Un patriota al serveid’un poble

Organitza

Patrocina

Amb el suport de

Col·laboren FIRA DE GIRONA � VILAWEB � EL TEMPS � TRIBUNA CATALANA � L’OPINIÓCATALANA � ASSOCIACIÓ CONÈIXER CATALUNYA � CIEMEN � ASSOCIACIÓAMICS DE LA BRESSOLA � AMICS DE LA UNESCO DE GIRONA � ADAC �GIRONA.COM � CLICK NETWORKS, SL � GIRONAPUBLICITAT.COM � GEIEG

Coordinació i tria de textos: Miquel Torns, Pau Lanao, Carme Vinyoles

Disseny gràfic: Florentí Morante

Correcció: Laia Teixidor

Escàner: Anna Carreras, Giorgia de Cesare, Carles Gispert

Il·lustracions: Josep Duixans

Il·lustració de seguiment: Jordi Soler

Impressió: Gràfiques Palahí

Enquadernació: Gràfiques Palahí

Edició: Fundació Josep Irla, El Punt

Dipòsit legal GI.837-2005

ISBN 84-89392-63-3

PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 1

Comitè d’honorPASQUAL MARAGALL i MIRA President de la Generalitat de Catalunya

JORDI PUJOL i SOLEY President de la Generalitat de Catalunya (1980 – 2003)

ERNEST BENACH i PASCUAL President del Parlament de Catalunya

JOSEP BARGALLÓ i VALLS Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya

CARLES PÀRAMO i PONSETÍ President de la Diputació de Girona i alcalde de Roses

ANNA PAGANS i GRUARTMONER Alcaldessa de Girona

JOAN BOSCH i ROURA President del Grup El Punt

SALVADOR SUNYER i AYMERICH Alcalde de Salt (1983 – 1991) i senador (1977 – 1979)

JAUME SOBREQUÉS i CALLICÓ Senador (1977 – 1982) i director del Museu Nacionald’Història de Catalunya

PERE PORTABELLA i RÀFOLS Senador (1977 – 1984) i cineasta

ESTEVE VILANOVA i VILÀ Diputat al Parlament de Catalunya i president de laFundació Prudenci Bertrana

JORDI PORTA i RIBALTA President d’Òmnium Cultural

ELISEU CLIMENT i CORBERA President d’Acció Cultural del País Valencià

JOAN PERE LE BIHAN Escoles La Bressola de Catalunya Nord

ANTONI HOSTENCH i FIGUERAS President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegacióde Girona

ARCADI CALZADA i SALAVEDRA President del Consell d’Administració de Caixa de Girona

JOAN PUIGCERCÓS i BOIXASSA President del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya alCongrés de Diputats de Madrid i secretari generald’Esquerra Republicana de Catalunya

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA President del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya alParlament de Catalunya, president d’Esquerra Republicanade Catalunya i de la Fundació Josep Irla

COMITÈ ASSESSOR PERE MADRENYS i CABALLÉ � NARCÍS-JORDI ARAGÓ iMASÓ � JOAN RIBAS i FEIXAS � JOSEP M. PASQUAL iRODRÍGUEZ � XEVI XIRGO i TEIXIDOR � JAUME SITJÀ iROVIRA � JOSEP M. SERRANO i MUÑOZ � ÀNGEL RAMOS iHERNÀNDEZ � LLUÍS COROMINES i MAINEGRE � JOFREFERRER i PUMAROLA � RAMON MORENO i LÓPEZ � MIQUELAGUIRRE i OLIVERES � PERE TRIAS i ROCA

2FRANCESC FERRER

PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 2

3FRANCESC FERRER

PRÒLEG

Al servei d’un país i d’una llengua (Josep-Lluís Carod-Rovira) . . 5

ONZE RETRATS PER A UN PERSONATGE

De «sots» a president de la Cambra de Comerç i Indústria deGirona (Joan Ribas i Freixas) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

En Francesc, el meu germà petit (Narcís Ferrer i Gironès) . . . . 10

La premsa com a bandera (Narcís-J. Aragó i Masó) . . . . . . . . 12

Un desbrossador de camins (Joan Carreras i Pèra) . . . . . . . . . 14

Francesc Ferrer, historiador compromès (Josep M. Figueres Artigues) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El pare és una persona que viu com pensa(Jofre Ferrer i Pumarola) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Mestre i patriota (Joan Puigcercós i Boixassa) . . . . . . . . . . . . . 20

Fonaments sòlids per habitatges dignes (Pere Madrenys i Caballé) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

A la plaça de la Marina Espanyola (Joaquim Ferrer i Roca) . . . 24

La pipa de Francesc Ferrer (Josep M. Pasqual i Rodríguez) . . . 26

Esperit de servei a Catalunya (Jaume Sobrequés i Callicó) . . . 28

PAPER IMPRÈS, PAPER COMPROMÈS

Un dia d’estiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Un laic opina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

L’assimilació dels immigrants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34

Els nostres boscos i la propietat privada . . . . . . . . . . . . . . .40

Miquel de Palol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

El cruel problema de la vivienda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44

Una llengua viva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

«Aproximació a la història del País Valencià» . . . . . . . . . . . .52

La sitja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55

Sociologia sexual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56

Una Catalunya descentralitzada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58

Ara cal construir Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

Un simulacre de descentralització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62

El català per sempre perseguit, però sempre viu . . . . . . . . . .64

No voldria pas ésser catalanista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67

¿El catalán es español? . . . 68

Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú . . . . . . . . . . . . . . . 72

Els regadius del Baix Ter i els polítics . . . . . . . . . . . . . . . . . .74

L’arqueologia de la persecució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76

Ens menyspreen?, doncs existim! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78

El Senado y las lenguas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80

Jordi Pujol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82

Cristina la bien plantada o la defensa de nuestra lengua . . . . 85

Quan Catalunya esternuda, Espanya es refreda . . . . . . . . . . .88

La revolució al quiosc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .90

El dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92

El tren i la història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94

Qui substituirà la Crida? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

«Proletaris de tot el món, uniu-vos!» . . . . . . . . . . . . . . . . . .97

L’esquerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .98

La dreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

La política i els polítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .100

La ideologia de la sardana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .102

Les generacions i la veritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .104

L’aigua i el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

L’Antonet de l’Ateneu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .108

Fantasma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110

Geografia del poder . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112

IMATGES DE TOTA UNA VIDA

Àlbum fotogràfgic i cronologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116

Passió per Catalunya (entrevista de Xavier Cortadellas) . . . . .138

Índex

PG00FERR 06/06/05 11:29 Página 3

4FRANCESC FERRER

EL COMPROMÍS

D’UN POLÍTIC

La imatge de FrancescFerrer correspon al dia6 de febrer del 2001,quan el diputat català

es va traslladar aMadrid per defensar

una esmena alCongrés de Diputats.

Les sevesintervencions en

defensa de la llenguahan estat constantsFoto: M. POVEDANO

PG00FERR 06/06/05 11:30 Página 4

5FRANCESC FERRER

El present llibre que teniu a les mans és la histò-ria viva d’un compromís. La batalla vital d’algúque testimonia la seva vida pels més grans valorsals que podem servir: la llibertat, la democràcia. Siaquesta militància hi afegim la causa nacional i lasocial, i la tenacitat de lluitar per una pàtria, lanostra, citant el poeta, tan petita que la somniocompleta, la trajectòria de Francesc Ferrer iGironès és poc menys que la d’un tossutidealista.

Un idealista és sempre un convençut. Ihavent nascut just un any abans de l’esclatde la Guerra Civil, comprometre’s amb elsressons d’una llibertat que sonaven llun-yans i enyorats, és un mèrit encara mésdestacable. La història de l’amic –no sem’acut dir-li de cap més manera– Ferrer iGironès és també la nostra, la de tot unpoble, la de tota una època i de més d’unageneració.

La seva biografia deixa escrit com alllarg dels anys s’ha compromès amb totesles escomeses que eren possibles. Qui sapsi haver estudiat per perit mercantil ihaver estat gerent de diverses empresesno ha fet més que donar-li motius per tro-bar solvència i abast als somnis de lliber-tat. Cert o no, alguna raó ha de donar sen-tit a la militància política, social i culturalque ha desenvolupat des de sempre, queen converteixen en un ball de sigles iorganismes la simple ennumeració. Laseva tenaç defensa de la llengua catalana,la seva dimensió d’historiador de larepressió contra l’idioma i la seva funció

de cronista de la catalanofòbia l’han convertit enuna autoritat moral i científica en aqueststerrenys.

Ferrer i Gironès és també d’aquelles personali-tats de capçalera quan parlem de servir el país. Elseu treballar l’ha dut a tots els àmbits imaginablesde gestió de causes justes, des de la presidènciad’Òmnium a Girona fins a la de la Cambra de

Comerç i Indústria de la mateixa ciutat.Aquesta facilitat per assumir responsabili-tats d’alt nivell d’àmbits tan dispars comla política, l’economia o la cultura, tansovint contradictoris, donen fe d’aquestavalentia per desafiar el destí. Ben segurque els més joves, els qui no hagin tingutel goig de resseguir abastament els reptesde l’amic Francesc, trobaran en aquestespàgines el dictamen d’un exemple ferm.Els que ja el coneixem, els qui hi hemcompartit hores de reunions i conspira-cions amables, a mig camí de l’entusias-me rotund i l’enuig de les circumstàn-cies, només podem alegrar-nos de la ini-ciativa de publicar-lo i fer-lo realitat.

Com a President de la Fundació JosepIrla n’estic orgullós. Com a amic d’enFrancesc Ferrer i Gironès, que em consi-dero, ho celebro amb la complicitat delsvells combatents, i amb la mateixa obsti-nació per les llibertats pendents. Com asimple ciutadà de Catalunya, en paraulesprestades del President, agraeixo sincera-ment la col·laboració de tothom enaquest aplec nacional per fer-n’hi unhomenatge sincer.

Al servei d’un país i d’una llenguaJOSEP-LLUÍS

CAROD-ROVIRA

Nascut a Cambrilsde Mar (BaixCamp) el 17 demaig de 1952, ésllicenciat enfilologia catalanaper la Universitatde Barcelona. Haestat professor dela UniversitatCatalana d’Estiu idurant tretze anys,presidentd’Òmnium Culturala Tarragona. El1996 va accedir ala secretariageneral d’ERC. Éspresident d’ERC i laFundació Josep Irla«Un idealista

és sempre unconvençut. I

havent nascutjust un anyabans de

l’esclat de laguerra,

comprometre’samb els ressonsd’una llibertatque sonavenllunyans i

enyorats és unmèrit encara

mésdestacable»

PG00FERR 06/06/05 11:30 Página 5

PG00FERR 06/06/05 12:57 Página 6

Onze retratsper a unpersonatge

PG00FERR 06/06/05 12:57 Página 7

8FRANCESC FERRER

De «sots» a president de la Cambra deComerç i Indústria de Girona

JOAN RIBAS I

FREIXAS

Nascut a Girona el1935, és professormercantil iassessord’empreses, i esmou en ambientsteatrals des dels15 anys. Ésfundador del grupProscenium idirector delsPastorets deGirona.Col·laborador dediversos mitjans decomunicació, vaformar part del’equip que,provinent de «VidaCatòlica», el 1967es va fer càrrec dela revistaPresència. Ésmembre delconselld’administració idel consell editorialdel diari El Punt

Quan a finals dels anys seixanta Francesc Ferrer ésnomenat vicepresident de la Cámara Oficial deComercio e Industria de Gerona (sic) és un joved’uns trenta-quatre anys, que ja ha participat enmultitud d’iniciatives, projectes, empreses i acti-vitats, però mai –fins aquell moment– un membrejove com ell de la nova generació gironina ha estatimplicat en càrrecs d’allò que és oficial. És peraixò que ens sorprèn a tots els que formem partd’algun d’aquests projectes: Presència, LlibreriaLes Voltes, Teatre en Català, Premi PrudenciBertrana, Homenatge a Joaquim Ruyra, implanta-ció de la llengua en tots els àmbits, activisme polí-tic de tipus social ben senyalat... i un llarg etcète-ra.

La Cámara ostentava representació dels interes-sos comercials i industrials d’una àmplia demarca-ció. Però era un organisme totalment oficialitzat,buròcrata i plegat a les exigències dels represen-tants de l’Estat. El governador civil de torn domi-nava tots els àmbits polítics. Nomenava i cessavaalcaldes i càrrecs de tota mena sense el menorescrúpol. Aquell que hi jugava, ja ho sabia. Però laCámara era teòricament democràtica, i no preocu-pava al règim, ja que el seu paper era de represen-tació empresarial, i tothom tenia clar que elsempresaris volien tranquil·litat i poques mogudes.No obstant, el governador se n’havia assegurat eldomini col·locant des de molts anys abans al sen-yor Alberto de Quintana en el secretariat de laCambra. Quintana era una persona gens suspecta,perquè havia estat alcalde de Girona en el tempsen que les tàpies del cementiri eren testimonismuts de constants afusellaments, i no havia pasdimitit. Des del secretariat, el senyor Quintana,

que per altra part era un advocat brillant i teniauna presentació personal molt acurada, era quirealment comptava i no hauria deixat fer segonsquè. El president era l’industrial Andreu Agustí,de Banyoles, home molt enfeinat, amb moltesempreses a ple rendiment que donava una bonaimatge, però que no podia dedicar a la Cambragaire esforç. Afegim finalment que el pressupostde la Cambra per l’any 1969 fou de 6.006.800 ptes,i malgrat que parlem de valors d’aquell temps, unaquantitat així per a una corporació, no podia arri-bar gaire lluny. Aquest també era un punt queobligava a sufragar les despeses corrents i prou, ino permetia gaires aventures.

Ferrer fou per nosaltres el sotspresident i méscol·loquialment el sots, perquè era molt singularaquell home en aquell càrrec.

Però a poc a poc, Ferrer va fent forat: s’amplienles comissions de govern; se subvenciona el premien català Prudenci Bertrana, s’envien cartes aMadrid; es protesta pel desviament d’aigües alTer, es comença a impartir classes de català... id’anglès... Tot fet d’una manera amable, però con-tundent. A la Cambra, ja els va bé que hi hagi algúque treballi. És gairebé una qüestió insòlita. Peròen el govern civil comencen a inquietar-se. Mésendavant el president, senyor Agustí, renuncia alcàrrec, i Ferrer esdevé president interí. Però al’any 1974 s’efectua una votació i Ferrer surt esco-llit per 30 vots a favor i cap en contra.

L’activitat larvada durant tant de temps pottenir llavors amb molta major projecció, malgratl’escassetat de mitjans econòmics: el TIR deVilamalla, l’Escola de Turisme Ferran Agulló; l’es-cola de Formació Empresarial; els premis Consolat

PG00FERR 06/06/05 12:57 Página 8

9ONZE RETRATS

«...és un joveque ja haparticipat enmultitudd’iniciatives,projectes,empreses iactivitats,però mai–fins aquellmoment– unmembre jovecom ell haestat implicaten càrrecsd’allò que ésoficial»

de Mar; la intervenció en els plans d’urbanitzacióde les principals ciutats, posant de manifest con-tradiccions i mancances, etc.

El dia 5 d’abril de 1975 s’atreveix a escriure alministre d’Educació i Ciència per demanar-li quèpensa fer per al «cultivo de las lenguas nativas» (sic)que figurava en una nova llei d’Educació. Aquí jas’ha començat: 229 alumnes aprenen català; i lamajoria de documents de la Cámara es van redac-tant en català, entre l’escàndol i el nerviosisme delsecretari, el senyor Alberto, i la indignació delgovernador Victorino Anguera, un home de la mésrància escola falangista de darrera hora. El gover-nador acaba presidint actes de la Cambra perdemostrar el seu predomini. Però l’activitat escontinua desplegant sense aturador. L’any 1976 sesotmet a una nova votació, i torna a ser elegit pre-sident per un nou període de quatre anys. Al cos-tat hi figura de vicepresident Josep M. Ginés,home de fortes conviccions democràtiques.Continua Ferrer enviant cartes a Madrid quefan empipar moltes jerarquies; demana el canvide Gerona a Girona; demana el túnel de Tosses(mai realitzat); es lamenta de les devalua-cions de la pesseta, i forma els futurs puntalsdel comerç i de la indústria en les més diver-ses disciplines. El seu camí ara ja no troba atura-dor. Quan l’any 1975 pronuncia un discurs, ho diumol clar: «Una Corporació encardinada en lasocietat real i viva. Hereus de tan clara trajectòria,hem intentat mantenir aquell estil apolític, aque-lla conducta liberal, aquella independència.Aquella manera de fer i de pensar autònoma quenomés guardava fidelitat als nostres electors. Maino hem volgut ser presoners de filosofies cojuntu-

rals o servilismes imposats; hem intentat sempreactuar deslligats de les pressions ambientals id’adhesions incondicionals...»

Aquell que tingués orelles per escoltar, ja hopodia entendre: Franco encara era viu, i el règimse sentia atacat i mancat de les llargues adhesionsmantingudes durant quaranta anys. En aquell con-text Francesc Ferrer –més enllà de la seva eficà-cia– era tot un perill públic...!

Anys després tindria ocasió d’aportar el seuactiu polític a diverses eleccions. En les qualssempre ha sortit guanyador.

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 9

10FRANCESC FERRER

Encara puc explicar moltes coses amb claredat,malgrat que el temps de la postguerra era justa-ment fosc, emboirat i tenebrós.

En Francesc és el meu germà petit i això hauriapogut ser decisori en el seu tarannà, en la sevamanera de fer i en la seva manera de resoldre elsproblemes de la infantesa, dels 7 anys fins als 15,anys que encara molts tenim presents.

Per mi en Francesc és un home especial, ubicatdins un context també molt especial, en definiti-va en Francesc no és com la majoria.

Tot i que la mare em predicava cada dia la mevaresponsabilitat de germà gran, jo vaig renunciar amantenir el lideratge que em donaven els dos anysde diferència, ell continuà rebel, o dit d’altramanera, poc donat a la obediència cega.

En Francesc sempre ha sigut un home de crite-ris personals, elaborats amb els seus raonaments iinvestigacions.

Els pares treballaven tots dos per donar-nos unabona educació. Tots els sacrificis eren pocs perobtenir aquesta fita. A les 7, de peus a terra, enca-ra recordo aquell fred de peus inacabable, ambespardenyes de lona i sola de roda de cotxe, queun municipal retallava i acuradament clavetejava.Eren unes espardenyes que aguantaven molts par-tits de futbol a les tardes, en canvi, als matins,amb les gelades d’aquells temps, semblava queanaves descalç. Costava aixecar-se a les 7 si haviesestat llegint o escoltant ràdio Paris fins a les tan-tes i, és clar, en Francesc n’era addicte, no pas percaprici.

En Francesc era callat. Potser reservat, potserper l’edat? Jo diria que el clima enrarit feia quetothom desconfiés dels altres i només parlava de

segons què, si tenia certeses assegurades.Per això en Francesc es va formar, més que en les

paraules, en el treball, en els fets i en l’esforç con-tinuat i exigent.

De sobte, no sé com, en Francesc va fer un grancanvi, va posar-se a treballar seriosament per ell ipel país. Estudiava de nits, treballava de dia, sem-pre amb llibres amunt i avall. Estudiava català,francès, economia, història, tot era nou, tot l’inte-ressava, tot tenia per a ell un referent al seu país.

També va canviar d’amics, va fer-se del grupd’escoltes, molt sovint es reunien i els festius sor-tien a la muntanya, feien pujades als pics més altsi escalada a les parets més agosarades.

Et sorprenia sempre per l’esforç que posava entotes les seves coses. Allò que es proposava hoaconseguia, tot donant una imatge de seguretat ivalentia impròpies de la seva edat.

El que abans podia dir-se tossuderia, com untret especial del seu caràcter, va convertir-se enconstància i més endavant, en tenacitat.

Les seves amistats s’ampliaven en funció de lesseves activitats, tenia moltes reunions de nit, tanaviat era de la unió excursionista de Catalunya,com jugava a futbol, feia teatre, anava en bicicle-ta, baixava a les coves més extranyes, com si tin-gués molta i molta pressa a aprendre-ho tot en unasetmana.

La nostra amistat va patir un trasbals, un tras-bals propi de l’edat i de la independència entregermans en edat de fer-se adults.

El més rellevant era la seva valentia, la sevaconstància, la seva lluita i l’esforç desmesurat queposava en totes les petites coses de cada dia. Comque jo no tenia la certesa de cap on volia anar, què

El meu germà petitNARCÍS FERRER I

GIRONÈS

Germà gran deFrancesc, va néixera Girona el 25d’agost de 1933.Després d’unadècada treballantal banc vainstal·lar-se com aempresari, primeren el ram delcalçat iposteriorment vamuntar una fàbricade pinso i unagaleria d’art. Casat amb RoserAvelli Bastons ipare de tres fills,ha estat membredel conselld’administració dePresència i delconsell executiu dela Cambra deComerç de Girona.Actualment ésmembre delconsell consultiude la gent gran delConsell Comarcaldel Gironès.

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 10

volia aconseguir, on el portaria la pressa per la sevalluita, em trobava perplex.

Ell sí sabia què volia fer amb la seva vida, ell sí,en aquell temps escollia selectiva-ment el que en cada moment eradel seu interès.

Aquells temps de silencis tanllargs, de tancaments tanhermètics, xoquen encara avui,amb l’obertura, la franquesa, lacomunicació i tot allò quepugui fer referència a la lli-bertat compartida.

Vist tot plegat, desd’un espai equànime,en Francesc és unlluitador nat. Vaesforçar-se, va lluitar,va treballar, sent semprela tenacitat un dels trets mésimportants del seu caràcter,que avui encara conserva i quees va guanyar a pols tot sol, justiniciada la pubertat, jo, el seugermà gran, vaig ser-ne testi-moni.

11ONZE RETRATS

«Vist tot plegat,des d’un espaiequànime, enFrancesc és unlluitador nat»

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 11

12FRANCESC FERRER

Sense ser periodista d’ofici, Francesc Ferrer fa migsegle que escriu als diaris i revistes, i hi ha publi-cat gairbé nou-cents articles. La seva relació cons-tant amb la premsa es concreta en quatre fasesfonamentals.

La jirafa

En el número d’estiu de 1957 de l’estranya revis-ta La jirafa, editada a Barcelona per desencisatsdel franquisme, hi apareix per primera vegada unasecció a càrrec de Francisco Ferrer. El nom és obli-gadament en castellà i la revista, no cal dir-ho,també, però Ferrer hi introdueix una primeraescletxa: la secció es titula, en català, «Lletrescatalanes». A poc a poc es passa de les lletres alsfets i la revista publica, l’any 1958, un notablenúmero extraordinari titulat «Homenaje aCataluña», amb ressonàncies de George Orwell... ide Francesc Ferrer.

Vida catòlica

Els responsables seglars de la revista Vida Catòlica,òrgan de l’Acció Catòlica diocesana de Girona,l’havíem abandonat l’any 1962, per discrepànciesamb el bisbe Cartañà, però hi havíem tornat pro-gressivament, empesos pels nous vents del bisbeJubany. Ferrer s’incorpora al nou equip de redacciól’any 1966 i debuta amb un article insòlit en aque-lles pàgines: L’assimilació dels immigrants. Enmigdels altres redactors, més propers –per formació ovocació– a les lletres i a les humanitats, ell aportaper primera vegada la temàtica econòmica i sociali fa una contribució fonamental per al canvi decontinguts de la revista. Però també hi publicaarticles de signe confessional i d’altres dedicats a

temes encara infreqüents: Un home íntegre, sobrePau Casals, i Una llengua viva, sobre el que ja és laseva obsessió i acabarà essent la seva passió: elcatalà.

Presència

El pas de Ferrer per Vida Catòlica dura poc, perquèa mitjan 1967 tot l’equip de redacció ens passemen bloc al setmanari Presència. Ja s’ha explicat enaltres llocs la intervenció decisiva de Ferrer en lareunió amb el bisbe Jubany, el dia de Corpus de1967: hi havíem entrat per parlar de la potenciacióde Vida Catòlica i en sortim decidits a fer-noscàrrec de Presència, amenaçada de mort per la cas-cada de multes de la dictadura. És Ferrer qui sug-gereix el canvi d’objectiu, qui obté el suporteconòmic del Bisbat i qui fa, l’endemà mateix, lesoportunes gestions prop del fundador i propietari.Si Presència, doncs, subsisteix i sorgeix renovadaquan semblava a punt d’extingir-se, és gràcies alpaper jugat per Ferrer en el moment inicial i en elsmesos successius. Ell escriu, per al primer núme-ro de la nova etapa, l’article El desenrotllamenteconòmic de Catalunya i redacta, el novembre de1968 –set anys abans del 20-N– un editorial queés un manifest dels propòsits de tot l’equip: «Larevista vol ajudar a crear una nova visió de la nos-tra col·lectivitat, on els valors permanents de l’ho-me, de la democràcia, de les minories ètniques, deles cultures que volen ser i de la justícia socialsiguin respectats i conreats en la més alta civilit-zació.»Aquests objectius s’aniran concretant a poc a poc,en un llarg procés, d’acord amb les possibilitats iles limitacions del moment. Ferrer, col·laborador

La premsa com a banderaNARCÍS J. ARAGÓ

MASÓ

Va néixer a Girona el1932. És llicenciaten dret per laUniversitat deBarcelona i diplomaten periodisme perl’Escola Oficial deMadrid.Ha estat redactor encap de la revista«Vida Catòlica»(1962-67), directorde Presència(1967-79) i des de1985 és director dela «Revista deGirona». Hacol·laborat ennombrosos mitjansde comunicació i hapublicat unaquinzena de llibresdes que el 1972 vaestrenar-se amb«Girona grisa inegra».Des de 1987 ésacadèmic de laReial AcadèmiaCatalana de BellesArts de Sant Jordi ides de 1995presideix el conselleditorial del diari ElPunt

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 12

cles no són mai els d’un doctrinari avorrit, sinó elsd’un intèrpret de la realitat viva que lluita, a més,per transformar-la, i sap que la premsa és una einaeficaç per avançar en el combat. Hi ha una moltbona imatge de Francesc Ferrer enarborant la sen-yera, però potser n’hi ha una altra que el retratamillor: la que el mostra com un venedor de prem-sa, amb un feix de revistes al braç dret i alçantamb la mà esquerra un exemplar de Presència comuna bandera de llibertat.

constant, escriu amb el seu nom i amb dospseudònims –Coriolà per als temes polítics i Grade Blat per als econòmics– dotzenes d’articlessobre l’habitatge, la manca d’escoles, la propietatdels boscos, els desequilibris econòmics, la segu-retat social, la immigració, els plans d’urbanisme,la municipalització del sòl, la participació electo-ral... A partir de la mort del dictador, pot fer mésexplícites les seves inquietuds amb articles detítols prou eloqüents: El centralisme, El català perse-guit, però sempre viu o Ara cal construir Catalunya.

El Punt

L’any 1979 neix Punt Diari i Ferrer s’in-corpora des del primer moment al censde col·laboradors del diari, que ja noabandonarà més. En les seves pàgineshi ha trobat una tribuna per reflexionarsobre els temes que el preocupen i perabordar les qüestions en les quals haesdevingut un veritable especialista:Catalunya i el català; la nació i la sevallengua. Però no fa mai com un catedràticque desenvolupa un programa preestablert,sinó com un autèntic home de premsa que sappassar de l’anècdota a la categoria i aplicar elsprincipis generals als fets concrets de cada dia. Lamateixa tècnica i el mateix estil impregnen elsarticles que publica en altres diaris –Avui, LaVanguardia, El Periódico, El País– i les seves aporta-cions a revistes d’àmbit nacional, comarcal i local.

Quan et disposes a llegir un article de FrancescFerrer, ja saps o intueixes de què parlarà. Però nosaps mai com ho farà, perquè sempre té una cosanova per dir i una sorpresa per donar. Els seus arti-

13ONZE RETRATS

«SiPresència,doncs,subsisteix isorgeixrenovadaquansemblava apuntd'extingir-se,és gràcies alpaper jugatper Ferrer enel momentinicial i enels mesossuccessius»

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 13

14FRANCESC FERRER

Quan es tracta de l’amic Francesc Ferrer, més demitja vida se m’obre com un calidoscopi. Aviat esdiu! En Francesc i la seva companya inseparable,l’entranyable, Pumi, en el seu context familiar. Sitenir bons amics és un do inestimable, sentir-seacomboiat per la família d’aquests ideals de paísés un encoratjament. Quan es tracta de FrancescFerrer se’m tornen a fer presents els avatars de laconstrucció democràtica, quan et podies trobarinesperadament al jutjat de guàrdia per temescom la llibertat d’expressió i de reunió. Sobretot larecerca dels espais de llibertat per la supervivèn-cia d’una llengua maleïda amb la síndrome de l’es-clau. En Francesc Ferrer és un dels cervells mésorganitzadors que he conegut. Un home afable iacollidor, d’un rigor extraordinari i una tenacitatil·limitada, que ha dedicat la vida al coneixement,defensa i reivindicació del català. Bon escriptor iesplèndid conferenciant, ha posat els seus conei-xements i la capacitat de treball al servei d’unallengua maltractada. De vegades amb una santaintransigència justificada per la gravetat de lasituació idiomàtica d’un país massa sovint castigatper la desídia dels seus propis parlants. Què hafet, em direu, en Francesc Ferrer pel català?Seguint l’experiència dels clàssics ha demostratamb rigor metodològic, amb noms i dades estadís-tiques, el què, qui, quan, com i per què de les per-secucions legals contra el català.

En primer lloc, pel seu testimoniatge personal:s’ha proposat fer ús del català en tots els momentsde la vida i de la seva experiència, avui en podemparticipar.

En segon lloc, des d’un espai polític que no li hadonat gaires satisfaccions, aprofita incansable, les

escletxes legals per sensibilitzar el ciutadà. En elconsumisme que ens devora, ja sabem que el temalingüístic representa un aspecte testimonialistade la vida, mentre que el que compta en políticaés el possibilisme.

En tercer lloc, anant a les arrels del problema.No ja en la denúncia d’uns reis i governants quehan signat les lleis contra el català, sinó a la recer-ca dels polítics que han justificat aquesta repres-sió, alguns d’ells catalans. Pels polítics, és un com-pany incòmode. No s’atura en l’estadística de vot,ni paga el seu tribut a la galeria. En FrancescFerrer no és un polític convencional, sinó unpatriota català, un militant de la llengua, un pio-ner. Però no un somiador, ni un franctirador. No usequivoquessiu! És un desbrossador de camins. Laseva experiència l’ha fet un militant de la identi-tat catalana i l’ha convertit en un investigadorexcepcional de la història de la llengua. Així hopodem constatar en alguns dels seus llibres, d’unsa humor, corrosiu, com Insubmissió Lingüística, ambarticles d’una lògica brutal com ara «XiuletsOlímpics», en què rescata per a la història les xiu-lades col·lectives com a últim recurs reivindicatiu.

Altres llibres, com el titulat Catalunya Light...?són pletòrics d’una provocadora ironia. L’autorefectuava un divertit –i tràgic– excurs per la histò-ria de l’Espanya glotofàgica, que només deixaviure amb dignitat els seus fills castellans, mentreque als altres els devora o els embordoneix.També alerta sobre el perill que representa el falsprogressisme –de moda entre els intel·lectuals iels militants d’esquerra– que reconeix el monolin-güisme dels pobles castellans, mentre converteixels altres en bilingües. A mi em fa riure, els socia-

Un desbrossador de caminsJOAN CARRERES

I PÉRA

Nascut a Sant Polde Mar, alMaresme delBisbat de Girona.Rector de laparròquia de Tossade Mar i exrectorde Maià deMontcal, al peu dela muntanya de laMare de Déu delMont. Ha estatmolt vinculat alsantuari i hapublicat nombrososarticles i llibressobre el Mont iVerdaguer.Actualment ésrector de Tossa. Ala Garrotxa, vaestar en contacteíntim amb el mónde la ratafia. Ell sino n’és el pare,n’és el padrí, de laFira de la Ratafiade Besalú. Ésfilòleg i músic. Haestat molts anyscol·laborador de «ElPunt» i «Presència»i actualment escriual «Diari de Girona»

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 14

15ONZE RETRATS

listes espanyols, quan parlen d’una manera tancínica, del respecte als drets dels altres i cantenles excel·lències de la multiculturalitat, quanresulta que allà on es cou tot això –al Parlamentespanyol– ens neguen el dret a parlar la nostrapròpia llengua.

La llengua, aleshores, deixa de ser un simpleelement d’identitat. És la identitat! I d’això enFrancesc Ferrer en sap un niu, hi ha dedicat tota laseva vida. Ens ha convertit, amb el seu exemple,en militants de la llengua: reivindicant-la, fent-laservir en els seus aspectes vitals, guanyant per aella nous espais de llibertat, protestant ambparaules –i amb fets– en comerços i restaurants,quan era ignorada, reclamant-la en el món de lapublicitat, l’etiquetatge comercial...

Vull recomanar un llibre molt ben fet. A La per-secució política de la llengua catalana, no tan sols hitrobem el millor investigador, sinó la ploma àgil iplanera d’un escriptor coherent i compromès. Enaquest capolavoro, en Francesc Ferrer hi comenta«totes les disposicions legals o governamentals,així com altres instruccions oficials que als estatsespanyol i francès s’han dictat contra l’ús de lallengua catalana: una veritable suma de les restric-cions imposades al català des de Lluís XIV i FelipV fins a l’actualitat».

L’actualitat no és gaire optimista. Hem perdutpistonades i ens trobem desvalguts, sota la dicta-dura mediàtica d’unes esquerres que han confósels termes socials genèrics arreu de l’Estat, ambreivindicacions nacionals i lingüístiques deCatalunya –llegiu-hi Països Catalans.

Agafem com a botó de mostra el trist capteni-ment de l’Honorable President de la Generalitat

«No és un políticconvencional,sinó un patriotacatalà, unmilitant de lallengua, unpioner. Però noun somiador, niun franctirador.No usequivoquessiu!És undesbrossador decamins»

envers el bilingüisme. Per primera vegada hem fetl’elogi dels escriptors catalans que escriuen enllengua castellana. No és menys escandalosa laclaudicació d’ERC respecte als greuges lingüís-tics. Senyor Carod, qui ha donat –i manté– al sen-yor Rodríguez Zapatero la presidència del governespanyol? Quina vergonya! ¿Perquè aquest mutis-me, aquesta amnèsia, davant la discriminació queexperimentem els catalans en el camp legal, jurí-dic, tractament dels mass media, premsa, ràdio,televisió, món publicitari, matrícules dels vehi-cles, etiquetatge comercial...? Ni el prospected’una aspirina, no podem llegir en català. És bencuriós . Fins i tot lleis injustes fetes per les dretesespanyoles, són consolidades per les esquerresespanyoles, amb el vistiplau dels socis catalans,quan assoleixen el poder.

Mireu si n’és d’ample i inacabable el camí fresatper Francesc Ferrer amb el treball de tota unavida, amb estudi, rigorós, honestedat i coratge. Uncamí que cal anar desbrossant amb el treball decada dia, per mantenir la torxadel català oberta a l’espe-rança. Una torxa que esmanté encesa, malgrat lesventades de ponent i ésrecollida amb entusiasmeper les noves generacions decatalans.

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 15

16FRANCESC FERRER

Es fa difícil descriure la producció historiogràficade Francesc Ferrer sense destriar-la de l’acció cívi-ca. La seva labor pública de reivindicació i l’obrapublicada disposa del nexe comú de la catalanitati és amarada d’història. Podem parlar amb propie-tat d’un Ferrer historiador.

Malgrat la flegma de suavitat impassible,Francesc Ferrer té un foc que l’abranda i que haesdevingut, figura notòria gairebé arribant al valorsimbòlic de referent. I per molts ho és: què dirà enFerrer d’aquest noi maltractat o potser torturatper la policia espanyola per parlar en català o quèdirà Ferrer d’aquest funcionari de l’Estat o deRenfe, que es nega a respondre en adreçar-se-lialgú en català. La seva veu mai no falla. Hi és. Lapersistència en la reivindicació cansa, però ésnecessari i forçós per pròpia dignitat, per ser.Quan fins les directores generals de política lin-güística es posaven al seu servei «si ho considera-va útil», alguna cosa vol dir de la trajectòria que unha menat a la vida. Ferrer es configura, doncs, comun puntal, un factor rellevant en la defensa de laidentitat catalana en un tret tan bàsic com és lallengua. Conec la seva obra publicada, fins i tot livàrem editar un llibre en temps d’agitació cutlu-ral, tan l’assagística com la històrica.

La producció bibliogràfica en l’àmbit histo-riogràfic de Francesc Ferrer és densa, rigurosa iimportant. La vessant reivindicativa i política pot-ser ha diluït al conreador de la història, com lafaceta d’articulista públic de Carles Rahola podiadifuminar l’erudit especialista. Totes les facetesd’una personalitat són, no obstant, cares d’unmirall múltiple, d’un diamant del que no podemnomés fixar-nos en una vessant. El tarannà de

Ferrer és polièdric i únic: l’arrelament en l’amor alpaís i la seva gent, des del compromís, per ajudarel país a créixer, a ser. Quan hi ha historiadors d’unterritori que ni coneixen la seva llengua, quèpodem dir d’ells?, pobrets. Com poden gosar ferhistòria des de la distància mental i social? Ferrerha après història per la llengua i gràcies a la histò-ria és activista de la llengua. Ha fet història de lallengua i per la llengua esdevé historiador. Sense lahistòria de repressió de la llengua catalana, Ferrerno hagués estat resistent. Potser historiador socialo promotor social, o ves a saber què, però sense eltreball d’eliminar les discriminacions al català nohagués estat historiador. És historiador des delcompromís.

En la seva producció ens podem fixar en els tre-balls breus, sovint monogràfics aïllats. Pel que faals opuscles, a les edicions específiques de recer-ca voldria destacar quatre articles, mentre espe-rem que pugui publicar la seva bibliografia, de taninterès en la història social de la llengua en lasegona meitat del XX. D’altra banda, aquests tre-balls mereixerien que institucions públiques i pri-vades els poguessin reeditar en un volum unitari.

Hi destaquen les aportacions sobre aspectesgironins i a l’entorn de la llengua i la catalanitat:«Notes per a la història del catalanisme a Girona.Les campanyes pel català» (Revista de Girona); «ElCorpus militar de 1969» (Miscel·lània en honor delcardenal Narcís Jubany i Arnau); «El Cercle Artísticde Girona (1947-1970)», i de caràcter general coml’aportació sobre la Reial Cèdula de Carles III(L’Avenç), en què demostrà la persistència de larepressió imperial espanyola contra la diferèncialingüística de la perifèria. A El Punt i en un estol

Historiador compromèsJOSEP MARIA

FIGUERES

ARTIGUES

Historiadorespecialitzat enhistòria delperiodisme i de lacomunicació. Autord’un centenar dellibres i d’estudisespecialitzats.Professor d’històriade la UAB des de1991 i coordinadordels cursosd’història del’associacióConèixer Catalunyades de 1988. Ésdirector de larevista «Materialsd’història deCatalunya» i de lacol·lecció Memòriadel segle XX. Elsseus darrers llibressón «HistòriaContemporània deCatalunya» (UOC) i«Premsa iNacionalisme.Elperiodisme en lareconstrucció de laidentitat catalana»(Pòrtic)

PG00FERR 06/06/05 12:58 Página 16

17ONZE RETRATS

generós de publica-cions, hi apareixen arti-cles de caràcter divul-gatiu sobre aspectessocials, ideològics,polítics, però, moltsovint, històrics mati-sant o divulgant recer-ques pròpies, com lanotable dedicada aIsabel Vila. Sempre perobrir cortines contra lavoluntat centralista dedeterminats historia-dors d’amagar esdeveniments de repressió lingüís-tica, que no s’estilen quan manen esquerres pro-gressistes o dretes civilitzades, però que apareixensempre en els tics unitaristes i centralistes com sifossin encara els hereus intel·lectuals dels miopsNúñez de Arce a qui va haver de puntualitzar ambeficàcia Valentí Almirall. Els segles passen, peròels arguments resten, i Ferrer, en altres llibrestambé de caràcter històric i de recopilació de pen-saments i màximes, ho ha glossat amb nervi i con-tundència, amb amplitud i amb constància, bate-jant amb els mots particulars les tendències d’o-fec.

Pel que fa a treballs extensos, trobem una doblediferenciació. Les monografies que condensen eltreball públic, sigui parlamentari o estrictamentcívic, adreçant cartes i fent gestions per les per-manents agressions i discriminacions, les mono-grafies de recerca amb aportacions imprescindi-bles sobre aspectes puntuals com Una acció perl’habitatge. Els primers 30 anys del Patronat Santa Creu

«Laproduccióbibliogràficaen l’àmbithistorio-gràfic deFrancescFerrer ésdensa,rigurosa iimportant»

de la Selva (1991).Treball que ens acostaal món de la construc-ció social en un con-text especulatiu i ela-borat en clau freda irigorosa. Excepcionalinterès tenen els qua-tre grans treballs derecerca, més enllà dela dotzena d’obresassagístiques, a cavallde la política, la sensi-bilització i l’anàlisi,

que amb entitat pròpia i notable valor en el seuresultat, esdevenen contribució única i mantingu-da, gran mèrit, en el temps, com proven les reedi-cions o que estan exhurides, i de venda! El primer:Isabel Vila. La primera sindicalista catalana i, ambgairebé cinc-centes pàgines cadascun, els tressegüents: La persecució política de la llengua catalana,L’economia del set-cents a les comarques gironines i Elsmoviments socials a les comarques gironines. El nexecomú d’aquestes obres és la voluntat d’endinsar-se amb plenitud social en la temàtica, el valorreferencial de treballs fets amb rigor i eficiència.

Són llibres que guanyen al pas del temps i esde-venen valuoses contribucions al coneixementcomú del passat col·lectiu. Aquest mèrit no elpoden dir molts historiadors professionals tancatsen la seva tarjeta de visita, però amb minsa obrapública i sovint repetitiva, presentista o que nodeixa solc. Ferrer, des del compromís, té el granmèrit de treballar bé i de mantenir la seva aporta-ció. És just constatar-ho.

PG00FERR 06/06/05 12:59 Página 17

18FRANCESC FERRER

Ser objectiu sempre és difícil i encara ho és mésquan has de parlar del que és proper –i poquescoses són més properes que parlar dels pares–. Sí,dels pares, perquè em sembla que per ser justhauria de parlar del pare i de la mare com unequip. Des del nostre punt de vista són indisso-ciables.

A casa hem après a ser com som. I ho hem aprèsmés amb l’exemple que amb les instruccions.Hem après les virtuts del treball, del debat, de sercoherents amb el que pensem... Però aquest textés per copsar la visió d’en Francesc Ferrer des dela seva família. I em temo que no us emportareucap sorpresa. En Francesc Ferrer no té dues cares.Hem viscut el mateix Francesc Ferrer que tothom.Sense fronteres entre la seva vida política i fami-liar. És clar que hem viscut moments d’intimitat,però casa nostra no ha estat un santuari on des-cansar de l’activitat militant, sinó el banc de pro-ves on exposar les idees, posar a prova les tesis, larebotiga on es preparaven els discursos, les notesde premsa, els llibres, les cartes o lesinterpel·lacions.

Els de casa l’hem acompanyat per tot Catalunyapresentant llibres o fent xerrades, hem jugat ensilenci, perquè estava treballant o hem estat elsprimers a escoltar a l’hora de dinar els que desprésserien els eixos dels seus llibres. Hem estat, en fi,espectadors de primera fila de la seva activitat.

L’hem vist passejar per casa amb el nostre walk-man a les orelles murmurant frases en gallec. Comquan es va haver de preparar una conferència aGalícia i es va proposar –i va aconseguir– fer-la enen la llengua pròpia de Galiza.

Hem compartit el pare amb la seva militància.

Ens hem passat molts diumenges jugant a l’estoradel menjador mentre sentíem el degoteig de lestecles de la màquina d’escriure a la cambra delcostat. Mentre érem petits hem estat testimonisdiscrets de moltes reunions de gent desconegudaque acabaven a altes hores de la nit.

Potser la manera més amable de fer-vos una ideadel que vull explicar serien unes quantes anècdo-tes. Heu de saber que en Francesc Ferrer no menjaa restaurants que tinguin la carta en castellà, simés no, a Catalunya. Aquest fet ha portat sovint atota la família a peregrinar d’un establiment a l’al-tre fins que n’hem trobat un que ens atenia en lanostra llengua i, en alguns casos, a aixecar-nosquan ja estàvem entaulats i disfrutant de quatrecoses per picar.

El pare és una persona que viu com pensa.Aquesta actitud vital ha fet que a casa no com-préssim el cotxe que li agradava, o ens agradava ala resta de la família, sinó aquell que podíem com-prar fent els tràmits en català. I l’assegurança delvehicle tampoc la fèiem a la companyia que dona-va més prestacions o que oferia més bon preu, sinóa la que tenia la pòlissa en català. I el mateix hopodeu aplicar a l’oli, el vi, l’aigua embotellada o lesconserves. Si podia ser en català havia de ser-ho.

Recordo un cop, devia ser a les acaballes de ladictadura, que el pare i la mare ens varen venir abuscar a l’escola en cotxe. El fet que vinguessintots dos era excepcional i en cotxe inhabitual.Però ens van dir que aniríem a fer un volt per laciutat.

I realment el vam fer. Vam fer-nos un fart d’anaramunt i avall per la ciutat amb el cotxe. A tots tresgermans ens va semblar estrany, però va ser

El pare és una persona que viu com pensaJOFRE FERRER I

PUMAROLA

Va néixer l’agost de1963 i és el grandels tres fills deFrancesc Ferrer iMontserratPumarola. Desprésd’estudiar al’Escola Annexa deGirona i a l’InstitutVicens Vives, es vallicenciar enciències de lainformació a laUAB. Ha treballatde fotògraf iredactor a «ElPunt» i a l’«Avui» iactualment treballade director deRàdio Salt i tècnicen comunicació del’Ajuntament deSalt.Casat ambMariàngelsVilaseca, té duesfilles, la Laura i laXènia

PG00FERR 06/06/05 12:59 Página 18

19ONZE RETRATS

l’Ariadna la que en va treure l’entrellat.Quan ja érem a casa ens va dir als altresgermans: «Us adoneu que per on hempassat era ple de pintades?»

Havíem anat a repassar la feina de lanit anterior i a veure quantes haviensobreviscut fins a la tarda (moltes ja

eren tapades amb ciment).En Francesc no fa vacances (o molt

poques). Normalment aprofita quebaixa l’activitat laboral per dedicarmés hores a la política, o a fer llibres(amb parèntesis per fer alguna pas-sejada, o anar a collir espàrrecs o

quatre bolets). Tampoc les jornadesde descans li fan baixar la guàrdia. Encara

recordo quan durant una breu estadafamiliar a París es va encarar amb unespanyol a l’hora d’esmorzar que vatenir la barra d’indignar-se, perquè

els cambrers només sabien francès.Aquell pobre home es pensava queParís era la prolongació de laCastellana...No sé si he aconseguit pintar-vos un

esbós d’en Francesc Ferrer en família,però per acabar us voldria dir que nose’ns ha imposat cap idea i que a casa eldebat lliure de les posicions de cadascúha estat l’adob que ens ha fet créixer atots i cadascun amb els seus pensamentspropis. I de discussions apassionadesn’hem tingut moltes i hem pujat el to deveu. Però mai ens hem fet sang i l’en-demà tots tan amics.

«...casanostra noha estat unsantuari ondescansardel’activitatmilitant,sinó el bancde proveson exposarles idees.»

PG00FERR 06/06/05 12:59 Página 19

20FRANCESC FERRER

Davant del Núria, a un quart de nou, puntual.Eren les darreres paraules que molts dies enFerrer i Gironès em dedicava quan vam compartirescons en el grup parlamentari d’Esquerra alParlament. Mai el centenar de quilòmetres queseparen la plaça Poeta Marquina de Girona i elParc de la Ciutadella s’havien fet tan curts. Mai latornada cap a les nostres comarques després d’unasessió parlamentària es feia tan agradable. Emlimitava a conduir, escoltar i de tant en tant pre-guntar. La llengua catalana i el seu futur, el con-cepte de la llibertat com a fil roig del catalanisme,la manipulació de la història per part del naciona-lisme espanyol i el paper d’alguns historiadors decasa o la industrialització de Catalunya eren idees,conceptes, teories, hipòtesis i sobretot dades,dates i cites que ell exposava amb naturalitat i demanera absolutament planera. Aquest és el mes-tre. Però també hi ha aquell altre Ferrer, presidentde la Cambra de Comerç, que el 1977 sortia alscarrers de Girona amb una dotzena més demanantl’Estatut per a Catalunya, escandalitzant una bonapila dels que ara es declaren catalanistes de tota lavida, i algun fins i tot en viu, d’aquest Estatut.Aquest és el patriota.

Aquesta és la vida de Francesc Ferrer i Gironès,una defensa de la llibertat de Catalunya i unataleia incansable per la pervivènça de la nostrallengua. Ben lluny de l’autisme i l’esnobisme dedeterminats i reduïts cercles universitaris, FiG esva caracteritzar per una via pròpia, la de sortir delscarrils que la historiografia oficial –l’autoanomena-da científica–, i cercar en les fonts de l’enemic elmaterial necessari per demostrar que el nostrepaís ha patit un imperialisme implacable que des

del segle XVII malda per fer-nos desaparèixer.Fou testimoni d’excepció d’una transició frus-

trant en la qual no es va acabar de trobar maicòmode tot i que va intentar tapar forats en lesdiverses vies d’aigua que la poca veterania, l’excésde prudència, el soroll de sabres o l’accés a lamoqueta de la classe política catalana, havienobert. A diferència d’altres mai es va acomodar niresignar, i res d’anar-se’n a casa. Però aquestaresistència a acceptar una transició de mínims i amitges el va portar a ser un transhumant de siglesperò mai d’idees. Diuen els seus detractors, quen’hi ha, que és un cul de mal seient o un bellu-guet, perquè havia passat per diferents partits oopcions. No crec que sigui cert, ans al contrari, defet, en Francesc no s’ha mogut mai, ha estat sem-pre ubicat en allò que ara definim com l’esquerranacional o que sempre n’hem dit catalanisme d’es-querra. Va ser fundador de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya (CDC) amb Jordi Pujolal capdavant, un partit que s’emmirallava en lasocialdemocràcia sueca, i va entrar al Senat fruitdels pactes entre catalanistes i les esquerres. I allíes va quedar com a senador independent pel PSC.Ferrer no només va aguantar l’esllavissada d’unapart del socialisme català cap a l’espanyolisme,que avui sembla superada, sinó que va fer de lallengua el seu camp de treball. La defensa delsdrets dels catalanoparlants al Senat va demostrarcom en pot ser d’útil aquesta institució. La sevatasca de setze anys amb preguntes de control ipropostes a favor del català a la cambra alta mar-quen un llistó molt alt, molt més si hi afegim elsmilers d’hores que en lloc d’esbargir-se pelMadrid més amè i ociós, com tants altres sena-

Mestre i patriotaJOAN

PUIGCERCÓS I

BOIXASSA

Nascut a Ripoll l’any1966, és casat i téun fill i una filla.L’any 1987 ingressaa EsquerraRepublicana deCatalunya i participaactivament en elcongrés que elrefundà com a partitd’esquerra iindependentista.Membre del’executiva nacionald’ERC des de 1987,ha estat regidor del’Ajuntament deRipoll (1987-91),diputat al Parlamentde Catalunya(1992-2000) i desdel 2000 ésmembre delCongrés de Diputatsa Madrid. Essecretari generald’ERC i presidentdel grup d’ERC alCongrés deDiputats.

PG00FERR 06/06/05 12:59 Página 20

21ONZE RETRATS

dors, es va dedicar a resseguir fil per randa larepressió contra la nostra nació en els reglaments,lleis, decrets, cèdules..., que dormien el son delsjustos a la biblioteca del Senat. Finalment ha vin-gut a Esquerra Republicana de Catalunya, allí onmolts de la seva generació han acabat participanto votant. Ens ha honorat amb la seva presència alParlament de Catalunya del 1995 al 2003 i avui hofa des de la comissió de govern de l’Ajuntamentde la seva Girona. Ferrer és, doncs, el prototip delcatalanisme d’esquerres, dels malaurats Josep

«EnFrancesc nos’ha mogutmai, haestat sempreubicat enallò que aradefinim coml’esquerranacional oque sempren’hem ditcatalanismed’esquerra.»

Pallach o Joan Raventós, dels JaumeSobrequés, Heribert Barrera, LluísArmet o Jordi Carbonell que una tran-sició massa llarga i sense ruptura noels va deixar trobar l’espai definitiu icomú. A l’esquerra, sense dubtes id’un catalanisme de pedra picada.

Tot el pou de coneixement quealberga Ferrer sempre ha estat verba-litzat amb una capacitat didàcticaesglaiant. Fer fàcils i planers els con-ceptes econòmics, polítics o jurídicsno és gens senzill. Allò que a primeravista pot semblar simplista, reduccio-nista, poc ric en matisos o sense guar-niments, en pocs instants aflora tota laforça de la idea. Aquesta facilitat perdeixar anar idees sovint va acompanya-da per la passió que desprèn quanparla de l’anhel de llibertat que en lahistòria de Catalunya ha mantingutviu. Però no us penséssiu pas que ésuna passió transcendent, no: aquí éson faríem bona aquella dita de

Francesc Pujols que la veritat no necessita màrtirs,al contrari, la ironia és l’arma preferida d’en Ferrer.Tanta, que si Joan Fuster deia allò que la ironianecessita còmplices, en Francesc en necessitamolts i competents, perquè servidor ha estat tes-timoni de com molta gent no pot ni seguir ni cap-tar la seva velocitat dialèctica.

Catalanista, a favor de la igualtat, irònic i culte,senzill i alhora dens, educat però entregat als seus,Francesc Ferrer i Gironès: Mestre de les noves for-nades catalanistes.

PG00FERR 06/06/05 12:59 Página 21

22FRANCESC FERRER

Francesc Ferrer ha construït gairebé 3.000 habitat-ges de caràcter social a Girona i altres poblacions.

Per només 120.000 pessetes d’entrada i unestres mil de quota mensual durant quinze anys vaigadquirir a principis dels anys setanta el dret a lapropietat d’un pis de 80 metres quadrats al barride Can Gibert del Pla de Girona. I com jo, ho hanpogut fer en condicions similars gairebé tres milfamílies més de la ciutat i altres poblacions al llargdels últims quaranta anys. El promotor d’aquestesoperacions immobiliàries ha estat el PatronatBenèfic de la Santa Creu de la Selva, una entitatfundada el març de 1957, sota els auspicis delBisbat de Girona per tal de cooperar a la solució dela manca d’habitages. Efectivament, els habitat-ges es van anar construint en diferents barris de laciutat de Girona i també a Blanes, Arbúcies, SantGregori, Sarrià de Ter i Begudà. El Patronat s’haregit per una junta que inicialment estava presidi-da per mossèn Enric Pèlach i Feliu que llavors eraprofessor del Seminari i ara és bisbe de la diòcesid’Abancay. Els components d’aquesta junta, igualque els que els van anar substituint al pas delsanys, eren rellevants personatges de la ciutat:Josep Olivé, Joan Maria de Ribot; Joaquim Mariade Masramon, Lluís Sibils, Enric Huguet,Francesc Palahí, Josep Maria Feliu de Cendra iRicard Fina. Cinc anys després, concretament el26 de maig de 1961 es nombrava una nova juntapresidida ara per mossèn Andreu Bachs i integra-da per Enric Huguet, Joan Maria de Ribot, LluísPeñalosa, Manuel Nadal, Miquel Arpa, EnricManuel Rimbau i Francesc Ferrer, que actuarà apartir d’ara com a tresorer comptador i com agerent administrador poc després. El secretari era

Enric Manuel Rimbau que el 1965 va ser substi-tuït per Ignasi de Ribot, qui el 1968 passa a sersotspresident mentre es nomenava secretari JoanVergés i Prat. Finalment, el 4 de gener de 1989 elbisbe Camprodon renovava la junta, designantpresident un laic Manuel Nadal i Oller; EnricHuguet, vicepresident; Joan Vergés, secretari, iJoan Maria de Ribot, Josep Bagué i Ignasi deRibot, vocals. Francesc Ferrer continuava com atresorer comptador i mossèn Salvador Batalla eranomenat delegat episcopal.

Un patrimoni social de més de 4.000

milions de pessetes i 500.000 m2 edificats

Francesc Ferrer i Gironès ha estat la peça clau enel desevolupament del Patronat de la Santa Creual llarg de prop de quaranta anys, demostrant unaeficàcia extraordinària i una visió de gran econo-mista a l’hora de promoure la seva acció social ibenèfica. Durant la seva gestió es van anar com-prant terrenys i solars que es van anar omplint gra-dualment de blocs de pisos, locals socials, serveisescolars i religiosos i espais públics. Com deia alprincipi, durant aquest llarg període s’han cons-truït prop de tres mil habitatges que suposen mésde 500.000 metres quadrats edificats si s’hiinclouen els de la Immobiliària Pérez Xifra amb laqual el Patronat va iniciar la seva col·laboració el 3d’abril de 1965. Aquesta tasca immensa ha estatpossible en bona part al sistema d’autofinança-ment ideat pel gerent que consistia bàsicament acobrar el lloguer dels baixos dels blocs de pisosque s’anaven construint i en el producte de la pro-gressiva venda dels habitacles. A principis del2000 el Patronat comptava amb un patrimoni

Fonaments sòlids per habitatges dignesPERE MADRENYS I

CABALLÉ

Nascut a Sils el 6 demaig de 1932, ésdoctor en dretcanònic i llicenciaten ciències de lainformació per laUniversitat deNavarra. Exerceix decapellà durant 17anys, fins al 1973,quan decideix deixarl’Opus Dei iabandonar elsacerdoci. Hacol·laborat ambnombrosos mitjansd’informació. De1978 al 1983 va serdirector de«Presència». El marçde 1985 entra aldiari «El Punt» en elqual estarà fins a lajubilació, el 1997, iamb el qual continuacol·laborant.Actualment ésvicepresident de lademarcació gironinadel Col·legi dePeriodistes

PG00FERR 06/06/05 12:59 Página 22

Joaquim Maria Masramon i Josep Duixans. I entreels aparelladors es compten Ricard Masó, JosepMaria Carbó i Joaquim Pàmies. Pel treball d’ofici-na Ferrer ha comptat amb les administrativesPietat Vich, Angelina Planas, Núria Bosch,Angelina Marcet i Dolça Gispert. Un importantarquitecte europeu que va visitar el polígon deCan Gibert del Pla va dir que era un exemple deconstruccions ben fetes i de disseny urbanístic.

A l’hora de fer un balanç cal recordar l’espe-rit profundament social i de fer país queha guiat des d’un principi FrancescFerrer, qui ha deixat també al llarg de la

seva vida una profunda petjada en altrescamps de la vida econòmica i política de

Girona i comarques. Jo mateix recordo perfectament la filosofia que

ell mateix em va confessar que inspirava la sevaobra quan vaig anar a trobar-lo per adquirir el meupis. «Jo procuro –em va dir– que a cada escala hihagi pràcticament la meitat de famílies catalanes,perquè així les famílies restants que siguin defora es puguin integrar fàcilment.»

I de fet, així era la meva escala de Can Gibert.Aquesta filosofia catalanista,Francesc Ferrer la va practicartambé en altres llocs i càrrecs comel de president de la Cambra deComerç, senador a Madrid, regi-dor a l’Ajuntament de Girona,

sense oblidar els seus articles a ElPunt i altres mitjans, inclosos diver-sos llibres. Bé es mereixeria algunreconeixement oficial!

social que superava els 4.000 milions de pessetes.A més dels treballs propis de la gerència, FrancescFerrer va elaborar diferents estudis i informes. Elsarquitectes que van dur a terme la majoria d’a-questes obres han estat Joan Maria de Ribot,

23ONZE RETRATS

«Jo procuro–em va dir–que a cadaescala hi hagipràcticament lameitat defamíliescatalanes,perquè així lesfamíliesrestants quesiguin de foraes puguinintegrarfàcilment.»

PG00FERR 06/06/05 12:59 Página 23

24FRANCESC FERRER

El Senat a Madrid està domiciliat a la plaça de laMarina Espanyola i quan hi vaig arribar com asenador el 1988 elegit pel Parlament deCatalunya vaig trobar-hi Francesc Ferrer iGironès que ja feia anys que n’era i que era de lespoques persones que jo hi coneixia.

Feia molts anys que ens sabíem de quin peucalcem. De fet, pertanyem a una generació enquè els que pogueren obrir els ulls a la realitat hoférem amb esforç i ens trobàrem en la defensa deCatalunya en qualsevol activitat possible, inten-tant obrir escletxes en la dictadura franquista,procurant guanyar espais per al redreçamentnacional.

Em sembla que en Francesc i jo ens conegué-rem a principis dels anys seixanta. Jo aleshorestreballava amb l’editor Albertí i en la DifusoraGeneral dedicada absolutament al llibre català,en Francesc recordo que maldava per anar fentescletxes des de la Cambra de Comerç deGirona. Des d’aleshores, hem sabut què feia cadaun, encara que fossin coses aparentment dife-rents, estem convençuts que sempre són perCatalunya, en tota la seva complexitat.

Incansable en el treball

Al Senat, en Francesc treballava sovint en la mag-nífica biblioteca que hi ha i crec que la primeragran obra que en resultà fou La persecució políticade la llengua catalana (1985) a la qual han seguitd’altres igualment importants per saber com ensva caure al damunt una llosa a principis del segleXVIII i com cada generació de catalans des d’a-leshores ha intentat apartar-la, i com va aconse-guint-se en aquesta època.

En Francesc traginava la seva pipa i al Senat,quan ens hi retrobàrem, ja havia decidit fer clarademostració de catalanitat des de la salutació enpassar per davant els policies a la porta de la cam-bra, com en les intervencions des de la tribuna.

A la tardor de 1988, en iniciar-se la reivindica-ció del que s’anomenà el Català al Senat, semprevaig saber que situat ell en el Grupo Socialista ijo en el de Convergència i Unió estava disposat asaltar per a defensar-ho, com hi havia també im’agrada recordar-ho, Roc Fuentes, senador ele-git com jo pel Parlament de Catalunya dels ren-gles d’Iniciativa per Catalunya.

L’estil parlamentari de Ferrer i Gironès estàformat per un profund coneixement del que estracta, que li proporciona l’experiència de treballen el que anomenem la societat civil i, no cal dir-ho, per una voluntat que la solució del problemaajudi a fer un país més lliure i just.

Un esforç sistemàtic

La democràcia es fa a través dels partits i cadapaís té el seu sistema de partits i, tant de bo, elcatalà fos més sòlid del que és, però amb totesles limitacions que encara provoca el sucursalis-me polític, es ben cert, que en les cambres gene-rals de l’Estat espanyol com en tants i tantsaltres escenaris lluny del nostre país s’estableixsovint una profunda compenetració entre cata-lans malgrat pertànyer a famílies polítiques pot-ser diferents.

És veritat que la relació d’amistat entre enFrancesc i jo passa per una bona colla d’anys en laque fórem senadors i que aquella circumstànciadavant problemes a la cambra crec que cercarem

A la plaça de la Marina EspanyolaJOAQUIM

FERRER I ROCA

Va néixer aBarcelona el 18d’octubre de1937 i resideixhabitualment aAlella. Historiador.Ha estat senadorentre el 1988 i el1999, portaveude CiU al Senat iconseller deCultura de laGeneralitat entreel 1985 i 1988.És autor denombrosos llibresentre els qualsdestaquen latrilogia sobre lareconstrucciónacional iniciadael 1982 amb «Unnou impus per aCatalunya», «Amig camí», de1989, i «El fil roig.Novesperspectives perCatalunya»publicat el 1995

PG00FERR 06/06/05 13:00 Página 24

25ONZE RETRATS

«L’estilparlamentaride Ferrer iGironès estàformat perun profundconeixementdel que estracta, que liproporcional’experiènciade treball enel queanomenem lasocietat civil»

la mútua ajuda que com ell sap molt bé jaera l’objectiu de les primeres associacionsdels treballadors catalans, però entre elsdos, el més important no és haver defen-sat Catalunya en el Senat, sinó, haverpres aquest compromís molt abans i man-tenir-lo també després.

El somriure irònic de Francesc Ferrer iGironès posa nerviosos a alguns. Nosaben exactament què significa, els

desconcerta. A mi em diverteixperquè crec que és una manerad’expressar el joc dels raona-ments i perquè hi veig l’incansa-ble esforç de pedagogia sobre elfet nacional de Catalunya.

En Francesc és conegut pelsseus llibres que tracten sobre l’a-gressió que ha experimentat

Catalunya en els darrers segles iels esforços per rebutjar-la, però,

potser no és prou conegut que al Senatles seves intervencions eren, sovint, des

de la tribuna, relacionades amb elcomerç, la indústria i la justícia social res-pecte a les quals té una notable experièn-cia.

Ràpidament s’ha incorporat al que ano-menem noves tecnologies i fa uns mesosvaig comprovar quin grau de rendimenttreu de la seva pàgina web, que alimentacada dia i amb la que manté una relacióque explica amb entusiasme, perquèmillora la possibilitat de raonar i sensibi-litzar, i això es l’important.

PG00FERR 06/06/05 13:00 Página 25

26FRANCESC FERRER

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa tel·lúricaque no crema fulles de tabaquera, sinó totes lesherbes de la ratafia i, del fum que fa, se’n benefi-cien tots els qui l’envolten, que se n’omplen l’es-perit i el cos de tots els aliments necessaris a lavida humana, molt especialment de pau, quietud,seguretat i alegria.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa de tem-perament fort i de complexió robusta, ni efemina-da, ni delicada, ni regalada, sinó valenta, avesada apatir adversitats i treballs i aculada per defensar-se dels invasors i per escometre els enemics.

La pipa de Francesc Ferrer és un pipa apta per albon govern, que usa de molta prudència a prendrei donar consell, i de molta flegma en les determi-nacions i en els manaments abans de fer-los, queté en compte els fets passats, presents i venidors,i guarda gran judici, raó i prudència en tots els pro-cediments, i executa els mandats promptament,eficient i eficaç.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa amb unainclinació natural a la fermesa; és constant, tenaçi no mudable quant a governar-se molt per les lleisi usos propis, tant temporals com espirituals, i nose n’aparta si no és amb molta dificultat.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa que guar-da els usatges, les constitucions i els privilegisamb tot el valor que pot, i usa sempre la hidalguía,i la molta mesura, i el molt bon terme, i el respec-te i la reverència quan convé, amb els forasters iencara amb els iguals.

La pipa de Francesc Ferrer és un pipa que nocrema la llengua, sinó que encén l’idioma, perquèés una pipa encesa amb la flama del Canigó, queescalfa i bressola nord enllà.

La pipa de Francesc Ferrer no és una pipa talla-da de rabassa, sinó que és una pipa forjada alVallespir, amb ferro fos de campana.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa de fabri-cant de paraules, que omple el sarró amb els motsdescatalogats i amb els mostraris de la nova tem-porada, i com un viatjant infatigable recorre a peula Gòthia completa fent camí i compartint el pocaliment.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa que té elplaer indescriptible del Boursault mossegat comun pit rodó i del xampany convenientment eti-quetat en català engolit a glops generosos.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa que acu-mula el temps de totes les hores passades damuntels escriptoris i és una pipa que llegeix amb avide-sa furs i compilacions i és una pipa que se sap lesregles d’or de les escriptures i dels fets i de l’arxi-vística general.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa quereposa al costat dels llibres sagrats sobre les lleixesde melis i és una pipa que recerca incansablemententre els papers fotocopiats i els documentsmicrofilmats.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa que esdeixa agafar amb les mans brutes de la feina i ésuna pipa que restableix els drets dels obrers i quecoopera amb els pobres en el restabliment de lajustícia social.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa quedeixa lliures les mans per donar-se-les fent rotlla-na i ballar la tan necessària sardana de la igualtat.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa autodi-dacta, erudita i docta, sabedora dels noms de lespersones, i de les dates, i dels llocs, i de les cir-

La pipa de Francesc FerrerJOSEP M.

PASQUAL

RODRÍGUEZ

Nascut l’any 1958del segle passat, ala frontera del barrixino de Barcelona,el que ara en diuenRaval. Entès enpesca, navegaciómarítima,gastronomia,havaneres,viticultura,pipologia i altrestemes inútils. Viu aVidreres, a lacomarca de laSelva, amb tresgeneracions de laseva família. Coma professionalexerceix elperiodisme a «ElPunt», TV Girona ialtres mitjans,sempre amb lallengua catalanacom a einaexclusiva

PG00FERR 06/06/05 13:00 Página 26

27ONZE RETRATS

«La pipade FrancescFerrer ésuna pipa defabricant deparaules,que omple elsarró ambels motsdescatalo-gats i ambelsmostrarisde la novatemporada»

visada pels turons amb el mar a l’altra banda.La pipa de Francesc Ferrer és un pipa de bosc,

que segueix la ruta de l’esquirol i la petjada delsenglar, i que diu bon dia a la cadernera, i que res-pecta l’espàrrec menut i que aplaudeix el brogitincessant de la resclosa i la bellesa efímera de laposta del sol.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa maríti-ma, que navega entre Formigues i Medes i ques’esquitxa d’aigua de mar quan pinta les quatre

barres a mòlleres, dofins i corballs.La pipa de Francesc Ferrer és una pipa

defensora de les llibertats i de la terra, que diula paraula justa i que s’expressa amb la forçade la raó, al replà de l’escala i al saló de

l’Audiència, a la colònia i a la capital de l’imperi,al locutori de la presó i al despatx del governa-dor.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa par-lamentària i oratòria, amb lletra de Fabra imúsica de Casals.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipade pau i treva, familiar, amiga, honorable,riallera, il·lustrada, gentil, enamorada,engironada, cosmopolita i nostàlgica delfutur.La pipa de Francesc Ferrer és una pipa

democràtica, catalanista i progressista; refe-rencial.

La pipa de Francesc Ferrer és la pipa d’unsavi i d’un home bo.

La pipa de Francesc Ferrer és la pipa d’unsenyor de Girona.

La pipa de Francesc Ferrer és un pipafidel a una ideologia: Catalunya.

cumstàncies dels capítols de la història que nos’ensenya a les escoles.

La pipa de Francesc Ferrer és una pipa xarmant,de vetllada interminable de nit d’estiu, de sobre-taula llarga de conspiracions i de passejada impro-

PG00FERR 06/06/05 13:00 Página 27

28FRANCESC FERRER

Els gironins interessats per la cosa pública i pelfutur del país coneixem en Francesc Ferrer des desempre. Perquè, des de sempre, ha estat un delsreferents més significatius dels gironins que s’hanpreocupat i han treballat pel redreçament nacio-nal de Catalunya.

A aquest coneixement genèric, s’hi va superpo-sar, en el meu cas, una convivència intensa, gaire-bé diària, en el període que va de 1977 a 1982. Sónels anys durant els quals vàrem coincidir, com asenadors elegits per la circumscripció electoralgironina, a la cambra alta de les Corts espanyoles,en la legislatura constitucional de 1977-1979 i enla I legislatura, la de 1979-1982.

En Francesc va arribar al Senat com a represen-tant de la candidatura del Pacte Democràtic perCatalunya. Jo vaig fer-ho per l’Entesa delsCatalans, l’expressió més sublim de la voluntatunitària dels partits d’esquerra de tota la històriacontemporània de Catalunya. Els senadors deConvergència Democràtica de Catalunya, enFrancesc Ferrer i la malaguanyada Maria Rúbies,de Lleida, no varen trigar a integrar-se al GrupParlamentari Entesa dels Catalans, que haviaaconseguit l’elecció dels seus dotze candidats,tres per cada una de les quatre circumscripcions.El mateix farien els senadors de designació reial,Maurici Serrahima i Josep M. Socias, aleshoresalcalde de Barcelona, així com el senador Lluís M.Xirinachs.

Aquella primera legislatura democràtica, la sor-gida de les eleccions del 15 de juny de 1977, vatreballar de manera molt intensa, i no només enl’elaboració de la Constitució. En Francesc Ferrerdestinaria la seva activitat com a senador –no faci-

litada per la direcció del grup parlamentari ni pelspartits majoritaris, que recelaven del nacionalismeabrandat d’en Francesc, i tendien a acaparar elprotagonisme de les accions polítiques més relle-vants– a temes relacionats amb les activitatseconòmiques i amb allò que ha estat la seva dèriade sempre: la normalització de l’ús de la llenguacatalana.

En aquella legislatura, va ser membre de lacomissió d’economia i finances, de la de pressu-postos i de la comissió per a la comercialització deproductes pesquers. A més a més, va formar partde diverses ponències redactores de lleis relacio-nades amb l’atorgament de crèdits a organismesautònoms. Com a tants altres membres del GrupParlamentari, no li va ser facilitada una major acti-vitat política en el procés d’elaboració de laConstitució. Per un motiu que afectà tots elssenadors catalans: l’esmentat acaparament de pro-tagonisme per part d’uns pocs, que exclusivitza-ven els aspectes més rellevants. I per altresmotius que l’afectaven de manera més particular:la manca de confiança política dels responsablesdel Grup Parlamentari, i per l’existència, al mateixgrup, d’algun senador especialista en temeseconòmics, la qual cosa li va impedir tenir unamajor presència en un dels aspectes que li erenmés propis. En Francesc Ferrer, però, va acomplir,en la seva condició de parlamentari i pel seuexcepcional coneixement del país, una gran tascapolítica a la circumscripció per a la qual havia estatelegit.

Les coses varen millorar de manera considerableper a ell en la I legislatura, la de 1979-1982.Integrat ja, després de deixar la militància a CDC,

Esperit de servei a CatalunyaJAUME

SOBREQUÉS I

CALLICÓ

Va néixer a Gironal’any 1943. Ésdoctor en històriaper la Universitatde Barcelona icatedràticd’Història deCatalunya de laUAB. És autor denombrosos treballsd’investigació idivulgació. Va sersenador perl’Entesa delsCatalans i ha estatdiputat alParlament deCatalunya pel grupsocialista.Mermbre de laComissió dels Vint,va participar en laredacció del’Estatut de Sau.També ha estatmembre de lajunta directiva delFC Barcelona enl’etapa de Josep Ll.Núñez.

PG00FERR 06/06/05 13:00 Página 28

29ONZE RETRATS

a la candidatura promoguda pel PSC i ERC, ni quefos com a independent, la seva integració al GrupParlamentari Catalunya Democràcia i Socialismeva ser més plena. Ferrer va poder desplegar unaactivitat incansable i més lliure. La nova direcciódel grup, menys intervencionista, va afavorir lescontinuades iniciatives de Francesc Ferrer, que, enalguns aspectes, el varen convertir en un delssenadors més actius de la cambra alta.

En aquella legislatura, va ser vicepresidentsegon de la comissió d’indústria, comerç i turismei membre de la comissió especial d’investigaciódels treballadors immigrats, una qüestió, aquesta,que gairebé trenta anys enrere ja preocupava elspolítics del país. A més a més, en aquella legisla-tura, Francesc Ferrer va ser membre de la ponèn-cia del projecte de llei sobre règim jurídic de con-trol de canvis.

Aquell aspecte de l’activitat parlamentària en elqual Francesc Ferrer va excel·lir pel damunt delsaltres senadors de la cambra alta, llevat de tres, vaser en la presentació de preguntes per escrit algovern, el qual té l’obligació de contestar tambéper escrit. Fins a seixanta-nou preguntes varen serfetes pel senador Ferrer. Abasten els més diversosàmbits de la problemàtica econòmica i dels serveispúblics de la seva circumscripció electoral.També, moltes, fan referència a qüestions relacio-nades amb la cultura i la llengua catalanes.Llegides en el seu conjunt, ajuden a entendre unabona part dels problemes dels ciutadans enaquells primers anys de la transició. Estic segurque els historiadors hi hauran d’anar a raure quanestudiïn aquells difícils temps del postfranquis-me. A més a més, Francesc Ferrer va presentar una

«Moltsajuntamentsvaren acudira ell infinitatde vegadesper tal queels gestionésla solució deproblemesconcrets.»

interpel·lació al ple de la cambra alta i una propo-sició no de llei, cosa, aquesta darrera, que no erahabitual en l’acció individual dels parlamentaris.

En Francesc Ferrer va continuar al Senat desprésdel 1982. Jo, no. Puc explicar, doncs, de primeramà només el període esmentat. He de concloureque en Francesc Ferrer va ser un parlamentari lliu-rat de ple a la responsabilitat que el poble de lescomarques gironines li havia encarregat. Mai no vadesentendre’s de cap requeriment, tant si eraindividual com col·lectiu. Molts ajuntamentsvaren acudir a ell infinitat de vegades per tal queels gestionés la solució de problemes concrets.Això va ser particularment intens, tant en el seucas com en el d’altres parlamentaris, en els dosanys de la legislatura constitucional, durant bonapart de la qual encara no hi havia ajuntamentsdemocràtics, i els parlamentaris havíem de fertasca de substitució. En Francesc va lliurar-s’hiamb una vocació, generositat i esperit de servei aCatalunya sense cap limitació. Ho hacontinuat fent fins avui. Girona iCatalunya li ho han d’agrair. O pot-ser no, no li ho han d’agrair, perquèha fet només allò que havia de fer,allò que una força interior indetu-rable li exigia que fes. No crecque ell necessiti ni vulgui, peraixò, cap agraïment. Ningú noem priva, però de manifestar-li la meva admiració per laincansable tenacitat ambquè ha defensat les nos-tres coses, les de tots,que també són les meves.

PG00FERR 06/06/05 13:00 Página 29

PG00FERR 03/06/05 14:22 Página 30

Paperimprès,papercompromès

PG00FERR 03/06/05 14:23 Página 31

Era un jorn xafogós que la calor els cossos volatit-zava, i el meu esperit imitant les aus anà volantfins allà, on quasi bé, es poden veure peus desants. Un cop a dalt, em dono compte que s’haviafet realitat el meu desig. I, donant-me impuls,resseguí rabent tota la crosta d’Europa.

Com pelegrí encuriosit cobejava admirar, desd’on nien els núvols, les meravelles de la terra.Però res de nou vaig poder conèixer ja que l’alturaque portava em feia perdre tota visió concreta;vaig obrir més els ulls, i encara em resultà mésdifícil donar-me compte del que hi havia sotameu. De sobte els vaig tancar bruscament,potser varen passar alguns instants, potserhores. No ho sé pas, però en tornar-los aobrir no vaig veure més que un seguit denúvols grisencs que semblaven un granllençol brut, i per acabar-ho d’adobar plede forats.

Llavors vaig donar-me compte que desde les finestres que se m’oferien, es podiacontemplar les coses del nostre món; nosabia pas per on començar. Em vaig acostara un esparrec, hi vaig veure la plaça d’unpoble i prop d’una font, tota una patuleiad’infants que feien bombolles de sabó.Estaven contents, sans, quines rialles! Vaacostar-s’hi un grup de vailets, i se’ncomençaren a riure de l’alegria dels nens,els quals es posaren a córrer i marxaren asomniar en algun altre indret del poble.Era necessari tenir cor d’infant per a poder-los comprendre.

Hi havia un altre esvoranc més avall, vaiganar-hi, i estirant-me a terra per estar

millor, em vaig posar a cercar quelcom d’interes-sant, tot seguit vaig distingir un camp d’esports,hi havia gent de tota mena. Però quina desil·lusió.Se’ls veia reunits per una idèntica finalitat, per-què tots esguardaven al mateix punt, però cadas-cú des del seu compartiment. N’hi havia que cri-daven, altres feien gesticulacions, qui més quimenys tothom estava preocupat. Els vaig abando-nar en llur estancament.

En aixecar-me vaig caminar sense direcció fixa,passava pel costat d’algun estrip, i la meva curiosi-tat semblava endormiscada. Lluny, sota el cel de

fum, morien les onades sens defallença.No sé com, els meus ulls ensopegaren

de nou amb la terra, es divisava una vallgrandiosa on homes i dones es donavenles mans i feien rotllana, amb movimentscompassats. Eren com sacerdots d’unritus d’amor, que dansaven entorn d’unideal: la germanor. Allò omplia de goig. Detots els pobles continentals hi havia jovesi vells, rics i pobres, savis i ignorants, ques’unien amb un llaç tan senzill i pregonalhora.

Del mig de la gentada es destacava unhome robust, ben plantat. Tenia elscabells blancs i unes faccions jovenívoles.La seva figura era gegantina. Podria dir-seque era com la síntesi de totes les racesallí representades. Era la integració detotes les cultures agermanades. No me’nvaig saber estar i, abandonant la meva ata-laia etèria, vaig preguntar-li:

—D’on sou vosaltres?I em respongué: —D’Europa.

32FRANCESC FERRER

Un dia d’estiuREVISTA

«RESURGIR»

-LA SALLE-

ANY 1959

Article dejoventut amb

una visiómetafòrica de

Catalunyacom a país

d’Europa

«...es divisavauna vall

grandiosa onhomes i doneses donaven les

mans fentrotllana, amb

movimentscompassats.Eren comsacerdotsd’un ritusd’amor»

PG00FERR 03/06/05 14:23 Página 32

Ja sabem que l’època és de transició, i que calmolta paciència tant pels que estiren, com pelsque frenen. Però hi ha coses que cal dir-les per-què potser és possible que el mal es pugui treu-re, abans que quedi tot massa infectat sota lacapa del silenci.

Un dels problemes que jo veig, és que elsseglars estem quelcom desorientats per la faltad’unitat que s’observa en general dintre delpresbiteriat. No és que vulguem que els cler-gues siguin un bloc monolític, agrupats sota unsol criteri, i aglutinats per una sola visió del món.No. El que volem és trobar-los agermanats totsdintre la nostra comunió.

El Concili els recomana: «En virtut de lasagrada ordenació i missió úniques, tots elsPreveres estan units els uns als altres amb unaíntima germanor que s’ha de manifestarespontàniament en l’ajuda mútua espiritual, imaterial, pastoral i personal, en reunions i comu-nitat de vida, de treball, i de caritat.»

Però aquesta imatge evangèlica que ens des-criu la Constitució Dogmàtica sobre l'Església esfa difícil de veure a les nostres latituds. Estemcansats d’escoltar qui, perdent el temps, bus-quen amb lupa desviacions i errors dels seus ger-mans de religió i ministeri.

I no solament es queden ací, sinó que àdhucper escrit ataquen sense remei, no ja idees i abs-traccions, sinó persones concretes amb noms icognoms.

Aquesta lluita no solament la trobem estèril,sinó també contraproduent. Quin mal efecte faveure sacerdots desavinguts per raons de tipuspersonal, i no cal dir ja per discrepàncies en

33OBRA ESCRITA

Un laic opinaordre a la pastoral, com si cada u treballés per unDéu a part. Com si existís un «sindicat» diferentdel general de l’Església.

Ja sé que és difícil practicar la caritat de laforma que la va definir St. Pau als Corintis. Peròés que prescindint, àdhuc de la caritat, creiemque entre els nostres sacerdots, per idees sepa-rades que existeixin, hi ha més per unir que perdesunir.

Els laics no volem saber si un capellà és «con-servador» o «avançat». Si va en sotana o de paisà.Si té una espiritualitat particular, o fa els tretzedimarts de St. Antoni. Si es dedica a 1’apostolatobrer, o és un burgès de mentalitat. El que vol-dríem és que pels fets es conegués que és uncristià. «Un manament nou us dono, que us esti-meu els uns als altres, com jo us he estimat, ambaixò us coneixeran» (St. Joan).

Que en tindríem de guanyades d’etapes si defora estant ens coneguessin a tots —clergues ilaics— que som cristians. No necessitaríemensenyes, estendards, ni folklores, per dir: «Aquíhi som nosaltres!» El testimoni seria de cada ins-tant, i en qualsevol ambient. Per això, el pobleque té un nas molt fi no vol saber si un capellàés dels que frena o dels que estira, únicamentsap distingir si predica i practica el ManamentNou o no.

Que no es pensi ningú ara que els volem a totsuniformats i arrenglerats amb els mateixos pen-saments al cap. No. Perquè així l’Església per-dria una gran riquesa que té amb la varietat d’i-dees i actituds. El que desitgem és un estimar-se mútuament i respectar-se les diferents mane-res de pensar i actuar.

REVISTA

«VIDA CATÒLICA»

N.275,

DESEMBRE

ANY 1966

Com a laic i com acreient es lamentade les divergènciesi enfrontamentsque mantenen elsclergues en èpocade transició, imalda per unacomunitat cristianaidílica regida perl’amor

PG00FERR 03/06/05 14:23 Página 33

34FRANCESC FERRER

La immigració té plantejats nombrosos problemesque es poden mirar des de diferents punts devista, per exemple, de l’immigrant, de l’Estat delpaís receptor, del país emissor, etc. De formaobjectiva, la problemàtica és de tipus econòmic,social, psicològic, sociològic, etc.

Per tal de centrar aquest estudi, ho analitzaremúnicament des del punt de vista psicosociològicde l’immigrant, i concretament sobre la seva assi-milació a Catalunya.

Entenem per assimilació, la integració delsimmigrants a la societat que els ha rebut, conside-rada globalment. Però sobretot, en l’adopció de lallengua, participació dels valors col·lectius, i pene-tració en les actituds mentals del nostre poble.Una idea experimental, pot guiar-nos per conèixerl’assimilació, segons J. Maluquer: «Que els immi-grants actuen talment com si fossin autòctons, iaquests últims ja no els mirem com uns estranys»(1).

La immigració al nostre país ha estat sempre unfactor que l’ha afaiçonat. Pierre Vilar (2), parla delmelting pot català, fent referència a la tesi deSánchez Albornoz sobre la població espanyola: «Laposició de cruïlla i la capacitat d’assimilació de laregió catalana poden constituir força bé una ‘sin-gularitat’. Tal com ens ensenyava la geografia desdel punt de vista de paisatges i de vocacions natu-rals, l’originalitat catalana radica en la fusió devarietats. La major part de les regions espanyolestenen, al contrari, uns trets més vigorosos i mésuniformes, reuneixen més capacitat de resistènciai d’isolament enfront de les aportacions successi-ves vingudes de fora. Allò que importa és menys lamigració que la seva absorció per la societat. El

segle XVII hom troba sorprenents proporcionsd’immigrants francesos als pobles de la costa cata-lana, el segle XX veu una veritable invasió ‘mur-ciana’ en la mà d’obra industrial de la regió barce-lonina. Són, tanmateix, dos períodes de consolida-ció ‘catalana’. En tots dos casos, els immigrantss’assimilen més que no resisteixen o dominen.»

Ja sabem, doncs, que el nostre país ha rebut desdels temps pretèrits diferents onades d’immigra-ció. La personalitat catalana no ha estat mai com-promesa. Al contrari, l’ha envigorida, i tal com diuPierre Vilar, l’ètnia catalana precisament radica enla seva varietat, i aquí és allà on rau la causa del‘fet diferencial’.

Estudi de l'assimilació

Per tant, la nova immigració a la qual estem assis-tint, és una més, però la seva importància quanti-tativa és superior a totes les anteriors (3) pelsavantatges actuals de desplaçament, com a princi-pal factor entre altres que l’han afavorida. És peraixò que cal estudiar-ho detingudament i des detots els punts de vista, perquè les tensionsdemogràfiques poden revestir gravetat si no s’hiapliquen remeis de tot ordre.

Mac Iver (4), estudiant l’assimilació dels emi-grants als Estats Units, ens ho fa en funció delssegüents punts:

1.Grau de desenvolupament de la societat recep-tora dels immigrants.

2.Coneixements professionals dels immigrants.3.Nombre dels immigrants.4.Diferències físiques.5.Diferències culturals.

L’assimilació dels immigrantsREVISTA

«VIDA CATÒLICA»

N. 271,

AGOST

ANY 1966.

TAMBÉ ES VA

PUBLICAR A

«MISIÓN» D’OLOT,

«VIDA

PARROQUIAL»

DE FIGUERES I

«HORIZONTES»

DE BANYOLES

L’article és unaanàlisi del que va

representar l’onadaimmigratòria delsseixanta des d’un

punt de vistasociològic, cultural,

econòmic i fins itot fisionòmic, amb

un epíleg sobrenormes de

comportament capals nouvinguts

PG00FERR 03/06/05 14:23 Página 34

35OBRA ESCRITA

6.Importància de la influència de la semicomuni-tat dels immigrants (colònies, guetos, suburbis,etc).

Grau de desenvolupament de la societat

receptora

Aquest factor pot ser decisiu moltes vegades per ala integració dels immigrants a la societat que elsrep. Fins la història ens ha ensenyat que una socie-tat poc desenvolupada, pot quedar sotmesa alsimmigrants, els quals l’han dominada.El grau de desenvolupament es pot buscar des dedos punts, el del desenvolupament econòmic i eldel social.

El desenvolupament econòmic és favorabletotalment a la integració dels forasters a la nova

situació que han escollit. Precisament, les provín-cies de les quals aflueixen més emigrants són lesque tenen una renda per capita més baixa de totl'Estat espanyol (5). Aquest desnivell existentdurant el primer període d’estància de l’immi-grant a casa nostra, es va millorant progressiva-ment, de forma que al cap d’uns anys la situacióeconòmica ha millorat sensiblement, i paulatina-ment també s’ha observat una adaptació primer, iuna assimilació després, en alguns trets de la per-sonalitat del nostre poble.

El desenvolupament social, també és un factorque afavoreix totalment la integració de l’immi-grant a la nostra societat. Evidentment, l’estruc-tura social del nostre poble —fora d’ésser justa—és menys injusta que la societat que els immi-

«Fins lahistòria ens haensenyat queuna societatpocdesenvolupadapot quedarsotmesa alsimmigrants, elsquals l'handominada»Imatge de començaments dels seixanta del barri de la Perona, a la ronda de Sant Martí de Provençals, a Barcelona / HISTÒRIA

GRÀFICA DE CATALUNYA, D’EDMON VALLÈS.

PG00FERR 03/06/05 14:23 Página 35

36FRANCESC FERRER

grants han abandonat al seu lloc d’origen. Per tant,en trobar-se en una comunitat elaborada, que afa-voreix la mobilitat social, que ofereix treball, quemalgrat no estar preparada en molts ordres perrebre les allaus migratòries, remunera amb salarisdecents, i que més de tot vol que els nouvingutsgaudeixin de la seva llengua i dels valors culturalscol·lectius, lluny de ser un obstacle, és un motiuper identificar-se plenament amb Catalunya.Aquesta capacitat de promoció social deCatalunya, és un gran factor «integrador».

Coneixements professionals dels immi-

grants

Segons J.M. Martínez Mari (6) «la població ques’estableix a Barcelona (es pot estendre a totCatalunya), es caracteritza pel seu origen agrícola,manca de capacitació i especialització professio-nal, escassos recursos econòmics...». Des del puntde vista subjectiu de l’immigrant, ell veu que elsnivells superiors d’allà on treballa, els ocupen per-sones de distinta llengua i costums.

Si tenim en compte que l’estratificació socio-professional permet una mobilitat ascendent,resulta que des del primer lloc de treball ocupatper l’immigrant, que sol ser de peó, intenta pro-gressar amb l’especialització a fi d’anar-se despro-letaritzant. A mesura, doncs, que va ascendint enla seva professió, també s’observa una major cata-lanitat.

Nombre dels immigrants

Les estadístiques ens diuen (7) que l’augment dela població a Catalunya darrerament s’ha degut enprincipalíssima part a la immigració. I que

Catalunya ocupa el primer lloc de la migracióinterna de l’Estat espanyol.

Nascuts vius Immigrats

1961 71.014 47.555

1962 75.627 90.598

1963 79.592 106.805

1964 87.246 117.188

Sociològicament s’ha comprovat que les actitudsd’una societat respecte a un grup foraster, tendei-xen a ser tolerants, mentre que el nombre d’a-quest no arribi a grans quantitats. Aquí ens tro-

Un matí de diumenge, del 1964, a les barraques del Camp de

la Bota / H.G. de C. ED

«A mesura,doncs, que

va ascendinten la sevaprofessió,

tambés’observa

una majorcatalanitat»

PG00FERR 03/06/05 14:23 Página 36

37OBRA ESCRITA

bem, doncs, que per una banda a la societat recep-tora, degut al gran nombre de nouvinguts, li costad’admetre’ls, i per altra banda, o sigui, del punt devista de l’immigrant, també això podria ser un obs-tacle per a la integració, per donar-li major cons-ciència de grup. Aquest problema, però, va lligatamb el de la localització dels immigrants, el qualexaminarem més endavant.

Diferències físiques

No hi ha dubte que els immigrants arribant aCatalunya es distingeixen per la seva apariènciafísica, o sigui per llur morfologia, com per la pre-sentació externa, fins de la indumentària. Peròtambé cal adduir que després de poc temps deromandre entre nosaltres s’hi observen canvisimportants en els dos aspectes, la qual cosa és uníndex d’acostament.

Diferències culturals

Francesc Candel (8) ens diu: «La cultura de l’im-migrant és baixíssima, nul·la. Aquesta és la prime-ra cosa que contesta qualsevol si li ho preguntem.I és veritat. En tenen molt poca, per no dir gens.»Aquest fet és una base per a la permeabilitat quepresenta l’immigrant d’acceptar la nova culturaque se li ofereix. En canvi, és motiu per crear«distància social», mirant-ho des de la societatreceptora. En aquest apartat, s’ha d’afegir quel’immigrant arriba a un lloc, on existeix una cultu-ra quelcom diferent a la que s’ensenya a les esco-les oficials, la qual cosa agreuja el problema. Peròmalgrat aquesta deficiència, i sobretot quant a lallengua, hom pot conèixer moltíssims casos depersones, les quals l’aprenen en un temps relati-

«No hi hadubte que elsimmigrantsarribant aCatalunya esdistingeixenper la sevaapariènciafísica, o sigui,per llurmorfologia,com per lapresentacióexterna, fins delaindumentària»

vament curt, que a vegades no arriba ni a un any.Aquests fets contrasten dolorosament amb altrespersones que també s’han vist obligades a sojor-nar entre nosaltres, i que en Candel anomena els«altres immigrants». Tota aquesta problemàticade la cultura i l’idioma està en funció del lloc ontreballen, de les persones que escolleixen peramistats, del barri allà on viuen, de la voluntat quees posa per aprendre, etc.

Importància de les semicomunitats d'immi-

grants

És evident que si els immigrants es concentren enbarris, poblats o colònies, això els serveix per faci-litar una «readaptació» al nou ambient, tan bonpunt arriben del seu poble. Però també cal tenirpresent que mantenir aquestes «illes» retardal’assimilació a la nova societat que han escollit perdefinitiva, fent més difícil la destrucció delsvalors, hàbits, costums i mentalitats que portencom a grup humà. Al nostre país, es pot afirmarque els immigrants són els qui han inventat elssuburbis en la nova versió que coneixem. Lamanca de recursos, la deficient planificació delsestatges, l’esquifida col·laboració de la burgesia ensentit col·lectiu, la poca voluntat dels dirigents avoler integrar aquesta massa sobrevinguda, ha pro-duït nous barris, les constants dels quals són lapobresa, la manca de serveis urbanístics i la ver-gonyosa promiscuïtat. Aquest amuntegamenthumà és un factor principalíssim en el retard ques’observa en l’assimilació de les darreres onadesmigratòries.

Com hem pogut observar en aquesta anàlisi, entots els aspectes excepte el nombre i l’amuntaga-

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 37

38FRANCESC FERRER

ment en barris especialitzats en immigrants, l’as-similació té un caràcter positiu i optimista enquant es refereix al subjecte, o sigui als nouarri-bats. Però hem de tenir present que la integracióno s’obté solament amb un esforç dels immi-grants, cal sobretot la voluntat de la societatreceptora de considerar-los nadius o autòctons.L’assimilació és una trajectòria que han de seguirles dues parts: la població desplaçada i la societatque l’accepta. I així com tothom ha pogut consta-tar la voluntat de catalanitzar-se dels immigrants,és més difícil trobar actes i accions encaminats al’agermanament amb elles. I si això, tan sols esplantegés seriosament i hi hagués desig ferm tantindividual com col·lectiu d’abastar aquesta assimi-lació tan necessària, hauria desaparegut el proble-ma.

Ernest Lluch, comentant un estudi de JoaquimMaluquer (9), ens diu: «Els factors favorables al’assimilació nacional-cultural són múltiples. Elprimer és la bona predisposició existent entre elsnouarribats, que és menor entre els funcionaris. Elfet que l’assimilació sigui un signe d’escalamentde classes fa, segons l’autor, que sigui un altre fac-tor positiu. Compta també com a factor positiu elmatrimoni mixt en el qual la dona és immigrada iel marit català. Entre els factors negatius anota: lapolítica cultural de l'Estat, la concentració delsimmigrants en determinats barris on són majoria,així com el mal acolliment per part d’alguns cata-lans.»

Els mitjans al nostre abast

Com s’ha comprovat, l’assimilació es pot buscaramb mitjans col·lectius i individuals. Ara bé, són

actualment inaccessibles per a nosaltres els pri-mers, depèn en bona part de l’esforç privat quenosaltres particularment fem per assimilar-los.Com ja se sap, també la persona individual esdesenvolupa a través de les diverses influènciesque rep: l’herència, el medi social estructural(família, grup o comunitat, escola, església, socie-tat, etc.), l’ambient comunal (tradicions, cos-tums, etc.), la geografia, etc. En aquest punt,situat totalment en el pla individual hi podem ela-borar la nostra tasca d’assimilació. Difícil és la per-sona que no té mai cap contacte amb immigrants.D’ell i de tots depèn en molta part que dintred’una generació a Catalunya coexisteixin duescomunitats, o que en canvi sobrevisqui una solapersonalitat amb l’agermanament de tots els quil’habitaran i hi treballaran.

Normes de comportament

A la vista de totes les causes i relacions ques’han exposat, expressem a continuació unes nor-mes que creiem cal practicar en les relacions ambels nostres germans nouvinguts:—Que el superior nivell de vida no sigui mai causade distància social. Hem d’extirpar de la nostrasocietat les discriminacions que sofreixen contí-nuament els immigrants.— Que l’actitud d’autovaloració que normal-ment es constata en la gent de la nostra comuni-tat, sigui eliminada per situar-nos al nivell delsnouarribats. Això serà el primer pas per evitar elpaternalisme amb què moltes vegades s’intentapromocionar la seva dignitat de persona.— Que sigui el treball el Temple on a través de lesjornades, la integració es faci més efectiva. Que

«Els factorsfavorables al'assimilació

nacional-cultural són

múltiples.El primerés la bona

predisposi-ció existent

entre els‘nou-

arribats’,que és

menor entreels

funcionaris»

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 38

39OBRA ESCRITA

sigui al taller, a les fàbriques, a les oficines, on s’a-prengui la llengua, els costums i les tradicions maitrencades al nostre poble.—Ja que les escoles no practiquen el biculturisme,s’han de prendre decisions que ajudin al seudesenrotllament cultural.

El catedràtic M. Badia i Margarit (10), sobreaquesta qüestió ens fa el següent pla d’actuació:1. Prendre consciència de barri.2. Millorament humà dels immigrants (dispensa-

ri, escola, guarderia).

«Que elsuperior nivellde vida no siguimai causa de‘distànciasocial’. Hemd'extirpar de lanostra societatles discrimina-cions quesofreixencontínuament elsimmigrants»

3. Pla de conferències culturals del primer nivell.4. Curset de llengua catalana.5. Foment de la lectura en català i castellà.6. Connexió amb la pastoral feta des de la parrò-

quia.7. Introducció al folklore genuí. (La sardana, la

nostra dansa, és l’element integrador perexcel·lència.)

8. Divulgació de la història contemporània.—Per les persones, o entitats responsables, fer unpla de conjunt, per tal d’evitar en un terme curt,la concentració d’immigrants en zones determina-des on són majoria. Mentre això no es realitza, tot-hom ha de prendre consciència del problema iprocurar, dintre dels seus mitjans a l’abast, que elsimmigrants tinguin oportunitats d’integrar-se enels barris de la societat receptora, evitant d’aques-ta manera una discriminació geogràfica.—Evitar en totes les converses les paraules pejo-ratives de xarnego i murcià.—Que no siguem mai burletes perquè algunsforasters no sàpiguen pronunciar amb prou correc-ció els sons particulars de la nostra llengua. Tambéprocurem no fer dir als que comencen a parlotejar-la, la famosa frase de «setze jutges...». No s’han de buscar dificultats, que prou n’hi ha.Només volem cloure aquest article amb les parau-les de Rafael Campalans, dites l’any 1923: «Per anosaltres, els forasters que vénen a Catalunya —que sempre acollim amb els braços oberts— ipateixen amb els nostres dols i gaudeixen amb lesnostres alegries, i ens donen fills, que les nostresdones no en pareixen prou, són tan catalans en lanostra interpretació futurista de la nació, comnosaltres mateixos. No fem cap diferència.»

Aprenents de torero en un carrer del Poble-sec a finals dels

anys cinquanta / H.G. de C. EDMON VALLÈS

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 39

40FRANCESC FERRER

Durant el darrer foc dels boscos de la Costa Brava,s’ha parlat moltíssim dels propietaris. De si tenienpoca empenta, del seu estoïcisme davant deldesastre, de la falta de tremp per superar una con-juntura econòmica, del seu migrat interès per pre-venir noves cremes, etc.

I nosaltres, que en principi crèiem en la propie-tat privada, ens preguntàvem el perquè d’aquestasituació. Segons l’opinió de molts, era perquèactualment els boscos no són rendibles. Però, iquè vol dir això? Senzillament, et contestaven,abans els boscos servien per obtenir combustible,fusta, i d’altres tenien profit industrial. En canviara, la majoria dels boscos de Girona han perdututilització i, per tant, no produeixen cap mena derenda, i en conseqüència han quedat semiabando-nats, i inclús la seva neteja no es pot realitzar per-què el cost superaria el mateix profit. Amb aques-tes explicacions els propietaris quedaven justifi-cats, i segons com s’expliqués encara podien pas-sar com a màrtirs de la conjuntura.

Ara bé, nosaltres voldríem aprofundir el proble-ma, i intentar de trobar-hi solucions. Això és elque hem dit i preguntat a totes les persones, quehi entenen, o hi haurien d’entendre. Què és elque falla, els propietaris, l’Estat o el sistemaeconòmic?

Els motors del capitalisme són: el profit perso-nal, la concurrència del mercat i la propietat pri-vada. Amb la qüestió que ens ocupa de la riquesaforestal, segons sembla, la majoria de les espèciesconreades a Girona han deixat de donar profit alspropietaris, i precisament per la inexistènciad’una concurrència o demanda del mercat. Però encanvi, ha quedat en peu la propietat privada, la pro-

pietat tothom la vol, tothom se l’estima.Com hem vist abans, de les moltes utilitzacions

que tenien els boscos, i les quals atiaven la inicia-tiva privada, i ensems durant algun temps a llurespeculació, avui gairebé s’han quedat en els dosfactors que la riquesa forestal aporta al comú: pri-mer, la defensa contra l’erosió del sòl, i segon,l’augment de les disponibilitats d’aigua. Ara bé,aquests beneficis, per manca d’estímuls imme-diats poc importen a la propietat privada, demos-trant-nos una vegada més que està mancada defunció social. En canvi, la que queda seriosamentperjudicada és la nostra col·lectivitat.

La cosa queda ben clara, si el sistema econòmicque estem patint per si sol no pot solucionar elproblema dels boscos, en perjudici de la societat,sota principis morals ben arrelats, es pot afirmarque la societat té dret i obligació a cercar uns mit-jans per tal d’evitar el seu empobriment. Ja veieuque fins ara, no hem parlat de socialització, per-què aquest mot ens fa basarda aplicar-lo en qües-tions agrícoles, i també perquè en aquest país l’ad-ministració, ara per ara, poques vegades ha demos-trat que tingui més eficàcia que l’individu, sol oagrupat.

«La terra és de tots, i no únicament dels rics»,es va dir als principis de la nostra era cristiana. «Lapropietat privada no constitueix per a ningú undret incondicional i absolut», va escriure Pau VI el26 de març del 1967.

Si els actuals administradors dels boscos nosaben treure’n rendiments, perquè els explotende forma desordenada i amb mentalitat rutinària(ja sabem que el cicle és llarg), o no es preocupende:

Els nostres boscos i la propietat privada«PRESÈNCIA»

N. 112,

26 AGOST

ANY 1967

Tot i que es mostrapartidari de la

propietat privada, lacritica des d’una

òptica cristiana quanno aconsegueixsalvaguardar els

interessos socials i,tot i que no vol

parlar desocialització, creu

que el conjunt de lesforces socials ha decobrir els forats que

la propietat noaconsegueix tapar,

centrant-se en el casdels boscos i la

manca de rendibilitateconòmica.

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 40

41OBRA ESCRITA

— Trobar una utilització industrial per a les fustesi llenyes actualment infravalorades.— D’estudiar els sòls i la climatologia, amb lesespècies que més hi convindrien.— De programar els canvis d’espècie, i la repo-blació.— De fer un estudi de mercat real, a curt i a llargterme que permetés de treballar amb seguretat.— Sobretot de cercar i demanar una finançament,ja sigui, a través de subvencions, crèdits a baixinterès, etc.— I per últim, de portar un esperit nou. Unaempenta que aglutini tothom, i que doni con-fiança, la nostra societat, la col·lectivitat, pot exi-gir que això es rectifiqui, i que no es malmeni lanostra riquesa, però no a través de l’Estat, sinó perun tercer camí, un camí que podria aglutinar laparticipació conjunta dels interessats.

Voldríem donar un cop d’alerta! La nostra socie-

«A Girona,el sectoragrari estàdeixat de lamà de Déu.Què hem fettots plegatsper procu-rar quel’agriculturarecobri elsmitjans que licalen?»

tat (l’alta naturalment), i també les esferes ofi-cials a nivell local, i provincial, es desfan pel turis-me. Ho trobem molt bé; val més això que res. Peròheu de pensar que un país mai no pot ser mono-color en economia, i sobretot quan té una riquesatan diversificada.

A Girona, el sector agrari està deixat de la mà deDéu. Què hem fet tots plegats per procurar quel’agricultura recobri els mitjans que li calen? Si l’a-gricultura pogués parlar, com es doldria de l’evasióde capitals! Cal, doncs, estudiar ràpidamentaquests problemes, amb amplitud, profunditat iambició.

Que es planifiquin no solament les necessitats,sinó també llur finançament. Ja sabem que és difí-cil i complex, però cal fer-ho, almenys per donar-nos compte que tal com ara es fa, l’home ha que-dat al servei de l’economia, i no a l’inrevés, que éstal com hauria de ser. CORIOLÀ

Dibuix de Jordi Soler publicat amb el text original.

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 41

Els joves estem desorientats. Hem viscut en unmón contradictori. Antitètic en el camp social,professional, polític, i àdhuc cultural. A la nostraterra, oficialment només existeix una cultura i, encanvi, a la vida diària, observem que tenim unaaltra llengua i una altra cultura. I que no es volsubjectar a certes exigències l’hem vist esborrat iforagitat de les llistes dels savis, dels intel·ligents,dels cronistes, dels trempats, dels experts, dels lles-tos, etc.Això, que ha passat a molta gent, també ha passatals poetes. Quina sort de poder tenir poetes!Dissortat el poble que no en té, o no en vol tenir!A les nostres terres gironines, a vegades, semblaque no ens recordem de la poesia, ni de les sevesessències.La vida trepidant i rabent ha ajudat a postergar lapoesia, la poesia en el vers i en la paraula, i sobre-tot en el sentit i el pensament. El poeta ha existit«per servar-nos el mot de cada cosa», i malgrataixò, les seves cantarelles han esdevingut cendra iles seves idees, oblit. Per això voldríem parlar d’unpoeta colgat pel silenci, que fa trenta anys ben pocha sortit als papers, i en volem parlar perquè tot-hom vegi que la veritat sura, i un dia o altre la jus-tícia s’esdevé. El nostre poeta és Miquel de Paloli Felip, un home a qui li devem l’admiració pel seuexemple i la seva fe.Miquel de Palol es pot dir que fou un escriptorcomplet, perquè va treballar en el teatre, lanovel·la, i sobretot en la poesia. Si encara visqués,ara tindria 83 anys. Va morir a Girona el 1965, ontambé havia nascut el 1885. La seva dèria la por-tava de molt jove, perquè el 1905 va publicar unvolum de poesies titulat Roses. El 1908 va obtenir,

precisament al Cinquantenari dels Jocs Florals deBarcelona, un premi Fastenrath, el qual va serpublicat a Colònia, el 1909, sota el títol Paternal.L’any 1909, el mateix Joan Maragall el portà al’Ateneu de Barcelona, on va fer una lectura de laseva prosa poètica Llegendes d’amor i de tortura que,segons la premsa d’aquell temps, va despertarmolt d’interès. El mateix any, va obtenir el premide Novel·la de la Biblioteca del Poble Català ambl’obra Camí de llum, la qual va ser publicada totseguit.El 1912, se li va publicar en castellà Sonetos galan-tes degut a la traducció d’Albert Quintana. Fins al1914 va escriure molta poesia dispersa en JocsFlorals, revistes, periòdics, etc. Una d’elles, Jopecador, va guanyar la Flor Natural dels Jocs Floralsde Sant Feliu de Guíxols.L’any 1914 va fer un recull de sonets que publicàsota el títol Poemes de tarda, el qual sortí en segonaedició el 1922. Durant aquest any va obtenirl’Englantina d’Or en els Jocs Florals de Girona, elsquals va presidir l’honorable president de laMancomunitat de Catalunya.Malgrat ser bàsicament la seva obra de caire poè-tic, l’any 1920 la Companyia Maria Vila li estrenà,a Figueres, l’obra Senyoreta enigma. L’any següentL'enemic amor és estrenada al Teatre Bartrina, deReus. Totes dues obres varen ser portades al Goyade Barcelona, i altres escenaris de Catalunya. El1921 va guanyar el Premi de Teatre del Centre deLectura de Reus, amb l’obra Petites tragèdies, con-curs en el qual hi participaven 38 autors, entre ellsSagarra, Carner, etc. Un aspecte molt importantde la prosa de Miquel de Palol van ser els contesper a infants; en va publicar moltíssims a la revis-

42FRANCESC FERRER

Miquel de PalolREVISTA

«VIDA CATÒLICA»

N. 276,

GENER

ANY 1967

Reivindica la figurade Miquel de Palol,

al qual defineixcom un escriptor

complet, al tempsque fa un repàs de

la seva àmplia ivariada obra

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 42

43OBRA ESCRITA

I també en té d’inclosos a l'Antologia d'AlexandrePlana traduïts en castellà, en un llibre titulatParnaso catalán, Valladolid 1929.Després de la guerra va escriure nous poemesque mai no han estat publicats; només Arimanyli va publicar algun conte. D’obres inèdites n’hadeixat, de teatre: El clavell Roig, comèdia, i ElsJueus, drama històric. En prosa cal destacarGirona i jo, que coincideix amb les sevesMemòries, a les quals va dedicar els tres últimsanys de la seva vida.Heus ací, en breus i lacòniques paraules, la vidai obra d’un home. Un home al qual tothom hau-ria de conèixer. I per això hem divulgat avui partde la seva biografia, perquè sigui honorat alcarrer i a la plaça, perquè no podem esguardarmés. Mentre s’adoren falsos déus de l’universalis-me, s’ignoren cartesianament esforços i actesque foren la llavor del nostre actual ressorgi-ment.Hem de lluitar per la rehabilitació de Miquel dePalol, però no solament allà on va néixer i morir,sinó que hem d’assolir un retorn definitiu onsigui realitat el sentit de cada vers, i aleshores,amb paraules d’ell mateix, tots plegats podremcantar:«...quan tinguem la fortalesa de la nostra vidaantiga;quan la llengua sigui nostra, i el voler, i el pen-sament,quin florir aquesta terra!quin florir més resplendent...!i quin goig de viure en ella, tots ardits de glòrianova;i sembrar sense temença, i collir sens recelar...»

ta de Girona Ploma i llapis.També va col·laborar a la premsa, en la qual utilit-zava el pseudònim de Narcís. Ho va fer especial-ment a La Campana, L’esquella de la Torratxa, LaCuca Fera, etc.Se li varen traduir sonets al noruec i al portuguès.

Dibuix publicat a la portada del n. 112 de la «Revista de

Girona», l’any 1985.

«L’any 1909el mateixJoanMaragall elportà al’Ateneu deBarcelona,on va feruna lecturade la sevaprosapoètica,‘Llegendesd’amor i detortura’, quesegons lapremsa vadespertarmoltd’interès»

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 43

El arquitecto suizo Charles-Edouard Jeanneret,que hizo mundialmente famoso el seudónimo deLe Corbusier, decía que «la casa es una máquinade vivir». Parece una definición áspera, pero bienmirada no lo es: es una manera de afirmar laimportancia de la función utilitaria de hacer casas,por encima de la preocupación meramente estéti-ca. Antes de hacer viviendas hermosas hay quehacerlas útiles, pero sobre todo hay que hacerlas.¿Hay bastantes viviendas?

Demasiado frecuentemente el ciudadanocorriente es sólo sujeto pasivo de procesos degobierno a los cuales no contribuye, en definitiva,sino económicamente. Al ciudadano pasivo nada leayuda a tomar conciencia de que la ciudad es unser vivo, aunque siempre esté a medio hacer. ¿Haybastantes viviendas en nuestra tierra? Esta es lapregunta que hoy acercamos a nuestras páginascon el deseo de remover seriamente cifras, res-puestas, inquietudes. Pedimos la palabra paratomar el pulso de un hecho social que tiene unaprolongada gravedad.

Necesidades de una provincia

El «Segundo Plan de Desarrollo Económico ySocial» de España se desarrollará de 1968 a 1971.Es a este cuatrienio que referiremos las cifras deviviendas que harán falta en nuestra provincia deGerona. Hace falta prever un incremento depoblación que nos vendrá por estos dos caminos:aumento vegetativo, crecimiento normal a razónde una tasa que viene fijada según estudios socio-lógicos en un 6,50 por mil habitantes.

Traducido en viviendas (una por familia mediade 4 personas) este aumento de población exigirá

en los cuatro próximos años 2.400 viviendas.Crecimiento migratorio. Hecha la previsión deinmigrantes según el ritmo que marcan lascorrientes de los últimos años, en el cuatrienio 68-71 llegarán 15.430 inmigrantes que necesitarán3.850 viviendas.

Reposición conveniente. El patrimonio inmobi-liario necesita actualización, modernización.Habría que rehacer aquellas viviendas que estánen estado de seguridad dudosa o condenadas ademolición por estar en zonas de nuevos planes deurbanización, son 2.400 viviendas.

Déficit inicial. A estas citadas necesidades hayque añadir otra, tan dolorosamente urgente comoellas.

Es el déficit inicial que, según datos estimadospor la Ponencia de Viviendas del VII Pleno delConsejo Económico Sindical Provincial, en Geronaes de 10.000 viviendas.

Faltarán en la provincia de Gerona (1968-71)18.650 viviendas. Y de una ciudad: Gerona.

La realidad concreta de Gerona ciudad no esmás esperanzadora. Aquí, el incremento demográ-fico va desglosado así: aumento vegetativo, el cri-terio para la probable trayectoria viene fijado poruna tasa de crecimiento de 11,50 habitantesanual. Por este concepto se necesitarán 500viviendas.

Aumento por migración. Si el saldo migratoriocontinúa como hasta ahora será positivo, es decir,tendremos más inmigrantes que emigrantes.Incrementaremos la población en 8.198 personas,que significan 1.732 viviendas.

Reposición conveniente. Gerona ciudad tendríaque rehacer 300 viviendas.

44FRANCESC FERRER

«PRESÈNCIA»

N. 107,

22 DE JULIOL

ANY 1967

Un repàs alproblema de

l’habitatge a Girona,àmpliament

deficitari i que,agreujat per

l’arribadad’immigrants,provocava la

proliferació delbarraquisme

El cruel problema de la vivienda

PG00FERR 03/06/05 14:24 Página 44

45OBRA ESCRITA

Déficit inicial. Una ciudad capital de provincia ybuen centro industrial tiene una especial caracte-rística cuando se habla de viviendas. La carac-terística, dolorosa, se la dan sus barrios viejos y sussuburbios, sus barracas. Una responsabilidad socialque, adelantémonos a decirlo, no hay que cargarsobre un solo hombro. Datos: Gerona tiene estedéficit de viviendas: familias que viven en el oscu-ro mundo de los realquilados y de los:

Albergues Provisionales. 1.500 viviendas

Barracas de Montjuich 2.010 personas 15 viviendas

Barracas Villa Piedad 115 personas 22 viviendas

Barracas Torre Alfonso XII- Polv. 1.900 personas 288 viviendas

Barracas Torre Gironella 750 personas 150 viviendas

Departs. viejo edificio Hacienda 300 personas 41 viviendas

5.075 personas 816 barracas

Total: Faltarán en la ciudad de Gerona (1968-71) ,84-8

viviendas.

Cada uno es libre de ponerles calidez o frigidez alos datos, según su humanidad, su lugar en lasociedad o sus deseos de liberarse del hechosocial. Nosotros que tenemos un lugar a desempe-ñar en la opinión pública queremos fijar la aten-ción en uno de los datos. Los 5.075 habitantes deGerona —los otros gerundenses, que diríaCandel— que malviven en barracas o parecidos,que no tienen «la máquina de vivir» —una casadigna—, representan el 12% de la población denuestra ciudad. Pero el 88% restante, no es queautomáticamente tenga una vivienda ideal, nimucho menos; por tanto aquel 12% se alarga y seensancha tan laberínticamente que se hace difícilllegar a precisar donde empieza exactamente elcruel problema de la vivienda.Se ha dicho ya repetidamente la montaña dedesórdenes que supone la existencia del suburbio,

«Los 5.075habitantes deGerona quemalviven enbarracas oparecidos, queno tienen ‘lamáquina devivir’ –unacasa digna–,representan el12% de lapoblación denuestraciudad.»

El 30 d’abril del 1968 encara hi havia aquestes barraques a Montjuïc / NARCÍS SANS. ARXIU AJUNTAMENT DE GIRONA

PG00FERR 03/06/05 14:25 Página 45

46FRANCESC FERRER

pero oídos, absolutamente todos (los higiénicos,los sanitarios, los morales, los municipales, etc.)no son más que ramificaciones del principal: ladificultad ante la integración. Integrarse es, prime-ro, asimilar las condiciones de la ciudad para poderseguir el proceso de personalización, de creci-miento individual, familiar, social, a todas lasdimensiones; y segundo, volcar la aportación per-sonal que al mismo tiempo haga avanzar las posi-bilidades de la ciudad. Es, pues, condición indis-pensable que el ciudadano se integre para quepueda obtener de la ciudad aquello que espera,aquello por lo cual ha venido, y al mismo tiempopara que pueda darle aquello que la comunidadsiempre ha de exigir a sus hombres. ¿Qué esperannuestros inmigrantes? Es evidente que algo más

que el encogimiento de hombros. ¿Qué darán a laciudad? Poca cosa más que un poso de amargomalestar. Si no tienen la «máquina de vivir» novivirán plenamente. Es cierto que podrán encon-trar trabajo, diversión e incluso educación para loshijos, pero la vivienda es todavía una muralla,todavía las ciudades cierran sus puertas y dejanmucha gente fuera. También es cierto que se handado algunos pasos: el primero de ellos fue la ins-talación de 100 albergues provisionales para cobi-jar a las familias desalojadas del río Ter, cuando lasinundaciones del 1962. Otro paso dio también elMinisterio de la Vivienda, consecuencia delDecreto 1084/1966 de 7 de abril autorizando lainstalación en Gerona de 300 albergues provisio-nales más, ubicados en Sant Gregori. El esfuerzo

«Si no tienenla ‘máquinade vivir’ no

viviránplenamente.

Es cierto quepodrán

encontrartrabajo,

diversión eincluso

educaciónpara los

hijos, pero lavivienda es

todavía unamuralla»

Imatge del novembre del 1959 del barri de Sant Narcís, projectat per l’arquitecte Ignasi Bosch i Reig i inaugurat el 1952 / NARCÍSSANS. ARXIU AJUNTAMENT DE GIRONA(CRDI)

PG00FERR 03/06/05 14:25 Página 46

47OBRA ESCRITA

está ahí, sí, pero la solución del problema no estáen la provisionalidad de unos albergues que casi yano son provisionales.

La hora de construir

Reducir las indignas viviendas a la nada es juegode poco tiempo. Un hombre solo, con un tractor,es capaz de hacerlo. Es fácil. Es demasiado fácil. Yun hombre solo, con una pluma, también puedehacer lo mismo. Construir un orden nuevo es tareade toda la malla social de fuerzas que se estimanvivas.

Para poner nuestra mano a la obra común hemospensado en unas medidas, en unos atajos, quepodrían ponernos a todos en el camino de mejorarla situación. He aquí unas cuantas medidas, fruto

«Reducirlas indignasviviendas ala nada esjuego depocotiempo. Unhombresolo, con untractor, escapaz dehacerlo»

de serenos estudios realizados en Gerona:a) Insuficiencia de los precios de venta. Las

viviendas de renta limitada subvencionadas es elrégimen de protección oficial más idóneo parasolucionar el problema de la vivienda a las clasesmodestas. Ahora bien, en Gerona ciudad este régi-men es muy difícil de promocionar porque los pre-cios de venta establecidos por los módulos delMinisterio de la Vivienda no cubren los costes rea-les de construcción.

Según el decreto de 3-6-65 en Gerona, comociudad comprendida entre 20.000 y 100.000 habi-tantes, cada metro útil puede venderse a 2.964pesetas. Pero como sea que el precio de coste secalcula por metros construidos, y entre unos yotros siempre existe una diferencia aproximada de12 a 16 m2 por vivienda, es imposible compensar ladiferencia, la cual tampoco puede cubrir de formaalguna la subvención a fondo perdido de 30.000pesetas. Por esta causa muchas inversiones se des-vían hacia otros fines perjudicando indirectamen-te la construcción de viviendas sociales o modes-tas.

Consideramos que la actual discriminación quese viene efectuando entre las ciudades según sunúmero de habitantes no guarda relación algunacon el verdadero y real coste de la construcción. Yque por tanto debería estudiarse una nueva basepara establecer los módulos para renta y precio deventa de las viviendas subvencionadas. De no serello posible, o inmediatamente factible, se debe-ría conceder a los promotores de la ciudad deGerona, que puedan aplicar el precio de venta delas ciudades de 100.000 habitantes, tal como se haautorizado a Sabadell, Alcalá de Henares,

L’acció de les associacions de veïns la dècada dels setanta va

contribuir a evitar desastres urbanístics. La imatge és de la

ciutat de Terrassa. / HISTÒRIA GRÀFICA DE CATALUNYA.

PG00FERR 03/06/05 14:25 Página 47

48FRANCESC FERRER

Algeciras, Avilés o Basauri.b) Aumento de los cupos concedidos. Cada ejer-

cicio en que se han concedido cupos para promo-cionar viviendas del Grupo I, y subvencionadas, lassolicitudes presentadas por promotores de Geronahan superado ampliamente las cifras que se habí-an concedido a la provincia, y en cambio en otrasprovincias no se han cubierto. Consideramos puesque deben revisarse los módulos por los que seefectúan estas distribuciones a fin de que puedansatisfacerse las demandas presentadas y paliar asíla gran escasez de viviendas.

Asimismo consideramos no representativa lacifra límite asignada para Gerona en el decreto de17-2-1967, con la cual también se limita el núme-ro máximo de viviendas que puede construirse porpromotor. Si es que para señalar esta cifra límite seha calculado en función de los expedientes pro-movidos durante los años anteriores, sobre todo en

las viviendas subvencionadas, ha dado una falsamuestra debido a las dificultades detalladas en elapartado a).

c) Concesión de viviendas Grupo II, terceracategoría. Desde el mes de junio de 1966 y debi-do a las tensiones demográficas interiores, se haprogramado la concesión de viviendas de rentalimitada Grupo I, tercera categoría, pero ni eldecreto citado ni la orden de febrero de 1967determinan que se adjudique alguna a la ciudadde Gerona. Solamente en la orden de febrero de1967 se ha previsto un cupo entre cuyos variosdestinos figura el de la lucha contra el chabolismo.

Tal como ha quedado en las necesidades deviviendas mis arriba expuestas, Gerona ciudadcuenta con 816 barracas, que comparadas con supoblación total suponen (5.075 personas) un 12%de gerundenses que viven de forma inhumana.Esta situación ya quedó demostrada de forma

El cineasta Antoni Varés dirigint el rodatge de la pel·lícula «L’home del sac» a la plaça dels Lledoners a Girona. / BENJAMÍ CORDÓN.ARXIU AJUNTAMENT DE GIRONA(CRDI)

«Creemos quedebería

autorizarse alas cajas deahorro queamplíen la

concesión depréstamos,

sobre todo alas entidadespromotoras

exentas deánimo de

lucro y que sedestinen alacceso a la

propiedad»

PG00FERR 03/06/05 14:25 Página 48

49OBRA ESCRITA

expresa por el propio Ministerio de la Viviendamediante decreto de 7-4-66 por el que autorizabael montaje de aquellos 300 AP a que nos hemosreferido.

Por tanto, creemos que debido a las especialescaracterísticas que reúnen las viviendas de GrupoII, tercera categoría, atendiendo especialmente elpréstamo del 75% sobre su valor total, es urgenteque se adjudiquen a la provincia de Gerona.

d) Cajas de ahorros. Una de las principales difi-cultades en que se encuentran actualmente lospromotores de viviendas destinadas a económica-mente débiles es la restricción de préstamos hipo-tecarios observada desde 1966, y que ha frenadode forma importante la edificación de esta clasede viviendas.

Creemos que debería autorizarse a las cajas deahorro que amplíen la concesión de préstamos,sobre todo a las entidades promotoras exentas deánimo de lucro y que se destinen al acceso a lapropiedad. Las cajas de ahorros, especialmente enCataluña, se nutren de una manera masiva delpequeño ahorro y, por tanto, parece lógico queestos fondos se reinviertan nuevamente a favor dequienes han logrado este ahorro, cumpliendo asíuna doble función social. (Observando una esta-dística de saldos a fin de año, existentes en lascajas catalanas y comparándolas con el conjunto decajas confederadas españolas, queda apoyada debi-damente nuestra afirmación: las cajas de nuestraregión tenían un saldo de 73.348 millones de ptas.contra 211.793 millones del total de cajas confe-deradas. Nuestro ahorro representa pues un 35%del total español, y cerca del 60% de los recursoscanalizados por la banca privada en Cataluña.)

«Encontraronen este barrioun lugar idealparaconstruir sumodestocobijo, y portanto, através deltiempo se haninstaladoinfinidad debarracas, queson unsucedáneomuy triste delasviviendas.»

e) Guerra a la especulación del suelo. Por últimoconviene recordar que es preciso que el Estado, através de las normas más oportunas, controle lastransmisiones de solares o terrenos a fin de elimi-nar la especulación del suelo que estamos sufrien-do y que encarece injustamente la construcciónde viviendas. Prueba de esta anomalía es quemuchos bloques de viviendas debido a la antiso-cial práctica de la especulación han de ser levan-tadas en zonas alejadas del centro de las ciudades,perjudicando así el aprovechamiento de los servi-cios urbanísticos y, en primer lugar, aquellaimprescindible y urgente integración del hombre.Una ponencia de las Jornadas de Urbanismo,noviembre de 1966, estimaba que la cifra de hec-táreas sobre las cuales se había especulado ennuestra nación, en los últimos 5 años, ha sido de40.000, con un importe no inferior a los 100.000millones de pesetas. Voces autorizadas abogan yapor la socialización del suelo, para la guerra total alos especuladores. Mientras éstos dominen lospalmos de tierra que otros hombres están espe-rando, las «máquinas de vivir» son solamentemáquinas de hacer dinero. Y todos respiramos«una nociva atmósfera de opulencia privada yescualidez pública», en acertada frase deGalbraith.El futuro puede empezarse hoy.

Un camino hacia la solución

Nuestro Ayuntamiento, durante el último pleno,tuvo a bien tomar el acuerdo de elevar una peti-ción al Ministerio de Hacienda para que en la zonadenominada Torre Alfonso XII y Torre Gironella,cedidas para ser convertidas en jardín y zona

PG00FERR 03/06/05 14:25 Página 49

«El tema dela

inmigraciónno se ha

tratado ennuestro país

con visiónde conjunto,y menos aún

con mirasrealistas»

50FRANCESC FERRER

verde, se puedan edificar en un 10% de su super-ficie, viviendas de carácter social.

Consideramos esta decisión del Ayuntamientomuy acertada, por cuanto se ajusta plenamente ala realidad. Con toda lealtad y con valentía se hatratado de un problema, que por su tono social esde gran sensibilidad. Por esto apoyamos decidida-mente la postura adoptada por el Ayuntamiento,porque es realista, e intenta solucionar un proble-ma de gran importancia para la ciudad.

Estos terrenos fueron donados por elPatrimonio del Estado (Ramo de Guerra) a nues-tro Ayuntamiento, para que se destinaran a zonaajardinada. Ahora bien, la gran masa de inmigran-tes venidos de todas partes, durante los últimosaños, ante la imposibilidad de obtener vivienda,encontraron en este barrio un lugar ideal paraconstruir su modesto cobijo, y por tanto, a travésdel tiempo se han instalado infinidad de barracas,que son un sucedáneo muy triste de las viviendas.

El tema de la inmigración no se ha tratado ennuestro país con visión de conjunto, y menos aúncon miras realistas. Se ha planificado la economía,se han abierto muchas clases de registros, peronunca se han programado ni regulado los movi-mientos migratorios. Por esta causa, en nuestraciudad, nadie sale como responsable de la misérri-ma situación en que se encuentran los inmigran-tes en cuanto a vivienda, porque todo se ha lleva-do a trancas y barrancas, y muchas veces, desean-do ocultar el verdadero problema de las cosas.Creemos sinceramente que si nuestra sociedad esla que se aprovecha de los trabajos y servicios delos inmigrantes, ha de ser nuestra colectividad laque procure atenderlos en sus necesidades, de

forma que se eviten graves secuelas de ordensocial y sociológico. Aplaudimos la medida acorda-da por la Corporación Municipal porque este es unbuen camino para que nuestra sociedad se puedainteresar por esta situación, porque es a ella endefinitiva a quien corresponde solucionarla.

No obstante desearíamos que al llevarse a caboesta política se tuvieran muy en cuenta dos ideas:

Primero. Que se tengan conceptos sociológicosclaros de forma que todo se planifique en orden auna efectiva integración de dichos barrios, más omenos marginales, a la vida de Gerona. Esta inte-gración se realizaría evitando las siguientes situa-ciones:— Una estructura defectuosa socio-profesional.— Segregación de determinadas personas, ya seapor su clase social o su grupo étnico. Han de serformados barrios que permitan una razonablemezcla de clases y lenguas.— Deficiente pirámide de edades.

Segundo. Vigilar lo antes posible que no conti-núe la construcción de barracas en estos barrios.Últimamente aún hemos visto levantar casas,alguna de las cuales gozaba de bastantes atracti-vos, excepto de los servicios primordiales, claro(agua, luz y cloacas).

Pero este hecho, que se viene repitiendo ya (seconstruyen verdaderas casas de planta baja), a lalarga será un problema insoluble. Porque a unafamilia que ha dedicado todos sus esfuerzos a laconstrucción de su vivienda más o menos confor-table, no hay nadie que pueda convencerla de quedebe abandonarla. Por tanto, es mejor evitar quese construyan otras nuevas si se preve una solu-ción a corto plazo. CORIOLÀ

PG00FERR 03/06/05 14:25 Página 50

51OBRA ESCRITA

Darrerament, la majoria dels mitjans de comuni-cació pregonen als quatre vents que Catalunya téuna llengua. Una llengua que parlen tots els cata-lans, i en ella hi han parlat Papes, reis, presidents,etc. Ens hi han deixat les seves obres teòlegs,científics, juristes, polítics, i amb ella també s’hiescrigué per primera vegada a Europa filosofia permans de Ramon Llull.Aquests papers, diuen que els catalans tenen unallengua, i la tindran al marge de qualsevol fethistòric. Però tenir una llengua suposa conrear-la,estimar-la, servir-se’n, però sobretot aprendre-la.Tot això es fa avui en contra corrent, imalgrat certes circumstàncies adverses.Ara, el que tothom vol és aprendre-la allàon s’aprenen totes les coses: a l’escola.Hi haurà qui pensarà, però si ara ja teniullibres, premsa, cinema, etc. I jo hi afe-geixo, i propaganda electoral. Peròsegons sembla, aquesta propagandanomés serveix per demanar-nos els vots,perquè un cop aconseguits els resultats,la llengua catalana desapareix de l’esferapública com per encantament.El mal, però, no és recent; encara resso-nen les paraules dites per Maragall:«Escolta, Espanya la veu d’un fill que et parlaen llengua -no castellà- en aquesta llengua pocs t’han parlat; en l’altramassa.»Aquesta pluralitat lingüística que a més deMaragall, han intuït tantes persones, també lapredica Salvador Espriu en la Pell de Brau:«De vegades és necessari i forçós que un home mori per unpoble, però mai no ha de morir tot un poble per un home

sol, recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segursels ponts del diàleg.I mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.»Els anys han passat, i ha estat Raimon qui en viat-ge a Madrid, s’ha enganxat a la veu dels poetes:«Car jo crec que us puc diren la meva maltractada llenguaparaules i fetsque encara ens agermanen.»Quan podrem tenir l’ensenyament de la nostrallengua a l’escola? No volem fer d’un fet cultural,

un acte polític. No pidolem cap gràcia. Pensemrecordar una cosa justa.Que en seria de tranquil·litzador per al futur, talcom diu Manuel de Pedrolo, que «uns i altres enspuguem entendre parlant llengües diferents, enlloc d’haver de barallar-nos parlant la mateixa».

Una llengua vivaREVISTA

«VIDA CATÒLICA»

N. 276,

GENER

ANY 1967

Malgrat lespromeseselectorals, el catalàcontinua mancatde l’ajudainstitucionalnecessària

En reivindicar els drets del català no es demana cap gràcia, sinó que es

recorda una cosa justa.

PG00FERR 03/06/05 14:26 Página 51

52FRANCESC FERRER

L’escola historiogràfica catalana ha comptat sem-pre amb bons representants de les terres gironi-nes. Contemporàniament han estat Vicens i Vives,Jordi Nadal, de Palol, Joan Reglà, Sobrequés, etc.Precisament Joan Reglà acaba d’editar un nou lli-bre que ha titulat Aproximació a la història del PaísValencià, a través de l’editorial L'Estel, on ens for-neix noves investigacions sobre el passat de lesterres valencianes. Vistes les tergiversacionsactuals, la poca informació verídica sobre la nostrasituació, i la manca absoluta d’horitzons prouamplis i engrescadors per a tot el nostre poble, ésun moment oportú per llegir llibres d’aquestamena, i recordar les paraules de Vicens i Vives:«¡Ai dels pobles que s’obliden d’aquestes necessà-ries introspeccions i no s’aturen en les grans recol-zades històriques per palpar-se el cos, escoltar-sel’ànima, i mesurar l’encert o l’errada en la feinafeta!»El llibre Aproximació a la història del País Valencià,

està dividit en quatre grans capítols: El regne deValència i la Corona d’Aragó, Les institucions de Valènciadurant els Habsburg, L’expulsió dels moriscos, i ElDualisme a València i els seus desequilibris. En faremuna breu descripció de cada un per divulgar-nellur contingut.

El regne de València i la Corona d'Aragó

La Corona d’Aragó es constituí inicialment amb launió dinàstica entre Aragó i Catalunya, i culminàmés tard amb la incorporació d’altres regnes(Mallorca, València, Sicília, Sardenya, i Nàpols).La unió dels diversos regnes és de tipus personal,dinàstic, puix que cadascun d’ells conserva la per-sonalitat pròpia. Aquesta concepció institucional

flexible perdura mentre existeix la Coronad’Aragó, ço és, fins al 1700, quan després de per-dre la Guerra de Successió, s’implanta el centra-lisme castellà d’encuny francès.La Corona d’Aragó es pot afirmar que va ser unaCommonwealth, basada en una articulació institu-cional flexible —un imperi perfectament compa-tible amb la llibertat dels seus membres inte-grants—, o sigui amb una concepció política detipus federal.És interessant un memorial de greuges presentatper representants dels països de la Corona d’Aragóal fill d’en Felip V, on criticaven el centralismeborbònic —del qual encara avui en tenim mos-tres—, i posaven en relleu les notes positives del’organització descentralitzadora abolida pel seupare. En el mateix memorial, es va denunciar unfet que es pot donar com a constant històrica: lesdiscriminacions que els naturals de la Coronad’Aragó tenien a l’hora d’ocupar càrrecs eclesiàs-tics, militars i civils, no solament dintre de laCorona de Castella, sinó dintre del seu propiregne. I insistien especialment que a Catalunya,València i Mallorca, «los obispos y párrocos no tenien-do el don de lenguas que tuvieron los apóstoles, han desaber la de sus feligreses». Això passava l’any 1760, i famés de dos-cents anys!

Les institucions de València durant els

Habsburg

A la península ibèrica, hi havien dues maneres defer la unitat espanyola. Una, la de Castella, d’estilintegracionista, amb una concepció vertical, depaternitat-filiació. I l’altra, de la Corona d’Aragó,amb harmonia entre imperi i llibertat, amb concep-

«Aproximació a la història del País Valenci໫PRESÈNCIA»

N. 146,

20 ABRIL

ANY 1968

Fa un repàs a lahistòria del País

Valencià guiat perl’historiador Joan

Reglà, queacabava de

publicar el llibre«Aproximació a la

història del PaísValencià»

PG00FERR 03/06/05 14:26 Página 52

53OBRA ESCRITA

ció horitzontal, o sigui de germandat. La unió de lesdues corones va fer-se segons els principis institu-cionals de la Corona d’Aragó. València, membre dela Corona d’Aragó, gaudia de les institucionssegüents: virrei, com a lloctinent del rei, la ReialAudiència, suprem organisme judicial resident aValència, i el Consell d’Aragó a la cort que vetllavapels interessos de tota la Corona.Subordinat al virrei, hi havia el governador gene-ral, que tenia delegats. Quant a les rendes delpatrimoni reial, hi havia el tribunal d’Hisenda,que estava format pel batlle general i el mestrenacional.Quant als organismes representatius, hi havia lesCorts, formades pels braços eclesiàstic, aristocrà-tic i popular, i la Generalitat, com a diputació per-manent de les Corts. Quant als municipis, hi ha elConsell General o Consell de Cent. Aquestes ins-

«L’expulsiódels moriscosva privarl’agriculturad’una màd’obrabarata, iespecialitza-da, quesuposà laseva ruïna»

titucions de la Corona d’Aragó varen ser suprimi-des en guanyar les tropes borbòniques, aliadesamb botiflers, la Guerra de Successió, després desegles d’haver-se creat.

L’expulsió dels moriscos

Aquest fet, que aparentment només podia tenirimplicacions d’ordre religiós, va portar unes pèr-dues molt importants per a l’economia valenciana.El Dr. Reglà, ja fa més de vint anys que s’especia-litzà en aquest tema, i obrí noves visions quevàrem veure reflectides en la Historia Económica deEspaña, de Viçens i Vives, i sobretot vulgaritzat perJoan Fuster a Nosaltres, els valencians. L’expulsió delsmoriscos, va privar l’agricultura d’una mà d’obrabarata, i especialitzada, que suposà la seva ruïna. Ila suspensió de pagaments de l’agricultura, pro-vocà la pèrdua dels interessos o pensions dels cen-

Imatge del calustre de la Universitat de València / EL PUNT

PG00FERR 03/06/05 14:26 Página 53

54FRANCESC FERRER

sals a favor de la classe mitjana valenciana que hihavia invertit.El Dr. Reglà, en un estudi formidable ens presen-ta la dialèctica d’aquest dualisme amb tots els dese-quilibris, ratificant la seva tesi exposada en el seuanterior llibre Comprendre el món. Veiem-ho enpoques paraules: «En crear Jaume I el regne de

València, el sotmeté i repoblà amb aragonesos icatalans.»A grans trets, es pot dir que els segons varen pre-dominar al litoral, i els primers a l’interior. Engeneral, les comarques de repoblació aragonesavan desenrotllar-se sota un règim senyorial, presi-dit pel Fuero de Aragón. En canvi, la repoblaciócatalana es féu sota la legislació municipal, inspi-rada en el dret romà, i es fomentà la indústria i elcomerç als nuclis urbans. El primer fet important

del dualisme, fou el Compromís de Casp, amb elqual el món feudal s’imposà davant de les zonesmarítimes. Un segle més tard, però, la població urbana i bur-gesa arriba a la màxima plenitud, presidint aixíValència la meravellosa apoteosi medieval catala-na, bona prova de la qual són les obres arquitectò-niques i literàries de l’època. El cant del cigned’aquesta etapa, són les Germanies.L’expulsió dels moriscos (gent de la gleva) l’any1609, apareix com a triomf dels burgesos contraels feudalistes. Però a la llarga, empobrint-se elcamp, quedaren perjudicats els burgesos inver-sors.En repoblar el país abandonat pels moriscos, elsnobles i agraris guanyen la partida novament, per-què aconsegueixen que es faci sota les directriussenyorials del Fuero de Aragón. Aquest fet ajuda-ria a dividir el país altre cop durant la Guerra deSuccessió. Els pagesos invoquen els Furs de JaumeI, i els partidaris de Carles d’Àustria li prometenajut.Aquestes dues línies de força es poden observarfins als nostres dies: la del món de l’interior ambl’ajut decisiu de l’Estat i dels seus ressorts, i la delmón del litoral que constitueix el motor bàsic deldesenrotllament del País Valencià: no hi ha dubteque el llibre del Dr. Reglà, ens ajuda novament aconèixer facetes del nostre passat, i ens obliga aplantejar-nos el nostre futur, per la seva claredatexpositiva i la documentació estudiada.Felicitem al Dr. Joan Reglà, i ens enorgullim que,com un nou Muntaner, o Eiximenis, sigui ell quirelligui el Principat amb el País germà de València.CORIOLÀ

Punt de venda d’articles amb motius catalanistes. / JOAN COMALAT.

PG00FERR 03/06/05 14:26 Página 54

55OBRA ESCRITA

Hem vist arreu de Catalunya que els bancs s’este-nen d’una manera constant. I també que malgratel redreçament de la banca eminentment catala-na, podem constatar que s’obren moltes sucursalsd’altres contrades. Però el que ens fa més por, ésel que el nostre poble abandonés la seva confiançasecular per a les caixes d’estalvi.

En un estudi molt interessant publicat perBanca Catalana, podem veure que l’increment dedipòsits a Catalunya durant els darrers anys haestat més elevat el de les caixes que el dels bancs;heus-ho ací:

1965/66 1966/67Caixes 14,9 % 15,4 %Bancs 10,9 % 13,5 %

Però en algunes comarques concretes podria haverpassat a l’inrevés. La taxa de creixement mitjanade Catalunya entre 1967 i 1968 en els dipòsitsbancaris va ser del 14,6%, i el d’Espanya del10,70%, en igual període. En canvi, Tarragona,Lleida i Girona varen superar aquest terme mitjàen el mateix temps, segons detall:Girona 25,80 %

Tarragona 19,80 %

Lleida 16,20 %

Barcelona 13,50 %

Ens podrien informar les caixes de Girona, si du-rant aquest període varen incrementar els seus di-pòsits en un 25,80%? Tan de bo, que el poble com-prengués que hi ha molts tipus de bancs que ofe-reixen miratges per al petit estalviador, i mai per-dessin el nostre gran poder de les institucionsd’estalvi.

«PRESÈNCIA»

N. 227,

8 NOVEMBRE

ANY 1969

Parla dels diners idel poder com elselements quemouen la nostrasocietat i de lanecessitat derecobrar laconfiança en lescaixes d’estalvi

El senyor Marx, va ser el primer a dir-nos que lamecànica del món estava en funció de les qües-tions econòmiques. I no es va pas equivocar.Només cal analitzar amb profunditat com esbelluga la nostra societat per veure com tothomcorre darrere del lucre. N’hi ha ben pocs quedavant dels diners prefereixin l’honestedat, l’hon-radesa, la fraternitat, el bé comú, la dignitat de lapersona, la solidaritat, en definitiva el benestar deconsciència.L’economia i el poder

Però el senyor Marx, o el seu amic Engels, se’nva descuidar d’una qüestió que a vegades és tanimportant com els afers econòmics. Es tracta delpoder. Naturalment podeu dir: qui té diners, tépoder. Però hi ha estadis on el diner no hi pintares, perquè el que val és una ideologia, o una doc-trina. I aleshores és el poder que fa la feina. Peròper encertar aquests assumptes cal saber-ho des-cobrir amb l’ajut de la psicologia, qui ens denun-ciarà freqüents neurosis pel poder. No parlo exclu-sivament pel poder polític, sinó per a tota menade manar. No us heu adonat moltes vegades quehi ha persones que volen imposar la seva voluntat,però com que no poden invocar drets econòmics,ho fan en nom d’una determinada manera de pen-sar? Aquests senyors tracten els altres com ainfants, per tenir-los en inferioritat de condicions.I així superen els seus complexos manant a tort i adret, perquè tots els assumptes, per més tècnicsque siguin, sempre cauen en l’esfera de la sevadoctrina. Vigileu-ho i ens donareu la raó. Hi hagent que es belluga només per poder manar.Pobrets!GRADEBLAT

La sitja

PG00FERR 03/06/05 14:26 Página 55

56FRANCESC FERRER

La sociologia, avui dia, ha caminat molt. A travésd’ella ens podem assabentar de problemes queabans només eren de caire íntim, i pràcticamentquedaven sotmesos a un silenci total. Aquest casés el dels problemes sexuals. A Txecoslovàquia, el50% de dones que utilitzen mitjans anticoncep-tius (majorment coitus interruptus i gomes) tenenencara por de quedar en estat. Això vol dir queaquests mitjans són insuficients o imperfectes.Aquesta basarda a concebir perjudica psicològica-ment el 80% de les dones perquè les priva d’unaveritable i plena satisfacció sexual. D’aquí, pelsociòleg Salustiano del Campo, podem saber, peruna enquesta formulada als metges barcelonins,que els mitjans anticonceptius més utilitzats apart de l’Ogino, eren els següents:«Coitus interruptus» 34 %Gomes 25 %Mitjans químics 14 %Rentats 10 %Temperatura basal 10 %Continència 4 %Avortament 4 %

Com es pot observar, al nostre país, només un 14%(a part dels que practiquen l’Ogino) realitzen laregulació de naixements amb mitjans ortodoxes.Hem de suposar, també, que un fort percentatgede les nostres dones queden perjudicades psicolò-gicament.

Llengües naturals

Un informe sobre l’ensenyament primari aGuipúscoa, dut a terme per Estudis GAUR, ensindica que el 62,8% dels mestres han contestatque s’hauria de donar entrada al basc en l’ensen-

yament primari. El 37,2% ha contestat que no.Malgrat ésser una majoria tan important de pro-fessionals els que han manifestat el seu parer favo-rable a l’entrada de l’idioma basc a l’escola, encarael poble d’Euskadi no ha pas pogut aconseguir-ho.No cal recordar que frenar les cultures minorità-ries, segons Joan XXIII, seria anar contra laDoctrina Social Cristiana, i contra el dret natural.

La Bíblia

Segons notícies que llegim a l’Express, el NouTestament, així com fragments de la Bíblia, hanestat traduïts a 1.326 llengües. D’aquesta faiçóqueda assegurat que el 96% de la població mun-dial pot llegir els textos bíblics.Tanmateix, l’avanç ha estat formidable, i l'«aneu iprediqueu», és un fet. Però avui dia no n’hi haprou amb la lletra, cal arribar que el Crist siguiconegut també pel testimoni. Perquè, si no, ima-gineu-vos la patxoca que la majoria de cristianshem de fer a un nou lector de la Bíblia, quan enscompari, per exemple, amb l’evangeli de St.Mateu...

Els neuròtics

Karen Horney és una psicoanalista nord-america-na, que ha dedicat molts de llibres a la seva espe-cialitat. Ara ha sortit un llibre seu en català, el qualestà dedicat a «la personalitat neuròtica del nostretemps». Aquest llibre és molt interessant, perquèveiem retratades moltes anormalitats, que per sermajoritàries esdevindran normals.Perquè un conflicte sigui neuròtic, cal que reunei-xi tres condicions:l. La neurosi és un trastorn psíquic produït per

Sociologia sexual«PRESÈNCIA»

N. 218,

6 DE SETEMBRE

ANY 1969

«La sitja», queFerrer signava amb

el pseudònim deGra de Blat era unconjunt de notícies

breus de temesvariats. En aquest

cas van des detemes de

comportamentssexuals fins al

«Tirant lo Blanc»passant per la

Bíblia i els índexsde mortalitat

infantil

PG00FERR 03/06/05 14:26 Página 56

57OBRA ESCRITA

temors, temences o angoixes.2. Davant d’aquesta por, el neuròtic busca defen-ses i protecció, i tendeix a cercar solucions decompromís, però tot això sense adonar-se’n.3. Aquests trastorns només es poden anomenarneuròtics quan es desvien de la norma vigent enla cultura respectiva.Les actituds neuròtiques del nostre temps, agrans trets, són: Primer. Actituds respecte a donar i rebre afecte iamor. Segon. Actituds respecte a la valoració del jo(complexe d’inferioritat o d’autoelogi). Tercer. Actituds respecte al problema de l’autoa-firmació (els que no poden imposar les seves prò-pies pretensions). Quart. L’agressivitat (afany de poder, de possessióo prestigi). Quint. La sexualitat.

Mortalitat infantil

La Catalunya estricta i els Països Catalans engeneral demostren els seus avenços socials en unataxa molt indicativa: la mortalitat infantil. Lesprovíncies que tenen la taxa de mortalitat infantilmés baixa de tot l’Estat espanyol, són lessegüents:

Girona 1,41Guipúscoa 1,57 Lleida 1,67Castelló 1,74Tarragona 1,82Barcelona 1,84Màlaga 1,90Balears 2,14

Novel·lística catalana

Per aprofitar el V Centenari d’haver-se editat lanovel·la Tirant lo Blanc de l’escriptor valenciàJaonot Martorell, una editorial ha llançat l’edicióíntegra, la qual s’ha aplegat en dos volums, i untotal de 617 fulls, per la mínima quantitat de 150pessetes. Veritablement, cal agrair públicament aaquesta editorial, i recomanar a tota persona mit-janament culta la compra d’aquesta novel·la famo-

síssima, traduïda diverses vegades al castellà,francès i anglès.En temps en què els mitjans de comunicació erenescassos, Cervantes va dir de Tirant lo Blanc que«por su estilo éste el mejor libro del mundo; aquí comen loscaballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacentestamento antes de su muerte, con otras cosas de que todoslos demás libros deste genero carecen». Ara que abun-den TV i ràdio, els catalans tampoc no podem pre-gonar a tothom que compri el llibre, com deiaCervantes: «Líevadle a essa y leedle, y vereis que esverdad cuanto déi os he dicho.»GRADEBLAT

Els comportaments sexuals de la joventut catalana també van interessar FrancescFerrer. / EL PUNT.

PG00FERR 03/06/05 14:26 Página 57

58FRANCESC FERRER

Actualment torna a parlar-se de descentralització.D’instituir les regions. De bastir una nova organit-zació. El que predicaren fa anys els nostres com-patricis, ara al cap de tant temps torna a sorgir.Catalunya té aquesta virtut o defecte: sempre éscapdavantera.

I els nostres homes, amb una autocrítica moltafinada, abans de qualsevol legislació positiva, jaesbossen, ja dibuixen, i fins i tot projecten el quehauria de ser i el que hauria de realitzar el nou ens.Però heus ací que han aparegut dues tendènciesprou ben definides sobretot en el camp econòmic:

.per una banda, els que volen reforçar el potencialde Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aqueststenen encara mig cos i tot el seu pensament cap alpassat, quan encara era vàlida una capitalitat macro-cefàlica i tentacular on el prestigi venia del nombre.Pes demogràfic que enlluerna i mitifica, però que elseu imperialisme deixa de banda la qualitat general.

.a l’altra banda hi ha els que busquen un camínou. Un camí veritable que doni a tots els catalansles infraestructures necessàries per desenvolupar-se econòmicament i culturalment. I que des detots els punts de vista, i sobretot el geogràfic, eldesplegament sigui harmònic i equilibrat.

A favor dels primers, per pura esma, hi sol havergent de la comarca del Barcelonès. Com exemplesdarrers, tenim els esforços fets per la Cambra deComerç barcelonina per tal que la Refineria deCatalunya s’instal·lés a Barcelona en lloc de fer-hoa Tarragona; també hi ha l’opinió d’un presidentdel consell d’administració d’una banca molt vin-culada a Catalunya, el discurs del qual als accio-nistes ha palesat que el poder suficient nomésprové en les grans unitats i en les seves aglomera-

cions; en el camp cultural, hem observat també elscomentaris fets quant a la diàspora de laUniversitat Catalana, la qual ja tenim escampada aBalears, Lleida i Girona.

El nostre criteri voldria ser equànime, i fins i toteclèctic, de manera que trobéssim una solucióvàlida per tal de poder treure el màxim profitsense molestar cap de les dues tendències. Perquèhi ha fets i circumstàncies que són tan objectius,que ningú no pot ignorar ni rebatre, i als quals caluna solució urgent i mancomunada. Hem espigo-lat dos fenòmens que il·lustren aquesta problemà-tica. Un és de caire demogràfic, i l’altre econòmic.

Un poble és un tot. No és una ciutat, ni un grup,ni cap sector. És un conjunt format per sectors,viles, ciutats i classes. Per això és escruixidora lasituació perillosa que ens delata la demografia.Les comarques de Barcelona cada vegada esdeve-nen més deformes i oligàrquiques. Vegeu sinó elque representa a través dels temps la seva pobla-ció sobre el total del Principat:

1900 1970 2000

Comarques de Barcelona 53 % 77,7 % 94,2 %

Resta de Catalunya 47 % 27,2 % 5,7 %

La projecció feta per a l’any 2000, és allà on arri-barem si les condicions continuen com fins ara.No cal dir que aquesta situació és anòmala, i caluna decisió ràpida.

Cal recordar que l’increment general de la pobla-ció catalana, degut a la seva baixa natalitat, ha estatproduïda per una forta immigració. La captació d’a-quests immigrants ha estat un monopoli per part deBarcelona tal com ho demostren els percentatgessegüents, els quals es refereixen a la immigracióforana que s’ha rebut de l’any 1940 al 1960:

Una Catalunya descentralitzada«PRESÈNCIA»

N.248,

4 D’ABRIL

ANY 1970

Enfront els quevolen potenciar la

capital i l’àreametropolitana,

Ferrer defensa unaCatalunya més

equilibrada i quees pugui

desenvolupar demanera harmònica

en tot el territori

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 58

59OBRA ESCRITA

Comarques de Barcelona 97,85 %

Resta de Catalunya 2,15 %

Com es pot veure, és bo que per a un caire polític,sigui convenient poder comptar amb una gran àreametropolitana, ja sigui a base d’una forta natalitat,o d’una elevada immigració. Però en aquest darrercas, per idèntics motius, també cal afirmar que elsimmigrants convé que estiguin assentats arreu delPrincipat per tal de facilitar la seva integració a lanova comunitat. Altrament, ens trobarem amb unBrussel·les en ple Catalunya. I tenint en compteque la densitat de població catalana és de 123 habi-tants per km2, i que pel que fa a altres zones euro-pees, com ara Bèlgica i els Països Baixos, és de mésde 300, cal un major poblament de totes les comar-ques. I així davant del món no oferirem l’espectacled’una gran ciutat assentada sobre un desert, ques’ha constituït només en cent anys.

Per altra banda, en el terreny purament econò-mic, assistim a desequilibris considerables, iparal·lels als demogràfics. Catalunya té una estruc-tura econòmica comarcal tan desigual, com lapoden tenir si comparem la Gran Bretanya amb l’i-lla Maurici. Analitzarem dos índexs molt significa-tius: per una banda, la població activa que treballaen el sector agrícola, i per l’altra, el percentatge querepresenta la producció pròpia respecte al total.

%Població agrícola %Producció s/total

Comarques de Barcelona 3,96 % 78,6 %

Resta de Catalunya 37,05 % 21,4%

I si analitzéssim algun cas aïllat encara la diferèn-cia és més colpidora. Per exemple, Lleida té el45,77% dels treballadors que encara són agrícoles,

«Catalunyaté unaestructuraeconòmicacomarcaltan desigual,com la quepoden tenirsi comparemla GranBretanyaamb l’illaMaurici»

quan la mitjana de l’Estat espanyol només és del29,4%. Com es pot veure, la industrialització haestat feta de manera anàrquica, i intuïtivament s’haanat concentrant a l’àrea barcelonina, mentre quealgunes comarques encara no han superat la revolu-ció agrícola. Davant d’aquests fets, no hi ha altreremei que racionalitzar el problema, i deixar-se decamàndules sentimentals. L’economia del Principatno pot deixar-se a impulsos intuïtius, i a mansexclusives dels grups financers centrípets. Cal unagençament del territori i una planificació a totnivell que equilibri i harmonitzi el desplegamenteconòmic, de manera que s’aprofitin tots els recur-sos naturals i humans de totes les comarques.

Ara bé, siguem realistes. Tal com actualmentestem organitzats, això és una utopia. Com que enaquests moments l’Estat vol instaurar una nova lleide l’administració local, seria el moment per pre-sentar la necessitat d’una entitat amb jurisdiccióterritorial per a tot Catalunya, que estigués forma-da per membres de totes les comarques, que dis-posés de mitjans i poder adequat per equilibrar elsesforços de tota la comunitat.

Però com que això de moment ho veiem a llargtermini, seria convenient que les corporacions,entitats i empreses privades planegessin i execu-tessin tota la feina a fer, de manera que, senseminvar ni aflebir el cap i casal, aquest deixés dexuclar les energies generades a la perifèria, a pesarque hem de reconèixer que Barcelona en algunssectors alena i ofereix serveis econòmics indiscuti-bles. Si les corporacions, cambres i entitats debase assolissin aquestes gestions, seria un pasimportant i un camí fresat per a l’organitzaciópública futura.

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 59

60FRANCESC FERRER

Encara hi ha qui no sap què vol dir construirCatalunya. Serà potser perquè s’han quedat enpolítiques verbalistes i en actituds intel·lectualsde cafè? Hi ha qui encara no sap que se’ns acostaun temps que tothom haurà de treballar ambil·lusió i engrescadament, i amb una dosi de volun-tarietat molt alta per refer tot l’entremat del nos-tre poble.

Quan parlo d’això, no ho confongeu com fanalguns amb governar. Els governants, en primerlloc, han de ser gent sortida d’unes eleccions, pera tots els nivells de govern; són persones que hande marcar fites i objectius, així com instrumenta-litzar una política que es dirigeixi al seu assoli-ment, però si no disposen de l’ajut de tota lapoblació i la seva confiança, en una situaciódemocràtica, pocs objectius s’aconseguiran. Peraixò, quan parlem de construir Catalunya, hem depensar en el treball quotidià, de tots, de tothom, ide dalt a baix, i de baix a dalt. Penso amb l’obraben feta, amb el rigor, la tenacitat i l’esperit insu-bornable de fer un país que sigui habitable i civi-litzat.

Quan parlo de construir Catalunya, no és ambl’esperit dels polítics verbalistes ni amb les parau-les de la clandestinitat; és amb l’esforç de dotard’unes estructures a tots els àmbits, que facin pos-sible una articulació o vertebració del país. I aquípensem amb tothom, els que es dediquen a l’es-port, associacions de veïns, els sindicalistes, elsindustrials, els de la cultura i l’ensenyament, elfolklore, les finances, la religió, la sanitat, etc, etc.

Catalunya, hem de pensar que l’hem de fersense diners, perquè les finances públiques hemde preveure que no seran pas més generoses del

que fins ara han estat. I per tant, ens caldrà suplirels serveis amb el voluntarisme de les persones.Caldrà tenir il·lusió de fer un país nou amb l’esforçi l’afany, més que no pas amb el suport financerd’un pressupost públic abundant. I aquestail·lusió l’hem de crear, aquesta confiança l’hem defomentar, entre tots els homes que habiten i tre-ballen al nostre país.

No podem menysprear ningú. Ara necessitemtothom, els de fora i els aborígens. Els militants iels abúlics, els qui mai no han escrit en català i elsque clandestinament n’han ensenyat. Els liberals iels dogmàtics.

Ara estrenem una nova etapa, on la Generalitatno pot ser d’una minoria, ni d’una secta.Catalunya és de tots. Sota la nostra bandera, s’hipot aixoplugar tothom. Les dretes i les esquerres.La unanimitat que hem aconseguit amb el retornde les nostres institucions, ha de ser la força queens ha de fer reeixir en el futur. I això no sónparaules meves; tota persona amb una mica desentit polític integrador ha dit i escrit queCatalunya no és un partit, sinó que és un poble.Però si hi ha algú que no vol que continuïn manantels que ho han fet durant molts anys, negant el pai la sal a Catalunya, bé, en una democràcia no calpreocupar-se, el poble no és tan ingenu com pervotar i elegir-los, i, per tant, triar-los perquè ensgovernin. Ara bé, de que no ens governin a llançar-los a l’ostracisme estèril, és una altra cosa, perquèaquesta gent continuarà vivint i treballant, iaquestes persones cal que la seva tasca professio-nal i pública l’encarin integradament cap a l’en-grandiment del poble, perquè no ens podem des-cuidar que tots tenin la mateixa pàtria. O és que

Ara cal construir Catalunya«PRESÈNCIA»

N. 496,

29 OCTUBRE

ANY 1977

Proposa mantenirla unitat entre els

diferents partitspolítics per

construir unaCatalunya de tots,

la mateixa unitatque ha permès el

reton de lesinstitucions

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 60

61OBRA ESCRITA

també es vol iniciar un nou exili?No podem pas cercar el pedigree de tots els que

ara fan política, perquè encara ens trobaríem ambsorpreses. Catalunya, en temps de la clandestini-tat també s’anava construint, i a Girona mateix,tenim durant els darrers anys esforços i treballscol·lectius que volien consolidar la infraestructuradel país. Aquí veiem persones de tota mena, queen un moment donat varen crear Les Voltes, varenfer funcionar el Cercle Artístic, catalanitzarenPresència, promogueren el premi PrudenciBertrana, organitzaren classes de català, fomenta-ren la pedagogia activa i les Escoles d’Estiu, s’en-frontaren a les corporacions locals per la seva asèp-sia catalana, portaren activitats polítiques de totamena, etc. Però, on eren molta gent que ara esproclama catalana recalcitrant?

Per tant, no és pas ara el moment d’investigarels antecedents de ningú, perquè cauríem en unaaltra mena de feixisme. Si cal amnistiar el passat,oblidem-nos de la negra nit, i albirem un futurnou.

Però cal tornar a insistir-hi, aquest futur l’hemde fer entre tots, i ara precisament és l’hora dedemostrar que tenim capacitat i ganes d’autogo-vernar-nos. Deixem d’inquirir l’oportunisme d’unso l’arribisme d’altres. Que no siguin els tardíos elsque portin la intransigència, ans els militants desempre i que la maltempsada no els va paralitzar,els que havien treballat per un somni que s’ha fetrealitat, aquests que ens donguin generositat i laliberalitat suficient per encomanar a tot el pobleaquestes ànsies, aquests anhels, que és arribar aser un poble unit i fermament trabat, on oblidant-se de les diferències polítiques, tots coordinats

treballem per construir una Catalunya pròspera,vàlida per a tothom, on mai més no hi hagin clas-ses socials i la prosperitat que ens embolcalli siguifruit del treball i de la justícia.

No volem una Catalunya partidista ni sectària;volem una Catalunya gran, on tot el que s’obtinguis’hagi assolit pel nostre esforç i el nostre afany.Que governin els que pelpoble surtin elegits, i quetreballi tothom per unasocietat millor. S’ha aca-bat l’hora dels maximalis-tes. No necessitem polí-tics de campanar, ni ver-balistes. Ara calen homesque vulguin treballar iconstruir. «El deliri depuresa absoluta, la maniade la perfecció, l’idealis-me sense remei, són fre-qüents en els asilis i enels simples neuròtics»,diu Mounier, i continua:«Totes les sectes delspurs, com tantes n’hi hahagut en la història, hannascut d’aquest estatd’esperit en els impo-tents de l’acció quotidiana.»

Tant de bo ara el nostre poble, davant del món,pugui demostrar que no solament sap autogover-nar-se, sinó, tanmateix, que els seus homes sabemredreçar la nostra economia, estructurar els nos-tres serveis més necessaris i marcar una pauta onla justícia social sigui el paradigma.

Francesc Ferrer enarborant la senyera en la

primera manifestació legal de l’11 de Setembre. /ARXIU: N.J. ARAGÓ.

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 61

62FRANCESC FERRER

Darrerament hem pogut llegir en la premsa diàriaque algunes diputacions intenten pactar amb elgovern central, per obtenir unes cartes de règimespecial que haurien de donar a cada provínciaadministrativa de les quatre que componen elPrincipat, una certa delegació de funcions i un simu-lacre de descentralització.

Tothom està d’acord a acceptar que la província ésun ens absolutament mancat d’arrelament en elpaís, i no precisament per la seva jovenesa històrica,sinó per la seva inadequació a la realitat geogràfica ieconòmica als nostres espais territorials.

D’arguments polítics ens en sobren per ridiculit-zar la provincia, però no volem caure en opinions sim-plement ideològiques, encara que per a mi sufi-cients i prou valuoses per desmuntar tot aquestentreteixit administratiu. Voldríem agafar-ho nomésdes del punt de vista operatiu i factual, on ningúpugui veure interessos filosòfics o polítics que per-metrien invalidar-ho des d’un altre punt de vistaequidistant i antagònic.

El fet que una diputació provincial accepti indivi-dualment una carta de règim especial, sense que esbasi en el concepte de Catalunya, com si la provínciafos suficient i totalitzadora, és caure en un error tangreu que gairebé podríem afirmar que val més estartal com estem ara, ja que el que es tracta no és deposar servim al malalt, sinó de construir uns fona-ments jurídics prou clars i definits com perquè per-metin, per la simple voluntat dels catalans, l’organit-zació definitiva de la nostra convivència en tots elsàmbits, des de l’ensenyament fins a la sanitat, de lesinfraestructures i comunicacions fins a la utilitzaciódel sòl urbà i de la distribució comercial fins a l’orga-nització del lleure.

Hauria de ser, doncs, imprescindible que la Cartade Régimen Especial fos per tot Catalunya, malgratque els acords inicials partissin a priori de cada unade les diputacions. La interdependència de cadacomarca respecte al conjunt català, és en l’àmbit cul-tural, econòmic, social, etc., d’una realitat tan òbvia,que no es pot admetre cap fragmentació administra-tiva, si cerquem la justa distribució de la riquesa i elracional agençament del territori.

És cert que el macrocefalisme barceloní, pel solpes específic que la seva demografia comporta, potalimentar recels a les comarques perifèriques, lesquals poden preferir un fil directe amb 1’adminis-tració central, que els donaria una aparent importàn-cia política sense una compensació real als seus pro-blemes, ja que malgrat disposar d’una autonomiaprovincial fa 36 anys, encara no els hi ha resolt.

La idea de la mancomunitat catalana, és ques’hauria de basar, no a donar més primacia aBarcelona, sinó a redistribuir millor els cabalspúblics entre totes les comarques, i especialmentles de la Catalunya pobra. S’hauria de crear unmodel administratiu on desaparegués absolutamentel centralisme, ja que no cal insistir en la idea que nointeressa a ningú que la centralització castellana esconverteixi en un centralisme de la plaça de SantJaume.

Heus aquí una tasca engrescadora per imaginar ipromoure una organització autònoma, però on elcentralisme quedi d’entrada eliminat, en beneficide tots els catalans i per a mostra i exempled’Europa. Només per aquest principi, que cal unadescentralització en l’àmbit català, i una més justaredistribució de les inversions públiques i privadesentre totes les comarques, i especialment les més

Un simulacre de descentralitzacióREVISTA

«DESTINO»

ANY 1977

Contra laCatalunya

centralitzada on totvolta a l’entorn deBarcelona, Ferrerproposa una altraCatalunya en què

el pes de lescomarques sigui

més important

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 62

63OBRA ESCRITA

pobres, ja seria suficient per exigir una sola carta derègim especial única i catalana.

Però també cal insistir en altres punts, als quals lavessant econòmica exigeix una coordinació total enla política a seguir i en la planificació a programar.Catalunya, cada dia més, està necessitada d’unagençament del territori, on l’harmoniosa distribu-ció de la vida productiva, generi l’anheladaCatalunya ciutat. És intolerable continuar tenintcomarques amb l’adjectiu de pobres; no pot ser queningú endegui les instal·lacions d’acollida delsimmigrants i no es planifiquin llurs assentaments;no pot continuar l’anarquia a l’hora de localitzar lesinversions industrials; etc, etc.

En el camp dels serveis, queda palesat que laxarxa que cobreix tot el Principat, ha d’estar benestructurada, amb un centres jeràrquics, que no hande coincidir precisament tots al Barcelonès. Perexemple, actualment, el Col·legi Universitari deGirona, que depèn de l’Autònoma, està finançat gai-rebé íntegrament per les comarques gironines, mal-grat el servei descentralitzador que li fa en els tresprimers cursos, i en canvi totes les universitats deBarcelona estan finançades per l’Estat espanyol. Noes veu clar que aquesta paradoxa és fruit del provin-cialisme, i que hem d’intentar esborrar-lo conside-rant Catalunya com un tot? Iguals exemples els tro-baríem en la sanitat o en les infraestructures de totamena, la dependència entre les comarques, i entreaquestes i el Barcelonès, és tan clara i evident queno pot resistir-se més un provincialisme fragmenta-dor, que descoordina l’activitat i fomenta els dese-quilibris.

Exemple d’aquest descoratjador panorama, ésl’estudi anomenat Dioxiadis, que amb un gran esforç

«La idea de lamancomunitatcatalana, ésque s’hauriade basar, no adonar mésprimacia aBarcelona,sinó aredistribuirmillor elscabals públicsentre totes lescomarques, iespecialmentles de laCatalunyapobra»

de coordinació el varen arribar a encomanar Lleida,Barcelona i Girona, però no així Tarragona. Però noha reeixit, no perquè anés amb una pota coixa, sinóperquè cada estudi era individual per a cada provin-cià, i per altra banda, en el que fa referència aGirona, es va aplicar una simplificació de la metodo-logia en l’àmbit català, sense cap fidelitat a les nos-tres comarques. Tot plegat, és que el Dioxiadis no haservit per res, perquè ningú sap recompondre eltrencaclosques.

Igual imatge de criteri irracional l’ha donat l’a-vantprojecte de l’eix transversal Lleida-Palamós oLleida-Girona, que estudiant-se per idees provin-cials diverses, ens trobem que a LLeida o aBarcelona tindrà una funció o una filosofia diferentde la que està sorgint a Girona, on una batalla cam-pal d’interessos comarcals miops està trencant l’es-perit primigeni i aglutinador que tenia en l’àmbitcatalà. Tots sabem que la província de Barcelonaaporta més del 80% dels recursos fiscals que l’Estatrecull al Principat, i per això la carta de règim espe-cial ha de ser una i exclusiva per Catalunya, a fi demitigar aquest desajustament i repartir aquest dollarreu del Principat en infraestructures, serveis, etc,retornant aquell equilibri que sempre havia tingut.Catalunya vol una gran capital i vol que aquesta ciu-tat sigui creadora i vertebradora de tot el país, i elcamí no pot ser per quatre cartes, que som massa perun joc on només hi juguem nosaltres. I tampoc potser l’ampliació de la de Barcelona a les tres provín-cies. L’economia catalana és un tot, com el mateixpoble i exigeix un organisme amb mitjans suficientsi poder de decisió. Per tant, no es tracta de sumarquatre parts per fer un tot, sinó que un tot es desfa-ci en 38 comarques.

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 63

64FRANCESC FERRER

Quan el Senat discutia l’art. 3 de la Constitució,en el qual ha quedat fixat que la llengua oficial del’Estat és la llengua castellana o espanyola, hivaren haver els dos torns a favor que només foscastellana, que naturalment varen ser veus catala-nes i basques. Dels torns en contra, o sigui, que esdigués espanyola, un va anar a càrrec d’un senadord’UCD anomenat Luis Miguel Enciso Recio, i l’al-tre de l’independent Carazo Hernández, que vadir ben net i clar: «Lo que he pedido y lo que man-tengo, es que el español prevalezca como algo verdadera-mente imperial sobre todo lo demás» , i que no prete-nia pas dinamitar el català. Aquest home va dir elque pensava, i en definitiva demanava el que jas’ha fet durant molts anys. Ara bé, jo no voldria pascomentar el que va dir Carazo, sinó els argumentsque va fer servir Enciso Recio, per defensar lasinonímia d’espanyol i castellà. Textualment, itret del Diari de Sessions, va dir: «En acepción másrestringida, con referencia a una lengua, español es equi-valente de lo que podria denominarse la lengua ibero-románica castellana, lengua común en toda la penínsulaIbérica durante los Austria.»

A migdia, vaig tenir oportunitat de parlar ambEnciso, catedràtic d’Història, i li vaig recordar quehavia dit mentides, a la sessió del matí quan argu-mentà que el castellà des del temps dels Àustriaera la llengua de Catalunya.

Ell no ho va acceptar, i em contestà que com abon professional de la història, s’ho havia preparatbé, i que a Catalunya, amb la decadència de lallengua catalana, el castellà havia passat a substi-tuir-la. Evidentment, li vaig retopar que ell confo-nia la literatura amb la llengua generalitzada de lesclasses populars, i que calia saber distingir la llen-

gua de les classes dominants i la del poble menut.Que una cosa era decadència literària i, una altra,la decadència lingüística que no havia existit maia Catalunya. Després, quan he tingut lleure, hecercat on trobar la situació de la nostra llengua enaquella època.

Evidentment, va existir decadència, però l’arasenador Martí de Riquer ho imputa a la castella-nització de la monarquia i a la pèrdua de la perso-nalitat política, amb la consegüent desaparició dela cort, ja que el mecenatge i l’impuls als literatsera per força en l’ambient cortesà.Ara bé, el poble, les classes populars, mai no varenabandonar el català, i per tant no es pot parlar dellengua comuna de la península Ibèrica, d’unallengua que només escrivia la classe dominant, oles classes «superiors i rectores» que diu Riquer.

Els concilis de Tarragona ho confirmen

La prova la tenim que el Concili ProvincialTarraconense, per decret, va prohibir predicar encastellà l’any 1591. Que en igual sentit el bisbe deTortosa, Don Justino Antolínez de Burgos, el1635, va escriure: «Dado, pues, que fuera así, que en unpueblo sólo hubiera una que no entendiese el castellano,por él sólo se había de predicar en catalán, y no había dequedar defraudado por el gustillo de los demés, pudiendoaprovecharse todos, cuantimás que son muchísimos encada pueblo de Cataluña los que ni hablan, ni entienden elcastellano.»

L’Església, que en tot temps s’ha adaptat a lesnecessitats lingüístiques, sense interessos polí-tics, és el baròmetre més clar sobre aquest tema, iper això vull aportar el criteri d’un jesuïta, PereGil, que en el pròleg de la seva traducció del

El català per sempre perseguit, però sempre viu

«PRESÈNCIA»

N. 520,

NOVEMBRE

ANY 1978

En el marc d’unadiscussió al Senatsobre el nom de la

llengua oficial,Ferrer intenta

desmentirl’afirmació del

senador EncisoRecio assegurant

que a la Catalunyadels Àustria va

haver-hi unadecadència literària

del català, peròque la seva

utilització populares va mantenir

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 64

65OBRA ESCRITA

Kempis, imprès el 1621, diu així: «...exceptuadesalgunes poques ciutats, com són Barcelona,Tarragona, Gerona, Tortosa, i Lleida, i algunespoques viles com Perpinyà, Vilafranca de Penedès,Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó, i semblants, queestan en camins reals, en les altres demés ciutats,viles i llocs no és ben entesa la llengua castellanade la gent comuna...».

Podríem trobar més testimonis sota els Àustria,en què nosaltres els catalans no teníem la llenguacastellana per nostra, i que si hi va haver decadèn-cia literària, també altres nacions l’han tingutdurant molt temps, i mai a ningú no se li ha acu-dit d’imposar-los una altra llengua forastera.Però, després dels nou anys de guerra contra elsBorbó, quan Felip V volia elaborar el Decret deNova Planta, va rebre un informe de José Patino,president de la Real Junta Superior de Justícia yGobierno, on explicant com eren els catalans,deia: «...Son apasionados a su pàtria, con tal exce-so que les hace transtornar el uso de la razón, y

«Podríemtrobar méstestimonissota elsÀustria, enquè nosaltresels catalansno teníem lallenguacastellanaper nostra, ique si hi vahaverdecadèncialiterària,també altresnacions l’hantingut»

solamente hablan en su lengua nativa.» Doncs,com pot justificar el catedràtic Enciso Recio que aCatalunya en el 1715, el mateix representant delrei reconeix que només parlen la llengua catalana?

I les institucions de dret també

Però, no solament era l’Església qui la utilitzava, iel poble de forma oral; eren les institucions dedret públic. També, per això, l’informe o memòriadel Consejo de Castilla deia així: «...que en la RealAudiencia y ante los corregidores se sigan los plei-tos en lengua castellana, y ante los demás tribuna-les inferiores se permita por ahora el uso de lacatalana, hasta que los escribanos se vayan instru-yendo en el uso de la castellana...» Si era, doncs,llengua comuna, per què, Sr. Enciso Recio, elsescribans de l'Audiència no sabien escriure cas-tellà?

Però potser ara és el moment de recordar a totsaquells que encara en dubten, que Felip V ens vadominar pel dret de conquesta, també va imposar-

Manifestació a Barcelona per la Diada. 11 de setembre del 1984. / EL PUNT.

PG00FERR 03/06/05 14:27 Página 65

66FRANCESC FERRER

nos la llengua, i cal saber que el 1715 el Consejode Castilla, recomanava al rei que «...mandandoV.M. al mismo tiempo que en las escuelas de pri-meras letras y de gramática no se permitan librosen lengua catalana, escribir ni hablar en ella den-tro de las escuelas, y que la doctrina cristiana seay la aprendan en castellano...»

I així es va fer pel seu fill Carles III. El Sr.Carazo, en voler que la llengua castellana siguiimperial, no és res més que un continuador delsmalastrucs del s. XVIII que imposaven imperati-vament la seva llengua.

Els sistemes de la dictadura

Va continuar en tot temps la persecució, solapa-da a vegades, i perfidiosa sempre, contra la llenguacatalana. I tots els que hem viscut els darrers 40anys de la dictadura sabem perfectament els mit-

jans i els sistemes que es varen utilitzar per abor-tar-la.

Però heus ací que nosaltres encara la tenim, i laconreem com si res no hagués passat, i ara estemdisposats que sigui la llengua de les cases, de lestrones, de la litúrgia, de l’administració, dels pac-tes comercials, dels tribunals de justícia, delsregistres públics, de les acadèmies, del parla-ment... i dels sindicats.Ara més que mai, malgrat els Encisos, i elsCarazos, i els Marías, nosaltres hem de ser cons-cients que cal normalitzar la nostra situació i hemd’exigir que els altres ens respectin, ja que el reco-brat dret a ensenyar la nostra llengua a les escolesens hi obliga. Així el poeta no haurà d’escriure:«Als fills imposes, car els vols senyors,guisofis agres d’una llengua estranya.»

Portada del fullet sobre l’ensenyament en català a les comarques gironines durant el curs 1979/80.

«Ara mésque mai,

malgrat elsEncisos, i

els Carazos,i els

Marías,nosaltres

hem de serconscients

que calnormalitzar

la nostrasituació»

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 66

67OBRA ESCRITA

No voldria ser catalanista, perquè això indicaria queviuria en el meu país sense sentir-m’hi foraster. Noen voldria ser, perquè això significaria que no hauriad’esmerçar més temps a lluitar a favor d’uns dretstan mínims i essencials, com els que encara notenim a Catalunya.

Que feliç ha de ser aquella gent que quan neix estroba en un ambient social i polític, que coincideixamb els seus trets socials i culturals propis!M’agradaria conèixer les sensacions que han de sen-tir aquells que neixen i viuen en societats lliures, ontenen tots els drets nacionals reconeguts i desen-rotllats. Es a dir, allà on coincideix la Nació ambl’Estat. Quin estalvi d’esforços, quina gaubança,quina plenitud, en saber que et pots dedicar ínte-grament a la profundització del teu ésser, a l’assao-nament de la teva personalitat, i no a la defensa del’alè vital que els enemics ens volen treure.

Massa segles lluitant per poder ésser. Massatemps guerrejant perquè els veïns et deixin ser amo,i no llogater. Massa temps per treure’ns de sobrel’estigma de l’esclau, com diria Valentí Almirall.Massa temps per deixar de ser el Kunta Kinte delgovern de Madrid.

¿O potser en els països que són lliures els seusciutadans no saben el que tenen i no gaudeixen per-què no han de defensar la seva ànima ni la seva iden-titat?

La plenitud

La plenitud de la nostra vida col·lectiva l’assoli-rem quan no haguem de perdre esforços a aconse-guir que la TV emeti més hores en català; quan a lesescoles la llengua sigui natural i les primeres lletresno les ensenyin als nostres fills en cap llengua foras-

tera; quan a les casernes els nostres soldats, si volenseguir les arts marcials, siguin manats en la llenguade la terra; quan els funcionaris públics tinguin elrespecte suficient vers els contribuents per no fer-te canviar de llengua; quan la justícia sigui imparti-da en la forma i parla dels querellats i dels delin-qüents; quan als registres públics s’escrigui en lallengua dels nostres pares; quan els fabricants pen-sin més en els interessos del poble i no en el comp-te corrent; quan deixem de rebre només 40 pts. decada 100 que paguem al Tresor Públic; quan, endefinitiva, deixem de sentir-nos estrangers a casanostra; quan no haguem de fer cap llei per defensarel que en generacions hem anat guardant.

Orgullós dels poetes

No vull estar més a la defensiva; no vull estar acasa meva sense forasters; vull deixar l’estigma del’esclavatge; vull estar orgullós dels poetes que enshan guardat el mot de cada cosa, i dels polítics quehan convençut els nostres enemics seculars que ensdeixin utilitzar allò que tant hem estimat.

I perquè jo no sigui catalanista, i perquè el meupoble pugui deixar de batallar, és necessari que totstinguem consciència d’una vegada i per sempre, quemalgrat tinguem el migrat Estatut d’Autonomia, notenim res, si els catalans, com una pinya, no enstreiem del damunt la por que ens ofega i ens aba-sarda.

I si d’ara endavant nosaltres, sense ajut de ningú,no ens posem a normalitzar la nostra llengua a tort ia dret. No espereu cap llei, és la nostra empenta, ésel nostre coratge que farà canviar les institucions.Fora la covardia, denunciem els traïdors, que en llocde donar llum donen fum, revestits de cinisme.

No voldria pas ésser catalanista«PUNT DIARI»

N. 481,

11 SETEMBRE

ANY 1980

Deixar de sercatalanista vol diraquí que ja s’hanassolit lesreivindicacionsperseguides duranttants anys, unsomni que el portaa escriure aquestarticle

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 67

68FRANCESC FERRER

«Ningún español culto debe tener que acudir atraducciones del catalán y del portugués.»Unamuno: Andanzas y visiones españolas, página 147.

Con motivo de la campaña del referéndum afavor del Estatuto de Autonomía de Cataluña,tuve oportunidad de hablar en centros catalanesdel sur de Francia, los cuales estaban integradosbásicamente por exiliados de la Guerra Civil. Alexponer la situación política de Cataluña respectodel Estado español, y compararla con el ambienteexistente en el momento de aprobarse el estatutorepublicano, afirmaba que los medios de comuni-cación, en esta ocasión, no hablan atacando aCataluña, ni al Estatuto de Autonomía, comohabía ocurrido en 1932. En definitiva, les manifes-taba que, finalmente, en el Estado español sehabía aceptado el hecho diferencial catalán, y que,por fin, podríamos continuar siendo nosotros mis-mos, sin hostilidades ni hostigamientos de ningu-na clase.

Pero esta calma, este reconocimiento generali-zado, esta admiración de cómo se llevaban lascosas en Cataluña, se rompió de golpe y surgierona partir del mes de marzo, desde diferentes ángu-los, los Royo Villanova, los Giménez Caballero, losLedesma Ramos de 1932. Y en lugar de preocupar-se todo el mundo de los problemas importantes, yrealmente esenciales, del país, como la inflación,el paro, la crisis económica, etcétera, se han empe-ñado muchos en culpabilizar a Cataluña, por cues-tiones que no alteran la vida productiva, sino quesolamente tienen vaporosidades semánticas, sen-timentales o simbólicas. De nuevo quieren que loscatalanes nos encontremos forasteros dentro delEstado. Otra vez se rompe nuestro encantamien-

to, al comprobar que no somos comprendidos enEspaña. Por enésima vez constatamos que hay aúnpersonas que quieren, desde su vocación de sepa-radores, que ser catalán sea incompatible con elEstado español, al no admitir ni la plurinacionali-dad ni el poliglotismo de sus habitantes.

El ente España no fue creado exclusivamentepor Castilla, aunque así lo dogmatizara Ortega.Nadie se acuerda de que Cataluña, dentro de laconfederación catalano-aragonesa, era parte en laconstitución de España. En definitiva, todas lasapariencias apuntan a que Cataluña no sea funda-dora del proyecto político llamado España. Desdesu formación o constitución hasta estos momen-tos, Cataluña ha pasado de gozar de su total liber-tad nacional, de sus instituciones propias, de sulengua y su cultura, a no tener nada, a perderlotodo por la fuerza de las armas, y ahora nueva-mente a ser incomprendida a causa de nuestra his-toria, de nuestra lengua y de nuestras señas deidentidad.

Incompatibilitat de ser espanyol?

Nosotros nos preguntamos: ¿Es que la incompa-tibilidad de ser español proviene de los catalanes?No. En la perspectiva del principio de causa-efec-to se confirma continuamente que son los separa-dores los causantes del independentismo.Amando de Miguel lo aceptó de forma rotunda:«Si la persecución que ha recibido la lengua ca-talana me la hubieran realizado a mi, yo hubierasido separatista o independentista.» Eliminemosla causa y no tendremos efectos.Búsquese la causa en la política de Martín Villa,que ha radicalizado una situación sin necesidad.

¿El catalán es español?«EL PAÍS»

7 D’AGOST

ANY 1981

Es lamenta de lafalta de

comprensió del’Estat espanyol

cap a Catalunya ide les dificultats

que té perentendre la cultura

catalana com apart fonamental de

l’espanyola, en laqual predomina

sistemàticament elfet castellà

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 68

69OBRA ESCRITA

Advertido está este ministro que los temas lin-güísticos dependen en buena parte de fenómenosemocionales y sentimentales en que poco puedenhacer las leyes y las armonizaciones. Pero de suterquedad en querer regular las lenguas no caste-llanas, como si de una desgracia o maldición se tra-tara, volvemos a comprender que nuestro sitio noestá en un Estado que se preocupa más de frenary cercenar que no de promover y divulgar las len-guas.

Concentració catalanista

En alguna prensa madrileña se ha comentadodesgraciadamente la concentración catalanista delNou Camp el día de Sant Joan. Pero, yo me pre-gunto: ¿Quién llenó hasta las banderas el estadio?

«En Cataluñano deberíamosmovilizarnospara defendernuestropatrimonio situviéramos unEstado que noslo protegiera ynos asegurasesu manteni-miento»

Lo llenó la política anticatalana del gobierno, y lollenaron todos aquellos infatigables perseguido-res de la lengua catalana. El mérito se lo debemosa ellos. En Cataluña no deberíamos movilizarnospara defender nuestro patrimonio si tuviéramosun Estado que nos lo protegiera, y nos asegurasesu mantenimiento.

Y es que mientras exista el convencimiento quepara ser español se tenga que pertenecer a la cul-tura castellana, no llegaremos a ninguna parte.Existen muy pocas personas que consideren patri-monio común a la cultura catalana, y en cambioadmiten que lo es la castellana. Ninguna aporta-ción catalana es asumida por el Estado ni por losmass media, con excepciones honrosas. Lo genuinoespañol es lo castellano. Entonces es normal que

Convocatòria de la Crida a l’estadi del Camp Nou la primavera del 1981. / JOAN COMALAT.

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 69

70FRANCESC FERRER

un catalán no pueda sentirse español si el Estadono tiene capacidad de asumir su cultura y su len-gua.

En 1898, Joan Maragall decía: «Escolta Espanyala veu d’un fill que et parla en veu no castellana». Españaha desaprendido a comprender a sus hijos. A guisade ejemplo vemos que al heredero de la Corona sele conoce como príncipe de Asturias, cuando paratodos los ciudadanos de la Corona de Aragón elheredero era príncipe de Gerona; en el ámbitoreligioso, el primado de España es el arzobispo deToledo, cuando en realidad para todos los fieles dela confederación su primado es el arzobispo deTarragona; el plan de estudios del BUP, en la asig-natura lengua y literatura española, ignora siste-máticamente a los literatos del área lingüística

catalana; el estudio de la lengua catalana se reali-za en todas las mejores universidades del mundo,mientras que dentro del Estado solamente existenfuera de su ámbito cátedras simbólicas; la lenguacatalana no puede representar a España en elexterior, como ocurrió con el cantante Joan ManelSerrat; ha sido introducido del extranjero el día desan Valentín como fiesta de los enamorados, cuan-do ya existía en Cataluña la fiesta de Sant Jordi,etcétera. Y así sucesivamente.

Y que nadie culpe a los catalanes por ello, por-que, en principio, ellos no tienen la culpa de serperseguidos y de ser marginados a causa de su len-gua y de su cultura. Cataluña debería vender suimagen al resto del Estado, se nos achaca a veces,pero nosotros vemos que a cambio, lo que se viene

Campanya per implicar els ciutadans a parlar el català. / EL PUNT.

«Alheredero de

la Coronase le conoce

comopríncipe de

Asturias,cuando

para todoslos ciuda-

danos de laCorona deAragón elheredero

era príncipede Gerona»

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 70

71OBRA ESCRITA

llamando español no se nos vende, sino que se nosimpone. La catalanización de España se deberíarealizar institucionalmente desde el poder, nodesde estadios privados.

La llengua catalana i els virus

¿La lengua catalana lleva algún virus, comomanifestó Adolfo Muñoz Alonso? Así lo pensamoscuando vemos la pertinacia y la ceguera con que,de forma solapada, se lucha contra su uso. Actual-mente, dentro del principado su utilización nollega ni al 10% de lo que exige su plena normali-zación, y en cambio el Estado se arruga y pierde sucapacidad de absorberla, y, como dice Pemán, ellono es sino «un vaso de agua clara». Muy pocas per-sonas han demostrado aprehender y comprender

«Muy pocaspersonas handemostradoaprehender ycomprender larealidadculturalcatalana,aunque existannombresilustres comoPemán,Carretero,Ridruejo,Laín, Tovar,Aranguren,Ruiz-Giménez, etc.»

la realidad cultural catalana, aunque existan nom-bres ilustres como Pemán, Carretero, Ridruejo,Laín, Tovar, Aranguren, Ruiz-Giménez, etcétera.

Solidaritat total

En las cámaras legislativas se habla continuamen-te del principio de solidaridad entre las tierras deHispania y así lo consagra la Constitución de 1978,pero esta solidaridad se entiende solamente a par-tir del terreno económico, y nadie parece inclina-do a ejercerla, en el campo de las lenguas penin-sulares. Y la solidaridad debe ser mutua y en todoslos campos de la vida. No se puede aceptar lo queconviene o interesa de Cataluña y dejar su culturay su lengua como un tema folclórico y residual.

El catalán tiene obligación de ser bilingüe, y seconsagra la cooficialidad de las lenguas en elEstatuto. Ahora bien, ni el Estado, ni sus funcio-narios, ni ciudadanos catalanes de destino aceptanen todo momento esta norma legal, y menos aúncomo una riqueza y un perfeccionamiento, sinomás bien como un estorbo y una complicación, ycontinúan con su impenitente monolingüismoempobrecedor y discriminatorio.

Terminemos con esta ceguera. Anunciemos unanueva era donde la lengua catalana ocupe el lugarque le corresponde por su historia, por su impor-tancia literaria, por el número de ciudadanos delEstado que les es propia, y así renazca la convi-vencia, la mutua estima y el respeto debido.Porque yo también estoy seguro de que «pasaránparlamentos, desaparecerán todos los partidos,caerán régimenes y el hecho vivo de Cataluña sub-sistirá».

Rodolfo Martín Villa en una foto del 1998. / EL PUNT.

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 71

72FRANCESC FERRER

Des del mes de desembre passat, he pogut obser-var que a Madrid, tenen la impressió que el temade la llengua catalana és un assumpte que va serio-sament.

Allà es pensaven que era una qüestió folklòrica,un tema domèstic, interioritats d’una reserva d’in-dígenes, que demanaven la seva llengua per cele-brar els actes rituals i la litúrgia etnològica. Nopensaven que la llengua la volíem per ser la llenguapròpia de Catalunya, que és com dir, per ocupar ellloc preeminent en l’administració pública, en lamagistratura, en totes les branques de la ciència ide la cultura, etc.

En veure que érem una nació amb una llenguaviva, que sorgia sense màcula de dos segles de pèr-fida persecució, es varen aliar els tics centralistesde molta gent, amb la companyia de la ignorància,i la intolerància de funcionaris que han vingut aquíi s’han tornat refractaris a una adaptació normal ala realitat lingüística.

És clar que de gent n’hi ha de moltes menes,però els qui més criden, i que més se’ls ha sentit,són els qui practiquen l’imperialisme monolingüís-tic carpetovetònic.

Ningú no ens pot obligar a usar el castellà

L’art. 3 de la Constitució és ben clar, i l’art. 3 del’Estatut confirma el dret que tenim els catalans apoder usar a tort i a dret, en qualsevol ocasió i lloc,la llengua catalana. No hi ha cap llei que puguiprohibir l’ús de la llengua catalana, perquè laConstitució no obliga enlloc a la utilització del cas-tellà, només obliga a conèixer-la, però no a usar-la.

I aquí rau el quid de tota la qüestió, que els cata-lans hem de ser-ne ben conscients. Ningú no ens

pot privar del nostre dret a utilitzar per escrit, nioralment, la llengua catalana, sigui quin sigui ellloc on ens trobem. I aquest dret, perjudicant sen-siblement els nostres interlocutors, ens l’hem dedefensar nosaltres, perquè si hi renunciem, ningúmés no ens el defensarà.

La nostra cortesia és suïcida

En una escalada que s’ha fet aquests darrers mesoscontra la llengua catalana, hi podem veure finali-tats molt concretes, i nosaltres l’hem d’inscriureen la persecució que de fa segles es fa contra lanostra llengua.

Recordem aquella instrucció secreta que Felip V,el 1717, va enviar a tots els corregidors delPrincipat de Catalunya: «Pondrà el Corregidor elmayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyofin darà las providencias más templadas y disimuladaspara que se note el efecto, sin que se note el cuidado».

Catalans adormits

Si els catalans adormits en la indiferència,seguim el joc barroer i que dissimuladament ensvol escometre, ens tornarem aliats i col·laboracio-nistes dels opressors enemics que volen destruir lanostra cultura i la seva màxima expressió: la llen-gua catalana. Via fora als adormits! No caiguem enla traïció.

La nostra cortesia, el nostre romanticisme i lanostra elegància, poden enrunar la nostra llengua.En l’esfera privada i en el terreny públic, hem d’u-sar i exigir la utilització de la llengua catalana. Nohi valen excuses. Si la història ens ho ensenya, si eldret ens empara, només la voluntat tossuda ensfarà anar endavant. Tot ho hem guanyat nosaltres,

Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú«PUNT DIARI»

4 DE JUNY

ANY 1981

Altra volta amb eltema de la llengua,

aquí commina elscatalans a exercir

els seus drets iutilitzar la llengua

arreu, emparatsper la Constitució i

l’Estatut, com afórmula perconsolidar i

expandir la sevautilització

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 72

73OBRA ESCRITA

ningú no ens ha regalat res.

El bilingüisme passiu: una solució

Hem d’aprendre a practicar el bilingüisme passiu.Els catalans davant d’un interlocutor forastertenim proclivitat, i som molt flexibles, a manllevarla seva llengua. En canvi, poques vegades el feno-men passa a l’inrevés.

Si aquesta situació no s’esmena, arribarà un diaque la nostra pròpia delicadesa o gentilesa vers elsaltres, malmenarà la nostra supervivència. I peraltra banda, estem donant-los l’oportunitat d’a-

«Si elscatalansseguim el jocbarroer i quedissimulada-ment ens volescometre, enstornaremaliats icol·laboracio-nistes delsopressorsenemics quevolen destruirla nostracultura»

prendre el catlà.El bilingüisme passiu ha de ser el mètode que ensha d’enfortir a parlar i escriure sempre en català,perquè així ho recomana la prudència, l’educacióben entesa i, sobretot, el dret ens empara.

Ara és hora d’estar alerta!

Una nació cal definir-la i està composta per doselements. La part objectiva: territori, llengua, dret,cultura, folklore, etc., i una part formal: la cons-ciència de formar un poble i la voluntat de ser-ne.

Tots tenim consciència que som i formem unpoble. Que gaudim d’una llengua pròpia i que lanostra específica manera de pensar ha emmotllat lanostra nació. El que ens cal ratificar i confirmar ésla nostra voluntat decidida i tenaç a mantenir-la.

Tenir la consciència ben afermada sobre la nostrallengua, i la voluntat inamovible de conservar-la iexpandir-la, és el camí més recte per ser fidels alnostre poble.

Pensem en les formes sinuoses i pèrfides en quèes produí la persecució de la llengua catalana. Lesprovidències templades i dissimulades a molts denosaltres ens ha fet passar desapercebuda la sis-temàtica lluita contra la nostra cultura.

Els catalans necessitem un esperó per mobilit-zar-nos. Normalment no arribem a imaginar quepuguin maquinar per anihilar-nos. De proves, aran’hi ha a bastament.

Agafem tots consciència de la necessitat que téla pàtria de nosaltres. Posem voluntat a lluitar perla nostra supervivència. Utilitzem la nostra llenguaa tots els indrets, a tots els àmbits, a tot arreu. Unpoble parla com pensa. Escampem la nostra ànima.Ara és hora d’estar alerta! Ara és l’hora catalans.

Imatge de la convocatòria de la Crida al Camp Nou la

primavera del 1981. / JOAN COMALAT.

PG00FERR 03/06/05 14:28 Página 73

74FRANCESC FERRER

Els regadius del Baix Ter i els polítics«EL PUNT»

N. 1039,

30 DE JUNY

ANY 1982

L’incompliment deles nombroses

promeses fetes perl’administració de

Madrid percompensar la

portada d’aigüesdel Ter cap aBarcelona és

l’argument centrald’aquest article

El novembre de 1958, després d’haver-se organit-zat intenses campanyes populars contra el recrei-xement de la resclosa de Sau, i també per la deri-vació de les aigües del Ter cap a Barcelona, vavenir a Girona el ministre d’Obres Públiques, Sr.Jorge Vigón, que a més a més era tinent general del’Exèrcit.

La seva tasca va ser apaivagar el ànims i intentarcompensar els perjudicis que es causaven a lescomarques gironines amb promeses. La promesamés decisiva va ser que les nostres comarques tin-drien prioritat sobre les aigües, i que aquesta priori-tat es materialitzaria, fins i tot, a cobrir les necessi-tats dels regadius.

Els regadius de Girona passaven al davant de !espossibles demandes d’aigua per al consum humà deBarcelona. Segons el tinent general Vigón, era immi-nent la construcció de 37.000 ha de regadiu, ques’ampliarien fins a 50.000 ha, les quals serien coste-jades pel mateix Estat.

Des d’aquest moment, qualsevol ministre o direc-tor general, ja sigui d’Obres Públiques od’Agricultura, que vingués a Girona, sempre ha anatreiterant la promesa feta el 1958, i això era unaprova del coneixement dels nostres problemes i deles grans ànsies de poder resoldre les nostres neces-sitats. Els governadors civils anaven canviant, elsanys anaven passant, però els regadius més necessa-ris del Ter encara no s’han fet.

El 1966 el general Franco va inaugurar l’estaciódepuradora de Cardedeu, i es va iniciar el transvasa-ment. També en aquell any s’estava acabant la presade Susqueda. Era en uns moments que calia ferjugar la política, ja que les promeses que els regadiusestarien fets abans que l’aigua arribés a Barcelona,

no van ser veritat, i existia molt de descontent entrela població.

El dia 25 de gener de 1967, una comissió encapça-lada pel governador civil Hellín Sol, acompanyat del’alcalde, president de la Diputació, cambres, etc.,va anar a Madrid. El Sr. Virgilio Ofíate, directorgeneral d’Obres Hidràuliques, els va afirmar que «ala zona del Ter es permetrà, mitjançant la inversióde 535 milions de pessetes, que a finals de 1969estiguin enllestits els regadius de 15.200 ha».

Davant de les queixes dels gironins, en data 2d’octubre de 1967 el Sr. Josep M. Llansó, comissarien cap de les Aigües del Pirineu Oriental, deia que«les obres per posar en regatge la zona del Ter ambaigües del mateix riu, suposaran l’entrada en reg de15.200 ha. La inversió hom la calculava de 539milions, dels quals aproximadament 71 milionsseran invertits en aquest mateix any, i la resta en elspropers». Tot això ho corroborava el delegat delMinisteri d’Obres Públiques, Sr. Macau.

El 1968, quan el Sr. Ofíate Gil va a Mataró a inau-gurar la portada d’aigua del Ter, s’arriba fins aGirona. Encara hi ha el mateix governador, el Sr.Hellín Sol. Els periodistes li manifesten la descon-fiança envers l’administració, per no haver-se com-plert les promeses, i el Sr. Ofíate va dir: «Las descon-fianzas pasadas seran superadas por las realidades futu-ras.»

El 1969 tenim un governador nou: és el Sr. RamónMuñoz-González y Bernaldo de Quirós. El mes demarç va a Madrid, i quan torna promet de nou elsregadius del Baix Ter.

El juny de 1969, el Sr. Pau Roig, delegat delgovern a la Confederació, també reitera les prome-ses dels regadius.

PG00FERR 03/06/05 14:35 Página 74

75OBRA ESCRITA

«El que hemvolgutremarcaramb aquestacrònica és queen general elspolítics ques’han repenjaten aquestprojecte deregadiusnomés ho feiende paraula,però sense fetsni voluntatdecidida»

El 4 de setembre de 1970 s’ha canviat de decora-ció. El governador civil és el Sr. Victoriano AngueraSansó. Ve de visita el ministre d’Obres Públiques,Sr. Gonzalo Fernández de la Mora, el qual afirma:«Los planes de regadío seran acelerados.»

El 20 d’octubre de 1971, amb el mateix governa-dor civil, Sr. Anguera, ve el ministre d’Agricultura, elSr. Allende y García-Baxter, per tal de visitar elsdanys causats per les darreres inundacions. Afirmàsolemnement: «Los regadíos de la provincia de Geronaestan incluídos en el III Plan de Desarrollo.» El problemadel tema era que ja havien figurat també al I i al II,de plans.

Varen anar passant els anys. El dia 12 de juny de1974, torna a venir el ministre Sr. Allende y García-Baxter, i torna a dir que una de les fites més impor-tants del seu ministeri són els regadius de les con-ques del Baix Ter i del Fluvià. Es canvia de règimpolític, però de fet tots els funcionaris són els matei-xos, a la Confederació, a la comissaria, a la direcciód’Obres Hidràuliques i a Agricultura, i els regadiusencara no estan fets. El dia 1 de febrer de 1978 vavenir a Girona el sots-secretari d’Infraestructura delMOPLL, Sr. Jaume Fonrodona Sala, acompanyat demolts directors generals, entre els quals hi havia eldirector general d’Obres Hidràuliques, Sr. Josep M.Fuxa Ceva, i a la Casa de Cultura també va afirmar,igual que els seus predecessors, que els regadiuseren molt importants i que estava prevista als pres-supostos generals de l’Estat una partida per alsregatges del Baix Ter. Aleshores hi havia de gover-nador civil el Sr. Mesa Parra, i el viatge tenia unobjectiu electoral molt clar amb vista a les pròximesgenerals del mes de març. La comitiva tenia moltapressa, perquè havia d’anar a dinar amb el president

Tarradelles. El 5 de febrer de 1980, essent governa-dor civil el Sr. Ramon Codina, ve el ministre d’ObresPúbliques i Urbanisme, Sr. Jesús Sancho Rof.També el viatge és electora, amb vista a les elec-cions al Parlament. Després d’insistir perquè ensrebi, també ens promet la immediata ordre que s’e-labori el projecte del canal principal del margeesquerre. El projecte del canal principal del margeesquerre del Baix Ter el dia 23 inicia el tràmit admi-nistratiu d’exposició pública, i així s’haurà acabat enpart un cicle que fa 25 anys que dura.

Realment la persistència i la lluita continuada queha mantingut la Comunitat de Regants del MargeEsquerre durant els darrers anys, ha estat el motorque ha permès finalment que s’arribés a la fita i queel projecte de construcció del canal s’hagi acabat.Reunions, telefonades, cartes, pressions, viatges aMadrid, visites als ministres, als directors generals,etc, han estat l’aliment que ha necessitat el procésadministratiu per acabar el projecte tècnic.Naturalment, del projecte a l’execució material del’obra encara hi falta molt. Però la mateixa tenacitatdedicada per la Comunitat de Regants durant eldarrers cinc anys, són la llavor que ha de fruitar i hade fer possible la construcció definitiva.

El que hem volgut remarcar és que en general elspolítics que s’han repenjat en aquest projecte deregadius només ho feien de paraula, però sense fetsni voluntat decidida. I un altre punt és que, malgratque l’administració prometi, sempre cal una partici-pació clara dels ciutadans per obtenir-ho. Els ciuta-dans no podem desertar dels afers públics, i la nos-tra participació ha de ser imprescindible perquè lagestió pública rutlli i les promeses dels polítics exe-cutius s’acompleixin.

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 75

La nostra memòria històrica fa culpable de la cas-tellanització de Catalunya Felip V, a resultes de lapromulgació del Decret de Nova Planta, per laqual s’obligava que la substantivització dels pro-cessos judicials a l’Audiència de Barcelona fos encastellà. Una cosa és la pèrdua de les institucions i l’altra lapersecució lingüística. Es podia mantenir la llen-gua, encara que s’haguessin perdut les llibertatsnacionals?

És una hipòtesi que faria possible la convivènciade dues llengües en un mateix estat. Felip V vaeliminar totes les institucions, però legalment nofou un exterminador de la llengua gaire notable,perquè preferí fer-ho pel camí de la subtilesa i laperfídia.

En realitat, l’autèntica persecució legal contra lanostra llengua catalana va esdevenir cinquantaanys més tard, quan era rei el seu fill Carles III iera president del Consell el comte d’Aranda. DonPedro Pablo Abarca de Bolea, desè comted’Aranda, va protagonitzar sota el seu governa-ment una autèntica follia persecutòria contra l’úsde la llengua catalana en tots els àmbits de la vidaciutadana.

Aquest home mereixeria estar a la Galeria delsAnticatalans Aferrissats i, en canvi, no constaenlloc la seva pertinaç obsessió d’eliminar la nos-tra llengua. L’historiador Francesc Espinet, en laGran Enciclopèdia Catalana, tampoc no li atri-bueix, en el seu currículum, l’intent de genocidicultural. A fi d’assolir la uniformització de l’Estat,el 1768 promou la reial cèdula de 23 de juny, perla qual obliga que només s’utilitzi el castellà en lessentències de l’Audiència de Catalunya; obliga

també que l’ensenyament de les primeres lletres,llatinitat i retòrica, només es faci en castellà; reco-mana als bisbes que en llurs cúries diocesanesnomés s’actuï en castellà, i que als tribunals s’ad-ministri la justícia només en castellà.

Per tal de poder portar a terme aquesta fita, perla provisió d’onze de juliol de 1771, regula l’ad-missió dels mestres de primeres lletres, els qualsabans de ser admesos hauran de ser examinatssobre l’art de llegir i escriure. No cal mencionar lallengua que s’exigirà, perquè tres anys abans jas’havia manat que fos exclusivament el castellà. Ino cal pas rumiar gaire per entendre que era a lesterres de cultura catalana on el govern més el pre-ocupava que s’ensenyés només en castellà, perquèla reial cèdula ja reconeix que tot s’ha de fer igualque a la Corona de Castella.

Comptabilitat en castellà

Per acabar de tancar el cercle, el govern delcomte d’Aranda, el 24 de desembre de 1772 fapromulgar una altra reial cèdula, per la qual s’obli-ga a tots els mercaders i comerciants, ja siguin al’engròs o a la menuda, de portar els llibres decomptabilitat en castellà, igual que tots els docu-ments mercantils de canvi. La disposició legal noera pas de riure, ja que a tots aquells que contra-venien la llei, se’ls penaria amb mil ducats de pen-yora.

Segons ens explica la història, el comte d’Arandaera un home progressista i avançat. Gran Mestrede la Maçoneria. Membre importantíssim delDespotisme Il·lustrat, amic personal de Voltaire,el qual excepcionalment el fa figurar en el seuDictionaria Philosophique. Culturalment molt curt,

76FRANCESC FERRER

L’arqueologia de la persecució«EL PUNT»

12 D’OCTUBRE

ANY 1983

Aprofita el dia de laHispanitat per fer

un repàs a lesèpoques més

negres depersecució de lallengua catalana

per part de l’Estatespanyol,

especialmentl’època de Carles

III i el compteAranda en la

segona meitat delsegle XVIII

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 76

77OBRA ESCRITA

Representació moderna de l’Onze de Setembre de A. Estruch. /R.M., ENCICLOPÈDIA CATALANA.

però de gran tenacitat i caràcter. Militar de pro-fessió, va ser capità general a València. L’autorprincipal de l’expulsió dels jesuïtes. Aragonès denaixement. Va dirigir la política de l’Estat sempresota Carles III en el període de 1766-1773, i sotaCarles IV de 1792-1794.

En aquells anys en què es varen promulgar lesdisposicions contra la llengua catalana, aCatalunya existia una sensibilitat molt forta sobrela necessitat de protegir la incipient indústria, talcom molt bé exposa Ernest Lluch a El PensamentEconòmic a Catalunya, i no és estrany que el comted’Aranda, com a compensació, prohibís l’entradade mussolines; prohibició de consumir mantellsque no fossin de seda o llana (1770); prohibiciód’introduir teixits de cotó de fora (1771); exemp-

ció del servei militar a fills de comerciants, etc. Osigui, que contra la persecució lingüística, a lesclasses dominants catalanes se’ls afavoreix ambmesures proteccionistes.

És important fer constar que amb les mesurespreses pel govern presidit pel comte d’Aranda, esdominaven tots els àmbits vitals de la nostrasocietat en ordre a l’ús de la llengua catalana, enafectar tots els estadis on es podia conrear.D’entrada era prohibida a les escoles de primereslletres; en acceptar els mestres, també se’ls exigiael coneixement del castellà; a la Universitat deCervera el castellà substituí el llatí; a l’Audiènciatot s’havia de substantivitzar en castellà; als tribu-nals de justícia estava prohibit en cap més llengua,així com també en tota l’administració oficial; a lescúries episcopals també es recomanava l’ús delcastellà; en el camp dels negocis i tràfic mercantilestava prohibit el català, etc. Per primera vegada,en la persecució legal del català, s’havia arribat aun domini total i sistemàtic. Només quedava l’am-bient familiar i les expansions literàries que nonecessitessin la censura oficial. La llengua queda-va a mans de poble; la història va restar aturada, enespera d’una altra primavera. La uniformització del’Estat quedava en la utopia dels il·lustrats, enl’odi dels que ens volien fer espanyols arrencant-nos la llengua, en les lleis mortes de les reialscèdules on tot era lletra, perquè no varen poderentrar en el cor dels catalans.

Felip V és l’arqueologia de la persecució; CarlesIII i el govern d’Aranda, són la Història. A partird’aquí passaran Primo de Ribera i Franco, que per-petuaran l’odi a la nostra llengua fins avui mateix,en què encara patim marginació i discriminació.

«Per primeravegada, en lapersecució legaldel català,s’havia arribata un dominitotal isistemàtic.Nomésquedaval’ambientfamiliar i lesexpansionsliteràries queno necessitessinla censuraoficial»

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 77

Per conceptuar una nació, a més de tots els ele-ments o factors visibles que l’individualitzen(llengua, cultura, història, territori, població, etc.),Anthony D. Smith diu que també calen caracte-rístiques comunes que diferenciïn els seus mem-bres dels grups semblants amb els quals mante-nen relacions d’aliança o de conflicte.

Catalunya gaudeix de factors diferencials evi-dents que la configuren com a nació, però fins aramai no s’havien pogut mesurar científicament les«relacions diferencials» amb els altres grupshumans que habiten a l’Estat espanyol per tal depoder contrastar la nostra personalitat nacional.

Ara, gràcies a la publicació d’una investigaciósociològica de Manuel Garcia Ferrando (1),catedràtic valencià, hom pot verificar queCatalunya, en les seves relacions com a poble ambla resta de comunitats de l’Estat, és objecte d’unrebuig general.

Aquesta general i unànime feblesa dels senti-ments de simpatia que despertem entre els ciuta-dans de totes les comunitats espanyoles, ens con-firma que som una nació. Una nació mal vista,estranya per a ells, allunyada i poc estimada, però,no hi ha dubte, una nació que té característiquescomunes i queda diferenciada notòriament delsaltres grups humans.

L’enquesta menada pel Centre d’InvestigacionsSociològiques, que volgué estudiar el fenomennacionalista, va considerar suggestiu analitzar lesimatges que cada comunitat autònoma tenia deles altres, per tal d’amidar la proximitat o allunya-ment afectiu; els sentiments solidaris o de rebuig;els valors comuns o estranys; la bona entesa o dis-crepàncies com a veïns, etc.

Doncs bé, el Principat de Catalunya, a totes lescomunitats autònomes espanyoles, ha tingut lapuntuació més baixa, és a dir, el baròmetre haregistrat la graduació més ínfima, aconseguint aixíla distància més alta, i l’allunyament més fred, iels sentiments menys afectius.

Els catalans i els bascos, per a la visió de caste-llans, gallecs, andalusos, extremenys, murcians,asturians i aragonesos, som els col·locats més llunyde les seves preferències, perquè no se’ns entén iperquè no se’ns considera bons veïns, se’ns té pergent estranya i amb poques coses en comú.

Aquesta enquesta es realitzà durant l’estiu del1979. Per tant, no podem pas dir que els seusresultats hagin estat influïts pels esdevenimentspolítics suara ocorreguts, sinó que era en unsmoments en els quals encara l’Estatutd’Autonomia no era vigent i el nostre presidentera Josep Tarradellas.

El dret a la diferència aquí s’escau, perquè nosom nosaltres els qui marquem distàncies, sinóque són precisament els altres els qui ens rebut-gen i els qui unànimement ens releguen al darrerespai.

Direu que és trist haver de qualificar un feno-men per via negativa, però no direu pas que el sis-tema no sigui vàlid ni objectiu per descriureaquesta situació sociològica amb neutralitat.

És interessant remarcar que Catalunya és el paísmenys estimat de l’Estat pels seus coestatals,excepte pels valencians i els illencs, així comtambé els bascos, els quals ens accepten i enstenen per preferits.

Un fet curiós, també, és que així com els anda-lusos ens tenen a l’últim graó dels seus senti-

78FRANCESC FERRER

DIARI «AVUI»

19 DE MARÇ

ANY 1983

Utilitza un treballsociològic de

Manuel GarciaFerrando per

concloure que laresta de

comunitatsespanyoles, amb

il·lustresexcepcions,ensmenyspreen, la

qual cosa enforteixel sentiment queCatalunya és unanació, ja que som

diferents

Ens menyspreen?, doncs existim!

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 78

79OBRA ESCRITA

ments i es consideren sense cap lligam amb nosal-tres, en canvi, els catalans que han respost a l’en-questa han manifestat simpatia i solidaritat pelsandalusos. No hi ha reciprocitat.

De qualsevol manera, fa pensar molt queCatalunya després d’haver practicat la solidaritaten el terreny econòmic (de cada 100 ptes pagadesnomés n’han retornat 40) i de patir discriminaciólingüística fins al genocidi, encara no ha fet proumèrits com per generar admiració o establir lli-gams comunicatius amb la resta de l’Estat.

Pels ciutadans que no pertanyen als paï-sos de l’àrea catalana ni al País Basc, nosal-tres som gent estranya i ciutadans allun-yats dels seus propòsits. Ara bé, som unpoble al qual aquest menyspreu integra;som una nació que viu entre adversaris;som un grup humà al qual mai ningú no haajudat; som una voluntat col·lectiva quevol romandre sense aigualir-se per estima-ció dels altres.

És vivint aquests sentiments de rebuigque nosaltres continuarem essent dife-rents; és patint aquest desaire que nosal-tres ens enfortim, perquè nosaltres sabemsegur que la nostra nació pot ser tot allòque vulguem, però mai no serà res si seguim lavoluntat d’aquestes comunitats que ens rebutgeni ens desdenyen.

Que mai ningú no caigui en l’error de pensarque de ponent ens pot venir res de bo per conso-lidar la nació. És ben clar que tots sabíem queningú no farà per a nosaltres allò que ens convé. Ino caic en cap victimisme; ni voldria tampoc aca-bar en una neurosi per manca d’amor, i menys

encara cap paranoia no embolcalla el meu pensa-ment. La realitat sociològica és clara, transparent itotal. Les dades són científiques i objectivamentben computades. Heus ací, doncs, el preu de viureen comú i de ser solidaris.

Gràcies, amics, el vostre rebuig generalitzat, laconstant estranyesa i el vostre allunyament, enshan confirmat allò que sempre havíem pensatintuïtivament.

Gràcies pels vostres sentiments envers nosal-

tres, perquè ens donen una diferència més, ensfan més identificables i ens donen més fidelitat ala nostra nació.

El dia que ens estimeu serà un dia dolent per ala nostra nació, perquè la vostra solidaritat serà l’e-fecte causat pel nostre aiguabarreig i el nostre an-orreament com a poble. Mentre subsisteixi, l’a-llunyament és la prova més fefaent del fet queexistim.

«És vivintaquestssentiments derebuig quenosaltrescontinuaremessentdiferents; éspatint aquestdesaire quenosaltres ensenfortim»

Imatge del Festival de les Nacions organitzat per la Crida al Camp Nou el

juny del 1983. / JOAN COMALAT.

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 79

80FRANCESC FERRER

Durante las dos últimas legislaturas ha sido habi-tual entre los comentaristas políticos insinuar lainutilidad del Senado como cámara legislativa einsistir reiteradamente en la conveniencia dedarle el carácter de cámara territorial. El motivode este artículo es precisamente dar a conocer dosaportaciones que el Senado ha dado últimamente,y que a mi entender son importantísimas paraCataluña, y las cuales han pasado prácticamentedesapercibidas.

Se trata de dos enmiendas aprobadas por elSenado, una a la ley de enjuiciamiento civil y otraa la reforma de la función pública, por las cuales seha contribuido de forma notable a la normaliza-ción lingüística y a la adaptación de las leyes a lasituación plurilingüe del Estado a partir de lanueva época constitucional.

Desde la perspectiva de la ley del Parlamentopara la normalización lingüística, la enmiendatransitoria introducida en la ley de enjuiciamientocivil, prácticamente no tiene importancia, ya queestaba previsto que se pueda presentar cualquierdocumento en catalán en los juzgados, tribunales,etc., sin necesidad de ninguna traducción.

Tendencia secular

Pero debemos dar a esta enmienda senatorial ladimensión política que para los catalanes debetener. En primer lugar, los socialistas, gracias a lasgestiones realizadas por el grupo territorial de lossocialistas de Cataluña, han conseguido romper ycerrar una tendencia secular. Desde 1768, cuandoel conde de Aranda hizo firmar la real cédula por lacual introducía el castellano en todos los juzgadosy suprimía el catalán de las escuelas, pasando por

la ley de enjuiciamiento civil de 1881, nuestroidioma había quedado postergado de la judicatura.

Jordi Carbonell

La situación era grave, porque aún recordamosel hecho ocurrido en el 1971 en el cual el patriotacatalán Jordi Carbonell fue recluído en una clínicapsiquiátrica por querer utilizar el idioma catalándurante un juicio celebrado en Barcelona. Ser tra-tado de loco por querer utilizar tu propio idiomaes una aureola que yo también quisiera para mí, yasí demostrar que los que se piensan cuerdos, altérmino de unos años quedan definidos comoopresores y glotófagos.

Otra dimensión política importante, es que lossocialistas han querido plasmar en el enjuicia-miento civil, lo que pronto será generalizado paratodas las jurisdicciones, en el proyecto de la leyorgánica del poder judicial.

Y digo esto, porque debemos recordar que elproyecto de ley orgánica del poder judicial prepa-rado por UCD, no había previsto que se pudieranpresentar documentos en catalán, sin traducción.Y por otra parte, tampoco el Estatuto de 1932 eraexcesivamente generoso en ese aspecto, al exigirtraducción al castellano.

La importancia de esta norma es esencial, yaque todas las gestiones y documentaciones delterreno mercantil y civil se podrán llevar a cabo encatalán, aun a sabiendas que en potencia puedenpresentarse en los juzgados, ya que nunca ningúnjuez, fiscal o magistrado, podrá exigir ninguna tra-ducción, quedando equiparado el catalán a unanormalidad absoluta.

El otro punto que deseo magnificar es la intro-

El Senado y las lenguasDIARI «LA

VANGUARDIA»

ANY 1984

Contra els quiparlen de la

inutilitat del Senat,Ferrer assenyala

dues aportacionsrelacionades amb

la normalització dela llengua catalana

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 80

81OBRA ESCRITA

ducción de la ley de reforma de la función públicade un párrafo nuevo por el que se establece que entodas las convocatorias efectuadas por las adminis-traciones públicas (Estado, Generalitat y local),obligatoriamente se deberá prever la selección depersonal capacitado para cubrir los puestos de tra-bajo en aquellas comunidades que posean dos len-guas oficiales.

Es indiscutible que esta norma marca un hitodentro de la legislación española, ya que desde1716 en que el decreto de Nueva Planta eliminóla extranjería en los cargos de la administración, laMonarquía o el Estado introdujo a través de losfuncionarios y cargos políticos y eclesiásticos lalengua castellana, utilizándolos como herramientade castellanización.

Convocatorias anuladas

La filosofía actual sobre este tema estaba muyconfusa a causa de algunas sentencias formales delTribunal Supremo, que ha anulado convocatoriasde oposiciones de personal de diversos ayunta-mientos, fallando en contra por criterios margina-les al auténtico problema.

Es indiscutible que el idioma de un pueblo nopuede ser nunca causa de discriminación. Lo quees materia de discriminación es que la lengua ofi-cial de un colectivo humano quede supeditada alos intereses del mercado de trabajo de un sectorfuncionaril. Los funcionarios deben estar al servi-cio del pueblo y no a la inversa. Jamás podemospensar que es eliminar la libre circulación de lamano de obra el exigir que a quien quiera trabajaren un territorio con lengua propia se le exija dichalengua para ponerse al servicio de aquellos ciuda-

«JordiCarbonellfue recluídoen unaclínicapsiquiátricapor quererutilizar elidiomacatalándurante unjuiciocelebrado enBarcelona»

danos.Por otra parte, otro error muy en boga es creer

que solamente pueden conocer la lengua catalanalos catalanes.

Cuando en realidad exigir el conocimiento delidioma catalán a todos lo que quieran trabajar alservicio de los ciudadanos no es querer cerrarpuertas, sino a la inversa, es querer abrir nuestrosolar a todos aquellos de buena voluntad quedeseen integrarse a nuestras instituciones.Nuestro idioma, no es una lengua cerrada y cir-cunscrita a una reserva etnológica, sino que es unidioma abierto que se enseña en más de cientoveinte universidades de todo el globo.

Por todo ello, y porque el devolver a Cataluña lamisma situación que en mala hora se le quiso arre-batar, es motivo de gran satisfacción. Satisfacciónporque el grupo socialista ha sido sensible a estaproblemática de que debemos vivir en una socie-dad compleja, en la que hasta la fecha era plural enel orden ideológico, y a partir de ahora también sele debe reconocer pluralidad en el orden lingüísti-co.

Pero también para mí ha sido de gran satisfac-ción que el perfeccionamiento de estas leyes hasido efectuado en el Senado, que es quizá dondese debe tener más sensibilidad sobre las cuestio-nes que afectan a las comunidades autónomas.

Ahora solamente falta que aquello que las leyespromulgadas reconocen sea recogido por toda laciudadanía. Es del todo necesario que los profe-sionales del derecho, y la población toda, den apartir de ahora un espaldarazo a los políticos quehan hecho posible estas nuevas normas, utilizandoel idioma catalán.

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 81

82FRANCESC FERRER

La meva relació amb Jordi Pujol es remunta alsanys cinquantes quan a Girona es volia organitzarun grup de resistència catalana, que en l’argot detot allò que era clandestí es deia CC, i que ningúno ha sabut mai si eren cristians catalans, o cata-lans comuns.

Encara guardo una carta de Pujol, en la qualexplica que mentre s’organitza el Grup CC, calpromoure una anada de gironins a Montserrat perdonar suport al pare abat, durant la visita del car-denal Tisserant, per tal de fer fracassar les pres-sions del règim franquista davant del Vaticà. Mésendavant, i especialment en el temps que vandurar els seus viatges a Olot, per visitar la BancaDorca, ens vèiem periòdicament a Girona, on emvenia a parlar allà on treballava, a les oficinesd’Indústries Químiques i Tartàriques, SA.

A resultes dels fets del Palau, i del seu empre-sonament, quin és el català resident que no va ferquelcom per demanar la llibertat de Jordi Pujol?Amb Josep Cristòfol, en els bitllets de banc del’empresa estampàvem «llibertat Jordi Pujol» finsa esgotar la tinta. Tots els que hem militat a favordels drets nacionals de Catalunya hem demanatd’una manera o altra la seva llibertat, perquè l’a-mor per la Pàtria sempre es demostra en elsmoments de perill.

Desterrat a Girona

Els gironins vàrem tenir la sort que quan a JordiPujol el deixaren anar de la presó de Saragossa, elvaren desterrar a Girona. I durant aquell temps,van ser uns moments d’intensa relació. Gràcies aell vaig poder estudiar Pierre Vilar amb un llibreencara editat en francès. El primer disc de Raimon

que s’edità, gràcies a ell, el vaig fer posar a lamàquina col·locada a Can Montanya al capdamuntde la Rambla. L’ajudava a passar a màquina memò-ries i documents de la Banca Catalana incipient.

Mai no es varen trencar les relacions, fins al1974, que en el moment de fer política en comptesde fer país, ens tornarem a tractar de manera inten-sa i, per la seva invitació expressa vaig assistir al’assemblea constitutiva de CDC a Montserrat latardor de 1974.

Un home sense taca

Explico tot això, perquè vull dir ben claramentque Jordi Pujol és una persona que conec, que elconec de fa molt de temps, i li conec moltes de lesseves facetes.

I per mi, Jordi Pujol és un home d’una honora-bilitat total, sense taca ni ombra de cap mena. Ésun home que he defensat moltes vegades enpúblic, i en privat. L’he defensat perquè sempreha estat causa de polèmica, i sempre he cregutcomprende’l dins de la seva activitat. I potser per-què, tal com ell em diu en una carta, la meva vidaha tingut un cert paral·lelisme. Jo no crec quenomés fan bé les coses aquells que mai no han fetres, ni s’han preocupat de construir mai res.

És indiscutible, doncs, que per mi l’honestedatde Jordi Pujol és absolutament inqüestionable. Icom és natural amb aquesta premissa, si jo fos fis-cal general no hauria perdut el temps, ni el paper,ni la tinta, per redactar cap querella. Hauria apro-fitat aquests elements per fer altres tasques mésproductives, i més fructíferes per defensar elsdrets dels ciutadans.

Naturalment, la visió que nosaltres tenim de la

Jordi Pujol«EL PUNT»

N. 1640,

3 DE JUNY

ANY 1984

En aquest article,glossa la figura de

Jordi Pujol, del quedestaca la seva

honradesa iintegritat, centrant-

se moltespecialment en el

cas de la BancaCatalana,

considerant-lo comuna agressió mésde les moltes queha patit Catalunya

PG00FERR 03/06/05 14:36 Página 82

83OBRA ESCRITA

«Per mi,Jordi Pujol ésun homed’unahonorabilitattotal, sensetaca ni ombrade cap mena.És un homeque hedefensatmoltesvegades enpúblic, i enprivat»

Jordi Pujol. / PRESÈNCIA.

fundació de la Banca, del seu desenrotllament, iespecialment de les seves activitats a favor de lacultura catalana, i de totes aquelles activitatsdemocràtiques, ens priva a qualsevol ciutadà ambla meitat del seny que hom considera normal enaquest país, a no fer cap pas en fals, ni a molestarcap honorabilitat.

Per això, calia senzillament agafar el darrer perí-ode de cinc anys, que és el termini legal que lesempreses tenen obligació de guardar els papers, id’aquesta manera hom podia investigar amb pro-ves escrites el desenvolupament de la caiguda deBanca Catalana, sense necessitat d’entrar en rao-naments polítics.

Per tant, per mi que he viscut les situacionspolítiques i econòmiques en els darrers anys, emsembla normal que es vulgui investigar judicial-ment totes aquelles situacions irregulars que hanemergit del mercat del diner i del sistema econò-mic. El mal és que hi ha hagut banques amb méssort que han estat estintolades per col·legues delmateix grup bancari, i en canvi, que sapiguem, elBanc d’Espanya no s’ha preocupat pas dels seusresultats.

I com és natural, seria per part nostra una totalingenuïtat si volguéssim extrapolar el fet de BancaCatalana de la història. La història serveix peraixò, per donar un fil a totes les situacions, ipoder-les comparar de manera que es materialitziuna unitat en el temps. Per tant, els fets de BancaCatalana estan dins del fil històric del sistemabancari català i de les seves relacions amb les ban-ques espanyoles, del qual no podem aïllar per ana-litzar-ho separadament.

Dels fets en si, de l’extemporaneïtat de la que-

PG00FERR 03/06/05 14:37 Página 83

«Si tots elssenyorassos que

s’esquinçavenles vestidures

aquestsdarreres dies,quan saberenque Catalana

anavamalament, en

comptes detreure els

diners, n’hihaguessin anata portar més,ens trobaríem

com ens trobemara?»

84FRANCESC FERRER

rella, de l’honorabilitat reconeguda per tots elsque el coneixem, etc., a passar al fenomen psi-cològic col·lectiu que hem viscut, de projectar lesnostres persecucions seculars en un home sol, aixòja és un altre tema que mereix un estudi profund.El qual jo no puc pas fer ara, només en faré unesquema.

Banca Catalana, banca perseguida

En l’afer de Banca Catalana voldria fer unesreflexions que em semblen ben oportunes percomprendre l’ànima del nostre poble, que gaudeixi s’exalta en la persecució, i es defensa davant del’adversari, i en canvi es deixa domesticar i aman-sir quan li fan una trastada molt més profunda i nodiu res, i fins i tot potser col·labora amb el perse-guidor.

Un grup humà agafa cohesió quan té agressionsexternes. Però els catalans hauríem de tenir prouexperiència per veure que molts dels que ara méscriden, són de classes socials que varen estarcol·laborant 40 anys amb el agressors externs, i endeterminats sectors continuen essent els botiflers isucursalistes més reticents. I això per mi put a cre-mat. Cal coherència!

Heus ací unes preguntes en què caldria que totsreflexionéssim, i que jo vaig fer-me al Parlamentde Catalunya, quan vaig veure la gernació que cri-dava enarborant banderes, que es venien pelsquioscs de Barcelona.

Si tots els que eren a la manifestació, i especial-ment tots els senyorassos que s’esquinçaven lesvestidures aquests darreres dies, quan saberenque Catalana anava malament, en comptes detreure els diners, n’hi haguessin anat a portar més,

ens trobaríem com ara ens trobem?Per què molts dels que cridaven tant a la mani-

festació no varen ajudar la crida d’Espar Ticó, i noens vàrem fer altra vegada nostra la BancaCatalana?

Jo us he de dir que la manifestació la trobariacorrecta, si a partir d’ara tots els que hi varen assis-tir es comprometessin a llegir diaris en català i aeditar només en català; que les etiquetes dels pro-ductes que fabriquen sigui en català; que les fac-tures, albarans, comptabilitat, etc. siguin escritsen la nostra llengua; que els contractes i escriptu-res públiques siguin signats perquè estan en ca-talà; que els advocats que hi varen anar noméspresentessin demandes i protocols judicials alsjutjats en català, etc., etc.

Però, dissortadament, l’agressió no ens ve pasnomés de fora. Els adversaris de la nostra Nacióels tenim a dins mateix. I per a més paradoxa s’au-toanomenen nacionalistes, i tracten de botifles elsaltres.

La nostra llengua només serà oficial si lesempreses la fan oficial, i en això a Madrid no hitenen res a veure. Tot depèn de nosaltres matei-xos.

A qui em puc anar a queixar jo? Amb qui em pucdoldre que persones directives d’empreses, assis-tents a la manifestació, fan absolutament en cas-tellà les actes, els documents i tota la paperassadel seu negoci? Quan pugui resoldre això, i puguisaber que la coherència articula la vida dels nacio-nalistes, aleshores Catalunya serà forta, i no neces-sitarà cap manifestació. La Nació la fem cada dia.I per mi són més perillosos els agressors internsque no pas els de fora.

PG00FERR 03/06/05 14:37 Página 84

85OBRA ESCRITA

que todo el mundo lo considere como normal, yaque es el único a través del cual todos los ciuda-danos pueden sentir-se protegidos. Si no se obligaa nadie a hablar en catalán, ¿por qué los catalaneshemos de tener la obligación de usar el castellano,si no existe ninguna ley que nos lo ordene?

Hay que terminar con esta humillación secular ala cual nos quieren someter en nuestra mismacasa, obligándonos a cambiar de lengua, haciéndo-se dominantes en un terreno en el que no tienenningún derecho, y al que nosotros ni moralmente,ni éticamente, ni legalmente no tenemos ningunaobligación de atender.

El catalán en la televisión

La prueba más evidente de que en los mediosde comunicación en catalán, los locutores y pre-sentadores deben hablar únicamente la lenguadel medio, es la de que nadie haya oído nunca queal hacerle una entrevista, o participar un catalánen los medios de comunicación castellanos, se ledeje hablar en catalán. Lo mismo tendríamos quehacer nosotros. Si en Madrid dejaran hablar encatalán desde TVE, sería diferente.

Hace 270 años que nuestro idioma ha sido obje-to de una implacable persecución legal y política,la cual nos ha llevado a una situación diglósicaque habría que parar. Y hay que pararla porqueahora, legalmente, no puede existir esta persecu-ción, si bien sociológicamente y políticamentecontinúa.

Es curioso examinar las opiniones de personasque tienen colaboraciones periódicas en los dia-rios, que callan como muertos cuando los juecesdictan sentencias contra la lengua catalana, o ante

«EL PERIÓDICO»

1 DE JULIOL

ANY 1985

Ningú té l’obligacióde parlar encastellà ja que elcatalà es llenguaoficial segons laConstitució. Lapràctica, però,demostra que latendència porta adeixar el catalàquan ens adrecema uncastellanoparlant,amb la qual cosacontribuïm poc a laconsolidació de lanostra llengua

Cristina la bien plantada o la defensade nuestra lenguaRecientemente se ha planteado un problema quehace referencia a la utilización de la lengua catala-na en los medios de comunicación, pero lo ciertoes que, salvo algunas opiniones autorizadas, siem-pre se ha escrito a grosso modo, sin ninguna preci-sión y sin ningunas ganas de defender los intere-ses, ni los derechos del pueblo catalán.

Actualmente, y con la Constitución en la mano,ningún catalán tiene la obligación de hablar ni deutilizar para nada el castellano. En consecuencia,cuando a un catalán cualquier persona le exige quehable en castellano, se le está coaccionando, einclusive se le está vejando porque se le viene adecir que su idioma no es válido dentro de suterritorio.

Con esto quiero remarcar que ningún militar, niningún policía, ni ningún magistrado, ni ningúnjuez, ni ningún funcionario, ni ningún jefe muni-cipal, ni nadie puede obligar legalmente a un cata-lán a que abandone su lengua y la sustituya porotra. El catalán es oficial con cariz autónomo eindivisible, y con plena igualdad con respecto alcastellano.

El error, demasiado extendido de que a un cas-tellano hay que contestarle en su lengua, lleva agraves situaciones que perjudican gravemente enprimer lugar a los mismos castellanos, que no ten-drán así nunca la oportunidad de aprender el cata-lán, el cual, por ser una lengua latina, es de fácilaprendizaje con un poco de voluntad. Sin volun-tad, evidentemente, no se puede aprender nada.

Esta actitud sociológica se llama bilingüismopasivo, y es un comportamiento muy necesario,para defender los derechos lingüísticos de todos.Este comportamiento conviene que se conozca y

PG00FERR 03/06/05 14:37 Página 85

86FRANCESC FERRER

situaciones que de hecho pugnan contra la situa-ción legal de una igualdad plena. Y sin embargocuando quieres actuar dentro de los límites lega-les y en defensa de tus derechos individuales ycolectivos, entonces se te echan encima todosaquellos que han guardado silencio ante el evi-dente lingüicidio.

Por todo esto, a Cristina, como mujer bien plan-tada que es, hay que darle ayuda y soporte, paraque todos aprendan de ella, y vean en su actitudun reflejo de cómo hay que actuar en nuestra vidacotidiana, en el mercado, en el autobús, en el res-taurante, en el café, en las oficinas públicas, en lanotaría o en la barbería.

Es desde los medios de comunicación social

que necesitamos extender esta actitud, de mane-ra que el bilingüismo pasivo se vaya expandiendoy se vaya normalizando, de tal forma que las callesy las plazas, los talleres y las oficinas se conviertanen clases prácticas de lengua catalana.

Es preciso que todos los catalano-hablantesdejemos de tener miedo, es preciso que todo elmundo haga uso de sus derechos lingüísticos, espreciso que volvamos a sentir orgullo de hablar encatalán en todas partes sin excusas. ConvertirCatalunya en una aula donde resuene el verbo sinlas claudicaciones ni las humillaciones que nosharían estériles.

Ya sé que lo que predico es diferente a la expe-riencia, que existen unos mecanismos inconscien-

Tira còmica de la Norma, personatge clau en la campanya de normalització del català.

«...las calles ylas plazas, los

talleres y lasoficinas se

conviertan enclases prácticas

de lenguacatalana»

PG00FERR 03/06/05 14:37 Página 86

87OBRA ESCRITA

tes que nos llevan a renunciar a nuestra lenguapara hablar la lengua del interlocutor. Por esto,conviene añadir un esfuerzo suplementario quedevuelva la prioridadad de nuestra lengua aCatalunya. ¿De qué servirá que se obligue a ense-ñar el catalán en todas las escuelas, si en la calleno lo habla nadie? Convengamos que podría pasarcomo con el latín: todo el mundo lo sabía escribirpero nadie lo hablaba realmente.

A partir de ahora, todos tenemos que actuarcomo Cristina, la mujer bien plantada que nos haenseñado a guardar nuestros derechos, a defendernuestra lengua sin claudicar ante nuestra excesi-va pasividad. Pensémoslo bien. Haremos un favorenseñando a hablar en catalán, ya que nos repor-

tará enriquecimiento cultural. El primero en noaprenderlo es el bilingüismo pasivo, una gentilezaestéril que nos hará suicidas.

«A partirde ahora,todostenemos queactuar comoCristina, lamujer bienplantada»

Traducido del catalán

Entiendo que existen esos maliciosos duendes de laimprenta que nos juegan a todos pequeñas trastadas.No tiene mayor importancia. Quiero, con todo, que sesepa que, a pesar de la línea omitida por los famososduendes, mi texto Cristina la bien plantada, o la defensa denuestra lengua, publicado en EL PERIÓDICO de ayer,día 1 de julio, estaba escrito originalmente en catalán. Francesc Ferrer i Gironès (Girona).

PG00FERR 03/06/05 14:37 Página 87

88FRANCESC FERRER

El viatge del Rei en general ha estat molt normal,és a dir, dintre d’una tònica correcta. No hi hahagut cap mena de concentració de masses, elscontactes han esdevingut amb institucions i per-sones individuals, cosa molt diferent del seudarrer viatge, el 1976.

Els mòbils o causes que han estimulat el viatgeno se saben, encara que només pels nou anys dediferència des de la darrera vegada hom podria jajustificar-lo. Però malgrat tot, han existit molts derumors que el rei ha vingut a Catalunya en unsmoments en què hi ha tensions, i que el seu papermoderador ha funcionat per suavitzar-les.

D’entrada, si hagués de fer una valoració des dela vessant de la utilització de la llengua, diria queper part del Rei hom no li pot pas demanar més,

per ara. Si comparem el seu discurs al Tinell el1976 amb el que va fer a la Generalitat, veiem queha passat de 140 paraules en català a 223 ara, és adir, un increment del 59%. És clar que la situaciópolítica era diferent. El 1976 hi havia elMovimiento, i ara estem en un sistema democrà-tic.

En canvi, considero que, per part de les institu-cions catalanes, no s’ha estat a l’altura. Per unabanda, s’ha mantingut la diglòssia, pel fet que s’hautilitzat el castellà en el seu ús escrit a les invita-cions, i oralment, especialment per part del presi-dent de la Generalitat, no s’ha demostrat demanera absoluta que la llengua pròpia deCatalunya és el català.

El President ens parla alemany a Aquisgrà,

Quan Catalunya esternuda, Espanyaes refreda

DIARI «AVUI»

N. 222,

18 DE MAIG

ANY 1985

Aprofitant la visitadel Rei a Catalunyai el seu discurs en

bona part encatalà, Ferrer

critica les màximesautoritats

catalanes pel fetd’adreçar-se al Rei

en castellà, quanconeix

perfectament lallengua catalana

Il·lustració d’un romanç. / EXTRET DEL LLIBRE D’HISTÒRIA DE L’E.C. DIRIGIT PER BORJA DE RIQUER.

PG00FERR 03/06/05 14:37 Página 88

89OBRA ESCRITA

francès a Perpinyà, andalús a Mollet del Vallès, idemostra que és un políglota consumat. Per aixòmateix, i davant l’actitud del Rei, el qual hademostrat a bastament que domina el català, no hihavia motius suficients per canviar de llengua.Baltasar Porcel m’ha reiterat vegades que el Reiparla català amb les seves filles. Doncs no hi haviad’haver cap inconvenient perquè el presidenttambé fes el seu discurs en català com el va ferMenéndez y Pelayo el 1888.

El president Pujol, de paraules pròpies en catalànomés va dir-ne la meitat de les castellanes. Ivosaltres em podríeu dir: quina importància téaixò? Doncs, en té molta. Com podem demanarque els ciutadans de Catalunya practiquin el bilin-güisme passiu? Com podem demanar que vagin ales comissaries de policia i als jutjats, si elPresident al qual la llei li mana que la Generalitattingui el català com a llengua pròpia, no ho fa?Recordem que l’exemple val més que mil parau-les. I l’exemple és que si no tenim prou clara laqüestió de la llengua, que és una de ben diàfana,davant els poderosos, davant del cap de l’Estat, nopodem pas pretendre que la gent senzilla ho tin-gui clar davant d’un municipal.

Deixant de banda aquests assumptes pedagò-gics que tant necessitem, passem a valorar els con-tinguts dels discursos institucionals que ha pro-nunciat el Rei. De bell antuvi, el que ressaltariamés és el reconeixement explícit a tots els quevaren treballar en la clandestinitat per a lademocràcia, dient-los «que no es varen pas equi-vocar».

En els aspectes polítics també cal remembrar elconcepte que el Rei té de Catalunya, com a ele-

«Si és veritatque la nostrallum il·luminai les nostresmodulacionss’assumeixenbé, enspodriendeixar deretallarl’autonomiaamb decrets inormespositives»

ment protagonista dins de l’Estat, especialmentdurant la transició política. I cal insistir que reco-neix que el que fa Catalunya és una pauta i unmodel per a la resta de l’ Estat.

No hi ha dubte que això és veritat, i que tambéés un problema que el nostre llistó el vulgui abas-tar tothom. Però en cap moment no se li ha esca-pat al Rei que la tasca de Catalunya fóra tenir unamica més d’autonomia sense dependre tant de lesnormes centrals, i poder gaudir d’un cert marge demaniobra, en el qual la unitat sigui «tractar dife-rent allò que no és igual».

Si és veritat que la nostra llum il·lumina i lesnostres modulacions s’assumeixen bé, ens podriendeixar de retallar l’autonomia amb decrets i nor-mes positives.

En canvi, aquesta vessant ens l’ha reconegudaen el camp econòmic. Aquí tots ens deixen lliber-tat per fer el que vulguem, mentre els donem in-gressos per a la hisenda pública.

En el terreny econòmic, el Rei ens ho ha reco-negut tot, i fins i tot diria que ens ho ha exigit,quan ha dit que «Catalunya havia d’assumir unpaper d’avantguarda en la integració europea»;que se’ns pot exigir perquè és de la que se n’espe-ra més; que no ens podem permetre pauses en latransformació ni en les possibilitats de desenvolu-pament, etc.

Cal contrastar, doncs, els discursos i comprovarels dos camps. Per una banda en el camp polític esqueda tot en l’abstracció de les idees generals comara democràcia, justícia, llibertat i diàleg.

I en el vessant econòmic ens donen tanquesconcretes per a la creativitat i la creació sensefronteres ni lligams.

PG00FERR 03/06/05 14:37 Página 89

90FRANCESC FERRER

Quan t’atures davant d’un quiosc plantat en qual-sevol plaça o carrer de Catalunya, hi quedes abso-lutament emboirat. Un país que té una llenguapròpia, que els seus habitants tenen en la sevallengua el màxim exponent de la seva nacionalitat,que lluita amb delit contra qualsevol sucursalis-me, que no vol perdre la seva personalitat cultural,i durant segles ha resistit davant de qualsevolintent d’homogeneïtzació i arranjament, resultaque de manera aclaparadora les publicacions ques’hi venen no són en la nostra llengua.

Aquest fenomen és per fer pensar a tothom, jaque la malaltia abasta no solament la premsa dià-ria, sinó també les publicacions setmanals, i tambéles revistes de qualsevol tipus. I per tal d’aïllar ianalitzar el fet cal subratllar dues qüestions delmateix problema. Per una banda, hom pot obser-var el colonialisme informatiu, i per l’altra elsucursalisme lingüístic. La colonització informati-va és l’excessiva pressió d’oferta i una massa nor-mal demanda de totes aquelles edicions que espubliquen fora dels nostres límits i són absorbitstranquil·lament pel nostre mercat. En canvi, elsucursalisme lingüístic és el fenomen de totesaquelles publicacions que, tot i ser editades dinsde casa nostra, es fan en una llengua que no és lapròpia de Catalunya. Potser a nosaltres ens inte-ressa més destriar aquest darrer fet, i estudiar-neles causes.

El darrer cens de població de 1986 ens assaben-tava que a Catalunya tenim cap a l’onze per centde la població que no sap llegir ni escriure, la qualcosa representa cap a 650.000 persones. Ara bé, lesmateixes fonts i altres enquestes fetes sobre l’uni-vers estadístic del Principat ens confirmen que el

38% dels habitants no saben llegir en llengua cata-lana, la qual cosa vol dir que a més dels analfabetso illetrats totals hi hauríem d’afegir un 27% més.

Tot i això, el mercat potencial dels lectors enllengua catalana al Principat és 3.700.000 perso-nes, la qual cosa és el 62% de la població total, ique representen el 83% de la població que és ori-ginària de Catalunya. Les enquestes també ensinformen que el 73% d’aquests catalans d’origenllegeixen diaris en llengua catalana. Quina és,doncs, la causa per la qual aquest desig no esmaterialitza en l’oferta dels quioscs?

És indiscutible que els catalans portem un ròs-sec que no ens sabem treure del damunt. Des queel comte d’Aranda, el 1768, va prohibir que s’en-senyés el català a l’escola, nosaltres portem unaperdigonada a l’ala que ens ha privat de volar altpel firmament de la premsa escrita en llenguacatalana.

Però ara aquest fet ens hauria de conscienciartots que, precisament per aquesta persecució iencalçament, la nostra ideologia ens hauria de ferveure la necessitat de superar els entrebancs queels glotòfags ens han posat perquè no assolim lanostra normalitat lingüística. Tanmateix,Catalunya, en aquests darrers anys de democrà-cia, ha demostrat en el terreny dels mitjans decomunicació de les ones hertzianes, tan auditiuscom visuals, que ha superat totes les barreres i hasabut consolidar una audiència nombrosa en lesemissores i programes fets en llengua catalana, perla qual cosa, en cap cas mai ningú pot dir que lallengua hagi estat motiu de rebuig, ni causa debandejaments.

Però el reeiximent observat en els mitjans de

La revolució al quiosc«EL PUNT»

21 DE JULIOL,

N. 3557

ANY 1990

La falta depublicacions

escrites en catalàno és atribuïble a

la falta d’un mercatcatalanoparlantsuficient, sinó a

l’escassa qualitatdels productes

PG00FERR 03/06/05 14:38 Página 90

91OBRA ESCRITA

comunicació audiovisuals en llengua catalana nol’hem pas pogut veure simultàniament en els mit-jans escrits, i hem continuat rutinàriament dinsdel més menyspreable sucursalisme lingüístic,sense reacció palpable per part de la burgesia quedisposa dels recursos econòmics per fer possible elrenaixement, ni per part dels lectors que podrienprovocar un capteniment normalitzador pel sim-ple joc de les lleis de la demanda.

I això només serà possible si tots plegats n’aga-fem consciència i materialitzem la nostra voluntat,mitjançant una actitud ferma i decidida que s’ex-

«Cal portarla revolucióals quioscos.Cal unarenaixençaque norma-litzi lasituacióactual en elsmitjans decomunicacióescrita»

pressi inequívocament en el nostre capte-niment de consumidors. Ens cal un ideariben senzill i planer, que ens faci capgirarl’actual situació del mercat en els mitjansde comunicació escrita. Ens cal només unsentit ètic que ens faci bandejar no sola-ment el colonialisme informatiu, sinótambé que ens faci desterrar de casa nos-tra el sucursalisme lingüístic.

I això és a les nostres mans. Això depènde saber fer bona tria a l’hora de comprar.Estic segur que en els mitjans escrits tam-poc la llengua no és pas la culpable de l’ac-tual situació, sinó que més aviat és la qua-litat informativa la que fixa el nivell de lademanda dels lectors.

Però això, no és res més que un peix quees mossega la cua, i per resoldre-ho caltrencar aquest cercle viciós, i naturalmentcal esforç per les dues bandes, és a dir,dels editors i dels llegidors. I per assoliraquesta connivència entre l’oferta i lademanda potser seria necessari un cop de

timó des de les institucions i des d’una consen-suada voluntat formada unànimement per totesles forces polítiques.

Cal portar la revolució als quioscos. Cal unarenaixença que normalitzi la situació actual en elsmitjans de comunicació escrita, per facilitar al 83%de la població catalanoparlant —en tots els tipusde publicació: premsa diària, hebdomadaris i revis-tes— edicions fetes en la nostra llengua catalana,per no haver de viure aquest estat menyspreablede sucursalisme lingüístic ni de colonització infor-mativa.

La presència de publicacions en català als quioscos és escassa. / JOANCOMALAT.

PG00FERR 03/06/05 14:38 Página 91

92FRANCESC FERRER

El govern de Madrid, el 1987, va impugnar davantdel Constitucional la llei catalana 9/1987 queregula la successió intestada. Més tard, el mateixgovern va recórrer també la llei 7/1991 de filia-cions que havia aprovat unànimement elParlament de Catalunya.

Aquestes dues impugnacions fetes pel governcentral contra lleis el contingut de les quals s’in-tegra dins del Dret Civil català, han fet emergiraltra volta serioses preocupacions entre els ciu-tadans catalans, i sobretot entre la classe política,atès que tots els constituents estàvem segurs queel Dret Civil era una competència exclusiva de laGeneralitat de Catalunya quan vàrem aprovarPart. 149.1.8.

La pruïja uniformadora i arranadora del règimjurídic civil no és pas un problema actual. Això vacomençar a arrelar quan les tropes espanyoles delprimer Borbó varen conquerir amb les armes elsterritoris de parla catalana: València fou sotmesa ales lleis de Castella, i a Catalunya i les Illes tambées va intentar, sense reeixir.

El Real y Supremo Consejo de Castilla va apro-var que «...se inclina a que, dándose por perdidas y total-mente abolidas todas la leyes, constituciones, fueros y cos-tumbres de Cathaluna» d’ara endavant es governi perles lleis de Castella.

Però el Consejo, el Dret Civil no va gosar alte-rar-lo quan va escriure: «Hecha toda reflexión enquanto a los negocios civiles sobre los intereses de partes,no encuentra el menor perjuicio al estado, autoridad realy soberania de las regalias de V.M. en permitir que el dere-cho legal se observe en todo género de últimas voluntades ycontratos entre partes; antes bien de introducirse lo con-trario, que por lo substancial et in recto del derecho des-

truyese las disposiciones y costumbres antiguas se causariaconfusión en el país.»

El Consejo va recomanar això al Rei, basant-seen el que li havien suggerit els informes deFrancisco Ametller i Joseph Patino, i Felip V, eldestructor de la sobirania de Catalunya, no técoratge de retocar el Dret Civil per por de notaris,advocats i escrivans. I així anem vivint. Sensepoder legislatiu, el Dret Civil quedà ancorat senseadaptar-se a les noves realitats socials, malgrat queessent el costum una font bàsica del nostre dret,la mort no va poder ser per asfíxia. La mort haviade venir de Madrid en voler-lo anihilar per con-gelació.

La Constitució de Cadis

La uniformització fou decretada en laConstitució de Cadis, però fins al 1833 no es cons-tituí la comissió unificadora del dret civil. El 1843es creà una nova comissió codificadora, la qual finsal 1851 no va fer el projecte de codi, que mai nofou sancionat.

El 1875 una altra comissió general de codificacióva iniciar la feina arranadora, i el 1881 es tornà aintentar l’assimilació del dret català davant d’unacampanya en contra de totes les forces socials,econòmiques i polítiques de Catalunya. Aquestalluita va frenar per sempre la desaparició del nos-tre dret, el qual vivia de la seva darrera compilacióde 1702.

En temps de la dictadura del general Franco, esva fer una nova compilació, el 1960, fent-ne unaesporgada molt considerable. Per això, quan es vaelaborar la Constitució de 1978, es varen veureobligats a mantenir el Dret Civil català, i en

El dret civil«EL PUNT»

25 DE DESEMBRE,

N. 4002

ANY 1991

Les impugnacionsfetes pel govern deMadrid contra lleis

inscrites dins el DretCivil català porten

Francesc Ferrer a ferun repàs dels

diferents intentsd’espurgar el Dret

Civil català per partde l’administració

espanyola

PG00FERR 03/06/05 14:38 Página 92

93OBRA ESCRITA

l’Estatut d’Autonomia (art. 26) de manera explíci-ta el govern de Madrid s’obligava a respectar lesfonts del dret català, les quals, com sap tothom, notenen res a veure amb les fonts del dret espanyolcomú.

Però, tot i això, ara l’estructura políticoburocrà-tica que té hegemonia a Madrid ha tornat a pre-sentar recursos en contra del desenrotllament deldret català amb la finalitat de deixar-lo aturat,momificat i congelat.

Puc entrellucar que la finalitat d’aquests recur-sos és assolir que el dret català quedi arnat, puixels arguments aportats per l’advocat de l’estat sónideològics i amb pretensió d’eliminar la sobirania

«Els catalansens hauríemde dotar d’unCodi Civilcomplet sensedubtes nicomplexos,tal com hohaurien fetaquellsavantpassatsnostres quevaren servençuts per laforça de lesarmes»

del Parlament, deixant-la només per una cledatancada a la realitat sociològica canviant.

Els catalans ens hauríem de dotar d’un CodiCivil complet sense dubtes ni complexos, tal comho haurien fet aquells avantpassats nostres quevaren ser vençuts per la força de les armes del’exèrcit espanyol si no haguessin perdut la guerra.

Que a Madrid això no els agrada? Bé, és un pro-blema seu. I la superestructura del PSC ha de con-tinuar lluitant contra aquesta actitud madrilenya,que no és pas d’ara, per fer-los veure que el res-pecte al fet diferencial passa per tenir llibertat enallò que més ens identifica, i on només podemcedir sobirania a Brussel·les, i no gens a Madrid.

Gramàtica i apologia de la llengua catalana. J.P. Ballot, Barcelona 1815. / EXTRET DE LA «HISTÒRIA DEL PAÏSOS CATALANS» DEL’ENCICLOPÈDIA CATALANA.

PG00FERR 03/06/05 14:38 Página 93

94FRANCESC FERRER

Quan em varen encomanar que parlés del tren deSant Feliu a Girona, en commemoració del seucentenari, de bell antuvi se’m va acudir remenarpel Senat si trobava alguna referència sobre la sevaaprovació.

Efectivament, en la recerca vaig trobar en elDiari de Sessions de 1888 que el dia 30 d’abril delmateix any, el Senat autoritzava la concessió admi-nistrativa d’un ferrocarril de Sant Feliu a Girona,publicant-s’hi la llei degudament sancionada perla reina Maria Cristina. Aquella llei declarava eltren d’utilitat pública, per la qual cosa tenien dreta l’expropiació forçosa així com a l’aprofitament iocupació del terreny de domini públic. La conces-sió es va fer per un termini de 99 anys, els qualss’haurien acabat el 1987.

El 1888 fou un any molt important a Catalunya,puix s’hi va celebrar l’Exposició Universal al parcde la Ciutadella, i el catalanisme polític va adreçarun missatge a la reina regent demanant entrealtres coses que la llengua catalana fos oficial.

Aquesta demanda a Madrid va caure molt mala-ment i el diputat Romero Robledo, va fer unainterpel·lació al govern en contra d’aquesta reivin-dicació nacionalista. En nom del govern va contes-tar el ministre Navarro y Rodrigo, que va dir quela petició catalanista era «una extravagancia de unaminoria insignificante» i a més a més afegí que era«un acto de demencia». Davant de la insistència deldiputat, el ministre va reiterar que el missatge «elgobierno lo entrega al desprecio universal». Hi varenhaver crits i rumors que titllaven de delicte lespeticions catalanes, fins que el president delCongrés va dir: «Seria prudente pensar en la incompa-tibilidad de la extravagancia con el delito, no confundien-

do los presidios con los manicomios.» És a dir, que el1888, quan s’atorgà la concessió del tren de SantFeliu, a Madrid, els senyors més representatiusqualifiquen de bogeria o follia les demandes cata-lanes, i consideraven que es tractava d’una qüestióde manicomi.

De bon començament, el tren de Sant Feliu dis-posà de telèfon entre les estacions, car en teniad’ençà de 1891. Ara bé, el catalanisme sorgit vaesdevenir cada cop més important políticament, ia aquella «minoria insignificante» se li va prohibir el1806 que parlés en català per telèfon. Ben segurque quan a una nació se li prohibeix el seu idioma,no és pas una follia.

El tren de Sant Feliu des del 1892 ja funciona-va, en canvi no podia pas anar endavant Catalunyaen els seus drets nacionals, ja que davant de lespeticions dels catalans el 1900, varen fer una

El tren i la història«EL CARRILET»

N. 34,

JUNY

ANY 1992

Situa els orígensdel tren de Sant

Feliu en el contextpolític i econòmic

d’una època, l’any1888, crucial

per aldesenvolupamenteconòmic i polític

de Catalunya

Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols. / E. VAQUÉ

PG00FERR 03/06/05 14:38 Página 94

95OBRA ESCRITA

modificació al Codi Penal on varen establir queanar a favor de Catalunya era destruir la «unidad dela patria» i era un delicte. Els senyors que mana-ven aleshores, després del despreci de tractar-hocom un tema de manicomi, varen fer mans i màni-gues per sotmetre el poble català mitjançant lespresons. Heus ací la vida d’aquells anys.

Cal tenir ben clar que la vida del feliuet ha estatgairebé de 100 anys d’ allò més intensos. Si com-parem la vida del tren amb la història deCatalunya podrem observar que en aquesta èpocahan passat els esdeveniments més inversemblantstant en l’aspecte polític, com en les transforma-cions socials, i en les revolucions econòmiques.Per exemple, el 1868 es treballaven tretze horesdiàries, passada la revolució d’octubre s’assolia lajornada laboral de dotze hores, i el 1889 quan s’es-taven construint les vies del tren per primera

«El 1868 estreballaventretze horesdiàries,passada larevoluciód’octubres’assolia lajornadalaboral dedotze hores, i el1889 quans’estavenconstruint lesvies del trenper primeravegada es vacelebrar el 1rde Maig»

vegada es va celebrar el primer 1r de Maig i es rei-vindicà la jornada de vuit hores, les quals no varenser autoritzades fins el 1919. Sant Feliu va cele-brar amb grans expansions socials aquest Primerde Maig de 1889, i ben segur que hi intervingue-ren els treballadors del tren. Qui els havia de dirque tardarien trenta anys a aconseguir les vuithores!

La història no és una assignatura, és una font deconeixements que ens són indispensables com areferent per a la nostra experiència vital. Tot elque esdevé avui cal que ho passem pel cedàs de lahistòria. Si tothom tingués la capacitat adquiridade situar el present dins de la dimensió històrica,és ben segur que moltes de les errades que fem,tant individualment com col·lectivament, espodrien evitar en benefici del progrés de la huma-nitat.

El carrilet a l’estació de Llagostera. / ARXIU SALMERÓN.

PG00FERR 03/06/05 14:38 Página 95

El 18 de març de 1981, pocs dies després del fra-cassat cop d’Estat, al paranimf de la Universitatuna gernació aprovava la Crida a la Solidaritat enDefensa de la Llengua, la Cultura i la Nació cata-lanes.

Què va esdevenir a la Crida d’ençà d’aquellmoment? La paraula del missatge es convertí enuna eina. Uns diuen que esdevingué un movi-ment; altres, un contrapoder; també s’ha dit queera una organització política. La realitat, fou unamica de tot. Però el més important és que va néi-xer amb un gran consens i com una plataformaunitària, per la qual cosa es retrobava altra volta elneguit polític unitari dels catalans a les darreriesdel franquisme.

La força de la Crida fou el seu caire unitari.Catalunya, cada vegada que camina amb idealsunitaris, té una força invencible. Per això cal veureen la seva trajectòria que en els moments i accionsque s’organitzaren unitàriament l’èxit fou escla-tant. Èxit de l’apartidisme o del suprapartidisme.La Crida era el poble català. Però tot i això, homno podia pas esperar que de l’espontaneïtat delpoble en sorgissin resultats organitzats i racionals.Per això cal retre homenatge i proclamar el reco-neixement a tots els que han treballat aquestsanys amb tanta intensitat. Treball en l’aprofundi-ment de la nació, en l’eixamplament del concepted’autodeterminació, i en especial en la solidaritatamb totes les nacions i per la normalització lin-güística.

Per mi uns dels principals objectius de la Cridafou assolir la normalitat de la llengua catalana entots els àmbits. Cal recordar les campanyes: Ep, encatalà (1983), L’etiquetatge en català (1984), Operació

Barcelona (1984), Dia de lluita per la llengua (1985),Telèfon de la llengua (1985), Bilingüisme no (1985),Català a la CEE (1986), No paguem si no és en català(1987), etc. És en aquesta tasca on jo em troboabsolutament incardinat, i aquí rau per mi el granproblema que representarà la dissolució del movi-ment cívicopolític.

Segons la meva opinió, la normalització de lallengua cal fer-la en diferents fronts, en diferentsàmbits, i de manera diferent segons els territoris.Cal fer-la per via parlamentària, pels camins de lapolítica ordinària, des de les administracionspúbliques, des de les empreses i des de la cons-ciència de cada ciutadà.

Ara bé, ens cal un òrgan cívic que pugui agluti-nar els ciutadans sense distinció de polítiques,que sàpiga defensar els nostres drets allà on cal-gui, i que exigeixi l’acompliment de les normesarreu.

La Crida va ser un òrgan o un instrumentinqüestionable en la normalització lingüística per-què va arribar més lluny que les administracions,ho féu més de pressa i amb més eficàcia. Les tèc-niques d’actuació foren un model comunicacional.La projecció dels seus missatges obligà els mitjansde comunicació, en especial els audiovisuals, aparticipar en la seva difusió, i això fou un catalit-zador que féu avançar moltíssim les lentes ges-tions políticoburocràtiques.

Heus ací la qüestió que avui tenim plantejada.Catalunya perd un instrument, que no sabem pasqui el substituirà. Tenim un buit en les trinxeres.Aquest espai no el podem pas abandonar. Hemd’estar amatents i disposats a la mobilització quancalgui.

96FRANCESC FERRER

Qui substituirà la Crida?«EL PUNT»

N. 4500,

1 DE JULIOL

ANY 1993

Poc després de ladisolució de la

Crida, fa un repàsa l’activitat d’una

entitat que vabasar el seu èxit en

l’unitarisme ireclama continuaramb el seu treball

PG00FERR 03/06/05 14:38 Página 96

97OBRA ESCRITA

«EL PUNT»

21 D’OCTUBRE

ANY 1993

En aquest petittractat d’economiapolítica compara lasituació del mónlaboral en l’èpocade Marx i Engelsamb l’actual, ambdesigualtatsimportants entreuns països i altres,i un capital quedisfruta de lamàxima mobilitatper maximitzar elsbeneficis, unpanorama moltallunyat del demitjan segle XIX

El dia de 1848 que Karl Marx i Frederik Engelsvaren subscriure el seu Manifest Comunista cridant ala mobilització dels treballadors, s’entenia que elmoviment obrer patia, d’una manera més o menyshomogènia, una explotació del sistema capitalista,que s’estava consolidant, ja que es pot considerarque arreu els treballadors estaven desprotegitsgairebé d’igual manera, davant de les contingèn-cies de la vida. Avui ens toca reflexionar si Marx iEngels, en el cas d’haver de redactar ara elManifest, ajustat a la realitat actual, també s’a-dreçarien als obrers de tot el món amb els matei-xos supòsits i amb idèntics arguments.

La crisi econòmica que plana actualmentdamunt de la classe obrera del continent europeu,és una situació ben diferent, segons que els treba-lladors pertanyin a un dels països membres de laCE o que estiguin inclosos en el sector continen-tal que fins fa poc encara estava sota el règim delsocialisme d’estat. A més a més, d’altra banda,amb la mundialització assolida per l’economiatambé s’han ajuntat a aquest conglomerat elsobrers que viuen en països més llunyans i que gau-deixen de graus de protecció o de benestar moltdiversos, els quals, paradoxalment, entren en com-petència entre sí.

El factor capital s’ha espavilat molt i el seu mer-cat no té cap mena de fronteres. La col·locació delcapital es fa per la telemàtica en dècimes de segonen qualsevol lloc del món, sempre a la recerca dela màxima rendibilitat o de l’obtenció del màximprofit. El capital està molt concentrat i les deci-sions es prenen ràpidament sense haver de ferassemblees ni de demanar autorització a ningú;l’única fita que compta és aconseguir les majors

rendes en el mínim termini de temps possible.En canvi, el factor treball, l’altre agent impor-

tant de la vida econòmica, no està pas coordinat,ni endegat sota una sola direcció. El treball enca-ra viu perplex davant de la nova estratègia delcapital. Mentre els europeus maldaven per assolirels màxims avantatges de l’estat del benestar,simultàniament en altres continents hi havia tre-balladors com ells que estaven disposats a donar laseva força laboral per uns salaris pírrics i unes con-dicions socials mancades de seguretat i de protec-ció, de la qual cosa se n’aprofitava, evidentment,el capital.

I heus ací que emergeix la famosa competitivi-tat. La competitivitat que neix bàsicament de lesdiferències que hi ha en els costos de la mà d’obra.Quan aquestes diferències abans s’esdevenien enuna mateixa localitat, en un mateix sector, o dinsd’un mateix mercat nacional, la solidaritat obrerapodia lluitar per assolir la igualtat laboral.

En canvi avui tot s’ha capgirat. La crisi delpetroli i de les matèries primeres esdevinguda el1973, va ser una revolta dels països pobres contraels industrialitzats, i ara aquell fenomen ha can-viat de torna, traspassant-lo al camp de la mà d’o-bra i salaris socials de la indústria, i fa entrar encompetitivitat les classes obreres dels diferentspaïsos.

Aquest panorama ens porta a una nova visió delproblema social i a una nova etapa dins del movi-ment obrer. Cal que reflexionem molt per trobar-hi l’entrellat, ja que l’estat del benestar s’afebleixper a uns, quan per a altres encara és una utopia.L’autèntica justícia passa per unir tots els proleta-ris del món? Qui vol ser proletari, ara i ací?

«Proletaris de tot el món, uniu-vos!»

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 97

98FRANCESC FERRER

El jacobinisme a l’Estat Espanyol va entrar demans del liberalisme en començar el vuit-cents. Sibé és veritat que l’esquerra en la segona meitat vaser federal, mai no va entendre plenament el fetnacional català. No podem pas afirmar, doncs, quehistòricament l’esquerra a l’Estat espanyol hagiestat sempre respectuosa amb el fet nacionalcatalà, atès que entrava en contradicció amb el seunacionalisme espanyol, però en canvi sí que podrí-em dir que en les èpoques de llibertat gràcies aella ha existit més tolerància i permissivitat.

Amb tot aquest problema que des de Madrids’ha atiat en contra de la llei de normalització, l’es-querra s’ha comportat més civilitzadament. Arabé, caldria matisar que el capteniment dels partitsesquerrans espanyols s’ha degut especialment a lapressió política que li han fet els seus homòlegscatalans. L’esquerra domèstica ha estat bàsica perposar les coses al seu lloc, i d’altra banda per man-tenir el consens en la matèria. Caldrà recordar quequan es va redactar l’Estatut català, a l’Assembleade Parlamentaris, el tema de la llengua es va con-sensuar amb una ponència, en la qual hi havia unrepresentant de CDC, un del PSC i un del PSUC.Va ser aquesta tríada la que va redactar el text i laque va fixar la igualtat, quant a drets i deures, pera les dues llengües oficials. En conseqüència, ésnormal que ara siguin també els que facin pinyaper mantenir-se en aquell consens tan necessariper a Catalunya en moments transcendents comaquests. A voltes, però, l’esquerra domèstica faesgarips que s’haurien de vigilar més, sobretotquan hi ha tant de combustible a punt de cremar.La Federació de Municipis fa pocs dies va titllar laGeneralitat d’actituds franquistes perquè va orde-

nar que els ajuntaments tenien l’obligació de fixarcom a «mèrit específic» el coneixement de la llen-gua catalana a les convocatòries dels funcionarisde l’administració local, dipositaris o interventors,segons la legislació de l’Estat. No pot ser que unafederació catalana pugui dir franquista a algú per-què ha exigit la llengua catalana com un mèrit, jaque la Constitució mateix obliga a conèixer el cas-tellà tots els ciutadans. No només els funcionarisde l’administració local, sinó tothom. Si posar elcatalà com un mèrit és ser franquista, què deu ser,doncs, obligar a conèixer el castellà sense contem-placions? És com el que va escriure Jordi Soler a ElPaís, en un article molt ponderat al qual li sobravael final, en què arremetia contra CiU perquèintentava promoure un millorament de la llei denormalització. Bona part de la campanya contra elcatalà pretenia frenar aquesta normalització lin-güística de Catalunya, i si Soler abona la retiradadel projecte de llei, el que abona és precisamentaixò, ajudar a assolir els fins i objectius de la dreta.Però el que és més paradoxal és que el projecte dellei intenta obligar el català a la vida comercial imercantil, i, per tant, exigir-ho als empresaris,comerciants, fabricants, etc. I aleshores em pre-gunto, per què hem d’anar contra aquest procés sino va contra els usuaris o consumidors, sinó queestà previst exclusivament per salvar els seusdrets? L’esquerra ha d’anar amb peus de plom.L’esquerra domèstica ha fet un gran servei aCatalunya soldant i cosint. Històricament l’èxitd’arribar a una sola comunitat i a un sol poble enbona part serà un mèrit de l’esquerra. No tren-quem doncs el consens, i anem plegats tots cap aun objectiu final que ens agermani.

L’esquerra«EL PUNT»

N. 6913,

27 DE FEBRER

ANY 1994

Reconeix el papercivilitzador que ha

jugat l’esquerra enel procés de

normalització delcatalà, però

adverteix d’algunserrors i reclama la

continuació delconsens

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 98

99OBRA ESCRITA

En aquest Estat que per un atzar de la història ensha tocat viure als catalans, el que se’n diu les for-ces retrògrades i ultramuntanes han governat gai-rebé sempre. En pocs espais temporals pujaren alpoder els col·lectius que albiraven el futur ambuna visió progressista i liberal de la vida. Aixíveiem que aquests períodes sempre foren curts,com el trienni liberal (1821-23); el bienni pro-gressista (1854-55); el sexenni democràtic (1868-1874); la II República (1931-1936), etc. I no ésbalder fer constar que en aquelles èpoques l’accésal poder de les forces avançades molt sovint coin-cidia amb una crisi econòmica que les dretes nosabien superar.

Ara les coses potser són diferents. El períodedemocràtic fa disset anys que dura i la crisi cíclicano ha estat prou forta com per fer un recanvigovernamental. Però la dreta torna a ensenyar lesorelles. La dreta carpetovetònica i ancestralneguiteja per tornar al poder. Però com que no téuna alternativa prou creïble per resoldre el proble-ma econòmic i social, s’ha entaforat en la qüestiósempre rendible del model d’Estat, el qual ha deser un i indivisible. Per això, mai com ara la dretaremuga contra Catalunya. La dreta política isociològica espanyola, la qual no ha de ser precisa-ment la feixista, té com a ideologia de masses l’an-ticatalanisme. I pel que sembla, en les matemàti-ques electorals sempre els resulta rendible aques-ta mena de lluita. Quan es tracta d’anar contra elgovern socialista, no l’ataquen pas per la sevamanera de gestionar, o pel tarannà en les directi-ves socials, o per la política en el camp laboral. Ladreta cerca unes dimensions nacionalistes, i elsatribueix el trencament de la nació, l’esberlament

de la pàtria, el trinxament de la seva llengua impe-rial i la disgregació de la unitat de destí universal.Amb aquests improperis sap que remou i burxa elsbaixos instints nacionalistes de molts espanyolsque prefereixen una Espanya roja a una Espanyaesberlada. I com que sap que en qualsevol cas elscatalans tenen les de perdre, no té cap reticènciaa fer surar discrepàncies, diferències i controvèr-sies seculars. Ells saben que el que sembra ventsrecull tempestats, però simultàniament tambéconeix que a l’Estat espanyol totes les tempestatsque s’han congriat sempre han anat en contra delscatalans, de la seva llibertat, de la seva cultura i dela seva llengua. En aquests moments, per ells, inomés per poder gaudir del poder, estan disposatsa qualsevol rebombori.

I els catalans, endormiscats i desmemoriats dela història que ens alliçona, vivim en un nirvanaque no ens deixa agafar consciència de la nostrasituació. Els catalans no reaccionem contra tantamentida, ni contra les esquitxades que rebem, jasigui pel quinze per cent, pel Liceu, per la llenguacatalana o per les nostres llibertats rebregades.

Ens volen en un estadi provincial i dins d’unsotmetiment colonial. Cap català hauria decol·laborar amb aquestes forces polítiques reitera-dament anticatalanes. Cada vegada més hom s’had’adonar que la sobirania del nostre poble i la lli-bertat de la nostra terra no poden venir mai defora. Aquests ideals només seran possibles si elsmateixos catalans ens en fem conscients i ambvoluntat pròpia lluitem per assolir-los. De ponentpoca cosa bona pot venir, i la història ens hoensenya. No podem tornar a ensopegar amb lamateixa pedra.

«EL PUNT»

N. 4732,

20 DE FEBRER

ANY 1994

El discurs de ladreta per inflamarles masses és eldiscurs del’anticatalanisme,el discurs del’esberlament de lapàtria i de lallengua imperialque tants de rèditselectorals els hadonathistòricament

La dreta

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 99

100FRANCESC FERRER

En la vida quotidiana tots podem observar que elcomportament individual de les persones té molta veure amb llur estat psicològic i llurs interessos.I en general en qualsevol grup o col·lectiu humàexisteixen capteniments que hom pot objectivararreu. Tant és que sigui en un claustre de mongesde clausura, en un equip de futbol, en la vida labo-ral d’una empresa o al clos acadèmic d’una escola.Tanmateix aquest capteniment també es potveure en polítics en la vida política normal.És veritat que els objectius ideològics o els prin-

cipis doctrinals haurien de ser els propòsits finalsd’una força política, i per tant de tots els seusmembres. Però la realitat ens fa veure que sovintel capteniment dels polítics no té res a veure ambels objectius ideològics que diuen que defensen,sinó amb el seu tarannà psicològic personal. Demanera que el capteniment dels polítics el mode-len més aviat les neurosis del nostre temps, queno pas l’assoliment dels horitzons ideològics oprincipis doctrinals pels quals s’han compromès atreballar políticament.Davant d’aquesta disjuntiva, les manifestacions

públiques dels polítics cal entendre-les no sola-ment des dels postulats ideològics, sinó des delsarguments profunds de la seva personalitat, atèsque sovint se solen revestir amb excuses i argu-ments aquelles decisions que tenen només unajustificació personal, la realitat de les quals pel fetde ser vergonyants no poden expressar-se planera-ment per la seva manca de justificació o explica-ció, i aleshores es maquillen amb grandiloqüènciestotalment falses.És una llàstima, però és així. Quan hom desitja

tenir poder i poder manar sense cap entrebanc

democràtic, mai no es diu planerament fent unaautoanàlisi dels seus neguits. Ni tampoc no s’ex-plica ben clarament que com que no es vol quemai ningú no els pugui criticar, han intentat eli-minar del seu voltant tots aquells que els puguinfer ombra i han procurat desterrar políticamenttots aquells que, malgrat que són del seu mateixparer, puguin tenir possibilitats d’entrebancar lesdecisions dubtoses. Fixem-nos com és habitualveure alcaldes que quan fan la llista electoralintenten treure del seu darrere qualsevol personaque tingui pes polític o categoria en tots el sen-tits, i en canvi hi posen terregada, per evitar qual-sevol contrincant polític. I això que es veu habi-tualment a les llistes municipals, també cal pensarque passa quan dins d’un partit els capdavantersprefereixen mediocritats en la seva candidatura, ino fer una relació de cracks i de pesos pesants quedonin pes i substància a la directiva del partit.Doncs davant d’una cosa tan simple i tan evident,podem verificar sovint per enlairar artificiosamentla personalitat egocèntrica dels que tenen facul-tats de fer llistes al seu antull, no ens ha d’estran-yar que hi hagin decisions polítiques de granimportància per a Catalunya i de repercussionspúbliques de gran abast que no estiguin guiades nipels objectius ideològics, ni pels principis ètics, nipels horitzons anhelats de tanta gent, sinó perraons inconfessables i vergonyants que nomésdepenen d’una erràtica situació psicològica.L’instructor de la comptabilitat, quan va veure

que l’home era natural que s’equivoqués i els seuserrors no deixaven quadrar els balanços, va inven-tar la partida doble. En política la partida doblesón les eleccions. Eleccions dins dels partits i

La política i els polítics«EL PUNT»

N. 5692,

13 D’OCTUBRE

ANY 1996

Els polítics quedisposen del poder

d’elaborar lesllistes electorals es

rodegen demediocritats per

evitar que els facinombra. Un retrat

psicològic mésaviat pessimista de

les misèries delspolítics que no

deixen de ser, endefinitiva, lesmisèries dels

humans

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 100

101OBRA ESCRITA

eleccions generals per a tot el poble. Però quanhom no es vol sotmetre a la disciplina de la parti-da doble de les votacions i tira pel dret amb el seuego esbiaixat pels seus anhels irreprimibles, nomira pas els objectius sagrats d’una ideologia enquè confia tot un poble, ni tampoc els ideals into-cables d’una munió de persones que esperengeneració rere generació per aconseguir-los.Aquests polítics tiren pel dret, per la drecera mésràpida per satisfer la seva necessitat vital de podermanar damunt dels altres.

Estem vivint la política entre humans. Els

«Fixem-noscom éshabitual veurealcaldes quequan fan lallista electoralintenten treuredel seudarrerequalsevolpersona quetingui pespolític ocategoria entots el sentits»

humans no som éssers perfectes. La política no éspas diferent dels altres estadis de la vida social,cívica o laboral. En conseqüència, només el tempsens podrà indicar que hom no pot refiar-se d’a-quells polítics l’ambició dels quals no està legiti-mada per l’assoliment d’unes fites marcades pelsseus ideals, sinó que simplement es posen en lavida política per satisfer unes ànsies que possible-ment en altres camps els serien més difícils d’a-conseguir. Cal estar a l’aguait per evitar ambicions il·legíti-

mes.

Cartells de propaganda electoral per a les eleccions del 6 de juny del 1993. / LLUÍS SERRAT.

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 101

102FRANCESC FERRER

En aquests moments estem vivint en un certdesori ideològic. No ho dic pas pels grans canvistecnològics, per la globalització mundial de l’eco-nomia, o per la transformació del pensament. Lameva reflexió va més cap a la ideologia domèstica.És a dir a la manca d’un pensament català d’arrel ide futur que sigui hegemònic en la nostra societat.Si no vigilem podem perdre el fil de la nostramemòria col·lectiva, podem quedar-nos a laintempèrie doctrinal i trobar-nos orfes de qualse-vol referent cultural propi.

Des de l’acabament de la guerra, el pensamentpolític espanyol ens inundava a tots des delsòrgans d’opinió i des de totes les trones possiblesque esventaven una ideologia dominant.

Vàrem estar quaranta anys en clandestinitat iamagats sota la bota que ens esclafava lingüística-ment, culturalment i ideològicament. D’ençà queel sistema democràtic es va implantar la ideologiacatalana va emergir fent-se cada vegada més natu-ral i més normal. Però en aquesta situació desprésd’unes dècades han esdevingut uns moments detotal confusió. El govern que s’ha instal·lat a laGeneralitat amb la seva gasiveria política, lamanca d’una visió nacional globalitzadora, amb unoligopoli i control dels mitjans de comunicacióinstitucionals ha portat a fer creure molta gentque la catalanitat no era del poble, sinó que esconsiderava patrimoni exclusiu d’un partit.

Aquest monopoli doctrinal de la catalanitat enmans d’una sola organització partidària ha estat ungravíssim error. Un error terrible, per la quals cosaara sembla o aparenta que qualsevol expressió cul-tural catalana, no és del poble, sinó d’uns homesque viuen partidàriament. La sardana, la llengua,

les tradicions, les festes, les expressions mésgenuïnes del poble català han estat segrestadesper un grupuscle, el qual malgrat disposar d’unamajoria política, no té prou força social, ni cívica,no té prou energia, ni prou convenciment per ferconrear aquests valors d’una manera col·lectiva,participativa i compartida per tots els ciutadans.

I per aquesta causa, existeixen adversaris decla-rats de tot allò que pugui tenir ferum catalana,que per anar en contra del govern o dels quemanen, disparen contra la nostra cultura, les nos-tres danses, les nostres cançons, en definitiva lanostra manera de ser, que no és d’un govern, sinóde tot un poble. Per totes aquestes raons, estemen uns moments dels més crítics que hem passatfins ara. Abans, quan el tarannà català no tenia elsuport oficial, ja sabíem que estaven en llibertatcondicional i en clandestinitat. Però ara, que teò-ricament estem en plena llibertat ens trobem ambcolumnistes, tertulians o líders d’opinió que mal-den contra qualsevol manifestació catalana, pen-sant que així van contra els que disposen delpoder governamental. I en contraposició, aquestsque tenen políticament el poder governamental,per por, per blanesa i per ambigüitat tampoc nodonen exemple d’una decidida i ferma catalanitaten la seva vida quotidiana i en les seves obliga-cions de cada dia.

La sardana potser ha passat desapercebuda enaquesta teranyina d’embulls ideològics, però nopodem pas fer l’orni davant dels adversaris a lacatalanitat que cobren puntualment d’òrgans imitjans que de la catalanofòbia n’han fet el seuobjectiu, ja sigui d’una manera clara i barroera, od’una manera subtil i dissimulada.

La ideologia de la sardanaPROGRAMA DEL

34 APLEC DE LA

SARDANA

SILS 1998

La sardana i laresta del patrimoni

cultural català nosón propietat decap grup polític

concret, per mésanys que faci quegoverna, sinó delconjunt de tot un

poble

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 102

103OBRA ESCRITA

La sardana és l’expressió d’un poble. I aquestaexpressió és significada per uns valors cívics imorals que avui dia són els més apreciats en totala humanitat. Són uns valors moderns i hodierns.La sardana representa la germanor universal, lasolidaritat dels pobles, i la fraternitat entre totsels homes i dones. Aquests valors que en definiti-va són definits i practicats amb la litúrgia de ladansa catalana per antonomàsia, haurien de serponderats i exaltats per tots aquells que viuen i

«Per tot això,cal que laideologia quecomporta lapràctica de lasardana no esperdi mai, niper l’estètica,ni per unexcessiurigorisme, niper lasuperficialitat»

treballen a Catalunya, siguin de dretes o siguind’esquerres, i sobretot per aquells que es dedi-quen a criticar permanentment la catalanitat.Però, fixem-nos que fan el contrari, invoquen laintolerància, la fractura social i el perill de trencarla cohesió i la convivència.

Criden la tempesta, i no fan mai cap retret a totsaquells que sojornant entre nosaltres des de fatemps ignoren la sardana. La sardana és el fogardes de sempre de la tolerància entre tots elshomes, que és l’altar on se celebra la igualtat entretotes les classes socials, que s’hi practica la lliber-tat amb total convivència, i que és el paradigma detots els valors que des de les instàncies més altesde l’univers, s’està escampant a tot arreu. Ignorenels valors de la sardana, i en la seva ignorància pèr-fida no els divulguen, ni els intenten propagar,perquè haurien de reconèixer que el poble catalàa través de la seva dansa nacional és un exemplede virtuts cíviques i socials.

Per tot això, cal que la ideologia que comporta lapràctica de la sardana no es perdi mai, ni perl’estètica, ni per un excessiu rigorisme, ni per lasuperficialitat. La sardana és avui una eina eficaçper fer de Catalunya el poble més obert del món,que té sempre la sardana sense tancar en esperadels que han de venir, que la sardana tots la podentrencar per engrossir les files de la igualtat, i quea la sardana sempre hi podran trobar la germanorque s’agafa de les mans com a símbol de l’ajudamútua.

La ignorància dels nostres adversaris no pot jus-tificar mai el nostre reconeixement i la nostraempenta de fer de la sardana una escola dedemocràcia i un nucli de valors humans universals.

Portada del «Butlletí» de l’Agrupació de Trobades Sardanistes

Infantils de les Comarques Gironines del 1985.

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 103

104FRANCESC FERRER

Sap greu veure gent jove sense cap respecte pelpassat. Demostren una prepotència que no ésbona perquè evidencien que no hi ha voluntatd’esbrinar la veritat de l’esdevenir històric i,també, que la ignorància és molt atrevida

Aquestes darreres setmanes he tingut contactesi relacions en el terreny professional amb gentjove, vull dir amb persones que ratllen els trentaanys. I he quedat sobtat en veure en general l’em-penta i l’agressivitat que porten. La meva sorpre-sa tanmateix no ha pas vingut per veure un trempi una vitalitat, no, no és això, el que m’ha deixatbocabadat ha estat la ignorància de tot allò que fareferència al passat. Un professional no hauria dedesconèixer qualsevol situació que va ser legal fatres dècades. Però l’excusa era ben senzilla. Aixòva passar quan jo vaig néixer, volent insinuar quecom que ell era petit, ja no té importància. Aquestcapteniment fa pensar molt. En primer lloc per-què el jovent, en ignorar els antecedents de qual-sevol situació, el que volen dir és que no elsimporta res del passat, i que el món comença ara.

Jo no sé d’on pot venir aquesta manca de sentithistòric i de manca de coneixement sobre l’evolu-ció que té la vida en tots els camps. Hom sap queen la vida no existeixen salts en el buit, tot té unaevolució, fins i tot en el camp tecnològic. I àdhucquan socialment s’ha viscut una revolució, aques-ta transformació revolucionària no pot esdevenirsense un ambient social i un entorn del pensa-ment que hi ajudi i col·labori. Per tant, ningú,sigui jove o gran, no pot deixar de pensar en el pas-sat històric, perquè allà s’expliquen les causes delprogrés.

En aquest fenomen en què un nouarribat en

qualsevol ambient sigui professional, social o polí-tic, es pensa que d’ençà de la seva entrada el móncomença, que la seva arribada és l’inici de tot, queabans d’ell res no funcionava correctament, i queamb la seva vinguda, el professional fa canviar elsmètodes tradicionals, que el directiu canvia elsobjectius, i que el polític es creu que tots els quehi havia abans eren uns troglodites, és un fenomenque fa por. No vull pas anar en contra del progrés,ni de la renovació, i molt menys dels canvis queels temps nous exigeixen. La meva preocupació ésla manca d’humilitat i d’orgull que pot represen-tar l’oblit del passat. Un fet sempre està justificatpels condicionaments que va tenir en el momentde fer-se, i si ara el volem analitzar desconeixentel context, és un menyspreu per a la veritat. I sapgreu veure gent jove sense cap respecte pel pas-sat, cosa que vol dir no tenir cap interès per laveritat. Aquesta prepotència no és bona, no peldespreci per la generació anterior, sinó perquè nohi ha voluntat d’esbrinar la veritat de l’esdevenirhistòric.

Fa llàstima observar com un advocat jove, ambun estil agressiu, davant d’un consell d’adminis-tració comença amb invectives contra la manerade fer, quan ell ignorant de la llei de societats, estàen l’error, i no té cap vergonya ni cap escrúpol, imolt menys la dignitat pròpia de les persones perser respectuós amb la generació anterior. També favenir pell de gallina sentir de la boca d’un cadelld’un partit conservador, invocacions contra candi-dats d’altres partits molt més grans, dient-los queno li aguantarien ni cinc minuts en un debat. Compot ser que un arribat de nou es vulgui fer llocinsultant, mentint i presumint?, quan en realitat

Les generacions i la veritat«EL PUNT»

27 DE FEBRER

DE L’ANY 2002

La falta d’interèsper la història més

recent quemanifesten els

joves professionalsi polítics irrita

l’articulista, que toti que creu

necessari el canvigeneracional,pensa que és

bevent en les fontsde la història com

realment es potentendre el present

PG00FERR 03/06/05 14:39 Página 104

105OBRA ESCRITA

ni és el primer a ser-hi, ni tampoc no és ningú percreure’s superior, i és un quídam qualsevol.

Que consti que no vaig contra la joventut nicontra la necessitat ineludible de rejovenir la nos-tra societat. Vull aquest canvi generacional inecessitem una regeneració del teixit social,empresarial i polític. Ara bé, alerta. Aquest canvino es pot fer amb l’oblit del passat. Sense el pas-sat no existiria el present, i per tant és imprescin-dible conèixer com evolucionen les coses. Elconeixement de la història, la nostra memòriacol·lectiva, ens és imprescindible en tots elscamps i en tots els territoris. Qui desconeix el pas-

«Fa llàstimaobservar comun advocatjove, amb unestil agressiu,davant d’unconselld’administra-ció començaamb invectivescontra lamanera de fer,quan ellignorant de lallei de societats,està en l’error, ino té capvergonya nicap escrúpol»

sat i el que fa esforços per oblidar-lo es torna petu-lant i cregut.

I a més a més és un egoista, atès que arreplegatot allò que pot aprofitar del passat sense escara-falls perquè li afavoreixen els seus egoismes, peròen canvi critica sense justificar el context allò quepot criticar i bescantar. Quan hom pot comprovarque la realitat actual dels humans és el fruit de l’e-volució de milions i milions d’anys, fa ser una micatarambana pensar que quan entres en qualsevolambient, a partir d’aquell moment comença acomptar el temps i tot s’inicia. La ignorància ésmolt atrevida.

Les dificultats de comunicació entre generacions és un tema etern. / MEL.

PG00FERR 03/06/05 14:40 Página 105

106FRANCESC FERRER

Ciutadans de les Terres de l’Ebre, vigileu.L’experiència del que ha passat al riu Ter us ha deser de gran exemple. Els que manen estan endeute amb el Baix Ter. L’aigua, un cop treta ja note la torna ningú. Ni ningú et compensa pelsdanys causats.Aquesta temporada, amb la sequera que hem vis-cut, s’han plantejat una sèrie de problemes, elsquals només es fan palpables en moments límit. Sil’aigua és suficient, tothom va tirant, i no pensaque és un bé escàs. És quan vénen les restriccionsque comencen a plantejar-se les prioritats i elsdrets. Tot això ens ha fet pensar en els transvasa-ments de rius, i naturalment en la controvertidallei del pla hidrològic que el govern de Madrid hafet aprovar en el seu Congrés de Diputats, on téuna folgada majoria.Es fan plans d’ordenació urbana arreu, i mai elsòrgans gestors, els ajuntaments, o qui sigui, nopensa en l’aigua. De primer es fan les cases, s’ocu-pen aquests habitatges i després ja vindrà l’aigua.Entenent que d’una manera o altra ja se solucio-narà el problema. Per què parlo així? Doncs perdues qüestions ben simples que he pogut veureen llegir el pla hidrològic. Una és la que garanteixque si al riu Ebre necessiten l’aigua no es farà capderivació cap al sud, i que només hi podran anarels sobrants. L’altra és que els beneficiaris de l’ai-gua derivada hauran de pagar un «cànon de trans-vasament» dins del qual hi haurà una «quotaecològica» en concepte tributari per compensar laconca cedint l’aigua transvasada.Doncs bé. Això cal tenir-ho molt en compte isobretot cal fer-ne cas en funció de les experièn-cies que s’han viscut els darrers anys. El primer

transvasament important que es va fer a la penín-sula Ibèrica fou el 1959 quan es va portar el 40%dels cabals del riu Ter cap a l’àrea metropolitanade Barcelona. Per fer aquesta derivació tan impor-tant, i emportar-se gairebé la meitat dels cabalsdel Ter, es va fer una llei específica. Una llei queregula els cabals que han de passar pel Ter, on esgaranteix un mínim circulant de 3 m/segon ins-tantani, després garanteix 1 m per a la CostaBrava, i el que sigui necessari per als regadius delBaix Ter. Un cop fetes aquestes asseguranceslegals, i garantides aquestes necessitats, la lleiexactament diu que allò que sobri podrà ser enviatcap a Barcelona fins a un màxim de 8 m/s. Des del1959 fins ara han passat prou anys per tenir-neexperiència i conèixer el que ha passat. Doncs bé,moltes vegades el mínim ecològic de 3 m no hatingut presència al riu, i als regants se’ls ha res-tringit el seu ús quan ha convingut. La llei no hatingut absolutament cap valor. Quan preguntavesel perquè d’aquesta il·legalitat, l’excusa era queprimer són les necessitats dels homes que no pasles de l’agricultura.D’aquesta manera ha funcionat la llei sense quemai ningú no pogués tenir prou poder per contra-dir els funcionaris que obren les aixetes. Això queha passat al riu Ter ha de servir d’exemple per alriu Ebre. ¿Es creu algú que quan al sud estiguinacostumats a tenir l’aigua a cor què vols hi hauràalgú que els tallarà el subministrament perquè elsarrossars del delta de l’Ebre necessiten l’aigua?Que ningú no es faci il·lusions; ni quan governavala Confederació, ni ara que governa la Generalitat,mai no han tingut prioritat les terres gironines delBaix Ter davant dels acostumats usuaris de l’àrea

L’aigua i el territori«EL PUNT»

N. 7690,

21 D’ABRIL

ANY 2002

Basant-se enl’experiència del

transvasament delTer, Ferrer adverteix

la gent de l’Ebreque una vegada fet

el transvasament,la llei no serveix de

res i quedifícilment

tancarant lesaixetes els que

estan acostumatsa disfrutar d’aigua

a dojo

PG00FERR 03/06/05 14:40 Página 106

107OBRA ESCRITA

metropolitana barcelonina. I el que és més greu ésque aquests usuaris no tenen consciència que l’ai-gua que fan servir la treuen del Ter. A Barcelonaqui sap que l’aigua de l’aixeta li ve del Ter? I ésque tampoc no es paguen els cànons ecològics.Diverses vegades s’ha proposat que es compensinels afectats per la pèrdua del 40% dels cabals delTer. L’Estat va indemnitzar els fabricants de qui-lovats dels salts d’aigua, però mai no ha compen-sat els pagesos. Ni ara la Generalitat s’ha fet càrrec de compensarels que han estat afectats per la manca d’aigua. Elsarrossars de Pals aquest any no tenien aigua; doncsbé, als pagesos ningú no els ha garantit cap indem-nització, ni cap compensació. Entenem que la fia-bilitat de l’administració, ja sigui la catalana o l’es-

«Es creu algúque quan alsud estiguinacostumats atenir l’aiguaa cor què volshi haurà algúque elstallarà elsubministra-ment perquèels arrossarsdel delta del’Ebrenecessitenl’aigua?»

panyola, ha de ser nul·la. Les lleis estan fetes perincomplir-les quan al govern li interessa. I la justí-cia, quan hauria fet el dictamen de la raó ja hauriapassat la sequera, que és el moment exacte en quèes necessita l’aigua. Ciutadans de les Terres del’Ebre, vigileu. L’experiència del que ha passat al riu Ter us ha deser de gran exemple. Els que manen a laGeneralitat estan en deute amb el Baix Ter i vanpassant els anys sense fer-hi res, tot i que hi haresolucions del Parlament que els ho manen.L’aigua, un cop treta ja no te la torna ningú. Niningú et compensa pels danys causats. La políticano està feta per administrar amb justícia. Els votsvénen de les ciutats, no es troben entre els arros-sars.

Manifestació contra el tranvasament de l’Ebre l’any 1990. / TOMÀS CASADEMUNT.

PG00FERR 03/06/05 14:40 Página 107

108FRANCESC FERRER

El bisbe Deig tenia la característica de la fortituden la paraula, cosa que tenen pocs bisbes. La for-talesa en la defensa de la seva pàtria, la va defen-sar enfront dels poders humans i dels poders ecle-siàstics. En els textos sagrats per l’eclesiologia,hom hi pot trobar que un bisbe quan és ungit ambels olis, per consagrar-lo, es garanteix que la sevaparaula es basi en l’esperit i la fortitud. El bisbeté, doncs, en la paraula un instrument molt impor-tant del seu magisteri. El ministeri dels bisbes tra-dicionalment s’ha orientat vers la paraula. Com elsprofetes que tenien en la paraula la seva màximaexpressió i projecció.

El ministeri de la paraula és en realitat el dod’un home que ha d’orientar i dirigir els altres, i nocal dir que també en la docència o la instrucciósagramental. Per aquesta triple tasca, quan s’un-geix, al bisbe se li atribueix que la paraula estiguibasada en l’esperit i la fortitud. Doncs bé, desprésde tot això, que he hagut de consultar, val la penadir-ho perquè m’ho fa dir monsenyor Antoni Deig.M’ho ha fet dir ell, perquè ara ell ha callat. Ell coma bisbe tenia aquesta característica de la fortituden la paraula, cosa que tenen pocs bisbes. La for-talesa en la defensa de la seva pàtria, que vadefensar enfront dels poders humans i dels poderseclesiàstics. El poder de Madrid i el poder deRoma.

Per això era profeta, perquè anava a contraco-rrent i contra el pensament únic que imposen elspoders espirituals i polítics. Monsenyor Deig eraun home que va superar la por dels covards i delsinútils. No era un bisbe normal perquè ell era fidelals interessos de la seva col·lectivitat sense eufe-mismes ni marrades diplomàtiques. D’entrada

monsenyor Deig va tenir una gran possibilitat deser fidel a la seva terra. Va ser bisbe de la diòcesid’on ell va néixer, en fou seminarista i, a més d’es-tudiar-hi, hi va rebre l’ordenació sacerdotal i s’hiva jubilar. El vincle amb el món episcopal li ve deser secretari del bisbe primat Pont i Gol, desprésd’haver estudiat dret canònic a Salamanca. El1977, amb els nous aires democràtics, el van ferbisbe de Menorca. Ell, com a especialista en lacatequesi, va fer rutllar el Secretariat Interdiocesàde Catequesi, que agermanava les Illes i elPrincipat. Precisament el 1992, quan l’Esglésiacatòlica va fer un catecisme nou i hi va haver unesdiscriminacions lingüístiques greus, ell es va enca-rregar que Roma enllestís ràpidament l’autoritza-ció de la traducció catalana. Una gairebé absolutaveritat ens permet afirmar que el meu amic Dr.Deig tenia un amor total a la llengua catalana. Nosolament l’estimava, sinó que també la conreava.A la fortitud en el ministeri de la paraula, cal tro-bar-hi també la seva dedicació a conrear-la. Té nosolament el seu discurs eclesiàstic habitual perdivulgar la doctrina, sinó que també a través de lapoesia expressa els seus pensaments ordenats irimats, va publicar Dunes i altres, o també La parau-la i el ritme. Quan era petit, al seu poble el conei-xien per l’Antonet de l’Ateneu, atès que la sevafamília s’encarregava de la consergeria de les ins-tal·lacions ateneístiques del poble. Després se’lconeix també per la seva afició al futbol, la qualcosa li durarà sempre com a bon supporter delBarça. Essent un home així, és natural que la sevaespontaneïtat i el seu tarannà el portin a ser unbon ciutadà. Un ciutadà que fa de bisbe a la sevaesglésia, però que mai no oblida que els interessos

L’Antonet de l’Ateneu«EL PUNT»

N. 8169,

17 D’AGOST

ANY 2003

El bisbe AntoniDeig tenia, segons

l’articulista, lafortitud en la

paraula, cosa quetenen molt pocs

bisbes i que el feiaimprescindible perla nació catalana

PG00FERR 03/06/05 14:40 Página 108

109OBRA ESCRITA

«No era unbisbe normalperquè ell erafidel alsinteressos de laseva col·lec-tivitat senseeufemismes nimarradesdiplomàtiques»

de la seva gent, cal defensar-los allà on sigui fins itot en la independència jeràrquica de la sevaesglésia. Per definir una persona no cal dir allò quefa, sinó també allò que no faria mai.

I, com a exemple, us vull posar el fet que vaigviure. Per atzar, vaig haver de tractar amb un bisbecatalà sobre una qüestió que tenia una grandimensió moral, malgrat tenir un fons econòmic. Ili vaig advertir que allò calia portar-ho amb sensi-bilitat, atès que, segons com, podia fer trontollarla doctrina. El bisbe em va contestar: «Si vostè fosbisbe, vostè tindria una crisi cada dia», en llocd’argumentar-me la seva actitud amb principis.En definitiva, que en lloc de trobar-me un homede doctrina, un home èticament moral, em vaigtrobar un gerent d’un negoci d’una màfia.

Estic segur que això Antoni Deig no ho hauriafet mai. La seva doctrina era clara com l’aigua, inatural per ella mateixa, i per això li era tan fàcilde defensar les qüestions, sense haver de dir men-tides, sense haver d’autoproclamar la pròpia veri-tat, ni dictaminar amb maniqueisme el poder delsagrat.

La humanitat de Deig era tan espontània que laseva fe era respectable i escoltada. A monsenyorDeig el trobarem a faltar, perquè el necessitem.La seva actitud davant dels interessos col·lectiuscatalans era diàfana. El seu capteniment com abisbe d’una església poderosa i que posa a tothomsota el seu control el va saber posar a favor delsinteressos del poble davant les pressions alienesdels interessos humans. És a dir, per a nosaltres,Antoni Deig va ser l’Antonet de l’Ateneu, però nova ser només el bisbe de Solsona, sinó el bisbe deCatalunya.El bisbe Antoni Deig en una foto de l’agost del 1991. / LLUÍS SERRAT.

PG00FERR 03/06/05 14:40 Página 109

110FRANCESC FERRER

El 1813 Hubert de Beaumont, comissari generalde policia a Catalunya, recomana al ministre impe-rial deixar als catalans «un fantasma d’inde-pendència» per «pacificar» Catalunya, i es conver-teix en un profeta de tot el que ens hauria de pas-sar.

Aviat farà 200 anys que un ciutadà francès vaenviar una carta a París explicant com eren elscatalans i quin capteniment polític tenien. Aixòera el 13 de febrer del 1813. Catalunya estava, defet, annexionada a França, i a Barcelona des del1812 hi havia de comissari general de policiaHubert de Beaumont Brivazac, que havia pujat degraó professional denunciant per immoralitat l’an-terior comissari, que es deia Charles Blondel i quehavia començat la carrera fent d’espia a favor delministre imperial d’Afers Exteriors. De fet totspracticaven l’espionatge polític, és a dir, la vehicu-lació d’informació cap als seus superiors. En con-seqüència, els caps de policia eren complidors iconcrets, i pel que sembla Hubert de Beaumont,segons el seu superior, l’intendent Baró deGérando reconeixia que ningú no coneixia tan béCatalunya ni tenia tan bona informació com ell. Ailas!, jo també us prometo que aquest home de lapolicia tenia bon olfacte, bona vista, però tambéuna recargolada intel·ligència per fastiguejar elscatalans i llevar-los els seus drets fonamentals.

En la carta que adreça al ministre de la policiageneral de l’Imperi, que és a París, li explica l’es-perit públic dels catalans, i li demostra que notenen cap idea política fixa i, a més a més, que elscatalans podem passar de ser «anyells» a conver-tir-nos en «lleons». Hubert de Beaumont fa l’anà-lisi següent: els catalans no volen ser espanyols.

Tampoc no volen ser francesos. Els afalagaria mol-tíssim als catalans si poguessin ser independentsde qualsevol potència continental. Però, tanma-teix, Hubert de Beaumont continua i afirma que«se senten massa febles per formar tots sols unestat sobirà».

Un cop feta aquesta visió política dels catalans,el cap de policia, amb la deguda distància cap alministre imperial de París, li diu que ell no volentrar pas en les estratègies del govern, que aixòés una competència d’ell; ara bé, atès que ja hi ésal mig, ell recomana que als catalans només queels «deixin un fantasma d’independència, tota laprovíncia quedarà ben aviat pacificada». La solu-ció política que no vol donar el policia al ministreli engalta amb una finesa que fa feredat, com saberque ja fa dos-cents anys que va passar això. Queens donessin un «fantasma d’independència».Renoi, podríem dir que aquest policia Hubert deBeaumont és un precursor, un profeta, un antici-pador de tot allò que ens hauria de passar. No ensva passar amb l’imperi napoleònic, però, en canvi,sí que ens ha passat amb la Corona de Castella,que ells s’entesten a anomenar-la Espanya. Hoescric en minúscula perquè no és la Hispània sen-cera i peninsular. Només n’és un tros. D’ençà de laguerra del Francès, els catalans vam reiterar i vamreivindicar el retorn i la devolució de les antiguesllibertats. Els catalans no volem dependre de cappotència continental, i molt menys dels nostresveïns. Els catalans estem sotmesos als nostresveïns. Quan no és dels uns és dels altres. I per aixòtots dos, els dos nostres veïns, sempre es posend’acord, quan es tracta d’anar contra Catalunya.D’ençà d’aquell moment, vam reclamar una vega-

Fantasma«EL PUNT»

N.8586,

10 D’0CTUBRE

ANY 2004

Un comissarigeneral de policia

francès, Hubert deBeaumont

Brivazac, en laCatalunya

annexionada aFrança des del

1812, fa un retratdels catalans que

segons l’articulistaés profètic de tot el

que vindria enanys posteriors

PG00FERR 03/06/05 14:40 Página 110

111OBRA ESCRITA

da i una altra la nostra llibertat fins que els caste-llans, de la Corona de Castella, van dependre denosaltres per fer venir la República, i ens vandonar una «autonomia», que no era cap «inde-pendència». Però aquesta autonomia també era«fantasma». Ara bé, com que això, tot i ser fantas-ma, no els agradava, van unir-se per fer una revol-ta i començar una guerra que va durar tres anys.Una dictadura, la medicina tradicional per matarles autonomies i els fantasmes, va durar 40 anys.Ai las! Ves per on, un cop mort el dictador, allò queva costar un milió de morts va ressuscitar i l’auto-nomia es va tornar a reivindicar com si res nohagués passat. Es fa una constitució, i aquells queno volien que Catalunya tingués autonomia ara la

«Hubert deBeaumont ésun precursor,un profeta,un antici-pador de totallò que enshauria depassar. Noens va passaramb l’imperinapoleònic,però, encanvi, sí queens ha passatamb laCorona deCastella»

volen tots. Tants de morts, i ara tothom vol allòper la qual cosa es van atrinxerar. En definitiva,autonomia per a tothom. Els catalans no volendependre de «cap potència continental» peròl’autonomia ens la donen com un xarop, i a tothomigual.

El pensament de Hubert de Beaumont ha res-suscitat i ens ha tornat a recordar que amb un«fantasma» els catalans es pacificaran ben aviat. Iaixí ho tenim, no un «fantasma d’independència»,no, encara és un «fantasma d’autonomia». Notenim pressupost, no tenim competències exclu-sives, i les que tenim no valen, perquè han estatlaminades per una llei de bases. Hubert... quèt’han pagat els castellans pel teu invent?

Sometent a la guerra de la independència, el 1808. R. Martí i Alsina, 1866. / EXTRET DE LA «HISTÒRIA DELS PAÏSOS CATALANS» DIRIGIDAPER BORJA DE RIQUER / ENCICLOPÈDIA CATALANA.

PG00FERR 03/06/05 14:41 Página 111

112FRANCESC FERRER

Mai m’hauria pensat que uns catalans, uns quesolen presumir de la seva fidelitat, de la sevalleialtat i de tot el que hom pugui pensar, pogues-sin posar l’Estatut com a condició per no sé quinaqüestió que els afectava personalment.

Sempre recordaré uns comentaris que em va ferun vell anarquista. Érem en aquell període gloriósque va des de la mort del general Franco fins a lesprimeres eleccions del juny de 1977. Era unaèpoca en què varen tornar a emergir persones quefeia temps que estaven discretament amagades, ique coneixien molt bé la política, però que desd’acabada la guerra estaven a la nevera. Aquell vellanarquista em va fer unes consideracions sobre lapolítica i els polítics, i em va fer una revelació queen aquell moment vaig trobar massa agosarada, enespecial en un moment que la il·lusió era la nostra

força i els ideals, el nostre neguit. Em va dir: «Engeneral els polítics tenen unes prioritats i unsinteressos que de primer són exclusivament per-sonals o individuals, després, en segon lloc mirenpels interessos del partit, i en darrer terme, si enqueda, es preocupen pel país i la gent.» Aquesta

afirmació dita per un anarquista a l’inici d’un ciclepolític en el qual s’inaugura la democràcia, la vaigtrobar molt esbiaixada i més aviat molt poc cen-trada. Calia considerar que potser l’acràcia era unafilosofia que prejutjava sempre en contra dels polí-tics que ostentaven el poder.

Tot això, em va deixar incòmode i sempre méshe sentit la seva veu i no he oblidat aquella afir-mació. Aquest fet m’ha ajudat durant un llarg perí-ode a analitzar la política i els polítics. Sempre quehe volgut valorar i avaluar qualsevol situació enquè intervenien polítics he aplicat la norma delvell anarquista, i efectivament he trobat en unalgun cas que estava perfectament descrita. Peròuna vegada que he trobat la seva total aplicacióajustada ha estat ara, en estudiar la conjunturapolítica catalana, després del Carmel, del 3%, i dela moció de censura i les querelles judicials. En totaquest embolic, ha de quedar clar que hi ha duesprioritats que no podem oblidar, una és la de resol-dre el tema dels veïns afectats i l’altra és la refor-ma de l’Estatut. Aquests dos objectius són pree-minents i estan per damunt de qualsevol altretema menor, subsidiari i auxiliar.

Però, això no s’ha vist pas de seguida, ni a pri-mera vista. En lloc de posar tots els camins i totsels elements a favor de resoldre aquestes fites,alguns polítics i alguns partits s’han dedicat a pen-sar només sobre la seva situació individual i sobrela vida endogàmica del seu partit. Aquesta setma-na he vist com la visió àcrata d’aquell veterà de lapolítica tenia una part de certesa inqüestionable.La realitat ha fet que tots i totes, totes les orga-nitzacions i tots els partits s’hagin rebolcat ambels seus interessos personals, individuals i endogà-

Geografia del poder«EL PUNT»

N. 8738,

13 DE MARÇ

ANY 2005

El fet que passinper davant els

interessos de partitals interessos

generals del paísindigna FrancescFerrer, que en fareferència en elcas recent de la

polèmica del 3% ila negociació del

nou estatut

Manifestació a mitjan anys vuitanta. / DANI DUCH.

PG00FERR 03/06/05 14:41 Página 112

113OBRA ESCRITA

mics, sense cap vergonya, ni cap sentiment deridícul. És com aquella secció d’urgències quetenen els malalts a fora esperant, i que no es dedi-quen a resoldre el seu problema, sinó que estandiscutint com es reparteixen les vacances quefaran l’estiu vinent. Permeteu-me que digui quepotser allà on he vist més que no els interessava elpaís, ni els interessos generals de la gent, ha estatquan he pogut verificar que en tot l’embolic del3%, s’hi ha encolomat el tema de la reforma del’Estatut. Allà vaig quedar ferit de mort. No m’hopodia creure. En la nostra història recent, tots elque han anat contra la possibilitat d’aprovar unEstatut d’Autonomia sempre han estat enemicsacèrrims a Catalunya, i s’hi han aplicat excuses detota mena per denegar-ho. Mai m’hauria pensatque uns catalans, uns que solen presumir de laseva fidelitat, de la seva lleialtat, i de tot el quehom pugui pensar, varen posar l’Estatut com a

«Mai m’hauriapensat que unscatalans, unsque solenpresumir de laseva fidelitat,de la sevalleialtat i de totel que hompugui pensar,varen posarl’Estatut com acondició per nosé quina qüestióque els afectavaindividualmenti personalment»

condició per no sé quina qüestió que els afectavaindividualment i personalment. ¿Però què s’hanpensat? ¿Qui són ells davant dels interessos de totel poble? Si tenen un problema que només elsafecta a ells, ¿per què hi han d’embolicarl’Estatut? El vell anarquista ha tornat a fer de veude la consciència.

Els interessos polítics haurien de començar pelsinteressos generals de la gent, i un cop sadollats,anar pel partit. Però l’aberració es tan greu, que jano tenen ni vergonya. L’Estatut no es pot posar encap llista de requisits, perquè és la fita de la nos-tra nació, i si un partit anteposa els seus guanyspolítics per davant de la seva aprovació és que s’haperdut en la recerca de la geografia del poder. Elpunt d’orientació ineludible és primer lluitar pelsinteressos del país i de la gent, després si enqueda, pel partit i finalment pels interessos per-sonals.

Les reivindicacions d’estatut de finals dels anys setanta varen aconseguir la unanimitat de tots els partits democràtics, qüestió que

sembla més complicada d’assolir per a la reforma actual. / EL PUNT.

PG00FERR 03/06/05 14:41 Página 113

PG00FERR 03/06/05 14:49 Página 114

Imatges de totauna vida

PG00FERR 03/06/05 14:49 Página 115

116FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

1935 juliol Neix a Girona, fill de Pere Ferrer Mitjà iAdelaida Gironès Fluvià

1940 octubre És pàrvul al Col·legi Verd de Girona

1942 octubre Estudia al Col·legi La Salle de Girona

1949 novembre És jugador de futbol infantil de l’equip La Salle

1951 febrer Participa en la creació del primer AgrupamentEscolta, a Girona, que més tard fou conegutper Agrupament Sant Narcís

agost Comença a treballar com a auxiliar administra-tiu a les oficines de la firma IndústriesQuímiques i Tartàriques SA, amb fàbrica d’àcidtartàric a Palau Sacosta

1952 juny Participa en el II Curs General de Càmping,organitzat pel Centre Excursionista deCatalunya, a la Devesa de Girona

setembre Inicia el peritatge mercantil a l’Escola deComerç de Sabadell, com a alumne lliure

1953 abril Entra a formar part del Quadre Escènic LaSalle, de Girona

setembre Fitxa com a juvenil amb l’equip del Girona CF,amb el qual jugaria tres temporades, cedit des-prés al Club Deportiu de Girona, filial delGirona CF

1955 setembre Assisteix al curs de llengua catalana queimparteix Iu Bohigas, organitzat per la UnióExcursionista de Catalunya, de Girona. Es elprimer curs que s’organitza després de laGuerra Civil a la ciutat de Girona

octubre Aprovada la revàlida del peritatge mercantil,continua els estudis a la mateixa Escola deComerç de Sabadell, cursant el professoratmercantil

desembre Forma part dels Joves d’Acció Catòlica, desd’on organitza una enquesta adreçada a tota lajoventut gironina sobre la necessitat i man-cança d’instal·lacions esportives juvenils a laciutat

1956 gener Es federa com a jugador d’handbol de l’equipde La Salle

1957 març Fa el seu ingrés a l’exèrcit espanyol a lescasernes de Lleida (Gardeny). Rebutjà fer milí-cies universitàries a l’exèrcit espanyol i entràde soldat ras i obligatòriament

juny Col·labora a la revista literària La jirafa -dirigida

PG00FERR 03/06/05 14:50 Página 116

117LA TRAJECTÒRIA

RECORDS

D’INFÀNCIA

Francesc Ferrer i elseu germà gran Narcísintentant donar menjara un cavall de cartró alsolar que mésendavant seria el patidel Col·legi La Salle.La família Ferrer viviaals pisos del darrere.Foto: ARXIU FAMILIAR.

FUTBOLISTA

El 1953 va fitxar dejuvenil pel Girona CF,que posteriorment elva cedir al ClubDeportiu, al qualcorrespon la fotografia.Foto: ARXIU FAMILIAR.

EXCURSIONISTA

Imatge d’una sortidaamb un grup d’amicsal Collsacabra. Foto:ARXIU FAMILIAR.

MILITAR

EL 1956 es vaincorporar al serveimilitar obligatori aLleida i més endevanta Bellver de Cerdanya.Foto: ARXIU FAMILIAR.

ACTOR

La seva carrera teatrals’inica el 1953 en elQuadre escènic LaSalle i continuarà ambProscènium.Foto de LaPassió de Girona.Foto: ARXIU FAMILIAR.

PERIODISTA

D’excursió amb N.J.Aragó, amb quicompartia activitats ala revista «VidaCatòlica» i mésendavant a«Presència».

PG00FERR 03/06/05 14:50 Página 117

118FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

per Rafael Borràs Betriu- inaugurant una secciótitulada Lletres Catalanes

1958 maig Amb l’ajut de Jordi Pujol, crea a Girona un grupCrist Catalunya de tipus clandestí, i amb motiude la vinguda del cardenal Tisserant, aMontserrat (1959), els gironins feren acte depresència a la contramanifestació

1959 setembre És nomenat secretari tècnic de l’AssociacióCatòlica de Dirigents de Girona. Ho serà onzeanys consecutius i elaborarà un butlletí men-sual a través del qual s’establia el salari mínimvital per a una família obrera de Girona, per aorientació laboral de les empreses

1960 setembre Participa a l’homenatge pòstum al professorJaume Vicens Vives, organitzat per la UnióExcursionista de Catalunya, de Girona

1961 agost Publica a Vida Catòlica el treball L’assimilació

dels immigrants, reproduït posteriorment pelCentre d’Estudis Francesc Eiximenis, deBarcelona

octubre Aprova l’examen de grau de professor mercan-til a l’Escola de Comerç de Sabadell, amb l’a-portació d’una Memòria sobre l’organització

d’una Empresa Comercial

octubre Es matricula a la Facultat de CiènciesPolítiques, Econòmiques i Comercials, de laUniversitat de Barcelona

1962 maig Creat a Girona el Patronat d’Habitatges SantaCreu de la Selva, entitat sense ànim de lucre iamb la finalitat de resoldre el problema del’habitatge, és nomenat resorer comptador dela Junta Rectora i, atesos els seus coneixe-ments professionals, gerent

octubre Es casa amb Montserrat Pumarola, a l’esglésiade Sant Nicolau de Girona

abril Cofunda a Girona la firma manufacturera de fil-mines Films i Audicions SA, la qual es dis-soldrà el 1971

1963 gener S’integra a la junta directiva del Cercle Artístic,com a vocal de Lletres

maig Soci promotor de la societat limitada SLLADque promou la Llibreria Les Voltes, dedicadaexclusivament a la venda de llibres en llenguacatalana

maig Participa en la campanya de recollida de signa-tures organitzada per Òmnium Cultural, per

PG00FERR 03/06/05 14:50 Página 118

ACTIVISTA POLÍTIC I

CULTURAL

La fotografia, d’unvalor testimonialinnegable, correspon afinals de setembre del1969, quan FrancescFerrer, la seva dona,Montserrat Pumarola,al seu darrere a lafotografia, i una collad’amics van anar aRipoll a repartir larevista «Presència».Foto: ARXIU NARCÍS J.ARAGÓ.

119LA TRAJECTÒRIA

PG00FERR 03/06/05 14:50 Página 119

120FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

presentar al vicepresident del govern deMadrid, sobre la normalització del català, al’empara del «dret de petició»

agost Neix el seu fill Jofre

1965 maig Entra al consell d’administració de la societatImmobiliària Pérez Xifra SA, dedicada exclusiva-ment a habitatges de protecció oficial per alstreballadors a l’àrea de Girona

juliol Promou la constitució de sengles cooperativesa les barriades de Torre Gironella i Torre AlfonsXII, la finalitat inicial de les quals va ser orga-nitzar la portada d’aigües a les guinguetes. Uncop assolida aquesta fita, la de Torre Alfons XIIes va dedicar al subministrament de serveis alsassociats fins al 1979, que foren traslladats aFont de la Pólvora

1966 abril Neix la seva filla Ariadna

maig És coordinador de l’organització de la campan-ya Català a l’Escola a les comarques gironines.Aquesta campanya, d’acord amb tot Catalunya,va durar de 1966 a 1968, s’incentivaren diver-ses iniciatives per legalitzar i normalitzar l’en-senyament del català al sistema escolar, finsarribar que la Diputació de Girona (1967) n’or-ganitzà cursos a la Casa de Cultura

1967 abril Elabora dos informes. Un, sobre La necessitat

d’una Escola Industrial a Girona, i un altre,sobre la El problema de l’habitatge a Girona

(publicats a la Memòria de la Cambra deComerç de 1967)

juny El setmanari Presència és perseguit pel govern,que l’omple de sancions i l’aboca a una situa-ció caòtica. Participa activament en la conjun-ció d’un grup de periodistes i accionistes perentrar dins de l’estructura directiva de l’empre-sa i es comença una segona etapa amb unamajor catalanització. Hi col·labora tres anyscom a redactor

setembre En les eleccions del Col·legi Oficial de TitularsMercantils, és elegit vicepresident de la juntade govern

novembre Promou la cooperativa de consum SocietatCooperativa Delta de Girona, com a animadorcooperativista. En la primera junta directiva vaactuar de secretari. Després n’ha estat moltsanys president

1968 març La Cambra Oficial de Comerç de Girona fa

PG00FERR 03/06/05 14:51 Página 120

121LA TRAJECTÒRIA

PARE DE FAMÍLIA

Amb els tres fills,Jofre, Bruna i Ariadnaa la casa de l’AnticRoca. Foto: ARXIUFAMILIAR.

«COLLAGE»

El muntatge del GrupPraxis, amb Ferrer deprotagonista, és del’octubre de 1978.Foto: ARXIU FAMILIAR.

PER LA LLIBERTAT

En els inicis de laMarxa de la Llibertat al’any 1976, vaparticipar en un mítinga l’església de de SantFeliu a Girona. Foto:JORDI.

A LA POLITÈCNICA

Signatura delLaboratori deProductors de Carn, el1976, amb amb J.Casademont(fabricants) i J.Arnau.(Politècnica)

POESIA FEMENINA

L’any 1977 vaparticipar enl’homenatge a lapoetessa FrancescaBarnades a la vilad’Anglès. Foto: ARXIUFAMILIAR.

RECONEIXEMENT

L’octubre de 1977 varebre de Pere Cornellà,la medalla de laCambra de Comerç.Foto: ARXIU FAMILIAR.

FEDERICA

Parlant amb FedericaMontseny sota l’atentamirada de l’activistagironí Lluís BoschMartí.

PG00FERR 03/06/05 14:51 Página 121

122FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

renovació de membres i en surt elegit membredel ple. També entra a la mesa executiva coma vicepresident. Després serà ponent deCultura, on promou l’Escola de QuadresIntermedis (1973), l’Escola de Turisme FerranAgulló (1975), el Centre de Documentació(1975), estimula el naixement de l’EscolaIndustrial de Girona (1974) facilitant-ne elslocals, etc.

setembre Amb un grup de gironins és cofundador delPremi de Novel·la Catalana Prudenci Bertrana.És una reacció contra la política glotofàgica del’Ajuntament franquista de la ciutat de Girona.De primer, forma part de la Comissió Executivadel premi i més tard serà patró de la fundació

1969 octubre Com a ponent de Cultura de la Cambra deComerç organitza classes de llengua catalana aOlot, Figueres i Banyoles, a més de Girona.Més endavant serà a Santa Coloma deFarners, Anglès, Blanes, Salt, l’Armentera, etc.

1970 juliol Li és reconegut el títol d’administrador de fin-ques

1971 gener Neix la seva filla Bruna

1972 gener Publica el primer llibre. L’Estructura Comercial a

les Comarques Gironines, edició a càrrec de laCambra de Comerç de Girona

maig Ingressa com a soci a l’Institut d’EstudisGironins

setembre A la ciutat de Girona es va celebrar la primeraAssemblea de Socis de la delegació d’ÒmniumCultural del Gironès. En aquesta assembleasurt elegit president. Es van obrir uns locals, esconsolidà l’entitat a Girona i s’organitzaren cur-sos de llengua catalana

1973 maig Per dimissió de l’anterior president de laCambra de Comerç, hi ha renovació decàrrecs. El Govern Civil en conèixer la sevacandidatura a la presidència prohibeix les elec-cions. Esdevindrà president interí fins passadala mort de Carrero Blanco, quan es permetrà lacontesa electoral amb el nou govern

desembre El Col·legi Oficial d’Agents Comercials deGirona li atorga el títol d’Agent ComercialHonorari

1974 juny Per unanimitat del ple de la Cambra deComerç de Girona, és elegit president de lacorporació

PG00FERR 03/06/05 14:51 Página 122

123LA TRAJECTÒRIA

CAPGRÒS

REIVINDICATIU

L’11 de setembre de1976 es va celebrar laprimera Diada aGirona després de laGuerra Civil. Foto:ARXIU FAMILIAR.

VISCA LA TRENCA

A finals dels anyssetanta, els abricsamb caputxa i botonsamb llaços de cuir, lesentranyables trenques,estaven de moda, comqueda ben palès enaquesta imatge del’any 1976 d’unamanifestació a Girona,concretament al pontde Sant Agustí, perreivindicar l’amnistiapels presos polítics, lallibertat i l’Estatutd’Autonomia.Curiosament, FrancescFerrer, parlant ambSergi Pasarín, que ésl’únic dels de laprimera fila que noporta trenca. Foto: S.MARTÍ.

PG00FERR 03/06/05 14:51 Página 123

124FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

octubre El Ministeri de Planificació delDesenvolupament el nomena membre del tre-ball Urbanisme Comercial, dins de la ponènciade Comerç, relativa al VI Pla deDesenvolupament, atesos el seus treballssobre comerç interior

novembre Assisteix a Montserrat, per expressa invitacióde Jordi Pujol, a la primera assemblea o sessióconstituent de Convergència Democràtica deCatalunya, encara clandestina

novembre Elaboració i coordinació del volum El sòl

Industrial a la província de Girona, editat per laCambra de Comerç

1975 març S’inscriu com a soci de l’AssociacióArqueològica de la província de Girona

juny Crea una empresa editorial sota la raó socialGòthia, i li atorguen el permís administratiu desdel Ministeri d’Informació i Turisme. L’editoriales dedicarà a l’edició de llibres relatius a lescomarques gironines i d’autors gironins

setembre Promou amb altres companys la necessitat decrear l’Assemblea Democràtica de Girona.Facilita el seu domicili per reunir-s’hi la perma-nent de l’Assemblea Democràtica i preparar-nel’assemblea constituent

novembre Encapçala la campanya organitzada des de ladelegació d’Òmnium Cultural, per canviar eltopònim de Gerona per Girona, la qual cosalegalment serà efectiva el 1992

1976 gener Encapçala amb altres companys la primeramanifestació celebrada a Girona després de laGuerra Civil, sota el lema «Llibertat, Amnistia iEstatut d’Autonomia». És el primer acte políticde l’Assemblea Democràtica de Girona

gener És nomenat membre de la Comissió Provinciald’Ensenyament del Català de Girona que haestat creada pel Ministeri d’Educació i Ciència.També hi ha Josep Pallach i Corolà

abril Membre fundador de la Fundació Roca Galès,dedicada a la difusió del moviment cooperatiu,els ideals ecologistes i afavorir el benestar delpoble català

maig Participa en la Marxa de la Llibertat i es reple-ga amb els marxadors de la columna a l’esglé-sia de Sant Feliu de Girona

setembre Participa intensament en l’organització del pri-mer Onze de Setembre que se celebra després

PG00FERR 03/06/05 14:52 Página 124

125LA TRAJECTÒRIA

LA POSADA A PUNT

Polítics i aspirantss’entrenen per pujar ala Pica d’Estats. Foto:EL PUNT.

AMB EL PRESIDENT

Arribada del presidentde la GeneralitatJosep Tarradellas aMadrid. Ferrer escoltala conversa delPresident ambRamallo, diputat perExtremadura. Foto:ARXIU FAMILIAR.

MÉS FUTBOL

L’afició per la pilota nose li va acabar enl’etapa juvenil. A lafoto, un equip de lapolitècnica de mitjananys setanta. Foto:SANS.

EL CIM DE LA PICA

D’ESTATS

Els entrenaments vandonar els seus fruits ifinalment es va poderfer el cim l’estiu de1979. A la imatge,Ferrer enarbora unasenyera entre JaumeSobrequés i JoanRaventós. Foto:BRANGULÍ.

ENTESOS PEL SENAT

Els membres de lacandidatura del’Entesa dels Catalanspel Senat, en leseleccions de 1979, apeu dret a la Ramblade Girona. JoanRaventós, JaumeSobrequés i FrancescFerrer hi anaven pelPSC, mentre queJosep Rahola iHeribert Barrera hieren per ERC. Foto: S. MARTÍ.

PG00FERR 03/06/05 14:52 Página 125

126FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

de la Guerra Civil, a la Devesa al camp d’atle-tisme del GEiEG, organitzat per l’AssembleaDemocràtica de Girona

novembre En el discurs de clausura del CertamenAgrícola i Comercial de Girona, davant delgovernador civil i totes les autoritats delmoment, reivindica oficialment la devolució del’Estatut d’Autonomia de Catalunya per assegu-rar una millor administració. Es crea un desori iel governador tanca l’acte sense cap protocol

desembre Participa en el Debat Costa Brava, en què pre-senta la ponència titulada L’ordenació Industrial

a la Costa Brava

1977 febrer Membre congressista del Congrés de CulturaCatalana promogut i organitzat entre d’altrespel Col·legi d’Advocats de Barcelona

juny En les eleccions generals per a les CortsGenerals del 15 de juny, surt elegit senadorper la circumscripció electoral de Girona, i s’in-corpora al grup de l’Entesa dels Catalans

juliol Al Senat és elegit vicepresident de la comissiód’Indústria, Comerç i Turisme

octubre Dimiteix de la presidència de la Cambra Oficialde Comerç de Girona, per considerar-la incom-patible amb la senadoria, i se li atorga laMedalla d’Or de les Cambres Oficials deComerç

desembre Formula al Senat la primera interpel·lació quehi té lloc, la qual versa sobre l’evasió dels capi-tals

1978 maig Es dóna de baixa de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya, i es manté política-ment independent fins a la data d’avui

octubre Membre de la secció d’economia de laSocietat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmicsi Socials, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

novembre És nomenat secretari del grup parlamentariEntesa dels Catalans

desembre Forma part de l’assemblea de parlamentaris deCatalunya que redacta i aprova el projected’Estatut d’Autonomia, en què presenta diver-ses esmenes. Participa activament arreu deCatalunya en la campanya «Volem l’Estatut»

desembre L’assemblea de parlamentaris de Girona liencomana impulsar l’edició del Punt Diari ques’estava preparant

PG00FERR 03/06/05 14:52 Página 126

127LA TRAJECTÒRIA

L’HOME DE LA PIPA

La pipa ha estat unade les senyesd’identitat de FrancescFerrer durant moltsanys. Foto: QUIMCURBET.

PRÒXIM A LA GENT

DEL CARRER

El maig de 1981 vaparticipar en lainauguració de lacooperativa DELTA deSalt, amb grana decapellà i garnatxa (omoscatell). Foto: ELPUNT.

PRESIDENT DE LA

CAMBRA

Dues presidències per

a una sola política ésel títol de l’entrevistaque l’any 1974 li vanfer N.J. Aragó i PiusPujades per la revistaPresència. Foto: ESTUDI ACTINI.

PREMI PER LA

BRESSOLA

El maig de 1987 vapronunciar el discursd’atorgament delpremi Jaume I al’escola La Bressola,de la Catalunya Nord,al Saló de Cent del’ajuntament deBarcelona.Foto: ARXIU FAMILIAR.

ELS ORÍGENS D’EL

PUNT

Francesc Ferreracompanyat deJoaquim Jubert, JoanRibas i FrancescFrancisco, membresde la cooperativaPapirus en una foto de1982.Foto: DANI DUCH.

PG00FERR 03/06/05 14:52 Página 127

128FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

1979 març Surt elegit per segona vegada senador perGirona a les eleccions generals celebrades,com a independent, dins de la candidaturaCatalunya, Democràcia i Socialisme

setembre Assisteix com a parlamentari a l’ascensió de laPica d’Estats, organitzada amb motiu de cele-brar l'aprovació definitiva de l’Estatutd’Autonomia de Catalunya. El GEiEG, peraquesta ascensió, li va imposar la insígnia dels3.000 m

setembre Membre del consell de vigilància de la societatcooperativa Papirus, editora del Punt Diari

1980 setembre Presentació al Senat del primer document enllengua catalana. És una pregunta escrita enllengua catalana per sol·licitar el captenimentdel govern sobre el seu ús. Va ser rebutjadaper ser escrita en català

octubre Promou amb un grup de gironins l’edició de larevista satírica La Xinxeta

1981 febrer La nit del cop d’estat acudeix personalment alGovern Civil per seguir els esdeveniments deprop, i fer costat al governador civil que estavaabsolutament sol

maig Promou oficialment l’entitat Amics de LaBressola que feia algun temps ja funcionavaoperativament per recollir ajuts materials imorals a favor de l’escola catalana delRosselló

octubre Membre de l’Associació d’Escriptors en LlenguaCatalana

desembre Calvo Sotelo, president del govern, retorna untelegrama on demanava llibertat per uns detin-guts, per causa d’estar escrit en català

1982 setembre Publica el seu primer llibre polític Via Fora, ques’edita amb paper reciclat per estalviar fustadels arbres

octubre Torna a sortir elegit senador per Girona, en leseleccions generals, com a independent dins deles llistes socialistes. Vicepresident de lacomissió d’Indústria, Comerç i Turisme

1983 febrer Felipe Gonzalez li garanteix la normalització dela llengua catalana, i afirma que la consideradel patrimoni comú

agost Demana la dimissió dels ministres Serra i Lluchper haver votat en el govern a favor de laimpugnació davant del Tribunal Constitucional

PG00FERR 03/06/05 14:53 Página 128

129LA TRAJECTÒRIA

JURANT LA

CONSTITUCIÓ

El 1982 torna a serelegit senador perGirona en leseleccions generalscom a independentdins de les llistessocialistes. Foto:ARXIU FAMILIAR.

PG00FERR 03/06/05 14:53 Página 129

130FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

de la llei del català, aprovada pel Parlament deCatalunya

desembre Presideix la comissió d’Indústria, Comerç iTurisme del Senat

desembre Atorgament de la insígnia d’or del GEiEG per latasca feta i els serveis prestats a favor de l’en-titat esportiva

1984 setembre S’integra com a vocal a la directiva del Cercled’Estudis Històrics i Socials de Girona

novembre Demana al govern de Madrid l’indult de tots elsindependentistes catalans tancats a les pre-sons

desembre Pronuncia una conferència en llengua gallegaal Concello de Redondela, on el diari Voz de

Galícia l’anomena «Robin Hood das linguas

minoritarias»

1985 gener S’inaugura el passallís sobre el riu Ter entreSant Jordi Desvalls i Flaçà, al qual va dedicarmoltes gestions

maig Retorna una invitació de SM el Rei per alsactes de celebració al Parlament de Catalunyaperquè no reuneix «els mínims requisits queexigeix el respecte constitucional a l’idiomacatalà»

octubre Publica la seva obra La Persecució Política de

la Llengua Catalana, que és editada perEdicions 62

novembre Amb altres gironins, ajuda a la creació de l’en-titat Amics de la Unesco a Girona, de la qualforma part de la junta directiva com a tresorer.Posteriorment, en serà president

1986 gener El ministeri de Justícia li encarrega la negocia-ció dels indults per als empresonats indepen-dentistes. Al pròxim mes d’abril el Consell deMinistres va atorgar cinc indults. Al novembrede 1986 vuit presos més van ser indultades

març Elegit per l’assemblea general de socis, cele-brada a Barcelona, membre (vocal) de la juntadirectiva d’Òmnium Cultural

abril A l’Ajuntament de Sentmenat, pronuncia lacrida en Honor de la Llengua Catalana, el diade la sardana més gran del món

maig Participació activa en el II CongrésInternacional de la Llengua Catalana, amb lapresentació de tres ponències

PG00FERR 03/06/05 14:53 Página 130

131LA TRAJECTÒRIA

LA FESTA DE LA

RATAFIA

A Romanyà, a la fincade la família Ferrer, lafesta de la ratafia esva convertir en un delspunts de trobada depolítics i periodistes al’estiu. En la imatge,Ferrer conversant ambErnest Lluch i JordiSoler.Foto: JOAN COMALAT.

SOCI D’HONOR

Lliurament del títol desoci d’honor al CasalCatalà de Tolosa deLlenguadoc. Foto:ARXIU FAMILIAR.

SARDANISTA

Ballant sardanes alcostat de Carme Turóni Damià Escuder .Foto: EMILI MARQUÈS.

ESCRIPTOR

PROLÍFIC

Signatura de llibres enla presentació aPerpinyà, l’any 1985,de l’obra Persecució

política del català.Foto: PUIGALEXANDRE.

«VIA FORA»

Presentació a la ciutatd’Olot, en companyiade Lluís M. de Puig,del llibre Via Fora, el18 d’octubre de 1982.Foto: EL PUNT

PG00FERR 03/06/05 14:54 Página 131

132FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

juny L’ADAC li atorga en la primera convocatòria delguardó Premi de Normalització Lingüística, enl’apartat de personalitats, l’esmentada distincióamb una escultura de Torres Monsó

juny Surt elegit per quarta vegada senador en leseleccions generals, com a independent dins lallista del PSC, per la circumscripció de Girona

juliol Publica el llibre Catalunya light, amb el subtítolEls espanyols no són catalans, editat perEditorial El Llamp, de Barcelona

juliol Es nega a jurar la Constitució en llengua caste-llana tal com va obligar-lo a fer el president delSenat, i presenta un recurs en contra d’aques-ta decisió

1987 maig Discurs pronunciat al Saló de Cent del’Ajuntament de Barcelona: La Bressola, 10anys d’escola catalana a Catalunya-Nord, enl’atorgament del premi Jaume I d’ActuacióCívica.

juny Aportació com a accionista a la societatEdicions de La Guingueta SA, editora del set-manari d’humor El Trall

octubre Després dels fets de l’Hipercor, participa aSant Andreu, en el debat sobre «La via pacíficaa l’autodeterminació»

1988 febrer Òmnium Cultural el nomena assessor del gabi-net jurídic de defensa dels drets lingüístics delsciutadans

abril Pius Pujades escriu i publica la seva biografiaper encàrrec de Xarxa Cultural, sota el títol La

Batalla de la Llengua

maig S’integra com a soci a la societat Indestel, cre-ada a Barcelona, amb la idea que a través deles seves operacions mercantils es pugui fornirajut econòmic al moviment independentista

desembre Se li atorga la distinció de l’Ordre del MèritConstitucional

1989 abril Ernest Lluch li presenta a la Cambra deComerç de Girona el seu darrer llibreL’Economia del Set-cents a les comarques giro-

nines, editat per la mateixa Cambra

octubre Surt elegit senador per cinquena vegada, coma independent, dins la llista socialista, per lacircumscripció de Girona

desembre Publica el llibre Lletres de Batalla, editat per

PG00FERR 03/06/05 14:54 Página 132

133LA TRAJECTÒRIA

UN VELL CONEGUT

A la foto de la planadel costat, en Xicu decan Llach assegut alsofà de casa seva ambFrancesc Ferrer dret aldarrere. Foto: ARXIUFAMILIAR.

25 ANYS DE

«PRESÈNCIA»

L’abril de 1990 vaparticipar en lacelebració dels 25anys de Presència,que van coincidir ambla inauguració de lanova rotativa del diariEl Punt. D’esquerra adreta, Francesc Ferrer,Lluís M. de Puig, JosepArnau, Joan Vall Clara,Joaquim Nadal, JoanSaqués, Joan Bosch,Miguel Pérez Capella,Xavier Bru de Sala,Xavier Soy, PereNavarro i Narcís-JordiAragó. Foto: LLUÍSSERRAT.

TREBALLAR PEL

CATALÀ

El 1988 es vacelebrar, a Barcelona,la primera assemblead’Indestel, un lobby ogrup de pressió creatper afavorir eldesenvolupament delcatalà a tots nivells.Foto: TORRENT’S.

PG00FERR 03/06/05 14:54 Página 133

134FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

Editorial El Llamp, de Barcelona. Reuneix laprincipal correspondència amb el poder políticamb relació a la normalització de la llenguacatalana

1990 gener Pronuncia el pregó de la Diada del Poble deMenorca (dia nacional) per encàrrec delConsell Insular de Menorca

febrer Assisteix a la manifestació de l’11 de febrer,celebrada a Barcelona, sota el lema «Per l’e-xercici del dret a l’autodeterminació»

març Publica conjuntament amb Josep Cruanyes elllibre Els Drets Lingüístics dels

catalanoparlants, editat per Edicions 62

abril Publica el llibre Insubmissió Lingüística, editatper Edicions 62, de Barcelona

maig Es constitueix la Fundació Bertrana, de la qualforma part com a patró fundador

desembre Participa, en gallec, en les VII Xornadas deLingua e Administración, a Santiago deCompostel·la, amb la ponència Os Dereitos

Lingüísticos na Lexislacion Estatal

1991 febrer Participa en la reunió d’experts de la Unescosobre Drets Culturals a Europa, organitzada pelCentre Unesco de Catalunya

juny L’Associació Festa Nacional Països Catalans, deBadalona, el nomena per Sant Joan, membredel consell d’honor

novembre Publica el llibre Una acció per l’habitatge. Els

primers 30 anys del Patronat Benèfic Santa

Creu de la Selva

1992 maig S’adhereix a les Bases per al Futur Nacional deCatalunya, en el centenari de les Bases deManresa

juliol En la detenció dels independentistes catalansper causa dels JO, denuncia les tortures alSenat espanyol i a la fiscalia. Adverteix Garzónque té sota custòdia un dels independentistesque estaven en crida i cerca

desembre Presenta la ponència Els drets lingüístics dels

ciutadans a l’Europa del 1992, a les VJornades de Sociolingüística de La Nucia(Universitat d’Alacant)

1993 febrer L’associació Llengua Nacional li atorga la nomi-nació pel Premi Aramon i Serra a la LleialtatLingüística

PG00FERR 03/06/05 14:54 Página 134

135LA TRAJECTÒRIA

CAMPANYA

ELECTORAL

Repartint clavells a laplaça de Banyoles eljuny de 1986. Foto:LLUÍS VILARDELL.

PASSIÓ PEL TER

La defensa del riu Terha estat una constant.A la plana del costat,foto del mig, ambmembres del Grup deDefensa del Ter. Asota, baixada del Teramb barca l’any 1997.Foto: ARXIU FAMILIAR.

AMB LA LLOLL

Celdoni Fonoll i LlollBeltran són, de faanys, amics de lafamília. La imatge ésde l’estiu del 2000 ala Cova d’en Daina.Foto: ARXIU FAMILIAR.

FOTO DE FAMÍLIA

AMB RUC CATALÀ

Romanyà 2004.Començant per ladreta, Laura, Francesc,Jofre, Xènia, Oriol,Artau, Narcís, Ariadna iAmós. Foto: JULIÀMORALES..

L’AVI FRANCESC

El 1996 amb els nétsArtau i Laura. Alcostat, amb laMonserrat, la Laura, laXènia, l’Artau i l’Amós,el març de 1997.Fotos: ARXIUFAMILIAR.

EXCURSIONS

A Santa Bàrbara dePruneres, el novembrede 1994. Al costat,l’aplec del Puig, del’any 2000. Fotos: ARXIUFAMILIAR.

PG00FERR 03/06/05 14:55 Página 135

136FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

març Participa en les II Jornades de Sociolingüísticaorganitzades per l’Ajuntament d’Alcoi, amb laponència Els drets lingüístics dels

Catalanoparlants

abril El PSC li exigeix com a requisit per presentar-loa les eleccions generals de senador que es facimilitant del partit i segueixi fil per randa la dis-ciplina del partit. Rebutja aquesta condició per-què exigeix submissió i significaria abandonarel seu ideari

maig Homenatge del Fòrum Cívic de Figueres perhaver-se negat a ocupar un càrrec polític perno abandonar els ideals propis

1994 abril Elabora la ponència titulada La llengua catala-

na al segle XVIII (Principat). Resistència a la

substitució lingüística, aportada a la Universitatde Girona per ser publicada el 1995

1995 gener Pròleg al llibre El catalán asediado de l’editorialColumna, de Josep M. Solé Sabaté i JoanVilarroya

novembre Participa en les II Jornades d’Estudi de laDocumentació d’Arquitectura i Urbanisme, delCol·legi d’Arquitectes de Girona, amb la ponèn-cia La municipalització de la propietat urbana

a Girona (1936-1939)

novembre És elegit diputat al Parlament de Catalunya perla circumscripció de Girona, com a indepen-dent dins de les llistes d’ERC

1996 novembre Formula i presenta una proposició no de lleiper demanar la derogació del Decret de NovaPlanta, de Felip V, petició que va ser aprovadapel Parlament de Catalunya el febrer de 1997per unanimitat si exceptuem el PP

desembre Publica el llibre Isabel Vilà, editat perl’Ajuntament de Llagostera

1997 gener Participa en el llibre de records escolars, coor-dinat per David Pujol, on col·laboren trentapersonalitats polítiques i cíviques

març Demana al Parlament que es faci la celebraciódel 970 aniversari de l’assemblea de pau itreva, la qual cosa es va aprovar per unanimi-tat

maig Pronuncia la crida de l’Aplec de la Rosa, cele-brat a la població de Tona (Osona) i organitzatper la comissió impulsada per l’Ajuntament

1998 març Publicació del llibre Els moviments socials a les

PG00FERR 03/06/05 14:55 Página 136

137LA TRAJECTÒRIA

EL PREMI LLUÍS

COMPANYS

El 3 d’octubre del2003, Josep-LluísCarod-Rovira li faentrega, a Barcelona,del X Premi LluísCompanys.Foto: FOTO QUALITY.

PG00FERR 03/06/05 14:56 Página 137

138FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

comarques de Girona, editat per la Diputacióde Girona, que engloba tres segles de la vidasocial gironina

juny La Fundació Roca Farreras li publica l’opuscleOrígens i valors del catalanisme polític

1999 març En nom del Parlament de Catalunya, defensaal Congrés de Diputats una proposició de lleiper regular l’emissió de moneda en les quatrellengües oficials de l’Estat, que fou aprovadaper majoria

abril Al Congrés de Diputats de Madrid, defensa ennom del Parlament de Catalunya la proposicióde llei per la qual es regula la llengua catalanaal DNI i passaport, la qual fou aprovada

maig Per tercera vegada, el Parlament de Catalunyael tria per anar al Congrés de Diputats deMadrid a defensar la proposició de llei perincorporar el català al permís de conduir

octubre Per segona vegada, és elegit diputat delParlament de Catalunya per la circumscripcióde Girona i dins les llistes d’ERC, com a inde-pendent

2000 febrer Publicació del llibre La Catalanofòbia, editatper Edicions 62, de Barcelona, sobre la histò-ria de l’anticatalanisme

març Presenta una queixa formal al ConsolatAmericà per l’informe elaborat pel Departamentd’Estat (drets humans), en què s’afirma que lapolítica lingüística de la Generalitat és discrimi-natòria, i li recorda que als Estats Units ferenla campanya «Only English»

juny Pronuncia el pregó a la plaça de Sant Jaume al’arribada de la Flama del Canigó, la vigília deldia de San Joan, patró del Països Catalans

octubre Participació al 41è Aplec del Puig (València),amb una intervenció sobre la unitat de la llen-gua catalana

desembre Intervé al Congrés de Diputats per defensar laproposició de llei del Parlament de Catalunyasobre l’ús de les llengües oficials en l’emissióde bitllets i l’encunyació de monedes d’euro

2001 abril Elabora un estudi pel qual es palesa quel’Estat espanyol, després de la Constitució de1978, ha dictat més de 150 normes positivesque regulen l’obligació de l’ús de la llenguacastellana

Passió perCatalunya

(Entrevista de Xavier Cortadellas publicada a la revis-ta Presència, n.1722, del 25 de febrer del 2005)

La primera persona que cita Francesc Ferrer, quantot just acabem de seure i comencem a enraonar,és Francisco de Zamora, que va ser funcionari del’Audiència de Catalunya a finals del segle XVIII,que va escriure el Diario de los viajes hechos enCataluña i que, tal com em diu textualment, era«una mena d’espia, com ho proven uns informesque he trobat on indicava si a diferents escoles deCatalunya es feien les classes en castellà o en lanostra llengua». Viatger, en tot cas, ell també a tra-vés del que ha estat la repressió de la realitatnacional i de la llengua d’aquest país, tothom queel coneix o que n’ha sentit a parlar sap que és unaevidència escriure que Francesc Ferrer ha estatcontundent, ha estat clar i no ha estalviat maiesforços a l’hora de contraatacar i de defensarCatalunya. «La clau», em dirà, quan ja acabeml’entrevista, «és que, com que jo sempre he vist lameva activitat política com una activitat provisio-nal, no vaig deixar mai la meva feina, fins que

Articulista, assagista, autor d’una

quinzena de llibres, activista social i

polític, primer de tot és i ha estat un

gran defensor de la llengua i un apas-

sionat de Catalunya

PG00FERR 03/06/05 14:56 Página 138

139LA TRAJECTÒRIA

m’he jubilat, cosa que m’ha permès tenir sempreuna certa independència». Ben al contrari, doncs,del que han fet tants altres i, entre tants altres,Francisco de Zamora.–«Per poder saber què era el que feia aquest homevaig haver d’anar a la Biblioteca del Palau Reialperquè, com que tots els seus papers estaven relli-gats, van catalogar-los no com a documents d’ar-xiu, sinó com a llibres. Recordo que un dels diesque vaig anar-hi, vaig donar el carnet de senador aun guarda per poder entrar. El meu nom era encatalà. Ell se’l va mirar distret. ‘Me enseña el pasa-porte, por favor’, em va dir. Vaig haver d’aclarar-l’hi.»–Ja li devia agradar, però.–«Saps què passa? Que a Madrid, quan veuen unacosa que no és en castellà, ja els sembla que ésd’una altra galàxia. Ho fan tot a partir del castellà,tot el que és de més enllà ho veuen com si fos defora. Investigant sobre la persecució de la llengua,vaig trobar també un document de començamentdel XIX enviat pel bisbat de Barcelona en què deiaque havien descobert ‘un alijo de unos instrumentosdiabólicos’ fets de pell de vedella i que anaven con-tra la voluntat de Déu de la procreació.»–Vol dir que havien trobat preservatius?–«Sí, sí, preservatius. I això devia ser a l’any 1812!Vaig passar-ho a l’Ernest Lluch, que llavors eraministre de Sanitat. En aquell document el vicaridel bisbat escrivia que, per analogia, es podiaequiparar l’ús d’aquells ‘instrumentos diábolicos’ a lasodomia, perquè el cas és que era una invenció tanrecent que encara no sabien com considerar-ho. Iels de Madrid en van fer cas, van contestar al vica-ri i van escriure ‘y que se nos manden’, perquè resul-ta que ell se’ls quedava i, és clar, els ‘instrumentos’aquells també havien d’anar a Madrid.»–És la passió pel català el que el porta a remenar

tots aquests documents?–«Jo diria que és sobretot la passió per Catalunya.Si ho concreto en el català és perquè, un cop vaigarribar a Madrid com a senador, necessitava poderdiscutir amb els ministres. Resultava que nosal-tres teníem la intuïció que ens havien perseguit,que ens havien maltractat la llengua, però no hihavia dades enlloc, més enllà de les quatre quetothom sabia. Tot va començar una vegada quehavia d’anar a Lleida a fer una conferència sobre lasituació del català. Ho vaig voler escriure i vaigcomençar fent un pròleg. Aquest pròleg va ser l’i-nici del meu llibre.»–De La persecució política de la llengua catalana?–«Sí, d’aquest llibre. El català va ser prohibit al’ensenyament, als notaris, en el telèfon, en elscementiris...»–En els cementiris?–«A les plaques dels cementiris. També, a les quees posaven a les entrades dels pobles. A tot arreu,va ser prohibit. Les males jugades que ens han fet,les coses que ens han pres... És que ni les sabem!Els catalans hauríem d’estar molt més emprenyatsdel que estem amb Espanya. Quan ens prenenCòrsega, Sardenya i Nàpols, que eren d’Aragó i,per tant, de la nostra Corona, la primera cosa quefan és obligar-los a passar al castellà. L’any 1756, elmarquès de la Mina, capità general de Catalunya,envia una carta al marquès del Campo, secretaride Gràcia i Justícia, en què, referint-se als nostresavantpassats, escriu que ‘son idólatras de su libertad’.I, més endavant afegeix que té problemes per fer-se entendre amb el castellà perquè, fora de lesciutats i de les gents cultes, ‘entre la gente inferior yen las montañas, ni lo entienden, ni lo quieren entender’. Al’època del Decret de Nova Planta, José Patiñoescriu que els catalans són ‘amantes de la libertad,aficionadísimos a todo género de armas, singularmente las

PG00FERR 03/06/05 14:56 Página 139

140FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

maig Al Palau de la Música pronuncia una conferèn-cia sobre la Llengua imposada, llengua perse-

guida, per encàrrec d’Òmnium Cultural, el diaque s’atorguen els premis d’honor de lesLletres Catalanes

juny Participa a Solsona, al pavelló esportiu, interve-nint en l’homenatge popular que es va fer albisbe Anton Deig per la seva tasca a favor deCatalunya

juny La coordinadora Plataforma per la Llengua elnomena membre del consell consultiu en reco-neixement a la seva dedicació.

2002 maig Intervé en el ple del Congrés de Diputats ambl’objectiu de defensar la proposició de llei delParlament de Catalunya per la catalanitzacióde la raó social de les entitats i empreses

agost Pronuncia la crida de la festa major des delbalcó de l’ajuntament de la localitat de SantaCristina d’Aro

2003 març Insta el Rei a intervenir per evitar la tramesade tropes a l’Iraq, atès que és cap d’estat icap suprem de les forces armades i, no cal dir-ho, màxim dirigent de la diplomàcia i tambédel poder moderador

abril Prepara un web per poder-se adreçar als ciuta-dans que també servirà per comunicar-sedurant la campanya electoral municipal pròxi-ma, i posteriorment tenir contacte amb els ciu-tadans

maig Surt elegit regidor de l’Ajuntament de Girona,dins les llistes d’ERC com a independent

juliol Pren possessió del càrrec de regidor al’Ajuntament de Girona després de les elec-cions municipals, integrant-se al grup políticd’ERC

juliol El PSC amenaça de trencar el pacte fet ambERC a l’Ajuntament de Girona, si no se’ls dónala presidència del Consell Comarcal. Ferrer esnega a actuar sota amenaces i prefereix tren-car el pacte «abans que els electors puguinconsiderar que la política és un modus vivendi

d’intercanvi d’interessos», segons declara alsmitjans de comunicació

octubre Li és atorgat el X Premi President Companys,a Barcelona (Sants-La Bordeta)

novembre El nomenen membre del consell assessor de

de fuego, prontos en la cólera, vengativos y siempre deellos se debe recelar que aguarden coyuntura para sacu-dirse del yugo de la justicia que siempre, pretenden, lesoprime’. Després ve allò que diu que ‘son tan apa-sionados a su patria, en tal exceso, que les hace trastornarel uso de razón en muchas materias y solamente hablan ensu lengua materna’.»–Hem de pensar, doncs, que tot comença en elsegle XVIII?–«Molt abans, comença. Hi ha documents delXVII, del XVI, de molt abans. La lluita deCatalunya per la seva llibertat, perquè és per aixòal capdavall pel que es lluita, comença des del pri-mer moment que els catalans veuen que les seveslleis i les seves constitucions perillen. Pensen que,si les perden, cauran en l’esclavitud i diuen que ésbon fill de la pàtria ‘aquell que no tolera que unapotència estrangera violi les seves lleis’. M’empipasentir molts historiadors que afirmen que el cata-lanisme s’inicia cap al 1890. Separen el que ells endiuen nacionalisme de la lluita per la llibertat,quan les dues coses són el mateix.»–Compto que publicarà aquests documents.–«D’aquí a poc. A l’editorial Columna. Es titularàEl llibre gran per la independència i serà un llibre decites que parlen de la llibertat i de Catalunya, desde finals de l’edat mitjana fins als nostres dies.Saps de què es queixava Pau Claris en el segleXVII? Doncs que el Rei volia venir a Catalunyaamb l’exèrcit per parlar amb les Corts. I Clarisdeia que no, que havia de venir sol, que ambl’exèrcit no podia venir perquè les nostres lleis hoprohibien. Ara fa unes setmanes, a les Cortsespanyoles, tot allò que van dir a Ibarretxe per quèet penses que ho van poder dir? Perquè tenenl’exèrcit, que si no... Després, quan perdem elRosselló, es veu claríssim que als castellans ja elsva bé, així pensen que ens debilitaran. Ja ho va dir

PG00FERR 03/06/05 14:56 Página 140

141LA TRAJECTÒRIA

Baruch de Spinoza!»–Spinoza? El filòsof?–«Aquest, aquest. ‘La llibertat dels aragonesos vadespertar l’enveja dels castellans’, escriu. Els ara-gonesos som tots els de la Corona, és clar. I,també, al Rosselló, l’any 1710, hi ha un documentque explica que els rossellonesos veuen com unainjúria que els considerin francesos o catalansafrancesats, perquè es consideren només catalans.Diu que, cada vegada que han d’anar més amuntde Salses, fan testament. En total, dec haver miratmilers de llibres i el que no he trobat mai és queels catalans deixessin de reivindicar les seves lli-bertats. Mai, mai. Fins abans del 1714, van defen-

sar les seves llibertats; un temps després, lesenyoren; més tard, les reivindiquen. Som l’únicanació europea, l’única, que fa tres, fins i tot méssegles, que estem reivindicant la nostra llibertat.De llavors, fins ara.»–Doncs no es pot pas dir que siguem gaire efi-caços.–«Jo diria que som més bones persones que elsaltres.»–Més càndids? Tampoc no és gaire reconfortant.–«Deixa’m dir una cosa grossa. Ara, és política-ment correcte no invocar la violència per defensarla llibertat, però, per prendre’ns la llibertat, béque van aplicar la violència contra els catalans.

TREBALLADOR

INFATIGABLE

Francesc Ferrer hadedicat moltíssimeshores a remanararxius i bibliotequesper fonamentar ambdades la persucuciópolítica que ha patit lallengua i la cultura iles institucionscatalanes.Foto:LLUÍSVILARDELL

PG00FERR 03/06/05 14:56 Página 141

142FRANCESC FERRER

Any Mes Esdeveniment

la Fundació Universitària Martí l’Humà de laGarriga

desembre L’Institute for Cross-Cultural Communication,de Kobe (Japó), li publica en la seva revistauniversitària Vox Propia, dirigida per MitsuruSakitani, el treball Catalunya: una nació i una

llengua

2004 abril ERC, sense admetre cap de les condicionsamb què l’havien amenaçat el 2003, entra enel govern de la ciutat de Girona, i FrancescFerrer és nomenat tinent d’alcalde del’Ajuntamenti té al seu càrrec l’àrea deParticipació i Relacions Ciutadanes. D’ençàd’aquest moment es comença a posar enmarxa la participança, un concepte formulat idifós durant la campanya electoral

maig Demana al consolat britànic, l’aplicació delPacte de Gènova firmat entre Catalunya iAnglaterra el maig de 1705, i que els angle-sos van incomplir

juliol Li practiquen una operació quirúrgica al’Hospital Clínic de Barcelona

setembre La Fundació Valvi el nomena membre del seuconsell editorial

octubre La Comissió per la Dignitat, crea la mesaterritorial de suport de les comarques gironi-nes, i d’aquesta taula de suport, el nomenenpresident d’honor

2005 gener És nomenat membre del consell assessor desèniors de la Cambra de Comerç, Indústria iNavegació de Girona

març Publica una segona edició ampliada del llibreIsabel Vilà, primera sindicalista catalana, pera l’editorial Viena, de Barcelona

abril Publica El gran llibre per la independència,amb l’editorial Columna, de Barcelona, perdemostrar, infatigable, que el catalanismepolític mai no ha renunciat als seus drets

maig Com a regidor de participació de Girona treba-lla en l’elaboració del reglament que inclou lacreació de sis institucions de participació (eldret de petició, dret de proposta, audiènciapública, consulta popular, dret de debat i dretd’iniciativa ciutadana) i quatre òrgans de reso-lució de conflictes (comité d’ètica de la policiamunicipal,consulta popular, tribunal local d’ar-bitratge i nuclis d’intervenció participativa.)

Hauríem de parlar clar.»–I no es fa? Ara sento que es torna a parlar de fede-ralisme i d’Estat plurinacional. Fins i tot entre elsd’Esquerra...–«Tothom està dient: ‘I els catalans ja volen laindependència?’ Per què no ho girem, però?Imagina’t que un dia els castellans se senten hon-rats i ens restitueixen la llibertat que ens vanprendre, amb la sobirania compartida, eh?, amb elmonarca i les Corts, tal com era abans del 1714.Coneixes gaires catalans que hi renunciarien? Perquè no ens ho donen? A veure quants catalans noho volen? El problema és que, cada vegada quetenim alguna cosa acaben prenent-nos-la. Per quèet penses que Franco va organitzar la guerra? Vaser contra les autonomies que la va fer.»–I contra la revolució.–«No, encara no hi era. Contra les autonomies deCatalunya i del País Basc, ho va fer. Doncs bé: araaquella autonomia la té tothom. Què faria avuiFranco? Saps què passa? Que, si no és té llibertat,com es pot ser demòcrata? Quan els espanyolsdiuen que són primer demòcrates que nacionalis-tes ho diuen perquè estan parlant des de la sevallibertat. Però què passa amb la dels altres? Quèpassa amb les llibertats nacionals? A finals delsegle XVIII els francesos proven d’estendre la sevarevolució, la República, a Catalunya. I saps quèacaben dient? Doncs que els catalans no ho volenperquè ells oferien la llibertat republicana i el quevolien els nostres avantpassats era la llibertat deCatalunya.»–Sembla que qui parla més clar de tots ésIbarretxe.–«Però què li toca fer? Ja té tots els diners, cosaque no tenim nosaltres. Ja veuràs que l’Estatutbàsicament quedarà en un arranjament de la qües-tió financera.»

PG00FERR 03/06/05 14:56 Página 142

143LA TRAJECTÒRIA

–Vol dir que passarem de tenir un dèficit del 9 al5 o al 4 %? Això serà un èxit?–«Jo diria que si ens arreglen el dèficit ja podemdir adéu a la independència. Serà una compraven-da: jo deixo de demanar la independència i tu empagues. Els bascos, com que ja tenen tots elsdiners, han d’anar per un altre camí. Saps quèpassa? Doncs que els castellans no coneixen lahistòria d’Espanya. Si la coneguessin potserentendrien Ibarretxe perquè, al capdavall, què elsdemana, si no és tenir el tracte amb la Corona queel País Basc ja tenia tradicionalment? Però direc-tament amb la Corona, eh? No, amb Espanya. Elsbascos ja estaven bé amb aquella relació: hi esta-ven tan bé que l’any 1714 n’hi ha molts que com-baten al costat de Felip V contra els catalans. Peròel problema és que els castellans no entenenIbarretxe. Ell els parla dels seus drets històrics iRajoy li contesta que de quins drets històricsparla. Que li expliqui quan va ser independent elPaís Basc. Doncs fins al XIX, com aquell qui diu.»–I els catalans no en tenim, de drets històrics?–«Més que els bascos. Herrero de Miñón té raóquan diu que els catalans hauríem de reclamar elsnostres drets històrics perquè ens en podem riure,dels dels bascos. Ells tenien furs; nosaltres, lleis iconstitucions. Ni el dret civil, ni el dret fiscal, niel processal, ni el mercantil, ni el penal... no teniares a veure amb el castellà, tot era nostre. Si el reino jurava les nostres lleis, els catalans no el reco-neixien, tenien dret a triar-ne un altre.»–Però, imagini’s que s’aconsegueix un bonfinançament. Si tenim els diners, què ens aturarà?–«Potser la barreja demogràfica de Catalunya. Araper ara, l’argument més seductor és el dèficit fis-cal, l’estafa que l’Estat fa a Catalunya any rere any,a tots els seus habitants, parlin com parlin, se sen-tin d’on se sentin.»

–La independència, en tot cas, ha de servir perquètothom estigui millor. No entenc per què els bas-cos continuen reclamant, si ja tenen els diners.–«Doncs per estar més bé encara. Ibarretxe no volla independència, té ganes de ser espanyol: a laseva manera, però té ganes de ser-ho. Nosaltres,en canvi, ja veuràs com a l’Estatut les paraulesautodeterminació i nació no hi seran. Què tin-drem? Un millor finançament i l’intent de recupe-rar tot allò que ens van prendre amb la Loapa.»–Les competències exclusives?–«Sí, quan es va escriure l’Estatut les competèn-cies exclusives eren realment exclusives: la cultu-ra, el comerç interior, l’etiquetatge... Després, hanvingut el que ells en diuen ‘competencias concurren-tes’, i apa, ens han recomprat competències. Sapsquè és el més vergonyós? Doncs que, mentre feientot això, no van pas dir que estaven canviant laConstitució, llavors no semblava que això preocu-pés gaire.»–Sembla que ho tenim bastant magre, doncs.–«Només ens queda reclamar les nostres lliber-tats. Catalunya és molt petita, és molt poca cosa:si ha estat respectada, si ha estat alguna cosa en elmón no és gràcies a la seva riquesa o al seu poten-cial, sinó perquè ha reclamat sempre les seves lli-bertats.»–Tot plegat molt ideològic.–«La llibertat sempre ha estat ideològica.Reclamar, posem-hi, seleccions nacionals és ideo-logia. L’última enquesta de la Generalitat, unaenquesta de fa uns mesos, indica que més del 67%dels catalans volen autodeterminar-se.»–Volen la independència?–«No, no, només volen autodeterminar-se. Poderescollir les relacions que tenen amb Espanya. Nodiuen que es volen autodeterminar per tenir laindependència.»

PG00FERR 03/06/05 14:56 Página 143

Girona, juny del 2005

PG00FERR 06/06/05 11:31 Página 144