by Ester Collado

L'Alba i el Cesk, de l'ODC, em van animar a compartir i fer-vos una mica més partícips a tots de la meva “experiència” amb persones amb discapacitats, ja que des de fa uns mesos el Punt Òmnia L'Escorxador de la Seu d'Urgell està equipat amb nou material adaptat. L'aportació de maquinari i programari s'emmarca dins del Pla d'Accessibilitat de la Xarxa Òmnia. Sempre penso que no tinc massa a explicar i que segur que vosaltres feu la mateixa feina o millor que jo. Però després, pensant una mica més en fred, vaig veure que era una bona idea per donar a aquest tema de l'accessibilitat una mica més d'importància i fer-lo visible. El meu repte és escriure periòdicament (potser un cop al mes) articles amb entrevistes i recursos que fem anar nosaltres i tot això penjar-lo a la comunitat. Espero no ser massa plasta. Gràcies a tots!!

LA PEPI

Ara fa 7 anys que treballo al projecte Òmnia. Des d’un bon principi havia pensat treballar amb col·lectius que tenen capacitats diferents, més coneguts com a grups amb discapacitats. Els hi volia oferir l’espai per acostar-los al món de les TIC i oferir-los recursos. De fet, un dels objectius principals del Projecte Òmnia és precisament el de treballar per l'autonomia dels usuaris, aconseguir que siguin capaços de..., que disposin de recursos, etc. Ara fa cinc anys que el col·lectiu del Taller Claror http://talerclaror.wordpress.com (persones amb discapacitat física i psíquica) venen al Punt Òmnia. Son un total de 16 usuaris d’entre 15 i 45 anys. De seguida se'm va plantejar un autèntic repte, ja que tots ells presentaven dificultats molt concretes: discapacitat física a la mà, un braç, diferents graus de discapacitats visuals....I, això, sumat als diferents graus de discapacitat psíquica.La Pepi, la protagonista d’aquesta historia, ho té molt difícil per agafar un “ratolí normal” i fer anar un teclat estàndard. Ens trobàvem que polsava massa estona una tecla i per molt que canviéssim la velocitat del ratolí i teclat, quan apretava massa estona una tecla feia que una lletra es repetís mil vegades. Per tant, perdia més temps esborrant que escrivint.La Pepi va començar a treballar com la resta de grup, però de seguida vam veure que necessitava molt més temps per escriure una paraula que la resta dels seus companys i que havia de fer un gran esforç mental i físic per anar més o menys alhora que la resta de grup. Afortunadament, la Pepi té una voluntat de ferro i no va llençar la tovallola a la primera. Vam començar a treballar amb el què teníem i la valoració no és gens dolenta, tot el contrari. Amb el temps hem aconseguit treballar amb programes com el Gimp, processadors de text, presentacions amb Movie-Maker i, fins i tot, el grup es va animar i vam crear la primera revista del centre.

Amb un material No adaptat és molt difícil que una persona amb aquesta característica pugui treballar, fer recerca, jugar, informar-se... En poques paraules: estar dins del món de les noves tecnologies.

Al mes d’abril del 2010, l'Òmnia de la Seu va rebre una dotació de material adaptat per a

persones amb discapacitat: teclats, joy-stiks, pantalles tàctils, braç articulat.... Per nosaltres va ser un premi i ens vam adonar que tot això ens permetria obrir un nou món de possibilitats a tots aquells participants amb discapacitat.La Pepi va començar a treballar amb un teclat amb cobertor i un ratolí de bola. Cal reconèixer que tot i que estava contenta per fer anar un material nou, estava una mica neguitosa. Però no li va costar gens adonar-se que amb aquell material podria treballar

sola, amb una autonomia increïble. La seva autoestima va créixer. Estava contenta perquè treballava sense haver de demanar tantes vegades ajuda. Tot un èxit!!!Fins aleshores, la Pepi només venia les hores concretes amb el seu grup, però quan va acabar el “curs escolar” vaig tenir una sorpresa molt gratificant: la Pepi es va decidir a seguir venint sola al nostre espai. Així que el fet de tenir aquesta material va fer que ella mateixa s’animés a venir i a continuar treballant.Durant aquest estiu ha agafat molt ritme, treballa de manera autònoma, té iniciativa, navega per la xarxa, fa recerca d'informació sobre els seus hobbies, jugar... Ara comença a interessar-se pel tema del correu electrònic i li encanta llegir el blog que fan entre tots.

Gràcies a aquest material hem fet que una persona depenent hagi passat a ser una mica més INDEPENDENT. Ara podem dir ben fort que Òmnia s'ha pogut obrir a més persones. Tot i així encara queda molt per fer!!

Ester ColladoDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Febrer 2011

Paco i Fernando juguen i aprenen amb el Sebran

En aquest segon article sobre accessibilitat al Punt Òmnia de la Seu us parlaré de software i més concretament d'un programa que és diu Sebran's ABC's.

Sebran's ABC's, és el nom d'un dels programes que fem anar al nostre punt per treballar sobre tot amb persones amb discapacitat psíquica. Tot i així, cal concretar que és un programa pensat per ensenyar als infants a escriure i llegir. Considero que també el poden fer anar persones grans o, simplement, persones interessades en fer gimnàstica mental.Sebran és perfecte perquè és de distribució lliure i el podem descarregar amb anglès, francès, català i castellà. La web des d'on m'el descarrego -tot i que n'hi ha varies-, és: http://www.wartoft.nu/software/sebran/spanish.aspx. És una pàgina educativa què té programes interessants. A més, la instal·lació del Sebran és molt simple.

Requisits del programa-Sistemes Operatius: Windows 95/98/Me/NT/2000/XP, -Pes: 700 kb

I com funciona?Sebran presenta dotze exercicis diferents: sis exercicis simples i quatre amb resposta. En els exercicis amb resposta, quan l'usuari escull l'opció correcta apareix una smile de color verd (cara que somriu) i si no l'encerta surt una cara vermella emprenyada però que li dona la possibilitat de continuar jugant. Els participants ho entenen de manera molt fàcil.

Exercicis

1-Números: Tenim un joc per aprendre els números de l'1 al 9. Amb aquestes xifres els usuaris poden sumar, restar i fer multiplicacions en diferents nivells de dificultat.

2-Escollir dibuixUn dels quatre dibuixos representa la paraula escrita a la part superior.

3-Primera lletraOfereix quatre possibilitats de completar la paraula i, a més, és veu el dibuix.

Jocs*MemoriTípic joc d'anar destapant cartes o targes i trobar la parella. Aquest només funciona amb dibuixos.

*Memo de paraules És el mateix que abans, però amb la diferencia d'emparellar un mot amb dibuix.

*El penjatSegur que tots nosaltres hem jugat alguna vegada al penjat; un joc molt senzill que consisteix en encertar la paraula oculta. Per això, cal clicar la lletra que vols i, si l'encertes, l'escriu a la part inferior. En canvi, si lletra és errònia, començarà a dibuixar el penjat a la dreta de la pantalla.

Sebran també ofereix altres activitats com Pluja Abs, Pluja de lletres i Pluja 1+2. Tots tres jocs permeten treballar per agafar més habilitat amb el teclat, ja que els usuaris hauran de pitjar la mateixa lletra que veuen a la pantalla i com més ràpid ho facin millor.

Us aconsello que mireu aquest vídeo http://www.youtube.com/watch?v=BQCajonddncon és pot veure al Paco i al Fernando treballar amb la pantalla tàctil jugant sols.Per ells la suma de treballar amb el Sebran i la nova pantalla tàctil ha estat tot un esdeveniment ja que ara tot i l'ajuda de la Fina treballen de manera més autònoma, ara són capaços de respondre directament tocant. Ho veuen més fàcil i el millor de tot, no tenen por!

Ester ColladoDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Març 2011

Trucs senzills per adaptar ratolí, teclat i pantalla i facilitar l'accés a les TIC als usuaris amb discapacitats lleus

Durant el temps que al Punt Òmnia de la Seu d'Urgell hem estat treballant amb usuaris amb discapacitat sense cap tipus de material adaptat, utilitzàvem un seguit de trucs que qualsevol persona dinamitzadora pot posar en pràctica per facilitar el treball dels nostres usuaris amb problemes visuals, psicomotrius, etc.Les configuracions que exposaré a continuació les feia cada vegada que col·lectius o persones amb discapacitat arribaven a l'Òmnia. Era una mica feixuc, perquè suposava canviar la configuració abans que ells entressin a l'espai i, quan marxaven, tornar-la a posar de forma estandar.

Les ordres sempre es poden configurar des del Tauler de control/Teclat, Tauler de control/Ratolí, Tauler de control/Pantalla. No és gens difícil i ells ho agraeixen. Amb ajudes mínimes, ells arriben a fer la seva feina molt més còmodament.

TECLAT

En aquesta imatge es por veure com es poden fer canvis en el temps de repeticions de la tecla i la velocitat.A més, podem canviar el tema del parpelleig del cursor i tenim l'opció de poder-lo deixar fixe.Aquest petits ajustaments són ideals per a persones amb problemes de parkinson, tremolors, etc.

RATOLÍ

En aquesta imatge es pot comprovar que podem canviar:-Configuració del ratolí: intercanviar botó secundari per primari (per a persones esquerranes)-Velocitat del doble clic-Blocatge del clic.

Amb aquesta finestra podem canviar:-Velocitat del punter-Ajustament-Visibilitat

El punter és una de les eines que podem canviar i fer-lo més gran, canviar-lo de color, de forma... Hi ha un tipus de punter què és més gran de l'habitual i de color negre, que funciona de forma molt adequada per a persones amb problemes visuals. Així és més fàcil que situïn el punter a la pantalla i no el perdin.Aquesta adaptació és recomanable per a persones amb problemes visuals, parkinson, etc.

PANTALLAUna de les millores que podem aportar en la visualització de la pantalla és fer que les icones siguin el doble de grans.Jo conec dos maneres de fer-ho:

A) Anem al tauler de control/pantalla/configuraciói posar-hi una resolució de pantalla de 800x600 píxels

B)Un altra manera és:Control+rodeta ratolírodar cap endavant: la pantalla augmenta.rodar cap enrere: la pantalla disminueix.

Potser aquests trucs ja els coneixíeu, però potser hi ha usuaris que no en tenen ni idea i podem suggerir-los que facin aquests canvis als ordinadors de casa seva, l'escola o la feina. Us asseguro que fent aquests petits canvis és una bona manera que una persona amb discapacitat pugui treballar millor. També ús encomano que si coneixeu més trucs senzills com els exposats, els hi afegiu. Gràcies

Ester ColladoDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Abril 2011

Sol i lluna Una de les tasques que més difícils de la nostra feina com a persones dinamitzadores és trobar activitats prou atractives i originals per tal de motivar els nostres usuaris.La revista Sol i Lluna s'ha acabat convertint en una d'aquestes activitats prou estimulants per a un grup de persones amb problemes de salut mental que acudeixen al Punt Òmnia de La Seu d'Urgell. Va néixer l'any 2008, fruit de les reunions de valoració i programació que fem periòdicament entre el Punt Òmnia i les terapeutes del Centre de Dia de Salut Mental (CSM). Vam considerar que fer una revista periòdica era una bona manera de crear i fer una activitat on els participants d'aquest centre pugessin expressar-se, explicar i donar a conèixer el que fan en el seu dia a dia, tant al Punt Òmnia com al centre. En total són entre 8 i 9 usuaris que van arribar a l'Òmnia per iniciar-se en el món de la informàtica a través d'un taller d'alfabetització digital. La majoria no sabia gaire cosa sobre aquest àmbit i poc a poc han anat adquirint competències digitals.Ara podem dir que la revista ja és una activitat més que consolidada al nostre espai i també al Centre de Dia.

I com la fem, aquesta revista?Els usuaris, juntament amb les seves terapeutes, s'organitzen i es reparteixen els articles o seccions a elaborar. Un cop feta la organització, cadascú escriu el seu article a mà. Posteriorment, a l'Òmnia, traspassen el text a un processador de textos, ja sigui Word o Writter. Normalment no en fem prou amb una hora i aquesta fase s'acaba allargant durant un parell de sessions. A part, cal corregir les faltes d'ortografia, inserim imatges, hi posem títols amb wordart o fontwork... En definitiva, li donem format.La revista compta amb seccions com opinió personal, receptes de cuina, passatemps, excursions i visites culturals, activitats de lleure, festes i tradicions, etc. No tots els usuaris del Centre de Dia venen a l'espai Òmnia, però amb els que venen ja queden d'acord i escriuen els articles que falten.

En tota la fase de redacció de la revista és bàsic el treball organitzat. No és fàcil organitzar, animar i motivar per a que tothom participi. Per això és primordial la feina que fan des de l'equip de salut mental. Des d'aquí, els vull felicitar per aquesta tasca!

Una vegada tots els “redactors” han fet la seva feina i hem elaborat la portada de la revista, es porta a imprimir. Com que no és gens fàcil trobar un espònsor que vulgui apadrinar la idea, de moment el centre de dia en fa la impressió i el tiratge. En fem 4 a l'any, una per estació: hivern, primavera, estiu i tardor. I jo des d'Òmnia faig un pdf i, a traves de l'aplicació Issu, http://issuu.com/, penjo el pdf al seu bloc que és una de les altres activitats que fem amb aquest col·lectiu http://cdlaseu.blogspot.com/ . D'aquesta manera en resulta una revista on-line. Treballar amb Isssu no és gens de difícil i el resultat és bastant professional.

Un dels objectius clars a treballar amb aquest col·lectiu és la motivació i les ganes de fer. L'Òmnia ha de ser un espai on aquests usuaris vegin que són capaços de fer coses molt interessants a través de les Tic. I és que quan porten uns dies treballant en cada edició i ja veuen el funcionament, el tracte, la manera de fer... es troben molt a gust.

Com a anècdota recordo que la primera setmana de classe només van venir tres usuaris, a la següent ja eren 8 i, en programar el següent curs, vam haver de programar dos hores separades perquè ja eren 16!

Crec que amb aquest tipus de col·lectiu és important que ells participin dient la seva: que volen fer, els seus interessos, hobbies... Per a molts d'ells és important ensenyar el que fan a la familia, als amics i, per a d'altres, en canvi, senten vergonya, però poc a poc van assumint habilitats i treballen molt la cohesió de grup. Per tot plegat, és primordial que rebin un tracte amable i proper.

El dia 10 d'octubre és el dia mundial de la Salut Mental. Entre tots hauríem de fer el possible per a que una persona amb una malaltia mental què és totalment capaç de fer, estimar i treballar pugui tenir qualitat de vida sense amagar-se i accedir a tot com qualsevol altra persona.

Ester Collado MartínezDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Maig 2011

L'Aurora i el BigKeys: “utilitzo el teclat de lletres grans”

A través d'aquesta entrevista voldria que coneguéssiu l'Aurora. L'Aurora, a més de viure a la Llar residència Claror de la Seu d'Urgell, és una usuària del Taller Claror i, per tant, és una de les alumnes que venen al Punt Òmnia. L'Aurora té un problema visual que li dificulta escriure a l'ordinador amb un teclat normal. Per això, li ha suposat un gran pas endavant, poder disposar de material adaptat, concretament el nou teclat BigKeys.

Com a característiques més destacables, aquest teclat té:• Les tecles són quatre vegades més grans que les d'un teclat normalitzat.• El cobertor facilita que quan premis una tecla el dit no en marxi.• No es repeteix la mateixa lletra encara que es premi la mateixa tecla

durant una bona estona.

Entrevista

-Quines activitats feu al centre Claror?Fem activitats de jardineria, restauració i venda de mobles, gimnàstica, informàtica, reforç com restar i sumar, sortides i excursions... A més, tenim un hort al “pati de l'amistat” i ara hem plantat espinacs. L'any passat vam plantar mongeta tendra i tomàquets. El millor de tot és que després ens ho mengem!!També fer competicions esportives de petanca, natació i atletisme.

-Quan temps fa que vens al Punt l'Òmnia de la Seu d'Urgell?Des del 2006

-Quines coses fas a l'Òmnia?Fem fitxes, jocs, escriure i copiar amb lletra gran (a l'Òmnia vaig aprendre a posar majúscula i minúscula), fem anar programes per dibuixar i pintar...

-Quin material adaptat utilitzen?Jo utilitzo el teclat de lletres grans!

-Quina diferència trobes entre el teclat normalitzat i el Big Keys?Veig millor les lletres, perquè són molt més grans. El plàstic que porta a sobre m'ajuda a prémer millor les lletres.

-Quines coses t'agrada fer a l'Òmnia?El que més m'agrada és escriure i fer puzzles on-line.

-Creus que és important conèixer i treballar amb l'ordinador? Si Perquè? Perquè t'ajuda a pensar, a escriure millor i a treballar el coco.

-Què és pot fer amb un ordinador? Moltes coses per exemple càlcul, còpies, veure vídeos i notícies...

-Quina activitat estas fent ara a l'Òmnia?Estem treballant un article sobre la lluna, perquè fa uns dies es veia molt gran i també posarem una foto de la lluna.

-Vosaltres teniu un bloc. Quines coses hi escriviu? Sobre els tallers i les activitats que fem al centre. I també hi posem fotoshttp://tallerclaror.wordpress.com/

-Què li recomanaries a una persona amb discapacitat sobre els ordinadors?Que el fes servir, perquè ajuda a la persona a pensar i, a més, podem fer de tot, igual que qualsevol altra persona.

Gràcies Aurora per les teves paraules!

L'Aurora marxa contenta després d'aquesta petita entrevista. Per ella és important i se sent important. A qui de nosaltres no ens agrada aquesta sensació?

Com a dinamitzadora em sento orgullosa de la feina que fan aquests col·lectius i els hi vull agrair l'esforç i la voluntat per aprendre i seguir endavant!

Ester ColladoDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Informació !!Als mesos de juliol i agost no hi haurà articles, ens tornem a veure al mes de setembre.Gràcies i bon estiu a tots!

Juny 2011

Discapacitat física - ASPID- Un dels problemes que ens trobem els que vivim a comarques de muntanya, són la manca de recursos i serveis, i si a sobre parlem de recursos per a persones amb discapacitat el tema empitjora.L'Òmnia de la Seu ja fa 5 anys que participa dins del projecte què Aspid www.aspid.cat té a la comarca. Aspid és una entitat fundada per un grup de persones amb discapacitat física i que treballa per a desenvolupar programes i serveis amb l'objectiu darrer de impulsar el benestar i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física.

Un dels materials adaptats amb els que comptem, són els ratolins adaptats.Al nostre espai tenim de dos tipus, aquest serien els mouses de bola

i aquest altre seria de polsadors o commutadors

Característiques d'aquests ratolins adaptats:Trackball de bola gegant: la seva bola gran esta pensada per diferents tipus d'usuaris amb problemes de motricitat a les extremitats superiors, però que són capaços de fer-ho anar amb la palma de la mà. També es una eina molt bona per a nens i gent gran.Joystick: recomanat per usuaris amb dificultats motores a les mans, espamos musculars o mala coordinació oculo-manual. A més té mànecs diferents per poder cobrir mes adaptacions.Trackball: recomanat per persones amb problemes motors a les extremitats superiors, però que poden fer anar els dits o la palma de la ma.BJoy Clic Plus: Aquest mouse és el més versàtil ja que el pots configurar depenen la discapacitat de la persona. Pensat per a usuaris amb dificultat de control de moviment.

Moltes discapacitats físiques són a causa d'accidents laborals, d'altres per genètica o malaltia degenerativa (esclerosi múltiple..etc) el cas és, que quan t'arriba al teu Punt una persona amb alguna d'aquestes discapacitats agraeixes el tenir material adaptat, pantalla, teclats però sobre tot els ratolins. Aquestes eines adaptades fan que la persona es senti segura, amb confiança, integrada i amb il·lusió per continuar endavant.

Com a dinamitzadora he de dir que la primera vegada que a Òmnia vam tenir una persona amb discapacitat física ho vaig passar una mica magre. No tenia ni idea, no sabia si era adequat ajudar o no, si la persona es trobava còmoda o no .... molt dubtes i molts nervis. Ara, vist des de la distància me n'adono del que he après gràcies a ells. No són ni més ni menys que un altra persona i es just això lo que ells demanen i si aquest tracte és el que reben la seva resposta és absolutament incondicional.Encara que no és fàcil, el primer a fer és trencar les nostres pròpies barreres. A partir d'aquí tenir la ment més oberta que mai, estar atent, ser observador i veure que és el que manca a la sala, de quina manera adaptar els materials....i en definitiva mirar de fer el possible per a que aquella persona pugui fer i treballar al nostre espai, però també ser una persona amb empatia però sense caure al parany de la protecció.Ens queda molt per fer però ja hem fet el primer pas!

“La discapacitat neix en la mirada de l'altre”

Ester ColladoDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Setembre 2011

En aquest article us parlaré d’una de les activitats amb més èxit del nostre espai: l’elaboració de calendaris.Fer calendaris és una activitat molt coneguda pels participants dels tallers d’Òmnia amb discapacitat o sense. És molt divertit fer-los, perquè pots elaborar el teu calendari amb les teves imatges i les dates de les festes anyals més importants, les fires, etc. És un almanac personalitzat!Tot i que ara hi ha programes molt bons per fer-los, continuem treballant amb les mateixes eines que fa vuit anys enrere; abans ho fèiem amb Excel i ara amb Calc. Crec que, per a la majoria dels participants, és pràctic treballar amb fulls de càlcul i, a més, com que tenen aquesta aplicació al seu ordinador personal, els permet seguir practicant cada dia.És així com un dels primers grups de persones amb discapacitat va començar a participar en el nostre espai, assistint al taller monogràfic “Creació de calendaris”, on varen començar a treballar amb les TIC. Recordo que vaig haver de treballar força per adaptar les explicacions, les fitxes, les imatges, etc. perquè els alumnes poguessin fer l’activitat de manera autònoma. Tots ells estaven molt il·lusionats perquè, per a molts, era la primera vegada que agafaven un ratolí o escrivien amb un teclat.Tot era qüestió d’organització: primer dibuixava a la pissarra les caselles d’Excel on havien de treballar, els deixava escrit l’alineació i la mida de la font, i ells escollien el tipus de lletra i el color. Vàrem començar a fer els mesos dels calendaris i, un cop fet aquest primer pas, vàrem inserir les imatges que els havia guardat prèviament en una carpeta. Moltes d’aquestes, les vàrem haver de digitalitzar, ja que molts encara no tenien càmera digital… quina feinada! Ara, després de vuit anys i amb tot el material adaptat, la feina és una mica més relaxada. La majoria dels alumnes han après molt i puc dedicar-me als que en saben una mica menys.Cap a finals d’octubre, comencem a elaborar els calendaris per tenir-los enllestits, a tot estirar, la primera setmana de desembre i aprofitar els dies de Nadal per regalar-los a les seves famílies o al seu amic invisible.La feina ben feta, no té fronteres!

Ester ColladoDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Octubre 2011

Són molts els tècnics que treballen cada dia de valent i s’hi deixen la pell perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. L’Òmnia de la Seu està sovint en contacte amb aquests grans professionals a l’hora de treballar amb persones amb discapacitat. Us en presentem tres: la Fina Moreno (del Taller Claror), l’Imma Soldevila i l’Alba Escavias (terapeutes ocupacionals del Centre de Dia de Salut Mental).L’Òmnia ha trobat interessant reflectir les seves opinions sobre la discapacitat, per això els vàrem plantejar un seguit de preguntes, concretament tres de contingut més general, ja que les tres professionals pertanyen a col·lectius diferents: discapacitat intel·lectual, física i mental. Les preguntes són:

1. Com definiries la paraula discapacitat? 2. La discapacitat al 2011. 3. Com ha canviat o pot canviar el treball de les persones amb discapacitat

amb material tecnològic adaptat com el que hi ha a Òmnia?

Respostes de les professionals:Imma Soldevila i Alba Escavias: “La discapacitat és una afectació d’alguna de les capacitats que té una persona, però li permet desenvolupar altres potencialitats. Treballem, per tant, aquestes potencialitats a través de la informàtica, una eina molt utilitzada en la societat actual.”Fina Moreno: “La paraula discapacitat fa referència a la manca, la limitació o l’alteració de les capacitats necessàries per desenvolupar una activitat dins dels paràmetres considerats ‘normals’. La persona amb discapacitat intel·lectual, com totes les persones, té competències i limitacions, i aquestes últimes limiten el seu funcionament o la interacció amb el medi social i cultural.L’any 1992, AAMR en va donar una definició: ‘La discapacitat intel·lectual es refereix a limitacions substancials en el funcionament actual. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana, que coexisteix al costat de limitacions en dues o més àrees d’habilitats d’adaptació: comunicacions, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autodirecció, salut i seguretat, coneixements escolars funcionals, oci i treball. La discapacitat intel·lectual s’ha de manifestar abans dels 18 anys.’Aquesta definició considera que les limitacions adaptatives específiques sovint coexisteixen amb punts forts o competències d’altres habilitats adaptatives,i que les limitacions depenen de l’edat de la persona i, per tant, això s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar els suports necessaris per millorar el funcionament vital de la persona amb discapacitat intel·lectual.Hem parlat d’habilitats, capacitats, limitacions i de suports per contrarestar aquesta manca, limitació o alteració de les capacitats necessàries per desenvolupar

qualsevol activitat de la vida quotidiana. Dins d’aquest context, hi ha el material tecnològic adaptat de l’Omnia, que permet a la persona amb discapacitat el coneixement i l’ús dels sistemes informàtics i, alhora, li proporciona una eina d’aprenentatge que l’ajuda a desenvolupar les seves capacitats cognitives.D’altra banda, l’ús de les noves tecnologies incrementa l’autoestima de la persona amb discapacitat, augmenta la seva capacitat de comunicació amb el seu entorn. Per tant, és evident que les noves tecnologies i els suports amb el material tecnològic adaptat obren una finestra d’integració i inclusió social, i un ventall de possibilitats d’aprenentatge que afavoreix i millora considerablement l’adaptació, el funcionament i la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.”En aquest article, hi han col·laborat la Fina Moreno, l’Imma Soldevila i l’Alba Escavias. A totes, gràcies per la vostra col·laboració i el vostre treball!

Novembre 2011

Ester ColladoDinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

Diuen que el color verd és el color de l’esperança…Després de 12 mesos m’adono que fer els articles d’accessibilitat ha estat una bona feina per diferents motius, però sobretot per donar a conèixer una mica més la DISCAPACITAT.No sóc cap experta en el tema, ja m’agradaria!, però després de sis / set anys de treball amb aquests col·lectius, ara veig tot el que he après, i el que és millor, el que em queda per aprendre.He de dir que continuo pensant que la paraula discapacitat ja condiciona, aprofito el moment per reclamar una paraula que no sigui tan negativa i trobar-ne una de més positiva.L’Òmnia de la Seu va tenir la sort de rebre el material adaptat, pantalla, teclats, ratolins, etc. i gràcies a aquest material, el treball de tots els participants amb capacitats diferents ha estat un èxit, ara podem dir què són persones més realitzades, estan més integrades, amb ganes de treballar, amb il·lusió, extremament motivades, ara, moltes d’elles són capaces de venir de manera independent al nostre espai, i és per una senzilla raó: tenen les eines per treballar-hi com qualsevol persona.Aquest esperit de superació que tenen és el que t’enganxa a fer més, a lluitar i a donar a conèixer aquesta realitat.Hem fet de tot, blocs, jocs, manejar el processador de textos, el correu electrònic, fulls de càlcul…, amb aquesta llista d’activitats hauríem de fer-nos la pregunta de “Què és el que no poden fer?”Persones amb discapacitat intel·lectual, discapacitat física, persones amb malaltia mental… totes elles tenen entrada a Òmnia, perquè no oblidem que el nostre espai és un espai privilegiat on TOTHOM hi té dret.Tot i que a poc a poc anem fent passos cada vegada més ferms, ens queda molta feina per fer, animo a tots els dinamitzadors i responsables del projecte Òmnia que hi treballin força per arribar a fer una societat més justa.Això no és pas un comiat, aniré penjant articles i activitats que cregui interessants per a tots vosaltres.Vull donar les gràcies primer als participants, perquè sense ells seria impossible fer res! Segon: als tècnics/que i responsables del projecte que van pensar a dotar els punts òmnia amb material adaptat, així com a l’Oficina Tècnica Punt TIC, a l’Oficina de Dinamització Comunitària (ODC) i, com no, a TOTS vosaltres, els DINAMITZADORS, per aguantar els meus articles durant un any sencer i per la vostra bona feina… ENDAVANT!

“Todo lo que no se da..., se pierde”Ester Collado

Dinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'UrgellDesembre 2011