UN ESPERIT I UN POBLE
6
dominical Arquebisbat de Tarragona 12 de setembre de 2021 Diumenge XXIV de durant l'any Carta Dominical www.arqtgn.cat n. 3.731 FULL UN ESPERIT I UN POBLE ‘ EL CAMÍ DE LA SALVACIÓ PASSA PER L'ESGLÉSIA, ESSENT EL LLOC DE L'ACTUACIÓ DE L'ESPERIT SANT Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical † Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat B envolguts i benvolgudes, l’home veu els mals del món i as- pira a deslliurar-se’n. El tracte amb els altres el contamina, pensa tot sovint. Ell no seria així. Però, barrejat amb els altres, ha de fer com tothom. Ha de lluitar, ha de trepitjar, ha de rar pel dret… Ha de seguir la llei de la selva. Per això, quan s’impo- sa la voluntat de puresa i perfecció —quan l’ideal del bé atreu amb força—, un se sent mogut a defugir la convivència social. Troba plaent de reduir-se a la inmitat de la llar. Però sovint encara no en té prou. Els de casa també el punxen, i ha de re- cular més trinxeres. Ha d’arribar a l’úlm reducte, a la intro- versió total, al replegament total, a la contemplació del propi llombrígol. Amb tants pecats com hi ha al món, amb tants pluralismes, confusionismes i apostasies com ha de veure i respirar cada dia, el crisà, per poc que badi, també es troba amb aquesta mateixa trampa. Es desenganya de tot. Pensa que no s’hauria d’esperar a la sega per a separar el blat del jull (vegeu Mateu 13,24-30). Perd les il·lusions d’un crisanisme acu, emprene- dor i de tendència expansiva. Com afirma el papa Francesc, n’hi ha que «cauen en l’accídia per no saber esperar i dominar el ritme de la vida», o perquè «no toleren fàcilment allò que sig- nifiqui alguna contradicció, un aparent fracàs, una críca, una creu» (Evangelii gaudium, n. 82). Aleshores, el crisà queda re- duït a cercles cada vegada més estrets i es deslliga dels altres. Si és mossèn, acaba exercint el ministeri com un simple funci- onari, amb una tristesa invasiva que impossibilita l’entusiasme missioner. I si és un laic o una laica, torna a la religió com un assumpte merament privat i a la professió purament individual i ínma de la fe. Però el crisanisme no és això. L’Esperit que, des de la Pen- tecosta, l’empeny i el potencia ho fa seguir tot. Amara la in- mitat de la persona i forma el Poble sant de Déu. L’Esperit Sant penetra els cors i els uneix. És ínm i social a la vegada. Pensem-ho seriosament. Si ens mou un esperit mancat d’algun d’aquests dos elements, podem assegurar que no és l’Esperit de Déu. Ho recordava especialment poc abans de l’esu a la trobada amb les ermitanes i l’ermità de Tarragona: tot i viure sols i apartats del món, no poden obviar la dimensió social i eclesial de la seva pròpia vocació. Tinguem-ho tots ben pre- sent, ara que reprenem les acvitats del nou curs. Hem d’adorar Déu a l’interior del cor. Però, si l’adoració és au- tènca, ens hi trobarem amb tots els germans. Adorar Déu ín- mament i desentendre’s dels altres és adorar-se a si mateix. El Crist ens recorda constantment el Regne i, en el Parenostre, vol que el demanem en plural. És cert que cal la reflexió ínma i feta en solitari. Però el camí de la salvació passa per l’Església, essent —en el pelegrinatge per aquest món i malgrat les se- ves grandeses i misèries— el lloc de l’actuació de l’Esperit Sant. Aquesta temptació de replegament amb un mateix ja passava a l’època de sant Agus, doncs afirma en un dels seus sermons: «N’has trobat un que diu: —En nc prou d’adorar Déu a l’in- terior de la consciència. Per què he d’anar a l’Església o he de barrejar-me visiblement amb els crisans? Heus ací un que vol la camisa de lli sense la túnica de llana» (Sermo 37,6). Ben vostre,
Transcript of UN ESPERIT I UN POBLE
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
12 de setembre de 2021 Diumenge XXIV de durant l'any
www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.731
full5
UN ESPERIT I UN POBLE
Qui és Jesús?
Aquesta mateixa pregunta que Ell fa als seus deixebles ens la podem fer, també, nosaltres mateixos. Per Ell passa la nostra salvació, que no li serà gratuïta. Jesús va acceptar el sofriment de la creu per tots nosaltres. Jesús ens convida a viure una experiència personal amb Ell, per descobrir-lo des de la sinceritat i des de la vivència única que suposa acceptar-lo interiorment i no limitar-nos a allò que ens diuen d’Ell. Per fer aquesta entrega, cal que siguem capaços d’acceptar la creu i, així, podrem seguir veritablement el seu camí fins a la glòria eterna.
Senyor, ensenyeu-nos a viure, des del fons dels nostres cors, la fe en vós i feu que puguem experimentar un re-trobament íntim i personal amb Crist.
‘ EL CAMÍ DE LA SALVACIÓ PASSA PER L'ESGLÉSIA, ESSENT EL LLOC DE L'ACTUACIÓ DE L'ESPERIT SANT
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo
de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Diumenge XXIV de durant l'any
Benvolguts i benvolgudes, l’home veu els mals del món i as-pira a deslliurar-se’n. El tracte amb els altres el contamina,
pensa tot sovint. Ell no seria així. Però, barrejat amb els altres, ha de fer com tothom. Ha de lluitar, ha de trepitjar, ha de tirar pel dret… Ha de seguir la llei de la selva. Per això, quan s’impo-sa la voluntat de puresa i perfecció —quan l’ideal del bé atreu amb força—, un se sent mogut a defugir la convivència social. Troba plaent de reduir-se a la intimitat de la llar. Però sovint encara no en té prou. Els de casa també el punxen, i ha de re-cular més trinxeres. Ha d’arribar a l’últim reducte, a la intro-versió total, al replegament total, a la contemplació del propi llombrígol.
Amb tants pecats com hi ha al món, amb tants pluralismes, confusionismes i apostasies com ha de veure i respirar cada dia, el cristià, per poc que badi, també es troba amb aquesta mateixa trampa. Es desenganya de tot. Pensa que no s’hauria d’esperar a la sega per a separar el blat del jull (vegeu Mateu 13,24-30). Perd les il·lusions d’un cristianisme actiu, emprene-dor i de tendència expansiva. Com afirma el papa Francesc, n’hi ha que «cauen en l’accídia per no saber esperar i dominar el ritme de la vida», o perquè «no toleren fàcilment allò que sig-nifiqui alguna contradicció, un aparent fracàs, una crítica, una creu» (Evangelii gaudium, n. 82). Aleshores, el cristià queda re-duït a cercles cada vegada més estrets i es deslliga dels altres. Si és mossèn, acaba exercint el ministeri com un simple funci-onari, amb una tristesa invasiva que impossibilita l’entusiasme missioner. I si és un laic o una laica, torna a la religió com un assumpte merament privat i a la professió purament individual i íntima de la fe.
Però el cristianisme no és això. L’Esperit que, des de la Pen-tecosta, l’empeny i el potencia ho fa seguir tot. Amara la in-timitat de la persona i forma el Poble sant de Déu. L’Esperit Sant penetra els cors i els uneix. És íntim i social a la vegada. Pensem-ho seriosament. Si ens mou un esperit mancat d’algun d’aquests dos elements, podem assegurar que no és l’Esperit
de Déu. Ho recordava especialment poc abans de l’estiu a la trobada amb les ermitanes i l’ermità de Tarragona: tot i viure sols i apartats del món, no poden obviar la dimensió social i eclesial de la seva pròpia vocació. Tinguem-ho tots ben pre-sent, ara que reprenem les activitats del nou curs.
Hem d’adorar Déu a l’interior del cor. Però, si l’adoració és au-tèntica, ens hi trobarem amb tots els germans. Adorar Déu ín-timament i desentendre’s dels altres és adorar-se a si mateix. El Crist ens recorda constantment el Regne i, en el Parenostre, vol que el demanem en plural. És cert que cal la reflexió íntima i feta en solitari. Però el camí de la salvació passa per l’Església, essent —en el pelegrinatge per aquest món i malgrat les se-ves grandeses i misèries— el lloc de l’actuació de l’Esperit Sant. Aquesta temptació de replegament amb un mateix ja passava a l’època de sant Agustí, doncs afirma en un dels seus sermons: «N’has trobat un que diu: —En tinc prou d’adorar Déu a l’in-terior de la consciència. Per què he d’anar a l’Església o he de barrejar-me visiblement amb els cristians? Heus ací un que vol la camisa de lli sense la túnica de llana» (Sermo 37,6).
Ben vostre,
Mirada endins per Carles Bardou Ciurana, membre de l'equip diocesà de litúrgia
Lectura del llibre d’Isaïes (50,5-9a)
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’ore-lla i jo no m’he resistit ni m’he fet en-rere: he parat l’esquena als qui m’asso-taven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per ven-çut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em decla-ra innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?
Salm responsorial [114 1-2,3-4,5-6,8-9 (R.: 9)]
Estimo de tot cor el Senyor:el Senyor ha escoltat la meva súplica,ha escoltat el meu clamaixí que l’invocava.
R. Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor.
O bé: Al·leluia.
M’envoltaven els llaços de la mort,tenia davant meu els seus paranys,i dintre meu, l’angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:«Ah, Senyor, salveu-me la vida.» R.
El Senyor és just i benigne,el nostre Déu sap compadir.El Senyor salvaguarda els senzills,jo era feble i m’ha salvat. R.
Ha alliberat de la mort la meva vida,els meus ulls, de negar-se en el plor,els meus peus, de donar un pas en fals.Continuaré caminant entre els qui viuen,a la presència del Senyor. R.
Lectura de la carta de sant Jaume (2,14-18)
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tin-gués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demos-tra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (8,27-35)
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mes-tres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressusci-tarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, re-nyà Pere davant els deixebles i li di-gué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Des-prés cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»
en un minut
—Inici de l’Any de la Mare de Déu a Montblanc. El passat 28 d’agost la parròquia de Santa Maria de Montblanc va donar el tret de sortida a la celebració de l’Any de la Mare de Déu, tot un any dedicat a la Mare de Déu de la Serra coincidint amb els 725 anys de l’arribada d’aquesta santa imatge a la vila. Els actes d’ini-ci van consistir en un rosari de torxes nocturn des de l’església parroquial de Santa Maria la Major fins al Santuari de la Serra, i la celebració de la Novena a la Mare de Déu juntament amb les cele-bracions pròpies de la festa major. En aquest Any commemoratiu, que té entre d’altres objectius impulsar el Santuari com a casa co-muna de tots els montblanquins i destacar-ne el seu valor eclesial, patrimonial i històric, s’impulsaran diversos actes com la gravació
digital de músiques religioses més populars de Montblanc, celebracions religioses periòdiques per animar la vida del Santuari o un cicle de conferències. L’Any de la Mare de Déu compta amb la imatge gràfica realitzada per la il·lustradora montblanquina Helena Requesens.
—Església de Santa Maria d’Ollers. La teulada de l’església de San-ta Maria d’Ollers, de la parròquia de Pira, a la Conca de Barberà, es va enfonsar el passat dia 28 de juliol. Amb la màxima urgència, els serveis tècnics de l’Ajuntament de Barberà de la Conca i el respon-sable de l’Arquebisbat van traslladar-se al lloc dels fets per fer una primera valoració dels danys i revisar l’estabilitat de l’immoble. La fallida de l’estructura i la caiguda de la coberta no va provocar, sor-tosament, danys personals. Els tècnics de l’Arquebisbat van realit-zar les gestions pertinents d’urgència per tal que es puguin iniciar els treballs de seguretat, neteja i retirada de la runa que va caure a l’interior de l’immoble i, un cop finalitzin aquests treballs s’estudi-aran i valoraran les actuacions necessàries posteriors.
—Presentació del llibre «Els museus diocesans i el patrimoni de l’Església catalana durant el franquisme». El passat dia 29 de juliol es va presentar el llibre «Els museus diocesans i el patri-moni de l’Església catalana durant el franquisme» a la sala d'actes del Centre Tarraconense el Seminari, una publicació que és fruit de les aportacions de la V Jornada de museus i patrimoni de l’Església a Catalunya celebrada a Tarragona el mes de novembre de 2017. La presentadora del llibre, la Dra. Sofia Mata, exdirectora del Museu Diocesà de Tarragona, va destacar que aquesta publicació aporta llum i coneixement sobre les variables polítiques i socials que van gravitar sobre els museus diocesans i episcopals de Catalunya en l’època de la postguerra i el franquisme amb les seves llums i ombres i partint de la singularitat de cada museu. L’acte va comptar amb l’assistència de l’actual director del Museu Diocesà, Dr. Andreu Muñoz; de la dele-gada diocesana per al patrimoni cultural, Sra. Roser Martín, que en nom de l’arquebisbe Joan va dirigir unes paraules als assistents; i dels editors del llibre, Dr. Marc Sureda i Dr. Alberto Velasco.
—Memòries de Mn. Josep Gil i Ribas. El prevere de l’arxidiòcesi Mn. Josep Gil ha publicat recentment el llibre Memòries (Pagès Editors), una publicació on, citant paraules del mateix autor, descriu «el que ara considero més rellevant de la meva biografia, fil per randa, po-sant l’accent en el molt que he rebut de les persones amb qui m’he trobat, que són moltes i molt diverses». L’acte de presentació va te-nir lloc el passat 22 de juliol, al pati de la Casa Canals de Tarragona, i va comptar amb les intervencions de l’arquebisbe Joan Planellas; l’al-calde de Tarragona, Pau Ricomà; l’exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; d'una participant del Club de joves fundat per Mn. Gil als anys seixanta, Maribel Mathioux; i en representació de l’editorial, Carme Vidal.
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2 3 4
NOMENAMENTs
cúria diocesana
—Mn. Víctor Mosquera Ramos, vicari episcopal per a l'ad-ministració dels béns de l'Església i l'economia diocesa-na.
—Mn. Enric Mateu i Usach, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i de la Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona.
—Mn. Antonio Rodríguez Moreno, director del Secretariat diocesà de l’Acompanyament.
—Mn. Joan Àguila Chavero, coordinador de la fase dio-cesana del Sínode dels bisbes «Per una Església sinodal: coordinació, participació i missió».
parroquials
—Mn. Rafael Serra Abellà, rector in solidum i moderador de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escornalbou (i l’Arbocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l’Argentera.
—Mn. Amador Canaldas Salvadó, rector in solidum de les parròquies de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escor-nalbou (i l’Arbocet), de Montbrió del Camp, de Riudeca-nyes, de Duesaigües, de l’Argentera, de Riudoms, de Vi-nyols i els Arcs i de Botarell.
—Mn. Estanislau Figuerola Gual, diaca de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escornalbou (i l’Ar-bocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l’Argentera.
—Mn. Joan M. Banús Banús, rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilafortuny (continua com a rector de la Parròquia de Sant Pere de Cambrils).
—Mn. Francesc Xavier Morell Rom, adscrit a les Parròqui-es de Sant Pere de Cambrils i a Santa Maria de Vilafor-tuny.
—Mn. Joan M. Padrell Benet, tinent de la Tinença de Santa Maria Magdalena de Miami Platja (continua com a rector de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils).
Subscriu-te als canals de podcast de l'Arquebisbat
Disponible a les plataformes de podcast d’Apple, Google, Spotify i iVoox També a través l'enllaç podcast.arqtgn.cat
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana IV
Dimecres, 15: Mare de Déu dels Dolors (MO) [1Tm 3,14-16; Salm 110,1-2.3-4.5-6; Jn 19,25-27 o bé: Lc 2,33-35]
Dijous, 16: Sants Corneli, papa, i Cebrià, bisbe, màrtirs (MO) [1Tm 4,12-16; Salm 110,7-8.9.10; Lc 7,36-50]
Divendres, 17: [1Tm 6,2c-12; Salm 48,6-7.8-10.17-18.19-20; Lc 8,1-3] Sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l’Església (ML)
Dissabte, 18: Sant Pius de Pietrelcina, prevere (MO) [1Tm 6,13-16; Salm 99,2.3.4.5; Lc 8,4-15]
Diumenge, 19: Diumenge XXV de durant l’any [Sv 2,12.17-20; Salm 53,3-4.5.6 i 8; Jm 3,16-4,3; Mc 9,30-37 (LE/LH pròpies)] Aniversari de l’ordenació episcopal de l’arquebisbe emèrit Jaume Pujol (2004)
LITÚRGIA DE LA SETMANA
agenda
Diumenge, 12: Diumenge XXIV de durant l’any [Is 50,5-9a; Salm 114,1-2.3-4.5-6.8-9; Jm 2,14-18; Mc 8,27-35 (LE/LH pròpies)]
Dilluns, 13: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [1Tm 2,1-8; Salm 27,2.7.8-9; Lc 7,1-10]
Dimarts, 14: Exaltació de la Santa Creu (F) [Nm 21,4-9 o bé: Fl 2,6-11; Salm 77,1-2.34-35.36-37.38; Jn 3,13-17]
El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament els següents nomenaments:
—Mn. Albert Fortuny Llaveria, rector de les parròquies de Crist Rei de Reus, de Castellvell del Camp, d’Almoster, de La Selva del Camp i de l’Albiol.
—Mn. Jordi Sànchez Pellicer, vicari de les parròquies de Crist Rei de Reus, de Castellvell del Camp, d’Almoster, de La Selva del Camp i de l’Albiol.
—Mn. Joan Brulles Cañellas, rector de les parròquies de Sant Bernat Calvó i de la Immaculada Concepció de Reus.
—Mn. Evarist Gómez Ruiz, rector de Sant Josep Obrer de Reus (continua com a vicari de les parròquies de Sant Pere Apòstol i de la Puríssima Sang).
—Mn. Francisco Giménez Porcuna, adscrit a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus.
—Mn. Pere Dalmau Vidal, rector de la parròquia de l’As-sumpció de Reus (continua com a rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus).
—Mn. Valens Niyitegeka, vicari de les parròquies de Sant Pere Apòstol i de la Puríssima Sang de Reus i capellà de la comunitat neocatecumenal de la parròquia de la Imma-culada de Reus.
—Mn. Marcus Vinícius Teixeira Araújo, rector de les par-ròquies de Sant Joan Baptista, de Sant Pere Apòstol i de Santa Clara de Tarragona.
—Mn. Josep Manuel González Álvarez, diaca de les par-ròquies de Sant Joan Baptista, de Sant Pere Apòstol i de Santa Clara de Tarragona.
—Mn. Jordi Figueras Jové, rector de les parròquies de la Santa Creu i de Sant Pere de Calafell, de l’Assumpció de Segur de Calafell i de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit.
—Mn. Clemence Buberwa Kagilwa, vicari de les parrò-quies de la Santa Creu i de Sant Pere de Calafell, de l’As-sumpció de Segur de Calafell i de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit.
—Mn. Josep M. Font Solé, adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell (continua com a consiliari de Vida Creixent).
Continua a la següent pàgina >
NOMENAMENTs
parroquials
—Mn. Joan Àguila Chavero, rector in solidum i moderador de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Ar-mentera, de Santa Maria de Querol (i Esblada), de Santa Maria de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Enric Mateu i Usach, rector in solidum de les parrò-quies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Armentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montfer-ri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Josep Moreno Espinosa, rector in solidum de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Ar-mentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès) de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Javier Álvarez Vega, diaca de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Armentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vall-moll (continua com a diaca de la parròquia de Ferran-La Móra).
—Mn. Josep Mateu i Guarro, adscrit a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.
—Mn. Xavier Roig Rovira, rector de les parròquies de Gra-tallops, de Torroja del Priorat i de la Vilella Alta (continua a rector de Falset, de Bellmunt del Priorat, de Porrera, de Pradell de la Teixeta i de la Torre de Fontaubella).
—Mn. Albert Font Aldaz, diaca de les parròquies de Falset, de Bellmunt del Priorat, de de Porrera, de Pradell de la Teixeta, de la Torre de Fontaubella, de Gratallops, de Tor-roja del Priorat i de la Vilella Alta.
—Mn. Borja Martín Sánchez, rector de Tarrés (continua com a rector de l’Albi, Cervià de les Garrigues, La Pobla de Cérvoles, El Vilosell, Vinaixa i Fulleda).
—Mn. Antonio Rosario Jové, rector de les parròquies de l’Espluga de Francolí, de Senan, de Blancafort, de Vimbo-dí i de Vallclara.
—Mn. Raimon Mateu i de la Casa, diaca al servei de la Catedral de Tarragona.
altres nomenaments
—Mn. Francisco Giménez Porcuna, capellà de la Residèn-cia Passeig Prim de Reus, per a un termini de tres anys.
Renovació de nomenaments
—Mn. Armand Puig i Tàrrech, rector del Seminari Major Interdiocesà.
—Mn. Gabriel Casanovas Vila, vicerector del Seminari Ma-jor Interdiocesà.
—Mn. Jaume Gené Nolla, director espiritual del Seminari Major Interdiocesà.
—Mn. Josep M. Font Solé, consiliari de Vida Creixent.
Aquests nomenaments es van fer efectius el passat dia 7 de setembre en la presa de possessió canònica.
> Ve de la pàgina anterior
12 de setembre
—Concert d’orgue a càrrec de Mons. Valentí Miserachs. Tin-drà lloc a l’església parroquial de Sant Jaume apòstol d’Ullde-molins, a les 19.00 h, en el marc de la festa major.
14 de setembre
—Eucaristia presidida per l’arquebisbe Joan a l’església par-roquial de Sant Jaume apòstol d’Arbeca, a les 18.00 h, en la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. En el marc d’aquesta celebració es farà el lliurament de les relíquies del beat Marià Mullerat a la parròquia.
Fins al 16 de setembre
—Període de matriculació per al curs acadèmic 2021-2022 de l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós». La matrícula es pot fer a través del web insaf.cat, on es pot consultar tota l’oferta acadèmica, o bé de manera presencial, de dilluns a dijous de les 17.00 a les 20.00 h, a la secretaria de l’INSAF (Centre Tarraconense El Seminari, carrer de Sant Pau, 4, Tarragona). Per a més informació es pot escriure al correu electrònic [email protected] o bé trucar al telèfon 977 23 38 33.
18 de setembre
—Concert «Nits musicals de la Brufaganya» a càrrec de En-semble o Vos Omnes, un dels grups vocals de música antiga de més projecció a Catalunya, & Gerard Marsal, saxo, a les 21.30 h, al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a Pontils. Més informació i reserva d’entrades al web brufaganya.cat
Les lectures dels diumenges i festius, en diversos idiomes
Al web de la Conferència Episcopal Espanyola (conferen-ciaepiscopal.es) es poden trobar les lectures dels diu-
menges i festius, dels tres cicles litúrgics, en diversos idiomes a més del missal i els rituals dels sagraments del Baptisme, la Confirmació, la Penitència i el Matrimoni —aquests darrers encara no es troben disponibles en tots els idiomes però pre-veuen actualitzar-los properament—.
Les lectures dels diumenges i festius, que es poden descarre-gar en PDF, estan disponibles en alemany, italià, francès, an-glès, holandès i polonès, com també en català, basc i gallec.
recurs
Enfocar el codi QR per accedir a les lectures
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2 3 4
NOMENAMENTs
cúria diocesana
—Mn. Víctor Mosquera Ramos, vicari episcopal per a l'ad-ministració dels béns de l'Església i l'economia diocesa-na.
—Mn. Enric Mateu i Usach, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i de la Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona.
—Mn. Antonio Rodríguez Moreno, director del Secretariat diocesà de l’Acompanyament.
—Mn. Joan Àguila Chavero, coordinador de la fase dio-cesana del Sínode dels bisbes «Per una Església sinodal: coordinació, participació i missió».
parroquials
—Mn. Rafael Serra Abellà, rector in solidum i moderador de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escornalbou (i l’Arbocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l’Argentera.
—Mn. Amador Canaldas Salvadó, rector in solidum de les parròquies de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escor-nalbou (i l’Arbocet), de Montbrió del Camp, de Riudeca-nyes, de Duesaigües, de l’Argentera, de Riudoms, de Vi-nyols i els Arcs i de Botarell.
—Mn. Estanislau Figuerola Gual, diaca de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escornalbou (i l’Ar-bocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l’Argentera.
—Mn. Joan M. Banús Banús, rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilafortuny (continua com a rector de la Parròquia de Sant Pere de Cambrils).
—Mn. Francesc Xavier Morell Rom, adscrit a les Parròqui-es de Sant Pere de Cambrils i a Santa Maria de Vilafor-tuny.
—Mn. Joan M. Padrell Benet, tinent de la Tinença de Santa Maria Magdalena de Miami Platja (continua com a rector de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils).
Subscriu-te als canals de podcast de l'Arquebisbat
Disponible a les plataformes de podcast d’Apple, Google, Spotify i iVoox També a través l'enllaç podcast.arqtgn.cat
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana IV
Dimecres, 15: Mare de Déu dels Dolors (MO) [1Tm 3,14-16; Salm 110,1-2.3-4.5-6; Jn 19,25-27 o bé: Lc 2,33-35]
Dijous, 16: Sants Corneli, papa, i Cebrià, bisbe, màrtirs (MO) [1Tm 4,12-16; Salm 110,7-8.9.10; Lc 7,36-50]
Divendres, 17: [1Tm 6,2c-12; Salm 48,6-7.8-10.17-18.19-20; Lc 8,1-3] Sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l’Església (ML)
Dissabte, 18: Sant Pius de Pietrelcina, prevere (MO) [1Tm 6,13-16; Salm 99,2.3.4.5; Lc 8,4-15]
Diumenge, 19: Diumenge XXV de durant l’any [Sv 2,12.17-20; Salm 53,3-4.5.6 i 8; Jm 3,16-4,3; Mc 9,30-37 (LE/LH pròpies)] Aniversari de l’ordenació episcopal de l’arquebisbe emèrit Jaume Pujol (2004)
LITÚRGIA DE LA SETMANA
agenda
Diumenge, 12: Diumenge XXIV de durant l’any [Is 50,5-9a; Salm 114,1-2.3-4.5-6.8-9; Jm 2,14-18; Mc 8,27-35 (LE/LH pròpies)]
Dilluns, 13: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [1Tm 2,1-8; Salm 27,2.7.8-9; Lc 7,1-10]
Dimarts, 14: Exaltació de la Santa Creu (F) [Nm 21,4-9 o bé: Fl 2,6-11; Salm 77,1-2.34-35.36-37.38; Jn 3,13-17]
El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament els següents nomenaments:
—Mn. Albert Fortuny Llaveria, rector de les parròquies de Crist Rei de Reus, de Castellvell del Camp, d’Almoster, de La Selva del Camp i de l’Albiol.
—Mn. Jordi Sànchez Pellicer, vicari de les parròquies de Crist Rei de Reus, de Castellvell del Camp, d’Almoster, de La Selva del Camp i de l’Albiol.
—Mn. Joan Brulles Cañellas, rector de les parròquies de Sant Bernat Calvó i de la Immaculada Concepció de Reus.
—Mn. Evarist Gómez Ruiz, rector de Sant Josep Obrer de Reus (continua com a vicari de les parròquies de Sant Pere Apòstol i de la Puríssima Sang).
—Mn. Francisco Giménez Porcuna, adscrit a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus.
—Mn. Pere Dalmau Vidal, rector de la parròquia de l’As-sumpció de Reus (continua com a rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus).
—Mn. Valens Niyitegeka, vicari de les parròquies de Sant Pere Apòstol i de la Puríssima Sang de Reus i capellà de la comunitat neocatecumenal de la parròquia de la Imma-culada de Reus.
—Mn. Marcus Vinícius Teixeira Araújo, rector de les par-ròquies de Sant Joan Baptista, de Sant Pere Apòstol i de Santa Clara de Tarragona.
—Mn. Josep Manuel González Álvarez, diaca de les par-ròquies de Sant Joan Baptista, de Sant Pere Apòstol i de Santa Clara de Tarragona.
—Mn. Jordi Figueras Jové, rector de les parròquies de la Santa Creu i de Sant Pere de Calafell, de l’Assumpció de Segur de Calafell i de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit.
—Mn. Clemence Buberwa Kagilwa, vicari de les parrò-quies de la Santa Creu i de Sant Pere de Calafell, de l’As-sumpció de Segur de Calafell i de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit.
—Mn. Josep M. Font Solé, adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell (continua com a consiliari de Vida Creixent).
Continua a la següent pàgina >
NOMENAMENTs
parroquials
—Mn. Joan Àguila Chavero, rector in solidum i moderador de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Ar-mentera, de Santa Maria de Querol (i Esblada), de Santa Maria de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Enric Mateu i Usach, rector in solidum de les parrò-quies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Armentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montfer-ri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Josep Moreno Espinosa, rector in solidum de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Ar-mentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès) de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Javier Álvarez Vega, diaca de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Armentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vall-moll (continua com a diaca de la parròquia de Ferran-La Móra).
—Mn. Josep Mateu i Guarro, adscrit a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.
—Mn. Xavier Roig Rovira, rector de les parròquies de Gra-tallops, de Torroja del Priorat i de la Vilella Alta (continua a rector de Falset, de Bellmunt del Priorat, de Porrera, de Pradell de la Teixeta i de la Torre de Fontaubella).
—Mn. Albert Font Aldaz, diaca de les parròquies de Falset, de Bellmunt del Priorat, de de Porrera, de Pradell de la Teixeta, de la Torre de Fontaubella, de Gratallops, de Tor-roja del Priorat i de la Vilella Alta.
—Mn. Borja Martín Sánchez, rector de Tarrés (continua com a rector de l’Albi, Cervià de les Garrigues, La Pobla de Cérvoles, El Vilosell, Vinaixa i Fulleda).
—Mn. Antonio Rosario Jové, rector de les parròquies de l’Espluga de Francolí, de Senan, de Blancafort, de Vimbo-dí i de Vallclara.
—Mn. Raimon Mateu i de la Casa, diaca al servei de la Catedral de Tarragona.
altres nomenaments
—Mn. Francisco Giménez Porcuna, capellà de la Residèn-cia Passeig Prim de Reus, per a un termini de tres anys.
Renovació de nomenaments
—Mn. Armand Puig i Tàrrech, rector del Seminari Major Interdiocesà.
—Mn. Gabriel Casanovas Vila, vicerector del Seminari Ma-jor Interdiocesà.
—Mn. Jaume Gené Nolla, director espiritual del Seminari Major Interdiocesà.
—Mn. Josep M. Font Solé, consiliari de Vida Creixent.
Aquests nomenaments es van fer efectius el passat dia 7 de setembre en la presa de possessió canònica.
> Ve de la pàgina anterior
12 de setembre
—Concert d’orgue a càrrec de Mons. Valentí Miserachs. Tin-drà lloc a l’església parroquial de Sant Jaume apòstol d’Ullde-molins, a les 19.00 h, en el marc de la festa major.
14 de setembre
—Eucaristia presidida per l’arquebisbe Joan a l’església par-roquial de Sant Jaume apòstol d’Arbeca, a les 18.00 h, en la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. En el marc d’aquesta celebració es farà el lliurament de les relíquies del beat Marià Mullerat a la parròquia.
Fins al 16 de setembre
—Període de matriculació per al curs acadèmic 2021-2022 de l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós». La matrícula es pot fer a través del web insaf.cat, on es pot consultar tota l’oferta acadèmica, o bé de manera presencial, de dilluns a dijous de les 17.00 a les 20.00 h, a la secretaria de l’INSAF (Centre Tarraconense El Seminari, carrer de Sant Pau, 4, Tarragona). Per a més informació es pot escriure al correu electrònic [email protected] o bé trucar al telèfon 977 23 38 33.
18 de setembre
—Concert «Nits musicals de la Brufaganya» a càrrec de En-semble o Vos Omnes, un dels grups vocals de música antiga de més projecció a Catalunya, & Gerard Marsal, saxo, a les 21.30 h, al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a Pontils. Més informació i reserva d’entrades al web brufaganya.cat
Les lectures dels diumenges i festius, en diversos idiomes
Al web de la Conferència Episcopal Espanyola (conferen-ciaepiscopal.es) es poden trobar les lectures dels diu-
menges i festius, dels tres cicles litúrgics, en diversos idiomes a més del missal i els rituals dels sagraments del Baptisme, la Confirmació, la Penitència i el Matrimoni —aquests darrers encara no es troben disponibles en tots els idiomes però pre-veuen actualitzar-los properament—.
Les lectures dels diumenges i festius, que es poden descarre-gar en PDF, estan disponibles en alemany, italià, francès, an-glès, holandès i polonès, com també en català, basc i gallec.
recurs
Enfocar el codi QR per accedir a les lectures
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2 3 4
NOMENAMENTs
cúria diocesana
—Mn. Víctor Mosquera Ramos, vicari episcopal per a l'ad-ministració dels béns de l'Església i l'economia diocesa-na.
—Mn. Enric Mateu i Usach, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i de la Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona.
—Mn. Antonio Rodríguez Moreno, director del Secretariat diocesà de l’Acompanyament.
—Mn. Joan Àguila Chavero, coordinador de la fase dio-cesana del Sínode dels bisbes «Per una Església sinodal: coordinació, participació i missió».
parroquials
—Mn. Rafael Serra Abellà, rector in solidum i moderador de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escornalbou (i l’Arbocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l’Argentera.
—Mn. Amador Canaldas Salvadó, rector in solidum de les parròquies de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escor-nalbou (i l’Arbocet), de Montbrió del Camp, de Riudeca-nyes, de Duesaigües, de l’Argentera, de Riudoms, de Vi-nyols i els Arcs i de Botarell.
—Mn. Estanislau Figuerola Gual, diaca de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d’Escornalbou (i l’Ar-bocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l’Argentera.
—Mn. Joan M. Banús Banús, rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilafortuny (continua com a rector de la Parròquia de Sant Pere de Cambrils).
—Mn. Francesc Xavier Morell Rom, adscrit a les Parròqui-es de Sant Pere de Cambrils i a Santa Maria de Vilafor-tuny.
—Mn. Joan M. Padrell Benet, tinent de la Tinença de Santa Maria Magdalena de Miami Platja (continua com a rector de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils).
Subscriu-te als canals de podcast de l'Arquebisbat
Disponible a les plataformes de podcast d’Apple, Google, Spotify i iVoox També a través l'enllaç podcast.arqtgn.cat
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana IV
Dimecres, 15: Mare de Déu dels Dolors (MO) [1Tm 3,14-16; Salm 110,1-2.3-4.5-6; Jn 19,25-27 o bé: Lc 2,33-35]
Dijous, 16: Sants Corneli, papa, i Cebrià, bisbe, màrtirs (MO) [1Tm 4,12-16; Salm 110,7-8.9.10; Lc 7,36-50]
Divendres, 17: [1Tm 6,2c-12; Salm 48,6-7.8-10.17-18.19-20; Lc 8,1-3] Sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l’Església (ML)
Dissabte, 18: Sant Pius de Pietrelcina, prevere (MO) [1Tm 6,13-16; Salm 99,2.3.4.5; Lc 8,4-15]
Diumenge, 19: Diumenge XXV de durant l’any [Sv 2,12.17-20; Salm 53,3-4.5.6 i 8; Jm 3,16-4,3; Mc 9,30-37 (LE/LH pròpies)] Aniversari de l’ordenació episcopal de l’arquebisbe emèrit Jaume Pujol (2004)
LITÚRGIA DE LA SETMANA
agenda
Diumenge, 12: Diumenge XXIV de durant l’any [Is 50,5-9a; Salm 114,1-2.3-4.5-6.8-9; Jm 2,14-18; Mc 8,27-35 (LE/LH pròpies)]
Dilluns, 13: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [1Tm 2,1-8; Salm 27,2.7.8-9; Lc 7,1-10]
Dimarts, 14: Exaltació de la Santa Creu (F) [Nm 21,4-9 o bé: Fl 2,6-11; Salm 77,1-2.34-35.36-37.38; Jn 3,13-17]
El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament els següents nomenaments:
—Mn. Albert Fortuny Llaveria, rector de les parròquies de Crist Rei de Reus, de Castellvell del Camp, d’Almoster, de La Selva del Camp i de l’Albiol.
—Mn. Jordi Sànchez Pellicer, vicari de les parròquies de Crist Rei de Reus, de Castellvell del Camp, d’Almoster, de La Selva del Camp i de l’Albiol.
—Mn. Joan Brulles Cañellas, rector de les parròquies de Sant Bernat Calvó i de la Immaculada Concepció de Reus.
—Mn. Evarist Gómez Ruiz, rector de Sant Josep Obrer de Reus (continua com a vicari de les parròquies de Sant Pere Apòstol i de la Puríssima Sang).
—Mn. Francisco Giménez Porcuna, adscrit a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus.
—Mn. Pere Dalmau Vidal, rector de la parròquia de l’As-sumpció de Reus (continua com a rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus).
—Mn. Valens Niyitegeka, vicari de les parròquies de Sant Pere Apòstol i de la Puríssima Sang de Reus i capellà de la comunitat neocatecumenal de la parròquia de la Imma-culada de Reus.
—Mn. Marcus Vinícius Teixeira Araújo, rector de les par-ròquies de Sant Joan Baptista, de Sant Pere Apòstol i de Santa Clara de Tarragona.
—Mn. Josep Manuel González Álvarez, diaca de les par-ròquies de Sant Joan Baptista, de Sant Pere Apòstol i de Santa Clara de Tarragona.
—Mn. Jordi Figueras Jové, rector de les parròquies de la Santa Creu i de Sant Pere de Calafell, de l’Assumpció de Segur de Calafell i de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit.
—Mn. Clemence Buberwa Kagilwa, vicari de les parrò-quies de la Santa Creu i de Sant Pere de Calafell, de l’As-sumpció de Segur de Calafell i de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit.
—Mn. Josep M. Font Solé, adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell (continua com a consiliari de Vida Creixent).
Continua a la següent pàgina >
NOMENAMENTs
parroquials
—Mn. Joan Àguila Chavero, rector in solidum i moderador de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Ar-mentera, de Santa Maria de Querol (i Esblada), de Santa Maria de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Enric Mateu i Usach, rector in solidum de les parrò-quies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Armentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montfer-ri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Josep Moreno Espinosa, rector in solidum de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Ar-mentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès) de Rodonyà i de Vallmoll.
—Mn. Javier Álvarez Vega, diaca de les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Antoni Abat i Mare de Déu del Carme de Valls; del Pla de Santa Maria, de Cabra del Camp, de Figuerola del Camp, del Pont d’Armentera, de Querol (i Esblada), de Vila-rodona, d’Alió, de Montferri, de Bràfim, de les Pobles, de l’Albà, de Santes Creus (i Aiguamúrcia), de Masllorenç (i Masarbonès), de Rodonyà i de Vall-moll (continua com a diaca de la parròquia de Ferran-La Móra).
—Mn. Josep Mateu i Guarro, adscrit a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.
—Mn. Xavier Roig Rovira, rector de les parròquies de Gra-tallops, de Torroja del Priorat i de la Vilella Alta (continua a rector de Falset, de Bellmunt del Priorat, de Porrera, de Pradell de la Teixeta i de la Torre de Fontaubella).
—Mn. Albert Font Aldaz, diaca de les parròquies de Falset, de Bellmunt del Priorat, de de Porrera, de Pradell de la Teixeta, de la Torre de Fontaubella, de Gratallops, de Tor-roja del Priorat i de la Vilella Alta.
—Mn. Borja Martín Sánchez, rector de Tarrés (continua com a rector de l’Albi, Cervià de les Garrigues, La Pobla de Cérvoles, El Vilosell, Vinaixa i Fulleda).
—Mn. Antonio Rosario Jové, rector de les parròquies de l’Espluga de Francolí, de Senan, de Blancafort, de Vimbo-dí i de Vallclara.
—Mn. Raimon Mateu i de la Casa, diaca al servei de la Catedral de Tarragona.
altres nomenaments
—Mn. Francisco Giménez Porcuna, capellà de la Residèn-cia Passeig Prim de Reus, per a un termini de tres anys.
Renovació de nomenaments
—Mn. Armand Puig i Tàrrech, rector del Seminari Major Interdiocesà.
—Mn. Gabriel Casanovas Vila, vicerector del Seminari Ma-jor Interdiocesà.
—Mn. Jaume Gené Nolla, director espiritual del Seminari Major Interdiocesà.
—Mn. Josep M. Font Solé, consiliari de Vida Creixent.
Aquests nomenaments es van fer efectius el passat dia 7 de setembre en la presa de possessió canònica.
> Ve de la pàgina anterior
12 de setembre
—Concert d’orgue a càrrec de Mons. Valentí Miserachs. Tin-drà lloc a l’església parroquial de Sant Jaume apòstol d’Ullde-molins, a les 19.00 h, en el marc de la festa major.
14 de setembre
—Eucaristia presidida per l’arquebisbe Joan a l’església par-roquial de Sant Jaume apòstol d’Arbeca, a les 18.00 h, en la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. En el marc d’aquesta celebració es farà el lliurament de les relíquies del beat Marià Mullerat a la parròquia.
Fins al 16 de setembre
—Període de matriculació per al curs acadèmic 2021-2022 de l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós». La matrícula es pot fer a través del web insaf.cat, on es pot consultar tota l’oferta acadèmica, o bé de manera presencial, de dilluns a dijous de les 17.00 a les 20.00 h, a la secretaria de l’INSAF (Centre Tarraconense El Seminari, carrer de Sant Pau, 4, Tarragona). Per a més informació es pot escriure al correu electrònic [email protected] o bé trucar al telèfon 977 23 38 33.
18 de setembre
—Concert «Nits musicals de la Brufaganya» a càrrec de En-semble o Vos Omnes, un dels grups vocals de música antiga de més projecció a Catalunya, & Gerard Marsal, saxo, a les 21.30 h, al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a Pontils. Més informació i reserva d’entrades al web brufaganya.cat
Les lectures dels diumenges i festius, en diversos idiomes
Al web de la Conferència Episcopal Espanyola (conferen-ciaepiscopal.es) es poden trobar les lectures dels diu-
menges i festius, dels tres cicles litúrgics, en diversos idiomes a més del missal i els rituals dels sagraments del Baptisme, la Confirmació, la Penitència i el Matrimoni —aquests darrers encara no es troben disponibles en tots els idiomes però pre-veuen actualitzar-los properament—.
Les lectures dels diumenges i festius, que es poden descarre-gar en PDF, estan disponibles en alemany, italià, francès, an-glès, holandès i polonès, com també en català, basc i gallec.
recurs
Enfocar el codi QR per accedir a les lectures
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
12 de setembre de 2021 Diumenge XXIV de durant l'any
www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.731
full5
UN ESPERIT I UN POBLE
Qui és Jesús?
Aquesta mateixa pregunta que Ell fa als seus deixebles ens la podem fer, també, nosaltres mateixos. Per Ell passa la nostra salvació, que no li serà gratuïta. Jesús va acceptar el sofriment de la creu per tots nosaltres. Jesús ens convida a viure una experiència personal amb Ell, per descobrir-lo des de la sinceritat i des de la vivència única que suposa acceptar-lo interiorment i no limitar-nos a allò que ens diuen d’Ell. Per fer aquesta entrega, cal que siguem capaços d’acceptar la creu i, així, podrem seguir veritablement el seu camí fins a la glòria eterna.
Senyor, ensenyeu-nos a viure, des del fons dels nostres cors, la fe en vós i feu que puguem experimentar un re-trobament íntim i personal amb Crist.
‘ EL CAMÍ DE LA SALVACIÓ PASSA PER L'ESGLÉSIA, ESSENT EL LLOC DE L'ACTUACIÓ DE L'ESPERIT SANT
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo
de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Diumenge XXIV de durant l'any
Benvolguts i benvolgudes, l’home veu els mals del món i as-pira a deslliurar-se’n. El tracte amb els altres el contamina,
pensa tot sovint. Ell no seria així. Però, barrejat amb els altres, ha de fer com tothom. Ha de lluitar, ha de trepitjar, ha de tirar pel dret… Ha de seguir la llei de la selva. Per això, quan s’impo-sa la voluntat de puresa i perfecció —quan l’ideal del bé atreu amb força—, un se sent mogut a defugir la convivència social. Troba plaent de reduir-se a la intimitat de la llar. Però sovint encara no en té prou. Els de casa també el punxen, i ha de re-cular més trinxeres. Ha d’arribar a l’últim reducte, a la intro-versió total, al replegament total, a la contemplació del propi llombrígol.
Amb tants pecats com hi ha al món, amb tants pluralismes, confusionismes i apostasies com ha de veure i respirar cada dia, el cristià, per poc que badi, també es troba amb aquesta mateixa trampa. Es desenganya de tot. Pensa que no s’hauria d’esperar a la sega per a separar el blat del jull (vegeu Mateu 13,24-30). Perd les il·lusions d’un cristianisme actiu, emprene-dor i de tendència expansiva. Com afirma el papa Francesc, n’hi ha que «cauen en l’accídia per no saber esperar i dominar el ritme de la vida», o perquè «no toleren fàcilment allò que sig-nifiqui alguna contradicció, un aparent fracàs, una crítica, una creu» (Evangelii gaudium, n. 82). Aleshores, el cristià queda re-duït a cercles cada vegada més estrets i es deslliga dels altres. Si és mossèn, acaba exercint el ministeri com un simple funci-onari, amb una tristesa invasiva que impossibilita l’entusiasme missioner. I si és un laic o una laica, torna a la religió com un assumpte merament privat i a la professió purament individual i íntima de la fe.
Però el cristianisme no és això. L’Esperit que, des de la Pen-tecosta, l’empeny i el potencia ho fa seguir tot. Amara la in-timitat de la persona i forma el Poble sant de Déu. L’Esperit Sant penetra els cors i els uneix. És íntim i social a la vegada. Pensem-ho seriosament. Si ens mou un esperit mancat d’algun d’aquests dos elements, podem assegurar que no és l’Esperit
de Déu. Ho recordava especialment poc abans de l’estiu a la trobada amb les ermitanes i l’ermità de Tarragona: tot i viure sols i apartats del món, no poden obviar la dimensió social i eclesial de la seva pròpia vocació. Tinguem-ho tots ben pre-sent, ara que reprenem les activitats del nou curs.
Hem d’adorar Déu a l’interior del cor. Però, si l’adoració és au-tèntica, ens hi trobarem amb tots els germans. Adorar Déu ín-timament i desentendre’s dels altres és adorar-se a si mateix. El Crist ens recorda constantment el Regne i, en el Parenostre, vol que el demanem en plural. És cert que cal la reflexió íntima i feta en solitari. Però el camí de la salvació passa per l’Església, essent —en el pelegrinatge per aquest món i malgrat les se-ves grandeses i misèries— el lloc de l’actuació de l’Esperit Sant. Aquesta temptació de replegament amb un mateix ja passava a l’època de sant Agustí, doncs afirma en un dels seus sermons: «N’has trobat un que diu: —En tinc prou d’adorar Déu a l’in-terior de la consciència. Per què he d’anar a l’Església o he de barrejar-me visiblement amb els cristians? Heus ací un que vol la camisa de lli sense la túnica de llana» (Sermo 37,6).
Ben vostre,
Mirada endins per Carles Bardou Ciurana, membre de l'equip diocesà de litúrgia
Lectura del llibre d’Isaïes (50,5-9a)
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’ore-lla i jo no m’he resistit ni m’he fet en-rere: he parat l’esquena als qui m’asso-taven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per ven-çut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em decla-ra innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?
Salm responsorial [114 1-2,3-4,5-6,8-9 (R.: 9)]
Estimo de tot cor el Senyor:el Senyor ha escoltat la meva súplica,ha escoltat el meu clamaixí que l’invocava.
R. Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor.
O bé: Al·leluia.
M’envoltaven els llaços de la mort,tenia davant meu els seus paranys,i dintre meu, l’angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:«Ah, Senyor, salveu-me la vida.» R.
El Senyor és just i benigne,el nostre Déu sap compadir.El Senyor salvaguarda els senzills,jo era feble i m’ha salvat. R.
Ha alliberat de la mort la meva vida,els meus ulls, de negar-se en el plor,els meus peus, de donar un pas en fals.Continuaré caminant entre els qui viuen,a la presència del Senyor. R.
Lectura de la carta de sant Jaume (2,14-18)
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tin-gués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demos-tra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (8,27-35)
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mes-tres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressusci-tarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, re-nyà Pere davant els deixebles i li di-gué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Des-prés cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»
en un minut
—Inici de l’Any de la Mare de Déu a Montblanc. El passat 28 d’agost la parròquia de Santa Maria de Montblanc va donar el tret de sortida a la celebració de l’Any de la Mare de Déu, tot un any dedicat a la Mare de Déu de la Serra coincidint amb els 725 anys de l’arribada d’aquesta santa imatge a la vila. Els actes d’ini-ci van consistir en un rosari de torxes nocturn des de l’església parroquial de Santa Maria la Major fins al Santuari de la Serra, i la celebració de la Novena a la Mare de Déu juntament amb les cele-bracions pròpies de la festa major. En aquest Any commemoratiu, que té entre d’altres objectius impulsar el Santuari com a casa co-muna de tots els montblanquins i destacar-ne el seu valor eclesial, patrimonial i històric, s’impulsaran diversos actes com la gravació
digital de músiques religioses més populars de Montblanc, celebracions religioses periòdiques per animar la vida del Santuari o un cicle de conferències. L’Any de la Mare de Déu compta amb la imatge gràfica realitzada per la il·lustradora montblanquina Helena Requesens.
—Església de Santa Maria d’Ollers. La teulada de l’església de San-ta Maria d’Ollers, de la parròquia de Pira, a la Conca de Barberà, es va enfonsar el passat dia 28 de juliol. Amb la màxima urgència, els serveis tècnics de l’Ajuntament de Barberà de la Conca i el respon-sable de l’Arquebisbat van traslladar-se al lloc dels fets per fer una primera valoració dels danys i revisar l’estabilitat de l’immoble. La fallida de l’estructura i la caiguda de la coberta no va provocar, sor-tosament, danys personals. Els tècnics de l’Arquebisbat van realit-zar les gestions pertinents d’urgència per tal que es puguin iniciar els treballs de seguretat, neteja i retirada de la runa que va caure a l’interior de l’immoble i, un cop finalitzin aquests treballs s’estudi-aran i valoraran les actuacions necessàries posteriors.
—Presentació del llibre «Els museus diocesans i el patrimoni de l’Església catalana durant el franquisme». El passat dia 29 de juliol es va presentar el llibre «Els museus diocesans i el patri-moni de l’Església catalana durant el franquisme» a la sala d'actes del Centre Tarraconense el Seminari, una publicació que és fruit de les aportacions de la V Jornada de museus i patrimoni de l’Església a Catalunya celebrada a Tarragona el mes de novembre de 2017. La presentadora del llibre, la Dra. Sofia Mata, exdirectora del Museu Diocesà de Tarragona, va destacar que aquesta publicació aporta llum i coneixement sobre les variables polítiques i socials que van gravitar sobre els museus diocesans i episcopals de Catalunya en l’època de la postguerra i el franquisme amb les seves llums i ombres i partint de la singularitat de cada museu. L’acte va comptar amb l’assistència de l’actual director del Museu Diocesà, Dr. Andreu Muñoz; de la dele-gada diocesana per al patrimoni cultural, Sra. Roser Martín, que en nom de l’arquebisbe Joan va dirigir unes paraules als assistents; i dels editors del llibre, Dr. Marc Sureda i Dr. Alberto Velasco.
—Memòries de Mn. Josep Gil i Ribas. El prevere de l’arxidiòcesi Mn. Josep Gil ha publicat recentment el llibre Memòries (Pagès Editors), una publicació on, citant paraules del mateix autor, descriu «el que ara considero més rellevant de la meva biografia, fil per randa, po-sant l’accent en el molt que he rebut de les persones amb qui m’he trobat, que són moltes i molt diverses». L’acte de presentació va te-nir lloc el passat 22 de juliol, al pati de la Casa Canals de Tarragona, i va comptar amb les intervencions de l’arquebisbe Joan Planellas; l’al-calde de Tarragona, Pau Ricomà; l’exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; d'una participant del Club de joves fundat per Mn. Gil als anys seixanta, Maribel Mathioux; i en representació de l’editorial, Carme Vidal.
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
12 de setembre de 2021 Diumenge XXIV de durant l'any
www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.731
full5
UN ESPERIT I UN POBLE
Qui és Jesús?
Aquesta mateixa pregunta que Ell fa als seus deixebles ens la podem fer, també, nosaltres mateixos. Per Ell passa la nostra salvació, que no li serà gratuïta. Jesús va acceptar el sofriment de la creu per tots nosaltres. Jesús ens convida a viure una experiència personal amb Ell, per descobrir-lo des de la sinceritat i des de la vivència única que suposa acceptar-lo interiorment i no limitar-nos a allò que ens diuen d’Ell. Per fer aquesta entrega, cal que siguem capaços d’acceptar la creu i, així, podrem seguir veritablement el seu camí fins a la glòria eterna.
Senyor, ensenyeu-nos a viure, des del fons dels nostres cors, la fe en vós i feu que puguem experimentar un re-trobament íntim i personal amb Crist.
‘ EL CAMÍ DE LA SALVACIÓ PASSA PER L'ESGLÉSIA, ESSENT EL LLOC DE L'ACTUACIÓ DE L'ESPERIT SANT
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo
de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Diumenge XXIV de durant l'any
Benvolguts i benvolgudes, l’home veu els mals del món i as-pira a deslliurar-se’n. El tracte amb els altres el contamina,
pensa tot sovint. Ell no seria així. Però, barrejat amb els altres, ha de fer com tothom. Ha de lluitar, ha de trepitjar, ha de tirar pel dret… Ha de seguir la llei de la selva. Per això, quan s’impo-sa la voluntat de puresa i perfecció —quan l’ideal del bé atreu amb força—, un se sent mogut a defugir la convivència social. Troba plaent de reduir-se a la intimitat de la llar. Però sovint encara no en té prou. Els de casa també el punxen, i ha de re-cular més trinxeres. Ha d’arribar a l’últim reducte, a la intro-versió total, al replegament total, a la contemplació del propi llombrígol.
Amb tants pecats com hi ha al món, amb tants pluralismes, confusionismes i apostasies com ha de veure i respirar cada dia, el cristià, per poc que badi, també es troba amb aquesta mateixa trampa. Es desenganya de tot. Pensa que no s’hauria d’esperar a la sega per a separar el blat del jull (vegeu Mateu 13,24-30). Perd les il·lusions d’un cristianisme actiu, emprene-dor i de tendència expansiva. Com afirma el papa Francesc, n’hi ha que «cauen en l’accídia per no saber esperar i dominar el ritme de la vida», o perquè «no toleren fàcilment allò que sig-nifiqui alguna contradicció, un aparent fracàs, una crítica, una creu» (Evangelii gaudium, n. 82). Aleshores, el cristià queda re-duït a cercles cada vegada més estrets i es deslliga dels altres. Si és mossèn, acaba exercint el ministeri com un simple funci-onari, amb una tristesa invasiva que impossibilita l’entusiasme missioner. I si és un laic o una laica, torna a la religió com un assumpte merament privat i a la professió purament individual i íntima de la fe.
Però el cristianisme no és això. L’Esperit que, des de la Pen-tecosta, l’empeny i el potencia ho fa seguir tot. Amara la in-timitat de la persona i forma el Poble sant de Déu. L’Esperit Sant penetra els cors i els uneix. És íntim i social a la vegada. Pensem-ho seriosament. Si ens mou un esperit mancat d’algun d’aquests dos elements, podem assegurar que no és l’Esperit
de Déu. Ho recordava especialment poc abans de l’estiu a la trobada amb les ermitanes i l’ermità de Tarragona: tot i viure sols i apartats del món, no poden obviar la dimensió social i eclesial de la seva pròpia vocació. Tinguem-ho tots ben pre-sent, ara que reprenem les activitats del nou curs.
Hem d’adorar Déu a l’interior del cor. Però, si l’adoració és au-tèntica, ens hi trobarem amb tots els germans. Adorar Déu ín-timament i desentendre’s dels altres és adorar-se a si mateix. El Crist ens recorda constantment el Regne i, en el Parenostre, vol que el demanem en plural. És cert que cal la reflexió íntima i feta en solitari. Però el camí de la salvació passa per l’Església, essent —en el pelegrinatge per aquest món i malgrat les se-ves grandeses i misèries— el lloc de l’actuació de l’Esperit Sant. Aquesta temptació de replegament amb un mateix ja passava a l’època de sant Agustí, doncs afirma en un dels seus sermons: «N’has trobat un que diu: —En tinc prou d’adorar Déu a l’in-terior de la consciència. Per què he d’anar a l’Església o he de barrejar-me visiblement amb els cristians? Heus ací un que vol la camisa de lli sense la túnica de llana» (Sermo 37,6).
Ben vostre,
Mirada endins per Carles Bardou Ciurana, membre de l'equip diocesà de litúrgia
Lectura del llibre d’Isaïes (50,5-9a)
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’ore-lla i jo no m’he resistit ni m’he fet en-rere: he parat l’esquena als qui m’asso-taven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per ven-çut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em decla-ra innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?
Salm responsorial [114 1-2,3-4,5-6,8-9 (R.: 9)]
Estimo de tot cor el Senyor:el Senyor ha escoltat la meva súplica,ha escoltat el meu clamaixí que l’invocava.
R. Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor.
O bé: Al·leluia.
M’envoltaven els llaços de la mort,tenia davant meu els seus paranys,i dintre meu, l’angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:«Ah, Senyor, salveu-me la vida.» R.
El Senyor és just i benigne,el nostre Déu sap compadir.El Senyor salvaguarda els senzills,jo era feble i m’ha salvat. R.
Ha alliberat de la mort la meva vida,els meus ulls, de negar-se en el plor,els meus peus, de donar un pas en fals.Continuaré caminant entre els qui viuen,a la presència del Senyor. R.
Lectura de la carta de sant Jaume (2,14-18)
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tin-gués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demos-tra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (8,27-35)
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mes-tres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressusci-tarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, re-nyà Pere davant els deixebles i li di-gué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Des-prés cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»
en un minut
—Inici de l’Any de la Mare de Déu a Montblanc. El passat 28 d’agost la parròquia de Santa Maria de Montblanc va donar el tret de sortida a la celebració de l’Any de la Mare de Déu, tot un any dedicat a la Mare de Déu de la Serra coincidint amb els 725 anys de l’arribada d’aquesta santa imatge a la vila. Els actes d’ini-ci van consistir en un rosari de torxes nocturn des de l’església parroquial de Santa Maria la Major fins al Santuari de la Serra, i la celebració de la Novena a la Mare de Déu juntament amb les cele-bracions pròpies de la festa major. En aquest Any commemoratiu, que té entre d’altres objectius impulsar el Santuari com a casa co-muna de tots els montblanquins i destacar-ne el seu valor eclesial, patrimonial i històric, s’impulsaran diversos actes com la gravació
digital de músiques religioses més populars de Montblanc, celebracions religioses periòdiques per animar la vida del Santuari o un cicle de conferències. L’Any de la Mare de Déu compta amb la imatge gràfica realitzada per la il·lustradora montblanquina Helena Requesens.
—Església de Santa Maria d’Ollers. La teulada de l’església de San-ta Maria d’Ollers, de la parròquia de Pira, a la Conca de Barberà, es va enfonsar el passat dia 28 de juliol. Amb la màxima urgència, els serveis tècnics de l’Ajuntament de Barberà de la Conca i el respon-sable de l’Arquebisbat van traslladar-se al lloc dels fets per fer una primera valoració dels danys i revisar l’estabilitat de l’immoble. La fallida de l’estructura i la caiguda de la coberta no va provocar, sor-tosament, danys personals. Els tècnics de l’Arquebisbat van realit-zar les gestions pertinents d’urgència per tal que es puguin iniciar els treballs de seguretat, neteja i retirada de la runa que va caure a l’interior de l’immoble i, un cop finalitzin aquests treballs s’estudi-aran i valoraran les actuacions necessàries posteriors.
—Presentació del llibre «Els museus diocesans i el patrimoni de l’Església catalana durant el franquisme». El passat dia 29 de juliol es va presentar el llibre «Els museus diocesans i el patri-moni de l’Església catalana durant el franquisme» a la sala d'actes del Centre Tarraconense el Seminari, una publicació que és fruit de les aportacions de la V Jornada de museus i patrimoni de l’Església a Catalunya celebrada a Tarragona el mes de novembre de 2017. La presentadora del llibre, la Dra. Sofia Mata, exdirectora del Museu Diocesà de Tarragona, va destacar que aquesta publicació aporta llum i coneixement sobre les variables polítiques i socials que van gravitar sobre els museus diocesans i episcopals de Catalunya en l’època de la postguerra i el franquisme amb les seves llums i ombres i partint de la singularitat de cada museu. L’acte va comptar amb l’assistència de l’actual director del Museu Diocesà, Dr. Andreu Muñoz; de la dele-gada diocesana per al patrimoni cultural, Sra. Roser Martín, que en nom de l’arquebisbe Joan va dirigir unes paraules als assistents; i dels editors del llibre, Dr. Marc Sureda i Dr. Alberto Velasco.
—Memòries de Mn. Josep Gil i Ribas. El prevere de l’arxidiòcesi Mn. Josep Gil ha publicat recentment el llibre Memòries (Pagès Editors), una publicació on, citant paraules del mateix autor, descriu «el que ara considero més rellevant de la meva biografia, fil per randa, po-sant l’accent en el molt que he rebut de les persones amb qui m’he trobat, que són moltes i molt diverses». L’acte de presentació va te-nir lloc el passat 22 de juliol, al pati de la Casa Canals de Tarragona, i va comptar amb les intervencions de l’arquebisbe Joan Planellas; l’al-calde de Tarragona, Pau Ricomà; l’exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; d'una participant del Club de joves fundat per Mn. Gil als anys seixanta, Maribel Mathioux; i en representació de l’editorial, Carme Vidal.
