Un recurs per consolidar aprenentatges bàsicspdf.teidedigital.com/cat/3416/GD_Eltrampoli.pdfpoden...
12
Transcript of Un recurs per consolidar aprenentatges bàsicspdf.teidedigital.com/cat/3416/GD_Eltrampoli.pdfpoden...
3
Presentació
En les primeres etapes d’aprenentatge d’una llengua el treball reflexiu i metòdic és absolutament ne-cessari, però sovint no és suficient per adquirir competència expressiva si no es duen a terme, alhora, pràctiques orals instrumentals i espontànies. És prou conegut de tothom que l’activitat lúdica és una bona solució per ampliar bagatge lèxic i adquirir agilitat en la parla.
En nivells inicials d’aprenentatge els jocs són...
• Un recurs per consolidar aprenentatges bàsics, perquè es basen en la repetició d’esctructures i presenten un vocabulari contextualitzat. Les dues característiques faciliten que l’aprenent reforci maneres de dir acabades d’aprendre i consolidi lèxic elemental.
• Un mètode per fer de la llengua un instrument de comunicació, perquè obliguen a cen-trar l’atenció en la mecànica del joc i, per tant, supediten la llengua al propòsit comunicatiu del moment. L’activitat lúdica facilita un ús més espontani de la llengua apresa conscientment.
• Una eina avaluativa per a l’ensenyant, perquè, un cop els aprenents n’han comprès la me-cànica, l’ensenyant no necessita conduir l’activitat i pot dedicar-se plenament a seguir les inter-vencions tot corregint diccions poc reeixides, aportant lèxic més correcte o precís, fent propostes de construcció sintàctica genuïna, etc. Així doncs, amb els jocs facilitem granment el seguiment personalitzat i l’avaluació formativa de les habilitats orals dels aprenents.
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar és un quadern de jocs compost de dues-centes quaranta imatges, organitzades en deu taulers i amb instruccions detallades per a tres nivells de complexitat. En aquesta guia es presenten, a més, altres maneres d’utilitzar els taulers, a les quals s’afegiran, sens dubte, les que cada ensenyant pot crear a partir de la pròpia iniciativa i de les condicions dels seus alumnes.
Índex
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Deu taulers de joc, deu propòsits comunicatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Quan, on i com jugar-hi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Expressions positives i negatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Altres maneres d’utilitzar els taulers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar
4
Per tal que els aprenents de català aconsegueixin capacitat expressiva per parlar amb efectivitat de si mateixos i de temes que els són pròxims, cal dotar-los de bagatge lèxic i de fluïdesa suficient perquè acompleixin les intencions més bàsiques que té qualsevol persona en conversar: saludar, expressar com se sent, descriure com són les persones i les coses que l’envolten, explicar què fa, demanar pro-ductes o serveis, dir com s’han de fer les coses, aconsellar, opinar. Aquestes intencions són les que presideixen els deu taulers de joc d’El trampolí.
Es mostren aquí, a tall d’exemple, alguns aprenentatges que es poden consolidar en cada tauler:
1. Trobar-se: es practiquen expressions típiques de tota trobada interpersonal: salutacions, preguntes per conèixer detalls de l’altre, etc.
2. Sentir-se bé: els aprenents poden mani-festar sensacions, estats anímics, reaccions emotives, etc.
3. Conèixer gent: ofereix als aprenents ele-ments per descriure aspectes físics i psicolò-gics de persones.
4. Descriure espais: es poden explicar detalls d’infinitat de llocs, comparar-los, etc.
5. Narrar fets: conté accions quotidianes que poden ser usades per explicar històries curtes o llargues, en present o en passat.
6. Comprar: permet fer els actes de parla proto-típics de l’activitat comercial, com ara, dema-nar un producte, interessar-se pel preu, etc.
7. Demanar serveis: és força útil per practicar imperatius i verbs modals com ara poder i voler.
8. Explicar procediments: es poden exercitar diferents perífrasis de conveniència o d’obli-gació, a més de consolidar l’ús del subjuntiu.
9. Aconsellar: és fàcil crear frases que contin-guin condicionals i subjuntius.
10. Valorar: facilita la producció de petits dis-cursos reflexius, amb enllaços de causa, fina-litat, oposició, contrast, etc.
En tots els taulers caldrà anomenar persones, objectes, qualitats i accions, cosa que redunda en la millora del bagatge lèxic. Així mateix, en tots sovintejarà l’ús de pronoms febles per fer referència a elements prèviament anomenats.
Quan, on i com jugar-hi
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar dóna la possibilitat de jugar-hi de maneres molt dife-rents i en moments molt diversos:
• al començament o al final d’una classe per tal de reforçar aprenentatges;• en sessions destinades a la conversa a fi de consolidar o ampliar lèxic;• en sessions expressament destinades a la pràctica oral;• dins d’una sessió estàndard, en temps d’espera o de canvi de ritme;• fora de l’aula entre aprenents que acorden fer pràctica oral;• etc.
A més, permet que els participants s’organitzin i interactuïn de maneres molt diverses: en petits grups, per parelles, amb la participació de tot el grup, etc.
Deu taulers de joc, deu propòsits comunicatius
Guia didàctica
5
Expressions positives i negatives
Durant els jocs, sovint cal confirmar o negar afirmacions fetes pels companys.
Per confirmar o acceptar Per negar o refusar
Això està molt bé. Això mai!
Àngela! Això no fa al cas.
Ara sí que t’escolto! Això no m’ho empasso!
Bona vista! Això no va ni amb rodes.
Clavat! Apa! Què dius?
Conforme! Au! Vinga! I què més?
Correcte! Ca, home, ca!
D’acord! D’on ho has tret, això?
Efectivament! De cap manera!
Encertada! Fals!
Entesos! Fred! Molt fred!
És així com dius. Fuig!
És així mateix. Has fet llufa!
És ben cert! I ara!
Evidentment. I ara explica’m un sopar de duro!
Exacte! I un be negre!
Has fet diana! L’has vessada!
Ho has endevinat. Mentida podrida!
I tant! Ni de bon tros!
Jo també ho crec. Ni parlar-ne!
Justa la fusta! No diguis bajanades.
M’has convençut! No és veritat!
Magnífic! No. No és això.
Molt rebé! Pixes fora de test!
Ni més ni menys! Què dius ara?
No en dubto gens. Què t’empatolles?
No t’equivoques pas. Quin disbarat!
Per descomptat! Quina bestiesa!
Perfecte! Quina pífia!
Premi! Quina ximpleria!
Sí, senyor. / Sí, senyora. Romanços!
Sí, sí. És clar. T’equivoques!
Tens raó. Treu-t’ho del cap!
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar
6
Altres maneres d’utilitzar els taulers
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar presenta conjunts homogenis i contextualitzats d’imatges que, a més de ser la base dels jocs que s’hi desenvolupen (l’oca, el telègraf, el tafaner i la plena), permeten dur a terme múltiples activitats de parla o d’escriptura, a criteri de l’ensenyant.
A part de les propostes que consten en el quadern, a continuació se suggereixen trenta nous impul-sos, a tall d’exemple, desvinculats dels quatre jocs anteriors, amb la indicació del nivell més adequat.
1 Trobar-se
u Assenyaleu una casella i demaneu a un apre-nent...
121 ... que inventi una pregunta d’inici de con-versa relacionada amb l’escena represen-tada. Ex. (casella 1): Fa molt que s’espera, vostè?
122 ... que expliqui, inventant una història, com va connectar amb una altra persona en el lloc representat. Ex. (casella 13): Vaig conèi-xer la Joana en una manifestació a la ciutat. La vaig confondre amb una veïna i això va ser un bon motiu per començar a parlar. Ens hem fet amigues.
123 Repartiu les caselles, una per aprenent, i demaneu-los que escriguin el diàleg inicial que podrien tenir els personatges representats. Després demaneu que els llegeixin i que els companys en proposin d’altres. Ex. (casella 24): –Has vist quin goig que fa, aquesta parella? –Sí. Qui tingués la seva edat, oi?
2 Sentir-se bé
u Assenyaleu una casella i demaneu a un apre-nent...
124 ... que inventi una exclamació que s’adigui amb l’estat anímic del personatge represen-tat. Ex. (casella 13): Que malament que em trobo!
125 ... que expliqui què li ha passat fa una es-tona i què li pot passar, després, a la per-sona que té la sensació o l’estat aní-mic representat. Ex. (casella 22): La Berta està trista perquè fa una estona ha sabut que no ha aprovat l’examen del carnet de con duir. D’aquí a uns minuts telefonarà al seu xicot per explicar-li-ho i es quedarà més tranquil·la.
126 ... que expliqui com el personatge representat podrà superar la sensació negativa o mantenir la positiva. Ex. (casella 14): Aquesta noia es quedarà més tranquil·la si, quan surti del teatre, pot parlar amb algú i explicar-li les impressions que ha tingut durant la representació.
1 Trobar-se
6 El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar.
en un parc2 B en un tren 3
a la platja7 G en un concert8 H en un aeroport9 I
en una manifestació13 N en una fira14 O en una acadèmia 15 P
en un teatre19 T en un estadi20 U en un cinema21
CÇ
VW
en un hospital1 A
maqueta.indd 6 23/07/2012 12:01:08
7
Pàgina 26
en un bar4 D en un museu5 E en una piscina6 F
en un gimnàs 10 en un poble11 al carrer 12 M
en un camí16 Q en un hotel 17 R en una festa al carrer18 S
en una escola 22 en un parc d’atraccions23 Y en una festa familiar24 Z
JK
L
X
A prop de casa?
Sóc en un gimnàs.
maqueta.indd 7 23/07/2012 12:01:09
8 El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar.
Estic desanimada.2 B Estic malalt. 3
Tinc set.7 G Estic marejada. 8 H Estic avorrit.9 I
Tinc febre.13 N Tinc por.14 O Estic tranquil.15 P
Tinc molta pena.19 T Tinc calor.20 U Estic alerta.21
CÇ
VW
Estic suat. 1 A
2 Sentir-se bé
maqueta.indd 8 23/07/2012 12:01:10
9
Pàgina 27
Estic rabiosa. 4 D Estic entusiasmat.5 E Estic molt sola. 6 F
Tinc fred.10 Estic ocupat.11 Tinc gana.12 M
Estic enamorada.16 Q Tinc son. 17 R Estic contenta.18 S
Estic trista.22 Tinc dolor.23 Y Estic cansada.24 Z
JK
L
X
Molt bé!
Com estàs?
maqueta.indd 9 23/07/2012 12:01:10
Guia didàctica
7
3 Conèixer gent
127 Feu que els alumnes, per torn, preguntin
el nom d’un personatge amb tres trets dis-
tintius concrets. Guanya l’alumne que digui
primer el nom. Ex. (casella 2, Natàlia): Com
es diu el personatge que és gras, porta ulle-
res i té els cabells rossos?
128 Seleccioneu una fi la de caselles i demaneu
als aprenents que estableixin vincles familiars entre els personatges i els expliquin al conjunt. Ex.
(primera fi la): En Joan és el marit de la Maria. Tenen dues fi lles, la Natàlia i l’Elisabet. La Natàlia
està casada amb en Martí i l’Elisabet té un xicot anglès, en Walter.
u Assenyaleu una casella i demaneu a un aprenent...
129 ... que doni el nombre més gran possible de detalls per descriure el personatge representat. Ex.
(casella 16): La Núria és una persona jove, afi cionada a la lectura. Està prima i no és gaire alta.
Té els cabells negres, porta un jersei de tirants i un mocador de ratlles penjat al coll.
130 ... que inventi una professió o afi ció del personatge i expliqui que es dirigeix a fer alguna cosa
que s’hi relaciona. Ex. (casella 13): El senyor Joel és afi cionat a les botxes i ara va a jugar-hi amb
els amics del carrer, al parc. De passada, treu el gos de casa.
4 Descriure espais
131 Assenyaleu una casella i demaneu a un
aprenent que pensi en el seu barri o pobla-
ció, i digui on hi ha un local o espai com
el que està representat en la casella i si és
a prop o lluny d’on viu. Ex. (casella 24):
L’aeroport més pròxim del meu poble és a
cent vuitanta quilòmetres.
132 Demaneu que els alumnes, per torn, vagin creant entre tots la història d’un personatge. Comença
un alumne amb la casella 1, continua el company amb la casella 2, etc. Ex. (casella 1): La Sònia
arriba a Roma amb tren i està força cansada... (casella 2): Hi ha anat perquè vol visitar un oncle
que està ingressat a l’hospital... (casella 3): Però, com que no té diners en metàl·lic, va al banc
a treure’n. Etc.
133 Demaneu als alumnes que anotin un dels llocs representats en el tauler i imaginin un motiu per
anar-hi; després, que expliquin al conjunt, per torn i sense anomenar el lloc, per què hi pensen
anar. La resta de companys han d’endevinar on ha volgut anar cada alumne. Ex. (casella 14):
Hi vull anar cada dia per mantenir-me en forma i avui no serà cap excepció. Sóc excursionista i
aquest estiu faré una ruta difícil.
La resposta positiva o negativa de qui fa l’explicació podria iniciar-se amb alguna de les
expres sions dels quadres «Per confi rmar o acceptar» i «Per negar o refusar» (pàgina 5).
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar. 12
un hospital2 B un banc3
una biblioteca7 G un ajuntament8 H un parc9 I
una discoteca13 N un gimnàs14 O una piscina15 P
un circ19 T una platja20 U una benzinera21
CÇ
VW
una estació de tren1 A
4 Descriure espais
maqueta.indd 12 23/07/2012 12:01:12
13
Pàgina 29
un camp d’esports4 D un cinema5 E una universitat6 F
un parc zoològic10 un hotel11 un museu12 M
un pàrquing16 Q un teatre17 R una escola18 S
una comissaria22 una galeria d’art23 Y un aeroport24 Z
JK
L
X
A l’estació del Nord.
On ets?
maqueta.indd 13 23/07/2012 12:01:13
10 El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar.
Natàlia2 B Walter 3
Teresa7 G Omar8 H Sònia9 I
Joel13 N Judit14 O Jesús15 P
Nàdia19 T Miquel20 U Fàtima21
CÇ
VW
Martí1 A
3 Conèixer gent
maqueta.indd 10 23/07/2012 12:01:11
11
Pàgina 28
Maria4 D Joan5 E Elisabet6 F
Jordi10 Clara11 Marc12 M
Núria16 Q Rafel 17 R Sara18 S
Àngel22 Carme23 Y Josep24 Z
JK
L
X
És alta i morena.
Com és?
maqueta.indd 11 23/07/2012 12:01:12
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar
8
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar. 14
cantar2 B comprar3
cuinar7 G dormir8 H escoltar la ràdio9 I
estudiar13 N fer esport 14 O fer neteja 15 P
mirar la televisió19 T nedar20 U passejar21
CÇ
VW
ballar1 A
5 Narrar fets
maqueta.indd 14 23/07/2012 12:01:14
15
Pàgina 30
conduir4 D connectar-se a Internet 5 E conversar6 F
escoltar música 10 escriure11 esquiar12 M
jugar16 Q llegir17 R menjar fora de casa 18 S
rentar la roba 22 treballar23 Y viatjar24 Z
JK
L
X
Treballo tot el dia.
Què fas avui?
Treballo tot el dia.
maqueta.indd 15 23/07/2012 12:01:14
16
uns bastons 2 B un braçalet3
uns esquís7 G uns gerros8 H uns guants9 I
una novel·la13 N un paraigua14 O una pilota15 P
un quadre19 T una raqueta20 U un rellotge21
CÇ
VW
unes arracades1 A
6 Comprar
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar.
maqueta.indd 16 23/07/2012 12:01:15
17
Pàgina 31
una caixa d’eines4 D una cartera de mà5 E un despertador6 F
un jersei10 una maleta11 un mòbil12 M
una planta16 Q un portàtil17 R uns prismàtics18 S
unes sabates22 unes tovalloles23 Y unes ulleres de sol24 Z
JK
L
X
Compro fruita per a tota la setmana.
Què compres?
maqueta.indd 17 23/07/2012 12:01:15
5 Narrar fets
134 Demaneu que cada alumne anoti tres acti-
vitats de les representades en el tauler. Re-
queriu, després, que un d’ells faci de narra-
dor i es dirigeixi al conjunt per explicar un
programa d’activitats que es correspongui
amb aquesta pregunta: «Què penses fer
aquest cap de setmana?». Ex.: El narrador
diu: Doncs jo, divendres a la nit, aniré a ba-
llar a la discoteca i no aniré a dormir fi ns a les sis del matí. Dissabte em llevaré tard, dinaré fora
de casa amb una amiga i a la tarda anirem al cine...
Els companys l’escolten atentament i, quan senten que anomena una de les activitats que
tenen anotades, la ratllen. En acabar l’explicació, els que no n’han ratllada cap, fan preguntes
al narrador amb la intenció que les anomeni, però sense incloure’n el nom a la pregunta. Ex.:
Un company vol que el narrador anomeni «mirar la televisió» i diu: Escolta. Durant el cap de
setmana, no tindràs pas un moment per veure què passa al món?
El narrador va responent les preguntes que li fan els companys, els quals van ratllant les ac-
tivitats anotades. Ex.: El narrador respon a la pregunta anterior dient: Potser no. Jo els caps de
setmana m’oblido bastant de la televisió.
La pregunta inicial pot fer-se en futur (què faràs aquest cap de setmana?), però també en
passat (què vas fer...?), en present (què fas normalment...?) o en condicional (què faries...?).
L’activitat resulta més rendible amb grups poc nombrosos.
u Assenyaleu una casella i demaneu a un aprenent...
135 ... que expliqui que una persona que coneix fa l’activitat representada i la fa amb un interès o
una freqüència especial per algun motiu. Ex. (casella 6): Tinc una amiga que és molt xerraire.
Cada tarda surt a prendre un cafè amb les amigues i comenten tot de xafarderies del veïnat
o de la premsa rosa.
136 ... que expliqui que un parent seu feia, en el passat, l’activitat representada i doni detalls de
com, quan o per què la feia. Ex. (casella 8): La meva àvia m’explicava que de jove dormia molt
poc perquè, a més d’estudiar, els vespres treballava de secretària en un negoci de fl ors.
6 Comprar
u Feu...
137 ... que un alumne pensi en un objecte del
tauler i digui que l’hi han comprat però
que hauria preferit que n’hi haguessin
comprat un altre. Ex.: A mi m’han comprat
un despertador, però m’hauria estimat
més que m’haguesin regalat una raqueta.
138 ... que el company de la dreta de l’aprenent que ha realitzat l’activitat anterior faci el mateix,
però començant per l’objecte preferit que el company ha esmentat i afegint-hi un objecte prefe-
Guia didàctica
9
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar. 18
encarregar unesmudances 2 B
concertar unavisita mèdica 3
comprar una entrada 7 G arreglar unes sabates 8 H contractar un cangur9 I
practicar l’anglès13 N prestar un llibre 14 Orebre l’explicació
d’un expert 15 P
pintar el pis 19 Tquedar amb un amic
per xerrar 20 U fer-me la manicura 21
CÇ
VW
demanar un taxi 1 A
7 Demanar serveis
maqueta.indd 18 23/07/2012 12:01:16
19
Pàgina 32
tallar-me els cabells 4 D reparar una nevera 5 Ereservar una
habitació d’hotel6 F
deixar oli al veí 10 rebre massatges 11 curar un gos12 M
intercanviarroba usada16 Q prestar diners 17 R empènyer un cotxe 18 S
ser atès en carretera22anar al lavabo
en un bar23 Ycontractar una ajuda
per a l’àvia 24 Z
JK
L
X
Amb molt de gust.
Em fas un favor?
maqueta.indd 19 23/07/2012 12:01:17
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar. 20
enllustrar-seles sabates2 B
canviar una roda del cotxe 3
enviar una carta7 Garreglar la cambra
d’una bici 8 Htractar les deixalles
de casa 9 I
fer el llit 13 N fer botifarres a la brasa 14 O usar el servei de bicis 15 P
accedir a un avió 19 Taparcar el cotxe en un pàrquing 20 U
obtenir un permís de conduir 21
CÇ
VW
fer benzina 1 A
8 Explicar procediments
maqueta.indd 20 23/07/2012 12:01:17
21
Pàgina 33
preparar una macedònia 4 D parar taula 5 E
treure diners d’un caixer 6 F
condicionar la casa en sortir uns dies 10
evitar perills dins de casa11 penjar un quadre12 M
fer una paella 16 Qtenir un llibre
de la biblioteca 17 R controlar el nivell d’oli18 S
mantenir un canari a casa 22 usar el rentaplats 23 Y tenir cura de la roba 24 Z
JK
L
X
S’ha d’agafar fort amb les mans.
Com es fa?
Explicar procediments
maqueta.indd 21 23/07/2012 12:01:18
rit diferent. Ex.: Doncs a mi m’han comprat una raqueta, però hauria preferit que m’haguessin
comprat un braçalet. I així successivament.
139 En grups de set, feu que sis d’ells s’adjudiquin, cadascun, un regal d’una de les línies de caselles.
Comença l’alumne que no ha triat cap obsequi afi rmant que algú ha comprat un dels sis objec-
tes: Ex. (primera línia superior): Ha vingut un client i ha comprat una caixa d’eines.
Qui té adjudicat l’objecte anomenat ho nega i afi rma que el client ha comprat un altre objec-
te d’entre els sis. Ex.: Què t’empatolles? No ha comprat pas una caixa d’eines, sinó uns bastons
per caminar.
Continua el company que té adjudicat el darrer objecte esmentat; també ho nega, i afi rma
que el client ha comprat una altra cosa. Ex.: Què t’empatolles? No ha comprat pas uns bastons
per caminar, sinó... I així successivament.
Quan un company a qui toca parlar es queda sense dir res, perd la partida i es torna a comen-
çar, però ningú no pot anomenar l’objecte que tenia adjudicat aquest company.
L’expressió usada per negar la compra es podria canviar per d’altres, com les que hi ha a la
llista del quadre «Per negar o refusar» (pàgina 5).
7 Demanar serveis
u Assenyaleu una casella i demaneu a un apre-
nent...
140 ... que demani al company de la dreta el
servei o favor representat com si fos real.
Ex.: (casella 7): Hola. Que em podria reser-
var una entrada per a la sessió de demà al
vespre? Proposeu al company que respon-
gui afi rmativament. Ex.: I tant! Quina fi la
s’estima més?
141 ... que expliqui què li va passar a algú i quin servei o favor va demanar. Ex. (case lla 12): Ahir un veí
de l’escala passejava pel carrer amb el gos lligat i, en travessar el carrer, una bici va trepitjar una
pota a l’animal. L’home el va haver de dur a cal veterinari perquè el curessin.
8 Explicar procediments
u Assenyaleu una casella i demaneu a un apre-
nent...
142 ... que digui que, en el passat, va haver de
fer el que representa la casella i expliqui
com ho va fer. Ex. (casella 21): Als divuit
anys em vaig treure el permís de conduir.
Durant tot un mes vaig anar cada tarda a
l’autoescola per aprendre la teòrica. Després vaig fer dotze pràctiques per carrers i carreteres.
Vaig aprovar a la tercera!
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar
10
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar. 22
Circulo amb cotxe i plou molt.2 B Hi ha mig metre de neu.3
M’he deixat la bossa a l’autobús.7 G M’ha tocat la grossa.8 H Tinc calor. Estem a 40º.9 I
M’ha picat una abella.13 NTinc deu dies de vacances. 14 O
Em conviden a volar amb ala delta.15 P
M’ofereixen una bona feina a Austràlia.19 T Fa una bona tempesta.20 U
La filla ha portat un gos a casa.21
CÇ
VW
El gos dels veïns ha bordat tota la nit.1 A
9 Aconsellar
maqueta.indd 22 23/07/2012 12:01:19
23
Pàgina 34
No sé si aprendre anglès, àrab o xinès. 4 D
Demà tinc una entrevista de feina. 5 E
M’he trobat un maletí amb diners.6 F
Fa sis hores que no tenim llum.10
Aquesta nit m’han robat la moto.11 M’he escaldat un dit.12 M
He de fer uns dies de dieta.16 Q
Sempre m’oblido de felicitar aniversaris.17 R
Avui faig l’examen pràctic de conduir. 18 S
He perdut les claus de casa.22 Treballo al torn de nit.23 Y
No sé si comprar o llogar un pis.24 Z
JK
L
X
T’anirà bé dormir una estona.
Què m’aconselles?
Aconsellar
maqueta.indd 23 23/07/2012 12:01:19
143 ... que expliqui al company de la dreta què s’ha de fer per dur a terme el que s’hi representa. Ex. (casella 18): Si fas un viatge llarg, convé que controlis el nivell de l’oli del motor del cotxe. Has d’obrir el capó quan el motor estigui fred i el cotxe ben pla. Treus la vareta que té les marques de nivell i la neteges. Després, has de tornar a introduir-la fi ns al fons per untar-la. Quan la tornes a treure, si l’oli no arriba al nivell mínim, n’hi has d’afegir tant com calgui.
144 ... que expliqui al conjunt què s’ha de fer per dur a terme l’activitat que s’hi representa. Els com-panys s’imaginen que és la primera vegada que senten parlar sobre la qüestió tractada i demanen aclariments al narrador tan bon punt es deixa algun detall. Ex. (casella 16): Coeu en una paella la carn o el marisc amb què fareu l’arròs... (Un company): I com es fa per coure? (L’aprenent): Doncs, es posa la paella al foc, amb la carn o el marisc a dins, durant una estona. (Un altre company): I no quedaran torrats el marisc o la carn? (L’aprenent): No, és clar; no es torren perquè abans poses oli a la paella. Etc.
9 Aconsellar
145 Presenteu detalladament una de les situa-cions representades en el tauler i demaneu als aprenents que, per parelles o en petits grups, decideixin un consell efi caç per resol-dre-la. Després, feu que cada grup expliqui el que proposa i que entre tots escullin la idea més encertada. Ex. (casella 12): Algú s’ha escaldat un dit quan manipulava una olla amb aigua bullent. Què li aconselleu?
u Assenyaleu una casella i demaneu a un aprenent...
146 ... que expliqui una història que contingui la situa ció representada i expliqui la solució que hi va aplicar. Ex. (casella 9): Aquest estiu passat la meva família i jo anàvem amb cotxe per una pista de muntanya; una avaria elèctrica ens va deixar enmig d’un indret desèrtic, amb una temperatura de quaranta graus. Vam trucar al servei d’ajuda a la carretera i, mentre esperàvem que arribés, vam quedar-nos dins del cotxe perquè vam descobrir que encara funcionava l’aire condicionat.
147 ... que enumeri consells que no s’haurien de seguir de cap de les maneres i que ho raoni. Ex. (casella 18): Jo no li aconsello dormir poc la nit abans de l’examen: estarà cansat (o cansada), i això li infl uirà negativament. Tampoc no li aconsello que hi pensi gaire, abans d’anar-hi, perquè es posarà nerviós (o nerviosa).
148 Distribuïu les escenes del tauler entre els aprenents i demaneu-los que redactin breument el consell que donarien. L’han d’iniciar així: «Jo t’aconsello...». Ex. (casella 15): Jo t’aconsello que facis un curset i valoris si et veus amb cor de passar aquesta experiència.
Guia didàctica
11
El trampolí. 120 impulsos per llançar-se a parlar. 24
creuar amb semàfor vermell 2 B
tirar papers a la paperera 3
cedir el seient 7 G reciclar escombraries8 H tallar flors del parc 9 I
celebrar festes populars amb foc 13 N
aparcar motos a la vorera 14 O
llençar aliments caducats 15 P
tenir cadenes per a la neu 19 T
portar uniforme a les escoles20 U fumar en espais públics 21
CÇ
VW
recollir deposicions del gos1 A
10 Valorar
maqueta.indd 24 23/07/2012 12:01:20
25
Pàgina 35
acompanyar una persona cega 4 D abandonar un gos 5 E col·locar-se a la dreta 6 F
tenir cura dels néts 10multar amos
de gossos deslligats11alimentar coloms
del carrer 12 M
donar propina 16 Q donar roba usada17 Rabaixar el volum
del televisor18 S
xerrar al carrer a la matinada 22
vacunar-se contra la grip 23 Y fer grafi ts en una paret 24 Z
JK
L
X
Sí, em sembla bé.
Ho trobes bé?
Valorar
maqueta.indd 25 23/07/2012 12:01:20
10 Valorar
149 Assenyaleu una casella i demaneu a un aprenent que expliqui una història o anèc-dota relacionada amb el fet il·lustrat. Ex. (casella 14): Aquest matí he vist com una persona que anava amb cadira de rodes no ha pogut passar per la vorera, entre les mo-tos aparcades i la paret. Ha hagut de recu-lar i travessar el carrer per poder continuar per l’altra vorera.
150 Presenteu amb detall un dels fets representats i demaneu als aprenents que, per parelles o en petits grups, n’acordin una valoració i, després, la presentin al conjunt de companys per ser comentada. Ex. (casella 10): ¿És bo que avis i àvies tinguin cura dels néts quan no tenen escola i els pares estan treballant?
