i no demostra massa alegria en veure el seu cavaller. Tirant li pregunta perquè es comporta així i ella li ho explica:

La narrativa dels segles XIV I XV

Pàg. 138-151

A) NARRATIVA EN VERS

El roman i la cançó de gesta

Exercici 2. 32 a) (pàg.149)

2.32 Estudia les explicacions de la unitat i, després, respon aquestes qüestions:

a) Completa al teu quadern aquest quadre comparatiu entre la cançó de gesta i el roman.

La cançó de gesta

El roman

El canal de transmissióLa complexitat argumental La tipologia dels personatgesLa finalitat

La matèria de Bretanya

1) Què és la matèria de Bretanya?

2) Digues el títol i resumeix l’argument d’una novel·la anònima del s. XII

3) Com i quan van arribar aquestes novel·les a Catalunya?

Exercici 2. 32 b) (pàg. 149)

2.32 b) b) Digues tres característiques i tres obres de l’escriptor Chrétien de Troyes. Quin paper ha tingut en la història de la literatura europea?

La novel·la de la realitat

4) Jaume Roig: llibre destacat, matèria literària i visió de la vida.

Tirant lo Blanc : Resum dels capítols CXXVIII- CLVI , CLVII , CLVIII- CLXII , CLXIII , CLXIV , CLXV – CLXXXVIII ,CLXXXIX i CXC- CCXXX

RESUM CAPÍTOLS CXXVIII- CLVI

Carmesina demana disculpes a Tirant per haver-li parlat malament. Diafebus s’enamora d’............................ i celebren un matrimoni secret.Mentrestant, l’exèrcit imperial dirigit pel......................, sofreix serioses derrotes fins que Tirant s’hi posa al front. Coneix el jove ..........................i es fan amics i ell és confirmat capità pels nobles grecs.

Capítol CLVII : Com el soldà ordenà les seves hosts i com començà la batalla.

Tirant fa creure els turcs que els cristians fugen i quan els té ben desorganitzats,.............................................Quan ja estaven guanyant, el duc de Macedònia fereix ...............a traïció, Hipòlit i Pírimus ho van veure; el rei d’Egipte, el de Capadòcia i el d’Àfrica van tots tres contra Tirant i aquest darrer rei .........................................................................Tirant era a terra, amb el cavall ...........................................però, amb esforç, pogué alliberar-se’n. El rei

d’Egipte intenta matar-lo però el senyor d’Agramunt el fereix a la cama, de totes maneres, amb una llança li travessa ....................i perd quatre...........................Hipòlit li ofereix retirar-se per refer-se de les ferides, però ell continua lluitant; s’enfronta al rei de Capadòcia, que el fereix a la mà...................; Tirant li enfonsa l’elm al cap i, no fent cas d’un cavaller que li demana que sigui clement, li treu el casc i................................Diafebus volia entrar en batalla i surt ..............................................els turcs fugen perquè es pensaven........................................................... Tirant els persegueix i en mata molts.El rei d’Egipte es va haver de quedar en una ciutat més propera que la que era el destí del Soldà perquè.............................................. Tirant i els seus reposen als prats fins l’endemà.Tirant atacà la ciutat pel davant però el marqués de Sant Jordi hi anà pel darrera, per la porta .......................i don Jacob, que el coneixia, li va obrir la porta i ben aviat els cristians van dominar mitja ciutat. Va fer anar a avisar Tirant i tots van entrar per la porta del call jueu.El marqués va empresonar el rei d’Egipte i va oferir-li a Tirant l’honor .............................però Tirant el va rebutjar perquè no creia que fos honorable degollar un presoner; aleshores ho fa el marquès.Tirant no es mostra content d’haver guanyat perquè ell tenia unes altres intencions que la sortida de Diafebus va truncar; ell volia...........................

Quan les bones notícies arriben a l’Emperador, se n’alegra molt, dóna gràcies a Déu i també li demana protecció per a Tirant.L’Emperador, els barons de Sicília i Carmesina van cap al camp de batalla i la princesa agafa pels cabells.........................................

Diafebus estava trist per ........................i no va fer arribar les noves a l’Emperador com feia sempre i el senyor diu que potser sigui mort; Estefania ho sent i es...................... Carmesina fa enviar un emissari per tenir notícies amb una carta que aconsegueix que Tirant i Diafebus...................................

Resum capítols CLVIII-CLXII

Tirant i Diafebus tornen a ser amics; l’Emperador volia nomenar Tirant ..................................................però ell li demana que nomeni Diafebus.Un espia fa saber que arribaran set naus del Gran Caramany i del rei de l’Índia per ajudar els turcs.De nit i d’amagat, Tirant i Diafebus pugen a la cambra d’Estefania i Carmesina. .................................se n’assabenta, els espia i l’endemà fa veure que ho ha somniat i els ho explica.

Capítol CLXIII: El somni que va tenir Plaerdemavida

Plaerdemavida explica que va somniar que Estefania comprovava que totes les donzelles dormien i anava a obrir Diafebus i Tirant que venien armats però en......................................................................... Tirant entra a la cambra de la Princesa i Plaerdemavida explica que va mirar pel forat de la porta i veié com Tirant .................................................................

Després la Princesa li demana a Tirant que s’acontenti amb el que ha obtingut i no li demani més perquè ella es vol mantenir virtuosa i només ha accedit a rebre’l pels precs d’Estefania.Tirant li promet que respectarà.........................................................Li acarona els pits i la besa amb gran delit però respectant el pacte.Després ha mirat Diafebus i Estefania; ella es lamentava que li feien mal i ell no volia que cridés, però ella no ho podia evitar.Plaerdemavida explica que ella hagués volgut tenir Hipòlit amb ella perquè l’estima. Es va a refrescar una mica per calmar-se.Diafebus i Estefania continuen estimant-se fins que Estefania crida Tirant i la Princesa i els mostra la seva camisa......................; ha perdut la seva virginitat i no ha celebrat bodes públiques, només bodes sordes : Diafebus li ha promès casar-s’hi i Estefania va lliurar-li la virginitat de bon grat, però li ha fet mal i ara es lamenta.Tirant i Carmesina la consolen però està a punt de fer-se clar i els nois han de marxar abans ningú no els vegi. Tirant li suplica a Carmesina que l’alliberi del seu jurament i pugui obtenir el mateix que el seu cosí, però Carmesina no ho vol de cap manera.

Els cavallers marxen i Plaerdemavida es desperta trobant-se tota molla; desitja lliurar-se al seu Hipòlit tal com Estefania ha fet amb Diafebus. Després es van llevar les altres donzelles i van ajudar la Princesa a vestir-se: aquell dia havia de sortir amb l’Emperador, els nobles i tots els presoners; al Principi Tirant i Diafebus van acompanyar-los però L’Emperador els fa tornar, La Princesa plora quan se n’acomiada. I Tirant, afectat,............................; dóna l’excusa que el cavall anava coix.

Quan tornen al castell de Malveí, Tirant fa anar a Diafebus, amb la meitat de la gent, al campament i ell va cap al port per fer...................................; quan hi arriba pràcticament ja han acabat i els patrons i els mariners s’alegren molt de veure’ls perquè han vist les set naus genoveses i tenien por que no els vinguessin a atacar.

Tirant envia una nau a espiar i li diuen que han descarregat cavalls i homes però no............................, Tirant se n’alegra i diu que els atacarà tot seguit.

Els moros veuen venir les cinc naus però es pensen que són les del Gran Caramany i no en fan cabal. Cada nau cristiana n’envesteix una de mora i, pel factor sorpresa, aconsegueixen prendre-les sense fer cap mort. Anaven carregadíssimes de..................................................................... Els cristians estan molt contents amb totes aquestes vitualles.

Tirant s’informa a través dels presoners i li expliquen que el Gran Caramany i el rei de l’Índia vénen amb una gran armada. El Gran Caramany porta la seva filla per ............................................i també hi ha vint-i-cinc donzelles que s’esposaran. Un mariner parla malament d’un francès que no és altre que Tirant dient que abusarà de l’Emperadriu i de la Princesa i matarà l’emperador per tal fe fer-se amo de l’imperi grec.

Hipòlit ho sent i vol tallar-li el cap, però Tirant li ho impedeix, l’allibera i li dóna diners; quan el mariner sap qui és li demana perdó i li explica que has de donar perquè els que parlen malament no ho facin i els que parlen bé continuïn fent-ho.Tirant va convocar el consell de mariners i els va dir tots els béns i les donzelles que portaven els vaixells i que pensessin de quina manera els ho podrien prendre tot.

Capítol CLXIV : El consell que els mariners van donar a Tirant.

El mariner que Tirant havia alliberat li diu que els hauria d’atacar amb dotze naus descarregades per fer-los por demostrant tanta valentia i alimentant el temor que ja senten envers Tirant.Tirant va al castell de Malveí i es lamenta que s’hagi defensat tan malament i hagin mort tants cavallers.Després demana a Diafebus que li triï els dos mil millors ......................i els dos mil millors........................; ell no sap com triar-los i Tirant li diu que els enganyi dient que els enemics tornen. Després ha de mirar qui porta ben estrets els esperons o bé els calçons i això voldrà dir que són bons perquè estaven preparats.Quan ja torna amb els dos mil cavallers, el mariner li demana d’enviar dues galeres, una per fer-la tornar tot seguit i l’altra per fer front al Gran Caramany i mirar de capturar-lo a ell, a les donzelles i als béns.Quan el Gran Caramany veu les dotze naus diu a la seva filla que en triï una però com que es va fent fosc encenen els fanals i entre totes eren setanta-quatre. Era un estratagema perquè la resta eren ......................................però els moros no ho sabien i decideixen fugir.

Els companys de Tirant, amb Hipòlit present, perseguien les naus, els van presentar batalla i en van capturar catorze, en van enfonsar dues i les altres es van escapar.

Tirant va en la galera encarregada de seguir el Gran Caramany i així ho fa. Al migdia decideix atacar. Després de lluitat valentament declaren una treva ..............................................i després tornen a la lluita. Estan lluitant fins a la posta de sol de l’endemà. Tirant té una ferida a un .......... i una altra a la ...........Caramany, veient la batalla perduda, fa vestir ricament la seva filla, li lliga al coll amb una corda daurada .......................................i la llança al mar. Després també fa llançar les altres dones que portava a la nau i ell i el rei de l’Índia se’n van a l’habitació de la Princesa a esperar la mort.Tirant pren la nau i els fa pujar a coberta , els mostra respecte però ha de seure per les ferides.

Resum dels capítols CLXV – CLXXXVIII

Els cristians guanyen la batalla naval i Tirant porta el Gran Caramany i el rei d’Índia davant de l’Emperador. Tirant és guarit per la ................................que n’està enamorada. El Soldà proposa una treva de tres mesos, rescatar els

sobirans i casar-se amb Carmesina per acabar la guerra. L’Emperador accedeix a la treva però s’ha de rumiar la resta. Tirant parla molt amb la Princesa i Estefania enyora Diafebus que encara no ha tornat: s’escriuen.

Capítol CLXXXIX : Les grans festes que l’Emperador va fer per amor dels ambaixadors del Soldà.

Estefania no pensava assistir a les festes perquè Diafebus li diu a la carta que no pot tornar, però la Princesa la convenç d’anar-hi.Al voltant del mercat hi havia moltes taules, l’Emperadriu i la Princesa eren cap de taula i a prop de l’emperador hi havia Caramany i el rei de l’Índia, però menjaven ................................perquè eren presoners.L’Emperador havia fer parar vint-i-quatre receptacles tots plens ...........................................................perquè volia mostrar la seva riquesa davant dels ambaixadors.

Enmig de les taules on menjaven hi havia un camp per a justes i un dels combatents era Tirant que anava vestit molt ricament. Portava una pinta i una sabata ricament brodada amb pedres precioses que venien d’un dia que va anar a veure la Princesa a la seva cambra, amagant-se dels seus pares.La princesa s’estava pentinant envoltada de donzelles i quan arriba l’Emperadriu el fan estirar a terra i li van tirant ...................................per amagar-lo; Carmesina s’hi asseu i el mateix fa la seva mare que per poc no s’asseu al cap de Tirant. Després li dóna la pinta i Tirant surt mentre les donzelles tapen la vista de Tirant perquè l’Emperadriu que ara resava les hores no se n’adonés.Quan surt, Tirant veu acostar-se l’Emperador i ha de tornar a entrar i demanar que l’amaguin. Carmesina el posa en una altra cambra; quan ja havia sortit, amb l’excusa d’haver-se deixat els guants en un lloc que ningú sap, torna a trobar-se amb Tirant i ell aprofita per tocar-la amb la mitja i la sabata ...........................................................................És aquesta sabata i aquesta pinta les que Tirant porta per les justes.Hi havia un lloc reservat a la sàvia Sibil·la i a les deesses que havien d’avergonyir els cavallers que queien a terra derrotats desarmant-los i assotant-los.

Arriba Diafebus vestit molt ricament i amb l’elm cobert per no ser reconegut; l’acompanyaven trenta gentilhomes i deu cavallers, sis trompetes i una donzella que portava a la mà una cadena de plata que estava lligada .................................indicant que és presoner de l’amor d’una donzella verge. El seguici portava dotze bous carregats, un del seu llit, un altre de sis llances...El Conestable es prepara per lluitar i venç el duc de Sinòpoli i el duc de Pera.Tirant es prepara per defensar l’honor dels seus però cada vegada el seu oponent es nega a lluitar. Finalment, Tirant es desdiu i el Conestable és honorat per la sibil·la i les donzelles com a vencedor.

Quan l’Emperador va saber que era Diafebus se’n va alegrar molt i Estefania ...........................................................i dóna com a excusa que portava la faldilla massa estreta.Quan es va fer fosc van lluitar amb les torxes i havent sopat van venir les danses, els momos i diferents formes d’entremesos. Tot plegat, va durar tres hores.Les festes van durar ..................................i no s’havia de tornar a palau, perquè l’Emperador havia fet parar una posada allà mateix.Tirant va lluitar amb el Gran Noble que va arribar amb una donzella dreta .............................................................que s’aguantava a les seves espatlles; el va guanyar però Tirant ha de posar la mà a terra i els jutges el fan lluitar sense esperó dret ni manyopla dreta; per això ell se sent avergonyit i jura que no participarà en més torneigs si no és que hi participen reis o fills de rei.Abans de sortir de la seva posada per tornar al palau fa portar el seu millor cavall amb tota la roba , menys........................................................., al Gran Noble, que en restà molt agraït.La Princesa intenta prendre el pèl a Tirant per no canviar-se la mitja i la sabata però quan ell li explica quines són les raons li respon que si té paciència podrà portar-les brodades totes dues. Ell, agraït, va descavalcar i li va besar .............................per sobre de la faldilla.Quan ja eren a la ciutat de Pera veuen venir nou galeres i quan van arribar a port van veure que eren franceses i el capità era el cosí germà de Tirant. N’estan tots molt contents i fan una gran festa a les naus; quan baixen van a honorar l’Emperador i ell allarga el torneig fins l’endemà.

Resum capítols CXC- CCXXX

Hi ha una festa on es representa un entremès amb el rei Artús i la seva germana ............................. En acabar-se les festes l’Emperador comunica als ambaixadors la seva negativa al casament de Carmesina i el Soldà i al rescat dels presoners.La Viuda Reposada s’ha enamorat de Tirant i es proposa separar-lo de la Princesa fent-li creure que ell només la vol pels seus béns; ella s’ho creu i Tirant està molt trist.Tirant demana a l’Emperador la mà d’Estefania per a Diafebus , les noces se celebren i la parella rep........................................................Estefania vol afavorir els amors de la Princesa i Tirant i l’introdueix a la cambra d’ella amb l’ajut de Plaerdemavida.

B) NARRATIVA EN PROSA

Llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques

Exercici 2. 32 c) (pàg. 149)

2.32 c) Completa aquest quadre comparatiu entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques.

Llibres de cavalleries

Novel·les cavalleresques

La caracterització dels personatgesL’argumentL’ambient ( la localització i l’època)L’obra més representativa

Joanot Martorell

5) Llegeix la seva biografia i resumeix l’apartat que més t’hagi cridat l’atenció.Tirant lo Blanc

Exercici 2. 32 d) e) i f) (pàg. 149)

d) Explica què es vol dir quan s’afirma que l’obra Tirant lo Blanc és una novel·la moderna.

e) Explica què es vol dir quan s’afirma que l’obra Tirant lo Blanc és una novel·la polièdrica.

f) Explica breument l’argument de la novel·la Tirant lo Blanc.Activitat oberta.

Tirant lo Blanc : Resum dels capítols CCXXXI , CCXXXIII ,CCXXXIV- CCLIX , CCLX , CCLXI , CCLXII , CCLXIII- CCLXXXII , CCLXXXIV – CDXXXIII , CDXXXIV ,CDXXXV , CDXXXVI , CDXXXVII i CDXXXVIII – CDLXXXVII

Capítol CCXXXI : Com Plaerdemavida va posar Tirant en el llit de la Princesa

Plaerdemavida diu a Tirant que el vol fer gaudir de l’espectacle de la Princesa nua i quan l’Emperador es retira el fa entrar a ...................................de Carmesina i l’amaga dins......................... Quan la Princesa ja és despullada, deixa la caixa una mica oberta perquè Tirant la pugui veure. Va rentant la Princesa tot dient com gaudiria Tirant de l’espectacle i l’acarona i la besa. Tirant està molt nerviós i poc li falta per sortir de l’amagatall.Després pregunta a la Princesa què faria si es despertés i trobés Tirant al llit, al seu costat, ella li respon que no diria res per por de tacar la seva reputació.Va entrar la Viuda Reposada i la princesa la convidà a banyar-se amb ella; així ho fa però sense treure’s ni .........................................i ,malgrat tenir una bella figura, semblava un................................

La Princesa fa un ressopó menjant-se dues perdius amb malvasia i una ..........................................................................Quan tothom dormia, Plaerdemavida va treure Tirant de l’amagatall i li retreu que sigui tan .............................en l’amor com .................................és en el camp de batalla. Ell li explica que no podria suportar ofendre la Princesa i perdre el seu amor.

Capítol CCXXXIII : Rèplica que Tirant fa a Plaerdemavida

Tirant reafirma que el seu màxim desig és servir la Princesa i Plaerdemavida el deixa sol durant mitja hora a la cambra fosca en camisa i descalç. Tirant la cridava molt fluixet perquè no sabia ni on era ni cap a on tirar. Plaerdemavida se n’apiada però li diu que si el seu Hipòlit entrés d’amagat i la prengués ella n’estaria molt contenta i que les donzelles admiren ............................................Tirant es deixa convèncer i li demana que el porti al llit de la Princesa.Plaerdemavida el fa estirar al costat de la Princesa i li diu que no es mogui fins que ella li digui. Des de l’espai entre el capçal del llit i la paret posa el cap ........................................i agafa la mà de Tirant i la posa als pits de la Princesa i ell va començar a tocar-la al ventre i més avall.La Princesa es mig desperta i li diu que la deixi dormir tranquil·la però ella s’excusa dient que després del bany està tan fresca i té les carns tan llises que es diverteix tocant-la. La Princesa li diu que no.............................., la donzella li diu que dormi, que ella està en el lloc de Tirant.Ell tenia la mà al ventre de la Princesa i Plaerdemavida una mà ...........................de manera que quan la Princesa es tornava a adormir l’acaronava, i si semblava que es volia despertat ella li indicava que parés. Així van estar més d’una hora.Quan la Princesa dormia profundament, va afluixar la pressió sobre el cap de Tirant i aquest va voler finalitzar el seu desig però la Princesa es va despertar i la va renyar perquè es pensava que Plaerdemavida................................... Tot seguit es va adonar que allà hi havia alguna cosa més que una dona i es va posar a cridar.La donzella li tapa la boca i li diu que si algú la sent posa en perill la seva fama i que qui hi ha al llit és Tirant. Tirant també li suplicava que callés que s’havia deixat vèncer per l’amor.La Viuda Reposada havia sentit el primer crit de la Princesa i sospitant que Tirant era allí no volia ni pensar que si posseïa Carmesina ella no tindria cap possibilitat de fer-lo seu va despertar les altres donzelles i amb els crits que feien també l’Emperadriu.Van trobar la porta de la cambra de la Princesa ben tancada i cridaven demanant llum. Plaerdemavida agafà Tirant pels cabells, el va fer sortir ................pel recambró i li donà una corda de cànem perquè pogués baixar fins a l’hort però la corda era curta i va haver de deixar-se caure................................ Es va trencar................................................Plaerdemavida torna a la cambra i entren les donzelles i l’Emperadriu. La mare li pregunta perquè ha cridat i ella li explica que hi ........................................que se li ha passejat per la cara., esgarrapant-la, així justificava el senyal que li ha fer Plaerdemavida quan li tapava la boca.L’Emperador també s’havia llevat i , espasa en mà, es posa a buscar la rata regirant-t’ho tot, sort que Plaerdemavida ja havia deslligat la corda .

Diafebus i Estefania, que estaven al corrent de tot, van creure que Tirant havia estat descobert i Diafebus es va preparar per salvar el seu cosí armant-se; estava disposat a matar l’Emperador , si calia, per salvar el seu amic.L’Emperador ja tornava al seu llit i li diu que no passa res, que era una rata i que se’n vagi tranquil.Estefania es lleva i va a la cambra de la Princesa. .....................................li encarrega que vigili que ningú parli malament de Tirant mentre ella va a socorre’l perquè fa estona que el sent lamentar-se.

Resum dels capítols CCXXXIV- CCLIX

Tirant és socorregut i els cavallers fan veure que ha tingut ................................................................Es preocupa perquè sap que els infidels han rebut reforços de l’Àfrica.Mentre es guareix, s’escriu amb Carmesina, que ja li mostra obertament el seu amor, Plaerdemavida fa de mitjancera.L’Emperadriu s’enamora del ...............................................i és corresposta.

Capítol CCLX: Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit

L’Emperadriu expressa a Hipòlit el perillós que seria que algú els descobrís i li dóna cita per la nit al terrat proper a la seva cambra.Fa canviar ......................................................................amb l’excusa que l’Emperador la visitarà aquella nit després de molt temps de no fer-ho.En acabat de sopar, es retira amb l’excusa que té mal de cap. La seva donzella Eliseu li demana si vol que cridin el metge i ella li diu que com vulgui, però que no sàpiga res l’Emperador perquè no vol que la deixi de visitar.Els metges li recepten ...................................................i després l’Emperadriu fa marxar tothom.Es lleva, però la donzella Eliseu la sent i s’inquieta per si es troba malament, ella li diu que no, que s’havia descuidat de resar una oració, la resen plegades i la fa marxar.Surt al terrat i troba Hipòlit que l’espera ......................................per no ser vist per ningú i no comprometre-la. El vol fer entrar a la cambra però ell la besa i la pren allà mateix. Després entren.

Capítol CCLXI : Com Hipòlit mostra de paraula la satisfacció que té de la seva senyora.

Hipòlit no troba paraules que expressin la magnitud del seu amor.

Capítol CCLXII : Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit.

L’Emperadriu feia goig i , de jove, era encara més bella que Carmesina.Hipòlit vol complaure-la en tot Quan ja és de dia, la donzella Eliseu entra a la cambra i veu que la senyora no està sola, primer s’alarma però després raona que aquell home, a qui no veu la cara, només pot ser allí amb consentiment de l’Emperadriu. Els diu que es

quedin al llit, però arriben.............................; ella els fa esperar a la porta, però arriba l’Emperador i la donzella entra per avisar-los. L’Emperadriu ni es belluga, ni parla , no sap com reaccionar. Hipòlit no havia entès res i l’agafa per l’espatlla per fer-la baixar sota la roba. L’Emperadriu li explica que s’ha de llevar, que estan en perill i que l’únic que lamenta és que no podrà plorar a la seva tomba perquè també serà morta.L’Emperadriu vol que s’amagui al recambró però Hipòlit es nega a desemparar-la: és un jove interessat que veu que pot treure molt profit de ...........................................................................................L’Emperadriu veu per una escletxa de la porta que l’Emperador està parlant amb els metges sobre la seva malaltia. Torna a pregar Hipòlit que s’amagui i ell diu que l’obeirà com un esclau.L’Emperadriu torna al llit i fa obrir les portes i entren els metges i l’Emperador que li pregunten com està; ella respon que ha passat la nit en blanc pel mal de cap i mal d’estómac i que voldria tornar a recuperar l’estat que tenia abans que la donzella la despertés.Els explica que ha tingut un somni, que ha vist ....................................acompanyat de cavallers vestits de blanc i agafat de la mà d’Hipòlit, i que li han besat les mans i que el fill li deia que prengués Hipòlit com si fos ell, que el sentia tan ....................................com Carmesina.L’Emperadriu diu que vol continuar dormint per veure si torna la visió del seu fill, l’Emperador li diu que aquestes cabòries no són sanes i que més valdria que es llevés, però els metges opinen que és bo deixar-la reposar.L’Emperadriu ordena Eliseu que d’ara endavant serveixi Hipòlit com si fos ella mateixa, ella no voldria fer-ho perquè no li té cap mena de respecte i quan tornen al llit ella es tanca al recambró i passa hores plorant. Després promet a l’Emperadriu que servirà Hipòlit i que mai els trairà.Quan ja feia ........................................que Hipòlit servia l’Emperadriu ella l’acomiada i li regala ..............................molt valuós que ha de portar per recordar-la i li recorda que , si ella viu, el farà arribar al punt més alt, a portar corona reial.

Resum capítols CCLXIII- CCLXXXII

Hipòlit amb la complicitat d’Eliseu pot restar a la cambra de l’Emperadriu; Tirant es casa secretament amb Carmesina, però sense...................................... La Viuda Reposada, molt gelosa, prepara un engany per fer pensar a Tirant que Carmesina l’enganya amb l’hortolà Lauseta.

Capítol CCLXXXIII : Ficció que va fer la reprovada viuda a Tirant.

Li diu a Tirant que vagi a un lloc secret després de les dues. El lloc és la casa d’una vella que dóna....................................................., la va fer moblar molt bé i també hi va fer posar un llit de la categoria de Tirant.La finestra des d’on es veia l’hort era molt alta i la Viuda fa un joc amb ..................................................de manera que Tirant, encara refent-se de la cama, el pot veure des del llit.Després fa baixar la Princesa i Plaerdemavida a l’hort per representar una escena, com si l’hortolà Lauseta, que en realitat és a la ciutat de Pera, i fent veure que pretenia Carmesina i la festejava.

Plaerdemavida portava ................................amb les faccions de Lauseta que ...........................................havia encarregat a un artesà i anava disfressada, portava una aixada al coll i va començar a cavar. Quan veu la Princesa, va al seu costat , li besa les mans, li toca les mamelles, li posa la mà sota les faldilles i li fa requestes d’amor. La princesa es fa un tip de riure, i la Viuda reposada mirava cap on era Tirant i escopia a terra, fingint disgust i fàstic. Tirant patia molt i fins i tot va pensar que el joc de miralls l’enganyava i amb enginy, perquè no tenia escala, va aconseguir mirar per la finestra directament i va veure com Carmesina entrava .............................................................i dormia. Allà dins Plaerdemavida i la Princesa van regirar totes les coses de l’hortolà; quan van sortir, la Viuda reposada li dóna un mocador de cap perquè el posi sota les faldilles de la Princesa i quan Tirant veu això ja no es potcontenir i es queixa amargament de la seva sort a la fortuna, pensant d’haver estat traït per la seva senyora.

La Viuda reposada escoltava darrera la porta i s’ofereix a Tirant per consolar-lo com convingui però ell està desolat.

Resum dels capítols CCLXXXIV – CDXXXIII

Tirant rebutja la proposta amorosa de la Viuda reposada i ,quan torna, ................................................el veritable Lauseta, el pobre hortolà. Tirant ha d’embarcar-se perquè els turcs han obtingut una victòria i han fet presoner Diafebus, ni s’acomiada de la Princesa. Plaerdemavida també està embarcada i li explica la veritat. Tirant s’ho creu quan veu la careta.La nau naufraga davant de les costes d’Àfrica i només se salven el cavaller i la donzella. La donzella és acollida ............................................i el cavaller és presoner però serà tractat bé i farà d’emissari i serà alliberat.Després de diverses aventures, es retroben i Tirant casa Plaerdemavida amb .................................................................i li dóna els reialmes de Fes i Bogia.Hi ha conversions de moros en cristians i escenes mitològiques de dracs.

Tirant s’informa que gairebé tot l’imperi grec és en poder dels turcs i vol armar un exèrcit. Constantinoble està assetjada per terra i per mar i és Hipòlit qui la comanda i espera l’arribada d’ajut. La viuda Reposada ........................................quan sap que Tirant torna, perquè tem la seva venjança.Plaerdemavida, ara reina de Fes, convenç Carmesina de l’amor de Tirant.

Capítol CDXXXIV : Com Tirant va anar a Constantinoble per parlar amb l’emperador

Tirant i els seus eren en un campament a prop de Constantinoble i va a veure l’Emperador per mar.Quan arriba a Palau, l’Emperador ja és a dormir i va a veure Plaerdemavida que està molt contenta i li promet que intentarà que pugui estar amb Carmesina.

Va a veure la Princesa i la convida a dormir a la seva cambra per poder parlar de les novetats que ha explicat un cavaller del campament de Tirant. La Princesa accepta i quan ja la té al llit, Plaerdemavida va a buscar Tirant al recambró i li fa prometre que aquesta nit ..................................................................i que si no ho fa no el pensa ajudar més.

Capítol CDXXXV : Les gràcies d’amor que Tirant fa a la Reina

Tirant li agraeix molt a Plaerdemavida que el fa despullar i anar cap al llit de Carmesina. La Reina li diu que ja està casada amb Tirant i que pensi d’aprofitar el present; Carmesina la renya però diu que té l’esperança que Tirant es controlarà.

Capítol CDXXXVI : Com Tirant va vèncer la batalla i, amb la força de les armes, va entrar al castell.

La Princesa retreu a Tirant que usi la força per vèncer la seva resistència però Tirant no li fa cas i arriba al final. Ella està com esmorteïda i Plaerdemavida la retorna amb ........................................

Capítol CDXXXVII : La reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant

La Princesa retreu a Tirant ........................................i li diu que no és tan bon cavaller ni virtuós com ella es pensava ja que no ha sabut respectar-la com a Princesa. Veient la sang de la seva virginitat escampada se sent dèbil i li diu que morirà abans que ell i que les festes de les bodes promeses es tornaran en funerals. La Reina li replica que cap donzella .................................................................Tirant i la Princesa tornen al llit i passen la nit entretinguts com bons amants.

Resum dels capítols CDXXXVIII – CDLXXXVII

L’Emperador accepta la treva de .........................anys oferta pels turcs i se celebren les bodes de Tirant i Carmesina.Tirant torna a la campanya alliberant la ciutat on era presoner Diafebus; després emmalalteix i , sentint-se morir, fa testament a favor ................................... i escriu a Carmesina. Mor quan tornava a Constantinoble.Quan Carmesina ho sap, se sent morir i deixa hereva a la seva mare.L’Emperador havent perdut filla i gendre també mor i així l’Emperadriu es pot casar amb Hipòlit que és proclamat.................................... Fa enterrar Tirant i Carmesina a .........................i quan l’Emperadriu morí es casà amb una filla del rei d’Anglaterra, amb qui tingué tres fills i dues filles. El gran, Hipòlit fou un bon Emperador.

Curial e Güelfa

6) Resumeix l’argument.

L’Humanisme : Bernat Metge.

Exercici 2. 32 g) i h) (pàg. 149)

g) Quines són les característiques més importants del moviment humanista?On i quan va sorgir?

h) Qui és l’introductor de l’Humanisme a la literatura catalana?Quin gènere didacticoassagístic va introduir en la seva obra literària? Pel que fa a l’estil i al contingut de les seves obres, quins autors imitava?