UN MÓN BIPOLAR(1945-1991)

HISTORIA DEL MON CONTEMPORANI

INTRODUCCIÓ• Entre els anys 1945 i 1991 el món va viure una llarga època de

tensions i enfrontaments entre dos blocs antagònics: el capitalista,

liderat pels Estats Units, i el comunista, liderat per la Unió Soviètica.

Com que totes dues potències mai no van arribar a enfrontar-se

militarment de manera directa, aquest període es coneix amb el

nom de Guerra Freda.

LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS

• A les conferències de pau de Jalta i de Postdam (1945) es va establir

el repartiment d'Europa en zones d'influència entre els aliats.

• La rivalitat entre els EUA i l'URSS va començar quan es van formar

els nous governs de la postguerra:

– L'URSS: va imposar les “democràcies populars” (comunistes) a l'est

d'Europa.

– Els EUA: va excloure els comunistes dels governs de coalició de l'Europa

occidental

• Aquesta tensió va derivar en ruptura arran del Pla Marshall i del

blocatge de Berlín

La partició d’Europa

• El Pla Marshall constituí una ajuda econòmica dels EUA per a la

reconstrucció dels països destruïts per la guerra. Per gestionar els

ajuts es va crear l’Organització Europea de Cooperació Econòmica

(OECE).

• També va ser ofert als països de l'est i a l'URSS, però va ser rebutjat.

L'URSS va crear el Kominform (1947), que coordinava la política als

països del bloc comunista.

El Pla Marshall (1947-1952)

• A l’acabament de la guerra, Alemanya havia quedat dividida en

quatre zones d’ocupació (soviètica, nord-americana, britànica i

francesa). La capital, Berlin, que va quedar en zona soviètica, va ser

dividida de la mateixa manera. Al 1948, els Estats Units, el Regne

Unit i França van decidir ajuntar les seves zones d’ocupació a

Alemanya i introduir el marc alemany.

• Com a represàlia, la Unió Soviètica va fer un blocatge terrestre a les

zones de Berlín ocupades pels altres aliats que va durar quasi un any.

Els aliats van fer un pont aeri amb Berlin i van fer fracassar el

blocatge.

El blocatge de Berlín

• Aquests fets van consumar la divisió d’Alemanya. Es crearen dos

nous estats: la República Federal Alemanya (RFA), capitalista i de

l’OTAN i la República Democràtica Alemanya (RDA), comunista i del

Pacte de Varsòvia. La divisió alemanya va consolidar la ruptura entre

el bloc occidental i l’oriental i va interposar entre tots dos un teló

d’acer.

• El 1958, l’URSS va demanar que tota Berlín fos de la RDA o que la

controlés l’ONU per evitar la fugida de gent al sector occidental. Els

Estats Units es van negar i l’URSS va construir un mur que dividia la

ciutat (1961-89).Des de Stettin, al Bàltic, fins Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer.Darrere d’ell es troben totes les capitals dels antics estats d’Europa central i oriental (...). Totesaquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els països al voltant d’elles es troben en allò queanomenen l’esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o altra, no sols a la influènciasoviètica, sinó també a un altíssim, i en molts casos creixent, control per part de Moscou (...). Pelque he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut de que res admirenmés que la força i res respecten menys que la feblesa (...). És precís que els pobles de llenguaanglesa s’uneixin amb urgència per impedir als russos tota temptativa de cobdícia i aventura.”Discurs de Winston Churchill al Westminster College de Fulton (Missouri), 5 de març del 1946.

• Tant els Estats Units com la Unió Soviètica van reforçar el domini

sobre les seves zones d’influència per mitjà d’aliances militars.

– Tractat de l’Atlàntic Nord, origen de l’OTAN (1949) subscrit pels Estats

Units, Canadà i una desena de països europeus. De manera

complementària, els Estats Units van promoure aliances i pactes

militars amb països de l’Orient Mitjà, Àsia i Oceania

– L’URSS va promoure a l’Europa Oriental un pacte d’ajuda econòmica, el

COMECON (1949), completat amb una aliança militar, el Pacte de

Varsòvia (1955).

• A partir de 1950, el blocs enfrontats van quedar definits a Europa,

tot i que durant les dècades següents hi va haver canvis en les

aliances a l’Orient Mitjà i a l’Extrem Orient.

La creació d’aliances militars

CRISIS I CONFLICTES ARMATS DURANT LA GUERRA FREDA

• Situació internacional d'extrema tensió entre dues potències (Estats

Units i URSS) que inicien una cursa d’armaments i adopten una

actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, però no arriben

mai a un enfrontament directe, sinó per mitjà de conflictes

perifèrics

• Cap al 1950, l’escenari de la Guerra Freda va ser Europa (guerra civil

grega, blocatge de Berlin, ...), però desprès es va traslladar a altres

zones del món. La descolonització va introduir un nou element de

rivalitat entre les dues potències: el desig de que els nous estats

s’arrenglessin en el seu bloc.

Què va ser la Guerra Freda?

L’expressió guerra freda fou utilitzada pelperiodista Walter Lippmann en el seullibre The Cold War (La guerra freda), perdefinir l’estat de tensió permanent idesconfiança recíproca que s’haviagenerat entre els blocs i lessuperpotències (els Estats Units i l'URSS).

• Després de la Segona Guerra Mundial, Corea va quedar dividida en

dues parts pel paral·lel 38º: el nord, ocupat per tropes soviètiques, i

el sud, per les nord-americanes. No va ser possible arribar a un

acord re reunificació i la situació portà a l’enfrontament militar.

• El 1950, el govern comunista de Corea del Nord, recolzat per l'URSS i

per Xina, va decidir envair Corea del Sud. En resposta, els Estats

Units, amb el suport de l'ONU, van enviar tropes comandades perl

General MacArthur, per a impedir la reunificació de Corea sota un

govern comunista.

• Desprès de quatre anys de guerra, la situació militar es va estancar,

per la qual cosa, el 1953 es signà el pacte de Panmunjom, que va

estipular la divisió de Corea en dos estats.

La Guerra de Corea (1950-1953)

• França va recuperar la seva colònia de la Indoxina després de la

Segona Guerra Mundial i l'ocupació japonesa de la mateixa. Però va

esclatar una guerra per la independència de la colònia. França va ser

derrotada, i la colònia es va dividir en quatre estats: Laos, Cambodja

i el Vietnam, que va quedar dividit en dos: Vietnam del Nord

(comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental).

• El líder comunista de Vietnam del Nord, Ho Chi Minh, va anunciar la

invasió del sud per a unificar el país. Els comunistes de Vietnam del

Sud van fundar el Front Nacional d'Alliberament i un grup armat, el

Viet Cong. El conflicte va esdevenir un altre escenari de la Guerra

Freda, que també va afectar a Laos i a Cambodja.

La Guerra del Vietnam (1957-1973)

• Vietnam del Nord va rebre el suport de l'URSS i Vietnam del Sud el

dels Estats Units. La guerra va ser llarga i difícil i finalment, els Estats

Units van ser derrotats i es signaren els Acords de París (1973), que

suposà la retirada definitiva dels nord-americans i la unificació

definitiva del Vietnam sota un govern comunista (1975).

• A Egipte es va instaurar una república presidida per Nasser, qui va

projectar la gran presa d’Assuan i va demanar ajuda econòmica a

alguns països. Els Estats Units li la van negar l’ajut que L’URSS li va

concedir. El 1956, Nasser va decidir nacionalitzar el canal de Suez,

controlat militarment per francesos i britànics.

• França i Gran Bretanya van ocupar militarment la zona i l’URSS va

amenaçar amb la intervenció militar. Els EUA van recomanar als seus

aliats que se’n retiraren.

El conflicte del canal de Suez (1956)

• Amb la Revolució cubana (1959) les tropes de Fidel Castro i el Che

Guevara van acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, aliat dels

Estats Units i van instaurar un règim revolucionari que va

nacionalitzar els recursos econòmics. ’any 1961 en el moment en

que es va produir un intent de desembarcament de cubans exiliats i

armats a la badia de Los Cochinos, amb l'objectiu d'enderrocar el

govern cubà de Fidel Castro. L'operació comptava amb el suport

logístic i el finançament dels Estats Units. Fidel Castro es va declarar

procomunista, va establir acords amb l’URSS i va acceptar la

instal·lació de míssils nuclears a l’illa.

La crisi dels míssils a Cuba (1962)

• L’octubre de 1962 els Estats Units van ordenar el blocatge naval de

Cuba i van impedir l’arribada dels míssils a l’illa. Després d’uns dies

de tensió, que van situar el món a frec d’una guerra nuclear, els

dirigents de l’URSS i dels Estats Units, Khruixov i Kennedy, van

acordar posar fi al conflicte

LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79)

• Un canvi d’actitud dels nous dirigents dels Estats Units i de la Unió

Soviètica va encetar una nova etapa en les relacions internacionals,

caracteritzada per la distensió i que coneixem com la coexistència

pacifica.

• A l’URSS, la mort de Stalin (1953) va obrir pas a Nikita Khruixov que

va iniciar un procés de desestalinització i va llançar una nova política

exterior que significava bàsicament que la URSS no solament negava

el recurs a les armes per estendre la revolució comunista pel món,

sinó que rebutjava la idea que la guerra amb el capitalisme era

inevitable.

Els orígens de la distensió internacional

• Als Estats Units, el president Dwight D. Eishenhower, durant els seu

mandat, començat el 1956, va moderar la seva política

anticomunista, però va ser John F. Kennedy (1960-1963) qui va

proposar un canvi en la política exterior americana i en les relacions

en l’URSS.

• La nova etapa de coexistència pacífica es basava en el respecte a laintegritat territorial, en la no-agressió i en la no-ingerència en elsafers interns de l’altra potència. Es van celebrar reunions, com elviatge de Khruixov als Estats Units (1959) i conferènciesinternacionals com la de Viena (1961), que va reunir Khruixov iKennedy.

• Es va limitar la cursa d’armaments, quan a armament nuclear escercava evitar l’enfrontament directe i la destrucció mínima i limitarla despesa militar, cada vegada més gran. Es van signar acords perevitar que es fessin proves nuclears. La rivalitat es va traslladar al’àmbit científic i tecnològic: cursa espacial.

• Els primers acords es signaren el 1968 i el 1972, Richard Nixon iLeonid Breixnev van signar els acords SALT que limitaven les armesnuclears.

Una nova diplomàcia internacional

• A finals de la dècada dels setanta va retornar una nova tensió

internacional i la reaparició de guerres i conflictes locals en que

s’enfrontaren tots dos blocs.

• La posició internacional dels Estats Units estava marcada per la

retirada de la guerra de Vietnam, el suport als governs dictatorials a

Amèrica Llatina, el temor a una nova expansió del comunisme i

l’augment de l’americanisme.

• A Nicaragua va ser derrotada la dictadura militar de Somoza,

recolzat pels Estats Units, pel Frente Sandinista. El xa de Iran va ser

derrocat pels Aiatol·làs, integristes musulmans. A més, l’URSS va

envair Afganistan i va implantar un règim comunista.

El retorn a la Guerra Freda

• Com a resposta, el president dels Estats Units, Jimmy Carter, va

impulsar uns sèrie de sancions contra l’URSS (embargament de

cereals destinats a l’URSS, boicot als Jocs Olímpics de Moscou ...). El

seu successor, Ronald Reagan, va actuar amb més fermesa en

polítics exterior. Els Estats Units van intervenir militarment al Carib,

donant suport als grups antisandinistes i van envair l’illa de Grenada

(1983).

• Reagan va presentar una nova iniciativa de Defensa Estratègica, la

Guerra de les Galàxies, que suposava un gran esforç econòmic i

tecnològic en matèria d’armament, que va provocar un esforç

semblant a l’URSS, fet que serà una de les causes de l'enfonsament

del bloc comunista a la darreria de la dècada.