CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE SANT JOAN DESPÍ CURS 2010-2011

INICI – ESCOLA ESPAI 3

NUS – ESCOLA ROSER CAPDEVILA

DESENLLAÇ – ESCOLA SANT FRANCESC

UN ROBATORI FANTASMAL

Una fosca nit de 1872, a l’antiga mansió de la Duquessa Victòria, van robar un diamant d’un valor incalculable. La

Duquessa Victòria sense pensar-s’ho dues vegades va trucar als detectius Roger de l’ull Viu i la seva ajudant

Antonells Buscapistes.

El Roger De l’ull Viu era un home alt i una mica

gras. Sempre portava el seu abric, el seu

barret, el seu moneder i la pipa del seu besavi.

La seva company, l’Antonella Buscapistes, era

una noia alta, prima, amb els cabells llargs i

rossos. A més era molt simpàtica, maca i

intel·ligent. Sempre portava unes boniques

arracades i un collares amb forma de cargol

que li havien regalat uns vells amics de la

infància.

Quan van arribar, la Duquessa els hi va

explicar el que havia passat. Després van

començar a investigar.

La mansió era molt gran i antiga, tenia dues plantes. A la planta baixa hi havia diverses sales amb diferents obres

d’art molt valuoses dels seus avantpassats. En canvi, a la planta alta hi havia els dormitoris i els lavabos.

De sobte, es va sentir un soroll a la planta baixa. Els detectius van baixar ràpidament a investigar. Quan eren a baix,

la Duquessa els va explicar que a la nit es sentien sorolls estranys. De cop i volta, es van tancar els llums i va

començar a tocar el piano, dels quadres van començar a sortir fantasmes…

En Roger De l’ull Viu va encendre la llanterna, va mirar al seu voltant i va veure que l’Antonella havia desaparegut.

Immediatament va sospitar que els fantasmes s’havien emportat la seva ajudant.

En Roger De l’ull Viu va començar a buscar per tota la mansió. De sobte, un dels fantasmes li va fer un ensurt i

sense voler va activar un botó que va obrir una porta secreta on hi havia un llarg i fosc passadís.

En Roger de l’Ull Viu es va espantar una mica al veure aquell fosc passadís, però va encendre la seva llanterna i va

començar a caminar. La duquessa,

morta de por no va voler entrar-hi ja

que era la primera vegada que veia

aquell estrany passadís. De sobte,

una aranya gegant li va caure al cap,

però com que no tenia por, se la va

treure del cap i va continuar el camí.

De seguida va veure una petita porta

que tenia penjat un missatge secret.

En Roger va llegir i va seguir les

instruccions. Havia de seguir les

fletxes que li indicaven un camí.

De sobte, en Roger va sentir un crit

molt fort. Era la duquessa. L’havia

segrestat un fantasma que se l’emportava pel mateix camí que l’indicava aquell misteriós missatge secret. En Roger

va pensar que l’Antonella i la duquessa estarien

segrestades al mateix lloc.

Va sentir una mena de música estranya i va continuar

caminant, però oh!! un fantasma li va passar per davant.

Va pensar que ja havia trobat l’Antonella, però en realitat el

que va veure van ser uns esquelets que no li van fer por.

Finalment, i seguint les instruccions del missatge secret va

arribar al lloc on tenien segrestada a l’Antonella.

Un fantasma molt lleig va tancar la duquessa a la mateixa

gàbia on era la seva companya. En Roger es va quedar

quiet, esperant a veure si se li acudia alguna idea i

mentrestant va començar a espiar els fantasmes. De

sobte, va veure una cosa que brillava molt. Era el

diamant de la duquessa que havia desaparegut!

Roger estava sorprès perquè havia trobat el diamant però en aquell moment li preocupava una cosa més important:

havia d’alliberar a la Duquessa i a la seva companya Antonella que estaven empresonades.

De sobte es va adonar que l’Antonella

des de la gàbia li estava fent senyals

amb els dits i les mans. De seguida,

en Roger va saber que li estava

enviant un missatge amb un

llenguatge de signes que només

coneixien ells dos perquè portaven

molts anys treballant plegats.

D’aquesta manera, l’Antonella li va dir

que la clau de la gàbia la tenia el cap

dels fantasmes. Per aconseguir-la

s’hauria d’enfrontar a ell.

En Roger va sortir del seu amagatall i va intentar prendre-li la clau al fantasma. El fantasma, molt hàbil, es bellugava

i era impossible atrapar-lo per agafar la clau. El detectiu, cansat de perseguir-lo sense èxit es va aturar i

inesperadament el fantasma també es va aturar i li va fer una proposta: si en Roger de l’Ull Viu acceptava passar

tres proves, el fantasma alliberaria a les seves presoneres i els hi tornaria el diamant. En Roger va acceptar.

Aleshores, el fantasma va començar a explicar-li que aquell diamant l’havien robat perquè era un regal per una dona

fantasma molt trista que es trobava al final d’un passadís perillós. Per aquest motiu, la primera prova que havia de

superar el detectiu consistia en travessar

aquell passadís i sortir viu de totes les

trampes mortals. Quan arribés al final es

trobaria amb la dona fantasma trista, que

plorava tot el dia. Per aprovar la segona

prova, hauria d’enamorar a la dona

fantasma. Un cop enamorada, haurien de

tornar tots dos pel mateix passadís ple de

trampes i aquesta seria la tercera prova.

En Roger de l’Ull Viu, que era molt valent

i molt intel·ligent va superar les tres

proves perillosíssimes. La dona fantasma

quan va tornar a veure als altres

fantasmes es va posar molt alegre perquè ja no estaria mai més sola i es va oblidar immediatament d’en Roger. El

cap dels fantasmes, content de la tornada de la dona fantasma, va premiar al Roger complint la seva paraula. Va

alliberar les dones i els hi va tornar el diamant. L’Antonella i en Roger es van fer un gran petó i al poc temps es van

casar. La festa del casament es va celebrar a la mansió de la Duquessa que estava molt feliç d’haver recuperat el

seu diamant gràcies al valent detectiu i la seva companya!