U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
Transcript of U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
11
Tema 6: Recursos naturals.Tema 6: Recursos naturals.L’aiguaL’aigua
22
Tema 6: Recursos naturals: L’aiguaTema 6: Recursos naturals: L’aigua
1.Balanç hídric2.Usos de l’aigua3.Gestió
33
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
Evaporació: l’aigua líquida present en la part abiòtica (terra i mar) que passa a l’estat gasós
Transpiració: líquid dels éssers vius que perdent en realitzar les seves funcions o per mantenir una temperatura estable
En augmentar la temperatura l’aire augmenta la capacitat de retenir humitat.En un climograma es considera que les pèrdues en l/m2 (EVT) corresponen al doble de la temperatura present
44
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
L’aire carregat d’aire quan arriba al punt de condensació (temperatura en què l’humitat realtiva és del 100%) ja no admet més vapor i es condensa:• En baixar la temperatura• En entrar més humitat
La precipitació pot ser en forma de pluja, rosada, gebre, calamarsa o neu. La neu és una forma de magatzem d’aigua que permet una infiltració prolongada en el temps.
55
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
66
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
Una vegada l’aigua ha caigut comença a circular per gravetat.
Depèn de:• la quantitat que cau• la quantitat que hi havia• La intensitat de caiguda• les característiques del terreny.
• Escorrentia superficial: la que circula per la llera dels rius, torrents.• Escorrentia profunda: la que s’infiltra per la porositat primària o
secundària del terreny (capes permeables) o inclós forma rius subterranis (zones carbonatades o karstiques)
77
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
L’aigua subterrània circula per rius subterranis karstics o en sistemes freàtics lliures o confinats (poden sorgir o sortir varis dies després per què la velocitat és molt baixa).
88
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
PRECIPITACIÓ (P) = EVAPOTRANSPIRACIÓ (EVT) + ESCORRENTIA
Nivell piezomètric: alçada a que arribaria l’aigua d’una zona freàtica confinada si pogués sortir
99
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
Tipus de porositat
1010
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
Per l’estudi en els continents del balanç hídric s’utilitzen les conques hidrogràfiques (zona del terreny on l’aigua i els sediments drenen a una llera comuna)
1111
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
Una conca es pot subdividir en petites subconques.
Estan separades per línies imaginàries que passen per les crestes.
1212
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
En la mesura que augmenta la jerarquia d’un riu transporta més aigua.
1313
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
L’estudi serà fonamental per tal d’esbrinar el comportament de l’aigua de precipitació i el tipus de sediments que transportaran.
Per aixó també es fonamental adjuntar-les amb mapes geològics (estratificacions i litologies)
1414
1. Balanç hídric1. Balanç hídric
Lisímetre: recipient de terra perforat en la partr inferior que permet estudiar el comportament del terreny davant la precipitació)
Estació de aforament: aparells que permeten calcular els cabals que hi passen en un determinat moment en un riu.
1515
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua
Cal distingir-ne dos usos:• Consumptiu (reducció de la
quantitat o qualitat de l’aigua)* Ús domèstic o urbà* Ús industrial* Ús agrícola
b) No consumptiu* Energia hidràulica* Oci* Navegació
1616
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua1. Usos domèstics1. Usos domèstics
Consum mitjà és de 250 l/persona/dia
Es considera que com més desenvolupat és un país aquest valor és més alt
1717
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua2. Usos industrials2. Usos industrials
Principals usos:
• Fluid refrigerant (circuits, bescanviadors de calor)
• Agent de neteja (dissolució, dispersador, etc)
• Transport (mineria)
• Matèria prima (productes alimentaris, química)
1818
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua3. Usos agrícoles3. Usos agrícoles
La despesa d’aigua depèn de:b) Tipus de climac) Tipus de conreu (adequat o no al
clima)d) Tipus de sistema de regatgee) Quantitat de terreny a regar
Tècnica d’inundació Tècnica de microregatge o goteig
1919
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua3. Usos agrícoles3. Usos agrícoles
Tècnica d’aspersió
El conreu de blat de moro requereix una gran aportació d’aigua
2020
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia
L’energia potencial (m·g·h) de l’aigua es pot convertir en energia elèctrica amb una turbina que passa la seva energia a una dinamo
2121
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia
Antiguament s’utilitzaba ja aquesta energia en sínies (extraure aigua i canalitzar-la) o en molins per moldre pa.
2222
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia
Actualment amb potent turbines es produeix el 20% de l’energia mundial amb energia hidràulica. Abans fa falta emmagatzemer-la mitjançant preses
2323
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia
Les preses tenen els problemes de:• Rebliment o colmatació amb sediments (vida mitja de 50 anys)• Elevats costos de construcció• Risc induit d’inundacions per trencament• Eliminació de poblacions, conreus, etc
2424
2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia
Presa de Ponton: va ser construida en un lloc amb material porós amb pèrdues molt importants d’aigua
Poden ser molt importants per regular els hidrogrames
2525
3. Gestió3. Gestió
El volum total d’aigua és superior a les necessitats però hi ha problemes:* hi ha zones massa seques amb concentracions elevades de contaminants* en zones en mancanças alguns sectors en consumeixen en excés* Absència de depuració d’aigües no deixa reutilitzar-la
Cal:2. Recerca de nous
recursos3. Millorar l’eficiència en
el seu ús
2626
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
a) Construcció de nous embassaments
Molt car però amb grans avantatges. No hi queden molts llocs per posar-ne més
2727
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
Dic hidràulic goma
Com més aigua més s’infla i més reté l’avinguda
2828
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
En alguns països s’ha optat per la construcció de petits dics amb represes
2929
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
b) Construcció de desalinitzadores
• Per destil·lació: fa falta una font de calor• Per òsmosi inversa: requereix una forta despesa d’energia elèctrica per generar una pressió osmòtica negativa i unes membranes
3030
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
Noves desalinitzadores que s’estan construint en l’est espanyol per abastir d’igua Murcia, Alacant, etc.
3131
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
Salmuera: la sal es retorna al mar
3232
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
Per realitzar la pressió fa falta energia elèctrica
3333
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
Reciclatge de l’aigua utilitzada: es fa una mena de cicle residual, de tal manera que cada activitat següent requereix una qualitat menor de l’aigua. Al final o en algun moment es depura
3434
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
Realitzar trasvasaments:2. Cal emmagatzemar aigua en algun punt 3. Fan falta moltes obres d’enginyeria cares4. No sempre estan a favor de gravetat
3535
3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos
Quan una conca és excedentària si hi ha mesos humits i altres de secs?
Quin és el cabal mínim i aquest és igual per tots els rius?
Cabal mínim, ecològic o de manteniment: aquell que manté les condicions físiques, químiques, geològiques i biològiques.
L’aigua en excés recarrega aqüífers, transporta sediments i impedeix la intrusió marina.
3636
3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos
existentsexistents
1. Mesures de caràcter general* reduir pèrdues en els canals de distribució* reforestació de les capçaleres dels rius per augmentar la infiltració* política de preus* equipaments estalviadors
3737
3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos
existentsexistents
Separa l’aigua de les fems:• L’aigua és gris i es pot tractar.• Les fems serveixen per compost
3838
3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos
existentsexistents
Inodor 3 o 6 litres
Difussors
3939
3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos
existentsexistents
Polítiques d’estalvi• Educació ambiental• Disminució de la pressió• Baix preu dels mecanismes de baixa despesa
4040
3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos
existentsexistents
2. Mesures d’estalvi en agricultura:* canvis en els sistemes de regatge* reparació o revestiment de canalitzacions* canvis del tipus de conreu (adequar al clima i actitud)
3. Mesures en el consum urbà* innovació tecnològica* paisatge xeròfil* reutilitzar les aigües urbanes depurades
4. Mesures en el consum industrial* Cicles tancats* Depuració d’aigües a la sortida* Dispositius de control
4141
3. Gestió3. Gestió3. Legislació bàsica3. Legislació bàsica
N’hi ha 3 modalitats:• Preventives: marc general• Sancionadores o penes:
com ecotaxes o impostos* civil: tancament activitat* administratiu: pecuniari* penal: presó
3. Estimuladores o ajuts (subvencions, desgravacions, etiquetes o reconeixements)
La legislació te com a més important la propietat jeràrquica: en cap cas una de nivell inferior pot contradir a una d’ordre superior
4242
3. Gestió3. Gestió3. Legislació bàsica3. Legislació bàsica
Hi ha fins 5 nivells o ordre legislatiu:
Primer: Ordre mundial: Convenis o tractats
Segon: Unió Europea:* Reglaments: molt general, marc global* Directrius: sobre qualitat, contaminació i abocaments* Decisions: solen ser sancionadores o estimuladores
Tercer: Estat Espanyol amb ministeris* Lleis de diversa entitat* Decrets* Ordres* Normatives
Quart: Catalunya amb conselleries (tenen competències o no)
Cinquè: Ajuntaments amb regidors