TEMA 6. INSTRUMENTAL DENTAL 1

Cal que:

-siguin capaços de reconèixer l’instrumental dental

-siguin capaços de preparar l’instrumental adequat per a les diferents tècniques

-siguin capaços de modificar l’instrumental segons les necessitat que se us presentin

1. INTRODUCCIÓ

S’ha de preparar abans que el dentista l’utilitzi.

Per tant cal ordre i organització tant a l’hora de preparar, esterilitzar i emmagatzemar o

endreçar l’instrumental.

1.1. Concepte d’instrument d’ús dental

Un instrumental d’ús dental és el que s’agafa amb la mà i que és necessari x la realització

de diferents tècniques bucodentals. Pot ser de diferent tipus.

Parts de l’instrument:

- Part activa: (fig 6.1 pag115) variarà segons el tipus d’instrument i és la part que

fa la funció. (1)

- Part inactiva o mànec: part per on es subjecta l’instrument. Té marques que el

fan rugós així no patina a la mà. (2)

-

1.2. Classificació dels instruments d’ús dental

- Instrumental de mà: és el que no va unit a la unitat de control de l’equip dental

i que s’usa agafant-lo amb la mà.

o Instruments rígids: no tenen sistema d’obertura i tancament. Ex: una

sonda d’exploració.

o Instruments articulats: són els que tenen sist d’obertura i tancament

anomenat articulació. Ex: els fòrceps, pinces de sutura o mosquit.

- Instrumental rotatori: van units a l’equip dental i van accionats per aquest equip

dental; efectua moviments rotatoris a diferents velocitats amb la finalitat de

moure una fresa que va col·locada al seu extrem.

o Freses: una fresa és un petit instrument de forma variable que es col·loca

sobre l’instrument rotatori. És utilitzat x eliminar teixit dentari.

o Classificació de les freses:

Pel tipus d’instrument rotatori al qual s’apliquen (fig 6.2 pag 115)

Freses de contraangle: té osca, és de tungstè.

Freses de peça de mà: no té osca, d’acer.

Freses de turbina: no té osca, de pols de diamant.

1 Fresa de peça de mà, 2 Fresa de turbina, 3 fresa de contraangle

Per la composició de la seva part activa

Freses de pols de diamant

Freses d’acer i de carbur de tungstè

Per la forma de la seva part activa, n’hi ha de molts tipus, en

funció de la tècnica a realitzar.

Freses rodones

Freses de pera

Freses xàmfer: en bisell, vora tallada obliquament, en

biaix. Així s’adapta millor a les corones de metall-

porcellana.

Per la seva longitud

Freses curtes: s’usen en turbina i contraangles.

Freses llargues: s’usen en peces de mà.

1.3. Instrumental rotatori

Hi ha diferents tipus de connexions segons el fabricant: hi ha connexions BORDEN de 2

o 3 orificis (fig 6.3.) i connexions MIDWEST, entre altres.

TURBINA:

Instrument rotatori d’alta velocitat. L’alta velocitat li permet eliminar els teixits durs de

la dent, com l’esmalt, en el tractament de la càries (al google posar turbina dental i mirar

fotos).

Turbina i contraangle

És lleugerament angulada per arribar bé a la dent.

Usa freses de punta de diamant.

Té 2 parts cap i cos (fig 6.4 pag 118)

- El CAP: és on es col·loca la fresa mitjançant un sist de subjecció que varia segons

el fabricant. També hi ha un sist de sortida d’aigua que serveix per irrigar la fresa

i disminuir la calor generada que podria malmetre la polpa dental.

- EL COS: és la zona per on s’agafa i és rugós pq no patini. Al final hi ha el dispositiu

per unir-la a la mànega per rebre l’aire i l’aigua.

MICROMOTOR

Pag 118 fig 6.4

És un sistema rotatori de baixa velocitat, i el seu ús és per teixits semidurs de la dent

com el complex dentino-pulpar. Va unit a les mànegues de l’equip dental.

Tenen un regulador de la velocitat i del sentit de la rotació (en prémer un botó o un

pedal es pot variar).

Micromotor i peça de mà

Sobre seu s’hi poden col·locar.

- El contraangle

- La peça de mà

CONTRAANGLE

Es diu així pq presenta un angle característic per arribar millor a les dents.

Turbina i contraangle

Parts del contraangle:

- CAP: on hi va col·locada la fesa i sortida d’aigua per refredar la dent.

- MÀNEC: unit a micromotor i per subjectar-lo.

Utilitza freses d’acer i de carbur de tungstè que són menys abrasives i tenen menys

capacitat de tallar que les de punta de diamant.

Hi ha contraangles que redueixen la velocitat del mateix micromotor. Això és útil en

cirurgia o implantologia on volem produir menys calor.

PEÇA DE MÀ (fig 6.4 pag 118)

És recta i s’usa poc pq no permet accedir bé a les dents.

Micromotor i peça de mà

S’usa en cirurgies de 3r molars incloses dins l’os (=queixal del seny dins l’os que no

erupciona).

Tb s’usa per retocar pròtesis dentals fora de la boca.

Parts de la peça de mà:

- CAP: on es col·loca la fresa i amb sist irrigació (aigua)

- COS: per on es subjecta i de superfície rugosa pq no patini.

Va unit al sist de micromotor i mànega.

Les freses que s’usen són les llargues i d’acer o de carbur de tungstè.

Hi ha adaptadors per si les connexions de la turbina, contraangle etc no encaixen amb

les de l’equip dental.

Ensenyar-los el nostre material, pàg 12 fig 1.7, portada llibre i fotos de la unitat de

control.

Pag 117 i 118 MI tècnica.

Turbina (1), contraangle (2), micromotor (3) i peça de mà (4).

PRÀCTICA: TÈCNICA: TÈCNICA DE COL·LOCACIÓ DE FRESES EN LA TURBINA (veure vídeo

I protocol en pdf)

PRÀCTICA: TÈCNICA: TÈCNICA DE COL·LOCACIÓ DE FRESES EN EL CONTRAANGLE I EN

LA PEÇA DE MÀ (veure vídeo I protocol en pdf)

2. ORGANITZACIÓ D’INSTRUMENTAL D’ÚS ODONTOLÒGIC

2.1. Safata d’exploració

(fig 6.5. pag 119)

Serveix per l’exploració intrabucal:

- Pinça portacotons (fig 6.5 pag 119)

- Sonda d’exploració: per detectar càries i retirar restes de menjar.

- Mirall d’exploració: per mirar, per separar i protegir els teixits bucals.

Poden ser d’un sol ús (plàstic) o reutilitzables (metàl·lics).

- Sonda periodontal: serveix per les exploracions periodontals, però no les generals. Així

que l’esterilitzarem a part. Està marcada cada 3mm amb unes ratlletes o colors

diferents (negre i gris) que ens permeten mesurar la profunditat de la bossa

periodontal.

2.2. Safata d’anestèsia

Anestesiar és privar totalment o parcialment de la sensibilitat per mitjà de fàrmacs anestèsics.

- Anestèsia sense punció de la mucosa

o És l’anestèsia tòpica.

o S’usa quan no cal punxar: una higiene bucal, per ex.

o O per reduir el dolor de la punxada.

o Són cremes o gels que es passen amb un palet tipus orelles per la geniva; o

esprais freds (crioanestèsia).

- Anestèsia amb punció de la mucosa (fig 6.6 pag 120): sistema injectable.

o Xeringa metàl·lica reutilitzable i carregable o xeringa d’un sol ús.

o Cartutxos anestèsics o carpules de vidre.

o Agulles de punció estèrils i d’un sol ús:

Curtes i ultracurtes o

Llargues i + gruixudes

Ensenyar-los tot el material que tenim.

Pag 120 MI

PRÀCTICA: TÈCNICA: TÈCNICA DE COL·LOCACIÓ DEL CARTUTX D’ANESTÈSIA I AGULLA

EN LA XERINGA (veure vídeo I protocol en pdf) està fet, però es pot repassar.

2.3. Safata d’aïllament (fig 6.7 pag 121)

En vàries tècniques cal l’aïllament de la o les dents a tractar per evitar que la humitat

(saliva) impedeixi fer el tractament o que infecti la polpa dental.

En les endodòncies, per exemple, fem un aïllament pq es treballa amb instrumental molt

petit que el pacient es podria empassar (com les llimes); o bé retirem obturacions

d’amalgama de plata que porten mercuri que és molt tòxic (neurotòxic) i cancerigen si

el pacient s’ho empassa (pag 132 fotos instrumental).

Què necessitem per fer un aïllament

- Dic de goma: plàstic, elàstic que perfora per fer-ne sobresortir la peça a tractar.

No és estèril, és net i d’un sol ús (fig 6.8 pag 121).

- Clamps: (fig 6.7 i 6.8 clamp amb ales) també s’anomenen GRAPES. Serveixen per

subjectar el dic de goma sobre la peça dental on anirà col·locat. Tenen formes i

mides diferents segons la peça i el grau d’erupció de la peça. Ha de ser estèrils

pq van sobre la dent i al posar-los pot causar sagnat de les genives (fig 6.9 taula

de clamps classificats per tipus de peça i amb un codi). N’hi ha que tenen ales (fig

6.8) (fig 6.10 pag 122 tot muntat).

Clamp per dents amb corones petites

Clamp per incisius

Clamp per molars

Clamp para molars parcialment erupcionats

Clamp per molars temporals

Clamp para premolars

- Perforador de dics: pinça articulada amb un mecanisme que permet foradar el

dic de goma (pag 132 foto) ensenyar-los el nostre perforador.

- Pinça portaclamps: pag 132 foto, ensenyar la nostra. És una pinça colzada i

angulada en la seva part activa que serveix per portar el clamp, sol o amb dic de

goma inclòs, a la dent.

- Altres elements:

o Ús de vaselina per evitar l’esquinç del dic

o Seda o cinta de dics per passar-lo per sota del punt de contacte de les

dents. A vegades es fa amb cinta o seda dental corrent

- Arc de Young: per aguantar el dic de goma (ensenyar-los els que tenim, pag 132

foto). N’hi ha de goma, de metall, plàstic, etc

PRÀCTICA: TÈCNICA: AÏLLAMENT ABSOLUT DEL CAMP OPERATIU (veure vídeo I

protocol en pdf) està fet, però es pot repassar.

NO sempre es fa un aïllament absolut, es pot fer un aïllament relatiu: és la col·locació

de rodets de cotó en la proximitat de la peça per tal que quedin impregnats de saliva i

així la peça es manté seca. No és una bona tècnica, és millor l’aïllament absolut.

El practicarem a classe amb algun alumne.

2.4. Safata d’operatòria dental

L’operatòria dental és la part de l’odontologia que es dedica a la reparació i la

reconstrucció de peces que han patit algun procés de pèrdua o lesió de tota la seva

estructura o d’una part.

AMALGAMA DE PLATA: en desús (material per ensenyar) (pag 133 fig 6.12 pag 124 i

material nostre)

- Amalgama (càpsules)

- Portaamalgames

- Vas Dappen

- Atacador

- Brunyidor

- Escariador

- Conformador de solcs

- Cleoide-discoide

Explicar-los que ja no s’usa pq porta mercuri que és neurotòxic; estèticament no és

agradable pq és negre i a la llarga ennegreix tota la peça). Buscar fotos amb empastes

d’amalgama.

Sovint es canvien aquestes reconstruccions per compòsits del color de la dent i quan

es treuen s’ha d’aïllar totalment la peça pq el pacient no s’empassi l’amalgama que

s’anirà aspirant a mesura que es retiri de la peça dental.

INSTRUMENTAL PER A LA REALITZACIÓ D’OBTURACIONS AMB COMPÒSIT

Els compòsits o resines compostes és el material + usat en obturacions per qüestions:

- Estètiques

- Menor destrucció que cal fer al teixit dentari

- No porta mercuri

Material necessari: (ensenyar tot el material que tenim d’obturació o reconstrucció)

- Safata d’exploració

- Safata d’anestèsia

- Safata d’aïllament: necessari per assegurar-nos la fixació del compòsit, si hi ha

humitat no es fixarà bé. Si queda humit abans de la polimerització pot saltar.

- Instrumental per a la realització de la cavitat: Inclou:

o Instrumental rotatori, turbina, micromotor i contraangle.

o Freses específiques: les + usades són la de pera de diamant i les freses

per bisellar la superfície de l’esmalt.

o Mandrí o cullereta de black, retallador de marges (per fer la cavitat)

retallador de marges

- Safata de matrius: en les cavitats en què no es conserven les parets dentàries,

és necessari usar un sist que permeti poder reconstruir l’estructura dentària (fig

6.11 pag 124). Hi ha diferents matrius (pag 134): buscar-les al google image

o Matrius metàl·liques tipus toflemire

o Matrius metàl·liques tipus automatrix

o Matrius metàl·liques tipus palodent (fig 6.11)

També cal:

o Portamatrius (pag 134)

Per emmotllar les matrius a la forma de la dentes fan servir falques, cunyes

o puntes de fusta de taronger amb mides diferents codificades en colors

diferents.

Les matrius del compòsit són transparents pq passi la llum de la

polimerització. Les falques també.

- Safata de gravat àcid: passar-los vídeos del youtube que tinc en un word i mirar

el protocol de pràctiques en empresa; ensenyar-los els compòsits, els pinzellets

x adhesiu i instrumental per posar el compòsit + fotos de la clínica

o Àcid: per gravar l’esmalt (es fa + porós)

o Adhesiu: per enganxar el compòsit

o Agents autocondicionants

o primer

- Safata d’obturació: ensenyar-los els compòsits

o Compòsit elegit (mitjançant el codi de colors VITA per escollir el color més

similar al natural del pacient; fig 6.14 pag 126)

o Instrumental de bola: per omplir el fons cavitari si és necessari (veure

vídeo)

o Instrumental plàstic (pag 134): és un instrument doble de mà amb el qual

el dentista porta el compòsit a la dient i el col·loca al seu interior en

petites quantitats (tb es pot usar una cullereta de black o mandrí o

instruments metàl·lics tipus clioide-discoide)

cullereta de Black o

mandrí

- Làmpada de polimerització: emet una llum (uv; no es pot mirar o pot lesionar la

retina= hipertensió ocular) que polimeritza o endureix el compòsit. El que fa, de

fet, és activar una substància que conté el compòsit. Solen portar una pantalleta

per protegir la vista del professional.

- Material de polit ensenyar-los les freses de polir, les tires de polir. Les

obturacions de compòsit es poden polir al moment de col·locar-les.

o Instrumental rotatori: micromotor i contraangle.

o Freses: són de contraangle i de diferents graus d’abrasivitat. Solen venir

codificades en colors: pag 134 i fig 6.3 pag 125).

o Discos de polir: s’usen muntats en un mandril (mirar mandrils al google

imatge i surten fotos bones). També tenen diferents graus d’abrasivitat

(pag 134 i fig 6.3 pag 125)

o Tires de polir: s’usen per als espais interdentals i tb tenen diferents graus

d’abrasivitat.

2.5. Safata d’endodòncia (passar un vídeo del youtube que tinc en un word)

L’endodòncia és una de les tècniques d’odontologia conservadora. S’usa quan el procés

cariós o destructiu ha arribat a lesionar el complex dentino-pulpar i ha provocat una

afectació pulpar irreversible. Això obliga a l’extirpació i substitució de la polpa per un

material biocompatible com la gutaperxa(de cautxú natural, resina d’uns arbres

tropicals).

Segons el tipus de dentició hi ha diferents tractament:

- DENTICIÓ TEMPORAL : s’usen 2 tècniques

o Pulpotomia: consisteix en eliminar la polpa cameral momificant o

destruint la resta de la polpa radicular però no s’elimina la polpa radicular

(pq no està afectada)

o Pulpectomia: s’elimina la polpa cameral, però també la radicular

- DENTICÓ PERMANENT JOVE

La tècnica és igual que en la dentició adulta, només varia depenent de com

estigui l’àpex de la peça.

o Si està tancat. El tractament és similar al d’adult.

o Si no està tancat: cal tancar-lo amb tècniques com ara

l’APICOFORMACIÓ: es tanca l’àpex amb fàrmacs com d’hidròxid de calci.

Un cop tancat es du a terme la tècnica convencional d’adults.

- DENTICIÓ PERMANENT ADULTA: l’instrumental necessari és: ensenyar-los tot el

material que tenim d’endodòncia i comentar instrumental de les fotos pag 135)

o Safata d’exploració

o Safata d’anestèsia

o Safata d’aïllament

o Instrumental rotatori i freses (pag 135)

Turbines a alta velocitat per accedir a la polpa cameral.

Amb freses llargues de diamant que asseguren un ràpid accés. Un

cop s’hi ha arribat, cal localitzar l’entrada als conductes radiculars

i a vegades ampliar-los. Per això s’usen freses EndoZ que no

tallen, és a dir, la punta és inactiva però els laterals no.

o Localitzadors d’àpex (pag 135): són instruments que detecten l’àpex de

l’arrel per mediació elèctrica. Es connecten a una llima i quan estem a

punt d’arribar a l’àpex emeten un soroll diferent i així no danyem l’os i no

ocasionem dolor al pacient. És un indicador de fins on hem d’afegir

material biocompatible per substituir el teixit dentino-pulpar.

o Llimes d’endodòncia pag 135 són instruments (de la mida d’una fresa)

que llimen l’interior del conducte radicular per eliminar els seus gèrmens,

les cèl·lules i eixamplar-lo fins a la mida adequada. Estan codificades amb

un codi de colors ISO i es poden classificar de diferents maners (fig 6.15

pag 127; pag 135)

TIPUS DE LLIMES D’ENDODÒNCIA

Per la seva longitud:

o Llimes curtes: DeepStar® o Farside®

o Llimes llargues: de 21, 25, 28 i 31 mm

Pel material amb què estan fabricades:

o Llimes NiTi®

o Llimes d’acer

Pel tipus de trenat

o Llimes K o de Kerr. S’identifiquen perquè tenen un

quadrat en el seu mànec.

o Llimes H o llimes Hedstroem: s’identifiquen per un

cercle al mànec

Pel seu ús manual o amb instrumental rotatori (pag 135)

o Llimes manuals

o Llimes usades amb instrumental rotatori específic.

(pag 128 comentar el codi de colors ISO de les llimes. Està estandarditzat a nivell

internacional i cada color indica una mida diferent. Hi ha colors que es

repeteixen, però cada llima té un nº que correspon al diàmetre de la llima.

Llavors cal fixar-se en el nº i el color.

o Estiranervis pag 135. Instrument d’ús manual, similar a les llimes i

codificat amb un sist de colors tb. La seva funció és la d’eliminar la polpa

radicular (i no llimar els conductes).

o Instrumental d’irrigació (agafar xeringues del taller per connectar-hi

cànules d’irrigació per l’hipoclorit sòdic, l’àcid cítric i la clorhexidina). Són

cànules que porten agulles flexibles i que van a la xeringa on dins hi

posarem:

Hipoclorit sòdic al 0,1 % (o 1x 1000) lleixiu

Àcid cítric o

Clorhexidina

Les 3 substàncies s’usen per desinfectar el conducte obert de

gèrmens i eliminar de la paret radicular les restes que es produeixen

en llimar-la

o Regla mil·limetrada: veure vídeo on surt, regla x mesurar la llima

introduïda en el conducte per tal de saber-ne la longitud (cal ser precisos,

pq si ens passem estem foradant l’os alveolar i si hi ha abscés aquest pus

pujarà pel conducte radicular).

o Corbador de llimes d’endodòncia: (pag 135 i fig 6.16 pag 128). Sovint el

conducte radicular és corbat. Llavors cal corba la llima abans d’introduir-

la al conducte. Això es pot fer de forma manual o mecànica, amb l’ajuda

d’aquests elements.

o Instrumental per al farciment dels conductes: hi ha diferents tècniques

però la + usada és la de condensació lateral de la gutaperxa (material de

cautxú). N’hi ha de diferent amplada que es detecta per un codi de clors

i nº (segons amplada).

Tipus de gutaperxa (que es poden combinar totes dues juntes):

Gutaperxa freda (pel canal radicular

Gutaperxa calenta (+ ampla per la zona de la corona)

Instrumental pel farciment dels conductes

Paper d’assecat: paper absorbent que ve codificat per la

norma ISO, igual que les llimes o la gutaperxa. Té colors i

nº diferent segons diàmetre amplada. Serveix per assecar

el conducte de les restes d’hipoclorit o aigua que hi hagi

quedat. Cal que el conducte radicular estigui ben sec per

tal que s’hi adhereixi bé el material biocompatible de

farciment que hi posarem; i per evitar futures reinfeccions

(ensenyar-los el nostre).

Puntes de gutaperxa: per emplenar el canal radicular.

Condensadors manuals: pag 135, són instruments

manuals petits, angulats i de diferents gruixos. Serveixen

x condensar les puntes de gutaperxa contra la paret lateral

del conducte radicular (pag 133, semblant a un

conformador de solcs, però amb la puta + fina com una

sonda exploració)

Condensador digital: fan el mateix que els anteriors, però

s’usa subjectant-lo amb els dits (pag 135). Estan codificats

amb codi ISO.

Encenedor (o bunsen):per escalfar l’instrumental de tall

(per tallar la gutaperxa). També es pot fer amb una fresa

connectada a la turbina sense deixar anar aigua (l’escalfor

de la turbina talla la gutaperxa).

Instrumental de tall: com que la gutaperxa és un material

termoplàstic, es talla amb l’aplicació de calor. Per això

s’escalfa una espàtula al roig viu i s’eliminen els excessos

de les puntes de gutaperxa que sobresurten del conducte

radicular. També es pot fer amb una fresa unida a la

turbina sense aigua.

IMPORTANT: També ens cal tot el material d’obturacions de compòsit per restaurar la

part de la corona de la peça dental

PRÀCTICA: TÈCNICA: COL·LOCACIÓ DE L’INSTRUMENTAL EN LES SAFATES (veure vídeo

I protocol en pdf) pag 129 llibre

Es poden fer els ex 1 i 2 pag 118 i 3 i4 pag 129 x pràctiques.

Pag 130, 131, 132, 133, 134 i 135 MI saber tot l’instrumental.

Pag 136 mapa conceptual MI

Pag137

Ex 1, 2, 6, 8, 9 i 10 per repassar teoria pag 137

Ex de pràctiques a l’aula pag 137: 2, 3, 4, 6, 7 i8

Pag 138 CAS FINAL però canviar compòsit (per amalgama de plata)

Pag 139 PIERCING= MI i interessant ja que molts d’ells en porten.