• El sentit genèric i el sentit específic• L’exposició d’un tema• La narració de vivències• L’estructura de l’oració• La partició de paraules a final de línia• Mou el pensament: CSI (color, símbol,

imatge)

1 Un món de vivències

En marxa

Intel·ligències múltiples14

Exposició sobre un personatge

InvestigacióTrieu un personatge que us parega interessant (artista, es-portista...). Dividiu-vos en grups i investigueu la seua vida:

• Dades personals i professio-nals, anècdotes curioses...

• Fotografies, dibuixos, obres...

PlanificacióFormeu equips de treball:

• Redactors: dividiu la infor-mació per temes (vida, obra, curiositats...) i elabo-reu una fitxa per a cada tema. Afegiu-hi fotografies.

• Disseny: creeu els murals, els panells i els fullets informatius.

• Difusió: promocioneu l’ex-posició (repartiment dels fullets, tipus de publicitat...).

InauguracióBusqueu el dia més ade-quat per a la inauguració. L’equip de difusió ha de pre-parar i exposar el discurs.

TASCA INTEGRADA

Intel·ligències múltiples15

idíl·lic: ideal, meravellós.mainadera: persona que cuida els xiquets.anònim: que no se’n coneix el nom.

El gran escriptor britànic Roald Dahl parla de la seua infància en un llibre titulat El nen. Este fragment conta les seues vacances a Noruega.

— Quin és el millor record de les teues vacances?

— Les vacances poden servir per a descobrir costums nous? Com ara quins?

A Noruega LES VACANCES d’estiu! Paraules màgiques! La sola menció em feia tremolar tot jo d’alegria.

Totes les meues vacances d’estiu, des dels quatre anys fins als dèsset (de 1920 a 1932), foren totalment idíl·liques. Estic segur que va ser perquè sempre vàrem anar al mateix lloc idíl·lic, i el lloc era Noruega. [...]

Tots parlàvem noruec i tots els nostres parents vivien a Noruega. En certa manera, per tant, anar cada estiu a Noruega era com anar a casa.

El viatge era també un esdeveniment. No oblideu que aleshores no hi havia avions comercials, de manera que tardàvem quatre dies per a fer el viatge, i quatre dies més per a tornar.

Sempre érem un grup enorme. Hi havia les meues tres germanes i la meua germanastra (això fa quatre), i el meu germanastre i jo (que fa sis), i ma mare (que fa set), i la mainadera (que fa huit), i cal afegir-hi cada any

no menys de dues persones més, que eren una classe o altra d’amics anònims de la germanastra (això fa deu, en conjunt). [...]

Dúiem sis grans baguls i incomptables maletes, i quan el gran dia de l’eixida arribava, els deu, juntament amb les pile-res d’equipatge, començàvem la primera i més senzilla de les etapes del viatge, el tren fins a Londres.

Roald DahlRoald Dahl fou un escriptor nascut a Gal·les el 1916 i que va morir l’any 1990. És famós com a autor de novel·les per a xiquets i adults. Va escriure històries tan conegudes com Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolate, entre d’altres.

LLEGIM

16

malenconiosa: trista.vianda: qualsevol cosa que es pot menjar.rèmol: peix amb taques que pot arribar als 60 cen- tímetres de llargària. escarpada: amb un gran pendent.

Per què es revifava la casa?

Quan arribàvem a Londres ens ficàvem en tres taxis i travessàvem trontollant la gran ciutat [...]. El viatge a Newcastle durava unes cinc hores, i quan hi arribàvem necessitàvem tres taxis més que ens dugueren de l’estació al port, on ens esperaria el vaixell. Després d’esta, la primera parada seria Oslo, capital de Noruega. [...]

Sempre ens quedàvem una nit a Oslo, per a celebrar una festa de família anual, amb la bestemama i el bestepapa, els pares de la mare. [...]

Tots érem abraçats i besats moltes vegades, mentre rius de llàgrimes recor- rien galtes ancianes i arrugades, i de colp i volta aquella malenconiosa i tranquil·la casa es revifava per les veus de tantes criatures. [...]

Tots els majors, amb la mainadera, i tots els xiquets, fins i tot quan el més menut només tenia un any, séiem al voltant de la gran taula ovalada del menjador la vesprada de l’arribada, per a la gran festa anual de celebració amb els iaios, i la vianda que s’hi servia no variava mai. Era una casa no-ruega, i per als noruecs la millor vianda del món és el peix. I quan diuen peix no es refereixen a la classe de cosa que vosaltres i jo comprem a la peixate-ria. Ells volen dir peix fresc, peix pescat no més enllà de vint-i-quatre hores abans i que mai no s’ha congelat ni tan sols posat en gel. [...]

Duien a taula un gran peix, un rèmol gran com una safata i gros com el braç. Tallaven grans trossos blancs del peix i ens els posaven al plat, amb salsa holandesa i creïlles noves bullides. I res més. [...]

Així que havien tret les restes del peix, hi duien una tremenda i escarpada muntanya de gelat fet a casa. [...] Hi havia barrejats milers de trossets de caramel cremat de café amb llet (els noruecs en diuen krokan) i en resulta-va que el gelat no se’t desfeia a la boca i prou, com passa amb els gelats habituals. Podies mastegar-lo, i llavors feia crunx i crunx i el gust encara el somiaves dies i dies després.

1

17

LLEGIM

Què creus que vol dir skaal?

Esta gran festa la interrompia un curt parlament de benvinguda del meu iaio i els majors que alçaven les copes de vi de peu llarg i deien skaal moltes vegades durant la menjada. [...]

A Noruega, pots triar una de les persones assegudes a taula i fer «skaal», a ell o ella, en una xicoteta cerimònia privada. De primer alces el got i dius el nom de la persona triada. «Bestemama! —dius—. Skaal, bestemama!» Llavors ella alça el seu, de got, i l’aguanta alçat. [...] És una cerimònia solemne i seriosa, i és norma que en ocasions formals cadascun faça un skaal a tots i cadascun dels asseguts a la taula.

L’endemà al matí tot el món s’alçava prompte i disposat a continuar el viatge. [...] De manera que, després d’un ràpid desdejuni, la nostra cavalcada deixava el Grand Hotel en tres taxis més, i s’encaminava als molls d’Oslo. Allà ens embarcàvem en un vaporet de cabotatge. [...]

Adoràvem esta part del viatge. L’esplèndid vaixellet, amb la seua alta xemeneia, s’endinsava en les calmes aigües del fiord i costejava a pas tranquil, parant-se si fa no fa cada hora en xicotets embarcadors de fusta, on un grup de vilatans o d’estiuejants esperaven per a rebre amics, o per a recollir paquets de correus. Si no heu navegat pel fiord d’Oslo un tranquil dia d’estiu, no us podeu imaginar què és. És impossible de descriure la sensació de pau i bellesa absolutes que us envolta.

Roald Dahl, El nen (adaptació lingüística). Empúries.

cavalcada: desfilada (de gent, en este cas).cabotatge: navegació que es fa al llarg de la costa.fiord: vall entre muntanyes a la mar.

Si t’agrada llegir sobre les vacances, no et perdes estes lectures:

• José María Plaza, El castell dels gue-rrers sense cap. Col·l. Els Sense Por. edebé.• Jordi Cervera, La pilota Japler.

Col·l. Tucà verd. edebé.

Et recomanem...

18

QUÈ HEM ENTÉS

El protagonista descriu amb emoció les vacances de cada any amb la seua família a Oslo.

C

Obtenim informació 7. Respon a estes preguntes sobre la lectura.

• On anava el protagonista a passar les vacances d’estiu? Per què?

• Qui l’acompanyava?

• Quin trajecte feien fins a Oslo? Per què el protagonista diu que era tot un esdeveniment?

• Com celebraven l’arribada dels familiars?

• On es van dirigir l’endemà d’esta celebració?

Ordena estes frases en el quadern i reconstruiràs la història.

a. Aleshores, tots séiem al voltant de la taula per a celebrar la festa anual.

b. En arribar al port de Newcastle, vam agafar un vaixell que ens portaria a Oslo.

c. El gran dia de l’eixida anàvem carregats d’equipatge i anàvem amb tren fins a Londres.

d. L’endemà, tota la gent s’alçava prompte per a agafar el vaixellet que navegava pel fiord.

e. La rebuda a Oslo sempre era amb abraçades i besets.

Interpretem Tria la frase que resumeix millor esta narració.

Substitueix les paraules destacades pels sinònims següents.

Per al protagonista, «LES VACANCES d’estiu» són paraules màgiques. Per què?

— Pensa i digues quines serien les teues «paraules màgiques» i explica què representen per a tu.

mot - joia - menut succés - familiar

Quan jo era xicotet tremolava d’alegria en sentir la paraula vacances, perquè els meus parents vivien a Noruega i viatjar allà era un gran esdeveniment.

El protagonista explica com és la seua família noruega i quins són els seus costums.

AEl protagonista narra l’itine-rari que cada any recorren fins a arribar a Oslo.

B

1

2

3

4

5

1

19

QUÈ HEM ENTÉSReflexionem La família del protagonista viu al Regne Unit i passa les vacances

a Noruega. En grups reduïts, comenteu:

— Quins costums noruecs es descriuen? Són diferents dels teus?

— Quines tradicions d’altres països coneixes? Quines et sorprenen més?

— Quins avantatges comporta parlar més d’una llengua?

— Coneixes algun cas en què el respecte de la diversitat de llengües siga motiu de conflicte?

Ens expressem Agrupeu-vos formant parelles i penseu què volen dir estes oracions.

Poseu les respostes en comú.

• «Anar cada estiu a Noruega era com anar a casa».

• «El gust del gelat encara el somiaves dies i dies després».

Llig el diàleg següent i observa les paraules destacades.

—Mare, a quina hora agafarem el vaixell?

—Roald és un vaporet, un tipus de vaixell.

Completa el text amb les paraules de sentit específic.

Completa les oracions amb la paraula adient. En cas de dubte, consulta el diccionari.

• Hi ha molt de ..... a esta hora.

• Si em dónes la teua ..... t’enviaré una postal.

• Cap a quina ..... hem d’anar? Dreta o esquerra?

• Treballa al port regulant el ..... de mercaderies.

necesser

portamonedesbitlletera

bagul

bossa de mà

Quan parlem hem d’utilitzar les paraules precises i adients se-gons el context. Això s’anomena precisió lèxica.

Un pas més: el sentit genèric i el sentit específic

http://www.dicdidac.cat

6

8

A l’hora de preparar l’equipatge cal posar els utensilis d’higiene personal al ..... La roba i el calçat els hem de posar a la ..... o potser en un ..... depenent de la quantitat que en tinguem. Finalment, a la ..... pots guardar les ulleres, un llibre...; les mone-des en un ..... i altres documents importants a la .....

adreça / direcció

tràfic / trànsit

7

9

20

DIGUEM LA NOSTRA L’EXPOSICIÓ D’UN TEMA 1

Escoltem

Parlem

Roald Dahl escriu en la seua narració paraules en noruec: bestemama, krokan, skaal. Escolta l’àudio sobre les llengües del món.

— Quantes llengües es parlen al món?

— Quines són les llengües més parlades? Quin lloc ocupa la teua?

— En què creus que ens pot beneficiar parlar llengües diferents?

Prepareu una exposició oral a la classe sobre les llengües que es parlen a l’escola.

— Us anirà bé respondre estes preguntes:

• Quantes llengües diferents es parlen a la teua escola? Escriu-ne el nom.

• Quines llengües t’agradaria aprendre? Per què?

• Totes les llengües parlades tenen el mateix alfabet? Quins alfabets són?

• Quina llengua parles amb els teus amics? I amb la teua família?

• Creus que aprendre llengües diferents és positiu? Per què?

• Busqueu informació sobre el tema.

• Trieu la informació més interessant.

• Prepareu un guió per tal d’ordenar la informació.

• Feu l’exposició oral: parleu alt, clar i sense llegir el guió.

Per a fer una exposició

El carrer és un indret on es parlen llengües diverses. Quines es parlen al teu barri o localitat?

— Pregunta a la gent del carrer quina llengua parlen habitualment i grava una mostra de cada llengua.

— Recull les dades i ordena les llengües segons el nombre de parlants que has entrevistat.

— Representa el resultat amb un gràfic.

— Mostra els resultats a la resta de com-panys: explica quantes llengües has trobat, escolteu les gravacions i ensenya el gràfic.

10

11

Una v

olta

pel m

ón

21

ESCRIVIM LA NARRACIÓ DE VIVÈNCIESJa has llegit com Roald Dahl narra la seua infància. De fet, quan contes una història com ara una anècdota personal, com has passat les vacan-ces... també estàs narrant.

— Llig esta narració sobre unes vacances i respon les preguntes:

— Quins dels textos següents tenen esta mateixa estructura?

Jo pensava que aquelles vacances d’agost a Grècia serien com les altres, però estava equi-vocada. Al poc d’arribar a l’illa de Creta, mon pare, que havia nascut a l’illa, em va dir que havíem d’anar a veure el iaio.

L’endemà de la nostra arribada, vam anar a casa del iaio. «Teniu ganes de fer una camina-da?», va dir. «I tant!», vaig respondre. Vam pujar

els tres al cotxe i ens vam dirigir a les muntanyes. Durant el trajecte ens va confessar que ens volia mostrar un secret. Jo vaig quedar intrigada: «Qui-na classe de secret?». Aleshores, el iaio Basili ens va dir: «Us porte a una cova que només jo conec». Després d’una estona, vam arribar a l’entrada de la cova. Era un forat xicotet. Vaig tindre por! Mon pare pare duia un parell de llanternes. El iaio ens va dir: «No té cap perill». Mon pare va entrar i jo, darrere. Avançàvem arrossegant-nos i després ja ens vam poder alçar una miqueta. Era tot tan bonic! Després de mitja hora la bateria de les llanternes es va esgotar i vam quedar a les fosques. Em vaig espan-tar molt perquè no aconseguíem trobar el camí d’eixida. Mon pare va rebuscar per les seues butxaques i va trobar una capsa de mistos.

Entre misto i misto vam aconseguir arribar al forat d’eixida. Allà ens esperava el iaio Basili, tot content: «Què, us ha agradat?». Mon pare i jo ens xafàvem les frases l’un a l’altre per l’emoció d’explicar l’ensurt de la manca de llum, però també per les meravelles que havíem vist. A poque-ta nit, vaig abraçar el iaio Basili i li vaig dir: «Iaio, gràcies per compartir el teu secret!». «De res, xiqueta. Això només és el principi. Us he d’ensenyar més coses...». No en tenia cap dubte, aquell estiu a Creta seria el millor de la meua vida!

Desenllaç

Plantejament

Nuc

• Qui són els personatges? • On passa la història? • Quan passa?

• Quin fet sorprén inicial-ment el protagonista?

• Com reacciona? • Què va passar?

• Com es resol el conflicte del nuc?

• Com acaba?

contes receptes faules entrevistes llegendes

En qualsevol narració distingim tres parts: el plantejament, en el qual coneixem els personatges, el lloc i el temps on se situa la història; el nuc, en què es conten els fets i com es desenvolupen; i el desenllaç, on es resol la situació plantejada en el nuc.

22

1 Després d’haver llegit la narració, quin títol hi posaries?

Ara et toca escriure una narració de la qual tu seràs el protagonista. La resposta a estes preguntes t’ajudarà a crear la història.

— Després, llig la narració a la resta de companys.

Ordena les imatges i després escriu la història que narren.

Llig les dues primeres estrofes d’esta cançó popular i imagina que és el plantejament d’una narració. Després, inventa i escriu un nuc i un desenllaç que la completen.

— Ara, busca la cançó sencera en internet, escolta-la i compara-la amb el que has inventat.

On et trobaves? Quan va passar? Amb qui estaves?

Plantejament

Com es va resoldre?Com va acabar tot?

Desenllaç

Quin fet et va sorprendre?Què vas pensar?Què vas decidir fer?Què va passar després?Com et vas sentir?

Nuc

13

14

15

12

A la vora de la marhi ha una donzella,hi ha una donzella,que brodava un mocador;és per a la reina,és per a la reina.

Quan fou a mig brodarli manca seda,li manca seda;gira els ulls envers la mar:veu una vela,veu una vela

Veu vindre un galiottot vora terra,tot vora terra;veu vindre un marinerque una nau mena,que una nau mena.

Lo mariner

23

L’ESTRUCTURA DE L’ORACIÓCONEIXEM LA LLENGUAEl subjecte: el sintagma nominalAl mercat del barri han organitzat la setmana de Noruega. Hi ha un muntó de coses bones i sabors nous per a tastar! Mira el cartell.

— Ara, fixa’t en el subjecte:

El cuiner noruec prepara el salmó.

Determinant + Nom + Complement

El sintagma nominal subjecte pot tindre diverses estructures:

Identifica els sintagmes nominals subjectes d’estes oracions i assenyala’n el nucli.

• Les llengües són divertides.

• Els veïns d’Anna parlen hindi.

• Nosaltres no anirem a sopar.

• Els pantalons verds són els meus preferits.

Digues quina estructura tenen estos sintagmes nominals.

• Els bombers. • La filla del mestre. • Alacant.

• El gat negre. • Una plaça. • Les fruites.

• Un vestit ratllat. • Jo. • La casa del meu veí.

Nom o pronom: Oslo és una ciutat preciosa. / Ells seien al voltant de la taula.

Determinant + nom: Clàudia ha tornat de vacances.

Determinant + nom + adjectiu: Els turistes nòrdics visiten Castelló.

Determinant + nom + preposició + nom: Els amics del barri juguen a bàsquet.

És qui fa l’acció, allò del qual diem alguna cosa.

Indica què fa el subjecte o què en diem.

El cuiner noruec

prepara el salmó.

Subjecte

Predicat

Sintagma nominal

16

17

El subjecte està format per un sintagma nominal (SN) que té com a nucli un nom o un pronom i pot anar acompanyat de determinants i complements.El sintagma nominal, però, pot realitzar altres funcions a més de la de subjecte.

L’escola d’idiomes (determinant + nom + preposició + nom)

24

1El predicat: el sintagma verbal Ara fixa’t en el predicat: El cuiner noruec prepara el salmó.

Verb + Complement

Separa el sintagma nominal subjecte i el sintagma verbal predicat de les oracions que formen el text següent.

Escriu en el quadern els complements verbals de cadascuna d’estes oracions.

• La novel·la conta la infància d’un escriptor.

• Mon pare compra fruita i verdura al mercat.

• Ricard parla moltes llengües estrangeres.

• Martí escolta música a la seua habitació.

• El germà de Gemma corre molt de pressa.

• La truita de riu és el meu menjar preferit.

Inventa’t un predicat per a cadascun d’estos sintagmes nominals subjectes.

• Les roses del balcó... • Els gats negres del veí del segon...

• El meu iaio Joaquim... • Els llibres de la meua habitació...

• Clàudia... • París...

Fixa’t en l’exemple i escriu el predicat més llarg que pugues afegint complements verbals a estos verbs.

• Porta una motxilla. • Naden.

• Dorm. • No escoltaven.

Llig. Llig novel·les d’aventures cada dia.

Sintagma verbal

El predicat és un sintagma verbal (SV) que té com a nucli un verb i pot anar acompanyat de complements.

Roald Dahl va escriure Matilda. Una companya de la classe ha llegit este llibre. La meua amiga ha agafat el llibre de la biblioteca. Jo vull llegir una altra obra d’este escriptor d’origen noruec.

18

19

20

21

25

LA PARTICIÓ DE PARAULA A FINAL DE LÍNIACONEIXEM LA LLENGUALlig la postal que ha escrit Maria i fixa’t com ha separat l’última paraula de cada línia.

— Llig ara les normes i afig en el quadern un exemple de la postal per a cadascuna.

Corregeix els errors de separació de paraules a final de línia en este text escrit en l’ordinador.

— Hi ha dígrafs que se separen («rr», «ss», «tg», «tj», «tx», «ts», «tz») i dígrafs que no («gu», «ll», «ny», «qu», «ig»).

Se separen: car-re-ra, tas-sa, jut-ge, pet-jada, tot-xo, pot-ser, at-zar. No se separen: for-mi-gues, llu-na, ba-nya, pa-quet, ba-teig— Per a separar una paraula amb l·l se substitueix el punt que hi ha entre les eles per un guionet. Incorrecte: co-l·legi Correcte: col-legi— Si una paraula té apòstrof, no es pot deixar a final de línia. Incorrecte: l’-univers Correcte: l’uni-vers— Si una paraula està formada per un prefix, s’ha de separar sencer de la resta de la paraula. Incorrecte: de-scansar Correcte: des-cansar— No hi pot haver cap lletra sola ni a l’inici ni a final de línia. Incorrecte: a-miga, cami-ó Correcte: ami-ga, ca-mió

A final de línia

Sara PlaPlaça Major, 546701 Gandia

22

Les aventures del meu iaio PepEl meu iaio Pep va ser una de les primeres persones que va tindre co-txe al poble i sempre conta anècdotes de quan ell anava per la ca- rretera i de colp i volta li passaven per davant gossos, pollastres i à- necs. Tot això em pareixia una cosa divertidíssima i realment al·l-ucinant. Enguany entre tots els xiquets hem pensat regalar-li per a l’- aniversari una entrada per a la carrera de Fórmula 1. Serà un dia ex-traordinari en la seua vida!

Iaia,Ahir vaig estar banyant-me en aquella platja tan tranquil- la. Després del llarguíssim viatge en cotxe, volíem des- cansar. Quan vam arribar encara eren les dotze, l’ai- gua de la mar era transparent i per tot arreu hi havia pei- xos de colors. Va ser fantàstic! Potser ens hi quedarem uns quants dies més.Molts besos,Maria

26

1MOU EL PENSAMENT Rutina

Per a què serveix? Per a extraure les idees més importants d’un text i relacionar-les a través d’un color, d’un sím-bol i d’una imatge.

Passos1. Durant la lectura, prendre nota dels punts

més interessants, que criden l’atenció, etc.2. Triar els tres elements més rellevants i

representar-los mitjançant un color, un sím-bol i una imatge.

3. Compartir i explicar a la resta de companys l’elecció.

CSI (color, símbol, imatge)

a. Anota les idees que hagen eixit en el text. Per exemple:

b. Tria les tres idees que et pareguen més representatives del text.

c. Per tal de fixar-les, assigna a la primera idea un color; a la segona, un símbol i a la tercera, una imatge.

d. Posa en comú la teua elecció i justifica-la.• Heu triat les mateixes idees?

Quines han sigut les més triades?• Per què heu triat el color, la imatge

o el símbol? Hi ha coincidències?

llengües Mediterrània

intercanvi cultura

Fases

Un mar de llengües Actualment, es parlen desenes de llengües a les nostres ciutats i pobles. Aprendre una altra llengua és una de les aventures més apassionants a què es pot lliurar una persona. Tanmateix, aprendre llengües és un enriquiment personal que no ha d’implicar necessàriament l’abdicació de la llengua pròpia.A la Mediterrània, el clima benigne i unes aigües calmes durant bona part de l’any han facilitat, des de sempre, la navegació. La vela llatina ha transportat, pels amples camins de la mar, blat i ceràmica; enginys i pensaments. Les llengües també han viatjat d’una banda a l’altra de la Mediter-rània a la boca dels homes i les dones.A la Mediterrània, els intercanvis lingüís-tics i culturals desenvolupats al llarg de la història es poden constatar en l’existència de nombrosos préstecs lingüístics.

http://www15.gencat.cat/marllengues/AppPHP

Sovint has d’enfrontar-te a la tasca de comprendre un text, un vídeo, una ex-plicació... La clau per a aconseguir-ho és trobar les idees més importants i relacionar-les. — Llig el text i segueix les fases:

27

PER A ACABARPOSA EN PRÀCTICA La revista escolar Com

petències

— De quin tipus de document es tracta?

article. pàgina web de viatges. itinerari.

— A quin tipus de públic està adreçat?

famílies amb xiquets. alumnes de l’escola. viatgers.

— Quin tipus d’informació es pot llegir en este tipus de revistes?

— Este text és...

un text argumentatiu. un text instructiu. una narració.

— Assenyala-hi el plantejament, el nuc i el desenllaç.

— Resumeix breument l’anècdota que ens conta.

UNA AVENTURA AL CAMPAMENT

El passat mes de juny els alumnes de cinqué i sisé vam anar de campament a la casa que l’escola té a Xàtiva, a la comarca de la Costera. Cada any s’organitzen, però este és el primer que hi he anat jo. Pareix que enguany la novetat és fer activitats amb cavalls. Esta idea em va emocionar! Cada xiquet i xiqueta s’havia de fer càrrec d’un cavall. Cada dia havíem de netejar, pentinar i alimentar el nostre cavall. El meu es deia Llamp i tenia uns preciosos cabells negres.Fixeu-vos què em va passar un dia. Com cada vesprada, vaig anar a portar el menjar a Llamp. Quan anava a buscar l’aigua, em vaig deixar la porta oberta i el cavall va eixir. En tornar no hi era, quin ensurt! Em vaig girar i el vaig veure saltant la tanca i galopant muntanya enllà. Corrents vaig cridar els monitors i de seguida van eixir a veure si el podien fer tornar. Joan, el meu monitor, em va deixar acompanyar-lo amb el cotxe. Quan per fi el vam localitzar, per més que cridaven el seu nom l’animal no volia acostar-se. Pobret, de segur que estava espan-tat... Sort que vaig anar-hi jo, perquè quan al final vaig cridar ben fort el seu nom, va vindre cap a mi corrents. Aleshores, Joan va aprofitar per a muntar sobre el seu llom i el vam portar de nou a l’estable.Buf, quin dia vaig passar! A l’hora del sopar, tots asseguts a les taules, no parlàvem d’una altra cosa. Ara ja podíem riure obertament. Xicons i xicones, el pròxim any intenteu no deixar-vos la porta oberta...

1 Ja ha eixit el número de setembre de la revista de la nostra escola. Max, un alumne de cinqué, ha contat una anècdota que li va passar al campament del mes de juny passat.

28

Competències

EMPRÉNTindre iniciativa et pot ser molt útil per a saber resoldre situacions quotidianes.

Imagina’t que eres el coordinador o la coordinadora de la revista escolar i has de dinamitzar-la. Últimament veus que els alumnes no la lligen perquè no la troben interessant.

– Què faràs per tal que els teus companys «s’enganxen» a la nova revista?

– Com ho comunicaràs perquè els alumnes coneguen les novetats?

REFLEXIONA– Què és el que t’ha costat més de la unitat? Per què?

– Què t’ha paregut més interessant? Per què?

– Què penses que pots aplicar en la teua vida diària?

Diari d’aprenentatge

2 Amb quina altra paraula podries anomenar els cabells del cavall?

3 Llig esta oració i identifica la resposta correcta.

«El cavall i jo vam compartir moments divertits».

— El sintagma nominal en funció de subjecte és...

El cavall El cavall i jo Jo

— El sintagma verbal en funció de predicat és...

vam compartir moments divertits vam compartir moments divertits

— Indica el nucli o els nuclis del sintagma nominal.

Cavall, jo Cavall i jo

— Escriu les paraules que acompanyen el nucli del sintagma verbal.

4 Separa en síl·labes cadascuna d’estes paraules i identifica-hi els dígrafs.

5 Corregeix els errors de separació de síl·labes a final de línia en estes oracions.

Diàriament, cada xiquet i xiqueta s’havia de fer cà- rrec d’un cavall.

Per més que cridàvem el seu nom l’- animal no volia acostar-se.

passar

cavall

xiquet

càrrec

enguany

enllà

muntanya

localitzar

29